You are on page 1of 18

revista de recerca i formaci en antropologia

perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name

Esdevenir antropleg
Llus Mallart Guimer Centre National de la Recherche Scientifique i de la Universitat de Paris X1.
Resum Text de la conferncia que havia preparat, de les coses doncs que potser no vaig dir i que volia dir, daltres que potser no pensava dir i vaig dir si es que ara tinc prou memria per a recordarles... Sigui el que sigui, us ofereixo aquest text tot desitjantvos que al final de la vostra vida pugueu dir vaig fer ben fet descollir Antropologia... mho he passat molt b...! Abstract This is the text of the conference I had prepared for the session, with things that possibly I did not say (and I wanted to say), or things that I said and I did not want to say (if I still have enough memory for recording them ...). Anyway, I want to offer to all of you this text with the wish that at the end of your life you can say "I made the right decision studying Anthropology... I got a lot of fun...!"

s un goig molt gran trobar-me en aquesta sala tan plena. s tot un smbol. Uns que arriben i un... que sen va. Uns que volen iniciar-se en aquesta disciplina i jo que ja estic en aquella fase que podrem dir-ne terminal no en termes mdics sin existencials...

Enviar correspondencia a: lluis.mallart@hotmail.com

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name Bon dia a totes i a tots... Havia pensat dedicar aquesta conferencia explicant el que significa per un estudiant dantropologia preparar i defensar la seva tesis de doctorat. Potser perqu en aquells moments, quan vaig rebre la invitaci destar avui entre vosts, ho estava escrivint dins del marc dun altre projecte2. Mhi vaig repensar i vaig creure que potser seria ms til de comenar pel comenament parlant simplement de tres termes que duna manera o altra han configurat la disciplina que etnografia, etnologia i antropologia. Tres termes que formen una trade que jo considero fonamental per a la nostre disciplina. Mirar de parlar-ne a partir posat darrera aquests mots... Quan vaig comenar a interessar-me per la nostra disciplina (anys 1960), en el nostre pas, la paraula antropologia noms era emprada per a parlar dantropologia biolgica, dantropologia fsica, antropologia criminal... en les facultats de Cincies, en les recerques per intentar aclarir el concepte de raa... En aquell temps, a casa nostra, es parlava poc o gens dantropologia social i/o cultural com es va fer en el mn acadmic a partir del moment en qu Esteva Fabregat va crear el departament dantropologia de la UB a finals de la dcada dels 60. En els anys 60 en la universitat central de Barcelona simpartia una assignatura duna matria que sintitulava ms o menys Letnologia dels pobles primitius que la donava August Panyella, que fou director del Museu etnolgic de Barcelona. Quan lany 1961 arribo a lfrica i comeno a interessar-me de deb per la nostra disciplina i faig les meves lectures dels clssics en Antropologia que encarregava a Frana, descobreixo un altre terme: el de etnografia semblava estar dacord en associar-lo al treball de camp ... sobre el qual tothom de la meva prpia subjectivitat, s a dir, intentant han escollit :

explicar de quina manera, jo, personalment, he viscut el que els uns i els altres han

En una mena de Memries que escric no per a publicar sin per a no perdre la poca que em queda...

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name Ja tenim doncs tres termes : etnografia, etnologia i una antropologia, no fsica, sin social o cultural que sest forjant a casa nostra i que encara tardar uns anys en cristallitzar-se des dun punt acadmic o universitari. Desprs de passar vuit anys al Camern i sis entre els evuzok on vaig aprendre alguna daquestes tres coses, vaig anar a Frana per fer un recyclage... Era lany 1968. El mn universitari estava molt esvalotat. Per a mi, duna manera molt saludable. All, la paraula gaireb oficial, era la detnologia i tots els seus derivats, etnolingstica, etnobotnica, etnomusicologia, etno-medecina... A Frana no hi havia, i em sembla que encara no nhi han doctorats en antropologia. Els doctorats eren o son detnologia. El departament on vaig ensenyar durant 22 anys encara es diu detnologia i el laboratori de recerca del qual encara formo part sintitula Laboratori detnologia i sociologia comparativa. Es cert que a Frana tamb sempra el mot antropologia. El laboratori fundat per en Levi Strauss al collegi de Frana que es una gran instituci no universitria per de molt prestigi es deia dAntropologia social. Em sembla que sho podia permetre, si tenim en compte que en aquest pas ve, letnografia, letnologia i lantropologia, com ell mateix ho explica, shan considerat no com tres disciplines diferents, sin com tres fases duna mateixa disciplina que es podrien caracteritzar dient que letnografia es la recollida de dades, primer pas; letnologia representa lesfor per a analitzar-los o interpretar-los, el segon pas; i lantropologia apareix com la temptativa duna reflexi ms general, ms terica, a partir de les dades i els models dinterpretaci proporcionats per letnografia i letnologia i les altres cincies. De totes maneres, aquestes fases, etapes o moments duna mateixa disciplina eren concebudes o almenys aix ho entenc jo com ntimament relacionades les unes amb les altres, no com tres etapes successives sin com moments diferents que sintercalen els uns amb els altres. No hi ha un moment per fer noms letnografia i un altre per fer letnologia. No es pot fer una bona etnografia sense unes determinades posicions teriques que dirigeixin el treball etnogrfic. Ni una antropologia terica sense una bona etnografia o etnologia. I el mateix podrem dir

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name de letnologia. Un altre element important a Frana era que mai la paraula etnologia era reservada nicament a lestudi de les altres societats. s cert que letnologia francesa ha sigut per les raons histriques que siguin, per no nicament una etnologia oberta a lestudi de les altres societats. Per de la mateixa manera que tenem una srie detnlegs especialitzats en lestudi de les societats africanes, amerindies, de lndia, del Nepal, Jap... nhi havien daltres que sespecialitzaven en lestudi de les societats europees. En el nostre departament de la mateixa manera que es podia optar per lespecialitat Africa, Amrica, India, Asia del sud-est, Oceania es podia optar per lespecialitat Europa... Quan lany 1992 mincorporo a la universitat de Barcelona, campus de Tarragona... tinc la sensaci i ben fonamentada de viure en un marc acadmic en el que lantropologia i letnologia, tenen un altre sentit o uns altres camps daplicaci. No son concebudes com dues etapes daquella trade Mapareixen gaireb com dues coses diferents Es parla sobretot detnologia quan hom es refereix a lestudi de les altres societats, de les africanes, amerindies... En el pla acadmic : noms es lliuren doctorats en antropologia Per altra banda, la recerca antropolgica estava orientada principalment i casi exclusivament vers lestudi de la nostra societat. A Tarragona vaig anarhi com a investigador. No tenia obligaci de fer classes. De totes maneres vaig oferir-me de fer-ne alguna. Massignaren una assignatura que en aquells temps (any 1992) encara es deia : Etnologia dels pobles primitius... Jo que no nhavia conegut a cap, de primitiu...! A Tarragona, per exemple, sestudiava i es feien recerques sobre la famlia i el parentesc, la famlia de casa nostra, evidentment; es feia antropologia religiosa, dels moviments religiosos de casa nostra: les sectes, per exemple; es feia antropologia urbana, de les ciutats de casa nostra...; es feia antropologia mdica, sobre les institucions mdiques de casa nostra... I 4

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name mest b per... Qu hi feia jo a Tarragona? Va ser una pregunta que em vaig tenir que fer moltes vegades. La prova s que el postgrau destudis africans amb una orientaci clarament etnolgica o antropolgica que vaig organitzar noms va durar tres anys i no es va continuar. I el postgrau destudis asitics que volia iniciar amb la collaboraci del CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique)no es va poder portar a terme quan tot estava ja preparat. El Mster dAntropologia mdica que vrem dissenyar i que es va fer mentre estava a la URV, donrem una importncia especial a les altres medecines o sistemes mdics (Asia, frica...) per quan jo vaig deixar la URV aquestes assignatures sobre les altres societats varen desaparixer. Algunes explicacions que es donaven llavors : aquests ensenyaments (lestudi de les altres societats, s a dir letnologia o les etnologies regionals) trenquen amb lestil de lantropologia que es fa a la casa.... Potser matreviria a dir que lestat de les autonomies i les poltiques destinades a la recerca de les identitats perdudes o maltractades, ajudava a que es trobessin ms mitjans per portar a terme recerques sobre nosaltres mateixos que sobre els altres. I aix potser s vlid per a totes les autonomies de lestat espanyol... Resumint : Fer etnologia era parlar dels altres ; fer antropologia era parlar de nosaltres mateixos. En incorporar-me al mn acadmic de casa meva, hauria pogut tenir un problema de identitat. No el vaig tenir. O en tot cas, he sobreviscut. Per qu era jo: un etngraf? Un etnleg? Un antropleg? Molt ms tard la cosa es podia complicar quan un dia una periodista em feia una entrevista i a lendem publicava un article en no se quin diari en el qual deia : es veu que en Mallart ha fet molt treball de camp, noms cal mirar-li les mans...

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name Aquella periodista confonia letnografia amb lagricultura.... En resum, he viscut la impressi dsser un etnleg i no un antropleg. No em sap gens de greu ser etnleg; noms em sap greu que aquesta dicotomia impliqui duna certa manera: la nostra societat / la societat dels altres; nosaltres, / ells, els altre; i potser: prctica de la nostra disciplina / teoria de la nostra disciplina... A mi no em fa res que de tot plegat sen digui antropologia per que sigui una antropologia de totes les societats Jo penso per altra banda que lantropologia no t lexclusiva dels aspectes terics de la nostra disciplina, potser ho penso aix perqu considero que els termes daquella trade estan ntimament connectats. Penso per exemple que letnografia no tan sols genera interpretacions, models i reflexions dordre general sin que tamb s induda en el moment de la seva recerca per aspectes dordre teric. Es aix com tamb penso que letnografia no sacaba ni es redueix amb el treball de camp sin que es perllonga desprs en els arxius i les biblioteques. s aix que es pot ser un excellent antropleg sense haver fet mai directament un treball de camp. Noms dic que letnografia en el seu aspecte de treball de camp s indispensable per a la nostra disciplina, com a tal. Nosaltres, els etngrafs, etnlegs o antroplegs estudiem les societats o determinats aspectes de les societats davui, contempornies i aix exigeix a la nostra disciplina per no a tots els antroplegs - el mal anomenat treball de camp Sincerament crec que, per una banda, sha mitificat una mica massa el treball de camp; i per altre, sha desmitificat tant, com en el Antropleg innocent, que ms aviat ha fet mal a la nostra disciplina... tot volent fer riure als seus lectors...o tot rient-se de lantropologia. Per lhumor s lhumor... Potser tinc de dir que lUAB dins del panorama antropolgic de Catalunya s una excepci i ha mostrat una certa sensibilitat per linters vers les altres societats: els arxius Murdock, en son un exemple, les recerques sobre frica, Austrlia, Amrica del Sud... que han acabat amb doctorats, un altre. Jo mateix, durant molts anys vaig impartir cursos de doctorat sobre frica. No podrem dir el mateix de les altres

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name universitats catalanes...

II
Dit aix, em permetran que digui unes paraules per explicar de quina manera letnografia, letnologia i lantropologia coexisteixen... I ho far a partir de les meves vivncies personals intentant mostrar de com aquests tres maneres de parlar de la nostra disciplina a ms de coexistir sinterfereixen mtuament de tal manera que segons al meu entendre, avui que sembla estar ms de moda el terme antropologia, podrem dir que letnografia i letnologia tindrien que ser considerades com dues eines de lantropologia per a condici que lantropologia incorpori tant lestudi de la nostra societat com el de les altres i que no es reservi exclusivament per a ella els aspectes terics de la nostra disciplina com ho semblava suggerir la tendncia francesa i potser lespanyola... De totes maneres sense voler entrar en una controvrsia que alguns podrien considerar estril sobre el significat i valor dunes simples etiquetes, intentar dir, en primer lloc, quatre mots que a mi em semblen importants sobre aquesta eina de la nostra disciplina que podem dir-ne etnografia en la seva versant del treball de camp en una altra societat. Desprs intentar mostrar com letnografia (qualsevol forma detnografia) no es pot separar de letnologia si volem esdevenir antroplegs... Com em sembla que ja ho he dit o ho escrit, s til recordar, en primer lloc, que qualsevol informaci etnogrfica ha de considerar-se com una mena de confidncia. I que aquesta confidncia noms pot nixer duna relaci humana respectuosa, sincera, autntica. I quan parlo de confidncia o de simple relaci, no ho faig des duna perspectiva estrictament personal, aquella que pot donar-se entre lantropleg i un informador. Per a mi, el camp relacional t de ser molt ms ampli, ha dabraar la comunitat sencera no a travs de tots i cadascun dels seus membres, la qual cosa seria impossible sin creant un clima de confiana que noms pot instaurar-se quan letngraf, abans dexercir la seva tasca com a tal, assoleix que se li assigni un lloc

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name determinat en el si de la comunitat i no precisament com a etngraf, que tamb, sin sobretot com a ve o la dun foraster respectus amb les formes de viure i de pensar dels membres de la comunitat en la qual sinstalla per a realitzar el seu treball de camp. I aquesta manera de fer, al meu entendre, no ha de plantejar-se com una estratgia per millor assolir els seus propis objectius sin com una actitud amarada dautenticitat que ha de nixer dels principis deontolgics que han de presidir lactivitat de letngraf i sense els quals ms valdria que sabstingus de practicar aquesta professi. Letngraf no s un senyor que es dedica a fer enquestes que casi sense cap prembul es dirigeix a una persona per obtenir amb un si o amb un no, una resposta per omplir la seva casella i passar immediatament a un altre enquestat, oblidar el primer i aix successivament collaborar a que aquelles persones enquestades es transformin en nmeros i percentatges. Contrriament al tipus deficcia exigida a aquest tipus denquestadors que es mesura segons el nmero de persones enquestades per hora o per dia, letngraf ha dentendre molt b que en la seva feina quotidiana el saber perdre el temps s quelcom fonamental. I s aix el que durant aquests anys de Grau hauran daprendre i els asseguro que aprendre a saber perdre el temps durant la seva vida detngraf... els donar molta feina. La immersi en una societat diferent de la nostra no pot fer-se duna altra manera. I per a mi, perdre el temps, s utilitzar-lo per a crear relacions humanes, per a descobrir lentorn de la societat en la qual volem esdevenir antroplegs, els seus carrers, el seus camins, les seves muntanyes i rius, la seva gent, les seves cases, els seus llocs de trobada, de treball, desbarjo i de vida social... sense cap bloc de notes entre les mans, ni llapis, ni camera, ni magnetfon encara que sigui digital i imperceptible; sense cap protocol, pla o qestionari encara que sigui molt ben elaborat; estant, anant, deixant-se amarar (empapar) de tot all que envolta a letngraf, aprenent la llengua que sempre s una inversi a llarg termini... Se perfectament que aquesta forma de perdre el temps es difcil de justificar als 8

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name organismes cientfics que han de subvencionar els nostres treballs de camp. Per jo penso que s el primer pas que cal donar. Donarem les explicacions burocrtiques que calguin, per no oblidarem que per letngraf el temps no s or i que per aquesta ra pot permetres el luxe de perdrel. Els etngrafs som els darrers quixots de les cincies socials. Per malgrat aix tamb es cert que podrem justificar-lo (el temps perdut) i justificar-nos (com a quixots). Aquest temps perdut o dimmersi s la fase prvia del nostre treball. Ja vindran desprs els moments per fer la nostra etnografia en el sentit propi del terme tot recordant per que sempre les millors dades que obtindrem seran aquelles que sabrem caar al vol, s a dir: sense voler-ho per estant sempre amatents a tot el que passa al voltant nostre. Es per aix que aquell llibre que vaig escriure i que es diu Soc fill dels evuzok li volia donar el ttol De clariana en clariana que per a mi tradua ms b la manera com jo entenia letnografia en aquell tros dfrica on vaig esdevenir antropleg: com una manera destar i conviure amb la gent tot aprenent les seves maneres de dir, de fer i de pensar... a poc a poc, sense preses... perqu resultaria que si en tingussim massa, de presses, perqu la subvenci rebuda per anar a estudiar, per exemple, els ritus funeraris entre els masai, era noms dun parell de mesos, podria passar s un exemple que en veure acabar-se el temps i constatar que no sha produt cap mort, letngraf comenci a desitjar inconscientment la mort dalg per a justificar la seva estada sobre el terreny... Aquesta immersi que sempre ser molt deficient (perqu mai parlarem sense accent la seva llengua; perqu essent adults ens comportarem com uns infants preguntant les coses ms elementals; perqu sempre serem estrangers; perqu sempre guardarem i aix ha de ser la nostra prpia identitat...) aquesta immersi doncs no treu que de mica en mica anem fent la nostra etnografia que, com voldria dir-los, no es far sola sin que sempre anir acompanyada de letnologia i potser de lantropologia, perqu ens s impossible de dir-nos ara sc i faig detngraf, ara sc i faig detnleg, ara sc i faig dantropleg..... I s daix el que ara voldria parlar.

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name Recordo que en els primers moments dorientar els meus treballs de recerca sobre el terreny, volia comprendre almenys una mica tot all que ms o menys nosaltres entenem per religi, mgia i bruixeria. Per ben aviat vaig plantejar-me un problema que no se ben b si era un problema metodolgic o teric, etnolgic, etnogrfic o antropolgic, o tot plegat a la vegada. Fos el que fos em deia que cap daquells termes de religi, de mgia i de bruixeria em semblava pertinent per terreny. I a ms a ms, per altra banda, em confrontava amb un problema que provenia de lentorn ms o menys intellectual dorigen europeu amb el que tenia relaci, segons el qual sempre formulava un judici de valor negatiu conceptes de mgia i de bruixeria. No cal dir que per les esglsies cristianes, la desqualificaci de la mgia i de la bruixeria era total. Aquesta avaluaci negativa de certes maneres de fer i de pensar daquella poblaci, em posava nervis, molt nervis. I tampoc s si aquella situaci anmica meva a trobar el bon cam, entrava dintre dels cnons de letnografia, de letnologia o de lantropologia (social o cultural)... el fet es que em va ajudar molt antropolgicament parlant, per seguir les meves recerques etnogrfiques... Recordo que un dia parlant amb un amic austrac professor deconomia de lInstitut panafric pel Desenvolupament de la ciutat de Duala i que sinteressava molt pels aspectes culturals daquelles societats, li vaig dir: Tinc ganes descriure quelcom sobre la religi, la mgia i la bruixeria evuzok sense pronunciar ni una sola vegada aquests termes. De fet, no ho he fet mai. La meva tesi de doctorat que tractava daquest tema s deia oficialment Magie et sorcellerie. Noms vaig atrevir-me a dir que aquells conceptes no em semblaven pertinents. Uns anys desprs, en la seva publicaci, feia desaparixer aquell ttol per substituirlo en un altre que era una dita evuzok Ni dos ni ventre (ni esquena ni ventre). En envers aquells definir el camp de les meves recerques sobre el

10

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name aquest llibre a ms a ms de continuar dient que aquells termes de religi, mgia i bruixeria no em semblaven pertinents per investigar les realitats daquell tros dfrica, proposava una certa equiparaci daquests conceptes clssics a les realitats africanes. Desprs vaig oblidar aquell tema. Tenia altres coses a fer. Noms en parlo una mica en la cloenda del meu darrer llibre El sistema mdic duna societat africana, proposant una revisi daquests termes almenys pel que fa aquests pobles de lfrica occidental... En aquella conversa que mantenia amb el meu amic economista shi amagava certament un problema metodolgic i potser un problema dordre teric: qu entenem per religi i mgia, sobretot quan estudiem les realitats africanes? Les paraules que deia al meu amic austrac em serviren si mes no per a dir-me que calia examinar aquells conceptes a partir de les prpies categories dels evuzok i no de les nostres. Podria dir que en aquells moments, sense saber-ho formalitzar en termes acadmics, sense saber-ne ni tan sols la paraula, per deixant-me portar pel sentit com, estava prenent una postura que em sembla que ara en direm mica per oposici a tica una distinci que vosts estudiaran a classe i sobre la qual la Professora Aurora Gonzlez acaba de publicar-ne un llibre fent-nos veure que aquesta oposici no es res ms que la histria dun malents. Sigui el que sigui, la posici mica que jo considero com la recerca de les maneres com les coses son dites i pensades pels propis interessats, em semblava ser lnic cam per endinsar-me en els paranys daquelles realitats tan complexes. Una vegada ms doncs la recerca etnogrfica quedava influenciada per una postura Letngraf era al mateix temps etnleg i/o antropleg... metodolgica o terica.

Aquesta s almenys la meva opini. Aquesta actitud em va portar a entreveure que potser la noci devu, una categoria local, estava en el centre de moltes de les especulacions i prctiques daquell poble. Els meus collegues saben que aquesta noci ha estat al centre de les meves recerques que encara no considero acabades del tot. Per fer-me entendre ara, aqu, noms dir que levu s considerat com un principi intern a la persona - diem com 11

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name lnima - que pot concedir al seu possedor un nou coneixement de la realitat i uns nous poders per actuar sobre ella, positivament o negativament. Al cap de sis anys destar amb els evuzok, vaig anar-men a Paris. Detngraf o etnleg autodidacta o ms o menys carismtic volia entrar al mn acadmic almenys com alumne... Tenia 36 anys. Per esdevenir antropleg sempre shi s a temps... En aquell temps, la meva preocupaci central era lexamen daquesta noci. Una noci del mateix ordre que aquelles de mana, mangu, pfuna, orenda, baraka, duende... que es troben en moltes societats, tan africanes com daltres. Tenia forces dades recollides durant els meus anys destada entre els evuzok. Unes que em permetien definir per se aquesta noci; daltres que em permetien fer-ho in actu s a dir prenent en consideraci la manera com els possedors daquell principi podien entrar en acci en determinats contextos com seria el cas dels grans medecinaires i dels mal anomenats bruixots, possedors devu social i antisocial respectivament. Vaig anar repassant moltes vegades les meves notes i les meves transcripcions; vaig escoltar de nou moltes de les meves cintes magnetofniques que era com retrobar-me amb les veus daquelles persones amb qui havia fet el meu treball etnogrfic; vaig fer i desfer moltes vegades el meu pla; vaig mesurar amb molta cura all que podria dir darrera de cada captol o subcaptol; vaig fer molts esquemes cercant, fent i desfent les hipottiques relacions que podien existir entre els elements que tenia davant meu; cercant les dades etnogrfiques que podien fer-les plausibles... Vaig intentar aplicar aquella tcnica de treball per una anlisi estructuralista que Lvi-Strauss descriu molt b en Anthropologie structurale (pp. 233). Durant el meu treball etnogrfic sobre el terreny vaig recollir varies variants del mite sobre lorigen de levu en el mn dels homes. Daltres variants les vaig descobrir en biblioteques i arxius de Paris. Fou aix com la meva taula descriure que no era sin una taula de cuina de frmica de color blau era un simple estudiant amb una beca molt justeta - sompl de fitxes i per aproximacions successives, equivocacions i noves temptatives vaig anar trobant les analogies, les substitucions, les oposicions i diferents transformacions entre tots aquells elements que es relacionaven entre si a linterior dun sol i mateix 12

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name relat, i amb les altres versions daquest mite. La lectura diacrnica es va combinar amb una lectura sincrnica. Amb les fitxes distribudes sobre la taula com si jugus al solitari, fcilment podia fer aquestes dues lectures. Pel que feia la lectura sincrnica, contemplant una fitxa sota una altra assenyalant un mateix esdeveniment o una mateixa relaci de cada relat, fcilment podia veuren les homologies, les oposicions, les transformacions que shi podien operar. Era aix com aquelles dues lectures em feien veure lentament la neta oposici entre el mn de les clarianes i els seus habitants vivint en societat / i el mn de la selva on tenia la seva seu levu, vivint tot sol en el tronc dun arbre, menjant carn crua, sense conixer el gran b cultural que s el foc. I influenciat sense cap dubte per lanlisi levistrosi de la mitologia amerindia, em semblava poder reduir aquella oposici a aquella altra entre natura i cultura. Les homologies entre el mn de levu / i el mn daquells altres habitants de la selva en la seva realitat quotidiana o histrica, els pigmeus; el plec doposicions entre el mn de les clarianes / i el mn de la selva; lexamen de tot el bestiari relacionat amb levu, etc. em feia descobrir de mica en mica la riquesa daquells mites i altres relats. El treball etnogrfic sobre el terreny era continuat per un treball danlisi i dinterpretaci, dall que em podem dir un treball de caire etnolgic que, al mateix temps, mobligava a fer de nou un treball etnogrfic, anant a les biblioteques, consultant els arxius del Museu de lHome i de lORSTOM que no era res mes que el perllongament daquell treball etnogrfic et sobre el terreny... La qual cosa vol dir que mai les fases prpies daquesta nostra disciplina estan deslligades les unes de les altres. Per continuem. El mite sobre lorigen de levu, en efecte, em va portar al mite sobre lorigen de les primeres llavors i a altres contes i dites [al camp de la literatura oral]; tamb em port a establir certes relacions entre aquests mites i els ritus relacionats amb el mn de levu [al camp del ritual]. De lexamen mitolgic daquesta noci vaig passar a la seva classificaci i de la seva classificaci [al problema doncs de les classificacions] a la seva adquisici i transmissi ritual.

13

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name La natura indiferenciada de levu quedava clara ja des daquell moment de la tesi. Em semblava tenir els arguments etnogrfics necessaris per a demostrar-ho. Lexpressi local ni esquena ni ventre nera un exemple com nosaltres diem duna cosa que no te ni cap ni peus. Mantindr aquesta posici fins avui i aix malgrat les controvrsies que he mantingut amb altres especialistes en aquesta matria, (Philippe Labourthe-Tolra, Vivianne Baake, Alfred Afler...) i que defensen la teoria contrria segons la qual levu seria un principi pensat com intrnsecament o ontolgicament diuen antisocial o negatiu. En un moment de la gran crisi econmica com aquesta que estem vivint, parlar daquestes coses pot semblar-los una gran prdua de temps, com si estigussim discutint sobre el sexe dels ngels. Per no s aix. El tema s important i t les seves conseqncies. Levu s considerat com un element constitutiu de la persona humana. Considerar-lo al mateix temps com intrnsecament negatiu equival a dir que aquests pobles de lfrica central es pensen a si mateixos com intrnsecament antisocials, malvats... com aquells autors que defensaven la natura corrupta dels salvatges... Passen molts anys. Potser 35. Estic ja jubilat. De letnologia torno a letnografia, i sense proposar-mho, acompleixo al meu darrer acte com etngraf. Mai s massa tard per fer una mica detnografia. Fa tres anys, en efecte, vaig anar al Camerun, al pas evuzok. No es tractava dun nou viatge per continuar el meu treball de camp. Era un viatge dordre personal... Em volia acomiadar dels evuzok. El viatge tenia doncs un altre sentit. De totes maneres, malgrat aix, no podia desfer-me completament de la meva persona detngraf i guardava dintre meu, entre altres, aquella vella qesti sobre el carcter intrinsecament negatiu de levu que havia alimentat la controvrsia entre els especialistes daquestes matries. En vaig parlar una mica amb ric de Rosny, a Yaund, un collega amic meu. Coneixia perfectament la controvrsia. Ell insistia molt en la dimensi histrica del contingut daquella noci. Tenia molta ra. Prenent en compte aquesta perspectiva, jo posava el meu accent en el procs de 14

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name satanitzaci de levu crrec sobretot de les esglsies missioneres que hom pot ja descobrir en lobra de lalemany Gnter Tessmann i aix malgrat que aquest autor no volia prendre en consideraci el discurs dels missioners... Per les esglsies doncs levu esdevingu Satans o b un mbe nsisim, un mal esperit: lhome que possea levu esdevenia aix un home posset pel dimoni, o per un mal esperit, un ser antisocial per excellncia, sense cap mats. En tenia molts testimoniatges. Per tornem al meu darrer viatge i a la meva posici sobre la natura (originalment) indiferenciada de levu, indiferenciada en el moment del naixement de linfant; indiferenciada tamb al terme de certs rituals destinats sobretot als adults. A la vetlla del viatge de retorn cap a Barcelona, vaig passar gaireb tot el dia i tota la nit en un petit venat evuzok. Era un venat format pels fills i nts duna famlia que jo havia conegut molt b. Tenem petites converses amb els uns i amb els altres, bevem vi de palmera, picvem cacauets torrats... Al vespre, em trobava amb un grup de persones ms aviat joves assegudes al sal, al voltant duna tauleta de centre de la casa. Parlvem de moltes coses i de res en particular. Un dels presents per es va posar a fer-me preguntes sobre les meves recerques. Encetarem el tema de levu. En un moment daquesta conversa, vaig fer-li una pregunta com si es tracts duna endevinalla . Podries dir-me una cosa sense esquena ni ventre?. Va reflexionar una mica i em respongu: Un ou. Per a mi va ser una resposta que confirmava a travs dun sol testimoni, s cert aquella meva interpretaci sobre el carcter indiferenciat de levu representat sovint com una bola com ho deia en un llibre meu que sintitulava Ni dos ni ventre, ni esquena ni ventre, una dita que suggeria una cosa informe, sense cap ni peus, com direm nosaltres, com un ou, com va dir-me aquell jove evuzok. Va ser el meu darrer acte detnografia. Aquella resposta clara i contundent em caus una gran alegria interna. Em semblava confirmar una interpretaci etnolgica feta 35 anys abans. Lanlisi daquella noci mhavia portat en el moment de les meves recerques etnogrfiques sobre el terreny a orientar les meves investigacions vers el camp que per abreujar anomenar de la medecina autctona. No per decisi personal prvia sin perqu les primeres recerques etnogrfiques i anlisis sobre aquella noci devu o dit amb els nostres termes tradicionals, sobre la religi, la mgia i la 15

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name bruixeria, mhi portaven casi sense voler-ho. Aix vol dir, al meu entendre, que letnografia ha de tenir una projecci totalitzant. Ja s que les aproximacions holstiques no estan de moda i que fins i tot es creuen utpiques, per jo penso que la visi totalitzant dels fets socials sha de mantenir almenys com a perspectiva o ideal. De vegades es preferible no assolir aquell ideal holistic i quedar-nos en una visi holstica mancada, que assolir un perfecte estudi particular per que sempre apareixer decisi metodolgica. I com ho acabo dassenyalar, sovint son els mateixos fets que tobliguen a prendre aquesta posici metodolgica. Aquesta opci complica molt el treball de letngraf. Els camps dobservaci samplien i et porten per paranys inesperats. El temps no pot convertir-se en excusa per a portar a terme una investigaci daquesta natura. Els poders acadmics i econmics ho haurien de comprendre. Concebre un projecte de recerca per un temps determinat (generalment molt curt) per passar desprs a un altre de nou s quelcom que restringeix notablement les possibilitats dun coneixement especialitzat. Laprenentatge duna llengua demana temps. Integrar un tema destudi en els seu propi context, tamb. Immergir-se en una societat que no s la nostra encara ms. El concepte de rendibilitat immediata no es pot aplicar a la nostra disciplina. I menys en termes econmics. No pot ser que tots els antroplegs esdevinguin generalistes. No comenceu els estudis de grau i seguir els de mster i potser els de doctorat per acabar fent informes per encrrec dun ajuntament... Hem de defensar la idea de que en la nostra disciplina sn necessaris els especialistes i que el treball de camp no serveixi nicament per a preparar una tesi sin que sigui quelcom que ens acompanyi tota la vida. Els estudis de tres mesos sobre el terreny, en el nostre camp, haurien de desaparixer... Va ser doncs aquest esperit totalitzant o holistic, si es vol, el que em va anar portant de la noci devu, a la medecina, al ritual, a letnobotnica, a la literatura oral i a molts altres aspecte de la vida daquella societat...i ara, finalment, durant la meva jubilaci, mha portat a lestudi dalguns aspectes de lart daquella regi. Si vaig comenar amb aquella tesi de doctorat de tercer cicle que, en publicar-la, portava el nom de Ni esquena ni ventre, ara, aquest estudi sobre art que el 16 com un objecte destudi mutilat per una

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name considero una mica com un doctorat no de tercer cicle sin de la tercera edat, penso intitular-lo Esquena o ventre perqu em permet pensar, almenys etnogrficament, el pas de la indiferenciaci, a la diferenciaci de les coses daquest mn. I aquest s un problema etnolgic o antroplogic... Em perdonaran que hagi tingut tan poca modstia parlant de mi mateix, dalguns aspectes que em portaren a esdevenir etngraf, etnleg o antropleg, encara no ho s ben b. El que si em sembla saber s que Esdevenir antropleg s conviure constantment amb aquestes tres moments de la nostra disciplina, ens diguin etngrafs, etnlegs o antroplegs. Esdevenir antropleg s sortir de si mateix, dobrir-se als altres. s intentar comprendre les altres maneres de dir, de fer i de pensar el mn, tot mantenint el convenciment que sempre quedarem molt lluny dassolir aquest coneixement. Esdevenir antropleg s aprendre a relativitzar la nostra manera de pensar les coses i acceptar que per a pensar-les, dir-les o fer-les es poden seguir moltes lgiques. Esdevenir antropleg s estar convenut que aquestes lgiques no sn fcils de captar i per aix preparar-se per esdevenir-ne s com caminar per uns paranys que no saps ben b per on poden portar-te i que per bons que siguin els guies sempre haurs de caminar-los en solitari. I a mesura que un va caminant i dominant el paisatge que tenvolta, el teu sentiment de solitud s encara ms gran perqu de tan fixar-te en aquell rac de bosc o de cam, en aquell arbre o en aquella pedra, [la nostra especialitat] arribes a veure textures i tonalitats que els altres no veuen i voldries que veiessin; fins i tot pots oblidar-te dels altres arbres del bosc. Esdevenir antropleg sn moltes hores, mesos, anys de dedicaci; sn moltes hores de biblioteca, darxius, de treball sobre el terreny; sn tamb moltes hores de lectura, de converses; sn moltes planes escrites, 17

revista de recerca i formaci en antropologia


perifria Nmero 11, desembre 2009 www.periferia.name esborronades, estripades. Esdevenir antropleg sn molts camins que no porten a enlloc,

abandonats; miratges que tomplen dillusions, i sesfumen amb un dos i no res com si estigussim en ple desert. Esdevenir antropleg pot ser un somni, per pot causar tamb molts insomnis. Esdevenir antropleg comporta identificacions estranyes amb un autor, amb una idea, amb una escola de pensament, amb una teoria que la fas teva, poc a poc; idees que et semblen genials i que al cap duns dies veus que no ho son tant. Esdevenir antropleg sn dies i mesos que semblen perduts, decepcions; per tamb alegries, grans alegries per haver trobat el teu cam, per haver descobert alguna cosa sobre laltre, sobre si mateix; potser el mot exacte en larticle o lexercici que ests fent, largument convincent, el terme just, la dada adient, el fil que ho lliga tot. Esdevenir antropleg s obrir moltes portes, les portes dun coneixement que pot prendre moltes direccions diferents. Esdevenir antropleg s, per ltim, viure moltes alegries, lalegria de que tots som iguals per diferents; una alegria que moltes vegades ser incompresa per lentorn, esdevindr silenciosa per pregona, molt pregona sobretot quan veus que aquell manyoc didees mal girbades en un comenament, aquell plec dhores que semblaven perdudes, aquells ensenyaments que consideraves llargs i pesats, aquells treballs personals sobre el terreny o en un estudi ple de llibre, de llibretes i apunts... van prenent forma i color, un color que permet fer comprendre als altres que les diferents maneres de pensar el mn no han de desaparixer per una determinada uniformitat que alguns ens volen imposar i menys encara per un afany desmesurat de rendibilitat econmica de la nostra disciplina.

18