Introducció a l’economia actual

Robert Tomás
TEMA 1. L’economia com a ciència social
Corrents de pensament econòmic Les ciències modernes comencen amb la modernitat, concretament amb la revolució científica del s. XVI. Actualment existeixen tres corrents de pensament econòmic que sorgeixen d’aquesta modernitat. Les dues primeres es basen en la modernitat i l’ecològica neix a la postmodernitat: 1. Economia neoclàssica  la dominant (90% d’acceptació) 2. Economia postkeynesiana o neomarxista 3. Economia ecològica Diferències: l’economia neoclàssica és la més fonamentalista, de mercat, de creences neoliberals. En canvi, els postkeynesians creuen en un dualisme entre el mercat i l’Estat. En comú: consideren de forma positiva l’economia de tipus capitalista. En termes polítics, els neoclàssics es corresponen amb els liberals i de dretes (neoliberals) i els postkeynesians amb els socialdemòcrates. Perquè existeixen aquestes escoles? Cal mirar el context social en què apareixen. La corrent neoclàssica i la postkeynesiana fan referència a l’economia com a ciència social. El context en el que es manifesten és la modernitat. La corrent ecològica fa una crítica a les altres corrents, i s’engloba en la postmodernitat. La modernitat en l’àmbit econòmic. Es creen unes noves nocions d’home i natura com a entitats separades. Això suposa un trencament amb el pensament medieval.

1

L’home apareix com un subjecte actiu, mentre que la natura resta com a objecte passiu. L’home coneix i transforma aquest objecte passiu, i això és el que es coneix com a ciència moderna. La transformació es fa mitjançant la tècnica. L’home utilitza la natura i arresta el coneixement d’aquesta, que resta com un gran magatzem de recursos. L’economia com a ciència social és una forma particular de coneixement que es basa en la construcció de la realitat a partir de l’home i la natura per separat. Subjecte Ciències Naturals Ciències Socials Home Home Objecte Home Natura

En les ciències socials, per tant, la objectivitat no ve donada directament. En ser una ciència subjectiva (l’home estudia l’home) hi ha desacords entre l’economia i la definició d’aquesta. Per això hi ha diferents corrents. Les dues grans definicions / concepcions d’economia deriven de les grans concepcions de que és la societat. Aquestes dues grans corrents estan en desacord sobre el que és societat, i per tant en el que és economia. És per això que el seu desenvolupament serà totalment diferent: tindran diferents continguts, diferents conceptes i diferents problemes. Economia Neoclàssica 1. Referències històriques Apareix cap als anys 70 del sigle XIX. Els seus màxims representants són Jevons (Anglaterra), Walras (Suïssa) i Henger (Austria). L’escola neoclàssica significa un trencament amb l’escola clàssica, que era antimarxista. És una corrent que es dóna simultàniament a tot el món. Aquest trencament es manifesta amb un canvi de terminologia. Fins llavors l’economia es deia “Political Economy”. Llavors es passa a dir “Economics”, per a donar-li un caire més científic i transforma l’economia. Se li va treure el terme “política” del davant i i es va reemplaçar per la ciència mecanicista (????). Es pretenia aconseguir reduir els fenòmens econòmics a un simple càlcul de magnituds, a números. Bertham (filòsof) deia que l’economia havia de ser, havia de centrar-se en el càlcul del plaer i el dolor. Creia que havia de quantificar aquests dos sentiments. Opinava que s’havia de transformar el llenguatge, no els conceptes, en termes matemàtics.

2

En aquesta època es parla d’una revolució marginalista, que sorgeix de la quantificació del plaer i del dolor. Es pretenia excloure de l’economia tot allò que no pogués ser quantificat. 2. Definició d’economia Robbin, 1932: “ciència que estudia la conducta humana quan aquesta relaciona finalitats il·limitades i recursos escassos que tenen utilitzacions alternatives”.  Fins il·limitats: desitjos, necessitats que, encara que es satisfaguin,sempre n’apareixen de nous.  Recursos escassos: són finits, limitats, s’esgoten. És per això que l’economia es defineix com:   la ciència de l’escassetat: sempre hi ha recursos escassos, perquè les necessitats son il·limitades, i els recursos mai són suficients. La ciència de l’elecció: la conducta humana és una conducta basada en l’elecció, ja que sempre estem obligats a escollir i ens cal ordenar les nostres preferències. Per tal de poder satisfer les nostres necessitats hem de combinar els recursos escassos per a satisfer les necessitats que més ens plaguin. L’economia és doncs, una ciència amb un objecte formal, ja que no té en compte el contingut de l’elecció, sino la manera de satisfer la necessitat (l’elecció en sí).

3. Concepció de societat Els neoclàssics consideren la societat amb tres característiques bàsiques: atomística, no històrica i no conflictiva.  Atomística: el centre de la societat és l’individu, que és considerat l’últim element no divisible de la societat. No hi ha societat, només hi ha individus. Es considera la societat com una agrupació d’individus.  Individualisme metodològic: abstracció. A totes les persones se’ns considera com a entitats diferenciades els uns dels altres. Els individus són entitats aïllades. És llavors que tot el que es pot afiramr de l’individu es pot afirmar de la societat. Característiques de l’individu: llibertat, racionalitat i insaciabilitat. Llibertat: entesa com a atribut individual  “la meva llibertat acaba on comença la dels altres”.

3

Es tracta de modificacions accidentals. que no hi ha societat. ja que els conceptes de comunitat / societat són conceptes polítics. Insaciabilitat: l’individu té necessitats il·limitades. perquè diu que l’individu no forma part de cap comunitat. Per això també se la coneix amb el nom de “economia robinsoniana” (de Robinson Crusoe  individu sol a l’illa. És una llibertat amb sentit limitat i restringit. La llibertat comunitària té com a principi que “la meva llibertat comença on comença la dels altres”. El mateix problema econòmic sempre. 4 . Sempre hi ha hagut el problema de l’elecció en un context d’escassetat: necessitats il·limitades i mitjans escassos. Es considera que un individu no pot ser lliure si la seva comunitat no és lliure. sino que cadascú escull el partit que més satisfà les seves necessitats. Es tracta de prendre la conducta adequada per tal d’aconseguir els objectius personals. i amb problemes d’elecció). Per tant. L’exercici d’aquesta llibertat és l’objecte de l’economia. La llibertat de cada individu depèn de la dels altres. racional i insaciable). La història no modifica l’essència. en l’escola neoclàssica la política no té importància. Hi ha una clara visió política. En canvi. sino l’àmbit en què aquest home es manifesta.Aquesta llibertat es manifesta en la lliure capacitat d’elecció. No hi ha un camp política específic. la llibertat col·lectiva. DEBAT: Podria existir una llibertat no individual? Sí. Partint de la base que la societat és alguna cosa més que una simple agrupació d’individus. però no està limitada per la dels altres.  No històrica L’individu és igual desde la prehistòria fins ara (sempre ha estat lliure. no hi ha espai col·lectiu ni política. i té en compte que els homes són essencialment membres d’una comunitat. Racionalitat: atribut individual.

té una visió essencialment NORMATIVA. Cada individu produeix coses que els altres poden necessitar i els altres produeixen coses que l’individu necessita. L’individu troba en el mercat el mecanisme per aconseguir el que necessita sense “barallar-se”. No conflictiva La institució que fa que l’egoisme de cada individu es converteixi en harmonia col·lectiva és el MERCAT. la lliure elecció (per a saciar necessitats). Es tracta d’una ciència de tipus formal / matemàtica. Adam Smith explica que l’egoísme no és un obstacle. Es planteja. Són rols socials que els individus actuen com a tals. 5. la realitat s’ha d’adaptar a aquest model: la norma essencial és el mercat. sino el mecanisme. L’àmbit on sorgeix l’harmonia col·lectiva és l’àmbit econòmic. l’economia neoclàssica és un conjunt de normes que garantitzen que els individus puguin tenir lliure elecció en el lliure mercat. Conceptes de la corrent neoclàssica El centre de l’economia neoclàssica és el MERCAT. Alhora que tothom necessita alguna cosa també en pot oferir una altra  Intercanvi. Es considera necessari que l’economia sigui de LLIURE MERCAT. Així doncs. Es considera que la societat funciona sense política ¬_¬’. i és el lloc idoni per una assignació òptima de recursos. L’economia neoclàssica. El mercat permet maximitzar la satisfacció. ja que garanteix la màxima satisfacció i la llibertat individual sense límits. En referència a això. condicionat per la oferta i la demanda i que es considera com un àmbit econòmic privilegiat. 5 . sino com una exposició del què ha de passar. 4. amb els mitjasn de comunicació com a institució que transforma l’egoísme en harmonia col·lectiva. Contingut de la corrent neoclàssica Es caracteritza per tenir un gran nivell d’abstracció. En el mateix mercat podem trobar empresaris i consumidors. Això és el que es coneix com “harmonia col·lectiva”. no com un anàlisi del què passa. En algun moment som empresaris i en d’altres som consumidors. La política queda al marge.

Economia és produir i distribuir.Economia postkeynesiana / Neomarxista 1. 3. Hi ha un aspecte material (la definició és material). D’aquesta manera. no hi ha diferències entre individus. És una escola molt heterogenia. Definició de societat Tenen una idea de societat totalment contraposada a la de l’escola neoclàssica:  El centre de la societat és el grup social (l’individu agrupat) Parlen d’individus subordinats al grup social: tots els que formen part del mateix grup social tenen la mateixa conducta. sino diferències entre grups socials. ja que abarca a tots els economistes crítics amb l’economia neoclàssica. els individus no són lliures. Referències històriques. Keynes (primer terç del segle XX). La seva conducta. Ricardo (començaments del segle XIX). Marx (mitjans del segle XIX). està condicionada per aquest grup social. ja que es considera que l’economia no estudia un aspecte de la conducta humana. racionals ni insaciables (ententent les característiques com a atributs individuals). sino que formen part de grups socials. Exemple: Tipus de societat Esclavisme Feudalisme Capitalisme Grups socials Amos / esclaus Senyors feudals / serfs Capitalistes / treballadors 6 . Així. i es diu que és una ciència de l’estudi dels processos de producció i distribució entre grups / classes socials. al amrge de les conductes individuals. Sraffa (segona part del segle XX) i Robinson. caracteritzats pels diferents grups socials que la conformen.  Històrica Cada època històrica és una successió de diferents tipus de societat. Segueixen la tradició clàssica. 2. per tant. Definició d’economia Segueixen la tradició clàssica. sino uns processos materials concrets. Els postkeynesians consideren que els individus com a tals no existeixen. Es definex l’economia com a economia política. Alguns personatges clau són D.

“Entendre la realitat”. que es defineixen en termes d’exclusivitat. Tant en l’economia neoclàssica com en els postkeynesians. Aquests problemes afecten en la forma particular dels sistemes de producció i distribució. l’altre perd. per tant. sinó una explicació dels models que ja existeixen. El centre de l’anàlisi econòmica és el sistema econòmic.  Conflictiva Hi ha conflictes constants entre els grups socials. 4. Cada societat té un sistems econòmic diferents i. l’àmbit econòmic és el primordial en tota societat. sense modificar-los. Contingut de la corrent postkeynesiana La corrent postkeynesiana no dóna normes. Analitzen la realitat econòmica i pretenen saber com funcionen els sistemes econòmics. La problemàtica econòmica girarà entorn a la reproducció econòmica dins d’aquest sistema econòmic. Estudien com funciona la producció. Conceptes de la corrent postkeynesiana. A cada sistema social li correspon un sistema econòmic. 7 . ens trobem amb el concepte d’excedent econòmic.L’economia estudia en cada societat com són aquests processos econòmics protagonitzats pels grups socials. El conflicte originat per la distribució gira entorn a l’apropiació de l’excedent: conflicte entre els grups socials per aconseguir aquest excedent. i per això no existeix la harmonia social. Aquest conflicte també està present en l’economia: els grups socials entren en conflicte per aconseguir la major part del domini. Sempre hi ha un dominat i un dominador Hi ha conflictes inherents a cada societat. Un sistema té com a característica que la totalitat és superior a la suma de les parts. ja que els grups socials es defineixen en termes econòmics. un sistema econòmic capitalista formarà uns processos de producció i distribució que es prolongaran en el temps. 5. no es pot estudiar l’economia estudiant només els individus. cada societat tindrà els seus diferents problemes. Per exemple. No es pot pertànyer a dos grups socials alhora (no es pot ser alhora capitalista i treballador). Amb referència al problema de la distribució. Així doncs. Només hi pot haver un guanyador: quan un grup social guanya. excloents i antagònics entre sí. la distribució i com s’originen els conflictes. concrets i referits al seu sistema econòmic. No hi ha un model a seguir. Es defineix com una globalitat.

al mateix temps. Les escoles modernes consideren que el progrés indefinit és natural (mite de la immortalitat = mite del creixement). que consideren que el creixement es bo per sí mateix i que és la finalitat de l’economia. La perspectiva ecològica opina que la terra. ja queformen part del mateix món. diuen. Consideren que l’activitat humana segueix una lògica econòmica autònoma. 2. Es tracta d’una ciència descriptiva i analítica. Economia ecològica 1. La finalitat de l’economia es troba en ella mateixa. en el que es fa una crítica a la modernitat i a la seva concepció de l’home i la natura com a entitats separades.Aquest anàlisi dóna com a resultat les lleis socials que regulen els processos econòmics. La identificació home – natura comporta. sino que diuen que estan íntimament relacionades. una concepció radicalment diferent de la de la modernitat. és una depredadora de la natura. el medi ambient té dos problemes bàsics:   L’esgotament dels recursos naturals La contaminació i el deteriorament del medi ambient (ex: canvi climàtic) Anuncien una catàstrofe ecològica. ser respectuosos amb la natura i alhora no poder separar els coneixements socials dels naturals (economia ecològica = bioeconomia). el que porta a l’esgotament dels recursos. Critiquen les altres dues postures. la causant dels problemes que ens porta el creixement. És la lògica del creixement continuat. 8 . Els ecologistes diuen que aquesta lògica econòmica és. però critiquen que l’home destrueix la natura. Context cultural Ens trobem en un context de postmodernitat en relació a l’economia. L’economia ecològica defen una identificació entre home i natura (i no una separació). És doncs. Es considera la biosfera el nivell màxim d’aquestes esferes. La lògica econòmica. Plantejament de l’economia ecològica Subordinació de l’activitat econòmica a la lògica de l’activitat humana. Els ecologistes no conceben l’home i la natura separadament. Ells creuen en una identificació entre home i natura. Adopta coneixements provinents tant de les ciències socials com de les naturals. doncs.

cada cop es degrada més i cada cop és menys útil. sino que es transforma. [Entropia]: quan l’energia es transforma. les espècies interrelacionades amb d’altres i en un espai determinat. 2. L’home és l’única espècie capaç de destruir el seu ecosistema (biòtop). Modifica l’ecosistema al que pertany (la terra). La biosfera està formada per un conjunt d’ecosistemes: BIÒTOP: extensió amb recursos suficients per assegurar el manteniment de la vida BIOSFERA  ECOSISTEMA BIOCENOSI: agrupació específica d’éssers vius amb unes particulars relacions s’interdependència i que ocupen un espai anomenat biòtop. i en aquesta transformació en degrada. Conservació de l’energia: l’energia ni es crea ni es destrueix. 9 . i no les espècies per separat: és a dir. ni analitzar-los en el seu context. i és per això que existeix una mica d’equilibri. i és per això que diuen que els recursos naturals no es poden separar de l’ecosistema al que pertanyen. Però l’home és ignorant d’aquesta lògica. però la resta d’espècies si que el mantenen. s’ha aïllat respecte la natura i segueix una lògica de pur creixement de la seva espècie únicament. Els ecologistes creuen que l’activitat econòmica de l’home hauria de subordinar-se a la biosfera. Cada àmbit (cada esfera) s’interrelaciona amb les superior i inferiors. L’economia s’engloba dins d’aquesta activitat. Esgota els recursos i contamina el medi ambient. L’economia ecològica entén l’ecosistema com un tot global (el riu és alguna cosa més que un dipòsit d’aigua). l’ecosistema.La Biosfera és l’àmbit on es desenvolupa tota l’activitat humana. Per estudiar la biosfera han d’analitzar la unitat. (+ degradació  + entropia) la degradació de l’energia produeix treball mecànic. Hi ha dues lleis que regulen el comportament dels ecosistemes: 1.

perquè només té en compte els objectes d’intercanvi.Exemple: Treball mecànic (el cotxe funciona) GASOLINA Calor Residus L’energia es transforma. i que cal tenir en compte el cost de producció (la natura triga milers d’anys en produir el petroli). però segueix havent-hi la mateixa quantitat.. la gent deixarà de contaminar. un sistema tancat no pot rebre energia de l’exterior. Exemple: el preu del petroli és només el preu d’extracció. Els ecològics plantegen que l’economia ha de tenir en compte.sinó també el problema de l’esgotament de recursos.. la lògica econòmica s’ha de basar i entendre’s per aquest flux d’energia. L’economia ecològica proposa que l’energia sigui la unitat de mesura de l’economia. i per tant. les nostres decisions es basen en el preu que ve donat pel mercat. A l’actualitat. al marge de la natura. no el de producció. sino una crematística. tenir en compte la natura. L’economia ecològica entén que. perquè sabrán que quan més contaminin. Sistema tancat  sense relació amb l’exterior. ja que reben energia de l’exterior i l’autorregulen. Els ecosistemes són sistemes oberts. com l’home pertany a la biosfera. Cal posar un preu a tots els recursos naturals tenint en compte la producció: a l’aigua. menys aigua quedarà i cada cop serà més cara) 10 . no només els intercanvis de preus dins del mercat. i que aquesta quantitat d’energia rebuda sigui superior a la quantitat d’energia que gasta. està condemant a una degradació progressiva que acabarà comportant la màxima entropia (mort). a la capa d’ozó. Degradació irreversible de les formes d’energia. Els recursos naturals només són tinguts en compte quan entren al mercat i se’ls posa un preu. Per a que un sistema sigui obert cal que rebi energia de l’exterior. Consideren que no es pot excloure de l’economia tot allò que no entra en els intercanvis de mercat. i així fer reaccionar i evitar la contaminació (si se li posa un preu molt alt a l’aigua. Però no es pot “reutilitzar”  es tracta d’un procés irreversible. Això és el que es coneix com a CREMATÍSTICA  L’economia ecològica diu que l’economia neoclàssica no és una ciència d’administració de recursos. i se li posa preu quan entra en el mercat. La vida significa l’existència de sistemes oberts.

 Nova cultura de l’aigua: veure la natura com un conjunt d’elements que formen un ecosistema. 11 . Les postures modernes (neoclàssics i postkeynesians) opinen que els problemes derivats de l’esgotament de recursos i la contaminació serán solucionats per la tecnologia. Crítica a l’economia ecològica: desmitificació del progrés indefinit Solow (neoclàssic) critica l’economia ecològica dient que “el món pot progressar sense recursos naturals.  Com substituir aquesta natura quan s’acabi? (teoría neoclàssica) Concepte de substituibilitat: tot pot ser substituït amb recursos artificials  TECNOLOGIA. i per tant.3. s’agafa aigua d’un altre lloc per portar-la on els recursos s’hagin esgotat. i no només com una font de recursos. l’esgotament és tan sols un fet i no una catàstrofe”. Exemple: PHN  Recurs de la naturalesa: aigua  les economies agràries i turístiques de Múrcia esgoten la seva aigua a causa del seu creixement econòmic.  mitjançant la tecnologia.

Posem per cas que volem estudiar les xarxes de trasnport a Catalunya. Com hem dit abans. Els models no són explicacions directes de la realitat. que en economia deriven de les 3 grans corrents de pensament econòmic. El model d’economia És el concepte d’economia que es té a qualsevol tipus de societat. No han de ser realistes. haurem de separar la xarxa de transports de la realitat física catalana que no ens interessa de manera conceptual. primer cal tenir un conjunt d’ hipòtesis. En economia això no es pot fer: no es poden aïllar els fenòmens. amb les seves pròpies hipòtesis i els seus diferents problemes. Un exemple específic de model és el MAPA: es construeix per aïllar i estudiar un determinat problema.TEMA 2: Conceptes bàsics Model És el llenguatge que es fa servir a les ciències socials. també tindrà el seu propi model. Per a construir un model. Simplificació: que consisteix en reduir el fenomen a les seves característiques més significatives i suprimir tot allò que no és essencial. Consisteix a aïllar un determinat fenomen que volem estudiar. En primer lloc. En la construcció d’un model hi ha 2 processos bàsics: Abstracció: és la separació conceptual del fenòmen de la resta. però tracta de forma específica el problema del transport a Catalunya. i per tant. Simplificarem de tal manera que tan sols ens quedarem amb les vies de transport princiapls i prescindirem de les secundàries. però cal que siguin útils. El mapa no serà realista. hem de limitar-nos a aïllar el model de manera conceptual. És l’equivalent a experimentació a les ciències naturals. i per això hem de fer un mapa. cada corrent té el seu propi concepte d’economia. i que volem controlar. 12 . sino abstraccions conceptuals. Cadascuna construeix el seu model propi i diferent del de les altres. en independència de la resta.

Els elements essencials del model econòmic postkeynesià són els següents: DISTRIBUCIÓ CONSUM TREBALL PRODUCTES NECESSITATS RECURSOS NATURALS L’economia no té ni un principi ni un final: és un cicle. Cal un mecanisme per qual els productes arribin als consumidors. Si els mecanismes són diferents. en el sí d’un sistema socials.Model de l’economia postkeynesiana L’economia és vista com un sistema econòmic. Tot sistema social té un sistema econòmic. Significa la interrupció de la continuïtat. racionals i insaciables) i que. Problema: manteniment dels elements i dels processos circulars. Existeix una interrelació entre els processos de producció i els de distribució. la reproducció i els problemes també seran diferents. hi ha crisisi d’abundància. Per a mantenir-lo cal que tot funcioni. El concepte fonamental associat a sistema econòmic és el de Reproducció. er satisfer-les. Anàlisis de les necessitats al sistema econòmic segons les tres corrents  Segons la corrent neoclàssica Parteixen de la idea de que hi ha necessitats humanes (tenint en compte que els individus són lliures. és quan es parla de crisi econòmica. l’home pren decisions racionals i lliures. i tot sistema econòmic consta d’aquest processos. La problemàtica concreta de la reproducció serà diferent en cada sistema socail. Quan apareixen aquests problemes que estem tractan. mentre que als sistemes precapitalistes hi ha crisis d’escassetat. i per a que tot funcioni calen dos condicionants:   Correspondència entre les necessitats humanes i els productes produïts. Cl una distribució eficient. Ha d’haver-hi un mecanisme que reguli aquesta correspondència. També existeixen diferents tipus de crisis: al sistema capitalista. 13 . Cal una renovació contínua i tot sistema intenta manetnir aquesta circularitat.

Les condicions que fan que la terra sigui habitable són les necessitatd que teéen compte la lògica ecològica. Exemple: la producció d’automòbils Per a la lògica neoclàssica l’automòbil és un producte que dón resposta a la necessitat primària de transportar-se. es produirà un determinat producte. aigua. Necessitats humanes Decisió racional Producte Consum  Segons la corrent postkeynesiana La necessitat és vista com una creació social. que un cop construït satisfà la necessitat. Els ecològics integren a l’economia tot el que l’home necessita encara que que escapi de l’àmbit de producció neoclàssic.. i les que si que ho són representen una part molt petita. se situa la necessitat a l’inici de l’economia. La producció de l’automòbil respon a la lliure i racional decisió dels homes: l’han creat per a satisfer de manera eficien una necessitat. És a dir. Trenca amb la lògica neoclàssica i postkeynesiana de que tot es pot produir. Per a la lògica postkeynesiana. Es tracta de necessitats objectives.Els neoclàssics diuen que per a satisfer aquestes necessitats. temperatura. cada sistema social i economic determina unes determinades necessitats i. Les necessitats pels ecològics són components de l’ecosistema: aire. són necessitats no produïdes tecnològicament. Creació social Necessitats Productes Anàlisi dels determinants  Segons la corrent ecològica Les necessitats estan fora de l’àmbit de l’economia convencional.. determina simultàniament quins productes satisfan les necessitats. per tant. No són només allò que es produeix sino també tot allò que “existeix”. ja que l’home no se’n adona de que ho necessita (no ens adonem que respirem. Es creen simultàniament les necessitats i els productes que les satisfan. hi ha certs determinants socials que indueixen a la producció de l’automòbil: 14 . Així doncs. i es tracta d’un sistema lineal. però necessitem l’aire per viure). No hi ha elecció lliure i racional.

Els recursos naturals És bàsicament la terra i tots els productes que ens proporciona. l’automòbil és vist com una aberració i quelcom nociu. sino com un objecte de prestigi. Tenen unes característiques no reproduïbles. Són objecte de destrucció. Mitjans de producció: són aquells mitjans on el treball actúa. com per exemple les matèries primeres. 15 . El treball El treball és considerat com la despesa conscient d’energi per a la transformació del món exterior. L’espai dedicat a la feina. el fil es destrueix quan passa a formar part de la tela. i l’únic que fa és afavorir a la contaminació i deteriorament del nostre ecosistema.. els productes semielaborats. Els béns de producció Són productes que serveixen per augmentar l’eficàcia del treball i que satisfan indirectament les necessitats.. ja que cada cop que s’utilitzen es destrueixen. És un element fonamental a tota economia. El treball transforma els objectes de producció o els recursos naturals a través d’aquests mitjans. L’espai construit socialment implica que s’hagi de necessitar un mitjà de transport. el teler dura per fer més d’una tela. no és un recurs natural. i es necessita un mitjà de comunicació i de transport. com les eines. Per exemple. tant pel que fa a la situació com pel que fa a l’extensió. No es concep l’automòbil com un mitjà de transport. Per exemple. N’hi ha de dos tipus: Objectes de la producció: productes que són transformats pel treball. ja que no és un producte que ens ofereix la naturalesa.. - - Per a la lògica ecològica. l’espai dedicat a la residència i l’espai dedicat a l’oci són llunyans..- La producció per guanys (el transport particular dóna més benefici que el transport col·lectiu) Es consumeix per mostrar l’status. les màquines. Duren molts processos productius.

FIL (objecte de producció) TELA (producte / objecte de prod) TELER (mitjà de producció) MÀQUINA DE COSIR (mitjà de producció) Els béns de consum Són productes que satisfan les necessitats.. la maquinaria. sino que radica en el lloc que ocupen en el cicle de producció. Per exemple.. com en el que serveix de taxi.. les matèries primeres. No durables: tan sols duren un sol procés de producció i es destrueixen. però també és un bé de consum quan s’usa com a cotxe particular i satisfà la necessitat de transport individualment.. però es van desgastant. els productes semielaborats. VESTIT (producte) La diferència entre béns de producció i béns de consum no és material. les eines. N’hi ha de dos tipus: Durables: duren molts processos productius. Esquema econòmic ampliat Distribució Consum Treball + equip productiu Béns de producció Necessitats Recursos + Productes + matèries Naturals semielaborats primeres Béns de consum 16 . Un exemple de bé de producció que és alhora un bé de consum és el cotxe: és un bé de producció perque ajuda a fer més eficaç el treball. Per exemple.

Consisteix en la combinació dels elements del procés per aconseguir productes. canvi en les quantitats o canvi de l’input. Estalviar i limitar l’ús dels recursos naturals i buscar tècniques que permetin obtenir la mateixa eficàcia i eficiència però utilitzant menys quantitat. 17 . La tècnica es concreta en la diferent quantitat d’inputs necessària per a produir una unitat de producte. La substitució d’aquests recursos naturals per fonts alternatives. i fer que aquests recursos naturals segueixin formant part del procés productiu. cal disposar de tècnica. els recursos naturals i els béns de producció.Tot sistema econòmic ha de permetre la reproducció dels béns de producció i dels béns de consum. É s a dir. Els productes obtinguts són anomenats OUTPUTS. Hi ha dues maneres d’afrontar el problema: 1. Això és el que s’anomena les condicions tècniques de l’economia. i fa referència a l’àmbit productiu. i a més. podem tenir dues solucions:   Fabricar motors que consumeixin menys donant la mateixa eficiència. no es pot fabricar res) Béns de consum i necessitats (els productes han de responder en quantitat i qualitat a les necessitants demandades) Com mantenir els recursos naturals? Per a garantir la presència d’aquests recursos. Els elements que entren en el procés productiu s’anomenen INPUTS. Solució al problema La modificació de la tècnica per tal que l’input (el recurs natural) disminueixi la seva quantitat per aconseguir una unitat de producte final o la substitució d’aquest input per un altre. i són el treball. Exemple: en el cas de l’esgotament del petroli. ha d’haver-hi una correspondència entre la quantitat i qualitat entre: Béns de producció i productes semi elaborats (si s’esgoten les matèries primeres. La substitució de la gasolina per hidrògen. La tècnica fa referència a la forma de produir i es concreta en l’àmbit del procés de producció. 2.

Els fenomens econòmics es desenvolupen en el temps de la ciència. El cas postkeynesià es tractava d’un sistema tancat. Homogeni: el temps és de la “mateixa manera”. totes les hores són iguals) 18 .Model econòmic de l’escola ecològica L’economia ecològica opina que l’economia ha de ser vista com un sistema obert. L’anterior model econòmic és tan sols una petita part de sistema econòmic que proposen. i apliquen a l’economia un concepte relacionat amb fenòmens temporals. que s’ha d’analitzar en termes d’energia. Magnituds econòmiques Cal tractar l’economia amb termes quantitatius. autònom. poden aplicar-se. els recursos no es poden gestionar separadament del sistema. els problemes s’han de veure integrats. TERRA Residus SOL Energia útil Energia útil + materials SISTEMA ECONÒMIC Energia degradada CALOR DISSIPAT El sistema econòmic ha de ser analitzat en termes de fluxos d’energia. Aquest temps té tres característiques: abstracte: es redueix el temps de l’experiència a una successió de fenomens des del passat fins al futur. Tot i no ser terminolgia econòmica. Les magnituds el que fan és reduir els fenòmens econòmics a quantitats. Lineal: continuïtat linial. S’expressa amb unitats homogènies (1 hora = 1 hora. Segons els ecològics. i la natura només era vista com un input més. i el fan dependre de la lògica de la biosfera.

No és ni un període petit.000 = 2000 litres  FLUX 10.000 litres El flux net és el resultat de la diferència d’estocs.000 litres  ESTOC 4 / 03 / 04 a les 12. no hi ha temps dintre del moment.00h  hi havia 12.00h  hi havia 10..000 – 10. (Són dimensions de mesura diferents) 19 . Qualsevol fenòmen temporal es pot mesurar en:   Flux: magnitud mesurada en referència amb un període temporal. Relacionat amb el flux (cal esmentar el període per a que el flux tingui sentit. Flux no és la suma d’estocs. TEMPS passat moment futur Període Des del punt de vista del temps. Estoc: maginutd mesurada en referència amb un moment del temps.Temps: linia que conecta passat i futur on es poden situar i mesurar amb unitats homogènies tots aquells fenomsn que “passen”. hi ha dues magnituds. IMPORTANT: Període no és la suma de moments.000 litres 2. E2 .000 litres 4/2  E1 4/3  E2 12.000 litres  ESTOC Variació d’aigua en aquest període  12. Ex: guanyo 1000 euros. Que ens dóna les conseqüències d’un fenomen durant un període.E1 = Flux net  Període  intèrval temporal. moment = 0!!! Relacionat amb l’estoc.. però cal dir en quin període)  Moment  abstracció que separa intèrvals. Exemple: dipòsit d’aigua 4 / 02 / 04 a les 12. En termes temporals.

Preu taula Preu fusta Valor afegit 1000 euros 300 euros 700 euros Per a mesurar el preu de la transformació. Ex: els diners. amb magnituds. Renda: producte vist des del punt de vista de la distribució. i aquesta ha de ser mesurada per la magnitud. que són complexos.300€ = 700€  és el producte de la producció. Conseqüència dels ingressos que reben els membres d’una societat d’una economia tancada en un període de temps. per definició. hem de restar al preu de la taula el preu de la fusta que ha comprat el fuster per a fer-la. És el valor afegit. que representa el preu del treball del fuster en la transformació de la fusta en taula. s’assigna als productes.En el tema de les magnituds en economia hi ha un problema: com expressar els processos econòmics. com a renda. Però si que podem calcular com ha anat variant amb els anys. el treball del fuster) No hi ha cap manera de saber per adelantat el valor afegit (no es pot calcular amb previsió). atribució del producte)   Magnituds Producte  P Renda  R Producte: la magnitud que expressa el conjunt dels processos de producció durant un període (habitualment un any) en un sistema econòmic tancat. A tota economia. 1000€ . Les dues magnituds tenen el mateix valor. Els resultats dels dos processos han de ser iguals. hi ha una identitat entre Producte i Renda. P≡R Problemes en la producció La producció és igual a transformació. Valor taula – Valor fusta = valor afegit (en aquest cas. Any 1 Taula Fusta Valor afegit 1000€ 300€ 700 Any 2 1100€ 300€ 800€ Any 3 100€ 500€ 600€ 20 . que són senzilles? En economia hi ha dos grans processos: la producció i la distribució: Fenòmens Producció Distribució (assiganció.

Per tant. el valor de les coses està en funció del que costa produir-les. Mentre no varii el procés productiu. Aquesta fórmula es pot aplicar a qualsevol àmbit de preus (ex: PIB) . Ha de servir per a qualsevol fenomen productiu. cada valor afegit correspon a un any concret. Els preus varien. no variarà el valor del producte. Fenòmens diferents poden donar lloc a que les magnituts siguin les 21 . Per tant. sino entorn d’alguns valors (ex: VA. però no arbitràriament. No es pot saber el VA perque hi ha tants com anys. s’han de descomptar els preus per a calcular els increments reals. No es pot calcular el valor afegit 2. En aquest cas. la mesura pot caviar molt (ex: hores de treball). en el període d’un any (valor dels productes consumits) i acumulació (béns de producció + béns de consum no consumits). Hi ha 2 grans fluxos: consum. El creixement real no ha augmentat perquè en tots els anys hi ha una sola taula.  Renda: hi ha dos grans fluxos: consum + estalvi o “S” (part de la renda no consumida) P = C + Ac P≡R R=C+S Aquesta igualtat es produeix sempre. 2. independentment de si l’economia va bé o malament. mostra certa invariabilitat). S ≡ Ac Economia tancada En una economia tancada el poducte és igual a la venta i l’estavli equivalent a l’acumulació. Però es pot calcular l’increment real Una altra solució és elaborar una teoria del valor: 1.En l’exemple. CONCLUSIONS: 1. sí que es pot calcular com ha anat evolucionant el PIB en l’increment real. el creixement real és 0. Ha d’analitzar una mesura invariable del valor RESPOSTA: Tota producció té treball. Replantejament final: mesurar en preus és euivocat [ho veurem més endavant]. Punt de vista del producte i de la renda  Producte: béns de consum + béns de producció. Així.

22 . que el mètode emprat és incorrecte. Per tant.mateixes. s’utilitza en sentit restringit. es divideix la renda d’un període concret entre el nombre d’habitants d’un moment concret. Fenòmens Magnituts Condicions socials Condicions econòmiques (o tècniques) Estocs econòmics El que hem vist fins ara eren fluxos. tècnicament no es podria fer. i només es tenen en compte com a béns de producció (es deixa de banda el concepte de béns de consum no consumits). Ara parlarem d’estocs. L’acumulació és. doncs. Aquest estoc està relacionat amb el flux d’acumulació. Quan parlem d’acumulació i de consum com a mitjà de creixement. doncs. la formació de capital. En tot model d’economia les condicions socials responen al fenòmen i les condicions producitives a les magnituts. Kinicial Ac Tant l’acumulació com el capital es poden interpretar amb dos sentits: sabem que l’acumulació és els béns de producció i els béns de consum no consumits en un període. Població: considerada com la quantita d’habitants en un moment determinat.  Capital: El principal estoc a l’economia és el CAPITAL (K). Amb aquesta definició ja es veu que és impossible. la mesura és. Es un estoc que varia en funció de dos fluxos: o o Naixements / Defuncions Immigració / Emigració Kfinal  Per a calcular la renda per ahbitant. La relació. tot model econòmic sempre té un component visual. Es tracta d’una aproximació que no és legítima pero que s’utilitza perque és útil. El capital es defineix com l’existència en un moment determinat de bens de producció i de béns de consum no consumits. ja que no podem relacionar fluxos i estocs. Recordem que l’estoc era una magnitud mesurada en referència amb un moment del temps. i que el capital també és els béns de producció i els béns de consum no consumits en un moment determinat. que és el flux que modifica el capital d’una economia. No es poden comparar dimensions temporals diferents. arbitrària.

Hi ha uns mecanismes que fan que els estalvis dels sectors que no acumulen (blat) vagin a parar als sectors que sí acumulen (pont).100 H 200 H 500 H 300 H 600 H 0H 600 H En tota economia el volum d’estalvi es igual al volum d’acumulació. però sectorialment això no té perque ser així. en aquest cas el pont: a. no pont ni blat. doncs. sino l’assignació que en fan els productors com a renda (hem d’extreure la materialitat i quedar-nos amb el consum). La renda no és. les hores (H). Condicions per a que existeixi una acumulació. Finançament: és el trasvàs d’estalvi cap a l’acumulació. preus i distribució Ja vam comentar al tema anterior que un model és una representació simplificada de les característiques bàsiques de cada economia. Producció. R>C b. L’estalvi per tant va a pasar al sector que produeix l’acumulació. Model A P=R PONT (Sector 1) Béns de producció BLAT (Sector 2) Béns de consum 600 H C 300 H S 300 H Ac 600 H 500 H 1. Eslavi: la possibilitat d’acumulació ve donada per la capacitat d’estalviar. intercanvi. Els models econòmics tenen dos sectors: sector de producció Sector de consum Es considera sector a una agrupació de totes les unitats productives del mateix producte.TEMA 3. 23 . Ac = S Prové del fet que la renda necessària ha de ser superior al consum. En aquest cas concret es compleix : Ac ≡ S S=R–C No es tracta de magnituds físiques (el diner és una abstracció) La renda és el valor d’aquest blat des del punt de vista de la distribució. La producció es mesura en unitats de treball homogeni. L’economia s’expressa en magnituds. i l’estalvi és la part de la renda no consumida.

demanda.). 24 . no hi hauria menjar per als constructors del pont. Exemple b) Demanda generada per : el sector del pont (per després cobrar peatge. d. estalvi. els del pont demanen un crèdit (mecanisme de finançament) que tornaran quan puguin (amb part dels beneficis que hauran aconseguit amb el pagament de peatges per la utilització del pont). necessiten 2 anys per a pagar el pont.  També poden demanar un préstec. De la mateixa manera. que els poden donar els del blat amb els seus estalvis. intercanvi.. Intercanvi: fa possible que els que fan el pont puguin consumir el blat. Són també les responsables de que existeixin problemes econòmics en els sistemes. Són aquestes condicions socials les que determinen les carcterístiques de les condicions de producció (els mecanismes de finançament. Especificacions de les condicions socials Exemple a) Demanda generada per : el sector del blat Preu del pont : 600 H. Hi ha una equivalència entre tots dos sectors. tot sistema econòmic es compeon de condicions productrives / tècniques (les condicions analitzades al quadre) i de condicions socials.. el preu s’enten com la relació d’intercanvi entre sectors.  Una altra opció és posant a la venda accions del pont (diverses persones posen diners per a construir el pont i quan aquest doni beneficis. es distribueixen entre els accionistes).  El blat només genera 300 H / any. Les condicions socials ens informen de les decisions que s’han pres al sistema productiu. per exemple) Preu del pont : 600 H  Per a construir el pont. c. És el que origina el sistema de preus. Oferta / demanda: hi ha hagut una necessitat i una expressió efectiva a aquesta necessitat. Per tant.El sector dels béns de consum sempre ha de tenir un estalvi per a proveïr el sector dels béns de producció (si els pagesos es mengessin tot el que cultiven. A tota economia trobarem aquests quatre mecanismes. és per això que el sector dels béns de consum ha de disposar d’un excendent).

.) Els preus són sempre un mecanisme de finançament. La supervivència d’un sector no depèn de la producció de l’altre. Per això els preus són arbitraris. La fructuació dels preus permet que aquests variin. SECTOR Sector del Blat Sector del Ferro Quantitat de producte necessaris 280 B + 12 F 120 B 400 B + 8F 20 F Unitat final de priducte aconseguida 400 B 20 F B = tona de blat F = tona de ferro (eines) 25 . Model d’economia de Piero Sraffa Aquest model ajuda a comprendre l’arbitrarietat dels preus. el pont no s’ha utilitzat com a bé de producció. Diferència entre preu (300 H) i valor (600 H). En aquest període. robatori. explotació. El sector que pugui pujar més els preus és el que s’apropiarà de més estalvi dels altres sectors. no intervé en la producció del blat. Per què varien els preus? El preu estableix una relació d’intercanvi entre sectors. l’intercanvi no és necessari. Així doncs. però el valor serà sempre el mateix. i per tant. arbitraris. perque en aquest model d’economia tancada no hi ha relació entre béns de consum i béns de producció. no cal que hi hagi pont per a fer blat (tot i que si que cal blat per fer el pont). Inclou dos productes (dos sectors) que actuen a la vegada de béns de producció l’un per l’altre. En aquest cas el preu del pont és inferior al seu valor. no segueixen cap lògica.. Els preus són indeterminats.Exemple c) Demanda generada per : el sector del blat Preu del pont : 300 H  El sector del blat ha pagat menys del què val el pont. Quan preu < valor  apropiació gratuïta d’estalvi per part del sector del blat (frau. La teoria del valor La teoria del valor permet explicar què passa per sota dels preus.

perquè la referència és ell mateix. Això és el preu. 120 B 1F 12 F 10 B en tota economia amb reproducció simple hi ha un únic sistema de preus que fa possible aquesta reproducció. Sistema de reproducció simple: Si la tècnica i el consum no varien. La tècnica es defineix com les unitats de blat i ferro (inputs) que es necessiten per a produir una unitat de blat (producte). que depèn de les condicions tènciques/productives. També hem de tenir en compte altres conceptes: Preu relatiu: s’expresaa en termes de la quantitat d’un dels productes en relació a les unitats de l’altre.La quantitat de producte utilitzada és igual a la quantitat de producte produïda. Així. es tracta de la quantitat de blat necessaria per a obtenir una unitat de ferro. En el cas que ens ocupa. Dóna allò que li sobra per obtenir allò que li falta. 26 . N (si agafem el blat com a referència. És independent de les condicions socials. mà d’obra. No hi ha excedent.. cada any es produirà la mateixa quantitat de ferro i de blat. tenim que 1B = N.) Numerari: la unitat que s’usa com a referència. Cal un intercanvi entre sectors. 1B = 1B) No es pot establir el preu del blat amb una altra unitat. En la reproducció simple tan sols és possible el preu de producció. tenim que: 0’7 B 1 BLAT 0’3 F 1 FERRO 0’4 F 6B Produeix Blat Ferro 400 B 20 F Necessita 280 B / 12 F 120 B / 8 F Sobra 120 B 12 F Cada sector necessita intercanviar per a seguir produint. 1F 10 B Valor absolut: s’expressa el que valen les coses en relació als components exteriors al sistema productiu (ex: treball..

podriem dir que 1F = + 10 B. SECTOR Sector del Blat Sector del Ferro Quantitat de producte necessaris 280 B + 12 F 120 B 400 B + 8F 20 F Unitat final de priducte aconseguida 575 B 20 F Apareix l’excedent. hem de conèixer la norma social de distribució de l’excedent en cada sistema social. EXCEDENT GUANY El guany és una categoria social capitalista que defineix l’excedent. i el preu del blat baixa. El guany és la forma que adopta l’excedent en el capitalisme. Per a calcular els preus. aconseguim més quantitat de blat final. el preu d’aquest baixa.Nou model d’economia En aquest model es produeix un canvi en la tècnica productiva en el sector del blat. Tan sols ho podem saber a partir de les condicions socials del sistema social en què es troba aquesta economia (aquest sistema productiu). dels que 400 s’han de tornar a utilitzar per al procés. que en aquest cas són 175 B (la quantitat final són 575. Condicions socials d’una economia capitalista    Capitalistes: obtenen un gunay (G) Treballadors: obtenen un salari (W) Suposarem que aquesta economia capitalista està formada per mercats competitius. Amb la mateixa quantitat de blat utilitzat. No podem saber a on va a parar l’excedent de blat (les condicions productives no ho poden establir). que no hi ha cap obstacle a l’entrada d’inversions. apareix l’excedent. i per tant queden 175 B d’excedent). és a dir. Què passa amb el preu en aquest cas? En el moment en què apareix excedent de blat. i només té sentit en aquest marc social. 27 . Els preus superen l’àmbit de les condicions productives i passen a l’àmbit de les condicions socials. Si abans 1F=10B. que es considera la diferència entre el blat obtingut i el blat que s’ha necessitat per obtenir-lo. Així doncs.

l’important és la despesa en béns de producció que s’utilitza per aconseguir guanys. 100 (1 + i) = 110 en un sistema productiu.Taxa de guany ( r ) Relació entre el guany que s’obté i la inversió que es fa per aconseguir-lo. amb un i = 10%. doncs. Aquesta igualtat fa que s’equilibri la taxa de guany entre sectors. un model amb dues incògnites. És a dir. La particuparitat d’aquest preu és la seva pretensió de valorar la dimensió temporal del poder. és igual a la divisó del guany total. expressa una relació d’intercanvi o el valor d’un recurs. El pas de magnituds físiques a magnituds econòmiques Considerem el blat com el numerari. El preu. Els tipus d’interès ( i ) Els tipus d’interès són un preu. r. I) Per al capitalisme. 28 . Per exemple. al cap de l’any tindrem 110 €. entre la inversió. r=G/I (la taxa de guany. es tracta del preu de l’intercanvi temporal entre recursos. G. la taxa de guany del sector del blat i la del sector del ferro serà la mateixa. la taxa de guany serà la mateixa en tots els mercats. espera obtenir un guany al final del procés productiu. Igualtat de la taxa de guany Si els mercats són competitius. si posem al banc 100 € a un any. En el nostre cas. És a dir. ententent-la com la disponibilitat de recursos per al objectiu. és la norma social dels capitalistes en el sistema de distribució. Un dels preus dependrà del valor que li assignem a l’altre. es decideix en funció del blat. Aquesta és la tendència dels capitalistes. si el capitalista fa una inversió (compra de béns de producció) de 100 €. p = pf / pb BLAT FERRO p = preu pb = preu del blat ( 280 B + 12p ) ( 1 + r ) ( 120 B + 8p ) ( 1 + r ) pf = preu del ferro 575pb 20pf Tenim. doncs.

Els salaris reals no són constants: el salari en el sistema capitalista ha tingut sempre un promig creixen. es pot reproduir a diferents taxes de guanys. L’economia capitalista només es pot reproduir a una determinada taxa de guany (r) i per a una determinada estructura de preus. 29 . L’excedent pot anar a parar tant al guany dels capitalistes com als salaris dels treballadors. El sistema reproductiu es basa en les decisions dels capitalistes (taxa de guany que es fixen) i en la resistència dels treballadors (el W que estan disposats a acceptar). l’economia capitalista no es podrà reproduir com a economia capitalista. Té un marge ampli per a reproduir-se (diverses combinacions) i és per això que ha perdurat durant els anys i no s’ha enfonsat. es fixaran uns preus concrets. que fa que el model sigui d’economia capitalista en crisis contínua: Hem suposat que els salaris són constants i aquesta hipòtesis és la que provoca aquest resultat tan extrem. i d’acord amb el que es guanyi (excedent). no és cert. Es tracta d’un sistema indeterminat: les solucions estan a la mida del valor de cada una de les variables.Si li assignem un preu de 15 i una taxa de guany del 25%. Per apropar-nos a un sistema més real hem de tenir en compte que no només hi ha dues variables (guany i preu) sino que n’hi ha tres: el treball (W). diferents sistemes de preus i diferents salaris. La primera variable que s’estableix és la taxa de guany: depenent del què es vulgui guanyar. r = 25% = 0’25 Aquest resultat. la seva distribució es dóna a una taxa de guany i a un sistema de preus únics. Un salari constant no explicaria el consum rel dels treballadors en el sistema capitalista. Aquest model té una hipòtesis implícita. s’establiran uns salaris. preu i treball (salaris). dues equacions i 3 incògnites: guany. doncs. tenim que: P = 15 1 F ↔ 15 B Si estem en un sistema capitalista. En un sistema econòmic capitalista real hi ha. però. Si no es dóna així. doncs. es a dir de 0’25. i en tot cas variable. 1 – taxa de guany 2 – preus 3 – salaris El capitalisme.

Els tipus d’interès són un condicionants. i viceversa. ja que li faria perdre diners.Tipus d’interès Els tipus d’interès tenen dues acepcions: 1) Acepció de cost: Allò que hem de pagar per a obtenir un crèdit. Determina els preus. Els capitalistes decideixen la taxa de guany que volen. Al capitalisme TOT ÉS MERCADERIA (definició de Marx). Els governs poden incidir en aquesta a partir de variacions que poden fer sobre els tipus d’interès. 2) Acepció d’ingrés: Si la txa de guany és del 10% i el banc ofereix un 12%. Model marxista de l’economia capitalista Hi ha tres grans idees. doncs. de l’activitat econòmica. tres àmbits de pensament sobre l’economia capitalista: Capitalisme = sistema d’explotació (Idea de Proudhon) L’explicació científica de l’economia es basava en la teoria del valor del treball (Ricardo i l’economia política anglesa). la distribució de la renda dóna lloc a una determinada estructura de preus. d’una decisió política. Els capitalistes no invertiran si la taxa de guany no és igual o superior a l’interès que han de pagar. Els capitalistes s’apropien d’allò que produeixen els treballadors. però la real també ha de tenir en compte el que estan dispoats a acceptar els treballadors. més baixos seran els salaris). Dialèctica (Hegel). El capitalisme es dóna en un context de mercats competitius. 30 . Si els tipus d’interès pugen és més fàcil invertir. el capitalista tampoc invertirà. Depèn de la força relativa d’uns i altres (a més taxa de guany. Marx planteja el problema de la reproducció al capitalisme centrat en les dues primeres idees: acceptar que el capitalisme és un sistema d’explotació i a més acceptant que al capitalisme es dóna igualtat en l’intercanvi. La taxa de guany es variable. Es tracta doncs. Si la taxa de guany és del 10% i el tipus d’interès és del 12% mai invertirà.

. Exemple: en el sector de la construcció  peó: 1 H (treball més simple) Paleta: 1H paleta = 4H peó Aparellador: 1 H ap = 10 H peó La unitat bàsica és la hora més simple. el que ens permet comparar les mercaderies és el treball. perquè són diferents. i per tant no es poden comparar les hores. al marge de les diferències de treball entre els diferents treballadors del mateix producte. Una mercaderia és més cara quantes més hores de treball costa fer-la i viceversa. Valor de canvi: el que explica els preus. Així doncs. Els salaris també van en funció de la qualificació. els treballadors són productors i venedors d’una mercaderia que és la seva força de treball (capacitat del treballador). Farà treballar al treballador 12 H i li pagarà 6 H (valor de canvi). És la relació que hi ha entre les hores de treball abstracte i socialment necessari per a produir la mercaderia. El capitalista utilitzarà aquesta capacitat: compra la força del treball.Teoria del valor del treball (Ricardo) Tota mercaderia té un valor d’ús i un valor de canvi:   Valor d’ús: utilitat que té la mercaderia per aquell que la compra. Aquesta mercaderia que el treballador produeix té un valor d’intercanvi. Suposem que són 6H. Valor d’ús. Exemple: un treballador por treballar fins a 12 H. Tot allò que el treballador necessita per a produir aquesta força del treball (menjar. El capitalista haurà 31 . Treball socialment necessari Són les hores que socialment es necessita per a produir un producte. Aquest treball ha de ser homogeni. El preu de produir tot això és el valor de la seva força de treball. Treball abstracte Hi ha treballs de diferent qualificació. En l’economia capitalista. vestitm.). descans. han de ser el mateix tipus d’hores. Cal una reducció a la unitat de l’hora abstracte. S’han d’unificar les hores de treball abstracte: les més complexes s’han de reduir a les més simples. El capitalista vol obtenir el màxim rendiment possible. La diferència de salaris és producte de la diferent qualificació i de la diferent complexitat de les hores de treball.. Serveix d’unitat de mesura de les hores més complexes.

Marx diu que l’explotació prové de la propietat privada dels mitjans de producció. 32 . acabar amb el capitalisme. El capitalista s’apropia gratuïtament d’aquesta plusvàlua. A això se l’anomena plusvàlua. El treballador ven exactament el valor de la mercaderia (necessita 6 H per aconseguir treballar 12 H). que sempre ha volgut guanyar més i per tant la inversió cada vegada ha estat major. que força al treballador a vendre l’únic que té: la seva força de treball. la dilèctica. per tant. Per a Marx: V = C + v + P Valor Material Valor Afegit V: Valor C: Capital constant (cost de producció pel material) v: capital variable (valor de la força de treball) P: plusvàlua Valor: explicació del preu P = Cost prod + W + G V = C + v + P El salari queda explicat com el valor de la força del treball. Hi ha explotació a través de l’intercanvi igualitari. Això ha sigut gràcies a les relacions productives del capitalista. Si la explotació no es deriva de l’intercanvi desigual. Al capitalisme. La plusvàlua queda explicada com el valor de la taxa de guany. El capitalista aprofita al màxim la mercaderia que li proporciona el treballador. ja que és el valor de la força del treball (mercaderia del treballador).guanyat 6 H. i això és exactament el que li paga el capitalista. La filosofia de Helgel. Ven les 6 H. perquè no hi és. Marx diu que la única solució és acabar amb aquesta propietat privada i. els salaris són els els justos per a sobreviure. també juga un paper important en el model de Marx: el capitalisme ha perdurat en la història i ha estat necessari amb una missió essencial: desenvolupar les forces productives. Aques salari serà sempre simplement de subsistència. És totalment legítim.

