4

Any 21 21.1.2009

Av. Santa Coloma 91 AD500 Andorra la Vella Tel. 724 400 www.bopa.ad

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Andorra la Vella, 21 de gener del 2009

Número 4 any 21

Volum I

Índex

143 147

Sumari

Tractats internacionals. Lleis. Sentències del Tribunal Constitucional

Tractats internacionals Lleis qualificades Lleis ordinàries

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

143

Sumari

Tractats internacionals. Lleis. Sentències del Tribunal Constitucional
Convenció única de l’11-12-2008 sobre estupefaents, feta a Nova York el 30 de març de 1961, esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció. Any 21 / núm. 4 / pàg. 147 Conveni de l’11-12-2008 sobre substàncies psicòtropes, fet a Viena el 21 de febrer de 1971. Any 21 / núm. 4 / pàg. 187 Acord europeu del 18-12-2008 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera ( ADR), fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957, esmenat pel Protocol d’esmena de l’apartat 3 de l’article 14 de l’Acord, fet a Nova York el 21 d’agost de 1975, i de l’adhesió al Protocol d’esmena dels articles 1 a), 14 1) i 14 3) b) de l’Acord europeu del 30 de setembre de 1957 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR), fet a Ginebra el 28 d’octubre de 1983. Any 21 / núm. 4 / pàg. 212 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública l’acceptació de Finlàndia del Conveni per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 222 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la ratificació de Croàcia del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 222 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la ratificació de Polònia del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 222

Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la signatura de Noruega del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 222 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la ratificació de França del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 223 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fan públiques la ratificació i les declaracions de Moldàvia relatives al Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 223 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la signatura d’Irlanda del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 223 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la ratificació de Montenegro del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 224 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fan públiques l’adhesió de les Seychelles i la designació de l’autoritat competent de les Seychelles amb relació al Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional. Any 21 / núm. 4 / pàg. 224 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la retirada d’objecció d’Alemanya a l’adhesió de la República Dominicana amb relació al Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional. Any 21 / núm. 4 / pàg. 224

Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública l’entrada en vigor per a São Tomé i Príncipe del Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. Any 21 / núm. 4 / pàg. 225 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fan públiques les designacions de les autoritats competents a Grècia i a la Federació Russa amb relació al Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. Any 21 / núm. 4 / pàg. 225 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fan públiques la successió i la designació de les autoritats competents a Vanuatu amb relació al Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. Any 21 / núm. 4 / pàg. 226 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la retirada d’objecció dels Països Baixos amb relació al Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. Any 21 / núm. 4 / pàg. 226 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública l’adhesió de Montenegro al Protocol núm. 13 a la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals relatiu a l’abolició de la pena de mort en qualsevol circumstància. Any 21 / núm. 4 / pàg. 226 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la ratificació de França al Protocol núm. 13 a la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals relatiu a l’abolició de la pena de mort en qualsevol circumstància. Any 21 / núm. 4 / pàg. 226

144

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Edicte del 23-12-2008 pel qual es fan públiques la signatura i la declaració d’Hongria relatives al Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 227 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la signatura de Lituània del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 227 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fa pública la ratificació de Bòsnia i Hercegovina del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Any 21 / núm. 4 / pàg. 227 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Laos als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 228 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de les Seychelles als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 228 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Lesotho als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 228 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Montenegro als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 228

Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Bangladesh als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 229 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Swazilàndia als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 229 Edicte del 14-1-209 pel qual es fa pública l’adhesió de Trinitat i Tobago als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 229 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Mònaco als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 229 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió del Iemen als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals ( ICCROM). Any 21 / núm. 4 / pàg. 230 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació i la reserva de Mèxic relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 230 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió i la declaració de Romania relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 230

Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’aprovació de Mònaco del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 231 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Bolívia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 231 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Djibouti del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 231 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’aprovació de Croàcia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 231 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Togo al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 232 Edicte del 14-2-2009 pel qual es fa pública l’aprovació de Bielorússia al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 232 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Madagascar al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 232

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

145

Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Burkina Faso al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 232 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Moldàvia al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 232 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Perú al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 233 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Guatemala del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 233 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Senegal del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 233 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió d’Equador al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 233 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Mali del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 234 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió d’Albània al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 234

Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de Camerun al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 234 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Namíbia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 234 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’acceptació de Finlàndia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 234 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació d’Àustria del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 235 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adhesió de França al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 235 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació d’Espanya del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 235 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Suècia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 235 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fan públiques la ratificació i la declaració de Dinamarca relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 236

Edicte del 14-1-2008 pel qual es fa pública la ratificació d’Eslovènia al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 236 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’aprovació d’Estònia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 236 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació d’Eslovàquia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 236 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fan públiques l’adhesió i les declaracions de la Comunitat Europea relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 236 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Xipre del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 238 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació de Sud-àfrica del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 238 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública la ratificació d’Irlanda del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Any 21 / núm. 4 / pàg. 239 Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical. Any 21 / núm. 4 / pàg. 239

146

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000. Any 21 / núm. 4 / pàg. 242 Llei 29/2008, de l’11 de desembre, del cadastre. Any 21 / núm. 4 / pàg. 252 Llei 30/2008, de l’11 de desembre, de crèdit extraordinari per finançar la reducció tarifària dels usuaris del Túnel d’Envalira que resideixen o treballen al Pas de la Casa. Any 21 / núm. 4 / pàg. 259 Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica. Any 21 / núm. 4 / pàg. 260 Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders. Any 21 / núm. 4 / pàg. 265

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

147

Tractats internacionals. Lleis. Sentències del Tribunal Constitucional
cies psicòtropes, mentre que les llistes de substàncies psicòtropes no hi són. Per tal de corregir aquesta irregularitat, és necessari repetir de nou el procés d’aprovació a nivell intern. No és, tanmateix, necessari tornar a dipositar els instruments d’adhesió d’ambdós convenis, ja que es tracta d’un defecte de forma que no afecta en cap cas la validesa de la manifestació del consentiment internacional. Així doncs, en coherència amb el compromís d’Andorra de lluitar contra el tràfic il·lícit de drogues i d’assegurar l’ús d’aquestes substàncies per a les finalitats mèdiques per a les quals són realment eficaces, es va considerar oportú, en el seu moment, adherir-se a la Convenció única sobre estupefaents, feta a Nova York el 30 de març de 1961, esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció i ara, amb aquesta nova aprovació, l’objectiu és corregir un defecte de forma que podria tenir conseqüències legals a nivell intern. La Convenció, que va entrar en vigor el 13 de desembre de 1964, 90 dies després que 40 estats haguessin entrat a formar-ne part i que, actualment, compta amb 183 estats part, consta de 51 articles. S’hi defineixen les substàncies sotmeses a fiscalització, els òrgans internacionals competents (la Comissió d’Estupefaents del Consell Econòmic i Social i la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents) i s’hi fomenta la cooperació internacional en la lluita contra el tràfic il·lícit d’estupefaents. En compliment d’aquesta Convenció, es va crear, l’any 1968, la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (JIFE), òrgan de control independent i quasi judicial, encarregat de supervisar l’aplicació dels tractats internacionals relatius al control de les drogues, i de promoure l’assoliment dels seus objectius mitjançant un diàleg permanent amb els governs, consultes periòdiques o missions organitzades amb l’acord dels governs interessats. L’any 1977, es va adoptar a Andorra, el reglament de medicaments que prohibeix al Principat l’extracció, la producció, la transformació, la preparació, la possessió, l’oferta, la distribució, la compra, la venda, la importació, l’exportació, la cessió de plantes, trossos de plantes i substàncies estupefaents per a qualsevol ús que no sigui la medicina o la farmàcia, instrument que s’adequa a les mesures de fiscalització establertes per la Convenció. Andorra compleix el sistema de previsions per poder obtenir substàncies i medicaments estupefaents de la llista IV, lliura a la Junta totes les dades estadístiques requerides i importa les quantitats necessàries, d’acord amb les previsions sobre la limitació de la fabricació i la importació. A Andorra, la importació i la venda a l’engròs de substàncies i medicaments estupefaents es reserva al govern, en concret, al departament encarregat dels medicaments. Aquest fet facilita l’aplicació de les mesures de fiscalització de la Convenció sobre el comerç i la distribució. Pel que fa al comerç internacional, Andorra sempre ha seguit les disposicions especials de la Convenció referents al comerç internacional. El mateix govern, responsable d’importar les substàncies i els medicaments estupefaents, no realitza cap activitat d’exportació, ja que només s’importen les quantitats necessàries per als tractaments habitualment emprats al país. Les mesures de fiscalització i d’inspecció són assegurades per la inspecció de farmàcia que comprova tots els registres necessaris relatius a les activitats d’importació, distribució i prescripció de medicaments. Endemés, la inspecció vetlla per evitar l’ús indegut d’estupefaents, a la vegada que identifica situacions de drogoaddicció i facilita el tractament i rehabilitació d’aquestes persones. A nivell de procediment, l’article 48 de la Convenció única sobre estupefaents tracta de l’arranjament de les controvèrsies eventuals relatives a la interpretació o l’aplicació de la Convenció que podrien sorgir entre els estats. En el cas en què la controvèrsia que pogués sorgir entre les parts no es resolgués per les diferents vies que s’especifiquen (negociació, mediació, investigació, conciliació, arbitratge o altres recursos pacífics), se sotmetria la qüestió a la Cort Internacional de Justícia.

Tractats internacionals
Convenció única sobre estupefaents, feta a Nova York el 30 de març de 1961, esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2008 ha aprovat l’adhesió de la següent: Convenció única sobre estupefaents, feta a Nova York el 30 de març de 1961, esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció Amb la intenció de lluitar en el pla internacional contra l’ús incontrolat dels estupefaents, es van adoptar, en el si de l’Organització de les Nacions Unides, una sèrie de Convenis en la matèria: la Convenció única sobre estupefaents, feta a Nova York el 30 de març de 1961, esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció; el Conveni sobre substàncies psicòtropes, fet a Viena el 21 de febrer de 1971 i, finalment, el Conveni contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i de substàncies psicòtropes, fet a Viena el 20 de desembre de 1988, i del qual el Principat d’Andorra és part des del 23 d’octubre de 1999. La Convenció única sobre estupefaents esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció i el Conveni sobre substàncies psicòtropes van ser aprovats pel Consell General a la sessió del 27 d’octubre del 2006 i van entrar en vigor el 15 de març del 2007 i el 14 de maig del 2007 respectivament. Tanmateix, les versions d’aquests dos convenis aprovades pel Consell General i publicades al BOPA contenen diverses errades. Els dos convenis han d’annexar llistes de substàncies a les quals s’han d’aplicar les disposicions. A la versió aprovada pel Consell General consten les llistes de substàncies estupefaents com a annex del Conveni sobre substàn-

el transport material d’estupefaents d’un estat a un altre o d’un territori a un altre del mateix estat. h) Per “Consell” s’entén el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. Acorden el següent: Article 1 Definicions 1. n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Llevat que s’indiqui el contrari o que el context exigeixi una altra interpretació. c) Per “planta de cànnabis” s’entén qualsevol planta del gènere cànnabis. florits o amb fruit. Reconeixent que les Nacions Unides tenen competència en matèria de fiscalització d’estupefaents i desitjant que els òrgans internacionals competents pertanyin a aquesta Organització. m) Per “importació” i “exportació” s’entén. El Govern andorrà considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la consideració de la Cort Internacional de Justícia cal obtenir en cada cas l’acord de totes les parts en la controvèrsia. f) Per “fulla de coca” s’entén la fulla de l’arbust de coca. esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció. en els seus respectius sentits. per ser eficaces les mesures contra l’ús indegut d’estupefaents. ja que. e) Per “arbust de coca” s’entén qualsevol espècie d’arbust del gènere Eritroxiló. Casa de la Vall.1. per la qual es limiti l’ús d’estupefaents a les finalitats mèdiques i científiques i s’estableixi una cooperació internacional constant per a l’assoliment d’aquestes finalitats i d’aquests objectius.21. Reconeixent que la toxicomania constitueix un mal greu per a l’individu i comporta un perill social i econòmic per a la humanitat.” Tenint en compte l’exposat. en substitució de la majoria dels tractats existents sobre estupefaents. l) Per “tràfic il·lícit” s’entén el cultiu o qualsevol tràfic d’estupefaents. excepte les fulles de què s’hagi extret tota l’ecgonina. d) Per “resina de cànnabis” s’entén la resina separada. sigui quina sigui la seva aplicació. Conscients de la seva obligació de prevenir i combatre aquest mal. contraris a les disposicions d’aquesta Convenció. en brut o purificada. s’apliquen les definicions següents a totes les disposicions d’aquesta Convenció: a) Per “Junta” s’entén la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents. Considerant que. el Principat d’Andorra formula una reserva al respecte. g) Per “Comissió” s’entén la Comissió d’Estupefaents del Consell. 4 . de la planta del cànnabis (excepte les llavors i les fulles no unides als àpexs) de què no s’ha extret la resina. supedita la seva actuació a l’acord de totes les parts implicades en la controvèrsia: “El Principat d’Andorra no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 48 que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l’apartat 1. de l’arbust de coca o de la planta de cànnabis. Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra .any 21 . obtinguda de la planta del cànnabis. feta a Nova York el 30 de març de 1961. Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell. k) Per “Assemblea General” s’entén l’Assemblea General de les Nacions Unides. S’aprova: L’adhesió a la Convenció única sobre estupefaents. b) Per “cànnabis” s’entén els àpexs.148 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. naturals o sintètiques. tot i reconeixent la competència de la Cort Internacional de Justícia.2009 En aquest sentit. Preocupades per la salut física i moral de la humanitat. 11 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Convenció única sobre estupefaents. es fa necessària una acció concertada i universal. Estimant que aquesta acció universal exigeix una cooperació internacional orientada per principis idèntics i objectius comuns. j) Per “estupefaent” s’entén qualsevol de les substàncies de les Llistes I i II. i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent. feta a Nova York el 30 de març de 1961. la cocaïna o qualsevol altre alcaloide d’ecgonina. Desitjant concertar una convenció internacional que sigui d’acceptació general. i) Per “cultiu” s’entén el cultiu del cascall. esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció Preàmbul Les parts. Reconeixent que l’ús mèdic dels estupefaents continuarà sent indispensable per mitigar el dolor i que han d’adoptarse les mesures necessàries per garantir la disponibilitat d’estupefaents amb aquesta finalitat.

