MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES
Esteve Miràngels i Feixas

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS - APICESTEVE

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS - APICESTEVE

.

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ÍNDEX Bacteris : • loque europea • loque americana • septicèmia Virus: • cria ensacada • mal negre • virus de la paràlisi aguda Fongs: • micosi • • • • • Paràsits: acariosi varroasi falsa tinya o galleriosi poll o braulosi apimiasi ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .APICESTEVE .

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Protozous: • nosemiosi • amebiasi Nutricionals: • mal de maig • diarrea o disenteria • mort per fam • • • • Altres: cria morta de fred intoxicacions alteracions del poll enemics de les abelles ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .APICESTEVE .

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES

PRÒLEG
A les pàgines del manual que s’obre davant vostre, podeu trobar la descripció d’un total de 21 malalties o alteracions de les abelles. A part el manual dóna una sèrie de consells pel que fa al maneig i tractament de les colònies. És un recull que bàsicament intenta informar, sense abusar del llenguatge excessivament científic, per tal d’aconseguir una apicultura més sana i més dinàmica. L’apicultura és una ciència viva, una activitat ramadera on és impossible saber-ho tot, i on l’apicultor inquiet necessita reciclar-se constantment. Les associacions de Catalunya haurien de tenir l’objectiu d’agrupar i censar tots els seus apicultors, per tal de garantir els seus drets i prestigiar encara més aquesta activitat econòmica. L’apicultura necessita obrir-se a la nostra societat, necessita que la gent conegui els seus secrets, ja que les abelles afavoreixen el nostre entorn, fent-lo més fecund i saludable. Entre tots els apicultors podem aconseguir una apicultura més forta, més moderna, més sana i més ecològica, on la mel, el pol·len, la cera i tota la resta de productes siguin la nostra millor carta de presentació.

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS - APICESTEVE

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS - APICESTEVE

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES

COM FER UNA INSPECCIÓ
SANITÀRIA
-Primera visita- Sense obrir el rusc, la plataforma de vol i els seus voltants ens assenyalen la presència de malalties infeccioses. • La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un ARC, ens pot fer pensar en un procés intern de la colònia, on les abelles ja mortes són abocades a fora. La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un COMETA, o sigui un ARC AMB CUA. Aquest camí d’abelles mortes ens indica un procés extern, ja sigui a partir d’intoxicacions, ja sigui per una mala climatologia. La presència de SERRADURES CLARES davant la piquera, serradures de cera d’opercles, ens indiquen pillatge i per tant que la colònia és feble; caldrà substituir la reina i estrènyer la piquera per tal de facilitar la defensa de les abelles; si són FOSQUES, típic de zones muntanyoses, la causa sol ser ratolins i altres enemics de les abelles, i caldrà posar un excluidor de bestioles. La presència de DIARREA CLARA O GROGA i amb una baixa mortalitat ens indica que el problema segurament és alimentari i de curació espontània, causat per exemple per un excés de pol·len fresc; si són FOSQUES I PUDENTS, amb mortalitat mitja-baixa, el problema pot ser una infecció bacteriana, com per exemple una nosemiosi, típica de climes suaus amb elevades humitats.

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS - APICESTEVE

Cal observar la QUANTITAT DE CRIA present en totes les seves formes (ous. del centre de la colònia obrint-se com si fos un remolí. • • • • ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . i acabar pels més sospitosos. • A l’inici de les inspeccions caldrà començar sempre pels ruscs que presentin un estat sanitari millor.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -Una visita a fons. Cal observar les reserves de mel i la seva COL·LOCACIÓ dins dels quadres.APICESTEVE . seria aconsellable seguir sempre un mateix ORDRE a l’hora d’obrir les diferents caixes del rusquer. La millor distribució és aquella on la pinya d’abelles és prou gran per accedir a totes les reserves. fins i tot després de cada caixa. quan l’apicultor vol determinar quin rendiment poden tenir les seves abelles al llarg de la floració. A partir d’aquesta primera visita. larves i nimfes). El nombre mínim d’integrants de la pinya són unes 3000-5000 abelles. Un cop oberta la caixa cal fer una VALORACIÓ COMPARATIVA entre la quantitat de bestiar present a la caixa i les entrades i sortides d’abelles recol·lectores.Un cop observats externament els ruscs i feta la valoració caldrà començar a treballar damunt mateix de les caixes. (Desinfectant líquid: 5 litres d’aigua amb 250ml de lleixiu). Una posta d’ous normal és en forma d’espiral. Aquesta primera visita sol ser al final de l’hivern. Aquesta rutina ens permet identificar focus d’infecció i la disseminació feta pel maneig de l’apicultor. quan aquestes estiguin patint un procés infecciós. per tal de valorar la constància de la nostra reina. Al final de cada visita és imprescindible DESINFECTAR el material utilitzat. Una població petita amb una col·locació abundant de mel en quadres allunyats del nucli central pot informar-nos d’una situació de fam.

És molt important la relació entre la cria present i la disponibilitat i proximitat del POL·LEN. Aquestes poblacions amb tanta activitat poden tenir problemes de desequilibri si de cop es troben en un període de pluges i fred. han rosegat l’opercle i extret l’immadur.pol·lens. als exteriors o a les alces superiors. Si volem fer un estudi més complert podem dur a terme la TÈCNICA NEWTON. 3-4 quadres del cos de cria de la caixa. a més a més. És important valorar la COL·LOCACIÓ d’aquesta cria. o sigui. Una cria molt localitzada i poc extensa ens indica una població petita i poc vigorosa. El pol·len és un aliment proteic molt important per al desenvolupament dels immadurs. ritmes que no són simultanis a les reines d’altres colònies. • • • • ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . D’aquesta forma. amb una CERA RENOVADA cada 3-4 anys. com passa al principi de la primavera. Si al cap de 24 hores les abelles han netejat aquestes cel·les. ja sigui al centre.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES • Cada reina té el seu propi RITME DE POSTA. Valorar la quantitat de cria operculada i morta. en canvi una cria extensa però contínua ens indica una reina forta amb una població activa i amb importants entrades de nèctar. És molt important que la reina treballi a gust. col·locant la nova cera a la part central per estimular la producció de cera i una zona confortable per a la reina. Cal evitar sobreexplotar el rusc amb els caça . La presència de cria morta ens indica les APTITUDS HIGIÈNIQUES de la colònia. evitant la cera excessivament negra o amb cel·les massa petites. durant la brescada. Agafem un quadre amb cria i marquem 3 punts amb un senyal. la colònia té una bona aptitud higiènica. Una tècnica òptima seria renovar cada any.APICESTEVE . desbloquegem el cos de cria. i per tant afavorim un ritme de posta continu. La quantitat d’ous i la durada del període de posta també són diferents. Al voltant de cada marca matarem un total de 7 cries operculades tot fent una punció.

La presència de molta CRIA OPERCULADA FOSCA. amb opercles foradats i enfonsats ens pot indicar algun problema sanitari. així com uns pans de cera més ben construïts i fàcils de brescar. És important moure els quadres amb cura. típic de final d’estació.APICESTEVE . c) alguna malaltia del poll. • • • *** al final d’una inspecció caldria anotar les particularitats de cada caixa. Les cel·les de mascle són també un bon mesurador del grau d’infestació de varroes de la població.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES • A vegades en el niu de cria apareixen CEL·LES BUIDES. Uns quadres ben col·locats i decantats cap a la dreta o esquerra de la caixa ens garanteixen una millor manipulació en properes visites. Interpretar si la quantitat de CRIA DE MASCLE es correspon amb la potència de la nostra colònia. d) les cel·les buides coincideixen amb el filferro del quadre. i col·locar-los altre cop en la mateixa POSICIÓ. ja que d’aquesta forma és més fàcil fer un seguiment del desenvolupament de les colònies i de les diverses problemàtiques que sorgeixen al llarg de l’any. on la fam motiva aquesta conducta. que probablement és massa gruixut. b) una reina d’avançada edat o genèticament dolenta. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . Cal destruir o desinfectar l’instrument que fem servir. Cal obrir l’opercle i determinar les causes de la mort. Aquest fenomen pot ser degut: a) al canibalisme d’algunes abelles.

APICESTEVE .MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .

En tot moment cal preguntar-se si val la pena intentar guarir la caixa o és més pràctic destruir el bestiar. o sigui. les seves produccions i desinfectar tot el material. és important fer els períodes de supressió que determini cada medicament. Els tractaments amb productes químics tenen l’inconvenient de deixar RESIDUS en la mel. Molts microorganismes viuen en condicions normals dins de la colònia i només provoquen malalties quan la colònia presenta alguna debilitat. és el propi apicultor qui les provoca. Molts desequilibris i malalties de les nostres colònies tenen un ORIGEN NO INFECCIÓS. ja que l’ús indiscriminat d’aquests productes facilita l’aparició de RESISTÈNCIES. Corregir aquests defectes i estimular la colònia provoca la curació instantània. i moltes vegades és un TRACTAMENT INEFICAÇ. un bon maneig i control elimina les accions d’aquests MICROORGANISMES OPORTUNISTES. o sigui. Seleccionar colònies que tinguin bones APTITUDS HIGIÈNIQUES afavoreix estats sanitaris òptims. Per tant. que el microorganisme no desapareix de la caixa i quan es reactiva la malaltia és encara pitjor.APICESTEVE . No cal abusar dels antibiòtics. Per tant. • • • • • ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .Abans d’iniciar un determinat tractament és important tenir clares una sèrie de precaucions: • Moltes malalties de les abelles no tenen un tractament específic.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES PER UNA BONA TERAPÈUTICA -Tractaments.

Utilitzar productes diferents per lluitar contra un mateix microorganisme n’augmenta l’efectivitat i a més a més dificulta l’aparició de resistències. Cada zona. degut a la mobilitat de les abelles. cada rusquer i cada caixa és diferent. cartrons. En aquest moment els microorganismes residuals es reactivaran i podran adquirir resistències que faran inútil aquest tractament en el futur.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES • Els tractaments s’han de fer complerts tot seguint la POSOLOGIA marcada en el prospecte. • • • • • *** l’APICULTURA és una ciència viva i per tant cal que l’apicultor es renovi i aprengui constantment. però sobretot la possibilitat de realitzar campanyes sanitàries conjuntes amb d’altres apicultors de la mateixa zona.APICESTEVE . En la rotació de medicaments. La DESINFECCIÓ del material i el flamejat de les caixes buides ens dóna moltes garanties d’assolir estats sanitaris òptims.. sobretot a nivell de les campanyes sanitàries. Aquests tractaments globals són sempre més efectius. L’APICULTOR ASSOCIAT té l’oportunitat de comparar tècniques i resultats. seria interessant provar productes biològics. que s’han fet servir durant el tractament. A vegades l’efectivitat d’un fàrmac és tan gran que ens sembla que la colònia ja està curada i decidim aturar el tractament. que es complementen molt bé amb els productes químics. ja que les substàncies residuals que queden contaminen l’ambient i faciliten l’aparició de resistències. En cada moment s’ha de buscar la millor solució. És aconsellable fer ROTACIONS de medicaments. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . plàstics. Cap tractament és el millor per a TOTHOM.. Cal RETIRAR de les caixes les fustes.

APICESTEVE .MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .

o sigui l’agent causal. A part s’inclouen recomanacions de maneig i profilaxi. a partir dels efectes i de les proves laboratorials. Aquest apartat descriu els efectes més importants per ordre d’aparició. -VeterinàriaEl veterinari. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . -EfectesEls símptomes són els senyals visuals que observa i interpreta el veterinari quan una malaltia es manifesta. -ExpansióAnalitza els camins i les estratègies que utilitza l’agent causal per disseminar-se en l’entorn de les abelles. Moltes vegades els símptomes són molt inespecífics i cal prendre mesures de caire pal·liatiu. -TractamentEn aquest apartat es detallen de forma decreixent els fàrmacs més utilitzats per combatre les diferents patologies. En majúscules apareixen els noms comercials dels diferents medicaments.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ESTRUCTURA D’UNA MALALTIA -CausaEns informa de l’etologia de la malaltia. -BiologiaEns explica com viu el patogen i quin cicle reproductiu segueix. intenta fer un diagnòstic acurat.APICESTEVE . Per altra banda remarca la importància del maneig apícola com a font de transmissió.

APICESTEVE . ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES *** Amb aquests símbols s’inclouen comentaris i consells de l’autor que cal tenir presents per fer un estudi i tractament acurats de les diferents patologies.

tornant-se cada cop més opaca i amb un color groc llimona intens. provocant-li la mort en 2 o 3 dies. fins a enfosquir-se totalment. A vegades també Bacillus alvei de forma oportunista. Dins la colònia són les abelles mainaderes les que faciliten la propagació de la malaltia. El cadàver ràpidament es descomposa. Canvi de posició de la cria dins de la cel·la. -EfectesLa cria presenta inicialment una taca petita groga a prop del cap. La cria de l’abella en general es mor abans d’ésser operculada. taca que es va fent gran i va ocupant tot el seu dors. fins a tenir un aspecte tou i transparent. Posteriorment perd la seva silueta arrodonida.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES LOQUE EUROPEA -CausaStreptococcus pluton o Bacillus pluton. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .xocolata. -ExpansióEl bacteri arriba a l’estómac de la larva a través de l’aliment que reben i allà es multiplica ràpidament. fins i tot es pensa que el bacteri viu normalment dins el rusc i que quan es donen condicions de debilitat de la colònia comença la malaltia (microorganisme oportunista). enrotllades en forma de tirabuixó.APICESTEVE . o bé estirades dorsalment o ventralment. Microorganismes Bacteris. que es transformarà en una petita escama solta dins de la cel·la. S’observa una presentació saltejada del poll dins l’àrea de cria. col·locant-se de forma totalment anormal. No està gens clara la transmissió entre caixes. transformant-se en una massa tova de color crema . fet que la diferencia de la loque americana.

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ***la Paraloque és una variant de la loque europea. -VeterinàriaÉs difícil determinar que es tracta d’una loque europea. Aquest fet determina que visualment creiem que es tracta d’una loque típicament americana. En canvi. terramicina. una de sana i una de malalta. elimina el procés. -TractamentAntibiòtics: estreptomicina. sanclomicina Reunir dues colònies. on les larves han mort un cop s’ha fet l’operculació. la divisió d’un grup afectat provoca l’agreujament de la malaltia. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . De fet el tractament ens va bé en els dos casos. sense distingir la loque europea de l’americana. ja que moltes vegades es parla de loque de forma genèrica.APICESTEVE .

-EfectesLarves que haurien d’ésser iguals en mida presenten un volum reduït. Les larves infectades són típicament grogues i presenten taques grisoses. Per a les colònies poc infestades (10%-25% de la cria) cal un tractament amb antibiòtics al final de la campanya apícola. i la seva textura és típicament enganxosa i viscosa (filant). Microorganisme Bacteri.APICESTEVE . Posteriorment adquireixen un color de cafè amb llet fosc. La posta es presenta de forma saltejada.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES LOQUE AMERICANA -CausaPaenibacillus larvae. Caldrà observar tota la cria i veure en quin percentatge està afectada. La malaltia avançada desprèn una olor forta i característica a cola de fuster. La mel contaminada i el material apícola que ha servit en la manipulació de colònies malaltes són vies de possible contagi per a altres ruscs. -VeterinàriaÉs una malaltia de fàcil diagnòstic. foscos i perforats generalment pel centre. Per a ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . i si s’extreuen es veu que comencen a podrir-se per algun punt. tot i que continuen el seu desenvolupament fins a l’operculació. S’observen àrees de poll operculat quan la cria ja fa temps que ha nascut. -ExpansióLa infecció s’escampa per via digestiva. La deriva i el pillatge podrien ser també formes de disseminació de la malaltia dins del rusc. Les restes dels cadàvers s’adhereixen en el fons de les cel·les. Els opercles estan enfonsats. ja que l’aliment conté espores del bacteri.

i si es pot cremar-ho tot. La caixa infectada serà netejada al foc i la cera i la mel destruïdes. per evitar el pillatge d’altres abelles.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES les colònies molt infestades (més del 30% de la cria). s'ha de practicar el doble traspàs i destruir al màxim l'antic rusc. Si la població es gran. i col·locar en el seu lloc un nucli buit. *** no realitzeu mai tractaments a la tardor després de la desaparició de la cria. i col·locar els quadres en una tercera caixa magatzem. s'ha d'esperar al vespre i afogar la colònia. Extreure posteriorment totes les abelles dels quadres infectats. tot evitant preparar les solucions d’un dia per altre. ja que és inútil per la presència d’espores. SEMPRE CAL FERHO DURANT EL PERÍODE DE CRIA. si la població és escassa. Bullir la mel durant 30 minuts per destruir les espores.APICESTEVE . -TractamentOxcitetraciclines 8% (TERRAMICINA-TERRAFLAVINA) Tetraciclines vitaminades (ZOOSALTETRA 250) Dihidromicina (ESTREPTOMICINA) Sulfatiazol sòdic (APICICLINA) Doble traspàs: es tracta de retirar el rusc infestat. que es pugui tancar. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . *** Antibiòtics: cal fer sempre els tractaments complerts.

o sigui una major pigmentació fosca de l’abella. -EfectesLes abelles estan inquietes i dèbils. ja que no piquen. Poden presentar melanosi. Les abelles són molt manses. ja que han perdut la capacitat de volar. Les abelles obreres són les més sensibles a la malaltia.APICESTEVE . ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . Altres mecanismes d’entrada menys freqüents serien la via digestiva o per contacte a través de les ferides. Moltes d’elles s’arrosseguen. -VeterinàriaÉs una malaltia de difícil diagnòstic. Les ales es presenten a vegades obertes. La lluita contra la Varroa afavoreix la lluita contra aquests microorganismes. -TractamentPodem utilitzar els mateixos antibiòtics que en el cas de la loque. Els líquids corporals de l’abella perden el seu color òpal i es tornen lletosos. Microorganisme Bacteri -ExpansióLes abelles queden infectades quan els microorganismes penetren per via respiratòria. Els cadàvers es desintegren i fan una olor fètida i pútrida. ja que la Varroa és un vector d’altres malalties. L’abdomen és voluminós. La clau està en determinar l’origen bacterià de la malaltia i fer un tractament complet amb antibiòtics.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES SEPTICÈMIA -CausaBacillus apisepticus o Pseudomonas apiséptica. ja que els seus efectes solen ser molt poc clars.

-EfectesEl virus ataca sobretot les larves joves. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . Es veuen larves joves de color crema. provocant l’acumulació de líquids en el seu interior. La cria es presenta irregular i dispersa.APICESTEVE . tornant-se larves de color fosc i de consistència tova no filant. Les cries que inicialment són blanquinoses o groguenques pateixen un canvi de color. que s’allarguen o s’enfonsen.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES CRIA ENSACADA O CRIA SACCIFORME -CausaVirus de la cria ensacada (SBV) -ExpansióLa transmissió es produeix sobretot entre abelles mainaderes i larves. de 2-3 dies d’edat. tot i no patir la malaltia. ja que el virus resisteix molt poc l’ambient fora del rusc. amb la larva disposada de forma anormal. ***de totes maneres és una malaltia menys infecciosa del que sembla. El virus impedeix que la larva pugui fer les mudes per al seu desenvolupament. Els opercles estan rosegats. el pillatge i el maneig de l’apicultor. Les larves afectades no fan cap olor característica. tot i que progressivament es converteixen en crostes i són extretes amb facilitat de les cel·les. Altres factors que faciliten l’expansió són la deriva. col·laboren en la transmissió. Les abelles recol·lectores. tot i que la malaltia es manifesta en el període d’operculat. a partir de l’aliment líquid que proporcionen pel seu creixement.

***no utilitzar mai la mel de colònies afectades per alimentar altres ruscs.APICESTEVE .MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -VeterinàriaÉs molt important diferenciar bé aquesta malaltia de la loque i la micosi. La clau del diagnòstic està en l’extracció de diferents larves mortes de l’interior de les cel·les. Eliminar del nostre rusquer les caixes més sensibles i substituir-les progressivament per altres caixes que ens han demostrat la seva resistència. El material infectat es tracta per calor sec. Es pot intentar alimentar la colònia i esperar que la malaltia desaparegui per ella sola. per tal de veure els diferents estadis de la malaltia. -TractamentNo hi ha cap medicament eficaç. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . fonent la cera i escalfant la mel durant 30 minuts a 75ºC de temperatura.

quan les grans poblacions estan enclaustrades i en gran contacte. -ExpansióL’abella ingereix el virus i aquest. un cop arriba als intestins. i a partir del 7è dia s’iniciaria la gran mortalitat. amb poques entrades i sortides de bestiar. ja que no tenen espai dins el rusc. En aquest cas és molt típica la transmissió durant èpoques de mal temps i durant la transhumància. S’incrementa la mortalitat de les abelles. a partir de les ferides que les abelles tenen o a través dels seus pèls trencats. Inicialment s’observa una agitació anormal en la piquera que els apicultors normalment confonen amb activitats de pillatge entre ruscs. Les abelles infectades passen el virus per contacte. -EfectesMalaltia que s’inicia a principis de primavera. es multiplica. accentuant-se al 8è dia.APICESTEVE . ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES EL MAL NEGRE o Mal dels boscos -CausaVirus de la Paràlisi Crònica (CPV) -BiologiaEl cicle seria de 5-6 dies pel que fa a la presentació dels símptomes característics de la malaltia. acompanyat d’un augment en el tremolor de les ales. i dura fins ben entrat l’estiu. Posteriorment s’escampa per tot el cos fins arribar al cervell. Disminueix de forma preocupant l’activitat exterior del rusc. ***la presència de melats rics en potassi són un lloc propici per a la localització del virus.

-VeterinàriaÉs una malaltia que tot i tenir uns efectes clars. a vegades la seva presentació no és tan clara. que tenen les ales asimètriques i que presenten quadres de diarrea. Eliminar les reserves de melats i substituir-les per xarop de qualitat ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . Desinfectar acuradament tot el material apícola utilitzat. que s’enfilen per les herbes. A més els cadàvers presenten alopècia i les ales desplegades. que pot arribar a ser irreversible si no canvien les condicions.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -Efectes posteriorsGran mortalitat d’abelles Les abelles mortes són petites i presenten un color negre i brillant. Es produeix un debilitament progressiu i preocupant del rusc.APICESTEVE . -TractamentRealitzar transhumàncies en zones amb flora diferent. on la mortalitat ve acompanyada d’abelles que s’arrosseguen. Cal no confondre aquesta malaltia amb l’acariosi. A la piquera les abelles sanes no deixen entrar les abelles malaltes.

per tant. ja que les succions que fa aquest paràsit facilita la disseminació del virus. A vegades les abelles no poden volar i per tant no poden defecar. -EfectesEl virus per si sol provoca la mort d’unes poques abelles. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS .P. però quan actua juntament amb la Varroa pot determinar un quadre molt greu que acaba amb el rusc en pocs dies. Eliminar les colònies dèbils que han patit quadres vírics.V. les més joves i dèbils. fet que provoca un augment del volum abdominal. són febles poden fàcilment contraure aquesta malaltia. ja que la situació sol ser extrema per la gran parasitació de Varroes. -VeterinàriaEl seu diagnòstic és molt difícil.APICESTEVE . -TractamentNo existeixen productes antivírics eficaços. Les abelles poden tenir tremolors i algunes presenten alopècia.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES A. Mantenir nivells baixos de Varroa. Virus de la paràlisi aguda -CausaVirus de la paràlisi aguda (APV) -ExpansióLes caixes que tenen molta Varroa i. En d’altres situacions és una malaltia que es pot confondre amb el mal negre.

Aquest fenomen és degut a què la reina va ponent ous en aquelles cel·les on s’han retirat les mòmies. -EfectesIrregularitat en la posta. amb presència de molts espais buits. fet que provoca la seva mort. -BiologiaEl fong arriba a l’interior de la larva a través de la mel contaminada amb espores. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . La falta de pol·len.APICESTEVE . ***les colònies fortes o amb bones aptituds higièniques mai presenten aquesta malaltia o la presenten de forma molt poc important (subclínica). o barreja de larves de diferents edats. L’aliment contaminat amb espores i les abelles mainaderes faciliten la transmissió. afavoreix la seva multiplicació.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES MICOSI o Poll escaiolat o Ascosferiosi -CausaAscosphaera apis. -ExpansióEl fong viu normalment dins de la caixa. Fong. la poca ventilació. Les espores germinen i s’inicia el creixement del fong en la part final de l’intestí de la larva. i aprofita les situacions de debilitat per multiplicar-se. que sol estar a temperatures al voltant dels 35ºC. és per això que el refredament de la cria. L’intercanvi de quadres entre colònies facilita el contagi. sense afectar el cap. El desenvolupament òptim d’Ascosphaera apis es produeix en temperatures pròximes als 30ºC. Un mal maneig i una alimentació artificial inadequada afavoreixen el desequilibri entre nombre d’abelles mainaderes i el cos de cria. el fred i l’excés d’humitat afavoreixen també aquesta malaltia. A continuació el fong continua creixent ocupant les 2/3 parts del cos de la larva.

