You are on page 1of 5

Kanzi

SNIA BALCELLS SANDRA BOSCH CARLOTA ARITZETA MAT 1,A(Grup 2) GRAU EN EDUCACI PRIMRIA Assignatura: APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LAPERSONALITAT Professora: CONXITA VENDRELL

A classe vam veure un vdeo anomenat KANZI. Es tracta duna mena de documental sobre laprenentatge dhabilitats comunicatives dun exemplar de ximpanz bonobo a travs de 250 signes presentats en una consola interactiva. A partir del vdeo hem realitzat aquest document, el qual s una reflexi/informe sobre el que hi vam apreciar. En Kanzi, tal i com hem pogut observar, t molt ms desenvolupades que els seus congneres criats en llibertat totes les dimensions del desenvolupament. Comenant per la part psicomotriu, podem veure com en Kanzi s capa de controlar els seus moviments duna forma molt ms precisa que els altres bonobos. En Kanzi ha assolit una psicomotricitat molt ms fina grcies als estmuls que li han proporcionat els seus cuidadors intencion adament. El bonobo tractat tamb t reflexos innats, igual que els humans. La part comunicativa s la que ms destaca del seu desenvolupament, doncs els altres bonobos noms poden comunicar-se entre ells emetent els seus sons caracterstics, per ell, tot i no tenir la capacitat de parlar, s capa de comunicar-se amb les persones a travs duna consola interactiva dotada duns smbols que ell interpreta i associa a objectes en particular. Aix s com desprs de molt temps dassaig, el bonobo s capa darribar a transmetre algunes coses. Tot i aix, sha de dir que la seva capacitat per expressar-se es limita a all que els seus cuidadors li han ensenyat, no s una cosa que sigui innata. La part socioafectiva den Kanzi tamb est molt desenvolupada. Grcies a totes les experincies que ha viscut amb els cuidadors i a causa dhaver-se fet gran gaireb sempre al seu costat, ha desenvolupat un afecte tan gran de cara als humans ja no es comporta com sempre, ja no es comporta com un bonobo corrent. La seva manera dinteractuar amb els seus congneres ja no s igual. En Kanzi sacostuma als humans i shi sent ms cmode que amb els de la seva espcie. A pesar de tot, sha de dir que en Kanzi manifesta moltes ganes dinteractuar amb els dems, tant que a vegades no aconsegueix controlar-se i acaba fent mal. Aquestes ganes de relacionar-se no es mostren noms de cara als humans sin tamb amb altres bonobos o animals. En Kanzi, a partir dels esforos que fa per aprendre, desenvolupa una intenci molt clara per superar-se a s mateix, per assolir nous reptes i nous coneixements, per intentar fer b les coses. Els cuidadors li imposen uns estmuls i unes maneres de fer que fan que el bonobo es comporti de maneres molt condicionades i enfocades a unes fites determinades. A partir de la repetici reiterada duna acci en Kanzi aconsegueix assolir el que se li proposa.

[2]

Havent observat com actua el Kanzi podem dir que creiem que se situa en la franja dedat de 3 o 4 anys. Tot i aix, La seva habilitat psicomotriu mai podr arribar a ser tan bona com la dun nen de 4 anys, doncs es tracta dun bonobo, per no parlem dedat psicomotriu sin dedat mental. El desenvolupament dels bonobos s limitat, t un sostre. La seva manera daprendre i conixer es cenyeix molt a seguir les pautes que els seus cuidadors els hi imposen i a deduccions molt primries i lgiques. A ms a ms, en un determinat punt, ja no sn capaos de seguir desenvolupant, ja que no estan suficientment dotats per seguir adquirint coneixements. Hi haur un moment en que la seva ment ja no ser capa dassolir ms complexitats. Hem de tenir en compte que sn bonobos, no humans, per tant, la seva ment s molt ms limitada que la nostra. Es pot dir que la relaci entre aprenentatge i desenvolupament s molt intensa. En el cas del Kanzi, primer aprn a fer una cosa per acabar desenvolupant un coneixement determinat. Ell fa les coses per instint o perqu li ensenyen, no pensa en les conseqncies que apareixeran ms tard. A base de repetir molt una acci i haver aconseguit moltes vegades els mateixos objectius, sacaba establint un lligam entre la causa i lefecte, lligam donat per la lgica del bonobo. A partir de les accions i els estmuls que els seus cuidadors li proporcionen, en Kanzi s capa dassimilar certes coses i relacionar accions amb fets, per tant, primer aprn a fer una cosa i desprs desenvolupa un seguit de raonaments que el porten a un final desenvolupament. Des del nostre punt de vista lestudi dels ximpanzs s un fet que va molt ms enll dun simple experiment. Grcies a ell podem arribar a comprendre una mica ms fets relacionats amb la ment dun sser no hum, podem establir relacions entre ells i nosaltres, marcar diferncies, arribar a esbrinar els seus lmits, saber fins a on podrien ser capaos devolucionar. En relaci amb el desenvolupament hum ens aporta informaci sobre la nostra suposada evoluci com a descendents directes dels primats, podent examinar-ne les diferents fases que hi ha en el procs: com aprenem, qu s el que ms estimula al coneixement, fets que han docrrer per tal de desenvolupar-nos... Aix doncs, si podem arribar a establir nuclis de relaci molt estrets entre els

[3]

bonobos i nosaltres, podem comprendre millor algunes fases de la nostra evoluci i resoldre molts interrogants. Aquest tipus destudi tamb ens ha aportat una informaci extra: lambient influencia moltssim en el qu aprenem i com ho aprenem. Tal i com hem vist, no evoluciona de la mateixa manera un bonobo que viu envoltat dhumans que lestimulen en certs aspectes que un altre que viu en el seu entorn natural. Els dos bonobos es comporten de maneres completament diferents, doncs estan acostumats a dur a terme activitats paralleles en tots els sentits. Uns es comportarien duna manera condicionada i els altres de manera instintiva, per sempre adaptant-se a les caracterstiques del seu entorn. Aix doncs, s evident que el factor ambient s decisiu en la manera de desenvolupar-nos, tant en el cas dels bonobos com en el nostre cas. Opinem que aquest tipus dinvestigaci vulnera els drets dels animals, com totes les investigacions que es duen a terme amb ells. Tot i aix, cal dir que no els vulnera en el sentit de maltractament o descuit, sin que s com si fossin forats a fer una cosa, no sn lliures per viure a la seva manera i dur a terme les seves tasques tpiques i habituals, viuen com si fossin titelles amb les quals experimentar i provar, encara que no els falti res. Cal dir, per, que som conscients de que aquest tipus dinvestigacions sn molt tils i a vegades necessries, doncs grcies a elles podem arribar a descobrir i entendre moltes de les peces del gran trencaclosques del desenvolupament en tots els sentits i en tots els ssers. L'aprenentatge d'aquests bonobos, s'ha basat des de la perspectiva terica del conductisme. El conductisme consisteix en qu tant la conducta humana com la conducta animal s'expliquen a partir de termes de resposta (observable i mesurable) a l'estimulaci ambiental. Aquesta conducta del conductisme la podem observar en el bonobo quan respon amb la consola interactiva a les preguntes que li fan els investigadors (estmul resposta) i en la Tamuli quan imita a la seva germana. Tamb quan en Kanzy trenca ametlles observant i imitant un dels seus cuidadors. Creiem que la participaci dels humans en activitats culturals humanes ha modificat molt la ment dels bonobos en qesti. Ells shan acostumat a

[4]

participar en un altre tipus dactivitats que requereixen una interacci diferent: a partir daquestes, desenvolupen, per exemple, habilitats com sn la lgica i el raonament. Pot ser a travs de les seves accions tpiques com a bonobos tots aquests aspectes no shaurien desenvolupat o shaurien dut a terme duna manera completament diferent. Per tant, podem dir que grcies als estmuls causats pels humans cara al bonobo es desperten altres parts de la seva ment i aix sen pot estudiar la seva dimensi. Els bonobos shan acostumat a dur a terme activitats tpiques dels humans i shi senten a gust. Sembla ser que no pensen en el seu passat i en els seus orgens ja que assoleixen a la perfecci les caracterstiques del seu entorn. A causa de tot aix, creiem que si intentessim re-introdur els bonobos en el seu hbitat natural es sentirien malament. Trobarien a faltar totes aquelles coses relacionades amb els humans amb les quals ells ja estaven ms que familiaritzats. Tot i aix, creiem que a la llarga els bonobos tornarien a acostumar-se a la seva inicial manera de viure. Opinem que seria costs per a ells, doncs shaurien acostumat a unes comoditats i a unes maneres de fer les coses potser ms complexes i ja estarien, dalguna manera, en una faceta superior del desenvolupament. Costaria oblidar o deixar a part les coses apreses per tornar als inicis, on tot era molt ms bsic. Tamb creiem que potser es sentirien una mica desplaats al tornar entre els seus i es comportarien duna manera fora diferent. Molt probablement trobarien a faltar la presncia dels seus humans instructors, els quals els guiaven sempre.

[5]