You are on page 1of 11

TEMA 12

Tema 12
LLENGUA I SOCIETAT EN EL DOMINI LINGÜÍSTIC ACTUAL: ÀMBITS D’ÚS, REGISTRES I ACTITUDS. PREJUDICIS LINGÜÍSTICS

Registres 4. Diglòssia 5. Llengua i societat 2. Prejudicis lingüístics ÍNDEX 1. Bilingüisme 4.1 El conflicte lingüístic dins la sociolingüística catalana ---------------------------------------------------------------- 2 ---------------------------------------------------------------- . Conflicte lingüístic 6.1 El bilingüisme dins la sociolingüística catalana 5.1 La diglòssia dins la sociolingüística catalana 6.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. registres i actituds. Autoodi 3. Actituds lingüístiques.

Barcelona.. Ed. Aproximació crítica a la sociolingüística catalana. VALLVERDÚ.. L. 1969. Nosaltres els valencians. A. Llenguatges i desequilibris socials. 62. Ed. Ed. Ed. Fets i ficcions. València. V.. Curs de sociolingüística / 1. València. MOLLÀ. Bromera. PALANCA. 62.. Ed. FUSTER. 1987.. 1988. La Magrana. Tres i Quatre. Alzira.. registres i actituds. Ed.. NINYOLES. 62. J. F. ---------------------------------------------------------------- 3 ---------------------------------------------------------------- . A. BADIA I MARGARIT. Ed. VIANA. PITARCH. Tres i Quatre. 1989. Ed.. Ciutat de Palma. MOLLÀ.. Conflicte lingüístic valencià. 1962.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. 1980. Tres i Quatre. Barcelona. ---. Curs de sociolingüística / 2. Barcelona. Llengua i cultura als Països Catalans. ---. Ed. C.. Bases per a una política lingüística a l’estat espanyol. València. Bromera. V. Barcelona. Prejudicis lingüístics BIBLIOGRAFIA • • • • • • • • • • ARACIL. Papers de sociolingüística. 1975. Alzira. Idioma i prejudici. T. T. L. R. 1976. Ed. 1964. Moll. 1982.

TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. Demostrava que la interferència lingüística. sobre la resta de parlants i sobre els parlants d’altres comunitats. segons la qual els fets lingüístics eren “naturals”. analitzava els mecanismes i les causes estructurals de la interferència lingüística. És en aquest sentit que cal distingir entre “grup de pertinença” i “grup de referència”. Amb tot. S’insinua un canvi de mentalitat. com també l’existència de prejudicis distorsionadors d’aquesta cohesió. conflicte lingüístic. Lluís Aracil ha arribat a afirmar que “l’única manera de canviar les actituds és canviar l’ús afectiu”. no hem de menystenir que les actituds estan constituïdes per creences. definia el marc sociocultural en què es produïa el contacte de llengües. Contràriament. Mollà i A. El tall més visible amb la tradició anterior és la creació d’una terminologia específica per als fenòmens sociolingüístics. Així. En aquest sentit. De fet. ---------------------------------------------------------------- 4 ---------------------------------------------------------------- . no podien explicar-se sense tenir en compte les variacions socioculturals i la interacció de diversos grups socials. El camp de la sociologia del llenguatge representa simplement una altra manera d’acostar-se a la relació entre les llengües i les persones. Representa l’abandó d’una determinada fraseologia clarament antisociolingüística. El foment de l’autoodi i de l’anticatalanisme al País Valencià n’és un exemple paradigmàtic. I encara entre “grup de referència positiu” (aquell grup que representa uns valors i unes normes de conducta desitjables) i “grup de referència negatiu” (aquell que representa valors. Actituds lingüístiques Segons T. Prejudicis lingüístics 1. però que no són el comportament mateix. sentiments i tendències que provoquen un determinat comportament. Viana “una llengua existirà en la mesura que hi haurà usuaris que la faran servir”. els estudis sobre actituds interdialectals (internes de la comunitat lingüística) han posat en relleu el grau de cohesió o de dispersió de la globalitat comunitària. nocions com bilingüisme. el 1953. registres i actituds. Les persones no prenen en consideració només el propi grup lingüístic sinó els grups aliens. un aspecte important del nostre estudi seran les activitats lingüístiques. Les actituds prejudicioses són ben sovint alimentades pels contraris a la cohesió d’una determinada comunitat lingüística. el foment de l’orgull lingüístic i la lleialtat són actituds que influeixen positivament en el manteniment lingüístic i en la cohesió grupal. 2. Un element constitutiu de la comunitat lingüística és la constel·lació d’actituds que els membres de la comunitat exhibeixen sobre ells mateixos. el canvi i la variació. normes i conductes rebutjables). El criteri actitudinal es refereix al fet de compartir certes característiques de comportament per banda dels membres de la comunitat. Llengua i societat Una comunitat lingüística experimenta canvis interns que repercuteixen en la seua percepció de la realitat: canvis en la forma de la llengua i canvis en les funcions socials. diglòssia. Weinreich. etc.

El fenomen d’autoodi o d’identificació amb el grup dominant és vinculat a les activitats més familiars d’incorporació i d’identificació. L’individu és col·locat en un nou escenari. és característic de les classes mitjanes urbanes. registres i actituds. És per això que en una societat dinàmica (urbana i industrial) en què apareixen noves situacions. el moment. Aquesta identificació amb el grup dominat condueix a una sensibilitat més aguda respecte a la pròpia inferioritat. en coneix i n’usa diverses.Autoodi La ruptura amb el grup lingüístic originari obligarà a una reestructuració de la personalitat d’acord amb els motles del grup de referència.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. una variació estilística. Més encara: en la mesura que el parlant necessite dir coses noves. normalment pateix un greu conflicte. L’abandonament del grup lingüístic d’origen sovint comporta el sentiment d’hostilitat contra aquells que hi continuen integrats. les circumstàncies. En aquestes circumstàncies. el parlant triarà el registre que s’escaurà. L’autoodi “és el sentiment d’inferioritat que experimenten determinats individus per posseir els trets que els identifiquen com a membres d’un grup”. Ninyoles explica que l’autoodi està íntimament lligat al procés de mobilitat social i. vol integrar-se en el nou grup intensificant l’antagonisme i la intolerància envers el grup d’origen (autoodi). L’individu que s’esforça a negar els seus vincles amb el propi grup. Segons Isidor Marí. i un registre general. que tot parlant és “multiestilístic”. L’autoodi té com a primer efecte la identificació amb els interessos culturals dels grups dirigents. a una varietat no estàndard. ---------------------------------------------------------------- 5 ---------------------------------------------------------------- . Prejudicis lingüístics . haurà de crear nous registres que li permeten dir aquelles necessitats. els factors que defineixen els registres es poden ordenar a partir de quatre característiques: a) el tema de què es parla. de submissió i de domini. sinó que sovint va lligat a una intolerància militant respecte als qui segueixen usant aquell idioma. W. doncs. pel que fa al nostre país. el pas de l’idioma que hom considera “inferior” a l’idioma dominant no és tan sols una manera de trencar amb el grup cultural d’origen. 3. Per exemple. b) el nivell de formalitat. Allport (seguint les investigacions de Kurt Lewin) ha definit el sentiment d’autoodi com “el sentiment de vergonya que pot tenir algú per posseir les qualitats que menysprea en el propi grup. un registre especialitzat sol vehicular-se associat a l’estàndard. el fet que un registre s’associe a una varietat estàndard o a una varietat no estàndard. Podem concloure. Una variació contextual hi provoca. Segons els contextos en què es troba. R. ja siguen aquestes qualitats reals o imaginàries”. c) el canal de comunicació. Registres Qualsevol parlant no coneix ni usa solament una varietat estilística. correlativament es desenvolupen nous registres lingüístics. amb això. Cal tenir ben present les interaccions entre les varietats. i impulsa l’individu a repudiar aquelles característiques culturals i socials del grup al qual pertany. d) el propòsit o intenció. El psicòleg nord-americà G.

