juny de 2011

Ms lluny

nmero 11

El motiu del logo de la nostra associaci s el duna sageta que surt dun quadre. La nostra voluntat s anar ms lluny, com diu la can, del marc establert, i aconseguir la plenitud nacional. La manera de contribuir-hi s la de crear i promoure discurs. Els articles que acompanyen aquest nmero sn expressi daquesta voluntat. Per el discurs haur danar acompanyat dacci. I no de qualsevol acci, sin dacci virtuosa. Dacci intelligent i bona. La satisfacci del resultat depn del procs. Aquesta temporada ens han acompanyat victries dun dels smbols nacionals, el Bara. I ens han acompanyat malgrat les mentides i les calmnies. La samarreta dels triomfadors en la darrera celebraci deia que el futbol et torna el que li dnes. Jo diria que no sempre, i menys encara la vida. El que est clar s que no es recull si no se sembra, per segurament que no s suficient sembrar. s condici necessria, encara que no suficient. Hi ha factors que no depenen de nosaltres mateixos. Per els que depenen de nosaltres, no tenim excuses per a no treballar-los. Modestament, des de lANBM (Associaci Noves Bases de Manresa) hi volem contribuir.

2 SUMARI OPINI
Pgina 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Sobre els articles publicats a Plaa Major Independncia i majoria dedat.....................................................Josep Maria Terricabras De poltiques subalternes..............................................................Laura Borrs Castanyer Perplexitat democrtica.........................................................................Margadida Aritzeta Catalunya i Espanya.....................................................................................Moiss Broggi Golejades d' incomprensi................................................................Antoni Rovira i Monjo "Entenem-nos"............................................................................................Pere Llus Font I ara qu? Transici nacional................................................ Joaquim Colominas Ferran Del tripartit a la tricultural........................................................................... Ricard Torrents Perdre la por.................................................................................. ...............Muriel Casals Contradiccions i resposta........................................................................Jordi Porta Ribalta Eleccions municipals......................................................................Mariano Ferrer Thoms Lemancipaci nacional i el sistema financer............................Josep Maria Forn i Febrer Ens combaten? s que fem por...................................................... Salvador Cards Ros Soroll i prioritats...............................................................................................Jordi Bosser

INFORMACIONS
18 10 A. El batec del meu barri.........................................................Montserrat Adroer Tasis 20 La Conferncia

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONA tel 93 444 38 05 c.e.: novesbasesdemanresa@yahoo.com a.I.: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble dels Pasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, a assumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir que cadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999) D.L. 12948 2007

3 OPINI Sobre els articles publicats a Plaa Major A partir del 30 doctubre de 2009, el diari El Punt va acceptar que, cada tres setmanes, li fessim arribar un article destinat a ser publicat a la seva columna Plaa Major, per divulgar, en forma de reflexions, propostes o suggerncies, les inquietuds de la nostra Associaci. Ms endavant , com a consequncia de la proliferaci de plataformes, partits, cercles... favorables a la independncia, es va generar un debat propens a promoure una coalici electoral unitria. Hom creia que podria afavorir els resultats electorals partidaris de la independncia. Des de l'ANBM vrem creure que havem de fer alguna cosa per afavorir un clima d'entesa i unitat de cara a les eleccions que s'acostaven. A resultes daix, es va acordar una lleu inflexi en el format dels articles a Plaa Major dEl Punt. Els publicarem quinzenalment i hi convidarem redactors de fora de l'entitat, amb sensibilitats diverses, per tots favorables a l'emancipaci nacional, amb la intenci d'afavorir un dileg unitari. Aix es va fer efectiu a partir del 6 dagost de 2010, i s'ha continuat fent, abans i desprs de les eleccions. En els nmeros anteriors dels Fulls de lEncara hem anat reproduint els articles daquesta srie que shavien publicat fins aleshores. Creiem que s interessant combinar la difusi a gran escala dels continguts daquests articles amb el fet de recollir-ne el conjunt duna manera fcilment accessible. Aix, ho continuem fent.

* * *

4 Independncia i majoria dedat Josep-Maria Terricabras El filsof Kant diu que Illustraci s la sortida de la minoria dedat en qu autoculpablement ens hem recls. La Illustraci ha significat sempre un procs de maduresa, dindependncia personal i, doncs, dalliberament. Una cosa ben semblant podem dir de les nacions. Quan els ciutadans reconeixen que pertanyen a un grup amb senyals didentitat que els caracteritzen, amb una histria, amb una llengua, amb un dret i una cultura propis, llavors aquests ciutadans volen poder viure amb independncia, perqu se senten prou madurs per fer-ho, perqu saben que sn una naci. Aquest s el cas catal. O millor dit, aquest s el procs en qu es troba la naci catalana. Perqu s cert que encara molts ciutadans daquest pas no shan adonat de la minoria dedat a qu sels condemna i a qu sautocondemnen quan accepten no poder decidir sobre la seva llengua, la seva escola, el seu cinema, les seves universitats, les seves empreses, els seus salaris, la seva justcia, i ni tan sols sobre les festes que volen o no volen celebrar. El procs cap a la independncia de Catalunya que resulta absolutament imparable s, doncs, un procs dautoconscincia, tant individual com collectiu. Ens hem dadonar de qui som, de com estem, i hem de decidir qui volem ser, com volem estar. Les inrcies, els costums, les pressions, fan sovint que alguns pobles allarguin la seva adolescncia poltica ms enll del que seria raonable. Certament, ladolescncia t les seves lleis i els seus ritmes. Allargar, per, ladolescncia innecessriament s contribuir a un estat dimmaduresa, de dependncia, dirresponsabilitat, que no pot ser bo. Molts ja estem convenuts que ha arribat lhora que els catalans siguem ciutadans normals dun pas normal. Per aix hem de mostrar als que encara no ho veuen, que la dependncia poltica ens minoritza, ens infantilitza i ofega les nostres possibilitats. La nostra majoria dedat arribar amb la independncia.
(Article publicat el 15 doctubre de 2010)

