You are on page 1of 20

EL MN GEGANTER

REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA DARREU

EL MN GEGANTER
B 43784 2004

N74 JULIOL-AGOST 2011

Index

Pg.

Us recomanem
BALLS DE GEGANTS per a dues gralles i tabal
Clivis Publicacions acaba de publicar l'lbum de partitures: BALLS DE GEGANTS per a dues gralles i tabal que recull sis balls de gegants compostos per David Puertas als anys 90. Les sis peces es presenten instrumentades per a dues gralles i tabal amb revisi a crrec de Joan Cusc. Tres dels balls recollits en aquest lbum han obtingut el primer premi en diferents concursos: Ball dels gegants Dal i Gala (Figueres) Ball dels gegants de Cardedeu Ball dels gegants de La Pobla de Segur I les altres tres peces sn fruit de diferents encrrecs: Ball dels gegants de Sant Antoni (Barcelona) Ball dels gegants de Ribes (Sant Pere de Ribes) Ball dels gegants de Sarri (Barcelona) Ledici daquestes partitures semmarca en la collecci de Clivis Publicacions dedicada a les obres per a gralla iniciada lany 2000 amb Melodies de la Festa Major de Vilafranca de Bernhard Rvenstrunck i ampliada aquests darrers anys amb lbums com: Msica amb canya del mateix David Puertas (2007), Quatre tocs amb canya de Jordi Fbregas (2008) o LArgolla: cinc peces per a gralla de Joan Cusc (2009). Per a ms informaci i comandes, adreceu-vos a: clivis@clivis.cat , www.clivis-music.com Ms informaci sobre David Puertas a: ca.wikipedia.org/wiki/David_Puertas_i_Esteve

Editorial ........................................................................................... 3 II Raduno dei Giganti a Mistretta .............................................. 4 Els geganters i grallers de la Llacuna a la Catedral de Santiago de Compostela ............................................................. 6 Trobada de gegants a Sant Vicen de Castellet ................... 8 Postal de gegants a Matar, passada per aigua .................. 9 Gnesi dels gegants nord catalans .......................................... 10 Restauraci dels gegants de Ma (Menorca) ........................ 12 Els gegants de lEsbart Marboleny de Les Preses ................ 15 Breus ressenyes ........................................................................... 16 Les vostres fotografies ............................................................... 17 Passatemps..................................................................................... 18 Fitxa n77: els gegants del Cs del Bou (Tarragons) Fitxa n78: els gegants de Sant Boi (Baix Llobregat)
El gegant de Batet de la Serra repartint guitzes.

pgina 2

Trobada de gegants del Peneds-Garraf 2009 a lOrdal.

EL MN GEGANTER N 74

Editorial
DOCUMENTANT
Des de fa relativament poc, internet s una eina perfecta per documentar tot all que ha succet amb imatges, retalls de premsa, articles,... en tan sols quatre clics. Ho demostra el fet que molts arxius han hagut de canviar la seva manera de treballar, i incloure-hi arxius informtics. Un dels exemples que ms ens toquen pel mn dels gegants i que poder s molt desconegut, s la petita i heterognia aportaci de lInstitut Cartogrfic de Catalunya. A la seva cartoteca digital (cartotecadigital.icc.cat/), simplement cercant gegants, descobrireu un munt de fotografies, la major part delles histriques, de gegants darreu del pas. Sens dubte, s apassionant veure com han canviat algunes de les figures que trobem avui a Catalunya, daltres que han desaparegut o altres que han estat reinterpretades en els nostres dies en versions millorades i cpies. Un altre exemple novell de noves maneres dentendre la documentaci sn les xarxes socials. Anant al que ens pertoca, hi ha moltes colles que tenen facebook o twitter propi, on hi pengen fotos de les sortides, videos... I si de videos parlem, no podem passar per alt la documentaci excellent que saconsegueix a Youtube, on milers dinternautes han penjat videos sobre gegants, i on queden documentades moltes festes i actes al carrer. Tants i tants exemples podrem posar d'internet, que sha convertit en la millor aliada de molts grcies als recursos que uns altres molts shan dedicat a penjar-hi. Noms cal tenir ganes de perdres per la xarxa.

Qui som?
Direcci i redacci: Nicols Alonso Crozet Gesti informtica i distribuci: Carlos Alonso Tascn Edici: Emmanuelle Crozet Caulier Fotografies: Arxiu El Mn Geganter Distribuci: 2400 enviaments aprox. Collaboradors en aquest nmero: Coordinadora de Geganters de Barcelona Esbart Marboleny de Les Preses Colla de Geganters de Ma Colla de Geganters i Grallers de La Llacuna Geganters de Prades Geganters dAlaior Ramon Prats Roser Batall Josep Llus Badal Dani Mosquera Joan Carles Montagut Cdrik Blanch Vicente Pau Blanch Miquel Villalonga Coll David Puertas

Portada: Els gegants de Mistretta (Siclia - Itlia)

SI VOLEU COLLABORAR AMB NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL TEXT / FOTOS A

elmongeganter@yahoo.es
Envieu-nos informaci dels actes que fareu, reportatges dels actes que heu fet, fitxes de les vostres figures, breus ressenyes,...
EL MN GEGANTER N 74

pgina 3

LAnguila Murtrassa de Gav en una foto de lany 2008.

ACTES FESTIUS

Text i fotografies de la Coordinadora de Geganters de Barcelona

II RADUNO DEI GIGANTI A MISTRETTA


Una seixantena de geganters barcelonins van viatjar del 20 al 22 dagost a la poblaci siciliana de Mistretta, on van participar al segon Raduno dei giganti. El primer va tenir lloc lany passat i noms shi van poder veure els amfitrions junt amb convidats calabresos. Enguany per, la presncia era ms nombrosa i variada. En total, Barcelona hi aportava els cinc gegants i dos nans de la Pedrera, portats per la Coordinadora de Geganters de Barcelona (acompanyats pels grallers del Pi i de Sant Andreu de Palomar) i els gegants nous i el nan Cu-cut de la Plaa Nova, amb els grallers La Pessigolla. Des de Matadepera shi arribaven els viatgers gegants Pepet de Cal Tanta i Marieta de Cal Baldir, que eren acompanyats per locasi pels gegantons Mata i Pera, i la gegantona de Mariapfarr, la Heidi. Des del nord de Frana shi aproparen les gegantes de Coudekerque Branche. Lentitat que les porta es diu Les Enfants de la Peule i les gegantes sn la Josphine la Peule i la petita Julienne. Les figures, com moltes de les de la zona, sn portades amb rodes, amb la qual cosa perden tota la mgia que tenen els gegants. Cal ressenyar el curis fet que les portadores de les gegantes van disfressades com elles. Les nenes, amb bata rosa i les dones amb bata blava per anar a la fbrica.
pgina 4

Dissabte 20 varem arribar a lilla, on desprs de dinar muntarem els gegants. La resta de participants a la trobada eren quatre parelles de gegants de lilla de Calbria (entre els que es trobaven els dArzona di Filandari o els de Sciconi). Els gegants de Calbria tenen la particularitat de ser bastant petits. Les figures sn portades a ritme de tabal i ballen estrambticament tombant-se de canto i arrossegant els braos pel terra. Aix ho poden fer grcies a que el cavallet que duen s molt curt i noms tapa el tronc del portador, veient-se totalment les cames. Aix, i grcies a la lleugeresa de les grotesques figures, el seu moviment s accelerat, seguint el marcat ritme de la percussi. Prosseguint amb la narraci del viatge, desprs de muntar els gegants iniciarem una cercavila per apropar-nos al centre del poble. Mistretta s un nucli urb de la provncia de Messina, situat a 950 metres daltitud. Hi viuen uns 5200 mistrettesi i celebra la seva festa gran per Sant Sebasti mrtir, patr de la poblaci. La seva diada s el 18 dagost, i els seus habitants la celebren devotament. El mateix dia 20, en arribar la cercavila gegantera a la plaa major, vam presenciar el pas de la Process de retorn del Sant patr a la seva esglsia, on dorm durant lany, i on se li van cantar salves en honor seu.
EL MN GEGANTER N 74

ACTES FESTIUS

Davant la Process, des de temps immemorials hi trobem els gegants de Mistretta, Mithia i Cronos, que es deuen a San Sebastianno i a la Madonna della Luce, i van ser creats per demostrar el fervor del poble cap als seus protectors. Les figures sn referenciades des de fa segles, per les actuals probablement sn del s.XIX, i estan guardades a un dels museus. A la dcada dels anys 60 del s.XX neixen unes recreacions dels gegants vells, que sn la imatge que (amb unes cpies en resina lany 2001) ens arriben fins avui. Els gegants de Mistretta, duna solemnitat nata, pesen uns vuitanta quilos i sn portats com a gegants de mig cos, sense cavallet. Una altra peculiaritat que els distingeix s que hom pot veuren el portador, ja que la roba no el tapa completament. El fervor popular cap a aquestes figures s tal que es distingeixen com a smbol de la poblaci i fins i tot, al llarg del cap de setmana, varem poder veure un seguit de gegantons particulars fets a imatge dels oficials. Un cop els amfitrions d e i x a r en e l s e u pa p er protocollari, hi va haver un ball conjunt de tots els presents al ritme de banda, on vam escoltar per primer cop el Flik Flok, una marxa militar que seria lhimne del viatge. Lendem diumenge, varem fer un llarg cercavila pel mat sota un sol de justcia, i per la tarda va arribar el
EL MN GEGANTER N 74

moment ms oficial. En presncia de les autoritats vingudes fins i tot del propi govern itali, van ballar els gegants presents i es va fer lentrega de records. Primer els amfitrions amb una de les marxes tocada per banda, desprs els francesos, seguits pels calabresos i els vallesans. Els plaanovins van fer el Ball de Santa Eullia i el ball del nan Cu-cut, melodies tradicionals. Els gaudinians van fer -per primer cop desprs de la seva reestrena el passat juny- el seu ball propi, que deix bocabadats als presents per la seva espectacularitat. Lendem dilluns, desprs de descansar pel mat visitant la vena ciutat de Palerm, al vespre hi va haver una nova passejada (aquest cop ms curta) que acab altra vegada amb la ballada dels elements a la plaa i el comiat geganter. I dimarts, vam seguir fent de turista, per aquest cop pel propi poble, visitant les nombroses esglsies i museus, comprant records per la famlia i amics, o pujant a un turonet per tenir una vista privilegiada del lloc. Per tamb era el dia de retorn cap a casa, cansats per la feinada feta durant aquests dies, per sabent que varem disfrutar molt i varem fer gaudir a la gent de Mistretta amb la nostra presncia. Ens quedaran de record les moltes ancdotes i fets que van fer molt especial aquesta experincia compartida entre els geganters de la Plaa Nova i la Coordinadora, i que de ben segur repetirem, sigui on sigui.
pgina 5

ACTES FESTIUS

Text i fotografies de la Colla de Geganters i Grallers de La Llacuna

ELS GEGANTERS I GRALLERS DE LA LLACUNA A LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTELA


Una vegada ms els Geganters i Grallers de La Llacuna han portat la cultura gegantera catalana fora del territori catal. En aquesta ocasi han visitat vries localitats de Galcia. Diumenge 28 dagost de 2011, els Geganters i Grallers de La Llacuna, desprs dunes actuacions pels carrers de la localitat de Sigeiro (Galcia), es varen traslladar fins a Santiago de Compostela per fer una mostra de ball de gegants a la Plaa de lObradoiro (davant de la porta principal de la Catedral). Pels voltants de les 10:30h arribaren a aquesta plaa tan emblemtica a on ja esperava Galcia Televisi per retransmetre lactuaci daquesta localitat anoienca. A les onze varen comenar la mostra de ball de gegants a crrec de les peces tocades pel grup de grallers i timbalers i la colla de La Llacuna, els quals varen fer una gran exhibici de bona msica. Una gran quantitat de turistes i peregrins no es van voler perdre lespectacle i ens van seguir amb molt deteniment, alhora que preguntaven sobre els gegants, la msica i la cultura popular i tradicional catalana. A les 11:30h, desprs de rebre lautoritzaci del Den de la Catedral de Santiago, varem procedir a entrar els gegants a linterior de la Catedral per estar presents a la Missa del Peregr del diumenge (moment de la setmana en que hi ha ms afluncia de gent). Per tant, varem collocar els gegants en una posici privilegiada que podia permetre, a tota la
pgina 6

Davant la Catedral de Santiago.

multitud assistent a la missa, contemplar aquestes figures de tres metres i mig del folklore llacunenc. En el transcurs de la cerimnia els geganters i grallers de La Llacuna van ser anomenats en diverses ocasions i van poder llegir unes paraules relacionades amb lentitat i, com a gegants bombers

que representen, es va mencionar la voluntat de retre homenatge a tots els bombers i bomberes que han perdut la vida en acte de servei. Va ser un moment molt emotiu ja que molta gent sels acostava per dir que sunien a les paraules dhomenatge que van pronunciar.

EL MN GEGANTER N 74

ACTES FESTIUS

En acabar la missa, i per finalitzar la visita a Santigo, es van treure els gegants de la Catedral per fer els ltims balls de gegants enmig de la Plaa de lObradoiro davant de tot el pblic assistent. Les actuacions a Sigeiro i Santiago de Compostela van tenir bastant seguiment dels mitjans de comunicaci com (el Correo Gallego, La Voz de Galicia, Galicia TV,...). gegantsllacuna.blogspot.com

EL MN GEGANTER N 74

pgina 7

ACTES FESTIUS

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

TROBADA DE GEGANTS A SANT VICEN DE CASTELLET


Sant Vicen de Castellet s la poblaci amb ms habitants de la zona sud del Bages. De fet, fa de capital daquesta subcomarca. Es troba envoltat per poblets com El Pont de Vilomara o Castellgal i s situat entre els rius Llobregat i Cardener, junt al congost de Castellbell. A banda, el que molts no saben s que Sant Vicen s una ciutat gegantera, amb una colla gegantera entusiasta i un cens duna vintena de gegants, a ms daltres elements festius. Aix, el passat diumenge 10 de juliol, la colla gegantera organitz la Trobada de gegants anual, que tenia com a amfitrions als gegants locals. Els ms populars segurament sn en Malparit i la Figaflor, gegants dimonis que sn de motxilla i manotes, aix reparteixen guitzes a tots els que es posen en el seu cam. Tamb hi ha els Nens, dos dimoniets que van a escola i que enguany eren els protagonistes de la diada, ja que sestrenaven les seves cpies, fetes pel Taller Ventura i Hosta de Navata, fet que ha ajudat a alleugerir-los. Per els gegants ms importants que t Sant Vicen sn en Mari dAlegre Aparici i la Paula de Duran, dues figures de bella escultura que representen els Barons de Castellet, i que a lacabar la trobada, van fer el seu ball El Vals de Castellet davant de tots els presents. A ms, tamb hi eren els gegantons de lescola bressol El Niu, de Sant Vicen mateix, que sn duts pels pares dels nens i nenes que van a aquesta escola. Tot i aix, no hem doblidar que Sant Vicen t molts altres gegants, com el Patilles i la Francesca de la Plaa Espanya o el Tom i la Nana de lescola Mare de Du del Roser. Aquests per no eren presents a la festa. Entre els convidats de fora nhi ha que venien de la comarca, com els companys del Poblenou manres, per tamb de ms enll, com els maresmencs gegants del Masnou, els capgrossos capelladins, els gegants de Sanaja, els de Molins de Rei, els vallesans de Vacarisses acompanyats de la coneguda Vaca Xula-, o els gegants de Trrega, que hi eren amb les figures del carrer Major, que han estat reconvertits de Ferran i Isabel a Jaume I i Violant, ms nostrats que els anteriors. El recorregut pels carrers del poble va estar ple de gom a gom en la majoria de trams, per especialment a la plaa de lAjuntament on, en acabar la cercavila, hi va haver els lluments de les colles presents.
pgina 8

De dalt a baix; els gegantons de lescola Bressol El Niu de Sant Vicen, els gegants del Poblenou de Manresa, els de Molins de Rei i els amfitrions de Sant Vicen de Castellet.
EL MN GEGANTER N 74

Text de Dani Mosquera i fotografies de Roser Batall

ACTES FESTIUS

POSTAL DE GEGANTS A MATAR, PASSADA PER AIGUA


Pluja, pluja i ms pluja. Aix es el que va succeir el passat 26 de juliol a Matar, dins de la Festa Major de les Santes, concretament a la Postal de Gegants 2011. Enguany, els gegants convidats foren els gegants de la baslica de Santa Maria del Mar, de la Ciutat Comtal, Barcelona. Tot va comenar molt b, els gegants de Santa Maria arribaven a lantic Caf del Mar, mirant cap al monument de les Santes de Matar. Mentrestant, des de lAjuntament sortia tota la comitiva mataronina, encapalada pels n a ns de M a tar am b e ls flabiolaires i tot seguint la Famlia Robafaves, tamb amb la seva comitiva de flabiols. Fins aqu, tot molt b. El cel es comenava a tapar, un cel tot negre i un vent, si mho permeteu dir, brutal. Quan la comitiva mataronina arribava a lantic Caf del Mar, el vent dificult lentrada de la Geganta i el Robafaves. La Geganta duia el vel rebregat a la corona i el Robafaves, no podia ballar i va haver de ser ajudat per tres geganters. Es va fer tot molt rpid per poder comenar la cercavila, els amfitrions obsequien amb un ram a la Reina de Saba, i comencem! La forta ventolera dificultava el ball dels gegants i quan portvem ja deu minuts de cercavila, va comenar a ploure a bots i barrals, i els gegants convidats van haver de crrer pel carrer sota el diluvi, resguardant-se finalment sota uns porxos. La Famlia Robafaves, va poder entrar, grcies a un ve que passava per all, a un prquing per aixoplugar-se. Resultat: gegants xops!
EL MN GEGANTER N 74 pgina 9

Els gegants i geganters de Santa Maria del Mar amb lAlcalde de Matar.

La cosa pintava malament i es va decidir suspendre lacte sense la foto pel record. El que si es va fer s lentrega de la medalla per part de lAlcalde de Matar i el ball de Santa Maria del Mar com a acomiadament. Tot seguit, els amics de Matar ens van convidar a un magnfic sopar. Cap a casa i fins una altra! Glria a les Santes!

REPORTATGE

Text i fotografies de Cdrik Blanch Vicente

GNESI DELS GEGANTS NORD CATALANS


Pocs rastres existeixen avui dia a Catalunya Nord referint-se a la tradici gegantera antiga. Alguns havien afirmat que mai hi havia hagut tradici ni a Perpiny ni a tota la comarca. Fins al Tractat dels Pirineus de lany 1659, la nostra provncia rossellonesa va conixer les mateixes festes i les mateixes prctiques religioses que la resta dels Pasos catalans, elements que no van agradar gaire als nous bisbes enviats des de Frana. Al XVIII, el catolicisme post trident reacciona de cara a les festes populars locals que pareixien poc conformes a lideologia francesa i aix comena una purga a les processons dinamitzades per les figures dels diables, gegants i gegantes, tarasques, serps, naus i castells, virtuts i pecats personificats, i carrosses de glria En el seu llibre titulat La Procession de la Sanch , la Josiana Cabanas, historiadora nord catalana, ens informa que al 1538, durant la vinguda del monarca Carles V a Perpiny, sorganitzen unes grans festivitats on es va assistir a t i r o t e j o s dartilleria, illuminacions, un drac de Sant Jordi, balls i una process solemne a la catedral idntica a la del Corpus. Sembla doncs, que aquesta data sigui la primera menci escrita de figures festives a casa nostra, jugant un paper protocollari i solemne.

(ADPO - 2J67) 15 octobre 1622

Haurem desperar al mes doctubre del 1622 per trobar la primera menci de gegants als seguicis rossellonesos, i ms exactament durant les festivitats de canonitzaci de Santa Teresa dvila. La segona menci s del 16 de maig del 1630, tot referint-se a les fes ti vi ta ts ta mb organitzades per

lordre del Carme amb motiu de la canonitzaci de Sant Andreu Corsino. En aquest moment es pogu veure pels carrers de Perpiny uns gegants, dracs, diables, un s i una carrossa portant triomfalment la figura del sant. Les dues mencions explicites sn extretes del Llibre de les Memries de Sant Joan, una mena

(ADPO - 2J67) 16 mai 1630


pgina 10 EL MN GEGANTER N 74

REPORTATGE

de dietari que redactaven dia rere dia els canonges de la seu perpinyanesa. I per cert, les dues mencions fan referncia a festivitats organitzades per lordre del Carme, ja que eren ells qui eren els encarregats dorganitzar e l s g r a n s i e s p e c ta c u l a r s esdeveniments amb gran ajuda de galeres i aeronaus llanant coets, grans serps espurnejant foc, parelles de gegants, una mulassa de foc, un toro de fuego . (ADPO 2J67). Ms tard, durant el XVIII altres grans processons seran organitzades per honorar els nous sants com el jesuta Llus de Gonzagues o lEstanislau Koska al novembre del 1727, el Carme Joan de la Creu al desembre del 1727, el caputx Josep de Leonisse i Seraf de Montegranaro al 1739 o encara Francesc Regis al 1740. Referint-nos a aquestes dates, sabem que tirotejos de petards saludaven encara la benedicci del Santssim Sagrament durant les festes citades. Els Caputxins tornaren a fer una descrrega de petards a davant del convent a la sortida de la process el 13 de maig del 1779 ( ADPO G242). Per ja en aquests moments no es fa ms menci dimatgeria festiva. Amb aquests testimoniatges, podem imaginar que el foc i la teatralitzaci queden com a elements importantssims de les nostres festes religioses i continuen conservant-se malgrat la desaparici de les figures festives. Shaur desperar el febrer del 1939, perqu una geganta de motxilla, composta per un cap i una perxa faci la seva aparici al Capcir i ms precisament al poble

de Formiguera durant les festes del Carnaval de mateix any o encara als Angles en lo que els vells anomenaven els fantasmes (famille Poudade des Angles, 6 de setembre de 2006). No per aix sha de considerar el Capcir com el lloc del renaixement del fet geganter tal com el presentem avui. De fet shaur realment desperar lany 1961 amb larribada de gegant Jaume I durant les festes del barri perpinyans de Sant Jaume. I desprs duna llarga espera fins lany 1985, on al barri de Les Coves, un gegant anomenat Rafel I sort a locasi de les festes de la Revetlla de

Sant Joan. Fou obra del Raphael Brire, originari del Nord de Frana per que el constru segons les tcniques catalanes. s a ell que es deuen tamb els primers gegants oficials de la Vila de Perpiny, en Jaume II i na Esclarmonda de Foix, el gegant Ramon Llull, la Dida i tamb la geganta Negrita, tres gegants que sortiren molt poc i que acabaren per desaparixer. Oficialment, el nou renaixement geganter nord catal data del 1989 amb les creacions de les colles geganteres de Perpiny i Vilafranca de Conflent, per daix en tornarem a parlar!

El gegant Jaume I del barri de Sant Jaume. Font: lIndependant n30 (23/07/1961)
EL MN GEGANTER N 74 pgina 11

REPORTATGE

Text i fotografies de Miquel Villalonga Coll, de la Colla de Geganters de Ma

RESTAURACI DELS GEGANTS DE MA (MENORCA)


En Tomeu i na Guida arriben a la ciutat de Ma a lany 1934. Aquests, en un principi, noms havien destar entre nosaltres els dies que duressin les festes daquell any, doncs eren una daquelles parelles de gegants que El Ingenio, la casa de Barcelona que els havia creat, llogava als ajuntaments amb motiu de les festes majors. Per la fatalitat o la inexperincia del que la portava en aquell moment, la figura avui coneguda com na Guida en un dels passacarrers va patir una caiguda per la qual algunes de les seves parts van quedar greument danyades. El consistori maons, per no comunicar a la casa llogatera el fet succet ni lestat en qu havia quedat la geganta, va optar per a proposar la compra de les dues grans figures i fer-les propietat del municipi. Daquesta manera s com va comenar el cam que durant quasi vuit dcades ha portat els nostres gegants fins al dia davui en qu sn estimats pels maonesos com a dos smbols de les Festes de la Mare de Du de Grcia i de la prpia ciutat. A partir daquell primer accident de lany 1934 comenaria tamb un altre cam, el daconseguir que les dues figures construdes originriament amb cartr i fusta arribessin al dia davui en el millor estat de conservaci possible. Els gegants durant les seves ballades han anat patint algun cop, alguna marca en la pintura i fins i tot han caigut a terra en ms duna ocasi. Per aquest motiu i des del primer any destada a la ciutat els
pgina 12

nostres gegants ja van haver de menester en no poques ocasions de la m de fusters, artistes i de diferents persones que de vegades amb experincia i altres amb noms la illusi van anar arreglant amb diferents materials linevitable pas del temps i, a ms a ms, els efectes daccidents i caigudes. Una restauraci important seria la de lany 1990, en la que es decid recobrir amb fibra (el mateix material amb el que es construeix i repara les barques) aquelles figures ja molt deteriorades, per a simplement poder assegurar que el cartr ja massa malms i apedaat de moltes intervencions pogus mantenir-se dret. Fou en aquell any en qu el bust i els braos (originriament com a peces independents que sempernaven a sobre de lestructura de fusta que conformava el cos) serien aferrats entre ells i sels afegiria pits i panxa, que van donar a la figura una forma ms humana de la que podia proporcionar un cavallet de fusta. Ja seria durant lhivern de lany 2009 quan des de lEntitat Gegantera de la Ciutat de Ma es va proposar a lAjuntament iniciar un nou procs de restauraci integral dels gegants, amb lobjectiu de netejar-los de tots els materials afegits a sobre de les parts histriques i restaurar aquestes amb el mateix material amb qu van ser creades fa prop de vuit dcades. La neteja de les parts histriques possibilitaria la recuperaci en molts de casos de les formes originals dels gegants que ja havien quedat amagades baix gran quantitat de capes de
EL MN GEGANTER N 74

REPORTATGE

de diversos materials, alhora que les dotaria de major consistncia. La tasca la faria la mateixa persona que des de fa anys sencarrega del manteniment fsic dels gegants. La responsabilitat sobre les dues figures histriques era gran, per lexperincia de prop de dues dcades treballant aquests materials i el fet dhaver treballat amb els mateixos gegants i amb altres figures de lilla en ben prou ocasions convertirien el nou repte en quelcom apassionant. La restauraci comenaria a principis de gener de lany 2010, quan na Guida va ser la primera en passar per quirfan. Es comen per eliminar amb molta cura la capa de fibra que recobria la majoria del cos, en busca de lantiga geganta que shi amagava. Les sorpreses no serien poques, ja que durant les setmanes en que es va fer el procs es varen trobar gran quantitat darranjaments fets amb els ms diversos materials (paper de diari, cartr, cinta dembalar, escaiola, fibres, massilles...) que en el passar dels anys es van anar afegint a la figura, moltes vegades una capa a sobre de laltra, per tal de garantir que els gegants poguessin seguir sortint al carrer un any ms. Coses de les que es trobaria el restaurador serien, per exemple, que els dits de la geganta havien perdut la forma de les ungles de tantes capes de pintura que ja portaven a sobre o que alguns dits que originriament estaven separats lun de laltre havien arribat als nostres dies ja ajuntats per les moltes capes de material amb les que havien estat recoberts al llarg dels anys. Un fet molt
EL MN GEGANTER N 74

significatiu que ens illustra lestat en qu es trobaven els gegants s que, en algun moment en qu el coll de la geganta ja no tenia suficient consistncia per a aguantar el cap, aquest havia estat separat del coll, shavia posat en el seu interior un seguit de fustes que aguantaven dret el bust i de nou shavia posat el cap a sobre del coll. Diversos materials en lexterior ja donarien lefecte que dita operaci mai shagus fet. s important recalcar que totes les persones que durant tants danys van anar apedaant com van poder els nostres gegants sempre ho van fer de la millor manera que sabien i en qu era possible en cada moment i amb els materials de qu disposaven. Aix, hem de destacar que sense la seva aportaci possiblement els nostres gegants no hagueren arribat mai als nostres dies. Un cop arribats a la figura original, ja sols quedava restaurar-la amb els mateixos materials amb els que havia estat creada en el seu moment, el cartr-pedra o cartr faller. Si b la tasca de neteja shavia fet amb la mxima responsabilitat, la restauraci no es podia fer de cap altra manera, doncs no es podia eliminar cap centmetre de la Guida antiga i la restauraci daquesta shavia de fer per a recuperar-li les formes originals. Amb ms cura encara del que shavia fet la resta, shaurien de tractar mans i cara, doncs havien de renixer de linterior de capes de materials afegits, per finalment conservar la fesomia amb la que tots coneixem a la nostra geganta.

pgina 13

REPORTATGE

Un cop amb el bust i braos recuperats es treballaria en la construcci dun nou tronc que substituiria el que se li havia posat lany 1990, el nou aportaria una forma ms estilitzada amb cintura i lesquena que fins el moment no tenia. La tcnica utilitzada seria la creaci de la part com si fos una escultura: recobrir-la amb escaiola, separar la escaiola en dues parts formant el motlle amb el que finalment es construiria a sobre i sempre amb cartr-pedra el nou tronc de na Guida. Durant la primavera, ja restaurada la geganta, sols quedava passar-la per maquillatge, tasca de la que se nencarregaria el pintor menorqu Pere Tudur, tot aconseguint que el seu art li aports a na Guida uns tons i unes expressions noves i plenes de vida. Lltima tasca que es faria en els gegants abans que aquests haguessin destar llestos per a participar en les festes patronals del 2010, era un nou gip per a la geganta, ja que les noves formes estilitzades en la figura i tamb lestat en qu es trobava el que havia portat durant els ltims 20 anys requerien de la confecci daquesta nova pea; saprofitaria tamb per a substituir un molt deteriorat vestit de davall, davantal i per a la confecci duns sostenidors. En aquest cas la tasca la duria a terme la cosidora Isabel Mercadal. Un cop passat lestiu, al novembre daquell any 2010 n o va men t co me nar ie n l es tasques, aquesta vegada amb el gegant en Tomeu, sent prcticament idntiques a les que
pgina 14

shavien practicat amb na Guida. Potser la gran sorpresa arribaria en el moment deliminar materials afegits a sobre la figura original; el trobar que alguns daquests shavien aplicat en el Taller de Barcelona abans que els gegants arribessin a Ma (es troben arranjaments fets als braos amb el mateix material que utilitzava el taller en la seva construcci i altres com podien ser cartrons impresos que al dia davui encara delaten la seva procedncia i poca). Sha de deixar clar que, quan en Tomeu i na Guida arribaren a Ma a l any 1934, ja venien de participar en altres festes daltres pobles de lEstat, fet que explica per qu durant la present restauraci vam trobar-nos amb qu quan van arribar a Ma ja ho feren amb algun arranjament a sobre. La restauraci integral den Tomeu quedaria enllestida durant la primavera del 2011. Aquestes festes de la Mare de Du de Grcia seran en les que es mostrar la tasca feta durant tot aquest temps, amb les dues grans figures de la ciutat ja restaurades. El projecte ha estat possible grcies a la illusi de diferents persones de dins el grup de geganters, que han aportat cadascun all que sabia fer en la fusteria, en les perruques o ajudant a la cosidora; a les persones de fora del grup que de manera altruista shan volgut sumar al projecte i tamb a lAjuntament que hi ha collaborat finanant els materials que shan utilitzat durant els dos anys que ha durant la restauraci. www.gegantsmao.menorca.es
EL MN GEGANTER N 74

Fotografies de lEsbart Marboleny de Les Preses

REPORTATGE

ELS GEGANTS DE LESBART MARBOLENY DE LES PRESES


Avui us presentem uns dels gegants ms singulars que trobem al pas. Sn propietat de lEsbart Marboleny de la poblaci de Les Preses, a la Garrotxa. Neixen lany 1993 de la m dun artes del vmet per tal de participar a lespectacle Retaule bergued, una reinterpretaci de la coneguda Patum de Berga. Per aquesta actuaci concreta es va crear la parella de gegants aix com vuit capgrossos i uns quants cavallets. Per en Galderic i lErmessenda, tal i com sanomenen els gegants, no tenen res a veure amb els seus companys de la Patum, sin que representen un parell de nobles i sn gegants de motxilla. A ms, tenen la peculiaritat que el seu portador es veu. Us deixem amb algunes imatges facilitades pel propi Esbart Marboleny.

EL MN GEGANTER N 74

pgina 15

BREUS RESSENYES

Fotografies dels Geganters de Prades

TROBADA DE GEGANTS A PRADES 2011


Com cada any, la Vila Vermella de Prades, es va omplir de gegants per celebrar la trobada anual dins els actes de Fires i Festes. Concretament va ser el diumenge, dia 21 d'agost. La plantada es va fer a la creu de Montblanc, i cap a quarts de set es va iniciar la cercavila pels carrers i en arribar a la plaa, cada colla assistent ens ofer els seus balls. Els grallers i timbalers de Prades, van estrenar amb fora xit una nova pea musical, melodia i lletra de Daniel Ocaa Oliver, adaptada per a gralla seca per Albert Gum, titulada Prades dins el cor. Un cop ms, la trobada va acabar amb la ballada final, el sopar a la fresca i el repartiment dels records. Les colles que ens van acompanyar van ser de pobles tan diversos com La Riba, Solivella, Alforja, La Selva del Camp, La Febr, el gegant de l'Adri de Poboleda, la colla Pessigolla de Valls i, com no, el Nen de Prades i la Pubilla, que actuaren d'amfitrions.
Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

422 FESTES DE SANT ROC A LA PLAA NOVA 2011


Heus aqu que un any ms, el barri Gtic de Barcelona, i en especial la Plaa Nova, ha celebrat les seves Festes de Sant Roc, que arriben a la 422 edici, el que les converteix en una de les ms antigues del pas. El dilluns 15 dagost tingu lloc, com de costum, la Trobada de gegants, que arribava a la trentena edici i que commemorava els 25 anys de la recuperaci del popular nan Cu-cut. Estrenat el 1907 per destrossat anys desprs, el 1986 Domnec Umbert el recrea donant-li la imatge actual, a cavall entre gegant i nan. Com a regal daniversari (i tal i com ja pass el 2007 pel seu centenari amb laparici del gegant Pippo), es present la Galla, la nova geganteta que ve per acompanyar al mateix Pippo en les seves sortides. A la festa shi van veure capgrossos que feia anys que no sortien, com els del Pi, o els de Sant Andreu (padrins del Cu-cut). Hi eren presents totes les colles de Ciutat Vella (Plaa Nova, Pi, Raval, Barceloneta, Casc Antic, Sant Pere, Sant Jaume i Princesa) a ms duns particulars i, en acabar la cercavila, hi va haver ball amb la Banda den Vinaixa.
pgina 16 EL MN GEGANTER N 74

1
1 - El drac Aimeric de Sant Antol, estrenat el 24 dabril de 2008, s una imponent bstia de foc. La imatge va ser presa el mateix dia de la presentaci oficial - Ramon Prats 2 - El gegant lHome del Palillo de Sant Joan de Vilatorrada du un rellotge de butxaca a la m. Lentranyable personatge fou creat el 1983 per Francesc Cisa i representa a qui va crear el barri del Palillo - Josep Llus Badal 3 - A la Bisbal dEmpord, a banda de tenir els populars liga i drac centenaris, fa pocs anys compten amb el Voltor i la Voltora, a ms daltres petits voltorets, creats tots ells pel Taller Sarandaca de Granollers. - Joan Carles Montagut

LES VOSTRES FOTOGRAFIES

3
EL MN GEGANTER N 74

pgina 17

PASSATEMPS

Fotografies de lArxiu El Mn Geganter

QUI S QUI???
Tots els noms i imatges que us oferim a continuaci estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a linrevs. Aix si, aneu amb compte ja que hi ha ms noms que imatges. Poseu-vos a prova! Cada mes aquest joc anir sobre un indret diferent. Aquest cop toca...

EUSKADI:
A - AORGA: Alcaldes Honorarios

1 4

2 5

3 6

B - ARETXALABETA: Baseritarras C - DONOSTI: Ilargi y Eguzki D - IRUN: Negros E - ORDUA: Aratz y Gaixane F - SANTURTZI: Currito y Bella Charo G - TOLOSA: Pello e Isabelita

FE DERRATES
El passat nmero 73 corresponent als mesos de maig-juny de 2011, al Qui s qui? us preguntvem sobre els gegants de LES ILLES BALEARS, tot i que per una errada varem escriure MALLORCA. A banda, els gegants que presentvem com els pollencins Toni i Maria dels ngels eren els semblants Miquel i Cndida de Llucmajor. Agram als Geganters dAlaior lajuda proporcionada.

AL NMERO VINENT
G - SELVA (Trampa) F - SANTA MARIA DEL CAM (6)

ELISABETH-CHRISTINE A WOLFSBURG TROBADA DE GEGANTS A ARGELERS DE LA MARENDA ELS AMICS DELS GEGANTS DE MONTBLANC A ZAMORA GRAN DIADA GEGANTERA AL POBLENOU

pgina 19

SOLUCI AL NMERO ANTERIOR

EL MN GEGANTER N 74

E - POLLENA (Errada) D - MANCOR DE LA VALL (3) C - MANACOR (1) B - CAMPOS (5) A - ALAIOR (2) QUI S QUI???

FITXA N 77:

Text de Nicols Alonso i fotografies den Josep Llus Badal

Els gegants del carrer del Cs del Bou


(Tarragona - El Tarragons)
Aquestes figures foren construdes el 1825 per lescultor Antoni Verdaguer. El 1851, en motiu de lestrena dels gegants Nous o Moros de la Ciutat, els gegants Vells passen a un segon pla i ser uns anys ms tard quan lAjuntament de la ciutat decidir desfer-sen. Els vens del carrer del Cs del Bou, al nucli antic tarragon, a lassabentar-sen de la mala notcia, decideixen demanar-los a lAjuntament, el quals els hi cedeix sense cap problema. Des de llavors, els gegants Vells de la Ciutat sanomenen tamb del Cs del Bou, i es converteixen en uns dels primers gegants catalans propietat dun venatge. Els gegants, que mai no han estat batejats, actualment tornen a ser propietat municipal per amb cessi al barri del Cs del Bou. Els gegants Vells o del Cs del Bou, sn les figures originals en actiu ms antigues que trobem al Seguici Popular de Tarragona, on tamb hi sn els gegants Moros o Nous i els populars Negritos. Els gegants del Cs del Bou sn uns dels ms protocollaris de la ciutat, ja que les seves sortides depenen dun acord de la Comissi Assessora del Seguici Popular. Tot i aix, segurament sn els que ms surten dins i fora de Tarragona, possiblement perqu tamb depenen duna associaci venal. Els gegants del Cs del Bou es troben exposats permanentment a la Casa de la Festa de Tarragona, junt amb la resta delements que conformen el Seguici Popular. La parella participa especialment a les Festes de Santa Tecla i les de Sant Mag, les grans celebracions de la ciutat. Per, com no pot ser duna altra manera, mai falten a les Festes de Sant Roc del barri del Cs del Bou. Com a fet singular, dir que aquests, tot i ser els gegants ms antics de la ciutat, sn els nics que no tenen cpia, ja que els Negritos i Moros que surten actualment no sn els originals. I la veritat s que, el major nombre de vegades, les cpies provoquen larraconament, la prdua i fins i tot la mort dels gegants originals. Per tant, s segur que per molts anys ms, Tarragona i Catalunya podran seguir gaudint dels gegants del Cs del Bou.

Gegant; 3,60 m i 80 Kg Geganta: 3,60 m i 70 Kg Any destrena: 1825 Constructor: Antoni Verdaguer (Tarragona)

EL MN GEGANTER N 74

pgina 20

FITXA N 78:

Text de Pau Blanch i fotografies den Josep Llus Badal

Els gegants i gegantons de Sant Boi de Llobregat


(Baix Llobregat)
Els gegants de Sant Boi nasqueren de la m de limatger Toni Mujal de Cardona lany 1990 tot aportant daquesta forma la creaci duna colla gegantera per tal de promoure a la poblaci el coneixement del mn geganter i de la cultura popular del nostre pas. La colla gegantera, a ms a ms de realitzar sortides fora de la poblaci, tamb hi participa activament als diversos actes locals que sorganitzen al llarg de lany, com per exemple la Festa Major de Sant Baldiri al mes de maig, la diada de Catalunya lonze de setembre o la Fira de la Purssima al novembre. La parella de gegants de Sant Boi sn dos personatges molt identificatius per a la vila. El gegant sanomena Baldiri en honor al Sant Patr i representa al Marqus de Marianao, actualment un barri de Sant Boi. Segons es comenta, aquest senyor vingu de Cuba amb una gran fortuna tot fent-se construir el Palau de Marianao, donant-li una certa semblana als que es podien trobar a lilla en aquella poca. La geganta Ramona, en canvi, representa una pubilla de Sant Boi tot duent en una m un cistellet de pomes en record dels antics conreus de pomeres que hi havia a la vila i, a laltra m, du un mocador brodat amb el seu nom. El nom de Ramona v donat per laltre patr -Sant Ramon-, en aquest cas passat al seu femen. Lany 1992 la famlia creix amb la incorporaci den Ramon, un gegant que representa un jugador de Rugbi de la Santboiana. Cal recordar que aquest esport s un dels ms arrelats a Sant Boi. Ja entrats al nou millenni, concretament lany 2003, sestrena la Laieta que representa la filla den Baldiri i la Ramona i vol homenatjar amb el seu nom a les vies del poble, moltes de les quals es deien aix. Ara fa tres anys, el 2008, s'estren un nou gegant -en Santbo- que representa un personatge histric del conegut Club de Futbol Santboi. El gegant fou encarregat igualment a Toni Mujal de Cardona. Actualment els gegants de Sant Boi es poden veure en exposici permanent a Can Massalleras.

Baldiri: 4,00 m i 50 Kg Ramona: 3,70 m i 45 Kg Any destrena: 1990 Laieta: 1,92 m i 9 Kg Any destrena: 2003 Santbo: 3,05 m i 18 Kg Any destrena: 2008 Constructor: Toni Mujal (Cardona) Ramon: 2,92 m i 20 Kg Any destrena: 1992 Constructor: lEsquisita i Colla de Geganters

pgina 20

EL MN GEGANTER N 74