han fracassat en el seu propòsit. s’han de destacar les lúcides anotacions de Joan Fuster sobre la història social de la llengua catalana. on el català seria la llengua subordinada. Aquesta substitució consisteix en una seqüència d’etapes. Així. registres i actituds. una de les quals és el bilingüisme.Si viu en una comunitat en què hi ha dues llengües en contacte? Caldrà plantejar-nos si totes aquestes característiques responen a la realitat del terme. El bilingüisme es presenta com una solució de compromís entre dues actituds oposades. ---------------------------------------------------------------6 ---------------------------------------------------------------- . El bilingüisme del País Valencià suposaria un bilingüisme desigual. Lloar el bilingüisme és clarament una manera de buscar la conciliació. el bilingüisme suposa una situació desequilibrada. Cada vegada que han intentat definir massa restringidament el concepte. . de fer compatibles dues opcions antagòniques”. Fishman insisteix en el caràcter individual del bilingüisme en oposar-lo al caràcter social de la diglòssia. complementaris però no iguals. 4. .les inevitables tensions del conflicte.Si parla dues llengües a casa seua.Lluís Vicent Aracil És el primer autor que s’enfronta amb els aspectes ideològics del bilingüisme des d’una perspectiva sociològica. ben bé podem dir que la sociolingüística pren cos als Països Catalans amb el treball del valencià Lluís Vicent Aracil i Bonet.1. A allò que porta el bilingüisme és a la substitució lingüística total: el castellà és vist com a llengua superior. Suposa escollir/no escollir. El bilingüisme dins la sociolingüística catalana. la mitificació del bilingüisme com a valor suprem tendeix inequívocament a neutralitzar més –idealment almenys. Per a Aracil el bilingüisme és un mite (tracta sobretot el cas del País Valencià).Si parla correctament dues llengües? .TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. i és per això que no és una bona solució. Llevat d’alguns treballs de Badia i Margarit que suposen una revolució integradora del pensament tradicional. Weinreich dóna una definició genèrica: Bilingüisme és “la pràctica d’usar alternativament dues llengües”. el sentit ideològic de l’exaltació del bilingüisme és clar: “en un país on dues llengües entropessen a cada moment i una desallotja l’altra. Diu: “si el bilingüisme existeix és perquè hi ha algú seriosament interessat a afirmar-lo i propugnar-lo per alguna motivació que cal descobrir”.En quines circumstàncies podem dir que un individu és bilingüe? . Bilingüisme El concepte de bilingüisme és un dels més imprecisos en qualsevol de les diverses disciplines que el contemplen. encara que no les domine de la mateixa manera? . El mite implica que el castellà i el català són compatibles. Autors com Martinet són partidaris de mantenir aquesta definició genèrica. Prejudicis lingüístics 4. El mite bilingüista intenta d’amagar una desigualtat social. una invenció que disfressa una realitat molt diferent. Per a ell.

de diverses accepcions. afirmen que es tracta no d’un concepte unívoc. serveix per a impulsar i racionalitzar el canvi lingüístic. Aquestes manifestacions sociolingüístiques no tenen perquè ser en teoria conflictives. Per tant. aquest bilingüisme social testimonia l’existència d’un conflicte lingüístic que crea una disjuntiva com a solució: una llengua o l’altra. El problema sobre el bilingüisme apareix quan l’alternança de llengües ultrapassa els dominis de la persona i el territori. Estableixen una distinció fonamental entre dues classes de bilingüisme: • Individual: un individu parla dues llengües.Rafael Lluís Ninyoles Segueix la crítica ideològica d’Aracil i aporta algun element nou a la seua teoria. • En una segona etapa. • Per a ell. quan el bilingüisme s’estén a la comunitat social i. connotatiu. . Denuncia el “mite bilingüista”. per tant. • Territorial: en un territori administratiu s’inclouen dos territoris diferenciats des del punt de vista lingüístic. basant-se en Txepetx. El bilingüisme social és la situació més freqüent. l’ús d’una o l’altra llengua depén dels altres individus i grups socials d’aquella mateixa societat. ---------------------------------------------------------------- 7 ---------------------------------------------------------------- . Dins d’una unitat territorial apareixen uns conjunts d’individus que usen més d’un idioma: el propi i el d’un altre grup. Perquè puga plantejar-se aquesta disjuntiva. l’exaltació del bilingüisme entés com a recurs ideològic. entre: • bilingüisme individual. Substitució lingüística o normalització. i • bilingüisme territorial. Distingeixen. Prejudicis lingüístics Aracil distingeix clarament “bilingüista” (aspecte ideològic) de “bilingüe” (aspecte real).Toni Mollà / Carles Palanca Fent una anàlisi dels diferents intents d’acostament al tema de bilingüisme. abans és necessari que es plantege el conflicte de manera conscient. registres i actituds. influït per la sociolingüística nord-americana. Cap a l’any 1972 rectifica i dóna una definició de bilingüisme amb uns criteris més sociològics. és a dir. i esdevé de caràcter social. que ha servit precisament per a justificar la castellanització del País Valencià. sinó polisèmic.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. considera el bilingüisme com un assumpte privat i elimina la diferència entre el bilingüisme natural i l’ambiental (de Badia). Aquest segon seria per a Ninyoles desplaçat pel concepte de diglòssia. El bilingüisme implica una situació individual de contacte de llengües dins d’un context social en què les dues llengües estarien en un mateix estatus sociocultural i polític. segons la disciplina que pretén explicar-lo. . el “bilingüisme mític”. Aquesta alternança idiomàtica sol estar desequilibrada.

i de la diglòssia com un fenomen social. registres i actituds. la normalització i la creació d’una nova varietat lingüística. (La tradició posterior no respectarà aquesta restricció). Destaquen: Del monolingüisme en L1 (Llengua 1: català) es passaria al bilingüisme: aprenentatge de L2 (ús del català i del castellà). paral·leles a un bilingüisme individual i a un bilingüisme social. Ferguson qui l’any 1959 encunyà aquest terme. Prejudicis lingüístics Respecte al PROCÉS DE BILINGÜITZACIÓ parlen d’unes característiques com la regularitat i historicitat. Procés de bilingüització: procés de substitució lingüística o glotofàgia. però aquesta vegada en L2 (Llengua 2: castellà). La difusió d’aquest fou obra d’un altre sociolingüista nord-americà. i per tant. Fishman. produïda per la hibridació de les dues llengües (“Pidgin”). No és uniforme ni dinàmic. Examinen les etapes de la posterior “unilingüització” (seguint els treballs d’Aracil. Fishman parteix de la consideració del bilingüisme com un fenomen individual. però que no ho és per cap sector de la comunitat en la conversa ordinària”. Diglòssia Fou A. Txepetx: Proposa com a més operatiu d’analitzar-ho sota la perspectiva d’una diglòssia individual i una diglòssia social. els conceptes no queden delimitats. vehicle d’un cos de literatura ampli i respectat. altament codificada. al costat dels principals dialectes de la llengua. hi ha una varietat molt divergent. Definició de Ferguson: “situació lingüística relativament estable en què. i per últim al monolingüisme. Artigues i Calvet). 5. apunten tres vies: la substitució lingüística. A més. Cal remarcar el fet que la diglòssia està referida a un tipus de relació específica entre varietats que s’estableixen al si d’una mateixa llengua. que és àmpliament apresa en l’educació formal i usada sobretot com a llengua escrita i com a parlar formal. J. Pel que fa al desenllaç del bilingüisme social.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. ---------------------------------------------------------------- 8 ---------------------------------------------------------------- . procedent d’un període més antic o d’una altra comunitat lingüística. Estudia la relació entre tots dos fenòmens i estableix quatre grups: • diglòssia i bilingüisme • bilingüisme sense diglòssia • diglòssia sense bilingüisme • ni diglòssia ni bilingüisme Crítiques a l’esquema de Fishman: Dittmar: Falta de claredat conceptual. abandonament i oblit de la L1 (català). l’últim apartat és presentat més com a fictici que no pas com a real. Esquematisme massa perillós.

Prejudicis lingüístics 5. Vallverdú remarca la necessitat de no aïllar la diglòssia del context sociopolític en què el fenomen es produeix. L’esquematisme d’aquestes propostes ens fa difícil l’assimilació de situacions tan diverses. registres i actituds. Aracil i Badia i Margarit són reticents a emprar el terme de diglòssia. mentre que la situació de diglòssia i bilingüisme tendeix a difondre’s actualment.Francesc Vallverdú Segueix en tot l’esquema de Fishman. Sembla negar l’existència de situacions de bilingüisme i diglòssia estables. i així considerava que als Països Catalans dels segles XVI al XIX s’havia produït una situació de diglòssia sense bilingüisme. culturals. En obres posteriors (1971) ha insistit en el caràcter social del fenomen diglòssic.Rafael Lluís Ninyoles Ha estat el sociolingüista que més ha popularitzat el concepte a la Península partint de les mateixes fonts doctrinals. introduint la distinció entre diglòssia parcial i diglòssia total (tot seguint Weinreich). terme que posa de relleu la seua relació i independència amb la resta dels trets estructurals d’una societat: econòmics. socials. Aquest autor acceptà (1969) sense discussió la classificació de Fishman. polítics. i va afirmar que fins al segle XIX al nostre País hi havia una situació de diglòssia sense bilingüisme. La diglòssia dins la sociolingüística catalana Als Països de llengua catalana la teoria de la diglòssia que més èxit ha tingut ha estat la de Fishman. ---------------------------------------------------------------- 9 ---------------------------------------------------------------- . També introduí el concepte de diglòssia estructural.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús.1. . però en el moment de fer l’anàlisi històrica del XIX a Catalunya només parla de diglòssia o procés diglossificador. El mateix Ninyoles sembla haver-se’n adonat i en l’actualitat ha abandonat aquestes combinacions. . Per a Badia. En parlar de l’evolució del segle XIX l’anomena procés superador de la diglòssia. contra la sociolingüística nord-americana. però l’incorporen. el fenomen de la diglòssia en l’individu és transitori. Açò vol dir que la situació actual del País Valencià seria semblant a la del Paraguai o la Suïssa germànica.

• La creació. 6. Poc temps després emprendria una vasta enquesta sobre la situació de llengües en contacte a Barcelona. es limitava a destacar alguns aspectes socioculturals generals. en aquesta col·lusió d’idiomes. de cap instrument sòlid de defensa”. El conflicte lingüístic dins la sociolingüística catalana . i la considerava tan freqüent que podia passar per un factor normal en la història de les llengües. que afecta la llengua literària. Aquesta anàlisi implicava una clara crítica ideològica que obria camí a les investigacions posteriors. Fuster parla del que ell anomena “col·lusió d’idiomes”.1. Referint-se al període comprés entre els segles XVI al XX. tot insistint en els aspectes psicològics i lingüístics. En un altre treball analitza els tres factors que condicionen el conflicte lingüístic català: • L’ensenyament i els mitjans de comunicació que afecten l’aspecte de la llengua escrita. en terres valencianes. . el català no ha disposat fins ara. amb la qual cosa es mostra com el precedent més directe de l’anomenada “escola valenciana” de sociolingüística. i fins i tot abans que Aracil formulara la seua teoria. Saussure parlava de “superposició de llengües”. registres i actituds.Antoni Maria Badia i Margarit En un treball primerenc.Lluís Vicent Aracil Fou al voltant de l’any 1960 quan aquest investigador començà a utilitzar mètodes sociològics per explicar el conflicte lingüístic valencià. Prejudicis lingüístics 6. Aquest autor pensa que l’origen del conflicte lingüístic radica en el ---------------------------------------------------------------. . la recerca i l’alta cultura. Conflicte lingüístic Podem parlar de l’existència d’un conflicte lingüístic quan el contacte de llengües genera una situació en què dos sistemes lingüístics competeixen entre ells. i a partir d’aquesta experiència multiplicaria els seus estudis històrics sobre el conflicte lingüístic català. Joan Fuster havia esbossat ja (1962) una lúcida descripció històrica del problema. • El fenomen immigratiu que afecta la llengua parlada. Cal atorgar-li el mèrit de la utilització primerenca del terme “conflicte lingüístic” anterior a l’aparició de l’expressió “language conflict” en la sociolingüística americana.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. Llengua i cultura als Països Catalans. provocant el desplaçament parcial o total d’un sistema en els diversos àmbits d’ús lingüístic.Joan Fuster Alguns anys abans que Ninyoles donara a conéixer el seu estudi sobre el conflicte lingüístic valencià. Fuster s’anticipa a la crítica de les desviacions sociologistes: “cal no oblidar que.10 ---------------------------------------------------------------- .

Explicava la seua hipòtesi segons la qual a Catalunya s’havia iniciat un fort procés de normalització lingüística fins a 1939. cal tenir en compte les funcions lingüístiques de la societat. En una obra posterior afirma que les funcions socials del llenguatge i les funcions lingüístiques de la societat formen un cercle funcional. . en la mesura que mediatitza tant les funcions socials de la llengua com les funcions lingüístiques de la societat.11 ---------------------------------------------------------------- .Vicent Pitarch Entén que abordar el conflicte lingüístic valencià exigeix partir de postulats com els següents: • El català és la llengua pròpia del País Valencià • És. i • la consciència lingüística. ---------------------------------------------------------------. desplaçada del poder polític i social. l’eventualitat que el català en desaparega implica l’extinció del mateix País com a tal. Afirma que al costat de les funcions socials de la llengua. o bé a multiplicar-lo en forma de cercle viciós. . (Però aquest estudi no representa una veritable contribució teòrica). i. l’exponent més nítid d’identitat col·lectiva. El fet que les funcions lingüístiques siguen molt més complexes en la primera que no pas en la segona explica per què el conflicte lingüístic es manifestà primerament i amb més agudesa a Catalunya o al País Basc abans que al País Valencià. les quals són: • el control lingüístic.Francesc Vallverdú En un primer treball (1970) analitzà els orígens històrics del conflicte.Rafel Lluís Ninyoles Una de les aportacions més interessants de Ninyoles a la teoria del conflicte lingüístic ha estat en la distinció entre les funcions lingüístiques d’una societat avançada i les d’una societat endarrerida. El conflicte lingüístic és aquella conjuntura en què sorgeix el dilema entre aquestes dues opcions. per tant. sobretot. la qual cosa significava una via de solució del conflicte lingüístic. remarcant també les diferències socioculturals que hi havia entre el Principat i la resta de les terres catalanes. . Prejudicis lingüístics desajustament entre “les funcions socials d’una llengua” i “les funcions lingüístiques de la societat”. a Galícia. així mateix. la qual cosa portarà a l’extinció del sistema lingüístic. l’últim recurs contra l’alienació nacional. • El català és una llengua dominada. El factor polític és decisiu en el desenvolupament d’un conflicte lingüístic. el qual pot actuar de dues maneres: la resposta al desajustament pot consistir a corregir-lo.TEMA 12 Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús. registres i actituds. i greument amenaçada d’extinció. procés que anomenaria “normalització”.