TDR Comtessa de Molins

Treball de recerca La Comtessa de Molins, un mite local?
2
AGRAÏMENTS
Agraeixo al meu tutor Santi Puig la seva paciència i dedicació
als meus pares, Annabel i Càndid, el seu temps i gran ajuda
a tots aquells que, amablement, m’han concedit una entrevista: Narcís Coderch,
Carles Reglà, M. Àngels Rocas, Gemma Silvestre i Francesc Vernet
a aquells que han passat pel meu bloc,

especialment als que hi han aportat algun comentari
a la Núria Roig i l’Anna Soler, per facilitar-me els seus fantàstics dibuixos
a la Sara Gallego pel seu assessorament gràfic
i als membres de l’Elenc Santperenc, per la gran informació que m’han donat.
3
ÍNDEX GENERAL
1 INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 7
1.1 Tema de recerca: la Comtessa de Molins, un mite local? .................... 7
1.2 Objectius del treball ............................................................................... 9
1.3 Metodologia ........................................................................................... 10
1.4 Estructura ............................................................................................... 11
2 LA LLEGENDA DE LA COMTESSA DE MOLINS .......................................... 13

2.1 Fil argumental de la llegenda ................................................................. 13
2.2 Altres elements llegendaris .................................................................... 22
2.3 Anàlisi dels elements de la llegenda ...................................................... 23
2.3.1 Descripció dels personatges principals ....................................... 23
2.3.1.1 La Comtessa de Molins ................................................. 23
2.3.1.2 El Gegant de Sant Pere / El Gegant de Ventalló ........... 25
2.3.1.3 El Pastor de Batipalmes ................................................. 31
2.3.2 Altres personatges (i elements) secundaris .................................. 33
2.3.2.1 Carmeta Pelletaire ........................................................... 34
2.3.2.2 La Verge del Portalet ....................................................... 34
2.3.2.3 Napoleó ........................................................................... 35
2.3.2.4 Coronel Pierresfort ........................................................... 35
2.3.2.5 El marit (i la cunyada) ...................................................... 35
2.3.2.6 La minyona (i el seu nebot) .............................................. 36
2.3.2.7 Magí Ganivetaire .............................................................. 36
2.3.2.8 La Malcuada ..................................................................... 37
2.3.2.9 Bisbe de Girona ................................................................ 37
2.3.2.10 Governador de Girona ................................................... 38
2.3.2.11 Els pretendents .............................................................. 38
2.3.2.12 Mare Abadessa .............................................................. 38
2.3.2.13 Baró de Sant Mori .......................................................... 39
2.3.2.14 Bernat de Molins (germà de la Comtessa) ..................... 39
2.3.3 Espais geogràfics on la Comtessa presumptament desenvolupà
les seves accions ......................................................................... 39
2.4 Validació històrica dels fets recollits a la llegenda ................................... 44
2.4.1 Teresa de Molins i Bach fou realment comtessa de Molins .......... 44
2.4.2 Teresa de Molins i Bach va néixer i viure a Sant Pere Pescador .. 45
2.4.3 Existència de la família Molins a Sant Pere Pescador ................. 45
2.4.4 La Comtessa de Molins fou realment bandolera ............................ 46
2.4.5 Existència d’en Narcís Espriu i Fullà ............................................ 47
2.4.6 Existència del passadís subterrani que connecta l’església i el
riu Fluvià ....................................................................................... 48
2.4.7 Existència del coronel Pierresfort i la seva intervenció en el
setge de Sant Pere Pescador ....................................................... 48
2.4.8 Estada del Pastor de Batipalmes al castell de Sant Mori .............. 49
2.4.9 Bandolerisme a la comarca ........................................................... 50
2.4.10 Existència del convent de Garriguella ......................................... 50
2.4.11 Destrucció del castell de Quermançó per part de la Comtessa
de Molins ..................................................................................... 51
4
3 FONTS DE LA LLEGENDA ............................................................................... 52

3.1 Llibre de Rómulo Sans: El Ampurdán en el siglo XIX .............................. 53
3.2 Recerca de l’Elenc Santperenc l’any 1995 .............................................. 55
3.3 Altres fonts de l’Elenc: La Comtessa de Molins i la mitologia catalana ... 57
3.4 Articles sobre la Comtessa ...................................................................... 60
3.5 Poema de Carles Fages de Climent ....................................................... 61
3.6 Documentació sobre història o aspectes generals ................................. 63
4 DIFUSIÓ DE LA LLEGENDA ........................................................................... 65

4.1 Indrets on tenen lloc diversos passatges de la llegenda ......................... 65
4.2 Correspondència amb els ajuntaments ................................................... 67
4.3 Any de la Comtessa de Molins ................................................................ 69
4.3.1 Plantejament .................................................................................. 69
4.3.2 Actes de l’Any de la Comtessa ....................................................... 71
4.3.2.1 Lectura poètica de Ma Senyora, la Comtessa .................. 71
4.3.2.2 Taller de construcció de gegants ...................................... 71
4.3.2.3 Tallers didàctics sobre la Comtessa ................................. 72
4.3.2.4 Taller de recuperació de la tradició oral en perill
d’extinció ........................................................................ 73
4.3.2.5 Taller de danses populars del segle XIX .......................... 73
4.3.2.6 Assaigs de l’obra La Comtessa de Molins ........................ 74
4.3.2.7 Publicació dels Papers de la Comtessa ........................... 74
4.3.3 Recopilació gràfica i documental ................................................... 74
4.3.4 La Quinzena de la Comtessa ......................................................... 76
4.3.4.1 Concert Lladre d’amor de Josep Tero .............................. 76
4.3.4.2 Inauguració de l’exposició Obra gràfica sobre la
Comtessa de Molins ......................................................... 76
4.3.4.3 Conferència de Jordi Bilbeny amb el títol La Comtessa
de Molins, crònica i mitologia ........................................... 77
4.3.4.4 Bateig dels gegants “La Teresa i en Narcís” ................... 77
4.3.4.5 Cercavila sota el títol Resurrecció dels bandolers ........... 78
4.3.4.6 Obertura de la “Taverna de la Malcuada” ........................ 78
4.3.4.7 Dinar de germanor “Sopa dels Descatllar” ....................... 79
4.3.4.8 Exhibició de danses sota el títol “Danses del s XIX” ....... 79
4.3.4.9 Conferència de Francesc Canet sobre La Guerra del
Francès a l’Empordà ........................................................ 80
4.3.4.10 Estrena de l’obra La Comtessa de Molins ...................... 80
4.3.4.11 Concert de l’Orquestra de Cambra de Girona sobre
Música del Romanticisme ............................................. 81
4.3.4.12 Concert de Romanços Amorosos i de Bandolers a
càrrec de Jaume Arnella .............................................. 81
4.3.4.13 Representació de La Comtessa de Molins .................... 81
4.3.4.14 Lectura poètica amb poemes de Rosa Font i de
Núria Esponellà ............................................................. 82
4.3.4.15 Acte de cloenda de “L’Any de la Comtessa de Molins”.. 82
4.3.5 L’obra de teatre ............................................................................. 82
4.3.6 Repercussió mediàtica .................................................................. 84
4.3.7 Repercussió social de l’Any de la Comtessa ................................ 86
4.3.8 Continuïtat de l’Any de la Comtessa ............................................. 86
5
5 VALORS I ELEMENTS HISTÒRICS DE LA LLEGENDA ................................. 90

5.1 Context històric de Sant Pere Pescador ................................................. 90
5.2 La Guerra del Francès (1808-1814) ....................................................... 92
5.3 Cronologia dels principals esdeveniments històrics i els presumptes
fets de la llegenda ............................................................................... 94
5.4 El bandolerisme ....................................................................................... 102
5.4.1 El bandolerisme als Països Catalans ........................................... 102
5.4.2 El bandolerisme com a tema literari ............................................. 103
5.4.3 Els bandolers a l’Empordà ........................................................... 104
5.4.4 Bandolers a Sant Pere Pescador ................................................ 107
6 TREBALL DE CAMP: EL BLOC DE LA COMTESSA DE MOLINS .............. 109

6.1 Procediment de les entrades .................................................................. 109
6.2 Respostes rebudes ................................................................................. 111
6.3 Conclusió sobre el bloc ........................................................................... 112
7 CONCLUSIONS .............................................................................................. 113

7.1 Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts ............................. 113
8 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................ 118
ANNEXOS (no inclosos en aquesta impressió)

Annex 1: Entrades i comentaris del bloc Comtessa de Molins
Annex 2: Entrevista a M Àngels Rocas
Annex 3: Entrevista a Francesc Vernet
Annex 4: Entrevista a Carles Reglà
Annex 5: Entrevista a Narcís Coderch
Annex 6: Entrevista a Gemma Silvestre
Annex 7: Article de R. Guardiola: La Comtessa de Molins?
Annex 8: Article de R. Guardiola: Notícies sobre la Comtessa de Molins
Annex 9: Article de R. Guaridola: La Comtessa de Molins
Annex 10: Article de R Guardiola: Mort de l’historiador Pelagi Negre
Annex 11: Portada del Testament de la família Molins
Annex 12: Programa de la Quinzena de Molins
Annex 13: Programa del 10è Aniversari de la Comtessa de Molins – I
Annex 14: Programa del 10è Aniversari de la Comtessa de Molins – II
Annex 15: Document sobre la làpida de l’església i altres, recollit per Francesc Sala
6
1. Introducció
1.1 Tema de recerca: la Comtessa de Molins, un mite local?
Com a santperenca de tota la vida he crescut envoltada dels mites, llegendes i

contes empordanesos, folklore de la comarca que forma part de la nostra
història. Una de les contalles que més presents ha estat durant la meva infància
és la llegenda de la Comtessa de Molins. Recordo que m’apassionaven les
aventures dels bandolers, que assaltaven les masies i robaven als rics;
m’emocionava imaginar-me la Comtessa de Molins al galop del seu cavall
Belfegor per Sant Pere, lluitant contra els francesos o robant als viatjants pels
boscos de la comarca. El gegant de Ventalló sempre m’havia despertat especial
simpatia, me’l dibuixava mentalment amb la guitarra, tocant-la i cantant pels
diversos indrets de la història. La llegenda atreia tot el meu interès ja que, amb
la innocència típica d’aquella edat, em semblava impressionant que una heroïna
tan valenta hagués pogut viure tan a prop de casa meva i que Sant Pere tingués
com a propi un personatge tan emblemàtic.
En la Quinzena de la Comtessa, l’any 1995, es van organitzar una gran quantitat

de celebracions socials relacionades amb la llegenda, en les qual els meus
pares es van implicar molt; de fet, el meu pare, va ser un dels màxims
organitzadors. Va ser un any de recerca, investigació i organització que es
concretarien en nombrosos actes culturals i fins provocaria la creació d’entitats
que reviurien en el poble l’esperit de la llegenda. Em va a la memòria com,
durant molt de temps, casa meva va estar farcida de llibres que jo admirava per
la seva antiguitat, i respectava per la fragilitat que els meus pares sempre em
l’obra el recordo remarcaven que tenien. Recordo que vaig assistir a molts
assajos de l’obra de teatre i que des d’un racó observava atentament tota
aquella gentada, tots coneguts, que convertien els assajos en un passatemps
molt divertit per a mi. El meu pare feia el paper del Gegant de Ventalló, el
personatge masculí principal, i m’encantava escoltar-lo mentre repetia una
vegada i una altra el seu paper a casa.
Finalment, el dia de l’estrena de amb molta emoció; els meus pares estaven tots
dos ocupats en la posada en escena, en Càndid actuant i l’Annabel maquillant i
7
encarregant-se de l’atrezzo, així que jo vaig anar-hi de públic acompanyada dels

meus avis.
Referent als altres actes de la Quinzena també tinc present que a l’escola CEIP
Llagut, de Sant Pere Pescador, ens van proposar al llarg de l’any infinitat de
tallers de dibuix i d’escriptura
referents al mite. Aquells treballs
escolars encara es conserven.
Finalment, i com a part més

important de la meva motivació a
l’hora de fer aquest treball, tinc
molt present la meva pertinença
a la colla gegantera “Els
bandolers”.
Els gegants s’havien construït al

llarg de tot l’any 1995 i els meus
pares també hi eren pel mig; ells
hi van invertir, en la seva
Fotografia del dia del bateig dels Gegants. elaboració, així com molta gent
A coll del meu pare. Col·lecció particular.
del poble, moltíssimes hores. Jo
els solia acompanyar i m’encarregaven feines de mínima importància que jo em
prenia amb escrupolosa serietat. Així doncs, recordo tot el procés de fabricació
absolutament artesanal dels dos gegants, la Comtessa de Molins i el Gegant de
Ventalló.
El dia del bateig dels gegants i la resurrecció dels bandolers va començar una
activitat de cap de setmana que duraria cinc anys més. La colla gegantera sortia
a passejar els gegants tot sovint, en cap de setmana, per diverses poblacions i
ciutats de Catalunya, tocant la gralla i els timbals, i fent ballar el Gegant i la
Comtessa.
8
No se sortia tots els caps de setmana, però la colla també havia de quedar per
assajar les cançons que havíem de tocar i el ball dels gegants, els quals
pesaven molt i era complicat dominar-los mentre es ballava.
Tinc molt present els assajos, no només amb la colla, sinó els meus personals.
Solia sortir al pati a tocar la gralla, perquè el seu so agut i estrident molestava la
família. Tot i així, a mi m’encantava assajar per saber-me bé les cançons i, tot i
ser molt petita, sempre tocava durant les desfilades.
Per tots aquests

motius vaig decidir
fer el treball de
recerca sobre aquest
personatge, ja que
m’era molt proper i,
alhora, tenia la
sensació que no hi
havia cap lloc on es
El gegant de Ventalló i jo, en una de les trobades geganteres.
recollissin totes les Col·lecció particular.
informacions
disponibles sobre la llegenda, i crec que aquesta és molt important per a la
identitat del meu poble: Sant Pere Pescador.
1.2 Objectius el treball
La pregunta a la qual el meu treball de recerca busca una resposta és,

precisament, la que li dóna títol. Plantejar-me l’abast real de la llegenda, si es
tracta d’una tradició estrictament santperenca, o si realment és coneguda en
altres indrets. També em preguntava de quina manera havia arribat fins a mi, si
per transmissió oral, de generació en generació, d’una manera diguem-ne
“natural”, o si hi havia hagut algunes altres menes d’intervencions, potser d’algú
en concret, decisives en la seva pervivència.
9
Un dels màxims objectius d’aquest treball, però, és esbrinar tot el possible,

acumular totes les informacions, ni que siguin contradictòries, sobre el mite.
Recollir-ho, ressenyar-ho.
1.3 Metodologia
Opino que per fer un treball de tanta amplitud he d’aprofitar tots els mitjans a
l’abast, anar comprovant quines són les estratègies que em donen més bon
resultat i incidir més en allò que ho permeti.
Planejo fer servir les següents estratègies:

–recerca documental. Penso, d’entrada, en tots aquells llibres i
documents que veia per casa mentre es preparava l’Any de la
Comtessa de Molins. Però caldrà ampliar la recerca per si hi ha alguna
altra documentació diferent, a part de la que em puguin donar els
estudis sobre història o sobre rondallística, potser no referits
directament a la Comtessa.
–entrevistes i consultes personals. L’experiència acumulada de les

persones que hi han treballat abans que jo em serà molt útil. He de
parlar amb algunes d’aquestes persones i recollir el material que ells
personalment van estar elaborant. Les seves sensacions i opinions
també haurien de formar part de l’estudi.
–consultes als ajuntaments. Una de les particularitats de la llegenda és

que hi ha passatges que tenen lloc en espais molt diferents, de la
comarca i fins i tot de fora. Se m’acut de fer alguna investigació –en la
mesura de les meves possibilitats– en aquests llocs. Visitar-los, si puc, i
enviar cartes a cada ajuntament exposant la meva recerca. Intentant
recollir qualsevol informació possible referent a la llegenda, però també
per descobrir fins a quin nivell aquest mite perviu en els diferents
indrets en els que pren lloc.
10
–consulta oberta. M’aniria molt bé de trobar un mecanisme de

comunicació que em permetés arribar a aquella persona de la qual no
en conec l’existència però que pot estar interessada en el tema i, qui
sap, saber alguna cosa d’interès. Penso en una eina que ens fan fer
servir a l’institut: un bloc, una pàgina web dinàmica.
1.4 Estructura
D’entrada em proposo d’explicar la llegenda, en forma d’una narració breu,

respectant les fonts diferents. Parteixo ja de la molta feina feta per l’Elenc l’any
1995.
Tinc previst complementar aquesta narració amb la descripció dels personatges

més importants i també amb una mena de ruta de la Comtessa, tot plasmant en
un mapa quins van ser els llocs per on, segons la llegenda, va fer de les seves.
Un apartat, del qual no puc fer cap previsió ja que desconec per complet què em
puc trobar, és el de la validació dels fets que es recullen en la llegenda. Aquí em
proposo donar informació sobre l’existència de la Comtessa de Molins, i sobre la
realitat històrica de l’època i, pel que fa als seus actes, si més no, veure quins
són certs, probables, possibles o
impossibles. Em centraré, bàsicament,
en aquells fets dels quals crec que pot
existir documentació o persones que en
tinguin una opinió fonamentada.
Hauré d’incloure, segurament, un apartat

específic referint-me a les fonts
documentals ja que, pel que imagino,
disposaré de més de les que conec
actualment, que són principalment dos:
el llibre de Rómulo Sans, El Ampurdán
en el siglo XIX, i els documents
El meu germà, Josep-Esteve, i l’Albert Plà,
elaborats per l’Elenc l’any 1995. Espero en una trobada gegantera. Col·lecció
particular.
11
poder dedicar algun apartat a altres fonts, que ampliïn la informació respecte a
la Comtessa.
La difusió de la llegenda és un aspecte al qual també vull donar rellevància ja

que és important en la seva pervivència. Per una banda miraré la difusió
geogràfica, potser a partir dels llocs on s’esdevenen els diversos passatges de
la llegenda. Caldrà buscar un interlocutor en aquests indrets, potser a través de
l’ajuntament.
I també la difusió que s’ha fet en la història recent. En aquest apartat faré una
recerca al voltant dels actes elaborats en la Quinzena dels quals, crec, no se
n’ha fet mai cap descripció posterior completa. Ho explicaré des de l’inici (d’on
va sorgir la idea i com es va anar desenvolupant) fins al final (quins van ser els
resultats i quina repercussió va tenir).
Per concloure la informació sobre la Comtessa i la seva llegenda opino que

hauria de situar-la en la història d’una manera concreta i fer referència, també,
al context històric. Penso que conèixer la situació en què, teòricament, es
trobava la bandolera a l’hora de desenvolupar els seus actes és, també, una
part important per aprendre a valorar-la.
Per al treball de camp, buscaré les persones adequades que em puguin

informar més de primera mà, i buscar la manera, aprofitant les noves
tecnologies aplicades a la comunicació, de difondre les meves demandes i les
meves troballes, a possibles persones interessades. Dins de les meves
possibilitats, clar.
La part més pràctica del treball serà la d’intentar validar alguns aspectes del
mite. Potser en alguns casos no pugui anar més enllà de la hipòtesi. En el pitjor
dels casos, però, la conclusió serà la manca de conclusions. I això ja seria
alguna cosa.
Espero acabar el treball canviant el títol, ni que només sigui traient els
interrogants.
12
2. La llegenda de la Comtessa de Molins
2.1 Fil argumental de la llegenda1
Durant els segles XVII i XVIII, Sant Pere Pescador era un poble que es dedicava
a eixugar els aiguamolls i estanys que l’envoltaven per tal de guanyar terres per
a l’agricultura i la ramaderia. La vila havia tingut un fort creixement demogràfic
durant aquest temps.
La família Molins, que vivia al carrer de Cavallers, treballava alguna d’aquestes

terres. Quan el matrimoni ja era gran, la dona es va quedar embarassada i patia
per la salut del nadó, tenint en compte la
seva avançada edat. Per aquest motiu
van decidir d’anar a Terrades, a veure la
Carmeta Pelletaire, coneguda “dona
sàvia”, bruixa i endevinaire, molt entesa
en embarassos.2
En veure la futura mare, la bruixa va saber de seguida que esperava una nena.
El pare no va alegrar-se’n gaire, ja que preferia un hereu, i la Carmeta,
impressionada per la presència que imposava la criatura ja abans de néixer, va
afirmar; “noia serà, però tan gran el seu destí que molts reis la voldrien per filla”.
Finalment va néixer la nena, i va ser batejada com a Teresa de Molins i Bach. El

seu pare va canviar d’opinió ben aviat, ja que era una noia molt treballadora,
que ajudava els seus pares en tot el que fes falta.
Quan la Teresa ja tenia deu anys els seus pares van tenir un altre fill, en Bernat,
però llavors la nena ja s’havia guanyat l’admiració de tothom. Poc després va
morir la seva mare, i, des de llavors, la gent l’anomenava Comtessa de Molins,
títol que presumptament tenia la seva mare.
1
S’ha pres com a base el text de l’escenificació que l’Elenc Santperenc va presentar el 1995 de l’obra La
Comtessa de Molins. Per a la redacció de l’esmentada obra, segons els seus autors, ja es van tenir en compte
les aportacions de tradició oral de diverses persones i l’obra de Rómulo Sans, El Ampurdán del siglo XIX.
2
Les il·lustracions d’aquest apartat són de l’Anna Soler (en blanc i negre) i de la Núria Roig (dibuixos en
color). Imatges de l’Arxiu de l’Elenc Santperenc.
13
En aquells temps, Napoleó va

entrar amb les seves tropes a
Catalunya, de pas mentre
anava a conquerir Portugal. La
intenció d’en Napoleó de
conquerir Espanya i el tracte
dels soldats amb la població
catalana, va provocar una
revolta per part del poble. Així
va començar la guerra del
Francès.
Sant Pere, seguint l’exemple de Girona, va decidir tancar-se dins les muralles i
impedir que l’exèrcit enemic entrés. Quan les notícies van arribar a Napoleó,
aquest va enviar un dels seus coronels a ocupar-se’n; el coronel Pierresfort.
D’aquesta manera, l’exèrcit va envoltar el petit poble de canons, mentre aquest
seguia atacant, disparant des de l’altra banda de les muralles.
El poble es va defensar ferotgement tot

aprofitant un túnel amagat que anava des
de l’església fins al riu Fluvià, que passava
ran de muralles, darrere l’absis del temple.
De fet la defensa havia estat organitzada
per la Comtessa de Molins i pel Pastor de
Batipalmes. Finalment, les tropes de Pierresfort van enderrocar un tros de la
muralla i van entrar al poble, així que tots els vilatans es van refugiar a l’edifici
més sòlid, l’església. Des d’allà, i pel túnel, la Comtessa va fer fugir tots els
santperencs que havien lluitat, i només van quedar-hi les dones, els infants, els
vells i els malferits.
Quan el coronel Pierresfort es presentà davant de l’església tot reclamant

parlamentar amb l’autoritat, en sortí la Comtessa. Això no va agradar gaire al
coronel però ella sabé respondre amb fermesa, i iniciaren les converses de
capitulació. Hàbilment anà convencent el militar perquè perdonés la vida a
14
dones, infants, vells i malferits, i que respectés els pocs edificis de la vila que
restaven dempeus. El coronel es conformà a afusellar els combatents que hi
quedessin. Un cop revisat l’interior del temple, van veure que no en quedava
cap. La Comtessa s’oferí com a darrera i única combatent que quedava dins de
les muralles, però el coronel va reconèixer l’astúcia de la Comtessa i es retirà.
Després de la desfeta, la Comtessa i el seu germà, ja orfes, marxaren a

Barcelona, a casa d’uns oncles, i abandonaren les propietats. Certament Sant
Pere esdevingué un poble fantasma, ple de fugitius i malfactors.
A Barcelona la Comtessa aviat va casar-se amb

un home molt més gran i ric, i va anar a viure
amb el seu marit i la seva cunyada. Quedà
embarassada tot i que la convivència a la llar
familiar era dolenta, bàsicament per la gelosia
del marit i la malícia de la cunyada.
El fill va apaivagar la sensació d’ofec que tenia la

Comtessa a la llar familiar, tot i que les baralles
van anar en augment.
Un dia, mentre discutien tots tres, en un moviment brusc, el nadó va caure a

terra i, desgraciadament, va morir. La
Comtessa, fora de si pel dolor, va assassinar
els dos germans amb una daga que
conservava de la seva mare.
La minyona de la casa, que coneixia la

situació i estava sempre a favor de la
Comtessa, la va convèncer per agafar diners i
fugir ben lluny, amb un seu nebot que es
dedicava al contraban, ja que si l’agafaven
podia acabar a la presó.
15
La Comtessa, doncs, va fugir i se’n va anar a

Paris a començar una nova vida. Allà va obrir
un local de joc amb els diners que havia
agafat. El local, però, no va tenir èxit perquè
els francesos de l’època no veien amb bons
ulls una dona al capdavant d’un negoci
d’aquella mena.
Llavors, la Teresa se’n va anar a Perpinyà, a

dedicar-se al contraban entre la Catalunya
Nord, i l’Empordà, juntament amb el nebot de la minyona que l’havia ajudat a
travessar la frontera.
A causa del seu contacte amb l’Empordà, es va enyorar de la seva terra i es va

ajuntar a una colla de bandolers. No només va ser-hi acceptada sinó que al cap
de poc n’esdevingué capitana. Aviat agafà fama de ser la més decidida a l’hora
de lluitar, la més llesta a l’hora de preparar els atacs, la més justa a l’hora de
repartir el botí i la més geniüda a l’hora de fer-se creure. Tot i que la seva
autoritat va ser criticada de bon principi, a poc a poc els homes es van anar
acostumant a obeir una dona, i agafant un molt bon concepte de la Comtessa.
La colla de la bandolera es va establir a Sant Feliu

de la Garriga, a tocar del Puig Segalar, prop de
Garrigoles. Allà va tenir una cordial entrevista amb el
Pastor de Batipalmes, el santperenc que havia lluitat
amb ella contra els francesos. Es van asseure a fer
memòria de tot allò i també a parlar sobre Sant Pere,
ja que la Comtessa feia molt que no hi anava, i
n’estava enyorada.
Els Pastor li explicà la seva vida després de la Guerra del Francès: havia
intentat entrar al Seminari de Girona, per la seva vocació sacerdotal, però el
n’havien fet fora a causa de la seva lletjor. A partir d’aquell moment el Pastor es
16
va fer bandoler amb una ràbia especial vers el bisbe i els que tenien
responsabilitats en el Seminari.
També li va parlar d’un noi de Sant Pere

Pescador tan gran i apersonat que li deien
Gegant. Era un personatge curiós, perquè
sabia de lletra i tenia una gran facilitat en
compondre versos i cançons que ell mateix
interpretava amb la guitarra.
Aquest noi anava de vegades a la taverna de

la Malcuada, un local molt important de Sant
Pere. Allà també hi havia un altre client
habitual, en Magí, un mala peça que hi donava lliçons d’atac amb ganivet en el
pati del local. En Magí sempre es posava amb el Gegant pel seu aspecte físic i,
un dia, el Gegant no va poder evitar la baralla en la qual ell mateix quedà ferit
però en Magí morí.
Sabent que no tindria repòs en un poble com

Sant Pere, que s’havia omplert de delinqüents, i
no tenint cap propietat de què fer-se càrrec, va
fugir i va establir-se a Ventalló. Al cap de poc ja
tothom el coneixia com el Gegant de Ventalló.
Aquestes són les històries que el Pastor explicà a

la Comtessa. La casualitat volgué que poc
després el Bisbe de Girona havia de fer una visita
a Ventalló, el dia de sant Miquel, patró de la vila,
a donar la comunió als feligresos.
El bisbe tenia por de les colles de bandolers, especialment de la del Pastor de

Batipalmes, i va pensar que la millor garantia per no veure’s atacat era llogar els
serveis de la colla de bandolers més famosa de la contrada, la de la Comtessa.
17
Ella s’hi avingué i així fou que anà a parar a la vila de Ventalló, de festa major.
Durant el ball a la plaça, el Gegant no trobava ningú amb qui ballar (les noies el
defugien per la seva grandària) però va ser la mateixa Comtessa qui el va treure
a ballar.
Si el fet que fos la noia que tragués el noi a

ballar ja era prou estrany, encara va ser-ho
més que la dama demanés a l’orquestra
que toqués la Corranda Reial, ball reservat
al rei Ferran VII. El cert és que l’orquestra,
sabent que la plaça era plena de bandolers
segurament armats, va acabar tocant la
peça i la parella fent el seu ball.
A partir
d’aquest
moment el Gegant va seguir la Comtessa
pertot, però no com a bandoler, que mai no
agafà cap arma, sinó més aviat com a
guardaespatlles personal, i dedicat a
compondre versos explicant les seves
aventures.
Després de
la visita del Bisbe a Ventalló, la Comtessa,
juntament amb el Gegant, buscà altres
amagatalls per a la seva colla ja que es veia
assetjada pel Governador de Girona. Aquest
personatge havia rebut l’encàrrec d’acabar
amb les colles de bandolers i havia preparat
un exèrcit per capturar-la.
El cas fou que la Comtessa, amagada en els

boscos que hi ha a la vora del Fluvià, entre
Vilaür i Garrigàs, va sorprendre l’exèrcit i en segrestà els oficials, els quals
18
amagà en la zona que ella dominava. D’aquesta manera el Governador havia de

pagar per rescatar els qui comandaven el seu exèrcit.
Mentre va tenir els oficials segrestats en va deixar marxar dos: un perquè havia
emmalaltit i es temia per la seva vida, i l’altre perquè tenia data de casament
fixada, i la Comtessa el va veure tan enamorat de debò que, no només el deixà
marxar, sinó que féu un bon regal per a la seva futura muller.
Un cop pagat el rescat el Governador reprengué l’assetjament contra la

Comtessa la qual decidí canviar novament d’amagatall. S’instal·là en el castell
de Quermançó que les tropes napoleòniques havien abandonat en acabar-se la
Guerra del Francès.
L’assetjament era tal que, una vegada, tornant els bandolers de fer l’assalt al
Castell de les Tenebres, a Castell Sator, i havent fet molt bon botí, van decidir
d’entrar a Figueres per fer-ne una petita celebració i descansar del llarg trajecte.
El fet és que el Governador, ben informat,

havia previst aquesta parada i havia fet
situar el seu exèrcit dins de les muralles.
Quan els bandolers, confiats, van ser-hi a
dins, els soldats van tancar les portes i
apuntaren la colla amb els seus
arcabussos. La Comtessa reaccionà
ràpidament i obrint les alforges del botí,
començà a llençar tresors per aqui per
allà.
Els soldats, que no estaven precisament ben pagats, van perdre l’oremus i es
van llançar sobre els tresors. Aprofitant el desordre els bandolers van poder
tornar a obrir la porta i fugir cap a Quermançó. Van perdre-hi bona part del
tresor però van salvar la vida.
19
Així anava passant la vida de la Comtessa. Cada dia tenia més fama. Era
temuda i admirada alhora. Ningú no l’havia vist plorar mai, i tothom deia que no
tenia sentiments. I el Gegant la seguia pertot i composava cançons sobre les
seves gestes.
Des de Quermançó sentia sovint les

campanes del convent de Garriguella, on la
seva mare havia estat novícia, i alguna
vegada havia confessat al Gegant que
enyorava una vida tranquil·la i reposada,
dedicada a l’oració, com el Pastor de
Batipalmes que s’havia retirat al castell de
Sant Mori, i hi feia vida d’ermità.
Un dels seus darrers actes violents va ser

l’atac a una masia fortificada de l’Empordà.
Malgrat les dificultats aconseguí reduir els
qui la defensaven i personalment va anar recorrent les estances del mas.
Casualment descobrí la jove masovera, que s’havia amagat i que guardava una
criatura entre els braços. Aquella criatura sacsejà la consciència de la
Comtessa, ja que li va recordar el seu fill mort. Sobtadament va fer sortir els
seus bandolers de la casa i els va fer tornar sense més explicacions cap a
Quermançó.
L’endemà s’acomiadà del Gegant i li explicà la seva ferma decisió de desfer la

colla i retirar-se a Garriguella. El Gegant va tornar a Sant Pere ja que el poble
havia normalitzat la seva població i ja no era refugi de malfactors. Allà hi va refer
la seva vida, convençut que la Comtessa ja havia trobat el lloc ideal on refer la
seva.
Però el cert és que la Comtessa va ser aviat expulsada del convent. La mare
abadessa apreciava la dona però va ser obligada pel Bisbe, fent servir el
raonament que tenia taques de sang, i que una dona amb aquella fama
malbarataria el bon nom de l’establiment.
20
La Comtessa va tornar a Quermançó on encara quedaven alguns dels homes

de la seva colla, que continuaven fent de bandolers.
Teresa de Molins va anar fins a Sant Mori,

per parlar amb el seu vell company el
Pastor de Batipalmes. Havia estat acollit
pel marquès de Sant Mori ja que una
vegada l’havia alliberat d’un mal pas i el
baró li va prometre que, quan necessités
un lloc on viure, al seu castell hi tindria
cambra. Allà s’estava, en una petita
estança amb una finestra des de la qual es
veia el Canigó. El Pastor feia vida d’ermità,
resant i dedicat a la meditació.
Durant l’entrevista va dir a la Comtessa que quan tornés a plorar descobriria el

seu camí.
De Sant Mori la Comtessa passà a Sant Miquel de Fluvià. Entrà a l’església del
monestir a sobre del seu cavall negre Belfegor. El rector intentà fer-la fora però
només en sortí el cavall. Ella hi restà i va plorar. Set llàgrimes que en caure al
terra es convertiren en set perles de gran puresa.
Després d’això, muntà novament a cavall i

se’n tornà a Quermançó. D’amagat dels
bandolers que hi quedaven, ajuntà tota la
pólvora que les tropes franceses s’hi
havien deixat, i va fer esclatar el castell
pels aires.
Van morir-hi ella i tots els bandolers, que

en aquell moment dormien embriacs. La
21
notícia va córrer per l’Empordà en un no-res i el Gegant, en saber-ho, hi va

córrer per rescatar el cos de la dama.
Així fou, i la porta a Sant Pere Pescador on va ser enterrada en el terra de

l’església que ella havia defensat dels francesos. El Gegant també agafà tots els
tresors que va poder i els va lliurar al germà de la Teresa, en Bernat, perquè
refés la casa i les propietats que havien estat de la família.
2.2 Altres elements llegendaris
Segons les fonts consultades, a la llegenda cal afegir alguns passatges

completament inversemblants. Tot i que és possible que molts dels fragments
explicats en el punt anterior siguin històricament impossibles, com a mínim
mantenen una certa aparença real. En canvi n’hi ha altres que abandonen
completament aquesta versemblança. En destaco els següents:
−Durant la conversa entre la Comtessa i Pierresfort, el que va fer canviar

d’opinió el militar va ser una àguila immensa que descendí des del campanar de
l’església fins a posar-se amb tota suavitat a l’espatlla de la dama, on va
romandre durant tota la conversa. El coronel Pierresfort, que era molt
supersticiós, en veure la dona protegida per aquell majestuós animal, va creure
que aquella dama era un símbol de la grandesa de l’imperi francès. A més a
més, la mirada de la Teresa de Molins el va sorprendre, ja que desprenia una
autoritat major que la del mateix Napoleó.
–La Comtessa no acostumava a anar sola enlloc i sempre l’acompanyaven els

seus fidels companys bandolers. Tot i això, es diu que quan necessitava pensar
a soles, anava a recórrer els boscos a cavall a tal velocitat que ningú la pogués
seguir. Tan sols un nombrós estol d’ocells la seguien refilant harmoniosament.
“Corra a cavall les terres

de nit per boscos i castells,
si no l’acompanyen lladres
la segueixen els ausells.”3
3
Cantarella popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX. Publicat en 1949,
pàg. 33.
22
−Quan la Comtessa va fer volar es castell de Quermançó, el seu cavall Belfegor

va escapar-se volant i des de llavors se’l veu cavalcant de tant en tant, a
vegades per terra, a vegades pels núvols. Es diu que treu foc per la boca i fum
pel nas i que de les seves potes surten llamps quan toquen amb les pedres. La
seva presència no significa res de bo, ja que significa pèrdua de les collites,
fortes tempestes o, fins i tot, el naufragi d’algun vaixell de pescadors.
2.3 Anàlisi dels elements de la llegenda
A més del fil argumental, la llegenda conté un seguit de valors destacats. Un

d’ells és la galeria de personatges que se situen al voltant de la protagonista. He
distingit un petit nucli de personatges principals, i un seguit d’altres de menor
importància, però també molt interessants.
2.3.1 Descripció dels personatges principals4
La llegenda de la Comtessa té pocs personatges principals. A part de la mateixa

protagonista, hi ha el personatge del Gegant, que en bona part de la història
assoleix el rang de coprotagonista. D’entre els altres destaca la figura del
Pastor, que per la seva influència en el procés personal de la Comtessa he
inclòs en aquesta primera part.
2.3.1.1.La Comtessa de Molins
Teresa de Molins i Bach va néixer a Sant Pere Pescador cap a l’any 1790, tot i
que no es coneix la data exacta del seu naixement. Pertanyia a una família
noble que vivia al carrer dels Cavallers. En aquell temps, l’educació de noies
estava bastant descuidada; es limitava a ensenyar les principals oracions i
pràctiques de cosir bastant rudimentàries. Per ser una jove noble havia après a
dibuixar la seva pròpia firma, però a ella li interessaven més les activitats
d’agricultura i ramaderia. A causa de l’avançada edat dels seus pares, i la poca
del seu germà Bernat, amb el qual es portava deu anys de diferència, ella es va
veure obligada a ocupar-se de la casa i el seu manteniment, especialment
4
Els dibuixos d’aquest apartat són de la Núria Roig. Apareixen en el document La Comtessa de Molins i el
Gegant de Ventalló, del CdA Empúries. Arxius de l’Elenc.
23
després de la mort de la mare. Probablement, Teresa hauria estat una vilatana

corrent si no hagués estat per la invasió napoleònica de Catalunya l’any 1808.
El pare de la Comtessa va morir de malaltia durant l’atac dels francesos i ella no

va poder contenir la seva ràbia contra els atacants, així que va prendre part en
la resistència. Primer es limitava només a ajudar els ferits, però finalment va
acabar disparant contra l’exèrcit i despertant l’admiració de tots els santperencs.
Defensava el poble sempre que era necessari, situant-se en les zones més
perilloses, però mai no va ser ferida, fet que va crear la creença popular que era
invulnerable.
Després d’un temps de defensa, quan

molts santperencs ja havien caigut
morts o ferits, els francesos van
aconseguir entrar dins les muralles, i
la gent del poble es va tancar a
l’església. Gràcies a una idea de la
Comtessa, aquells combatents que
estaven en condicions de lluitar es
van escapar per un passadís
subterrani que anava a parar a la vora
del riu Fluvià, mentre ella pactava
amb el general Pierresfort que només
podrien ser arrestats aquells homes
que poguessin lluitar. Així doncs,
l’exèrcit va abandonar la vila sense un
sol presoner.
La Comtessa i el seu germà van ser enviats a Barcelona, on vivien uns parents,
i poc després es va casar per acord familiar amb un cavaller ric d’edat bastant
avançada. Al cap d’un temps, van tenir un fill a qui la Comtessa estimava amb
bogeria. El seu marit, però, desconfiava de la seva dona, i l’acusava sense
motiu, provocant contínues discussions que la feien ser molt infeliç. A més, el
matrimoni vivia amb la germana del marit, la qual també odiava la Comtessa. Un
dia, durant una discussió amb el marit, en la qual també participava la cunyada,
24
el nadó, que estava en braços de la Comtessa, va caure a terra, amb tanta mala
sort que es va fer un trau al cap que li va provocar la mort unes hores més tard.
La Comtessa, embogida pel dolor, va matar-los tots dos a punyalades. La
minyona de la casa, que coneixia la situació, va ajudar la Comtessa a fugir a
París. Allà, on va viure un any aproximadament, va muntar una sala de joc que
va donar-li bons resultats, però que va ser tancada per la policia a causa de la
perillositat dels clients que hi assistien. D’allà es va desplaçar a Perpinyà, on va
començar a practicar el contraban i el bandolerisme, activitat que l’ocuparia
durant molts anys. Més tard va tornar a terres catalanes, ja com a bandolera, i
va fer-se un grup del qual va ser nomenada capitana. Després d’uns anys
d’assalts, violents robatoris i nombrosos atacs a viatjants es va guanyar la fama
de la millor bandolera de les contrades, provocant temor a les altres partides de
bandolers, i un elevat preu per la seva captura. Al cap d’uns anys, però, sentint-
se malament per tots els seus actes, va ingressar al convent de novícies de
Garriguella.
Els versos atribuïts al Gegant de Ventalló ho expliquen així:

“Avui no vaig a Carmansó!
Avui no hi vaig!... digué ella.
Mare Abadessa, vostre perdó
me dareu a Garriguella.
Humil novícia sols serà
la que un jorn fou canonessa,
i blanc hàbit vestirà
de Molins la Comtessa;
la que més vos obeirà,
la que farà més penitència,
que perdoni sos pecats
i sa joventut perduda,
els crims i els disbarats
d’una vida trista i dura,
la que avui arrepentida,
dóna un crit de deslliurança,
sent desig de nova vida
de repòs i d’esperança.”5
5
Cantarella popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX, 1949, pàg. 228.
25
La mare Abadessa la va tractar molt bé, valorant el seu penediment. Al cap de

poc, però, va rebre ordres estrictes del Bisbe de Girona de fer-la fora, ja que,
seguint el reglament, cap dona amb les mans tacades de sang podia ingressar
en un convent. Així doncs, la Comtessa va haver de tornar al Castell de
Quermançó amb els seus homes, que s’havien tornat més violents i arrogants.
La Comtessa, cansada i plena d’odi cap aquells que havien estat els seus
companys, va fer volar el castell amb el seu grup de bandolers i ella mateixa a
dins.
2.3.1.2.El Gegant de Sant Pere / El Gegant de Ventalló
Narcís Espriu Fullà, també anomenat “el gegant poeta”, té una personalitat
absolutament llegendària, fruit del naixent romanticisme de l’època en què va viure.
Segons la llegenda, el mateix naixement

del Gegant ja va ser un fet inusual i
curiós: a prop de l’església de Sant Pere,
en una caseta molt pobra vivia una parella
d’avançada edat. L’home era natural de
Ventalló i la dona de Sant Pere, de la
família dels Fullà, llinatge encara existent
a la vila. Es diu que l’home no tenia una
professió concreta; anava a pescar al riu,
feia de pastor, tallava llenya, etc.
La parella no tenia fills, la qual cosa

suposava una desgràcia en aquella època, ja que els fills significaven una
garantia moral i econòmica.
A causa de la vellesa prematura, provocada pels forçosos treballs que havia

desenvolupat al llarg de la seva vida, l’home es va quedar sense forces ben
aviat. Va ser llavors quan la parella es va veure perduda, no sabent com
subsistir econòmicament.
26
Es diu que els dos demanaven sempre de tenir un fill, encara que fos gegant.
Un dia, mentre la parella estava davant de casa parlant del tema, va passar la
Raca, bruixa que residia a la Torre Joana de la casa Caramany de Sant Pere
Pescador, la qual els va dir que tindrien un fill en poc temps.
I així va ser: al cap de poc temps van tenir un fill al qual van anomenar Narcís.
El nen va anar creixent amb una magnífica salut i amb un cos robust i fort, tant
que sobresortia d’entre tots els infants de la vila. En arribar als quinze anys se li
deia “el gegant” ja que era realment molt alt i apersonat, amb mirada afectuosa i
dolça. Es diu que era un noi molt pacífic i que tenia una veu magnífica, que
podia entonar totes les cançons que sentia. Estava dotat amb una facultat
extraordinària: tot i el seu analfabetisme, improvisava preciosos versos amb
molta facilitat.
Quan altres joves els feien la guitza, els infants de la vila buscaven protecció,
sota el gegant, que no tenia cap mena de problema a defensar-los.
Tot i la seva reputació, el gegant no era gens cregut pel que fa als seus dots
d’home valent, no era gens ni mica fatxenda; era humil i treballador, ajudava el
seu pare en les seves feines total mateixa docilitat. A més a més, era molt
fervent; anava molt sovint a missa i els diumenges acostumava a fer
d’escolanet.
El pare del gegant va morir quan ell era, encara, bastant jove, i els últims anys
de vida de la seva mare van ser tranquils i relaxats, ja que el seu fill treballava
per mantenir-la. Els bandolers que solien acudir a les diverses tavernes de Sant
Pere coneixien de vista al gegant i tots volien que ingressés en el seu grup.
Amb els anys, Narcís es va adonar que ser tan gros no era un avantatge, sinó
un inconvenient. Es va tornar més sec, ja no cantava ni ballava pels carrers, ni
recitava poesies a aquells qui li ho demanaven; tan sols ho feia en soledat.
27
Un diumenge, va anar a prendre uns gots de vi a la “taverna de la Malcuada”,

costum entre els homes de la població. Allà hi va trobar en Magí Ganivetaire,
que, gelós perquè els cants del gegant li treien el protagonisme, va començar a
provocar-lo. El gegant era una persona tranquil·la però en escarnir els seus
pares, el gegant li va plantar cara i, després d’una llarga baralla, va acabar amb
la seva vida.
El gegant va fugir a Ventalló ja que a Sant Pere tothom sabia què havia passat, i
no ho acceptaven. Allà es va guanyar l’afecte dels vilatans, va treballar per a la
casa Parramon i per a la casa Sastregener, famílies riques del poble. Era alt,
fort i valent així, que desenvolupava qualsevol feina que se li pogués ordenar
amb la màxima facilitat i eficiència.
El gegant era una persona molt

sentimental i s’enamorava amb
facilitat. Per desgràcia, totes les
noies li donaven carbassa i cap
volia ballar amb ell.
Durant la festa major de

Ventalló, mentre el gegant seia
en un costat mirant-se
l’ambient, la Comtessa de
Molins se li va acostar i li va
demanar per ballar. El gegant,
sorprès, ja que les noies mai
volien ballar amb ell, va
acceptar entusiasmat.
Rómulo Sans recull aquesta cantarella popular:

“El gegant canta que canta,
mai no es cansa de cantar,
al trist l’alegria torna
i als alegres fa plorar.
Va pels camps amb gallardia,
28
una espina porta al cor,

pel semblant ningú ho diria
mes son pit pateix d’amor.
Una noia de Sant Pere
li va dir un bell matí:
ni les flors són per l’era
ni el gegant és fet per mi.
I així totes les noies
nascudes a l’Ampurdà
li reien, li feien burles,
quan els deia de ballar.
Mes un jorn a Ventalló
mentre el gegant plorava
“la dama de Carmansó”
per ballar li demanava.
El gegant canta que canta,
mai no es cansa de cantar,
al trist l’alegria torna
i als alegres fa plorar.”6
Des d’aquell moment, el gegant es va convertir en l’amic fidel de la Comtessa, la

seguia allà on anava, la protegia i l’ajudava. No era bandoler i no portava armes,
tan sols usava la violència si era per
defensar la seva dama. La majoria del
temps li cantava cançons i li llegia
versos, cosa que distreia i agradava
molt a la Comtessa.
Finalment, quan la Comtessa va decidir

retirar-se al convent de Garriguella, li
va donar una bossa de monedes i joies
pels seus serveis, i ell se’n va tornar a
Ventalló a seguir amb la seva vida
anterior.
6
Cantarella popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX. 1949, pàg. 59.
29
Al cap d’un temps, en assabentar-se del suïcidi de la Comtessa al Castell de

Quermançó, s’hi va desplaçar a recollir el seu cos, i la va enterrar a l’església de
Sant Pere. Després, se’n va tornar al castell en ruïnes on va viure dos anys,
protegint els tresors que hi estaven enterrats, allunyant aquells que gosaven
apropar-s’hi i escrivint un llarg poema dedicat a la Comtessa del qual ara se’n
conserven només alguns paràgrafs. Va córrer el rumor entre la població que allà
vivia una espècie de monstre que vigilava les ruïnes.
Amb el temps, però, alguns vilatans s’hi van acostar sense intenció de robar els
tresors, sinó amb la de veure aquell que hi vivia. El gegant, en veure que la seva
intenció era bona, els va tractar bé i així es van fer amics; el gegant els
explicava la seva història i els cantava cançons a canvi de que ells li portessin
menjar.
El gegant, però, no va morir al castell. Un cop acabat el seu poema, va decidir

anar a voltar pobles. Quan va arribar a Roses, en veure la immensitat del mar
altra vegada, va decidir que volia embarcar-se. Va navegar durant uns anys en
qualitat de mariner en un vaixell que el va portar a Nàpols on els costums eren
mes liberals i lliures, i on les dones italianes l’acceptaven. Allà va passar un
temps de diversió molt merescuda.
Inesperadament, però, la salut li va fallar i la tuberculosis es va apropiar d’aquell

gran home amb el cap ple de somnis. Va tornar a Roses, on es va fer
“parlotaire”; es dedicava a explicar històries de la seva vida. La tuberculosis, per
això, s’anava agreujant i va acabar per perdre la veu.
Així doncs, va tornar a Sant Pere a fer de pastor a casa dels Descatllar.
La gent del poble li demanava que cantés però la seva fluixa i cansada veu no
podia, i ell sempre responia: “Abans de morir, tornaré a cantar”.
Un vespre, el gegant era a Batipalmes, pasturant vaques, i assegut a terra, va

notar que s’acostava la fi. Llavors la seva veu melodiosa va recuperar la bellesa
i el gegant va cantar amb tota la força de la seva ànima de poeta; se sentia la
30
seva veu per tots els camps propers. Es diu que era una cançó dedicada a la
Verge del Portalet. En acabar la cançó va caure dormit sobre la gespa, el seu
últim son. Es diu que tenia els ulls plens de llàgrimes, però un bondadós
somriure a la boca. Les campanes de Sant Pere, diu la llegenda, es van posar a
tocar soles ritmes mai escoltats.
2.3.1.3 El Pastor de Batipalmes
Joan de Teixidor –aquest era el seu

nom real– va néixer al final del segle
XVIII. Pertanyia a una noble família de
Sant Pere. Es diu d’ell que no era
físicament agraciat, ja que la seva
exagerada lletjor, complementada amb
una coixesa que li venia de naixement,
el va influir al llarg de la seva vida. Era
molt bona persona, benèvol i pacífic,
excepte quan se sentia atacat.
Va estudiar al seminari local i es va

traslladar a Girona per estudiar la
carrera eclesiàstica; un cop allà, no va
ser acceptat per no disposar de la bona presència necessària per a un capellà,
és a dir, que el consideraven massa lleig per al càrrec.
Va tornar a Sant Pere, amargat i profundament decebut, i es va convertir en una

persona totalment diferent del que era; es va tornar violent i buscabregues. Es
va dedicar a fer de pastor a la zona de les Batipalmes, d’on li prové el
sobrenom. Ja havia tingut altres sobrenoms per part de la gent del poble,
sempre basant-se en la seva mala aparença. Així doncs, també se’l anomenava
“Joan Geperut”, sobrenom que va deixar de aplicar-se-li quan va ferir greument
a ganivetades aquells que gosaven anomenar-lo així. Va guanyar-se la fama
d’home valent i busca-raons, i en les comarques veïnes tothom sabia a què
s’exposava si el provocaven.
31
Durant la Guerra del Francès, va lluitar activament a les muralles i als carrers de
Sant Pere. I quan la vila va capitular, va organitzar una partida que va lluitar
contra els francesos a les muntanyes de Ventalló i Palau-Borrell fins que van
marxar l’any 1814.
Quan va tornar a Sant Pere, es diu que va anar a l’església a encendre un ciri
per cadascun dels francesos que havia derrotat en la lluita.
Després de la guerra, va prendre el costum d’emborratxar-se a les tavernes del

poble. Sota els efectes de l’alcohol es tornava encara més perillós i violent, i,
després de matar diversos habitants del poble, va haver de marxar, per por de
ser detingut, a les serres entre la Bisbal i Figueres, on es va dedicar al
bandolerisme. Allà va passar gran part de la seva vida, atracant aquells que
venien de Barcelona (per botiflers), i protegint tots els que eren dels pobles de la
comarca. Una vegada va salvar el baró de Sant Mori i aquest li va prometre
aixopluc si el necessitava.
Cap als quaranta anys, la seva salut, que mai havia estat gaire bona, va
començar a empitjorar i es va haver de retirar de la seva vida activa; es va
amagar en diversos llocs i va estar una llarga temporada a can Sastregener, de
Ventalló, i també al castell de Sant Mori.
La llegenda diu que quan va morir els seus companys de bandolerisme el van
enterrar clandestinament a les muntanyes de Ventalló i que l’endemà es van
trobar la zona de la seva tomba plena de flors que havien nascut misteriosament
durant la nit.
Respecte als seus amors, s’esmenta el nom d’una sola dona, una pubilla de
Calabuig a la qual van trobar abandonada al bosc ja que els francesos havien
incendiat la seva casa i matat els seus pares. Així doncs, la van acollir a la
companyia i es va convertir en una bandolera que dominava molt bé l’espasa i
la lluita. El Pastor de Batipalmes estava bojament enamorat d’ella fins que, un
dia, aquesta va fugir amb un company del grup del qual estava enamorada. El
Pastor va prometre matar-los si els trobava, i quan ho va fer, va assassinar
32
cruelment el seductor, i quan ja tenia la foguera encesa per cremar la noia, es

va fer enrere, i la va deixar marxar amb la condició que ingressés al convent de
Girona.
El Pastor va passar els darrers anys de la seva vida dedicat a l’oració al castell
de Sant Mori. El baró l’havia acollit perquè el Pastor havia alliberat el marquès
d’un mal pas i aquest li havia promès d’acollir-lo quan volgués retirar-se. Allà hi
va tenir lloc una vital entrevista entre el Pastor i la Comtessa de Molins, en què
ella prengué la darrera gran decisió de la seva vida.
“El Pastor de Batipalmes

n'era temps fou bandoler
per despit del Seminari
que per lleig no el va voler.
Ara viu allà a Sant Mori
retirat de tot brogit,
entregat a la pregària
i al conreu de l’esperit.
Viu allà perquè un bon dia
d'un mal pas salvà el baró
que era en mans d’una partida
criminal sens parangó.
El baró ara l’alimenta (i)
li reserva un recambró,
tot modest i sense luxes,
però encarat al Canigó.
El Pastor de Batipalmes
n'era temps fou bandoler.
ara diu missa a diari
no hi ha home amb tanta fe.”7
2.3.2 Altres personatges (i elements) secundaris8
Destaco aquells personatges que intervenen de manera clara en els fets que
s’expliquen a la llegenda però que de cap manera assoleixen el protagonisme
de la Comtessa, el Gegant o el Pastor. Hi he inclòs també algun personatge no
7
Fragment del romanç Ma Senyora, la Comtessa de Càndid Miró. Inèdit.
8
Els dibuixos d’aquest apartat són de la Núria Roig. Apareixen en el document La Comtessa de Molins i el
Gegant de Ventalló, del CdA Empúries. Arxius de l’Elenc.
33
físic (com la Verge del Portalet) i algun altre d’històric (com en Napoleó). Estan
posats per ordre cronològic, independentment de la seva importància.
2.3.2.1 Carmeta Pelletaire
La Carmeta Pelletaire era una bruixa i endevinadora

de Terrades, que entenia molt en problemes
d’embarassos. Fou ella qui va endevinar el sexe de
la criatura simplement tocant la mare de la
Comtessa. Els que n’havien de ser progenitors
l’havien anat a veure perquè la prenyada tenia
moltes molèsties, potser a causa de la seva
avançada edat, i el pare volia garantir un bon
naixement per al que ell esperava que en fos l’hereu. La Carmeta, “bona dona”
sentencià davant del pare: “Noia és, però tan gran el seu destí que molts reis la
voldrien per filla.”
Una altra bruixa local, “La Raca”, és qui pronostica el naixement del Gegant.
2.3.2.2 La Verge del Portalet
Figura de la Mare de Déu que estava al costat de la

Porta de la Muralla que tenia aquest nom. Segons
la llegenda, i recollit també per d’altres tradicions
locals, la figura tenia una gran devoció,
especialment d’aquelles dones que volien quedar
embarassades i que no ho aconseguien.
Actualment hi ha una rèplica de la figura a l’església

de Sant Pere Pescador.
34
2.3.2.3 Napoleó
Figura històrica, els plans conqueridors del qual

intervenen en diversos moments de la llegenda, si no ell
directament, sí a través del seu exèrcit: marxant sobre
l’Empordà, reconstruint el castell de Quermançó per fer-
lo un polvorí, atacant Sant Pere Pescador i altres viles
emmurallades... És el personatge que dóna l’oportunitat
a molts vilatans, el futur dels quals estava predestinat
vers l’anonimat i la tranquil·litat, de convertir-se en
herois i éssers llegendaris.
2.3.2.4 Coronel Pierresfort
Va ser el coronel que, segons la llegenda, fou enviat

per Napoleó expressament a conquerir Sant Pere
Pescador. La vila, seguint l’exemple de Girona, va
decidir oposar-se a l’ocupació francesa i va tancar les
muralles per impedir el pas a l’exèrcit enemic. Quan
finalment van poder entrar, ell va pactar amb la
Comtessa que només s’enduria aquells homes en
condicions de lluitar que estiguessin dins l’església.
Tot i sortir-ne burlat, va tenir l’elegància suficient com
per acceptar que una dona havia sabut negociar millor que ell tot i estar en
condicions molt desavantatjoses.
2.3.2.5 El marit (i la cunyada)
No en sabem ni nom ni gaire més. Segons la llegenda

era un home d’edat i ric, i consumit per la gelosia.
Estava molt influït per la seva germana, que també
era dona malfiada i de molt mal geni. Aquestes dues
persones van amargar la Comtessa en la seva estada
a Barcelona, tot i que ella suportava com podia la
situació, fins que la mort del fill la va fer embogir i va
matar marit i cunyada.
35
2.3.2.6 La minyona (i el seu nebot)
Dona que
treballava per
al marit i la
cunyada de la
Comtessa, per
qui sentia una
gran simpatia.
Ella fou, quan
va veure el
terrible desenllaç de la baralla familiar, qui la va convèncer que agafés diners i
que fugís amb un seu nebot, que es dedicava al contraban i que podria fer-li
passar la frontera amb facilitat.
El personatge del nebot torna a aparèixer a la llegenda quan la Comtessa torna

a Perpinyà (després del seu fracàs a París) i s’enrola a la mateixa activitat que
ell.
2.3.2.7 Magí Ganivetaire
En Magí era un mala peça de Sant Pere. Passava

totes les estones a la Taverna de la Malcuada,
centre d’oci del poble. Allà, al pati de la taverna,
treballava fent classes d’atac amb ganivet. Li
agradava ser el centre d’atenció i que la gent li
tingués por. Es creia el més fort i provocava alguns
homes del local perquè es barallessin amb ell, i
així pujar la seva reputació. Un dia, va provocar el
Gegant, ja que aquest, amb els seus cants, es
convertia en el centre d’atenció quan anava a la
Taverna de la Malcuada, deixant-lo a ell en un
segon pla, cosa que no li agradava. I la baralla va acabar amb la seva pròpia
mort, que no va ser gaire sentida al poble.
36
2.3.2.8 La Malcuada
La Malcuada era la mestressa de la taverna més

popular de Sant Pere, on s’acostumava a reunir la
gent del poble per prendre vi i fer petar la xerrada.
Tenia aquest sobrenom perquè es caracteritzava
per tenir mal geni i imposar-se davant dels homes
que freqüentaven el seu local. La Malcuada va
animar el Gegant a fugir a Ventalló quan aquest va
matar en Magí Ganivetaire, i va retenir els homes
que eren a la taverna, contra la seva voluntat, per
impedir que ningú el seguís.
2.3.2.9 Bisbe de Girona
Té diverses intervencions destacades durant la

llegenda. La primera el convertiria en el principal
responsable que el Pastor de Batipalmes no fos
acceptar al Seminari de Girona, a causa de la seva
lletjor. Això li comportaria l’odi acèrrim de l’home
convertit en bandoler.
La segona és en la seva visita a Ventalló, quan

lloga la colla de la Comtessa perquè li fessin de
guardaespatlles, sobretot per protegir-lo de la colla
del Pastor de Batipalmes. D’aquesta manera demostrava ser una persona amb
una gran perícia i astúcia.
La tercera intervenció és quan obliga la mare abadessa de Garriguella a fer fora

la Comtessa, que s’havia acollit al convent. En aquest aspecte sembla ser una
persona un altre cop més preocupada del bon nom de la institució que no de fer
un servei a les persones que ho necessiten.
37
2.3.2.10 Governador de Girona
Personatge tibat i vanitós. Quan la Comtessa era

una de les principals bandoleres del territori, ell va
rebre l’encàrrec de capturar-la, per la qual cosa
confiava rebre una sucosa recompensa oficial i
l’admiració política. Tanmateix el fracàs de la seva
estratègia significà la pitjor humiliació.
Encara intentà −i quasi aconseguí− de capturar-la a

les muralles de Figueres. Sortosament l’astúcia de
la dama féu fracassar novament els plans del Governador.
2.3.2.11 Els pretendents
Tot i que en la llegenda els pretendents de la

Comtessa no tenen cara ni nom, sí que s’explica el
destí que els esperava si insistien en festejar la dama.
Ella no tenia cap intenció d’intimar amb ningú, tret de la
confiança que mantenia amb el Gegant, i no es va
reprimir a l’hora de demostrar-ho, amb armes, si
convenia.
2.3.2.12 Mare Abadessa
Era el càrrec més important en el convent de

Garriguella. Va acceptar la Comtessa sense cap mena
de problema sabent els actes que havia dut a terme. Es
diu que quan va rebre la carta del bisbe, va protestar
afirmant que tothom tenia dret al penediment, fins i tot
una bandolera. Va estar sempre a favor de la
Comtessa tot i que, finalment, va haver de fer-la fora
del convent perquè la paraula del bisbe tenia més força que la seva.
38
2.3.2.13 Baró de Sant Mori
Apareix a la història com a personatge molt secundari. S’hi fa referència quan el

Bisbe és a Ventalló i hi assisteixen totes les autoritats de la rodalia.
I és qui allotja el Pastor de Batipalmes al seu castell de Sant Mori, quan aquest
decideix retirar-se. El motiu de tanta generositat és que el Pastor havia salvat un
cop el baró quan es trobava en una situació compromesa amb una altra colla de
bandolers, segurament no tan íntegres com el Pastor.
Finalment el baró de Sant Mori −cal suposar que es refereix al marquès de Sant
Mori− és qui facilita l’entrevista entre el Pastor i la Comtessa en el mateix
castell.
2.3.2.14 Bernat de Molins (germà de la Comtessa)
Les seves aparicions en la llegenda són molt escasses. Era deu anys més jove
que la Teresa, i, en el llibre de R. Sans, es dóna a entendre que la seva mare va
morir molt aviat després del part, possiblement per complicacions en aquest. La
Comtessa, doncs, es va haver de fer càrrec d’ell durant tota la seva infància,
amb ajuda del seu pare que ja era bastant gran. Seguint la versió d’en Sans,
també, va ser ell qui va anar a buscar el cadàver de la Comtessa entre les runes
de Quermançó i la va portar a Sant Pere, on va ser enterrada.
2.3.3 Espais geogràfics on la Comtessa presumptament desenvolupà les seves

accions
En el mapa es pot observar la situació geogràfica dels espais identificables. Cal

tenir en compte que hi ha passatges que parlen d’una zona no localitzada, com
per exemple l’assalt a la masia, la situació de la qual no queda clara.
Els espais són:
39
Terrades: poble on els pares de la Comtessa,

durant l’embaràs, visiten la Carmeta Pelletaire,
curandera i endevina, la qual pronostica que serà
una nena.
Sant Pere Pescador: és el poble natal de la Teresa,
on va créixer, treballar i d’on va sentir-se vilatana
sempre; finalment hi és enterrada. També és
l’escenari del setge del coronel Pierresfort i on la
Comtessa i el Pastor destacaren pel seu valor i pel
seu liderat.
És igualment l’espai on es desenvolupen passatges

referits a la Verge del Portalet, al Gegant de Sant
Pere, sobretot en la seva lluita contra en Magí
Ganivetaire a la taverna de la Malcuada; igualment
en els episodis del Forn de la Vila i de la Sopa dels
Descatllar.
Vilamalla: lloc on destacà el Pastor com a guerriller

contra les tropes franceses un cop Sant Pere ja
havia estat reduïda com a vila rebel.
Barcelona: lloc on la família Molins tenia parents

que van recollir la Teresa i en Bernat després de la
destrucció de Sant Pere. Allà la Comtessa es va
casar, va tenir un fill i va acabar assassinant el seu
marit i la seva cunyada.
París: capital on fugí després del seu assassinat; hi

establí una sala de joc que hagué de tancar forçada
per les pressions de la competència.
Perpinyà: lloc on s’establí durant l’època que es

dedicà al contraban; des d’aquesta ciutat travessava
sovint la frontera i visitava l’Empordà.
40
Viladamat: terme municipal en què es troba Sant

Feliu de la Garriga, castell proper a Garrigoles.
Aquest fou el seu amagatall en els primers anys en
què es dedicà al bandolerisme.
La Bisbal: vila pn presumiblement la Comtessa anà

a buscar el bisbe, llogada per aquest, per
acompanyar-lo a Ventalló.
Ventalló: poble al qual acompanyà el bisbe com a

guardaespatlles durant la visita pastoral; allà hi va
conèixer el Gegant de Ventalló, que la va seguir des
d’aquell moment, i hi van ballar la Corranda Reial.
Durant la llegenda s’hi fan repetides referències com

a poble de procedència d’alguns dels personatges
secundaris o d’haver-hi tingut lloc esdeveniments no
directament relacionats amb la Comtessa.
Vilaür: terme municipal proper al Fluvià i que fa

frontera amb Garrigàs. En aquesta zona també s’hi
ocultà un temps quan era perseguida pel
Governador de Girona però ella aconseguí de
segrestar i retenir els oficials de l’exèrcit que la
perseguia.
Vilajuïga: terme en el qual es troba el castell de

Quermançó, darrer dels amagatalls coneguts de la
Comtessa de Molins, i que finalment va destruir en
el moment del seu suïcidi.
Garriguella: poble en el qual es trobava el convent

on la mare de la Comtessa havia estat novícia, i on
ella també volia retirar-se definitivament de la seva
vida delictiva.
41
Palau-Sator: poble on es troba el castell de les

Tenebres, un dels que segons la llegenda va ser
assaltat per la colla de la Comtessa.
Figueres: vila (poc després, durant les Guerres

Carlines, seria declarada ciutat) en les muralles de
la qual tingué lloc un incident entre l’exèrcit del
Governador i la colla de la Comtessa de Molins.
Plana de l’Alt Empordà: zona on es considera que

es trobava la masia on la Comtessa descobrí la
masovera amb el nen petit que la féu decidir-se
definitivament a abandonar el bandolerisme.
Sant Mori: poble on es troba el castell en què va

refugiar-se el Pastor de Batipalmes en el moment de
retirar-se de bandoler. Allà tingué lloc la darrera
entrevista de la Comtessa i el Pastor.
Sant Miquel de Fluvià: poble on es troba l’església

en què la Comtessa plorà set llàgrimes que es van
convertir en set perles.
42
Mapa de la comarca de l’Alt Empordà amb indicacions de les poblacions que tenen alguna relació amb la llegenda de la
Comtessa. Les poblacions de fora de la comarca estan assenyalades al marge.
43
2.4 Validació històrica dels fets recollits a la llegenda
La llegenda presenta molts fets com si fossin irrefutablement històrics. Caldrà

mirar-ho amb una mica de compte. Repasso a continuació alguna de les
afirmacions tot analitzant-ne la versemblança.
2.4.1 Teresa de Molins i Bach fou realment comtessa de Molins
Pelai Pastell i Negre9, historiador de Castelló d’Empúries, afirma que segons les
seves investigacions, no hi ha constància de l’existència de cap comtat de
Molins. Hi ha constància, això sí, del marquesat de Molins, que l’any 1848 –
posteriorment a la mort de la Comtessa, doncs– fou concedit per la reina Isabel
II a Don Marià Roca de Togores, exministre, descendent d’una família
valenciana.
També hi ha registrats dos escuts pertanyents al cognom Molins però no es

coneix que cap de les dues famílies tinguessin cap lligam amb Sant Pere
Pescador. Un d’aquests escuts, amb un griu, procedeix de la sepultura de
Donya Blanca de Molins, de l’any 1317, que es trobava a l’església del Carme
de Banyoles; l’altra, amb una creu flordelisada i amb quatre moles de molí –un a
cada cantó– es troba descrit en Armonia de J.R. Vila, del segle XVII.
L’única possibilitat, doncs, és que la mare de la Comtessa procedís d’aquests

llinatge; però això també entra en conflicte amb el que es diu a la llegenda, ja
que la seva mare havia estat canongessa del convent de Garriguella, com era
costum entre les noies joves de bona família de la comarca, fins que es
casaven.
Les probabilitats que Teresa de Molins fos realment Comtessa o descendent

directa d’un títol nobiliari similar són molt escasses.
9
Opinió recollida per R. Guardiola Rovira, aparegut en l’article Comtessa de Molins? del periòdic “Hora
Nova” núm. 351, pàgina 2, any 1984. Veure l’annex núm. 7
44
2.4.2 Teresa de Molins i Bach va néixer i viure a Sant Pere Pescador
Segons Rómulo Sans, estiuejant de Sant Pere Pescador i escriptor, la

Comtessa de Molins vivia al Carrer dels Cavallers, en una casa que té a la porta
d’entrada l’escut de la família. Tot i que la seva afirmació és, per a ell,
innegable, un cop revisat l’escut no hi ha cap certesa que aquell escut pertanyi a
la família Molins. Evidentment és una propietat rural ja que té un pati que feia
les funcions d’era i estava situat al costat de la muralla de la vila.
Efectivament el carrer Cavallers existeix, i l’actual propietària de l’edifici creu

que sí que era la casa de la Comtessa perquè “en Rómulo s’ho va estar mirant i
m’ho va assegurar”10.
Crec que és força indesmostrable que l’edifici en qüestió realment fos la casa
natal de la Teresa de Molins i Bach.
2.4.3 Existència de la família Molins a Sant Pere Pescador
Disposo d’una còpia d’escriptura de testament

del 1801 atorgat per Mariangela de Carreras y
Molins que és:
“... filla legítima y natural de Juan de Molins y de

Maria Molins y Pasqual conjugues pagesos de la
vila de St. Pere Pescador...”11
L’esmentat document només parla de

descendents que porten el cognom de Carreras,
però és evident que la família Molins hi és
present i que té pes com perquè sigui l’home (el
Imatge de la làpida de l’església
pare, Juan) qui agafi el cognom de la dona (de on es veu clarament la inscripció
posterior feta “per algun paleta
Molins). inexpert”. Imatge aportada per
Agnès Fort.
10
Veure l’entrevista feta a M. Angels Rocas a l’annex núm. 2
11
Document: “Día 29 de Agosto de 1801. Escritura de Testamento otorgado per Da Mariangela de Carreras y
Molins de Sn Pedro Pescador, ante el Rdo D. Tomás Groart y Moner Ptero y Rector de la misma vecindad. Copia
autorizada por Don José Massanet y Solana, notario del Colegio del Territorio de la Audiencia de Barcelona
con residencia en la ciudad de Figueras a los 10 de Junio de 1882.”
45
Per altra banda l’Agnès Fort em facilita uns documents, presumptament

redactats pel senyor Francesc Sala que fou durant molts anys secretari de
l’Ajuntament de Sant Pere, en el que, entre altres coses, hi ha la imatge de la
presumpta làpida de l’església de Sant Pere Pescador. Segons el text d’aquest
document la tomba havia estat tornada a marcar “per algun paleta inexpert”,
possiblement “en la profanació del 1936”12. Així i tot, segons el document, la
làpida parla de JOANNES MOLIN(s), i és datada del 1781.
Això demostraria l’existència del llinatge, però posaria encara més en dubte que
la Comtessa bandolera sigui enterrada en aquest indret. En tot cas, la làpida no
va ser feta expressament per a ella.
2.4.4 La Comtessa de Molins fou realment bandolera
La figura de la Teresa de Molins i Bach com a cap d’una colla bandolera sobta
enormement, fa venir ganes de creure-ho, però ja d’entrada sona absolutament
llegendari.
Jordi Bilbeny, que ha fet recerca en els diferents arxius comarcals, assegura no
haver trobat cap indici d’una bandolera d’aquesta importància enlloc. Per això,
tal com s’explica en l’apartat ..., ell creu que les seves gestes són pura ficció.
També és de la mateixa opinió en Francesc Vernet, professor d’història de l’IES

Castelló d’Empúries, que diu:
“La informació de la que disposo em fa pensar que es tracta d’una història inventada
que no tindria una fonamentació real. Sant Pere Pescador en aquesta època seria un
poble d’uns 800 o 900 habitants; malgrat tenir muralles des de l’època medieval no crec
que oposés gaire resistència a les tropes franceses.”13
I encara, en un altre moment de la mateixa entrevista diu:
12
Es refereix a la destrucció de l’altar, la crema de l’arxiu i l’assassinat del rector per part del Comitè
Antifeixista d’Orriols.
13
Veure entrevista a Francesc Vernet, a l’annex núm. 3.
46
“Crec que és bastant difícil que un personatge així no el trobem reflectit en la informació de
l’època, encara que sigui per parlar-ne malament i desacreditar-lo davant de tothom. Per
tant la historicitat total de la Comtessa de Molins no és gaire gran, almenys per l’època en
la qual s’explica que actua. Una altra cosa seria que aquest personatge femení hagués
viscut en un altre època històrica (potser anterior) i, per diferents motius, s’hagués descrit
les seves accions en una època posterior. També cal recordar que normalment les
llegendes tenen un fons de veritat històrica però distorsionada i adornada que fa difícil
poder arribar a tenir una visió clara i diàfana dels fets.”14
2.4.5 Existència de Narcís Espriu i Fullà
Seguint la tradició que tenen algunes viles de posar nom a les cases de les
famílies que resideixen des de fa molts anys al poble, Sant Pere té moltes
famílies batejades des de temps remots. Els àlies acostumen a tenir algun
sentit, tot i que actualment es desconeix el significat de molts d’aquests
sobrenoms.
Així, a Sant Pere Pescador hi ha una família coneguda com la de “cal gegant”,
amb el cognom “Fullà”. Aquesta família desconeix l’existència d’un tal Narcís
Espriu i Fullà en els seus avantpassats però, tot i així, tenen la característica,
encara ara, de ser molt alts i apersonats.
Una persona d’aquest

llinatge és el conegut
artista Prim Fullà, que va
realitzar un dels quadres
que representen la
Comtessa l’any 1995 per a
l’exposició que va tenir lloc
a Sant Pere Pescador
durant la quinzena de la
Comtessa de Molins de la
qual ja parlaré més En Prim Fullà acabant el quadre de la Comtessa que va
endavant.
14
Veure entrevista a Francesc Vernet. Annex núm. 3.
47
L’existència d’aquest personatge, doncs, no s’ha pogut demostrar però encaixa

perfectament amb un llinatge existent a Sant Pere Pescador.
2.4.6 Existència del passadís subterrani que connecta l’església i el riu Fluvià
Diversa gent del poble m’ha manifestat que té constància d’aquest passadís
secret. La Maria Àngels Rocas15, per exemple, assegura que el seu pare li havia
explicat que, de jove, l’havia recorregut amb una espelma. Ara mateix, també
segons la senyora Rocas, l’entrada al túnel està tapiada, perquè és perillós
entrar-hi (si és que no està ja enderrocat) però encara es conserva, al fons d’un
armari de la sagristia, la porteta d’entrada. En dóna tota mena de detalls, fins i
tot del possible recorregut del túnel per sota de la seva casa.
Sembla provada doncs, l’existència d’aquest túnel.
2.4.7 Existència del coronel Pierresfort i la seva intervenció en el setge de Sant Pere
Pescador
No he trobat documentació oficial sobre

l’existència d’aquest personatge. En el registre
d’oficials de l’exèrcit napoleònic no es troba
constància d’aquest nom16. Ara bé, el mariscal
Augereu, que fou l’artífex de la rendició de Girona
després de sotmetre-la a un duríssim setge
podria molt bé ser el nostre Pierresfort, ja que s’hi
donen un seguit de coincidències.
Augereau va ser governador general de

Catalunya i en el poc temps que va estar en el
seu càrrec va arribar a assolir molta popularitat per les seves proclames fetes en
15
Veure entrevista a M. Àngels Rocas, a l’annex núm. 2.
16
Per consultar el registre dels oficials napoleòniques he fet una recerca a Internet. Hi ha molta informació
sobre l’exèrcit de Napoleó i en concret hi ha dues planes web que adjunto a la bibliografia on hi ha llistats tots
els oficials de grau superior que va tenir l’exèrcit francès mentre va governar Napoleó.
48
francès i català. El seu nom complet era Pierre François Augereu i podria ser
que la gent del poble l’acabés donant algun sobrenom que ben bé podria ser
Pierresfort (Pierre François)17.
Tot i això no es podria demostrar del tot que Sant Pere fos assetjat i que la
persona que aconseguís la seva rendició fos aquest mariscal, en la llegenda
degradat a coronel.
2.4.8 Estada del Pastor de Batipalmes al castell de Sant Mori
Tot i que no hi ha cap motiu per dubtar de la veracitat d’aquest fet, el senyor
Carles Reglà, historiador resident a Sant Mori, opina que és molt poc probable.
Segons ell, els marquesos mai no eren habitualment al castell. Tenien
residència a Barcelona. Ho relaciona amb el passatge en què es diu que a la
festa de Ventalló hi van assistir les famílies més rellevants de la comarca, per
exemple el baró de Sant Mori. El senyor Reglà diu:
“...parla dels senyors de la comarca que estaven allà reunits a Ventalló, i parla fins i tot que
hi havia el baró de Sant Mori i això és una mica difícil perquè aquesta gent no vivia a Sant
Mori. Ells cobraven els censos de Sant Mori però ni venien al poble, no coneixien la gent
de Sant Mori, tenien el seu batlle, que deien.”18
Queda, però, una remota possibilitat que el marquès es trobés a la comarca en

algun moment determinat i tingués algun problema amb bandolers com el que
s’explica a la llegenda.
Així i tot el senyor Reglà insisteix en la seva posició amb un nou argument:
“Jo li vaig preguntar inclús a una senyora que la seva família havien estat els masovers del
castell, i aquesta senyora inclús em va explicar que ella havia nascut al castell, i que eren
els masovers i que no... que no n’ha sentit a parlar mai d’això.”19
17
Il·lustració extreta de la web Lombard antiquaris maps and printts. Napoleon and his generals. (Veure
bibliografia)
18
Veure l’entrevista a Carles Reglà, a l’annex núm. 4.
19
Ibídem.
49
2.4.9 .Bandolerisme a la comarca
Hi ha constància documentada que durant els anys posteriors a la Guerra del

Francès un gran nombre de grups de bandolers van instal·lar-se a la comarca
de l’Alt Empordà. Així, es refugiaven en algun dels nombrosos boscos de pins i
alzines de la comarca per robar els viatgers rics i també assaltaven masos i
localitats.
He tractat aquest fet més endavant en el capítol de context històric, i he dedicat

un apartat especial al bandolerisme.
Així i tot, en els documents històrics no es fa cap referència a la Comtessa de

Molins o al Pastor de Batipalmes. La seva existència real és molt poc probable.
Fins i tot, en Francesc Vernet, dubta que fos un moment especialment propici al
bandolerisme. Diu:
“El període de temps que va del 1814 fins el 1826 (any de la suposada mort de la
Comtessa de Molins) no sembla que hagi estat una època especialment dolenta
econòmicament parlant (si res més no, no hauria estat molt pitjor que les dècades
anteriors).”20
2.4.10 Existència del convent de Garriguella
Hi ha constància de l’existència del

convent de novícies de Garriguella,
des d’abans de l’època en què,
teòricament, s’hi va allotjar la
Comtessa. Hi ha fins i tot fotografies
que ho demostren21, a més de
diversos documents que l’esmenten.
Imatge del convent de Garriguerlla, aportada
per Josep Plaja. Arxiu de l’Elenc Santperenc.
20
Veure l’entrevista a en Francesc Vernet, a l’annex núm. 3.
21
El periodista Josep Plaja va fer arribar una d’aquestes fotografies a l’Elenc Santperenc el 1995. Al darrera
de la fotografia hi va escriure el text: “Hi ha una altra fotografia d’una processó per un carrer, probablement
de finals de segle, en la que es veuen unes quantes monges (aquesta va ser reproduïda a la “Revista de
Garriguella” de fa sis anys, dient que corresponien a monges del cèlebre convent).”
50
2.4.11.Destrucció del castell de Quermançó per part de la Comtessa de Molins
La llegenda afirma que la Comtessa va fer esclatar el castell, amb ella i tota la
seva colla de bandolers a dintre, cap a l’any 1829, aprofitant la pólvora que hi
havien deixat els francesos.
Segons Pelai Pastell i Negre, en una informació que es presenta en un article de

R. Guardiola Rovira22, durant la Guerra del Francès, al 1808 el castell ja feia
segles que estava enrunat. Es desconeix, però, la font d’informació que tingué
l’historiador en qüestió.
Segons Josep Maria Martorell,23 principal gestor de l’empresa que posseeix el

castell, la seva investigació ha servit per donar constància amb diversos
documents que, durant l’estada dels francesos a terres catalanes, el castell
s’usà com a polvorí per guardar-hi les armes i els materials explosius.
També afirma que, seguint un

costum bèl·lic, allò que no es
podien endur del país atacat ho
destruïen perquè no fos usat per
altres, i amb el castell de
Quermançó van seguir la norma.
Així, consta que el general Suchet,
de l’exèrcit napoleònic, va manar
encendre la pólvora acumulada Fotografia del castell de Quermançó. Col·lecció
particular.
dins el castell, per fer-lo esclatar
juntament amb aquelles mercaderies que no es podien emportar de retorn a
França, l’any 1814.
Si això fos cert, difícilment s’hi podia refugiar la Comtessa de Molins molt
després de la Guerra del Francès. Una altra opinió autoritzada, però, la de
l’historiador Joan Badia i Homs n’afavoriria la possibilitat: “En cap moment el
castell es degué derruir del tot.” 24
22
Article de R Guargiola , La Comtessa de Molins? Periòdic Hora Nova número 351, pàgina 2, any 1984.
Veure annex núm. 7.
23
Manifestacions verbals de Josep Maria Martorell en la visita guiada de Quermançó, gener de 2008.
24
Joan Badia i Homs, L’Arquitectura Medieval de l’Empordà. Vol II-B. Alt Empordà. Pàgina 427.
51
3. Fonts de la llegenda
L’existència i els detalls de la llegenda que m’han arribat directament, i que em

van motivar a fer aquest treball, són els actes que es van fer el 1995 (l’Any de la
Comtessa, Quinzena de la Comtessa), els del 2005 (commemorant els de deu
anys enrere), l’existència dels gegants (jo havia pertangut a la colla gegantera
“Els bandolers”), i lògicament el que m’han anat explicant els meus pares i al
CEIP Llagut (mentre n’era alumna).
Tal com he pogut saber durant la realització d’aquest treball, quan l’Elenc
Santperenc va voler refer la llegenda amb el màxim de detall, va veure que la
major part d’informació venia d’un llibre de Rómulo Sans. Aquesta n’és la
principal font documental.
A més, l’Elenc Santperenc va parlar amb persones grans del poble que van
aportar diferents visions i detalls que es van traduir en els documents que
l’Elenc va elaborar: el Romanç i les dues versions de l’obra de teatre: La
Comtessa de Molins (1995) i La Comtessa i el Gegant (1996). Algunes de les
persones que els van ajudar, especialment Ernest Vidal i Josep Maria Ripoll, ara
són morts, i les seves aportacions les coneixem a través dels esmentats
documents i dels comentaris dels membres de l’Elenc.
A través dels mateixos membres de l’Elenc he tingut accés a diversos

documents que es van fer durant l’Any de la Comtessa o poc després. Voldria
destacar un treball inacabat i inèdit de Jordi Bilbeny en què fa un estudi molt poc
convencional del mite.
Una altra font ha estat la petita col·lecció d’articles periodístics que he pogut
recopilar, la majoria de la premsa comarcal, però algun en mitjans de més
abast, com l’article de Joan Perucho aparegut al diari Avui.25
Una de les fonts principals per a la realització d’aquest treball han estat les
entrevistes, les quals m’han aportat l’experiència real de persones que han
25
Veure Bibliografia.
52
tingut alguna relació o altra amb la llegenda, especialment amb els actes de
l’any 1995. També cal tenir en compte que hi ha persones a les qual no he fet
una entrevista en el sentit convencional però sí que hem tingut xerrades i
converses que m’han orientat en la recerca i que han influït en la meva pròpia
visió del personatge.
Un element interessant i curiós ha estat el poema de Carles Fages de Climent

en què parla de la Dama de Quermançó i la Comtessa de Molins.
La darrera font ha estat la documentació publicada (enciclopèdies, estudis

monogràfics, articles, etc.) sobre història general de Catalunya, o particular
sobre l’època corresponent, o sobre algun dels aspectes que s’hi relacionaven:
el bandolerisme, la tradició oral...
3.1 Llibre de Rómulo Sans: El Ampurdán en el siglo XIX
Rómulo Sans era un barceloní de classe alta

que, gràcies a l’herència familiar mai, va haver
de treballar per guanyar-se diners ja que la
seva família tenia una riquesa prou gran per
mantenir-lo a ell i als seus dos germans. La
seva família tenia terres i una casa a Sant Pere
Pescador, on anaven a estiuejar. Així, Rómulo
va passar gran part de la seva vida a
l’Empordà, d’on va sorgir l’interès cap a la
Comtessa de Molins.
Sans es va dedicar a la cultura, a llegir llibres i

escriure. El Ampurdán en el siglo XIX és un recull de llegendes i anècdotes
empordaneses.
En l’inici del llibre trobem un escrit de Juan Soler Janer, el qual fa d’introducció
presentant el contingut. També aprofita per apreciar la feina de Rómul. Cito
textualment:
53
“Pero Rómulo Sans, fino observador y paciente investigador, no se ha limitado

simplemente a recoger cuidadosamente bellas leyendas y a ordenar anécdotas i
sucesos. Ha investigado a fondo, ha contrastado escrupulosamente y a estudiado en
la rica frondosidad de las instituciones jurídico-sociales del pasado siglo y tiempos
anteriores con brillante y logrado éxito. Ha escuchado a los ancianos y escrutado en
los archivos y ha recorrido las bellas tierras ampurdanesas, la pródiga comarca, tan
rica en bienes materiales, como dotada de singulares encantos naturales, cuya
historia, costumbres instituciones y leyendas reflejan las páginas del presente libro.”26
En aquest escrit de presentació es dóna especial èmfasi a la figura de la

Comtessa dins el llibre.
En el text també es cita D. Francisco Cargol, rector de parròquia, del que es diu
que parlava a l’autor d’aquest escrit sobre la Comtessa. El senyor Cargol va ser
assassinat l’any 1936 pels marxistes. El comitè d’Orriols també va cremar tots
els documents guardats a l’església de Sant Pere en els quals, es creu, es
trobaven el documents referents a la Comtessa de Molins. Rómulo Sans, per la
seva amistat amb el senyor Cargol, va tenir accés a aquests documents dels
quals va treure la informació necessària per escriure, uns anys més tard, el llibre
en qüestió, el qual va dedicat al rector. Cito textualment:
“En la santa memoria del ilustre sacerdote D. Francisco Cargól i Marés, párroco de la
Villa de San Perdo Pescador, cobardemente asesinado en 1936, que fue mi maestro
y amigo”.27
Segons aquest escrit introductori, Rómulo va complementar l’explicació de les

llegendes i històries que apareixen en el seu llibre amb una investigació i
contrastació històrica.
Tot i així, cal destacar que un llibre d’aquestes característiques no podria ser
publicat actualment, ja que, quan es tracta d’investigar i cercar informació,
aquesta no pot ser deformada. L’autor del text de presentació ens afirma que
darrere de cada afirmació de Rómulo hi ha una investigació prèvia que la prova,
però, tot i així no n’hi ha constància.
26
Rómulo Sans, El Ampurdán en el siglo XIX. Pròleg de Juan Soler Jané.
27
Rómulo Sans, El Ampurdán en el siglo XIX. Dedicatòria.
54
En les entrevistes, algunes persones m’han manifestat reserves pel que fa a la

veracitat d’aquest autor28. D’altres, però, s’han afanyat a defensar-lo, com ara la
M Àngels Rocas quan diu:
“O sigui que alguna historia sí que hi deu haver de debò, no sé fins a quin punt en
Rómulo hi va posar imaginació o doncs també hi ha alguna cosa que és veritat.”29
3.2 Recerca de l’Elenc Santperenc l’any 1995
L’Elenc Santperenc30, a partir de la lectura del llibre de Rómulo Sans, va decidir

de portar la vida de la Comtessa de Molins als escenaris. Va parlar amb la gent
gran de Sant Pere Pescador, especialment amb dues persones per la defunció
posterior de les quals ara no és possible de tornar a entrevistar. Aquestes dues
persones són Ernest Vidal i Josep Maria Ripoll.
L’Ernest Vidal havia estat alcalde socialista de Sant Pere Pescador. S’havia
dedicat intensament a la recerca històrica al voltant de la vila i tenia, segons ell
mateix, molts escrits que no volia publicar perquè haurien estat polèmics o
hauria ferit susceptibilitats d’alguns santperencs. Després de la seva mort
l’Elenc demanà als seus hereus de tenir accés a aquesta documentació i els va
ser negada. La visió que ell tenia de la Comtessa era molt crítica, i apuntava
que la mitificació del personatge era fruit d’una fantasia popular que ell
considerava nociva i malaltissa.
Josep Maria Ripoll Solà era propietari rural a Torroella de Fluvià. La seva família
tenia –i encara té avui dia– l’edifici que fa de seu del Centre d’Estudis del Baix
Fluvià i del Museu del Pagès. Durant anys havia usat l’accés que tenia a
persones interessades en la cultura (que visitaven el Museu, per exemple) per
distribuir uns opuscles elaborats per ell mateix amb versos de la Comtessa de
28
Veure entrevista a Carles Reglà, a l’annex núm. 4.
29
Veure entrevista a M. Àngels Rocas, a l’annex núm. 2.
30
La visió de l’Elenc Santperenc me la fa saber Càndid Miró, el meu pare, membre de la Permanent de l’Elenc
en l’època a què em refereixo en aquest treball i autor i redactor de diversos documents de difusió (Romanç Ma
Senyora la Comtessa, obra de teatre La Comtessa de Molins, obra de teatre La Comtessa i el Gegant, text de la
presentació multimèdia La Comtessa de Molins i el Gegant de Ventalló amb dibuixos de Núria Roig). Sempre
que faig referència a l’Elenc parteixo de la informació que Càndid em dóna.
55
Molins, extrets del llibre de Rómulo Sans. La visió de l’Avi Sopa –així és com es
coneixia en Josep Maria– pel que fa a la Comtessa i a la llegenda, era totalment
entusiasta.
I encara un altre element associat a una persona. Els membres més antics de
l’Elenc –segons explica Francesc Plà, un dels fundadors del grup– recordaven
haver fet una representació d’una obra de teatre, escrita pel mestre d’escola
Joan Baptista Domènech, titulada Tal faràs, tal trobaràs. En aquesta obra –
escrita en català en una època en què això era perseguit per la dictadura– un
dels personatges, l’avi, explicava bona part de la llegenda de la Comtessa i en
recitava versos, tots ells del llibre de Rómulo Sans.
Segons això, constata l’Elenc, tota la informació que anaven trobant partia del
que havia recollit Rómulo Sans. L’autor en el llibre diu que la informació que
dóna l’havia aconseguit sobretot del rector Francesc Cargol Janer, que havia
dedicat molts anys a elaborar el lligall de la Comtessa de Molins.
Lamentablement, en esclatar la Guerra Civil, aquest capellà va ser assassinat
pel Comitè Antifeixista d’Orriols, i l’església, amb la documentació que contenia,
va ser cremada.
Amb la informació recollida, doncs, la Permanent de l’Elenc –formada per Josep

Maria Barceló, Càndid Miró, Maribel Olmos, Miquel Plà i Jaume Tabernero– va
decidir d’escriure l’obra i de representar-la.
En primer lloc establiren la llegenda tal com volien explicar-la. Càndid Miró va
començar reescrivint i completant el romanç Ma Senyora, la Comtessa, segons
el fil argumental decidit.
Tot seguit es va començar a escriure l’obra de teatre La Comtessa de Molins,

també redactada per Càndid Miró i amb les aportacions escèniques de la resta
de la Permanent de l’Elenc. Quan l’obra estava en un estat avançat de redacció
van articular un conjunt de propostes al voltant del personatge. En un principi,
expliquen, era per motivar el conjunt de la població de cara a la seva intervenció
en l’obra de teatre, ja que preveien que hi faria falta la participació de molta
56
gent. De mica en mica, però, la proposta va anar agafant volada i es va anar

ampliant en molts aspectes no previstos inicialment.
El febrer de 1995, amb l’obra de teatre pràcticament redactada, i amb el suport

de l’Ajuntament, es va presentar la proposta global, que ja s’explica en el capítol
4.3.
El cos de l’obra encara sofrí diverses variacions per adaptar-la a l’escenificació

concreta, en què va intervenir l’escenògraf Julià Colomer. A l’obra hi intervenien
un centenar de persones entre músics, actors i figurants, dirigits per Francesc
Plà. L’obra es va enregistrar en vídeo, una còpia del qual he aconseguit i he
pogut visionar-lo.
L’any 1996 l’Elenc Santperenc decidí de portar l’obra a diferents escenaris dins
de la Campanya de la Diputació i l’Associació de Teatre Amateur. Càndid Miró
va escriure una nova obra de teatre en què se substituïen moltes de les escenes
més multitudinàries de La Comtessa de Molins per altres d’adaptades a menys
quantitat d’actors. Finalment, l’obra va ser una peça totalment nova, ja que totes
les escenes van sofrir canvis, i la majoria van ser fetes de cap i de nou. L’obra
es va titular La Comtessa i el Gegant.
3.3 Altres fonts de l’Elenc: La Comtessa de Molins i la mitologia catalana
Durant la investigació realitzada

per l’Elenc, es van posar en
contacte amb Jordi Bilbeny,
historiador, tot demanant-li de fer
una recerca més exhaustiva
sobre la llegendària dama i
recuperar els contorns esvaïts
de la seva personalitat. El treball,
inèdit i inacabat, es titula La
Fotografia d'en Jordi Bilbeny, extreta de
Comtessa de Molins i la http://www.lughdailh.com/wp2/wp-
mitologia catalana i va ser lliurat content/uploads/2006/03/jordibilbeny.jpg
57
a l’Elenc a l’espera de poder ser completat. Lamentablement no s’han trobat

recursos per poder-ho fer i publicar-ho a continuació.
Així i tot, la part realitzada de l’estudi ja apunta les principals premisses amb què
treballa Bilbeny.
El poema del Gegant de Sant Pere, segons ell, parla d’una persona real a la que
la tradició oral li ha atribuït un caràcter llegendari i mitològic.
“El poema del Gegant de Sant Pere, més que reflectir la vida d’una Comtessa
empordanesa de carn i ossos, sotmesa únicament –per més inversemblants que fossin–
als avatars de la història, a l’estil de tants altres poemes romàntics i modernistes, s’insereix
de ple en la més pura tradició llegendària. O sigui: s’aprofita un personatge, amb uns fets
delimitats a una època i a un espai concret, i se li atribueix tot un pòsit mitològic o
llegendari que perdurava en la tradició popular.”31
Un cop descartat de fer una

recerca historiogràfica més
intensa, davant la manca de
resultats, Bilbeny
aconsegueix de lligar la
figura de la dama amb tota
mena de tradicions europees
d’amazones inabastables
Representació de Joana Massissa, aportada per Nemesi
Solà. que han anat apareixent a
les diferents cultures. Dins la
catalana no és pas tan habitual, però en destaca les similituds amb Joana
Massissa, per exemple, bandolera amb en Serrallonga, i procedent del poble veí
de Castelló d’Empúries.
La visió d’en Bilbeny, propera a les tesis d’Ernest Vidal32, va resultar xocant per
la gent de Sant Pere. Tal com diu Narcís Coderch:
31
Totes les cites d’aquest capítol corresponen al treball inèdit d’en Jordi Bilbeny, un exemplar del qual és a
l’arxiu de l’Elenc Santperenc.
32
Veure el capítol 3.2, sobre les aportacions d’Ernest Vidal
58
“Sempre havia sentit parlar de la Comtessa de Molins i em va fer gràcia que en la

conferència inaugural, el noi que ho va fer, (...) sí, aquell noi de Mataró, (...) Jordi Bilbeny
(...) digués que no havia existit mai, perquè era una cosa que era tan present com a
element popular que com diuen, bueno això és un conte, una llegenda i no existeix,
penses: sembla mentida perquè era evident que sí.”33
Fent una anàlisi dels aspectes mitològics de la llegenda descrita en el poema

del Gegant de Sant Pere i en el llibre de Rómulo Sans, el senyor Bilbeny
elabora en el seu informe una sèrie de teories i observacions referents als
personatges. En especial remarca la coincidència en moltes característiques
comunes entre el Gegant de Sant Pere i el Pastor de Batipalmes.
“El personatge del pastor de Batipalmes, també fabulós, presenta una clara i sorprenent
semblança amb el Gegant de Sant Pere. Jo estic convençut que ambdós són un mateix
heroi mític, desdoblat en dos personatges diferents: el Pastor, que agafaria els aspectes
més negatius i el Gegant els més artístics.”
Bilbeny analitza amb detall les coincidències entre ambdós personatges dins de
la llegenda. La deformitat (o raresa física); la relació amorosa frustrada (el
Gegant amb la Comtessa, el Pastor amb la pubilla de Calabuig); l’intent d’estada
al Seminari, també sense èxit; la relació d’amistat molt íntima i especial amb la
Comtessa (per la lleialtat, per la dedicació, per la influència dels consells
donats...).
L’autor, encara, va més enllà, i diu que la pubilla de Calabuig i la Comtessa

també són dues versions del mateix mite coexistint dins de la mateixa llegenda
com a dos personatges diferents. I també fa una dissecció de les coincidències
evidents.
Hi ha detalls de l’estudi que no acabo d’entendre. Així i tot trobo una llàstima
que aquesta mena de treballs no s’hagin pogut acabar i no hagin tingut cap
difusió. Sort de la còpia provisional que l’Elenc ha guardat tot aquest temps. El
meu pare m’explica que en la commemoració de la Comtessa del 2005 hi va
haver un intent d’acord entre l’autor i l’Ajuntament, però que finalment també va
fracassar.
33
Veure entrevista amb Narcís Coderch a l’annex núm.5.
59
3.4 Articles sobre la Comtessa
La bibliografia al voltant de la Comtessa era mínima. I l’hemeroteca, tot i ser

millor, tampoc no aportava gaires novetats.
D’entre el dossier recollit per l’Elenc, en destaco:
–Un article de Concepción Aldeguer Jené amb el títol La Condesa de

Molins34. A l’article s’explica un resum de la vida de la Comtessa, extreta fil
per randa de la versió de Rómulo Sans, només que amb una visió
femenina de l’època. En trio un fragment perquè es vegi aquesta
peculiaritat:
“El padre de la Condesa falleció durante el sitio de la población; nuestra heroina,

que no tuvo en aquellos momentos persona que se ocupara de ella, no pudo
resistir sus entusiasmos bélicos y tomó parte activa en la lucha; primeramente se
limitó a hacer vendas para los heridos, después actuó en el hospital y, finalmente,
subió a la muralla, tomó el fusil e hizo fuego.
»Bien pronto fue la admiración de todos los defensores e igual que otra Agustina
de Aragón corrió a los lugares de más peligro, llegó incluso a luchar en las brechas
de la muralla y cuando escaseaban las municiones le sobró ánimo para luchar a la
bayoneta.”
–L’article segurament més interessant, si més no el que donava més

informació, era l’escrit de Joan Perucho amb el títol La Comtessa Teresa
de Molins35. L’article en si parla més de Rómulo que de la Comtessa, però
confessa que el mateix Perucho ja havia investigat sobre el personatge
amb anterioritat, i dóna molta validesa al llibre de Rómulo, sense deixar de
banda una certa ironia. Per exemple, explica:
“De totes maneres les notícies que ens transmet Rómulo Sans (que no he aconseguit
saber qui era) les va rebre del rector erudit de la vila, Manuel Romaní, que li ensenyà
l’escassa documentació existent i la sepultura de la protagonista d’aquestes històries
a l’altar de Sant Andreu. Aquest mossèn havia treballat, amb extraordinària vocació, a
la recerca de dades de la família Colau-Molins, i va formar una mena de “lligall
Molins”. Aquests treballs els continuà (havent guanyat per oposició mossèn Romaní
34
Revista “Ampurdán” de 27 d’abril de 1977.
35
Diari Avui, de 5 de novembre de 1992, pàgina 17.
60
la parròquia de Pineda) el capellà que el substituí a Sant Pere Pescador, el reverend

Francesc Cargol i Marès, que completà el lligall...”
3.5 Poema de Carles Fages de Climent
El 1924 es va publicar el llibre Les bruixes de Llers. El seu autor, Carles Fages
de Climent, tenia 22 anys. Hi fa una llarga repassada a temes populars
empordanesos. I hi surt la
Comtessa, en el poema titulat La
Dama de Quermançó.36
En aquest poema en Fages recull

tant la tradició medieval d’una dama
–que s’arruïna per les seves
exigències gastronòmiques, i que
posteriorment descobreix el gust del
pa amb nous (menja popular i humil
de l’època)– com la romàntica d’una
dama valenta, però fugitiva i Retrat de Carles Fages de Climent, extret de
http://www.cbholidays.com/news/01169a.jpg
heroïna. Fages no explica pas la
història, simplement en va parlant i rimant tot fent-ne lloança.
Hi ha estrofes que se centren en la dama medieval, com ara:
“Diu que és filla de l'incest

de Magaulí i la germana,
nit d'escaig de l'any bixest,
bramul de tramuntana.”
I també:
"Per no haver sabut un dia
que el pa amb nous era millor,
vaig perdre la senyoria
del castell de Quermançó".
36
Es pot llegir el text d’en Fages de Climent en el web del Castell de Quermançó:
http://www.castelldequermanco.es/ca/index.php
61
I també:
« De Bellcaire a Requesens,
des de Roses a Navata,
els molins li paguen cens,
tots els rius li duen plata. »
Ara bé, la major part de les estrofes se centren en la Comtessa de Molins.

« La comtessa de Molins
les tramuntanes empaita
amb seguici d'assassins.
L'Orlina toca la gaita.”
No deixa dubte sobre la seva activitat bandolera i sobre la seva identitat:

“Posa brida a Belfegor,
calça l'esperó de plata;
la segueixen per amor
set bandits a salt de mata.”
“Qui sap on va i el qué vol?

Però el seu nom és Teresa.
El vent esquinça el llençol
com una fogaina estesa.”
“Els lladres de Quermançó

per llur dama fan la capta.
Ella se n'omple el sarró;
no sap ningú on va el dissabte.”
Fa referència sovint a l’espai geogràfic en què la Comtessa va fent de les seves.
“Del molí de l'arbre sec

als trullols de Peralada
retruny al pas del seu brec
i s'escolta la tonada.”
El Molí de l’Arbre Sec es troba entre Sant Pere Pescador i Ventalló, a tocar del
camí que unia la Bisbal i Figueres, escenari de diversos passatges de la
Comtessa. Tot i que l’escriu en minúscula, interpreto que és aquest lloc.
62
“Visita el parent dispers

de Darnius a l'Armentera,
dues cosines a Llers,
l'oncle a Palau-saverdera.”
Curiosament parla d’indrets que no són reflectits directament en la llegenda que

conec. Se m’acut que, amb més temps i mitjans, potser resultaria interessant de
fer recerca en aquests indrets, per si hi ha rastres de la llegenda.
Penso que el poema de Fages de Climent, tot i la seva bellesa, no m’aporta

dades que pugui aprofitar per al treball. Així i tot referma que la contalla sí té –o
tenia a principis de segle– un abast i difusió més enllà de Sant Pere Pescador.
3.6 Documentació sobre història o aspectes generals
La bibliografia sobre el marc històric de l’època en què es mou la llegenda és

molt abundant pel que fa referència als Països Catalans, però és molt més
reduïda la que tracta de l’Empordà i dels llocs on transcorre la historia de la
Comtessa.
Per a extreure el context històric general he consultat enciclopèdies i llibres

d’història on hi ha gran quantitat d’informació sobre les guerres contra França i
sobre el segle XVIII i XIX en general.37
Per a la informació sobre la història local comarcal m’ha estat especialment útil
el llibre Història de l’Alt Empordà la referència del qual es troba en la bibliografia.
En aquest llibre hi ha un estudi extens sobre el set cents empordanès, la Gran
Guerra, la Guerra del Francès i el republicanisme a la comarca.
Després, gràcies a l’aportació que em feien gent en el meu bloc, a les

entrevistes que anava realitzant o a les respostes que he tingut dels
ajuntaments, m’he anat assabentat de l’existència de llibres que es tractaven de
l’historia local de l’Empordà o de les seves poblacions. Són llibres poc coneguts,
majoritàriament publicats per editorials empordaneses i dels quals queden pocs
37
Veure bibliografia.
63
exemplars, ja que es van fer una tirada reduïda. Alguns els he trobat a l’arxiu
comarcal i els he pogut consultar i fotografiar; d’altres a la biblioteca de Figueres
on m’han facilita la seva consulta. La informació que he pogut extreure
d’aquests llibres ha estat sempre més concreta quan es referia a poblacions i
personatges. Bàsicament destacaria dos títols Figueras-Notas historicas d'E.
Rodeja i Historia de Garriguella de M. Anticó.
També m’han estat molt útils uns articles de R. Guardiola que m’han posat
sobre la pista de l’historiador Pelai Negre i dels seus estudis tot i que no he
trobat els llibres d’aquest autor.
L’ajuntament de Vilamalla em va trametre el volum Vilamalla, 1000 anys

d’història per si m’era d’utilitat, tot i que no n’he extret cap informació rellevant. I
l’historiador Carles Reglà38 em va citar llibres d’en Josep Pla que analitza el
bandoler conegut com “El Rellotger de Creixell” que tampoc he utilitzat ja que no
tenia relació directa amb la Comtessa.
38
Veure entrevista a Carles Reglà a l’annex núm. 3.
64
4. Difusió de la llegenda
Una de les qüestions bàsiques de l’estudi era establir si la llegenda era

estrictament local o si la seva difusió era viva en altres indrets.
Una manera lògica d’esbrinar-lo em va semblar preguntar-ho a cada ajuntament

dels llocs de què es parla a la llegenda. Així vaig redactar una carta per a cada
lloc i la vaig adreçar als ajuntaments respectius. Molts d’ells m’han contestat o
s’han posat en contacte amb mi; d’alguns no n’he sabut res més.
Segurament l’esdeveniment que ha fet una major tasca de difusió són els actes
de l’Any de la Comtessa de Molins, especialment la “Quinzena de la Comtessa”,
i la commemoració del desè aniversari.
4.1 Indrets on tenen lloc diversos passatges de la llegenda
Com ja s’ha citat en l’apartat 1.3.3.el llistat de llocs geogràfics que surten a la
llegenda són, seguint l’ordre cronològic de la llegenda:
Lloc Fets
Terrades Visita de la mare de la Comtessa a la Carmeta Pelletaire
Sant Pere Residència de la família Molins

Pescador Lloc de naixement de la Comtessa
Mort de la mare de la Comtessa
Naixement del Gegant de Sant Pere Pescador
Amistat de la Comtessa amb el Pastor de Batipalmes
Mort del pare de la Comtessa
Setge dels francesos a la vila i defensa heroica dels
vilatans
Destrucció de la vila i negociació de la capitulació
Barcelona Mudança de Bernat i Teresa de Molins

Casament de la Comtessa
Naixement del fill de la Comtessa
Mort del fill i fugida a l’estranger
Vilamalla Continuació de les partides contra el Francès per part del

Pastor de Batipalmes
65
Sant Pere Decadència de la vila després de la Guerra del Francès

Pescador Instauració del Forn de la Vila per part de la família
Caramany
Instauració de la Sopa dels Descatllar
París Instal·lació de la Comtessa i obertura d’una sala de joc

Tancament de la sala de joc i fugida de la Comtessa
Girona Intent del Pastor de Batipalmes d’entrar al Seminari

Ingrés del Gegant de Sant Pere al Seminari i immediat
abandonament
Sant Pere Formació de la colla bandolera del Pastor de Batipalmes

Pescador Aparició del Magí Ganivetaire a la vila i establiment a la
Taverna de la Malcuada
Perpinyà Activitats de contraban de la Comtessa
Sant Feliu de la Ingrés de la Comtessa en una colla de bandolers

Garriga Elecció de la Comtessa com a capitana de la colla de
bandolers
Entrevista de la Comtessa amb el Pastor de Batipalmes
Sant Pere Baralla entre en Magí i el Gegant, amb la mort del primer
Pescador Fugida del Gegant de Sant Pere
Ventalló Establiment del Gegant com a mosso a can Sastregener
La Bisbal Lloguer del bisbe dels serveis de la Comtessa com a

guardaespatlles per la seva anada a Ventalló
Ventalló Anada del bisbe amb acompanyament de la Comtessa

Coneixement del Gegant i la Comtessa
Ball de la Corranda Reial a la plaça Major
Promesa i pacte entre el Gegant i la Comtessa
Girona Encàrrec d’acabar amb la Comtessa i formació d’un

exèrcit per part del Governador
Vilaür / Garrigàs Segrest dels oficials de l’exèrcit per part de la Comtessa

Ocultació dels segrestats i petició de rescat
Alliberament de dos oficials per motius diversos
Pagament del rescat per part del Governador i
alliberament de la resta d’oficials
Vilajuïga Instal·lació de la colla de la Comtessa al castell de

Quermançó
Palau-Sator Robatori del Castell de les Tenebres
66
Figueres Trampa a la colla de la Comtessa dins les muralles de

Figueres i salvament gràcies a l’astúcia de la capitana
Ventalló Acabament de les activitats bandoleres del Pastor de

Batipalmes
Acolliment per part dels de can Sastregener
Empordà Assalt a la masia per part de la Comtessa

Incident amb el fill de la masovera de la masia atacada
Vilajuïga Decisió de retirada de la Comtessa de Molins

Comiat del Gegant
Sant Pere Instal·lació del Gegant a Sant Pere Pescador

Pescador Represa de l’amistat amb Bernat de Molins
Sant Mori Acolliment del Pastor per part del baró de Sant Mori
Vida eremita del Pastor al castell de Sant Mori
Garriguella Ingrés de la Comtessa al convent de Garriguella

Expulsió de la Comtessa per ordre del bisbe
Vilajuïga Retorn de la Comtessa a la vida de bandolera
Sant Mori Entrevista de la Comtessa i el Pastor al castell de Sant

Mori
Sant Miquel de Llàgrimes de la Comtessa a l’església del monestir

Fluvià
Vilajuïga Destrucció del castell per part de la Comtessa en un

suïcidi col·lectiu
Anada del Gegant a recollir el cadàver de la Comtessa
Redacció de l’obra Ma Senyora, la Comtessa per part del
Gegant
Sant Pere Funerals de la Comtessa

Pescador Enterrament de la Comtessa a l’església parroquial
4.2 Correspondència amb els ajuntaments
Per adreçar-me als diversos ajuntaments als quals volia fer la consulta sobre
informació de la Comtessa, vaig elaborar un model de carta estàndard en la
qual raonava la meva consulta i adjuntava les meves dades personals per poder
rebre una resposta. També hi havia, a cada carta, un paràgraf diferent per a
cada poble, on s’explicava la part de la narració que transcorre en el seu
67
municipi i on es demanava, a vegades, informacions concretes, com ara

l’existència d’un personatge o d’un fet puntual en la història de l’indret.
He rebut diferents respostes:
–de Sant Miquel de Fluvià, comunicant-me que desconeixien el mite i que

no creien posseir cap document que en parlés, ni persona que entengués
en el tema.
–de Vilamalla, que em va contestar una carta similar a la de Sant Miquel,

adjuntant-me un llibre; “Mil anys d’història de Vilamalla” i desitjant-me que
em fos d’ajut. El llibre no tractava cap tema relacionat amb la Comtessa ni
cap aspecte del poble que fos d’interès pel que fa a la llegenda.
–de Sant Mori, des d’on vaig rebre una trucada de Carles Reglà, un
historiador local, al qual se li havia encarregat des de l’Ajuntament, deia, la
funció de proporcionar-me qualsevol informació que pogués trobar
relacionada amb el tema. El senyor Reglà va estar preguntant pel poble si
algú havia sentit a parlar del personatge, i també va rebuscar en la història
del Castell de Sant Mori per contrastar un passatge de la llegenda que jo li
havia adjuntat a la carta. Així, en una entrevista em va fer saber que el
record de la llegenda en el poble de Sant Mori era nul, i que el marquès
del castell de Sant Mori difícilment hauria pogut organitzar una trobada
entre la Comtessa i el Pastor de Batipalmes39.
–de l’Ajuntament de Figueres, que em va fer arribar un llistat dels

documents de l’arxiu comarcal, l’arxiu municipal i la biblioteca de figueres
que tenien relació amb la Comtessa de Molins o amb el context històric de
l’època.
Voldria fer constar en aquest treball el meu agraïment als ajuntaments que han
contestat.
39
Veure apartat 2.4.7
68
4.3 Any de la Comtessa de Molins
Sens dubte els actes principals que han ajudat a la difusió de la Comtessa, si
més no en temps recents, són els organitzats per l’Elenc Santperenc al voltant
de l’any 1995. D’aquell any ells en diuen L’Any de la Comtessa de Molins. I van
aconseguir que molta altra gent hi estigués d’acord, amb aquesta denominació.
4.3.1 Plantejament40
A Sant Pere ja existia el grup de teatre L’Elenc Santperenc (la creació del qual
es remunta als anys 40 del segle XX); des dels anys 90 aquest grup havia
intentat de fer un esforç de renovació pel que fa a les seves propostes teatrals.
Una idea que havia sortit diverses vegades era la de fer una representació de la
Comtessa de Molins. Algun dels membres de més edat del grup recordava que
en temps de postguerra s’havien saltat la prohibició de parlar en català
representant una obra que havia escrit el mestre del poble, Joan Baptista
Domènech, titulada Tal faràs, tal trobaràs i que incloïa passatges de la llegenda
de La Comtessa de Molins.
L’any 1994, l’Elenc va decidir de fer una recerca exhaustiva sobre la Comtessa.
Mitjançant aquesta recerca es va veure que la figura tenia moltes altres
possibilitats a part de l’obra i que el material que s’anava trobant sobre la
llegenda podia aprofitar-se per altres actes culturals que semblaven
interessants. Així doncs, l’Elenc acordà de convertir-se en un promotor cultural i
assumí una programació molt més completa.
Com ja s’ha explicat en l’apartat de les fonts, es va escriure el romanç Ma

Senyora, la Comtessa, i l’obra de teatre La Comtessa de Molins. Es va treballar
molt a fons, amb l’escenògraf Julià Colomer, per veure com es podia traduir en
un espectacle de gran format. Es va encarregar la direcció de l’obra al que havia
estat director de l’Elenc durant molts anys, Francesc Plà41.
40
Per l’elaboració d’aquest historial he comptat amb la col·laboració d’en Càndid Miró, membre de la
Permanent de l’Elenc en aquella època. Sempre que s’esmenta l’Elenc es fa a partir de la documentació
recollida o de l’explicació en directe d’aquesta persona –el meu pare.
41
En diversos llocs d’aquest treball es fa referència al cognom Plà, escrit amb accent ja que és la grafia que fa
servir la família.
69
Per donar més rellevància es va pensar de dinamitzar i implicar totes les entitats
culturals del poble i es va fer una proposta a cadascuna. Per exemple: tallers
pedagògics per a l’escola del poble, C.E.I.P. Llagut; un taller de construcció de
gegants; un taller de recuperació de tradició oral amb el casal de jubilats; tallers
de danses amb l’Esbart Dansaire; tallers infantils amb l’Associació de Cinema
Infantil; un taller d’ambientació de la Taverna de la Malcuada, amb el grup
cultural del Pessebre Vivent, i l’Elenc, a més de la preparació de l’obra teatral
preparava actes de difusió, com lectures poètiques, concerts, debats, fires,
exposicions, conferències i la publicació d’un fulletó mensual. També es va
parlar amb tots els artistes plàstics locals demanant-los producció gràfica
desinteressada.
La proposta va prendre volada i es va anar desenvolupant tot al llarg de l’any

1995. L’obra de teatre ja va mobilitzar més de 100 persones, entre actors i
tècnics, i es va haver d’organitzar un calendari d’assaigs d’una gran complexitat
ja que s’havien d’incorporar música i danses en directe. L’escenografia, el
vestuari, la il·luminació i alguns moviments escènics van resultar reptes molt
seriosos.
Tota la programació va culminar amb els actes de la Quinzena de la Comtessa

de Molins que va tenir lloc el mes de novembre del mateix any.
Curiosament, l’any 1995 es va produir una sèrie d’actes per tot Catalunya amb
el títol general de “El segle romàntic”, amb col·loquis i congressos dedicats a les
figures de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Víctor Balaguer i els crítics Yxart i
Sardà. Segons un text de l’escriptora M Àngels Anglada42, la celebració de la
Comtessa hi encaixava a la perfecció.
4.3.2 Actes de l’Any de la Comtessa
Tots els membres de la Permanent de l’Elenc expliquen amb vehemència que

aquell any van anar de bòlit. Fins i tot el nom que es donaven de Permanent de
42
El text complet del text de la M. Àngels Anglada apareix en el núm.1 dels Papers de la Comtessa i el Gegant
d’abril de 1995.
70
l’Elenc era, segons ells, “un eufemisme per dir que ens vam reunir una mitjana
de cinc nits cada setmana, de gener a novembre, i sempre fins a hores
intempestives. Càndid Miró assegura que “va ser molt divertit, però extenuant.”
Durant gener i febrer del 1995 van acabar d’articular i lligar totes les propostes,
van buscar subvencions i van haver d’entendre’s amb dos equips de govern
municipal –aquella primavera hi va haver eleccions.
Els actes de l’Any de la Comtessa van ser, sobretot, tallers i activitats de llarga
durada. Tot i això també hi va haver actes puntuals.
4.3.2.1 Lectura poètica de Ma Senyora, la Comtessa
Es va fer el dia 11 de març. Quatre rapsodes rellevants en el món de la cultura

lligades a Sant Pere Pescador i a l’Empordà (Josep Tero, Carme Callol, Maria
Rosa Font i Joan Tibau) van llegir fragments del romanç de la Comtessa de
Molins, atribuïts al Gegant de Sant Pere, i completat per Càndid Miró. Hi va
haver una presentació plàstica, part importantíssima de l’acte, amb siluetes
realitzades per Maria Helena Font. Va ser el punt de partida de l’any de la
Comtessa de Molins. Es va fer a la Sala Nova, la qual no va poder acollir tot el
públic assistent.
4.3.2.2 Taller de construcció dels

gegants.
Va durar de març a novembre. Va

consistir en l’elaboració de dos
gegants, representant dos dels
seus personatges més assenyalats
i llegendaris: la Comtessa de
Molins i el Gegant de Sant Pere
(també conegut com gegant de
Ventalló). El taller consistia a
elaborar la cara i el bust d’ambdós Motlles utilitzats per a la construcció dels gegants.
71
personatges amb tècniques diverses coordinades per Lluís Parés, vestir els
gegants de manera adient sota la coordinació de Maribel Olmos i la Montserrat
Carrera, i l’acoblament d’una estructura de fusta que permetés i facilités la seva
desfilada. La realització va córrer a càrrec del jovent del poble voluntàriament
interessat. L’horari i el calendari es van establir en funció de les possibilitats de
les persones que intervenien en l’elaboració, donant prioritat al jovent del poble,
a partir de 12 anys. De fet, la implicació del poble en el projecte va permetre que
la construcció dels dos gegants, que hauria costat en un taller professional prop
d’un milió de pessetes (6000 €) es pogués fer només amb la meitat d’aquest
pressupost. Diversos artesans voluntaris van elaborar els motlles de les figures
amb fang, guix, paper, fusta i altres materials, mentre que diverses cosidores
treballaven en la confecció dels vestits. Una de les curiositats del vestit de la
bandolera geganta va ser que portava el mateix vestit que Gemma Silvestre,
l’actriu que va fer el paper de Comtessa de Molins en l’obra de teatre de l’Elenc.
Lògicament eren dos vestits iguals però de mides molt diferents. La presentació
en públic dels gegants va coincidir amb una cercavila especial que es va
celebrar el novembre.
4.3.2.3 Tallers didàctics sobre la Comtessa
Consistí en la realització de
treballs escolars i extraescolars
sobre la Comtessa i l’època del
bandolerisme. Es van preparar
diverses unitats de
programació que abastessin
propostes de llenguatge, de
plàstica, d’ètica, de socials i Imatge d’un còmic d’Helena Nogué, realitzat al CEIP
Llagut. Arxiu de l’Elenc Santperenc.
música, tot com a activitats
curriculars. Al material elaborat pels alumnes se li va donar exhibició pública a
través d’una publicació mensual que l’Elenc Santperenc va distribuir
públicament d’abril a novembre, així com en l’exposició que va tenir lloc aquell
mateix mes de novembre.
72
4.3.2.4 Taller de recuperació de la tradició oral en perill d’extinció.
A través de converses amb les persones de més edat es volia recuperar tanta
tradició oral com fos possible, sempre prenent com a punt de partida la
Comtessa i la seva època, ja que la gran quantitat de versions existents
denotava, més que no pas riquesa, agonia i oblit.
Aquesta recuperació podia ser exhaustiva pel que fa a la Comtessa o bé donar-

li un caire més obert, amb llegendes i contalles més atemporals, o fins i tot
centrar-la en els dos darrers segles: guerres de carlins, moviments liberals, etc.
Així doncs, es van fer dues o tres trobades amb població interessada del poble
amb el casal d’avis amb una finalitat lúdica, aprendre antigues llegendes d’àmbit
local. L’Elenc Santperenc va considerar que no havia aconseguit el seu objectiu,
ja que la “collita va ser molt minsa”.
4.3.2.5 Taller de danses populars del segle XIX.
La dansa constituïa un element important en les contalles sobre la Comtessa.

Concretament, La Corranda Reial, dansa desapareguda sobre la qual es va
haver de fer un exhaustiu treball de recerca, era una peça fonamental de la
història. Es va proposar de muntar aquesta dansa havent fet la investigació
necessària, i haver-ne preparat l’exhibició, completant-la amb altres danses
coetànies i locals. Aquest taller es va encarregar al director de l’esbart dansaire
“Amics de la Sardana de Sant Pere Pescador”, l’Albert Reig. Els resultats del
taller van ser mostrats durant la Quinzena, tant en l’obra de teatre com en la
ballada d’esbarts.
Mitjançant el funcionament habitual del cinema infantil que organitzava activitats

lúdiques i culturals per als seus socis, sovint en forma de tallers, es va proposar
de dedicar algunes sessions a temes relacionats amb la Comtessa i el
bandolerisme.
73
El procediment més senzill va ser el de tallers plàstics (teatret, dibuix amb

tècniques diverses...), literaris (rondalles, romanços...) o mixtos. El material
elaborat va servir per motivar la quitxalla i el jovent respecte de la Comtessa.
4.3.2.6 Assaigs de l’obra La Comtessa de Molins
Es pot dir que aquest va ser el taller més multitudinari i dificultós. Es va

encarregar la tasca a Francesc Plà, que es va veure obligat a establir uns
calendaris d’assajos maratonians.
D’entrada es van fer diverses reunions demanant la col·laboració de possibles

actors. La resposta va ser massiva però la demanda era molt gran. Tot seguit ja
es va començar amb un calendari d’assajos que es va intensificar el setembre.
4.3.2.7 Publicació dels Papers de la Comtessa
No es va tractar d’un taller en el sentit estricte de la paraula, ja que el van anar

realitzant membres de la Permanent de l’Elenc amb col·laboracions diverses.
Era un quadernet que es distribuïa gratuïtament cada mes, on s’explicaven les
novetats en el procés dels diferents tallers i en els preparatius de la Quinzena,
així com mostres del ressò que tota la programació anava aconseguint.
4.3.3 Recopilació gràfica i documental
Juntament amb els tallers, de participació voluntària, es va sol·licitar a tots els

artistes locals –o que tinguessin relació amb el poble–, especialment els
plàstics, la realització d’obres gràfiques relacionades amb la Comtessa.
Així es van aconseguir peces d’un gran valor artístic, totes elles mostrades en
l’exposició de la Comtessa.
Les obres i els artistes van ser:
–Lina Àvila: mural de ceràmica i tasses de la Comtessa de Molins
74
–Narcís Coderch: cartell de

la Quinzena, i l’escultura
Reliquiari de la Comtessa
de Molins
–Elena Font: gran nombre

de siluetes plàstiques per al
teatre d’ombres que va
acompanyar la lectura
poètica Ma Senyora, la
Comtessa “Reliquiari de la Comtessa de Molins”, amb el seu autor
Narcís Coderch a l’exposició. Foto de l’arxiu de l’Elenc
–Prim Fullà: esbossos del Gegant i la Comtessa, i retrat a l’oli de la

Comtessa
–Eskol Martínez: realització de dos murals sobre la Comtessa amb tècniques

diverses
–Mercè Riba: cessió de diverses obres escultòriques
–Núria Roig: realització gràfica dels dibuixos del Joc de la Comtessa,

posteriorment utilitzats en el conte de la llegenda, encara inèdit
–Anna Soler: dibuixos a la ploma sobre moments de la llegenda
–Lluís Parès: realització dels gegants en cartró pedra seguint el sistema

tradicional d’escultura de fang i motlles de guix
–Joan Costal: reportatge fotogràfic de tots els actes de l’Any de la Comtessa

i de la Quinzena de la Comtessa
Paral·lelament a aquest treball gràfic es va fer una recerca de documentació

entre els veïns. La principal persona en aportar documents va ser Nemesi Solà,
75
col·leccionista. D’entre els veïns va aparèixer un testament del 1801 de la

família Molins. D’aquest document ja en parlo en l’apartat de les Fonts.
4.3.4 La Quinzena de la Comtessa
Segons l’Elenc, bona part dels actes de l’Any de la Comtessa es materialitzaven

durant el mes de novembre d’aquell any, en el que ells van anomenar Quinzena
de la Comtessa.
Els membres de l’Elenc m’expliquen quins van ser aquests actes i alguns detalls
sobre cadascun.
4.3.4.1 Concert Lladre d’amor de Josep Tero
L’escalenc Josep Tero havia estat

col·laborant amb l’Elenc Santperenc en
alguns aspectes de l’Any de la Comtessa.
Curiosament acabava de publicar un disc
anomenat Lladre d’amor en què incloïa
algunes cançons si no relacionades amb
la Comtessa, sí amb el bandolerisme.
Els membres de l’Elenc van considerar

que seria una bona obertura de la
Quinzena. Va actuar el dia 10 de Josep Tero durant el concert. Foto de
l’arxiu de l’Elenc Santperenc.
novembre, a les 10 de la nit, a l’església
parroquial, on presumptament està enterrada la Comtessa.
4.3.4.2 Inauguració de l’exposició Obra gràfica sobre la Comtessa de Molins
A la Sala Nova es muntar una exposició del material que s’havia anat recollint i
elaborant al llarg de l’any. De molts dels tallers n’havien sortit peces que es va
considerar que s’havien d’exposar: les peces de ceràmica fetes en un taller
infantil, les imatges i murals realitzats a l’escola Llagut, obres d’artistes locals o
76
propers a la vila com ara Lina Àvila, Narcís Coderch, Elena Font, Prim Fullà,
Eskol Martínez, Mercè Riba, Núria Roig o Anna Soler. Hi havia també un apartat
de documents històrics coordinat per Nemesi Solà, mostres de la construcció de
gegants que havia
assessorat i realitzat
Lluís Parès i fotografies
dels actes fets al llarg de
l’any aportades per Joan
Costal.
La inauguració es va fer
el dissabte dia 11 de
novembre i va romandre
oberta tots els dies que Aspecte de l’exposició el dia de la inauguració.
Foto de l’arxiu de l’Elenc Santperec.
va durar la Quinzena. Va
ser un dels espais més visitats.
4.3.4.3 Conferència de Jordi Bilbeny amb el títol: La

Comtessa de Molins, crònica i mitologia
Es va realitzar el mateix dia 11 al lloc on una hora

abans s’havia fet la inauguració de l’exposició.
Jordi Bilbeny va exposar les seves investigacions i

les conclusions a les quals havia arribat. Són les
mateixes que va incloure en el seu estudi inèdit del Jordi Bilbeny, durant la
conferència. Foto de
qual ja parlo més a fons en el punt 3.3.
l’arxiu de l’Elenc
Santperenc.
4.3.4.4 Bateig dels gegants “La Teresa i en Narcís”
Es va fer l’endemà, dia 12, a les 10 del matí, a la plaça de Catalunya.
77
Es batejaven els dos gegants de

Sant Pere, dissenyat per Lluís
Parès amb esbossos realitzats per
Prim Fullà, realitzats per un equip
de voluntaris del poble dirigits per
Parès, construïts per la fusteria
Plà, vestits a la vila sota la direcció
de Montserrat Carrera i de Maribel
Olmos, amb col·laboració d’un
Els gegants el dia del seu bateig a la Plaça Major.
gran nombre Foto de l’arxiu de l’Elenc Santperenc.
de voluntàries.
Durant l’acte, Maria Rosa Font, poetessa, va llegir un pregó escrit per Càndid
Miró, i els padrins de bateig dels gegants foren els Gegants de Castelló
d’Empúries i els Gegants de Roses.
4.3.4.5 Cercavila pels carrers del poble sota el títol Resurrecció dels bandolers
A continuació del bateig es va fer una cercavila perquè els nous gegants
coneguessin el poble i viceversa. Els van acompanyar els gegants que havien
fet de padrins, altres colles geganteres també convidades, els Grallers de la
Cellera de Ter i els Trabucaires de la Jonquera.
Era la primera cercavila de gegants que es feia al poble, però els anys
posteriors, amb la creació de la colla gegantera “Els bandolers” i amb la
instauració de les trobades de gegants, se n’anirien fent moltes més, fins a
esdevenir una tradició, actualment perduda.
4.3.4.6 Obertura de “La Taverna de la Malcuada”
Mentre es feia la cercavila es va fer una parada en un punt del carrer major, lloc
on hi havia el bar “La Tasca”, que havia estat reambientat com a taverna de
l’època dels bandolers. S’hi servien vins tradicionals, i les begudes habituals, en
una mena de tasses realitzades expressament per la ceramista Lina Àvila i que
78
commemoraven els actes de l’Any

de la Comtessa.
L’ambientació havia estat feta pel

grup del Pessebre Vivent de Sant
Pere Pescador.
4.3.4.7 Dinar de germanor “Sopa dels Parada dels gegants davant la Taverna de la
Malcuada, durant la cercavila. Foto de l’arxiu de
Descatllar” l’Elenc Santperenc.
Recordant la “Sopa” que havia

instaurat la família Descatllar
després de la destrucció de la vila
i davant de la situació
desesperada de la població, per
tal que no acabessin fugint tots a
altres indrets, el diumenge a la
una, un cop acabada la cercavila Dinar de germanor al parc. Imatge de l’arxiu de
l’Elenc Santperenc.
dels gegants, es va fer un dinar
de germanor en el parc “El riu”.
Els encarregats d’aquest acte eren el grup de Carnaval de Sant Pere Pescador,
encara actiu, habituat a preparar àpats populars i multitudinaris com es fa a Sant
Pere cada diumenge de Carnaval.
4.3.4.8 Exhibició de danses sota el títol “Danses del segle XIX”
Aquest acte s’havia de celebrar en el

mateix espai del dinar de germanor,
però el mal temps va obligar a canviar-
lo de lloc. Es va celebrar en el Centre
Cívic, amb una mica de retard, a
causa dels canvis que acabo de
comentar. Hi participaven l’Esbart Ballada de l’Esbart Dansaire Marboleny.
Imatge de l’arxiu de l’Elenc Santperenc.
79
Dansaire Marboleny, de les Preses, i l’Esbart Amics de la Sardana de Sant Pere

Pescador.
Amb aquest acte s’acabava el primer cap de setmana de programació de la

Quinzena.
4.3.4.9 Conferència de Francesc Canet sobre La Guerra del Francès a l’Empordà
El segon cap de setmana s’iniciava amb aquesta conferència de l’historiador

Francesc Canet que volia situar històricament tot el que s’estava intentant de
difondre de la llegenda.
L’acte es va celebrar a la Sala Nova (amb l’exposició encara muntada) i es va

fer a les 10 de la nit.
4.3.4.10 Estrena de l’obra La Comtessa de Molins
El dissabte 18 de novembre va ser la data

de l’estrena mundial de l’obra representada
per l’Elenc Santperenc, amb la participació
dels músics Jaume Arnella –que havia
compost l’himne final de la Comtessa sobre
el romanç de Càndid Miró– i Clau de Lluna
–grup de música tradicional que havia estat
col·laborant amb el grup en la tria de les
músiques de l’època més adients per a
Foto de la representació teatral.
Foto de l’arxiu de l’Elenc cada moment de l’obra.
Santperenc.
Cal dir que en la representació hi

participaven directament més de 100 persones i que l’obra durava gairebé tres
hores, la qual cosa obligava a una tremenda feina d’organització i coordinació.
80
Bona part del vestuari i de l’escenografia havia estat realitzada per diversos
operaris i artesanes de la vila, sense cap compensació econòmica, igual que els
actors i tècnics que eren del poble.
4.3.4.11 Concert de l’Orquestra de Cambra de Girona sobre Música del

Romanticisme
El concert dirigit per Lluís Albert es va celebrar el diumenge a l’església

parroquial, després de la celebració de la Missa.
Comenta l’Elenc que per tal de millorar l’acústica de l’espai, s’havien penjat tot
de tendals de tela al primer pis del temple.
Amb aquest acte s’acabava el segon cap de setmana dels tres que durava la
Quinzena de la Comtessa.
4.3.4.12 Concert de Romanços Amorosos i de Bandolers, a càrrec de Jaume Arnella
El concert es va celebrar a la Sala Nova (amb l’exposició encara muntada) a les

10 de la nit. Cal dir que la participació de Jaume Arnella en tot el projecte havia
estat important ja des de l’inici, i intervenia fins i tot en l’obra de teatre.
El cantant va fer una selecció del seu repertori buscant aquells romanços que
més s’avenien a la temàtica de la Quinzena.
4.3.4.13 Representació de La Comtessa de Molins
Era la segona representació, amb la dificultat de mobilitzar tantes persones

cada vegada. Aquesta havia de ser la darrera representació, però l’èxit
aconseguit i la gran demanda van obligar l’Elenc a representar-la dos cops més,
el cap de setmana següent, omplint la sala cada vegada.
Es va fer al Centre Cívic a les 10 de la nit.
81
4.3.4.14 Lectura poètica amb poemes de Rosa Font i de Núria Esponellà
Aquestes dues poetesses havien tingut relació amb el projecte de la Comtessa i

es va triar la seva veu com un dels darrers actes de la Quinzena.
Es va fer el diumenge 26 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Sala Nova.
Els poemes van ser recitats per les autores, amb la col·laboració de Carme
Callol i Josep Tero, com a rapsodes, i de Joaquim Bonal al piano.
4.3.4.15 Acte de cloenda de “L’Any de la Comtessa de Molins”
Després de la lectura poètica, a la mateixa Sala Nova i amb l’exposició encara

muntada, els membres que s’havien autoanomenat la Permanent de l’Elenc en
aquell llarguíssim any, van explicar breument el procés, la seva valoració, la
seva gratitud a tothom que havia cregut en aquell projecte i donaven l’any per
acabat.
4.3.5 L’obra de teatre
L’obra de teatre va significar l’encaix de diverses feines, cadascuna de les quals

semblava impossible de completar amb èxit:
–L’escriptura de l’obra, respectuosa amb la tradició i que recollís tots els

passatges d’una història llarguíssima i plena de detalls.
–Fer el repartiment de cent personatges entre seixanta actors, feta per “la
Permanent de l’Elenc”, amb les reunions i trobades que això comportava.
–Un calendari intensiu d’assaigs –dirigits per Francesc Plà– de cadascuna

de les escenes amb incorporacions d’altres disciplines teatrals, com
músiques (amb la participació de Jaume Arnella, Clau de Lluna),
coreografies (amb la participació de l’Albert Reig), etc.
82
–Intent de dotar a la representació de la màxima validesa històrica pel que

fa a la parla (ús de localismes), música de l’època, vestuari, utillatge
(armes, trabucs, etc.), costums populars, etc. que va requerir la
participació d’experts i estudiosos de diversa índole, a alguns dels quals,
es demanà posteriorment que expliquessin les seves troballes en una
conferència o en un document escrit, perquè en quedés constància.
–Complexitat tècnica d’una escenificació central de gran format,

escenografia, il·luminació, so, moviment d’actors, pirotècnia, etc.
–Encaix de l’obra de teatre en una programació molt diversa i

completament centrada en la figura llegendària que incloïa actes
multitudinaris, com el dinar de germanor o la cercavila dels gegants, i
altres més selectius com la conferència deJordi Bilbeny o la lectura poètica
de Núria Esponellà i Rosa Font.
–Finançament suficient per a totes aquestes actuacions. En aquest

aspecte va ser definitiva la implicació de l’Ajuntament de Sant Pere
Pescador, assumint bona part de les despeses i ajudant en la recerca de
subvencions (Diputació de Girona, Serveis Territorials de Cultura, Consell
Comarcal de l’Alt Empordà, Miquel Alimentació, Hidroelèctrica de
l’Empordà). És important de ressaltar que molts actes es van poder
realitzar per l’actuació totalment desinteressada de molts col·laboradors.
–Difusió de la programació general i de cadascun dels actes. Aquest

aspecte ja es va escometre durant els preparatius amb la publicació
mensual dels “Papers de la Comtessa i el Gegant”, per als quals es van
demanar diverses col·laboracions gràfiques, literàries i tècniques. Es van
fer també dues rodes de premsa, a l’inici general de les activitats, i a l’inici
de la Quinzena. Es van difondre tota mena de circulars, sol·licituds i
propostes a entitats, ajuntaments, mitjans de comunicació i particulars. Es
van publicar i distribuir cartells, díptics, programes de mà, etc. Aquesta
tasca va ser assumida directament per la Permanent de l’Elenc.
83
Totes les dificultats es van anar superant, no sense esforç, en els terminis
previstos. Amb una enorme i fins i tot sorprenent implicació vilatana, cadascun
dels reptes va anar consolidant l’èxit del projecte.
L’objectiu inicial de renovar el coneixement del mite local de la figura de la

bandolera es va potenciar amb l’enorme repercussió social i participació general
i desinteressada.
L’obra de teatre es va estrenar

el 18 de novembre i s’havien
programat dues representa-
cions: la de l’estrena i una altra
el 25 de novembre. Hom
comptava que les dues
representacions serien sufi-
cients atesa la capacitat del Final de l’obra de teatre. Saluden Càndid Miró, Gemma
Silvestre i Francesc Plà. Foto de l’arxiu de l’Elenc
local que, tot i l’escenografia, Santperenc.
donava cabuda a més de 300
persones cada representació.
A causa de la gran demanda es van programar dues representacions més el

cap de setmana del 2 i 3 de desembre, en les quals també es va procedir a fer
un enregistrament de l’obra per part d’una empresa especialitzada. Això va
permetre la publicació posterior del vídeo de l’obra.
4.3.6 Repercussió mediàtica
Abans de l’inici de la Quinzena els diaris comarcals (Hora Nova, Setmanari de

l’Empordà) ja van començar a fer esment dels projectes santperencs, es van
anar anunciant en molts apartats d’oci i cultura com a proposta d’activitat lúdica
interessant. En altres casos, també, s’anunciava com a notícia en la qual
s’aprofitava l’ocasió per fer una petita introducció a la Comtessa, com per
exemple a l’acte de presentació de l’Any de la Comtessa. D’aquests
esdeveniments també se’n van fer ressò diaris de més tirada com El Punt i Diari
de Girona.
84
Altres publicacions locals també se’n van fer ressò. Per exemple, al número 3
de la revista “Ventalló” es dedica tota la pàgina 16 (secció “Les nostres festes”)
a explicar fil per randa la Quinzena de la Comtessa de Molins, i la pàgina 19
(secció “Cove de Lletres II”) al fragment de Ma Senyora, la Comtessa en què es
parla de Ventalló.
La presència a la premsa afavorí en bona part l’èxit de públic de la Quinzena, ja

que molt del públic assistent era d’arreu de la comarca i de les comarques
veïnes, atret pel ressò mediàtic.
Amb l’anunci dels actes de la Quinzena, aquesta presència va augmentar de

sobte. I es va anar mantenint durant la celebració de la Quinzena en forma de
recordatoris en l’agenda de les quatre publicacions esmentades i en petites
notícies il·lustrades, especialment amb l’obra de teatre, que fou el que cridà més
l’atenció.
A la seva columna de l’Hora Nova, el periodista Alfons Gumbau afirmava:
“A Sant Pere Pescador han aconseguit lligar la proposta cívico-cultural més important
dels darrers anys a l’Alt Empordà (amb perdó d’altres que poden ser similars), al voltant
de la Comtessa de Molins. No es tracta només de fer uns actes. No es tracta només de
reunir molta gent. El projecte de Sant Pere, poble modest en nombre d’habitants,
pressupost, infraestructures culturals, etc, etc, parteix d’un llegendari personatge
comarcal quasi desconegut, la comtessa, i a partir d’ella són capaços de confegir un
programa interrelacionat sobre bandolerisme, amb coses tan dispars com una parella de
gegants, un espectacle de teatre, el recital d’en Tero i un pilot d’actes musicals més.”43
L’Elenc Santperenc va valorar especialment que en els articles no només es va

parlar dels actes i de la seva repercussió, sinó també de la figura llegendària de
la Comtessa.
Els anys immediatament posteriors al 1995, trobem diverses mostres del seu
ressò encara viu. Per exemple, la “Revista d’interès turístic” del 1996 de Sant
Pere Pescador dedica quatre pàgines a la bandolera (el text està escrit en
43
Hora Nova, 31 d’octubre – 6 de novembre 1995, número 932, pàgina 40, secció “Columneta”.
85
quatre idiomes). La revista “Tramuntana”44 n’hi dedica dues, explicant

bàsicament el fil argumental de la llegenda extret del llibre de Rómulo Sans.
4.3.7 Repercussió social de l’Any de la Comtessa
Es fa difícil de valorar-ne la repercussió. Dins de Sant Pere va ser absoluta. En

el seu moment ningú no va quedar al marge, i tothom em diu que encara
recorda tal acte o tal altre, o una mica tot en general. Ho resumeix molt bé la
Gemma Silvestre, quan diu:
“Ha donat l’oportunitat de donar a conèixer als santperencs una part de la nostra història,
desconeguda per molts de nosaltres, sigui veritat o sigui llegenda... La major part de la
gent de Sant Pere va participar de molt bon grat en alguna activitat, i això va deixar arrels.
Jo crec que no hi ha casa ni família que no s'hagi parlat de la Comtessa de Molins.”45
4.3.8 Continuïtat de l’Any de la Comtessa
Em puc imaginar el grau d’esgotament de les persones que formaven la

Permanent de l’Elenc, en acabar tots els actes previstos. Així i tot, de seguida
es van tornar a posar a la feina ja que, segons ells, calia tancar adequadament
tota aquella feinada, i també perquè s’havien generat noves expectatives a les
qual calia respondre.
En aquest sentit es poden destacar quatre elements que són o han estat un
seguiment d’aquella activitat frenètica:
–L’obra de teatre La Comtessa i el Gegant. L’Elenc Santperenc va fer una

nova versió de l’obra per tal de poder-la portar a diferents escenaris de la
comarca. Era una nova peça simplificada pel que fa a l’escenografia i a la
quantitat d’actors i efectes necessaris per a la representació.
–La creació de la colla gegantera “Els Bandolers”, a la qual ja m’hi he referit,

com a membre que vaig ser-ne. Es va formar pràcticament immediatament
44
Dissortadament només en disposem d’una fotocòpia, aportada per Josep Maria Martorell, que no ens ha
permès de saber exactament la data de publicació ni el lloc. Creiem, però, que es tracta d’una revista de
Garriguella, de l’any 1996.
45
Veure entrevista a Gemma Silvestre a l’annex núm. 6.
86
després del bateig dels gegants i durant uns anys va gaudir de molta vitalitat:
es va constituir com a entitat, va establir una junta molt dinàmica, va muntar
diverses colònies amb tallers relacionats amb les gegants, va participar en
gran nombre de sortides, va organitzar cada any la trobada gegantera de Sant
Pere, va articular un grup de grallers i timbalers propi, va aconseguir un
remolc especialment dissenyat per al transport dels gegants, i va aglutinar
dins del seu funcionament un gran nombre de persones de totes les edats i
interessos, que compartien les activitats de cap de setmana.
–Durant els anys 1997 i 1998, el Casal Cívic Bon Pastor, dependent del
Departament de Benestar Social, va organitzar una activitat anomenada
“Recorregut pels mites i llegendes de l’Alt Empordà: La Comtessa de Molins”,
com a visita comentada pels indrets més significatius en la vida de la
Comtessa (Sant Pere Pescador, Ventalló, Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià i
Vilajuïga-Castell de Quermançó).
–La celebració el 2005 d’un seguit d’actes que volien recordar La Quinzena de
la Comtessa de Molins. L’artífex d’aquesta programació va ser la Marta
Fàbrega, dissortadament desapareguda poc després d’aquesta
commemoració. Concretament, en va celebrar el dies 25, 26 i 27 de novembre
i es va donar a conèixer al poble com Desè aniversari Comtessa de Molins:
•El programa d’actes s’inicià el dissabte 19 de novembre amb la

inauguració al Casal de l’exposició dedicada a aquesta figura històrica i
que es van encarregar d’organitzar l’Elenc Santperenc. La mostra va estar
oberta durant una setmana i exhibí tot el recull de materials relatius a la
Comtessa, a més de la projecció audiovisual de l’obra de teatre que
s’havia representat en 1995.
•El divendres 25, al vespre, al centre cívic hi hagué una recitació d’alguns
fragments del Poema Ma senyora la Comtessa, a càrrec de diferents
rapsodes46. L’acte va anar acompanyat d’una projecció audiovisual amb
46
Veure a l’annex núm. 13 el programa d’aquest acte.
87
fotos d’època antigues, i la música fou a càrrec del romancer Jaume

Arnella.
•El dissabte 26, al vespre, al Centre Cívic, es realitzà una ressenya

biogràfica de Joan Baptista Domènech i Ròmulo Sans. Tot seguit els nens
i nenes del CEIP Llagut varen representar l’obra Tal faràs tal trobaràs de
Joan Doménech i adaptada per l’Agnès Fort47. Aquesta obra havia estat
escrita per en Joan Baptista Domenech l’any 1948 mentre exercia de
mestre a l’escola de Sant Pere i la va representar amb els seus alumnes
amb molt d’èxit. L’obra del 2005 va ser un “remake” que adaptava el diàleg
a l’època actual però respectava l’esperit de l’obra i els paràgrafs on
s’introduïen les referències històriques a la figura de la Comtessa que
tenia l’original.
Diverses imatges de la representació del setge de Sant Pere. Col·lecció particular.
•El diumenge 27 al matí hi hagué una cercavila pels carrers de Sant Pere,
amb la participació dels gegants i la Colla Gegantera de Sant Pere “Els
Bandolers”, dels Trabucaires de l’Albera i dels Grallers i Bastoners d’Olot.
A les 12 del migdia, a la plaça de l’Església, es realitzà una escenificació
teatral del setge de Sant Pere a càrrec de l’Elenc Santperenc amb la
participació de molts dels actors a l’any 1995 van actuar en l’obra de
teatre. Però també hi van intervenir de nous, sobretot gent jove i mainada
que a l’any 95 eren massa petits per viure els assajos i la representació
que llavors es va a dur a terme. Això va permetre que molta gent del poble
tornés a viure les emocions de una de les gestes més famosa de la nostra
Comtessa. Un cop acabada la cercavila, els Pencaires de Carnaval
organitzaren una arrossada popular al Centre Cívic amb una gran
participació. Altra vegada, quasi totes les entitats cíviques de Sant Pere i
47
Veure a l’annex núm. 14 el programa d’aquest acte.
88
molta gent a nivell particular es va involucrar en la celebració d’aquests

actes amb entusiasme.
Tot i aquestes activitats, crec, des de la meva perspectiva de persona no

totalment aliena, que l’Any de la Comtessa no ha tingut la continuïtat que molta
gent va imaginar-se en aquell moment. Tal com diu Narcís Coderch48 “allò era
com els Pastorets, i els Pastorets es fan cada any”. No ha estat així. Una
proposta semblant fa la Gemma Silvestre, quan diu:
“Doncs jo fermament proposo anomenar també un dia l’any per reunir totes les
activitats possibles relacionades amb la Comtessa de Molins, com es va fer per el 10è
aniversari, que hi participin xics i grans, i així poder mantenir viva la Llegenda durant
molts anys!”49
En general les persones amb qui he parlat troben a faltar una programació
estable, ni que sigui modesta, sobre la Comtessa de Molins. La M. Àngels
Rocas, per exemple, afirma:
“Jo crec que només que cada any es fes alguna cosa no es perdria l’esperit de la
Comtessa.”50
Segur que gent disposada se’n trobaria.
48
Veure entrevista a Narcís Coderch a l’annex núm. 5.
49
Veure entrevista a Gemma Silvestre a l’annex núm. 6.
50
Veure entrevista a M. Àngels Rocas a l’annex núm. 2.
89
5. Valors i elements històrics de la llegenda
Per bé que llegenda, la narració que expliquem s’inscriu perfectament en un

període històric que ara vull analitzar. Si cada llegenda té una part de veritat,
aquesta, sense dubte, ha de tenir relació amb el moment i el context històrics.
5.1.Context històric de Sant Pere Pescador
Al llarg del segle XVII es produeix un procés d’augment de la població i de

l’increment de la superfície agrícola. Aquests dos fenòmens van deixar-se sentir
força en la zona de l’Empordà. Concretament a Sant Pere Pescador, l’expansió
agrícola va venir de la mà d’un important procés de dessecament de les closes.
Aquest procés es perllonga en el segle XVIII i el trobem molt ben explicat en el

llibre “Història de l’Alt Empordà”51, on es detalla que gràcies a aquest sistema es
van poder posar en conreu 1744 vessanes en 56 llocs diferents del terme (cap
als voltants de 1791). Els pagesos van anar guanyant progressivament noves
terres de conreu i això va facilitar un nou augment demogràfic.
Comparativa de l'evolució de la població Catalunya - Alt Empordà
250
200
creixement
150
Alt
100
Empordà
Catalunya
50
0
1787 1830 1857 1877
any
Gràfic on es representa el creixement de la població empordanesa. Realització pròpia amb les
dades extretes del llibre Història de l’Alt Empordà, pàg. 500
Juntament amb el procés de dessecament de les closes (aiguamolls), també es

va produir la tasca de dessecament dels estanys. Aquesta feina que va
51
“Història de l’Alt Empordà”, Pàg 446 i 447 (Veure bibliografia).
90
començar en els set-cents, moltes vegades no es va poder acabar fins ben

avançat el segle XIX quan es van utilitzar les bombes hidràuliques.
En l’apartat “La lluita contra l’aigua” del llibre abans esmentat podem llegir:
“Una altra zona de terres humides és la compresa entre els cursos finals de la Muga i
el Fluvià: L’estany de Copons, situat entre Riumors, Sant Pere Pescador i Castelló,
estava sota el domini directe del monestir de Sant Pere de Rodes, que n’havia cedit
dues terceres parts de les terres ala família Xammar, marquesos de Riumors; l’estany
de Pontarrons o de Sant Pere Pescador, que arriba fins a Vilacolum, sota el domini
directe del comte d’Empúries, fou cedit als comuns de Sant Pere Pescador i de
Castelló i a diferents particulars... El desguàs d’aquestes terres embassades va ser
efectuat d’una manera sistemàtica al llarg de set-cents.” 52
En els setanta anys que transcorren entre 1787 i 1857, la població de l’Alt
Empordà va passar de 41.280 habitants a 73.609. Això representa una taxa
anual de creixement del 8 per mil. A falta de dades més concretes de
l’increment de població a Sant Pere Pescador podem fixar-nos en el que va tenir
la comarca.
Distribució de l'augm ent de la població de l'Alt Em pordà per

zones
80000
70000
60000 1787
Habitants
50000 1830
40000
30000 1857
20000 1877
10000
0
Albera Interior Plana Costa
Podem veure el gran augment que va experimentar la població de la nostra

comarca, per sobre de l’augment de població a Catalunya on el creixement és
més lent i no experimenta una gran variació fins al 1857. L’increment de la
52
“Història de l’Alt Empordà” Pàg 449 (Veure bibliografia)
91
població empordanesa va paral·lel a l’augment de la superfície conreable que

s’aconseguí mitjançant el dessecament de les closes i estanys del que ja he
parlat.
També, segons la Història de l’Alt Empordà, l’evolució de la població no va ser

homogènia a tota la comarca en la gràfica que presento i que he realitzat amb
les dades del mateix llibre observem el comportament que té la zona de la costa
de l’Alt Empordà on podríem situar els primers anys de la vida de la comtessa
en comparació amb la resta de la comarca. Una altra vegada, podem comprovar
l’augment demogràfic que es produeix en la zona de la costa i de la plana de
manera paral·lela a la dessecació de les terres.
El creixement demogràfic, que l’augment de les terres de conreu afavoria, va

alentir-se durant les guerres amb França.
Parlem de dues guerres: la Guerra Gran, del 1793 al 1795, i la Guerra del
Francès, del 1808 al 1814. Totes dues van tenir una gran importància en la zona
empordanesa, terra de frontera. Faré un petit resum de la segona, que és el
conflicte que està més present a la llegenda de la Comtessa.
5.2 La Guerra del Francès (1808-1814)
El Tractat de Fontainebleau (1807) establia l’entrada d’un exèrcit francès a

Espanya per atacar Portugal. Al 1808, el motí d’Aranjuez i les abdicacions de
Baiona van posar els regnes hispànics en mans de Napoleó.
Es va produir un alçament popular que va tenir el seu origen a Madrid, el 2 de

maig del 1808, al qual es va sumar la resta de la península, Sant Pere Pescador
inclòs.
La repressió cap als revolucionaris va ser sagnant, amb gran nombre

d’afusellaments. Tot i això, algunes zones i ciutats espanyoles, com Girona i
Saragossa, van resistir heroicament els setges dels francesos, fet que va ser
92
pres com a model en altres zones més reduïdes i dèbils, les quals van preferir
resistir a la conquesta abans de lliurar-s’hi.
Finalment, amb l’arribada de la Grande Armeé i de Napoleó a la península

comença el domini francès. El 1810, pràcticament tots els territoris espanyols
estan en mans dels francesos, tot i que la guerrilla (grups revolucionaris en
contra del domini francès) continuaven actuant.
Entre el 1812 i el 1814 Catalunya va ser, oficialment, territori francès fins que
Napoleó, al 1814 va haver de marxar, firmant abans l’armistici que alliberava les
terres catalanes.
A l’Alt Empordà la guerra comença el 9 de febrer

del 1808 quan les tropes del general Duhesme
travessen la frontera per la Jonquera. Els primers
fets contra l’exercit francès s’inicien el 3 de juny a
Figueres quan la gent va arrencar el ban en què
Murat es proclamava regent. Així es van
començar a produir diferents motins i es va
organitzar la resistència.
General Philibert Duhesme
General de divisió
(1766- 1815)
En el llibre “Història de l’Alt Empordà”53 es parla
de Josep Garriga, metge i prestigiós científic de Sant Pere Pescador com a
fervent partidari de Napoleó i home fort del règim napoleònic a les terres
empordaneses. Aquest va ser diputat a l’Assemblea de Notables a Baiona, va
haver d’exiliar-se quan va acabar la guerra i va morir a França. Sembla ser que
va col·laborar estretament amb el Mariscal Augereau.
Augereau va ser nomenat governador general de Catalunya i va arribar a

publicar edictes i lleis en francès i català.
No he trobat en cap dels llibres consultats referència a l’existència el coronel

Pierresfort del que es parla en la llegenda de la Comtessa. Curiosament el seu
53
“Història de l’Alt Empordà” pàg. 481 (Veure bibliografia).
93
nom complet eel Mariscal Augereau, era Pierre François Augereau i va ser qui
va aconseguir la capitulació de Girona. Va estar tres mesos en el càrrec de
governador i va ser destituït pel propi Napoleó perquè actuava quasi d’una
manera independent del propi José I. Podria ser aquest general, anomenat més
tard mariscal el Pierresfort de la llegenda?
Tampoc he trobat cap referència

bibliogràfica al setge que segons la
llegenda va patir la població de Sant
Pere Pescador. Sí que hi ha moltes
referències al setge del Castell de Sant
Ferran de Figueres i als setges a què
va estar sotmesa la ciutat de Girona.
Durant molt de temps la Guerra del

Francès va ser recordada a l’Empordà
pels saquejos de què van ser objecte
la població, tant per part de les tropes
Pierre François Augereau, París (1757) –
La Houssaye (1816) franceses com pels bandolers que van
sorgir de la guerrilla i la resistència.
5.3.Cronologia dels principals esdeveniments històrics i els presumptes fets de la

llegenda
Tot i ser molt aventurat, m’ha semblat oportú d’acarar en una mateixa cronologia
dates històriques amb fets rellevants per al territori, amb els moments en què,
segons la llegenda, haurien tingut lloc els episodis de la Comtessa i dels altres
coprotagonistes de les seves aventures. 54
Val a dir que els fets que corresponen a la Comtessa no passen de ser pura
hipòtesi. Del llibre d’en Rómulo Sans només diu, i com a aproximades, les dates
de naixença (1790) i de mort (1826) de la Comtessa. L’intent de precisar dates
té l’únic objectiu de veure com lligaria la realitat social i política de cada moment
54
Per a les dades històriques d’aquesta cronologia s’ha tingut en compte l’obra Història ― Política, Societat i
Cultura dels Països Catalans, especialment el volum 6 La Gran Transformació 1790-1860, pàgines 362-370.
94
amb els fets que la llegenda atribueix a la bandolera. La columna de fets

històrics és, doncs, contrastada; la de la Comtessa és cronologiaficció.
Any Fets històrics Episodis relatius a la Comtessa

1790 −Edmund Blake publica Reflexions on the –Els futurs pares de la Comtessa
Revolution in France. visiten la Carmeta Pelletaire a
Terrades.
–Neix la Teresa de Molins i Bach
a Sant Pere Pescador.
1791 –Eclesiàstics francesos exiliats entren en
caravana per la Vall d’Aran.
–El botànic Antoni Josep Cabanilles comença a
publicar Icones et descritiones plantarum amb 712
varietats de plantes ibèriques.
1792 –Assalt a les Tulleries i caiguda de la monarquia
francesa.
–Instauració del sufragi universal masculí a
França.
–Manuel de Godoy puja al poder en substitució del
comte d’Aranda.
–Primera expedició de científics francesos per a
mesurar el meridià que passa per Barcelona, pas
previ per a l’establiment del sistema mètric
decimal.
1793 –Execució de Lluís XVI.
–Inici de la Primera Coalició, aliança de les
monarquies europees contra la França
revolucionària.
–La Convenció Francesa declara la guerra a
Espanya: inici de la Guerra Gran.
–Les tropes del general Antonio Ramón Ricardos
comencen l’ocupació del Vallespir, del Conflent i
del Roselló.
–El cirurgià Antoni de Gimbernat publica Nuevo
método de operar en la hernia crural,
posteriorment traduït al francès, anglès i alemany.
1794 –França aboleix l’esclavitud.
–Caiguda de Robespierre.
–La contraofensiva francesa obliga l’exèrcit
espanyol a retirar-se de la Catalunya Nord.
–Luís Fermín de Carvajal, capità general de
Catalunya, restaura el sometent.
95
–Figueres és ocupada per les tropes franceses.

1795 –Derrota de l’exèrcit francès a la batalla del Fluvià.
–Se signa la pau de Basilea que posa fi a la
Guerra Gran.
–Francesc Salvà, introductor del telègraf elèctric,
llegeix la Memoria sobre la electricidad aplicada a
la telegrafía.
1796 –Primer tractat de San Ildefonso, pel qual Espanya
entra en guerra amb la Gran Bretanya, la qual
cosa provoca el tancament dels mercats colonials.
–Antoni Eiximeni i Pujades publica Institutiones
Philosophicae et Mathematicae.
–Gabriel Siscar i Siscar publica un famós Tratado
de cosmografía.
1797 –Paralització industrial i crisi econòmica a causa
del bloqueig comercial anglès.
1798 –Destitució de Manuel de Godoy.
–La flota britànica pren l’illa de Menorca.
–Miguel Cayetano, ministre d’Hisenda, endega el
primer procés desamortitzador de l’Estat espanyol.
1799 –Napoleó Bonaparte imposa una dictadura militar
a França.
–El capità general Lancaster inaugura l’“olla
pública” a Barcelona per atendre els pobres.
–Confecció d’un pla de construcció de carreteres
de Catalunya.
1800 –Segon tractat de San Ildefonso. –Neix Bernat de Molins, germà
de la Comtessa de Molins.
–Francisco de Goya pinta La família de Carles IV.
1801 –Mor la mare de la Comtessa,
per la qual cosa la Teresa es fa
càrrec de la casa Molins.
1802 –Plebiscit per a proclamar Napoleó cònsol vitalici.
–Naixement de Narcís Espriu i
–Joan Miquel de Vives, capità general de Fullà, que serà conegut com el
Mallorca, pren possessió de Menorca i posa fi a Gegant de Sant Pere.
l’ocupació britànica.
–Manuel Sanelo, lexicògraf, proposa la
reglamentació i l’ensenyament de l’ortografia
valenciana.
96
1803 –Tractat de París, aliança entre França i Espanya.

–Epidèmia de pesta groga al País Valencià.
–Joan Sala i Banyuls publica Ilustración del
derecho real en España.
1804 –Napoleó és proclamat emperador dels francesos.
–L’aliança amb França arrossega Espanya a un
nou conflicte amb la Gran Bretanya.
–Ludwig Van Beethoven compon la Simfonia
heroica, dedicada a Napoleó.
–Antoni Febrer i Cardona publica Principis
generals de la llengua menorquina.
1805 –Victòria de la flota britànica contra la
francoespanyola a Trafalgar.
–S’inicia la construcció d’un canal navegable entre
Reus i el port de Salou.
1806 –Napoleó decreta el bloqueig continental contra la
Gran Bretanya.
–Napoleó restableix a Andorra la restitució dels
drets feudals, sol·licitada pels mateixos andorrans.
–Alexandre de Laborde publica el volum
corresponent a Catalunya de la seva obra Voyage
pittoresque et historique de l’Espagne.
1807 –Tractat de Fontaineblau, pel qual Espanya –Amistat entre la Comtessa de
permet el pas de les tropes franceses per anar a Molins i el Pastor de Batipalmes.
Portugal.
–André Grasset de Saint Sauveur publica Voyage
dans les îles Baléares et Pithiuses.
1808 –França inicia l’ocupació d’Espanya. Les tropes –Mort del pare de la Comtessa
napoleòniques reconstrueixen el castell de de Molins.
Quermançó per a fer-lo servir com a polvorí.
–Phillipe Guillaume Duhesme s’apodera de les
fortaleses de Barcelona i comença la guerra del
Francès.
–Motí d’Aranjuez i caiguda definitiva de Godoy;
Abdicació de Carles IV i inici del govern de Ferran
VII.
–Derrota de les tropes franceses a les batalles del
Bruc i a la batalla de Bailén.
–Formació del primer govern de Josep I.
–Creació d’una Junta Central a Espanya,
organitzant la resistència.
–El setè exèrcit francès comandat per Laurent de
97
Gouvion entra a Catalunya amb 20 000 soldats i

2 000 cavalls.
–El 3 de juny a Figueres s’arrenca el ban en què
Murat s’anomena regent. És l’inici d’aldarulls i
motins contra els francesos que s’estenen per tota
la comarca.
1809 –Josep I suprimeix els ordes religiosos a Espanya. –La Comtessa de Molins i el
–Rendició de la ciutat de Girona després de set Pastor de Batipalmes lideren
l’oposició de la vila de Sant Pere
mesos de setge.
a l’invasor francès.
–Mallorca esdevé lloc de confinament i refugi
–Sant Pere és sotmès pel coronel
d’aristòcrates i de grups absolutistes.
Pierresfort i se salva de ser
cremada gràcies a l’astúcia de la
Comtessa de Molins.
1810 –Inici de la guerra d’independència mexicana.–Anada de la Comtessa de
–Obertura de les corts espanyoles de Cadis, Molins i el seu germà a viure a
casa d’uns oncles a Barcelona.
dipositàries de la sobirania nacional.
–Decret de llibertat d’impremta de les corts –Sant Pere es converteix en
refugi de malfactors i perseguits.
espanyoles.
–Govern de Pierre-François-Charles Augereau a
la Catalunya francesa, després substituït per
Jacques-Étienne Macdonald.
–Rendició de Lleida.
1811 –Es proclama la independència de Paraguai. –Prometatge de la Comtessa de
Molins a Barcelona.
–Ocupació de Tortosa i rendició de Tarragona.
–Decret d’abolició de les senyories jurisdiccionals, –Instauració a Sant Pere
Pescador de la Sopa, per part de
del vassallatge i de les prestacions personals.
la família Descatllar.
1812 –Les tropes napoleòniques envaeixen Rússia. –Instauració a Sant Pere
Pescador del Forn de la Vila, per
–Promulgació de la constitució de Cadis.
part de la família Caramany.
–Annexió de fet de Catalunya a l’Estat francès.
–Casament de la Comtessa de
–Josep I és obligat a fugir de Madrid i després de Molins a Barcelona.
València.
–Maxemilien Lamarque crea la devesa de Girona.
1813 –Les corts de Cadis decreten l’abolició de la –Naixement del fill de la
Inquisició. Comtessa de Molins a Barcelona.
–Josep Bonaparte abandona Espanya.
–Les potències aliades derroten Napoleó a la
batalla de les Nacions (Leipzig).
–Tractat de Valençay entre Espanya i França, tot i
que algunes zones es mantenen ocupades.
–Decret que disposa la conversió de les terres de
98
propios i baldíos en propietat particular.

1814 –Retorn de Ferran VII a Espanya. –Mort del fill de la Comtessa,
–El general Suchet es fortifica a la línia del Fluvià i assassinat del marit i la cunyada i
comença l’evacuació ordenada de l’exèrcit fugida a França.
francès. Destrucció del castell de Quermançó.
–Abdicació i confinament de Napoleó a l’illa
d’Elba.
–Cop d’estat de Ferran VII i restauració de
l’absolutisme i de la Inquisició.
–Diversos fabricants llaners de Terrassa viatgen a
França per observar les màquines de filar.
–Mateu Orfila i Otger publica Traité des poisons
tirés des règnes minéral, vegétal et animal ou
toxicologie, obra traduïda a diversos idiomes.
–Domènec Badia publica Voyages d’Ali Bey en
Afrique et Asie.
1815 –Napoleó retorna i forma el govern dels cent dies; –La Comtessa de Molins
és vençut definitivament a la batalla de Waterloo. s’estableix a París, on inaugura
–Finalitza el congrés de Viena que redefineix el una sala de joc.
mapa d’Europa.
–L’exèrcit espanyol dirigit per Francisco Javier
Castaños ocupa Perpinyà.
–Prohibició de la premsa política (excepte la
“Gaceta” i el “Diario de Madrid”)
–La Junta de Comerç de Barcelona inicia la
publicació de la revista “Memorias de Agricultura y
Artes”.
–Josep Pau Ballot publica Gramàtica i apologia de
la llengua catalana.
1816 –Independència de les Províncies Unides del Riu –La Comtessa de Molins és
de la Plata. obligada a tancar la sala de joc, i
–Reial decret sobre obres de canalitzacions, a fi s’instal·la a Perpinyà.
d’estimular la construcció privada d’aquestes
infraestructures.
–Antoni Bonaventura Gassó publica España con
industria rica y fuerte.
–S’intensifica la participació catalana en el tràfic
d’esclaus.
99
1817 –Martín de Garay endega un projecte de reforma –La Comtessa de Molins es

del sistema d’hisenda de la monarquia espanyola. dedica a activitats de contraban, i
–Fallit alçament liberal de Luis Roberto de Lucy, creua la frontera tot sovint.
amb suport de la burgesia barcelonina, i posterior
execució del general a Mallorca.
–Comencen les obres del canal d’Urgell.
1818 –Proclamació de la independència de Xile. –La Comtessa de Molins
Proclamació de la independència de Veneçuela. s’estableix a Sant Feliu de la
–Forta crisi agrària a Europa que a Catalunya Garriga com a cap de colla d’un
s’accentua amb el desballestament del comerç grup de bandolers.
colonial. –Baralla entre el Gegant de Sant
–Joan Ramis publica Antigüedades célticas de la Pere i en Magí Ganivetaire, amb
isla de Menorca, primer estudi espanyol sobre la la mort d’aquest darrer, i la fugida
del Gegant a Ventalló.
prehistòria.
1819 –Conspiració frustrada del coronel Vidal a favor de –La Comtessa de Molins manté
la constitució de 1812; Vidal és executat. una entrevista amb el Pastor de
–Walter Scott publica Ivanhoe i es converteix en el Batipalmes en la qual es posa al
dia dels esdeveniments de Sant
màxim exponent europeu del romanticisme.
Pere.
–Inauguració del canal de regadiu de l’esquerra
del Llobregat.
–Jaume Josep Ardèvol dissenya la hidròpota,
màquina de vapor per a pujar aigua.
1820 –Inici del Trienni Liberal i restauració de la –El bisbe de Girona visita
constitució espanyola. Ventalló i la Comtessa de Molins
li fa de guardaespatlles.
–Supressió definitiva de la Inquisició espanyola.
–La Comtessa i el Gegant (ara
–Revoltes liberals a Nàpols i Portugal.
conegut com el de Ventalló) es
–Espanya il·legalitza el tràfic d’esclaus. coneixen i ballen la Corranda
–Francesc Carbonell publica Arte de hacer y Reial a la plaça Major.
conservar el vino.
–Agustí Yáñez publica Historia Natural, primera
obra d’aquest tema als Països Catalans.
1821 –A Espanya s’estableix un nou sistema de –El Governador de Girona envia
contribucions. un exèrcit per reduir la Comtessa
però aquesta agafa els oficials
–Es proclama la independència de Perú.
com a hostatges i s’oculta en els
–Una epidèmia de febre groga provoca 9000 boscos propers a Vilaür, a tocar
morts a Barcelona. del Fluvià.
–Antoni Brusi introdueix a Espanya un nou –El Governador de Girona ha de
sistema de litografia. pagar un rescat perquè la
Comtessa alliberi els seus
oficials.
100
1822 –Insurrecció generalitzada de partides absolutistes –La Comtessa de Molins

a Catalunya i al País Valencià. s’estableix al castell de
–Les potències reunides a Verona accepten un pla Quermançó.
d’intervenció contra la revolució liberal espanyola.
–El monestir de Poblet és saquejat per la població
de la rodalia.
1823 –Comença la invasió de tropes franceses que –Atac al castell de les Tenebres i
posa fi al Trienni Liberal. incident de les muralles de
–Ferran VII reestableix el govern absolutista (la Figueres.
Dècada Ominosa).
–Ferran Sorts, màxim representant del
romanticisme musical català, estrena a París el
ballet Cendrillon.
–Reial ordre que obliga a clausurar les acadèmies
i associacions científiques.
1824 –S’aprova la reforma tributària de
López –Assalt a la masia, comiat del
Ballesteros. Gegant i reclusió al convent de
–Francesc Jaubert de Paçà publica a París Garriguella.
Recerches historiques sur la langue catalane.
1825 –Es decreta un aranzel duaner que amplia la –La Comtessa és expulsada del
prohibició d’importació als teixits de cotó. convent de Garriguella i retorna a
l’activitat bandolera.
1826 –Publicació de Manifest dels reialistes purs, que –Entrevista a Sant Mori amb el
preconitza el regnat de Carles, germà de Ferran Pastor de Batipalmes, llàgrimes a
VII. Sant Miquel de Fluvià, suïcidi al
castell de Quermançó.
1827 –Inici a Girona de la guerra dels Malcontents; –Permanència del Gegant a les
Ferran VII els desarticula amb facilitat. ruïnes del castell de Quermançó,
–S’inicia un període de recuperació industrial i rescat de les restes de la
Comtessa i del tresor, redacció
comercial de Catalunya.
del poema Ma Senyora, la
Comtessa.
−Enterrament de la Comtessa a
Sant Pere Pescador.
1828- –Execucions en massa de liberals a Barcelona
31 (règim de terror del comte d’Espanya, governador
general de Catalunya).
–Baixada de la fecunditat de la població catalana.
–Comença una fase d’expansió del comerç
marítim català.
–Ferran VII, creient agonitzar, deroga la llei Sàlica.
–Josep-Melcior Prat publica a Londres una
101
traducció catalana del Nou Testament.

–Mor Ferran VII i comença el regnat d’Isabel II
(regència de Maria Cristina).
–Esclata la primera guerra Carlina (la Guerra dels
Set Anys)
–Nova divisió administrativa d’Espanya en
províncies.
–Es publica “El Vapor”, òrgan de premsa del
liberalisme radical i romàntic.
–Epidèmia de còlera morbo a Espanya.
–Bonaventura Carles Aribau escriu l’oda La pàtria.
5.4. El bandolerisme
El fenomen de bandolerisme que ha creat tantes figures llegendàries és molt

important en el conjunt dels Països Catalans i en la nostra comarca en
particular. És per això que es dedica un apartat a la seva evolució des del segle
XVI fins a l’època de la Comtessa a Catalunya, a l’Alt Empordà i a Sant Pere
Pescador.
5.4.1. El bandolerisme als Països Catalans
El bandolerisme fou un fenomen molt important durant els segles XVI i XVII. El
període en què hi hagué una major activitat bandolera va ser entre el 1540 a
1640. Les primeres gestes bandoleres són les de Moreu Cisteller i Antoni Roca,
als quals segueixen Bartomeu Camps, Montserrat Poc, Perot Rocaguinarda,
Trucafort, Tallaferro i els germans Margarit. L’última figura, cronològicament
parlant, del bandolerisme d’aquesta època és en Serrallonga.
El bandolerisme català segueix l’esquema de bandolerisme que trobem en tota

la Mediterrània: una lluita cruel i persistent contra els poderosos i les forces que
representen l’Estat. Els bandolers es troben principalment a les zones més
febles dels països, sobretot a les muntanyes, quan són alhora fronteres. A la
frontera dels Pirineus s’hi barrejaven els contrabandistes de cavalls, els
bandolers i els hugonots francesos que fins i tot arribaven a actuar
conjuntament.
102
Durant el primer terç del segle XVII els bandolers catalans es barregen amb les
lluites dels “nyerros” i “cadells”. El bandoler més popular d’aquest període fou en
Joan Sala i Serrallonga.
A la segona meitat del segle XVII les circumstàncies generals del Principat van
canviar i gràcies a la recuperació econòmica, el bandolerisme anà minvant.
Després de la Guerra de Successió, les partides de miquelets tenien un caràcter
bàsicament polític.
En el període comprès entre les guerres amb França tornem a trobar un

ressorgiment dels bandolers; sobretot durant la Guerra del Francès es produeix
el fenomen de la guerrilla, que va anar evolucionant al llarg de la guerra.
Aquestes partides guerrilleres estaven formades per petits grups de veïns
comandats per un cap que sovint era un propietari local. També hi havia grans
partides de guerrilles com les dels Almogàvers.
5.4.2. El bandolerisme com a tema literari
La literatura ha recorregut sovint a la temàtica dels bandolers, especialment en

dues èpoques de crisi: el barroc i el romanticisme.
Durant el barroc, en la literatura catalana trobem pocs exemples de la figura

dels bandolers. La majoria se centren en la literatura rimada popular i en els
romanços o cançons de transmissió oral.
En el romanticisme els seus escriptors tendeixen a valorar les figures

marginades, entre d’altres les dels bandolers. A tota Europa hi ha una abundant
literatura sobre aquest tema, mite que la literatura catalana bàsicament fixà la
seva atenció en la figura d’en Joan Serrallonga.
103
5.4.3. Els bandolers a l’Empordà
A l’Empordà, durant la Guerra del Francès van aparèixer partides de guerrillers

que formaven la resistència contra l’exèrcit francès. Dins d’aquests guerrillers hi
va aparèixer algun personatge a qui podríem qualificar de bandoler-guerriler,
com en Boquica. Aquest i la partida que ell comandava moltes vegades van
utilitzar la guerra per al seu enriquiment personal, fent molt difícil de veure on
acabava el guerriller i on començava el bandoler.
Partides de bandolers com les d’en Boquica imposaven contribucions i

assaltaven les cases de pagès per robar el que els quedava després d’haver
pagat la contribució reglamentada pel govern.
Boquica era natural de Besalú i el seu nom real era Josep Pujol. A principis del
1814 va ser desarmada la banda d’en Boquica. E. Rodeja, en el seu llibre
Figueras. Notas históricas 1753 – 1832, dedica un apartat especial a la mort
d’en Boquica, que va ser executat a Figueres.
Segons E. Rodeja, en un apartat que anomena “Las Partidas de Bandoleros”55,

durant el període de las guerres franceses hi hagué un gran nombre de
bandolers en tota la comarca. Sembla que el terror es va apoderar de tota les
contrades i va fer que disminuís el trànsit pels camins. Ningú no viatjava si no
era en grup i fortament armats. Aquest procediment va fer que acabés l’assalt
als camins i per això van començar el de les cases de pagès. Perquè puguem
fer-nos càrrec del cinisme al que van arribar aquests lladregots, E. Rodeja relata
que arribaven a despullar els viatgers per a poder-se quedar amb totes les
seves pertinences, i a les cases de pagès que assaltaven, extremaven la seva
crueltat. Per exemple, sembla ser que a la Vidala, una mestressa de Flaçà, la
van penjar del sostre i van fer foc sota les seves faldilles i l’anaven atiant fins
que els hi va dir on tenia amagats els diners. I sembla ser que així es podrien
consignar una infinitat d’episodis bandolers d’aquesta època.
55
Figueras. Notas históricas 1753 – 1832 de E. Rodeja, pàg 110. Publicat l’any 1942.
104
En un fragment del poema Ma Senyora la Comtessa56 es descriu l’assalt a una

masia que descriu força bé com es duien a terme aquestes accions:
“La nit tota negra i fosca...

damunt els camps s’extenia...
mentre al fons s’obirava
el trist llum d’una masia...
Comtessa
»Homes valents de ma colla,
una sort vos donaré
si lluiteu amb valentia
i sabeu portar-vos bé.
Gegant
»Ma senyora la Comtessa
jo seré al vostre costat,
en cap lluita compromessa
mon bras mai vos ha deixat.
Comtessa
»Oh gegant valent i nople!
molt me plau ta companyia...
Avant, valents de mon poble,
ataquem ja la masia!
els somatens que la guarden
homes són forçuts i destres,
tropes han vist i es preparen
i fan foc per les finestres;
la primera la Comtessa,
a cavall s’adelanta,
la pólvora ja està encessa,
però son cor mai s’espanta;
el foc d’arcabusseria
té als lladres esporuguits,
sols pensen en la fugida,
més ella els insulta a crits.
56
“Ma Senyora la Comtessa” poema atribuit a Narcís Espriu, “El gegant”, recollit per Rómulo Sant en el seu
llibre El Ampurdán en el siglo XIX, pàg 220 i 221
105
Comtessa
»Sou covarts de sang vermella,
si fugiu a nit d’aquí,
qui lladre sia, no ovella
que vinga després de mi.
ara callen les pistoles,
treballen els ganivets,
corre sang per les rajoles,
Per les portes i parets,
mentres cremen les palleres
I s’enfonsen els taulats,
els lladres.... se senten lladres
i criden esbojarrats.”
Igualment, al llibre Història de Garriguella es parla de l’existència de bandolers-

guerrillers de l’època de les guerres amb França:
“Acabada la Guerra del Francès quedaren encara per les muntanyes grans partides de
trabucaires que es convertiren en lladres, entrant i sortint de França feren corredisses
segrestrant alguns rics mal ullats per ells de resultes de la guerra anterior. Aquí (és
refereix a Garriquella) hi va haver víctimes de les seves malifetes.”57
Aquest paràgraf fa especial referència als trabucaires contrabandistes que

existien en la zona fronterera, amb alguns dels quals la Comtessa de Molins
devia unir-se en tornar de França i on va “aprendre l’ofici de bandolera”.
Un dels darrers bandolers, la memòria del qual he trobat present a molts pobles
de l’Empordà, és la del “Rellotger de Creixell”. Els més vells diuen haver parlat
amb gent gran que l’havia conegut personalment o que hi havia tingut alguna
mena de tracte. El Sr. Carles Reglà de Sant Mori me’n va parlar molt durant
l’entrevista que li vaig fer.58
El “Rellotger” és també recordat tant per les seves argúcies a l’hora de robar
(anava a les cases a arreglar els rellotges i recollia les dades que necessitava
per a un posterior robatori), com per la seva crueltat. La seva frase “els morts no
57
Historia de Garriguella, de Mossèn Anticó i Compte, pàg 86, any 1986.
58
Veure l’entrevista a Carles Reglà, a l’annex núm. 4.
106
parlen”, segons Josep Pla, és una de les romanalles populars, encara viva,
atribuïdes a aquest personatge.
5.4.4 Bandolers a Sant Pere Pescador
De la situació concreta que es visqué a Sant Pere Pescador solament en parla

Rómulo Sans quan explica que un cop expulsats els francesos i enderrocades
les muralles que envoltaven la població, Sant Pere es trobava quasi bé sense
59
homes perquè molts havien mort durant la guerra. Això va provocar que
s’instal·lessin a Sant Pere molts guerrillers que estaven perseguits arreu de la
comarca per haver-se dedicat al pillatge i al bandolerisme, i que trobaven a Sant
Pere un lloc segur contra els sometents que s’anaven organitzant en quasi tots
els pobles. Així doncs, i sempre segons explica Rómulo Sans, la població de
Sant Pere es va omplir de tavernes i garitos on van néixer algunes de les més
famoses bandes de bandolers que durant el segle XIX van assolar la comarca.
La tradició registra set lladres famosos a Sant Pere, lladres de carretera i

descampat. Una cançoneta local ho recorda:
“Set lladres té Sant Pere

valents com cavallers,
roben sols per la fama...
no traicionen per diners”60
Sembla que seguint l’exemple d’aquests bandolers que sorgiren de la Guerra

del Francès, a Sant Pere Pescador hi hagué durant un temps jovent que se
sentí abocat a seguir les seves “gestes”. Segons Rómulo Sans61 els nois se
sentien inclinats al bandolerisme per un impuls passional, la recerca de la fama,
el desig de ser admirats i temuts. No era l’afany del robatori i del pillatge el que
més els captivava, sinó córrer a cavall pels camps i els boscos, encendre
fogueres i dormir en castells mig abandonats. Aquests elements constituïen el
59
Extret de El Ampurdán en el siglo XIX. Publicat en 1949, de Rómulo Sans. Capítol “Notas históricas locales
referentes a la villa de Sant Pere Pescador” pags 111 -120.
60
Cançoneta popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX. 1949, pàg.14.
61
Extret de El Ampurdán en el siglo XIX. Publicat en 1949, de Rómulo Sans. Capítol “Notas históricas locales
referentes a la villa de Sant Pere Pescador” pags 111 -120.
107
gran atractiu per aquells joves que, de petits, havien escoltat histories
fantàstiques sobre les figures dels bandolers de l’època.
Alguns d’ells van aconseguir tenir una certa fama, la suficient perquè durant uns
anys se’n parlés: “El Monjo”, “Pistola”, “Cistella” ”L’Ànima de les gallines” i
“l’Escolanet”, juntament amb el Pastor de Batipalmes i la Comtessa de Molins
van constituir els set bandolers dels que parla la cançó.
Les malifetes d’aquests bandolers i “bandes de lladres” quasi sempre eren les
mateixes: assaltar les masies i, si l’ocasió era propicia, atacar les diligències,
fins i tot saquejar petits pobles. El contraban també els comptava com a una
forma de viure, i fins i tot alguna que alta vegada realitzaven actes de pirateria.
Els joves assedegats d’aventures s’allistaven a aquestes bandes i sortien a
recórrer el país a cavall, i quan havien adquirit un botí regular retornaven a Sant
Pere. Un cop repartit el fruit de les seves ràtzies anunciaven el seu retorn a la
vila, on la majoria tenia dona i fills, i feien la seva entrada per “el Portalet”,
formats en cavalcada, i recorrien el carrer major i descavalcaven a la plaça
major.
Els nens i les dones rebien els bandolers amb entusiasme, encara que alguna
vegada també hi havia plors pels que havien mort o havien estat capturats per la
justícia
Rómulo Sans diu que es té constància que el desembre del 1840 van coincidir a
Sant Pere dues partides rivals de bandolers: la de “l’Ànima de les gallines” i la
d’“El Pistola”. Hi va haver una baralla entre els dos caps de colla per culpa d’una
noia que servia a la taverna de la Malcuada. “El Pistola” va matar d’un tret a
“L’Ànima” i llavors les dues bandes es van embrancar en una lluita que va
traspassar la taverna fins als carrers durant hores i de resultes de la qual van
morir els dos caps de colla, “la Malcuada”, que era la mestressa de la taverna, la
noia mateixa que havia ocasionat la disputa, anomenada “Poncella”, i una gran
quantitat d’homes d’ambdues bandes.
108
6. Treball de camp: el bloc de la Comtessa de Molins
Durant la redacció de les cartes als ajuntaments demanant informació, tal com he
explicat en el punt 4.2, vaig pensar que potser hi hauria molta altra gent que, o bé
coneixeria passatges de la història que podien tenir relació amb la Comtessa i
que em podrien ajudar, o bé podrien estar interessats en el mite i així encuriosir-
los encara més.
Dins de les moltes activitats que fem a l’institut, n’hi ha una que em va semblar
apropiada per a provar de reclamar informació i d’exposar les meves troballes: un
bloc, el bloc de la “Comtessa de Molins”.
6.1 Procediment de les entrades
A finals d’estiu vaig iniciar el bloc de la Comtessa de Molins. Periòdicament vaig

anar fent entrades sobre qüestions curioses que m’anaven apareixent o
desenvolupant la llegenda de la famosa bandolera. Així es van anar succeint les
entrades.
Em va semblar que si tenia cura en les etiquetes –les paraules clau que faciliten
la recerca– potser tindria més visites i em farien més comentaris.
També em va semblar important de cuidar la presentació, posant imatges que

fessin les entrades visualment més agradables.
Les entrades han estat62:

Data Títol Tema Etiquetes
30-08-2007 Presentació Em presentava personalment i Comtessa de Molins,
explicava l’objectiu del bloc Presentació
31-08-2007 Conte Feia un enllaç al conte de la Elena Font, Núria Roig
il·lustrat Comtessa del web del CdA
Empúries
08-09-2007 La mare dels Presentava el llibre El Ampurdán El Ampurdán del siglo
ous del siglo XIX d’en Rómulo Sans XIX, Rómulo Sans
16-09-2007 1a parada: Resumia la visita de la família Carmeta Pelletaire,
Terrades Molins a la Carmeta Pelletaire Terrades
62
Veure entrades del bloc a l’annex núm. 1.
109
22-09-2007 2a parada: Explicava el carrer de Sant Pere Carrer Cavallers

Carrer on presumptament va néixer la
Cavallers Comtessa
26-09-2007 3a parada: la Resumia la influència d’aquest fet Guerra del Francès
Guerra del històric sobre la llegenda
Francès
29-09-2007 4a parada: Resumia la destrucció de Sant Barcelona
Barcelona Pere i l’anada de la Comtessa a
Barcelona
30-09-2007 Un article de Explicava el contingut de l’article Comitè d’Orriols, Joan
Joan d’aquest escriptor aparegut al Perucho
Perucho diari Avui
07-10-2007 5a parada: Resumia l’estada de la Comtessa París, sala de joc
París a París després del crim de
Barcelona
10-07-2007 6a parada: Resumia l’època en què la Contraban, Perpinyà
Perpinyà Comtessa es va dedicar al
contraban
14-10-2007 7a parada: Explicava el lloc on es va establir Sant Feliu de la Garriga
Sant Feliu de a l’inici de ser una bandolera i
la Garriga tenir colla pròpia
17-10-2007 8a parada: Resumia quan la Comtessa va Ventalló
Ventalló acompanyar el bisbe a aquesta
localitat
19-10-2007 9a parada: El Explicava la trobada entre aquest Gegant de Ventalló,
Gegant de personatge i la Comtessa de Magí Ganivetaire
Ventalló Molins
21-10-2007 Un text inèdit Exposava algunes de les idees Jordi Bilbeny
de Jordi d’aquest historiador sobre el mite
Bilbeny de la Comtessa
22-10-2007 10a parada: Resumia el passatge en què la Arenys, Garrigàs, Vilaür
entre Vilaür i Comtessa va segrestar els oficials
Garrigàs de l’exèrcit del Governador
23-10-2007 11a parada: Resumia quan la Comtessa Quermançó
Quermançó s’establia en aquest castell
25-10-2007 12 parada: la Exposava la confusió entre la Carles Fages de Climent
Dama de Dama de Quermançó i la
Quermançó Comtessa de Molins
28-10-2007 Bandolers Explicava algunes de les troballes Boquica, Carles Reglà,
sobre el bandolerisme Lluís Llach
29-10-2007 13a parada: Resumia el passatge del parany Figueres
muralles de que va sofrir la Comtessa a la
Figueres ciutat de Figueres
08-11-2007 14a parada: Resumia la trobada de la Masia
assalt a la Comtessa amb una criatura que li
masia recordava el seu fill petit
16-11-2007 Respostes Agraïa algunes de les respostes Sant Miquel de Fluvià,
dels rebudes a les cartes enviades als Sant Mori, Vilamalla
Ajuntaments ajuntaments
20-11-2007 15a parada: Resumia l’intent d’autoreclusió de Garriguella, Prim Fullà
Garriguella la Comtessa en un convent
110
25-11-2007 16a parada: Resumia l’expulsió del convent i Bisbe, Garriguella, mare
retorn a la el retorn a fer de bandolera abadessa
mala vida
03-12-2007 17a parada: Resumia l’entrevista entre la Pastor de Batipalmes,
Sant Mori Comtessa i el Pastor de Sant Mori
Batipalmes
05-12-2007 Maria Àngels Comentava l’article d’aquesta Maria Àngels Anglada
Anglada escriptora sobre la Comtessa de
Molins
08-12-2007 18a parada: Resumia el passatge de les Belfegor, Sant Miquel de
Sant Miquel llàgrimes a l’església Fluvià
de Fluvià
10-12-2007 Més Agraïa alguns dels comentaris Arxiu Municipal, Figueres
respostes rebuts i també les cartes
contestades
18-12-2007 19 parada: Resumia la presumpta destrucció CEIP Llagut, Quermançó
Quermançó del castell per part de la
Comtessa
20-12-2007 20a parada: Resumia la recuperació del seu Sant Pere Pescador
retorn a Sant cadàver per part del Gegant de
Pere Ventalló
Pescador
31-12-2007 Centre Explicava la participació de l’Avi Josep Maria Ripoll Solà,
d’Estudis del Sopa en la difusió de la llegenda Museu del Pagès
Baix Fluvià
09-01-2008 El cartell de Explicava algunes de les coses Any de la Comtessa,
la Comtessa que me n’havia explicat l’autor, en Narcís Coderch,
de Molins Narcís Coderch Quinzena de la
Comtessa
15-01-2008 Castell de Explicava la visita al castell i les Josep Maria Martorell,
Quermanço darreres investigacions Quermançó, Suchet
24-01-2008 L’any de la Explicava la meva experiència Colla gegantera,
Comtessa i personal en la colla gegantera Gegants de Sant Pere
els gegants Pescador
30-01-2008 Fi del treball Dono el bloc per acabat, o no? Treball de recerca
de recerca, fi
del bloc?
6.2 Respostes rebudes
I de mica en mica van anar arribant també els comentaris d’internautes. Alguns
d’aquests comentaris venien donats perquè jo havia parlat directament amb els
visitants, o que ho havien trobat de casualitat, i d’altres eren –i són– de gent que
no conec però que volien deixar marcat el seu pas pel bloc.
Cal dir que alguns dels comentaris han aportat dades interessants per al treball.
111
En el llistat no hi he posat els meus propis comentaris agraint els que hi havien
escrit.63
Data Emissor Comentari

29-09-2007 CdA Empúries Significat del carrer Cavallers
03-10-2007 Marta Sobre el carrer Cavallers de Barcelona
21-11-2007 Agnès Oferiment de material sobre la Comtessa
04-12-2007 Pere-Joan Oferiment de material sobre la Comtessa
10-12-2007 Pere-Joan Oferiment d’ajut per al treball
11-12-2007 Emma Oferiment de difusió del bloc
19-12-2007 Pere-Joan Oferiment d’ajut per al treball
09-01-2008 Jordi Barris Informació sobre Joan Serra
14-01-2008 Ginesta Agraïment al comentari anterior
23-01-2008 Blog den Ferran Escrit d’ànim i d’opinió
28-12-2007 Núria Oferiment d’ajut per al treball
09-01-2008 Gerard Escrit d’ànim i d’opinió
14-01-2008 Jordi Martí Deulofeu Escrit d’ànim i d’opinió
25-01-2008 Trini Escrit explicant una experiència pròpia sobre la
Comtessa
30-01-2008 Edu Escrit d’ànim i d’opinió
31-01-2008 Llagut Informació sobre actes Comtessa
31-01-2008 Núria Escrit d’ànim i d’opinió
01-02-2008 Rosa Maria Demanda de més informació
01-02-2008 Josep-Esteve Escrit d’ànim i d’opinió
01-02-2008 Xavier Domingo Escrit d’ànim i d’opinió
03-02-2008 Kandid56 Escrit d’ànim i d’opinió
6.3 Conclusió sobre el bloc
Com a eina crec que ha tingut un èxit relatiu pel que fa a la recaptació
d’informació, però m’ha estat molt més útil pel que fa a la difusió tant del treball
com de la llegenda sobre la que treballava. Personalment, m’ha servit com a
mètode de donar informació breu i seqüenciadament.
A hores d’ara m’estic plantejant de fer una pàgina web estàtica amb el treball de
recerca que permeti aportacions d’altra gent per tal de deixar oberta la
investigació sobre la Comtessa de Molins i col·laborar en la difusió de la
llegenda.
7. Conclusions
63
Veure els comentaris a l’annex núm. 1.
112
Tot i que en un principi tenia uns objectius més o menys clars pel que fa al
treball, no tenia la certesa que aquests poguessin ser assumits, ja que
desconeixia molta de la informació disponible sobre els diversos aspectes que
abraça el treball. Així, des de l’origen em vaig plantejar aquesta recerca com
una cosa dinàmica que per força aniria variant segons l’interès de la
documentació, de les dades, de les opinions, de les contradiccions, i fins i tot de
les decepcions que anés trobant durant la meva investigació. De totes maneres,
però, crec que he complert, amb més o menys eficàcia, tots els objectius que
em vaig proposar.
7. 1 Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts.
Un dels meus objectius principals era el de plasmar en un mateix treball tota la

informació que pogués obtenir sobre el mite.
Abans de començar la meva investigació creia que la llegenda de la Comtessa

de Molins era transmesa, principalment, de forma oral, de pares a fills; és a dir,
que es tractava d’un mite popular de la comarca com tants altres. He descobert,
però, que la font principal d’aquesta tradició oral és el llibre de Rómulo Sans El
Ampurdán en el siglo XIX, i que la majoria de gent que coneixia la llegenda,
abans de l’any 199564, era gràcies al llibre o per transmissió oral d’algú que se
l’havia llegit. Tot i així, la recerca de l’Elenc va descobrir que gran part de la gent
que coneixia la llegenda hi feia alguna aportació diferent del que deia el llibre,
però sempre en aspectes poc principals. Per exemple, segons el llibre, qui va a
buscar la Comtessa un cop morta és el seu germà Bernat, i segons altres fonts,
recollides per l’Elenc en la seva versió teatral, és el mateix Gegant.
El llibre de Rómulo Sans és, segons s’explica en ell mateix, un recull d’algunes
llegendes empordaneses, per la qual cosa cal pensar que anteriorment al llibre
hi havia una tradició oral sobre el mite bastant important. I encara Rómulo Sans
justifica moltes trobades com part del material que havia recollit el rector del
poble i que s’havia perdut en l’incendi de l’església a l’inici de la Guerra Civil.
64
Any de la Comtessa de Molins. Veure l’apartat 4.3.
113
Com s’explica en l’apartat de les fonts65, però, la fiabilitat del contingut d’aquest
llibre és escassa, i podríem pensar que el mite tingui el seu origen en el llibre i
en les divagacions de l’autor. Certament és molt poc probable. No crec que tota
la llegenda i la tradició que existeix actualment sorgissin d’aquest.
Després de la Quinzena de la Comtessa, gran quantitat de gent va passar a

conèixer la història i la llegenda de la bandolera santperenca. Així doncs, la
tradició que jo coneixia és fruit, en tot cas, del llibre de R. Sans i de la Quinzena
de la Comtessa.
En concloure la meva recerca, doncs, m’he adonat que el canal escrit ja és molt
important en la llegenda i que hi ha gran quantitat de documents posteriors que
en fan referència o que s’hi basen. Tot i això, aquests documents contenen
informacions d’aspectes concrets de la llegenda que fan impossible que el llibre
en sigui la font única.
Així doncs, tot i que hi ha abundància d’escrits dedicats a la llegenda, no n’hi ha

cap que l’expliqui en totes les seves parts i amplitud, així que, primerament,
m’he dedicat a extreure la informació de cadascuna d’aquestes fonts
documentals i plasmar-la juntament amb tots aquells capítols pertanyents a la
llegenda de la Comtessa de Molins.
Ho he complementat, després, amb la descripció dels personatges principals i

dels secundaris, i també amb la ruta de la comtessa, on es marquen les
poblacions per on, segons la llegenda, va passar la bandolera i una explicació
dels actes que va desenvolupar en cadascun d’ells.
Així doncs, el que he descobert en referència a la transmissió del mite ha estat

el fet que el principal difusor de la llegenda ha estat, sens dubte, el llibre de
Rómulo Sans, El Ampurdán en el siglo XIX tot i que, probablement ja existia
anteriorment en la llengua oral o fins i tot escrita, en la crema de l’arxiu històric
de Sant Pere, al 1936.
65
Veure apartat 2.1
114
Un dels objectius més importants del meu treball era, en principi, intentar validar
o donar constància de diferents aspectes de la llegenda; és a dir, delimitar fins a
quin punt era ficció o realitat. M’ho vaig plantejar com un punt del treball molt
dinàmic ja que no sabia què em podia trobar. En un principi desconeixia
l’existència de qualsevol document que donés constància de l’existència d’algun
personatge o la realitat d’algun fet. Tot i que la recerca ha estat, en alguns
moments, esgotadora, pel que fa a rebuscar diaris i antics documents també ha
estat la part més motivadora i interessant pel que fa a la seva elaboració. Per
intentar donar constància d’un sol acte he hagut de consultar, en molts casos,
persones que m’adreçaven a algú altre amb, suposadament, més informació, i
així successivament. Per això, en aquest sentit, ha estat l’apartat més
sorprenent i imprevisible.
En termes generals, doncs, he presentat una sèrie d’elements de la llegenda

provant-ne o negant-ne l’existència, o simplement presentant-ne la informació
que n’he trobat al respecte, sense que aquesta aclarís la seva veritat.
Pel que fa a la Comtessa, l’element més important del mite, he deduït que es
tracta d’un personatge purament llegendari, tot i que segurament existí a Sant
Pere algú amb el cognom Molins i amb un cert carisma que inspirés aquest
caràcter, a qui la transmissió oral al llarg del temps li ha atribuït una sèrie de
qualitats i anècdotes fictícies.
Un aspecte molt important en qualsevol mite o llegenda popular és el de l’abast

de la seva vivència. En el cas de la Comtessa, em proposava descobrir,
adreçant-me als diversos ajuntaments dels pobles que apareixen en el relat,
quins d’ells mantenien viva la llegenda en els seus vilatans i amb quina
intensitat.
Aquesta ha estat la part menys reeixida, amb resultats més minsos, ja que el
meu descobriment ha estat que la Comtessa de Molins és una llegenda
bàsicament santperenca. Pels resultats obtinguts crec que el mite només perviu
amb intensitat a Sant Pere Pescador, i, tot i que en algun dels pobles veïns
115
propers hi hagi, també, coneixença, aquesta, o és molt minsa, o prové del

contacte amb Sant Pere i de la Quinzena.
Un altre objectiu que em proposava era el d’elaborar una recopilació de tots els
actes culturals que s’han fet basats en la figura i la llegenda de la bandolera.
Trobo que aquest era un apartat important per donar rellevància al fet que la
llegenda es viu intensament a Sant Pere Pescador i que la seva figura és
considerada com un senyal d’identitat del poble.
Finalment, la meva recerca en la repercussió mediàtica que va tenir tot el

muntatge de la Quinzena, en especial l’obra de teatre “La Comtessa de Molins”,
reflecteix amb claredat que es tracta d’una llegenda que desperta passions ja
que fa intervenir moltes emocions humanes i posa en dubte molts valors, cosa
que és realment atractiva per a l’oient, lector o espectador.
Per concloure, doncs, només m’agradaria afegir que la meva conclusió personal
per tot el que fa a la llegenda de la Comtessa de Molins és que cal fer el
possible perquè aquesta tradició es mantingui viva, per mantenir la identitat del
poble de Sant Pere Pescador, i que es faci conèixer a les noves generacions,
les quals, en tot cas, ja en faran les seves adaptacions.
M’adhereixo al que dues persones han manifestat en el bloc de la Comtessa de

Molins. En Jordi Martí Deulofeu, alcalde de Sant Pere, diu: “entre tots hem de
recordar que conservar les tradicions també és una manera de dir quin futur
volem pel nostre poble i pel nostre país”66.
Entre els altres comentaris que he rebut, algú que s’identifica com Gerard em fa
la següent reflexió:
“Ja era hora que no siguem només els veterans els que tinguem manies d’aquestes
d’anar a burxar les llegendes i els costums del país per evitar que es perdin i es mori
l’ànima de la terra i, amb ella, una bona part de la nostra. És hora que la sang jove
66
Comentari de Jordi Martí Deulofeu al bloc de la Comtessa de Molins. Veure annex núm. 1.
116
desperti les consciències i desvetlli l’esperit de lluita en el cor del poble per a poder
mantenir les tradicions pròpies en front de les que ens envaeixen des de fora.”67
Si a l’inici d’aquest treball ja estava “marcada” per la Comtessa, he de dir que,

en el moment d’acabar-lo encara ho estic més.
Crec que és just que acabi amb uns versos del poema Ma Senyora, la
Comtessa. Són els versos escrits per Càndid Miró i musicats per Jaume Arnella
que es cantaven al final de l’obra de teatre La Comtessa de Molins68
"A cavall, com maleïda,

de llevant fins a ponent,
així us va passar la vida,
així us va arribar el moment.
Quan tan clar destí se'ns mostra,
hem de creure en els destins,
que a cavall segueix el vostre,
oh Comtessa de Molins.
"Per les closes inundades,

per l'Albera i les Salines,
per garrotxes serralades
i sorrals d'arenes fines,
per la plana inacabable,
pels asprius i terraprims...
sou l'empremta inesborrable,
oh Comtessa de Molins."
67
Comentari de Gerard al bloc de la Comtessa de Molins. Veure annex núm. 1.
68
Fragment del poema Ma Senyora, la Comtessa, 1994, original a l’arxiu de l’Elenc Santperenc.
117
8. Bibliografia
Llibres i monografies
1.Diversos autors. Història de l’Alt Empordà. Diputació Provincial de

Girona. Unitat de Publicacions. Girona, 2000.
2.Diversos autors. Història – Política, Societat i Cultura dels Països

Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1997.
3.ANTICÓ I COMPTE, Mossèn Salvador. Historia de Garriguella. Editora

Empordanesa, S.A. Figueres, 1986.
4.HERNÁNDEZ CARDONA, F.J. Història militar de Catalunya. Vol IV:

Temps de revolta. Francesc Dalmau editor. Barcelona, 2004
5.RODEJA GALTER, E. Figueras. Notas históricas, 1753-1832. Imprès a

l’Impremta “La Rápida”. Figueres, 1942.
6.SANS, R. El Ampurdán en el siglo XIX. Imprenta Cervantes Cruz

Calabria. Barcelona, 1949.
7.SOBREQUÈS I GALLICÓ, Jaume, i altres. Història de Catalunya.

Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1980.
Tesis i treballs de recerca no publicats
8.BILBENY, J. La Comtessa de Molins i la mitologia catalana. 1995. Arxiu

de l’Elenc Santperenc.
Articles:
9.GUARDIOLA ROVIRA, R. La Comtessa de Molins. Revista Hora Nova,
núm. 310, pàg. 3. any 1983.
10. –Mort de d’historiador Pelai Negre. Revista Hora Nova, núm. 361, pàg.
2, any 1983.
11.–Notícies sobre la Comtessa de Molins. Revista Hora Nova, núm. 350,

pàg. 2. any 1984.
118
12.–Comtessa de Molins? Revista Hora Nova, núm. 351, pàg. 2, any

1984.
13. MARTÍNEZ PUIG, A. Bandoler; afrancesat i traïdor. Setmanari

L’Empordà, pàg. 27. Dimarts, 11 de setembre del 2007.
14. PERUCHO i GUTIERRES-DUQUE, J. La Comtessa de Molins. Diari

Avui., pàg. 17, 5 de novembre de 1992
Espais i pàgines web

15.CARLES RIBERA (bloc amb informació dels Comitès Antifeixistes i
Revolucionaris): http://blocs.mesvilaweb.cat/carlesribera
16.CDA EMPÚRIES (web amb el text i dibuixos de La Comtessa i el

Gegant): http://www.xtec.cat/cda-empuries/comtessapresentacio.pdf
17.EL CASTELL DE QUERMANÇÓ (web sobre el castell de Quermançó):

http://www.castelldequermanco.es/
18.12. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA on line (web de l’Enclopèdia

Catalana): www.grec.cat
19.LOMBARS MAPS (Web sobre mapes i gravats antics amb una secció
dedicada a Napoleó): www.lombardmaps.com/napoleon.htm
20.SERRALLONGA (web sobre la pel·lícula que TV3 està gravant sobre en

Serrallonga): http://www.tv3.cat/serrallonga/index.htm
21.THE NAPOLEON SERIES (web sobre l’exèrcit de Napoleó i les seves

campanyes): http://www.napoleon-series.org
119

TDR Comtessa de Molins

Uploaded by

Document Information

Description:

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Description:

Copyright:

Available Formats

TDR Comtessa de Molins

Original Title:

Uploaded by

Description:

Copyright:

Available Formats

Treball de recerca La Comtessa de Molins, un mite local?

Agraeixo al meu tutor Santi Puig la seva paciència i dedicació

als meus pares, Annabel i Càndid, el seu temps i gran ajuda

a aquells que han passat pel meu bloc,

a la Sara Gallego pel seu assessorament gràfic

2 LA LLEGENDA DE LA COMTESSA DE MOLINS .......................................... 13

3 FONTS DE LA LLEGENDA ............................................................................... 52

4 DIFUSIÓ DE LA LLEGENDA ........................................................................... 65

5 VALORS I ELEMENTS HISTÒRICS DE LA LLEGENDA ................................. 90

6 TREBALL DE CAMP: EL BLOC DE LA COMTESSA DE MOLINS .............. 109

7 CONCLUSIONS .............................................................................................. 113

8 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................ 118

ANNEXOS (no inclosos en aquesta impressió)

1.1 Tema de recerca: la Comtessa de Molins, un mite local?

Com a santperenca de tota la vida he crescut envoltada dels mites, llegendes i

En la Quinzena de la Comtessa, l’any 1995, es van organitzar una gran quantitat

encarregant-se de l’atrezzo, així que jo vaig anar-hi de públic acompanyada dels

Finalment, i com a part més

Els gegants s’havien construït al

Per tots aquests

1.2 Objectius el treball

La pregunta a la qual el meu treball de recerca busca una resposta és,

Un dels màxims objectius d’aquest treball, però, és esbrinar tot el possible,

Planejo fer servir les següents estratègies:

–entrevistes i consultes personals. L’experiència acumulada de les

–consultes als ajuntaments. Una de les particularitats de la llegenda és

–consulta oberta. M’aniria molt bé de trobar un mecanisme de

D’entrada em proposo d’explicar la llegenda, en forma d’una narració breu,

Tinc previst complementar aquesta narració amb la descripció dels personatges

Hauré d’incloure, segurament, un apartat

La difusió de la llegenda és un aspecte al qual també vull donar rellevància ja

Per concloure la informació sobre la Comtessa i la seva llegenda opino que

Per al treball de camp, buscaré les persones adequades que em puguin

2. La llegenda de la Comtessa de Molins

2.1 Fil argumental de la llegenda1

La família Molins, que vivia al carrer de Cavallers, treballava alguna d’aquestes

Finalment va néixer la nena, i va ser batejada com a Teresa de Molins i Bach. El

En aquells temps, Napoleó va

El poble es va defensar ferotgement tot

Quan el coronel Pierresfort es presentà davant de l’església tot reclamant

Després de la desfeta, la Comtessa i el seu germà, ja orfes, marxaren a

A Barcelona la Comtessa aviat va casar-se amb

El fill va apaivagar la sensació d’ofec que tenia la

Un dia, mentre discutien tots tres, en un moviment brusc, el nadó va caure a

La minyona de la casa, que coneixia la

La Comtessa, doncs, va fugir i se’n va anar a

Llavors, la Teresa se’n va anar a Perpinyà, a

A causa del seu contacte amb l’Empordà, es va enyorar de la seva terra i es va

La colla de la bandolera es va establir a Sant Feliu

També li va parlar d’un noi de Sant Pere

Aquest noi anava de vegades a la taverna de

Sabent que no tindria repòs en un poble com

Aquestes són les històries que el Pastor explicà a

El bisbe tenia por de les colles de bandolers, especialment de la del Pastor de

Si el fet que fos la noia que tragués el noi a

El cas fou que la Comtessa, amagada en els

amagà en la zona que ella dominava. D’aquesta manera el Governador havia de

Un cop pagat el rescat el Governador reprengué l’assetjament contra la

El fet és que el Governador, ben informat,