Diumenge, 17 D’abril Del 2011 www.publico.

es/catalunya

públic

5

Opinió
Fora de joc
seus drets com a ciutadà i que la llibertat d’empresa no legitima que els treballadors, quan presten serveis, puguin veure limitats els seus drets fonamentals. Argumenta el Tribunal Constitucional que, en el cas de les subcontractacions, es produeix una situació no prevista per la llei, fruit del que anomena un “desdoblament de la condició empresarial”. Per una banda, l’empresa contractista assumeix la condició d’empresari directe i les obligacions laborals davant dels treballadors. Mentre que una altra empresa, la principal, que és la destinatària última del treball i també dels conflictes laborals quan es produeixen, és la que pren algunes decisions que acaben afectant els drets dels treballadors de l’empresa contractista. És a partir d’aquí que el Tribunal Constitucional considera que el fet de no protegir els drets fonamentals dels treballadors pel simple fet que l’empresa que pren una determinada decisió no tingui cap relació laboral directa amb ells suposaria deixar en paper mullat l’exercici dels drets fonamentals. I argumenta que de poc servirien les garanties i tuteles del dret de vaga establertes en la legislació laboral si només protegissin de les decisions de l’empresari directe, el contractista, i no de les adoptades per l’empresari principal, que és el destinatari últim de les reclamacions laborals i de la pressió que comporta la vaga. El tribunal, a més, reconeix que la legislació vigent no regula aquestes situacions i no ofereix garanties reals als treballadors, però recorda que els tribunals tenen l’obligació de garantir l’exercici ple i real dels drets fonamentals. No seria acceptable –diu– que la llibertat de què disposen les empreses per acordar processos de descentralització productiva comportés la pràctica desaparició dels drets dels treballadors de les empreses contractistes i la impossibilitat de reclamar i aconseguir la tutela judicial d’aquests drets. Si això passés, diu la sentència –i de fet, és el que passa molt sovint–, es deixarien aquests treballadors orfes de tota garantia en l’exercici dels seus drets fonamentals. La confirmació de la complexitat d’aquests conflictes és que el Tribunal Constitucional deixa sense concretar com s’ha d’executar la sentència. Malgrat això, es tracta d’un pas endavant en la tutela efectiva dels drets. Ara, els tribunals socials poden explorar i aprofundir en aquest camí per aconseguir que en aquestes situacions els drets laborals siguin efectius i no paper mullat.
per opinar sobre l’article

Reflexions

tribuna

Andreu

MayayO

Drets efectius o paper mullat?
el constitucional, a favor de treballadors subcontractats
joAn

podrir-se a la presó

cOscubiela cOnesa

F

fAcultAt de dret. esAde

ins a 18 anys es va passar Ángel Rekalde en diverses presons, uns 10.000 dies, la majoria en règim d’incomunicació, 22 hores tancat a la cel·la i dues hores fent voltes pel pati, 12 anys sense vis-a-vis. La primera vegada que va plorar va ser quan va agafar en braços el bebè d’uns amics que l’havien fet padrí, feia una pila d’anys que no acariciava ningú. En els llargs anys de reclusió en les presons de màxima seguretat de Càceres i Herrera de la Mancha va veure com s’enfonsaven els dirigents dels GRAPO i de la COPEL, l’organització dels presos comuns. Ell va sobreviure pel suport exterior i per la seva vinculació a un collectiu, però, sobretot, a través de l’escriptura i l’estudi. Rekalde es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia i es va doctorar en Ciències de la Informació. Rekalde era el germà d’Izaskun, la noia que va veure morir entre els seus braços, amb el cos foradat pel plom de les bales, l’anarquista Oriol Solé Sugranyes,

Després de 15 anys de reclusió, els presos surten amb la voluntat ferma de no tornar-hi mai més
protagonista dissortat de la famosa fugida de presos bascos del penal de Segòvia. Quan el conde de Montecristo, tal com Rekalde era anomenat pel seu amic i periodista Antoni Batista, va tornar al seu poble, el fum de les fàbriques havia desaparegut i els seus companys de colla treballaven pel govern basc. El paisatge físic i humà de la seva joventut havia canviat com un mitjó. Malgrat la visió heroica del relat militant, els estudis apunten que, després de 15 anys de reclusió, els presos surten amb la voluntat ferma de no tornar-hi mai més. Pocs etarres amb llargues estades a la presó, fins i tot aquells que no s’han penedit dels seus actes, han tornat a posar en risc la seva llibertat. Aquesta serà, de segur, l’actitud de José María Sargaduy, després de 31 anys, i d’Antonio Troitiño, després de 24 anys. L’enduriment de les penes i la privació de llibertat fins a un màxim de 40 anys no són tan sols actes d’una crueltat gratuïta, sinó també una vulneració del principi constitucional de la rehabilitació i la reinserció social dels presos. El dolor de les víctimes no es guareix amb la revenja i un Estat de dret ha d’impartir justícia i respectar la no retroactivitat de les normes.
participa a:

N

javier jaén

o sempre els drets reconeguts a les lleis poden ser efectivament exercits. És el que passa molt sovint amb els treballadors de les empreses contractistes davant de les decisions adoptades per l’empresa principal, per a la qual presta serveis. Per això és important la sentència 35/2010 del Tribunal Constitucional, que pot suposar un punt d’inflexió. El conflicte que resol la sentència s’origina en una empresa de 24 treballadors que presta serveis de pintura per a una altra empresa, del sector de l’automoció, i ho fa en el mateix centre de treball d’aquesta. Després d’una denúncia per cessió il·legal de mà d’obra i de reclamacions de millores salarials, els treballadors de l’empresa contractista inicien una vaga legal. La resposta de l’empresa principal és la rescissió unilateral del

contracte mercantil amb l’empresa contractista. I el resultat últim, l’acomiadament dels treballadors basant-se en la necessitat d’amortitzar els llocs de treball, atès que l’empresa contractista s’ha quedat sense feina. Fins aquí una situació que, amb variables diferents, és relativament freqüent. Les noves formes d’organització empresarial han generat relacions triangulars que la nostra legislació no ha previst i que comporten la impossibilitat d’exercir els drets reconeguts a les lleis. La novetat d’aquest cas apareix quan una treballadora decideix presentar una demanda en què sol·licita la declaració de nul·litat radical de l’acomiadament. Considera que es tracta d’una represàlia per haver exercit el seu dret fonamental de fer vaga. Després que els diversos tribunals socials desestimessin la seva pretensió, el Tribunal Constitucional ha acabat do-

La nostra legislació no preveu les relacions triangulars generades en el món empresarial L’empresa principal ha de protegir els drets dels empleats afectats per les seves decisions
nant la raó a la treballadora. Per fer-ho ha hagut d’analitzar la peculiar situació que es produeix en els conflictes sorgits en el marc de les relacions triangulars entre les empreses principals, les empreses contractistes i els treballadors d’aquestes. La sentència recorda que la celebració d’un contracte de treball no pot suposar per al treballador la pèrdua dels

blogs.publico.es www.joancoscubiela.cat

blogs.publico.es/andreu-mayayo