You are on page 1of 13

La producci

Antoni, Marn Amatller PID_00150661

ndex
1.La producci audiovisual 1.1.El concepte de producci 1.2.Fases del producte audiovisual 1.2.1. Preproducci 1.2.2. Producci 1.2.3. Postproducci 2.Els gneres televisius 3.La producci videogrfica 3.1.L'equip d'una videoproducci

1. La producci audiovisual
La producci d'una pellcula de cinema o d'un programa de televisi s un procs complex. Segons el volum del feina, aquesta implica ms perfils professionals o menys. Com ms volum de la producci, ms gran s la diversificaci i l'especialitzaci dels professionals que participen en el procs. Els perfils professionals que intervenen per a dur a terme els projectes audiovisuals sn diferents. En funci de l'envergadura de cada un, la tipologia i el nombre dels possibles implicats varia substancialment. Si es pensa en grans projectes, com una obra cinematogrfica, un programa complex de televisi o fins i tot un clip publicitari, els

professionals sn tan diferents com especialitzats. Si es pensa en petits estudis, no s gens infreqent que un nombre redut de persones dugui a terme una gran diversitat de projectes.

La frontera entre uns i altres no est clarament delimitada. En pensar en programes de televisi, es pot donar per fet que la infraestructura i l'equipament necessaris per a la producci en deixin fora els estudis petits. Aix no s necessriament aix, ja que s habitual sotscontractar professionals per a tasques determinades i que un grup redut de persones s'encarregui de programes o parts de programes.

D'altra banda, cal destacar els canvis que en tot l'entorn de la producci audiovisual ha exercit la introducci de la digitalitzaci. D'una banda, l'abaratiment dels equips, i de l'altra, la reducci del personal especialitzat com a conseqncia de l'evoluci de molts paquets de programari ha comportat una reducci pressupostria notable. Es tracta d'un dels resultats del preu ms baix dels equips i de l'ambivalncia creixent dels professionals implicats. En les produccions d'una envergadura suficient, l'especialitzaci professional continua essent una necessitat ineludible, per actualment molts treballs poden ser empresos per petits estudis o fins i tot professionals autnoms. 1.1. El concepte de producci

Producci s el terme que s'utilitza per a englobar tots els aspectes relatius a les tasques d'organitzaci i finanament

d'un producte audiovisual, ja sigui una pellcula cinematogrfica, un programa televisiu, un vdeo promocional o una aplicaci multimdia. Les tasques de producci inclouen aspectes tan variats com la selecci del personal especialitzat o dels possibles actors, la confecci de pressupostos, la localitzaci dels escenaris d'una filmaci o l'elaboraci del pla de treball i el seguiment del rodatge i la postproducci. Davant de la gran varietat de productes audiovisuals que demanda el mercat, s difcil crear un patr base del procs de producci. Cada producte necessita un equip de professionals diferent que depn del producte que cal fer i del pressupost existent.
Com a exemple, s fcil imaginar que no s el mateix una retransmissi de futbol, en qu es disposa de pressupost i, per tant, de mitjans, que un programa cultural, un reportatge social o un vdeo industrial, en qu el comproms de l'equip amb el tema i la imaginaci poden tenir funcions essencials.

Ms enll de la diferncia intrnseca entre els diferents productes, hi ha un important factor diferencial que depn de les persones que participen en un projecte. El realitzador que rep l'encrrec s, de fet, l'executor del projecte, i el seu sistema de treball particular s un factor fonamental per a l'xit del resultat final. 1.2. Fases del producte audiovisual Hi ha tres fases bsiques en l'elaboraci d'un producte audiovisual: 1) la fase de preproducci, en la qual es dissenya i planifica el projecte; 2) la fase de producci, en la qual es grava tot el material; i

3) la fase de postproducci, en la qual se selecciona el material filmat, s'ordena i es munta.


1.2.1. Preproducci

Les tasques de preproducci s'inicien amb un primer estudi del projecte. Es parteix del gui i es defineix el tractament formal que s'utilitzar. L'objectiu prioritari es relaciona amb el pblic objectiu (diana) de la producci, s a dir, el pblic al qual es destina l'audiovisual. Cal adaptar o dissenyar les caracterstiques del producte en funci del pblic objectiu. A part de donar origen al gui tcnic, i d'aqu a tot el procs de realitzaci i edici, el gui inicial resulta tamb un element clau per a la producci. s a partir d'aquest que, en aquesta fase inicial, es preveuen els recursos materials que es necessitaran i el personal necessari per a dur a terme el projecte. Es fa tamb una estimaci del pressupost. Una vegada s'ha estudiat el projecte i s'han fet les possibles correccions del gui, es defineix un pla de producci. Aqu es concreten els terminis, es reparteix el pressupost per rees, s'elegeix el personal i s'organitza la producci. La preparaci exhaustiva d'un projecte s bsica per a evitar costos econmics no previstos i resultats inesperats.
1.2.2. Producci

En la fase de producci s quan es graven els materials audiovisuals. La producci s el nexe d'uni entre les fases de disseny del projecte i l'acabat definitiu. Habitualment es consideren tres tipus de produccions, que sn vlides tant per a cinema com per a la televisi. 1) Producci prpia. Consisteix en un audiovisual produt mitjanant els recursos econmics d'una empresa o un autor.

2) Coproducci. Aqu hi ha diferents empreses o autors que participen en el finanament d'un mateix projecte. 3) Produccions associades. Es tracta de produccions en les quals una productora t la titularitat jurdica del producte i delega part del treball en d'altres. La productora delegada assumeix els costos i posteriorment emet una factura a l'empresa que li ha fet l'encrrec. Si ens centrem en l'entorn televisiu, cal dir que hi ha dos mtodes de treball per al registre d'imatges en vdeo, que es poden utilitzar de manera combinada o independent, en funci del tipus de producci de qu es tracti i del pressupost del qual es disposi.

Registre multicmera. La presa de les imatges i la mescla es fa en directe. Es requereix un estudi televisiu o una unitat mbil. Les diferents cmeres es coordinen des d'un control central o cabina de control. Les cmeres estan en contacte amb el realitzador mitjanant circuits tancats de so. Els controls de les cmeres, com el diafragma o els ajustos de la temperatura de color, es duen a terme des de la unitat central. El personal tcnic implicat s considerable, ja que les diferents tasques s'alternen en el temps.

Registre amb una sola cmera. Les escenes es filmen en repeticions successives i s'editen posteriorment. La continutat de les escenes i la recreaci d'una seqncia amb els plans que s'han pres de manera consecutiva i allada es converteixen en un element clau per a l'xit del treball. En aquest mtode es pren la filosofia tradicional del cinema i se li afegeixen les possibilitats tcniques del vdeo. s un mtode ms flexible i

econmic per a certs projectes, ja que es redueix tant el personal que interv com l'equip tcnic que s'utilitza.
ENG El terme ENG (Electronic News Gathering) s'ha popularitzat a partir dels models de producci de les cadenes de televisi. Els equips ENG cobreixen una notcia i elaboren un petit reportatge amb un grup redut de professionals. s molt possible que l'equip hum es limiti a un parell de persones. Moltes vegades es tracta d'un periodista i un cmera, i fins i tot de vegades un realitzador i un cmera. Tamb s possible que a aquests elements mnims s'afegeixi un professional encarregat del so o un altre la tasca del qual sigui la illuminaci.

L'equip d'enregistrament bsic quan es treballa amb una cmera pot consistir en els elements segents:

cmera trpode bateries o alimentador de corrent cintes de vdeo o els suports d'enregistrament necessaris cables d'udio (habitualment cnon o minijack) micrfon direccional micrfon de corbata (si hi ha entrevista) auriculars per a controlar el so maleta d'illuminaci (quarsos i dinkies) filtres convertidors de gelatina (taronges i blaus) paper vegetal difusors (de tipus lastolite) cables i bases elctriques monitor amb cables de connexi a cmera (BNC) (Amb cmeres amb visor incorporat es pot prescindir del monitor).

s important que el personal que interv en una producci tingui el mxim d'informaci per a exercir la seva tasca. Un document til per a l'equip tcnic s el gui tcnic, un

document que en televisi es denomina escaleta. Hi ha diferents models d'escaleta o gui tcnic. Els ms extensos poden preveure el croquis del plat o de l'escenari on es desenvolupa l'acci, les situacions i els moviments de cmera i el gui del programa. Abans de l'enregistrament, el realitzador es reuneix amb l'equip tcnic i comenta les particularitats del que es gravar. s important portar-ho a terme amb el mxim de fludesa; per a aix es fa imprescindible poder solucionar rpidament els imprevistos que puguin sorgir. En televisi, els programes poden ser dels dos tipus segents: 1) Directes. Com el seu nom indica, s'emeten en el mateix moment de la realitzaci. El fet de no poder repetir cap presa exigeix una gran concentraci de l'equip. 2) Gravats. Aqu la producci dels programes es desenvolupa en diferents moments temporals. Es planifiquen els processos i aquests es desenvolupen en un temps ms o menys extens.
1.2.3. Postproducci

Una vegada s'ha generat el material original i s'han comprat els materials d'arxiu necessaris, en el cas que el projecte ho requereixi, es passa a la postproducci. Aquesta ltima fase no s necessria quan els programes s'emeten en directe. La primera fase de la postproducci s visionar i classificar tot el material gravat per a, posteriorment, ordenar-lo i muntarlo. El muntatge actualment pot ser lineal, si es treballa en una pellcula, o no lineal, si el procs es du a terme mitjanant un programa d'edici digital.

Avui dia, moltes de les possibles feines s'emprenen mitjanant equips d'edici que poden assumir perfectament no solament les petites productores, sin fins i tot les productores individuals. No obstant aix, s possible que per a algun treball determinat, o fins i tot per a alguna part d'un procs, sigui necessari recrrer al lloguer d'una sala de postproducci. Ja que els preus en aquestes sn elevats, s habitual recrrer a l'edici fora de lnia (off-line). En l'edici fora de lnia es treballa inicialment amb sistemes de vdeo de baix cost. En aquest tipus d'edici, el material s'acostuma a digitalitzar en baixa qualitat i l'edici es fa mitjanant els equips particulars. Programes com Premiere generen arxius EDL en els quals es recullen totes les dades necessries per a l'edici (codi de temps dels clips, durades, transicions, etc.). Posteriorment es passa a treballar en una sala de muntatge de gamma alta, on el material es torna a digitalitzar a una qualitat superior i es procedeix a repetir el procs d'edici. Les instruccions del procs que s'han elaborat prviament i que s'han desat en l'arxiu EDL serveixen ara com a pauta de treball. Ja es faci en l'equip propi o a la sala de postproducci, la fase en qu es du a terme el muntatge final es coneix com a edici en lnia (on-line). Finalment, el producte passa per la fase de sonoritzaci, que pot comprendre la inclusi d'efectes sonors afegits al so original, i la d'enregistrament i edici de la veu en off i de la banda musical. Si b el procs bsic est constitut per la seqncia que va del gui a la producci, de vegades es pot canviar l'ordre i, per exemple, el gui es pot redactar una vegada ja s'ha obtingut tot el material gravat. Aquest pot ser el cas de reportatges o documentals en els quals es parteix d'una idea i d'un coneixement documental inicial, per en els quals no s

possible planificar totes les situacions a priori. Fins i tot a partir de les entrevistes elaborades i dels fets filmats, es descobreix material interessant que es pot incloure en el gui.

2. Els gneres televisius


Els programes de televisi comprenen diferents gneres audiovisuals. Una caracterstica bsica de qualsevol emissora de televisi s la diversitat de gneres audiovisuals que s'observa a la graella de programaci. El fraccionament i la discontinutat narrativa entre els programes caracteritzen el discurs global televisiu. Sense nim d'exhaustivitat, podem esmentar els exemples segents de gneres televisius:

Educatiu. Aqu s'inclouen documentals didctics, reportatges educatius, concursos, etc. En aquests tipus de programes, la caracterstica principal s que preval la transmissi de la informaci per sobre del ritme del programa o de l'esttica. No s que no s'hagin de tenir en compte aquests dos elements, sin que simplement s necessari que se supeditin als objectius didctics. La formaci per mitj de la televisi cobreix des del pblic infantil fins a l'adult. D'altra banda, preveient el desenvolupament de la interactivitat a la televisi, cal imaginar que aquest tipus de programes tindr una importncia creixent en el mitj.

Infantil i juvenil. Representen una gran part de la programaci d'una cadena. Poden estar constituts per sries, programes de producci prpia o programes adquirits. Probablement, els ms paradigmtics

d'aquesta tipologia sn les sries de dibuixos animats. Informatiu. Es tracta d'una secci que cobreix tots els telenotcies que emet cada cadena, amb els

corresponents reportatges, notcies, etc. A part de la producci ENG, t tamb plats especfics. En aquesta secci tamb es produeixen els avenos informatius, els

reportatges setmanals, programes d'actualitat i debats. Esportiu. Cobreix una part considerable en qualsevol cadena. Inclou la retransmissi en directe d'esdeveniments esportius, programes de reportatge i actualitat, debats, etc. Nodreix tamb la part dels telenotcies destinada als esports.

Dramtic. Elabora les sries de ficci de la cadena. Habitualment es tracta de programes amb una periodicitat determinada, que acostuma a ser diria o setmanal. De vegades consisteixen en novelles amb un nombre de captols important, que poden arribar amb facilitat a centenars o fins i tot milers amb una relativa freqncia. Quant als continguts, aquestes sries presenten unes corbes d'inters dins del captol que estan constitudes per petits clmax que se succeeixen l'un a l'altre. Cada captol acostuma a acabar amb un clmax alt per a generar inters en l'espectador i mantenir-lo. Els telefilms similars a una obra cinematogrfica, per filmats en vdeo, o les filmacions d'obres de teatre, tamb poden ser produccions de

dramtics. Musical. En aquest gnere es poden incloure els videoclips que s'emeten regularment o les retransmissions de concerts, ja sigui en directe o en diferit; aqu tamb es poden englobar els magazns sobre l'actualitat musical i els programes de varietats o

xous. Entreteniment. Malgrat que puguin estar inclosos en algun dels apartats anteriors, els programes de concursos tamb s'inclouen aqu. En conjunt, es troben en aquest gnere els xous d'impacte i els programes

diversos sobre les flaqueses humanes tan de moda actualment. Potser aquesta forma de definici no s ms que un eufemisme per a fer referncia a alguns dels programes tpics de les denominades "teleescombraries".

3. La producci videogrfica
Als clssics sectors televisiu i cinematogrfic s'afegeix una notable diversitat de productes videogrfics. Ja fa anys que les produccions de vdeo cobreixen un ampli ventall, que comprn tant el tpic vdeo que acompanya diaris o revistes com les produccions videogrfiques per a exposicions o museus. Amb l'aparici de la tecnologia multimdia, la producci videogrfica ha pres un gran impuls. A diferncia del que ocorria fa pocs anys, quan la participaci de professionals especialitzats era una condici imprescindible en la major part de les produccions, les tecnologies multimdia actuals permeten que una persona amb uns escassos coneixements de producci, realitzaci o grafisme pugui ser executora d'un projecte de principi a fi. Si comparem els pressupostos actuals amb els que es generaven en les estructures de producci clssiques, veiem que els clculs de costos actuals sn notablement inferiors als d'abans. La relaci qualitat/preu que estableixen les cmeres i les edicions digitals per una part, i per una altra la possibilitat de difusi del vdeo per mediaci de discos ptics o Internet, a ms dels sistemes clssics, dibuixa un panorama que hauria estat difcil de preveure fa noms uns anys.

El perfil del professional polivalent i coneixedor de mltiples procediments multimdia constitueix un actiu important per a les empreses del sector. Una divisi clssica cataloga les empreses audiovisuals en funci dels projectes que sn capaces d'assumir. Aix, mentre que una empresa petita podr desenvolupar per si sola unes produccions en les quals els enregistraments no impliquin uns recursos tcnics excessius, una gran empresa tindr un ampli ventall de possibilitats tcniques i ser capa de tenir un personal especialitzat nombrs. Aix, mentre que en una productora petita uns mateixos professionals desenvolupen diferents perfils, en les empreses grans l'especialitzaci s la norma general. No obstant aix, si es disposa de pressupost, el recurs de contractar els serveis d'una productora especialitzada s sempre factible. 3.1. L'equip d'una videoproducci Sempre que es vulgui portar a terme una videoproducci, el realitzador, que s el responsable principal d'un programa, ha de tenir un equip hum. El conjunt de professionals que l'integren pot variar en funci de cada projecte concret que s'hagi de desenvolupar. Aix mateix, les denominacions amb qu cada empresa identifica una funci tamb poden presentar variabilitat. Com a figures habituals d'un equip podem trobar les segents:

productor guionista documentalista realitzador cmera illuminador tcnic de so

muntador infografista locutor msic

La dimensi de la producci pot variar tant com els volums dels projectes i el nombre de professionals implicats en cada un. Igual com hem anat veient durant els diversos mduls, suposarem que hem de fer una producci audiovisual integrada a un projecte multimdia. L'equip de treball no requerir infraestructures importants, sin que el podr assumir un equip redut de persones. Probablement algunes d'elles assumiran diferents papers. En el clcul del pressupost tindrem en compte les hores de feina de cada professional i l'amortitzaci dels equips en el cas que siguin propis, o el cost dels lloguers.