\,

,.
ÍNDEX
Jj:.DITORIAL 3
NoticIES 4
L'ÚLTIMA ENTREVISTA DEL MIL·LENI 7
COL-LABORACIONS 10
EL MÓNPER'UN FORAT 15
EL TÚNEL DEL 18
CONSELLS DE LA lATA 24
PER QUE? .••..•..••.••.•••.••..•..•..••.••..•....•....•.•....•.••.••.•••.••.....••.....••.• ... 26
l\IlRADA AL FUTlJR ..•...••.............•................•.........••.•...•..••.••..• 27
.'
oc:; "'_
..
'.
" ....
UN QUMTDE SET
Revista de.17.nstitut de Cardedeu
Número 36 - Primer trimestre del curs 99/00.
Consell de ·Toni Alamanansa,
·DeSirCe Castaño, Violeta CeJaya, Verónica Domene,
Rosi Gonz4Jez. Mi.ite Moreno, Xavi Mui'íoz, Laia
. Mudot, lessica'NaviIón, Nêus Puig. MarêQu.i.o.tana,
Carlos Rivcra, Hclçna Todó Marcel Safont, Ana
Veskovic. •.
Assessors gràfics: laumeFortuny i Celso
Pereira
-.
Portada: Verònica Morato
2
Contrap(jrtada (Jo¡otipofieial de.b: 20
aurs d'fn¡tjlul): Jordi CIl5tro
UJustració: Glòria Cihue.1a, Pere Coma,
Anouar El Hana, Miguel Femandez, Silvana
Galera, Óscar Henares, Verònica Marató,
Laura Moreno, Lorena Muñoz, Alba Ro1dan,
Eva Soto, Esler Soto.
Coordinació: Montserrat Bacbs.
Edita: lES Cardedeu.
Impressió: G>-itiquos A=, SA
Tels. 93 09 OS - 93 867 46 37
Fax 93 871 1& 89
08440 Cardedeu.
,.
: .
· E.QITQRlAL
UN QUARTDESETo LES SETENPUNT
Feia anys que marcava la mateixa hóra. Feia anys qÍ¡e tenia el
mecanisme espatllat, però no ímportava a ningú. Feia anys que un in'stitúl
tenia una revista amb el nom de l'hora que marcava el rellotge que presidia
l'edifièi. Feia anys qile aquest edifici envellia i vei<l: passar una rera l'altra
les joves generacions cardedeuenques. Però vet-ho aquí que' tot canvià: un
dia arriben ds paletes i tót es regi.ra. El vell edifici sent corn el somouen i el
vell rellotge decideix que ja n'hi ha prou de marcar un quart de set -més de
disset anys són molts anys 1- i avança les agulles fins a les set en punt
És aleshores quan comencen tot un seguit d'especulacions per
esbrinar què li ha passat al vell rellotge. Alguns, els més. creients, diuen
que és un senyal de Déu que vol indicar a l'home que tot continúa, que res
s'atura. D'altres, els matemàtics í fisics, opinen que ban estaf les lleis de la
gravetat wüdes a la força que arrossegaven els dar!'ers èometes 'que hàn
creuat l'òrbita terrestre. També hem sentit algun geògraf que comentàva
que el moviment de les agulles l'ha provocat el canvi 'climàtic del nostre
planeta. Finalment n'hi ha que creuen que ha estat un paleta bromista el
que ha produït el trasbals horari.
Sigui com sigui la vida de l'institut s'ha vist trasbalsada. Així els de
la revista ens preguntem si hem de canviar-li el nom, si a partir d'ara li hem
de di.r Les set eh punt o bé mantenir el d'Un quart de set. Ho hern discutit
llargament i no hem arribat a cap conclusió. Creiem que una decisió així no
la podem prendre sols. Per això convidem, a tots els components de
l'institut, a dir-hi la seva. Volem que ens' feu arribar la vostra opinió: ¿Hem
de ser fidels a la tradició i mantenir el nom d'Un quart de set O bé hem
d'apostar pel canvi i la renovació.i rebatejar-la. amb el nom de Les set en
punt? La paraula és vostra, feu-la senti.r
1
3
NotícIES
L'INICi DIE CURS
. . .
És evident que l'inici no ha estat om els altres. És per
això que"des de la revista us oferir dues visions:
Helcna rODÓ
"TOT EL QUE ES BOS'ACABA" TORNEM A COMENÇAR..
Retorn a l'institut per les
Ja hi som un any més. amb ganes de
començar el curs: "d'estudiar i d'aprendre", de
conèixer les noves assignatures•. els nous
professors i. sobretot, de gaudir del nat;: institut
amb els vells, i potser també nous, amics. Peró
un cop més el centre d'atenció són les obres.
L'institut, aquell vell conegut, s'ha
convertit en un edifici desconegut (ple de
bastides, tatx'anes, bosses de ciment i un munt
de paletes que, criden ¡ es llencen cables:)
això acabi semblant-se a ¡'IESe i no als '
enderrocs de Roma: .
El nou curs comença a un ritme ràRid i
els alumnes intenten no Per a tots és
dificil: els alumnes s'han d'acostumar" als "'.
professors j a la inversa; però res no' podrà
aturar les ganes de continuar endavant, ni els
famosos penjadors de" disseny' que ..... 01
l'arquitecte, de moment, invisibles i' per
deixem les jaquetes a terra. Les papereres i els
esborradors deuen venir en la mateixa capsa que
els penjadors, perquè tampoc no n'hi ha; però
no passa res, com diuen alguns 'professors:
"Afctha Ruiz de la Prada ens ho està dissenyant
IOl per a nosalires", com a
Però tenim aules!! Això és tot ún luxe comparat
amb l'any passat (IOl i que encara quedeJl
algunes "cargoleres" o kontairiers, com es diu
en alemany); a més tenim un ambient de...
piscina municipal que les fa... juvenils, fresques,
vaja! També s'ha de parlar de la bona idea.de .
posar cortines·a Ics (encara que no ho
és lant el mecanisme per i bai¡.,:ar.les) i
llums sobre de les pissarres. Parlant de bones
idees, als lavabos, l'arquitecte n'ha tingut
alguna de bona (els assecadors de mans, les
piques del lavabo més fondes...), la pena és que
no les posi en funcionament.
Tot és nou, per tant, un repte per a lots_
POl ser és dificil això d'acabar les obres, però no
impossible, sobrelot si el que volem és, en
definitiva, Ull bon nou curs.
'. - -(
IJ TRRr i l''¡' "I
/ .ójl !¡'llli1Ii¡ii¡,
, , l'I ,I J!: i
i i Iili ili r! 11 i l'
ji( J ,i
j li
_ _ _ ..;;.;;. I i'l! i!i
4 '11'1'1
JIII 'I . 1IIIi
. .
Sempre ho hem sentit li dir: "Tot el que es bo acaba" i
aquest cas no era una excepció. Les vacances. d'estiu
havien arribat al seu ClOal. Començava la bona vida a
¡'institut. Ja tenia ccrtes ganes de retrobar-nie amb els
meus companys i, pcr què no?, amb els meus estimats
paletes amb qui havia compartit hores d'expliç.acioDs
matemàtiqueS, viatges per la històna i (órmulès
químiques. Enyoràva aquelles paraules amables
intercanviaven cntre ells i aquells gesws dedicats a la
classe, Em produïa una gran salisfacci6 el retprn al
fanlàstic m6n de l'institut
Aixi doncs amb ,uns ànims que m'a!çaven
em vaig dirigir cap a "l'insti". EI"3 el dia ae la
prcsènt.ació i, com als anteriors anys, suposava quc"el
lloc de reunió era la biblioteca. Que ingènua!
anys passen i els temps canvién i aquest· any
semblava que ens havíem modemitult. En enirar,
vaig veure que tothom era li les pisles i, en un extrem,
e! director que amb un megaren ens desitja\'a un' oon
curs i tot allò que s'acostuma li dir.
Un cop acabada la xerrada de benvinguda,
cada. classe,ja amb el nou lUtor, es va dirigir cap a les
aulcs. Vam començar !l caminar per llargs
passadissos nets i polits, sense guixar, amb les parles
senceres... Vaig suposar que aquella 7..ona era
e.xl?lusiva per als professors, nosaltres sep1pre havíem
habitalla part "en ruïnes" i ja cns haviem acoslumllt li
les pint<ldes, als vidres trencats i, fins i tot, als lavabos
rudimentaris on haviem d'acudir a [cr les JlOStres
necessitats .
Però la gran sorpresa va ambar en eutrar a
la classe i \"cw-e que era tOln M'-a, ben pintada i per
estrenar. Aixi doncs, la part nova no cra c.xclusiva per
als proícs? Ens vam quedar bocabadats en veure
les novclflts que. aquella classe, però la
mcva alegria durà ben poc. Vaig treure el cap per la
finestra i "olg veure el carrer i un bosquet tot bufó..
On eren els meus companys, els paletes? No em
podia creure que hauria de passar tot un any sense
\'eurc'ls. EHs quc havien estat allit gelant-sc de fred i
asfix.innt-se de calor, que havien treballat pel nou
centre, havicn desaparegut i el pitjor de tol, havien
marxat sense acabar la seva feina: on eren els
11Iboratoris? i l'aula de tecnologia? i la d'infonnàtica?
i encara pitjor, pcr què havien deixat el pavelló a
mitges? Segur que bi havi!l ulla e.xplieació lògica li tol
això, però Il mi IÚngú me la va s,,:ber donar.
La meva preocupació pels paletes ha anat
passnnt, ara linc altres preocupacions. Em te moll
intrigàdB l'arquitecte: abans d'acabar el curs, haurà
trobat els penjadors de disseny que tanl està buscant?
Esperem que sí, per aixi poder.nos centrar ja en els
eSludis, que eS el que realment ens interessa, bé, ó.el
que ens hauria d'intertSSar.
,,
,.
NotícIES
OBJECTIU LONDRES
Aquesta est;3.da a Anglaterra ha estat probablement el millor del curs. En general,
tothom s'ho' ha bé. tot i que algú ha tingut algun pr.oblema amb el seu intercanvi,
algú s'ha.posat malalt o algú no anava a gaire festes. Però•. en general, ha estat fantàstíc.
TQt va' començar el dia'13 a les 9:40 del mati. Per variar, vam sortir amb ¡'autocar"mès
tard del previst, O potser no gaire, sinó que se'ns va fer etern per les ganes que tcolem de
marxar cap a ¡'aeroPort del Prat.
En arribar-hi el primer que vam fer va ser, després de baixar de l'autocar,
les maletes i dis.tribuir-nos en grups de treba1t Tot seguit tres hores d'espera
per puja,r a l'avió. Mentre esperàvem, vam esmorzar, comprin xiclets, parlar i toies
aquelles coses que un pot fer a l'aeroport, o sigui, moltes.
Dintre de ¡'avió és on la gent estava més nerviosa. La majoria no havien anat
mai amb avió i estaven histèrics o no estaven gens nerviosos -o almenys ho
dissimulaven:. en canvi, per d'altres ja era corn a rutina. A les 13:45 l'avió es va
enlairar.i, al cap estona, ja érem al cel contemplant el nostre bonic país, tot i que
un moment després: nÚv.ols. Teníem els núvols sota nostre, blancs i espessos, pet:ò era
el que menys importava en aquell moment. Vam superar l'enlairament i, la veritat, els
histèrics s'esperaven cosa més forta.
Dueant el vol no va ,passar res d'especial, coses sense importància. Alguna: algú
va avisar sense voler l'hostessa i li va demanar un cafè;'j.coses per l'estil. Ija hi érem:
Londres, la ciutat tan esperada, tan desitjada, finalment, hi havíem arribat.
Després de recollir les maletes i agafar el metro, vam arribar a ¡'estació Ac/on
Town, on ens vam trobar amb els nostres iótcrcanvis. Va ser un moment decisiu,
cadascú marxava amb la família del seu intercanvi, anomenada, des de llavors. «la meva
família".
Cadascú¡ com ja he dit, va marxar a casa seva, Uns vivien en petits pisos, altres
en cases i d'altres en cases més grans. La majoria, però, vivia en éases totes exactament
iguals: les típiques cases angleses. Passada la primera nit i superat el compromís del
primer dia amb Ja família, ens vam reunir a l'escola·on a partir de llavors aniríem cada
dia, no a classe, sinó a reunir-nos cada matí.
Aquell matí, com és lògic, tothom necessitava parlar català Tantes bores amb
l'anglès ens havien trasbalsat Bé, i anant al gra. el primer dia vam visitar el Museu
Britànic. vam fer les fitxes corresponents i, en acabat, cap a les 12, vam dinar Va ser el
nostre primer dia dinant tan aviat, i no va ser l'últim. També havíem de el Covent
"
5
·u
.- -,
· ". '
Garden, un mercat, però no vam tenir temps i en tomar a l'estació ens vam amb
els nostres intercanvis.
I ara per no anar dia per dia, faré un resum de tot el que vam visitar. Duràht
aquests dies, entre d'altres vam fer les visites següents: el Museu de la Ciència que,
comparat amb el de Barcelona, era immens (només cal dir, per exemple, que tenià 5
plantes); i 1ambé', com no, el Hyde Park, el parc més gran' de Londres (sense. exagerar; ,.
vam estar dubtant si aquell parc cabria dintre de Cardedeu i ho veiem molt dlflcü,
perquê vam estar caminant una bona estona i només en vam fer un petita part).
La visita més esperada, suposo que va ser la del dilluns 18. Vàrem visitar el Big
Ben, ('abadia de Wentsminster (tot i que no vam tenir l'oportunitat d'entrar-hi) i també
vam contemplar el Parlament. El dia següent vam visitar Ealing BrodWaY, com lfI1
centre comercial tot i que eren botigues separades, la majoria de robà, menjar q coses
per j' estil.
Dimecres no vam fer res. Bé, sí que vam fer alguna cosa, però vam estar tot el
dia a l'escola i fins al vespre no ens vam moure. Va ser quan vam anar al musical\ Va
estar força bé tot i que hi ha diverses opinions al respecte i, com que jo no hi entenc
sobre aquest tema, transcric el comentari: «La coreografia no era gaire bona", És·a'dir,
el grup d'actors no anaven gaire alhora. Jo, si ells ho diuen, m'ho crec..
Dijous 21, vam anar a veure la National Gallery, on vam observar quadres de
Van Gohg, Velazquez i molts d'altres. Després vam allar al Covent Garden on havíem
d'haver anat el primer dia. L'últim dia, vam anar pel Thames fins a l'observatori de
Greenwich. on :vam fer la típica fqtografia 3mb un a cada banda del ,meridià 0°.
I finalment, l'acomiadament fotos, records, bons i mals moments van tomar cap
a Cardedeu, L'avió a les set. Ja ningú estava nerviós, al menys pel que fa al respecte a
volar amb avió, potser sí pel que fa a arribar a casa. Però bé, vam arribar sencers al Prat
i vam anar tots cap a casa.
Però espereu que no he acabat, IU'agradaria fer algun comentari. Primer 'de tot
parlar dels professors que ens han acompanyat: la Mercè Travé i el "director", en Quico
Viñas. Han estat força bons amb nosaltres (ens van regalar caramels) i ens han suportat,
cosa bastant difícil. Però bé, tinc un comentari a fer a la gent que l'any passat o algun
" altre ha anat d'intercanvi a Londres: Quants anys fa que en Qu..tco a l'estació de Actou
Town li diu AtontaQs i d'aquesta manera va dient anem alontaos". «Baixem en
aquesta parada atontaos": o coses· Ens 'vam quedar sor:presos. Ho deia unes 5
vegades al dia, o sigui, durant l'e.stam ho devia dir unes 50 vegades, més extres. A mi i
a tothom ens agradaria resposta.
Una altra obser:v:ació és ·sobre· algú que va .venir deJ qual no diré el nom no fos
cas que en Bernat s'enfadés. Bé, doncs, el que demanar a la professora de
Català de 4t F és que posés un excel·lent a la redaCció que en Bernat va fer. Ens va estar
taladrant cada dia, preoclipat per si canviava no sé qúè per cisellats, o que si poso aquest
títol o millor l'altre. Demano, per això, una bona nota·per a l'anomenada "redacció de
català". Si no la tingués, .els que el vam suportar veuríem malgastada fa nostra
paciència.
I l'últim comentari és demanar que es continuïn fent intercanvis, ja que són
educatius i valen la pena. L'únic que hem trobat a faltar a part de l'oli, ha estat les
classes de l'institut, els companys, els professors i tot això, ja m' enteneu. I a qui li faci
il·lusió saber-ho, vam disputar un partit Anglaterra - Catalunya, que nosaltres els
catalans, com és lògic, vam guanyar per Wl contundent 2 a 6.
Marc FONOLL
6
----- ----'-
-
ÚLTIMA ENTREVISTA PEL MIL·LENI
"TOTS DOS SOM ASSASSINS"
Hem vist de prop i hem pogut parlar amb el que ara fa de dolent a la sèrie
televisiva Laberi1lt d'ombres. Segur que tots el coneixeu o l'beu vist alguna vegada.
Ara bé també'estem segurs que la majoria ignoreu que, en realitat, rlO es diu
Salvador BOfés i que es 'dedica, amb una grau a fer d'actor (ara, per
exemple, combina la feina televisiva amb les representacions de L'estiueig de
Goldoni al Teatre Nacional de Catalunya). Per això hem cregut interessant
presentar-vos i fer-vos conèixer a través de les seves paraules en Marc Cartes, el
segon fill d'una famnia andorrana, que, segons coofessa, de petit era molt trapella i
mal estudiant. Abans, però, que comenceu a llegir allò que ens va dir, permeteu-
nos que us revelem algun secret de l'aspecte físic d'aquest famós actor que passa
desapercebut a la majoria: la intensitat dels seus ulls verds, el lòbul de l'orella
enganxat, una. piga que sembla el forat d'una arracada, la cicatriu que té sobl'e el
llavi o les ungles mossegades.
- Quan vas decidir que volies ser
actòr?
Ja fa molt· temps, des dels deu anys que
faig teatre. Vaig a fer-ne
d'aficionat a Andorra i llavors ja no
tenia ganes de çiedicar-m'hi professio-
nalment. No ho vaig decidir. 'em sembla
que ja ho portava dins. ja sabia que
volia ser actor.
- T'ha costat arribar. fins aquí, fins a
Laberint?
La gent es pensa que, quan surts ,a la
televisió, es comences. però jo
port\, onze anys treballant com a actor
professional: primer al teatre i després a
la televisió.
- Quines portes t'ha obert aq llesta
sèrie?
No crec que me n'hagi obert cap. Me'n
van obrir més les coses que feia al
principi, abans de començar a treballar a
televisi6.
- Què bavies fet abans?
Uf! Poble Nou, Oh Europo, Oh,
Espanya. Pedralbes Centre, Las vidas
cruzados (una sèrie que s'ha passat a
Andalusia). Tramuntana i altres sèries.
7
- Quina t'ha agl'adat més?
Ahhhh.... cada una és diferent.
- Et mires Lllberiflt?
No. perquè no tinc temps. A vegades sí
per veure com va.. però només al
principi. Ara després de 300 capítols ja
saps com va.
- Què tenen en comú .el Salvador
Borés i el Marc Cal'tes?
Tots dos som assassins! No. home, no.
No tenen res en comú només el fisic: Ja
cara és la mateixa!
- La teva consciència est.1 tranquil'la
quan el Salvador mata?
l tant! La consciència del Marc Canes
està molt tranquil·la. La del Salvador no
ho sé.
- Quan vas pel carrer, la gent et
reconeix? Et molesta?-
Sí, em reconeix. Hi ha gent molt
simpàtica. que fa gràcia, i d'altra no
perquè que ès una mica pesadeta. Hi ha
de tot.
- Per quin nom et criden?
Normalment per Salvador. però. per
sort. distingeixen que el Marc Cartes no
ÚLTIMA ENTREVISTA DEL MIL'LENI
pot ser el Salvador. Alguns m'insulten i
ho fan una mica de "conya".
- Quins projectes tens?
Aviat estrenarem u'na obra al Nacional.
que es diu L'estiueig, un ·clàssic· de·
Cario Goldoni, dirigida per Sergi Ilelbel
i continuar Ja sèrie.
- A on vols arribar?
No tinc cap meta. La meva meta és
continuar treballant i poder viure tota la
vida d'aquesta feina.
- Què aconsellaries als que voleo scr
actors?
Els aconsellaria que ho provessin, que
anessin a l'Institut del Teatre, que feSSin
cursets...
- Però no é$ tan fàcil entrar a
l'Institut...
Jo no hi he anat Vaig fer cursets durant
molt temps i vaig anar a molts càstings
fins que em van agafar i vaig començar
a treballar.
- I t'has de preparar molt el cos, per
ser actor?
Si el tens preparat millor. Pcr exemple,
un professor si està físicament més
preparat pot donar la classe dret i. és
més agradable que pugui passejar per la
classe, que no pas que estigui tota
l'estona assegut. Però també pot ser un
bon professor si està assegut darrere la
taula. Com més coses tinguis millor. per
la vida en general.
- Ser actor de cine o de teatre exigeix
una preparació diferent?
Sí, el millor és preparar-te com a actor
de teatre. Diuen que qui serveix per fer
cine no serveix sempre per fer teatre i,
en canvi. diuen, que qui fa teatre pot fer
cine. Ara bé jo crec els dos són vàlids
igual.
8
- AI principi teoies vergonya de sortir
a l'escenari?
I tant, molta! Quan fas una cosa nova,
t'ho· passes molt malament. Has de
superar aquestes pors i treure importàn-
cia al que estàs fent. Jo encara rio ho he
aconseguit del tot.
- Si no fossis actor, què t'hagués agra-
dat ser?
No ho sé. No en tinc ni idea. Bé, jo de
petit vaig començar fent música amb els
meus gennans, potser hauria acabat sent
músic.
- Creus en l'amor etern?
Sí, com també crec en l'amor a quarta
vista. Si una parella s'entén, s'entendrà
des del primer dia, però, si no s'entén,
no s'entendrà mai.
- Com explicaries a un uen petit què
és la mort?
Intentaria explicar-li que després de la
mort hi ha el mateix que abans de.
néixer.
-
ÚLTIMA ENTREVISTA DEL MIL'LENI
- T'agradaria tenir fills?
Sí, i tant !! Però no saps si en tinc o no...
En tens? uNo Cho diré». No. no. no en
tinc.
- Defineix-te amb una paraula.
Mrnm.:. "Vi-vi-dor".
- Un defecte.
Mandrós.
- Una virtut.
"Vividor" Ja,! Ja! Ja 1...
- Un grup de música.
Prince.
- Un vici?
Per exemple, fumar.
- Què et fa riure?
L'humor anglès.
- I plorar?
Les injusticies, i la intolerància.
- Què és el que DO t'agradaria que et
fessin? .
Que em separessin çlè la meva famípa.
- Ull bon motiu per fer.

Que el que e:ls interessi de tu siguin
coses banals.
- Un esport.
Per jugar. m'agrada el waterpolo i. per
veure per la televisió. la petanca.
-1 per fer-les?
Que les que els interessi sigui la feina.
que estàs fent
- L'últim llibre que has llegit?
El Petit Príncep.
- Un color.
Depèn, depèn del lloc i del momenl
- Un somni.
Que t'expliqui un somni meu?!!!
No, un somni que tinguis... qúe pugui
continuar sent tan feliç com ara.
- Un malson?
Perdre aquesta felicitat que tinc ara.
- Creus en Déu?
No, no crec en Déu, en el que vol dir
Déu cristià. No tinc cap creença
religiosa.
- A Catalunya en català?
Sí, és clar. Si es pot parlar millor, però
si t'entens en castellà ja està bé. La
llengua oficial de. Catalunya és el català,
però si ens podem entendre amb més
llengües millor.
- Ets mentider?
Pot ser.
- Reis Mags o Papa Noel?
Reis Mags."""
- Una sèrie?
Plals Bruts.
- Un heroi real?
Mmm... Gandhi.
ZApping de Canal +.
I per acabar... pots confessar-Dos
algun secret de Laberint?
Millor programa de la tele? Mmm... no. (S'havia de provar!!!)
. ., . , ..
I - .,., ......
I ni'" !/. t¡.:.J .k/.t. ;.¡ ;:¡ Vio!C!aCELAYA, Rosi
l
i' .¡, ,,;¡. t"1 Neus PUlG I Helena TODQ
¡ " '11. ,10 ..... ',c4' 1'41 .
i 1•• 1> I ." .,..:
j 1'.""'" i .i;· '1" 'j
I
. JJftl.,.,. ., ¡, '.'., ,...
'I •
, '
- Un heroi irreal?
PeterPan.
9
COL·LABORACIONS
Estudiant de l'.institut, estàs apunt per a solidaritzar-te?!
Esperem que sí perquè ja fa uns anys que es realitza aquesta campanya i
suposem que ja n'estàs assabentat i que ja deus tenir guardades caixes i caixes de
material reciclable. Oi .que si?
Però per aquells despistats que no sàpiguen en què consisteix aquesta campanya
pareu atenció:
Per a nosaltres és un honor anunciar-vos que la campanya MÀ. OBERTA, que
es realitzarà els dies 2 i 3 de gener de l'any 2000 (Jubileu), consisteix en la de.
material reciclable com paper, 'vidre, baleries... (però ferralla NO!). Un cop s'ha acabal
la recoHecta els materials es porten a reciclar i els diners obtinguts. s'entregu.cn a
CÀRiTES PE CARDEDEU que és qui s'encarrega de repartir-los a la gen!, més
necessitada de la riostra vi la. ' ' .
Com que és ¡'únic acte solidari que fan els joves del poble us demanem Ja vostra
coHaboració ajudant"a recollir per les cases del poble o bé portant el que tingueu qile
ens pugui servir als punts de trobada que hi haurà a cada barri (vegeu l'horari adjunt), O
bé, si encara sou més solidaris la gent que treballa en aquesta campanya, portant-ho
directament darrera de l'institut. Vosaltres trieu!!
Si voleu també podeu col, laborar-hi econòmicament adreçant-vos al compte:
125-1-13078-76 de "La Caixa".
Si teniu alguna qüestió per comentar, a la festa de Nadal es farà una xerrada
explicativa on es donaran més detalls. També poden resoldre els vostres dubtes sobre la
campanya o recollir els vostres suggeriments per millorar-la, la Marta Rerrero, de lr de
batxillerat C, i la Judit Pinós, delr de batxillerat B. A més. si alguna persona té mplt
d'aquest material, us demanem. si us plau, que us dirigiu a les mateixes persones.
,

2GINrR:
;«-fl (entrt' Òt'l poble
:;< ta. R¡ef(>.
. :f( """
'LLUMS'
3CEllER:'
"*
*G........ /
&1\_ \li5ta.
.
Solidaritzarase un cop al l'any no
costa res!!
10
COVLABORACIONS
Recopilación de sentencias y frases curiosas.
"Un buen viaje einpieza con unos buenos mapas"
J qUi ens ho pol negar? Doncs si és així, acceptem l'oferta amb entusiasme,
tra/em les amarres, hissem les i iniciem aquest insòlit ,viqtge. Solquem les ones t!e
paper blanc i travessem tempestés de paraules...· .
- Capità, capità! Quin rumb seguim?
- Ai, grumet... l Això depèn dels que ens llegeixin.
dar gracias cada día por las
enseñanzas recibidas."
"DebÈmios salir de nucstro nidita:
Cataluña."
"Oebemos usar pegamento para tener
una mejor cohesión."
"'Ya casi estamos al final de la coreida
de hoy.';
"Van a arrancarte una mano sin ponerte
sinestesia (anestesia). .. j Aaaargh!n
"Existen atras libros ademas de los
libros de texto."
"Para ser sastre se necesita pic(il:'a, papel
y tijeras. ¿Para hacer qué? El papel y las
tijcras ya se sabe. la piedra... que cada
cualla use para lo que quiera."
"La mosca se quiere comW1icar coruni-
go pero ya no te dejú",
"Uno, .dos... Uno, dos... Probando...
¿Me se oye?"
"A 10's quê les gusta la micrda estan
,
aqui dentro; y lo diga así de claro, en
castellano."
<CA veces pienso que soy un extra-
terrestre,"
"El que Wl elefaníe barrite viene a ser lo
mismo que el que yo hable. Lo que esta
claro que no vay a hacer es mover la
trompa, porque no teogo."
"Mary Pierce: vaya tipÓ tiene la tia!"
"Si levanta un deda, ¿estoy pidiendo un
donut?"
U¿Y si guo la mano y levanto este
deda?"
"Dejamos esta calumnia ,vertebral para
atra día."
"No creo que nadie invente un gallo que
diga kakaraka, pòrque entonces seria
una gallina."
"La idea es la misma en la Coctiinchina
o en Ja Chinbambas."
"No sé como se d¡ce mesa en chino Y.
verdad, tampoco me importa mucho..."
«¿Todo el mundo lleva un gato en el
coche? éreo que no. Y menos dentro de
unajaula."
"Dos mAs uno son tres. [... ] No sé
muuchas matematicas. pero me
defiendo."
"No sé si significa tomarse una
pastilla cuando toca."
"Se equivocó la .wJoma, se
va... y yo; ·qu'e sdy 'el palomo de turno,
voy y también me equivocó. ,.
"Es eso del "me se" y del "se me."
"¡Àngel! ¡Que te voy a cortar las alas!"
"Olla. perdón, avió" a reacció":'
"Pro/esor: -Si los pronorilbres que van
detnís del verbo se llaman enclíticos.
¿cómo se llaman los que van delante?
A
Un alumno: -jDelanteros!
Profesor:
,
-
Extraído de las c1ases de ¡engua española de PrÍInero de 28 de
setiembre hasta el 4 de noviembre. por Laura Latorre, Carles Mitjà, Silvia Alccízar,
Igwízel Pac y Dani S61er. .
11
COL·LABORACIONS
-==:=
TROBADES INESPERADES
. To.t ple de fum quan vam arribar), entre aguella boirina, travessàrem un
estret P?Ssadís, que ens ,dugué fins a una taula allargassada i ben de la
qual viuTI ,seure. Des del lloc que vaig ocupar podia observar. ben bé tota la
meu nonlés hi havia una altra taula buida i una porta de fusta soyint es t'ancava i·
s'obria perquè conduïa a la cuina. L'habitació on romaníem, no era g;iire &rarl,le:s pà'rêts
blanques estaven ornamentades amb uns mobles i uns quadres que donaven un estil
rústic al i un parell de finestre,s mig obertes i amb unes .cortines {¡ues que
deixaven èntreveure la silueta de la ciutat que s'amagava ai darrera, en aquella
sala el fwn era el protagonista. Un cop a la cadira va fer que el,!I' girés i P9der
observar dos caps petits que feien enrenou allà a la vora; eien dos nens rossos que; amb
unes grans rialles, jugaven i corrien entre les taules. CridaveQ. i'atenció de la resta de
que, quan els. miraven també somreien, com si aquells do's infants els fessin
recordar algun moment feliç. .
Recordo que feia calor allà dins, però la gent no se'n pre·ocupava, ni tampoc
fum perquè seguien fumant tots engrescats mentre parlaven entTe ells. De' tant, en úliü,
(es seves converses eren interrompudes per les inteJVencio)lS q'atgun dels caIJ!.prers
que·· voltaven arowlt i avall amb mans plenes de prats, safates, ampolles... :
«Necessiten alguna cosa més?", "Què voldran prendre de postres?", "Els 'porto; els
o, fins i tot, "Em permet, senyor?" i llavors havies de moure't 'per tal que el
xicót"pogués passar fins alguna de les taules del foris. ,-
Davant meu s'havia assegut una cosina meva a qui !J1ai vist
l'ac;abava de conèixer a la PQrta del restaurant. Era una noia jove, amb el cabeU arrissat i
agafat en una cua mig desfeta, vestia una roba de colors llampants que donava un toc
alegre al lloc, es veia molt desenfadada, Des que vam seure no havia de ni
W1 moment, treia conversa de.l detall més insignificant: tant podia parlar de quelcom
transcendental com explicar la posició dels dits. per tocar l'escala del mi amb la 'guitarra,
i feia que quasi bG ni .l'adonessis de la resta de o que t'envQltaven. Tenia
un caràcter ben pecuUar, absorbia l'atenció de tot aquell que atnb i
gesticulava ta,l fonna que; feia que qualsevol cosa fos i interessant. De sobte
em àdomir que la taula del mel,l davant era bu.ida, Aquells dos nens i el& se,us pares
ja havien ·marxat, ja es sentien els crits dels noiets o la mare dient: "Voleú fer el
favor d'estar quiets! Que no veieu que aquesta gent ha vingut a dinar i
els destorb;eu?" .
.I llavors vaig sentir que aquella boirina, que cada cop era més (,iensa, no
deixava tenia els ulls humitejats i alguna llagrimeta, de vegades, rodolava
galta La imatge d'aquella habitació ro'arribava distQrsionaçla, no podia veure' amb
tota claredat aquells dos horpes de negocis asseguts a la taula f9dona i petita del fons
que assaborien els seus cafès mentre devien tenir una conversa aferrissada sobre Ja
cotització a la borsa o els beneficis de l'empresa, o potser aquella parella jove de la
taula del costat que sovint es deien vés a saber quines. coses a cau d'orella, Va ser
de eixugar-me una d'aquestes llàgrimes, quan yaig veure que ja b.avíem acabat
les postres i, fins i tot, els cafès f que ja era hora d'aixecar-nos i abandonar nosaltres
també aquell lloc. . .. '.
ReIg. BLASCO
·s ' .. ..,
'c
COL·LA.BORACIONS
. . .. .
EL GOS D'ÚN AMO
, "
.. "Ja sé que el-teu'cexvell no és capaç d'entendre una sola però a algú he ,
les rpeves Ahir va ser un dia història.
qU(f un vídeo i presentar-Ja com a treball a J1escola? Doncs em van·
pos.ar un perp'el pitjor va ser quan em vaig declarar a la" Sara perquè es ya posar, a .
riure i.c;:m va. dir que ja sortia amb l'Àlex. A més aquest energUme.n de l'Àl.ex... quan'
va,ig èl vídeo que tota la clas,sÇ: se n'enfumés,i sempre rient de mi."-
No sé çqm ve.njar;'"me-de tot el que m'ha fet. Ah, i Wla altra cosa, l,a, pro(yssora dit
que he de el treball del vídeo. Ja és frustrant que et posin l!n'zero; però encara ho
és més que' te;l posin dues vegades." .'... .'
..aquest sennó .em vaig fixar en com estava trist el meu am.o.
Pobre fa temps.;que no el a somriure. Encara que no hagi d.el CJ,ue ha. dit, .
crec que el meu amo és bastant savi. Segons les meves i experimentades hipòtesis
que Almenys jo faria aque.sta cara si ·no volgués menj;p-
a .',ni fa anys que em baratQ i res de de
veritat i ell amb ànsies de bon menjar). Tot i que és desconsiderat amb mi, és el.meu
amo) ¡: ',' . . . , ' .
. " pona estona pens:;¡.nt i donnint a la meva catifa p(eferú:ta, vaig
popria rèr-lo' fe.liç i vaig d'una que de tarÚ en tan(passa i
que per .estrany:;¡. que sigui és veritat: De tant en tant, quan em quedo a dormir a fora,
quan enm desperto cap a quan se sent Wl animal molt cridaner, veig un home que ve
amb Wl; .. com.ho dÍria... bé, una cosa molt estranya que tota l'estona rugeix.
home davant dè la porta del jardí, baixa de la cosa i un paper balnc dins d'una
caixa que té un forat. Quan el meu amo es despreta sempre obre la caixa on l'home ha
posat e's papers i, si el meu amo veu un paper a dins de la caixa, C-$ .posa molt content i
va corrents cap a. casa.
Reflexionant aquest fet vaig posar-me a planejar com podria dur a terme eJ
meu pla. El pla consisteix en agafar W1 tros dels papers amb to grisós i aQ1b alguns
dibuixos que sempre li agrada veure a un gran que 't:amb.é viu a casa meva -per
cert cada dia en porta un de nou-, anar a fora i pujar a la' tanca --el que s'ha de fer pels
amos- i amb un extraordinari acte de malabarisme posar el tr9s de paper a la caixo on
aquell home papers blanc.$. Així l'endemà, quan el meu 'amo vegi el tros de paper a
la caixa es content. Tan bon punt ho vaig tenir tot preparat ho vaig dur a terme
amb penes i treballs, però estic molt orgullós dê Ja meva feina.
.'.' .. ., .
,
13
I
COL-LABORACIONS
Em vaig 'quedar tota la nit a fora i a l'endemà, com és natural, el meu amo va
sortir a mirar si hi havia res a la caixa. Amb gran sorpresa vaig adonar-me que no
s'alegrava de veure el meu paper sinó que feia cara d'estranyat. Devia ser perquè el
paper que li vaig posar no era tan blanc cQm els que hi posava aquell home estra'ny? A
aquest noi, qui l'entengui el compri." ._ J'
"Ep!! Desperta, ganduL T'he .d'explicar una cosa estranya' que m'ha passat
avui. Avui, com cada dia, he anat 'a si hi havia" i amb gran sorpresa hi he
trobat un tros de paper de diari' que explicava l'a(gulJlcnt.cj'una nova pel-líeula: Els
protagonistes són dos enemics_o i un li pren la xicota a ('alt:re"i el fa quedar malament a la
feina. L'altre, per venjar-sc, investiga la vida i el fa quedar malament gravant coses
de la seva vida amb lIDa càmera de vídeo. Saps significa això? Ja sé corn venjar-me
del galifardeu de l'Àlex: el gravaré en una situació. compromesa i faré servir la gravació
pel treball que em van fer repetir. Així el veurà tota la classe. Això també significa què
tinc un aliat al col'legi, si no qui em voldria enviar un tros de diari?"
Aquest cop tenia tanta son que no vaig tenir temps de fer cap sàvia hipòtesi del
que m'estava dient. Però podria tenir una mica de consideració amb els que estan fent
una becaineta! Vaja manera de despertar la gent!
Fa un dia que no empara de passejar (mira que feia que nò 'èm treÍa.;'a
passeig! Quina dèria li haurà agafat?), Tot va començar quan va atribar del 1Ioc que vc' ,
cada dia, va agafar una caixa' negra amb un vidre rodó àl davant, em va lIigar'amb ni:
corretja i vam sortir corrents. Mai m'havia cansat tant. Corríclñ i corclem fins"que
veure un noi que anava tranquil-lament capa a casa: i ens vam posar a seguir-lo. Llavors'
el meu amo va dir: "Ja el tenim aquí." Acabava de dir això quafj aquell noi va j.
va dir: "Què fas seguint-me a'mb' una càmera, Manolo?" Liavors el mêu'·ani.o 'va'
contestar: "NO recordes que he de tornar a fer el treball del vídeo, doncs 'una
pel'Ucula del meu gos i així també el trec a passejar. I no et segueixo.' Ha sïgut una
coincidència que anés darrera teu," Aquell noi va dir: "Manold,ja tinc ganes dé veure la
teva peHícula", i es va posar a riure, .
Després de la cohversa amb aquell noi, el meu a'mo estava',molt enfadat com si
l'hagués ofès el que li havia dit aquell noi tan simpàtic, He' de reconèi,xer qué:el meU
amo és una mica excèntric. " .• .
Vam continuar caminant fins a casa d'aquell noi. A mi em va llígar, en' un, arbre'
que hi havia a sota d'tina finestra on el meu amo 'es ya enfilar i va' començar a rriirar"per
la caixa negra que portava, De tant en tant deia coses en veu 'baixa que éncara podia
sentir: "Ei, està mirant els Teletubbies, Ara està jugant amb ninots,' Està llegint un conte
per nenes de tres anys.. ,"
L'endemà, comja s'estava fent habitual en ell, em va despertar en pla l?èstia. Em
va començar a explicar coses i més coses.. _ amb les ganes que tenia de fer una
becaineta, .
"Ha horrorós. Bé la primera part ha anat perfecta: En veure el vídeo 'tota la
classe se n'ha rigut, fins j tot la professora m'ha posat un suficient perquè deia que era
força divertit. Però en sortir de l'escola l'Àlex i els seus amics m'han estomacat i no
m'atreveixo a tomar a l'escola... Què faré?" '
Va estar plorant una bona estona, però jo me'n vaig anar a fora: tothom té dret a
dormir, ilO?
-
I
Toni Silvestre
..
..
EL MÓN PER UN FORAT
. '
I
I
=
VENÈCIA: UNA CIUTAT QUE REMA ENTRE DOS SEGI,ES
.. .' "
Agafant el llistat de le.s ciutats més visjtades, Q la 'V' hi tróbem: Venècia, un
ciutat que, rema entre dos segles. És visitada per 7,5 milions', de 'turistès
internacionals cada any que, amb les noves tecnologies japoneses, fotogr,afien i filmen
. . -, '-'
lo"ciutat de- dalt Q baIX. La ciutat compta amb 118 illes, 177 canals i 400 ponts.
Històricament. en el xn, era el centre de embar<;acions portuaries
europees, s'hi intercanviaven espècies, sedes, i altres productes.
Quan es va a Venè'cia, el primer que s'ha de fer és deixar el cotxe o el
en el gran aparcàment de IQ cíutÇl.t. Els venecians no
ut'¡¡itzen l'automòhií, però', això sí, la ciutat 'es col-lapsa d¡àrlóment .de
vehi.cles forasters. Què passariç SI a la Ciutat Comtal ens un. dia.
sense metro? Seria un caos general. El mateix passa a Venècia. El seu
transport públic i imprescindible és el vaparetta, o Q.utobús aquatic té la,
mateixa funció que el nosfre company subterrani, però viatge és molt 'més
agradable i entretingut. Un cop a dins, es pot notar clarament qui són els
paisans i qui els turistes. Més que res perquè els primers seuen a la part
superior, i els últims surten a cob'erta_ Hi ha tot tipus' de les
executives amb presses que estan dretes tot el recorregut, la gent.d'edat
que busca un buit, els joves que es dediquen a tirar brossa al candi, .els
turistes alemanys o polonesos, que després' de la ressaca, fan la becaina,
etc.
A mesura que anem. tirant, arran del canal hi ha tota una sèrie de
m?nsions que de dia conserven el seu aire artístic i:,!,onumental, però que
nit < amb alguna llum oberta, desperten misteri i curiositat a més d'un. Si
de triar entre navegar de nit o 'de dia, triaria de nit. E'I canal està .en
calma i ciIlid (sobretot si és estiu) refresca i t'aireja. que hem.
de'vigilar és de no tallar-nos el cap enpassàr sota els arcs d'alguns ponts.'
Un edifici curiós és l'Antic casino. L'únic accés possiple és amb vaixell'
com tots els altres edificis, però aquest, amb totes les portes i finestres
tancades, et fa pensar. En els seLis temps, s'hi devi.<:n fer grans espectacles,
mafiosos, riques vídues, multimilionaris estrangers, ...1 com no, el mític
misteri del fantasma de la Òpera, que es passeja pels canals de la ciutat
amb la seva pòHida màscara i el vel negre.
Segurament, durant el viatge, ens avançaran taxis aquàtics, que
portaran famílies nombroses, o turistes que volien gaydir d'un
recorregut personal. Tampoc ens hem d'estranyar dels actes musicals de les.
gòndoles; mítics vaixells venecians, que transporten, com en les pel-lícules
romàntiques, a parelles d'enamorats. La vestimenta dels 408 gondolers
venecians és uniforme: pantalons blancs, samarreta de ratlles blanca i
15
EL MÓN PER UN FORAT
.
vermella i barret. Tot i que alguns van amb pantalons negres. Els preus dels
viatges en gòndola són elevats: 1.500.000 lires mitja hora (aproximadOl;,ent,
100 lires equivalen a 1 pesseta). S'entén, doncs, l'eufòria dels passatgers
en un sol taxi, que intenten apurar al màxim el cost de, les vacances...
L'última parada ens deixa a la Plaça San Marc emmarc.ada per
l'església i els cafès Quadri i Florian que competeixen, més que en
la música i en les cagades dels tol oms. Un te complet amb dret a violí surt
per unes 3000 pessetes. És tot Un atreviment convidar als amics! L'església
de San Marc és molt espectacular, La façana és molt viva de colors i
formes, amb lleons de ferro, àngels d'or, etc. AI costat, hi ha una gran tor'fe'
a la qual alguns pugen...en ple èxtasi turístic. Està formada per una' bola'
d'acer i un rellotge. Situar-se al mig de lo plaça és tota una experiència. 'Et
sents envoltat per moltíssima gent, molta música, paradetes de souverÍirs t ..
la gran columnata que encercla la plaço. ' ., '.'
Et pots perdre molt fàcilment perquè tothom va al seu aire i, al final,
no es troben, Si et perds pel mig dels carrers, trobaràs una botiga rera
l'altra de peces decoratives. Però aquestes peces no són habituals: estan
fetes amb pedra de Venècia que és cristal'lina, de molts colors:
Ningú surt' sense haver comprat el mínim detall. Per si no hem ga'srat prou,
passejant trobarem parades ambulants de bosses que intenten imitar 'Ia pell
de qualitat, però que es queden amb l'intent. També hi haurà el veneCfor de
flors que ens regalarà una rosa per ser "la jeune mas bella de Venice': o la
noia més maca de Venècia.
Geogràficament, cada any, la ciutat s'enfonsa un centímetre, però
últimament, amb tant turisme, aconseguiran el que en aquests 10 segles. no
han fet les aigües de l'Adriàtic, ni Atila, ni Napoleó, ni l'eclipsi del mil'leni.
Ens queden poques possibilitats de veure Venècia en la seva m'àxima
esplendor, ja que s'ha estudiat que d'aquí un temps pràcticament
desaparegui. Una altra opció és quedar-nos amb l'anunci Nescafé Cappuccina
on apareixen els gondolers, el canal i el lema: Deliciosa, cremosa... per'
disfrutare a tutti plenni, com Venècia...
o-o ,
16
r"
f
f
!
I
I
:j
I
I
i
1
j
¡
,
¡
,
,
,
;: ,
I
1
.,
--
'. '
EL MÓN PER UN FORAT
==¿
ISRAEL,
UN PAÍS PEn. LA PAU?
L'estat .d'Israel, creat per l'ONU, es va proclamar independetit perta! de
fer arribar la pau a!s pobles israelians i palestins. Avui cinquanta anys més
tard, aquests dos pobles encara li donen les gràcies per aquella magnífica
,
decisió.
. El problema entre les dues ètnies començà al segle passat. ",Els primers
movirnepts 'sionistes, organitzats a ¡'entorn de Ja idea de "¡'estat jueu" fonnulada per
Theodor Herzi (1860-1904), es van manifestar al segle XIX j. reivindicaven el dret a
èsta1)lir·se,a PaLestina, bressol dels seus avantpassats. Les primeres comunitats agricoles
es van jnstal·lar a la zona el 1889 i. el 1920. la població jueva a Palestina arribava
85.0.00 persones. La Societat de Nacions va donar suport a aquesta ocupació progressiva
i cada cop, més jueus emigraven cap a ['estat palestí. Davant '>arribada massiva de jueus
a Palestina en l'època de persecució nazi, (a Gran Bretanya que tenia sota el seu control
aquest estat n'aturà la immigració. Aleshores els jueus es van organitzar en grups
guerrillers i els àrabs començaren a manifestar el seu rebuig cap als jueus per l'amenaça
que suposaven. Incapaços de controlar la situació, els britànics van delegar l'afer a
l'ONU que disposa la participació de Palestina en dos estats diferents.
El 1948 es va proclamar la independència de l'estat d'Israel i, alhora,
la prÚneia gúerra àrabo-israeliana. Israel la va guanyar i va ampliar es seu
L'estat palestí va desaparèixer i Jerusalem va quedar dividida: una part jueva i "l'altra,
àrab. 'Més-'tard va ser incorporada a l'estat israelià. Aquest derrotà, en tots els fronts, els.
exèrcits d'Egipte, Iraq, Síria, Jordània, Líban i Aràbia Saudita. Així s'iniciava una llarga
sèrie de conflictes que encara no s'han acabat i que converteixen la zona en un dels
centres de tensió mlmetia!. A conseqüència de la guerra 'Bels Sis Dies (1967), més dc
600.000 pàlestins es van quedar sense llar, 300.000 palestins més hagueren d'abandonar
les seves cases, molts viuen en camps de refugiats j són un dels aspectes no resolts del
problema'
El 1969, grups de guerrillers palestíus van crear 1'0AP (Organització pèr
l'Alliberament. de Palestina), que el 1974 va ser reconeguda pels països àrabs com a
únic representant del poble palestí. Avui, encara l'Orient Pròxim constitueix un fQcus de
tensió permanent. Continuen les baixes per part dels dos pobles: Gràcies ONU!
CarJos.Rive(a
17
,
18
Acte oficial de la inauguració.del nou
eçlifici de, l'institut. Hi po.dem
Mercè Baijau, la primera directora que
va saludant el
de la Generalitat de Catalunya!" Jordi
Pujol (molt més jove, amb, més cabeLL,
amb menys arrugues... ). També hi ha
l'honorabJe, i invencible, alcalde de
Cardedeu d'aquella època, el senyor
Ramon Comes (El coneixeu?) i. en
Francesc Viñas, l'actual, director del
nostre institut, que en aquell, m,oment
1 també ho era (Quina coincidència, no?
Tot i que ens han informat que entre el
curs 198N33 i el 1999-00 n.'hi ha hagut
molts d'altres), vestint un wliforme
força usual en les cerimònies fonnals
d'aquells anys.
Aspecte de l'institut el dia de la inauguració de l'edifici dels dominics (6 de
novembre de 1982). El nostre institut ha canviat molt durant aquests anys. Com podeu
veure en la imatge. hi falten les cargoleres. Fet que. si us hi fixeu, dóna una sensació
d'espai, de Ilibenat, de no estar tan controlats. La porta també és diferent. En. general,
l'institut ha fet un canvi i sobretot ara. Si comparem aquesta fotografia amb una
d'actual, veurem que l'únic que es continua mantenint és el rellotge, però aquest també.
ha canviat una mica ja que no marca un quart de set com aleshores sinó les ·set.
EL TÚNEL DEL TEMPS

EL TÚNEL DEL TEMPS
-'54 ...
\
I
I
Imatges d'uoa festa de Carnestoltes.
Sisier Act? No. la paraula més adient
que li podríem posar és pf.lròdia (més
que res perquè aquest centre ·abans era
un convent, com tolsja sabeu).
, .
Desconeguts!! Tot· i que costa de
creure, els professors també són capaços ,
de disfressar-se i passar-s'ho b.é. Potser '
no els conegueu tots. Hem intentat
esbrinar qui s6n. A asseguda a la dreta,
hi ha la Ne,us Aller,.a1 seu costat l'Anna
Estany i l'Angels Maristany, 1. .. assegut
a ['esquerra, hi ha en Miquel de
ciències. Això és tot el que n'hem pogut
treure de la nostra investigació els
altres. Esbrinar el nom dels alt(es ho
deixem a les vostres mans.
Els cavallen. Aquí on els veieu són d o ~
professors camuflats .dins d'aquestes
disfresses tan elaborades i inspirades en
['època medieval. Al fons de la foto,
veiem l'edifici antic. que li dóna un aire
d'antiguitat. Les finestres grosses
semblen quadres de l'època i les petites.
les babitacions de les princeses verges.
l
19
:!
I;
~
I· ,1
"
EL TÚNEL DEL TEMPS
. '.
"' ,)
Sala d'actes o "Lo que el vieuto se lIevó". Tal com: 9!u el títol de.la fotografia és' una
de les tantes coses que vam tenir i que ja no tenim. La veritat "és que el alumnes
d'aquella època no espodien queixar perquè tenien un espai per activitats lúdiques. eia
força gran i hi cabia molta gent. Alas alumnes actuals en agradaria que en un futur
pròxim poguéssim recuperar aquesta sala.' .
Dinar de profes. "La merendola" Mentre nosaltres ens matem a casa fent treballs i
deures, ells s'ho passen d'allò més bé als dinars. No hi falta res: menjar, beguda
(alcohol?), companyia i... No direm res més perquè després hi ha quiexes.
20
oq
"
EL TÚNEL DEL TEMPS
"UNA DE LES MILLORS ETAPES DE LA MEVA VIDA HA ESTAT
ESTUDIAR A L'IESe."
,', " ,:. .,
L'Ester és del seminari de TecnoJogia, té 27 aoys, fa tres anys que dOD';l
classes a l'IESe i, en va ser alumne durant uns anys. dóna classes de quart "
d'ESO i fa un crèdjfvariable de segon. .
, '
!
""
1
¡
.,
- Quina va ser la t.eva experiència a
l'IESe com a alumne?
- Molt bona. una de les millors etapes
de la meva vida, m'agradava estudiar.
- Hi ha actualment algun pr'oressor a
l'IESe que també hagi estat profes-
sor teu?
- Sí, o'hi ha molts, com ara la Isabel
Garcia, en Martí Casadevall. la Isabel
Cerdà, la Montse Bachs, en. Francesc
AHès, en Miquel Meneia, en Jaume
Ginovart...
- Et preocupa la teva imatge a
l'IESC?
- Penso que és important com a punt de
referència.
- Com penses que és?
- Molt variada"
- Per què t'interessa t:mt la tecnolo-
gia?
- Perquè s'estudia la part pràctica de la
vida entre altres coses i perquè es una
matèria ilillovadora.
- Si poguessis escollir una altra pro-
fessió) canviaries ?
- En aquest moment no. Perquè penso.
que encara em queda molta vida
professional.
- A quin tipus d'alumne t'agrada més
ensenyar?
- Als més grans de l'ESO mentre siguin
espavilats, sense ser repel'lents i no
necessàriament bons estudiants.
- L'ambient de l'institut ha estat sem-
pre el mateix?
- No, en els últims anys ,sfha convertit
en un centre molt i ja ·no el
mateix.
- Trobes que hi manca alguna cosa a
l'IESC?
- Si, penso .sue hi falta ¡'entorn que
tenia quan jo hi estudiava.
- Què en penses de les obres?
- Em sembla que s'han carregat el caris-
ma del centre.
!
.L
Una noia amb ganes de tirar endavant sense presses i amb les coses molt clares ens
ha eXI)licat Ja seva experiència a l'IESe com a professora i com a alumne. '
...
Marcel Safont i Xavier Muñoz
-
21
.'
"
il
,
- ,
.. _--
EL :n)NEL D.EL TEMPS
..
"Tots els alumnes es pensaven que era un professor"
Com que aqu(}st any es commemora el vintè aniversari del nostre cenfre, hem volgut
un dels. que n 'ha estat alumne: l'Enric Masip. El coneixeu? Segur que sí
perquè, a més d'ex-alumne de l'lES Cardedeu, ésjugpdar d'handbol del CFBarceJona.
Hi hem parlat dels seus records com a alumne i també hem indagat en 'la pe;sona que
s'amaga darrera d'aquest popular esportista.
o Quins cursos vas estudiar a Cardedeu? Època, any...
Hi vaig estudiar primer i segon de BUP, del 1987 al 1989, però ho vaig haver de deixar
perquè.no c.oTIJ.paginar els dels entrenaments i els Tampoc se'm
van donar gaires oportunitats, pOtser perquè fonnava part de la selecció.
.
• Quins professon/es recordes?
Òel pr;ofessor que tinc més bon record és d'en Galera, potser perquè era el més jove,
(!isfrut'ava de la seva feina i també perquè jo era més gran que els meus companys. Fins
i tot a fer algunes classes. TenJem en comú la passió. per: l'espoTt...peis altres
no puc dir que en tingui cap record perquè han passat molts anys i «m'haúria de posar a
· ...." .
pensar-hI ...
• Recordes alguna anècdota?
El primer dÍa.de curs, jo ja tenia. 18 anys, vaig arribar amb cotxe i tots els alumnes es
que era Wl professor. Quan vaig seure a la classe amb ells, em m.iraven amb' .
ulls estranys i deien: <eh, què hi fas aquí? Au, posa't on et toca!".
';, gas tornat a veure els companys?
Sí, un que es deia Viliegas que quasi tenia la mateixa edat que jo i vam cOMectar
fàcilment.
• Quins records tens de. l'Institut'!
Després de suspendre a Cornellà, em vaig oferir voluntari per anar a fer la mili i més
tard vaig reprendre els estudis a Cardedeu amb molta il·!usió.
" Es feien acampades,.esquiades, viatge de fi de curs... ?
Jo no en vaig fer cap. Si se n'haguessin fet. tampoc hi hagués anat, ja que no pintava
res.
o Com eren les festes?
L'única que recordo és una setmana que fèiem... ah, sí! la setmana cultural. Estava molt
bé, perquè s'organitzaven moltes coses. la gent hi anava quan volia...
" Feies moltes campanes?
Sí, molts cops arribava d'entrenar tard. estava molt cansat i no tenia ganes de fer deures
i llavors no anava a classe.
22
I
I
J
I
!
¡
I
!
I
I
J
I

,I
i!
'I
I
j
!
¡
"j
¡
-I
l
¡
,.
·ï
EL TÚNEL DEL TEMPS
PREGUNTES PERSONALS:
o Programa i sède preferida?
Programa Malalts de tele;'1 les sèries rio
tes segueixo, però si hagués de triar-,
escolliria Plats bruts.
e Defineix-te en una paraula.
Doncs jo diria que sincer.
• Catalunya, Espanya o Països
Catalans?
Catalunya.
• Què faries si et digúessin que el
món s'acaba eo 24 llores?
Tancar-me a casa amb. els meus: sóc
molt casolà.
o Música preferida.
Supertramp, Dire Straits i, segons el
moment, rriúsica clàssica, rock català...
sóc amant de tot tipus de música, menys
del rock dur.
23
e Creus etern?,
Jo crec que és mi tòpiç;, l'amor
existeix, però cosa és
l'enamorament del principi, i una altra
és ¡'estima que s'acoIJ..segueix:amb. els
anys.
o Espanya va bé?, ' ,
Si, pèrò Catalunya va millor. S'ha de
reconèixer que Espanya és un dels
païsOs"'.èn els quals es viU" millor, 'però
em quedo amb çataJunya
FEINA.:
o A què'aspireu aquèstany? .
M'agraparia sobretot guanyar els'
campionats de la temporada, sempre els
importants. També tinc ço la ment.
d'ahar afs Jocs Olímpics i un OT .'
seria fa'tl41itic. ' ,
CI • Fins.quan.tens el contracte?
Fins d'aquí a cinc anys.
o Què faràs desprès?
Tinc m'óItes coneixences' i vull fer
alguna cosa"a' nivell polític.
o Ets 100% culé?
Sí, .i tant! Fins i tot qua.u. jugava al
Granollers em discutia amb'la gent anti-
Barça,
• . Us tracten diferent per ser
cataJans?
A
$í" sempre hi el,s insults típics, però
cada vegada menys i des de la
populàritat de l'Urdàngarín no tant.
o Com portes la fama?
Bé ja que sempre m'ha agradat que els
'. . .
meus fans estiguessin per ml.
Violeta Celaya, Laia Muñoz 1 Ana
'Veskovic
ELS CONSELLS DE LA IAIA
• •
'IM
Com que hem pensat que sov/nt heu tingut dubtes i no els heu
pogut resoldre per no haver trobat aquella persona adient. Hem
consultat a "les veus de l'experlência'; a les millors iaies de la
comarca, les inquietuds que ens heu fet arribar a la redacció de
la revista.
- Tinc un problema. els meus pares mai em deixen sortir i, si m'escapo.
-"...
quan torna m'obliguen a veure els vídeos de "Médica de Familia", per
aprendre el concepte de família unida. Què puc fer?
r.G.
Hem parlat amb la iaia televisiva i ens ha dit que el millor que pots fer és:
I. Desprograma el vídeo (si ets de lletres ja et passarem el manual).
2. Cada cop que els teus pares surtin, obliga'ls a veure "Malalts de Tele":(per
comprovar que no tots els matrimonis són tan perfecte;). ,"
3. Sortir de casa' no vol dir haver de tornar-hi (ía revista et pot
proporcionar un e-mail d'un càmping, 'Ca la iaia S.A ~ Ella, una gran persona,
et pot oferir una bona tenda).
REVISTA' Si res d'això funciono" no t'atabalis mira't la sèrie, el pitjar que
et pot passar és:
- Un trauma infantil (perà tranqUil un bon psicàleg i un feix de bitllets ha
arregla tot).
- El meu company de· taula a principi de curs, feia graffitis .a les
parets. més tard escrivi!1 cançons a les taules i ara li fa gràcia escriu.re"
poesies als meus pantalons. On arribarà?
T. S.
Ho hem comentat a la iaia artista: '
I. S'ha enfadat molt, ja que d i ~ q u ~ na tens dret a reprimir les habilitats
d'un futur artista (com has pogut... ?)
2. Et proposa que,t'apuntis a un curset de dibuix, que aprenguis a dibuixar i
així, quan el teu company tingui inspiracions artístiques, li podràs tornar el
favor (primer hauràs de fer el crèdit variable 'Després del llapis, què?")
3. També ha dit que, que, que....(aquesta última opció no la .vam acabar
d'entendre... el proper cap, no ens deixarem les piles de la gravadora a
casa).
REVISTA: Has provat de regalar-li un bloc de dibuix? Podria ser un bon
regal de Nadal. . , :
24
,
""'"=-_.. _,
I
I
-,
>
.1
¡
1
i
I
I
j
I
I
ELS CONSELLS DE LA IAIA
En Marc Cartes i en Salvador Borés també ens van fer unes preguntes
molt existencials per al nostre consultori ...
SALVADOR: "Creieu que es pot matar sense estar malalt?"
Li vam explicar a la iaia assassina i les seves respostes van ser:
1. "És clar que és possible matar sense estar malaltl Matar sempre és
possible, qualsevol moment, excusa i persona serveixen per dur a terme
aquest hobby" (haurem de proposar un crèdit de síntesi sabre oquest
tema per poder descobrir millars diversions que cometre crims).
2_ 'rom pot ser que un noi que semblava tan aplicat a les meves classes ara
em vingui amb aquestes preguntes?"(Salvador, que V(1S fer campana aquell
dia?}
REVISTA: Nosaltres no sabem si està malalt o no, però podem assegurar
que està molt bo ehem, volem dir boig.
NOTA : Hem de recordar que la iaia assassina s'ha passat quinze anys
perseguida per la policia i trenta anys a la presó.
,
MARC: "És bo posar-hi xoriço al caldo?"
Ens respon la iaia cuinera...
1. "Sí que és bo, però vols dir que aquest color tan vermellós queda bé amb
la coberteria de plata? El pròxim cop prova de posar-hi mortadel-Ia, fa més
joc amb la plata:
2_ "Una pregunta: Si poses xoriço al caldo, de què et fas els entrepans? De
galets?" (serà qüestió de proposar-ho als del bar.),
REVISTA: l aquesta pregunta emmmmmm, mmmmmmm____ sense
comentaris!
~ =
25
,
r--
I
11
.1
-----_.._------
PERQUÈ?
...
,
PER QUE...???
* Per què a l'institut no Q.i ha hagut aigua durant bona part del trimestre?
És que pqtser el pressupost no arribava per més?
, . ,,'
'" Per què el terra dels passadissos i les aules patinen.tant?
Potser és que està encerat?
'" Per a l' AI'lès els llibres li cQsten una mitjima de 15 i a nosaltres eps fa
comprar un llibre amb cd que en costa 3500?
Potser té accions a la editorial?
* Pet què en Meneia i l'AI'lès porten el mateix maletí?
Potser és que els el regalen els de l'editorial?
* Per què els preus dels entrepans són tan cars si una barra de pa a Ja .fleca val 80 ptes?
És que "els de dels del bar $ón molt e$cassos?
*Per què els paletes només mengen i xerren excepte quan ve el <)efe"?
És que ells tan'!bé esperen que els soni el timbre?
";'., ,'"
* Per què el professor de fÜosofia'«Enrique Martínez" sCqlpre està pensant en menjar?
Potser quan arriba a casa els seus fills ja s'ho han menjat tot?!!
Per.ql!è l'Enrique Martínez.sempre parla dels,seus fills?
Es que no se'ls pot treure çlel cap perquè se li mengen tot el que arrepleguen?
* Per què a l'Institut ara ens obliguen a comprar el tiquet si ens volem quedar a dinar?
Potset és el negoci del segle?!
* Pcr què ningú compra la revista de l'institut?
... millor no conteslar.
'" Per què'la gent entra'amb el casc a dintre l'institut?
Serà per «xulejar"!! !??
;. Per què la gent fa pintades a les parets de l'institut?
És que no hi ha altres ¡Iocs per fer reivindicacions?
26

I
I
j
,
I
,.
'.
, .t
,;'
AMOR: Coneixeràs la
noi/a dels teus somnis,
però serà de Noruega..
AMISTAT: Mira que
bo inteDtes però no hi ha
manera, la gelít passa de
tu.
SALUT: Cada dia tens
alguna"· 'cosa. Ets un
figaflor.
ESTUDIS: Aquest any
les aprovaràs totes.
guei>c aido
PEIXOS:
AMOR: Penses que no,
però tens moltes fans al
darrera.
AMISTAT: Hawàs d.
fer més amics, perquè no
en tens gaires.
SALUT: Non problem.
Segueix així. .
ESTUDIS: Crema les
notes abans d'arribar a
casa,
AQUABI:
AMOR: ATa, de mo-
ment, ho tens molt ma-
gre. Espera potser més
endavant tiJldràs més
ocasions.
AMlSTAT: Ets estí.rriat
per tots", els teus
familiars.
SALUT: Ets "Termina-
tor IV", ves a Hol)y-
wood.
ESTUDIS: Vigila amb
el canvi, quan vagis a
comprar, ja sabem que
les mates no són el teu
fort.
• •
A1\tOR: No sabem què
dir-te. Truca a la Aramis
Fuster, però DO et
pagarem la trucada,
AMISTAT: Ets un mar-
ginat Ho sento! Deixa
de parlar amb el gos.
SALUT: Estàs fet pols,
doncs practica mês es-
port.
ESTUDIS: T'agrada es-
tudiar, però vigila per-
què té efectes secunda-
ris.
BALANÇA: • CAPRICORN!:
SAGITABI:
AMOR: T'enamoraràs
d'una persona "verge"
Al\fiSTAT: Surt més de
casa! Deixa els video-
jocs!
SALUT: Tens una salut
de ferro, mala sort.
ESTUDIS: Vigila amb
qui fas els treball. Nos-
altres tenim una mala
experiència (per-exemple
la Vero: àlias el vir)Js).
e ÀRIES:
BESSONS: rn
VERGE: '-__
AMOR: Per fi us ado- AMÒR: Com un bon
nareu que esteu fets l'un cranc, tu sempre vas
per l'altre. enrere. Aprèn a tirar
AMISTAT: No t'oblidis endavant!
dels que estan al ¡eu AMISTAT: u:Dime con
costat. quien andas, y te diré
SALUT: Vés comprant quien eres." Aleshores,
FRENADOL, que el vi- vés a quatre grapes...
rus està ala cantonada. S,i\LUT I ESTUDIS:
ESTUDIS: No aprova· 'Tantes campanes et
ràs si només obserVes deixaran dos mocs: el
l'anatomia de la teva moc de quan t'enganxen
parella. ; el que s'enganxa al
Kleenex Oa ha arribat
TAURE: li:]¡'h;vem
v
./{( ESCORPí,

AMOR: Has vist masses - MIOR: Vigila amb ci
peHícules de ('Stallooe, AMOR: Coneixeràs l'a- teu ven. pot ser mortal.
no et posis tant a la mor de la teva vida. (o Al\1lSTAT: No facis
defensiva. ' això esperem). tants amics,. no els
AMISTAT: Tindràs AMISTAT: Seguiràs podràs treure de Casa.
problemes, i t'adonaràs amb els amics de sem- SALUT: Mira "Saber
de quins són els amics preo vivu" cada dia seràs més
de veritat. SALUT: Cuida't una culte.
SALUT: L'habitació de mica bo necessites. ESTUDIS: Dedica't al
la teva germana esrà en ESTUDIS: Si t'hi poses parxis, potser triomfes.
quarantena, 00 hi treguis una mica mes, bo acoo- (Mai se sap!)
el nas! seguiràs.
No estudiïS
tant, a veure si et trin-
dràs migranya.
MIRADA AL FUTUR
s
AMOR: o et relaciones
més amb el sexe oposat, A1\:lOR: Aquest el
o no trobaràs parella, teu any, ànim!
AMJSTAT: Tens el cor AMISTAT: Compte, DO
d'or, però no pas la but- donis la teva confiança 8
xaca.,. qualsevol persona.
SALUT: Tanta festa no SALUT: Potser agafaràs
pot ser bona; de tant en la grip... (Que bé!, una
tant, als avis també els selmaneta sense col-Ie)
agrada que els visitin. 'ESTUl)IS: Ho
Ara que tens ràs tot, felicitats!
bona son, obre el llibre i
"L aptpfita les per
::",
,.
- ,'"
¡
,
,
J
ï
'",
'1
ï . '...

-! (
r
r
I
,
,
¡
!
j
,.
I
11
I,
...
l'
<.• '
".
27

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful