You are on page 1of 1

DEL 2 AL 8 DE JULIOL DEL 2011

L'ECONMIC

21

GRAN ANGULAR
TREBALL
PROFESSOR DE LA FACULTAT DE DRET DESADE

Joan Coscubiela

DONEM-LI UNA OPORTUNITAT DE DEB, A LA FORMACI

urant dos anys els focus de les reformes relacionades amb el mercat de treball han estat dirigits a mesures orientades a afavorir i abaratir lacomiadament, a incentivar la desregulaci de la relaci laboral o reduir la cobertura de la negociaci collectiva. Incomprensiblement sest passant per alt la necessitat i la importncia dencarar un canvi radical en els sistemes formatius del nostre pas. Totes les anlisis rigoroses posen de manifest que el procs de recuperaci de locupaci ser lent i durar alguns anys. Per tres grans blocs de raons. Malgrat la duresa de la destrucci docupaci dels darrers anys, continuem sent el pas de la UE que ms ocupaci neta ha creat des de 1996. Locupaci destruda correspon en el 55% a la construcci i en un 60% a persones amb qualificacions baixes, cosa que la fa molt difcilment recuperable en els mateixos sectors i condicions. Aquests buits deixats pels sectors que ms ocupaci van crear durant la dcada mgica no poden ser omplerts fcilment per altres sectors econmics. En lmbit privat, per lescassa capacitat de creixement de les empreses i el seu nivell dendeutament, aix com la caiguda del consum intern. I en el sector pblic, per la feblesa fiscal de les administracions pbliques. A tot aix cal afegir-hi la parlisi del sector financer en la seva funci bsica de facilitar finanament a leconomia. Per que no calgui esperar una reducci rpida del nivell datur no significa ben al contrari que en els propers anys no es cren un nombre important de nous llocs de treball. Cal tenir

Mentre que a la mitjana de pasos de la UE noms el 15% dels actius no tenen formaci o tenen noms la secundria obligatria, a Espanya aquest percentatge seleva al 40%. I en parallel, mentre que a la UE el 50 % tenen estudis de grau mitj, especialment professionals, a Espanya aquest nivell noms lassoleix el 24% de la poblaci activa

Taula dinformaci en el marc de la fira de msters a la Universitat de Girona. ARXIU /MANEL LLAD

present que en la propera dcada es produir amb ms intensitat de lhabitual un procs de substituci de treballadors per raons dedat, especialment en alguns mbits del sector pblic. I tamb que la crisi est generant un lent per constant procs de substituci dactivitats productives, cap a sectors diferents dels que varen homogenetzar la dcada mgica. s previsible, doncs, que assistim a un procs significatiu de creaci de llocs de treball que, malgrat no comportar una reducci

rpida del nivell datur, no es pot ni de bon tros menysprear. Aquesta demanda de nous treballadors que faran les empreses necessitar que les persones estiguin formades i ho estiguin en feines, sectors i sobretot competncies i habilitats diferents dels que disposaven fins ara. A hores dara no seria alarmista pensar que, quan aquestes empreses demandin nous treballadors, es trobin que no hi ha prou persones amb la formaci necessria per ocupar aquests llocs de treball. Ning pot exigir a nin-

g el miracle de la rpida reactivaci i creaci docupaci, per tots ens haurem dexigir a tots nosaltres no desaprofitar aquests anys de crisi per millorar els nostres sistemes formatius. La dcada mgica, lluny de servir per millorar les opcions i estructures formatives del pas, va contribuir a agreujar-les. Una bona part de laugment de lanomenat fracs escolar i de labandonament prematur de leducaci postobligatria t a veure amb els perversos incentius que

enviaven les empreses als treballadors, especialment als joves. Sha estat retribuint molt ms, en termes comparatius, la disponibilitat plena dels treballadors per acceptar qualsevol condici de treball que la formaci. El resultat dels perversos incentius que el nostre model productiu envia als joves s que avui encara tenim una horrorosa estructura formativa de la poblaci activa, que dificulta i molt, en una relaci de causa i efecte simultnia, promoure el desitjat canvi de model productiu. Mentre que a la mitjana de pasos de la UE noms el 15% dels actius no tenen formaci o tenen noms la secundria obligatria, a Espanya aquest percentatge seleva al 40%. I en parallel, mentre que a la UE el 50% tenen estudis de grau mitj, especialment professionals, a Espanya aquest nivell noms lassoleix el 24% de la poblaci activa. Si en els propers cinc anys no som capaos de capgirar aquesta realitat ens podem trobar que, quan comenci la recuperaci, no es disposi de persones formades per als llocs de treball reclamats i simultniament se suportin elevades taxes datur. Aprofitar aquests anys s una obligaci de tothom, dels poders pblics, per tamb de les empreses i de les organitzacions socials representatives. I lepicentre daquestes reformes que afecten tamb el sistema educatiu s com aconseguir que el 30% de joves que no acaben lensenyament obligatori puguin transitar cap a lensenyament professional en totes les seves varietats i moltes ms que hem de posar en marxa- i desprs o simultniament a lempresa. Aquesta s avui la nostra gran oportunitat.