You are on page 1of 1

Diumenge, 17 Dabril Del 2011 www.publico.

es/catalunya

pblic

Opini
Fora de joc
seus drets com a ciutad i que la llibertat dempresa no legitima que els treballadors, quan presten serveis, puguin veure limitats els seus drets fonamentals. Argumenta el Tribunal Constitucional que, en el cas de les subcontractacions, es produeix una situaci no prevista per la llei, fruit del que anomena un desdoblament de la condici empresarial. Per una banda, lempresa contractista assumeix la condici dempresari directe i les obligacions laborals davant dels treballadors. Mentre que una altra empresa, la principal, que s la destinatria ltima del treball i tamb dels conflictes laborals quan es produeixen, s la que pren algunes decisions que acaben afectant els drets dels treballadors de lempresa contractista. s a partir daqu que el Tribunal Constitucional considera que el fet de no protegir els drets fonamentals dels treballadors pel simple fet que lempresa que pren una determinada decisi no tingui cap relaci laboral directa amb ells suposaria deixar en paper mullat lexercici dels drets fonamentals. I argumenta que de poc servirien les garanties i tuteles del dret de vaga establertes en la legislaci laboral si noms protegissin de les decisions de lempresari directe, el contractista, i no de les adoptades per lempresari principal, que s el destinatari ltim de les reclamacions laborals i de la pressi que comporta la vaga. El tribunal, a ms, reconeix que la legislaci vigent no regula aquestes situacions i no ofereix garanties reals als treballadors, per recorda que els tribunals tenen lobligaci de garantir lexercici ple i real dels drets fonamentals. No seria acceptable diu que la llibertat de qu disposen les empreses per acordar processos de descentralitzaci productiva comports la prctica desaparici dels drets dels treballadors de les empreses contractistes i la impossibilitat de reclamar i aconseguir la tutela judicial daquests drets. Si aix passs, diu la sentncia i de fet, s el que passa molt sovint, es deixarien aquests treballadors orfes de tota garantia en lexercici dels seus drets fonamentals. La confirmaci de la complexitat daquests conflictes s que el Tribunal Constitucional deixa sense concretar com sha dexecutar la sentncia. Malgrat aix, es tracta dun pas endavant en la tutela efectiva dels drets. Ara, els tribunals socials poden explorar i aprofundir en aquest cam per aconseguir que en aquestes situacions els drets laborals siguin efectius i no paper mullat.
per opinar sobre larticle

Reflexions

tribuna

Andreu

MayayO

Drets efectius o paper mullat?


el constitucional, a favor de treballadors subcontractats
joAn

podrir-se a la pres

cOscubiela cOnesa

fAcultAt de dret. esAde

ins a 18 anys es va passar ngel Rekalde en diverses presons, uns 10.000 dies, la majoria en rgim dincomunicaci, 22 hores tancat a la cella i dues hores fent voltes pel pati, 12 anys sense vis-a-vis. La primera vegada que va plorar va ser quan va agafar en braos el beb duns amics que lhavien fet padr, feia una pila danys que no acariciava ning. En els llargs anys de reclusi en les presons de mxima seguretat de Cceres i Herrera de la Mancha va veure com senfonsaven els dirigents dels GRAPO i de la COPEL, lorganitzaci dels presos comuns. Ell va sobreviure pel suport exterior i per la seva vinculaci a un collectiu, per, sobretot, a travs de lescriptura i lestudi. Rekalde es va llicenciar en Cincies Poltiques i Sociologia i es va doctorar en Cincies de la Informaci. Rekalde era el germ dIzaskun, la noia que va veure morir entre els seus braos, amb el cos foradat pel plom de les bales, lanarquista Oriol Sol Sugranyes,

Desprs de 15 anys de reclusi, els presos surten amb la voluntat ferma de no tornar-hi mai ms
protagonista dissortat de la famosa fugida de presos bascos del penal de Segvia. Quan el conde de Montecristo, tal com Rekalde era anomenat pel seu amic i periodista Antoni Batista, va tornar al seu poble, el fum de les fbriques havia desaparegut i els seus companys de colla treballaven pel govern basc. El paisatge fsic i hum de la seva joventut havia canviat com un mitj. Malgrat la visi heroica del relat militant, els estudis apunten que, desprs de 15 anys de reclusi, els presos surten amb la voluntat ferma de no tornar-hi mai ms. Pocs etarres amb llargues estades a la pres, fins i tot aquells que no shan penedit dels seus actes, han tornat a posar en risc la seva llibertat. Aquesta ser, de segur, lactitud de Jos Mara Sargaduy, desprs de 31 anys, i dAntonio Troitio, desprs de 24 anys. Lenduriment de les penes i la privaci de llibertat fins a un mxim de 40 anys no sn tan sols actes duna crueltat gratuta, sin tamb una vulneraci del principi constitucional de la rehabilitaci i la reinserci social dels presos. El dolor de les vctimes no es guareix amb la revenja i un Estat de dret ha dimpartir justcia i respectar la no retroactivitat de les normes.
participa a:

javier jan

o sempre els drets reconeguts a les lleis poden ser efectivament exercits. s el que passa molt sovint amb els treballadors de les empreses contractistes davant de les decisions adoptades per lempresa principal, per a la qual presta serveis. Per aix s important la sentncia 35/2010 del Tribunal Constitucional, que pot suposar un punt dinflexi. El conflicte que resol la sentncia sorigina en una empresa de 24 treballadors que presta serveis de pintura per a una altra empresa, del sector de lautomoci, i ho fa en el mateix centre de treball daquesta. Desprs duna denncia per cessi illegal de m dobra i de reclamacions de millores salarials, els treballadors de lempresa contractista inicien una vaga legal. La resposta de lempresa principal s la rescissi unilateral del

contracte mercantil amb lempresa contractista. I el resultat ltim, lacomiadament dels treballadors basant-se en la necessitat damortitzar els llocs de treball, ats que lempresa contractista sha quedat sense feina. Fins aqu una situaci que, amb variables diferents, s relativament freqent. Les noves formes dorganitzaci empresarial han generat relacions triangulars que la nostra legislaci no ha previst i que comporten la impossibilitat dexercir els drets reconeguts a les lleis. La novetat daquest cas apareix quan una treballadora decideix presentar una demanda en qu sollicita la declaraci de nullitat radical de lacomiadament. Considera que es tracta duna represlia per haver exercit el seu dret fonamental de fer vaga. Desprs que els diversos tribunals socials desestimessin la seva pretensi, el Tribunal Constitucional ha acabat do-

La nostra legislaci no preveu les relacions triangulars generades en el mn empresarial Lempresa principal ha de protegir els drets dels empleats afectats per les seves decisions
nant la ra a la treballadora. Per fer-ho ha hagut danalitzar la peculiar situaci que es produeix en els conflictes sorgits en el marc de les relacions triangulars entre les empreses principals, les empreses contractistes i els treballadors daquestes. La sentncia recorda que la celebraci dun contracte de treball no pot suposar per al treballador la prdua dels

blogs.publico.es www.joancoscubiela.cat

blogs.publico.es/andreu-mayayo