Aquesta relació desigual (un creix més ràpid que l’altre) provoca que la taxa de guany decreixi cada cop més (com més creix el numeraor. relacionisme productiu) es fa a un ritme inferior que el del denominador (C / v. no només cal acabar amb l’explotació. que serà un sistema d’igualtat i d’abundància (no hi haurà pobresa ¬_¬’) Marx intenta explicar la decadència del capitalisme de forma matemàtica: Valor = C + (v + P) Marx defineix la taxa de guany com la relació entre la plusvàlua. més ràpid creix el denominador). El sistema acabarà per auto – destruïr-se. Per Marx. En aplicar-lo a un sistema obert no se sustenta. sino que la dinàmica històrica farà desaparèixer també al capitalisme (contradicció interna entre forces productives i relacionisme). Aquest model és per a un sistema tancat.Per Marx el capitalista ha deixat de ser un impuls positiu i s’ha convertit en un obstacle al desenvolupament d’aquestes forces productives. El capitalista busca sempre la màxima taxa de guany i per fer-ho ha de fer augmentar la productivitat. La prova és que avui dia encara tenim economia capitalista. Marx diu que l’augment del numerador (P / v. la inversió i la força del treball. Ho pot aconseguir mecanitzant el treballa (substitució de mà d’obra humana per màquines) el que requereix una major inversió. Així tenim que: Marx anomena la relació P / v  taxa de plusvàlua o taxa d’explotació. Ha passat de ser un mecanisme de progrés a un fre. apareixierà el sistema comunista. Amb l’ensorrament del capitalisme. forces productives). 33 . També anomena la relació C / v  composició orgànica del capital.

Igualtat total  distribució justa  tothom acaba rebent el mateix que ha aportat. Segons aquests. En ser variables. Els capitalistes decideixen la taxa de guany. Per tant. G i W es reparteixen la renda al 50%. G K Renda L W El guany serà igual a la inversió inicial. Es tracta d’uns factors bruts de producció qiue creen la renda en cada període. 34 . i els preus es deriven de la distribució de la renda. hi ha uns factors de producció. Si el salari no és constant ens trobem amb un sistema indeterminat de 2 equacions i 3 incògnites. no cal una teoria del valor. Per tant. que són el capital (K) i el treball (L). Però no es por parlar d’un factor de producció de capital. El valor de K no pot ser independent dels preus. En funció de cada valor de “r” trobarem uns valors per a “w” i “p”.. plusvàlua (p) i salaris (w). Igualment. no es pot mesurar el factor capital com una mesura que ve derivada de la distribució de la renda. el gunay que rep el factor capital és equivalent a la seva aportació productiva. negociacions de salaris. La mesura del treball és el preu. i el salari serà igual al treball produit. En aquest model els salaris són variables. Inconvenient tècnic mira’t-ho!!!!!!!! Des d’un principi acceptem que la taxa de guany determina la plusvàlua. i aquesta determina la plusvàlua i els salaris.Model postkeynesià (Sraffa) També consta de tres variables: taxa de guany (r).. En condicions òptimes.) Model neoclàssic Veuen l’economia amb aspectes purament tècnics. La distribució de la renda és un assumpte polític (oposició dels treballadors a rebre un determinat sou. el guany que rep el factor treball també és equivalent a la seva aportació productiva. i aquest preu es deriva de la distribució de la renda.

hi haurà una determinada demanda. La oferta És la conducta de l’oferent: a cada preu quina quantitat està disposat a oferir. D’aquesta manera. Aquesta trobada determina. Defineix una relació estàtica entre el preu i la quantitat fent referència a un moment determinat. els hàbits. La demanda relaciona els possibles presu dels productes amb la quantitat que es demanaria. No és l’expressió de l’experiència. La demanda Suposem donats (constants) tota una sèrie de factors que poden condicionar la demanda. 35 . tals com els gustos. a cada un dels mercats homogenis. La demanda NO és la quantiata comprada. la renda i els preus d’altres béns. la demanda significa una determinada relació particular entre els preus i la quantitat. lògic.20 / 04 / 04 TEMA 4. El mercat en el capitalisme EL MERCAT DES DEL PUNT DE VISTA NEOCLÀSSIC El mercat és el lloc de trobada entre la oferta i la demanda. la quantitat de cada producte i el preu. sino la relació de comportament entre el ppreu possible de cada producte i la quantitat que es compraria amb aquest preu. També es tracta d’una relació de comportament entre el preu i la quantitat oferta. Relació: Preu alt  quantitats demandades baixes Preu baix  quantitas demandades altes Preu Demanda Quantitat La funció demanda s’expressa de la següent manera: Qdi = f ( pi ) Aquesta funció no té un contingut empíric. És només una hipòtesi. Es tracta d’una relació de comportament: per a cada preu. però és coherent.

no té contingut empíric. L’equilibri Els mercats determinen el preu i la quantitat com a conseqüència de la trobada de les línies de la oferta i la demanda. Expressa una relació estàtica del preu – quantitat en fent referència a un moment determinat. es inversa: Preu alt  quantitats ofertades altes Preu baix  quantitats ofertades baixes Preu Oferta Quantitat La funció oferta s’expressa així: Qoi = f ( pi ) A l’igual que l’anterior. és anomenat punt d’equilibri: a un preu determinat. el comportament d’uns i altres farà que els preus es modifiquen fins arribar a l’equilibri (preus diferents al d’equilibri són inestables). És un punt que dóna estabilitat: el mercat dóna equilibri i és estable. Preu D O Punt d’equilibri Quantitat Característiques del punt d’equilibri:    Satisfà simultàniament les conductes dels oferent i dels demandants.En aquest cas. la relació. però és coherent amb la realitat. El punt en què totes dues línies es creuen. tan sols és una hipòtesis. i no és l’expressió de l’experiència. en aquest cas. 36 . Si el punt no és d’equilibri. És l’assignació més racional dels recursos. la quantitat de producte demandat és igual a la quantitat de producte ofert. es donen per constants els costos i la tècnica. tendeix a prepetuar-se.

el consumidor és sobirà. Si baixéssin els costos... el punt d’equilibri es desplaça Exemple: representació del punt d’equilibri 1) 20 / 4 / 04  es compren 100 enciams a 0’50 € 2) 21 / 4 / 04  es compren 125 enciams a 0’60 € 0’60 € -0’50 € -1) 2) 100 125 37 . Amb aquestes variacions. Cada empresa vol guanyar clients i (amb aquest model) ho poden aconseguir baixant els preus (i per tant. les gràfiques es desplacen. hàbits. Com s’expliquen les variacions de preus? Si s’altera alguna de les constants donades a l’inici (gustos. es pot pagar més pel mateix. la quantitat ofertada seria més elevada. reduïnt costos). renda. El consumidor. El model impulsa aquesta baixada de preus. és sobirà perque “obliguen” a les empreses a baixar els preus per tal d’aconseguir que aquest consumidor compri el seu producte i no un altre. Si la renda és més alta. doncs. “Sobirania del consumidor”: si el mercat és competitiu.) també variarà la funció demanda. Punt d’equilibri entre oferta i demanda Renda més alta  es paga més pel mateix Baixen els costos  quantitat oferta + elevada Si varia tot.

En el segon cas. 38 . Aquest comportament es dóna en el primer cas. Tan sols s’augmenta la xifra de vendes quan la relació entre la baixada de preus i l’augment de la quantiat va a favor de la quantitat (quan el % de baixada de preus és inferior al % d’augment de la quantitat). L’elasticitat és la sensibilitat de la quantitat demanda en relació a les variacions de preus. es comensa amb l’augment de la quantitat.  En el primer cas: P = -20% 33/20 > 1  DEMANDA ELÀSTICA Q= +33%  En el segon cas: P = 25% 25/25 = 1  NEUTRALITAT (augment de P = la baixada de Q) Q = 25%  En el tercer cas P = 33% 20/33 < 1  DEMANDA RÍGIDA O INELÀSTICA Q = 20% L’augment de demanda no compensa la baixada de preus i fa perdre diners. Aquest concepte s’anomena elasticitat de la demanda. Demanda elàstica: la demanda depèn molt de les variacions del preu Demanda rígida: la demanda no depen de les variacions del preu. una variació del 20% en el preu comporta la variació del 33% en la quantitat. el que es perd amb la baixada de preus.22 / 4 / 04 Demanda elàstica i demanda rígida En el primer cas.

. El mercat reprodueix la distribució de la renda existent. Si la distribució de la renda és desigual. Exemples de béns de demanda elàstica i rígida DEMANDA ELÀSTICA: La majoria de béns. en aquest cas. oci. 39 . el mercat actua com un mecanisme d’exclusió.Perquè d’aquests tipus de demanda? La demanda rígida es donarà quan el producte no té cap alternativa de compra. DEMANDA RÍGIDA: Aliments bàsics (primera necessitat). productes de luxe (prestigi).. La demanda elàstica es donarà quan si que hi ha altres alternatives de compra. Preu 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 Demanda 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Oferta 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Punt d’equilibri En el punt d’equilibri només obtindran el producte aquells demandants que estan disposats a pagar un preu de 6. 1. és un producte bàsic i la demanda no baixarà). Aquells que tenen una renda alta poden comprar productes a preus elevats. ja que no hi ha béns substitutius (ex: el pa. béns de producció (que no depenen del preu. Causa: diferent distribució de la renda. el mercat exclourà tots aquells que tenen rendes baixes. queden exclosos del mercat. ja que hi ha altres béns substitutius que satisfaran les necessitats o desitjos. 27 / 4 / 04 Problemes del mercat en el model neoclàssic De vegades aquest model de mercat no funciona degut a l’incompliment d’alguna hipòtesis a la realitat. Els de renda baixa o no poden comprar. Tots aquells que no estan disposats a pagar 6 o més. encara que pugi el seu preu. o poden comprar poques unitats a preus baixos. Les funcions de demanda individuals són diferents Quan la funció demanda es troba amb la funció oderta en el punt d’equilibri. sinó de la tècnica).

Aquesta manca d’informació es por donar de dues maneres:  Publicitat: no informa. Quan es produeix això. el preu tornarà a pujar. 2. (l’ofertant ven car i el demandant compra 40 . Que l’altre escolti al profe no m’impedeix escoltar-lo a mi. Com a conseqüència d’aquest augment de la demanda. Quan puja el preu d’un producte. ja que la funció demanda està influïda per la publicitat. els neoclàssics permeten una intervenció de l’Estat com a agent tècnic fent subvencions barato). Béns públics Aquest tipus de béns tenen dues característiques: El consum no és rival. els consumidors interpreten que l’augment actual significarà un increment posterior (inici d’una pujada continuada). Solució: l’Estat hauria de donar la informació de que quan augmenten els preus no significa que vagin a segui pujant. i no construïda racionalment. Ex: un far  tots els vaixells el poden veure i el fet que el vegi un no vol dir que no el vegi un altre. 3. la reacció serà de consumir més. La pròpia reacció dels demandants a causa de la pujada de preus és la que provoca l’augment posterior del preu. per no esperar a que pigi més. Solució: l’Estat ha de regular la publicitat per tal de procurar que aquesta publicitat sigui el més informativa i vertadera possible per tal d’assolir l’equilibri. El consum per part d’un consumidor no es veu afectat pel consumidor de la resta de consumidors. Quan no tenen la informació correcta o els hi manca informació. Manca d’informació Un mercat funciona correctament quan els demandants construeixen la funció demanda de forma racional.  Expectatives perverses: de tipus econòmic. L’equilibri no s’assolirà perquè la funció demanda segueix un comportomant anòmal. no afecta al rendiment. el punt de trobada entre oferta i demanda no serà el punt d’equilibro. Van en contra de la normalitat. això no es pot produir. Ex2: la classe: encara que hi hagi 20 persones més.Per a solucionar´ho. Si manca informació.

hi ha de dos tipus. L’Estat substitueix el mercat perquè NO HI HA MERCAT. de manera positiva o negativa. Més avall del riu hi ha una piscifactoria que es beneficia d’aquests nutrients i pot reduir costos necessitar menor quantita d’inputs per alimentar dels peixos. i per tant. positives i negatives: Positives: economies externes A afecta positivament a B B utilitza menys inputs per la producció B veu reduïts els seus costos Negatives: economies externes A afecta negativament a B B veu incrementada la necessitat d’inputs B augmenta els seus costos Exemples en el mateix sector: Economies externes: hi ha dues mines que treballen en l’extracció d’aigua per a treure carbó. No hi ha manera de fer pagar el seu consum. Aquests efectes reben el nom d’externalitats. D’aquesta manera s’estalvia hores de treball i pot anar directament a treure carbó. tampoc oferta ni demanda. poden afectar. Quan arriba B. Amb els béns públics no hi ha mercat ja que com no ens poden fer pagar. Quan arriba B. Deseconomies: dues empreses treballen en l’extracció de petroli.- No hi ha exclusió en el seu consum. A ho fa abans que B. Exemples en diferents sectors: Economia externa: una explotació agrícola aporta nutrients a un riu provinents de la seva aigua de regadiu. Externalitats Les unitats de producció (plantes productives). ja no cal que tregui l’aigua i no necessita utilitzar la seva maquinaria. el servei de defensa nacional ens protegeix a tots però no ens poden fer pagar de manera individual. 41 . L’Estat és l’útim recurs tècnic per quan falla el mercat. L’Estat determina la quantitat de béns públics que s’han de produir. 4. A ho fa abans que B i fa baixar el nivell de petroli. n’hi queda tant poc que ha de perforar més per poder extreure’n. no hi ha preu. necessita més hores de treball i també més maquinària i esforç. a d’altres plantes productives. Per exemple.

Consideren que hi ha 2 grans tipus de mercat: 1. Crítica al model de mercat neoclàssic Quan no hi ha cap empresa directament afectada per alguna contaminació. No s’assoleix l’equilibri que s’hauria d’assolir. però si no hi ha cap planta afectada no hi ha costos externs ni traspassats. el que provoca una pujada de preus i un descens de la demanda. Mercat de productes industrials 42 . Les externalitats fan que les funcions d’oferta no siguin les que haurien de ser en un mercat que funcionés de forma correcta. Solució: l’Estat és l’únic que pot obligar a l’empresa A a internalitzar els costos de depurar l’aigua que contamina.  Subvenció: la depuradora la subvenciona l’Estat amb els impostos de tothom. La contaminació és vista com un traspassament de costos d’una planta a una altra. sino també als consumidors i els distribuidors. no hi ha solucions. Més avall del riu hi ha un viver de musclos que ha de gastar els seus diners en depurar l’aigua que la planta de dalt ha contaminat. ja que intenta explicar el mercat en el capitalisme actual. Això provoca alhora dues coses: una baixada dels ingressos de la planta i una baixada dels ingressos dels venedors dels inputs utilitzats per l’empresa A. perquè el cost de la depuradora l’acaben pagant els consumidors. Com?  Regulació: augmenta els costos de l’empresa A. 29 / 4 / 04 EL MERCAT DES DEL PUNT DE VISTA POSTKEYNESIÀ La visió postkeynesiana del mercat té un plantejament més empíric. Mercat de productes primaris 2. és una internalizació parcial. Però hi ha contaminació que afecta a la biodiversitat (per exemple) i la visió neoclàssica no s’encarrega d’ella. amb la conseqüent baixada de producció. És incapaç de fer front a aquest problema. provoca una internalització parcial: la depuració està subvencionada tant per l’empresa com pels consumidors i els distribuidors. ja que cada planta hauria de fer una funció oferta en funció dels seus costos interns.- Deseconomia externa: una planta contaminant de l’aigua aboca residus a un riu. Igual que abans. La regulació no només afecta a l’empresa. La regulació doncs.

En general. Mercat de productes primaris Aquest mercat té dos àmbits d’estudi:  Condicions productives: els productes que s’utilitzen són derivats dels recursos naturals. si la collita és dolenta no es podrà oferir més). productes primaris. que compren el producte primari per a un cicle industrial que el transforma en bé de consum. 43 . doncs.. és a dir.Petits (poca capacitat financera) . però el determina la demanda final (el preu ha de permetre a l’intermediari finançar el transport i l’emmagatzematge i també procurar-se un marge de guany). questa proporció és molt petita (costa més la publicitat.  Condicions socials:  Els productors són: . Si puja el preu del producte primari. Com funciona aquest mercat? L’equilibri En aquest mercat l’equilibri no és un punt de trobada entre les funcions oferta i demanda. cosa que no poden fer els petits productors. ens trobem.. cal determinar el % que respecta aquest augment respecte del preu final al que es ven el producte al consumidor. davant d’una demanda també rígida.Especialitzats (en sectors) . Pel demandant el preu del producte primari és un cost. doncs. sino que és el moment en que els stocks no varien. el preu al qual el productor ven el producte ve donat per l’intermediari.Dispersos (en el territori) Els demandants són les empreses industrials i els consumidors En aquest panorama caldrà la figura de l’intermediari. de les característiques de la producció (encara que varii el preu.   La oferta i la demanda (en funció del preu) La oferta en aquest tipus de mercat serà rígida respecte el preu perquè la oferta depèn només dels recursos naturals. és a dir. l’embalatge. que és qui té informació sobre les característiques de la demanda i capacitat financera per a fer front al transport i a l’emmagatzematge.). quan els venedors venen la quantitat que volien vendre.1. En aquest mercat. però pel productor és un ingrés. La demanda la fan les empreses.

lectivament. a favor o en contra dels petits productors o de les indústries. Aquesta intervenció de l’Estat és de tipus polític. perque la oferta i la demanda varien constantment. 2. no depèn del preu. col. Si els preus del producte primari són massa alts.La oferta. la demanda tampoc no depèn del preu.). I per tant. més baix. perque l’Estat els compra el producte al preu de garantia i el mateix Estat vendrà el producte al mercat a preu de mercat. Conseqüències de les variacions de preu Els productors. 44 . bon temps. ve determinat per la oferta i la demanda.. i probablement a preu més alt). de les alteracions de la tecnologia de l’empresa que compra els productes primaris. Un tipus de subvenció és el preu de garantia. no poden fer front a les varacions de preu del producte.). Cada productor actua individualment (si a un li va malament la collita. ja que intervé en un conflicte entre classes socials. condicions meteorològiques adverses.. igual que el mercat. els camperols seguiran tenint un ingrés estable... Els demandants són els consumidors individuals. doncs. L’Estat es dedica al manteniment de l’estabilitat de preus. sino de circumstancies naturals (plagues. Mercat de productes industrials Aquest mercat té dos àmbits d’estudi:  Condicions productives: els productes que s’utilitzen són béns de producció. el MK. mecanisme que s’utilitza per a mantenir l’agricultura.. sino de les alteracions dels gustos dels consumidors (que poden variar per la publicitat. per competència. com ja hem dit. El segon tipus de subvenció és la importació de xoc. La única manera que hi ha de que els petits productors es garanteixin un nivell d’ingressos estable és que l’Estat intervingui i faci subvencions. i són les que determinen el preu.  Condicions socials: els productors són les empreses capitalistes. La situació estable durarà molt poc. En aquest cas l’Estat augmenta la oferta a través de la importació i això obliga a baixar els preus. els perjudicats esdevenen les empreses.. els altres seguiran venent lo seu. Si el preu de mercat baixa. El preu. és inestable.

Els neoclàssics diuen que aquesta competència porta a la sobirania del consumidor. si la seva producció està al 80%. però a la realitat els 45 . Economies d’escala (???) Crítica al model de mercat postkeynesià La lògica d’actuació de les empreses en aquesta corrent teòrica és la de ser monopolistes. obligant-la a competir amb els preus. Cost de producció unitari: és el cost de cada unitat produïda corresponent als salaris i tota una sèrie d’inputs (matèria prima. no podrien fer més encara que augmentés la demanda). Perlen de la competència perfectaen un mercat de productes homogenis. En canvi. tenim que el preu d’un producte és la suma del cost de producció més el marge brut que li aplica l’empresa. Hi ha diversos tipus de barreres d’enrada: Tecnologia: control de patents Alta capacitat financera Tamany mímin de la planta productiva molt gran. serveis. Les empreses apliquen sobre aquest preu un % en funció del que volen obtenir de benefici. Hi ha tres formes de mercat:    Monopoli  un sol venedor  Marge brut molt alt Oligopoli  pocs venedors  marge brut alt Competència  mols venedors  marge brut baix o normal Barreres d’entrada És la capacitat de les empreses per a impedir que d’altres empreses entrin al seu mercat. Formes de mercat. poden fer front a aun increment de la demanda del 20%. Tenen un percentatge de capacitat productiva no utilitzada que els permet fer front a increments futurs de demanda (per exemple. En un mercat monopolista les barreres d’entrada són molt altes. Així doncs. Grau de monopoli La capacitat de determinar el marge brut ve donada pel tipus de mercat en el que es troba l’empresa..Aquestes empreses capitalistes no produeixen el 100% del que podrien produir. en un oligopoli són altes i en un mercat de competència no hi ha cap tipus de barreres d’entrada. si ja produeixen el 100%.. anomenat marge brut. En canvi.) que han sigut necessaris per a fabricar-lo. i és que aquest és el que determina la conducta de l’empresa. en la corrent neoclàssica el model ideal era el de la competència perfecta a través del preu.

el marge brut podrà ser tan alt com l’empresa vulgui. el cost del treball. Amb un marge brut molt elevat. L’únic mercat que segueix la lògica del model neoclàssic és el mercat de productes primaris. Per l’empresa el salari representa un cost.productes no són sempre homogenis i una de les formes de crear monopoli és convertir el producte en únic. és a dir. El cost real del treball ve donat per la comparació del salari que paga l’empresa i el preu al que ven el producte que fabrica: W / Pi Si l’empresa vol reduir el cost real del treball ha d’aconseguir que l’augment del preu sigui més ràpid que l’augment del salari que paga als seus treballadors (augment del preu per sobre del salari). el salari en comparació amb el preu dels productes que compra. el salari és un ingrés. 46 . El que l’interessa és que el salari augmenti més ràpid que el preu dels productes que compra. Des del punt de vista del treballador. La manera demonopolitzar recau. la demanda és rígida.  Les barreres d’entrada: cal mantenir-les per conservar el monopoli. doncs. en la estratègia de diferenciació del producte. Límits del monopoli Hi ha uns elements que les empreses monopolistes han de tenir en consideració a l’hora de fixar el marge brut:  La elasticitat de la demanda: si és molt elàstica (depèn del preu) el marge brut no podrà ser tan alt. El que li interessa és el salari real. Mercat de productes industrials vist com a lloc de conflicte Un dels conflictes es dóna en termes de salaris (W). l’empresa monopolista està donant a entendre que aquest mercat és molt rendible i d’aquesta manera atrau a la competència que vol entrar al mercat pel seu alt rendiment. Si pel contrari. El mercat de productes industrials funciona amb una lògica capitalista i de monopoli. que associa cada producte amb una empresa determinada a través de la marca (capacitat creativa). habitualment gràcies a la publicitat. La única manera de competir amb productes homogenis és amb el preu. S’estan eliminant barreres d’entrada.

Si els empresaris aconsegueixen reduir el cost real del treball. Si es redueix el cost del treball. interessos oposats. Això repercuteix sobre la demanda efectiva.lectiva. Baixa el cost real del treball. com a conseqüència també es reduirà el salari real dels treballadors. Tenen. El conflicte és entre el productor primari i l’empresa & els treballadors que es veuen perjudicats quant el productor ingresa més diners. això significarà un descens de la demanda que els treballadors feien a d’altres productes. El salari també és una font de demanda efectiva per les empreses. els costos pujen i. (???) Exemple Altres costos Cost del treball (W/P) Salari (W) Cost total Marge brut Preu final 20 20 40 10% = 4 44 20 / 44 (45%) 20 20 40 20% = 8 48 20 / 48 (41%) 20 / 60 (33%) 20 20 40 50% = 20 60 Com més alt és el marge brut aplicat sobre el cost de producció. més benefici li reporta a l’empresa. En reduir la capacitat adquisitiva dels treballadors. Això es tradueix en una irracionalitat col. sector primari sector industrial (treballador + empresari) El productor primari intercanvia el producte primari a països que fan productes industrials. la reducció del salari real. menys capital li suposa el cost real del treball. doncs. l’empresa aconsegueix reduir la demanda d’altres productes. i per tant. Si l’empresa accepta. i per tant el salari real. És un aspiral inflaccionista a partir dels costos. els preus també pujen. És el mercat internacional: producte primari/producte industrial (relació real d’intercanvi). Els treballadors demanaran un augment del salari monetari. per tant. 47 .

En aquest context s’entenen totes les propostes per aconseguir un comerç just (ex: O.N. els països que fan els productes primaris cada vegadan van a pitjor.’s). El pais industrial cada vegada surt guanyant més. 48 .G.Si el preu dels productes primaris puja menys que el preu dels productes industrials. Passa el mateix si l’augment del preu del producte primari és major que l’augment del preu del producte industrial.

Les magnituds exclouen. però. és el creixement econòmic. permet veure com evoluciona l’economia. Hi ha diversos tipus de mals: Malbaratament – Mal ús dels recursos Despeses que fan front a grans mals (ex: desastre ecològic del Prestige). Correspon al valor afegit. La comptabilitat nacional Producte nacional: concepte i límits Actualment es produeix la informació econòmica a partir d’estadístiques que ens expliquen la comptabilitat. Despeses defensives / compensatòries: són despeses que pretenen tornar a la situació anterior. els fenòmens productius que no passen pel mercat. però. doncs. 49 .11 / 4 / 05 TEMA 5. el treball domèstic. Problemes  Distribució de la renda: exclusió de productes. Ex: voluntaria que van netejar la platja de “chapapote”. La magnitud comptable informa sobre el fenòmen. El creixement de l’economia ve donat pel creixement del producte nacional. Que hi hagi més producte nacional no significa que hi hagi una millor distribució de la renda.  No contempla els “mals” (ex: problemes mediambientals). El que interessa... la producció per autoconsum. però el càlcul es fa en funció dels preus del mercat. Queda exclòs. Producte nacional: valor del flux de béns i serveis finals. el voluntariat. Les magnituds proporcionen magnituds. el temps d’oci.

Ritme de depreciació. més és capaç de créixer. La distinció entre amortització i inversió neta tampoc està clara. Magnituds brutes i netes Producte nacional = despesa nacional = Consum + Inversió La definició comptable de consum és la despesa. Les economies domèstiques fan despeses de consum. S’ha de comprar per ser competitiu. 1. Previsió de la obsolència. fins a quin punt responen al contingut econòmic que haurien de tenir? Depreciació: pèrdua de la maquinària dins l’amortització. Però aquesta inversió en educació és considerada consum i comptabilitzada com a tal. Consum: despesa que es fa en béns de consum. Com es mesura aquesta depreciació? Calculant la despesa que he de fer per comprar. amb el temps. Degut al canvi tècnic en el mercat apareix un nou model de màquina. 3. una nova màquina. mentre que les empreses fan despeses d’inversió. La inversió la fan les empreses (capital fix.Consum i inversió. Com més capital humà té un país. existències) Però aquesta definició exclou: Educació: és inversió perque contribueix a formar a capital humà. Mort econòmica. El consum el fan les economies domèstiques (ex: família) Inversió: despesa en el manteniment i ampliació del capital productiu. Les xifres que les empreses donen reflecteixen més la previsió que no pas l’autèntica depreciació. Previsió del preu. - Recursos naturals: no es considera capital productiu - Despeses destinades a manteniment = amortitzacions Despeses destinades a ampliacions = inversió neta Les despeses per mantenir i per ampliar. 2. Amortització + inversió neta = inversió bruta Producte nacional brut = consum + inversió bruta 50 . Pot ser uniforme o no.

La renda disponible per les economies domèstiques és: Renda Nacional (RN) – Estalvi d’empresa (SF) = C + Estalvi eco. guanys.Crítica ecologista a la comptabilitat nacional Exclusió de l’àmbit de la biosfera com a productor. Producte com a renda nacional El PNB (des del punt de vista de la renda) = Renda Nacional (hem de descomptar l’amortització) = Producte Nacional Net = suma d’ingressos dels diferents agents econòmics = suma de salaris. els recursos també s’esgoten. llogers i interessos. Domèstica (Sed) Inversió neta (In) = Estalvi net (Sn) = Estalvi d’empresa (SF) + Sed Producte Nacional Brut (PNB) i Producte Interior Brut (PIB) PNB = criteri personal (ex: producció feta pels catalans) PIB = criteri territorial (ex: producció feta a Catalunya tant pels catalans com pels no catalans) PNB = PIB – rendes dels extrangers al territori + rendes dels catalans a l’extranger 51 . Què haurien de fer? Incloure en l’àmbit natural l’amortització (capital natural). L’analogia seria la següent: de la mateixa manera que les màquines es fan malbé. Quan la maquinària es desgasta es fa una previsió d’amortització. No hi ha manera de tenir en compte el problema de la biosfera ja que no és una magnitud monetària. Guanys distribuïts: les empreses donen guanys als seus accionistes  DIVIDENDS Guanys no distribuïts: guanys que es queda l’empresa  ESTALVI D’EMPRESA (SF) Les economies domèstiques no poden disposar d’aquest estalvi. EXEMPLE: com tracta l’economia nacional el petroli= la producció de petroli comptabilitzada a nivell nacional representa el cost d’extracció: maquinària que es fa servir per treure petroli.

L’estat ha d’intervenir per limitar l’actuació del mercat que era auto-destructiva. L’ Estat té unes funcions permanents. Gestió de la força de treball. D’una banda. La propietat privada no és cap circumstància natural. L’Estat ha hagut de proporcionar aquesta educació per a la força de treball.13 / 5 / 04 TEMA 6. El capitalisme necessita una intervenció. 1. 2. Sense aquestes el capitalisme no podria existir. a través de les lleis i els cossos de seguretat. on hi hauria la terra al centre i la idea era que la terra podia ser privada. per aconseguir-ho. Crisis capitalistes i intervenció de l’Estat Les crisis capitalistes liberal L’escola neoclàssica té dues branques keynesià Històricament. protegeix i defensa la propietat privada. La propietat privada és fruit de la vida social. Funcions permanents 1. Cal senyalar que Adam Smith ja veia la intervenció de l’Estat per fer front a les intervencions del mercat. Són els estats que creen els mercats i no al revés. Transformació del règim de vida social. Estat i mercat sempre han anat junts. hi va haver l’intervenció de l’Estat. Per tal que el capitalisme existís hauria d’haver propietat privada i. 52 . Es diu que el mercat és una característica humana a l’intercanvi. Les empreses capitalistes necessiten una força de treball formada. i l’Estat l’ha de defensar. l’Estat ha estat el que ha propiciat el naixement del capitalisme*. L’Estat. Educació. 2. a partir de les destruccions comunitàries (a Europa). Creació de mercats. Defensa de la propietat privada. És l’encarregada de formar i disciplinar la força de treball per a les empreses.

El capitalisme no s’entén sense una intervenció militar per la distribució de les matèries primeres entre estats (exm. La gestió entre moneda nacional i internacional és una relació que només la pot garantir l’Estat. Keynes explica que la intervenció de l’Estat està feta de manera racional. Els béns són el mitjà de pagament per comprar coses. Keynes: Què passa amb la crisi? La crisi dóna lloc a la intervenció de l’Estat (Alemanya. 3.- Legislació. Cada empresa explotarà els treballadors i vetllarà per la força de treball (uns treballadors que espera que arribin preparats i formats). Comprem béns amb béns. Es necessita controlar les matèries primeres d’altres estats. Aquesta crisi posarà en joc la manca d’intervenció de l’Estat en el mercat. La Llei de Say i la crítica de Keynes Al s. Itàlia i E. Fins als anys 30. vol explicar perquè és racional en una economia capitalista la intervenció de l’Estat. Els estats capitalistes envaeixen militarment per civilitzar aquests països no capitalistes i adquirir les matèries primeres. No fa falta l’Estat ni els diners. Aquestes legislacions poden causar enfrontacions entre els interessos dels empresaris i l’Estat. amb Roosevelt –New Deal-).E. Keynes explica i critica la posició neoclàssica ortodoxa es basa en la Llei de Say (economista francès). Gestió monetària. Les funcions són el marc que protegeixen el funcionament del mercat. Si el mercat funcionés lliurement es destruiria la força de treball. Qui garanteix el tron del paper del diner és l’Estat. L’Estat relaciona les unitats monetàries/divises perquè les empreses puguin comprar moneda estrangera.U.U. Intercanvi de productes al mercat (es necessita diners per aquest intercanvi). Protecció de la força de treball. 4. Petroli a Iraq). Les empreses necessiten que algu faci circular el diner.XX sorgeix una nova forma d’intervenció que es produeix a l’entorn de la crisi del crack del 29. L’intercanvi es fa com si el diner no tingués cap paper. és a dir. Militar. El diner està gestionat per l’Estat. 53 .

Conclusió de la Llei de Say: >>La oferta crea la seva pròpia demanda. No poden haverhi problemes de demanda. Aquesta llei significa que no poden haver-hi crisi. Mai la producció es trobarà sense compradors.

Keynes critica aquesta llei perquè la crisi del 29 la considera una crisi de demanda i a causa del funcionament del mercat. Anàlisi de Keynes 1. Assimila l’economia de mercat com una economia de bescanvi, i es pensa que en l’economia el diner no té cap funció ni paper específic. És negar al diner qualsevol realitat excepte el de paper mecànic dins el mercat. 2. En tota economia tancada la renda no és més que el producte assignat (P=R). En una economia capitalista la renda té forma monetària. La distribuició de la renda és fa a través del diner. El que la gent té són diners que si corresponen en magnitud al volum de productes. Per tant, les conductes dels empresaris són diferents als dels consumidors i, en particular, sabem que la renda és consum més estalvi. Aquests diners els gastem o els estalviem? El producte = despesa en consum + inversió (despesa en manteniment & despesa en ampliació). Pels consumidors la decisió és una despesa en consum o en estalvi. En una economia sabem que la despesa és igual a la inversió. La inversió és una despesa i l’estavi no ho és. La Llei de Say que ens garantitza que l’intercanvi es feia en productes, però aquí la renda són diners i aquests no es ganten tots. S = I no ens diu si l’economia va bé. Per tant, la Llei de Say diu que de la mateixa manera l’estalvi no genera inversió productiva, ja que l’existència no consumida és inversió improductiva.

P = R (monetaria)

R = C + S (no despesa) P=C+I

S+I S + I (productiva)

Les decisions dels consumidors en estalviar no es corresponen a les decisions dels capitalistes en l’inversió. Per tant, si en una economia tancada S= I, l’estalvi no és una despesa; no garanteix una inversió productiva, ja que hi ha una producció que no es consumeix: Iimproductiva.

54

Aquesta des-coordinació de desicions entre l’estalvi i la inversió pot crear les crisis. La gent estalvia, les empreses inverteixen. 3. No té en compte la Llei de Say. La inversió productiva, en funció de les expectatives de guany, dóna la taxa de guany que esperem tenir. La influència de molts factors sobre les expectatives serà el que farà explicar els moviments del capitalisme. El capitalisme és dinàmic.

4. Explicació de la crisi. Les crisis es produeixen per la mateixa dinàmica del mercat. Quanta més renda hi ha, més alt és el percentatge que es dedica a estalviar, a produir que a consumir. Si cada vegada hi ha més productes no consumits, les expectatives són negatives. Per tant, com a conseqüència baixa la inversió productiva = la crisi s’auto-regula ja que es produeixen acomiadaments = baixa la demanda. La dinàmica del mercat, de la conducta dels capitalistes provoca una major profunditat de la crisi. En el capitalisme, les crisis són crisis d’abundància. Keynes afirma que l’oferta no crea la seva demanda. El mateix sistema del mercat portarà la crisi i no es podrà resoldre. L’únic que el podia solucionar és la intervenció de l’Estat creant demanda efectiva. Visió neoclàssica de la crisi Si el mercat funciona productivament no pot haver crisi. La crisi dels anys 30 es deu al mal funcionament del mercat de treball. Els treballadors ofereixen cada cop més treball perquè ho demanen els capitalistes. En el punt d’equilibri doncs, trobem que no hi ha atur. Per tant, trobem que no hi ha atur involuntari (si la gent no treballa es perquè no vol).

Als anys 30 el mercat no treballa de forma competitiva. Hi ha un monopoli d’oferta de treball. Els sindicats van proposar un salari per sobre de l’equilibri. Per aquest salari (per sobre de l’equilibri) hi hauria un volum d’atur involuntari. La culpa de l’atur involuntari és dels sindicats. Per tal que no hi hagi atur, s’han de suprimir els sindicats i s’ha d’aconseguir que el mercat de treball funcioni de manera lliure.

55

Intervenció de l’Estat. El pressupost i la política fiscal Quan es parla d’intervenció de l’Estat en l’economia es parla de política econòmica i un dels conceptes que utilitza és el pressupost intrumental: previsió dels ingressos i despeses de l’Estat a través d’una política fiscal.

Ingressos Pressupostos Despeses

1. Ingressos  Venda de béns i serveis a través dels de l’Estat.  Impostos

Obligatoris Directes: sobre la renda del contribuent a partir de la situació particular (+ justos) Indirectes: sobre les transaccions (IVA – indirectes). Són més injustos perquè no té en compte la persona que compra el producte ni la seva situació. Els impostos redueixen la renda, el poder de compra dels contribuents. Té un efecte contrari  reducció de l’activitat econòmica. Sense contrapartida concreta individual: l’Estat no està obligat a donar res a canvi de pagar els impostos. Les taxes: són un tipus d’impost obligatori, però sí que tenen contrapartida concreta. Amb aquests diners els Ajuntaments financien serveis, que els ciutadans reben a canvi. Exemple: recollida d’escombraries.

2. Despeses  Consum / funcionaris / material  Redistribució de la renda  Despesa social  Inversió (ex: obres públiques) efecte positiu sobre l’activitat econòmica

56

canviarà les expectatives dels capitalistes. l’Estat no ha de ser socialista. que són les que tenen més incidència sobre la demanda (augmenta) i sobre l’atur (disminueix). l’Estat ha de deixar que siguin els capitalistes els que facin front a la inversió necessària. Així. Es recupera. La demanda efectiva. per tant. 57 . Després d’uns anys de forta inversió pública. Si la demanda puja = puja el P. L’Estat doncs es basa en fer inversió productiva. Gasta més del que ingressa amb impostos (dèficit) i. Si puja els salaris dels treballadors. sino capitalista. = puja la venda = els impostos es mantenen = puja la recaptació per impostos = es torna al deute públic. L’estalvi dels capitalistes financia la despesa de l’Estat. que tornaran a invertir.B. l’Estat canvia la inversió improductiva en productiva. que els garantitza una rendibilitat i una seguretat (uns títols que donen cert interès a l’inversor). que és el que no poden fer els capitalistes. L’estalvi busca certa estabilitat que no troba amb la inversió productiva. s’endeuta (demanda diners). desde el punt de vista neoclàssic. L’estalvi es dirigeix cap a inversions improductives o especulatives perquè els capitalistes no tenen expectatives de guany. L’Estat només ha d’invertir quan sigui necessari. De quina manera es financia la inversió productiva? Amb estalvi: s’obté amb el deute públic. El pressupost de l’Estat. 18 / 5 / 04 Intervenció de l’Estat durant la crisi L’Estat crea demanda efectiva a partir del pressupost. també puja la demanda efectiva. Visió keynesiana: el pressupost és un instrument de política econòmica i no té perquè estar equilibrat. Es basa en Obres Públiques. està mesural/controlat. Va en funció dels objectius de l’Estat. si puja. amb el que l’Estat podrà deixar d’endeutar-se a llarg termini.I.Visió neoclàssica: L’Estat es tracta com un subjecte econòmic més i no pot gastar i del que ingressa.

Així.Punt de vista neoclàssic La intervenció de l’Estat no té cap cost. Per què es pot afirmar que la intervenció de l’Estat no produeix cap cost? Perque no hi ha possibilitat d’elecció. tan sols el cost d’oportunitat (visió neoclàssica dels costos). paga impostos més alts. La política fiscal va lligada a l’existència d’un sistema fiscal progressiu. Intervenció: l’Estat ha d’intentar que les empreses modifiquin la seva actitud mitjançant algun estímul indirecte. El % d’impostos sobre la renda augmenta quan augmenta la renda. sino allò que es deixa de produir d’una cosa per a produir la resta. Incideixen parcialment en la variació de la demanda efectiva. l’ha de crear l’Estat i quedar-se en dèficit. Qui té rendes més altes. i viceversa. L’excés de demanda fa a l’Estat en superàvit. Es pot aplicar cost d’oportunitat en un context amb recursos plenament ocupats. És el conjunt d’impostos (percentatge d’impostos sobre la renda). BLAT 0 1 2 3 4 5 COTÓ 25 24 21 16 9 0 COST D’OPORTUNITAT 1 3 5 7 9 El cost d’una producció per als neoclàssics no és la que es gasta. Context d’elecció: produir una cosa o una altra. 20 / 5 / 04 Com intervé l’Estat des del punt de vista de la política fiscal? Política fiscal (keynes): quan hi ha manca de demanda efectiva. o s’inverteix en obres púbiques o no s’inverteix en res. La visió neoclàssica és impossible d’aplicar en context de crisi perquè la seva economia és dins d’un context de recursos plenament ocupats. els impostos actuen com estabilitzadors automàtics. 58 .

A partir del 73: Neoliberalisme i crisi de l’Estat del Benestar. Anys 50-60-70: intervenció de l’Estat a l’economia. L’Estat té una “despesa social”: educació. Els impostos automàticament s’imposen per controlar la demanda. 59 . Per a introduir a Keynes en el pesament neoclàssic.. Baixa la renda = baixa la demanda = baixa la recaptació. Tothom és partidari del keynesianisme. A partir dels anys 50. que feien planificacions per a dirigir l’economia.. En el keynesianisme hi ha un punt de vista no només econòmic sino també polític i social. Això s’acaba amb la crisi del petroli de 1973. Hi havia països. Tothom ha de tenir dret a una renda. com Espanya i França. Després de la Segona Guerra Mundial. com a conseqüència hi ha excés de demanda efectiva i a la vegada també una pujada del sistema de recaptació (impostos). es volia veure a Keynes com a un més. Amb la caiguda de la URRS es perd al temor als obrers. des del punt de vista neoliberal. Anys 1945-1973: Hi havia un fort creixement i plena ocupació (superació de les expectatives keynesianes). recuperar-lo al pensament neoclàssic. aquests diferencien entre macroeconomia i microeconomia:   Microeconomia: és abstracta i basada en l’individu Macroeconomia: és empírica i tracta de les magnituds econòmiques (comptabiliat nacional) A partir de 1973 predominen els neoclàssics keynesians. i a partir dels 80 els neoclàssics fonamentalistes. Els Estats no poden gastar tant. sanitat. la manera d’evitar tensions era contentar als obrers i als països que amenaçaven amb una revolució..Si puja la renda. L’Estat del Benestar L’Estat ha de procurar que els ciutadans tinguin benestar mínim. És una creació liberal. Va lligat a un sistema fiscal progressiu. però sense imposicions.

Keynes és un dels investigadors de la creació d’aquestes institucions reguladores de l’Estat. on es van crear el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Aquesta dimensió tan gran.I. no pot escollir entre dèfici o superàvit. porta a l’Estat a una crisi d’insuficiència presupostària. S’aplica el paradigma de Keynes.B. i per tant. cal tenir en compte que Keynes era liberal.keynesiana La visió keynesiana del mercat el dfinia com un mercat capitalista regulat per l’Estat per a corregir els errors que es poguéssin donar. La visió post-keynesiana és una apropiació de la tradició marxista modernitzada. La crisi el porta al dèficit. però no era crític amb el capitalisme.globalitzadors Bretton Woods (1944): conferència a E. Fonamentalistes: Globalització sense restriccions Neoclàssics Keynesians: Globalització regulada. Entra també en crisi el pensament keynesià.Visió post . L’estat doncs. no hi ha intervenció de l’Estat. Alter . De totes maneres.   Part positiva La crisi va ser amortiguada per la despesa social. La crisi del petroli de 1973 provoca grans canvis.A. i una actualització de la crítica al capitalisme a partir de Keynes.U. 60 . Part negativa Un Estat absorveix entre el 40 i 60% del P.

Les empreses tenen necessitat de finançament: ha de produir per obtenir uns guanys (compren uns inputs per produir). Fonts de finançament de les empreses 1. Els consumidors es poden avançar al pagament abans d’obtenir el producte (ex: Quan es compra pis sobre plànol).TEMA 7. comparació Dipòsit o reserva de diner (estalvi. Proveïdors i consumidors: suministren inputs a l’empresa (pagan a terminis). producció venda cobrament No hi ha ingrés fins al cobrament i es van generant costos. 61 . més líquid és. Finalment. Condiciona la activitat econòmica. El diner és una abstracció amb 3 funcions: Facilitar l’intercanvi. venda i cobrament). el producte s’ha de cobrar. El bé líquid per excel. Li permet fer una despesa. Grau de liquiditat d’una economia: existència de diner i béns més o menys líquids. Per tant. Sistema de finançament i conjunt d’institucions que es dediquen a proveïr finançament (bancs i mercats de valor).lència és el diner mateix. Necessiten finançar aquestes despeses. Liquiditat Grau de liquiditat: capacitat d’un be per ser intercanviat. poder gastar abans d’ingressar (dependrà del temps entre producció. ja que no són simultànis. Mitjà de pagament Mesura de valor. l’empresa ha de disposar d’un mitjà del pagament (diner). Com més fàcil sigui intercanviar un bé per diner. 2. Autofinançament: l’empresa té uns diners que va gastant. El diner i la política monetària Política monetaria: utilitzar el diner per a modificar l’actitud d’inversió dels empresaris. una forma d’inversió) Ens interessa el seu valor en relació amb l’activitat de les empreses. 3. Un cop fet el producte s’ha de vendre (temps entre la producció i la venda).

Stocks 5. Crèdits que li deuen a curt termini 2. Deute a mig termini 3. Deute a llarg termini 4. Mobiliari Passiu (allò que l’empresa gasta) Conjunt de obligacions que té l’empresa Característica: grau d’exigibilitat que tenen els passius de l’empresa Actius reals Actius financers Passius més exigibles 1. Pròpia autonomia del sistema finançer (bancs i caixes que són entitats privades) Com se situen les empreses a través del finançament? A través del balanç  actiu .passiu (com està l’empresa financerament) Actiu (allò que té l’empresa) Conjunt de drets de l’empresa Característica: grau de liquiditat que tenen els actius de l’empresa Gran rendibilitat Actius més líquids 1. Pròpia autonomia de les empreses productives. Crèdits que li deuen a llarg termini 4. Deute a curt termini 2. Fons propis  No és exigible 62 . Equip productiu 6. Crèdits que li deuen a mig termini 3. que tenen fonts de finançament pròpies (autofinançament) 2.Si puja el grau de liquiditat les empreses podran produir més i si baixa el grau les empreses tindràn dificultats per produir. L’Estat podrà modificar l’activitat econòmica modificant el grau de liquiditat = POLÍTICA MONETÀRIA Limitacions de la política monetària 1.

perque sino perd rendibilitat (+ liquiditat) o es declara en suspensió de pagaments (liquiditat). Examen dels sistemes financers: Els Bancs Operacions   Passives: obtenen fons a través de dipòsits Actives: (amb els fons aconseguits) o o Descomptes Crèdits 63 .  Els actius rendibles són els actius reals..   Liquiditat < Exigibilitat = Suspensió de pagaments Actiu < Passiu = L’empresa no pot dur endavant la situació. La rendibilitat està condicionada per l’exigibilitat i la liquiditat A una empresa li covné tenir la liquiditat justa per a compensar el passiu (exigibilitat).000 euros per crèdits prestats o per diners o per venda de stocks.. Per exemple: d’aquí a 6 mesos he de pagar 2. Les empreses tenen uns passius no exigibles amb els propietaris. he de tenir en l’actiu previst de dins de 6 mesos els 2. Els actius més líquids són menys rendibles.  Els actius menus rendibles són els actius financers. i fa faliida. Per exemple: accionistes  No es pot demanar que torni les accions a l’empresa perque l’empresa no està obligada a recomprar-li l’acció.Fons propis: s’ha de diferenciar l’empresa dels propietaris de l’empresa. L’actiu també es caracteritza per la seva rendibilitat.000 euros. i viceversa. L’exigibilitat del passiu condiciona la liquiditat de l’actiu. Per tant.

El client ingressa 900 € al banc 4. El client demana un crèdit de 900 € per comprar un cotxe 2.EXEMPLE: Cotxe Empresa de cotxes Pagaré Client El Banc compra (descompta) aquests pagarés. El client demana un crèdit de 810 € 4. Rendibilitat Empresa de cotxes Liquiditat (li paga els diners dels pagarés) Banc Passos: 1. El client posa un dipòsit de 1000 € 2. El banc pot prestar el 90% del dipòsit: 1º de 1000 €  90% de 1000 = 900 € 2º de 900  90% de 900 = 810 € 64 .El client compra un ?????? per 810 € 5. El client ingressa 810 € al banc Al dia següent és cap d’any i el banc fa balanç: ACTIU Diner – 1000 € Crèdit – 900 € 1900 € PASSIU Dipòsit primari – 1000 € Dipòsit fictici – 900 € / Dipòsit secundari – 900 € * 1900 € * El dipòsit fictici passa a ser secundari Suposem que només el 10% (= coeficient de reserves) dels dipòsits és reutilitzat. El client compra un cotxe de 900 € 3.

000 € Diner que s’extreu d’un dipòsit primari: Dipòsits primaris – Dipòsits derivats – 1000 € 9000 € 10. 1 1 – 0’9 = 10. 65 .000 € PASSIU Dipòsit fictici o dipòsit derivat – 810 € 2710 € Crèdits – 9000 € DP = 1 1-r 1000 = Així és com es crea el diner bancari.000 Tothom accepta que el dipòsit bancar és diner.Nou balanç a partir dels 1900 € ACTIU Crèdit – 810 € 2710 € || || || || || ÚLTIM BALANÇ Diner – 1000 € 10.

i s’especula sobre la variació de preu d’aquestes accions.Mercat secundari: un cop que les empreses han venut les seves accions. La rendibilitat està determinada per les expectatives del preu de venda de les accions.27 / 5 / 04 TEMA 8. els únics que actuen són els posseïdors de les accions. 2. empreses 1. Dins hi ha dos tipus de mercat: primari i secundari. EXEMPLE: Comrpo una acció per 100 € Venc aquesta acció per 120 € El comprador de la meva acció la ven per 150 € Un altre la ven per 300 € Al final cau la borsa Per què cau la borsa? Perque 10 € de 300 € no és molta rendibilitat. en funció dels beneficis de l’empresa que decideixen repartir (rendiment variable: DIVIDEND) La rendibilitat està associada a les expectatives que dóna l’empresa a llarg termini. és un límit que explica el final de les evolucions de la borsa. És un mercat especulatiu. Hi ha valors de renda fixa (obligacions) i valos de renda variable (accions):   Renda fixa: les empreses ofereixen als inversors un tipus d’interès determinat. Mercat primari estalviadors rendibilitat liquiditat A través dels títols. Relacions entre espais econòmics Mercat de valors Institució financera on les empreses obtenen liquiditat. El que juguen són les expectatives a curt termini. Renda variable: les empreses ofereixen als inversors un tipus d’interès variable. ????? 66 .

a. Mercat de valors. és a dir. No està subjecte a les lleis capitalistes (oferta/demanda). Per a pujar la liquiditat. Préstec de regulació monetària: el Banc Central fa una subasta (posa diners a disposició dels bancs) on determina la quantitat de diners i un tipus d’interés determinat. l’Estat ha de comprar titols públics als posseïdors (menys competència per a les empreses i liquiditat en menys empreses). Operacions de mercat obert Com es crea la liquiditat? Venent les accions. El tipus d’interès que fixin els bancs anirà en funció del tipus d’interès que els posi el Banc Central a ells. L’Estat modifica la liquiditat venent o comprant títols.La borsa és un exemple de economia no capitalista. Si el Banc Central augmenta el coeficient de caixa. Banc Central de cada país. Per a baixar la liquiditat. modifica el tipus d’interés. Instruments de política monetària  Banc Central de cada país 1. 67 . l’Estat ha de vendre els títols públics (competeix amb les empreses i aquestes tenen menys ____________. ▲ coeficient = ▼ liquiditat ▼ coeficient = ▲ liquiditat ▲ tipus d’interès  ▲ diner ▼ liquiditat  ▼ activitat econòmica ▼ tipus d’interès  ▼ diner ▲ liquiditat  ▲ activitat econòmica b. Coeficient de caixa: dipòsits (= crèdits) que els bancs privats estan obligats a col·locar en els bancs centrals (actualment. 2. Com actua? Per donar crèdits els béns han de tenir dipòsits (dipòsit + crèdit). Com pot el Banc Central augmentar / reduir la liquiditat? Puja el coeficient de caixa = baixa el dipòsit = baixa el crèdit// Baixa el coeficient de caixa = puja el dipòsit = puja el crèdit = puja l’activitat empresarial. Banc. hi ha menys liquiditat i per tant hi ha menys % de dipòsits per a donar crèdits. Puja el tipus d’interés = pujen els crèdits // baixa el tipus d’interés = baixen els crèdits = puja l’activitat econòmica. a Espanya és del 2%).

Tractat de Maastrich  S’acorda que la política monetaria sigui quasi exclusiva del BCE. Qui determina la política monetaria i el tipus d’interès és el BCE. L’Estat no pot intervenir. 2.Actualment (no examen) Espanya està dins del Sistema Monetari Europeu Banc Central Europeu Banc Central de cada país El Banc Central de cada país està subordinat al Banc Central Europeu. Els Estats no influeixen en aquestes operacions. per tal de frenar la inflació. 1. 68 . Aquest controla el preu del diner a través del tipus d’interès.