You are on page 1of 1

Carme Chacn recobra la memria

Caldria demanar als poltics que lleguessin els seus cervells a la cincia: ben segur que el seu estudi permetria assolir uns sensacionals progressos neurolgics. Entre daltres aspectes, en el de recuperaci de la memria, facultat en la qual mostren unes capacitats inaudites, ms prpies del superhome nietzschi que no pas del vulgar home del carrer que, per no recordar, ja ni tan sols recorda com sho feia per a arribar a final de mes. Si tenim en compte que el que preserva millor la memria s la quantitat de connexions neuronals o sinapsis que sestableixen al nostre cervell, i que laugment de sinapsis prov essencialment duna gimnstica cerebral intensa, aquest fet desmenteix la insensata llegenda urbana que afirma que els nostres poltics sn ms aviat mediocres, amb una formaci acadmica deficient i sense coneixement de llenges estrangeres. Al contrari, la seva capacitat regenerativa mnemotcnica s tan sensacional com enlluernadora..., i augmenta de manera exponencial tan aviat com sacosten les eleccions! Aix, Carme Chacn que ha passat els darrers tres anys i mig provant de descatalanitzar-se per poder-se postular com a candidata a presidenta del govern espanyol, havent-se de conformar amb la pedrea dsser nomenada candidata del PSC, tot duna ha recordat quins sn els seus orgens, ha desat el seu uniforme de Comandant en Cap de les Forces Armades del pas ve, sha disfressat de pubilla i sha deixat veure a la colnia catalana. Fent un gran esfor, ha recordat que els indgenes catalans no tenim el privilegi de parlar la lengua comn, sin que ens entestem en mantenir el nostre dialecte vernacle. Dialecte protegit fins fa quatre dies per un sistema dimmersi lingstica. Una de les nostres grans conquestes, segons la Ministra de Defensa, que no canviar el Tribunal Suprem. Cal, com s habitual, donar-li la ra: aquesta gran conquesta no la canviar el Tribunal... perqu ja lha canviada! O, ms exactament, suprimida darrel! Qu potser ha estat massa ocupada la senyora Chacn comprant armes recordem que el pressupost de despeses militars de lany en curs s de 17.244 milions deuros per llegir la sentncia 6632/2010 del Tribunal Supremo? O potser ha preferit demanar a un dels infallibles membres del seu servei dintelligncia que lin fes un resum? Noms aix sexplica que sobcequi en negar el fallo de lexcellentssim i plural magistrat colonial espanyol, que estableix, amb una claredat meridiana, que (traducci i subratllat sn, per descomptat, nostres): declarem el dret de la recurrent a que el castell sutilitzi tamb com a llengua vehicular al sistema educatiu de la Comunitat Autnoma de Catalunya. Certament, el Tribunal Suprem no canviar el sistema dimmersi lingstica ni acabar amb la cohesi social a Catalunya, ni ho far ni li caldr fer-ho... perqu ja ho ha fet! dimeccres, 21 de setembre del mmxi Xavier Serrahima 2011 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets