CAPA I ESPASA

Compar omparsa Cristians Butl·letí de la Compar sa de Cristians N ÚMERO 4 Castalla. Novembre de 2001 Editorial

Punt d’inflexió
“Ja s’han acabat”, és segurament l’expressió que més es sent una vegada passades les Festes. I arribat aquest punt, és l’hora de l’estudi, de l’anàlisi i de traure conclusions en tot allò que envolta a la Festa. En la Comparsa Cristians s’ha produït en les pasades Festes un punt d’inflexió en comparació amb altres anys. Això ens obliga a tindre que fer unes previsions, per a propers anys, molt més superiors respecte a l’organització interna de la Comparsa (esmorzars, dinars i berenars). L’increment produït ha fet que ixquen errades, les quals es transmeteixen als comparsistes i als seus convidats, tot amb molt pesar de la gent encarregada d’aquesta tasca. Per part de la Junta Directiva es demanen disculpes per totes les errades comeses. Per altra banda (i mai millor dit), la Uniò Musical d’Otos ha cumplit les expectatives que en ella s’havien dipositat i l’opiniò generalitzada entre els i les comparsistes és que “s’ha anat a millor”. Donar l’enhorabona als Capitans, ja que han deixat a la Comparsa Cristians en el lloc que li correspon i, a pesar de la seua joventut, han demostrat tindre experiència i saber estar en la Festa. D’altra banda, han demostrat que qualsevol esquadra que ixca per sorteig pot ser Capitana amb voluntat. Per finalitzar, felicitar al nou President, Óscar Bernabeu, i donar les gràcies a la Junta que ha acabat per la gran i ben feta feina realitzada durant els passats tres anys.

La Unió Musical d’Otos que, com a nova banda titular, ha tingut una destacada participació en la Comparsa de Cristians.

«Estem com sempre»

Amb aquesta frase es tancava el dibuix caricaturesc de la camiseta que vam estrenar per a l’Olleta. Així és: el 2001 seguim com sempre, tot i tractar-se d’un any en què s’han produït importants i novedosos esdeveniments a la Comparsa. Els prolegòmens de la Festa ja van Arriben els dies de festes: ser d’allò més prometedors. l’incertessa —tintada amb certa El 20 de juliol inauguràvem la amargor: 30 anys no s’obliden nova seu social, després de fàcilment— respecte a la nova banfinalitzades les obres de l’ampliació da es va aclarir de seguida, només i les reformes, amb una adequada en sentir les primeres notes que ornamentació i iluminació i l’Unió Musical d’Otos va fer sonar acompanyats de les màximes en mig del sopar de l’Olleta. La cosa autoritats locals i festeres i amb una prometia i així es va corroborar en nodrida participació de tots els dies de festa. Una satisfació comparsistes, tant dels Cristians com que va resultar recíproca. d’altres comparses. I, «com sempre», va Poc després, La Vaca. transcòrrer la quatrilogia festera: L’amplària de les noves instal·lacions, amb l’esquadra La Punteta l’ambient i la marxeta, l’afluència de acomplint com els millors, amb públic... van desbordar les l’escenificació d’una Ambaixada previssions més optimistes i van fer Bufa que, cada any, te més seguidors que els encarregats de l’organització i, finalment, amb les dones de Flor i totes les persones que col·laboraven de Lis «tirant plànols» per assolir la per a que el local estiguera a punt responsabilitat de la pròxima hagueren de treballar de valent. Una capitania. tasca imprescindible i, per desgràcia, Per al 2002, més. poc reconeguda. José María Espinosa