Una micosi avançada es manifesta en forma de cadàvers endurits. Griseofulvina. Desinfectar bé el material. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . amb formol o amb lleixiu. Solufontamida.. Aquests blocs endurits no s’adhereixen a les cel·les i les abelles les retiren en les seves tasques de neteja.. Els cadàvers poden ser blancs o negres. De totes maneres el problema més greu és que la caixa és fluixa i no té prou bestiar.APICESTEVE . Oxiquenoleína. El poll sa operculat a vegades també pot morir per l’acció dels fongs. Seleccionar colònies que tinguin una bona aptitud higiènica Alimentar les colònies dèbils amb xarops enriquits amb pol·len fresc. els cossos romanen al fons de les cel·les.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Les larves no tenen el color característic. s’enfonsen o s’allarguen. -VeterinàriaL’observació de la cria i la presència de mòmies davant de la caixa o dins del caça-pol·len ens certifica la malaltia. (APICOL) i (YUKOLUCK A) però cap és prou efectiu i tampoc destrueixen les espores. d’aquí el nom de poll escaiolat. moren i s’assequen. Combatre l’excés d’humitat i afavorir una bona ventilació. -TractamentHi ha diferents antifúngics: Micostatina.

s’incrementen les possibilitats de contacte entre individus i per tant es facilita la transmissió. però. De l’ou neix una larva al cap de 4 dies. -BiologiaAquest àcar parasita les tràquees de les abelles. i desapareixen quasi totalment en plena primavera. Aràcnid. la femella comença a posar ous en el seu interior. l’hivern i les primaveres plujoses les estacions més conflictives. ja que els individus malalts ja han mort i les abelles adultes treballen fora de la colònia. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . Els símptomes més greus apareixen cap el febrer i el març. Existeix. preferentment joves. tot col·locant-se en el seu extrem i esperaran a què alguna abella jove s’aproximi. i així poder repetir el cicle en un nou hoste.APICESTEVE . Són. Àcar. per tant. Als 5-7 dies dins la tràquea. on buscaran mascles que les fecundin. No és possible la transmissió a partir de la barreja de quadres entre caixes ni a partir del material apícola. que es transformarà en nimfa als 9 dies. Un cop fecundades es subjecten d’algun pèl de l’abella. la transmissió entre ruscs deguda sobretot al pillatge i a la deriva. En l’època en què les abelles adultes no poden sortir a fora per treballar.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ACARIOSI o Acariasi o Acarapisosi -CausaAcarapis woodi. essent sexualment madur al cap de 6 dies (cicle de 3 setmanes). -ExpansióEls àcars femelles sexualment madurs surten de les tràquees a l’hivern o primavera i s’instal·len en la base de les ales. i en 1 o 2 dies més serà adult.

*** una caixa amb més de la meitat d’abelles malaltes es considera insalvable -VeterinàriaObservació al microscopi de les tràquees: en l’abella sana aquestes es veuen netes.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -EfectesObstrucció de les vies respiratòries. Les abelles s’arrosseguen davant de la caixa. ja que no pot volar i per tant no pot defecar. ja que estan totalment ocupades pel paràsit. L’abella presenta l’abdomen inflat. Despoblament de la colònia i presència d’abelles mortes davant de la caixa. Intoxicació de l’abella a causa de la femta de l’àcar. desencaixades i desviades. APIGUARD) Mentol ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . en l’abella malalta les tràquees es veuen fosques. clares i brillants. -TractamentBromopropilat (FOLBEX V. sense poder aixecar el vol. Timol (APITIMOL.APICESTEVE .A. Les ales es presenten obertes. GEIGY) Cartrons amb sofre de RENNIE Salicilat de Metil Líquid de FROW.

-BiologiaLa Varroa femella té un color marró – vermellós. Els ous de Varroa són blanquinosos.APICESTEVE . La Varroa. essent de color blanc-grogós. A més dies. que solen ser grans reserves de Varroa. Artròpode Aràcnid.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES VARROASI -CausaVarroa jacobsoni Oudemans. (Varroa forètica). -ExpansióL’abellot és un responsable directe de l’expansió de Varroa entre rusquers pròxims. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . en canvi el mascle és més petit. La Varroa manifesta preferència per les cel·les de mascles. El seu cicle és complex. si no pot infestar una nova cria. Alguns factors influeixen en el seu cicle biològic: La durada del període d’operculat determinarà el nombre de cries de Varroa que progressaran. més Varroes fèrtils es formen. La gran densitat d’abelles i el pillatge en faciliten l’expansió. És per això que la Varroa prefereix colònies dèbils i les cel·les col·locades en els marges dels quadres. degut a la seva mobilitat. com podeu veure en l’esquema que teniu més endavant. La temperatura és un factor condicionant en la reproducció de la Varroa. on una temperatura pròxima als 30ºC i una humitat elevada li és molt més beneficiosa que una temperatura de 35ºC i baixa humitat. també facilita l'expansió. tot esperant el nou cicle de posta (fins a 6-8 mesos). Les vespes sembla que també afavoreixen la transmissió. La captura d’eixams silvestres. es passa tot l’hivern damunt de l’abella.

això ens permetrà calcular la mortalitat diària. i amb aquest valor multiplicat per 90 obtindrem la quantitat aproximada de Varroes en el rusquer. -VeterinàriaTothom ha tingut alguna experiència amb la Varroa. Larves que no neixen. i un altre cap a la tardor. tot i que la mort productiva és molt més aviat. Si col·loquem un paper engreixinat durant 2 setmanes i comptem cada 2 o 3 dies la quantitat de Varroes mortes naturalment durant aquest període. La feina més important és fer un valoració sobre el grau d’infestació per així determinar quines mesures són més adequades. abril-juliol a muntanya. -EfectesEl fet de no tractar una colònia infectada la condueix segurament a una mort en menys de 3 anys. Determinació del Grau d’infestació a l’estiu: la Varroa durant l’estiu viu un màxim de 90 dies. En la nostra climatologia mediterrània. de manera que la seva identificació és una rutina. Fer una inspecció de les cel·les de mascles ens pot avisar de com està la situació. fins i tot a menys de la meitat. Abelles joves amb ales. El pes de les abelles disminueix i l’abella és més sensible a tot tipus de malalties.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES El paràsit provocaria una acció desorientadora en les abelles recol·lectores. la Varroa presenta dos pics de reproducció: un concentrat a abril-maig-juny.APICESTEVE . El nombre total de Varroes dividit pel nombre total d’abelles i ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . potes i fiblons malformats i abdòmens més petits. Esperança de vida més reduïda. essent un bestiar delicat que no suporta bé el pas de l’hivern. fet que determinaria un increment en la deriva. Debilitació general de la nova abella que neix. ja que la presència de més de 8 Varroes ho impedeixen. i per tant una estratègia òptima en l’extensió de la varroasi entre els ruscs.

Utilitzar línies genètiques que tinguin bona resistència a la Varroa Fluvalinat (KLARTAN. el perill no és immediat. Àcid Làctic (PANREAC 90%) Rotenona 1%(AGRI 2003) ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . entre 7-10 la situació és crítica. Una rotació cada 2-3 anys seria la més correcta. Tenir en compte els períodes clau per fer un bon tractament i la coordinació amb d’altres rusquers (acció conjunta de les associacions d’apicultors). ens dóna el % de parasitació. Fer tractaments sobre els eixams introduïts en el nostre rusquer. i ( >10 ) cal un tractament urgent. (OPERACIÓ FETA SOBRE UN 25-30% DEL TOTAL DE CAIXES DE L’EXPLOTACIÓ ) *** En termes generals. Àcid Oxàlic. si cauen ( <7 ) Varroes diàries. MAVRIK-10 i APISTAN-ESTEVE) Amitraç (ACADREX 20. per evitar la deriva del paràsit cap a les caixes ja netejades. BIOVAR) Àcid Fòrmic. siguin naturals o artificials.APICESTEVE . Es recomana l’ús alternatiu de productes sanitaris per assegurar l’eficàcia del tractament i per evitar l’aparició de resistències per part del paràsit. sobretot si dubtem del seu origen sanitari.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES multiplicat per 100. ANTIVARROA SERIN i APIVAR) Flumetrin (BAYVAROL) Acrinatrin (RUFAST) Cimiazol: sal hidroclòrica de tiazolina (APITOL-CIBA GEIGY) Brompropilat (FOLBEX VA CIBA-GEIGY) Coumaphos (PERIZÍN—BAYER) Timol (APITIMOL) Timol-Eucaliptol-Alcànfora-Mentol (API LIFE VAR . -TractamentTractar en el mateix període totes les caixes del nostre rusquer.

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Vaselina líquida. *** la millor eficàcia s’obté amb tractaments complets. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS . o sigui de 3 setmanes de durada i amb la mínima presència de cria operculada.APICESTEVE .

.

-EfectesLes erugues volen bresques que tinguin pol·len per al seu desenvolupament. la seva multiplicació és molt lenta. -BiologiaEl seu cicle passa a través de 4 fases: ou. que queda desprotegida. Ataquen els quadres de cera de forma profunda. pupa i adult. mentre que la femella de Achroea pot pondre'n entre 250 i 300. Aquests ous són col·locats en grups en les esquerdes o foradets de la colònia. provocant la mort de la cria operculada. o sigui en els llocs inaccessibles per a les abelles d’una colònia dèbil. El desenvolupament complert de l’ou de Galleria en condicions favorables triga unes 4 setmanes i el d’Achroea unes 8 setmanes. en temperatures de menys de 10ºC.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES LA FALSA TINYA o Galleriosi -CausaDues papallones poden ser les responsables d’aquest procés: Galleria mellonella (gegant). La seva larva té un color blanc brut. En canvi. en períodes freds la pupa pot allargar el desenvolupament fins a 6 mesos. en canvi. També poden atacar els ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . eruga. La seva grandària oscil·la entre 10 mm per als mascles i 13 mm per a les femelles. per l’interior de la cera. -ExpansióLa invasió és ràpida quan la temperatura que tenen els hi és molt apropiada. papallona de color gris – marró de 20 a 30 mm d’ala a ala. Achroea grisella (petita). papallona de color gris platejat amb el cap groguenc. Una femella de Galleria pot pondre entre 300 i 600 ous. L’adult viu entre els 4 i 20 dies.

Evitar el desequilibri de quadres amb pol·len i el nombre d’abelles. No partir el niu de cria. dificultem el control higiènic que fan les abelles. ja que provoquem un augment de la superfície de cria i. per tant. -TractamentPel magatzem de caixes: Lluquet de Sofre o bé boles de càmfora. siguin habitades o no. per sota dels opercles. on podem veure una eruga grisa i lleugera. -VeterinàriaEs tracta d’una alteració fàcil de determinar i molt desagradable per a l’apicultor.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES quadres superficialment. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Destrucció de les construccions de cera. construint un túnel blanquinós. Selecció de colònies amb alt comportament higiènic.

per tant. pot provocar una disminució del ritme de posta i. visibles a ull nu. observant-se com una mena de filets blancs. -Biologia. -TractamentEls mateixos productes que en la lluita contra la Varroa. tot i que l’excés de parasitació i sobretot. perforant-la. Fumar la colònia amb tabac en combustió. Insecte. -VeterinàriaÉs una parasitació poc freqüent. el fet de tenir una reina amb polls. La presència de poll damunt les abelles en principi no és preocupant. De l’eclosió dels ous surten unes larves que minen la cera. El polls cauen damunt el paper ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . ja que les campanyes d’eradicació de la Varroa han aconseguit eliminar en gran part aquest insecte. una repercussió negativa sobre la població en general. damunt els pans de mel operculada. tot dibuixant un conjunt de galeries blanquinoses i ramificades. Picadura de tabac.El poll col·loca els seus ous blancs. -EfectesLa visualització dels polls o de les galeries fetes per les seves nimfes. Les galeries són construïdes per entremig de la gruixària dels opercles. tot vigilant no anestesiar les abelles (5 bocanades de fum). En l’extrem final de la galeria la nimfa es transformarà en un insecte adult perfecte.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES POLL DE LES ABELLES o Braulosi -CausaBraula caeca.

La seva eficàcia és molt discutida. cal cremar-lo.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES engreixinat del fons de la colònia. Repetir el tractament 3 cops a intervals d’una setmana. que un cop retirat. Utilització de vapors del Timol. S’ha observat que les reines marcades no solen presentar polls. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE .

-TractamentQualsevol insecticida de contacte específic per a mosques. *** és una malaltia típica de caixes fluixes. -EfectesVisualització d’abelles mortes que tenen una larva en el seu interior. -BiologiaAquesta mosca pon els seu ous en els quadres de la colònia. -Veterinària. ja que una colònia forta mai permet l’entrada d’animals forans.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES APIMIASI -CausaSenotainia tricuspi. Insecte.Visualització de la mosca present en els quadres estirats de cera. A vegades s’observa un capoll vermellós amb un petit orifici per on ha sortit la larva de la mosca. Mosca. És una patologia de difícil diagnòstic i que moltes vegades es presenta en caixes terminals que han patit alguna altra malaltia molt greu. ja que és un ambient molt òptim per al creixement de les seves larves. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE .

la incidència de corrents d’aire de forma directa sobre la piquera i les colònies fabricades amb materials que afavoreixen la condensació de vapor d’aigua en el seu interior. amb poques hores de sol a l’hivern. El seu cicle és de 2-3 dies. amb pèrdues de molt de bestiar durant l’hivern. que contaminen l’aliment i aquest per via digestiva a totes les altres. -BiologiaMicroorganisme que es desenvolupa a l’interior de l’intestí de les abelles. una orientació incorrecta dels ruscs. Les espores són viables fins i tot durant dos anys. La malaltia també es dissemina a partir del material apícola contaminat. -EfectesLa disminució de la longevitat de la vida de les abelles. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . abellots i reines. així com per la deriva o el pillatge. fins i tot entre les caixes ja malaltes. en canvi. Hi ha factors que afavoreixen l’expansió de la malaltia: la presència d’aigües estancades pròximes als ruscs. els ous.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES NOSEMIOSI o Nosemiasi -CausaNosema apis Zander. larves i nimfes mai són atacats. La transmissió de Nosema es veu potenciada pels excrements de les primeres abelles afectades. aigua que es converteix posteriorment en un medi de cultiu molt òptim per a Nosema. obreres. Microorganisme Protozou. -ExpansióÉs una malaltia altament contagiosa i per tant cal prendre tota classe de precaucions per evitar-ne la transmissió.

Ruscs bruts i plens d’excrements diarreics. disminuint posteriorment la seva activitat i productivitat. Tenen l’abdomen molt gran. És una malaltia bacteriana. o sigui que les abelles moren dins el rusc i els cadàvers cauen davant la piquera. amb molta femta a dins. on l’abella inicialment es mostra inquieta. Externament a l’abdomen es poden veure les glàndules cereres.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Malaltia que es manifesta externament amb mortalitat en forma d’ARC. -VeterinàriaA partir dels símptomes es possible fer un diagnòstic. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Les abelles presenten paràlisi. Intestins de color blanc – lletós que arriben a desaparèixer. tot i que una bona observació de l’aparell digestiu facilita la feina. per tant. -TractamentTetraciclines vitaminades (ZOOSALTETRA 250) Fumagillina (FUMIDIL B) Àcid etil-mercurit salicílic (NOSEMAK) Flamejar els estris de treball per evitar la transmissió. Malaltia típica de finals d’hivern. tremolen i sembla que no saben volar. Quadres de diarrea. *** les colònies fortes i netes conviuen amb Nosema sense patir la malaltia. caldrà fer un tractament complet amb antibiòtics.

Les taques de diarrea esquitxen els quadres i les parets de la caixa. L’abdomen de l’abella és gran i distès. per tant no visible a ull nu. -VeterinàriaÉs una malaltia difícil de diagnosticar per part del veterinari. Els excrements són grocs clars i les abelles netegen ràpidament aquests excrements. o bé juntament amb d’altres ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . *** malaltia poc freqüent i que sol aparèixer conjuntament amb la nosemiosi -EfectesL’abella llença excrements amb gran facilitat i al mínim estímul (diarrea). subclínica. Les abelles solen morir fora de la colònia. La deriva i el pillatge faciliten la disseminació de la malaltia a d’altres colònies. Un cop a l’intestí l’espora germina i el protozou es multiplica.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES AMEBIASI o Amebosi -CausaMalpighamoeba mellificae. ja que és poc clara i sol presentar-se de forma esporàdica. Microorganisme Protozou -BiologiaMicroorganisme format per una sola cèl·lula. que fabrica espores per protegir-se de l’exterior. -ExpansióLes espores són ingerides per les abelles joves que treballen a la colònia netejant la cera i els quadres. Quan l'abella defeca allibera noves espores amb les seves femtes. ja que són molt rics en sucres (femta dolça).

La caixa infectada cal que sigui netejada d’espores. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . desapareix quan la causa infecciosa decau. per tant la fusta ha de ser flamejada i la cera fosa. Es pot intentar veure les espores amb el microscopi i l’estat dels intestins. És una malaltia que moltes vegades. -TractamentEl transvasament de la colònia a una caixa no infectada permet controlar la patologia. de la mateixa forma que apareix.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES malalties més importants. Caldria un tractament de suport amb una bona higiene i amb una alimentació artificial de qualitat.

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . paralitzades i incapaces de volar. Espiroplasma.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES EL MAL DE MAIG -CausaÉs una malaltia molt desconeguda i que té moltes causes i totes elles molt poc clares: Desequilibri entre la quantitat de larves presents a la colònia i el nombre d’abelles mainaderes disponibles. -CursLes abelles mainaderes es veuen obligades a ingerir grans quantitats de pol·len per poder satisfer totes les larves que s’estan desenvolupant. Intoxicació a partir de pol·len. Microorganisme La presència de molsa. L’excés de pol·len s’acumula a l’intestí. Les abelles cauen davant el rusc. provocant una mena d’empatx que pot arribar a ser tòxic per a l’abella. -EfectesAbelles que no defequen i que presenten l’abdomen dilatat. tremolant. Les abelles moren prematurament Les abelles mortes no presenten cap alteració morfològica. Falta d’aigua.

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . on les abelles mortes són negres i sense pèl.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -VeterinàriaCaldria primer de tot diferenciar aquesta malaltia de l’anomenat mal negre. També es podria fer una observació dels intestins de les abelles afectades. -TractamentAdministrar als ruscs una alimentació bastant diluïda (xarop líquid) per afavorir així el trànsit intestinal. per tal de veure la presència de pol·len.

però la seva presentació conjunta pot provocar greus problemes a la colònia: Alimentació de mala qualitat o fins i tot fermentada. Mala ventilació de la caixa. Excés d’humitat. Si tenim sospites d’infecció bacteriana cal fer un tractament complet. Complicació de la malaltia coneguda com amebiasi. -EfectesLa presència a la taula de vol o a les parets exteriors del rusc d'excrements pastosos.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES DIARREA o Disenteria -CausaÉs una malaltia multifactorial. i per tant determinar que es tracta d’una simple alteració intestinal. grocs o marronosos. Una bona higiene. Moltes causes més. -TractamentEvitar la humitat amb una correcta ventilació de les caixes. on cada causa és poc important. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . amb una alimentació artificial de qualitat. amb Tetraciclines (veure el tractament de la loque). normalment d’origen bacterià. Enclaustrament excessiu del bestiar. moltes vegades no identificables. -VeterinàriaEn aquesta situació és important descartar malalties més greus.

Reserves de mel situades en l’alça superior i en canvi inexistència de mel en el cos de cria.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES MORT PER FAM -CausaMoltes causes poden determinar aquesta situació: Mal maneig. Es produeix un desequilibri. fet que dificulta la seva alimentació. on la mel deixada per la hivernada no és suficient. Una altra situació de fam es produeix quan. en l’època de baixes temperatures. la pinya d’abelles és petita i les reserves de mel estan massa allunyades del centre del cos de cria. deixant a fora l’últim terç del cos. ja que els nèctars que aporten les recol·lectores a la colònia no són suficients per alimentar la gran quantitat d’abelles que s’estan desenvolupant. -EfectesEls quadres no tenen gens de mel. Quadres amb mel. Una interrupció brusca per part de l’apicultor de l’alimentació artificial d’arrencada. però les abelles no han tingut accés a ella. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Una pinya d’abelles excessivament petita per passar l’hivern. -CursA l’inici de la primavera les reserves de mel estan esgotades i en canvi la població creix amb força. ja que el pol·len és un aliment proteic però poc energètic. Poden haver-hi cel·les plenes de pol·len. ja que la pinya d’abelles era massa petita. Les abelles mortes es troben al fons de la colònia o bé introduïdes en l’interior de les cel·les.

tot evitant sobreexplotar les colònies. Concentrar les reserves de mel per a la hivernada en el centre de la colònia. on la presència d’abelles mortes dins de les cel·les certifiquen una mort per fam. Realitzar les alimentacions artificials d’arrencada de forma contínua i controlada per l’apicultor. tot i que les serradures poden provenir del pillatge per part d’abelles. evitant fer-ho en períodes amb floració.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -VeterinàriaA partir de l’observació dels quadres del cos de cria. ratolins o d’altres competidors. La presència de serradures de cera ens pot ajudar. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . per afavorir la disponibilitat de mel per part de les abelles que conformen la pinya. -TractamentAmb un bon maneig.

Els opercles estan enfonsats i foradats. -EfectesEs produeix un desequilibri entre la població adulta i la població en fase de creixement.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES CRIA MORTA PEL FRED -CausaAlgunes de les causes que provoquen aquest desequilibri entre cria i abelles mainaderes són: Colònia dèbil amb abundant cria. Normalment les abelles fan pinya en els quadres centrals de les colònies. on les larves mortes tenen una textura filant. ja que tot plegat sol ser un error de maneig. La larva morta és seca o viscosa. Per tant es comença a veure cria morta pels marges dels quadres i més tard cap al centre. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . degut per exemple a una intoxicació. Amb l’ajuda de l’apicultor cal investigar quines són les últimes accions que s’han fet en les caixes del rusc. Desaparició de les recol·lectores de forma brusca. deixant refredar els quadres més allunyats. Mal maneig. Les larves perden el color blanc – marfil i agafen un color blanc – groc. -VeterinàriaCal no confondre aquesta malaltia amb la loque. i la cria es presenta saltejada. on l’apicultor introdueix quadres amb cria sense augmentar el bestiar. fins a convertir-se en un color marró – negre. però mai filant.

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE .MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -TractamentRestablir l’equilibri entre la cria i la població adulta.

. inhalació o per ingestió.. Malathion. Organofosforats: Parathion. e) Mort. Fosalone. amb moviments parcialment descoordinats... el til·ler. Diquat. Carbendazima. amb violents espasmes de potes i antenes.. Aldrin. • Fungicides: Captafol. DNOC. • Herbicides: Paraquat. Cipermetrina. • Fums de fàbriques amb presència d'arsènic o sofre. Dinocap. -ExpansióEls insecticides actuen per contacte. c) Fase crítica: fase d'anestèsia o de tremolors. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE .MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES INTOXICACIONS -CausaMoltes causes diferents poden provocar aquesta alteració: • Nèctars tòxics. Benalaxil. Fluvalinat.. HCH. d) Fase adinàmica: amb poques contraccions convulsives de potes i antenes.. -Cursa) Fase de latència: sense símptomes visibles i amb un comportament normal. Piretroids: Deldametrina. Dieldrin.. Lindà.. b) Fase d'excitació: apareixen els primers símptomes d'intoxicació.... • Ús de mata-formigues en excés • Insecticides utilitzats en agricultura: Organoclorats: DDT. on l'abella és incapaç de moure's. el safrà. com l'eucaliptus. Les abelles que treballen fora recullen pòl·lens i nèctars enverinats amb aquests productes. Fenvalerat. Alaclor. el ranuncle. on l’abella només respon a estímuls químics o mecànics.

produint-se baixes sense cap raó aparent. 2. 3. i determinar possibles responsabilitats. -Tractament• No hi ha cap tractament possible • Tancar les abelles mentre dura el període curt de fumigació o millor canviar d'emplaçament • Reunir les poblacions afectades i febles. -VeterinàriaDeterminar l’origen de la intoxicació. Cadàvers apilonats davant la piquera o abelles agonitzant que s'enfilen per les herbes del voltant.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES -Efectes1. 4. Compensar la manca de bestiar amb una bona alimentació i amb abeuradors controlats ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . També caldrà fer una presa de mostres: un grup de 500 abelles seques i netes (50grams) i un quadre de cria i pol·len d'uns 15x15 cm en una caixa de cartró o fusta (laboratori). La intoxicació pot afectar fins i tot les abelles mainaderes i les larves. El nèctar i el pol·len en són els responsables. Típic de productes amb alta toxicitat. tot i que no veiem abelles mortes. ja que falten les abelles recol·lectores que han mort al camp (malaltia de la desaparició). Altres rusquers veïns experimenten el mateix fenomen. que sol ser un agricultor o cooperativa. on dins dels ruscs hi ha molta cria però poc bestiar. Colònies que disminueixen en nombre. Es pot veure una gran mortalitat.

Es pot veure més d’un ou per cel·la. La major dificultat és trobar quina causa és la responsable. Augment incontrolat de cel·les de mascles per la presència d’una reina verge o d’una reina forra. Un filferro massa gruixut que aguanta els quadres de cera. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . apareixent més d’un ou d’abella per cel·la. Un cop corregit el problema. L’espai del niu de cria és limitat. Canibalisme. com la loque. la situació canvia de forma molt espectacular. coincidint amb períodes de fam. Malalties. L’espai intern de la cel·la és més petit i això dificulta la posta i el desenvolupament de larves i nimfes.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ALTERACIONS DEL POLL -CausaMoltes causes diferents poden originar aquesta alteració: Una reina vella o genèticament dolenta. Cera excessivament vella i negra. que afecta les larves. Els apicultors que controlen periòdicament les seves abelles no solen tenir problemes amb la cria. -TractamentBon maneig. La mort de la reina sense substituta i on les obreres comencen a pondre. -VeterinàriaQuan veiem una zona de cria poc compacta o molt dispersa ho hem de considerar com un fet anormal. de forma freqüent sol produir-se cap als finals d’estació. Aturades de la posta per excés de fred o calor.

granotes. animals que volen aprofitar-se de les reserves de mel i proteïna que disposa el rusc: Rosegadors: grans quantitats de serradures fosques i restes d’opercles davant la piquera. Cetonia melliciborus: escarabat poc important que construeix candelers amples i sinusoides per dins dels quadres. molt habituals en els ruscs. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Llangardaixos. i aquests peus col·locar-los dins de 4 pots amb oli. Forficula auricularia.. un festí per abordar. Solen trobar-se sota les tapes i la seva alimentació és en general a base de defecacions. Pica-soques. Una colònia és.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ENEMICS DE LES ABELLES -CausaMolts són els possibles enemics de les abelles. -TractamentEn el cas de ratolins i escarabats una bona solució és la reducció de la piquera amb un excluidor de bestioles. En el cas de l’abellerol es recomana el canvi d’emplaçament o sol·licitar indemnitzacions per les pèrdues.. libèl·lules. abellerol: ocells insectívors que gaudeixen de l'avantatge d’ésser espècies protegides. capturen les abelles recol·lectores. peixos. que interromprà el camí de les formigues. per tant. Sembla ser que aquests insectes podrien ser reservoris de la loque. Formigues: observem cel·les buides de mel. Tant l’eruga com la papallona s’alimenten de les substàncies dolces de les plantes. Tisoretes. larves o nimfes Acherontia atropos. En el cas de les formigues el sistema més econòmic és el d’elevar la caixa amb uns peus. tot i que de vegades també mengen mel.

MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE .

Bacteri: microorganisme unicel·lular i procariota que pertany al regne de les moneres. Asimptomàtic: presentació d’una malaltia que en el seu curs no manifesta senyals visibles que facilitin el seu diagnòstic. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Bactericida: substància que mata els bacteris. Arna: papallona coneguda en castellà amb el nom de “polilla”. amb 6 extremitats. i abdomen. Acaricida: substància que mata els àcars. Els abellots practiquen la deriva de forma molt freqüent. Cutícula: armadura protectora exterior que trobem protegint alguns animals. Deriva: fenomen pel qual abelles d’una caixa visiten altres colònies amb finalitats de pillatge o per simple desorientació. Diagnòstic diferencial: mètode comparatiu entre malalties per evitar confondre símptomes. Anestèsia: pèrdua de la sensibilitat en una regió o en la totalitat del cos.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES VOCABULARI: Àcar: artròpodes aràcnids que poden ser paràsits i que es caracteritzen per tenir unes peces bucals per poder succionar. Artròpode: grup d’animals amb exosquelet de quitina i que representen el 80% del total d’animals que viuen a la Terra. com per exemple els insectes. Aràcnid: classe d’artròpodes que presenten el cos dividit en cefalotòrax. Capoll: anomenat també Crisàlide. Al·lopècia: pèrdua del pèl que recobreix el cos. Cel·la: cadascun dels hexàgons de cera que conformen la colònia i que les abelles utilitzen per emmagatzemar nutrients i per criar els immadurs. és una estructura que serveix de recipient per a l’organisme que en el seu interior està realitzant la metamorfosi. Crostes: estructura endurida formada a partir de la dessecació d’un teixit.

Espasmes: convulsions involuntàries de la musculatura corporal. La larva és un cuc blanquinós disposat en l’interior de les cel·les i que rep una alimentació líquida rica en proteïnes. Fong: organisme eucariota i heteròtrof que pot ser patogen. Infestació: acció d’infectar-se d’un ésser viu paràsit. Forra: dit de la reina que no és fèrtil i que no pon ous fecundats. Espora: estructura de resistència que fabriquen alguns organismes per protegir-se de les condicions adverses del seu entorn. Ens informa de la regió superior d’un cos. Genètica: ciència del camp de la Biologia que estudia la informació dels gens. Enclaustrar: tancar les abelles dins de la caixa a partir de l’obstrucció de la piquera. Exosquelet: armadura quitinosa que dóna forma i resistència als artròpodes. Pertany al regne dels fongs. Les espores són també les llavors que un cop germinen originen els fongs. Latència: fase de inactivitat d’un patogen. Hoste: dit d’aquell organisme que serveix de refugi i supervivència d’un paràsit. Hifes: estructures tubulars que constitueixen el miceli d’un fong. ja que aquests no tenen esquelet intern.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Dorsal: característica que ens permet situar les diferents regions anatòmiques que té un ésser viu. En l’apicultura l’interès se centra en l’obtenció d’abelles més resistents. Hemolimfa: teixit fluid que actua com de sang. És una tècnica molt utilitzada per a la transhumància. tot esperant períodes més favorables per a la seva reproducció. Entomologia: ciència que estudia els insectes. Fitosanitari: producte generalment químic que s’utilitza en el sanejament de les plantes. Filant: substància viscosa que quan s’estira es presenta en forma de fils. Larva: estadi immadur i inicial en el desenvolupament de la cria de les abelles. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . més dòcils i més productores.

Muda: anomenada també Ecdisi. Microorganisme: anomenat també Microbi. A vegades altres bestioles poden intentar aquest furt. En aquest estadi la cel·la es presenta de forma operculada. és aquell ésser que es caracteritza per no ser visible a ull nu. Subclínica: presentació d’una malaltia sense símptomes clars i que la colònia suporta sense gaires alteracions. Patogen: ésser que té la propietat de poder originar una malaltia. Paràsit: organisme que viu a costa d’un altre organisme. és el procés a partir del qual l’insecte canvia el seu exosquelet i en forma un de més gran per afavorir el seu creixement. Producte actiu: substància que té la característica de ser efectiva contra un patogen i que sol anar acompanyada d’un excipient. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Niu de cria: zona central de la colònia amb millor temperatura i disponibilitat de nutrients. Protozou: organisme unicel·lular eucariota. Patologia: sinònim de malaltia. Sistèmic: que actua a nivell de tot el cos gràcies al sistema circulatori. Posologia: és una disciplina mèdica que ens informa de les pautes i dosis que hem de seguir per fer correctament el tractament d’una patologia. Aquesta zona es destina a la posta i a la cria d’immadurs. on es produeixen grans transformacions morfològiques i estructurals. Tòpic: d’aplicació damunt mateix del teixit superficial. Rusquer: grup de ruscs col·locats en una zona determinada. Patogen oportunista o secundari: ésser que provoca una malaltia quan les condicions del seu entorn li són molt favorables i l’hoste presenta debilitats defensives. Nimfa: anomenada també Pupa. Estadi de metamorfosi de l’abella. Quitina: substància proteica que forma l’exosquelet dels artròpodes. Pillatge: robatoris de mel que es produeixen generalment entre caixes d’abelles.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Miceli: organització exclusiva dels fongs formada per unes estructures tubulars on hi han els citoplasmes cel·lulars i els corresponents nuclis.

ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Virus: ésser molt senzill i paràsit estricte que necessita de les cèl·lules per poder-se multiplicar.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Vector: organisme que actua de vehicle transportador d’un patogen Ventral: sistema de referència anatòmica per indicar que una estructura es troba en la part baixa del cos d’un organisme. És el causant de moltes patologies.

Instituto de investigaciones lecheras. R. <<Àcido oxàlico y el tratamiento de limpieza radical de otoño-invierno>> dins de Vida Apícola nº85. <<Resistencia de la Varroa al fluvalinato>> dins de Vida Apícola nº64. <<Enfermedades de la abeja. <<Àcido oxàlico. (2000). i altres. J. <<Biologia i Control de Varroa>> dins de Vida Apícola. i altres. <<Ascosferiosis.D. i altres. dins de Vida Apícola nº28. i altres. i altres. Cardenal. Experiencia en el sur de Italia>> dins de Vida Apícola nº102. Barbero. A. (1992). Arzone. A. <<Investigación sobre la acción de los pesticidas en la abeja>> dins de Vida Apícola. Arculeo. <<Ascosferiosis>> dins de Vida Apícola. Bosacoma. (1997). Análisis de los factores que favorecen la enfermedad>> dins de Vida Apícola nº40. ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . J. ¿está perdiendo su eficacia en el control de la loque americana?>> dins de Vida Apícola nº103. (2000). <<Lucha alternativa contra la varroasis>>.M. <<Diagnóstico de acariasis i nosemiasis>> i <<Diagnóstico de micosis i loque>> dins de Vida Apícola. Barbattini. sección apícola. C. P. (1995). (1999). Castany. <<Métodos de lucha contra la varroa en Italia nororiental>> dins de Vida Apícola nº75. i altres. (1994). Beetsma. Cardenal. (1990). J. R. i altres. M. i altres. Anton. <<Terramicina. I. Claves de identificación i tratamientos>> dins de Vida Apícola nº53. <<Àcido oxàlico en la lucha contra Varroa>> dins de Vida Apícola nº96.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES BIBLIOGRAFIA Alippi. i altres. (1996). CEAG de Cádiz (1988). <<Tratamiento de las distintas enfermedades>>. Charriere. Colombo. J. J.

i altres. Molins. L. Fernández. (1976). (1999).L. M. i altres. Kraus. <<Mecanismos de resistencia de la abeja frente a Varroa>> dins de Vida Apícola nº97. (1995). J. Higes.P. M. Editorial Labor. i altres. <<Preferencias de Varroa jacobsoni por abejas de diferente edad>> dins de Vida Apícola nº103. J. S. i altres. (1991). Faucon. (1999).P. <<Sobre el ciclo biológico de Ascosphaera apis>> dins de Vida Apícola ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE .L. Jean Prost. (1998). i altres. <<Varroa. <<Once años de Varroasis>> dins de Vida Apícola. (1994). <<El fenómeno de la resistencia natural a la varroasis>> dins de Vida Apícola nº74. i altres. Faucon. Estudios de sensibilidad al fluvalinato>> dins de Vida Apícola nº89. algunas consideraciones sobre la situación actual>> dins de Vida Apícola nº65. Frisch. K. M. J. (1998). <<Las avispas son portadoras de varroa>> dins de Vida Apícola. (1990). N.A.M. N. i altres. <<Nosemiasis en el Bierzo>> dins de Vida Apícola nº50. J. (2000). J. J. (1998).MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Del Hoyo. Apicultura. (1995). <<Aspectos generales sobre el pollo escayolado y estrategias para su control>> dins de Vida Apícola. i altres. Flores.M. Higes. <<Anotaciones sobre la melanosis de las abejas>> dins de Vida Apícola. Ediciones Mundi-Prensa. Gilliam. <<El mal negro>> dins de Vida Apícola nº87. Gerig. <<Fluvalinato: Disminución de la eficacia en el control de la varroasis en Argentina dins de Vida Apícola nº98. i altres. Hermoso. B. Molins. <<Eficacia de fungicidas frente a la micosis>> dins de Vida Apícola nº43. Eficacia acaricida en el control de la Varroosis>> dins de Vida Apícola nº 95. i altres. Fernández. <<Rotenona. La vida de las abejas. Flores. (2000). <<Diez años con loque americana en Argentina>> dins de Vida Apícola nº103. M. P. <<Virosis. J. Koeniger.

E. i altres. J. Puerta. Rademacher. W. (1991). F. (1995). Pajuelo. Orantes. (1990). ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . Puerta. <<Micosis i cosecha de miel>> dins de Vida Apícola nº52. <<Detección de Varroa resistentes al fluvalinato>> dins de Vida Apícola nº94. C. (2001).F. Rademacher. (1998). i altres. i altres. i altres. Puerta. <<Enfermedades secundarias a la parasitación por Varroa jacobsoni>> dins de Vida Apícola nº43.G. <<Algunas aportaciones sobre la ascosferiosis en Apis mellifera>> dins de Vida Apícola. F. Pajuelo. Ruttner. (1999).G. <<Desarrollo de Varroa jacobsoni. Editorial Acribia S. i altres. <<Amebosis i tripanosomiosis>> dins de Vida Apícola nº102. Puerta. <<Algunas secuelas de Varroa>> dins de Vida Apícola. F. Pajuelo. F. i altres. J. una posibilidad a considerar en la lucha contra el ácaro>> dins de Vida Apícola nº105.A. <<Situación Actual de nosemiasis i varroasis>> dins de Vida Apícola nº88. i altres. Los factores condicionantes>> dins de Vida Apícola nº46. A. <<El ácido fórmico en el tratamiento contra la varroasis>> dins de Vida Apícola nº101. (2000). G. (1991). i altres. E. <<Mecanismos reguladores de la reproducción de Varroa jacobsoni>> dins de Vida Apícola. F. Ravazzi.G. Enfermedades de la abejas. <<Entomofauna asociada al colmenar>> dins de Vida Apícola nº74.MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Orantes. <<Invasión de ácaros en las colonias de abejas>> dins de Vida Apícola nº50. Ritter. << Vaselina. i altres.F. (2001). Curso de apicultura. <<Selección i cria de abejas melíferas>> dins de Vida Apícola. <<La virosis en la apicultura española>> dins de Vida Apícola. (1995). F. (2000). A.S. i altres. Editorial de Vecchi. A. Pettis. Rosenthal. Puerta. (1992). J.

<<Problemas toxicológicos en apicultura>> dins de Vida Apícola. Vandame. <<Ensayos con abejas europeas i africanizadas en México>> dins de Vida Apícola nº88-89-90. Valenzuela. <<Varroasis i desarrollo larvaria de las abejas>> dins de Vida Apícola nº45. M. Serrano. F. i altres. i altres. Ch. <<Estrategias de supervivencia de las colonias de abejas>> dins de Vida Apícola ESTEVE MIRÀNGELS I FEIXAS – APICESTEVE . I. i altres. <<Ciclo biológico y acción patógena de Acarapis Woodi>> dins de Vida Apícola Soler. R.<<Cría de abejas melíferas resistentes a enfermedades>> dins de Vida Apícola nº30. (1991). (1991). (1998).MANUAL DE LES MALALTIES DE LES ABELLES Schousboe. H. S. <<La varroasis altera la orientación de las abejas>> dins de Vida Apícola nº48. Wille. (1998). Taber.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful