You are on page 1of 11

• Harmonia

L’harmonia és la formació dels acords i de les relacions que


s’estableixen entre elles.
El compositor té en compte la superposició dels sons que formen els
acords. Les obres començaran i acabaran en to de tònica i seguiran
en importància de 5è i4rt grau, tot i canviar de to momentàniament.
S’estableix un jerarquia entre els graus de l’escala, que esdevenen
les funcions tonals bàsiques de la música posterior.
El discurs harmònic s’aconseguirà quan els acords portin cap a
altres tonalitats, i si els acords ens porten cap a la tonalitat principal
es produirà la distensió.

L’estil concertant

Es basa en el contrast entre blocs sonors (solista/cor-orquestra)


timbres (violí/oboè...), intensitats (fort/fluix, tots/pocs...) ritmes
(tempo, mètrica, ritme lliure de les veus...) caràcters
( lluminós/tenebrós...) textures (homofònica, contrapuntístics,
acompanyada)

L’ornamentació

Tendència a la riquesa, a l’ornamentació (notes d’adornament,


trinats, mordents...) a les variacions

Camerata Fiorentina

Grup d’erudits i músics que es reunien al palau del compte Giocanni


Maria Bardi a Florència, entre els anys 1572 i 1587,
aproximadament, per discutir sobre la música de la Grècia Clàssica

La música al servei de la paraula

• Stile recitativo: la música ha de permetre comprendre el text,


n’ha de seguir el ritme, l’entonació...

• Stile rappresentativo: la música ha d’escriure el significat


del text: els sons aguts representen altura, i els greus profunditat;
cromatismes descendents expressen d’olor, els ritmes ràpids
representen agitació i els lents calma ....

• Stile sonor: és el nivell més abstracte i racional. J.S. Bach en


fou un mestre excepcional.
Música instrumental

Instruments

La música instrumental predomina sobre la vocal. Els instruments


adquireixen gran importància , especialment els de corda. Això afavorirà
el seu perfeccionament.

Els compositors especifiquen quins instruments han d’interpretar cada


veu. Les obres s’escriuen pensant en totes els capacitats expressives i
tècniques de cada instrument, aprofitant, els domini virtuosístic dels
intèrprets.

Els instruments més importants són el clavecí, el violí, la flauta i


l’orquestra.

Temprar: és dividir l’octava en dotze sons amb la mateixa distància


intervàlica, la de semitons i assignant a cada tecla per a cada semitò.

L’orquestra barroca

L’orquestra barroca neix en el barroc i es relativament petita, té com a


base els instruments de corda els quals se n’afegien alguns de vent. El
clavicèmbal i l’orgue fan de solistes o de suport polifònic. El
clavicembalista era l’encarregat de fer les funcions de director des del
clavicèmbal.
Formes instrumentals barroques

La suite
La suite és l’agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i país en
un sola obra. El nombre de danses es variable. S’acostuma a
alternar una dansa lenta en compàs binari amb una contradansa
ràpida en compàs ternari. Interpretada per uns instrument solista o
per un grup instrumental.

Audició

Títol de l'obra: Suite 2 en Si menor


Compositor: J.S. Bach
País: Alemanya
Gènere: Profà Instrumental
Obra: Suite
Accentuació: 1-Quaternari, 2-Ternari 3- Quaternari
Època: Barroc
Textura: Harmònica (melodia acompanyada)
Timbre: Orquestra i flauta

1a) ABA/ A: tota l’orquestra i B baix continu


1b) Quaternària
1c) Andante
1d)

2a) tota orquestra


2b) Ternària
2c) Moderat

3a) orquestra més flauta travessera


3b) Quaternari
3c) Alegro

Activitat 7 pàg 85

Dansa Tempo i Compàs Instruments País

1 Rigador Binari, presto Orquestra França

2 Minuet Ternari andante Orquestra França

3 Fornpiper Ternari allegro Orquestra Anglaterra


El concerto barro

El concerto barroc consta de tres moviments (allegro,


tento,allegro). Concerto Grosso per a solistes i grup
orquestral i concerto solista, quan és per orquestra i
solista.

