You are on page 1of 2

FINANAMENT I FISCALITAT.

La reuni entre els Presidents Mas i Zapatero, ha servit per fer evident la greu situaci de les finances pbliques catalanes. Per molt em temo que sha desaprofitat locasi per debatre a fons sobre les s diverses i profundes causes daquesta situaci. Sabem que la Generalitat arrossega un deute acumulat que sobrepassa els lmits de la prudncia. I que durant aquest any a ms dencarar el dficit dels Pressupostos del 2010 i del 2011, shauran de renovar crdits per import de 5000 milions deuros. Saber aix es important, per no hi ha prou. Haurem de ser conscients que els dficits afecten a moltes e CCAA i a la majoria dels Ajuntaments. Haurem dentendre que aquesta situaci no es conjuntural sin estructural. Es cert que la crisis ha provocat una reducci important dels ingressos tributaris, especialment dels vinculats a lactivitat immobiliria, que en bona part corresponen a Ajuntaments i CCAA. La crisis ha agreujat el problema, per no es el problema. Ens ha deixat despullats davant el mirall i ara ens adonem que com a pas no tenim musculatura fiscal i que el nostre cos fiscal es feble. Si la situaci econmica millora, una part dels ingressos fiscals ho faran, per daltres mai ms tornaran i ens haurem dalegrar que sigui aix. Perqu el contrari voldria dir que hem tornat a generar una altra bombolla immobiliria especulativa. Una part de la insuficincia fiscal de Catalunya t el seu origen en el model de finanament de les comunitats autnomes i el desequilibri que genera entre esfor fiscal i solidaritat entre CCAA. Per fora bo que no continuem auto-enganyant-nos pensant que es lnic problema. Des de el primer acord de finanament subscrit pel Conseller Josep Maria Cullell fins el darrer signat per Antoni Castells, Catalunya cada cop ha tingut ms autonomia fiscal i ms participaci en els ingressos tributaris totals, per mai hem aconseguit uns ingressos suficients. Es cert que la transferncia que es fa des de Catalunya a altres CCAA es excessiva i ens acaba penalitzant. Per aquest no es ni de llarg lnic problema. La causa de fons es que Catalunya i Espanya tenim un dels sistemes fiscals ms febles de la UE. Des de la reforma fiscal de 1978 lesfor fiscal dels espanyols ha crescut. Aix i la injusta distribuci de lesfor entre els sectors socials, genera la sensaci de molta pressi fiscal que viuen entre daltres els assalariats. La ciutadania hauria de saber i els dirigents poltics explicar que Espanya s un dels pasos amb menys capacitat fiscal, que en el inici de la crisis el diferencial era de tres punts menys del PIB en relaci a la mitjana de la UE i de quasi 10 punts en relaci als pasos ms avanats. I aquest diferencial sha incrementat, al caure els ingressos fiscals derivats de lesclat immobiliari. Els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats han caigut dels 3.865 milions deuros del 2006 a 1248 en 2009. La nostra feblesa fiscal es deguda tamb a les alegries i frivolitat amb que shan abaixat alguns impostos. La desaparici a

Espanya del impost de Patrimoni suposa 500 milions menys per Catalunya. La reducci del impost de successions i donacions ha suposat passar duns ingressos de 1000 milions a 600 anuals i si el Govern Mas compleix la seva promesa, aquests 600 tamb es deixaran dingressar. Aquest es tamb un problema moral. Si el Govern catal fa desaparixer totalment aquest impost i Bill Gates o un altre multimilionari visques a casa nostra, els seus fills en heretar no pagarien res a Hisenda. Es just aix?. Ha arribat el moment dencarar el problema de fons. No podem comparar permanentment els nostres resultats educatius amb Finlndia, tenint uns ingressos fiscals inferiors en un 9,5% del PIB als dels finesos. O comparant-nos amb les infraestructures alemanyes, tenint uns ingressos del 6% del PIB menys que els alemanys. Aquest es el problema que la poltica ha dencarar, per sembla que les elits catalanes i espanyoles es troben cmodes en el conflicte entre Catalunya i Espanya, mentre al mateix temps es posen dacord per reduir la fiscalitat dels sectors que representen. Alg simagina una famlia en que alguns dels seus membres es queixessin de manera justa - perqu sempre els hi toca poc tros del pastis, mentre a la vegada li diuen al cuiner familiar que faci cada vegada ms petit el pastis. Dons el tros de pastis es el finanament per Catalunya i el pastis sencer la fiscalitat. Joan Coscubiela Conesa