Crisi energètica i societat

Daniel Gómez 23 de juliol de 2011

Continuar així no és una opció
El sistema energètic mundial es troba en una cruïlla. Les tendències actuals del subministrament i consum d'energia són clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental com de l'econòmic i social.
Font: World Energy Outlook 2008 (AIE 2008)

Possible crisi a curt i mig termini

Energia, població

Font: Hughes 2008

I no només energia

Creixement econòmic i energia Font: World Energy Outlook 2004 (AIE 2004) .

Creixement econòmic i energia Font:  World  Energy  Outlook  (WEO)  2009   .

000   1.200   1.El món físic i el financer 2.000   800   600   400   200   1970   1975   1980   1985   1990   1995   2000   2005   2010   0   Dow  Jones  Index   PIB  Mundial   Petroleo  en  Mtpe   Energía  Primaria  en  Mtpe   Evolución  de  parámetros   con  índice  100  en  1970   Font: Prieto 2011 .400   2.400   1.600   1.800   1.200   2.

Topant amb límits Font: DOE 2008 .

Desequilibris Font: Prieto 2011 .

Una imatge… Font: World Energy Outlook 2010 .

On creixerà més la demanda? Font: World Energy Outlook 2008 .

Combustibles i regions Font: World Energy Outlook 2010 .

Escenaris de demanda Font: World Energy Outlook 2010 .

Població 9. World Population to 2300 (2004) .500 milions Font: Nacions Unides.000 milions 7.000 milions 8.

base 100 = any 2000) Font: Comissió Europea 2005 .Desmaterialització Evolució del PIB. la demanda energètica i la intensitat energètica (EU-25.

Desmaterialització relativa Font: SERI 2009 .

. l'afluència (A: consum per càpita) i la tecnologia (T: impacte ambiental per unitat de consum).Mesurant l impacte Impacte = Població x Afluència x Tecnologia I = P x A x T L'impacte humà (I) en el medi ambient és igual al producte de la població (P).

Identitat de Kaya CO2 = P * PIB/P * IEnergètica * ICO2 Les emissions de CO2 depenen de la població. Quines variables és més probable que intentem modificar primer? La intensitat energètica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energètiques. la intensitat energètica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energètiques. el PIB per càpita. I què significaria això? .

Vet aquí el repte Escenari “virtuós”: 9.000 milions de persones al nivell econòmic de la UE 2007. Intensitat carboni ha de baixar descender un 9% anual durant els propers 40 anys. Font: Jackson 2011 .

És possible? 1990-2010: 0.7% declivi anual en intensitat CO. Font: Jackson 2011 .

2007 .Sistemes ineficients Font: Lawrence Livermore National Laboratory i Departament d’Energia dels EE. UU.

Densitat energètica .

Combustibles en transició   Font: Cleveland 2008 .

Retorn energètic (de la inversió) •  Extreure o aprofitar energia costa energia •  Transportar energia costa energia •  Emmagatzemar energia costa energia •  Usar energia costa energia •  El que he fet servir finalment és l energia neta disponible .

Pic del petroli i del gas Font: ASPO 2007 .

Reserves i recursos vs fluxos .

EIA: subministrament petroli fins 2030 Font: EIA 2009 .

D’on sortiran els diners? Font: World Energy Outlook 2010 .

Matèries primeres a l’alça .

512 milions € .5% del PIB Importacions petroli 2010: 25.Dèficit sagnant Dèficit comercial energètic = 4.

El concepte de renovabilitat El sol i el vent són renovables. Renovables: Substitutives. Els mòduls fotovoltaics i els generadors eòlics no ho són. pal·liatives o distractives? .

canvi de paradigma del sistema elèctric no del sistema econòmic i social. no contempla costos energètics .Renovables: soles no podem No contempla peak oil .

rendiments Font: Pedro Prieto 2007 . complexitat.Vectors.

PIB vs IPG Font: Redefining Progress 2007 .

Economia clàsica •  Les forces del mercat resoldran els problemes mediambientals a través dels mecanismes de preu i tecnologies eficients. •  No existeixen límits biològics o físics al creixement i expansió dels sistemes de mercat. Font: Nadeau 2006 . •  Els costos mediambientals de les activitats econòmiques solament poden ser determinats pels mecanismes de preus que operen en els sistemes de mercat tancats. •  Els recursos naturals són generalment inesgotables i aquells que no ho so poden ser substituïts per altres tecnologies i/o recursos.

El medi ambient natural no està separat del procés econòmic. (.Bioeconomia "Els mercats són sistemes oberts que existeixen en relacions interactives i incrustades en el medi ambient global (.) els límits al creixement de l'economia global en termes biofísics són reals i ineludibles.. i les deixalles i els tòxics ja són a nivells que amenacen l'estabilitat i sostenibilitat dels ecosistemes." Font: Nadeau 2006 ..)... i la idea de que els mercats poden expandir-se perpètuament i consumir més recursos naturals no renovables i escassos es totalment falsa.

–  Amb un consum estabilitzat. –  Treballant menys. –  Sense atur. –  Potenciant economies locals. ni dèficit.Economia sense creixement? •  Seria possible –  Amb una població estabilitzada. –  Amb un canvi tecnològic més lent. ni pobresa i reduint les emissions de GEH. amb menys bens d estatus i més bens d ús públic. més selectiu i preventiu . .

Arreglar el sistema econòmic: Una economia basada en la perpètua expansió d'un consum materialista impulsat pel deute és insostenible ecològicament . socialment problemàtic i econòmicament inestable.Prosperitat sense creixement! -  Establir els límits: El malbaratament material de la societat de consum està esgotant els recursos naturals clau i posant càrregues insostenibles en els ecosistemes planetaris. És essencial establir límits clars sobre els recursos i el medi ambient i integrarlos en el funcionament de la societat i l'economia. Canviar això requereix una nova macroeconomia de la sostenibilitat: un motor econòmic que no requereix per a la seva estabilitat del creixement incansable del consum i l'expansió material del tràfec. però perjudicial psicològicament i ecològicament. Canviar la lògica social: La lògica social que porta a la gent al consumisme materialista com la base per a la participació social és extremadament poderosa. Font: Jackson 2011 •  •  .

El treball del ser humà i la seva relació amb la distribució de l energia (1880).Crítics de la teoria neoclàssica •  Sergei Podolinski. introdueix en la seva anàlisi les implicacions de les Lleis de la Termodinàmica. .

detallava els principis físics. biològics i psicològics per a dotar a l economia de sòlids pilars . . Una anàlisi dels principis de l economia (1884).Crítics de la teoria neoclàssica •  Patrick Geddes.

.Crítics de la teoria neoclàssica •  Leopold Pfaundler. (1902). L economia mundial a la llum de la física. és el primer que s interroga sobre la capacitat de sustentació de la Terra (població màxima dintre d un territori fixat).

sent una gran insatisfacció davant l oblit sistemàtic dels economistes clàssics respecte a les qüestions materials més bàsiques . . químic i Premi Nobel (1921).Crítics de la teoria neoclàssica •  Frederick Soddy. la seva crítica parteix de les lleis de la termodinàmica.

. Energia i Societat (1955).Crítics de la teoria neoclàssica •  Fred Cotrell. l obtenció d aquests excedents havia donat un gir radical. com l agricultura. convertint en no renovables activitats productives que si ho havien estat fins a ara. adverteix que a partir de la revolució industrial i l explosió dels combustibles fòssils.

.Crítics de la teoria neoclàssica •  Kenneth Boulding. la humanitat haurà de trobar de trobar el seu lloc en un sistema ecològic cíclic. The Economics of the Coming Spaceship Earth (1966).

Crítics de la teoria neoclàssica •  Nicolas GeorgescuRoegen: La llei de la entropia i el procés econòmic (1971). impugna el dogma mecanicista en economia i defineix la natura entropica del procés econòmic .

no és possible substituir indefinidament els recursos materials per altres inputs.Crítics de la teoria neoclàssica •  Herman Daly: Economia estacionaria (1977). .

Crítics de la teoria neoclàssica •  Joan Martínez Alier. L economia i l ecologia (1991). . els economistes ignoren les paradoxes de les seves teories i donen l esquena al món físic.

. i el seu aïllament del món físic. Hacia una ciencia de los recursos naturales (1993). el deteriorament ecològic i social te el seu origen en el reduccionisme monetari.Crítics de la teoria neoclàssica •  José Manuel Naredo.

tipus “Decreixement” “Tecnosolucions” Tipus “Desenvolupament sostenible” Declivi lent i pic postergat de la producció de petroli “Col·lapse” tipus “Mad Max” tipus “Isla de Pasqua” tipus “anys 90 Cuba/Rússia” “¡¡Más madera!!” tipus “Caos climàtic” tipus “Que continuï el negoci” Resposta reactiva Mercats. Tecnologia & Mercats “Economia alternativa” Declivi ràpid i pic temprà de la producció. Societat & Govern Font: Adaptat de Bryn Davidson . Tecnologia. Societat.Alguns escenaris possibles Resposta proactiva Govern.

Decreixement .

Col·lapse .

Tecnosolucions .

¡Más madera! .

Cal reconèixer els límits físics. Idolatrar tècnica i ciència és un error. Sense la tècnica i la ciència no podrem. Imitar a la naturalesa (biomímesis).Viure (millor) amb menys •  •  •  •  •  •  No es tracta de tornar a l Edat Mitja. Reformar el model socioeconòmic de creixement en el consum material. .

Què fem? .

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful