Bones Pràctiques

Protagonistes Rosa Blasco (Rehabilitació d’habitatges amb finalitat de cessió temporal) i Maria Carme Noguer (La gestió dels recursos humans per competències) En profunditat El potencial innovador de les economies locals, per Oriol Estela

03
Juliol-Setembre 2011 Punt de vista Els governs locals davant la crisi, per Rafael Jiménez Asensio

director de la Fundación Democracia y Gobierno Local.diba. Teresa Feliu (analista del Centre per a la Innovació Local de la Diputació de Barcelona) aporta un breu informe sobre les respostes locals davant la crisi. I. Rafael Jiménez Asensio. per la seva banda.cat/inscripcion_banco.Bones pràctiques Quines són les conseqüències de la crisi econòmica per als governs locals? Quines estratègies poden contribuir al desenvolupament del potencial innovador de les economies locals? Aquest tercer número de la revista BONES PRÀCTIQUES l’hem dedicat a aportar diverses reflexions sobre la crisi econòmica i els governs locals.bbp. a l’apartat «Protagonistes». hi trobareu una notícia sobre la realització de la “2a Edició del Panel de Polítiques Públiques Locals” i informació sobre l’interès generat per l’espai web del BBP durant aquests mesos. l’experiència de l’Ajuntament de Manlleu sobre la gestió dels recursos humans per competències i l’experiència de Vilafranca del Penedès sobre la rehabilitació d’habitatges amb la finalitat de cessió temporal.cat www. Oriol Estela (analista de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona) ens parla del potencial innovador de les economies locals. La revista també inclou una presentació breu de l’espai de bones pràctiques de la Federación Española de Municipios y Provincias i. que vol contribuir a generar un espai d’intercanvi de sabers i experiències a l’entorn de la innovació en les polítiques locals. Si us voleu subscriure a la revista.cat www. A més.bbp. presenta un article on reflexiona sobre els impactes de la crisi econòmica en els governs locals durant el mandat 2011-2015. Esperem que sigui del vostre interès! BONES PRÀCTIQUES és una revista trimestral editada pel Banc de Bones Pràctiques de la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer. que inclou 10 documents destacats sobre el rol dels governs locals en les estratègies de reactivació econòmica. a l’apartat «Novetats». Us agrairem que ens feu arribar els vostres comentaris i suggeriments per millorar-la a través de coordinacio@bbp.org 2 JULIOL-SETEMBRE 2011 BONES PRÀCTIQUES .pisunyer. doneu-vos d’alta a la Xarxa BBP a www.php SI VOLEU SABER-NE MÉS: www.cat.

El Banc de Bones Pràctiques és una bona eina per abordar-los? Com? Representa una font d’informació i d’idees important. es podria implantar. la sostenibilitat i la innovació el motor que empenyi l’Administració. un procés de consultoria i d’assistència que oferís suport a aquelles organitzacions interessades a encetar aquesta via Quins són els grans reptes de les polítiques locals de recursos humans? Una organització orientada a l’atenció i prestació de serveis a les persones ha d’alinear el seu capital humà amb aquests objectius i ha de fer de la professionalitat. des d’algun organisme públic. Així es facilitarien la certificació de competències professionals en el sector públic o les trajectòries de promoció professional més enllà de l’administració concreta en què es presta el servei. Seria útil estendre-la a altres territoris? Seria beneficiosa la seva extensió per l’important grau d’eficiència i sostenibilitat. Seria útil estendre-la a altres territoris? Seria un element altament positiu per afavorir el disseny de polítiques pensades en clau de país i no només en clau municipal. una política que pot La gestió dels recursos humans per competències Maria Carme Noguer Coordinadora d’Organització. el PRH genera solucions diverses: afavoreix l’accés a l’habitatge de persones amb dificultats socials. Ajuntament de Manlleu Recursos Humans Per què creus que aquesta bona pràctica és una política innovadora? La gestió de les persones en el sector públic ha estat marcada per una concepció massa tradicional del principal actiu que té l’organització: el seu capital humà. La «gestió del canvi» demana repensar el model de gestió de les persones. ocupacionals. En primer lloc. El BBP és una bona eina per abordar-los? Una iniciativa que permeti identificar experiències interessants i destacades en una gamma molt àmplia de polítiques locals és una aposta excel·lent per afavorir la transferència de coneixement i de valor dins del sector públic. De fet. i és.cat BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2011 3 . socials. Repensar el model de lideratge i de gestió d’aquest actiu i focalitzar l’atenció en l’actuació de cada persona respecte d’allò que s’espera d’ella. caldria fomentar la rehabilitació per posar en el mercat més vivendes de lloguer a preu assequible.Protagonistes Rehabilitació d’habitatges amb finalitat de cessió temporal Rosa Blasco Millora Urbana   afavorir la recuperació de centres històrics. i permet tenir coneixement del que han fet altres tècnics en altres municipis. aquesta és la idea del treball en xarxa. tant importants en les vil·les i els pobles. Coordinadora del Programa de rehabilitació d’habitatges (PRH). A més. Quins són els grans reptes de les polítiques locals d’habitatge actualment? En aquests moments de crisi econòmica. l’eficiència. el PRH genera una dinàmica de complementarietat entre diverses polítiques locals: urbanístiques. Una societat en xarxa demana un teixit d’Administració pública que afavoreixi la translació d’aprenentatges entre organitzacions. Alhora. com m’ha passat en diverses ocasions. En segon lloc. gràcies a les dades de contacte. és el leitmotiv d’aquesta política. alhora.. qui necessita ampliar-la s’acosta al territori a preguntar. La fitxa del BBP representa una primera informació i. Consulteu les fitxes d’aquestes pràctiques a www. en què hi ha molts habitatges buits de compra i hi ha ciutadans que no poden accedir-hi. Persones i Administració Electrònica. Ajuntament de Vilafranca del Penedès Quins factors creus que converteixen aquesta bona pràctica en una política innovadora? Té diversos factors que li confereixen un caràcter innovador en relació a les polítiques d’habitatge que de forma més convencional es duen a terme en els diversos municipis..bbp. genera oportunitats de formació i ocupació a persones en situació d’atur i millora el teixit urbà. s’estableix una cooperació entre el que és públic i el que és privat i que té com a resultat final el benefici d’ambdues parts.

promogut per la Fundació Carles Pi i Sunyer amb la col·laboració d’altres institucions. educació i participació ciutadana.Novetats 2a edició del Panel de Polítiques Públiques Locals L ’any 2010 es va portar a terme la 2a edició del Panel de Polítiques Públiques Locals centrada en les polítiques de medi ambient. té l’objectiu de recollir. fins al mes d’abril de 2011. L’evolució ha estat constant amb una mitjana de 950 sessions mensuals 4 JULIOL-SETEMBRE 2011 BONES PRÀCTIQUES .000 visitants des de la seva creació. U Despientitats. econòmic Cultura Des. amb dades comparatives que els permeten fer un seguiment de les seves actuacions.000 visitants únics que han accedit a més de 36. el lloc web del BBP ha tingut uns 5. Aquest estudi.200 1.000 pàgines d’aquest espai.pisunyer. Com s’observa en el gràfic. Des de la seva creació. un total de 119.org/panel El web del BBP: sessions i pràctiques més vistes Evolució sessions al lloc web del BBP 1. l’evolució d’aquestes visites ha estat constant amb una mitjana de 950 sessions per mes.000 800 600 400 200 0 oct-10 nov-10 des-10 gen-2011 feb-11 març-11 abr-11 Grup de treball sobre mercats de venda no sedentària n dels objectius fonamentals del BBP és difondre les bones pràctiques en l’àmbit local.600 1. gent gran. centre de la paraula i les lletres Funció educativa de la biblioteca pública Tothom suma! Joves i immigració Àmbit Total descàrregues 215 188 179 178 149 143 142 130 127 123 Educació Des.cat Xarxa de transmissió de valors i missatges positius El web del BBP ha tingut 5.400 Nombre Sessions* LES 10 BONES PRÀCTIQUES MÉS VISITADES Bona pràctica 2a escola de Pares i Mares. l’octubre de 2010. econòmic Cultura Lectura pública Immigració Comerç Noves tecnologies Convivència 1. Tens el factor Q? Xarxa Perfil de la Ciutat La Serradora Pla estatègic Maresme 2015 Espai Betúlia. En la taula següent hi ha la llista amb les 10 bones pràctiques més visitades pels usuaris del BBP. Enguany es publicarà el 1r Anuari de Polítiques Públiques Locals en el qual han col·laborat diferents especialistes que analitzen les tendències que s’observen en aquestes polítiques. han rebut informes particularitzats de cadascuna de les polítiques. Tots els ajuntaments que hi han participat. analitzar i difondre informació rellevant i actualitzada sobre les polítiques públiques locals. Tota la documentació i els infirmes es troben accessibles en el lloc web del panel www.

Punt de vista Els governs locals davant la crisi: reforma institucional i gestió de recursos humans És el moment d’apostar pel lideratge institucional. reactivar d’alguna manera la inversió en infraestructures i equipaments. s’haurà de repensar l’organització en la seva integritat. els resultats en la gestió i la innovació: els testos d’escrutini de la ciutadania seran cada cop més intensos i les institucions locals no poden continuar essent alienes a un corrent d’opinió que imposa un ús cada cop més racional i eficient dels recursos públics. el mal estat del nostre sistema financer (especialment de les caixes d’estalvi) conformen un negre quadre que hipotecarà tota l’acció política dels governs locals durant el mandat 2011-2015. com a l’organització i el personal. accentuada). L’impacte serà. dramàtica. fins a cert punt. les receptes difícilment poden ser homogènies. Però. en qualsevol cas.org BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2011 5 . Per saber-ne més us recomanem la Guia per la millora de la qualitat institucional i l’eficiència dels governs locals de la Fundación Democracia y Gobierno Local. La necessitat de reduir el dèficit públic i. La crisi economicofinancera està castigant amb força el sector públic i no s’adverteixen a l’horitzó novetats que puguin despertar el més mínim canvi. amb una dura (o fins i tot duríssima) política d’ajust fiscal. així com liberalitzar serveis (posada en marxa de la Directiva de Serveis) amb la finalitat de captar l’atenció d’inversors privats. S’haurà d’apostar per una professionalització de la direcció pública local i l’abandonament de polítiques clientelars. per aquesta raó. en definitiva. el deute públic. doncs. Està en joc la confiança de la ciutadania en els seus governs locals. Però. des d’una perspectiva exògena. en menor mesura. els resultats en la gestió i la innovació. els governs locals. tant de la cartera de serveis i de les seves formes de prestació. s’haurà d’impulsar una decidida política d’innovació dels recursos humans que pugui pal·liar l’erosió que produeix la duresa de la política d’ajust. És el moment d’apostar pel lideratge institucional. I. hauran de procurar disminuir els durs efectes de la crisi sobre la cohesió social i l’ocupació. La priorització de les polítiques públiques locals es convertirà en una elecció. ls recentment constituïts governs locals s’enfrontaran durant els propers quatre anys a una situació de crisi fiscal de gran magnitud.gobiernolocal. la crisi del model productiu. l’eficiència. Està en joc la confiança de la ciutadania en els seus governs locals. l’eficiència. les insostenibles xifres d’atur i. en fi. No serà suficient. com a administració de proximitat. molt diferent segons l’estat financer de cada govern local i. quina forma de prestació és la més adequada i com han de finançar-se. S’haurà. la caiguda dels ingressos fiscals (en alguns casos. d’estudiar en quins casos es poden prestar determinats serveis. sinó que tals mesures s’hauran d’acompanyar de reformes estructurals. per més que sigui necessari en molts casos i imprescindible en altres. Tanmateix. www. on es juga el veritable partit de la política municipal durant els propers E Rafael Jiménez Asensio Director de la Fundación Democracia y Gobierno local anys és en l’enfortiment de la institució i la millora de la seva eficiència des d’una perspectiva endògena. l’anèmic creixement econòmic.

Les economies locals no poden restar expectants davant d’una possible reactivació econòmica que provingui exclusivament del marc global.des d’una visió de dalt a baix. cadascun d’acord amb el seu rol. Aquestes respostes només podran venir d’una potenciació dels factors que condueixen a la innovació per part de tots els actors que intervenen en l’economia de cada territori. i en particular el nostre. l’actitud dels territoris ha de ser plenament proactiva Ingram Publishing 6 JULIOL-SETEMBRE 2011 BONES PRÀCTIQUES . tot optimitzant els instruments locals de regulació de l’activitat econòmica (derivats de l’aplicació de la directiva europea de serveis. però. en forma d’atur. el lema “pensa global. basada en aplicar a l’economia innovacions inspirades en la forma com funcionen els diferents ecosistemes per mantenir-se en equilibri. actua local” és plenament aplicable a l’àmbit de l’economia. en el moment precís. Al contrari. és la que obre el camí del progrés en el futur immediat. Al contrari. restriccions financeres i retallades en el benestar. No en va. permetin treure profit d’una millor conjuntura general. per exemple). És. s’atribueix a uns factors que tenen el seu origen i la seva transmissió en el funcionament global de l’economia. per a molts. siguin de l’àmbit públic o del privat. sinó que serà la implantació de solucions locals innovadores als problemes de relació entre l’economia i el medi ambient la que alimentarà una economia verda que. al nivell local on els seus efectes s’estan manifestant amb la seva major cruesa. Tusquets: Barcelona). El reclamat canvi en el model productiu no pot venir –almenys no únicament. És per això que les economies locals han de buscar les vies específiques. poden reforçar encara més aquesta mirada específicament local sobre la sostenibilitat de l’economia. En aquest context. per actuar com a capdavanteres a l’hora d’innovar almenys des de tres perspectives: • El repte de la sostenibilitat troba en l’acció de les economies locals un dels factors clau per a la seva progressiva resolució. l’actitud dels territoris ha de ser plenament proactiva per trobar les respostes particulars que puguin impulsar -hi la recuperació i que. les economies locals no poden restar expectants davant d’una possible reactivació econòmica que provingui exclusivament del marc global. a partir dels seus recursos i de les aspiracions de les seves poblacions.En profunditat El potencial innovador de les economies locals per Oriol Estela L Oriol Estela Analista de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona a situació de crisi econòmica en què es troben encara la majoria dels països més desenvolupats. I propostes més recents com la de l’”economia blava” (Gunter Pauli (2011): La economía azul.

en la mesura que els dispositius locals (com ara les agències de desenvolupament econòmic) siguin capaços de motivar aquests actors i connectar les necessitats amb les idees i amb els recursos creant així espais de relació i trobada. La connexió de l’activitat econòmica amb les necessitats de la comunitat on la primera es porta a terme no es pot donar sempre. per impulsar la innovació cal que les economies locals siguin capaces de posar en valor el talent i la creativitat de les persones i de les organitzacions del territori. doncs. de l’economia que assoleixen en el nivell local el seu màxim potencial per aportar alternatives innovadores. L’enfocament de l’economia creativa. Perquè és en el territori. Diferents p ersp ec tives. serveix també el lema invers a l’anterior “pensa local. sembla haver-se redescobert amb l’adveniment de la crisi. l’emprenedoria social o la innovació social han portat a reforçar l’àmbit d’una economia social que. el potencial innovador local es veurà àmpliament incrementat. malauradament. Per impulsar la innovació cal que les economies locals siguin capaces de posar en valor el talent i la creativitat de les persones i de les organitzacions del territori BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2011 7 . on es produeixen les interaccions més intenses entre els diversos actors.• En qualsevol cas. que inicialment es trobava molt relacionat amb la integració de sectors com el cultural en el desenvolupament econòmic. les economies locals seran capaces d’avançar per aquest camí de la innovació si adopten una perspectiva social més intensa. per feta. que dóna una idea d’aquesta projecció dels recursos endògens del territori cap enfora. ha anat adoptant un caràcter més transversal i és avui pràcticament un sinònim d’emprenedoria. i és per això que conceptes com la responsabilitat social. entesa com l’actitud per satisfer necessitats a partir de l’aprofitament de manera creativa i innovadora dels recursos locals. i. • Finalment. malgrat tenir una llarga trajectòria en molts territoris. actua global”. en els entorns locals. En aquest cas.

perquè es redueixen la seva capacitat d’endeutament. pels efectes de la recessió en la població. aspecte crucial per al desenvolupament econòmic i de l’ocupació. Malauradament. s’analitza a Análisis del impacto del Fondo Estatal de Inversión Local. afegides a les ja tradicionals insuficiències del finançament local. perquè s’incrementen les despeses. en l’àmbit estatal i autonòmic.Recomanem Respostes locals davant la crisi per Teresa Feliu Ingram Publishing Malgrat les seves dificultats financeres. els governs locals busquen respostes locals a aquesta crisi global i les implanten Els governs locals són essencials per donar resposta a la vulnerabilitat que provoquen en la ciutadania les altes taxes d’atur i les noves situacions de pobresa i d’exclusió social. 8 JULIOL-SETEMBRE 2011 BONES PRÀCTIQUES . i de l’altra. cosa que els converteix en els actors més dinàmics per a la inversió pública. les subvencions de l’Estat i els recursos propis. També són clau per superar la recessió per la seva proximitat al territori. als agents econòmics i als ciutadans. I així ho entenia el Fons Estatal d’Inversió Local. sobretot les socials. la crisi també afecta els governs locals i provoca una tensió creixent entre el descens dels ingressos i la necessitat d’augmentar la despesa: d’una banda. mitjançant les seves pròpies estratègies i polítiques sectorials. l’impacte del qual.

London: Local Government Association (LGA) [Consulta: 15 juny 2011] LOCAL GOVERNMENT ASSOCIATION (LGA) (2009). N. Driving economic growth -a summary guide [en línia].. A. London: The Work Foundation [Consulta: 15 juny 2011] COX. ROTH. malgrat les retallades. Aquests principis giren. York: Joseph Rowntree Foundation SYMONS. basats en el full de ruta de la ciutat per combatre els efectes de la crisi. (2010). London: The Work Foundation [Consulta: 15 juny 2011] LOCAL GOVERNMENT ASSOCIATION (LGA) (2009). Joint public-private local partnerships for employment to cope with the recession [en línia]. Shared Necessities: the next generation of shared services. J.. També cal destacar les experiències documentades de ciutats que. E. tal com s’analitza a Shared Necessities. Global slowdown: local solutions II: Councils helping people and businesses [en línia]. i per això adjuntem aquests altres documents que analitzen diferents experiències internacionals. PLÖGER. T. MORRIS. J.] (2010). IRVING. O la resposta d’ajuntaments innovadors que comparteixen serveis per reduir despeses a través de les economies d’escala i de la millora en els serveis. entorn de quatre eixos: lideratge i governança. WINKLER. desenvolupament econòmic i atenció a les persones. N. London: Inprovement and Development Agency (IDEA) [Consulta: 15 juny 2011] LEE. Aquests són alguns exemples de les accions dels governs locals per fer front a la crisi i per facilitar la recuperació dels municipis.. Són les deu estratègies que ha seleccionat l’OCDE per afrontar la crisi econòmica des de la perspectiva de les ciutats. Recovery and Medium Sized Cities [en línia]. afegides a les ja tradicionals insuficiències del finançament local.. C. J. BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2011 9 . se sintetitzen en els Principis de Barcelona. fonamentalment. local solutions: International comparisons [en línia]. SOTO. [et al. Rebalancing Local Economies: Widening economic opportunities for people in deprived communities [en línia]. (2011).. Y. els governs locals busquen respostes locals a aquesta crisi global i les implanten. però la bibliografia és extensa. a grans trets. Recession and Recovery: How UK cities can respond and drive the recovery [en línia]. com es mostra a URBACT Cities facing the Crisis. Global slowdown. K. (2011).. HUXLEY. London: New Local Government Network. A. P. Recession. Morris. Phoenix cities: The fall and rise of great industrial cities. London: Local Government Association (LGA) [Consulta: 15 juny 2011] POWER. Nancy: Urbact [Consulta: 15 juny 2011] IMPROVEMENT AND DEVELOPMENT AGENCY (IDEA) (2011).Però malgrat aquestes dificultats financeres.. Dublin: European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions [Consulta: 15 juny 2011] GUIDOUM. document adjunt a la bibliografia. (2009). O. A. K.. Urbact cities facing the crisis. Impact and Responses [en línia]... Respostes locals que... KOUTSOMARKOU. inversió. J. Impact and Responses. han adoptat mesures específiques per fer front a la recessió i han reformulat el model de creixement local. The next generation of shared services. STURGE. London: Institute for Public Policy Research (IPPR) [Consulta: 15 juny 2011] DUCEHMIN. JONES. P. CLAYTON. (2010). (2008).

i ofereix una fitxa resum d’explicació i contacte. turisme. consum i comerç. transports… L’espai web facilita l’accés a les bones pràctiques per tipus d’entitat local. àmbit o paraula clau. L a Federació Espanyola de Municipis i Províncies ofereix un recull de més de 150 bones pràctiques dels governs locals espanyols dels últims deu anys.bbp. participació ciutadana.En context Bones pràctiques de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies La Federació Espanyola de Municipis i Províncies ofereix un recull de més de 150 bones pràctiques dels governs locals espanyols dels últims deu anys. recursos humans.es FEMP proposa. igualtat.. www. cultura.. urbanisme i habitatge. relacions internacionals. participa. benestar social. i una fitxa més extensa de descripció dels objectius i implantació de la iniciativa. Les iniciatives corresponen a diferents àmbits de polítiques locals: medi ambient.femp.cat BONES PRÀCTIQUES JULIOL-SETEMBRE 2011 10 . www. modernització i qualitat. desenvolupament econòmic i ocupació. consulta.