Coordinació: Josep Pujol j Isabel Cerdà

Porlada: Josep Pujol
UN QUART DE SET
Revista de
Ilnstilut de Batxillerat de Cardedeu
"
.
-'·"1
N E X
EDITORIAL
• • •
ò'
• • • • • • • •
3

NOTICIARI
• • • • • • • • • • • • •
4
,
CREACIO
• • • • • • • • • • • • • •
8
DIGUES LA TEVA
• • • • • • • • • • •
12
PREMIS LITE¡{ARIS
• • • • • • • • • •
16
I
,
FRANCES
29
• • • • • • • • • • • • • •
CONSULTORI.
• • •
• • • • • • • • •
30
ARTS PLÀSTIQUES.
• • • • • • • • • •
31
MÚSICA
• • • • • • • • • • • • • •
32
.. ,
COMIC
• • •
.,
• • • • • • • • • • •
33
..
CORS SOLITARIS
• • • • • • •
..
• • •
38
. .
MODA
• • • • • • • • • • • • • • •
41
,
,
HOROSCOP
• • • • • • • • • • • • •
42
PASSATEMPS.
• • • • • • • •
43
l/
Número 8 - tercer trimestre del curs 89190
Ed;b: LB. Cardedeu
Consell de Redacció: MonlSe Baitoll, Amador
Femàndez:, JavierFemàndez, Montse Garriga,Rosa
Gegúndez, Alfredo GonzàJez, Imma Guillen, Est-
her GuiTada, Albeno Izquierdo. Jordi Las Heras,
Imma Ramos, Ramon Resina, Sussi Sallés, Emma
Sànchez i Sara Vallecillo.
Impressió: Arco, SA - CARDEDEU
Tel. i Fax 846 09 05
"UN QUART DE SET' no es responsabilitza de
les opinions expressades pels auíors en .els seus
arlicles. .
EDitÒRIAL
.' .
Per la nostra part, gai,;:!Jé arrosseguem la llengua pel terra.;l és que elsJinals de curs
s6n extenuants, no en penseu el mateix? Fé:ny encara que hàgim de treure forces de flaquesa i el .
. fetge per la boca, ens hem proposat fermament de i,[mre el tercer número d'aquest curs; i ~ e t - l o
aquí. Potser una mica més primet que no pas el número especial que va sortir per Sant Jordi,"
.aprofitant la commemoraci6 dels deu anys d'institut,però amb nous a!olicients que tot seguitpodreu
comprovar.
Ja veureu que gran part de la revista és ocupada pels premis del concurs de Sant Jordi.
Ara podreu jutjar vosaltres mateixos si els jurats varen tenir ra6 o no en atorgar els diversos
guardons que es van merèixer les obres de companys vostres. Però hi ha d'altres coses, és clar, com
les cròniques dels diversos actes dels deu anys d'/BC, una enquesta sobre sexualitat a l'institut, o
bé les seccions habituals queja coneixeu. Per cert, que prObablement hi trobareu afaltar el Sirvei
de Detectius. Sentint-ho molt, hem decidit anular-la, perquè hem considerat que "Un quart de sd'
téja massa seccions dedicades als afers sentimentals, i a més els nostres detectius començaven a'
estar una mica tips d'haver de fer sempre el mateix tipus de preguntes. Ara bé, penseu que·
continuaran encara obertes les nostres seccions dedicades al consultori sen(Ímental de la Cloti, o
a l'expansi6 personal al Racó dels Cors Solitaris.
Però haureu de guardar les vostres cololaboracions per als iniCis del curs que ve,perquè
nosaltres tanquem caixa. I com que aquests dies de calor la sang crema i nosaltres tenim la vena
poètica exaltada, hem decidit acomiadar-nos de tots vosaltres amb un poema de Gabriel Ferra(er,
només apte per a persones sensibles i inteloligents, o sigui; la gran majoria de tots vosaltres. Fins
aviat! '.
J O e
POlS jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingUI prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Moslra el leu vici. DOlia'I
sencer. Si te l'estimes
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig .
... - ..
10 anys d'Institut de Cardedeu
Son' Jordi 90
19, 20 i 23 d'obri'
Escarlata Circus
El pàssat dia 23 d'abril del 1990, amb motiu de
la celebració dels 10 anys d1nstitut de Cardedeu, vam
gaudir de la representació del circ "Escarlata Circus".
Els seus tres components, ex-alUmnes de l'IBC, ens
van fer passar' una estona amb les seves
diverses actuacions; barrejani l'humor amb
l'espectacle.
l'interès va ser general, la multitud s'apilQnà
formant un semicercleper veure'actuar aquells nois tan
simpàtics.
Finalitzada l'actuació, tota una sèrie de comen-
taris sortien a la llum. En general, l'espectacle va
agradar.
"La peça de llautó"
Aquarts de nou del vespre del dilluns 23 la sala
es començava.a omplir de pares entusiasmats amb els
fills a l'escenari, d'amics i de companys impacients, i
d'algun professor.
Ja ben entrades les nou començà l'obra de teatre
"La peça de llauró", una obra en la qual es barrejava la
perspicàcia, la sensualitat i la comicitat dels protago-
nistes.
Una collade gent de l'institut, que representaven
un xicot ben plantat, unes filles una mica malvades, una
família burgesa i un endimoniat personatge recaptador-
de fills amb pares sense sort. L'obra narrava l'aventura
d'un xicot que, després d'haver complert els 18 anys,
ha d'anar al castell d'un home anomenat Sort; per
complir la promesa queva ferel seu pare 10anys abans.
La promesa deia 'que si durant els 10 anys transcorre-
guts l'home, gràcies a una peça de llautó, tenia sonen
els jocs d'atzar i aconseguia incrementar la seva fortu-
na, quan el seu hereu fes els 18 anys, aniria al castell,
i es casaria amb una de les tres filles. Tot i que no hi ha
tal casament;l'obra acaba amb un final feliç. Comla
majoria de les obres. molt bé,'gent! (Esther Gui¡'ado)
El concurs literari
El lliurament de premis literaris va ser seguit per
un gran nombre d'alumlieS. Les masses estudiantils es
van comportar d'una manera sorollosa, degut aquee]s
bafles que hi havia a la sala d'actes Són una MERDA,
sí, amb lletres grans. l en quanta la presentació, vaestar
correcta. Els premis eren: per al primer 6000 ptes., per
al segon 4000 i per al tercer 2000, Està bé, oi? Aveure
si per al pròxim concurs literari t'animes i estàs entre
els Ires primers.
, ,'.
Concert interpretació dramàtica
Ala vespradadel divendres, avançant l'èxit de la
nit, Rosa Vila fou la protagonista de la sala d'actes fent-
se seü un públic atent, amb uns quants poemes de
Miquel Martí i Pol. La seva interpretació, en.tenedora,
expressiva, i amb una forta energia teatral, va captivar
als presents. Abans, els músics Xavier Relats (flauta) i
Jordi Masó (piano), varen fer un esplèndid concert de
música clàssica. Tots dos actes varen tenir lloc a la sala
d'actes, força plena, i valadirque tantlaRosa Vilacom
en Xavier Relats Són ex-alumnes de l'IBC.
Ocultisme
Dijous i divendres 19 i 20 d'abril, amb motiu del
lOè. aniversari de n.B. Cardedeu, es van fer unes
sessions d'ocultisme a càrrec de la Belén Gabriel a
l'aula de ler. D, a les nou del matí. A tothom que hi va
anar li va semblar forÇa interessant, els temes tractats
. varen agradar a la gent en general i la gran majoria hi
tornaria. Va ser tot un èxit!
Presentació del número especial de la Revista
A l'1' s'acabava la conferència anterior a la
presentació de· la revista. Conseqüentment a això,
l'acte va començar amb retard, un retard, però, que
s.'oblidàdeseguida. Començàen Josep Pujol, explicant
als nombrosos assistents la força llarga història de la
revista i la diversitat de noms que va adoptar. Tot
seguit, una membre de la'redacció prengué h paraula
per exposar breument el per què de cada secció i la
correspondència amb d'altres.instituts.
En acabat, ..hi hagué una mica d'aperitiu per
acompanyar la lecturadeies primeres revistes venudes.
Concierto de Música
, Ei viernes 17 de Abril a las 10 h. de la mañana
tuvO lugar un concierto de música cl:ísica, efectuado
por ahimnos y profesores, en la escuela de música de
. Cardedeu. Actuaron 10 personas, las cuales tocaron un
m:íximo de 2 ¡¡iezas' cada uno.
. 'Del esclÍso público que presenciaba el concierto,
la mayoria fueron profesores. Cabe decir que pese a la
pocagente habfa, Se podía pensar que era b.astante
'se/ecl!!:. El público quedó satisfecho.
..
I
I
./ JO:
/l
.'"
!
,
""Cartells dels Castells" i "Pintors de Cardedeu"
,Màlgrat no haver-se batut cap rècord
d'assistència a ambdues exposicions, la qualitat fou
ben alta, sorprenent en alguns casos i sempre amb un
denominador comú: la vinculació al Vallès. . '
En .el· cas de "Canells dels 'els dos
besson's de Cardedeu van fer mostra" una vegada més,
de les grans tècniques anístiques que posseeixen i que'
desenvolupen arribant a crear un clima tendre i màgic
que el públic capta d'una llambregada. Si aprofundim
en l'obra, hi trobemun treball continuatqueculmina en
unes composicions d'excepcional qualitat. M3Ígratla
sevagrantrajectòriaanística, mai no s'han deslligat del
seu' poble: Cardedeu. .
"Pintors a Cardedeu" fou una mostra col-lectiva
de la pràcticaanística, tant dels qui es. dediquen..
professionalment aaquesta tascacomdels qui hofan eh
hores de lleure. L'exposicióposava de manifest lagran
dinàmicacultural i artísticade la nostra Vila. :Amb unes
obres que mereixien una sala molt millor per,exposar-
se i un espai mínim per als autors de.les obres; alguns
de conegut renom, donaren una bona mostra de-la seva
gran qualitat artística i de la seva gran capacitat crea-
tiva, innovadora i suggerent.
L'exposició comptava amb escultures de Glòria
Ortega i Josep Pujol; i composicions i pintures. de
l'Anna Estany, Isabel Cerdà, Glòria Ortega, Neus
Aller, Capçada, Mauri, ... (Jordi Vila)
L'Olimpíada
Per la setmana cultural, es va celebrar
l'olimpíada del nostre cole, l'acte més important de tot
l'any si parlemde l'esport. Va ser una olimpíada ben
. organitzada on van destacar els nostres millors espor-
tistes. Els que es van emportat més medalles varen ser:
Oriol Bosch, Sílvia Polls, M.· Carmen Caceres, Alex
Briones, Jordi Adell, Mar i Pefi Díàz, Juanfra, Mana
Clavell, Bene ...
La classificació per gtups va. quedar: en primer
lloc, 3er. C; ell segon lloc, 3er. D; i en tercer lloc, 20n.
B. Cal dir que només un primer, ler. D, va aconseguir
una medalla d'or, mentre que els tercers van conquerir
la preuada medalla 'en 'quasibé tots els 'espo.ns. Per
fihalitzar, cal' criticàr la manca de participants 'en la
gimcana, on només hi havia representats un segon; tres
primers, tres tercers i cap COU.
. '\ .,.
"
Muntatge Audiovisual
Els dies 19,20; 23 d'abril va estar instal-lat al'
costat de'consergeria'un video.muntat per.TV Car<:l!"j .
'deu, en el que d'una forma molt resumida ens explica
la història de l'institut. El video ha tingut.força èxit, ja
que molta gent se l 'ha mirat, i ha.sortit contenta del seu
contingut. '" ,,'
Des de la revista volem donar la nostra cordial
. enhorabona a tota la gent que ha.co¡;iabOrat en
muntatge. _
El jazz del dijous .
El concert dejazz estavaprogramat a les·12 h..va
començar amb una hora de reiard, degut a la llargà
sessió d'hipnosi. .'.,
"El. principi del concert va ser fluix, degut també
als esdevenimènts esportius del centre, però la gent va
anar apareixent. Hi arribava ,gent intermitentment. Va
ser un concen força interessant: sempre. és agradable
escoltar. una mica de jazz. . _.'
Concilio Vaticulo . . ':, ., ;' " "
El dia 20, a les II dei matí, e,S "a fer, Ull concert
de rocka laSalad'Actes, acàrrecde'ConcilioVaticulo,
que són una colla de "profes" de l'escola de música
,"L'Estudi" de Granollers. Tot i la poca gent que va
assistir al concen; 'poc "a poc es,va anar..,animanl.
Clarament es podia .apreciar la cj.eIs
components del grup. . '
Potser el que la gent va trobara faltar era: un
vocalista. " .
Tercer hipnotitzat
El passat dijous 19 d'abril, dins les festes de la
Setmana Cultural i desè aniversari de l'institut, es
celebraren diferents actes, entre els quals hi h,agué umi
conferènciasobre lahipnosi per als tercers,realitzat per
Joan Cruells a la sala d'actes. La sessió d'una hora i
mitja de durada aproximadament, transcorregué ràpi-
dament per a la majoria d:alumnes assistents..
En Joan ens demostrà les seves habilitats c.om a
hipnotitzador, i els pocs alumnes que pujareh a
l 'escenari, un gran valor en presentar-se com a volun-.
taris, demostrant que no tenien vergonya dels
seus companys, que restaren asseguts a les éadires.
(Montserrat Bartoll)
, .
ITALIA90
Finalment va arribar aqueI, IOde març; tot ja
estava a punt, tan sols calia acomiadar-nos de la familia
i pujar a l'alitocar. '
Vam a r r i b ~ a Pisà i cap al migdia ens va'm posar
de nou en marxa, cap el nostre destí ... Nàpols, aquella
ciutat bruta, i poc rccomanable pels que s'acaben de
treure el carnet o tenen un cotxe nou.
Allà vam visitaria ciutat de Pompeia i vam pujar
al Vesubi, on de nou vam tenir una altra anècdota.
Deixant-nos de bromes, cal dir que era fascinant i
meravellós alhora, estar sobre aquell volcà que encara
avui fumeja.
Dimarts al matí, un cop havíem deixat el primer
alberg. vam viatjar fins a la ciutat d'Herculà. -I des
d'allà vam sortir cap a Roma; una ciutat molt agrada-
ble: cal esmentar l'imlhens Coliseum, els Fòrums i les
Catacumbes."
Arribem al dijous, dia en què vàrem anar a veure
els museus Vaúcans i la Basilica de Salit Pere.
Al migdia vam deixar enrera la capital italiana
per arribar al nostre últim destí: Florència. "
No semblav·a quefós'èI sisè dia del nostre'viatge,
la·gent duia tanta o més marxa que el primer dia.
Divendres vam anar a visitar Sant Miniato, Pza.
Michelangelo, Galleriadegli Uffici, i vam te'nirtemps
lliure per anar als'mercats de la Palla; i al mercat de Sant
Llorenç, on la gent "llesta" va treure profit' d'aquelles
parades poc vigilades pels seus venedors.
TOL i que ens ho passàvem bé, ens arribà.hi nit tan
esperada: vam anar a la discoteca, on la gent va
. aprofitar el temps d'allò més bé. Cal dir que el terra de
mitja discoteca era un mirall ija comprendreu cap'a on
anava a la mirada dels italians.
. Després de la ressaca, per a alguns, de la nit
anterior, vam anar a visitar la tomba dels Medici i la
Bibliteca Laurentina, el David i vam tenir temps lliure
fins a l'hora de marxar.
Cal destacar que els professors eren un més, de
nosaltres, ens van demostrar les seves habilitats can-
tant, explicant algun acudit ...
I finalment vam arribar, diumenge, a Cardedeu.
Encara que anàvem cansats de tantes nits sense dormir,
O" hi tornaríem.
Alícia
L
"
ESQUIADA 90
Divendres, 12 de març, cap a quarts. d ~ set del
matí, marxaven dos autocars i un taxi carregats fins a ,
dalt, en direcció a la neu. Sí nois, untaxi. Resul,ta que
entre tots omplíemdos vehíclescomplerts, peròqueda-
ven quatre persones sense lloc. I per quatre persones,
van creure més convenient (i alhora més econòmic),
llogar un taxi pel viatge d'anada i tomada, espavilant-
nos com poguéssim els dies que estàvem allà.
Primer vam anar a carregar els esquís de tothom,
i després cap a Font-Romeu, per començar la primera
classe d'esquí. Ens van repartir en tres nivells segons
l'aprenentatge que teníem. Evidentment va ser el dia
que vam riure més. Les caigudes, a més de sobrepassar
límits quanútatius, eren de qualitat: espectaculars al
màxim. En arribar a I 110tel (Moixeród'Alp), ens vam,
disnibuir en les habitacions de dos, tres, quatre, cinc i
sis persones, i, faúgats de la primerajórnada, ens vam
quedar a reposar.
El dimarts 13 de març (sort que no som massa
supersúciosos), vamesquiar també aFoni-Romeu. Ala
tarda va nevar una mica. cosa que ens va animar per als
dies que ens esperaven. Després d'això, vam anar a
"estirar" els ossos a la piscina de Puigcerdà. Va ser una
activitat voluntària que els més animats van aprofitar,
mentre els altres van preferir contemplar els blaus del
dia, i estalviar forces.
Dimecres 14, ens vam atrevir a anar a Ordino
Arcalís (Andorra). Feia molt fred, ambvent, neu i boira
inclosos. Les pistes estaven molt bé, i va ser el dia q'ue
més ens hi vam poder lluir. A la tarda ens vam passejar
pels carrers d'Andorra, fent de turistes despistats i ja, .
un pèl cansadets. A la nit, havent sopat, els professors
van "accedir" a portar-nos a la discoteca de Puigcerdà.
Allà, els que hi van anar (tot i que eren majoria, no hi
van ser tots). van esvair les idees amb m,úsica i algun
"refresc".
Dijous 15 (i com aquell que li agrada repetir),
vam !Ornar a Font-Romeu. L'estat de les pistes era
força desolador. No per això, però, vamdeixar escapar
l'oportunitat d'''esquiar''. A la tarda vam tomar a
Puigcerdà, on podíemescollir entre: piscina, patinatge
o temps lliure per anar pel poble. Aquesta vegada
encara van ser menys els que van optar per fer alguna
activitat física, però els que ho van fer, no se'n van
penedir gens. Com a darrera nit que era, els professors
ens van tornar a dur a la discoteca. (Cal dir que ells
també s'ho passaven bé; que no feien gaire sacrifici,
vaja ... ) Tothom aprofitava, o intentava al'rofitar, les
últimes hores de convivència, d'una manera o altm.
Divendres 16, ja com a postre final;vam anar a
Pas de la Casa. Entre que les pistes eren força difícils,
hi havia molta gent, i estàvem tots rebentats (ressaca,
potser), podem dir que el forfait no es va amortitzar.
massa. Càp a les quatre, tornàvem a l'hotel per recollir
les maletes i acomiadar-nos de la cambra on havíem
"dormit" ... Vam portar els esquís al magatzem on els
havíem llogat, i vam canviar de direcció, aquesta
vegada per tornar a casona.
Cal esmentar que hi va haver força lesions sense
massa importància i algunes una mica serioses. En cap
moment, però, res greu. Els professors es van compor-
tar prou bé (més val que no ens queixem ... ). L'hotel,
molt confortable, acollidor i, en general satisfactori.
Les pistes ... bé, al gust de l'esquiador.
I si algú li interessa què passava a les nits, que
pregunti personalment a algun dels qui van anar. Hi ha
moltes històries que allargarien massa ¡'article
(Digueu només el nom de "Carnissero" ... ).
Sussi
BADMINTON
El passat 19 de maig, al pavelló d'esports de
Cardedeu va tenir lloc un magnífic torneig de bàsmin-
ton, organitzat per en Galera entre altres. Els partici-
pants eren de Cardedeu, especialment els qui normal-
ment els dimecres van a entrenar. Hi havia gent de
l'Institut, de les Escoles Públiques de Cardedeu, i
familiars. Lajornada va començar a dos quarts de deu,
horaen què la gent anava moltadormida, peròpoc a poc
es va anar despertant. El torneig va ser ràpidi va cabar
.' _'l. "'.
abans del previst.
El repartiment de premis que van rebre la gent de
nnsti va anar així:
- Dianelit Acosta: primera en la categoria feme-
nina.
- Carme Càceres: segona en la categoria femeni-
na.
- Pere Piñol, segon en la categoria masculina.
- Joan Muñoz: primer en la categoria lliure
masculina.
- Belén Gabriel: primera de la categoria lliure
femenina.
- J. Galera i senyora: primers en la categoria de
dobles.
Els primers premis consistien en trofeus, mentre
que els segons van rebré una raqueta, molt firma.. '
Pere.Piñol
LA CREU ROJA
El maig passat els nois i noies de segon vamanar
d'acampadaa Vidrà. El segon dia vamanar d'excursió,
i quatre nois de diferents classes i dos dels professors
vam muntar la Creu Roja.
Aleix Arumí, Jaume Brunet, David Pérez i.
Benjamí Tous eren els nois que,junt amb Josep Galera
il'Àngel Also, van muntar, passant peril¡s i fatigues, el'
servei de la Creu Roja. .
Aquests valents nois, després de lluitar contra els
nombrosos perills de la muntanya, van aconseguir que
tot el grup pogués arribar sà i estalvi. Després de set
intervencions (i unes dotze a nosaltres mateixos amb
Aigua del Carme) que hi havia a la farmadola, després
dedonar ànims anombrosos endarreri ts i enganxarcinc
nois fent trampes (utilitzant dreceres, cosa prohibida
per l'organització del ralli) vam arribar a feliç termini
i, acabada la guàrdia, vam tornar al campament base.
I
9 DE NOVEMBR.E DE 198t
9 de novembre de 1982, matí. En Quim es
despertà sobtadament'-un fil de llum penetrava suau-
ment per la finestra però no podia ser gaire tard perquè
la llumno era intenSa:Buscà a palpentes el despertador
que sempre tenia a mà però no el trobà. Encengué el
llum i cercà el rellotge damunt la tauleta; no, allí no hi
. era. "Caram, però no1'hedeixat?".·Sorprès, recorregué
. amb la mirada tota l'habitació, però no semblava estar
en lloc.
Llavors recordà el rellotge de polsera.
mirar Inora en aquest". Obrí el primer calaix de la
tauleta de' nit on sempre el guardava i tampoc el tròbà.
Començava a estar emprenyat, "què passa amb els
rellotges? Encara no havia aconseguit saber l'hora!",
Es va aixecar lentament del llit, necessitava.
desfér-se estupidesa pròpia de la"son i un
impuls sobtat el dirigf cap à'la cuina. Obrí el llum amb
impaciència i, qúan lúlaredat encegadora del fluores-
éent envoltà tota la cambra, es quedà asiorat,'Els seus
encara ·incrèdul.s· miraven atònits la paret de la
cuina cm 'sempre, des' que recordà, hi havia. hagut un
rellotge. No hi havia res, només el buit, Iii una lleugera
marca clara a lapintura, ni tan sols el rastredel clau. No
podia entendre el què estava pas'sani i per uns instants
l'envaí una ileugera sensació d'angoixa. "On 'són els
rellotges?". De sobte recordà que necessitava aconse-
guir l'hora de seguida i que existien altres recursos.
"Bé, a la ràdio diuen l'hora amb certa freqüència .. .". I
anà a buscar aquella ràdio vella que feia tant temps no
usava. Cercà' amb atenció el mínim soroll mentre
.buscava frenèticament la cqnnexió amb alguna emis-
sora. Recorregué les tres freqüències i totes les possi-
bilitats, però en tota l'estona només sentí de fons un so
sord difícil de definir. Ràpidament es dirigí cap al
telèfon, marcà el número del servei horari i esperà
sentir aquella veu metàl·lica degravaciótan caractens-
tica. Però no escoltà res. Tornà a marcar una vegada
més, i una altra, i una altra i ningú no contestà. Sentí
comel seu cor bategavaambforça i uncert nerviosisme
naixia lentament dintre seu 0.0 necessitava escoltar
. alguna cosa, alguna cosa que el retornés al món real i
el tragués d'aquell malson. Sabia que era probable que
no hi hagués programació televisiva en aquelles hores
però nécessitava almenys sentir el soroll de la imatge
espurnejant. Començava a sentir-se malament, una"
sensació de creixent ansietat s'apoderà del seu cos i
percibí cada fibra, cada múscúl del seu cos en tensió.
Obrí la finestra de bat a bat,: volia veure el carrer, la
gent, el moviment matiner. I el carrer era allí igual que
sempre, a mitja llum, net i tranquil. Però· potser ...
potser massa tranquil, "onera la gent?". Mirà una bona
estona esperant veure aquell executiu ambpressa, amb
el diari a la mà, o aquella mestressa de casa matinera'
que anava a comprar, o aquells nens qlJe, acompanyats
de la mare, anaven a escola renegant. No sabia quant
temps va estar així, però no passà ningú, ni una ànima.
En Quimse sentídesconsolati cridar ben fort,
que algú l'escoltés, quealgú li contestés. Peròningú no
respongué.
Estava sol? I sentíla seva pròpia veu, trencada
per la por, sortida de la gola amb un fil de vida. Mirà
al seu voltJint ... semblava estar realment sol. Ho
-estava? Aquella angoixa que. s'havia-apoderat d'ell
cada cop amb més intensitat, anà desapareixent miste-
riosament. Ara ja no sentia aquell temor, una pau .
interior envaïa cada racó del seu cos i l'envoltava
formant una capade protecció. Però en Quimestava en
veritat sol, sol en aquell món on no existia el temps, ni
els moments, ni els instants, ni les veus, ni cls sons ...
Aquell món que no li corresponia però que ell no volia
deixar. I no podia evitar de mirar aquell cos despullat
sense expressió, amb una tarja al canell on hi deia: -
"QuimCastanyer, mort en accident de cotxe la matina-
da del 9 de novembre de 1982."
Imma
Una nit de lluna plena.-l'aigua bri-
llava a l'estany. l,es f411es es movien suau-
ment al compàS d'una agradable simfonil;l,
tot era harmonia, pau, tranquil·1itat i cal-
ma. Tot. exceptuant aquella 'terrorífica
imatge del monstre o'en Pujadas.
un paquC:tde gaIetes el Príncipe. asSegut al
sofa del menjador de casa seva, és tacava la
samaneta de "El ejércitó españoL" sense
pietat,ambla mirada fixaa les aventures de
"La ab.ja Maya". .
Desobte, ... toc!. toc! ;toc!, un noiet
amb ulleres fosques per protegir-'se dC'la
intensa claror nocturna;' caçadora texana.
pantalons Golo-Golo; i cabell ondulat, va
entrar sobtadament per la porta amb. una
ampolla'de JohnnyWalker sota el braç.
Què vols ara, 'Salvatel1a?, no éal
que vinguis. que no et donaré galetes!
- Què és aquest xivarri?, q6.e no
munteu una festa? ...
En presenciar aqueU'còctel de fana-
nera de galetes amanides amb la dolça.
melodia de "La beja Maya", es va deixar
caure a l'engruna'i sofà.
- Bueno, però què vols? '-va dir en
Pujadas-.
-Nores. que em pensava que havies
organitzat unafesta. comque vas dirqueels
teus pares eren fora tota la setmana i he
sentit aquest soroll•... valc, què. tio!.
no tens res potable per visualitzar?
• Home sí, tinc unacintad'en Bruce
Springsteen en concert
- Això tño fOlS al cul, nen!.jo vull
dir quelcom que guardi una mica més de
natural•... no sé si m'entens.
EnPujadases vadirigir a l'armariet,
... Pobre annariet!, es vaquedar sense porta
en un obrir i tancar d'ulls.
- Bé, sí. tinc una àmplia col·lecci6
decintesX: "Treslesbianas j un lesbianose
odian", "Las corridas de la Vane.s:a", "El
vampiro sexual", "Noche de placer", ...
- Quina és la segona que has dil?
- Las corridas de Vanesa.
- Sí, aquesta. aquesta!
• Ho sento. però posa que "no es'
recomendada para patidores del corazón",
és X al ,quadrat! .
- Va!. posa·la d'una vegada.
En Pujadas que l'extreu de la caixa,
connecta l'aparell i es disposa a fer la
introducció. l'hi posa, i la marxa s'inicia.
Quanja havia començat la primera aventu:
ra, ... la 'sessió de cinema queda' aturada
totalment per la irrupció dels tres mosque- ,
COMIAT
ters i el feliç del senyorCainps (M. Espada,
X,jané.J. LU,iriR. Camps),queentraren de
manera e'svalotada per la finestra:'lJn dels
Ires
ne. pregunta:.. " ' .
·Com ho porteu. això? i les ties?"
- Han marxat quan t'han vist arribar
amb el casc i les ulleres encara pósais•...
Però dequin coi de ties parles? ... quina en
porleu de cap?!
Llavors. en Robertiño (com
l'anomenaven al Brasil). amb cara de no
haver dormit gaire. va qüestionar:
.... És que en Salvatella ens ha
lIUcatdieillquè acasa d'en Pujadas
merder,
Tal d'un plegat va saltar del
seient, i sense que ningú no li hagués fet
res!. va desconnectar el video i el
tan ràpid com va sercapaç.
- Va, sí, sí, de pressa, no fos cas que
gastessis massa! -va dir l'Espada
(l'espadachin dels tres i va
continuar: ,
-Bé. si no la vols fer tu, la farem
nosaltres. que quan es té una casa fIiure no
es pal perdre r·oporlu'nitat.
- D'acord. fem una orgia de sexe,
més sexe i alcohol per celebrar el fi de curs
-va dir en Luir, Luis per als amics..
Just en aquell moment, la reflèxi6
d'un accidentahaig de llum va fer adónar
a en Robert de l'existència de la Pobre
ampolla encara verge. '
-Eh!,eh!, tranquil que això és pera
la festa.
Tot seguit. en Robertiño i els seus
tres guardaespat.1les, van trucar a lOts els
companys. amics, amigues, col.legues, i
als desconeguts i tot, per tal que anessin a
la festeta. La Liuna ja no es reflectia a
l'estany, més ben dit,la Lluna ja no hi era.
no volia quedar-se a contemplar la ïrrepa·
rabiedeSlrOssaquecomençaria d'uns breus
instants a la vila de Cardedeu, més concre-
tament a la casa del monstre devorador. de
galetes.
Un cop van haver fet ellloc neces-
sari (portant les coses inútils que feien nosa,
com per exemple•... bé, tot menys els llits,
sofàs, les begudes i l'aparell de música"el
veí del costal (al gatge), es van disposar a
donar l'últim retoc al seu look tan particu-
lar:
En SalvatelJa, horroritzat perquè no
trobava la pinta. s'estirà els cabeUs: en
Danone aconseguí treure's el casc (qu"e
by Manel Espada
Jordi Luïr
COUB
\
\
., .
L'Eva, una jove de cabell
llarg i ros, amb uns ulls negres l un gran
a la cara, tard a la nit a casa
seva després d'una festa.
En arribar-hi, p'ujà les es,olel de·
quatre grapes per no soroU, anava d'un'
cantó a ¡-a11re pel fon maig de la begiJda.
En entrar a l 'habitació ni tan sols
obrí el llum, esdespullài es va ficar dins del
llit, i va notar el respirar d'una persona. Es
girà de cop i' es trobà amb el cos d'una
persona desconeguda. El personatge acari-
cià tot el seu cos sense deixar-se ni un
centímetre. Les seves ànimes s'ajuntaren
en un sol cos, produint un gran critde plaer
i èxtasi. .
Després d'aquella nit,la noia nQ va
tomar a ·veure aquell mis'teriés personatge.
però li'n quedà un bon record, un record
inoblidable, dins la panxa.
Als nou mesos, el. seu sortí a
l'exterior. Així és la vida!!
Gemma Català· Eva García
Anna Fortuny • Eli Donnay
Adrià Arumí, Ier. O
UNA NIT
ACCIDENTADA
/
-
, . .
ara, segurament us preguntareu de quin
tipus de calentor disposava la festa. Doncs,
senzillament, disposava d-un clima exlre-
madament calent. .
La casa eslava plena a vessar, algu-
nes persones, penjades per" la finestra, no
volien renunciar a aquella fesla que Carià
història; però la gent es començava a impa-
cientar, ... s-havia acabat ·"Ja Casera"!
Tranquils!: un represcntantdels gegants de
Cardedeu(M. Coderch),
obrissin el "Centi" per un moment, i es van
poder recuperar les reserves de "la Casera"
per a tOla la resla de la nil
El fet més remarcablede la nit,però,
fall quan unamossa, apoteòsicamentcolos-
sal, va preguntar pel mascle d'en Pujadas.
Acte seguit tothom es va posar a cercar-lo,
fins que el varen trobar, donnintla mona,
en pilotes (suposem que. al clima
caIor6sde lanit).assegut al WC. La mossa,
intentant d'apagar la set de virilitat que
tenia, va agafar l'espadachin (que
al costat), i li va fer un petó bestial. llàsti-
ma que, després d'això, el noi caigués
(a causa de la fona impres-
sió!).
En Shabby (X. Canol es va disposar
afer un "passe" endavantal 'estil del futbol
americà amb una ampolla de tequila. El
receptorhaviadeser l'Einstein (A. Ferrer),
llàstima que en el precís moment que
aquest anava a rebre la passada, el Salva-
tella va passar pel mig i li va fer un blau a
l'ull, (no perquè l'ampolla fos blava, sinó a
causa del cop). Després, la caputxeta es va
menjar el llop, ... Ai no!, que això és una
altra histèria!. Bé, és igual, continuem ...
Les intenses ones sonores estaven
començant a fer sortir esquerdes a
l'enguixal de la casa; una beata va comen-
çar a xisclar sensecontrol perquèen Rober-
tïño li havia fotut mà. I ara, us preguntareu
quecom és possiblequea algú se li acudeixi
de fotrl? mà a una beata, però heu de pensar
que a aquelles hores aquest noi ja no sabia
el que es feia. Sembla ser que aqueSIa noia
va rebre un xoc tan fort que la van
d'anestessiar a la força, i diem a la força
perquè no és tan fàcil de fer beure tota una
ampolla de vodJ.;a amb llimona a una beata
(a falta d'algun altre anestèssic)
La festa va seguir tora la nil, fins que
el gall va fer" -Kikiriki! !!".lIavors el sol va
treure el cap per mirar si la festa s'havia
acabat; la destrossa que havia previst la
nostra amiga Lluna s'havia acomplert, i ara
ja tan sols calia esperar si hi havia algú que
donés senyals de vida, no fos cas que es
tomés a repetjr!
'.', '." , "
ULLS i MÉS ULLS
Qüestió d'ulls Ullera a la vista
Anna Ginestí, 1er. F
Slella Rolger, 1er. F
Tothom de farra
meniquenopenscn tor.nara la seva illa. Qui
. sap, oi?
Aquest era un noi anomcñàt Jordi.
. Tenia 19 añys. i ja no vivia a casa dels
papes, per tanl, havia dc.guanyar algllfls
calerons treballant a una òptic.a. Per rer
honoralseu ofici portava unes magníriq'ues
ulleres ribetejades d'or i a mÚa més eren
d'en "Goultier", que estaven ri!olldemodà.
'En Jordi lenia mollS amics, i sorlien
cada dis.sable a la nil de "juerga". '. .: :
Aquell. dissabte era com lO.ts, així
, ·que anaren a L'Eufaly's,'el bar habitual.
L'Eufaly's era molt original: la
música a "tope", les fincstres eren d'l;Il1'de
bou, l'ull de l'escala era adornal, per. una
immensa làmpara amb forma de de
Pisa, i a més necessitaves molles nits ver
arribar a descobrir tOL; peròen se'l
coneixia amb els ulls clucs.
l'ambient era molt vadal: hcavys.
skins, pijos, rockers ... i per això .hi, havia
baralles moll sovint.
La colla d'en Jordi estava asseguda
a la taula de sempre i de soble se'"¡gacoslen
uns tipus que deien que aquella era la seva
taula. En Jordi els avisà que haver dit això
els podia costar un ull de la cara. La
sió començà a crits i insults, però la tensió
va augmentant. La baralla comença; la
Teresa, la nòvia Jordi, se la mira per
l'ulr del pany del WC de senyores.
Les cadires i Ics taules volen d'un
costat a l'altre.
La baralla s'acaba amb el triomf del
nostre protagonista, encara que li
xal ·un ull de vellut i té unes ulleres que no
s'aguanta. .
L'Eufaty's tanca, i la colla se'n va a
casa seva esperant amb ànsia .. el proper
dissabte.
Ullera és una illa prop del
Jap6que,aull nu, sembla normal
però té una singularitat la fa molt
.especial: els seus habitants s6n tot ulls, no
cap altr.B. del' cos,. i això els
ocasiona molts problemes; per exemple,
per anar diun lloc a l'altre han hagut
d'aprendre a caminar amb les pestanyes,
cosaque necessita molta' pràclica, perquè al
temps que es mouen les
hoes poden separar les parpelles, ja eis
podrià entrar sorra o qualsevol altra por·
queria a l'ull.
Als ullere.ncs els agrada molt men-
jar formatge, sobretot l'emmental, que lé
molts ulls, i la seva afició més gran, i una de
les poques que poden fer, és ullar-se els uns
als aftres a través de'l'ull dc la porta. .
Una vegada va haver-hi uns ulls,
l'Ull de Velluti l'Ull de Bou, que van voler
fer un vialge i cap al continent.
Com que havien de travessar el. mar, van
demanar a l'Ull Clínic que els vengués una
El problema era que, acausa del seu
físic, els habitants d'Ullera no mantenien
contacles amb l'exterior i, a més ho consi-
deraven perill6s, ja que existia una vella
llegenda que maleïa els que ho volgu.essin
fer. Per tant, i després de moltes pressions,
"'Ull Clínic.va ,haver de fabricar la barca..
Aquest fel va anar seguil de curiosos acci-
dents. L'Ull de Vellut va caure per ruLL de
l'escaia quan baixava del seu pis per anar a
comprar i va sortir-li un bon ull de poll al
darrera (ja que no lenien peus). L'Ull de
Bou va confiar massa a ullsclucsen la seva
sort i va tenir un accidenl lan gros que la
reparaci6 li va costar un uLL de la cara.
Malgrat tot això, els dos aven,lu.rers
no van desistir del seu propòsil i van fixar .
la data de la seva marxa.
Aquell dia van llevar-se d'allò més
nerviosos, i van encaminar-se al lloc d·c
partida. La genl, pel carrer, els mirava de
reull,ja que no S'atrevien a a causa de
la maledicció. En arribar a la seva barca,
però, la genl els envoltà, tanta era la curio-
sitalque tenien Ua hem ditqueel seu hobby
era el d'ullar-se els uns als altres). L'Ull de
Vellut i l'Ull de Bou es feren l'ullet i
s'embarcaren. Mai més no se n'ha sabutres
més, i·la genldel país creu que la maledic-
ció fou més forta que ells i moriren en
l"'imenl, encara que potser han arribat a
destí i viuen tan tranquila i confortable-
Hi havia una vegàda, un paLS molt'
petit i molt llunyà.
Aquest no era pas un país malt cie ni
mol.l important, tampoc no tenia cap monu-
ment ni cap edifici, ni tan sols cap museu
per destacar; l'única cosa tenia
d'especial eren els seu,s habitantS. Tots ells
tenien els ulls molt grOSSOS. i ·tot. absol uta-'
ment tolS, portaven ulleres.
Però aquest país tenien un gran
problema, el vi4.re era rrioitescàs; i comque
en aquell país se'n gastava molt, ja que
havien fer moltes ulleres i molt grans. el
rei, aconsellat pel seu ullerut savi, va ha.ver
de prohibir els'ulls de vidre. ja- que durant
e.1s úitims 3!1Y.S se fi fet massa.
Af cap d'un temps. U1ls la
reina, va tenir un fill, al qual li falrava un
ull. El rei, en veUre éí nen que acabava
d'obrir'els ulls va posar uns ulls
comunes taronges i vasortirràpidamentde
l'habitació on estava. Va anar a trobar-se
amb Ulls Blaus per parlar-ne. Quan la va
trobar, Ulls Blaus no li va dir res sobre l'ull
del Seu fill, i ell va pensàr que' segurament
la reina tenia paa l'ull; per tanlli va dir que
no es preocupés, que li farien un ull de
vidre. Ulls Blaus va posar els ulls en blanc
i no va dir res. Aquestaconversa havia estat '
escoltada per Ulls Negres, un vell amic de
la família; Ulls Negres va voler aconsellar
el rei, i li digué que no podia fer ulls
grossos ambïa seva pròpia llei. Però el rei
'estava tan nerviós, que va anar poc que
no li fa un ull de vellut.
Aquella nit no van poder aclucar
l'ull niel rei ni Ulls Blaus, que es va passar
tota la nit mirant-lode cua d'ull. L'endemà,
tots dos es van llevar ullerosos, i van. anar
tot el dia amb els ulls clucs ja que sels tan-
caven els ulls de son. El rei va anar a
demanat consell al sàvi ullerut, el qual a
primer copd'ull va veure que el rei tenia un
gran problema; però ell hi va trobar la
solució: només havia de dir al poble que
UUs de Puça, el [ilI del necessitava UII
ull de vidre, i és clar, el poble s'hi avindria.
L'única persona que s'hi hauria negal,
hauria estat Ulls Vius, el bar6de la Vall dels
Ulls Vennells; Ulls Vius era molt malvat,
però comque estava de viatge, i no
fins al cap de dos mesos, quan lornés, ei
príncep Ulls de Puçaja tindria el·seu ull de
vidre i Ulls Vius no hi podria fer res.
Banús, ter, F
'DIGUESLATEVA
; ,
COP IYESPERO PER AL CATALA
Carles Pernal
Com a alumne de COU i amb un profund senti-
ment de culpabilitat per la situació de la nQstra llengua
(més endavant uS diré el per què) em voldria fer ressò
d'un fet succeït al nostre institut que m'ha portat a
confirmar la meva posició davant la situació esmenta-
da. .
'. . El passat dia 20 d.'abril, durant les jornadescultu-
rals. es va doAar una sobre ,liLa nonnativa
. ,
i pràctica, de la llengua catalana" a càrrec de Xavier
'Lamuela, professor de filologia catalana a la UAB.
Després d'escoltar la seva exemplar i breu exposició
teòrica sobre criteris d'estandarització i de perdre's en
camins d'unitarietat, completesa, diversificació i auto-
nomia només reSta per preguntar-nos què se n'ha fet de
la.conferència, que sota el títol abans esmentat s'havia
previst?, és realment aquest el camí cap a una bona
pràcticadelanostra llengua?, pot el coneixement teòric
de la llengua arreglar els problemes del carrer? Crec
sincerament, ceneixedor de la possible reacció contrà-
ria"que el bon ús de la nostra llengua i el seu futur no
vindran en absolut per vies especulatives i teòriques
sinó més aviat-per vies de conducta i responsabilitat
individual. l és eq aquest punt on quedaria explicada la
frase amb la qua1 he iniciat aquestes línies: jo, com a
individu del poble ciltalà, amb arrels profundes a la
nostra terra, no només emsento amb el dret sinó també
amb el deure de vetllar pel bé de la meva llengua,
procurar que el seu ús sigui correcte i la seva vida
duradora: si no eterna, ni que sigui només per no de-
fraudar la lluita d'aquells que ens l'han atorgada. No
podem deixar, ni ara ni mai, que males llengües més
. enllà de la nostra terra malparlin d'ella, que raons
polítiques i burocràtiques, lluny de tot sentiment lin-
, güístic, permetin esborrar-la del mapa i la perpetuïn al
simple record d'uns anys d'eufòria. Hem de ser, per
començar, més estrictes, iexigents amb nosaltres matei- .
xos. Hem de ser nosaltres, que en fem ús cada dia, bé
parlant, discutint, rient o plorant, aquells que l 'hem de
dur a fites més importants, aquells que li hem de donar
nousdiesde glòria i fer que perduri inalterable, no a les
evolucions lingüístiques, sempre positives, sinó als
mals usos que d'ella es puguin fer.
No n'hi ha prou amb pretendre fer arribar la
nostra llengua al Parlament de Madrid si encara no hem
arribat a una normalització a casa nostra. No nni ha
prou amb voler· arribar al parlament europeu si no
-
parlemcatalà a casa nostra! Potser des d'algun punt de
vista. semblarà una afirmació negligent i precipitada
però les estadístiques parlen per sí soles, així com
també les converses al carrer, els mitjans de comunica-
ció, etc. Això vol dir que cal encara lluitarmoltperella
si no volem veuré com s'amaga darrerà l 'horitzó. No
podem seure al sofà, amagar el .cap sota de l'ala i
esperar que la nostra llengua perduri. Hem de ser
conscients del fet català,i urÍ cop assolit aquest primer
objectiu llayors podrem passar a 'donar-lo. a conèixer.
He exposat tot això perquè en el seu.moment la
conferència em va que donava una idea m.olt
significativa de la.poca sensibilitaLper la nostra llen'
gua. Potser haurà semblat que'· sóc exCéSsh/a'mem
rotund i pessimista i emsemblaque la sitiJaciós noval.
Tot i els grans avenços en els últims ,anys '"ri mol,ts
àmbits públics i Úistjtucions catalanes,.a
dual la responsabilitat ha estai insuficient i
davant el repte europeu i la unificació lingüística que
s'espera pel segle XXI no podem pas quedar-nos a
l'espera, hemd'actuar, i aviai, perquè el futur ... és ales
nostres mans.
. ,}f-A VOSALTRES,
ISCAUTZADORS
Abans de fixar-vos en els defectes que poden
tenir les noies en un futur, pensemque hauríeudefixar-
vos en els vostres.
Nosaltres, si ens situemen un lloc neutrai:vèiem .
que realment sí que hi ha dones amb una bona panxa,
'.
però mireu vosaltre mateixos els vostres pares, i
. parleu-ho amb els amics, qui té més panxa? EL PARE
oLAMARE?
Pot ser que alguna de nosaltres sigui una vaca
quan hagi 'tingut el primer fiiI, pot ser que més d'una
ho sigui, llavors serà quan ens plantejarem el viure en
una granja, en la qual hi trobarem masclistes com
vosaltres vigilats per un gos i pastant per l 'herba.
P.D. Aquesta és la resposta que tenim per à "los
hombres que dejall Izuella", i per als altres que s'hi
sentin identificats. (Això també s 'ha de publicar.
Igualtat ell/re el sexefemelli i el sexe masculí)
Les vostres futures vaques
A TOTS VOSALTRES,
DE NOSALTR_ES
Sabem que només aneu pel. marro,.i per intentar
tenir la llista més llarga de ties que els vostres·amics.
Sabem que aneu de modestos,'i que quan us
interessa alguna tia, sou capaços de passar· de la noia
amb qui soniu (o ho feu veure) per lligar-vos-la.
Sabem que entre vosaltres parleu d'una manera
diferent'de com ho reu davant de nosaltres, però sabem
que en el fons no valeu'un fastigós duro D:acord??!!
Tots sou iguals. 'Al principi tot va molt bé però
quan creieu que ja us n'heu aprofitat.suficientment, i
que ja en teniu una més; ens poseu mil excuses que
sonen molt bé, i ens deixeu fetes p0ls. C0mun drapvel/.
Vosaltres no ho sabeu, però nosaltres ho Passem
molt malament durant moltde temps intentant oblidar-
vos, intentant oblidar el meravellós temps que creiem
que ens fèieu passar ... Ens agradaria tant que uS passés
. per saber el que és!!!
Ens feu fàstic, la veritat, perquè ens sap greu que
la majoria sigueu així.
Estem disposades a fer-vos canviar, .i que no
tingueu tan fàcil com ho heu tingut fins ara. • _.'
I ara no us penseu que estemals vosltes peus, sinó
tot el contrari. Ara tenim més experiència per no t0!!lar
a caure als vostres enganys.
De dues ties que saben
del que parlen
. " :'.,
EL ¡QUE DIRAN!
El "qué dinín", es el temor pueril, necio, ridículo,
que nos impide hacer una buena acción o n'os induce a
cometer otra 'rnala, sólo por consideraciÓri a l'o que
puedà luego murmurarse de nosotros.
El "qué diran" es un fantasma que las mas de las
veces nosotros mismos nos forjamos, y que con t.odoy
ser vano fantasma, nos aterra, OO,S sujeta, nos
indignamente. .
. La.cobardía ha sido siempre cosa rnuy vil; pero'
es"vilísima cuando se liene détante enemigos débiles y
despreciables, y el "qué diran" es uno de ellos.
¿Nos hemos parado a pensar la de veces que
hemos dejado de hacer algo simplemente por ese
temor? .
¿No estamos harros del "qué diran"?¿Cuantas
veces mas tendremos que recurrir a él? "
Hace que reneguemos de nuestras propias con-
vicciones y nos pisemos los ideales para caer en el
absurdo.
¿Por qué ese miedo a hacer cosas que no estan
bien vistas a los ojos de otro? Quizas pOI'(jue si nos
saliéramos de "la norma" no Ilegaríamos a ser.com9 los
demas.
El "qué diran" haceque falseemos nuestros prin-
cipios y que nos mostremos a los demas lo qye no
somos: nos ridiculiza ante nosotros mismos.
No podemos enfrentamos a una masa, toda la
sociedad, por eso ese recurso siempre existira aunque
nos duela recurrir a esas bajezas.
. ¿Seguro que la sociedad es "normal" y nosotros
nos salimos de la norma?
Si todos actuasemos como nos place,.quién sabe .
si ese pensamiento infantil se borraría de nuestro
diccionario "de buenas maneras". .
Después de escribir estas líneas y presentarlas
ante todos vosotros me pregunto, ¿quédinín?;pero me
da exactamente igual, porque yo no me he pisado la
lengua y por eso crêeis que esroy loco, ¿o nó?
. .. Icarus'.
P.D. Eso va.para la MARIANNA, de quién ya sabe, y
para la. VALERIA.
NÓ'rENIÜ PERDÓ
Traey.
Nosaltres som uns nois de COU que ja fa cinc
anys que estem a l'institut. Nosaltres hem viscut
l'última setmanacultural, les vagues d'estudiants, amb
les seves respectives manifesracions, les vagues de
professors, i totes les altres gresques, marxetes i farres
que s'anaven fent a l'institut.
Per això voldríem.fer una crítica a tota aquesta
gent que ha envaït I'institut. A totes aquestes tribus de
nens "pijos" de primer, i no sols de primer, que només
venen a l'institut per lluir, fardar i fantasmejar; i a
l'hora de la veritat, MERDA!
Ens queixem perquè trobem a faltar totes aque-
lles festes on la gent participava, on la gents nopassava
de puta mare i on el principal era fer farra i En
canvi, ara els nens rúnic que fan és venir a fer el
gilipolles,ja que tenen la vida solucionada. El pitjor és
que nosaltres ens mullem el cul perquè la gent s'ho
passi bé i les festes funcionin, i els nens l'únic que fan
és prendre's les farres de l'institut com un dia de festa
i quedar-se a casa; perquè ells són massa grans per
perdre el temps participant en algunacosa, i lOt això són
co-ses de criatures. Sou uns desgraciats. i fins
als collons que us aprofiteu de nosaltres.· Un altre
aspecte és el de les vagues d'estudiants: mentre nosal-
tres anàvem a Barcelona per reivindicar els nostres
drets. els vOstres també, vosaltres us quedàveu a casa
perquè era u'n dia de festa i no es feia classe. Però què
us heu cregut?, els drets són per a lOts, però en .canvi
vosaltres no moveu ni un dit per reivindicar res. ni el
que és necessari per a tots. Apa, nens, aneu a Ja merdal
Això ens toca molt la moral, perquè nosaltres pensem
que quan marxem, ningú no farà res perquè les coses
marxin; i només pensar que quedaran aquesta colla
d ïmbècilsens posa malalts. Peraixòdiemquenoteniu
perdó!'!
Los tres magnífieos
. .
LAPENA DE MORT
Es deiaTroy, eranegre. Probablement aquestera
el delicte més greu del que' se l'acusava. Només tenia
16 anys, era un nen, però ells van esperar dos anys, fins
que la pena pogués ser aplicada. Aquells dós anys van
ser una tortura, com tota la seva vida. Era alcohòlic des
dels 11 anys. La 'seva família separada, í aquella
pel·Heula "Dillinger" van marcar hi sevàvida. Vasentir
la necessitat de' cometre un assassinat, la"víctima no
imporrava, ho va fer i ara la societat'el castiga. E185%
d'aquesta societat del seupaís, està a favor del càstigde
la pena de mort. Potser ell pensava que treurien
d'allà, potser no sabia ben bé què significava la cadira
elèctrica. Ell volia ser actor -falten bons actors negres-
deia. Però tot esrava decidit, aquell dia es va llevar a .
lamateixa hora, a les 6, però no va anar a esmorzar amb
tots. Va recórrer el llarg passadís que molts més havien
recorregut abans. AI final, la mort. Va pass.ar un dia a
la "sala d'espera". Aquella nit va sopar a la carta, era el
seu últim sopar. L'endemà només li quedava.
l'esperança que un home, el governador de·l'Estat·el
perdonés. El van conduir a la sala, allà només hi havia
la cadira i un vidre, a l'altra banda els "espectadors", -
que veurien com sofriria, quan la descàrrega de 2.100
volts arribés al seu cos. El van matar.
Potser ell era innocent, o, segurament, era un
malalt psíquic, potser la gent pensaque aquesta vida no
valia la pena. No valdria més empresonar-lo i esperar,
ajudar-lo a reintegrar-se en la sQcietat? Podria haver
sigut un bon actor.
Potser el jutge es va equivocar, o.J 'advocat no el
va defensar prou bé. Potser si hagués sigut un blanc,,,
No va ser just.
UN VISITANT DE LA R.F.A.
El passat mes d'abril va ser entrevistat un profes-
sor d'un institut alemany. ,-
Abans de fer-li una sèrie de preguntes ens va fer
una petitaexplicació sobre el centre, qúeestà a laciuta't
de Boblingen, situada al sur de Stuugan.
L'institut es diu MAX-PLANCK i és un centre
decaracterístiques' semblants al nostre: té més o menys
lamateixaquantitat d'alumnes, les mateixes assignatu-
réS, els mateixos idiomes optatius, etc.
Existeixen uns programes d'intercanvi amb al-
tres escoles com les de Spring Valley, Tulsa (USA) o
altres de França, com LI" Havre.
1.- Com es veu Espanya des d'Alemanya?
- Des d'Alemanya e.ncara es veu espanya amb la
t(pica imatge: toros, flamenc, paella ...
2.' Els alumnes del centre treballen o '
-Els alumnes durant les vacances treballen,però
durant el per(ode d'estudis no tenen temps.
3.- Com es veu la unificació de la RDA i la RFA des
de l'enderrocament del mur de Berlín?
- Al principi existia una eufòria co/o!ectiva, però
un cop calmats la gent es va adonar que s 'hauria. de
modificar la infrastructura i s'haurien de fer canvis
que farien augmentar els impostos, etc.
4.- Quin és el tracte entre professors i alumnes?
- Hi ha un conflicte de generacions, ja que hi ha
professors que tenen més de 60 anys i tenen una
ideologia diferent.
S.- Quines assignatures hi ha al centre?
- Les assignatures Són molt iguals a les d'aquí
encaraque no hi hagi nifilosofia ni grec, hi haciències
Polítiquesperpoder desenvolupar les ideespolfliques,
6.-'Es donen classe d'espanyol?
- Si però solsament els tres últims anys al centre
i durant tres hores setmanals.
És una assignatura voluntària.
Ramon
o-
LA SEXUALiTAT A L'l'BC
Hem fet una petita enquesta que pot servir de
, ' ,
mostra il·lustrativa sobre la sexualitat a l'Insti. Heu de
tenir en comp.te; però, que els resultats són només
orientatilis,jaque hem aconseguilII8'enquestes, però
tenim set-cents alumnes. Hem rebut 45 enquestes de
nois i 73 de noies, repartides entre cursos de la següent,
manera: 33 de primer, 26 de segon i 59 de ter.cer. 'No
. hem aconseguit gaireinformació de COU, així que
l'hem deixada de banda. Els resultats són els següents:
NOIS NOIES ler. 2on. 3er.
Et consideres ben informat sexualment?
64% 63% Si 529'0 73% 66%
7% 12% Bastant 12% 0% 14%
4% 0% Suficient 0% 0% 3%
18% 12% .No gaire 18% 12% 14%
7% 12% No 18% 15% '3%
Per quines "ies t'han arribat les informacions?
60% 56% Amics ,67% 19% 69%
40% 42% Pares 48% 19% 47%
24% 34% T.V. 27% 19% 37%
20% 12% Revistes 15% 0% 22%
20% ll% Cursel
" 3'70
12% 22%
16% 45% Escola 36% 35% 32%
11% 29%
. Llibres 6% 23% 31%
7% 5% Experiències 0% 8% 7%
D'un a cinc la importància del sexe a la p:lrell;¡
2% 3% 1 0% 8% 0%
11% 5% 2 3% 8% 5%
27% 36% 3 24% 35% 24% '
18% 29% 4 21% 19% 20% .
40% 27% 5 45% 35% 17%
Sobre la masturbació:
20% 22% Vici. 30% 31%" 12o/¡
84% 73% Pla.eT 61% 77% 69%
13% 8% Quotidianilal 6% 27% 5%
Sexe i amor és un lligam necessari?
69% 56% Sí 61% 54% 64%
31% 44% No 33% 54% 36%
Consideres que portes una vida se(ual satisractòria?
42% 53% Si 39% 31% 63%
51 % 36% No 39% 54% 37%
L"Homosexualitat
58% 96% Acceptable 70% 77'fo 90%
42% 3% Inlolerable 24% 31%, ,8%
..
PREMIS LITERARIS
'- .
.' ..
.Avui, dia de Sant Jordi de 1990, s'ha reunit el
Jurat·de la XI edició dels Premis Literaris de l'Institut
de· Batxillerat de El Jurat està compost'pels
dos ex-alumnes Jordi Bertran i Anna Ferrè, pels dos
alumnes Esther Martínez i Carl.es Pemal, i pels dos
professors Josep Pujol i Rosa Tirado.
EI'veredicte del'jurat ha estat el següent .
Premis de Narració "Francesc Maspons i Labrós"
Categoriade ler. i sondeBUP: S'han atorgat des
têrcçrs premis' a·: .
" ; Passatgers del temps, de Jordi Parramon
(20n. D)
"Las mujeres de Harry, de Pedro Mateo çasti.
llo (20n. S)
Premi de text teatral ',.. "
- S'ha atorgat un tercer pretpi en·la categoria de' -
primer i segon de BUP a Un romanç ql. descobert,
d'Anna Ginestí i Queralt :nIa (Ier. F) .'
. '
'. '
Premi de periodisme . J": ":
Categoria de 3er. i COU: " -. . " .
. - Segon premi: Breu història del rqck, de David
Jordan (3er. A) '> <.
- Tercer premi: artitle .sobre el la
droga, de Jordi Indiano (3er. A) .'
. '.: "
Premi d'assaig
- S'ha atorgat un primer premi en la categoria de:
3er. i'COU a El raclsme;de·Joan Pont· (3er. A)
.' Categoria de 3er. i COU:
<. - Primer premi: narració sense títol, de-Mònica
Fernàndez (3er. A)
.,. - Segons premi·s: .
<: lla remor'se l'emportà lIuny,·d'Emma Recio
(3er. B)
Mentides de la nit, de Glòria Planas (3er. C)
- Tercer premi: Realiré nocturne, de Roser
8enavides (COU D)
Premi d'oratòria
. - La poesia: Himne, que ha e.scrit.i reçit.at Jordi
Parramon (20n. O), ha·merescut el primer premi en la
categoria de primer i segon de BUP. .. ..
.' .",
PREMIS
D'À.RTSPLÀSTIQUtS
,
Premis de poesia "Guerau de Liost"
Categoria de Jer. i 2on. de BUP:
.- Primer premi: poema en francès sense títol, de
Núria Busquet·(20n. D)
Segon premi: Joc de mirades, de Mireia Gineslí
(20n. E)
El Jurat, fomat per les professores Neus:Aller.,
Isabel García-Ramos, Margarida Martí, Carme Mestre
i Carme Vidal, ha decidit atorgar els següents premis:
'.' '.'
Pintura:
- Primer premi: Travesti, de Marta .Irí:tar·
(COU O)
.1
I
Còmic:
_ Primer premi: Després de la tercera guerra
mundial, de Toni Roch (Ier. B)
_Segon premi: Santa Fe, d'Ignasi Puig (ler. B)
Collage:
- Primer premi,: Booum, de Sergi Matabuena
(ler. F)
Dibuix:
- Primer premi: Beure per viure, de· José J.
Bravo (3er. B)
i -' - O! -' -1.- 'i-.tJ: -,,,,::- ...o.:. R _.- '1S!!tfO
uqeawtN)SC
-]l c=5
Categoria de 3er. i COU:
- Primer premi: L'orogènia d'un cos nu té raons
que sagnen fum, de Jordi Vila (3er. B)
- Segons premis:
poema sense títol, de Vicenç Conill (3er. B)
D'una venJada, de Glòria Planas (3er. C)
. -.Tercer premi: recull de cal'ligrames, de Sussi
Sallés (3er. B)
l
(l er. premi de narració, - 3er. i COU)
Emposoa tossir i m'espanto. Jaho sé, que no n'hi
hacomper a espantar-se, però tot és perquè noem vaig
cuidar com calia.l així que plou una miqueta m'he de
posar més roba, perquè al' seguida m:encostipo i m'hi
puc estar molts dies, que els mals se'n fan, de mi. I tot
va ser perquè d'ençà que em llevava, anava aHòm i a
la botiga d'abaix, i de seguida que tornava ja anarva a
llevar-la, la senyora Lola. La posava ala seva saleta,
asseguda a la butaca al costat dè laJiriestra i a prop d,el
caminador. Em posava a escombrar i a trel!re 11' pols i ...
fregava el terra de genolls, amb un fregall. I erri
quedava tota molla i amb els cabells despentinats. 1
. .
només em faltava sentir-la, la senyora Lola. Que anés
a posar r olla, i sempre m'havia de dir com volia que el
fés, el menjar. Hallent dinat es recol?¡lva a la"butaca i
feia una becaina llarga, i es quedàva adormida amo la
boca oberta. Quan ho tenia tOt enllestit, me n'anava a
la meva habitació i em quedava allà una estona petita,
mirant pel balcó. I quan baixava el so), em començava
a arreglar i a posar-me maca. I era llavors, quan estava
a punt d'anar-me'n, que es despertava, la senyoraLola,
i ja sabia que me n'anava, perquè les tardes les tenia
lliures. Ijacomençava a pos¡¡r la carà llarga, s'asseia bé
a la butaca i mirava tOt dissimulant per la finestra, però
sabia que em mirava de reüll. Quan tornava mai no la
trobava a la saleta i laveia que anava amb el caminador
pel passadís i s'inventava històries: que li havia vingut
un altre atac, que li havia pujat la tensió, que' havia'
tingut uncobriment decor-ijo volant-. Omela trobava
al saló amb qualsevol que havia vist passar pel carrer,
un vianant, un venedor per cases, l'afilador i que
l'havia fet pujar. I havia tret les tassetes del cafè amb
els platets, i pastetes amb galetes. El que estava era
gelosa, la senyora Lola, que jo sortís i m'estigués
voltant llarga estona i tornés com més contenta, i, per
més que ella m'anava preguntant coses,jo no deia res.
I ella no ho podia sofrir, que jo no li fés cas. Llavors va
començar a rebre visites. Ara ho penso i de ben segur
que ella les feia perquè així jo havia de quedar-me a
casa, a les tardes. Preparava tot ei saló: corria les"
corrines, entrant la cremant claror d'aquells dies
d'estiu; treia la pols i parava la tauleta amb les ta.sses de
porcellana i els platets amb llaminadures, la tetera amb
. cafè. Mira que era bonic aquell joc ... Jo feia de
minyona i obria la"porta i feia passarels seus Convidats,
desconeguts. I els feia seurea! saló. Llavors feia la gran.
entrada, ia senyoraLola, i anava ambl'I bastó, amb més'
dificultat. Seia en un gJ:an sofà davant del convidat i jo
em quedava a un costat, dreta i espeqlI1t per. si em
demanava res. I quan sembla,!a que tot eramolt interes-
sant, emJeia retitar. I va ser per això que-no hi vaig
poder anar gai;'es cops, als Quatre Cantons.
,
El divèndres hi havia mercat i em llevava més
d'hora, perquè sinó després podriafer tard: Agafavaels
cistells i; abans. de sortir, anava a la sev.a habitaçió i li
deia: "No passi ànsia que torno de·seguida", però ella
mai no contestava, i era ben però feia
r adormida. Tomavatota atrafegadai carregada. Iquan
arribava, a pujar escales!, perquè en .un pis,. ai
tercer, era el pis. I és que aquesta dona no se'n podia
estar, de menjar. En menjava: tant i com podia. I va ser,
per això que li va agafar una 'mena d'al'lergia -unabo,
rradura, va dir el metge-, que li va sortir per tot el coll
i se li extenia esquena avall. "S'ha de fei fregues amb
compreses ben·humides". I totes les tardes ja li veníen
els picors i quan no eis picors les pujades decor, ijoque
m'havia d'estar per ella. Portàr-Ia al bany i ficar-la a la
banyera. I ella s'arrapava amb mi amb força. I vinga
tirar-li aigua freda pel damunt, i amb les esgarrifances
que li venien a la senyora Lola, se m'agafava als.
cabells. Allò li va sortir per descurada, de la suor amb
les calors. Perquè si hagués estat pel molt menjar, el
metge hauria dit uns dies fent règim. Però va donar el
remei exacte sense dir-nos la veritable r¡ió, el senyor'
metge.
I la senyora Lola va començar a pensar que·allà
on anava era per divertir-me. Sortia un moment li. la
botiga d'abaix de casa o a can Joan, el carnisser, i es.
pensava que me n'havia anat. 1 moltes vegades me,
l'havia trobada cridarit per una finestra o pel balcó,
dient que es moria. Ijo'pujava tota esverada i l'agafava
i la seia a la butaca, però no era res. I m'ho va fer tants
"Jil'%---- - -- - - - - - ...
,..c?4<ePe:Z<LLZD. --0- «40" ,..
cops, aixÒ de dir que es moria; que una vegada vaig
agafar-la tota .esperitada, i gairebé plorant, 'i anava
dient: "Ai!, Déu meu, ai! Una miqueta d'aigua, que li
'anirà bé, a¡'!".·[ vaig ponar-li un gerro amb aigua i li
vaig posar tina mica en un got i ajudant-la li deia:
"Begui, una tl)ica, aviamsi li passa", Però no li va poder
passar, perquè era aigua amb unes bones de
sal, i vés, tot d'una es va posar bé.
Però aquesta me la va guardar, la senyora Lola,
i ben guardada que me la tenia. Els dimarts sempre
venia el mètge, a bona hora del matí. Ja la tenia jo
. preparada a la seva hàbitació, ben acotxadeta, amb
els 'medicaments a dalt de la calaixera: l quan entrava
el metge a ¡"habitació, li venien tots els mals i, feia uns'
('osats!. "Em 'fan mal tots els costats. Hi' sento"una
pressió molt forta arcor", "A veure, giri 's i
treia l'aparell per auscultar-la. I joqueestava allà dreta
i mirant. en el que s'havia d"aixecilf la
Iii 'senyora Lola em mirava de reüll, i jo feia que
endreçava els medicaments o posava bé petits detalls.
El metge se n'anava dient sempre el mateix: "No
s'esveri tant i vigili els menjars", i va ser quan ella li va
dir: "Però jo no puc fer res si algú em vol enverinar".
Però no li va'fer ni mica de cas, el senyor metge. I em
va dir que necessitava atenció. I és també per això, que
ja no vaig poder sortir a les tardes.
I la senyora Lola se sentia molt sola, perquè em
ficava a la meva'habitació i em quedava allà fins que,
ella, manés res. I tant s'avorria que sempre que la
piaçava a la' ,butaca, em deia que volia mirar per la
finestra. I jo l'obria de pam a pam, i ¡'acostava a la
finestra, perquè pogués mirar. Però com no hi arribava
bé, li deia: "Aixequielcul", i li ficava asota tresoquatre
coixins, [de.s de la meva habitació sentia com parlava
amb qualsevol i enraonava d'això i d'allò. I mira, ves
'pèr on, es va fer amiga d'una velleta que feia poc havia
arribat al barri, Es deia Maria, la velleta. I moltes
vegades la feia pujar i s'estaven totes dues a la saleta
rient i parlant. Ponava, aquella velleta, una gossa molt
grassa i feixuga, que amb próu feines s'aguantava en
les seves quatre potes, la pobregossa. Es deia CamiJola.
Li va sortir aquella grassor perquè li havien posat una
injecció per no tenir gossada, i li va fer molt mala
reacció. I aquella velleta li va donar uns maldecaps, a
la senyora Lola ...
Aviat li van passar una verge que anava dintre
d'una mena de capsa de fusta, i em va fer baixar a la
botiga d'abaix de casa, a buscar uns'suros petits i
qiladrais que anaven amb un fil, i que en deia papallo-
nes. Les posava a fiord 'aigua en un plat soper ple d'oli
i les encenia i acostava les papallones a la verge:.. I ja ..
era el que faltava en aquella casa!, perquè gairebé .es
quedaven a les fosques, només amb la llum de les'
papallones.
I els dies van anar passant, i l'estiu s'anava
difuminant entre els últims dies de calor i de xafogor.
I va ser una tarda quan vaig tomar a sortir, i sense
repensar-mni gaire vaig als Quatre Cantons. Era un
petit cafè no gaire lluny del barri, on s:hi aple,gaven els
vellets'de portes niés avall, que acostumave" li anar-hi
al ,cafè de tota la vida, segur. rots al voltant d'una'
tauletarodonaon hi havia per picar i vi negre.I.anaven
xerrant:i discutint, més que xerrant. Me'h recordo que
vaig seÚfe ai fon,s perquè hi havia .una ,neria que
brodava.'! vaig anar a mirar-la. Emfela'gràdàde veuré-,
la brodant, la nena. Qúè 'brodes?, li vaig' dir; "És un
tovalló per a un joc d'estovalles, p,er-quan em
allò síqueemvafer'lüire, tan era. I semblava
que ting!lés' totes les puntàdes comptades. "Què
"Un gelat de 'maduixa", i es va aixecar i va an¡¡r a
buscar-lo. I vaig'seguifmiraòt-la, tan petita .:.i ja feia
per quan eS ... Però vaig veure entrant la velleta Maria
amb la gossa als braços,. i tota, 'tota nerViosa vaig
començar a els dits, ime'ls tirava amb
força, I em van portúeI gelaï en una copàgiraniit amb
galetes de neules,'li vaig.c1avar'là i me la vaig
ficar a la boca, empassant-me1. de pressa. Mirant als
costat, i al grupet de.vellets que picaven delsplats, i un
semblava què a cada queixalada s'engolia tota'la terra;
vaig sentir fàstic i em vaig'fer Í!'al amb1a cullen; a la
boca. A fora queien gOletes i anava caierlt més i més i
ja plovia fort. Anava càmin.an! lleugera però emvaig
agafar el portamonedes am\) les dueS mans i vaig
començar a córrer fins arribar, a casa. !'I<;>més ponava
unajaqueta curtadepunti vestidetianavàmollafins
a la pell. Vaig anardirectealamèva'habitació iemvaig
treure la roba, deixant-la 'unacadinide fusta:
Vaig fer escalfar aigua. I a la meva habitació, tota nua, -
m'anava mirant el coll i la cara.' [ sentia la calor de
l'aigua al meu cos. Vaig ficar les mans a la ribella i les
tenia morades, i emfeien mal els dits. Senlia una fredor,
per tot el pit i els mugrons els tenia adolorits. Em vaig
posar la canlisa de dormir i em vaig eixugar els cabells.
Vaig anar a buscar la bata a l'armari, anava 'descalça,
gairebé podia endevinar les rajoles amb els peus, Les
, sabates s'havien quedat com encartronades, de l'aigua
de la pluja. [mira que m'agradaven, aquelles sabates.
Eren de xarol ... Em vaig ficar al llit, amb la bata que
dóna més calor, i vaig mirar per la finestra com plovia..
[emvaigadonnir ... Novadirres, lasenyoraLola. Prou
o.'·
" "
sabIa ena el que havia passat, al cafè. De ben segur que
li hauria dit la vellaMaria, sino, què feili ella als Qu.atre
Cantons?
Va ploure tots els dies de la setmana. De mica en.
mica havia anat venint la tardor amb els dies curts i
l'aire fresc: l jo m'anava descuidant amb aquella. grip
tan dolenta. El metge, quan va venir a casa a veure.la
senyora Lola, em va veure el posat de la cara frèvol, i
només tocar-me el front i el coll, emva dir que m'havia
de cuidar, i reposar molt, -també ho va dir-. Peròjo feia
tot el que podia, per estar-me al llit. Ni. tan sols a les
tardes sortia, emquedava tancada a la meva habitació.
A més, la meitat dels dies va ploure sense parar. En el
moment que minvava una iniqueta, pujava a casa la
velleta Maria. l la feien petar al saló, totes dues. Rient
i mofant-se, mofant-se del que, a mi ... Em venien unes
ganes de plorar ... Emcridava, la senyora Lola, perquè
portés el cafè i les· pastes a la saleta. Ala gossa Camil·la
li va caure una caixa al damunt i li van haver de tallar ...
la cua. Al damunt del cap de la vella hauria d'haver
caigut, la caixa.
La grip va estar a punt de girar-se'm en pulmq-·
nia. I quan el metge va venir a veure la senyora Lola,
em va voler veure un moment, perquèno empodiaestar
de tossir. Emvaig aixecarlacamisa, i vaig notar que em
mirava, la senyoraLola. l no em va importar, perquè jo
tenia la pell blanca i llisa, i sabia que lla es fixariaen la
meva pell. El metge em va dir que necessitava ferrepòs
i que havia d'evitar els freds i anar sempre ben abriga-
da. Però en aquella casa només hi havia una estufeta
que, la senyoraLola, se l'acostava als peus pertenir-Ios
calents. l a les nits se r emportava, r estufa, a la seva
habitació, perquè la senyoraLola era una donajagran,
que tenia els seus anys i estava molt delicada. l de les
pluges que van caure van sortir unes taques per damunt
de l'armari, a la meva habitació. l les nits semblaven
més fredes, i també les tardes, i els matins. Ijo sempre
tenia una flassada a punt, que me la posava per damunt
de les espatlles, per fer el dinar, les feines, anar a la
botiga d'abaix de casa. Però tot i això passava fred i de
vegades no em sentia els peus. A les nits era pitjor,
perquè la senyora Lola començava. a cridar dient que
tenia cobriments de cor. Jo m'aixecava tota esperitada
perquè feia una mena de crits, la senyora Lola, que
veritablement creia que es moria. l quan tornava al llit,
ja no podia agafar un altre cop el son, perquè la meva
habitació era molt freda ... i a més emquedava vetllant.
Però ben beneita que era jo de vetllar a les nits. La
senyora Lola es llevava fins tard i a més, després ho
vaig saber, només eren una de les seves manies, això
dels cobnments de cor. Perquè el metge no va· poder
'venir passades tres setmanes i quan per fi va visitar-la,
li ho vaig dir'el que li· passava a les nits, a la senyora·
Lola. l ella va dir que eren malsons que després ·no
recordava. l mira que emva saber greu, això, perquè de'.
vegades, quan hi.penso, sé que allò ho feia perquèjono
pogués descansar. l sempre emllevavacorndolida i em
costava arrencar per fer les feines ... i asobre ella deia
que no em guanyava el que era meu. A les tardes, així'
que seia al meu llitemquedavaendonniscada, idesprés
ales nits emquedavadesvetlladallargues estones: l van
. començarasortir-me unes banyeres pels ullsise'mvan
marcar dues arrugues a banda i banda de la boca, i
semblavaaspre, la pell de lacara, i també ladel meu coll.
... l el metge, quan em va tornar a visitar, em vadirque
m'havia aprimat massa i que mengés força; que ja em.
calia. Però jo no podia veure el menjar, només sentir
l'olor a caldo, ell) venien ganes de vomitar. I només
tastava la fruita, que ja m'anava bé, per les vitamines.
Ja havia passat r abril carregat de pluges. i de cels
foscos i amb la presència del maig ja es notaven aires
dels bons dies de sol i calor. El metge va dir que
aprofités els dies i que passegés.per prendre una mica
el sol, aveure si emcanviava el color de les galtes. Hli'xí
ho vaig fer. Sortia a les tardes i passejava pels carrers,.
seiaals bancs i lacarase'mcremava, del sol. l semblava
que tornés corn canviada a casa. I. de vegades
taral'larejava una cançoneta; quan preparava el sópar.
Però de seguida venia la vella dient que li feia mal el
cap.
Corn tenia bossa feta vaig anar al centre i mirava
els aparadors i les botigues. Vaig entrar a una pastiss&"
ria i vaig comprar merenga. l m'anava menjant': la
merenga pel carrer. Vaig veure una botiga de mitges:
Jo sempre anava amb pantalons, pel fred, però emvaig
comprar unes mitges. Semblaven de seda, les cames
amb mitges. l no em vaig poder estar de comprar-me'n
unes ... l després una faldilla prisada, d'aquestes curtes·
de colorpastel ... i novaigparar de comprar pastes, vaig
entrar a una altra pastisseria i me'n vaig comprar una
de crema. Vaig seure' en un banè i me la vaig anar.
menjant. Al costat meu hi havia una nineta tota espe-
llifada, d'aquests nens que van sense ningÍ1 pels.
carrers, i p a s s e ~ fretura. De moment vaigcreurequeFra
aquella nena petita que brodava i que vaig veure' als
Quatre Cantons. Però no, no l'era, aquella petitona'
tenia els ulls comametlles ensucrades i aquesta era tan
... pobreta. Es va aixecar i se'n va anar. EIscarrers eren
ben plens, les parelles passejaven. Eren unes noies tan
boniques ... corn m'hagués agradat ser una d'elles i
I
I
, .
I
festejar a les tardes i anar agafats per la cintura
. o de la mà. Vaig notar que algú em mirava i vaig sentir
vergonya. Pòtser tenia la cara plena de crema, Estava
tan esveradaaquella tarda, pOlSerperminomés hi havia
les t\lfdes d'estar a la meva hapitació o als Quatre.
Camins mirant els vellets ....
Vaig tornaracasa i així que vaig IOmbarel primer
carrer ja em vaig trobar al barri. Abans de pujar vaig
comprar uns caramels a la botiga de sota de casa. I en
el moment que hi entrava, sortia la velleta Maria i la
gossa al davant. 1 així que es va tancar la pona es va
. sentir una frenada i després la gosseta Catiülola, que
l'havia atropellada una moto, es va donar a la fuga. 1
n'hi havia per sentir-la, la velleta Maria, que es desfeia
entre plors. I ja la van sentir, ja!. Que així que vaig
entrar a casa, al meu darrera venia ella, tota compun-
gida. I de primer vaig veure el cap de la senyora Lola
que mirava qui era, i li vaig dir: "La Maria i la gossa.....
i encara plorava més. De fet no es va fer gaire cosa,
perquè ni tan sols li va sortir sang, però la pola li va .
quedar sempre immòbil i la ponava 1 li
anava explicant corn havia passar "I li ha agafat la
poteta, I mira comla pona! ... veritat que porta paquets,
la noia""- això li vaig.sentir dit fluixet.
.Les vaig estrenard 'un cop, la faldilla.i les mitges.
Bé'. de fet van ser dos. Un va ser una tarda que vaig
sonir. -feia un sol, aquella tarda! A casa hi havia la
velleta Maria i la senyora Lola, és clar. I quan vaig ser
a pUlltdesortir, vaig anara la saleta i vaig dir: "Marxo".
I 4uina cara em van posar, lotes dues! Jo em vaig estar
un moment a la porta.i vaig sentir: "L'has 'vista?" l "Si
duia mitges!". I encara vaig sortir més .contenta, a
passejar. Semblava que les cames m'anessin soles ...
Però-l'altra,vegada que em vaig posar les mitges i la
faldilla va ser perl'enterrament de la senyora Lola. Va
ser un divendres que jo vaig anar al mercat. El diven-
dres fan mercat. I vaig tardar molt en tomar, perquè
vaig entretenir-me en la parada de les verdures. Jo
abans de sonir ja li havia dit que no trigaria gaire; i em
va semblar que es movia. A més, ella sempre feia
l'adormida. Potser m'ho va semblar, que es va moure.
Quan vaig tomar encara vaig posar les coses en ordre
... i en anar-la a llevar, vaig veur!' que no es despertava.
S'havia mon. Potser a la nit, mentre dorn1ia, -jo no la
vaig sentir pas cridar, ni res-, es va morir sense patir. Ni
tan sols va patir ... Vaig fer cridar el metge i va venir
de seguida. "Li ha vingut un atac molt fon", va dir el
metge,. perquè em va ensenyar les ungles de ls senyora
Lola i eren ben negres. I és que suposo que ja ho fan
això, quan es moren d'un atac. Entre la velleta Maria
i jo la van arreglar. Li vam rentar la cara, li vam.
raspallar el cabell, -el va portar recollit, fet ún monyo- .
i li vam posar un vestidet blau marí amb puntetes
blanques. Els ulls tancats i les mans al damun,t del pit.
Eraallàa laseva habitacióamb la llumd'unes espelmes .
enceses ... i feia un goig de veure-la ... La vam tenir dos .
dies acasa, perquèel capellà no lava voler enterrar fins
dilluns. 1vam esperar a la visita -el veïnat-, però van
venir unes parents seus, oncles o cosins. I quan els
portava a l 'habitació parlaven fluixet, i ells van sortir
i joemvaigquedar a mirar les espelmes, i llavors sortia
de puntetes. Comsi en qualsevol moment es desvetllés
i anés a despertar-se. La missa va ser curta, d!, seguida
ens vam trobar al cementiri. La velleta Maria estava
dcstrossada,jono. Sentiaal mig del pítcomun pes.molt
gros, però no-res. Bé, el fet de tot és ijue vaig portar
posat la faldilla i les mitges, amb una brusa blanca.i la
jaquera de punt. Feia bon dia, en aquests mesos que no.
se sap si plourà o no, .perquè tot el cap de setmana va.
intensament, però aquell matí feia bo. Vaig tenir
la impressió que anava massa extremada, per un dia
d'enterrament. Perquè portar les mitges ila faldilla per
damunt del genoll era comfaltar al mort, i més comera
la senyora Lola. De vegades encreuava .les cames,
perquè em feia la sensació que algú em mirava, o que
el capellà es despistava. Però això eren manies meves,
corn les manies que tenia lasenyora Lola ... I és quecrec
que tant de temps amb aquella dona em va trasbalsar
el cap, perquè vaig començar a donar massa importàn-
cia a petites coses. Si, tenia el cap ple de manies, la
senyora Lola.
Després vaig estar uns dies queemdespertava de
sobte, a les nits, i creia que la senyora Lola emcridava.
Però no sentia res. I durant lOt el dia el cap em feia mal
i vivia amb una pena molt grossa. No perquè s'hagués
mort la senyora Lola, sinó perquècreia que emtomava
boja i no podia estar tranquil-la, perquè així que hi
pensava, em posava nerviosa. 1una tarda vaig comen.-
çar a plorar, desconsoladament. No perquè s'havia
monlasenyoraLola, però el cenés que no sabiaperquè
plorava .. : 1 ara així que faci una mica de vent o
d'humitat, m'hede quedar a casa. 1quan plou, sembla
, que em vinguin tots els mals. 1als hivern, de vegades
pateixo, pels ossos. I no només va ser per aquella.grip
que vaig passar, sinó perquè em maldava en les fcines
i gairebé no podia descansar ... Potser sí, . que vaig
plorar perquè s'havia mon la scnyora Lola. .
EUDA
(Mònica Fernandez, 3er. A) .

LAS MUJERES DE HARRY
(3er. premi narració, ¡el: i Jon. de BUP)
'..
l
... Estaba solo ydesampanido tras la inuene de Su .,
esposa.
Había pasado co,\ella'los mejotes momentOs de
su vida;pero después de'ese trlígico accidente, 't09o se
había tornado' en lli'grimas y dolor.
El funeral'había llegado a su fi n', todos los
familiares y amigós, ·tanto de él como de la difunta;
pasaron a dar su mas' dolido pésame al 'viudo, que
cabizbajo y totalmeme abatido, coruestaba entre sollo-
zos.
Ahora él estaba allí, delante de aquella fria
lapida; tembloroso,conlacara bañadaen lagrimas ysin
apenas fuerzas para levamarse, aunque él sabía que
tenía que 'supeiarlo y énfremarse a la realidad que le
suponía ahora una vida solitaria. ,.,
Despúés de un buen rato de observar el sepulcro
queescondÍlllos restos de su mujer, se dirigió a su viejo
coche que estaba aparcado en el lateral de un camino y
desapareció.
, Estaba llegando asu casa y desde dos calles mas
abajo deIa misma seveían los jardinesque la rondaban.
Harry, que así se llamaba el tipo, era un alto
ejecutivo, joven, imeligeme y con suene para las
mujeres. Vestía siempre con pantalones a juego con la
americana ycorbata, cosa normal en un ejecutivo yque
le hacía parecerlo aún mas.
Eran ya las cinco de la tarde y había llegado a su
casa, donde después de dejar el coche pensó en dar una
vuelta para tomar un poco el aire.
Se encaminó calle abajo hacia la ciudad yestuvo
dando vueltas y recordando los lugares donde solían ir
él y su mujer.
Estuvo en parques, bares, monumemos ycuando
se dió cuenta se le hizo de noche, y pensó en tomar el
metro que le dejaba una calle mas abajo ae su casa.
Seencarninóhacialaentradamas cercana yentró
en unaespeciede túnel que le llevabaa lataquilladondc
debía comprar el billete, lo compr6 y bajó al andén.
Después de esperar un ralO' llegó el metro, se
introdujo dentrò y se puso a pensaren sutragedia hasta
qye se'quedó dormido.
El tiempo pasó rapido y, imerrumpiéndolè el el
sueño, un hombre con una gran gorra bajo el'brazo y.
, vestido de uniforme le dijo: '.'
- ¡Despiene, despiene! Esta es la última estación
yel metro no funciona hasta las cinco de la madrugadà..
Harry se ex'trañó y bostezando preguntó:'
- ¿Dónde estamos?
- A las afueras 'de la ciudad.- Respondió el
revisor.
El revisor siguió vagón adelame mirando si haoía
quedadoalguna persona' mas, o había alg¿nvagabundo
escondido para dormir esa noche allí. .
Salió del vagón y vió un andén CQn todas las pa:
redes pintadas; era lo que él se imaginaba, los barrios
bajos de la ciudad, de los que se hab(an oido inifinidad
de macabras historias de las bandas nocturnas qué' a
esas horas eran las dueñas de la: ciudad. . ",
Era medianoche y temía que salir de allí fuese
como fuere, la salida estaba bloqueada y salió por la
otra que tenía el vagón. Subió las escaleras, se dirigió
pasillo adelante, allí estaba la puerta de salida, pero
estaba cerrada dadas las altas horas de la noche.· ,,'
Empezó a preocuparse y se apresuró a bajar las
escaleras, se encaminó hacia otro túnei y a lo lejos'vió
unas personas a las que fué a pedir ayuda, se acercó y
en cuanto se diócuema dequiei1eseran, salió corriendo
¡ior un sinfín de túneles; eran los miembros de las
bandas nocturnas que estaban destrozando el metro.
Eso le, dió una idea, la idea de que tenían que
haber entrado por alguna pane y se puso a andar.
AI fondo de un pasadizo tenia una puertaforzadà,
aquell os sMicos le perseguían y le obligó a ClUzar el
enjarnbre de hierros rotos las ganas de vivir:'
Subió a la calle y estaba desierta, pensó eri tomar,
un taxi a su casa, pero por allí no pasaban ni lonaxis.
y siguió caminando hasta el final de la calle. ..
Llegando a la esquina oyó unas voces y sedirigió,
allugar; eran unos gamberros que intèntaban violar a .
una chica. Harry se annó con una barra de hierro y fué
a defenderla. Después de un forcejco con los gambe-
rros les propinó unos golpescon la barray losdèjófuera
aè combate.
La chica, llorando, se abrazó a él yélla consoló
hasta que se·calmó. . .
. ' ¿Qué haces por aquí aestas horas? -DijoHarry.
, Trabajo en un bar y cada noche paso por aquí,
'nuncà me habían hecho.nàda\ ¿Y tú,
qué"iiacès' por aquí? " ..
-Me' quedé donnido en el" metro y unos
gamberros me persiguieron. -Respondió.
, Vamos a ver si encontramos una cabina de
y p6demos lIamar a la p¿lida. - Propuso
. Harry. .. . -
- ¡Vale! . .
. Ya no se acordaba'de su espòsa muerta;lo que
mas le iníeresaba ahorà era salvar el pèlleJp... ,. . '.
Li¿garón auna cabina de teíé\onos y màrcaroh el
número de la policía: esperlu;on y cuarido alguién iba.a
contestar' àparecieron los agresores de la chica con.
ganas de apalizarlos. Tuvieron que .echar a correr de
nuevo hasta llegar a la casa de lachica, donde al llegar
cerraron las puenas y vemanas para que no entrara'!
aquellos malechores. . :.
Èstàbarïsalvados, lachica acomodo aHarry y.se
a. una calieme. Sl\ÚÓ dei bàño con un
alb01"0z y Harry metió en la ducha mi.entras ella:
preparabà 'Ta cena, él también salio.con un albornoz
. . .

idéntico al que llevaba ella y se pusieron a cenar. .
Durante lacena estuvieron hablando de las cosas
de cada uno y Harry le contó lo de su esposa, ella le
anim6. Estuvieron miclndose a los ojos todo el rato, él
no sepodía ni imaginar que hacíadoce horas que había
enterrado a su.muj-er y ya se había enamoradò.
. Acabaron de cenar y mientras' ella fregaba ios
platos,la abrazóy la bes6; a loque ellalecorrespondió.
Se acababan de conocer y estaban enamorados,
se querían e hicieron el amor.
A la mañana siguleme, cuando se levantaron, él··
no selo podíacreer,laquería. Se asom6 porla ventanà: .
la gente'di:arnbulabà por ¡às' aceras, el trafico flura por,.
las calles y aquéllugar había· cobrada vida otra ve/... :
Eso era una muestra'dé lóque podíaserun
lugar y convenirse por Ja noche, en un'desierto dOmi-:
nado por cuatro milníacos ypsic6patas. .
Por cieno, Harry y Sandra; qil¿- así se llamaba
esta vez, vivieron felices ¿eis meses hasta que Harry y
su cuchillo volvieron a las andadas y: . ... -
... Estaba sólo ydèsamparado tras la:muenede su

esposa. ..
Había pasado con ella los mejores momeiltós de
su vida... .... .
EL LaCO DE LA COLINA:
. Matco, lon.-!!)
l
I
PASSATGERS DEL TEMPS
(3er. premi narració, ler. i 2011. de BUP)
Som.justa i simplement passatgers del temps.
Ocupem un espai i superem grops, però això és
solament el fet ingènit, no el que.imer¡tem portar a
terme, a ser possible passada la peanya.
El temps és ¡'eix de tot, i amb aquestpern hem de
viure, amb la vènia, és clar, dels mastegatatxes que no
paren. d'esgaveHar amb tota mena .de saraus els
iJolustres i rebles discursos, o les escorrialles que en
queden, dels pobres paranimfs. .
El temps és inexorable. Pona calamitats, lIatzè,
ries i afliccions, produeix ingerència a la humanitat i
permet que el tifus i la tuberculosi es propassin.
Oh, temps! Oh, atzavara! Oh, grops ingèniís que
produïu tantes misèries! Oh, temps indòmits!
R",ignem·nos.
Somjust i simplement passatgers del temps.
POLIMlL·LENARI DEL SEGON
(Jordi Parramont;2on;D)
o, " (. ., 0'0,' •• '
][ JLA !REMOR. SEJL'E:MIPOR.TÀ lLLUNY
(2()n. - 3er.i.ÇOU)
.,'. ..
"Vull posar.fi a aquest joc de paraules, fi al meu
monòleg intern. Estic cansada. Tinc una sensació.es-
tranya. S'acosta, ho sé. Crec que aviat marxaré lluny de
tot".
.' . '. , .
Aquesta va ser l'última anotacióqueva fer.al sell
dietari. que.n9 de casa. Romaniarera la.
finestra, assegu<ia al balanCíde fusta que li era fidel des
de feia tants anys.. Li tenia una estima indescriptible,
quelcom difícil d'explicar.
Aqu.ell.bressoleig li feia companyia. Deixava
anar un soroll sec, pas del temps. I,.af!1sta
es ressentia i aquest ressentimentes a\Ilb,el
del seu cos, arn\> el seu ésser. , . .' .,. , ....
. ., ... " '.,
El bressoleig desitj\,s, l)1lgoï.."...
xes, experiències, era el fidelani,ic.,.Espenedia que el
seu amic sols sabés escoltari,-,palgrat que}ei
a

soroll, no deixava de ser una silenciosa companyia,
però el neces.sitava. .
Aquell dia plovia. Sentia una atracció especial
per la.pluja, podiapassar-se hores mirant-la. Hores que
passaven, mentre els ulls és fixaven en els suaus
moviments de les gotes d'aigua, transformables amb
una extraordinària facilitat. Resseguia amb tendresa el
.camí de cadascuna, com relliscaven suaument pels
vidrés i .com queien avall amb llur transparència.
De vegades es preguntava per què trobava tantes
. . '.
sensacions eu la pluja, per què precisament en la pluja,
ben al fons sabia que era una maneta d'omplir eI'buit
. que darrerament eS feia tan notable. La soledat l'havia
omplert de buidor, havia guanyat terre.ny. Cada cOp '.
s'introduïa més i més dins el seu cos.. .... ".'
.per cada gO\a que resseguia jugava a cercar un
. record, li busqva el mínimdetall, la màxima deliCade-.
. . '... ....."
sa, comper fer,los. més. agradables i desitja\>les;.més
reals, per sentir-los més li prop. I tancava
fortament com per intentar 'treure tota la
moment. S'aferrava a ells per por que eS perdessúï.En
certa manerajugavaaenganyar-se. S'ol:iligavaa creure
que ja no li tenia la m'ateixa por, a la mort; com si
l 'hagués. i veritablement, aquesta por :era la
mateixa por 'de viure. En el fons havia tingut
l'oportunitat. . .
Un dolç somriure se li als llavis i els ulls
foscos deixaren entreveure una lluentó·especial. Molt
especial. Però el somriure s'esborrà, i en el rostre es
reflectí un gest profund d'an.goi"a. ya obrir els llavis,
havia volgut guanyar la lluita, ·però ·la remor éS ·va
acostar, havia arribat allímit. El bressoleig çessà. Ja ho
va poderretenir-Ia més. La vida li va fugir de les ma'ns,
tan sols quedà un adéu silenciós.
ELSA
(Emma Redo, 3er. JJ)
MENTlDES DE JLA NIT
'feina: D'altra banda, què hi perden? Sempre cau algú
.... Una que llueix un escot quilomètric i fuma corn ·ún
carreter acabade lligar-se un camelL Riu les parides dèl
paio, el mira fix als ulls. Ell, corn si volgués cruspir.-
se-la, l'arramba contra una columna. Menteixen tots'
dos. Després de trobar el que busquen (el plaer d'una
nit emboirada per l'alcohol), no es reconeixeran més.
Algú a contrallum'mou rítmicament les cadéres. Cau'
un got. Borratxera. Falsedat ... no res. Tot és·ment}da..
Un decorat de cartró. Gent de mentida.. Ninots que
dansen a ritme de blues, en penombra. Faís,·tot fals.' ,
Certs, només tu ijo. Reals, vius enmigde tot. Tan
reals com la nit que ens vetlla. . .
TRAMPA
(Glòria Planas, 3er. C) .
(2()1l. premi 3er. i COU)
Sorgint del no res, el crit estrident d'.un sa:xo
esqueixa la fosca del local. Els músics, regalimant'suor
i cervesa, cui ten a fer veure que hi poseiúota 11inüna.
Menteixen. S'arrapen als ïnstrumehts només per no
caure. El terra, d'un color imprecís, rellisca com'el gel.
Els ocupants de les taules i sobretot els de la barra estan
xops: d'alcohol, perdins, i de fum perfora. Molts dels
presents es dediqu.en a xerrar pels descosits. Riuen i
. criden fins a confondre's amb la música (l\fa, u.na.peça
de jazz. O gairebé). Però gran part de la concurrència
està massa ocupada per fixar-s'hi: S'amorre!l< a
l'ampolla o bé a una parella ocasional. Les cambreres
somriuen coquetones als bè.sties de'la barra. l quimalgú
els.pessigales cuixes nues, contesten picant"los l'ullet.
També menteixen:. Somriuen només per no perdre la
;
L'OROGÈNIA DEL COS NU TÉ RAONS QUE SAGNEN FUM
(Jer. p ~ e m i poesia 3er. i COU)
/
Violí cobaltós:
blava suite:
paper mullat
Dansa de fuses.
(fastigeig de miner, fred de camàlic) .
Prem ben fort les fulles xopes!
- cauen
- les reculls
- rellisques:
i

f
n
Escenari groc - Molière mort.
.Butaques buides
amants ultrajats·
claques maleïdes.
en l'última alenada: -juro ...
Els coloms mai no moren
perquè no els fan enterraments.
Sobredosi - crits d'angoixa.
Comiat terrenaL
quan caminaves damunt l'horitzó:
A l'altre extrem de l'agulla
tots moren molt abans.
Veuen un únic color
(el que els han ensenyat).
Tu has triat la teva mort,
la més plaent de les vides.
Dos sols i una lluna;
d'or a or,
en la plata:
l'interval del violí de llauna.
Peça exòtica d'intèrprets novells,
amb els caps baixos,
culpables i confosos·.
Ballant al so encisat de mitja nit
Acaronant-nos sobre el metall,
gairebé emmudits,
atemorits per l'oracle:
es féu ombra el segon soL
El record de l'oblit,
lleu retòrcer d'ofidi escàpol,
s'endugué els retrats impossibles
de nits àtiques passades.
- Passió
- Vida·
- Percepció
- Fugidà
Entre el musc i eJ.saur
un bes l'etitet..
. La gitaneta bruna:
el cavall galol'a.·
Entre el mar i el sol
els sons es desfan.
La gitaneta bruna:
el cor encara bat.
Entre el dia i la nit
la vella plora.
La gitaneta bruna:
l'estel apagat.
Corsari se l 'endugué
del port a la fosca.
La gitaneta bruna:
duu la boca closa.
L'estrepitós.trepig .
de inil que. es fan un.
La follia metafísica
de les mans de Barcelona.
La pona s'allarga
i encara mai s"'acaba:
dones amb mil estampats,
homes mal afaitats,
clavells marcits,
vestits arnats ...
Però quan la pona es clou
l'olor suau d'una guitarra
perfuma l'univers.
EM PODRIES DECEBRE
(2on. premi poesia· 3er. i COU)
. SATURN
(Jordi Vila, 3er.B)
, .
Voldria tancar els ulls i tornar-me monstre alat,
petit, d'esguard roent i cor fred i ànima buida,
per poder penetrar dins la teva immensitat
i prendre per assalt els laberints del teu pensament.
Navegaria pels llacs de la teva inconsciència,
per submergir-me després als càlids'desitjos (incens)
d'aquesta petita vida teva, tota follia i demència.
Ets massa buit per ser desitjat, massa ple per ignorar-te.
Em tancaria dins el teu record per no sortir-ne mai,
i assetjaria, ferotge, l'aridesa del teu orgull.
Ai! si m'atrevís a endinsar-me al profund espai
On guardes els sentiments! ... venjatiu, em partiries les ales.
I el meu cos, desarmat i temorenc, enmig del foc,
es precipitaria al fons dels teus instints.
Comptaria els darrers segons, com en 'un joc,
abans de ser esclafat contra els altres cadàvers.
Aleshores voldria obrir els ulls i ser tan sols humà,
com tots els altres, sOIJUts,'egoistes i falsos cervells.
I no creure en tu; ni en la tendresa que pots donar; .
perquè mai no he entrat dins teu, i em podries' decebre.
\ D'UNA VENTADA
(Glòria Planas, 3er. e)
:
(2on. premi de po.esta, 3er. i COU)
s'acosten veus de mariners, que pugen
als carrers de ciutat.
L'amor s'amaga entre la boira,
sota les aigües, al costat d'un vaixell,
r oculta un tros de seda, un feix de plomes,
una xarxa amb escata
o una màscara negra.
. Una bengala la il'lumina,
el separa un carrer, una finestra,
la grua, els docs, un mur,
l'aire mateix que passa
entre les ales de les gavines
que li besa els cabells, que s'emporta el seu cos,
qlIe mira, escolta i calla,
que navega i es perd.
Tot es desfà, i l'aire s'emporta
la boira i les veliS,
i ¡'amor queda al descobert. Els mariners
han beguI pel record d'una cambra
amr. perdudes al mar.
ÒUC DE WELLINGTON
(Vicenç Conill, 3er. B)
, ,
JOC DE MIRADES
. (2on. premi poesia -JeT. i 2on. de BUP)
El sol' resplendia.
I jo et mirava, .
la cara enfonsada,
els ulls se'm clavaven
en la teya mirada.
Però jo era invisible,
per a tu no existia:
milers de persones
t'omplien la vida.
Als meus ulls la tristesa,
als teus l'alegria.
De sobte es trobaren,
instant culminant.
Mirada de súplica,
mirada d'espant,
mirada d"amof,
d'u'n amor molt gran.
I
I
)
Però tu t'espantares,
fugires de mi
i no comprengueres
el que et volia dir.
Mirada perduda,
no trobo ei destí, no trobo el destí ...
TÀNIA
(Mireia Ginestí, 20n. E)
EL RACISME ...
(Jer. premi d'assaig)
Podem definir el racisme com aquella doctrina
que estableix la inferioritat d'algunes races respecte a
d'altres, i en conseqüència el perjudici que reben les
primeres en les seves relacions socials. Hi ha, doncs,
dos elements en el racisme: la convicció de superioritat
o inferioritat i l'agressió que pateixen algunes races en
el tracte social. No sempre trobem aquests elements en
r ordre que acabem És més, en general, la
formulació teòrica es produeix com a conseqüència
d'una necessitat concreta que allò sigui així. Els anglo-
saxons, al començament de l'imperi britànic, van
començar a teoritzar sobre el seu paper racial superior
perquè la Gran Bretanya necessitava estendre el seu
domini en el món i que la seva economia pogués anar
endavant. Sempreque hi hagi Un veritable racisme hem
de trobar ambdós factors. D'altres vegades ens trobem
que algunpoble s'atribueix un paper diferent al d'altres
comunitats sense que això suposi una agressió a altres'
races. Elsjueus,perexemple, i fihsell.948,defensave,n. '
que eren el poble' escolj¡t per Déu, i això els portà'a'
mantenir-se units amb força entre si, aiUant-sed 'altres
comunitats, sense que això suposés l'enfrontament
, ,
amb altres races, tal com va passar amb la presència
àrab a la Península Ibèrica.
Actualmentquan parlemde racisme homtendeix
a pensar en Sudàfrica, Alabama o i'Alemanya nazi.
Però tanmateix, tenim racisme en altres societats i
'. -
altres circumstàncies. Només cal que observem'com
s'intenta expulsar àrabs i africans' de FI<!IIça o el
turcs de la República Federal d'Alemanya' amb
l'argument de l'atur, q en realitat
van arribar a Europa fa vint anys 'per 'frèballaT' en les'
feines rebutjades pels europeus. També' a la Unió
Soviètica, tot i que sembli descartat en. teoria, els
ciutadans russos es troben en millor situació que els
altres pobles i races del país. Tanmateix trobem acti-
tuds racistes en formes,més subtils i en circumstàncies .. ,
menys radicals que les esmentades.Trobemli la nostra
soÇietat unaconvicció que denota una méntalitatracis-
ta. Moltes Persones, després de proclamar-se no racis-
tes, manifesten clarament que impedirien 'que els seus
fills es cassessin amb persones 'd 'altres faces i ]ustifi-,
quen això amb el tòpic que serien els seuS propis fills
els perjudicats. Això és racisme, lot i sembli que
aquesta actitud no ve recolzada per llnadoctrina. Si en
la vida quotidiana s'impedeix qualsevol relació més
enllà de les amistoses entre persones de raça diferent és
perqlièel punt de partida és l'acceptació de la desigual-
tat entre elles. Les grans doctrines les trobem sovint
amagades en petits aspectes de la vidadiària. Abans de
Jer una manifestació d'aquest -¡ipus hom hauria de
meditar amb profunditat el seu significati, si lareflexió
és seriosa, molta gent no faria manifestacions d'aquest.
tipus.
També ens trobemamb què, per raons P?lítiques ,
i amb la intenció d'ocultar una realitat concreta;
s--impulsen periIiosament brots racisteS: Això' es veu
molt clar en la si tuacióde les persones de raça
treballen al Maresme. Aquesta gent va, començar, a
arribar fa pocs anys a aquella comarca, empesos la
misèria O la persecució que patien en els selis'païSos'
. d'orígen, Els propietaris de terra els contrac¡aven;
pagant-los sous niolt baixos, co¡iscient-..
ment o inconscientment, de la seva situació i dèl',buit'
legal existent en la matèria, Comque a ningú li agraCià'-
reconèixer una situació d'explotació, es va propagar la
idea que els negres eren ganduls, busca-raons i trafi-
cants de drogues, la qual cosa podia ser veritat'en:
algunes persones de raça negra, però mai iIl1putablè 'a'
tota lacomunitat. El fet és que avui homdiScuteix si els
negres són ono són axí i si els habitants del Maresine
són o no són racistes quan el problema rau en la situació
laboral dels treballadors. S'ha imposàt una qüestió
racial per amagar una qüestió social. El racisme es:
doncs, una arma que anlaga interessos aliens a, un
conflicte entre races i que moltes vegades no esv¡)i
deixar clar perquè són tan inacceptablescomla convic,
ció que hi ha races inferiors. ' , ' ,'.
CATALUNYA
(Joan Pont, 3er. A)
- '
, ,
-.','
. ,',
.,....
, ,
. ","
BREU HISTÒRIA DEL ROCK AND ROLL
, ,
(20n. premi di periodisme)
-,r
I:
I
li
l'
La música moderna s'ha originat a panir del
Rock'n Roll, sorgit als anys 50. '
, Es van ban:ejar dos tipus muscials: n'6gre i el
blanc.
. . .
El, so negre, anomenat Rbythm & BlUeS, amb
més sentiment i força que, fins la meitat dels anys 50,
es 'c\ifonia només en petits circuits tancats o enussores
negres.
El so blanc, és a dir el Country,& Western, es
desenvòlupa,C9in l'anterior, al Sud delsEUA. Aquesta
música haviàsorgitde nuclis rurals iés unaevoluciódel
'
barrejar aquests dos estils, encara que
potser el primer ya tenir més influència i va néixer el
Rock and Roll.
En realitat, tot va ser el copiatge dels de la
clels negres, ja que els primers tenien mitjans i
els segons no. Tots els èxits negres eren copiats 'pels
blancs, que adaptaven les cançons a la "sensibilitat"
blanca, suavitzan\, les llctres, i adequant les músiques,
Afonunadament, la gent va adonar'que els
originalsJarnbé eren bons, Encara que una pan impor-
tant de la societat no els acceptava, ja que per a ells hi
havia massa soroll i, a més, les lletres parlaven massa
de sexe:
,
Alan F.red, un locutor de ràdio, deixant enrera
aquestes limitacions de la gent, va començar a posar cn
el seu espai originals d'aquesta nova música i es pot dir
que la va batejar. El seu progranla, el va anomenar
"Moondog's, ROCk and Roll Partl'S", inventant
d'aquesta fònna el nomde Rock'n Roll. El espai de
, ràdio va ser un èxit, però la seva història no va, ser ni
molt menys flors i violes. Se li va imputar l'absurda
acusació que era subornat per posar aquesta "escom-
braria" de música i encara que la "sentència ", no es va
complir, no ho va poder superar i va morir 3 anys més
tard, al I 965,després d'uns anys molt penosos,
,'. ;A"W,üjans dels anys 50 van sorgir les primeres
'gent blanca com:
- Cari Perkins, autor de clàssics com"Blue suede
Shoes",
- Jerry Lee Lewis, un boig del sud, molt de moda
actualment, per la pel-lícula "Great balls of fire".
',- Eddie Cochran i Gene Vincent, dos autèntics
"rebels". Ei segon va crear un himne oel Rock: "Be-
bop-a-lula". '
- Buddy Holly, amb les seves ulleres i careta de
bon nano, va ser tot un innòvador, amb cançons cóm
"Peggy Sue" o "Everydai'. I un llarg etcètera.
De cantants negres, hi va haver mestres com:
- Chuck Berry, creador de tota una escola i un
dels autors més imitats, temes genials com "Meybelle-
ne" o "Johnny be good".
- Richard, el nen dolent del rock, autor de
cançons tan conegudes com "Tuti Frutti",
- Bo Diddley, amb la seva guitarra quadrada i
composicions com "Road runner" o "Bo Diddley". '
- Fats Domino,' i taíns d'altres ...
Però cap d'aquests intèrprets va assolir l 'èxit ni
va crear una llegenda com la del "Rei del Rock and'
Roll": Elvis Presley, El nen maco 'amb veu de negre,
que es movia com un boig i que ha causat una de les
influències més grans a la posterior Cultura americana
i del món en general. Les cançons més conegudes
d'Elvis són les primeres, les més "autèntiques" com
"Blue suede shoes" (encara que la primera versió és de
C. Perkins), "Jailhose Rock", "Hound dog", "King
l
" \
creo e ...
Els principis del Rock van ser difícils, era la
"músicadel diable", la dels negres. Ben conegudes són
les cremes de discos pel Ku Klux Klan, Sonosament,
això ja és història.
E11l0c on es va crear el Rock'n Roll va ser al Sud
dels Estats Units i la veritable capital és la ciutat de
Memphis, la companyia discogràfica més popular va
ser la petita SUN RECORDS, on va gravar gent com
Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Rol' Orbison, Johnny'
Cash, Cari Perkins ...
Aquesta músicaja té quasi quaranta anys, molts
dels grans mestres estan mons o no estan en actiu, però
això continua, el Rock'n Roll és sens dubte la música
que més ha influït en el món actual, ha sigut una
veritable revolució musical ... que duri,
EDDIE COCHRAN
(DavidJordan, 3er. A)
'sP.s'5
---------;-----------_.._..
Nous allons au Lycée à pied et parIons de la
matière de frança!s. AujoUId 'hui nous allons regarder
un film.
. année après année .....
Nous sommes dans la salle d'audio-visuels,
ALB.ERT- Je ne comprends pàs le ljlm..
FRANÇOIS - Cest une merdé ... 1 : .
CHARLES - Tous le films' français sont une.
grande merde!!!
Dix minutes passées, après Jediscours dc la.prof,
nous continuons à parler:
ALBERT - Jouons à "tres en núlla".
CHÀRLES - Non,j'écouue la musique de ..
ges ·Moustaki. .
l'endant letemps ou tout le monde étaifdistraii,
. Minis ne disait rien.
Le film a fini, tous l'applaudissaient beaucoup
mais ils ne l'ont pas compris. .
Vicent Lapin allume des lumières; Minis reste;
morte. Tous sont très affectés par la mort de la grande
et belle profde français. !ls pleurent et se menent à crier
et à hurler. Des heures plus tard tous sont dan'S la mairie
de Cardedeu avec la police.
COMMIS. - Qu'est-ceque c'est passé·à la'salle?
CHARLES - Nous étions daris 'la .salle
d'audiovisuels en regardant un très.bon film et quand
on a fini on a trouvé le cadavre.
COMMISSAlRE - re suis surpris pour ça. Qui
était dans la salle à ce moment? "
ANDREU: Àce moment-là il y avait uneclasse,
moi et le cadavre.
COMMISSAlRE - Avec quelle arme le crit:Tle a
été commis?
INSl'ECTEUR 1-11 n'y a pas d'arme assassine,
elle a été empoisonée.
COMISSAlRE - Bon, vous povez p.anir.. .. "o
Nous tous sommes panis et les dcux policicrs;
restèrent dans la pièce. '. ;.: ...
COMISSAIRE - Qu'est-ce que tu en penses?·
INSPECfEUR I - Je pense que l'assassin a éte
ce garçon ... comment s'appelle-t-il? ... François'· : ..
COMISSAlRE - Et pourquoi?
INSPECfEUR I - Parce qu íl a un très faible en
français. , ,.
À ce moment un autre in·specteu'[llrrive.
INSPECTEUR2 - Nous avons trouvé una carot-.
te empoisonée et des cheveux du professeur Aridreu.
COMISSAlRE - Bon; les assassins sont Vicent
Lapin et le prof Andreu. Parce que Andreu avait de la .
jalousie et Vicent a un "Faible" ., .
Une heure plus tard les trois pooliciers sont allés
au Lycée mai s ¡lsout vu Vicent et Andreu qui panaient"
à cheval.
Florenci Arias - Carles Batet
Joan COnchello • Miquel l'ocurull, 3er. B
.'
",
'.
Et moi,
qu'est-ce quej'y fais, ici?'
Panout des mères'qui pléurent:
des fils qui pleurent ...
Peutêtre,
être témoin d'une succession de faits,
jour après jour,
Est-ce que ce soir va-t-i) aniver? ..
Dois-je rester ici,
comrne ça,
en train de l'attendre?
plus enrichissantes,
plus notres.
MEURTRE AU LYCÉE
ÉPINGLE
(N6ria Busquet, 20n. D)
" .

(Jer. premi poesia, JeT.' i 2Qn. de BUP)
réponds-moi,
mon ami,
et je pourrai alors
te parler de ce monde,
qui me fait rêver des nouvelles sensations,
'. plus belles,
Qu'il est l'.e¡it; mondel
. Des tas de sentiinents
cachés un sonrire
qu'on ignore.à la nuit close.
CONSULTORI
- "- "
Estimada Cloti: ' .
Jo em tinc per una simpàtica, oberta.
i espontània, però des de fa' uns dies, tinc por
d'exterioritzar aquest caràcter,
Fa temps que'surto amb un noi i hem tingut
més d'una' baralla degut al ineu caràcter. Sé que ell
m'estima, i jo també a ell, i tinc por que per culpa
del meu caràcter, ens enfadem i ho deixem córrer.
A més a més, sé que hi ha molta gent que em
té mania.·Diuen· que m'agrada fer·me la important
i que m'agrada molt cridar l'atenció.
El dolent del cas és que tenenraó, però les
meves amigues diuen que això és bo, que hi ha
persones que siguin tan espontànies i obertes. no
ho faig ·amb mala intenció, em surt inconscient·
ment, peròsé que per culpa del rheu caràcter no t,inc
tantes amistats com creia. . ..... .....
Tothom em troba rara, diuen que no- sóc la
mateixa i que m'estic tornant o em comporto com
una tonta. No sé què fer. Per una part m'agradaria
ser tal i com sóc, però per l'altre em fa por. '.
Estic molt insegura i aquella scguretat, aque·
-'Ia per.sonalitat que abans tenia ha
Estic feta un. embolic, CLOTI, si us plau
aJuda'm.
Una amiga
.Estimada amiga:
El teu cas és complicat, però perquè tu te'l
compliques. Jo trobo que la solució és senzilla.
Fer un canvi radical no és la solució, no és bo ni
per tu ni per a les teves vertaderes amistats, has de
1 . • •
trobar tu matelxa un punt mig entre els extrems en que
('has mogut. .
Has de ser tu mateixa i no el que la gent vol que si
guiso I respecte a I gent que en realitat ni et va ni
et ve, passade tot! Quediguinel que vulguin, a tu el que
t'interessa de veritat és estar bé amb tu mateixa (sobre-
tot) i amb les amistats que realment etdonenun cop de
mà quan tens problemes. I si tu sola no pots, que és
normal, demana ajuda, parla amb el noi que su!'ts,
explica-li el que vols fer, deixant clar qué és pel bé de
tots dos i que t'ajudi com creieu convenient.
Molta sort, i ànims!
AI priJicipi vaig començar a sortir amb ell
només perquè em va agafar una dèria molt forta.
.Però en el fons jo no me l 'estimava.
AI cap d'un temps vaig adonar·me que no
podia sortir amb ell. No només pel fet que nO.IDe
sinó m'és era perquè m'estava dis·
tanciant de les meves amigues. De vegades, quan
sortia amb les meves amigues em trobava aïllada,.
perquè a elles, com a mi, ens agrada lligar. jo
no ho podia fer perquè estava compromesa.
El fet és que em trobava molt tancàdà..Per
això vaig decidir de tallar. Sé'queho va passar molt
malament, però jo no hi podia fer res, :
Va ser al camp d'un temps que me'n vaig
tornar a enamorar. No vaig poder aguantar· ho i .
vam tornar a sortir. Però. de mica en mica em vaig
adonar que res no havia canviat. Ho vaig comentar
amb les meves amigues i em van dir que si no me
l'estimava, que tallés. Però com que nO..e¡;tava.
segura vaig decidir no fer res. Ara la cosa s'ha.aliat
complicant, i me n'adono que cada vegada estem
més lligats. I no vull, perquè sé que no me l'estimo
prou. La veritat és que em sento atreta per altres
nois quan vaig a la discoteca, i en veig tants de
guapos ...!
Séquesi li digués per tornar-ho a déixar ell no
ho podria aguantar, i jo al cap d'un temps em
tornaria a enamorar. .
No sé què fer, CLOTI.
Primer de tot no et puc solucionar el problema,
tan sols aconsellar-te (encara queés molt difícil). Veig
que estàs confosa respecte del que penses,què
sents, de tu mateixa; així que primer t'has de seure a
pensar el que vols per aclàrlr-te. .EI que és cert, però, és
que si vols seguir les teves amigues (anar a la discoteca
per lligar), no podràs mantenir cap relació sòlida, ni
amb aquest noi ni amb cap altre. Em sembla que aquí
és on radica el teu problema,ja que no dónes suftcient
temps a una relació, perquè no s'estima realment la
parella fins que portes un cert temps. Després, quan
estiguis ben convençuda del que has de fer, parla amb
ell. Sigues sincera. Tingues en compte que a la tercerà
va la vençuda, i per tant aquesta pot ser la definitiva.
No juguis més amb ell, perquè, com tu, també té
sentiments. Però si el que decideixes és deixar-lo, no el
facis esperar. No pots estar amb algú per pena, per
compassió, perquè aquesta relació s'aniria totalment
en orris. I 'si aconsegueixes tenir· ho clar, encara que
surtis amb un noi, no hauràs de deixar les amigues, i
també podràs anar a la discoteca, però sense la insegu-
retat que ara tens. Llavors ja sabràs el que vols. AIXí
QUE ENDAVANT, I COMENÇA APENSAR·HO
JA!!! .
La Cloti·'
r
/'
I
I
t
I
l'
1-

:::3 <:>
- d;
b_ .
EL SEMINARI DE DIBUIX ES CANVIA DE NOM:
.DES IYARA ES DIRÀ SEMINARI D'AR.TS PLÀSTIQUES
De fet. l'àmbit d'Arts Plàstiques conté molts
aspectes de l'Art. sols un d'ells és el dibuix..
Com podem limitar un tema tan ampli a un mot
tan'concret?
Les Arts Plàstiques agrupen diverses especiali-
tats com són: Pintura. Escultura. Objectes d' Art. Per·
formances. Instal·lacions. fotografia. Disseny. Di-
buix•... amb un recorregut per les seves tècniques. i
evolucionen en el temps.
Les persones que estem al Cap del Seminari, la
NeusAlleril 'Anna Estany, volemdirigiriapràctica de
r Art vers una evolució constant. La nostra feina és
part de la nostra vida, i la vida és evolució, l'Art és
evolució ...
Aquest seminari està dirigint les activitats a un
coneixement general de l'Art i la seva pràctica i està
dedicat a totes les persones interessades o sensibilitza-
des per aquest tema. És per això que no fem les classes
convencionals i ens interessem per les
artístiques culturals actuals. Sortimde l'aula per. apren-
'dredel carrer i laciutat i ens comuniquemamb les obres
dels artistes d'aquesta època, la nostra.
El resultat és una sòlida formació del criteri
personal. Almenys, això és el que pretenem.
Anna Estany
EXPERIÈNCIA'PICTÒRICA
EN MOTIU DE L'EXPOSICIÓ DE GEORGE BASELITZ
Aquestesforografies corresponen'a lespinlures qUe vanfer e/salumfU!s
al LABORATORI DELES ARTSal Cenlre Cultural ck la Caixa, del psg.·
tk S. Joan lÓS de Barcelona. Han estai realitzades pels alumnes de
segon, tk rEATP d"ArtíSlic j disseny. arrel de í'e.rposici6 di! G.
BA5ELm. Aquesta sortida ha estat organitzada pel Seminari d'Arts
Plàstiques. (Anna Estany)
. .
u,,,,,- .
. 198"
Valoreml'experiència coma positiva i ho volem tornar
a repetir.
Marta Xiol • Caterina Bartrons
Marta Pera' Anna Oliveras
EATP de Dibuix Artístic i Disseny
(Seminari d'AriS Plàstiques)
El passat 29 de març, els de l'EATP de Dibuix
Artístic i Disseny vam fer una· sortida a Barcelona, al
Centre Cultural de la Caixa de Pensions, concretament,
per veure-hi unaexposició de l'alemany George Base-
titz, el qual ens va demostrar tenir un nom tant original
com el seu propi estil pictòric.
Ell expressa l'Art (el seu Art), d'una manera
molt particular, alrevés de tothom,ja quedibuixasobre
la tela directament les formes i figures de cap per avall,
o sigui invertides. Aquesta manera de pintar, malgrat
que costi d'imaginar, un cop has vist les seves obres i
te les han explicat. trobes que està bé (tot i que nlli ha
per a tots els gustos ... ) i després. si intentes provar-ho
de fer, és d'allò més divertit.
A l'exposició, primer ens van comentar les dife- =""'"
rents pintures i escultures que es trobaven a les sales.
Després se'ns va dur a una cambra. on ens van fer
/ escoltar música per tal de fer-nos concentrar. De les
diferents peces musicals vam interpretar les nostres
idees. Finalment. vam passar al Taller d'Arts Plàsti-
ques, on ens vam repartir diferents experiències. se-
gons el nostre gust. Alguns vam fer pintura mural.
alguns altres pintàvemabstracte, uns altres disfrutaven
jugant amb la fotocopiadora, (que és una eina prou
artística si en coneixes la manera i tens idees) ...
Bé, tot plegat va ser un enrenou divertidíssim i
vamqucdar comquadres de colors nosaltres.mateixos.
. ",
Què en penseu' dels nous grups que estan
apareixent com vosaltres; competència?
- No, no; els considerem a tots coMegues,
- Què preferiu, un bon públic o un bon equip.? ..
- Un bon equip primer de tot, després ja vindria
... El que no volem, per exemple, és·el cas delsHombres.
G. Tenenpúblicengranquantitat,però, .. (en aquests
puntS suspensius que tothom s'imagini el que vulgui)
.-
I.
I.
li
ii
H
¡
f
¡;
,
I:
.,
..,
,. " .;; '"
- Voldria demanar-vos l'opinió de diferents
grups, com les altres vegades s'ha fet.
- Dins el grup ens agrada un tipus de músicamés
Omenys igual. No per això menyspreemaltreS tipus de
música. Creiem que tota, dins el seu ambient, té un
propi valor.
Acabades les em van mostrar
que ereri dignes de venir a l'IBC, i realmènt, crec que
poden aspirara bastant més. Com[OlS els novells, tenen
un to que els fa ser diferents i atractius·.per escoltar,
ballar, i seguir ... Segurqueben aviat emdonareu la raó.
Sussi
BAR.RA LLIURE
Amb el nom de "BarraLliure" se'ns presenten,
aquesta vegada, un grup musical de La Roca. Els vaig
demanar d'entrevistar-los, i em van convidar a un dels
seus assajos. Apan de treure'n profit beneficIÓs per a
la'revista, vaig fruir d'una bona estona escoltant algu-
nes de les seves cançons que, si tot va· bé, podreu
escoliar vosaltres també. . .
- El vostre nom és Barra Lliurc. D'on ha sortili i
·perquè? ;
. . - Abans d'arribar-hi ens en van passar molts
d'altres pel cap. Undia, però, anàvemen.autocar (con-
cretament per l'autopista A-7) i aixEper les bones ens
va ocórrer Barra Lliure, i el vamdeixar; ens agradava
pel seu sentit ...
- Qui sou i com vau començar?
- Som sis: David Jordan (veu),. Marc lturri
(guitarra, teclats i veu), Ai¡redo Gonzdlez (bateria),
Pere León(guitarra i veus), Xavi RamErez (baix), Aleix
ArumE (guitarra). Vam començar essent .només e'(
Marc i en Pere, ('més tard S 'hi afegiren en'David i en
PitJo. Després en Xavi i rAleix.
- Qui.n tipus de música feu i per a qui?
:. .. -lntentemier rock amb gotes d'alcohol. Lafem
" ..... per.a aquells que la vulguin escoltar.
• .ç" •
Vacil·lant
Borratxo i enfonsat,
les males has calejat,
ia noia' 'ha deixat.
i els amics ('han lraïcional.
, . - peces teniu ¡'o qui de"vosaltre;
's'enc¡jrrega d:escriure-les i composar-les? .
'. '.0-- En tenim vuit, però encara no les toquem totes.
.Són:VACIL-LANf(LI. iM. Pere),ÀFRICA (LI. Carles
mena i M. Marc), BEGUT PEL MATí (LI. i M. Pere),:
EL GUSANO (LI. i M. eh. Huget), NO M'HO ESPE- .
RAVA (Lf: i M. Marc, COMO UN IDIOTA (LI. i M.
.• '5U$O Mendive, PRIVANT (LI. i M. Pere), SAPS ... (U.·
. ", "
.'.
,..
- Aquestes cançons són fruit de molts assajos?
- La veritat és que,fins ara, els assajos han sfg'ut
una mica pobres per falta de material. Però ara que
poc a poc n'anem acoriseguint, fem més sovint.
. ,
. -
- Teniu objectius; alguna actuació ...?
- L'objectiuprincipal és tocar bé. Després ja ho
veurem, ... D sl, en tenim una de prevista el
dia 27 de maig a la Sala de Sam Francesc de Grano-
llers. El que ensfa més il·lusió però, és poder tocar a
l'lBC a final de. curs.
Beus tOL desesperat,
plores amargat,
cantes j vas parant,
¡ el cos se 't va tranqu¡¡.filzanl.
I VAS SENTINT DINS TEU
UNA P,NGOIXA QUE ET VA DEIXANT QUIET
AMB LA BOCA ENCESA
I ELS Uu..s VERMEu..s. (bis) .
Poc à poc et vas recuperant,
algun pet s"escapa
quan et vas aixecant,
i caus alera vegada (uuuuuh!)
vacil·lant.
Penses altra vegada
i et torna la migranya,
tornes en sl un moment,
sents alfront un cop de vent
que· et refà i t'anima valent.
I VAS SENTINT DINS TEU
QUE L'ANGOIXA ES VA PERDENT
UN COP ALTEU COR
QUE T'ANIMA I ET REFÀ VALENT(bis).
,
--
Toni Roeh (Ier. B)
CÒMIC
DlICill rn [Q ¿ ] ~ ~ [hJJTIillooo
LA NC'5Tf1A HISTòRiA ( ~ t A .siTtJAOA
--- .
I
.I
QUE 1"0 es
. . "
TéNéN LA SUl'"iCi êl\JT SAN 6
f'O(DA CO/l1 P{R SOGRfViU-
- t\E r\ EI\l jAI\)T· Se. ELS SEUS
A/I1ic..s, ViUén> COm A RtiS.
E:LS (o LA fIIA-
-iJORiA DE LA éSTAfV
"ul:1.A)-t/O'"'-Me--'-II' BOOOS, O BUSQUEN E.L RE:
\lEs ()Ve - PeR {\Jo
J
oue: ALtÍ>1p..Jfll flit ",¡ i FIU SeUf éN L'ALCOHOL i U.S
€ ,
G ,'.' , €
-=
_.....
_.-----
---
--••----0=-
-
'-
'--
I
I
-'
----_.

.-' --==-
< -


-., . '" ,".

. ,'::' ...-
:z ,,--' - .. ::;0..=:::....:.; _.
< .--
-
-
=
-
-
-
I
..
-.---
- > ::=
-
--- '-

-
._Sw
-
.
>=-
-' ":"':--'-' .
,
....:--

." ..-----
R ••• ;.-
--"'-'
.------ .
-<
I
I
I
I
I
I
,
--
.. ---==- -_.----
I
/
1.
.
i
I
....
,
I
I
I
1
I
----
I
--
,
·1
~
.-
.'-=a.--- -
"::.. .... -::. _.. -:: -7
- ~ - . ' - - ' -
. ~
-
~
..-
, n r - ~ ' -- - - ~ - -- ~ ~ -->_ ezrUKULtVZVhBN:iC __
. .
... . . .. '
. . .
-
-
-
-.
Pf.Rò, ruo' ¡'¡'EST.
r --=-:: fER SABER oVEi/lQ\J.EiS1A SiTVA.
- do' ¡l'Irossi8L( D€ l'll'\tIJ Tel\licl:
Ai6Üe.S ¡ lJl\lll 50LR
f.SPé!iE I Lli HVi'lIlI\lIi. t'olll
- ..--,-.:..... . -¡éS COlllllÍ(iOlVS, \\lO lli
_ - €GlvíLi8Ri el\l
-::;::- ::=:: IldMEI\ITP8.léS .1'€R MNOA,
-:> L' (ÍI\lILA CIlO€lIJA
- .. ---.- ---
.. _ WllI! És Alilu{'STA;
---:.:."..

L' HoMt I LiM€I\JTn VE L'HOft\E'
, . ,
-,... PtI\OJ!i' Si ,'tSPfcie HOfY\l\AlA
, OéSI'IP/lll€6uée; l)'lII\l CONtCNEN'! 1\-
- }\Cil\J€Sl, ES L'UlfIM -ïtLl\l (O " . , .•
EN feRM' . rn .. OOlll(r/llXO
........ :::.::c.:::.:.:. ... :I. Es (L (illJ€ llA PASSAT.. , ..
(;!> L'LÍnilVl !1Il f:{. cOIllTiNENT € \11
" .
èQOE SEM VE L'espÈciE Hl!f\1AI\lt' 7¡¡1\ Ho VEuREM ...
. .. .
J
=-
I e-
T

-- -

-
-
-

-
-'
-
I
,
(
. . '.
I
!I
Violeta
PERATU
OBLIDA'M
Des de petita que sempre has estat.al meu costat,
mai no he tingut la necessitat de buscar-te, ja que
sempre estaves amb mi. Allà on anava jo tu
m'acompanyaves, no em deixaves mai, tu i jo, erem
inseparables.
Fins i tot la gent, quan parlaven, sempre ens
associaven immediatament.
Sabia passar-m'ho bé amb tu, fins i tot em vaig
·acostumar a estar sempre amb tu. No discutíem, no ens
barallàvem, però tot i així passà.
Aquell dia que ell se m'aproximà i em començà
a parlar amb aquell to de veu·i aquella simpatia que tan
sols ell coneixia. Tu marxareS sense fer soroll, no
t'enfadares, ni tan sols un breu retret emferes, peròvaig
notar com tristament marxaves.
Des d'aquell dia que no he tornat a estar amb tu.
Sí, he estat sola, però no estava amb tu, solitud. Sempre
m'ha estat acompanyant el record d'aquell jove al que
he descobert que estimo.
Oblida'm, solitud, no vull tornar-te a veure. Sí,
és divertit estar sol, però no solitari, però alhora és .
millor estar amb la companyia d'algú a qui estimes de
debò.
N.
PARAV. DE N.
Tota aquella gent que sense gaires diners no es
creuen res, que només es valen per ells, que quan posen
la mà a la butxaca i no els cap, de tan plena que està,
aixequen el cap amb aires de superioritat i l'abaixen,
sense mirar a ningú, quan per més que hi graten,
busquen i hi remenen, no en surt res de. res, haurien de
saber que es pot ser feliç sense necessitat de compr!U"
això i allò, anar allà i més enllà, tenir això i voler tota
la resta, sinóque existeix l'amor, la felicitat, laconfian-
ça, l 'estima, els somnis enriquidors, l 'orgull, l'amistat,
- ........ ---..-..-----_ ... -- ...... ------rrnm maG'!
cveua - - -
Mira, yo sé muy bien lo que sientés por mi,
llamame.lo que qUleras, quizas no sea ciemí, 'pero
necesitabadecirtelo. Perdona si me equivoco, piensa lo
peordemi yconrazón si es mentira loque voy adecirte:
Creo que te gusto, siempre te he gustado, ¿verdad?,
pero nuestra relación era puramente de ainistad, de una
fuerte amistad, hace .mucho que te conozco y no te
negaré que desde hace.años he sentido uDa gran atrac-
ción hacia tí, una atracción peligrosa que me asustaba
en realidad, pero que al mismo tiempo deseaba y que
nunca me he atrevido a expresar por miedo, o porque
no queria estropear lo que teníamos como amigos de
siempre. Ahora ya es demasiado tarde para hacer
confesioneseslúpidas y tú sabes muy bien porqué, pero
no aguantaba mas con esto dentro, tenia'que soltarlo, y
ahora me siento mucho mejor.
Sé que debo haberte hecho daño, si es así,
perdóname, por favor.
Te diré· que no soy ningún creido ni mucho
menos, tu ya me conoces, y te repito que si me equivoco
en lo que pienso me perdones de nuevo, te prometo que
pase lo que pase, seguiré siendo'tu amigo ¿Vale?
Tot va començar amb dos cigars que tu vas
demanar.
Ho vam passar molt bé, és cert, però no havíem
d'haver-ho fet. Les dues nits, tot meravellós. Abraça-
des, petóns ... Va ser després quan van venir eis
. problemes. Hosabia.tothom, i pitjorencara, la persona
amb qui tu estàs. Quan volia parlar amb tu, perquè tots
em criticaven, em deies que m'ofegava amb un got
d'aigua.
Tu no saps el que és que et vagin dient "puta"per
tot arreu ...
Segur que no tomarem a passar"ho tan bé junts,
però recorda que aquelles dues nits no les oblidaré maí.
l'enyorança ... . .
Tot i així, no només sna de saber que eXisteIx,
sinó sentir-ho cap a una altra pers.()na, i això és el que
em succeeix ami. És el que sento per una persona, una
persona de veritat, un amic inoblidable. .'
Ell ja no és aquí, va emprendre un vIatge molt,
molt llarg: amb un final desconegut. Tot i així, una gran
part d'ell s'ha quedat aquí i passem estones de felicitat
i d'enyor. T'he de dir que t'enyoro, envejo el teu
caràcter. Però un dia fallà la teva perfecció i ens aban-
donà una pètita part de tu:
Desitjo que tornis, i espero que així sigui; però'
també conec la cruel veritat.
HI HA GENT, QUE PER NO TENIR NO TÉ NI
VIDA.
Jo mateixa
PERATU ...
No tinc ganes de fer res. No tinc ganes de sortir.
No tinc gànes' d 'anar àmb les meves amigues, nolinc
ganes de mirar la televisió, ni la ràdio, ni de n;enJar, ni:
ni ... ni de rès. Només tinc ganes d'anar-me n allht I
recordar. Recordar·el dia que em vas dir allò, o vam
anar allà ... el dia que em vas agafar la mà ... el dia que
em vas fer un petó ... O tan sols quan parlàvem, quan
estàvem junts. Amb això; jo ja en tenia prou. Era tan
feliç ... I va durartan poc! , "
Tot s'ha acabat, tot ha quedat en nomes alxo:
records. I jo no voldria que ho fossin. Voldria que fos
la realitat per viure-la.
Les meves amigues emdiuen que passi de tu, que
ja en trobaré un altre; i que tOlS sou iguals i que no vals
la pena ... Però jo estic convençuda que tu etS d l f e r e ~ t
... i sóc tonta de pensar-ho. Segur que tu Ja no te n
recordes de mi, per tu només vaig ser una més. una tanta
més que vas enganyar. Com tenies valor de dir-me que
confiés en tu, quan em menties? I com vaig poder
confiar-hi, jo? Ara no puc supot1ar veure't amb altres
noies, em sento gelosa encara que no vulgui. .
Cada dia que passa m'adono que el que hI va
haver s'ha acabat per sempre. Cada dia que passa ens
distanciem més.
Però, tot i això, jo encara no t ne oblidat. 1 et
Continuo esperant ...
23/4/90
FILOSOFAR. AMB
LAREAUTAT
Sócoblidat perquènoemfaig veure? Potser resto
en l'inconscient de molta gent però en mi mateix no em
sento satisfet. Sóc egoista, i m'agrada' ser el centre de
tot, m'agradaria sertu, peròjohe nascut per lluitar i sort
del meu caràcter, si no, ja haguera mot1. Mes no estic
content amb mi mateix, ni amb la gent que m'envolta,
. sóc traït per tot arreu. Sóc ànima en pena per la meva
manera de ser i no puc fer-hi res, us prometo que ho he
intentat, !Is ho prometo!!! Però el punt negre és el meu.
destí, quelcom que desconeixo m'atrau cap a ell.
A vegades en desvio la meva ment i penso "què.
carai!! 'són tonteries!!". Però en el si de la realitat
m'enfonso i demano ajuda. què¡ebo a canvi? Gentque
em traiciona, gent que creia que eren els meus ainics.
I aquests em traicionen. Maleïts siguin tots plegats!!. I
ara nne trobat uns altres i a la vegada emdecepcionen,
i per què? M'ajuden i no m'ajuden, només fan.que
aquesta realitat sigui més penosa i dura de pot1ar.;I.a!!<.ò
du a la mort? Segur, peròjo no vull morir, nO'sóC'feljç;
però estimo la vida i l'he rebuda per vivir-la i així ho
vull fer. .
I segueixo pensant en els "amics". i m'enfonso
perquè no sédir mai que no, m'envaeix una flassada de
fum que tapa el dolor i pensa: "no siguis dur amb ellS"
i més tard me'n penedeixo. J és que realment només
penso en ells, potser que pensi en mi mateix algun dia,
no? . ,
Roche$ie,e
DEDICATÒRIA
(
Espero i confio, estimats amics de la revista: 1/4
de set, que publiqueu aquesta dedicatòria que va dedi·
cada a algú molt especial de la meva vida. .
Per a tu Daniel Cayuelas: . ,
Ni una poesía
ni una canción,
sólo un par de palabras
con mucho amor.
TE QUIERO
---.------
AL'IVAN

I:
I

LLUNY DE TU .•.
Quan intentes sortird'aquest (orat profund i fosc;
t'adones que nopots, queestàs tancat en unaespiral que
cada cop es fa més petita i que estrany les seves parets
contra teu; tu, intentes no recordar no . . . ,
pensar, però sempre estàs al mateix lloc,.pensant .en
ells, en ella ...
Petita cosa indecisa que m'has deixa; tirat,
tirat ... en un forat profund i fosc d'un puc sortir, Però,
aquí, i mig plorant, encara penso en tu. .
Una espurna. Em brillen els ulls. Si no pei la
meva llum m'hauria deixat anar, perquè se
m'endugué, el corrent, al corrent on vas llençar tu.
Reckless
" Lluny de tu estic ara, des d'aquella última
Vaig sembrar en teves del meu cor, amb su,?r de's'ang,
aquells sentiments teus que nO,van voler arrehir:'É's ¡jer'
tu que ,vaig fer tant sense rebre c,añvi. 'Jo. em
conformava amb inolt poc, però.!\! no res.
El teu sobtat silenci snatornat comunaespina que tinc
clavadaal fons del meu cor. Emdol molt veurecomhan
acabat les coses, perquè crec que si ha passat alguna
cosa ha estat per culpa teva. Espero que algun dia
canvüs de manera de ser, perq!Jè el.que em fas a ¡pi és
de COVARD! . .
Un consell: N¿ siguis tan creguda i fes-'te dona,
Dianela.
Plors d'Amor (20n. C)
DIARI D'UN AMARGAT -
. , PERATU
Estimada revista: ,. ", '.
Pregoque aquesta nbia sigui publicada tal comjo
la demano. Si així' no pogués ser, prego que nu es
publiqués. .
Res faril que er perdi..
Res farà que t'oblidi.
Ningú cariviarà el meu amor per tu.. .
.". '. Encaraqueestiguis molt lluny, ru seg!J.iràs dintre
mèu, jo sentiré que estàs dintre meu. .-
Sempre recordaré· aquella mà eis
cabells. Sempre recordl!fé aquells llavis tendres tocant
els meus suaument.
.També recordo quan erem
cents.. Qqan apretava els números de teièfon, i més t<ird
se.otia la teva veu a l'altre coStar.de l'aparello Llavors,
. el cor,emfeia un ·salt. .l·quan ens· troJjavem a
senl1a la teva mà fina ·sota la m.eva.)o, buscaya'les
paraules més bqniques del món perdir,te, i, finalment
et que t'estimava, i encara ho faig.-'
Totes les meves mirades són per a tu, totes les
mevesparaules són pera tu, tots els meus somriures són
per.!! tu ...,jo sóc per a tU,jo sóc per a tu i T'ESTIMO!!
Atbur
A UNA PERDUDA
Hola. Una vegada he llegit el què vas escriure al
número anterior, tlle volgut contestar.
• Pel que fa al' que expliques, jo, en algunes
epoques al llarg d'aquests tres cursos a l'institut
sobretot a finals de segon; principis de tercer,
trobat com tu dius, Aquesta sensació de solitud es feia
més crua quan em comparava amb els altres, i aquest
fou un gran error.
Coma consell, només puc dir-te que intentis ser
comtu t'agradaria ser, que tiriguis una gran ¡¡.lusióper
tOt,l que pOSIS moltes ganes en tot allò que tu creus que
se,li han de posar. Intenta passar, encara que costi, de
comparacions amb els altres. Sigues com tu vols ser, i
no etdesesperis, no guanyaràs res.
Un hombre arrepentido
P.D. d'aquesta nota nosap de què riu,
perquc no saben quina importància té per a una pcrsona
quc no pot demostrar els seus sentiments tal i comella
vol. .
." _ _ _ _ _. T.M.
LUWZ<J_•
.-.4-<CJ>
ESTIMAT IVAN SOLANES:
. Haig de suposar que 'el més habitual'per a tu és
que t'escrigu,in una pilade nenes tontetesquel'úniCque
volen de tu es sexe. Però aquí crec que comcnça una
h¡stòna que per a mi mai no tindrà final, perquè crec
que jo sóc l'únic home que pot tenir dret a amar-te.
Aquest dret que trine adjudicat, crec sincerament que
mel mereixo, Bé, suposo queen aquest momcnt molta
gent es deu estar fent tips de riure de la meva nota de
declaració: Per aquest motiu no puc donar-te detalls
sobre la meva identitat.
t
l '
!
MODA ..
DESFILADA A CARDEDEU
Noies models maquillades i pentinades per les
dues perruqueries competenis; vestits i roba elegant i
esportiva ... nervis. El petit i modest vestuari darrera la
passarelola es ple de. penjadors de tota la mena de roba
que es portarà aquest estiu, també és ple de nois i noies
ben arreglats i disposats a afegir el seu granet de Sorra.
La desfilada de models va constar de cinc sorti-
des:
La Hilandera: Polos i jerseis divertits de cotó;
Perruqueria Maria: Pentinats amb un estil i a.ire festiu
juntament amb uns vestits que feien conjunt amb els
tocatsdecabell; per últim, un vestitde núvia dut per una
model professional (ex-alumna de l'institut) va deixar
·bocabadats als espectadors, no oblidem que el vestit
anava a conjunt ,amb un tocat que portava la model al
cap amb Un recollit que era d'un estil japon·ès, incon-
fundible.
Faccino(lmma Serra): Vàrempoderobservàr un
estil elegant i còmode a la vegada, amb teixit de fil;
destacant les transparències i la llibertat de moviment.
Llmma Serraesvalluiri m'atreviriaacompararel seu
estil amb el d'un· prestigiós dissenyador anomenat
Jesús del Pozo.
Perruqueria Elvira: Amb un estil més actual i
maquillatge sofisticat, aquesta perruqueria s'hi va lluir
obrint el seu espectacle amb un ball dejazzdeI qualles
crítiques han estat positives, i a continuació I'elegància
i l'estil varen destacar amb un ball de gala en el quals
els recollits cabells varen donar un toc d'un estil
.peculiar juntament amb els pentinats ·dels nois que
conjuntaven molt béamb la seva manerade vestir (¡raje
i esmoquing amb corbatí)
Per últim, la desfilada de models va acabar amb
roba d'esports. La botiga participant va ser Esport la,
quevalluirel millor de la temporada; la participacióde
la gent més menuda va ésser el millor, juntament amb
els dos balls finals, que tenien coreografia de Jeni
Esport presentant els mallots més cantons i últims de
la temporada
l això va ser tot per aquest any. Vàrem trobar a
faltar botigues que havien participat anys anteriors per
aquesta celebració de les festes de Sant Isidre, que
tenen una gran acceptació a Cardedeu i tora lacomarca.
Sara Vallecillo
ES BUSCA
Teníemun cert pes aJaconsciència, perquè poca
gent va reconèixer unaprofessoraen una fotografiaque
va aparèixer en la nosrra revista, quan només tenia un
any. Ara us la deixem veure més crescudeta: a9uesta
carona, aquests cabells, aquests ulls ... no us sonen?
[aquí, una fOlO entendridora. U ~ a gràcil ballari-
na, fentel seu debut aCardedeu, el 1961 . Ine}lplicable-
ment, va decidir tnincar la seva fulgurant carrera de
dansaperdedicar·seal professoral. Coses de la vida. El
posat i la seva elegància ¡nala faran que la reconegueu
de seguida. No. actualment no porta tutú.
L
'-"-,--
\
HOROSCOP.
'.' .
ÀRIES
(21 de març al20 d'abril)
Diners: Demana Wl préstec habitat-
ge.
Estudis: Tranquil, nopassares, arriba
l'estiu, el setembre tindràs una altraoponuni-
tal.
Sort: No facis la primitiva, es perdre
cI temps i els caleTS.
Amor: Si has hagUl de demanar el
. préstec habitatge és perquè hauràs de casar-
te,jasigui de penalti o, simplement. peramor.
TAURE
(211'abril al 20 de maig)
'Diners: ContinuesIgual de penjat
sempre. Estalvia, l'estiu s'apropa.
Estudis: Deixa de sonmiar amb les
noies o nois impossibies i Centra'l més en els
estudis: són més imponants i més agraïts.
Sort: Ja saps. corn sempre, super
dolenta.
Amor: La 'tàctica d'oblidar el noi o
noia que per un altre
no és bona, jo de tu encara no llençaria la
!ovallola.
BESSONS
(21 de maig 'al 21 de juny)
Diners: Degut a les teves despeses,
no et queda res més que el record. intenta
estalviar. ara que s'aproxima J'estiu.
Estudis: No sabem si per sort o per
xuletes però tu I-any' que bé passaràs curs.
Sort: "No età, La ío"
Arn'or: Prepara't a muntar un negoci
. de picapedrer, ja que a partir d"ara les dues
seran el teu destí.
CÀNCER
(22 de juny al 22 de juliol)
Diners: BanCarTOlamO!tpropcra,cap
a mitjans de juliol del 2024.
Estudis: El teu problemadels cates és
que et preocupes V').assa pel que diran els teus
pares. Passa d'ells. OK?
Sort; Afonunat en amor , desafonu-
nat en els jocs.
Amor; Passaran de tu en un 90%,
intenta passar tu abans d'ells. Això provoca-
rà que els altres s'interessin per tu.
LLEÓ
(23 de juliol ai 23 d'agoSl)
Diners: Pcr tenir calers, ja ho saps,
hauràs de Lreballar, quan cls tinguis
administra1s correctament. .
Estudis; Ara és massa tard per co-
mençar a estudiar, no pensis en el passat i
pensa en el setembre; pots aconseguir-ho.
Sort: Pensa que la son la tenen les
persones que sc la mereixen, aixf que ja ho
saps, si vols tenir sort, guanya-te-la a pols si
saps com.
. Amor: Deixa dejugar amb la gent, no
els utilitzis de conills d'rndies, penses que ho
tens tot controlat però poden escapar-se
coses de les mans. Un consell d'amic: deixa
de ser una fred/freda.
, VERGE
(24 d'agosl al23 de selembre)
Diners: No els gastis tots, guarda"n
uns pocs per a la pròxima festa de l'institut,
POlS necessitar-los amb urgència.
Estudis; Aixòs'acaba, apreladedeb6
i podràs passar-te un bon esliu, només pen-
sant en sexe, drogues i rock and roll.
. Sort: Si has de dependre de la son, jo
de tu buscaria una altra solució, perquè la sort
l'abandonarà totalment.
Amor: Les coses el marxen moll bé, .
lla vulguis complicar-les amb petiles tbnte-
ries, podrien ponar-te greus problemes.
ESCORPÍ
(24 d'oclubre al 22 de novembre)
Diners: Ja sé que vas molt malament
o just de calers, però no et preocupis, demana
. a ungermà, segur que te'n deixa, perquè en el
fons, fons, fons ... els germans són bones
perso;nes.
Estudis: No el dediquis tant a I-esport
i estudia més,ja sé que l'esport és bo per a la
salut. però els estudis són bons per a la vida.
BALANÇA
(24 de setembre al 23 d'oclUbre)
Diners: Eisdiners no duen la felicitat,
però si que ajuden a ser feliços, així que
busca't la vida per guanyar-ne.
Estudis: Si penses que les notes no
són justes, no et preocupis: et prens unes
cerveses i a passar-ho tope bé.
Sort: Juga a la primitiva, perquè si no
jugues segur qu·e no et tocarà, però no et facis
moltes seguramenl no el tocarà.
Amor; La virginitat produeix càncer,
vacuna-lo És un consell de la O.G.D.S. (Dele-
. gació General del Sexe)
-
Sort: No la tens de cara, però has de
soni! endavant. No pensis en això.
. Amor: Deixa de jugar com els nens
petits i ves a dir-li que 'estimes, no tinguis
vergonya, no te'n penediràs.
SAGITARI
(23 novembre al21 desembre)
Diners: Hi ha una persona que
buscant perdonar-ie una bonasumadecalers.
Si no et troba, ho sentim.
Estudis: Si no has tingut gaire sort eQ·
els exàmens, tranquil liti!, encara tens sufi-
ciència i selembre.
Sort: Molta, si trobcs'la persona que
està buscant-te.
Amor: No sabemque és el que passa
als aslres, peròapartir d'araet miraran comun
fdol i molts o moltes fans et faran la vida
super-sexual.
CAPRICORN
(22 de desembre al20 de gener)
Diners: Massa. tu, massa! tot apunta
que el dia sel d'abril del 2007 un bon
premi.
Estudis: Bé, regular o malamenl, a tu
t 'és iguat, el que pots fer a lavida tu ja ho saps.
Sort: Molt fotut. sí, molt fotut: duus
massa embolics.
Amor: Llença-ta l'atac, podries aca-
bar al llit i no pas so1/a.
AQUARI
(21 de gener al19 de/ebrer).
Diners;' Aquest estiu has de trobar
algun treball, si no, l'any que ve no el passa-
ràs. .
Estudis: Tot ¡'any depèn de iu> Si
estudies pot anar bé, si no ho fas, que
tota la son d'aquest món.
Sort: La son la trobaràs molt a prop
teu. Busca-la bé i no la deixis escapar.
Amor: Ara saps que elS estimat, no
la teva parella, aquesta és diferent a
les altres.
PEIXOS
(20 de/ebrer al 20 de març)
Diners: Bastantbé,forçabé,estupen-
dament bé. És hora de fer un regal a qui
t-estima.
Estudis: No et pensis que per mirar
tant el professarIa l'aprovarà. Sabem que és
un fantasma.
Sort: Depèn de (u, si en dónes te'n
donaran. '
Amor: No tinguis por de la teva pare-
lla. Aquesta el que vol és fer-te feliç.
I,

l'
¡
En aquesta Sopa de lletres has de trobar set estils
musicals.
,
9
3
-
6
15
10
6
4
13
4
21
8
Divideix el rectan-
gle, utilitzant dues
Unies rectes, de
manera que a cada
part els números
sumin 33.
Q A O R T U O P L I E T
A T E R X F B H Z W Q P
I E R O e H s A R T Z S
F e Q P L K O R I E I E
R N Q A Z X B O V L L P
R OMN B V e e T Q WE
Ñ L K J J P R O e H PF
A·O I S e O X R J E S Q
S O F G H P I E A A Z X
Q P RI E Y O G F V PA
A S E R B e V M N Y AP
Quin camí haurà de seguir la sida per arribar al cul?
Omple les ca-
selles ell blanc
amb números
compresos· en-
treelOiel9,de
forma que es
compleixin els
resultats.
AI(redo Gonzalez

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful