RubÍ Fa Fi. 2. M.O

Direcció General d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats
CFA Pau Casals de Rubí, 2003-2004
ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS – GEOGRAFIA I HISTÒRIA

MÒDUL OBERT – NIVELL 2
RUBÍ FA FI
Geografia i Història de la ciutat, anys 986-2001
Gravat de Lola Anglada. Arribada de colles a l’ermita de Sant Muç
Josep-Manel Alarcón
Rubí fa fi 1
Unitat Didàctica 1
Què és Rubí
Avaluació inicial
1. Què s’entén avui per una ciutat?
2. Quina diferència hi ha entre nucli urbà i terme municipal?
3. Assenyala tres característiques que consideris definitives alhora de diferenciar Rubí
de les ciutats i pobles de la seva contrada.
4. Fes una redacció d’unes 150 paraules (15 línies) sobre el grau que consideris que tens
d’arrelament a la ciutat (familiar, de treball, cultural).
Rubí fa fi 2
1. Conèixer és estimar la meva ciutat
Rubí és una ciutat i no un poble

La majoria de la població del món, llevat encara de l’africana, viu en ciutats o nuclis de
població que es poden considerar urbans. Per contrast amb la dispersió de les àrees rurals,
normalment es defineix la ciutat com aglomeració de població. Hi ha diversos criteris a
l’hora d’establir el nombre d’habitants que ha de tenir una població per ser considerada
com a ciutat. A Espanya es qualifiquen de ciutats els nuclis de més de 10.000 persones. De
tota manera, Rubí seria considerada també ciutat als dos extrems: als països nòrdics
d’Europa on 250 habitants ja formen una ciutat, o al Japó on han de ser més de 30.000.
Aquesta diversitat de criteris fa que sigui convenient afegir altres factors com la densitat de
població o el tipus d’activitats que es realitzen en una localitat concreta.
Des de quan és Rubí una ciutat?

Fins a mitjans segle XX, la ciutat era una conseqüència de la Revolució Industrial i de
l’augment de població que es va produir paral·lelament a aquest fenomen. Actualment,
però, la ciutat es caracteritza per un predomini de les activitats terciàries o de serveis. No
obstant, el cas de Rubí no és del tot ni una cosa ni l’altra. No serà fins la dècada dels
seixanta d’aquest segle que la ciutat deixarà de ser un poble per constituir-se en ciutat;
arribant hores d’ara a ser ja una de les més poblades de Catalunya i el que es més
significatiu: davant la migradesa del creixement demogràfic del conjunt del país, Rubí creix
i creix molt. I els dos motius fonamentals que han determinat la seva condició de ciutat han
estat la seva pertinença a la connurbació de Barcelona i al predomini del sector industrial,
que encara manté un pes essencial en l’economia i raó de ser de Rubí, a diferència de
moltes altres ciutats catalanes. A les quals, el turisme o la terciarització dels serveis, han
desplaçat llur inicial vocació manufacturera.
Rubí ciutat sense passat

Aquest creixement de Rubí és potser el fet més rellevant de la seva contemporaneïtat i el
que obliga als seus habitants a un exercici constant de ciutadania; és a dir, d’un vetllar per
la seva qualitat, per l’harmonització dels seus elements, per reivindicar la seva posició
davant del conjunt de poblacions de la seva comarca i del país sencer.
Una de les primeres sensacions que té el viatger quan s’entreté intentant copsar la dinàmica
de la ciutat, és la poca rellevància que té espacialment el casc antic de la ciutat respecte el
conjunt. En efecte, la zona de l’església de Sant Pere i la urbanització del voltant és gairebé
insubstancial respecte l’espai que ocupen els barris i polígons de relativa recent
construcció. Rubí és una ciutat, en aquest sentit, sense passat. Cosa que, ben mirat, fa més
atractiu el repte de les seves ciutadanes i ciutadans actuals. A aquests més que a qualsevol
altres, molt més hereus d’un passat, se’ls atribuirà tota la grandesa del futur de la ciutat.
Però, també totes les misèries. Cal veure sinó com és de vigent la denuncia de tots les
Rubí fa fi 3
excessos del desarrollismo franquista i alguna de les seves tràgiques conseqüències com la
rierada del 1962.
Hi ha molt camí a fer, a ningú se li escapen els problemes estructurals d’una ciutat que
creiem no té la presència que li correspon en el conjunt català. Quan es recorre l’autopista
A7 a l’alçada del terme de Rubí hi ha un brogit de trànsit pesant que si ens deixem de
romanços romanticoides i ecologistoides, és enlluernador. Evidentment és la ciutat un
centre econòmic de primer ordre i això compte o hauria de comptar alhora d’establir
prioritats per a una població que sua la cansalada dia i nit en tot el dinàmic teixit
d’empreses del terme i que, precisament per això, s’arrela i dóna vida a un Rubí que si bé
–no ens enganyéssim- no és un prodigi de bellesa, hi circula molta més sang i dinamisme
que d’altres poblacions de l’aprop que no depassen la inequívoca i dubtosa categoria de
“ciutat dormitori” per molt que llurs habitants no siguin d’aquells que tinguin la necessitat
de col·locar el despertador a quarts de set del matí, o que per anar a comprar a Barcelona els
hi faci res passar pel peatge de Vallvidrera abans de fer una marrada de 30 km.
Estimar Rubí
No és fàcil, la història no guarda masses racons, Rubí no té massa història –ja s’ha dit- si
s’analitza a la llum dels seus habitants. Quants no poden dir res de llur relació amb la ciutat
més enllà dels darrers 20 0 30 anys, ni individualment ni familiar? Per això, com moltes de
les coses que presenten una certa dificultat de comprensió, cal una certa intel·lectualització,
cal conèixer la realitat de l’aprop, disseccionar-la. Al final, l’exercici sempre compensa. Es
valora allò que hi ha de bo i s’és conscient del que és millorable. En qualsevol cas, és un
exercici saludable això d’aproximar-se a la realitat més immediata de cadascú. En aquest
sentit, al final d’haver cursat aquest mòdul, confiem en tenir més a l’abast eines per
transformar allò podem millorar de la nostra ciutat. És un dret cívic, una actitud responsable
que conforma en part els ideals de justícia i llibertat.
Rubí fa fi 4
L’escut de Rubí
La bandera de Rubí
Es va començar a usar el 1989. El color blanc, en representació de les claus de

vermell, en representació de l'esmalt del Sant Pere, patró del municipi, que figuren
camper de l'escut, i els color s groc i al mateix escut heràldic.
Rubí fa fi 5
Activitats
1. Cerca tres definicions diferents de ciutat i comparara-les.

2. Estableix matemàticament la proporció que hi ha entre l’espai que ocupa
el casc antic de Rubí en relació amb el de la resta del municipi (no del
conjunt del terme municipal). Indica també el nombre de quilometres
quadrats d’un i de l’altre.
3. Fes un breu informe sobre el que s’entén per desarrollismo franquista.
4. Fes una enquesta a un mínim de 25 rubinencs preguntant-lis sobre els
seu origen individual o familiar, si són o no nascuts a Rubí (o a Terrassa
que ve a ser el mateix) i des de quantes generacions es troben
establerts a Rubí. Estableix un mínim de 4 grups d’edat, per ex. de 15 a
30 anys, de 31 a 45, de 46 a 65, i de 66 anys cap a munt.
2. Els treballs, les activitats, les visites
Treball
Al llarg de tota la durada del mòdul (35 h. de classe, un trimestre), cal realitzar un buidatge
d’un mínim de dos diaris d’abast català (Avui, El Periódico, La Vanguardia, El País) amb
una periodicitat mínima de 5 dies a la setmana. Cal:
• Retallar les notícies específiques de la ciutat de Rubí d’una banda i de la comarca
del Vallès Occidental d’una altra.
• Comparar l’espai físic que ocupen (nombre de pàgines o part de les pàgines en
variables %) en relació amb altres poblacions d’abast similar a Rubí i la seva
comarca respectivament.
• Classificar les notícies de Rubí i la seva comarca en funció del contingut de la
notícia, per ex.:
Editorial, Internacional, Nacional, Espanya, Catalunya, Política, Societat,
Successos, Cultura, Art, Espectacles, Esports, Monogràfics (suplements
publicitaris, específics de la contrada, de festes, celebracions...), Cartes dels lectors.
• Treure unes conclusions sobre la importància o no que té la ciutat de Rubí en relació
a altres àmbits geogràfics de l’entorn català, espanyol, europeu i mundial. Explicar
el per què domina un o un altre tipus d’informació. Analitzar el tractament de la
notícia (positiu, negatiu o neutre) i esbrinar si arriba a formar part de l’opinió
pública rubinenca (si es coneguda o no, si resulta impactant i se’n parla molt o causa
indiferència.
• Comparar les notícies més significatives que dona aquest tipus de premsa amb el
tractament dels diaris locals de Rubí, no respecte a l’espai, sinó la qualitat de la
informació i la fiabilitat.
Rubí fa fi 6
• De tot es farà un treball d’un màxim de 50 i un mínim de 20 pàgines

mecanografiades, amb retalls i il·lustracions inclosos que es presentarà a classe
oralment.
Activitats
Cal que es realitzin cadascuna de les activitats establertes a les distintes unitats didàctiques,
tenint a cura de la presentació i correcció de continguts i gramatical.
També s’han de fer regularment a mesura que es van desenvolupant les unitats didàctiques
a fi de que siguin un instrument útil per a la comprensió global dels temes proposats.
Cal lliurar-les puntualment a la setmana següent d’haver-se explicat el seu contingut.
Visites
Es faran un mínim de tres sortides: una geogràfica a l’àrea no urbana del terme municipal,
una al casc urbà geogràfica i històrica, i una tercera a dues o tres institucions significatives
per a la vida cultural, associativa o econòmica de Rubí.
Les tres es prepararan per grups, elaborant un informe previ a la sortida, on consti:
• Horari, d’inici i finalització.
• Trajecte, expressat en un mapa o plànol.
• Breu explicació sobre els distints punts visitats i motius de perquè han estat
seleccionats per ser visitats.
• Visita a institucions: cal que siguin escrupolosament programades. Visites amb
guia, contactes amb persones responsables, horaris, etc.
Durant la primera setmana de classe es farà al professor una proposta de visites i

composició del grup d’alumnes responsables de les mateixes; amb un mínim de guió per
escrit i propostes inicials.
3. Etimologia del mot Rubí
El topònim té difícil aclariment. Si es troba un centre rural de la tribu dels laietans,

localitzat en terrenys de can Fatjó. Tradicionalment hom considera aquest poble com
ibèric, amb influències cèltiques. Preromà documentat en fonts grecoromanes des del s.
III aC. No obstant hi ha qui dubta (Bosch i Gimpera) que sigui ibèric i el relaciona amb
la tribu dels indigetes. En qualsevol cas, la civilització ibèrica molt heterogènia, s’estén
des del s. VI aC fins l’I aC i encara no han estat desxifrades les llengües que parlaven.
Per tant, tot i el risc important d’error s’han d’emprar només els mots llatins:
a. rubefacio: tenyir de roig;
b. rubens: roig, vermelló; en sentit figurat, la primavera de brillants colors;
c. rubeo: ser o estar roig // enrojolar, ruboritzar-se;
Rivo Rubeo, riu roig, d’acord amb part de la historiografia de la ciutat.
d. ruber: roig (mare Rubrum, la mar Roja; el golf Pèrsic);
Rubí fa fi 7
e. rubesco: enrojolar, ruboritzar-se [com la 2ª versió de rubeo];

f. rubeus: esbarzer;
g. Rubicó: rierol fita partionera entre la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia; en sentit figurat
passar el Rubicó: fer un pas decisiu afrontant un perill;
h. rubicundus: rubicund, roig;
i. rubidus: rubicund, ros, daurat;
j. Rubigo: divinitat damnosa, versió rústega de Mart; i
k. rubor: color roig, vermellor; rubicundesa (del rostre, del cabell) // rubor, pudor,
vergonya // ignomínia, deshonor, fer sortir els colors a algú, avergonyir-lo;
l. rubrica: terra o guix roig, mangra o senyal // rúbrica, títol escrit en color roig; i
m. rubus: esbarzer, com rubeus;
n. rupinu: terreny rocós [segons ALCOVER; MOLL. Diccionari Català, Valencià,
Balear, Palma de Mallorca, 1980. Ed. Moll. Vol. 9, pàg. 605], que el relaciona
també amb robí i roví. Aquest documentat diccionari informa de la vila, “a 10
quilòmetres de Barcelona i a 8 de Terrassa” i a part del nombre d’habitants, cita
la Riera de Rubí “que baixa de Sant Llorenç del Munt, passa per Matadepera,
Rubí i Castellbisbal, i desaigua al Llobregat”; i el relaciona amb el cognom
Rubí, existent a Portell, Tortosa i Mallorca].
Com a conclusió, cal decidir-se alhora de definir l’origen del topònim Rubí entre:
1. la topografia protohistòrica de la cultura laietana de Can Fatjó;
2. Rubricata, la polis a que referència el geògraf Ptolomeu (s. II dC);
3. Rivo Rubeo, riu roig, fent referència a la riera de Rubí; o
4. qualsevulla de les definicions d’origen llatí que s’han anotat més
amunt.
ACTIVITATS
1. Cerca el significat de les paraules etimologia, topònim, topografia
i protohistòria.
2. Fes dos breus informes de 5 línies cadascun, sobre els indigetes i
Bosch i Gimpera.
3. En un mapa acolorit (1) del terme municipal de Rubí, indicant
l’escala, localitza (2), fes un trajecte a peu(3), tot calculant les
distàncies (i 4):
a) el Museu;
b) l’església parroquial;
c) l’ermita de Sant Mus; i
d) can Ramoneda.
Rubí fa fi 8
4. Per començar
Hi ha una general coincidència alhora d’assenyalar el tret més destacable del Rubí coetani,
gairebé tothom manifesta la seva admiració respecte al gran nombre del seus habitants.
Rubí és efectivament gran –té més de 54.000 habitants- i continua creixent, en una
Catalunya envellida i a voltes presidida per una capital, Barcelona, que ha perdut més de
100.000 dels seus ciutadans en els darrers anys. Hi ha implícit en aquest reconeixement de
l’envejable salut demogràfica de Rubí, dues coses:
a) l ’espectacular creixement de la població,
Any Nombre d’habitants % creixement

1960 9.907 0
1981 43.532 339,4 respecte 1960
1991 50.405 408,8 respecte 1960
15,8 “ 1981
b) la influència de Barcelona, la proximitat de Rubí a la capital ha estat clau per entendre

aquest creixement. A mesura que aquella es desindustrialitzava per esdevenir un centre de
serveis, Rubí absorbia els seus negocis manufacturers i àdhuc comercials, juntament amb la
seva població. De fet, la geografia actual comença a considerar no tan sols Rubí com àrea
metropolitana de facto de la ciutat comtal, o part de la seva corona d’urbs. Ans el contrari,
Rubí formaria d’una manera natural la gran connurbació mediterrània que amb l’únic nom
de Barcelona aniria de Granollers/Sant Celoni a Manresa, passant per Mataró, el
Barcelonès, Sitges/Vilanova i la Geltrú i Manresa.
Això, juntament amb el fenomen òptim de la xarxa de comunicacions i la irradiació

beneficiosa de les grans àrees industrials de Sabadell i Terrassa; així com, la terciarització
(predomini del sector serveis) congènita a sectors de tecnologia punta, en zones puntuals
molt pròximes a Rubí que tenen per exemple empreses com l’Hospital General de
Catalunya, Catalana-Occident d’assegurances, la Universitat Autònoma de Barcelona, el
Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat, el Parc Tecnològic del Vallès. Sense
comptar amb el bagatge socioeconòmic i cultural que representa la pròpia capital de la
comarca, Sabadell, una de les ciutats catalanes que més ha fet per millorar la qualitat de
vida dels seus habitants en els darrers 20 anys.
Rubí fa fi 9
ACTIVITATS
1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, de la gran connurbació de

Barcelona (1), assenyalant les ciutats esmentades més amunt i Rubí (2),
indica també les distàncies en quilometres per carretera de totes (3).
2. Fes un gràfic acolorit de barres amb les dades del creixement demogràfic
de Rubí.
3. Cerca en un diari de Rubí o de la comarca dades de naixements i òbits.
De periodicitat diària i alguna notícia lligada a la migració que afecti el
municipi. Retalla aquesta informació i annexa-la al dossier de classe.
Rubí fa fi 10
Unitat Didàctica 2
On i com és Rubí
Avaluació inicial
1. Què entens per clima? Classifica els diferents climes de Catalunya. Anota les
característiques del clima del Vallès Occidental.
2. Anota les distintes vies de comunicació que hi ha Rubí i els seu abast. Creus que són
suficients?
3. Quina creus que és l’estructura socioprofessional de la ciutadania rubinenca avui?
4. Redacta un seguit de mesures que creus haurien d’aplicar-se per a la millora del medi
ambient de Rubí.
5. Com qualificaries políticament la població de Rubí, tenint en compte les opcions
polítiques que tria. Raona la resposta.
Rubí fa fi 11
1. Geografia física
1.1. Límits de Rubí
Al sud de la comarca del Vallès Occidental.
Municipis limítrofs:
• Nord, Terrassa i St. Quirze del Vallès;
• Est, St. Quirze del Vallès i St Cugat del Vallès;
• Sud, St. Cugat del Vallès i Castellbisbal; i
• Oest, Terrassa, Ullastrell i Castellbisbal.
El seus 32,01 km2 es troben tots a l’interior de la seva comarca, tot i la seva excentricitat
meridional el terme de Rubí és envoltat per municipis del Vallès Occidental. La ciutat més
gran de l’aprop és Terrassa. La capital comarcal, Sabadell, és relativament a l’abast.
Rubí fa fi 12
Rubí fa fi 13
1.2. Clima
1.2.1. Influències
Les principals influències provenen de la proximitat de la mar (24 km) i de la situació en

una zona de petites valls, envoltades de muntanyes.
• Influències marítimes. Suavitzen les temperatures, alleugerint a l’estiu la calor,

malgrat la xafogor; i suavitzant el fred a l’hivern, tot i la molesta humitat que cala el
ossos.
• Situació geogràfica. Actua també sobre la humitat i en el vent. A l’hivern es donen
nombroses boires sobre la riera i els torrents de Rubí.
1.2.2. Els vents
Tipus
a) del Nord: la Serralada Prelitoral impedeix la penetració directa dels vents del Nord;
b) del Sud: tot i que no hi ha barreres, és escassa la circulació d’aire d’aquesta
direcció. Provoquen un significatiu augment de les temperatures; i
c) predominants: els de l’ONO i els de l’ENE. Els primers són d’origen atlàntic i
acostumen a dur precipitacions. Els vents del NE són secs i freds, venen del centre
d’Europa. Ambdós:
• netegen l’atmosfera
• s’enduen les boires i la contaminació
• milloren la visibilitat
• fan baixar els índex d’humitat
Predominen les calmes

Els dies de calma són en proporció de 3 a 1. Es donen sobretot a l’estiu i a l’hivern,
provocant la pujada dels índexs de pol·lució atmosfèrica que es barregen amb les boires.
1.2.3. Temperatures
Calor
A l’estiu s’acostuma a sobrepassar els 30 graus C de màxima i la mínima no baixa de 15
graus C. Els dies de calor (mitjana superior a 20 graus C) comencen a finals de maig i solen
acabar a principis d’octubre, es poden perllongar dins l’octubre i novembre. Les
temperatures màximes absolutes anuals arriben als 36-38 graus C.
Rubí fa fi 14
Fred
Els dies freds comencen el novembre i poden durar fins l’abril i, excepcionalment, fins al
maig. Gener i febrer són els mesos realment freds amb mitjanes per sota dels 10 graus C.
Les temperatures mínimes absolutes anyals són de l’ordre dels –4 graus C i dels –2 graus C.
Els dies de gelada no són molt nombrosos (4 o 5).
Mesos temperats
Són octubre, abril i maig, amb mitjanes que oscil·len entre el 10 i els 20 graus C. Queden
desembre i març que són mesos intermedis, poden ser temperats o freds.
També es pot remarcar que en un mateix mes hi pot haver dies calorosos i dies freds. Això
ocasiona canvis molt sobtats de temperatura, fent que els períodes de transició (primavera i
tardor) no existeixin, meteorològicament parlant, passant ràpidament de la calor al fred i a
l’inrevés.
Dades meteorològiques de Rubí: temperatures 1986-1990
Mes mitjana
Gener 7,98
Febrer 9,46
Març 12.56
Abril 13,54
Maig 18,22
Juny 21,83
Juliol 25,88
Agost 26,29
Setembre 22,58
Octubre 17,34
Novembre 12,16
Desembre 8,92
1.2.4. Precipitacions
La mitjana anual arriba als 600 mm., però hi ha anys molt secs, entre 350 i 400 mm., i de
molt plujosos, entre 800 i 900 mm.: és la irregularitat típicament mediterrània.
Les pluges es distribueixen d’una forma desgavellada al llarg de l’any, amb màxim a la
tardor i a la primavera. L’hivern és sec i l’estiu molt sec.
Les major tempestes es donen al final de l’estiu i poden provocar inundacions (cal recordar
les gravíssimes de setembre de 1962). Freqüentment descarreguen amb aparell elèctric i no
deixen precipitacions (tempestes seques). Calamarsa i pedregada són rares, un o dos a
l’any, coincidint amb l’augment de les temperatures.
Rubí fa fi 15
De boires hi ha unes 10 o 12 per any i es donen en el llit de la riera i els petits torrents. La
neu cau 2 o 3 dies per temporada i no acostuma a cuallar
Dades meteorològiques de Rubí: precipitacions 1986-1990
Mes mitjana
Gener 20,36
Febrer 30,42
Març 24,45
Abril 44,74
Maig 20,84
Juny 14,64
Juliol 32,38
Agost 46,56
Setembre 38,9
Octubre 117,43
Novembre 50,32
Desembre 15,05
ACTIVITATS
1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, de la comarca del Vallès

Occidental, assenyalant els límits municipals i la distància per carretera
des de la ciutat de Rubí als seus pobles i ciutats.
2. Completa el següent quadre:
tipus de vents efectes que provoquen
3. Fes un gràfic acolorit de barres amb les dades sobre temperatura que
figuren més amunt.
Rubí fa fi 16
4. Fes un gràfic lineal amb les dades sobre precipitacions que s’anoten a
sobre.
1.3. Relleu
El casc urbà de Rubí està situat a una altitud de 123 m. El terme municipal, com tota la seva
comarca està situat a la Depressió Prelitoral. Des d’aquell es divisen les muntanyes que
envolten aquella Depressió: St. Llorenç de Munt, Montserrat, Collserola a la Serralada
Litoral, amb el Tibidabo i el Puig Madrona.
Les unitats de relleu que configuren el terme són la Serralada Transversal del Vallès i la
plana de Rubí-St. Cugat del Vallès.
La Serralada
Travessa la comarca de NO a SE i està formada per petites elevacions que separen la zona
de Terrassa-Sabadell de la de Rubí-St. Cugat. La comunicació entre Rubí i Terrassa ve
facilitada pel pas que la riera ha excavat en la Serralada. Al contrari, la carretera que va a
Sabadell ha de travessar aquesta formació muntanyosa, enlairant-se fins quasi els 300 m. Al
NO del terme, a l’àrea de confluència de les Martines, hi ha els punts més alts: la Creu dels
Batlles (385 m.), el Montagut (403 m.) i l’Empalme (389 m.).
A la meitat occidental del terme de Rubí hi ha altres ramificacions de la Serralada

Transversal del Vallès, com les serres de l’Olaguera, de Carreres i de Balasc. Al NE del
casc urbà hi ha un altre contrafort d’aquesta Serralada: la Serra de Galliners, amb una
elevació màxima de 316 m. al terme de Terrassa, essent de 268 m. al de Rubí.
En general, la major part del terme municipal ofereix un paisatge força trencat, amb
freqüents desnivells, identificable a partir de les serres que el creuen i els nombrosos
torrents que el solquen.
La Plana
Al contrari, la meitat meridional no és tan trencada ni elevada, formant una plana oberta per
llevant cap a St. Cugat. S’hi troben les terres més baixes de Rubí, a uns 55 m. El casc urbà i
els polígons industrials circumdants se situen en aquesta plana.
ACTIVITATS
1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, assenyalant les unitats del

relleu que has estudiat. Utilitza quatre gradacions de colors marronosos
Rubí fa fi 17
per delimitar les distintes altituds: de menys de 150 m.; de 150-250 m.; de
250-350 m.; i de més de 350 m.
2. Fes un breu informe sobre el Puig Madrona i el que significa pel
rubinencs.
1.4. Hidrografia
La Riera de Rubí
Les aigües que baixen del vessant meridional de la Serralada Prelitoral i les que es recullen
a la resta del Vallès Occidental van a parar als rius Llobregat i Besòs. La línia divisòria
entre les conques d’aquests dos rius passa per la carena de la Serra de Galliners, entre Rubí
i St. Quirze. És el límit oriental de la conca de la Riera de les Arenes o de Rubí que
travessa el terme de nord a sud. Aquest s’integra totalment dins d’aquesta conca, de tal
manera que tots els torrents rubinencs desguassen en aquesta riera.
La riera fins a les Fonts s’anomena de les Arenes i a partir del punt on s’uneix a la Riera de
Terrassa pren el nom de Riera de Rubí. Neix al Coll d’Estenalles, al peu del Montcau, a
860 m. Va cap el sud recollint aigües de Matadepera, Terrassa i Rubí. Quan troba els
primers contraforts de Collserola es veu obligada a virar cap el SO, fins que a l’alçada del
Papiol s’uneix amb el Llobregat. Ha fet una distància de 31 km., essent la superfície de la
seva conca de 122 km2.
El torrents
• Riba dreta: dins del terme, Can Fonollet, Can Serra, de St. Muç, de Can Xercavins,
de les Abelles, de Can Pi de Vilaroc i de Can Balasc. Fora del terme, de Can
Canyadell.
• Riba esquerra: dins del terme, de Can Ferran, del Pedregar i dels Alous. Fora del
terme, Can Cabassa, Can Barba i Can Domènec.
Una característica dels torrents rubinencs que són afluents directes o indirectes del
Llobregat, és que estan fortament encaixats respecte del nivell de les terres que els
circumden, amb desnivells entre 10 i 40 m. La causa és el baix nivell del riu en aquesta
zona.
El seu pendent és força pronunciat, així per exemple, el torrent de Can Xercavins baixa uns
160 m. en només 5,5 km. Això provoca una acusada erosió i quan es donen precipitacions
intenses, ocasionen ràpides avingudes que es reprodueixen també a la riera. Causen
tanmateix rierades molt fortes i sobtades.
ACTIVITATS
1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, assenyalant el traçat de la

riera i dels torrents.
Rubí fa fi 18
2. Fes un breu informe sobre la rierada. del 25 de setembre de 1962.

Què va provocar que produís tants danys personals i materials.
1.5. Vegetació
El Vallès Occidental cau gairebé tot dins del territori on la vegetació espontània està
formada normalment per alzinars. A la plana aquesta vegetació es troba molt modificada,
tant per l’obtenció de terres de conreu com pel predomini actual dels espais construïts. La
vegetació d’aquesta és constituïda sobretot per brolles de romaní, brucs i estepes, cobertes
de pins, en especial el pi blanc. Hi resten alguns claps d’alzinar, on els seus arbres es troben
barrejats amb pins i amb algun roure.
A la muntanya
És als vessants de les serres que limiten pel nord i el sud on hi ha els boscos més extensos i
amb una vegetació més pròxima a l’estat natural. Al sud, a la serra de Collserola, hi ha
nombroses pinedes a la part baixa, on fins fa ben poc dominaven els conreus. A mesura que
es puja abunden els alzinars, normalment amb pins. Als indrets més ombrívols i amb sòls
profunds es troben alzinars amb roures, i fins i tot, boscos on dominen aquests darrers.
La vegetació de les serres septentrionals és ben diferent a causa del rocam. A Collserola la
roca és de tipus silici (grani, pissarra), en canvi a Sant Llorenç i a l’Obac és
predominantment calcària. A més, la duresa dels conglomerats a determinat la formació de
vessants molt inclinats.
La vegetació més estesa és l’alzinar. Amb marfull als vessants interiors, i l’alzinar
muntanyenc als més enlairats. Hi ha de bons, actualment densos i força alts, a causa de
l’escassa explotació de les darreres dècades. Fins els 1950 va ser important l’aprofitament
dels troncs d’alzina per a l’obtenció de carbó vegetal. La presència de pinedes i brolles
testimonia la intensitat dels aprofitaments forestal, pastoral i agrícola. Sobre roca silícia, al
peu de les serres, abunden les brolles d’estepes i brucs, amb pinedes de pi blanc i pi pinyer.
Sobre roca calcària hi ha brolles de romaní i bruc d’hivern, amb pinedes de pi blanc.
Als vessants superiors, terres pròpies de l’alzinar muntanyenc i de l’alzinar amb boix, hi ha
brolles on predomina l’estepa blanca amb matollars alts de ginebre i boix. Hi ha també
pinedes de pinassa.
Als vessants més ombrívols la vegetació natural fóra constituïda per rouredes de roure
martinenc, de vegades barrejat amb roure de fulla gran. Actualment es pot observar
aquestes a les obagues de la capçalera de la riera de les Arenes, enmig del territori dominat
per l’alzinar muntanyenc. Amb els roures hi ha molt de boix i alguns pins (pinassa, pi roig).
Àdhuc s’ha trobat, excepcionalment, algun faig aïllat.
Rubí fa fi 19
A les valls
A les canals o valls molt estretes i abruptes, es troba una vegetació excepcional. Són
ambients molt ombrívols, amb racons on els raigs solars no arriben mai directament:
sempre són a l’ombra. L’escassetat de llum i la humitat atmosfèrica permanent elevada
dificulten els desenvolupament normal dels alzinars i rouredes. Al seu lloc hi ha
avellanoses, un bosquet baix on predomina l’avellaner. L’avellanosa ocupa franges
allargassades seguin la direcció de les canals.
ACTIVITATS
1. Elabora un informe amb il·lustracions de 7 de les espècies vegetals

esmentades més amunt.
Rubí fa fi 20
Alzina
2. Enumera el tipus de vegetació predominant la terme municipal de Rubí,

situant-lo per zones.
1.6. Fauna
La fauna del Vallès Occidental és la part menys visible del conjunt biogeogràfic. La forta
acció antròpica a les zones urbanitzades i industrials és la causa que la vida animal sigui en
gran part imperceptible. Les espècies no ramaderes i no domèstiques, però són presents al
paisatge: entre peixos, rèptils, amfibis, aus i mamífers s’han descrit 200 espècies d’animals.
Mamífers i altres animals de terra

El bosc d’alzines i pins mediterrani pot acollir mamífers com l’eriçó comú, el teixó, el gat
mesquer, el ratolí mediterrani i la rata comuna. Les màquies i les garrigues són l’habitat
d’altres mamífers com l’eriçó africà clar, la mussaranya comuna, la guineu, la mostela, la
llebre, el conill i el ratolí de bosc. Els camps de conreu són l’hàbitat del talpó roig. Els
alzinars i les pinedes denses de la Mola i l’Obac acullen el porc senglar, que és el mamífer
més gros que es pot trobar a la comarca. Les fonts, basses i altres sistemes d’acumulació
d’aigües constitueixen l’hàbitat del tritó jaspiat i de diverses menes de gripaus i granotes. A
les zones rupícoles i al medi urbà són freqüents el dragó comú, les sargantanes i els
llangardaixos. Als boscos, conreus i ermots apareixen la serp verda i l’escurçó. A les vores
del torrents i llocs més frescals s’hi troba la llíssera i la serp d’aigua.
Ocells
Són molt abundants la garsa, el pardal comú, el rossinyol, el falciot negre, l’oreneta, la
merla, el pinsà i la cadernera. D’altres, en canvi, són en regressió, com els rampinyaires
Rubí fa fi 21
xoriguers que es troba en perill d’extinció per dificultat de nidificació; el falcó pelegrí i el
duc gairebé no es reprodueixen.
Invertebrats
Amb espècies endèmiques en certs casos, com alguns petits cargols entre els gastròpodes, i
els aràcnids miriàpodes, insectes lepidòpters i alguns crustacis. Cal remarcar els coleòpters,
amb nombroses espècies pròpies del massís de la Mola i de l’Obac, com el catòpid
carvernícola que habita a totes les coves i avencs. També cal esmentar hemípters com la
cigala, mosques i mosquits.
ACTIVITATS
1. Elabora un informe amb il·lustracions de 7 de les espècies animals

esmentades més amunt.
2. Enumera el tipus de fauna predominant la terme municipal de Rubí, situant-

lo per zones.
3. Amb el títol “La gestió de la natura”, confecciona un informe on es detallin

les mesures que creus que s’han de prendre per la gestió integral del territori,
a fi de recuperar o de conservar –en alguns casos- la qualitat mediambiental
tant del territori de Rubí, de la seva comarca, com de totes aquelles parts del
ecosistema global que consideris que l’afecten.
Rubí fa fi 22
2. Geografia humana i econòmica
2.1. La població actual
Un creixement espectacular
Entre el 1900 i 1991 el nombre d’habitants de Rubí ha passat de 4.400 a 50.405. Mentre la
població general de Catalunya es multiplicava per tres, la rubinenca es va multiplicar per
11,4.
El component bàsic d’aquest gran creixement ha estat la immigració, fenomen en què es

pot distingir tres fases:
1ª) 1910-1930, arribada de gent procedent de les comarques deprimides de Catalunya, del
conjunt del País Valencià, Aragó i de Múrcia, i de la província d’Almeria;
2ª) 1959-1975, intensificació de la immigració. En 25 anys la població es quintuplica. El

lloc de procedència és sobretot Andalusia, tot i que venen contingents importants de
Castella-Lleó i Extremadura; i
3ª) A partir de 1975, s’aflebeix el fenomen sensiblement, però continua incorporant-se

ciutadania procedent de la ciutat de Barcelona fonamentalment, a causa de la saturació de la
capital catalana que es mostra impotent per oferir habitatge assequible als seus joves; cas
potser també extrapolable a altres ciutats de l’àrea metropolitana que seleccionen llurs
habitants exclusivament pel seu nivell de renda. Naturalment d’això se’n beneficia ara per
ara Rubí que té una població jove i per tant dinàmica; a l’ensems hi ha ciutats de molt a
l’aprop que s’envelleixen ràpidament, perden àdhuc població i augmenten les despeses
derivades d’aquesta composició de la població: serveis mèdics per a la gent gran, baix
nivell de recaptació d’impostos municipals pel baix nivell adquisitiu derivat de les migrades
jubilacions, i atonia conseqüent de la vida social i econòmica, etc.
Les raons bàsiques de que el creixement de Rubí sigui dels més alts de la seva comarca,
tenint en compte que a més, el Vallès Occidental creix 3,5 vegades per sobre la mitja de
Catalunya, són:
• La seva posició estratègica, amb bones comunicacions i proximitat de la ciutat de
Barcelona;
• La presència d’un entramat industrial amb molta tradició; i
• L’existència de sòl urbanitzable, tant per ús industrial com residencial
A ningú se li escapa que cal ordenar i controlar aquest creixement perquè no sigui abusiu,
perquè la lògica (?) del mercat i l’especulació no malmetin el poc que resta del patrimoni
paisatgístic i natural de Rubí i de tota la seva comarca.
Rubí fa fi 23
ACTIVITATS
1. Calcula la densitat de la població del terme municipal de Rubí.
2. T’agrada el nucli urbà de Rubí? I el seu terme municipal? Creus que hi ha

pobles i ciutats del Vallès Occidental més bonics i acurats que Rubí? Si ho
creus, digues quins. ¿Creus que el Vallès Occidental és una comarca més bonica
que la seva germana del Vallès Oriental? Raona la resposta. Fes servir un mínim
de quatre paràmetres per establir comparacions i diferències, per ex.
paisatge, interès turístic, etc.
2.2. Piràmides d’edats
La gràfica de 1981 presenta una estructura de base ampla i vèrtex estret, típica de població
jove majoritàriament, amb un índex de natalitat relativament alt. És la conseqüència de 20
anys de migracions que aportaren adults joves en edat de procrear.
Si es compara aquesta piràmide amb la de 1991 es nota que la base és més estreta. El grup
de nens de 0 a 4 anys és força menor que el de 5 a 9, i molt més baix que el de 10 a 14.
Això indica un brusc descens de la natalitat durant la primera meitat dels anus 80, moderat
al llarg de la segona. Es pot explicar a partir de:
Rubí fa fi 24
• La crisi econòmica.
• Un canvi de mentalitat de les parelles respecte al nombre de fills que volen tenir,
típic de societats desenvolupades.
• Un increment del nombre de dones que treballen.
• Un coneixement i ús major dels mètodes de planificació familiar (anticonceptius).
El resultat és una piràmide en procés d’envelliment, que respon a una societat d’adults i
vells, on disminueix el nombre d’infants. És el típic procés de les societats industrialitzades,
amb taxes de natalitat baixes i de mortalitat també de moment baixes, estabilitzades pel
desenvolupament econòmic i de la medicina, però que possiblement a curt termini
comencin créixer considerablement.
Aquest fenomen de reducció d’infantaments es detecta a Rubí amb un cert retard respecte a
la seva comarca i en el conjunt de Catalunya, atès que té encara una de les poblacions més
joves del país. Cal esperar no obstant els resultats del cens de l’any 2001, per aprofundir
unes dades que poden haver canviat substancialment al llarg de la darrera dècada.
Rubí fa fi 25
DADES ESTADÍSTIQUES DE LA VILA DE RUBÍ
Taula nº 1: ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA
Municipi Comarca Catalunya

Per edats: 1981 1991 1996 1981 1991 1996 1981 1991 1996
De 0 a 14 anys 30,3 22,6 17,3 28,1 20,1 16,6 24,9 17,8 14,7
De 15 a 64 anys 63,2 68,3 71,8 63,3 68,7 70,6 64,0 67,9 69,0
De 65 anys i més 6,5 9,1 10,9 8,5 11,2 12,8 11,0 14,3 16,3
No hi consta - - - 0,1 - - 0,1 - -
Total població 43.839 50.405 54.085 598.324 649.699 685.600 5.956.414 6.059.494 6.090.040
Fonts:
Institut d'Estadística de Catalunya. Censos de població i padrons municipals d'habitants.
Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
Anys disponibles: Total: 1975 a 1996. Per edats: 1981, 1986, 1991, 1996.
Taula nº 2: LLOC DE NAIXEMENT (%)

1991 1996 1991 1996 1991 1996
Nascuts a Catalunya 58,0 60,2 63,0 65,4 67,5 68,4
Nascuts a la resta de l'Estat 40,3 37,3 35,7 32,5 30,8 28,8
Nascuts a l'estranger 1,7 2,5 1,3 2,1 1,7 2,8
Total 50.405 54.085 649.699 685.600 6.059.494 6.090.040
Fonts:
Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de població 1991.
Anys disponibles: 1981, 1986, 1991, 1996.
Rubí fa fi 26
Taula nº 3: MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

1991 1998 1991 1998 1991 1998
Nascut vius 543 598 6.688 7.403 56.162 56.572
Defuncions 298 346 4.352 5.154 52.110 55.469
Matrimonis 316 360 3.827 4.364 32.491 31.544
Creixement vegetatiu 245 252 2.336 2.249 4.052 1.103
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Moviment natural de la població. Dades municipals i
comarcals. Anual. Anys diponibles: 1975 a 1998.
Taula nº 4: LLARS SEGONS EL NOMBRE DE PERSONES (%)

1991 1996 1991 1996 1991 1996
D'1 persona 8,6 11,9 9,9 12,8 13,6 17,3
De 2 persones 22,8 24,1 23,5 25,2 25,3 26,6
De 3 persones 23,2 24,0 22,6 23,3 22,2 22,5
De 4 persones 27,8 26,8 26,5 25,7 23,3 22,1
De 5 persones i més 17,6 13,2 17,5 13,0 15,6 11,5
Total llars 15.153 17.354 195.443 222.665 1.933.044 2.097.955
Fonts:
Anys disponibles: 1991, 1996.
Rubí fa fi 27
Taula nº 5 NIVELL D’INSTRUCCIÓ (POBLACIÓ DE 10 ANYS I MÉS) (%)

1991 1996 1991 1996 1991 1996
Sense titulació 21,5 19,9 20,2 19,1 19,1 17,7
Primer grau 40,1 39,4 36,2 35,4 36,7 35,7
Segon grau 35,4 35,4 38,3 36,5 37,8 36,6
Tercer grau 3,0 5,3 5,3 9,0 6,4 10,0
Total 43.867 48.401 574.246 614.970 5.441.582 5.539.012
Fonts:
Taula nº 6 CONEIXEMENT DEL CATALÀ (POBLACIÓ DE 2 ANYS I MÉS ) (%)

1981 1991 1996 1981 1991 1996 1981 1991 1996
L'entén 62,0 90,1 91,3 69,0 92,0 93,6 79,8 93,8 95,0
El sap parlar - 54,7 63,8 - 61,0 69,8 - 68,3 75,3
El sap llegir - 56,4 63,1 - 61,8 67,7 - 67,6 72,4
El sap escriure - 31,5 39,0 - 36,4 43,4 - 39,9 45,8
No l'entén 37,7 9,9 8,7 25,5 8,0 6,4 18,8 6,2 5,0
No hi consta 0,3 - - 5,5 - - 1,4 - -
Total 41.969 49.249 53.050 578.176 636.299 672.336 5.782.455 5.949.177 5.984.334
Fonts:
Rubí fa fi 28
Taula nº 7 GRAU DE CONSERVACIÓ DELS EDIFICIS (%)

1980 1990 1980 1990 1980 1990
Ruïnós 0,2 0,3 0,4 0,3 0,6 0,5
Mal estat 1,9 0,8 2,7 1,6 4,2 2,2
Alguna deficiència 6,5 3,3 13,4 7,6 16,9 9,3
bon estat 91,4 95,6 83,5 90,5 78,3 88,0
Total edificis 5.473 7.092 77.209 95.238 764.518 914.509
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'edificis. Decennal.

Anys disponibles: 1980, 1990.
Taula nº 8 HABITATGES FAMILIARS SEGONS EL TIPUS (%)

1981 1991 1981 1991 1981 1991
Principal 66,5 76,4 75,3 81,3 71,6 71,0
Secundari 13,6 13,9 6,6 7,2 13,5 17,2
Vacant 19,9 9,6 18,1 11,4 14,9 11,6
Altres - 0,1 - 0,1 - 0,2
Total habitatges 17.974 19.814 218.267 240.137 2.452.869 2.721.383
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'habitatges. Decennal.

Anys disponibles: 1981,1991.
Rubí fa fi 29
Taula nº 9: CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES PRINCIPALS SEGONS LA

SUPERFÍCIE ÚTIL (%)

1991 1991 1991
Fins a 49 m2 1,6 2,1 5,5
De 50 a 69 m2 27,0 22,1 25,4
De 70 a 99 m2 56,4 52,7 46,1
De 100 a 119 m2 7,6 10,4 10,8
De 120 a 149 m2 3,8 6,0 6,1
De 150m2 i més 3,6 6,7 6,1
Total habitatges principals 15.130 195.157 1.931.172
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'habitatges 1991.

Any disponible: 1991.
Taula nº 10: CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES PRINCIPALS SEGONS

INSTAL·LACIONS I SERVEIS (%)

1991 1991 1991
Aigua calenta 94,8 94,5 91,2
Gas per canonades 45,1 55,7 50,3
Bany o dutxa 99,2 98,2 97,6
Telèfon 82,8 84,5 84,5
Calefacció 93,8 92,7 92,2
Refrigeració 18,9 19,8 16,4
Total habitatges principals 15.130 195.157 1.931.172
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens d'habitatges 1991.

Rubí fa fi 30
Taula nº 11: SUPERFÍCIE AGRÀRIA

Distribució de la superfície: 1989 1989 1989
Terres llaurades 80,5 30,6 33,9
Pastures permanents 0,2 0,8 10,9
Terreny forestal 13,9 55,9 39,7
Altres superfícies 5,4 12,7 15,5
Total hectàrees 555 23.134 2.471.590
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Cens agrari 1989.

Taula nº 12: POBLACIÓ OCUPADA RESIDENT PER SECTORS D’ACTIVITAT (%)

1986 1991 1996 1986 1991 1996 1986 1991 1996
Agrari 0,5 0,5 0,6 0,7 0,5 0,6 4,9 3,7 3,2
Indústria 55,6 52,0 48,4 47,0 44,6 40,3 35,7 36,2 32,1
Construcció 6,5 10,2 7,9 5,2 8,5 6,9 5,3 8,2 7,0
Serveis 34,5 37,3 43,1 41,1 46,4 52,2 45,6 51,9 57,7
No hi consta 2,9 - - 6,0 - - 8,5 - -
Total ocupació 13.618 19.006 19.893 175.573 237.454 249.627 1.839.097 2.255.430 2.204.652
Fonts:
Institut d'Estadística de Catalunya. Padró municipal d'habitants 1986.
Anys disponibles: 1986, 1991, 1996.
Rubí fa fi 31
Taula nº 13: PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (PIB)

1991 1991 1991
PIB (milions de ptes.) 71.858 986.458 10.327.188
PIB per habitant (milers de ptes.) 1.425,6 1.518,3 1.704,3
Distribució del valor afegit brut per sectors (%):
agricultura 0,2 0,3 1,6
indústria 53,4 39,9 30,6
construcció 9,5 8,6 8,3
serveis 36,9 51,2 59,5
Total 100,0 100,0 100,0
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Macromagnituds bàsiques de les economies comarcals i locals
1991.
Taula nº 13: RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE (RBFD)

1996 1996 1996
RBFD (milions de ptes.) 72.597 1.013.875 9.531.731
RBFD per habitant (milers de ptes.) 1.342,3 1.478,8 1.565,1
Índex RBFD per hab. (Catalunya=100) 85,8 94,5 100,0
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Estimacions a partir de macromagnituds bàsiques de les

economies comarcals i locals 1996.
Rubí fa fi 32
Taula nº 14: DISTRIBUCIÓ DE LA RBFD PER RECURSOS PRINCIPALS (%)

1996 1996 1996
Remuneració d'assalariats 61,9 59,0 56,1
Rendes empresarials i professionals 29,3 32,5 35,4
Prestacions socials per jubilació i atur 8,8 8,5 8,5
Total 100,0 100,0 100,0
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Estimacions a partir de macromagnituds bàsiques de les

economies comarcals i locals 1996.
Taula nº 15: ESTABLIMENTS I PROFESSIONALS PER GRANS SECTORS

D'ACTIVITAT ECONÒMICA

1995 1998 1995 1998 1995 1998
Indústria 820 901 9.333 9.494 59.514 60.647
Construcció 463 598 5.506 6.886 52.961 62.967
Comerç al detall 837 844 11.606 11.845 120.052 119.896
Serveis llevat comerç al detall 1.502 1.807 20.357 23.525 211.202 234.920
Professionals i artistes 312 363 6.501 7.605 76.747 84.103
Total establiments 3.934 4.513 53.303 59.355 520.476 562.533
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Localització de l'activitat econòmica a partir de l'impost sobre
activitats econòmiques (IAE).
Anys disponibles: 1994 a 1998.
Rubí fa fi 33
Taula nº 16: ESTABLIMENTS D'EMPRESES INDUSTRIALS

1995 1998 1995 1998 1995 1998
Energia i aigua 7 2 72 68 1.014 1.152
Química i metall 90 99 674 687 4.087 4.051
Transformació de metalls 379 439 3.496 3.794 18.974 20.138
Productes alimentaris 41 29 459 433 4.947 4.939
Tèxtil i confecció 98 96 2.268 2.082 12.041 11.731
Edició i mobles 126 152 1.670 1.708 14.154 14.353
Indústria ncaa(1) 79 84 694 722 4.297 4.283
Total establiments 820 901 9.333 9.494 59.514 60.647
(1) No classificat en altres apartats.
Taula nº 17: ESTABLIMENTS D'EMPRESES DE COMERÇ AL DETALL

1995 1998 1995 1998 1995 1998
Productes alimentaris 313 297 4.349 4.138 42.702 41.117
Roba i calçat 177 174 2.609 2.561 24.739 23.885
Articles per a la llar 104 99 1.227 1.396 14.218 15.023
Llibres i periòdics 38 42 488 506 4.827 4.811
Productes químics 62 58 787 827 8.937 9.254
Material de transport 22 32 397 422 3.688 3.932
Comerç ncaa(1) 121 142 1.749 1.995 20.941 21.874
Total establiments 837 844 11.606 11.845 120.052 119.896
(1) No classificat en altres apartats.
Rubí fa fi 34
Taula nº 18: ESTABLIMENTS D'EMPRESES DE SERVEIS

1995 1998 1995 1998 1995 1998
Comerç a l'engròs 283 350 3.610 3.983 32.473 34.411
Hoteleria 291 319 3.611 3.884 41.878 44.378
Transports i comunicacions 378 429 4.798 5.361 46.762 48.517
Mediació financera 47 61 707 851 9.341 10.237
Serveis a empreses 78 135 1.323 1.920 15.472 20.496
Serveis personals 337 360 5.110 5.660 52.527 58.200
Immobiliàries i altres 88 153 1.198 1.866 12.749 18.681
Total establiments 1.502 1.807 20.357 23.525 211.202 234.920
Taula nº 19: SERVEI TELEFÒNIC (%)

Per destinació 1993 1997 1993 1997 1993 1997
Particulars 74,1 - 73,5 - 72,0 -
Comercials i servei públic 25,9 - 26,5 - 28,0 -
Total línies en servei 20.535 23.447 264.758 297.691 2.701.472 2.902.010
Font: Telefónica de España, SA.

Rubí fa fi 35
Taula nº 20: PARC D'AUTOMÒBILS (%)

Per tipus de vehicle: 1991 1998 1991 1998 1991 1998
Turismes 76,6 75,8 75,1 74,2 72,8 71,6
Camions i furgonetes 15,4 16,5 15,3 16,3 14,8 15,8
Motos i altres 8,0 7,7 9,6 9,5 12,4 12,6
Total vehicles automòbils 22.068 31.702 316.378 422.402 3.053.654 3.730.449
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Taula nº 21: ENTITATS FINANCERES (%)

Per tipus d'entitat: 1986 1997 1986 1997 1986 1997
Bancs 48,4 43,9 47,0 41,0 49,7 42,1
Caixes 51,6 56,1 53,0 59,0 50,3 57,9
Total oficines 31 41 417 546 6.362 7.048
Fonts:
Fins a 1995 Consell Superior Bancari.
A partir de 1996 Institut d'Estadística de Catalunya. Localització de l'activitat econòmica a partir de
l'impost sobre activitats econòmiques (IAE).
Taula nº22: IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES URBANS (IBI)

1991 1999 1991 1999 1991 1999
Nombre de rebuts 24.233 32.199 296.476 386.419 3.307.129 4.221.082
Deute tributari (milions de ptes.) 470,7 1.005,6 6.176,4 14.592,5 72.989,0 148.137,8
Rubí fa fi 36
Taula nº 23: IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES RÚSTICS (IBI)

1991 1999 1991 1999 1991 1999
Nombre de contribuents 57 76 1.125 1.224 140.773 165.854
Quota (milers de ptes.) 674 969 10.951 12.871 984.626 1.603.733
Font: Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària.

Taula nº 24: IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF) (%)

Principals rendiments declarats: 1986 1997 1986 1997 1986 1997
Del treball 85,2 91,2 79,0 85,6 75,4 82,2
Empresarials i professionals 10,2 8,2 11,9 10,2 13,5 11,4
Altres 4,6 0,6 9,1 4,2 11,1 6,4
Rendiments totals per declarant (milers de ptes.) 1.396 2.160 1.562 2.449 1.648 2.433
Font: Agència Estatal Tributària.

Taula nº 25: IMPOST SOBRE EL PATRIMONI DE LES PERSONES FÍSIQUES (IPPF)

(%)

Principals elements patrimonials declarats: 1991 1996 1991 1996 1991 1996
Actius reals 51,6 48,0 44,5 40,7 47,8 43,1
Actius financers 48,4 52,0 55,5 59,3 52,2 56,9
Patrimoni total per declarant (milers de ptes.) 25.051 36.360 35.915 50.887 34.604 52.298
Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Finances

Rubí fa fi 37
ACTIVITATS
1. Quins problemes creus que pot generar el procés general d’envelliment de la

població de Rubí?
2. Enumera les causes que generen el procés d’envelliment de les poblacions.
3. Elabora una piràmide de població de Rubí a partir de dades posteriors al
cens de 1991.
2.3. Sociologia
2.3.1. Estructura urbana
El centre
La vila de Rubí és emplaçada a la riba esquerra de la riera, davant el castell. El nucli antic
es troba centrat per l’església parroquial de Sant Pere, documentada el 986 i a partir del
1043 com a parròquia. Fou reformada i ampliada el 1884 per l’arquitecte Antoni
Casademunt. De l’església romànica es conserva només, la façana de ponent, amb
arcuacions llombardes a la part superior i una porta, més tardana, amb arquivolta decorada,
com els capitells de les seves columnes, amb ornamentació floral. Sobre la porta, al
capdamunt de la façana de ponent hi ha una finestra geminada romànica, amb un doble
capitell amb decoració preromànica, sostingut per una columneta de marbre blanc amb
estries helicoïdals. Al costar de migdia de la façana s’aixeca una robusta torre campanar, de
planta quadrada.
Rubí fa fi 38
Entorn d’aquesta església parroquial, de la rectoria i dels masos més propers sorgiren
durant els s. XV i XVI els barris de la Sagrera i del Pedró.
El 1894 la regent Maria Cristina atorga a Rubí el títols de vila.
Entre altres edificis d’interès destaquen el Mercat Vell, convertit en sala d’exposicions i
conferències i el Celler Cooperatiu, d’estil modernista, fundat el 1920 per Pere Pi, quan la
producció vinícola era al seu apogeu.
La perifèria
Els barris de Rubí es formen a partir dels anys 60 en plena eufòria industrial, amb un fort
dèficit d’equipaments. Són els de:
1. Ca n’Oriol, al NE on es troba la parròquia de Sant Josep Oriol i el Casal de Sant
Josep Obrer, masia amb capella pròpia que juntament amb un gran parc avui públic,
fou donada per a obra social;
2. Vint-i-cinc de Setembre, de la rància Obra Sindical del Hogar franquista, on hi ha la
parròquia de Sant Pau, situat a migdia;
3. les Torres i la seva parròquia de Santa Maria també a migdia;
Rubí fa fi 39
4. Can Xercavins;
5. Els Avets, a ponent com l’anterior; i el
6. del Pinar, a uns 3 km al NE de la vila amb la parròquia de Sant Fèlix.
Altres esglésies del terme

Hi ha l’antiga església de Sant Genis de Rubí , a ponent de la vila, prop de Can Casanoves;
documentada des del 1080 i actualment arruïnada.
El santuari de Sant Muç és situat al nord, en una vall tributària de la riera, fou construït el
1307 i reformat el 1766, té un porxo davant la façana i gaudí d’una gran popularitat des de
la fi del s. XVIII, per la devoció de la colla d’Els Xatos de Sant Muç, que es desplaçava des
del Raval de Barcelona.
Masies
Can Xercavins, Can Pi de Vilaroc, Call Vallhonrat, masia del s. XVIII on s’ha instal·lat un
museu amb col·leccions d’armeria, mobiliari i art popular. Can Ramoneda, Can Balasc, Can
Roig, Can Carreres, la Bastida i Can Corbera.
Urbanitzacions
Can Mir, Castell Nou, Vallès Parc, Can Solà i el polígon residencial de Can Rosers. El
nucli de les Fonts, al nord del terme, és compartit amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
2.4. Economia
De la vinya al tèxtil
Antigament l’economia de la població es basava només en l’agricultura, particularment en
el conreu de la vinya, havien tingut fama els vins de Rubí. Hi hagué un celler cooperatiu. A
la primeria del segle XIX, ran de la riera, a la verneda del Carreres es va instal·lar la
primera fàbrica tèxtil moguda per rodes hidràuliques; dedicada a rentar i filar llana, fou
coneguda popularment amb el nom de la Llana. Més tard, la industrialització prosseguí
amb la incorporació d’una nova fàbrica també del tèxtil, Ca n’Alsamora, anomenada també
Vapor Vell i la Pelleria. Posteriorment se n’instal·laren altres. Totes s’acreditaren per un
tipus de vellut molt apreciat, conegut precisament com a vellut de Rubí.
Rubí fa fi 40
Les inundacions de l’any 1962 arrasaren moltes hectàrees de conreu i d’horta. A partir de
llavors ha canviat substancialment l’economia del municipi, que avui es basada,
essencialment, en la indústria, mentre que l’agricultura és en recessió; les terres a banda i
banda de la riera de Rubí has estat progressivament ocupades per instal·lacions
manufactureres.
Una indústria diversificada

La indústria de Rubí es troba dispersa en els polígons industrials de Can Jardí, Ca
n’Alsamora, Can Rosers, la Bastida i Covasolera. El sector tèxtil, que hi tenia tradició, ara
és en retrocés. La crisi iniciada en els primers anys de la dècada dels 70 afectà sobretot als
sectors de la confecció, el cuir, el calçat, el tèxtil en general, la fusta, el suro, els mobles, la
maquinària i el material elèctric. Va provocar que la indústria es diversifiqués. D’un temps
ençà els sectors més dinàmics han estat el sector de la mecànica i vehicles, la indústria
química i els aparells i instruments de precisió.
Pel que fa l’ocupació, la indústria local genera uns 9.000 llocs de treball repartits en més
300 empreses. Les més anomenades són AEG, Telefunken, Josa, Sedatex, antiga casa Pich
Aguilera, Rubí Industrial, Francino. Indústries Palex (fundada el 1955 amb el nom de
Material Clínic) i Relámpago Zipp. Ocupen cada una de 500 a 2.000 obrers. A més hi ha
una bona xarxa de tallers i petites i mitjanes indústries.
Les dades més recents (2000) informen que el Vallès Occidental té més d’un 43% del seu
Producte Interior Brut (PIB) en l’activitat industrial. No obstant, va créixer per sota de la
mitjana intercomarcal (2,3%), cosa que podria interpretar-se com de situació de manca de
vitalitat o atonia.
El sector serveis
Pel que fa el comerç, el total d’establiments és de prop de 900, el 72% té menys de 15 anys,
cosa que suposa una xarxa comercial notablement jove. Hi ha més de 30 oficines bancàries.
Respecte serveis i equipaments, Rubí disposa d’un pavelló i una pista, dues zones
esportives , Can Rosés i Cova Solera; una escola bressol municipal, nou col·legis públics
d’educació infantil, quatre instituts de secundària, una escola municipal d’art i una de
música i un Centre de Formació d’Adults.
Si al llarg de l’any 2000, s’anotava més amunt que la indústria al Vallès Occidental, no
creix tant com la resta de Catalunya; si, en canvi, el sector terciari ha crescut un 4,25%, un
0,55% més que la mitjana intercomarcal catalana. Aquesta si és doncs una data positiva car
una terciarització de l’economia (comerç, transports, cultura, sanitat, ensenyament,
finances, etc.) feta sense el concurs fonamental del turisme, té el seu mèrit. Efectivament, el
Vallès Occidental i particularment Rubí, no presenta atractius per fer desplaçar importants
contingents de visitants perquè no hi ha platja, ni àrea de muntanya atractiva. El
desarrollismo dels anys 1960 va degradar àrees que de fet esdevenen barris dormitori per al
proletariat industrial, sense el mínim de serveis. No és exagerat afirmar que l’eradicació del
barraquisme no fou mai complerta; a la chavola o barraca, va succeir la casa barata: un
eufemisme per designar polígons d’habitatges fets a base manta de vegades de ciment
Rubí fa fi 41
aluminós. Aquests polígons existeixen a Catalunya encara avui i són coneguts per
concentrar marginalitat, delinqüència, col·lectius de prostitució, aturats sense subsidi,
emigrants sense papers, jubilats amb pensions de misèria. El que es trobaria més a l’aprop
de Rubí és el barri de Can Anglada de Terrassa, però també es pot citar La Mina de Sant
Adrià de Besòs/Barcelona, Sant Cosme al Prat de Llobregat, Cantunis a Barcelona, a més
de Ciutat Vella barri barceloní que sense ser morfològicament com els altres, representa el
paradigma del concepte de Quart Món: borses d’extrema pobresa als països desenvolupats.
Rubí no es troba possiblement amb situacions de gravetat com les esmentades. Caldria
però, detectar els casos de violència domèstica, violència al carrer, actuar de forma enèrgica
per eliminar l’economia submergida, controlar l’absentisme i el fracàs escolar i actuar sobre
patologies que generen desestructuració social i familiar, com l’alcoholisme o la
drogoaddicció. Evidentment el teixit econòmic té la responsabilitat de crear llocs de treball,
un empresariat que no elimini les llistes d’aturats del seu municipi és, gairebé per definició
incompetent, si més no, irresponsable.
El Vallès Occidental, tornant a les xifres del 2000 és també una comarca de creixement
elevat. Si la mitjana catalana és del 3,44%, la seva és del 3,57%. La que més ha crescut ha
estat el Garraf amb un 4,89%. És per tant un creixement alt, però no espectacular. A ningú
se li escapa que bona part de la riquesa que fa uns anys anava a parar al municipi veí de
Sant Cugat, ara es desplaça cap altres ciutats de moda com Sitges. La burgesia és voluble i
es desplaça d’acord amb les modes i Sant Cugat ja no concita rendes altes. Evidentment
Rubí mai no ha estat de moda.
La construcció
Per últim, valorant magnituds globals, respecte el sector de la construcció, el creixement de
la mitjana catalana ha estat el 2000 del 8,6% mentre el del Vallès Occidental el 9,47%, té
11 comarques més dinàmiques per sobre, les més properes són el Bages, l’Anoia, el
Maresme, el Garraf i el Baix Penedès.
La població activa la componen unes 18.000 persones, de les quals 3.000 es desplacen fora
del terme, mentre que un nombre similar vénen de fora a treballar a la indústria i el comerç
local.
Rubí fa fi 42
DADES ECONÒMIQUES
Taula nº 1: NOMBRE D’ASSALARIATS PER SECTOR ECONÒMIC

SECTOR/ANY 1996 1997 1998 1999 2000 CREIXEMENT %
AGRICULTURA 4 49 53 19 21 425,00
INDÚSTRIA 10516 11402 11623 11612 12361 17,54
CONSTRUCCIÓ 1060 1168 1278 1700 1853 74.81
SERVEIS 4334 4725 5512 6687 7070 63,13
TOTAL 15914 17344 18466 20018 21305 33,88
Font: INSS
Taula nº 2 NOMBRE D’ASSALARIATS INDUSTRIALS PER RAM

RAM/ANY 1996 1997 1998 1999 2000 CREIXEMENT
%
ALIMENTACIÓ I BEGUDES 456 457 387 320 370 -18,86
ARTS GRÀFIQUES, PAPER I 481 563 562 589 647 34,51
FUSTA
QUIMICA 720 930 903 882 884 22,78
METALL 5350 5723 5832 6302 6748 26,13
ALTRES INDUSTRIES 508 535 589 649 716 40,94
TOTAL 10514 11396 11616 11611 12360 17,56
Font: INSS
Taula nº 3 EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ATURATS ENREGISTRATS A RUBÍ
ANY 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

TOTAL 3557 3007 2727 2377 1947 1757 1633
Rubí fa fi 43
Taula nº 4: NOMBRE D’EMPRESES INDUSTRIALS PER RAM

RAM /ANY 1996 1997 1998 1999 2000 CREIXEMENT %
ALIMENTACIÓ I BEGUDES 48 37 30 22 24 -50,00
TÈXTIL 62 64 68 63 65 4,84
ARTS GRÀFIQUES, PAPER I FUSTA 81 93 88 92 93 14,81
QUÍMICA 116 120 118 116 119 2,59
METALL 335 358 345 356 357 6,57
ALTRES INDÚSTRIES 64 61 63 62 70 9,38
TOTAL 706 733 712 711 728 3,32
Font: INSS
ACTIVITATS
1. Elabora un mapa a escala del terme municipal de Rubí, assenyalant els

polígons industrials i les indústries més grans, indica també la xarxa de
comunicacions amb la corresponent nomenclatura.
2. Recull informació sobre 50 rubinencs que treballin, fent una estadística
sobre la seva activitat, el sector a què pertanyen i terme municipal i
comarca on treballen.
3. Fes un informe sobre les principals associacions culturals, esportives i
religioses de Rubí, indicant nom i activitat.
4. Cerca informació sobre els distints resultats electorals en eleccions
generals, autonòmiques, europees i locals, estableix els corresponents
gràfics i comental’s.
5. En funció del valor de l’habitatges, del nombre d’aturats, del nivell
d’estudis i titulacions, nivell de renda i d’altres variables que consideris
d’interès, estableix un mapa sociològic per barris de la ciutat. Comenta
els resultats.
Rubí fa fi 44
Unitat Didàctica 3
Quan és Rubí
Avaluació inicial
1. Per què es marca l’any 986 com el del naixement de Rubí?
2. Explica que entens per mode de producció esclavista.
3. I per mode de producció feudal?
4. Anota que s’entén per font primària i per font secundària.
5. Fes una relació de les fonts, documents i llocs on acudiries per informar-te sobre la
història de Rubí.
Rubí fa fi 45
1. Prehistòria
El Paleolític
Del Paleolític inferior es troben restes o eines de pedra d’una antiguitat d’uns 30.000
anys, a la zona del Pinar de Rubí, que es consideren d’una cronologia semblant als
trobats a la “gravera” de Ca n’Amat de les Fonts, a Matadepera i Molins de Rei.
Una altra àrea significativa de troballes és l’estació arqueològica Nord Rubí, al voltant
de les masies de Can Fonollet, Can Corbera, La Llana i els marges de la riera a la cruïlla
dels termes de Terrassa, Rubí i Sant Quirze. Malauradament els materials es troben
molt dispersos, en “graves” de l’arrossegament de la riera, barrejant-se materials,
probablement del Paleolític Inferior, amb altres de posteriors, en els què destaquen els
del període comprés dins del Paleolític Mig, anomenat Musterià.
El Neolític
Hi ha una importantíssima estació de cabanyes, sitges i sepultures entre Sant Quirze i
Sabadell, amb continuïtat fins a l’Edat del Bronze. També hi ha l’àrea de Terrassa-
Matadepera, alguna cova a la muntanya de Sant Llorenç.
A Rubí hi ha un sepulcre de fossa a Can Corbera, a pocs metres del terme. Es tracta
d’una sepultura d’inhumació individual en estat molt deteriorat. Les restes òssies,
corresponen a part del crani, algunes costelles, part d’una clavícula, una falange de la
mà, fragments de tíbia i fèmur, d’entre les més interessants. Per la disposició en la què
van ser trobats, sembla clar que l’individu s’enterrà en posició molt arronsada, amb les
cames replegades i les mans al voltant del cap. Molt possiblement tindria d’uns setze a
divuit anys. L’enterrament es podria datar en un llarg període de temps, però per la
cultura material es pot situar la troballa en la cultura dels sepulcres de fossa, en la fase
del Neolític Recent (3500-2500 aC).
Molt a prop d’aquestes restes es trobaren també ceràmiques. Algunes pertanyien a un

olla globular de perfil en S, amb un buit per a una nansa o mugró a la part baixa de la
meitat superior i amb un aspecte d’haver estat allisada amb un espatulat. Com resulta
normal en la ceràmica d’aquest període, la pasta és molt grollera i s’observa una cocció
molt deficient. El color va d’un to gris fosc a un de marronós.
L’Edat dels Metalls: Camps d’urnes

Al voltant de l’any 1000 aC en el Bronze final, el Nord-est peninsular es va veure
influenciat per les aportacions continental-transpirenenques dels pobladors dels Camps
d’urnes (urnfield).
L’habitat té un increment molt fort tant en coves com a l’aire lliure, encara que a la
plana, l’increment d’aquest últim és molt superior. En el Vallès destaquen les
Rubí fa fi 46
importants necròpolis de camps d’urnes de Can Missert de Terrassa i Can Roqueta de

Sabadell, del s. X aC.
A partir d’aquest moment es troben restes d’activitat humana dins del terme de Rubí,
coincidint amb l’apogeu demogràfic. Es coneix la troballa d’un sitja amb materials
ceràmics d’aquesta època en el turó de Can Fatjó. Es detectà una taca cendrosa i restes
de materials que, un cop exhumats, correspongueren a fragments de tres grans urnes de
ceràmica a mà de cordons aplicats; una tasseta amb una sola nansa; un gran vas d’una
urna bitroncocònica amb carena arrodonida i sense vora. Aquest material correspon a la
vaixella de cuina del moment i fa pensar en un possible habitatge proper. Es pot datar
tot cap el segle VII aC. En el moment de la transició al primer ferro.
Una altra resta d’aquesta època és una destral de bronze de vores realçades, trobada
superficialment i fora de qualsevol context arqueològic conegut, en el Mas Vil·la de
Can Xercavins. Actualment desapareguda, però citada en diversos articles.
ACTIVITATS
1. Anota i comenta els principals canvis entre les societats paleolítiques i

les neolítiques.
Rubí fa fi 47
2. La primera activitat metal·lúrgica documentada propera a Rubí prové del

Torrent de Sant Oleguer a Sabadell, correspon a la cultura del vas
campaniforme. El material més proper es troba al Museu d’Història de
Sabadell. Mira d’informar-te i fes un petit treball il·lustrat sobre
l’Eneolític.
2. Protohistòria
El poblament ibero-romà de Can Fatjó

La ubicació d’aquest poblament es localitza en un turó de poca elevació, amb dos torrents
que l’envolten pel sud i corren cap el nord fins a trobar la riera. Revisats els dos talls, per
on circula la via fèrria, hi ha unes pedres que surten i corresponen a les filades dels murs
dels habitacles. En els extrems del turó, no hi ha cap parament de mur de prou amplada que
faci pensar que aquest poblament estigués emmurallat.
Per l’extensió superficial restant s’ha de pensar en un establiment de tipus llogaret format
per un reduït nombre de famílies.
La seva dedicació es basa fonamentalment en els treballs agrícoles, donada per les bones
condicions de la zona: bona terra, aigua abundant. També hi hauria ramaderia per a ús
propi. També hi haurà confecció de vestimentes, com ho documenten les fusaioles que es
col·locaven en el extrem inferior del fus, i els fondus que tibaven les trames dels teixits. Es
feien en terracuita i alguns de pedra. Una altra activitat destacable era la fabricació de
terrissa, a torn o a mà, tal com ho demostra el forn.
L’arc cronològic de Can Fatjó es pot establir en el s. V aC. El més antic són uns fragments
de copa (Kylix) en ceràmica àtica d’importació datada el 430 aC.
La vida a Can Fatjó continua fins el s. I-II. Hi ha uns 600 anys d’existència en els que no
s’hi veu cap moment d’abandó perllongat perquè hi ha representats tots els tipus de terrissa
de vernís negre i d’importació.
A Can Fatjó hi ha l’origen de la vila de Rubí. Posteriorment, els habitacles s’escampen cap
el pla i actualment, amb les noves urbanitzacions, es torna a habitar el Turó de Can Fatjó.
ACTIVITATS
1. Elabora un mapa de la comarca del Vallès Occidental assenyalant els

seus poblats ibèrics: Can Font, Castellar Vell, Sant Pere de Terrassa, La
Salut, Can Fatjó, Montcada, Torre Negra i Can Olivé.
Rubí fa fi 48
3. Els assentaments romans de Rubí

El territori de Rubi presenta una important població, amb una major concentració al voltant
del turó de Can Fatjó i el seu vertent que arriba fins a l’església de Sant Pere.
La resta de la població apareix vinculada a les actuals masies i es pot pensar que moltes
d’elles van ser finques rústiques romanes (villae). S’han trobat fragments ceràmics romans
a Can Ramoneda, Can Xercavins i Can Sant Joan, entre d’altres.
Segons les dades que es posseeixen cal deduir que a Rubí hi havia una vida rural important,
amb un centre de certa consideració a Can Fatjó i zona de Sant Pere, amb alguns possibles
edificis públics; un centre comercial a la vora de la riera (Can Tintorer, Can Pedrerol de
Baix fora del terme) i prop de la Via Augusta (Sant Llorenç de Fontcalçada a Sant Cugat) i
una part important de la població dispersa per territori agrícola.
Cal tenir en compte que el model romà se situava entorn a les 125 Ha., encara que Rubí es
trobava per sota d’aquest.
Formes de producció
Des de mitjans de s. III aC es documenten contactes romans a través de la presència de
campaniana en diverses àrees, on després es trobarà sigil·lata i ceràmica comú romana.
L’esmentat possible centre comercial a Can Tintorer-Can Pedrerol generava uns excedents
agrícoles distribuïts a través del Llobregat i la Via Augusta.
La nombrosa presència de pedres i rodes de molí indica que els cereals constituïen la
producció fonamental, essent l’ordi el de major implantació.
El vi seria un dels productes més comercialitzats atesa la presència d’àmfores vinàries. Al

contrari, l’oli, segurament va tenir un desenvolupament menys important. L’horticultura va
atènyer un cert desenvolupament a les àrees properes a la riera. Igualment, l’avicultura va
poder constituir un complement per a la subsistència dels habitants de les villae. Aquestes
tindrien possiblement unes dimensions d’unes 25 Ha.
Organització social
A Rubí hi havia una capa mitja de propietaris agrícoles, la producció dels quals era
envasada i comercialitzada a través de Can Tintorer, en direcció cap a Barcino i en menor
mesura cap a Tarraco. Alhora és possible que habitants d’aquestes ciutats tinguessin
interessos a Rubí, que estarien representats mitjançant llurs esclaus i lliberts.
Rubí fa fi 49
4. L’alta edat mitjana (s. III-VIII): transició cap el feudalisme

Els forns de Can Tintorer i Can Pedrerol deixen de produir al llarg del s. III, cosa que no
vol dir pas que les villae deixin de cultivar-se sinó que produirien sota uns altres canals.
Fins i tot és possible que el cultiu de cereals augmentés, disminuint temporalment el de la
vinya.
Alhora però, segons el materials ceràmics, es percep la continuïtat del de Sant Llorenç de
Fontcalçada i Can Sant Joan, mentre que no hi ha informació sobre la resta. Hom creu que
el procés de concentració de la terra faria que algunes villae desapareguessin, mentre que
d’altres augmentarien llurs dimensions: seria el cas de Can Feliuet de Vilamilanys.
L’evangelització exigí que en llocs allunyat on hi havia un nucli rural més o menys
important, s’hi aixequés un temple que a la llarga o a la curta esdevindria parròquia
sufragània de la Seu principal episcopal.
Un d’aquests nuclis forans on s’erigí una de les més primitives parròquies fou la de Sant
Feliuet, construïda en terres d’una vil·la romana anomenada “Villam de Milans” (987) i
“Villa de Milanos (991).
L’època visigòtica
No hi ha cap mena de documentació. Segurament Rubí gravitaria sota Egara que sembla
que en aquesta època mantindria la seva importància en el Vallès, corresponent als seus
bisbes el control de la comarca.
ACTIVITATS
1. Elabora un mapa de la zona que comprenia la Laietània Imperial assenyalant

les corresponents divisions administratives i les principals ciutats.
2. Documentat sobre els models urbanístics romans, inclou les corresponents

il·lustracions i mira d’aplicar aquest model a Rubí. Assenyala la tipologia i la
funció dels edificis públics que segurament es trobaven a Rubí.
Rubí fa fi 50
5. La societat prefeudal (segles VIII-IX)

Segle VIII
Del segle de l’arribada dels musulmans no hi ha fins ara cap notícia que permeti parlar amb
seguretat d’assentaments humans a Rubí. De tota manera, tot i la invasió sarraïna per les
planes del Vallès, alguns no es refugiaren a les muntanyes i romangueren a la plana. Amb
la conquesta de Barcelona el 801 pels francs, la zona del Vallès prendrà un paper de
frontera i zona capdavantera front l’Islam.
Segle IX
Tampoc es troba cap dada sobre Rubí, però si d’algun element històric de les rodalies
(Terrassa, Sant Cugat...) que permet albirar la hipòtesi de l’existència d’algun habitat
organitzat pel terme actual de Rubí.
És possible que al llarg d’aquest segle es construís una fortificació a la zona per a la
defensa dels hàbitats que existissin a l’interior (el monestir de Sant Cugat per exemple) i
també perquè així es reforçava una línia avançada enfront les ràtzies musulmanes del sud.
El lloc
L’any 986 es troben les primeres referències documentals sobre Rubí o de “Rivo Rubeo”
que és com en aquest moment l’anomenaven els escrivans.
En aquell moment designa un enclavament geogràfic que comprèn un castell amb la seva
jurisdicció i una parròquia dedicada a Sant Pere. El castell estaria comandat per un veguer
representant del comte de Barcelona. Territori en aquell moment molt a prop de la frontera.
La terra
Tot i la preponderància del petit alou a Rubí també s’hi troba terra pública (“terra de feo”)
administrada pel veguer com a representant de la potestas del comte. A més també
existeixen grans propietats o latifundis a prop del terme, són les anomenades villae com la
“Milanos” a Sant Feliu de Vilamilanys o les possessions del monestir repartides per molts
termes. El veguer de Rubí (del castell) tindrà dins de la seva jurisdicció petits alous de
camperols, però aquest dins d’aquesta és el representant del poder públic i s’encarregarà
d’administrar els drets públics, malgrat que l’aloer pugui fer amb el seu alou el que desitgi.
Conreus i tècniques agràries

Els colons aloers aniran roturant terres i ampliant la superfície conreada. Els cultius seran
de cereals (blat, civada per als animals...), també s’hi troben arbres de tota mena i
nombroses plantacions de vinyes.
Pel que fa la ramaderia es troben els pratos pel pasturatge del bestiar, necessari per ajudar a
les feines agrícoles (bous, cavalls...) com ho confirmen l’existència de curtes (corts) per
guardar aquests.
Rubí fa fi 51
També es troben productes de regadiu que provenen dels ortos (horts). Productes que es
milloraran amb l’expansió i construcció de molins d’aigua. La documentació mostra que
Rubí era lloc propici per aquestes construccions.
6. El feudalisme
De l’alou al feu
A partir del s. XI es dóna l’enriquiment i engrandiment de les possessions dels grans
propietaris tant laics com eclesiàstics. Això es fa a base del petit alou. Aquest engrandiment
es donà mitjançant donacions, permutes o compres. També cal constatar la conversió de la
terra pública en propietat privada a través dels veguers.
Al llarg de la primera meitat del s. XI es dóna la progressiva degradació de relacions entre

els veguers i el comte, inici del procés de feudalització. L’afebliment de l’autoritat comtal
amb Berenguer Ramon I propiciarà la revolta dels nobles envers aquest. Aviat s’iniciarà la
usurpació de béns i drets públics per part de l’aristocràcia, naixerà el feu privat; la justícia
pública perdrà la seva competència i els acords es prendran entre els mateixos aristòcrates.
S’estableixen les “convenientae”, acords o pactes on la jurisdicció pública no intervindrà i
ambdues parts s’obligaran a complir acords per mitjà de lligams personals de fidelitat
(contractes feudo-vassallàtics). A Rubí es troba un exemple amb la convinença que
establiren Ramon Seniofred i Bernat Amat el 1049.
Dins d’aquest nou clima feudal els qui més reben són els camperols; la situació es
normalitzarà quan el propi Ramon Berenguer I es convertirà en senyor feudal, consideri a la
resta de la societat com a vassalls seus, reconeixi les apropiacions i canvis socials efectuats
i les pròpies possessions del comte (les antigues terres públiques) es converteixin en feus.
Catalunya serà doncs un estat feudal vers el 1060 amb noves regles socials (els Usatges)
que codificaran les violències i legitimaran el nou règim social (feudal) creat sobre una base
de relacions de dependència conformant una estructura vertical de la societat.
Vers els pagesos de remença

Amb el feudalisme als estrats superiors es troben els grans llinatges (senyors laics i
eclesiàstics), els feudataris; després els castlans i cavallers o petita noblesa. A sota els serfs,
que han deixat de ser aloers i que en els s. XIII esdevindran pagesos de remença. Sotmesos
a càrregues i exaccions.
Cada cop hi hauran més tinences (arrendaments) en detriment dels alous; el mas (“manso”)
serà la unitat d’explotació, sotmesa a càrregues banals. Al respecte es conserva el testament
de Ramon Seniofred (1080), feudatari del castell de Rubí, on llegà alous, molins i masos,
explicitant que són béns de camperols que els tenen perquè ell els hi ha arrendat. Més
endavant les tinences es faran més feixugues i els pagesos estaran gairebé enservilitzats i
seran alienats juntament amb la terra.
Rubí fa fi 52
Segles XI-XIII
La influència i els pes del monestir de Sant Cugat és ben palès a tota la comarca. Ja en la
confirmació de béns i possessions d’aquest feta el 1120 pel Papa Calixte II s’esmenten els
molins i les aigües que es troben en el terme del castell de Rubí. El monestir tindrà sobretot
propietats que cedeix en règim de tinences.
A part del monestir es troba també la Catedral de Barcelona amb propietats al terme. Com
també la parròquia de Sant Pere té propietats com a receptora de donacions.
Respecte a les possessions del castell, aquest imposa càrregues o tributs com a feu que és.
De pagesos amb plena propietat es troben pocs. Aquests sovint també tenen tinences o
honors d’altres senyors. Quan al testament es farà molt esment de la indivisió de l’ heretat.
Resumint, la propietat es concentrava en els senyors eclesiàstics o laics i en alguns pagesos

acomodats –com els de la masia Xercavins-. Aquesta propietat es cedia en la seva major
part com a tinença pagesa amb censos, tant amb espècie com en diner. La unitat de treball
gira entorn la masia. Continuant la tònica del període anterior hi ha una extensió de conreus
i, per tant, un augment de la productivitat.
El topònim Rubí
A mitjans s. XIII el topònim que designa la ciutat evoluciona ortogràficament transformant-
se el mot “Rivo-Rubeo” en “RioRubei”, aquest en “RiuRubí” i finalment en “Rubí”; així ja
es troba escrit amb la nova ortografia en la concòrdia entre Guillermina de Claramunt i
Ponç de Cervera l’any 1251.
7. Vers la modernitat (s. XIV-XV)

Crisi general
El creixement queda frenat el s. XIV per un seguit de crisis, entre les què destaquen les
pestes, les males collites i les revoltes remences. El 1283 les Corts havien implantat el
rescat en diners –la remença- de la terra perquè un camperol pogués abandonar-la; creant
un fort malestar –mal ús-. A això cal afegir-hi la caiguda de la producció deguda a la gran
mortaldat de les pestes i l’èxode a ciutat que feia escassa la mà d’obra al camp.
El s. XV, amb el canvi de dinastia, arrossega tots aquests problemes, agreujats per la guerra
civil (1461-71). Només amb Ferran el Catòlic ve el redreçament: la Sentència de Guadalupe
el 1486 liquida el problema remença i torna la tranquil·litat al camp.
Demografia
El 1381 dels 21 municipis i parròquies del Vallès Occidental, Rubí ocupa el 10è lloc en
nombre de focs (o cases, es compten normalment a l’alta 5 persones per cadascuna). Al
llarg del s. XV el nombre d’habitants minvaria degut als efectes de les pestes i als conflictes
socials. De manera que hi hauria un procés d’estagnació de la població. Ho confirma el
Rubí fa fi 53
fogatge del 1515 on només es comptabilitzen 44 focs. Des del 1381 només ha hagut un
creixement de 3 focs.
Propietat i rendiment de la terra

Gairebé no es troba cap propietat no sotmesa a cens. Els contractes amb emfiteusi
predominaran: un senyor donava el domini útil d’un bé immoble a un emfiteuta, perquè el
treballi a canvi d’un cens o altra prestació pactada. Quasi la totalitat de la gent del camp
s’enquadrava dins de senyories.
Els conreus més implantats eren els cereals i la vinya. Els cereals es treballaven en règim
d’alternança biennal (cereal-guaret). Els fruiters es plantaven normalment en el perímetre
exterior de les terres.
Quan a mercats, Terrassa, Sabadell i Barcelona eren els més usuals per a convertir en
metàl·lic la part de la collita que restava després de satisfet el cens i l’autoconsum.
Organització social
A partir del s. XV el territori es divideix en vegueries per intentar frenar el poder de les
jurisdiccions senyorials i afermar el govern reial. Se’n crearan 18 i la de Barcelona tenia la
sotsvegueria del Vallès. Rubí ja consta el 1347 (el seu castell i parròquia) com a pertanyent
a aquella sotsvegueria, tot i que se’n separa, passant a dependre directament de Barcelona, a
causa de les vexacions comeses pel veguer.
Al llarg de tot el s. XIV i part del següent els senyors del castell foren la família Torrelles.
El 1383 aquesta encara tenia el castell pel vescomte de Cardona. La jurisdicció del castell la
vendrà el rei el 1394 al noble Joan Togores per 950 florins d’or. El monarca mancat de
diners es venia propietats de la Corona per fer front a les necessitats d’aquesta. Al cap d’un
any Joan I tornarà a reafirmar –atorgant privilegis entre ell i els prohoms de Rubí- la
jurisdicció de Joan de Togores i especificarà que si aquest fa algun intent per separar
aquesta de la Corona Reial i de la vegueria de Barcelona, aquest perdrà el dret a la
jurisdicció i aquesta seria concedida a la ciutat de Barcelona. A més, el document especifica
que el rei atorgarà la creació d’un batlle escollit entre els habitants del terme. Així, es donen
doncs, les primeres disposicions pel funcionament del règim municipal.
Els habitants del terme que el 1383 havien estat alliberats dels mals usos, ara al cap de 12
anys veuran com el rei els hi confirma la llibertat, privilegis a l’igual que els de Barcelona,
amb la condició que hauran de pagar a Joan Togores un impost per la jurisdicció
Aquest document del 1395 serà doncs un privilegi important pel futur desenvolupament de
Rubí, els seus habitants s’havien alliberat de la jurisdicció que ostentava el senyor del
castell Ramon Torrelles i aquest ara només romania com a amo d’aquest. Suposava que els
habitants del terme poguessin escollir un batlle que començaria a disposar sobre assumptes
interns del municipi. Es propiciava doncs, que a l’entorn de l’església de Sant Pere es formi
el nucli de cases de la “sagrera”, centre de la vida local on s’hi establien els diferents
arrendaments que atorgava el consell municipal.
Rubí fa fi 54
ACTIVITATS
1. Defineix que s’entén per mode de producció feudal, anota les seves
principals característiques.
2. Fes una cronologia dels comtes i comtes-reis fins a la desaparició de la casa

comtal catalana amb Martí l’Humà.
3. Defineix què és un alou, una tinença i un feu.
4. Fes una relació dels principals productes del camp durant aquesta època.
8. El Rubí modern (segles XVI – XVIII)

La davallada de la població al segle XVI
Es comprova una escassetat de baptismes el 1579 (7), un mínim d creixement fins a 1580,
afavorit per l’increment de matrimonis del període 1566-1570 i una caiguda progressiva
fins a finals de segle, marcant la cota més baixa el 1593 (4 baptismes), el que demostraria
un envelliment de la població de Rubí.
Dins el conjunt de la comarca el balanç revela que davant la recessió i la inestabilitat

demogràfica de Rubí al llarg del s. XVI, està l’estabilitat de Castellbisbal o el creixement
progressiu malgrat que lent de Sant Cugat. La relativa prosperitat de la comarca no és
compartida per Rubí. L’existència de poblacions com Sabadell, Terrassa i Sant Cugat,
limítrofes, van perjudicar, atès que aquestes tenien una economia més desenvolupada i van
ser pols d’atracció del principal gruix de la immigració francesa.
La recuperació del segle XVIII

Del s. XVII no hi ha dades, en canvi hi ha quatre recomptes en el XVIII, dos en focs (1708
i 1719) i dos en habitants (1719 i 1787).
Anys 1708* 1719* 1719 1787 % creixement

(1719-1787)
Rubí 53 40 327 345 5
Sant Cugat 191 140 465 1.003 115
Castellbisbal 28 28 180 596 231
Vallès Occidental 1.746 1.845 8.588 16.546 92
Catalunya 92.731 93.486 407.000 814.000 100
Rubí fa fi 55
Des de 1787 es comprova un gran creixement demogràfic. Comprovat a partir del

progressiu increment del nombre de batejats. La comarca del Vallès Occidental i Catalunya
doblen pràcticament la seva població. A Rubí el creixement arribarà amb un cert retard,
però una vegada iniciat serà important.
El saldo vegetatiu de 1650 a 1800

El creixement vegetatiu es valora agrupant nascuts i morts en decennis; la proporció entre
aquestes dues variables donarà un índex que quan es major que 1 vol dir que la població
creix; quan és igual a 1, s’estanca; i inferior a 1, decreix.
• 1650-1700: vers l’estabilitat

D’acord amb el quadre següent és la reducció de la mortalitat la responsable del mínim
creixement, sent la natalitat estable. Els dos darrers decennis preparen el camí vers el
creixement del s. XVIII.
període naixements morts índex

1651-1660 153 161 0,95
1661-1670 124 92 1,2
1671-1680 131 131 1
1681-1690 123 92 1,33
1691-1700 154 64 2,40
• 1701-1800: creixement
període naixements morts índex

1701-1710 177 97 1,8
1711-1720 211 183 1,15
1721-1730 179 125 1,43
1731-1740 219 145 1,51
1741-1750 262 165 1,58
1751-1760 321 209 1,5
1761-1770 270 296 0,91,
1771-1780 343 301 1,13
1781-1790 424 283 1,49
1791-1799 421 261 1,6
L’entrada en el s. XVIII marca l’inici d’un procés de canvi en el ritme de creixement de la

població. Els seus factors són:
Rubí fa fi 56
• La reducció de la mortalitat catastròfica, llevat del decenni 1761-1770. En èpoques

de pau el s. XVIII només remarca la crisi de subsistències de 1764.
• L’increment de la natalitat. El 1771-1780 dobla l’índex base del decenni inicial de

segle.
Societat
Relació de les professions del lloc de Rubí

1724 1787
27 llauradors 20 llauradors
16 llauradors/terratinents*
11 terratinents
31 jornalers 116 jornalers
8 artesans 5 artesans
1 capellà 1 capellà
1 presbíter 1 tinent de capellà
1 vicari
(4 vídues) (12 estudiants)
Total 100 Total 155
*Aquesta és fictícia, segons la contribució és equiparable a la
categoria de jornalers.
**No hi figura el treball femení i infantil.
Percentatges de la distribució per sectors d’activitat

sector/any 1724 1787
primari 91% 87,74%
secundari 6% 3,2%
terciari 3% 1,29%
Rubí fa fi 57
ACTIVITATS
1. Amb les dades anotades més amunt confecciona un gràfic lineal conjunt per
als dos períodes demogràfics: 1650-1700 i 1701-1799.
2. Defineix quines activitats estan compreses en els distints sectors

d’activitat (primari, secundari i terciari).
3. Com es dividia territorialment Catalunya durant l’edat moderna?
4. Com es va dividir el territori català a partir del Decret de Nova Planta? A

quina unitat administrativa pertanyia Rubí?
Economia
El nucli agrícola basat sobretot en una economia d’autoabastament, s’ha anat transformant
paulatinament en el s. XVIII en una agricultura més comercialitzada.
Respecte l’habitat rubinenc, cal diferenciar dues fases: una d’habitat dispers que aniria des
de la creació de les masies fins al primer terç del s. XVIII i un altre, d’habitat agrupat,
iniciat el segon terç del XVIII fins ara. Enmig hi hauria 40 anys de canvi gradual
condicionat pel creixement demogràfic i l’evolució econòmica de la població.
L’espai vital del pagès era reduït, conseqüència sobretot de l’escassetat de les
comunicacions. Respecte aquestes es coneix llur existència, però no el seu estat de
conservació. Al llarg dels s. XVI i XVII hi ha un camí reial de Rubí a Martorell que partiria
de la zona Castell/can Fatjó. Un altre camí aniria del Mas Ramoneda cap a Terrassa; també
hi ha la possibilitat d’una via Rubí-Barcelona i d’un camí cap a Montserrat. A part hi
haurien vies tangencials al terme rubinenc.
Superfície agrícola (1611-1801)

La destrucció i abandonament de molts masos acabada la guerra remença i la despoblació
progressiva del s. XVI fan de Rubí un “paisatge per habitar”, un lloc de difícil existència:
les dificultats de l’espai físic, la gran massa forestal i les deficients comunicacions són
factors que generen un camí tortuós vers les transformacions al camp.
Al llarg del s. XVIII es basteix un nou model agrari amb l’extensificació dels conreus, el
pas d’una agricultura quasi familiar cap a una mixta de subsistència i comercialització,
noves rotacions i especialització vitícola.
Rubí fa fi 58
Endinsat el s. XVIII la vinya esdevé un dels principals cultius, malgrat que la seva
superfície no representa més d’un 17% del total. Té, en canvi, una importància vital per
l’especialització que comporta. Aquesta, que es port classificar d’intensa, denota un canvi
en el destí de la seva producció: l’any 1718 va destinada a l’elaboració de vi, mentre el
1785 es dedica fonamentalment a l’aiguardent.
L’hort és només una auxiliar del manteniment familiar i l’olivera té una mínima incidència.
Percentatge dels cultius respecte al total

cultiu/any 1744 1785 1801
Camp 34,71% 17,71% 36,09%
Vinya 10,12% 15,26% 12,28%
Olivera 2,49% 1,5% 1,2%
Hort 0,86% 0,59% 1,06%
Bosc 20,32% 31,53% 26,5%
Erm 31,48% 33,11% 26,91%
Tipus i tècniques de conreu

El monoconreu no existeix ja el que els cereals són compatibles amb altres cultius.
Les característiques més remarcables són:

• La importància abrumadora dels grans i més en concret, del blat i del mestall.
• La quantitat de terres ermes impedeix classificar aquesta agricultura d’intensiva.
• L’alternativa gra/llegums que predomina a la zona propera a Barcelona no es dóna a
Rubí: l’especialització es donarà mitjançant la vinya. Al llarg del s. XVII es va
equiparant la producció vitícola i la cerealística. Aquesta especialització potser seria
símptoma d’una agricultura més capitalista abocada al mercat, deixant de banda
l’autoabastament de subsistència.
Respecte la ramaderia, més de la meitat dels caps de bestiar a Rubí són bous, tret dels
animals de ramat.
Pel que fa tècniques predomina el sistema biennal tradicional de gra/guaret. La

complementació no ve de la millora de les tècniques sinó per l’establiment d’horts, vinya
arbres fruiters i l’explotació de la zona de boscos i pastures.
Els boscos
Hi havia una gran quantitat arreu, excepte els terrenys de la part baixa d ela població actual,
on predominaven els horts. La superfície boscosa de Rubí va ser sempre molt considerable
fins a mitjans s. XVIII, quan es dóna l’extensió de les terres de conreu. El 1785 el
percentatge de bosc era d’un 32%, quinze anys més tard, s’ha reduït a un 25%.
Les espècies dominats són el pi i a molta distància roures, alzines i pollancres, apart
d’altres molt menys importants. A mitjans s. XVIII es comptabilitzen més de cent mil
Rubí fa fi 59
arbres, dels quals més de setanta mil són nous; prop de 3.800 són mitjans propis per fer
vaixells i embarcacions particulars i més de 32.000 són vells i només aprofitables per
llenya, carbó, cases i molins.
Rubí, a més d’aprofitar la fusta per l’ús domèstic i industrial (forns de ceràmica, destil·lació
d’aiguardent) aprofitarà també el bosc per la pastura, la caça, la cerca de bolets i herbes
medicinals... però esdevindrà una població que com tantes altres, abastarà de fusta les
Drassanes Reials de Barcelona.
La fusta tenia a més altres utilitats (construcció de cases i mobles). Però, la conseqüència de
l’excessiva extracció d’arbres va portar a la desforestació de Rubí, amb el temps mol
important. La primera causa d’aquesta serà no obstant la pressió demogràfica del s. XVIII,
lligada a l’augment de la superfície conreada.
Dinàmica i funcionament del municipi

A Rubí l’elecció dels membres del govern municipal a través dels sistema insaculatori
(sorteig) no es va portar a terme fins el 1560, any en que es fixaren les normatives per a
l’elecció del batlle i dels jurats.
Donat que Rubí era una població eminentment agrícola, els càrrecs municipals que
s’insaculaven provenien sempre de les principals famílies pageses; és a dir, dels “grans
propietaris” del terme, que eren considerats “persones hàbils i suficients”.
Les funcions del batlle, a més de les purament administratives, consistien en enterrar els
morts (abans no es podien enterrar fins l’arribada del veguer de Barcelona); convocar els
Consells Generals del poble; fer crides que permetrien que es fessin ballades de sardanes;
vetlla per la seguretat del terme, etc.
Després del Decret de Nova Planta

Desapareixen les vegueries i el país queda estructurat en 12 corregiments. Rubí deixa de
pertànyer a la sotsvegueria del Vallès i passa a dependre del corregiment de Mataró. A les
capitals de corregiment hi haurà un corregidor –normalment un militar- nomenat pel rei.
Regidors i batlles quedaven supeditats a aquest que a la vegada era responsable davant el
Capità General. La insaculació desapareix. Els càrrecs municipals són ara regidors en lloc
de jurats i són proposats per la mateixa població i aprovats per la Reial Audiència.
Tanmateix, s’eliminen els Consells de prohoms com a òrgan deliberador i com a exponent
de la realitat socioeconòmica de cada poble.
També comença una important repressió cultural. La llengua catalana desapareix de

l’administració pública i de justícia. Mols documents institucionals de Rubí s’escriuen ara
en castellà, com arreu del país.
La població va ser desarmada, les tropes regulars catalanes dissoltes i el sometent abolit.
La funció bàsica del batlle borbònic era sortir a rondar i visitar el terme cada dia i perseguir
els bandolers. Resten marginals, doncs, les antigues tasques administratives.
Rubí fa fi 60
ACTIVITATS
1. Feu una relació dels principals productes del camp a Rubí al llarg de
l’Edat Moderna, anotant especialment els canvis més remarcables.
2. Expliqueu la Guerra de Successió.
3. Feu un breu informe sobre la Reial Audiència.
9. Rubí contemporani: el segle XIX
Introducció
Al llarg del s. XIX Rubí fa un salt qualitatiu, passa de ser una economia bàsicament
d’autosubsistència per començar a produir pels mercats locals i comarcals; apareixent a la
dècada dels 30 la primera fàbrica tèxtil , tot i que l’agricultura continua essent la principal
font d’ingressos de les famílies rubinenques. La vinya continua expandint-se gràcies als
contractes de rabassa morta
1800-1824: la vinya
El balança demogràfic del XVIII és més aviat minso. Rubí comptava amb 327 habitants el
1718, xifra que arriba a 345 tan sols, el 1787; això és, un índex 105 mentre que al conjunt
de la comarca és del 187,9. La causa fonamental són les crisis de subsistències.
No obstant ja a partir de 1787 es constata un creixement fort, tot les guerres i catàstrofes.
Això s’explica en primer lloc per una sostinguda taxa de natalitat (11,8%), complementada
per la reducció de la taxa de mortalitat (6%). Sembla que també cal valorar el moviment
immigratori de gent provinent de la mateixa comarca.
El 1824 la població de Rubí era de 994 habitants.
Rubí en el canvi de segle és un lloc petit molt poc diferenciat socialment i amb un molt
petit grau de divisió social del treball.
La vinya és el conreu més important, tant en extensió (1.179 quarteres sobre 5.418 totals)
com en valor-renda (58.962 rals sobre un total de 157.532). Li segueix el bosc, les terres
ermes i ja a molta distància, les terres de sembradura. El regadiu té un pes econòmic molt
escàs.
El conreu de la vinya presenta una puja consolidada mentre que el de cereals es manté o
baixa. Les raons es troben en els preus, mentre el preu del blat baixa, el del vi puja un 40%.
D’altra banda, la vinya és menys donada als anys dolents ,és molt més difícil perdre una
collita sencera de raïm que de blat.
Rubí fa fi 61
Donada la petita grandària de les parcel·les de la majoria dels propietaris rubinencs, la

vinya, afavorida per una conjuntura propícia, esdevingué l’única manera possible de fer
rendibles llurs terres. També cal valorar la connexió econòmica amb Terrassa; sent aquesta
qui dirigeix en part les iniciatives rubinenques, resulta clarament interessada en l’expansió
de la vinya fins al gairebé monocultiu absolut, amb vistes a la comercialització vers el
mercat barceloní.
Des de la dècada dels 80 del s. XVIII es forma al si de la comarca del Vallès Occidental
una mena de subcomarca composada per Sabadell, Terrassa i Rubí. Cada població
s’especialitza. Sabadell és la indústria nova, el tèxtil del cotó; Terrassa és la indústria
antiga, el tèxtil de la llana; Rubí és l’agricultura comercial de nou tipus, la vinya que
constitueix per a certs historiadors, el punt intermedi entre el món agrícola i el nou món
urbà i industrial.
Terrassa frenada fins a cert punt en la seva expansió per un seguit de característiques
estructurals que Sabadell no té, desvia una part de les seves energies cap a Rubí, sobretot en
el terreny de la viticultura. Dos dels vuit més grans propietaris de terres eren terrassencs i a
més, vinyaters.
Cap a les dècades dels 40 i 50 es podrà considerar que són terratinents terrassencs i
barcelonins els qui dominen qualitativament el camp de Rubí. Barcelona resulta ser el pol
vers el què mouen totes les energies econòmiques de la comarca. És la impulsora d’una
part de la renovació o el creixement nou de la indústria vallesana, mitjançant les seves
inversions i a l’ensems, es converteix en mercat quasi únic dels productes de la comarca.
Amb la intermediació de Terrassa, el vi rubinenc va a parar íntegrament a Barcelona, pel
seu consum i exportació, tant en la mateixa forma de vi –d’escassa qualitat, pel consum
popular- com en forma d’aiguardent.
ACTIVITATS
1. Explica els motius d’expansió de la vinya.
2. Informat sobre el contracte de rabassa morta i fes un petit informe sobre

la importància que te per la vinya catalana.
1825-1868: creixement
Rubí produeix fonamentalment vi i fusta per al mercat barceloní. Terrassa manté un cert
control sobre les carreteres i transports comarcals, de manera que Rubí queda fortament
lligat a aquesta ciutat i no té possibilitats de comunicació autònoma amb Barcelona.
El predomini de la vinya es confirma i ara esdevé aclaparant durant aquest període; de la

mateixa manera que es dóna els descens del bosc i de les terres ermes. Les terres dedicades
Rubí fa fi 62
a la viticultura són progressivament millorades –acostuma a ser una condició del contracte
de rabassa morta- i es donen cada vegada més facilitats per produir i comercialitzar el
producte. D’aquí que es parli ja d’empresaris i obrers agrícoles en tots sentits, enterrant-se
definitivament durant la primera meitat del s. XIX els vestigis legals i socials de l’antic
món senyorial.
Les primeres indústries

Paral·lelament al desenvolupament industrial de la Catalunya d’aquells anys, el 1833 Narcís
Menard instal·là a Rubí la primera fàbrica de teixits de vellut a Can Alzamora, i una altra de
teixits de seda a la Pelleria. Un mal negoci en la compra de cotó va enfonsar l’empresa
que va ser comprada el 1865 per Joan Bertrand que li donarà el nom de vapor vell.
Possiblement la primera fàbrica moguda per vapor. Produeix filats i teixits de cotó. El fort
creixement obligà a construir-ne una altra, el vapor nou, a l’altre cantó de la Riera.
Segons la guia informativa de S. Mercader (1968), la primera indústria de Rubí va ser la de

la Verneda d’en Carreras, coneguda també com la Llana, el 1924.; més que una fàbrica
segurament es tractava d’un taller subsidiari de la fàbrica principal de Terrassa.
El 1891 Josep Aliart construeix una fàbrica de pastes sopa, aprofitant el blat de Rubí i
voltants.
Tot i les successives instal·lacions d’altres indústries del tèxtil, Rubí continuarà sent a finals
del XIX un poble bàsicament agrícola.
ACTIVITATS
1. Què s’entén per antic món senyorial? Quina és la conjuntura política que
el comença a eliminar arreu de l’estat?
2. Elabora un fris cronològic sobre les distintes etapes polítiques del s.
XIX.
3. Elabora un informe sobre les fàbriques de vapor. Llurs característiques
tècniques, tipus d’energia, productes que treballaven, condicions de
treball, etc.
1868-1901: crisi i intents de recuperació

Durant els anys centrals del XIX la població rubinenca experimentà un fort creixement. El
1831 hi havia 1.811 habitants. L’augment i el nombre superior d’homes sobre les dones
s’explica per la immigració. Mentre Catalunya duplica el nombre del seus habitants, Rubí,
en el període 1787-1857 el multiplica gairebé per deu. L’any 1848 Pascual Madoz dóna un
total de 357 veïns repartits en 400 cases. El primer nomenclàtor català de 1860 dóna un
Rubí fa fi 63
total de 592 edificis, en cases d’un a tres pisos al casc central de Rubí; la resta, 39 masies
són allunyades del centre.
A partir del planell de 1878 es constaten els diferents projectes de carretera per enllaçar la
població amb Molins de Rei. A finals de segle comencen les millores internes amb la
instal·lació elèctrica, canalització d’aigües potables, línia telefònica, etc.
Societat
Al costat del redreçament econòmic, Rubí comença a tenir una remarcable vida social. El
1851 es construeix el primer teatre. Deu anys més tard es constitueix la primera associació
cantaire inspirada en els cors de Clavé i eminentment popular.
La fil·loxera
A finals de la dècada dels 80 encara durava l’expansió de la vinya, propiciada, entre altres
raons, per l’aparició d’una plaga que arrasava les vinyes d’Europa: la fil·loxera. El buit
deixat pels vins francesos sobretot, però també italians, va ser omplert durant la dècada
anterior pels vins espanyols, catalans i rubinencs, conseqüentment.
Malgrat els esforços per impedir la propagació de la malura, el 1878 aquesta va fer aparició
a Màlaga i des d’enllà i des del nord de Catalunya va anar estenent-se per tota la geografia
vitícola espanyola.
A Rubí la fil·loxera sembla que es va fer sentir anys més tard (1889). El resultat fou que
5.281 quarteres de vinya restaren ermes, gairebé la totalitat de la superfície conreada a
Rubí. A més, les collites de dos anys consecutius es van perdre íntegrament.
La plaga resultà una catàstrofe no tant en si mateixa com per les condicions en que es va
desenvolupar: situació de pràcticament monoconreu i extinció dels contractes de rabassa
morta (ja que a diferència de les malures conegudes, la fil·loxera destruïa completament el
cep).
Sembla que en el període 1850-1880 la vinya ja havia reduït molt la seva rendibilitat
respecte al conreu de secà. Havia arribat segurament al seu sostre econòmic. Les despeses
per unitat de superfície han augmentat per sobre del que permetia el creixement del preu del
producte.
A aquests procés lent d’estancament cal afegir les condicions del mercat exterior. De la
mateixa manera que la fil·loxera va facilitar la conquesta dels mercats europeus, la seva
arribada a Espanya va tornar a buidar-los. França, ja recuperada dels efectes de la crisi,
reconquerí els seus mercats. Ara Espanya sofria la penetració dels vins forans. A això cal
afegir dues qüestions: una, els efectes de la sobreproducció mundial ja durant la dècada de
1880; i l’altre la malvenda crònica des de 1899.
Rubí fa fi 64
La conseqüència més important de la plaga va ser la frenada radical a l’impuls expansiu del
sector: la repoblació amb cep americà immune, no va recuperar, ni de bon tros, l’extensió
anterior.
A nivell demogràfic, la fil·loxera frena el creixement de Rubí. Hi ha anys amb pèrdues

considerables de població. El total minva fins a situar-se a nivells de una o dues dècades
enrera.
La vida política
Les primeres inquietuds comencen durant el Sexenni quan el republicanisme federal es
manifesta, principalment entre els pagesos rabassaires.
El nom de Josep Pale i Riba és un dels més actius del poble vinculats al moviment
rabassaire i a les idees progressistes i republicanes. El 1866 pren part en els intents
revolucionaris per tal d’establir un règim democràtic. Dos anys més tard actua en la revolta
de quintes al costat de 1.500 combatents que s’uniran al Xic de les Barraquetes, a favor
d’un règim republicà. El 1872 és elegit diputat provincial i regidor de Rubí. Durant la
tercera guerra carlina, amb certa ressonància a Rubí perquè dos vilatans, Muxí i Plans,
foren grans comandants de les forces carlines, fet que sembla ser atenuà l’actitud de les
tropes rebels front la població (obligació de pagar un impost); Malet, rector de la població,
va negar l’entrada a l’església als dos capitostos absolutistes.
El 1882 la qüestió rabassaire es torna a prendre amb força a Rubí, es crea la Lliga de
Viticultors Rabassaires de Catalunya a la vila, que reivindicava un contracte emfitèutic, o
sia per sempre i no només per 50 anys. Josep Palet en fou el president. El mateix any es
fundà la lògia maçònica la Fidelitat a Rubí.
Els centre d’esbarjo i cafès de l’època contemplaren no pocs enfrontaments de caire polític,
amb òrgans d’expressió a la premsa com El Rubinense, qualificat de lliurepensador i
espiritista.
ACTIVITATS
1. Anota les causes de la caiguda de la rendibilitat de la vinya durant el període

1850-1880.
2. Informat sobre la fil·loxera i fes una descripció científica d’aquest mal.
3. Explica les conseqüències de la plaga de la fil·loxera en la vida social i

econòmica de Rubí.
Rubí fa fi 65
4. Fes un breu informe sobre el Sexenni democràtic i els orígens del

catalanisme.
10. Rubí contemporani: el segle XX

10.1. Demografia
El 1900 Rubí tenia 4.400 habitants. Era una vila relativament petita dins del context de la
comarca de la què només aplegava el 5% de la població. Al llarg de la primera dècada de
segle, la difícil situació econòmica obliga a emigrar la població jove; aquesta situació
canviarà a la dècada següent amb el redreçament agrícola i l’increment de la demanda
industrial.. També influí decisivament l’arribada del ferrocarril el 1918. El cens de 1920
mostra com la població augmenta per sobre del seu creixement vegetatiu, increment encara
més evident el 1930 (un 50% des del 1900).
La crisi econòmica, la guerra civil i l’exili fan que l’any 1940 la població sigui inferior a la
de 1930 en més de 500 habitants, no recuperant-se fins gairebé el 1950. Serà a partir del
1960 quan la població de Rubí comença a créixer espectacularment. En només 5 anys
(1960-65) s’incrementa en un 50% i en 15 anys es quadruplica.
Rubí al llarg del segle té un creixement inferior a la mitjana comarcal, només superant
aquesta al final del període. Les persones que arribaven a Rubí els anys 70 procedien en
una proporció molt elevada de la província de Barcelona, tot i que llur origen sovint no era
català. Venien a la cerca d’un habitatge que es podia adquirir en molts millors condicions.
Tot i així, al llarg de la dècada dels 50 i principis dels 60 el problema fonamental és la
manca d’habitatges, atès que ni la iniciativa pública ni la privada invertien en aquest sector.
A Rubí, com a la resta de nuclis industrials catalans, es va estendre el barraquisme. Els
voltants de la riera eren plens de construccions que famílies sense habitatges s’havien anat
construint amb l’aprovació explícita o implícita de l’Ajuntament.
La riuada de setembre de 1962 es va endur centenars de vides i totes aquelles barraques i

casetes que va trobar als seu pas. És aleshores quan es pren la primera iniciativa pública de
construcció d’habitatges. El 1964 es fa lliurament dels 540 pisos del Grup “Veinticinco de
Septiembre”. El 1968 es finalitzaven 1.224 habitatges nous. A partir de l’any següent i fins
el 1974 arribaren quasi 9.000 immigrants, en bona part a la cerca d’un habitatge, atrets per
una sèrie de serveis: Les Torres, Can Fatjó, Rubí 2000, etc. que en realitat no existien, car
es construïa caòticament amb manca absoluta d’infrastructures.
Rubí fa fi 66
Evolució demogràfica 1900-1975
anys habitants Increment

1900 4.400 100
1910 4.429 101
1920 5.239 119
1930 6.623 150
1940 6.091 138
1950 6.953 158
1960 9.907 225
1965 14.080 320
1970 24.485 556
1975 35.915 816
ACTIVITATS
1. Completa les dades del quadre de l’evolució demogràfica amb les

aportacions dels censos de les dècades dels 80 i 90.
2. Fes un gràfic de barres que reflecteixi aquestes dades demogràfiques.
3. Elabora un quadre amb l’evolució de la població rubinenca segons els seu

origen des de 1931.
10.2. Economia 1900-1975: de vila agrícola a ciutat industrial
L’agricultura
A l’inici del s. XX Rubí va patir una gran misèria. Ho indica l’evolució de la seva població:
el 1900 hi havia 4.400 habitants, 10 anys més tard només si sumaven 29 persones més. En
aquest context es produí una forta emigració cap a Amèrica.
En aquella època Rubí vivia fonamentalment de l’agricultura que ocupava el 75% de la

seva població activa. La propietat de la terra estava molt concentrada. L’1,8% dels
propietaris pagaven el 36% de la contribució rústega. Aquest no eren els únics grans
propietaris doncs el camp rubinenc estava en bona mesura a mans de persones no residents
a la vila, de tal manera que 42 contribuents havien de pagar més que els 378 contribuents
veïns del poble.
Rubí fa fi 67
A Rubí, no obstant, com a la resta de Catalunya, el conreu de la terra es feia per mitjà
l’arrendament i les explotacions resultants no eren de gran extensió. En la primera meitat de
segle la viticultura serà l’activitat econòmica bàsica. Tres quartes parts de la superfície
conreada es dedicava exclusivament a la vinya. Així, la creació d’un celler cooperatiu va
ser un avenç essencial, tot i que no es fundà fins el 1921, aplegant quasi la meitat dels
colliters de vi de la localitat. Però, és a partir d’aquells anys que el conreu minva, doncs el
monoconreu existent provoca una sobreproducció que limitava l’increment del preu del vi.
Així, es començà a arrencar vinya per plantar-hi fruiters. A més la vinya necessitava molta
mà d’obra durant tot l’any, al contrari dels cereals que també es començaren a estendre per
la raó contrària, a més de ser fàcilment mecanitzables.
Als anys 40 la població dedicada a l’agricultura encara és important: la dura postguerra

revaloritza els productes del camp. Als inicis dels 50 la situació comença a canviar, la
indústria inicia la seva normalització i adquireix nova puixança. S’inicia el corrent
imparable de gent de l’agricultura cap el sector secundari. A Rubí, la riuada del 1962
accelera aquest procés al destruir molts dels conreus que encara hi restaven. Les primeres
fàbriques importants s’havien creat a la darrera dècada del XIX i a començaments del XX.
La indústria
A Rubí es va instal·lar aviat el vapor i els telers mecànics, fet que mogué als fabricants de
Barcelona a crear fàbriques amb utillatge nou a la vila. Així, la casa Pich, una de les més
acreditades en el ram de la sedera a tot l’estat; com la fàbrica de canyamàs del 1905 d’en
Salses; la casa Serrat de teixits d’empesa. També, una fàbrica productora d’electricitat que
coincidí amb la instal·lació d’aigua potable. Tot el 1897, any en que s’inaugurà la
il·luminació elèctrica a Rubí, una de les primeres poblacions de Catalunya que la gaudia. A
principis de segle funcionaven un total de sis establiments fabrils, dos dedicats a la pana,
dos a la seda, un al teixit de fil i un al rentat de la llana. Donaven feina a 1.128 obrers.
Les indústries rubinenques patiren com les catalanes en general la pèrdua de les colònies,
apareixent la sobreproducció i el conseqüent atur i emigració. Però, a partir del 1910 el
nivell de vida de les zones agràries de l’estat millora i augmenta el consum de teixits.
Amb l’esclat de la Iª Guerra Mundial, Catalunya es transforma en un centre d’exportació de

primer ordre aprofitant la neutralitat. Però, l’ocasió no es va aprofitar i els enormes
beneficis es malbarataren en inversions sumptuoses, sense renovar l’utillatge, fet que causa
l’enfonsament de la indústria al restablir-se la normalitat en els mercats europeus.
No obstant, aquesta crisi fou compensada a Rubí amb l’arribada del ferrocarril que
comunicaria Barcelona amb Terrassa (1918). S’instal·laren noves indústries que van atreure
important mà d’obra. L’ambient rural de la vila es va transformant.
La crisi dels anys trenta

A principis dels anys 30 hi havia 45 indústries i tallers on funcionaven 1.446 telers que
donaven feina a 1.700 obrers. El 33% eren establiments tèxtils.
El 1934 esclatà a Rubí una crisi industrial lligada a la conjuntura política i social del
moment. Tot i que la crisi mundial derivada del crac dels EUA del 1929 no afectà massa
Rubí fa fi 68
l’autàrquica industrialització autòctona; la conflictivitat social esdevingué molt elevada. La

classe obrera es trobava desencisada del nou règim republicà que certament no havia donar
resposta suficient a les enormes mancances socials de l’estat. Els sindicats pressionaven i
les vagues eren constants. Rubí Industrial, l’empresa més important de la vila, suspengué el
treball a mitjans d’any. Mesos després va tancar la Casa Serrat i d’altres indústries. La
meitat del cens obrer es trobava a l’atur.
La guerra
Durant la guerra totes les empreses van ser socialitzades amb diferents formes de control i
gestió. A Rubí les fàbriques van treballar sense interrupció malgrat que amb un ritme
irregular atès el distin grau de subministrament de primeres matèries. Quan hi mancava el
gènere l’Ajuntament proporcionava llana.
La col·lectivització al camp no va tenir gaire incidència a Rubí. Els pagesos preferien pagar
una quantitat en producció –d’altra banda poc controlada- que no pas col·lectivitzar llurs
terres. El bescanvi esdevingué habitual. Els obrers que no tenien hort van arribar a patir una
manca real d’aliments: es va desenvolupar una forta especulació. Els darrers mesos de la
guerra van ser molt durs; premonició angoixosa de la dècada dels 40: els més difícils de tot
el segle.
La postguerra
El 1939 moltes indústries es trobaven en millor situació que no les havien deixat llurs
propietaris el 1936, doncs les col·lectivitzacions significaren quan els treballadors tenien un
coneixement profund del procés productiu, importants millores que es traduïen en augments
de la producció.
Els anys 40 corresponen a una etapa d’acumulació per a la indústria tèxtil, recolzada en uns
salaris molt baixos i en la venda assegurada en un mercat sense competència. La política
econòmica es recolzava en “l’autarquia”: produir tot el necessari per tal de reduir al màxim
la dependència de l’exterior. L’estat era el responsable de proveir de primeres matèries a
totes les unitats de producció, mitjançant un sistema de “cupos” pretenia garantir el
funcionament de les empreses. El sistema va resultar un fracàs absolut entre altres motius
per la corrupció existent, la manca d’energia. Les dificultats per importar petroli van fer de
l’electricitat una font essencial. El seu consum augmentà de tal manera que es van haver
d’imposar talls de fluid a la tardor del 1944. Mesura que es perllongà fins entrada la dècada
dels 50.
Van ser anys per a la majoria de rubinencs de profunda misèria. Els beneficis empresarials i
especulatius creixien alhora que augmentava la pauperització de la població. El poder
adquisitiu encara era el 1950 la meitat del d’abans d’iniciar-se la guerra. La subalimentació
esdevingué crònica, provocant tota manera de malalties, algunes especialment impactants
com la tuberculosi.
La liberalització econòmica
El juliol del 1951 es dóna un canvi de govern amb l’objectiu de fonamentar una certa
liberalització en l’economia. A les portes d’un reconeixement internacional, el règim
intensificà les relacions amb altres països. La renda nacional va créixer quasi un 50% del
Rubí fa fi 69
1951 al 1957. S’engegà un Pla d’Estabilització amb ajut del FMI amb efectes molt ràpids:
baixada de la inflació, increment d’intercanvis amb l’exterior. Espanya iniciava un
creixement que a Europa ja era una realitat ja feia anys.
En aquella conjuntura moltes empreses s’instal·laren a Rubí atesa l’excel·lent situació

respecte Barcelona i Terrassa. S’ha dit que la riuada de 1962 va ser un element clau en la
determinació per part d’algunes empreses d’ubicar-se a la vila; però aquesta afirmació
s’hauria de matisar donat que abans d’aquesta data ja hi havia un important creixement
industrial. No obstant, és evident que la destrucció provocada per la riuada i les mesures
administratives preses tot seguit, ajudaren tant la creació de nous establiments com
l’arribada de milers de treballadors a la cerca d’un habitatge impossible en altres llocs.
El creixement
Les 45 indústries del 1933 es convertiren el 1964 en 152 i en 896 el 1972. Cal remarcar
entre les grans, que creaven una important xarxa de més petites al voltant, la presència del
capital estranger. Són fonamentals les indústries mecàniques, químiques i farmacèutiques.
També s’instal·laren una sèrie d’empreses provinents de Barcelona on el sòl havia assolit
uns preus exorbitants.
L’increment de treballadors industrials és espectacular. L’any 1933 hi ha 1.700 obrers, el

1964 n’hi ha 6.000 i s’arriba als 14.000 el 1972. D’acord amb l’evolució global de la
indústria catalana, Rubí passa d’una producció eminentment tèxtil a una altra molt
diversificada, tot destacant la metal·lúrgia que arriba a aplegar més del 50% de la població
activa industrial en empreses de dimensions més grans que la resta.
La conformació industrial de Rubí és no obstant, tardana, arriba ala seva màxima expansió
a la fi dels anys 60 i començaments dels 70, just abans d’iniciar-se la crisi econòmica
general.
La crisi dels anys 70

La crisi econòmica que viu l’economia capitalista a partir dels primers anys dels 70 té dues
conseqüències bàsiques: inflació i atur. A Rubí es nota amb força quan l’empresa amb
major nombre de treballadors, Josa, suspèn les hores extraordinàries l’estiu de 1974. Altres
empreses auxiliars del sector automobilístic prenen la mateixa mida i la construcció es
frena.
ACTIVITATS
1. Quan deixa de ser Rubí un poble eminentment agrícola per esdevenir una vila
industrial?
2. Quan arriba el ferrocarril a Rubí? Explica el seu impacte sobre la dinàmica

social i urbana de Rubí.
Rubí fa fi 70
3. Quins són els canvis fonamentals de la indústria rubinenca els anys 60?
10 3. Política i societat
El Rubí de 1900
Rubí a principis del segle XX era una vila agrícola que vivia força al marge del que passava
a la propera Barcelona. El districte de Terrassa del què formava part Rubí, era un bastió
dels partits dinàstics. Alfons Sala es va presentar a nou d eles deu eleccions a diputats el
1901-1920, sent elegit a totes elles. El 1901 es presentà com a candidat únic i a Rubí
obtingué la totalitat dels 616 vots escrutats. De tota manera els salistes no tenien un gran
suport entre els rubinencs, atesa l’existència d’un cert arrelament dels corrents republicans.
Així, el 1903, sala obtingué el 48% dels vots mentre el candidat republicà Josep Roca,
director de “La Campana de Gràcia” aconseguia el 52%. Només la intervenció caciquil
mantindria a Sala en el seu escó.
La Setmana Tràgica
No va tenir transcendència i només va arribar un edicte anunciant l’estat de guerra, no
obstant els fets de la Setmana Tràgica perdurarien en el record i durant els anys següents,
van ser diversos els acords de l’Ajuntament rubinenc en contra del manteniment de la
guerra al Nord d’Àfrica.
L’Ajuntament es renovava cada dos anys. De principis de segle no es coneix amb precisió
l’afiliació política dels candidats, però si alguna cosa de llur representativitat social. Es
troben grans contribuents com Josep Borrell Olller i propietaris importants com Josep
Casajuana Canals. Les eleccions de 1909 van ser les més conflictives, anomenant-se els
càrrecs a la quarta votació.
Durant la primera dècada del XX la vida associaciativa rubinenca era intensa. Hi havia tres
entitats que combinaven l’activitat política amb la recreativa. El 1887 es va fundar el
Centre Democràtic Republicà que el 1906 tenia 578 socis; any en que la Cambra Agrícola
Oficial, que agrupava sectors dretans lligats al salisme tenia 608 associats. L’Associació
Joventut nacionalista, per últim, reunia 125 socis. Xifres doncs elevades: tothom (homes)
pràcticament formava part d’alguna entitat.
El 1910 aparegué “La Vila de Rubí”, periòdic liberal.
De la Mancomunitat a la Dictadura (1914-1923)

Durant aquests anys va créixer a Rubí l’activitat política de forma notòria, d’acord amb el
que passava al conjunt del país. L’Ajuntament va enviar una representació a la manifestació
que a favor dels projecte de “Ley de Mancomunidades” es va celebrar a Barcelona el 24
d’octubre de 1913. També es manifestà en contra de la guerra del Marroc i va donar suport
Rubí fa fi 71
a l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i dies més tard, quan el govern la dissolgué

violentament, acordà una enèrgica protesta.
L’Ajuntament es manifestà també a favor de l’autonomia catalana, que considerava havia

d’afectar els ingressos i l’organització municipal. El consistori el formaven llavors set
republicans, tres independents i dos nacionalistes. Aquests darrers es manifestaven
mitjançant Saba Nova, el primer dels tres periòdics més importants que aparegueren fins la
guerra civil. Aplegava un reduït grup de persones de classe mitja que tenien en comú
l’afirmació catalana, malgrat que deslligada de la realitat social. Per Saba Nova l’enemic
dels obrers era l’estat centralista i no pas els patrons catalans.
El desembre de 1921 va aparèixer el primer número d’Endavant, òrgan dels “Pomells de

Joventut”, entitat catòlica en la que el rector Guardiet volcà totes les seves energies. Eren
profundament nacionalistes, però amb una visió de la pàtria molt conservadora i
absolutament confessional.
Al Centre Democràtic Republicà es pensava radicalment diferent. El seu setmanari La

Lluita (1922) s’allunyava del nacionalisme de Saba Nova i es posicionava contra La Lliga i
a favor de l’autonomia municipal. També combatia contra les creences religioses que
transmetia Endavant.
Les eleccions municipals d’abril de 1922 va ser força més controvertides i va haver
candidatures molt diverses: independents, nacionalistes, republicans, un regionalista i un
comunista. Joan Monmany va ser nomenat batlle, representava el sector benestant que
dominava la Cambra Agrícola i que estava estretament vinculat a Alfons Sala. Aquest a les
eleccions a corts de 1919 tot i mantenir l’acta de diputat, va ser derrotat a Rubí per
l’autonomista Palet i Barva que el va doblar en vots. A les eleccions de 1920 es repetí la
mateixa situació i el 1922 Sala anuncià la seva retirada de la política. S’excusava en que en
contra de la seva opinió no es demanaven responsabilitats pel desastre d’Annual. La Lluita
el criticà perquè en el seu moment no havia fet res contra “l’Annual barceloní”: la repressió
contra l’obrerisme amb el declarat estat de guerra de 1919 a 1922.
A principis de 1923 era assassinat el dirigent cenetista Salvador Seguí, el “noi del sucre”.
Les vagues s’estengueren per Barcelona i a Rubí, també s’aturaren gairebé totes les
fàbriques i alguns oficis. Per callar la contestació social totes les forces conservadores,
inclosa la Lliga, recolzaran el cop d’estat del general Primo de Rivera. Així, els seguidors
d’en Sala van recobrar el protagonisme polític.
Rubí durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Arreu del cop del 13 de setembre de 1923, tot els ajuntaments van ser destituïts i substituïts
per altres nomenats pel govern militar. El maig de 1924 es dissolgué la CNT, clausurant els
locals del Sindicat Únic de Rubí el mes següent. Havien estat dissoltes les corporacions
provincials i Alfons Sala va assumir la presidència de la Mancomunitat fins el març de
1925 en que va ser suprimida.
Rubí fa fi 72
Es va establir la censura, però aquesta no va afectar igual a totes les publicacions. Saba
Nova evità els temes conflictius. Endavant accentuà els temes religiosos. La Lluita es va
publicar pocs mesos, fou sancionada per ser crítica vers l’Ajuntament i la Redacció va
decidir suspendre’n la publicació.
Durant el 1929 ja es parlava a la premsa de les diferents opcions polítiques. A partir de la

caiguda i exili de Primo de Rivera –gener-febrer de 1930- s’accelerà el procés de
descomposició no solament de la dictadura, sinó àdhuc de la mateixa monarquia.
El 1930 les forces polítiques i sindicats es reorganitzaren ràpidament. Els nacionalistes es

desmarquen clarament de l’actuació de la Lliga i formen una nova organització, el Partit
Catalanista Republicà. Saba Nova li dóna suport. Tot i que jugava un paper secundari entre
la Lliga i ERC. Els sectors catòlics, sota el lideratge del Dr. Guardiet refermaren llur
posició a la vila.
Els darrers mesos de l’any van ser de forta tensió. Els partits republicans demanaren el
recolzament de la CNT per enderrocar la monarquia i aquesta convocà una vaga general
amb un ampli ressò. Al mes següent, després del fracàs de la sublevació de Jaca es declara
una nova vaga. El dies 16 i 17 de gener de 1931 l’aturada a Rubí fou absoluta. El 18 la
gent torna a la feina. No s’havia produït cap incident, però a la tarda del mateix dia, la vila
era pressa militarment i proclamat l’estat de guerra. Es van produir escorcolls i detingueren
a dues persones. Aquella actuació de les forces de l’ordre públic va causar molt malestar, al
darrera es veia la mà dels cacics rubinencs.
ACTIVITATS
1. A qui representava Alfons Sala? Informat i elabora una breu biografia

política del personatge.
2. Fes un breu informe sobre l’obra de la Mancomunitat.
3. Què va passar a Annual? Per què es critica fent analogia amb l’Annual
barceloní? Informat i redacta sobre l’època dels pistolerisme de la
patronal: “quan mataven pels carrers”. Què és la “llei de fugues”?
Rubí republicà (1931-1936)

El mes d’abril de 1931 es van convocar eleccions municipals. A Rubí es van presentar tres
candidatures: la republicana del CDR, “l’administrativa” formada per la gent de la Cambra
Agrícola i la “catalanista” amb el suport de la parròquia. El CDR es va fer amb la majoria.
Les candidatures republicanes van triomfar a totes les grans ciutats i Francesc Macià
proclamà la República Catalana. A Rubí quan la ràdio escampà la notícia, la gent es
Rubí fa fi 73
concentrà a la plaça de la Vila i després dels parlaments i de que el sometent lliurés les
armes, una gran manifestació recorregué el poble. A l’endemà es declarà festa nacional.
Passada l’eufòria inicial, els enfrontaments es van anar endurint. Saba Nova va donar
suport a les eleccions a Corts de mesos després a la candidatura “Acció Catalana
Republicana”, sense cap èxit i es queixava dels suport obrer a ERC. Endavant es va anar
decantant cap una posició hostil a la República, adherint-se clarament a la Lliga i aixecant
el fantasma de la persecució religiosa quan encara no s’havia pres cap mesura laicista. A
aquelles eleccions va guanyar clarament ERC amb 1.188 vots, contra els 201 de la Lliga. A
l’agost es va votar l’Estatut de Núria, dels 1.935 electors, 1.529 el votaren afirmativament,
un en contra i dos en blanc.
La CNT va créixer espectacularment i endegà una campanya de vagues seguides

àmpliament. El sector faista va prendre el control de l’organització i la dreta alarmava
parlant de desordre social.
Els entrebancs que va haver de superar l’Estatut a Madrid van ser seguits atentament per la
població; paral·lelament les llibertats públiques feien arribar a la vida associativa rubinenca
al seu màxim esplendor, amb un nombre màxim de socis a les entitats i la creació de
biblioteques. La vida política fou intensa i les polèmiques constants. El Dr. Guardiet hi va
tenir un paper destacat.
El novembre de 1932 se celebraren eleccions al Parlament català tornant a guanyar ERC,

però no tan àmpliament com en comicis anteriors. Un anys després es convocaren eleccions
generals, amb una campanya molt dura. ERC tornà a vèncer. La Lliga arribà al seu sostre
electoral i més tenint en compte que a nivell estatal la dreta guanyà. El gener del 1934 unes
noves eleccions municipals confirmaren l’esquerra. Fou nomenat batlle Pere Aguilera i els
regidors eren del CDR.
Amb la victòria dretana del 33 (“bienni negre”) l’ambient polític es va anar crispant i a
l’octubre del 34 com a reacció a l’entrada de la dreta de la CEDA al govern, esclatà la
revolució d’Astúries i Lluís Companys proclamà la República Catalana dins la República
Federal Espanyola el 6 d’octubre. A Rubí l’Ajuntament va fer la mateixa proclama i s’hissà
la bandera d’Estat Català. Seguint les ordres del govern central, l’exèrcit intervingué
ocupant el Palau de la Generalitat. A Rubí la vaga continuà estenent-se al camp. El dia 9 un
bon nombre de mossos d’esquadra van realitzar escorcolls a les entitats i organitzacions
esquerranes, apallissant molts de llurs dirigents. Dies més tard un tinent de la guàrdia civil
es presentà a l’Ajuntament amb l’ordre de dissoldre el consistori i nomenar un alcalde-
gestor. El novembre van ser detinguts bona part dels regidors d’esquerra i membres de la
CNT. El CDR suspengué la publicació de La Lluita.
El 1936 van ser convocades noves eleccions generals. La Lluita demanava el vot pel Front
d’Esquerres. També ho va fer significativament Saba Nova: els nacionalistes sense estar
ideològicament a l’esquerra eren conscients del perill que representava la dreta parafeixista
per l’autonomia catalana.
Rubí fa fi 74
Les eleccions les guanyà a tot l’estat l’esquerra. A Rubí es van ampliar les diferències
respecte les consultes anteriors.
Rubí durant la Guerra Civil (1936-1939)

El 17 de juliol de 1936 els rumors d’aixecament militar al Marroc i Canàries es van fer
insistents. Aquella nit a Rubí, militants de la CNT i del POUM controlaren les entrades i
sortides del poble. Confirmada la insurrecció van ser ocupats els telèfons i es controlaren
les trucades. S’havia iniciat un allarga guerra civil.
A Catalunya les institucions van ser desbordades per les organitzacions populars. Arreu es
formaren els Comitès de Milícies Antifeixistes; a Rubí el mateix dia 19. Entre les primeres
mesures va estar la lluita contra la violència individual, amb resolucions estretament
relacionades amb l’assassinat del Dr. Guardia, Josep Grau i Antoni Moliné els primers dies
d’agost. Actes que es donaren a gran nombre de poblacions contra persones i institucions
dretanes, considerats identificats amb els sollevats.
El consistori es va augmentar amb l’entrada de membres de la CNT-FAI i del POUM. Però,

tanmateix les tensions no van faltar. ERC i el PSUC (inexistent a Rubí, representat per la
UGT) consideraven prioritari guanyar la guerra; per la CNT i el POUM la guerra era només
una part del procés revolucionari que s’havia endegat.
Al 1937 es va començar a notar la manca de proveïments. El Consell Municipal aprovà per

això la creació d’una Cooperativa general de Consum o Distribució. Quant a Sanitat, les
tres farmàcies del poble es van municipalitzar, començant a funcionar un laboratori. Àdhuc
arribava gent de Barcelona i altres localitats a buscar fórmules, a l’ensems els preus de les
medecines van baixar considerablement.
Els exèrcits de Franco amb el recolzament nazi-feixista avançaren sobre unes terres i
poblacions exhaustes. En la primera setmana de gener de 1939, quan la guerra ja estava
perduda per la República, la Lluita encara intentava encoratjar la població assegurant que
aquella era la darrera ofensiva franquista.
La postguerra (1939-1949)
A primera hora de la tarda del 25 de gener de 1939 els primer soldats de Franco arribaven a
Rubí, produint-se saquejos, escorcolls i vexacions de tota mena. Amb l’ocupació definitiva
de Catalunya, molt rubinencs partiren cap a l’exili. Començava la repressió.
Va haver 5 rubinencs entre els 139 veïns del Vallès Occidental executats pels franquistes,
obrers, pagesos, membres de la CNT i d’ERC. La repressió afectaria però, a molta més
gent. Les presons esdevingueren insuficients i les condemnes a mort planaren sobre milers
d’individus. Totes les empreses públiques i privades, els col·legis professionals, etc. van ser
“depurats” per apartar-ne tots aquells sospitosos de “rojos separatistas” o no “adictos” al
“Movimiento Nacional”. A l’Ajuntament se sancionà el 64% dels funcionaris, dels quals
més de la meitat foren cessats definitivament. A la majoria de les empreses van ser
Rubí fa fi 75
acomiadats tots aquells que havien participat als comitès d’empresa o de control. Els nous
llocs de treball havien de ser ocupats per persones que justifiquessin documentalment i
absoluta llur adhesió. El 80% dels llocs es reservaren a excombatents, excautius, mutilats,
etc.
La caiguda del nivell de vida va ser brutal. Els salaris pujaven lentament i els preus
començaren una escalada incontenible. El racionament cobria només una mínima part de
les necessitats. El 1950 els poder adquisitiu dels sou tot just sobrepassava el 50% del que
tenien el 1936.
Els catalans de Franco

A Rubí a finals de 1939 hi havia 239 afiliats a Falange. Hi predominaven els propietaris
agrícoles, industrials i comerciants. Els nous càrrecs municipals serien nomenats per
l’exèrcit d’ocupació entre persones destacades de la dreta local (monàrquics
antirepublicans). Fou batlle l’industrial Miquel Casanovas, exregidor del cacic terrassenc
Sala.
Tres eren les peces claus de la repressió a tots els pobles: els informes de l’alcalde, els del
cap de la Falange i els de la guàrdia civil. A vegades s’hi afegia una quarta, els del rector.
Entre 1939 i 1941 hi hagueren fortes tensions al sí de la corporació municipal. El 42 ocupà

finalment l’alcaldia fins 1949 el falangista Luis Iglesias, amb unes comissions gestores
formades per propietaris agrícoles i comerciants. Iglesias, de tarannà autoritari, quasi
militar, es va enemistar amb molts sectors de la població, inclosa l’església; el seu suport es
va anar reduint, limitant-se al final al nucli d’excombatents.
Els anys cinquanta

L’elecció de Josep Fortino per a l’alcaldia de Rubí i de Miquel Rufé per dirigir la Falange
indiquen que des del govern civil es volgué esborrar la imatge de l’etapa Iglesias. Ambdós
eren persones conegudes, vinculats a l’Acció catòlica i de tarannà més moderat: es posà fi a
les denúncies polítiques i la repressió més arbitrària; es fundà el setmanari Rubricata. Es
tolerà la represa de certes activitats culturals i s’introduí tímidament el català: poesies a
Rubricata i a representacions teatrals.
La pressió catòlica es notà aquests anys amb força: grans processons, predicacions
públiques, violents articles contra els protestants, contra els enterraments civils, etc.
Església i podes públics s’ocupaven activament de la moralitat: la roba femenina, el ball, el
cinema i fins i tot el turisme seran preocupacions constants.
Malgrat tot, es dóna una certa represa de l’activitat cultural. El 1949 es crea a Rubí el
Centre Excursionista i a l’any següent es reorganitzen diverses seccions de la Cooperativa
la Rubinenca (clausurada des de 1949 a 1955). Es crea l’Associació Local de Pessebristes.
El 1952 es reorganitza l’Esbart Dansaire. El teatre ocupa un lloc destacat seguint una llarga
tradició. També, a mitjans de dècada, s’inicien sessions de cine-fòrum.
Rubí fa fi 76
El balanç d’aquesta etapa és força pobre. Al final només resta la Biblioteca Popular (1953),
la reforma del mercat (1957) i les obres a algunes places i carrers. Malauradament, més
significatiu és el balanç dels dèficits, com el problema creixent de l’habitatge. Rubí passa
de 6.953 a 9.907 habitants al llarg de la dècada, un creixement d’un 42,48%. Manques
escoles públiques i les que hi ha es troben en una situació lamentable. No hi ha cap centre
d’atenció sanitària. L’Escardivol i Can Fatjó creixen a base de barraques.
El setembre de 1958 un greu accident va commoure la vila: l’explosió de la caldera de la

fàbrica Viloca i Batlle que produí 10 morts.
La riuada de 1962: un abans i un després

Fortino deixaria l’alcaldia a Rufé el març de 1962: seria l’únic canvi fet amb normalitat i
sense conflictes de tot el franquisme.
La nit del 25 de setembre de 1962 després d’una violenta tempesta que arribà a la màxima
intensitat passades les nou del vespre, l’aigua de la riera arrasà el barri de l’Escardivol i la
part baixa de Can Fatjó, afectant també greument cases, fàbriques i camps del seu voltant al
llarg de tot el terme municipal. No obstant, el balanç més esfereïdor fou el de víctimes
mortals: 351. Les destruccions materials van ser molt elevades tanmateix: camps, fàbriques,
ponts, escorxador, piscina municipal etc.
Es va donar immediatament un ampli moviment de solidaritat i una gran mobilització de la

població, a l’endemà, diumenge, hi ha a Rubí més de 5.000 voluntaris, permetent
reorganitzar la vida a la vila. Tot contrasta amb la ineficàcia dels aparells de l’estat,
especialment el govern civil.
Ja des d’un primer hi ha un seguit de veus clamant contra la imprevisió que ha fet possible
la tragèdia. Serra d’Or descarta tot argument atribuïble a la “fatalitat” o a la “mala sort”. Un
examen seriós demostra que tot era perfectament previsible, que la caiguda d’un fort aiguat
havia de convertir forçosament en víctimes aquells que es veieren obligats a viure en
habitatges construïts als marges i algunes vegades gairebé als llits dels rius, rieres i rambles.
La mateixa revista denunciava tanmateix la negligència de l’Ajuntament que no havia
redactat un pla d’ordenació, quan des de 1956 la Comissió Provincial d’Urbanisme li havia
demanat.
Durant els dies posteriors a la riuada, un seguit d’incidents culminaren a la destitució de

l’alcalde Rufé. Després d’unes setmanes d’interinatge ocupà el càrrec Manuel Murillo,
començarà una altra etapa negra de predomini de les més ràncies institucions franquistes.
També amb ocasió del desastre visitaren Rubí per primera vegada Franco –amb un
desplegament policial mai vist- i els aleshores prínceps Juan Carlos i Sofía.
El Rubí del creixement i l’especulació (1962-1975)

Als anys 60 augmentarà el nivell de vida, però amb llarguíssimes jornades de treball, hores
extraordinàries, pluriocupació; ja que els sous es mantenen baixos. Aquesta situació durà un
cert consumisme que dóna més rellevància al fet de tenir televisor o un utilitari a disposar
Rubí fa fi 77
de places escolars o una bona assistència sanitària. A Rubí aquest creixement és perceptible
a partir de 1962 sense un pla conjunt i ignorant les necessitats de la població, d’una manera
salvatge i afavorint els especuladors.. El resultat són condicions de vida degradades, blocs
de pisos en urbanitzacions caòtiques, en carrers intransitables, sense asfaltar ni enllumenat;
sense serveis socials ni zones verdes, amb problemes de manca d’aigua, places escolars,
assistència sanitària, etc. El 1975 encara només hi havien a Rubí tres grups escolars públics;
mentre s’havien estès centres privats, alguns instal·lats en pisos en molt deficients
condicions, utilitzant com a patis d’esbarjo places públiques.
Durant els 70 continuarà el gran creixement urbà, construint-se noves barriades i ampliant-
se altres: Les Torres –amb la destrucció de la masia de Can Cabanyes-, Can Fatjó, Rubí
2000, Can Oriol... A la caòtica situació la ciutadania respon com pot mitjançant les accions
de les associacions de veïns que, amb una notable capacitat mobilitzadora, comptaran amb
la presència activa de militants de l’oposició antifranquista.
Els seixanta van començar amb una liberalització econòmica que no es va traduir mai en
política. Per això, l’oposició al règim creix a través de grups polítics clandestins, nous
sindicats com Comissions Obreres, reivindicacions veïnals i lluites estudiantils. Tanmateix
es dóna una represa cultural de la qual es representativa la Nova Cançó. Durant els setanta,
l’oposició està més que consolidada: a les eleccions sindicals de 1975 les candidatures
propiciades per CCOO assoleixen una gran victòria. D’altra banda comença a fer-se sentir
la crisi econòmica de caire internacional, agreujada aquí per les debilitats estructurals del
seu model de creixement.
Paral·lelament al creixement d’un moviment cultural crític, augmentava la conflictivitat

laboral a Rubí, a partir d’un moviment obrer que deixava sentir amb força la seva veu.
Significatiu va ser el conflicte de l’empresa Josa a finals de 1971. L’actitud repressiva dels
patrons acomiadant uns treballadors, desencadenà una vaga de solidaritat. Josa respongué
amb el tancament de la fàbrica, agreujant el conflicte. La violenta actuació de la guàrdia
civil contra una pacífica manifestació de treballadors portà el punt més àlgid.
Amb motiu de la negociació de convenis col·lectius es van donar també conflictes el 1973 a
Josa i a Hispamotor, aconseguint-se importants millores salarials, reduccions de jornada i
d’altres millores socials.
La transició democràtica (1975-1982)

A la mort del dictador, els punts bàsics de l’Assemblea de Catalunya, llibertat, amnistia i
Estatut d’Autonomia esdevingueren tanmateix objectius d’amplis sectors de la població de
Rubí, mitjançant grans manifestacions populars, declaracions públiques, recollides de
signatures, etc.
La nova situació es va viure amb intensitat: sortiren a la llum partits polítics d’oposició,
mentre altres sectors ideològics s’organitzaven a corre-cuita. També els sindicats, tan els
tradicionals com els sorgits durant el franquisme assoleixen un creixent protagonisme. Es
constitueix l’Assemblea Democràtica de Rubí amb una àmplia representativitat social.
Rubí fa fi 78
Les primeres eleccions de juny de 1977 bandejaren totalment les forces identificades amb
el franquisme. A les primeres eleccions municipals de 1979 comunistes –que assoleixen
una majoria relativa, més endavant absoluta, no deixaran mai l’alcaldia- socialistes i
nacionalistes aconsegueixen 20 dels 21 escons del nou Ajuntament democràtic.
ACTIVITATS
1. Anota i fes un breu comentari les forces polítiques dominants del Rubí
republicà.
2. Esbrina com es van fer les col·lectivitzacions al camp i a la indústria a
Rubí durant la Guerra Civil.
3. Quin pes específic tenia la Falange a Rubí abans de la Guerra Civil? I
immediatament després? I el carlisme?
4. Fes un informe sobre les conseqüències de la riuada de 1962. Cerca
documentació gràfica del abans i després del desastre. Com va afectar
altres indrets de la comarca?
5. Enumera les principals forces d’oposició al franquisme.
6. Documentat sobre els grans dèficits del Rubí dels anys 60-70, cerca
informes a la premsa i reivindicacions veïnals, mira d’aconseguir
fotografies, fes mapes i ordena tot en un informe.
7. Busca els resultats a Rubí de les diferents eleccions generals,
autonòmiques, europees i locals, ordenal’s per opcions polítiques, nombre
i percentatge de vots i anota els noms dels personatges més
representatius d’aquests anys.
Rubí fa fi 79
Unitat Didàctica 4
Història de l’art de
Rubí
Avaluació inicial
1. Esmenta les institucions culturals que consideris més representatives de la vila.
2. Quins són segons la teva opinió els monuments més representatius de Rubí?
3. Pot esmentar alguna persona de Rubí que destaqui especialment en algun camp:
cultural, artístic, científic, esportiu...
Rubí fa fi 80
1. El romànic
Caràcters generals
Desenvolupat a l’Alta Edat Mitjana (s. X-XIII), és un art al servei del poder establerts
(senyors feudals i clergat), reflecteix una societat immòbil i estamental. És un estil
fonamentalment rural, lligat a la decadència de les ciutats, aristocràtic i monàstic.
Els edificis principals són les esglésies, els monestirs i els castells. Caracteritzen el romànic
les formes tancades i el predomini del mur sobre les obertures i de l’horitzontalitat sobre la
verticalitat.
Els murs de carreus rústics són gruixuts i solen portar contraforts exteriors adossats. Les
finestres són poques i estretes (atrompetades) i es tapen amb una làmina fina d’alabastre
que tamisa l’escassa llum provinent de l’exterior.
Les esglésies tenen dimensions més aviat reduïdes, adopten la planta basilical d’una o tres
naus longitudinals que culminen en un absis semicircular. Les portes d’accés s’estructuren
per mitjà arcs de mig punt amb arquivoltes, destinant-se el timpà a relleus figuratius de
tema religiós.
Quant al monestir, la seva part més rellevant –independentment del temple, és el claustre.
Aquest presenta un espai central obert, a l’aire lliure, que se separa dels laterals, concebuts
com passadissos coberts, per arcuacions de mig punt que descansen sobre columnes amb
capitells ornamentats amb motius geomètrics, vegetals o figuratius, representant, aquests
darrers, escenes de l’Antic i del Nou Testament.
El romànic rubinenc
Els exemples més complerts del romànic de Rubí corresponen a l’etapa primitiva de l’estil.
Es tracta de construccions molt simples, la bellesa de les quals es troba fonamentalment en
llur senzillesa i puresa estilística.
En aquest sentit, cal esmentar la Capella de Sant Feliu de Vilamilanys (“Sant Feliuet”)
situada al terme de Sant Quirze del Vallès (arxiprestat de Rubí), al costat de la carretera de
Molins a Caldes. És una construcció preromànica ben restaurada i que presenta un
interessant alta visigòtic del s. V. Aparegut el 1949. La planta és de creu llatina amb tres
absis rectangulars a l’exterior. El més antic, semicircular, se situa a l’interior. El plànol de
planta s’orienta de NE a SO i té 17 metres de llarg per 10 d’ample en el creuer i 7 metres a
la nau. Presenta entrada lateral i doble campanar.
Durant tota l’Edat Mitjana va formar part, junta amb les esglésies de Sant Pere d’Octavià,
Santa Maria de Campanyà, Sant Ciprià de Valldoreix i Sant Medir de la demarcació
territorial del monestir de Sant Cugat. Els seus límits territorials incloïen totes les terres i
masies des de la Riera fins a Graells.
Rubí fa fi 81
La parròquia es ma mantenir fins el s. XV, iniciant-se llavors la seva decadència per la

despoblació del territori, a causa de les pestes de la centúria anterior. Duran la segona
meitat del s. XIX passà a capella pública.
Als mateixos criteris respons la petita capella de Sant Llorenç de Fontcalçada, la qual ha
sofert diverses restauracions i forma part del terme municipal de Sant Cugat, malgrat la
seva pertinença a l’arxiprestat de Rubí. Té una sola nau de reduïdes dimensions i conserva
restes d’un absis en forma d’arc de ferradura. El mur SE presenta una finestra atrompetada i
vestigis del que inicialment era una porta d’arc de mig punt, actualment tapiada. Té una
coberta a dues vessants i un característic campanar.
Altres elements arquitectònics romànics es mantenen a l’església de Sant Pere i al Castell.
L’església parroquial de Sant Pere és resultat de diverses transformacions i ampliacions que

han arribat fins el s. XIX, conserva la façana romànica (s. XII) i als murs, les arcuacions
llombardes. La porta d’accés pertany al s. XIII i el campanar és posterior.
El Castell de Rubí situada dalt d’un turó que domina la Riera des de l’altra costat del nucli
de la població, va ser un estratègic lloc de guaita, com ho demostren els vestigis de les
antigues torres, unides al mur en els angles i en el costat nord. Reconstruït, a principis del s.
XVII, va perdre el seu caràcter originari de fortalesa i es va convertir en masoveria.
Denota una superposició d’estils arquitectònics, sent la façana nord la més antiga, on es
mantenen tant les restes romàniques com la finestra de doble arc del s. XIII, decorada amb
motius geomètrics.
El castell
Rubí fa fi 82
2. El gòtic
Caràcters generals
Es desenvolupa a la Baixa Edat Mitjana (s. XIII-XV) i reflecteix l’incipient naixement de la
burgesia mercantil i urbana que aniria substituint progressivament l’estructura feudal i
monacal. Hi ha un desenvolupament de l’economia monetària i comercial, paral·lelament a
una major secularització del pensament. El gòtic, per aquests motius és un art dinàmic, urbà
i protoburgès.
L’edifici principal continua sent el temple (la catedral), però ara entès com a lloc de reunió
o com a fortalesa tancada que defensava l’home dels perills externs com a l’època
romànica. L’església passa a ser un símbol de la ciutat i amplia l’espai que ocupa, tan
d’alçada com d’amplada, ja que ha de visualitzar-se des de lluny i donar cabuda a més
fidels.
Els claustres monacals mantingueren la seva importància en el nou estil alhora que hi hagué
un progressiu desenvolupament dels edificis civils.
La necessitat de guanyar espai determina les principals característiques de l’arquitectura

gòtica:
• Formes obertes i calades.

• Predomini de les obertures sobre el mur i de la verticalitat sobre la horitzontalitat.
• El mur s’alleugereix considerablement. És ja de carreus ben aparellats, esdevé un
simple tancament. Els contraforts se’n separen mitjançant arcbotants acabats en
pinacles.
• Les finestres són més nombroses i de forma apuntada. Soles presentar traceries i es
cobreixen amb vidrieres de colors, permeten interiors més il·luminats i amb efectes
cromàtics.
• S’usa l’arc apuntat, conopial o lobulat i la volta de creueria o ogival, aconseguida
per mitjà l’encreuament en diagonal d’arcs apuntats, descansant sobre feixos de
fines i estilitzades columnes amb capitell seguit.
El gòtic rubinenc
A Rubí són diversos els edificis que conserven elements arquitectònics gòtics, especialment
finestres. La majoria pertanyen al gòtic tardà (s. XV) i presenten forma d’arc conopial
lobulat. En alguns casos es cobreixen amb llinda, denotant ja la transició cap el
Renaixement.
Cal destacar Ca n’Alazamora, amb la seva notable finestra sobre la porta d’entrada, de
doble arc conopial amb traceries lobulades i motiu heràldic. També Ca n’Oriol, Can
Ramoneda i Can Bertrand.
Rubí fa fi 83
El Castell de Rubí manté a la façana de llevant finestrals gòtics i a l’interior una escala i
una altra finestra d’aquest estil.
3. El modernisme
Caràcters generals
Va aparèixer com a conseqüència de l’eclecticisme desenvolupar al llarg de l’etapa anterior
i com a reacció vers una major originalitat i autenticitat: pedra en lloc d’estuc, ferro forjat,
vidre, ceràmica, etc.
Sorgeix entre el 1890 i el 1910 al servei de la burgesia enriquida i refinada a finals de segle,
la qual sentia la necessitat d’un art arrelat al passat, però més elegant i de més qualitat que
l’ofert pels historicismes.
L’estil, de caire internacional, arrela molt fort a Catalunya perquè aquí s’havia
desenvolupat una pròspera burgesia industrial culta i nacionalista, la qual donà suport als
principals artistes modernistes. El seu dinamisme econòmic, juntament amb el ressorgiment
de la cultura catalana (La Renaixença) els va fer acceptar les formes artístiques
modernistes, que eren suficientment noves i originals per satisfer les seves ànsies de
modernitat i d’oposició a l’aristocràcia latifundista i terratinent que imperava a la resta de
l’estat. A més, el refinament modernista servia a aquest grup social per expressar la seva
riquesa i distinció, manifestar els seu poder de classe.
Els antecedents del modernisme es troben en el medievalisme, però no el copià fidelment,

sinó que pretenia imitar les formes de la naturalesa amb gran fantasia creadora. Així, el que
més va destacar del moviment va ser l’ornamentació, desenvolupant una decoració
asimètrica, d’inspiració naturalista: línies corbes, plantes de fines i contorsionades tiges,
animals de llargs i corbats colls, ondulades ones marines, volàtils cabells femenins... que
amb la seva proliferació, van arribar a amagar el veritable significat de les obres.
El modernisme rubinenc
Els edificis modernistes de Rubí són lleugerament posteriors a la data que amb caràcter
general s’ha donat com a referència de l’estil. Però, no per això, deixa de donar bons
exemples com les Escoles Ribas, que ocupen tota una illa de cases al centre de la vila;
destacant per l’ús del ferro forjat, la ceràmica i el vidre amb caràcter decoratiu; els ondulats
acabaments de la façana i la prolífera ornamentació a base de sinuosos motius vegetals i
figuratius, amb un valor simbòlic.
Rubí fa fi 84
Escoles Ribas
Cal destacar també el Celler Cooperatiu, al carrer Prim, construït per Cèsar Martinell,
deixeble de Gaudí, el 1920. La primitiva nau, edificada amb una idea funcional, d’obra
vista, sense concessions ornamentals, ha esta objecte d’ampliacions.
Rubí fa fi 85
El Celler Cooperatiu
Un altre interessant exemple és la Casa Ymbert (1914) de l’avinguda de Barcelona,

cantonada amb la plaça Domènech. És una edificació neogòtica acabada amb pinacles, amb
detall decoratius a base d’esgrafiats, a les cartel·les dels balcons, especialment els que
reprodueixen dos dracs que emmarquen un motiu heràldic. També és remarcable i molt
característic el picador de la porta principal, de ferro forjat que adopta forma de drac.
Postmodernisme i noucentisme
Cal destacar el conjunt de torres que hi ha a la Plana de Can Bertrand (carrer de Xile),
edificades per rubinencs o fills d’aquests de tornada a casa després d’haver-se enriquit en
l’emigració a Amèrica. Foren construïdes vers el 1912, any que figura a Can Riba (actual
Ateneu Municipal), suposant les altres contemporànies. S’estructuren normalment en dues
plantes i a vegades es corones amb estilitzats torricons o “mirandes” des dels quals es veia
una àmplia panoràmica de la vila. Algunes presenten trets modernistes evidents, com els
acabaments que a manera de cúpula cònica, cobreixen les columnes que emmarquen les
portes d’accés al jardí de Can Riba, constituïts amb petits trossos de ceràmica policromada
(“trencadís”), recordant, tant per la seva estructura com pel seu material el que es veu al
Parc Güell i d’altres obres de Gaudí.
Rubí fa fi 86
Can Riba (Ateneu Municipal)
Can Bertrand (carrer Xile, nº 2) resulta també força modernista, ja que a més de conservar
la finestra gòtica de la masia primitiva, presenta especialment en el cos superior, arcs que
reposen sobre columnes voltades d’obra vista sota un fris ornamentat amb trossos de
ceràmica.
A Can Gaju, Can Teixidó i la Granja el caràcter modernista es més esmorteït i estèticament
caldria definir-les com “eclèctiques”. La darrera respon a les característiques de
“l’arquitectura dels mestre d’obres”, mentre que les altres presenten una important
decoració exterior, segons un model molt repetit a les edificacions barcelonines de l’època
isabelina (1843-1868), basant-se en relleus de terra cuita, inspirats en l’estil victorià (Can
Gaju), o amb esgrafiats (Can Teixidó).
Rubí fa fi 87
ÍNDEX
Pàg.
Unitat Didàctica 1 Què és Rubí 1
1. Conèixer és estimar la meva ciutat 2
2. Els treballs, les activitats, les visites 5
3. Etimologia del mot Rubí 6
4. Per començar 8
Unitat Didàctica 2 On i com és Rubí 10
1. Geografia física 11
1.1. Límits de Rubí 11
1.2. Clima 13
1.2.1. Influències 13
1.2.2. Els vents 13
1.2.3. Temperatures 13
1.2.4. Precipitacions 14
1.3. Relleu 16
1.4. Hidrografia 17
1.5. Vegetació 18
1.6. Fauna 20
2. Geografia humana i econòmica 22
2.1. La població actual 22
2.2. Piràmides d’edats 23
2.3. Sociologia 37
2.3.1. Estructura urbana 37
2.4. Economia 39
Unitat Didàctica 3 Quan és Rubí 44
1. Prehistòria 45
2. Protohistòria 47
3. Els assentaments romans de Rubí 48
4. L’alta edat mitjana (s. III-VIII: transició cap el feudalisme 49
5. La societat prefeudal (segles VIII-IX) 50
6. El feudalisme 51
7. Vers la modernitat (s. XIV-XV) 52
8. El Rubí modern (segles XVI-XVIII) 54
9. Rubí contemporani: el segle XIX 60
10. Rubí contemporani: el segle XX 65
10.1. Demografia 65
10.2. Economia 1900-1975: de vila agrícola a ciutat industrial 66
10.3. Política i societat 70
Unitat Didàctica 4 Història de l’art de Rubí 79
1. El romànic 80
2. El gòtic 82
3. El modernisme 83
Rubí fa fi 88

RubÍ Fa Fi. 2. M.O

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

RubÍ Fa Fi. 2. M.O

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Direcció General d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats

CFA Pau Casals de Rubí, 2003-2004

ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS – GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Gravat de Lola Anglada. Arribada de colles a l’ermita de Sant Muç

1. Conèixer és estimar la meva ciutat

Rubí és una ciutat i no un poble

Des de quan és Rubí una ciutat?

Rubí ciutat sense passat

Es va començar a usar el 1989. El color blanc, en representació de les claus de

1. Cerca tres definicions diferents de ciutat i comparara-les.

2. Els treballs, les activitats, les visites

• De tot es farà un treball d’un màxim de 50 i un mínim de 20 pàgines

Cal lliurar-les puntualment a la setmana següent d’haver-se explicat el seu contingut.

Durant la primera setmana de classe es farà al professor una proposta de visites i

3. Etimologia del mot Rubí

El topònim té difícil aclariment. Si es troba un centre rural de la tribu dels laietans,

e. rubesco: enrojolar, ruboritzar-se [com la 2ª versió de rubeo];

a) l ’espectacular creixement de la població,

Any Nombre d’habitants % creixement

b) la influència de Barcelona, la proximitat de Rubí a la capital ha estat clau per entendre

Això, juntament amb el fenomen òptim de la xarxa de comunicacions i la irradiació

1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, de la gran connurbació de

1.1. Límits de Rubí

Al sud de la comarca del Vallès Occidental.

Les principals influències provenen de la proximitat de la mar (24 km) i de la situació en

• Influències marítimes. Suavitzen les temperatures, alleugerint a l’estiu la calor,

1.2.2. Els vents

Predominen les calmes

Dades meteorològiques de Rubí: temperatures 1986-1990

Dades meteorològiques de Rubí: precipitacions 1986-1990

1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, de la comarca del Vallès

2. Completa el següent quadre:

tipus de vents efectes que provoquen

A la meitat occidental del terme de Rubí hi ha altres ramificacions de la Serralada

1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, assenyalant les unitats del

1. Elabora un mapa acolorit, indicant l’escala, assenyalant el traçat de la

2. Fes un breu informe sobre la rierada. del 25 de setembre de 1962.

1. Elabora un informe amb il·lustracions de 7 de les espècies vegetals

2. Enumera el tipus de vegetació predominant la terme municipal de Rubí,

Mamífers i altres animals de terra

1. Elabora un informe amb il·lustracions de 7 de les espècies animals

2. Enumera el tipus de fauna predominant la terme municipal de Rubí, situant-

3. Amb el títol “La gestió de la natura”, confecciona un informe on es detallin

2. Geografia humana i econòmica

2.1. La població actual

El component bàsic d’aquest gran creixement ha estat la immigració, fenomen en què es

2ª) 1959-1975, intensificació de la immigració. En 25 anys la població es quintuplica. El

3ª) A partir de 1975, s’aflebeix el fenomen sensiblement, però continua incorporant-se

1. Calcula la densitat de la població del terme municipal de Rubí.

2. T’agrada el nucli urbà de Rubí? I el seu terme municipal? Creus que hi ha

2.2. Piràmides d’edats

DADES ESTADÍSTIQUES DE LA VILA DE RUBÍ

Taula nº 1: ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA

Municipi Comarca Catalunya

Taula nº 2: LLOC DE NAIXEMENT (%)

Municipi Comarca Catalunya

Taula nº 3: MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

Municipi Comarca Catalunya

Taula nº 4: LLARS SEGONS EL NOMBRE DE PERSONES (%)

Municipi Comarca Catalunya

Taula nº 5 NIVELL D’INSTRUCCIÓ (POBLACIÓ DE 10 ANYS I MÉS) (%)

Municipi Comarca Catalunya

Taula nº 6 CONEIXEMENT DEL CATALÀ (POBLACIÓ DE 2 ANYS I MÉS ) (%)