5 De poltiques subalternes Laura Borrs Castanyer(*) De tab o utopia a tema de conversa de caf: la independncia est en boca de tothom. A Espanya, les xifres i el convenciment ideolgic els demostren que lestat de les autonomies (quimrico puzle, ABC dixit) s un fracs i un luxe administratiu que no ens podem permetre. Que l'autogovern de Catalunya ha tocat sostre s incontestable. La sentncia del TC sobre lepisodi de lestatut evidencia el cul de sac on ens trobem. Ja ens han deixat clar que catal i espanyol no sn equiparables no ja a Espanya, sin a Catalunya! Consideren normal i legal que l'espanyol sigui d'obligat coneixement i el catal no. Joan Sol recordava en el seu article de comiat el lligam inextricable que existeix entre poble, individu i llengua. Perqu una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no la viu amb dignitat i confiana i si el poble que la t com a patrimoni no s lliure sin que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. Se macuden algunes metfores per parlar de lesperit de submissi dels qui consideren que les coses han de ser com sn perqu sempre han estat aix. No s si pateixen la sndrome dEstocolm o la de Peter Pan. En tots dos casos, la frustraci i lencotillament resulten insuportables per qui, amb aspiracions legtimes i plantejaments democrtics, vol decidir sobre all que lafecta directament, sense peatges ni pupillatges. Sense grans ruptures, sin amb reajustaments en el marc de la UE. Ja nhi ha prou de poltiques subalternes. L'independentisme augmenta fruit del malestar creixent. La paradoxa radica en qu hi ha el risc potencial dobtenir una representaci ms minsa al parlament fruit de la davallada dERC i la fragmentaci entre Solidaritat i Reagrupament. A alguns ens agradaria que la independncia no fos una proclama retrica: aspirem substantivament a tenir poltics que apellin a la llibertat dels pobles per regir-se de manera sobirana amb la total convicci que el futur s aqu.
(*) Convidada per lAssociaci per les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 29 doctubre de 2010)

6 Perplexitat democrtica Margarida Aritzeta Darrerament malarma veure com jutges que no han estat pas elegits per sufragi universal acaben redactant lleis de base com lEstatut dAutonomia o deixant sense efecte reglaments com els dels usos lingstics de lAjuntament de Barcelona o la Diputaci de Lleida, en virtut duna reescriptura del text legal a la qual el poder judicial mai no hauria dhaver accedit. Perqu jutjar no s fer ni canviar les lleis. La nostra tradici democrtica s feble. En centenars danys hem viscut poques dcades a la llum del sufragi universal. I lelecci de candidats als Parlaments o als Consistoris en llistes tancades que fan els aparells de partits tampoc no s el millor exponent de democrcia. Per en un rgim de divisi de poders, els jutges no han de fer les lleis, ni hauria de ser possible que minories que no aconsegueixen la seva representativitat a les urnes en un Parlament o en un Municipi acabin aconseguint a travs dun jutge all que la democrcia mai no els ha donat: la facultat de girar de linrevs acords majoritaris, de manera que la intenci dels votants quedi del tot pervertida. Lescndol democrtic que em produeix aquesta perversi de la vida poltica s enorme. I assisteixo amb perplexitat a lacceptaci passiva per part dels catalans daquesta fatalitat amb toga. Com en temps de domini teocrtic de la societat, en qu els guardians del Llibre eren sacerdots de la Veritat i eren els nics facultats per interpretar-la i enviar a la foguera els dissidents, ara la interpretaci legal canvia lesperit de les majories. La democrcia faculta les majories per fer lleis, per renovar-les, per canviar-les. Si una casta se situa per damunt del poder dels Parlaments i segresta les lleis, tornarem a les poques obscures que tant presumim dhaver deixat enrere com a occidentals. Els qui serigeixen en els propietaris del Llibre dictaran el futur al seu arbitri, davant la perplexitat acomplexada de tothom. Perqu almenys, si ja ens estigus b que els togats hi fiquessin cullerada, els haurem dexigir que tamb es presentin a eleccions, com ja passa en alguna democrcia. Potser aleshores els rbitres de la democrcia no serien els mateixos que ara ens la restrenyen.
(Article publicat el 12 de novembre de 2010)

7 Catalunya i Espanya Moiss Broggi, cirurgi * Fa ms de cent anys, en el preg de Manresa de lany 1892, Domnech i Muntaner ens deia: Cal treurens de sobre la pssima administraci centralista que sens menja vius: deixeu-nos lliures amb els nostres propis recursos que ens esteu malmetent, deixeu-nos restaurar les antigues activitats i el comer que donava glria i crdit als colors de la nostra bandera que tant sha deixat decaure, i deixeu-nos avanar pel cam que ens va portar i ens ha de portar novament al davant, junt amb els pobles civilitzats. Tingueu fe i fora. Hi arribarem. Fins ara, les coses han seguit igual o pitjor. Recordem: laugment desmesurat dels impostos sobre Catalunya i el tancament de caixes. Reacci dEspanya: estat de guerra, i lesquadra i els canons de Montjuc amenaant Barcelona. Ressorgiment del moviment catalanista i el fenomen de la solidaritat que comprn tots els partits catalanistes des de lextrema dreta fins a lextrema esquerra amb majoria de diputats al Congrs. A Madrid concedeixen un mnim dautogovern amb la uni de les diputacions amb el nom de Mancomunitat, amb la qual aqu es fan uns progressos que semblen miracles, situant Catalunya a un nivell semblant al dels millors pasos dEuropa, fins que lany 23 el general Primo de Rivera amb un cop de sabre ho va engegar tot a passeig. Lany 1931 en qu sinstaur la Repblica, aconsegurem una autonomia que va restaurar lantiga Generalitat i va fer la reforma universitria, per aix va durar molt poc, ja que quan es va entrar en el tema del finanament, hi va haver una altra revolta militar. Aquesta vegada amb les conseqncies duna terrible guerra civil i dun rgim dictatorial que va durar ms de 40 anys, i que ha seguit amb el seu anti-catalanisme desprs de la mort del dictador. s evident que aquests dos pobles tan diferents no poden viure plegats sense violncia i que s necessria la separaci. Una separaci amigable, tal com sha fet i sest fent en molts llocs dEuropa. Naturalment que Espanya s altament unionista perqu aquesta uni li representa un benefici econmic del que hauria de prescindir. Per, en canvi, a nosaltres, seguir com ara ens representa una rmora impossible de superar.
(*) Convidat per lAssociaci per les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 26 de novembre de 2011)

8 Golejades d' incomprensi. Antoni Rovira i Monjo Arrel de l'histrica golejada del Bara sobre l'etern rival de la naci vena, el Madrid, i que encara cueja per molts ambients hispnics, val a dir que les reaccions d'emprenyada del mn mesetari espanyol no deixen de sorprendre'm malgrat que es tracti d'un gui que ja l'hem llegit una vegada i una altra. En efecte, la animadversi i la histria antibarcelonistes de la caverna meditica i de cert espanyolet mitj, em provoquen una petita reflexi. Sentint els comentaris de diverses tertlies esportives i dels aficionats merengues interpellats, constato que all que els dol infinitament ms que la golejada, la superioritat tcnica, tctica i el bon joc, s el fet que el Bara sigui un club catal, que representi ms que mai els sentiments i la identitat d'un poble i que la gran majoria dels seus jugadors siguin catalans o s'hagin format a Catalunya. Es repetien compulsivament que "al capdavall hem d' estar contents per qu la majoria d'aquests grans jugadors sn la base de la sellecci espanyola campiona del mn" en un intent de posar ordre a la seva esquizofrnia personal. Altres criticaven l'actitud tan barcelonista (sic) d' en Piqu o en Xavi pel fet que han mamat des de petits aquest radicalisme barcelonista tan catal... Uns altres, ms lcidament -en aparena- sostenien, en canvi, que si els dolia la derrota era "per qu havien perdut amb gent estrangera, davant d'un equip que no s ni se sent espanyol". Fins n' hi hagu que deien que no pensaven fer ni un sol comentari ats puix que ells no opinen sobre coses de l'estranger...(?). Beneda clarividncia! La casustica s inacabable. Palesa des del mn del futbol, la incomprensi malatissa que t el nacionalisme espanyol per a tot all que no s o que no pertany al patr mental hispnic. I no canviaran, no els canviarem. Per aix, em miro amb un punt d' incredulitat que encara avui maldem per a fer- nos entendre i estimar (de vegades amb l' argument poruc de conservar quotes de mercat, quan el nostre mercat ha de ser el mn, cony!, i vost perdoni, Sr. Esteve), maldem per a fer-nos perdonar o fernos passar per all que no som. Quina prdua d' energies tan intil!. Avui sembla que ens conformem amb golejades de futbol, i que Espanya ens les torna sempre en forma d' incomprensi, mai de reconeixement. No ens atrevim a plantejar i exigir unes altres regles de joc. Amb la nostra racci de "panem et circenses" en tenim prou. Sembla mentida...
(Article publicat el 10 de desembre de 2010)

9 "Entenem-nos" Pere Llus Font Ja que estem en ple "any Maragall", escau revisitar alguns indrets de la seva obra, no solament de la seva obra potica. En efecte, Joan Maragall va ser, per descomptat, un gran poeta, per tamb un gran intellectual, que es va ocupar de qestions cabdals del seu temps, sia en alguns poemes civils (com ara l'"Oda a Espanya"), sia en molts dels seus articles periodstics. Algunes d'aquestes qestions sn encara les nostres. "Entenem-nos" (nosaltres direm "entenguem-nos" o "a veure si ens entenem") s el ttol d'un article publicat a La Veu de Catalunya el 22 de novembre del 1906 amb ocasi d'una conferncia de Jaume Brossa i d'un concert de Jaume Pahissa, que havien donat lloc a una polmica sobre la relaci entre l'art i la naci. s un text esplndid, en qu Maragall defensa la necessitat de ser realment el que som, enfront dels qui defensaven que els nostres artistes i escriptors havien de ser menys catalans per poder ser ms universals. Us sona? s el clssic autoodi, que ens porta sovint a estrafer la prpia personalitat, individual i collectiva, en profit d'un suposat cosmopolitisme que no passa de ser abstracte i posts i que sovint s l'emmascaramant d'un altre nacionalisme suposadament menys provinci. Maragall coneix molt b la veritat d'all que segles abans havia expressat Montaigne: que "cada home porta la forma sencera de la condici humana" i que, per tant, no cal sin furgar a l'interior d'un mateix per descobrir la humanitat en tota la seva universalitat. Perqu l'universal noms es realitza de veritat en el singular. Maragall pensa que si no som prou universals s perqu no som prou, i prou b, nosaltres mateixos. Perqu la recerca de l'nima prpia "s l'nic cam de lo mundial veritable". I posa un exemple magnfic. En aquell moment Henrik Ibsen, el gran dramaturg noruec, d'un pas de les dimensions del nostre, estava en el cim de la seva popularitat europea. Escriu Maragall: "Fixeu's en que Ibsen i la seva gent sn ben noruecs, i que, justament per sser-ho amb tanta fora, sn tan europeus, tan humans." s a dir: noms tenim la possibilitat de ser realment universals si som catalans de manera desacomplexada. "A veure si ens entenem".
(Article publicat el 24 de desembre de 2010)

10 I ara qu? Transici nacional Joaquim Colominas Ferran * Professor de Cincia poltica a la URL Els ciutadans de Catalunya van expressar-se a les urnes el passat 28 de novembre. Siniciava una nova legislatura, una nova etapa poltica. Un nou perode en el sistema de partits poltics a casa nostra, en la que CiU assumia el seu paper de partit dominant. Nova etapa en la que es recupera leix nacional com a eix prioritari en aquesta nova etapa poltica. Des de la transici cap a (aquesta) democrcia, el catalanisme poltic en general, i el nacionalisme catal, en particular, va posar els ciments en la recuperaci de lautogovern, la defensa de la identitat cultural i nacional de Catalunya; i per aconseguir-ho, calia participar dun procs autonmic iniciat amb el text constitucional de1978 i lEstatut dautonomia de 1979, que des daqu lenteniem com un procs. Un procs que tenia un punt de partida, per que no li posavem punt final. Era un procs gradual, i ambicis, que no renunciava a res. Sapostava perqu Espanya esdevingus un estat plurinacional, que respects les diferents identitats nacionals en pla digualtat. Volem una Espanya com Sussa. Per la S TC a lEstatut del 2006, posava fi a aquest procs. Final de trajecte, final del procs autonmic. Espanya no vol ser Sussa, Espanya vol ser com Frana. Com a rebuig a aquesta sentncia, des dmnium vrem organitzar la manifestaci del 10 de juliol, una mostra contundent, pacfica i cvica, dafirmaci nacional. I lendem ens vrem preguntar, i ara, qu? En el debat dinvestidura a la futura presidncia de la Generalitat, Artur Mas ha proposat un nou full de ruta, el de la transici nacional. Un nou full de ruta, que no es posa cap lmit nacionalment parlant, basada en la idea que la democrcia s imparable, que rebutja com a mtode lespuma de cervesa, el foc dencenalls (tan castigat a les urnes), i que t el repte daconseguir unes majories mplies que ara, malauradament, encara no existeixen.
(*) Convidat per lAssociaci per les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 7 de gener de 2011)

11 Del tripartit a la tricultural Ricard Torrents La Cultura amb majscula ha protagonitzat lentrada del nou govern que ens hem elegit els catalans en entrar al 2011. No tant per lenrenou de lavatar de Mascarell, com per les tres superconselleries culturals de lequip de Mas. La cultura bsica, universal i obligatria, depn dIrene Rigau, que podria apostar per la cultura a lescola, que vol dir llegir, llegir, llegir, i, per variar, escriure, escriure, escriure, tant si s histria com fsica, angls com matemtiques, en digital o en paper. El relat escolar dIrene Rigau porta a fer de lEscola Catalana la casa de culturitzaci de propis i nouvinguts. Pel que fa a la cultura superior, universitria, est en mans dAndreu Mas-Colell. Bon coneixedor dels campus del mn, podr continuar el que va deixar el 2002 amb la seva Llei Catalana dUniversitats. Coneix de primera m les limitacions per tamb les possibilitats del sistema universitari catal, presoner de lespanyol. Els despatxos on es cuina la competitivitat cientfica internacional li donen la cultura adequada per potenciar les universitats dins la macrorea dEconomia. Ferran Mascarell completa el tercet de la Cultura amb lmbit patrimonial, literari, udiovisual, artstic, dramtic, musical i tots els mbits duna cultura inclusiva i cohesionadora. Escola, Universitat i Cultura amb culturalistes com Rigau, Mas-Colell i Mascarell al tim podrien renovar les expectatives sobiranistes dels catalans. Com ms cultura ms sobiranistes. Pobles culturalment febles no assoleixen mai el propi estat lliure. Passar del tripartit a la trilateral de la Cultura no portar pas a la independncia, per ens hi acostar. Leufria del 10 de juliol del 2010 cedeix a lexigncia daquest 2011: s per la cultura que perduren les idees en els homes i les dones que les defensem. Quins catalans decidiran qu, si no ho saben? Ni saben histria o no estimen el catal?
(Article publicat el 21 de gener de 2011)

12 Perdre la por Muriel Casals * Els catalans hem estat tradicionalment molt tmids, o potser seria ms exacte dir molt porucs, a lhora dexpressar els nostres sentiments collectius. La por sexplica per la nostra histria; hem perdut guerres desprs de resistncia dura i valenta i els vencedors ens han aplicat unes forces de repressi molt cruels i no s estrany que ens hagin deixat espantats. Per aix ens hem acostumat a expressar el nostre patriotisme per camins tergiversats, sublimant les conquestes del Bara i quan es tracta de poltica fent afirmacions poc clares que massa sovint fan complicat que els nostres interlocutors ens entenguin. Ara, sortosament, la societat catalana est formada per varies generacions de dones i homes adults que han viscut tota la seva vida en democrcia i que han perdut els complexos. Per la democrcia en la que estem immersos no s perfecta i encara hi ha temes que ens costa dexpressar. s el cas del debat sobre la frmula jurdico-institucional que conv per a assegurar la continuitat de la nostra existncia com una cultura especfica, com un poble diferenciat, dins dEuropa. De fet, el debat t a veure amb la nostra voluntat de tenir una actitud generosa envers el mon: volem privar els nostres congneres de la nostra presncia difuminant-nos, o perseverem per mantenir-nos i oferim un color que dna varietat al mapa? En aquests moments, una bona manera dexpressar aquesta voluntat de futur s la que ens mostren les consultes sobre la independncia que ja shan fet a moltes ciutats i pobles de Catalunya. Unes consultes en les que all important s tot el procs de preparaci i de sensibilitzaci; la pedagogia que significa explicar que no es tracta de cap referendum oficial, que es fa sense suport institucionals per que shi pot expressar un sentiment molt important pel futur del nostre pas. s encoratjador observar persones de molt diversa condici: social, geogrfica, dedat, treballant junts pel futur del propi pas.
(*) Convidada per lAssociaci per les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 4 de febrer de 2011)

13 Contradiccions i resposta Jordi Porta Ribalta Una vegada en una reuni en la que jo reclamava el respecte al dret a lautodetermuinaci una eminent jurista em va dir que ja ens vrem autodeterminar el 1978 en aprovar la Constituci. Cal recordar encara el procs de la transici poltica desprs de la mort de Franco i els condicionants antidemocrtics en qu va transcrrer? Cal recordar, per exemple, que - cas nic a Europa - els exministres de la dictadura varen formar un partit poltic (el de Los siete magnficos) que va condicionar el procs? Cal recordar lintent de cop destat del 1981? En una altra reuni un altre eminent jurista, defensor acrrim de la Constituci, em deia que el terme de Naci com a principi poltic originari de la sobirania era un terme del segle XIX i que avui no tenia sentit. Com s que aquest jurista defensa aferrissadament una constituci que es fonamenta en la indisoluble unidad de la Nacin espaola ( article 2), i aix no li mereix cap crtica? El responsable mxim del Partit Popular va fer unes declaracions no fa gaire, referides a la immersi lingstica a les escoles de Catalunya, dient que a parer seu s millor que la poltica no intervingui en les qestions lingstiques. Sap aquest senyor que a Catalunya en aquests moments es parlen ms de 150 llenges? Sap que la Constituci (Art. 3.1) estableix que el castellano es la lengua espaola oficial del Estado? s que declarar una llengua oficial no s una mesura poltica? Els que volen suprimir la immersi lingstica es declaren defensors del bilingisme. Coneixen algun noi o noia de 12 anys que no spiga parlar el castell desprs dels anys daplicaci de la immersi i, en canvi, creuen que tothom sap parlar el catal? Qu entenen per bilingisme? I, a ms, Cal parlar tamb de qestions econmiques, dinfrastructures i del dficit fiscal de Catalunya? Potser no val la pena continuar posant de manifest les contradiccions de laplicaci de lestat de dret a Espanya i cal comenar a pensar en els camins propis que permetin lexpressi democrtica del poble de Catalunya com a nic cam per donar resposta a les nostres necessitats.
(Article publicat el 18 de febrer de 2011)

14 Eleccions municipals Mariano Ferrer Thoms A les eleccions del 28 N, i ja fa tres mesos, lindependentisme no es va manifestar amb tota la seva fora. Veient la correlaci de forces del nou Parlament sembla bastant clara la reculada de diputats independentistes. Les desavinences entre partits i grups independentistes conduren a no poder formar una coalici electoral unitria i un possible vot independentista, molt cautels, es disgreg o no es manifest. Hi ha molts ciutadans que sense ser independentistes volen la independncia veient el desastre autonmic congriat des de la transici i sobretot per com ens han anat les coses en aquests ltims 10 anys. Lopci autonomista ha quedat tant desfasada, que fins i tot el president Pujol ha reconegut aquest fracs... Ara ens trobem davant unes eleccions municipals en qu tamb hom valorar el paper de lopci independentista. Ara, si els nostres poltics no son capaos dunir-se en coalicions electorals clarament sobiranistes, sobretot a les ciutats grans, tornarem a tenir mals resultats. s fonamental una estratgia unitria i sembla que alg nha pres nota. Esperem que els candidats a regidors tinguin clar que unes eleccions municipals --sobretot aquestes-- no queden circumscrites noms al mn local, tamb ens juguem el futur nacional. Unes eleccions municipals van dur la II Repblica a lEstat espanyol. No s del cas barallar-se per qui en sortir ms beneficiat, quina formaci obtindr ms vots, capgirant les prioritats. Entre tots hem de procurar que el vot independentista no es perdi o quedi dissolt en partits ms o menys catalanistes. Quan serem capaos de provocar un punt dinflexi en el poruc catalanisme autonomista majoritari de tots aquests darrers anys?. Haurem (hauran) aprs la lli de manera que pugui aflorar una conscincia nacional amb sentit destat amb totes les seves conseqncies?. Anem cap a unes eleccions municipals..., ms que municipals.
(Article publicat el 4 de mar de 2011)

15 Lemancipaci nacional i el sistema financer Josep Maria Forn i Febrer El pas es construeix des de totes les seves vessants. Catalunya, com qualsevol pas, o la societat catalana, com qualsevol societat, no sn realitats unidimensionals. La realitat t mltiples cares, s complexa, i encara molt ms si s una realitat social. Defensar lemancipaci del pas vol dir pensar el pas des la seva complexitat. La proclamaci de la independncia comena amb lemancipaci mental dels catalans. I aquesta emancipaci passa per pensar el pas i construir-lo independentment, si ms no en els models i en els projectes. En aquest moment ens cal un model de sistema financer catal que doni resposta al moment que vivim. Estem en un moment crucial en lmbit financer, a nivell mundial en general, i en particular a nivell catal. En aquest context, crec que hi ha dos aspectes del tot rellevants a destacar. El primer s que es presenta la reforma del sistema financer espanyol i catal com si no tingus intenci ideolgica, ja que se la presenta com a inevitable i que ve dictada per instncies superiors. I el segon aspecte a destacar s que la reforma exigeix una resposta valenta i intelligent per projectar un model financer que no faci desaparixer o disminueixi significativament el pes de les entitats financeres amb llocs de decisi a Catalunya. Diuen que el capital no t ptria ni cor. Per la ptria i el cor s que necessiten del capital, per tant la naci catalana necessita dun model financer que la faci viable, i a ms, aquells que diuen que el capital no t ptria ho diuen installats en una ptria viable polticament. Igualment que els rics diuen als pobres que el diner no fa la riquesa, ens volen fer creure que tant se val la nacionalitat del capital, per ni els rics deixen anar el diner, ni els estats deixen abandonar la nacionalitat del capital. Construir el pas demana, per tant, un model financer propi que no podem deixar de construir des de lemancipaci mental de pensar-lo independentment de les trampes ideolgiques i interessades a les quals ens sotmeten.
(Article publicat el 18 de mar de 2011)

16 Ens combaten? s que fem por Salvador Cards Ros * No calia ser molt espavilat per saber que els sectors contraris a la independncia de Catalunya, davant dels progressos evidents dels que hi sn favorables, sorganitzarien. I, s clar, no ho fan convocant referndums populars, ni grans manifestacions ni fent collectes a canvi destampetes patritiques, que s cosa del populatxo. Ho fan convocant les elits econmiques a reaccionar, organitzant clubs dagermanament catalanoespanyol i demanant la implicaci activa dels poders fctics. Sempre, a ms, amb recursos illimitats i sota el gran mantell protector dels interessos dEstat. El combat, per a b i per a mal, s desigual. Molt desigual. Per aix no vol dir que uns el tinguin guanyat i els altres perdut. Simplement vol dir que cal treballar amb molta ms intelligncia i pulcritud. Fins i tot, s possible aprofitar la superioritat de mitjans dels altres a favor propi, com fa el judo, que es val de la fora de ladversari per tombar-lo. Segons com, alguns daquests nous clubs que sorganitzen a cavall del pont aeri, lnic que fan s posar en evidncia que, efectivament, la independncia s ms necessria que mai, a la vista dels interessos que representen i que defensen. Per cal saber-ho explicar amb bona informaci i no tan sols amb propaganda. Sigui com sigui, la primera conclusi daquestes reaccions tctiques antiindependentistes s que certifiquen la importncia dall que combaten. Tant de poder reunit i tant pels nvols per fer front a una revolta popular, s tot un honor i un gran reconeixement que cal agrair. La segona conclusi s que lindependentisme no pot avanar a base de provocar eufries intermitents, sin comptant amb un treball tena, constant i sovint discret. Mentre ells agafen el pont aeri danada i tornada, sense acabar danar enlloc, nosaltres fem cames cam enll. I no pas per falses dreceres, com solen dir, sin per camins ben fressats.
(*) Convidat per lAssociaci per les Noves Bases de Manresa (Article publicat l1 dabril de 2011)

17 Soroll i prioritats Jordi Bosser Fa temps que dubto de l'oportunitat i de la convenincia de molts comentaris que es publiquen entorn del procs de Catalunya cap a la independncia. Trobo que hi sobren entusiasmes en algunes fases, despits i desencisos en altres. Massa crtiques, massa rebentades a partir de l'actuaci de determinades persones o de determinats sectors poltics. No s pas que hi falti ra, a aquestes crtiques; per l'oportunitat s discutible. Es tendeix a oblidar tant les condicions objectives com la psicologia previsible de les persones que fan d'aquesta fita el nucli de la seva activitat. El cam cap a la independncia est encaixat en dues condicions principals, ineludibles: s necessari, i s molt difciI. I les persones que s'hi dediquen de ple saben que han optat per una via poc propcia a proporcionar-los satisfaccions a curt termini, i aix els porta a discursos radicalitzats, no solament pel que fa a l'objectiu, sin tamb pel que fa al mtode. I aix fa difcil la conciliaci amb altres discursos. Que es barallin, per tant, no ha d'escandalitzar. Forma part de l'esquema, i cal comptar-hi. El que em sembla dolent, s recalcar-ho massa. Sn accidents del cam, previsibles. On cal aprofundir ms s en la reflexi general sobre les condicions a complir. I la principal s la de propiciar el creixement de l'afany independentista en el poble catal. La presncia i l'actuaci en el Parlament sn importants, per s difcil que la massa electoral faci grans abalanades, i no s qesti d'anar esperant de quatre anys en quatre anys... Hom sol dir que l'esperana est en l'anomenada "societat civil". En efecte, pot jugar-hi un paper, i cal que el jugui. Per t limitacions - falta de continutat, falta de diners, tendncia a esgotar-se. La propagaci d'unes actuacions puntuals, per que han mobilitzat molta gent - les consultes ha aportat molt aire fresc. Per ha arribat a un lmit temporal. Cal donar suport a l'aparici de noves iniciatives que exerceixin una pressi persistent sobre el cos poltic, i afavorir que tinguin com a vocaci principal, o b durar, o b generar iniciatives que les succeeixin.
(Article publicat el 15 dabril de 2011)

18

INFORMACIONS 10 A. El batec del meu barri. Montserrat Adroer Tasis El meu ofici, larquitectura, em va empnyer el juliol de lany passat a escriure una carta a lAjuntament de barri, el de Sarri-Sant Gervasi, per proposar algunes millores de tipus urbanstic. El document estava tamb signat per alguns vens. Vaig portar una cpia de linforme a lAssociaci de Vens, per fer ms pressi, per sumar esforos. I a lAssociaci una dona diligent i amable, desprs daccedir a donar suport al meu escrit, va informar-me sobre la consulta prevista del 10 dabril a Barcelona que organitzava Barcelona-Decideix, i em convidava a collaborar-hi. La idea de participar daquesta festa democrtica i de formar part duna mesa el dia de la votaci em va atraure de seguida. Vaig emplenar una butlleta en qu moferia com a voluntria on sem demanava el nom i el correu electrnic. Al mes doctubre vaig rebre el primer e-mail de Sarri-Sant Gervasi Decideix en qu em convidaven a assistir a la presentaci del llibre DArenys de Munt al cel. Presidia lacte lautor del llibre i un dels principals impulsors de la consulta: Josep M. Ximenis. Aquells reuni va ser una injecci doptimisme i dengrescament per a tots els assistents. La idea que res no s impossible quedava ben palesa: un grup redut de gent, dun petit municipi, havia superat tot tipus dentrebancs per aconseguir finalment que el tema de la indepndencia rebrots amb fora. A tots els voluntaris i a tots els votants daquella experincia pionera els devem que parlar dindependncia ara ja no sigui un tab. Pocs dies desprs daquella reuni a Sarri va comenar la feina de recollida de vots a Barcelona. Un curset per als voluntaris ens instruia sobre labast tcnic de la consulta i ens allionava de quina manera havem de procedir. Lobjectiu era recollir vots. No shavia de fer propaganda per al s. El ms important era que tothom pogus expressar el que pensava quant a la qesti que la Naci Catalana esdevingus un Estat de Dret independent, democrtic i social, integrat a la Uni Europea. La mecnica de la recollida de vots anticipats, simple i voluntariosa, consistia a muntar parades al carrer. Com que a ms no comptvem amb ajuts oficials, la nostra presncia en els punts estratgics del barri era lnica tcnica de propaganda. Ens fiem visibles i a ms ens animaria el fet de percebre una resposta popular ms entusiasta del que espervem. El 10 de desembre es va reunir lAssemblea General de lAssociaci per les Noves Bases de Manresa, on vaig proposar la nostra adhesi a la consulta del 10-A. Es va aprovar per unanimitat. Dos dies desprs, el 12 de desembre, es va iniciar el