Activitat 8 pàg. 86

Audició Tipus Solista/concertino Obra/compositor Altres


de característiques
concert
1 Grosso 2 Violins violoncel Corelli concert 12 Allegro Fa M
op. 6 2n mov Comença el
concertino
2 Solista Violí Vivali Concert Presto Sol m
“l’estiu” 3r mov Descripció d’una
op. 8 1725 tempesta
3 Grosso Violí flauta dolça Bach Concert de Affetuoso Re M
clavecí Brandenburg n.5
2n mov. BWV
1050 1721
4 Solista Violí Bach concert Allegro assai
num 1 3r mov Compàs ternari
La menor
5 Grossa Trompeta flauta Bach Concert de Allegro assai
dolça oboè violí Brandenburg n 2 Entrades
3r mov esglaonades
Fa M

Audició
1- 2 violins i violoncel

Títol de l’obra: concerto Grosso 2 opus 3 en Sol menor


Compositor: Antoni Vivaldi
País. Itàlia
Gènere: Profà instrumental
Obra: concerto Grosso
Accentuació: quaternari
Època: barroc
Textura: Harmònica
Timbre: 2 violins, violoncel i orquestra

La sonata

La sonata és un peça per ser sonada, tocada per instruments.


L’origen de la sonata està en la contraposició de moviments.

• Sonata de camera: es tocava a llocs laics. Ritmes de dansa


• Sonata da chiesa: és tocava a l’església. Moviments
abstractes.

Podem trobar a sonates a :


• Solo: un sol instrument
• Duo: per a dos ( violí, clavecí)
• Trio: dos instruments concertants i baix continu

La fuga

La fuga és un composició en un sol moviment. Té textura polifònica-


contrapuntística. Cada línia melòdica s’anomena veu o part.

La fuga és un forma estricte però alhora lliure. Discurs musical i


continu i lineal que té com a element principal un tema anomenat
subjecte o resposta i altre de secundari, el contrasubjecte

Estructura d’una fuga:

• Exposició: El subjecte apareix en to principal i la segona veu


contínua en to de la dominant fent de resposta, i una altre veu fa
de contrasubjecte.
• Desenvolupament: és un sèrie de modulacions destinades a
presentar el subjecte en les tonalitats veïnes o properes a la
principal.
• Reexposició: en aquesta part les entrades de subjecte i resposta
son molt properes i es produeixen sobre un pedal.
Esquema de la fuga núm.2 de “El clavecí ben temprat” de J.S. Bach
S= subjecte C=contrasubjecte E=episodi

EXPOSICIÓ CONTRASUBJECTE REEXPOSICIÓ


S C S C S E S (coda)
S C E S E C E S E C E S pedal

Consort: Anglaterra del segles XVI i XVII, conjunt instrumental


relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets. Una peça
instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts.
Els consorts podien ser de dues menes : el whole consort, integrat per
instruments d’una mateixa família , i el broken consort integrat per
instruments de famílies diferents.

Fantasia: Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada


d’altres formes. S’aparta de la conducció narrativa estàndard
per evocar el caràcter d’una improvisació.
Original durant del segle XVI. Fou una obra polifònica
basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa
passatges glossats

Música Vocal

Tant a la cort com a l’església hi havia un cort anomenat capella, que


interpretava la música vocal comporta pel mestre de capella. A l’església
hi havia també l’escolania, formada per nens (veus blanques)

Les dones continuaven al marge, per poder interpretar els papers


femenins hi havia els castratti.

Els castratti eren homes als quals castraven abans d’arribar a la


pubertat per a tal que conservessin el timbre de veu blanca. Els
castratti van ser els protagonistes de les òperes, rebien una educació
musical molt completa i arribaven a ser famosos.
Els castratti podien interpretar complicades coloratures, com també
podien mantenir una nota durant molt de temps.

Formes vocals barroques

Policoralitat: estil coral en què intervenen dos o més cors separats,


cadascun amb les seves pròpies parts vocals. Interpretació interfonal.
Diversos cors poden cantar alhora o alternativament, construint diàlegs
i efectes sonors en funció de la distància física que els separa.
Formes vocals profanes

L’òpera: L’òpera és una forma musical vocal profana amb


acompanyament instrumental (orquestra) i destinada a la representació
artística. Hi intervenen els elements del teatre i de la música.
La part literària s’anomena libreto. Els arguments de les primeres
òperes eren seriosos i es basaven en mitologia grecoromana.
La majoria de representacions d’òpera es duien a terme en el si de la
cort.

Parts d’una òpera:


• Obertura: primer fragment que interpreta l’orquestra abans que
s’aixequi el teló.
• Recitatiu: fragment cantat de caràcter narratiu a través del qual es
desenvolupa la trama argumental, interpretat segons els accents de
les paraules i acompanyat del baix continu
• Ària: fragment musical de caràcter líric, en el qual els cantants
lluïen les seves facultats i que servia per expressar els sentiments
dels personatges
• Duet, trio, quartet: fragment de musica vocal , cantat per dues,
tres, quatre veus, en les quals els cantants representen un poble o
un col·lectiu.
• Passatges instrumental: realitzats per l’orquestra, anomenats
també interludis orquestrals, serveixen d’enllaç entre les diferents
parts de l’obra
• Cor: fragment de l’òpera cantat per un cor a unes quantes veus, en
el qual els cantats representen un poble o un col·lectiu.
• Ballet: intervé en algunes òperes per donar color.

Audició

2a.
2b.
2c.

Títol de l’obra: Dido Aeneas


Compositor: Henrik Pursell
País: Anglaterra
Gènere: Vocal instrumental
Tipus d’obra: òpera
Tempo: adàgio
Època: S. XVIII
Textura: Harmònica Melòdica
Timbre: Veu dona i orquestra
Activitat 12 pàg. 98

Audició òpera Part de L’òpera Timbre (veus i


ORFEU de instruments)
Monteverdi
Tocata

“In questa lieto e


fortunato giorno”
ACTE I
“Possente spirto”
Acte III

“Vanne Orfeo” Acte


V

El Madrigal

El madrigal ja existia en el Renaixement. Monteverdi en canvia l’estil a


partir del llibre V. Ell mateix parla de la diferència entre Stile antico i
Stile moderno.

Activitat 13 pàg. 99

Text Música
“Ara que el cel i la terra i el vent Tempo i molt lent/ Valors
callen. I les feres i els ocells la son musicals llargues Senzill poc
frena. La nit, el carro estelat a moviment metòdica/ Veu mixta/
girar mena, I en el seu llit el mar Textura polifònica homofònica
ones jeu
Vigilo, penso, cremo, ploro i qui més ràpid/ valors curts/ molts
em desfà. Sempre m’és al costat salts melòdics/ contrapuntístic7
per la meva dolça pena: Guerra és cor mixt.
el meu estat, d’ira i de dol plen. I
només pensant en ella obtinc
alguna pau.

La cantata

La cantata és un forma musical profana de més curta durada que un


òpera i no representa. També potser religiosa. Els intèrprets són
l’orquestra el col i solistes vocals.
Formes religioses

• L’oratori:
L’oratori és un forma vocal religosa no litúrgica del barroc, de caràcter
narratiu, sobre un tema de l’antic testament o del nou.
Té les mateixes parts d’una òpera.

Audició

Títol de l’obra: El Messies


Compositor: Handal
País: Argentina
Gènere: Religiós Vocal instrumental
Accentuació i Tempo: quaternària, Allegro, Adàgio, Andante.
Època: Barroca
Textura: Polifonia Harmònica, Harmònica (acompanyada) No
realitzada
Timbre: Orquestra

a) 1era part Cor---- molt ornamentat/alts baixos i


intensitats/textura homofònica/baix continu acompanyament
harmònic/ moviment continu
b) Homofòniques i contrapuntístiques
c) Estructura
1a part. Polifonia contrapuntístics i homofònica (contrast intensitat)
Tempo Allegro Cor mixt i orquestra.
2a part: Interludi Instrumental (orquestra i baix continu) Tempo
Adàgio
3a part: Recitatiu

Exercici 14 pàg. 102

a) Every valley shall be exalted 1. Ària per a tenor


b) And the glory of the Lord 2. Ària per a soprano
c) Behold, a virgin shall conceive 3. Recitatiu per a contralt
d) Rejoice gratly, O daughter of Zion 4. Coral
La cantata

La cantata d’origen profà però immediatament va ser acceptada per


l’Església, especialment en l’entorn protestant. Està composta sobre
un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental
per un o més solistes
S’interpretaven en la missa protestant.

El coral, base musical del culte luterà, esdevé una part molt
important a les cantates protestants. Es tracta d’una obra vocal
homofònica on es fan reflexions poètiques dels textos bíblics.

La passió

La passió és un tipus d’oratori o una cantata sobre la passió i mort de


Crist. Aquestes obres se solien executar durant els oficis de setmana
santa.
Te varis personatges.

La missa

L’obra musical missa contínua composant-se. Les cinc parts de


l’Ordinari es beneficien del tractament concertant de l’acompanyament
orquestral i amb baix continu, de la presència d’àries....

El motet

El motet es beneficia del tractament concertant i de l’acompanyament


orquestral de baix continu. Alguns motets compten també amb un
preludi.
Activitat 17 pàg. 104

Parts A A B A C A A
Compassos 8c 8c 8c 8c 8c 8c 8c

Aquest preludi té forma............... Està escrit en compàs quaternari


(accentuat); hi destaquen el següents instruments................................
Té estil concertant perquè......................