CAPA I ESPASA Personatges de CAPA I ESPASA La Manguera
Bé, les festes del 2001 ja són història: Recordem que l´any passat anavem buscant les plats de les fasseures. Però enguany el que anem buscant són les caixes de gambes. On estan les gambes? Hem enviat a la nostra unitat mòbil al Centre de Salut per tal de fer averiguacions sobre els posibles malats per empatx de gambes que hagen atés els dies després de festes. A veure si trobem al gambosí. Enguany també ha sigut any d´eleccions a la comparsa. Enhorabona al nou president electe, el nostre Óscar, i enhorabona també al ja expresident (que no expresidiari) Pasqual pel seu bon fer i dedicació a la comparsa, i també pels maldecaps sofrits. Però a tots ens ha quedat un dubte: qui va votar a Esteban?. Pensem que pot haver sigut Pepi (la dona d’Óscar). Ànim Pepi!, capitania i presidència, tot eixirà avant. I també estan els premis que dòna l´Agrupació. Enguany els Cristians quedem els segons. Enhorabona als Moros Verds i a totes les persones premiades. Però, una cosa és certa: si arriben a donar punts per les ballades de les banderes, quedem els primers, segur! Ahí estava la madera dels nostres capitans!. Una proposta: si es balla plantat, 5 punts; sentat, 7 punts; gitat, 15 punts; si s’enrolla la bandera, penalització... Per unanimitat s´ha proclamat un lema que resumeix molt bé l´esperit de les didàctiques ambaixades que, com altres anys, s´han celebrat estes festes a la porta de darrere de la Comparsa: “Te espero en el Meliá con la poma depilá” J. Miró

Sapiència solidària
No recorde bé, però ja fa molts anys que Paca va vindre per primera volta als Cristians, a fer-se càrrec de la cuina. Si algún encert hem fet a la Comparsa, al llarc de la seua rància trajectòria en la Festa, és aquest: trobar la persona ideal per a tan complicada i susceptible tasca. Avuí en dia, és obvi per a nosaltres el saber que anem a gaudir d’una rica, saborosa i equilibrada gastronomia. Quantes vegades necessària en la hem comentat nostra festa—. d’aquelles paelles Sempre ha sigut gustosíssimes que capaç d’atendre ens hem menjat i q u a l s e v o l on tots repetíem circumstància preplat; o dels sentada de moment. esmorzars ben fets Treballar als i variats; o del sopar Cristians, amb perde l’Olleta, tan disones com aquesta, fícil i entranyable és gratificant. per a nosaltres, Recorde tantes sempre ben fet. Hi vegades que hem ha en ella un llarg decidit canvi de etcétera que l’avala menjars —o de com una gran servici inclós— i professional de la La Tia Paca, cuinera dels Cristians nosaltres tot ho cuina. vèiem complicat. Al Paca té també la virtut de la sapiència parlar amb ella s’acabaven els problemes: en quant a la qualitat i la quantitat de era un simple comentari de poc temps i menjar, i això no resulta gens fàcil. Però amb una aportació valuosíssima. ella sempre ho ha sabut encertar. No ens cap dubte que molts dels És de caràcter afable, tranquil i mèrits adquirts per mantindre a la Comsimpàtic, i d’una personalitat responsable parsa una excel·lent gastronomia són de i prudent. Tot ho analitza amb molta cor- Paca i del seu equip. Des d’ací volem dodura i inteligència i es caracteritza per la nar també les gràcies a totes aquelles perseua generositat i solidaritat. Sempre que sones que han estat amb ella i que ho han l’ocassió ho ha permés, ha plantejat —amb fet possible. bon cor i sentiment— donar menjar a Volguera també referir-me a ella a associacions i a persones que ho títol personal i manifestar-li la meua estinecessitaven, amb la cura i delicadessa ma i simpatia. És un orgull i un honor el necessàries per a que aquest els arribara haver treballat tot comptant amb en perfectes condicions. I com aquest l’assessorament de Paca. eixemple, també molts detalls a diari amb Tot açò i més, la Comparsa ho nosaltres, on ens ha manifestat una reconeix i et dona les gràcies, amb una solidaritat envejable. abraçada molt forta i el desig de que Un altre aspecte que hem de dir, és estigues molts d’anys entre nosaltres. la capacitat d’improvisació que té —tan Francis

CAPA I ESPASA
President: Óscar Bernabeu Consell de Redacció: Enrique Berenguer, Antonio Bernabeu, Pasqual Bordera, Francisco J. Martínez, Javier Miró. Coordinació i Maquetació: José M. Espinosa.

Compar omparsa Cristians Butl·letí de la Compar sa de Cristians

2

CAPA I ESPASA

ÓSCAR BERNABEU,

NOU PRESIDENT DE LA COMPARSA

Óscar Bernabeu va ser elegit el pasat 5 de setembre per ostentar la màxima representació de la Comparsa durant els pròxims tres anys. Cristià de sempre, el nou president porta 12 anys a la Junta Directiva, 9 dels quals ha representat a la nostra entitat dins l’Agrupació de Comparses, principalment integrat en la comissió encarregada de l’edició del Llibre de Festes.
L’assemblea general es va celebrar en un clima distendit, amb trets de cansament i en mig de comentaris i de sucoses anècdotes al voltant de les recentment finalitzades festes. Ara sí, la cervesa estava fresqueta i les capitanes del 2002 ja iniciaren els primers contactes cara a la responsabilitat que van assolir. La candidatura d’Óscar va ser refrendada per 60 vots favorables, front a 2 en contra, 1 en blanc i 1 vot no vàlid. En total, la participació va rondar el 80%, quantitat que dona una idea de les expectatives que s’han generat a la comparsa per al nou periode que s’aproxima. I és que, en paraules de Pasqual Bordera, “la comparsa està, ara, en un bon Óscar Bernabeu, president de la Comparsa moment, tant econòmica com de Cristians per als pròxims tres anys. socialment”. L’anterior president, en el seu discurs Propostes que van ser assolides per d’acomiadament, va agrair la tasca de la el seu sucesor, Óscar Bernabeu, qui, junta directiva, del delegat i de totes les després de ser elegit, va afirmar la seua persones que han col·laborat en la Vaca, intenció de formar una junta directiva i en l’obra i decoració del local. Va fer un que incloga tots els sectors de la comrepàs per la trajectòria del seu manament, parsa. Entre els seus objectius prioritaris posant énfasi en l’últim any: compra i obres de la casa, edició de la revista, canvi va citar la finalització de les obres de la banda de música, designació del cro- d’acondicionament del local (museu, arxiu, etc), l’actualització de la normatinista de la comparsa, etc. Així mateix, Pasqual va demanar va interna i la intenció d’arribar a un disculpes per les errades en la previsió ample consens sobre el disseny del traje dels menjars i, finalment, va mostrar el oficial de la comparsa, amb un seu reconeiximent als capitans del 2001 compromís ferm i majoritari, respecte a i va esbossar algunes propostes per al la seua adopció en un termini raonable. J.M.E. futur inmediat.

Relleu de càrrecs

Racó d’Esquadres

Flor de Lis
Cóm ha passat el temps! Ja fa sis anys que es va formar aquella esquadra anomenada L’Esquadrilla (actualment Flor de Lis) i ja ens veiem com una esquadra ben consolidada, encara que aquest temps parega curtet. Tot va començar quan vam arribar a ser unes vint dones a la comparsa, moment en el que vam decidir formar dues esquadres. I el que passa: després d’algunes anades i vingudes, i baix l’actual nom de Flor de Lis, ací estem per a fer festa i passar-ho el millor possible, com fins ara. Enguany hem tingut una novetat important, una novetat que creiem que és la il·lusió de tot fester. Una il·lusió que, a la volta, comporta la responsabilitat de representar a la nostra estimada i entranyable comparsa durant els propers quatre dies de festa i tots els actes que hi hauran al llarg de tot l’any que ens espera: enguany ens ha tocat pegar la Volta. El dia 4 de setembre de l’any 2001 quedarà a la nostra memòria com el dia en que —enmig de la incertesa, dels nervis de la sorpresa i, per què no dir-ho, de la poreta que se’ns va ficar al cos— una vegada acabat l’esmorzar i fet el sorteig, ens va correspondre fernos càrrec de la capitania dels Cristians per a les festes de l’any 2002. Un repte que, des de la sorpresa d’aquell instant, encarem amb moltes ganes i molta il·lusió; molta esperança i tot el que puguem aportar de nosaltres per a que eixos dies de festa ens ixca tot bé i puguem sentir l’alegria que deu donar el fet d’eixir de capitanes i el representar a la comparsa en les nostres Festes de Moros i Cristians. Esquadra Flor de Lis

NOTA INFORMATIVA: El 0,7% del pressupost anual de la Comparsa de Cristians ha estat donat a l’O.N.G. «Médicos Sin Fronteras».

3

CAPA I ESPASA
La Tribuna

Cambios y mejoras
I

Gracias a esta publicación de CAPA ESPASA tenemos los presidentes de las comparsas de Castalla un espacio dedicado a expresar nuestras inquietudes y opiniones. Cundo fui elegido Presidente de la Comparsa de Maseros pensaba que esto era bastante más pesado de llevar, pues creía que cada uno defendía a su comparsa. Ahora, a los dos años de presidencia, me he dado cuenta de la camaradería que existe entre todos nosotros a la hora de solucionar los problemas que puedan surgir, bien en la Agrupación de Comparsas o bien respecto a la ayuda que puedas dar o recibir de otra comparsa. Como Presidente de la Comparsa de Maseros, les puedo decir estas fiestas pasadas, en la comparsa que yo presido, todo se ha desarrollado dentro de lo previsto por la Junta Directiva. Sobre los cambios habidos este año, la modificación del Alardo me ha parecido estupenda. Hemos mejorado —en tiempo— sobre 30 o 45 minutos, como mínimo, por día. Nos hemos podido sentar, hacernos el refresco tranquilamente en la comparsa, comer... y aún nos sobraba tiempo en comparación con los años anteriores. Otra novedad que este año hemos estrenado en los Maseros es la Corrida de Toros que celebramos el día 3, después de la comida, con César Meló, de torero. Es mi deseo que todos los que estáis al frente de esta publicación, pongáis de vuestra parte todo lo necesario para que continúe. Gracias Joaquín Berbegal Leal
Presidente de la Comparsa de Maseros

Un dels primers Sopars Medievals que va finalitzar al Castell

El Sopar Medieval
Enguany ha fet deu anys que un grup de cristians celebrem el Sopar Medieval. Un sopar medieval molt peculiar i que —cada vegada— més gent de la comparsa sent com a propi i no vol faltar a la cita que tots els anys es produeix al cor de l´estiu (a finals de juliol o principis d´agost, segons com puguem adaptar-nos al calendari).
Tot va començar a l´any 91, a la caseta de Germán “La Serra”, i per iniciativa de l´escuadra “Tirant Lo Blanch” (en aquells moments, “El Desastre”). Es pretenia fer, i així ve ser, un sopar autèntic, vestits de cristians, a la llum de ciris i antorxes, i acompanyants amb música autènticament medieval. Per cert que li plenarem a Germán la caseta de gotes de cera. I com a colofó, després del sopar, vam fer una al·legoria de processó medieval pels camins dels voltants, en plena oscuritat de la nit al camp. En fi, cualquiera que ens veguera diria: “Aquests, o estan com una ceba o es una secta o...”, a saber. Però la veritat és que ens ho vam passar tan bé, que vam repetir l´experiència any rere any. Fins i tot, una nit vam pujar en processó al castell, plens de ciris i antorxes i amb aquella música de cors medievals... Tota una experiència per a contar a fills, nets i rebesnets! Veritablement, la gent que ens veia es quedaba estupefacta, la qual cosa ens feia rebolcar-nos per terra de la risa. Però també és cert que el Sopar Medieval ha evolucionat. I també ha evolucionat la processó. Una processó que implicava una serie de riscos, com era el de que acabarem tots al cuartelillo de la Guardia Civil o que algú ens soltara els gossos. Tot substituint a l’antiga i divertida processó, actualment fem un passacarrer pel poble amb banda de música, tots vestits de cristians (fins i tot els músics tenen que dur alguna indumentària). Un dels problemes que hui se’ns planteja es trobar un lloc adequat, ja que ha de ser un espai amb un descampat gran a l´aire lluire (pel tema dels ciris i les antorxes). I, des d´ací, volem deixar clar que tenim les portes obertes a totes aquelles persones de bona voluntat que vulguen vindre al Sopar Medieval. Només amb tres condicions: portar indumentària més o menys cristiana; que s´estiga disposat a adaptar-se i disfrutar de les tradicions del sopar, com és el cantar el nostre himne “Hoy comamos y bevamos” (la “v” no es falta, el títol és així) i, si fera falta, tirar-nos una mà en la preparació del sopar . J. Miró

4

CAPA I ESPASA

ANTONIO GARCÍA SALA

I

JUAN LEAL LÓPEZ

DE

Gent de la Festa ATALAYA, 33 ANYS D’AMBAIXADORS

Il·lustres protagonistes de la Festa
Dia 2 de setembre de l’any 2000, 6 de la vesprada: inici de l’Ambaixada del Moro. És un acte que dona un sentit rememoratiu i substancial a les nostres Festes de Moros i Cristians. Rememoratiu perque representa l’evocació de fets històrics i —encara que localment no van tindre lloc a la nostra població—, venen a significar allò que, en certa mesura, sí que ocorregué a nivell de pais o d’estat. Substancial perque representa l’acte fester que dona sentit i carcterístiques pròpies a la nostra Festa.
voluntaris per a representar aquests papers. Només faltaven quatre messos per a la celebració de les Festesi en aquest curt espai de temps s’encetaren els assaigs que, en aquest primer any, tenien lloc al xalet de Juan Blanco”. Entre les anècdotes dignes de menció, tots dos assenyalen que “davant la premura de temps, la joventut dels protagonistes i l’absència d’un estament fester encarregat d’armonitzar i garantir el bon fin de les ambaixades, els dos novels van ser convocats a l’Ajuntament per tal de fer un assaig demostratiu davant les autoritats locals. Assaig que va concloure exitosament, no sense patir cap titubeig, producte de la pròpia situació i dels nervis del moment”. El transcurs de la seua activitat no ha estat exenta de dificultats i inconvenients: “durant els primers 17 anys, era patent l’absència d’un sistema de megafonia en condicions normals —així com problemes en el subministrament elèctric—, que garantira una idònia i adequada audició d’allò que succeia durant l’acte. Des de fa 15 anys, s’han experimentat sensibles millores en aquest sentit, de manera que —en l’actualitat— és perfectament normal una exposició clara i nítida dels textos que composen l’ambaixada, sense inconvenients auditius deguts a la tecnologia”. En la nostra opinió, aquesta circumstància és reflexe d’una progressiva sensibilització per part de les instàncies festeres, respecte a dotar dels mitjans adequats a l’acte que constitueix el nucli de les Festes de Moros i Cristians. “En 1983 es prescindeix del peculiar castell de fusta, utilitzat fins aleshores i que, en alguns
(Passa a la pàgina 6)

A banda de recaure la responsabilitat d’organització i preparatius de l’esdeveniment sobre l’equip corresponent de l’Agrupació de Comparses, dos festers d’excepció s’han encarregat de l’escenificació durant molts d’anys. Es tracta dels Ambaixadors Cristià i Moro, encarnats en les persones d’Antonio García Sala i Juan Leal López de Atalaya. Endavant: Sala i Atalaya. És el nostre desig—de la Comparsa de Cristians— que aquesta entrevista represente, a mode de senzill homenatge, l’ag raïment i el reconeixement a la desinteresada tasca desenvolupada per ambdós ambaixadors durant tants d’anys (des de 1968, és a dir, la “friolera” de 33 anys) i que no sempre s’ha vist reconeguda i agraïda pels estament i organitzacions festeres locals. Va per vosaltres, Sala i Antonio G. Sala: 33 anys cridant «¡Adalid, Atalaya: Enhorabona! Ja en les no será tuyo el castillo de Castalla!» Ambaixades del 2001, han estat dos nous jovens festers qui han pres les regnes Atalaya, allà per 1967”. Recorda Sala que i han heredat la continuitat en els esmentats “el meu avi Pepe va ser Ambaixador Cristià des actes. de 1910 a 1929” i, com a aspecte curiós De gran i antiga tradició festera fa- afegeix que al morir el seu avi, “la Comparmiliar caldria assenyalar els seus orígens sa de Mariners va reconèixer, aleshores, una festers, ja que, segons ens compta Atala- gratificació a favor de la seua vidua, en compensació ya: “els meus inicis es desenrrotllaren en les pels serveis prestats com a Ambaixador Cristià”. comparses de Cristians, Moros Grocs i Pirates, Ambdós festers arranquen la seua mentre que el càrrec d’Ambaixador ho he trajectòria ambaixadora quasi al mateix desenvolupat, sense cap interrupció, durant 33 temps que la seua anadura festera. Ens anys”. La seua família: pare, esposa, germà conta Sala: “Va ser a l’any 1968 quan, a i fills han estat, tots ells, festers. Més en proposta dels ambaixadors del moment (Juan concret, son pare “va arribar a ser capità de Blanco —Moro— i Ernesto Leal —Cristià— la Comparsa de Cristians en set ocassions (l’últim ), es va iniciar la recerca de continuadors als càrrecs any en 1958)” participant, aleshores, el d’ambaixadors. Atalaya i jo ens vam presentar nostre entrevistat com a fester infantil. De “rancio abolengo festero” també caldria qualificar la tradició festera de Sala. “La nostra trajectòria festera familiar ha estat sempre lligada a la Comparsa de Mariners, tot i que recorde un any en què vaig eixir de Pirata, coincidint inclús, en la mateixa esquadra, amb

5

CAPA I ESPASA

ANTONIO GARCÍA SALA

I

JUAN LEAL LÓPEZ

DE

Gent de la Festa ATALAYA, 33 ANYS D’AMBAIXADORS
correlació entre allò que escoltava i allò que llegia”. Una opinió unànim per part d’ambdós entrevistats és la relativa a “l’escàs o nul interés per part d’un ample sector de festers assistents a les ambaixades i que es manifesta en falta d’atenció a allò que està succeint i considerant l’Ambaixada com una mera manifestació informal i de diversió. D’altra banda, sí n’hi ha certa mínima presència de persones (festers i no festers) que són incondicionals i que, segons sembla, atorguen a la representació la importància i seriossitat que es mereix”. Aquesta situació els ha dut, en ocassions, “a caure en cert desànim i falta de motivació per a dur endavant l’acte —sobre tot en els últims quatre o cinc anys—, davant la carència d’interés”. “Tot i això, un dels fets que, recentment, ha facilitat el resorgiment de l’interés per gran part del públic, ho ha constituït la irrupció dels nous ambaixadors, en les representacions corresponents a les Festes Patronals de l’any 2001. Sembla clar que la novetat ha possibilitat un cert auge i rellançament”. Al mateix temps, l’aportació dels nous protagonistes suposa “un relleu necessari i dessitjat, que significa la culminació d’una tasca desenvolupada durant 33 anys”. En el procés de canvi, la continuitat de Sala i Atalaya s’ha fet necessària al tindre que “aleccionar i ajudar a aquesta nova generació de jovens ambaixadors. Col·laboració que s’ha traduït en diverses sessions d’assaig i pràctica al llarg de l’any 2001, amb resultats prou acceptables en les representacions efectuades en les passades Festes”. Sala i Atalaya també volen ressenyar que una de les satisfaccions més importants i que amb major emoció recorden la reberen “fa uns 3 anys, quan, mitjançant la delegació festera de Castalla que va visitar la població de Jérica (Teruel), es va dur a terme una representació de l’Ambaixada que va deixar atònits a tots els assistents. L’esmentada expectació es manifestava en una atenció i concentració total dels espectadors, així com en l’enorme interés despertat per l’acte. A més de la indumentària pròpia i habitual utilitzada, l’acompanyament dels elements dels bàndols Moro i Cristià, l’acció es va desenrotllar en una autèntica fortalesa medieval, la qual cosa va afegir nous aspectes d’autenticitat i realitat”. Antonio Bernabeu / Enrique Berenguer

moments”, segons relata Atalaya, “despertava que requereix. Per a la representació cal una veu certes preocupacions entre els seus ocupants, durant adequada, que no siga monótona, a part de precila celebració dels actes, ja que —a pesar del seu sar-se certes dotes d’actor, capacitat expressiva i aceptable estat de conservació— es tractava d’una una dicció clara”. En el seu cas, un mes abans estructura arquitectònica febla, si es té en compte de l’inici de Festes, dia a dia i en el trajecte una, cada vegada, major afluència de visitants. al seu treball, realitza una reproducció siPer sort no va arribar a ocórrer cap catàstrofe en mulada de la seua part de representació, aquest sentit. Amb la utilització de la Casa del “amb la fi de refrescar idees i recordar frases. Mai Fester, com a presumpta fortalesa en litigi, s’inicia no he improvisat, tot seguint fidelment el contingut una nova etapa on, a més de la seguretat dels del text, ni tampoc he requerit del concurs de cap ocupants, es va donar opció a unes millors apuntador”. instal·lacions de megafonia, equipament i ambientació de la Plaça Major.” Altre tipus d’inconvenients, no atribuïbles als mitjans i infraestructura disponibles, deriven de l’utilització del cavall: “La falta de compostura del cavall utilitzat per l’ambaixador que preten atacar la fortalesa, dificultava de forma breu —però, això sí, tènue i simpàtica— el normal desenvolupament de l’event, tot deixant al seu genet en el compromís d’haver de tallar l’audició del seu rival o d’interrompre la seua exposició. Fins i tot, en alguna ocassió, com fa quatre anys, quan, al pujar a la montura, una sacsejada d’aquesta va posar en seriós perill la meua integritat física”. D’altra banda, Sala incideix en els problemes de salut i ens relata un cas especial que recorda, “d’un any en que estava seguint un tractament mèdic, a base de pastilles —precissament per no quedar-me afònic— i d’injeccions. Els primers compassos del parlament van desenrrotllar-se normalment. Però, quan va arribar el moment de declamar Quí no recordarà el vibrant i imperatiu el famós ‘Herid, herid, heriiiid,...’, una sensació «¡Calla...!» de Juan Leal L. de Atalaya. de contrarietat i d’angoixa em va assaltar al Per a Sala, “l’acte de representació de comprovar que la mudesa, a banda de les l’Ambaixada cal viure-lo i sentir-lo per a què el característiques gesticulacions, era l’única cosa que resultat siga satisfactori, independenment de les podia realitzar”. Amb grans dosis de qualitats de les persones que porten a terme voluntat i esforços va acabar, com pogué, l’escenificació. Sóc partidari de certa improvisació la seua interpretació. i innovació al text de l’Ambaixada, pero només Respecte a la preparació personal en moments molt concrets”. A tal efecte, recorda necessària per escometre amb garanties la una ocassió en la què va dedicar uns verrepresentació de l’Ambaixada, Atalaya ar- sos inèdits a la imatge de la Verge que, des gumenta que “no fa falta una preparació d’un dels balcons de la Plaça Major, es excepciónal, només és necessari posar ganes i mostrada durant l’acte. “Aquesta acció va povoluntat. El text no es tracta d’una obra exten- sar en serioses dificultats a l’apuntador, que, al sa i, per tant, no és excessiu l’esforç de memorització pretendre seguir el text original, no trobava

6

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful