You are on page 1of 6

..............................................

Hi havia una vegada una senyora moooolt velleta que vivia en una casa enmig del bosc. Tothom la coneixia com la Castanyera. La Castanyera sempre anava vestida igual. Portava una faldilla llarga i un mocador lligat al cap. Un bon dia, mentre passejava pel bosc, va veure castanyes pertot arreu i va dir: -Ohhhh, quantes castanyes! La Castanyera no s’ho va pensar dues vegades i es va posar a collir-les totes. Mentre les agafava, anava dient:Castanya…, al cistell! -Castanya…, al cistell! I una a una, va anar omplint el cistell.

Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple, va marxar cap al poble on tenia la seva paradeta i va encendre el foc de la torradora per poder torrar totes les castanyes que havia recollit al bosc. Va agafar les castanyes del cistell i… Sorpresa! La Castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes pertot arreu i no les trobava. El cistell era buit. La Castanyera cridava: -Castanyes, on sou? Castanyes, on sou? Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren.

Tot d’una va començar a ploure i entre els bassals de terra, la Castanyera va veure una cosa que la va deixar palplantada, una castanya que caminava!!! -Com pot ser? Les castanyes no caminen pas! Oh, i una altra castanya que camina! Però…, si tenen banyes i tot!!! Què he fet? He collit cargols i no pas castanyes! Hi havia cargols pertot arreu: al terra, a la paret, a la cadira, a la torradora… La Castanyera va haver d’anar de pressa i corrents al bosc un altre cop a collir més castanyes. Els nens de l’escola estaven a punt d’arribar i ella encara no havia pogut torrar-les.

-Els nens de l’escola vindran i no tindré les castanyes torrades! Quan la Castanyera va arribar al bosc, va dir: -Per no equivocar-me cantaré la cançó del “cargol, treu banya”, i si són castanyes, no trauran les banyes.

Cargol treu banya puja la muntanya, cargol treu vi, puja el muntanyí. Cargol treu banya puja la muntanya, cargol bové, jo també vindré…
Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir: -Aquesta vegada l’he encertada. I se’n va tornar cap a la seva paradeta.

Va començar a torrar les castanyes, i molt contenta es va posar a cridar:

-Calentes i grosses! -Qui en vol ara que fumen!!!
Els nens, quan van sentir la Castanyera, van anar corrent a comprar castanyes. I així acaba la historia de la castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.

Conte contat, aquest conte s’ha acabat!