19 procs de recollida de vots anticipats al barri de la Barceloneta. En aquella arrencada hi vrem participar tots els districtes, cadascun amb diverses parades. Va ser un xit. A partir daquell dia cadascun dels districtes va organitzar el mxim de parades que permetia la disponibilitat dels voluntaris. El procs de recollida de vots anticipats al carrer ha estat una tasca feixuga. Alguns voluntaris han participat en una cinquantena de parades. Per sempre sha fet amb illusi i optimisme. Sense caure en provocacions, que tamb nhi ha hagut. Com la dun home que mentre sallunyava de la nostra mesa va deixar anar: Os quiero ver a todos salir corriendo por los Pirineos. Portava dues criatures petites, agafades de la m, que sel miraven espantats. Suposo que devien tenir una imatge imprecisa de carenes muntanyoses, per em sabria greu que des daquell dia en sentir la paraula Pirineos lassociessin a alguna cosa terrible. I, en canvi, en el sentit absolutament contrari, recordo amb emoci un senyor de 95 anys que es va acostar a lurna dient-nos que tenia dubtes de si la seva edat li permetria veure la independncia, per que votava pel que havia desitjat tota la vida. Va arribar el gran dia: el 10 dabril. A les 8 del mat ja estaven les parades muntades i feia goig veure el degoteig constant de votants. Dancdotes tampoc en varen faltar, com la de dues dones que no se acordaban si haban votado o no. La informtica ho va aclarir. A cada taula hi havia un ordinador que permetia comprovar que no es vots dues vegades. Aquell parell despavilades que ja havien votat al barri de Grcia uns mesos abans van poder ser desemmascarades. Puc dir amb orgull que precisament Grcia i Sarri-Sant Gervasi han estat els dos barris amb una proporci ms gran de vots recollits: un 30%. Per a mi tot el procs ha estat molt enriquidor. Duna banda, he redescobert el meu barri desprs de molts anys de viure-hi. Ara mel miro duna altra manera, no noms perqu desconeixia la seva extensi, sin tamb perqu he conegut molta gent i mhe adonat que comparteixo inquietuds, illusions i esperances amb conciutadans de tota mena dedat i condici. A nivell ms general, BarcelonaDecideix mha perms conixer la posici dalguns poltics, dels seus partits, de la premsa, de lopini de tanta i tanta gent que ha exercit el dret a votar. Es talment com si hagus pres el pols al barri. Lhe sentit bategar. Som vius! Avui, 30 dabril, he assistit al Palau de Congressos a la Conferncia Nacional per lEstat Propi. Un pas ms en aquest full de ruta. Aix est canviant! * * *

20 La Conferncia El passat 30 dabril de 2011 va tenir lloc a Barcelona, a la sala gran del Palau de Congressos de Montjuc plena de gom a gom, la Conferncia Nacional per l'Estat propi. Durant fora mesos havia anat progressant discretament el treball previ dun nombrs grup de persones, aplegades entorn de la referncia MxI (Moviment per la Independncia). La idea directriu era reforar lindependentisme dins dun carcter unitari, a travs de la construcci duna Assemblea Nacional Catalana, element aglutinador separat del cos poltic per amb voluntat d'incidir sobre el seu comportament en aquest aspecte. La Conferncia fou bsicament lescenificaci de la coincidncia de moltes persones en la voluntat dimpulsar aquest projecte. Shi van presentar dos documents principals, titulats Declaraci Fundacional i Full de Ruta, fruits del llarg procs previ de reflexi. Durant la fase final de consultes shavia rebut diverses esmenes, que van ser posades a votaci. El resultat d'aquesta va permetre afinar alguns detalls, sense introduir modificacions substancials en lorientaci dels documents. Fou anunciat que la versi definitiva, aix com el detall dels resultats de les votacions, es podria trobar a la pgina www.assemblea.cat. Tamb fou distribut entre els assistents un fascicle encapalat per lexpressi 175 raons de pes per un estat propi. En ell, al costat duna explicaci del procs que havia condut fins a la Conferncia i del plantejament del cam cap a l'Assemblea Nacional, s'hi presentava, en forma articulada, les esmentades "raons", comenant pels fonaments de fet i de dret, i continuant amb els aspectes relacionats amb llengua i cultura, economia i benestar, justcia i dret, comunicaci, relacions internacionals i qestions que depenen de les estructures d'estat (perjudicis que representa la dependncia poltica respecrte d'Espanya, avantatges que representaria disposar d'un estat propi, i altres consideracions). s, evidentment, possible que l'evoluci de la realitat la faci quedar per sota de les intencions. Per s innegable que el procs iniciat amb la consulta d'Arenys de Munt de 2009 ha canviat la perspectiva de les coses, i cal no desaprofitar l'alliberament d'energies que s'ha generat.
Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de tots els socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i la seva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fa desaconsellables temes dactualitat gaire immediata. Conv que lextensi de cada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls de lencara

nmero 11