You are on page 1of 1

Carta oberta a Manuel Fuentes

Benvolgut Manuel: Abans de res, dir-te que he estat, des de fa anys, assidu admirador i delectador de les teves fantstiques dots com a comediant i humorista. Sense nim de fer-te la gara-gara sc tan poc propens a linnecessari panegric com allrgic a la injusta hipocresia haig de reconixer que, segons el meu humil parer, ets, junt amb linsuperable Carlos Latre, el millor imitador de veus que mai s hagi vist a casa nostra. Fins a tal punt que, si cregus en algun du, afirmaria que la teva vis cmica s una benedicci del cel. Per, s clar, a voltes els dols, a fora de mirar-sho tot des de tan al capdamunt, senten vertigen quan no cauen del seu pedestal. Entre daltres raons, perqu, com ms amunt talces, ms fcil s ensopegar i caure. I, em cal dir-ho, aquesta vegada has ensopegat de veritat. Ms encara, has coms una relliscada monumental, que et recordaran i recordars tota la vida. Si molt no merro i ja tencarregars, amic Manuel, de corregir-me si mequivoco, si s possible amb lexquisida amabilitat i amb la sublim cordialitat que emprares amb el teu convidat dahir, Vicen Navarro, que considerares tan impertinent un dels primers principis que us ensenyen a la facultat de periodisme s lelemental el periodista mai no pot sser notcia. Segurament, s clar, la teva illustre posici de privilegi professional que entenc que ha assolit, per ara, el seu cimal a partir del moment que comenares a dirigir i presentar El mat, el programa estrella de Catalunya Rdio ha perms que et situs ms a prop dels genis, fins i tot dels Catalans Universals, que no pas del vulgar periodisme... La qual cosa, potser, permetria explicar, que no pas justificar, et teu comportament desptic i intolerant dahir, ja que segueixes el consell de l gran Salvador Dal: Qu parlin de mi, encara que sigui b! Si era aquest el teu propsit, no puc ms que felicitar-te: ho has aconseguit de ple. No tan sols ha parlat prcticament tothom de tu has estat una de les referncies ms comentades al T witter (que s el que ms sassembla a la immortalitat virtual), sin que has ocupat un lloc de privilegi en la portada de la immensa majoria dels diaris digitals catalans. Una posici per la qual, com b saps, alguns arribarien a vendres lnima. Per descomptat que a tu no tha calgut pas vendre-la, per entenc si em permets que cometi la impertinncia de dir-hi la meva que thas deixat una bona part de la teva credi bilitat periodstica en lesperpntica no-entrevista dahir. I et ben asseguro que em sap ms greu a mi escriure-ho del que ten sabr a tu llegir-ho... En el cas que et dignis rebaixar-te al meu modest nivell terrenal, per descomptat. Com que em temo que em dirs que jo, al contrari que tu, no s el que em dic, que noms parli si s que tinc alguna proposta, que mestic contradient a mi mateix, que em cal escoltar-me, aclarir-me i, un cop ho hagi fet i, si vull, ja en parlarem un altre dia, tot i no comptar amb la teva magnnima vnia, ho deixar aqu. Agraint al mateix cel catdic que tha encimbellat haver comptat, si ms no a diferncia de Vicen Navarro amb el generosssim avantatge dadrear-me a tu per es crit i no pas de paraula, la qual cosa mha concedit el gran honor de no sser constantment interromput, de no concedir-me la possibilitat de dir el que pretenia i, finalment, de no cloure el micrfon i negar-me ls de la paraula quan li ha semblat oport a la teva incomparable magnificncia. Per tot plegat, moltes grcies per atendrem, amic Fuentes! dijous 8 de setembre del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets