You are on page 1of 1

DEL 7 AL 13 DE MAIG DEL 2011

L'ECONMIC

23

GRAN ANGULAR
TREBALL
PROFESSOR DE LA FACULTAT DE DRET DESADE

Joan Coscubiela

EL FRACS DE LA REFORMA LABORAL

EPA del 1r trimestre de lany ha caigut com un gerro daigua freda. Malgrat les diferncies que es puguin detectar entre diferents fonts estadstiques, la tendncia de fons de locupaci es ntida i negativa. I de nou apareix el debat sobre la utilitat de la reforma laboral. Pels sindicats i els que es varen oposar a la reforma, les dades sn contundents: no sha creat ocupaci, avui es ms fcil destruir-la i, a ms, sha incrementat la precarietat. En canvi, pels que hi varen donar suport, el problema s que no sha avanat prou en els processos de desregulaci legal. Per valorar els resultats de la reforma laboral, primer cal aclarir en relaci amb quins objectius es mesura lxit o el fracs. Si saccepta com diu lexposici de motius de la llei 35/2011- que lobjectiu era la creaci docupaci, s evident que el resultat s tot menys un xit. INVERTIR TENDNCIA. Per temo molt que ni aquest era lobjectiu real, ni aquest s el debat. La pregunta a ferse s una altra. Pot una reforma de la legislaci laboral, per si sola, invertir la tendncia de destrucci docupaci, que t causes molt profundes i diferents de les que es desprenen de la llei laboral? s evident que no. s el que ens diu lexperincia de tres dcades, en qu levoluci de locupaci ha tingut poc a veure amb les reformes laborals aprovades. Ben al contrari, malgrat lincrement significatiu dels mecanismes de flexibilitat interna a les empreses, les reformes han incentivat encara ms la contractaci temporal i lacomiadament com a principals mecanismes dajust de locupaci als cicles econmics. I el resultat ha estat apro-

La resposta s fora evident. La reforma laboral s un bon exemple del que denuncia Naomi Klein quan diu que les crisis sn aprofitades per impulsar programes de govern que no tenen res a veure amb la soluci de les crisis i molt amb imposar una visi ideolgica duna societat ms dura, desigual i menys democrtica. Des daquesta perspectiva b es podria considerar que la reforma laboral s que ha assolit els seus objectius, que, malgrat el que digui lexposici de motius de la llei 35/2010, no eren els de reduir latur i crear ocupaci

El sistema financer alemany, malgrat les dificultats dalguns dels seus bancs, garanteix el finanament a les empreses. I, per si fos poc, lEstat alemany, que t un deute pblic superior a lespanyol, disposa dun sistema fiscal ms fort, amb un esfor fiscal 4,5 punts en relaci amb el PIB superior al dEspanya. Per cert, la legislaci laboral alemanya, a ms de dotar de molta flexibilitat les empreses, obliga a la readmissi quan lacomiadament s declarat improcedent i, excepte que es pacti amb els treballadors, no est prevista la indemnitzaci substitutria de la readmissi. EL MODEL. Per no cal anar a Alemanya per entendre que ni el problema ni la soluci estan en el model de relacions laborals. A Espanya, amb la mateixa legislaci per a tot el pas, tenim dades molt diferents. Andalusia ha arribat al 30% datur mai va baixar del 12%-. Euskadi, que partia de la mateixa taxa datur que Catalunya, t avui un 11% i nosaltres, el 19%. Significa aix que la reforma laboral ha donat fruits a Euskadi i ha fracassat a la resta dEspanya? O significa que el problema de latur no est encara en les lleis laborals? La resposta s fora evident. La reforma laboral s un bon exemple del que denuncia Naomi Klein quan diu que les crisis sn aprofitades per impulsar programes de govern que no tenen res a veure amb la soluci de les crisis i molt amb imposar una visi ideolgica duna societat ms dura, desigual i menys democrtica. Des daquesta perspectiva b es podria considerar que la reforma laboral s que ha assolit els seus objectius que, malgrat el que digui lexposici de motius de la Llei 35/2010, no eren els de reduir latur i crear ocupaci.

Un grup de desocupats esperen per ser atesos en una oficina de collocaci. ARXIU /JOSEP LOSADA

fundir en un cercle vicis que fa dependre la competitivitat de les empreses de la desregulaci i la precarietat de les relacions laborals. Les raons per les quals leconomia espanyola no s capa de crear prou ocupaci sn unes altres. s important recordar que durant la dcada mgica la poblaci activa espanyola va crixer ms del 50%. Aquest creixement de la poblaci que demanda ocupaci, que fins i tot ha crescut en ms de 700.000

persones durant la crisi, pesa com una llosa en les taxes datur. Tamb cal no oblidar que en moments de plena ocupaci a Espanya constaven 1.900.000 persones aturades, prop del 8%, i a Catalunya la taxa era del 6%. Ms del 55% de la destrucci docupaci durant la crisi sha produt a la construcci i el 62% dels llocs de treball perduts corresponen a persones de nivell educatiu baix. Aquestes dades sn un petit

tast de la complexitat del problema. Darrerament, s freqent llegir comparacions amb Alemanya, per poques vegades sentra a fons en les anlisis. Leconomia alemanya t un fort pes del sector industrial; les seves empreses, a ms de grans, ocupen un espai central en la distribuci internacional del treball, estan globalitzades, han apostat histricament per les exportacions i, a ms, disposen de musculatura financera prpia.