amb l’excepció de les quantitats necessàries únicament per a la investigació mèdica i científica. 31. iii) A l’exportació. la possessió o l’ús d’aquests estupefaents. x) Per “existències” s’entén les quantitats d’estupefaents que es mantinguin en un país o territori i que es destinin: i) Al consum al país o territori per a finalitats mèdiques i científiques. Però no comprèn les quantitats d’estupefaents que es trobin al país o territori: iv) En poder dels farmacèutics o altres distribuïdors al detall autoritzats i de les institucions o persones qualificades que exerceixin. respecte del comerç al detall. l’arbust de coca. la palla del cascall i les fulles del cànnabis estan sotmesos a les mesures de fiscalització prescrites per la lletra e de l’apartat 1 de l’article 19. q) Per “cascall” s’entén la planta de l’espècie Papaver somniferum L. i l’expressió “finalitats especials” s’entendrà en conseqüència. v) Com a existències especials.21. b) Les parts han de prohibir la producció. 34 i 37. 23 i 24. 21 bis. el comerç. p) Per “opi” s’entén el suc coagulat del cascall. l’opi està sotmès a les disposicions de la lletra f de l’apartat 1 de l’article 19 i dels articles 21 bis. ii) A la utilització al país o territori per a la fabricació i preparació d’estupefaents i altres substàncies. 4. 20. llevat que no és necessari aplicar en el seu cas les disposicions de la lletra b de l’apartat 1 i els apartats 3 a 15 de l’article 31. l’exportació i la importació. no s’exigeixen les previsions (article 19) ni les estadístiques (article 20) que no corresponguin als referits estupefaents. u) Per “Llista I”. a més. A més de les mesures de fiscalització aplicables a tots els estupefaents de la Llista I. a les següents: a) Les parts han d’adoptar totes les mesures especials de fiscalització que jutgin necessàries en vista de les propietats particularment perilloses dels estupefaents de què es tracti. 32. 4 . incloses la refinació i la transformació d’uns estupefaents en altres. de les fulles de coca. la fulla de coca a les dels articles 26 i 27.any 21 . que contingui un estupefaent. després de tallada. 6. s) Per “preparat” s’entén una barreja. 28 i 25 respectivament. 22 a 24. es considera que un estupefaent ha estat “consumit” quan hagi estat lliurat a una persona o empresa per a la seva distribució al detall. les de la lletra b de l’article 34. t) Per “producció” s’entén la separació de l’opi. la planta de cànnabis. i que als efectes de les previsions (article 19) i les estadístiques (article 20). amb la deguda au t or it zac ió. 8.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 149 n) Per “fabricació” s’entén tots els procediments. només s’exigeix la informació relativa a les quantitats d’estupefaents que s’utilitzin en la fabricació dels preparats esmentats. fu n cio ns terapèutiques o científiques. sòlida o líquida. Article 2 Substàncies sotmeses a fiscalització 1. amb les modificacions que s’hi introdueixin periòdicament segons el que preveu l’article 3. per a ús mèdic o per a la investigació científica. 3. “Llista III” i “Llista IV” s’entén les llistes d’estupefaents o preparats que s’annexen a aquesta Convenció. Els estupefaents de la Llista II estan sotmesos a les mateixes mesures de fiscalització que els de la Llista I. 30. Els estupefaents de la Llista IV s’inclouen a la Llista I i estan sotmesos a totes les mesures de fiscalització aplicables als estupefaents que figuren en aquesta última Llista i. diferents del de la producc ió. els estupefaents de la Llista I estan sotmesos a totes les mesures de fiscalització aplicables als estupefaents en virtut d’aquesta Convenció i. però respecte als esmentats preparats. 5. w) Per “existències especials” s’entén les quantitats d’un estupefaent que es trobin en un país o territori en poder del govern d’aquest país o territori per a finalitats especials i per fer front a circumstàncies excepcionals. Llevat de les mesures de fiscalització que es limiten a estupefaents determinats. inclosos els experiments clínics amb els estupefaents esmentats que es realitzin sota la vigilància i la fiscalització de la part o estiguin sotmesos a la seva vigilància i fiscalització directes. i pels articles 19. ni és necessari aplicar el que preveuen la lletra c de l’apartat 2 de l’article 29 i el punt ii) de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30. 20. però que puguin ser utilitza- . 2. v) Per “secretari general” s’entén el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. 7. 29. a les previstes per la lletra c de l’article 4. 26 i 27. Els preparats de la Llista III estan sotmesos a les mateixes mesures de fiscalització que els que continguin estupefaents de la Llista II. r) Per “palla de cascall” s’entén totes les parts (excepte les llavors) de la planta del cascall. del cànnabis i de la resina de cànnabis. i la paraula “consum” s’entendrà en conseqüència. “Llista II”. Els preparats diferents d’aquells de la Llista III estan sotmesos a les mateixes mesures de fiscalització que els estupefaents que contenen. y) Per “territori” s’entén tota part d’un estat que es consideri com a entitat separada als efectes de l’aplicació del sistema de certificats d’importació i d’autoritzacions d’exportació previst per l’article 31. i el cànnabis a les de l’article 28. o) Per “opi medicinal” s’entén l’opi que s’ha sotmès a les operacions necessàries per adaptar-lo a l’ús mèdic. 33. ni pel que fa a la seva adquisició i a la seva distribució al detall. en particular.1. la fabricació. El cascall. excepte les mesures prescrites pels apartats 2 i 5 de l’article 30.Núm. 21. q ue per met in o b t enir estupefaents. Als efectes d’aquesta Convenció. si al seu criteri les condicions que prevalguin al seu país fan que aquest sigui el mitjà més apropiat per protegir la salut pública. 2. Aquesta definició no s’aplica al terme “territori” en el sentit en què s’utilitza en els articles 42 i 46. Les parts han de fer tot el possible per aplicar les mesures de fiscalització que siguin factibles a les substàncies no sotmeses a les disposicions d’aquesta Convenció. de les plantes de què s’obtenen. per la lletra g de l’apartat 1 de l’article 20 i pels articles 19.

Article 3 Modificació de l’esfera d’aplicació de la fiscalització 1. a l’Organització Mundial de la Salut i a la Junta. Les parts han d’aplicar aquestes mesures a la referi- da s u bs t àn cia provisional. Article 4 Obligacions generals Les parts han d’adoptar totes les mesures legislatives i administratives que puguin ser necessàries: a) Per donar compliment a les disposicions d’aquesta Convenció en els seus territoris respectius. Sempre que una de les parts o l’Organització Mundial de la Salut tinguin dades que. b) Incloguin en les dades estadístiques (article 20) que subministrin. de conformitat amb la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut. incloure aquest preparat a la Llista III. pot. la Comissió pot decidir que les parts apliquin provisionalment a la substància esmentada totes les mesures de fiscalització aplicables als estupefaents de la Llista I. . aconsegueixin impedir que els estupefaents utilitzats puguin prestar-se a ús indegut o produir efectes nocius (apartat 3 de l’article 3) i que sigui possible a la pràctica recuperar les substàncies nocives. ii) Abans de prendre una decisió de conformitat amb el punt iii) d’aquest apartat. b) El secretari general ha de trametre còpies de la sol·licitud de revisió i de la informació pertinent a la Comissió. prèvia sol·licitud de qualsevulla de les parts presentada dins d’un termini de noranta dies comptats a partir de la data de recepció de la notificació de la decisió. tenint en compte la informació de què es disposi. quan la notificació procedeixi d’alguna de les parts. ateses les substàncies que conté. b) Retirant un estupefaent o preparat. Les decisions de la Comissió adoptades de conformitat amb aquest article no estan sotmeses al procediment de revisió previst per l’article 7. continua vigent la decisió original de la Comissió. ha de comunicar el seu dictamen a la Comissió. Si l’Organització Mundial de la Salut comprova que un estupefaent de la Llista I és particularment susceptible d’ús indegut i de produir efectes nocius (apartat 3) i que aquest perill no està compensat per avantatges terapèutics apreciables que no posseeixin altres substàncies sinó els estupefaents de la Llista IV. incloure aquest estupefaent a la Llista IV. ho han de notificar al secretari general i li han de facilitar les dades en què basin la notificació. Tota decisió que prengui la Comissió en aplicar aquest article ha de ser comunicada pel secretari general a tots els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides. decidir que s’inclogui la substància esmentada a la Llista I o a la Llista II. de conformitat amb la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut. sense perjudici de les mesures previstes per l’apartat 5. la Comissió.any 21 . als estats no membres que siguin part de la Convenció. no es presta a ús indegut i no pot produir efectes nocius (apartat 3). 3. a la Comissió. sempre que: a) Pels procediments de desnaturalització apropiats o per altres mitjans. 8. d’una de les Llistes. d) Mentre es tramiti la revisió. am b car àc te r iii) Si l’Organització Mundial de la Salut comprova que la substància esmentada es presta a ús indegut i pot produir efectes nocius semblants als dels estupefaents de les Llistes I o II. 4 . la Comissió pot.21. segons el cas. de conformitat amb la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut. de conformitat amb la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut. Quan una notificació faci referència a una substància que no estigui ja inclosa a les Llistes I o II. la Comissió pot. a la Comissió i. o que pot ser transformada en un estupefaent. a l’Organització Mundial de la Salut. c) El Consell pot confirmar. La notificació de la decisió del Consell ha de ser tramesa als estats membres de les Nacions Unides. a l’Organització Mundial de la Salut i a totes les parts i les ha de convidar a que formulin les seves observacions dins d’un termini de noranta dies. a l’Organització Mundial de la Salut i a la Jun- ta. i) Les parts han d’examinar. puguin exigir una modificació de qualsevulla de les Llistes. i que el seu contingut d’estupefaent no es pot recuperar amb facilitat. Aquesta decisió entrarà en vigor respecte a cadascuna de les parts a la data en què rebi aquesta comunicació i les parts han d’adoptar aleshores les mesures requerides per aquesta Convenció. 9.2009 des per a la fabricació il·lícita d’estupefaents.1. 4. 5. modificar qualsevol de les Llistes: a) Transferint un estupefaent de la Llista I a la Llista II o de la Llista II a la Llista I. 9. la possibilitat d’aplicar provisionalment a la substància de què es tracti totes les mesures de fiscalització que regeixin per als estupefaents de la Llista I. 2. 6. 7. a) Les decisions de la Comissió que modifiquin qualsevulla de les Llistes estan sotmeses a revisió pel Consell. La sol·licitud de revisió ha de ser presentada al secretari general juntament amb tota la informació pertinent en què es basi aquesta sol·licitud de revisió. la qual pot. Quan una notificació faci referència a un estupefaent de les Llistes I o II o a un preparat de la Llista III.150 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. El secretari general ha de comunicar la notificació i les dades que consideri pertinents a les parts. al seu criteri. b) Per cooperar amb la resta d’estats en l’execució de les disposicions d’aquesta Convenció. Totes les observacions que es rebin han de ser sotmeses al Consell perquè aquest les examini. les xifres corresponents a la quantitat de cada estupefaent utilitzat d’aquesta forma. als estats no membres parts de la Convenció. Les parts no estan obligades a aplicar les disposicions d’aquesta Convenció als estupefaents que s’utilitzin comunament en la indústria per a finalitats que no siguin mèdiques o científiques. modificar o revocar la decisió de la Comissió i la decisió del Consell és definitiva. Si l’Organització Mundial de la Salut comprova que un preparat.

. 3. 5. 2. Quan un membre de la Junta deixi d’assistir a tres períodes de sessions consecutius es considerarà que ha renunciat. en cooperació amb els governs i amb subjecció a les disposicions d’aquesta Convenció. elegits d’una llista de cinc persones. ha de prendre totes les mesures necessàries per garantir la independència tècnica total de la Junta en el desenvolupament de les seves funcions. la importació. El Consell. la fabricació i l’ús d’estupefaents a la quantitat adequada necessària per a finalitats mèdiques i científiques. Article 6 Despeses dels òrgans internacionals de fiscalització Les despeses de la Comissió i de la Junta són sufragades per l’Organització de les Nacions Unides de la forma que decideixi l’Assemblea General. Article 7 Revisió de les decisions i les recomanacions de la comissió Excepte les decisions adoptades d’acord amb l’article 3. Article 10 Durada del mandat i remuneració dels membres de la Junta 1. la producció. 4. la distribució. Els membres de la Junta han d’exercir les seves funcions durant cinc anys i poden ser reelegits. La Junta. en consulta amb la Junta. l’ús i la possessió d’estupefaents a les finalitats mèdiques i científiques. 4. Els membres de la Junta reben una remuneració adequada que fixa l’Assemblea General.21. ha de tractar de limitar el cultiu. a recomanació de la Junta. fabricants i consumidors i que estiguin vinculades amb aquests països. inspirin confiança general. Durant el seu mandat no poden ocupar cap càrrec ni exercir cap activitat que pugui anar en detriment de la seva imparcialitat en el desenvolupament de les seves funcions. prèvia consulta amb els governs d’aquelles parts. la seva imparcialitat i el seu desinterès. tenint degudament en compte el principi de la distribució geogràfica equitativa. 4 . el Consell ha de cobrir aquesta vacant elegint un altre membre per la resta del mandat com abans millor i de conformitat amb les disposicions aplicables de l’article 9. per la seva competència. farmacològica o farmacèutica. El Consell.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 151 c) Sense perjudici de les disposicions d’aquesta Convenció.Núm. Totes les mesures adoptades per la Junta en virtut d’aquesta Convenció han de ser les més adequades al propòsit de fomentar la cooperació dels governs amb la Junta i d’establir un mecanisme per mantenir un diàleg constant entre els governs i la Junta que promogui i faciliti una acció nacional efectiva per assolir els objectius d’aquesta Convenció. durant el mandat d’un membre de la Junta. Article 5 Els òrgans internacionals de fiscalització Les parts. la fabricació. el tràfic i l’ús il·lícits d’estupefaents. La Junta es compon de tretze membres que el Consell designa de la forma següent: a) Tres membres que posseeixin experiència mèdica. a fi que aquests estats examinin les mesures que la Comissió pugui prendre d’acord amb aquesta Convenció.any 21 . Les parts que no siguin membres de les Nacions Unides han de contribuir a les despeses esmentades amb les quantitats que l’Assemblea General consideri equitatives i fixi periòdicament. almenys. el comerç. 3. i en particular recomanar programes d’investigació científica i l’intercanvi d’informació de caràcter científic o tècnic. 5. la producció. Article 9 Composició i funcions de la Junta 1. Quan. l’exportació. 2. la fabricació. convenen a encomanar a la Comissió d’Estupefaents del Consell Econòmic i Social i a la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents. Article 8 Funcions de la comissió La Comissió té autoritat per estudiar totes les qüestions relacionades amb els objectius d’aquesta Convenció i en particular per: a) Modificar les Llistes segons allò previst per l’article 3. pot destituir a un membre de la Junta que ja no reuneixi les condicions necessàries per formar-ne part de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 9. Aquesta recomanació ha de comptar amb el vot afirmatiu de nou membres de la Junta. b) Assenyalar a l’atenció de la Junta qualsevol qüestió que tingui relació amb les seves funcions. c) Fer recomanacions per a l’aplicació de les disposicions d’aquesta Convenció i l’assoliment dels seus propòsits. de la mateixa manera que altres decisions i recomanacions de la Comissió. b) Deu membres elegits d’una llista de persones proposades pels estats membres de l’Organització de les Nacions Unides i per les parts que no en són membres. El Consell. les decisions i recomanacions aprovades per la Comissió en compliment de les disposicions d’aquesta Convenció han d’estar subordinades a l’aprovació o la modificació del Consell o de l’Assemblea General.1. El mandat de cada membre de la Junta expira la vetlla de la primera sessió de la Junta a la qual tingui dret a assistir el seu successor. reconeixen la competència de l’Organització de les Nacions Unides en matèria de fiscalització internacional d’estupefaents. ha d’estudiar la conveniència que formin part de la Junta. en una proporció equitativa. persones que coneguin la situació en matèria d’estupefaents als països productors. 6. Els membres de la Junta han de ser persones que. proposades per l’Organització Mundial de la Salut. d’assegurar la seva disponibilitat per a aquestes finalitats i d’impedir el cultiu. quedi vacant el seu càrrec. les funcions respectives que d’aquesta Convenció les assigna. d) Assenyalar a l’atenció dels estats no parts les decisions o recomanacions que adopti en compliment d’aquesta Convenció. per limitar exclusivament la producció.

la Junta ha de publicar. d) Si la Junta considera que el govern interessat ha deixat de donar les explicacions satisfactòries que se li han sol·licitat de conformitat amb la lletra a o d’adoptar les mesures correctives . El govern interessat. 4. 4. del Consell i de la Comissió. un país o un territori no ha complert les dispo- sicions d’aquesta Convenció. Si un estat no subministra les previsions respecte d’algun dels seus territoris a la data fixada. Article 14 Mesures de la Junta per assegurar el compliment de les disposicions d’aquesta Convenció 1. les qüestions esmentades a la lletra d. La Junta. la informació sobre les previsions que pugui. la Junta té raons objectives per creure que les finalitats d’aquesta Convenció corren un greu perill perquè una part. pot sol·licitar a la Junta que posi a la seva disposició els mitjans tècnics pericials i els serveis d’una o més persones amb la capacitat necessària per prestar assistència als agents del Govern en l’estudi en qüestió. comunicar i publicar les seves pròpies previsions. La Junta no té competència per formular preguntes o expressar la seva opinió sobre les dades estadístiques relatives als estupefaents necessaris per a finalitats especials. El govern comuniquen a la Junta els resultats de l’estudi i indica les mesures correctores que considera necessari adoptar. La Junta determina com ha de presentar-se la informació estadística segons el que preveu l’article 20 i prescriu la utilització de formularis a aquest efecte. La Junta fixa la data o dates i la manera com han de facilitar-se les previsions. la sol·licitud d’informació i les explicacions d’un govern o la proposta de consultes i les consultes celebrades amb un govern en virtut d’aquesta lletra es consideren afers confidencials. La Junta es reuneix amb la freqüència que cregui necessària per al bon desenvolupament de les seves funcions. fabricació. La Junta examina les previsions. un país o un territori ha esdevingut un centre important de cultiu. Article 13 Funcionament del sistema d’informació estadística 1. Les modalitats d’aquest estudi i el termini dins del qual s’ha d’efectuar es determinen mitjançant consulta entre el govern i la Junta. si ha verificat que és necessari procedir així. excepte quan es tracti de necessitats per a finalitats especials. té dret a proposar al govern interessat la celebració de consultes o a sol·licitar-li explicacions. 3. per altres organitzacions intergovernamentals o organitzacions no governamentals internacionals que tinguin competència directa en l’afer de què es tracti i estiguin reconegudes com a entitats consultives pel Consell Econòmic i Social de conformitat amb l’article 71 de la Carta de les Nacions Unides o que gaudeixin de condició anàloga per acord especial del Consell. fins i tot les suplementàries. fins i tot les suplementàries. producció. a) Si.21. a les èpoques que determini però almenys un cop l’any. ha de confirmar com abans millor les previsions. 2.any 21 . pot proposar al govern interessat la realització d’un estudi al respecte en el seu territori. sempre que això sigui factible. o hi ha proves que existeix un risc greu que arribi a ser-ho. fins i tot les suplementàries i. la Junta té dret a proposar al govern interessat la celebració de consultes. 4 . sobre la base de l’examen de la informació presentada pels governs a la Junta de conformitat amb les disposicions d’aquesta Convenció o d’informació transmesa per òrgans o organismes especialitzats de les Nacions Unides o. La Junta ha de sol·licitar als governs dels països i territoris als quals no s’aplica aquesta Convenció que facilitin les seves previsions de conformitat amb el que preveu aquesta Convenció. la Junta les estableix en la mesura en què es pugui. si ho considera necessari per avaluar una qüestió esmentada a la lletra a supra. amb vista a limitar l’ús i la distribució d’estupefaents a la quantitat adequada necessària per a finalitats mèdiques i científiques i a assegurar la seva disponibilitat per a aquestes finalitats. segons el que preveu l’article 19. però ha de celebrar almenys dues reunions anuals. encara que no hagin deixat de complir-se les disposicions de la Convenció. 6. 5. sempre que siguin aprovades per la Comissió. 3. 3. c) La Junta. Article 12 Funcionament del sistema de previsions 1. per completar-la o aclarir qualsevol declaració que hi figuri. pot sol·licitar les dades que estimi necessàries respecte de qualsevol país o territori a nom del qual s’hagi subministrat la previsió. En cas de desacord entre el govern i la Junta. pot sol·licitar al govern interessat que adopti les mesures correctives que les circumstàncies aconsellin per a l’execució de les disposicions d’aquesta Convenció. pels mitjans que el govern consideri apropiats. aquesta última tindrà dret a establir. en col·laboració amb el govern interessat. A més dels informes esmentats dins l’article 15. b) Després d’actuar en virtut de la lletra a. La Junta elegeix el seu president i les persones que ocupen els càrrecs directius que consideri necessaris i aprova el seu reglament intern. 2. A les sessions de la Junta el quòrum ha de ser de vuit membres. la Junta. prèvia recomanació de la Junta. La Junta estableix aquestes previsions. tràfic o ús il·lícits d’estupefaents. Sense perjudici del dret de la Junta a assenyalar la qüestió a l’atenció de les parts. La o les persones que proposi la Junta han de sotmetre’s a l’aprovació del govern interessat. al seu criteri. facilitar l’aplicació d’aquesta Convenció.1. Si.2009 Article 11 Reglament intern de la Junta 1.152 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 2. La Junta pot sol·licitar les dades suplementàries que consideri necessàries per completar o explicar les que figuren dins la informació estadística. i prescriu la utilització de formularis a l’efecte. si decideix realitzar aquest estudi. La Junta ha d’examinar la informació que rebi per determinar si les parts o qualsevol altre estat han complert les disposicions d’aquesta Convenció. o pot modificar-les amb el consentiment del govern interessat. una part.

any 21 . el Consell pot assenyalar aquest afer a l’Assemblea General. 5. L’estat interessat pot plantejar la qüestió davant el Consell. també s’ha de fer pública l’opinió de la minoria. 3. 6. No obstant això. una indicació dels aclariments fets pels governs per iniciativa pròpia o a requeriment de la Junta. pot assenyalar l’afer a l’atenció de les parts. Si la Junta fa pública en aquest informe una decisió presa en virtut d’aquest article o qualsevol informació relacionada amb aquesta. La Junta ha de redactar un informe anual sobre la seva tasca i els informes complementaris que consideri necessaris. també ha d’incloure els punts de vista del govern interessat. paral·lelament a les mesures enunciades en els apartats 1 i 2 de l’article 14. recomanar a les parts que cessin d’importar estupefaents del país interessat. si ha comprovat que és necessari procedir així. 2. que formula les observacions que estimi oportunes. de la manera i de la forma que ella estableixi i en formularis proporcionats per ella. juntament amb les observacions i recomanacions que la Junta desitgi fer. després d’examinar els informes de la Junta i. La Junta ha de procedir així quan els objectius d’aquesta Convenció corrin greu perill i no hagi estat possible resoldre satisfactòriament l’afer d’altra manera. Es necessita una majoria de dos terços del total de membres de la Junta per adoptar decisions en virtut d’aquest article. o ambdues. durant un període determinat o fins que la Junta quedi satisfeta amb la situació existent en aquest territori o país. Les parts han de facilitar anualment a la Junta.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 153 que se li han demanat de conformitat amb la lletra b o que existeix una situació greu que requereix l’adopció de mesures de cooperació en el pla internacional amb l’objectiu de trobar-hi una solució. Les parts han de facilitar al secretari general les dades que la Comissió pugui sol·licitar per ser necessàries per al desenvolupament de les seves funcions i. La Junta. la Junta. Article 14 bis Assistència tècnica i financera En els casos en què ho estimi pertinent. respecte de cadascun dels seus territoris. 38 i 38 bis. ja sigui per posar de manifest les fonts d’on provenen els estupefaents per a dit tràfic o bé per les quantitats de què es tracti o el mètode utilitzat pels traficants il·lícits. Article 16 Secretaria Els serveis de secretaria de la Comissió i de la Junta han de ser subministrats pel secretari general. del Consell i de la Comissió. La Junta té dret a publicar un informe sobre qualsevol qüestió relacionada amb les disposicions d’aquest article i comunicar-lo al Consell. o en substitució d’elles. b) El text de totes les lleis i tots els reglaments promulgats periòdicament per posar en pràctica aquesta Convenció. entre elles les estipulades o mencionades en els articles 2. de la Comissió sobre l’afer. Article 15 Informes de la Junta 1. aquest ha de ser convidat a estar representat a la reunió de la Junta. Aquests informes han de contenir. 4. del Consell i de la Comissió és el mètode més apropiat per facilitar aquesta cooperació. a aquest govern amb l’objectiu de donar-li suport en els seus esforços per complir les obligacions que ha contret en virtut d’aquesta Convenció. Article 17 Administració especial Les parts han de mantenir una administració especial que esta a càrrec de l’aplicació de les disposicions d’aquesta Convenció. Aquests informes han de ser comunicats a les parts i publicats posteriorment pel secretari general.Núm. el secretari de la Junta és nomenat pel secretari general en consulta amb la Junta. Quan la Junta discuteixi una qüestió que en virtut del que preveu aquest article interessi directament a un país. una anàlisi de les previsions i de les informacions estadístiques de què disposi la Junta i. a més. quan assenyali un afer a l’atenció de les parts. 2. Aquests informes han de ser sotmesos al Consell per mediació de la Comissió. Les parts han de permetre que es distribueixin sense limitació. quan s’escaigui. Les parts han de fornir les dades esmentades a l’apartat anterior de la manera i a la data que fixi la Comissió i utilitzant els formularis que ella indiqui.21. pot. del Consell i de la Comissió en virtut de la lletra c de l’apartat 1. c) Les dades que sol·liciti la Comissió sobre els casos de tràfic il·lícit.1. Si la decisió de la Junta que ha estat publicada d’acord amb aquest article no és unànime. 2. d’acord amb el govern interessat. d’exportar-los-hi o de fer ambdues coses. d) Els noms i les adreces de les autoritats administratives facultades per exped ir per mis o s o c ert if ica t s d’exportació i d’importació. La Junta ha de procedir de la mateixa manera si comprova que existeix una situació greu que requereix l’adopció de mesures de cooperació internacional amb l’objectiu de trobar-hi una solució i que el fet d’assenyalar aquesta situació a l’atenció de les parts. b) La quantitat d’estupefaents que serà utilitzada per fabricar altres estupe- . Article 18 Dades que han de proporcionar les parts al secretari general 1. en particular: a) Un informe anual sobre l’aplicació d’aquesta Convenció a cadascun dels seus territoris. 4 . pot recomanar als òrgans competents de les Nacions Unides i als seus organismes especialitzats que es presti assistència tècnica o financera. 35. si aquest ho sol·licita. Article 19 Previsions de les necessitats d’estupefaents 1. les seves previsions sobre les qüestions següents: a) La quantitat d’estupefaents que serà consumida amb finalitats mèdiques i científiques. especialment les dades de cada cas descobert de tràfic il·lícit que puguin tenir importància. si escau. el qual l’ha de remetre a totes les parts.

b i d de l’apartat 1 d’aquest article. dels preparats de la Llista III i de substàncies a què no s’aplica aquesta Convenció. d) Les previsions proporcionades en virtut del que preveuen les lletres precedents d’aquest apartat es modifiquen segons correspongui per tenir en compte qualsevol quantitat decomissada que s’hagi lliurat aleshores per a usos lícits. d) Importacions i exportacions d’estupefaents i de palla de cascall. g) El nombre d’establiments industrials que fabricaran estupefaents sintètics. c) Les existències d’estupefaents a 31 de desembre de l’any a què es refereixen les previsions. o la suma de les quantitats indicades a la lletra h de l’apartat 1 d’aquest article si aquesta última és major.any 21 . de preparats de la Llista III i de substàncies a què no s’aplica aquesta Convenció. alhora que qualsevol quantitat retirada de les existències per a les necessitats de la població civil. Article 20 Dades estadístiques que s’han de proporcionar a la Junta 1. s’estableixen anualment i es presenten a la Junta a més tardar el 30 de juny de l’any següent a l’any a què es refereixen. Les parts han de comunicar a la Junta el mètode utilitzat per determinar les quantitats que figuren a les previsions i qualsevol modificació introduïda en aquest mètode. Fetes les deduccions esmentades a l’apartat 3 de l’article 21 i prenent en consideració. el total de les previsions de cada estupefaent sintètic per a cada territori és la suma de les quantitats indicades en els apartats a. c) Fetes les deduccions a què es refereix l’apartat 3 de l’article 21. dins dels límits de les previsions corresponents. Article 21 Limitació de la fabricació i de la importació 1. de la manera i de la forma en què ella estableixi i en formularis proporcionats per ella. excepte la lletra d.a) Fetes les deduccions a què es refereix l’apartat 3 de l’article 21. alhora que de la palla de cascall per a la fabricació d’estupefaents. Qualsevol estat pot facilitar durant l’any previsions suplementàries exposant les raons que les justifiquin. 4. per a la fabricació d’altres estupefaents. b i d de l’apartat 1 d’aquest article. g) Superfície d’estupefaents a 31 de desembre de l’any a què es refereixen les estadístiques. més la quantitat necessària perquè les existències disponibles a 31 de desembre de l’any anterior arribin a la quantitat prevista. b) Ús d’estupefaents per a la fabricació d’altres estupefaents. però han de presentar separadament dades relatives als estupefaents importats o obtinguts al país o territori amb finalitats especials. 3. no s’han d’excedir les previsions. les disposicions de l’article 21 bis. segons el que preveu la lletra c de l’apartat 1. serà la suma de les quantitats indicades a les lletres a. e) La quantitat adquirida.1. a) Les dades estadístiques relatives a les qüestions esmentades en l’apartat 1. alhora que sobre les quantitats d’estupefaents retirades de les existències especials per satisfer les necessitats de la població civil. 2. b) Les dades estadístiques relatives a les qüestions esmentades a la lletra d de l’apartat 1 s’estableixen trimestralment i es presenten a la Junta dins del mes següent al trimestre a què es refereixen. c) La quantitat exportada. La quantitat total de cada estupefaent fabricada o importada per cada país o territori en un any no pot excedir de la suma de les quantitats següents: a) La quantitat consumida. amb finalitats especials. 2. f) La quantitat aproximada d’opi que es produirà.154 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. més la quantitat necessària perquè les existències disponibles a 31 de desembre de l’any anterior arribin a la quantitat prevista. 4 . segons el que preveu la lletra c de l’apartat 1. amb finalitats mèdiques i científiques. dades estadístiques sobre les qüestions següents: a) Producció i fabricació d’estupefaents. f) Existències d’estupefaents a 31 de desembre de l’any a què es refereixen les estadístiques. b) La quantitat utilitzada. Les parts han de proporcionar a la Junta. c) Consum d’estupefaents. 3. o la quantitat indicada a la lletra f de l’apartat 1 d’aquest article si aquesta última és major. . més la quantitat necessària per què les existències disponibles a 31 de desembre de l’any anterior arribin a la quantitat prevista. dins dels límits de les previsions corresponents. sempre que es pugui. respecte de cadascun dels seus territoris. d) Les quantitats d’estupefaents necessaris per agregar a les existències especials. b i d de l’apartat 1 d’aquest article. el total de les previsions per a cada territori i cada estupefaent. el total de les previsions d’opi per a cada territori és la suma de les quantitats indicades en les lletres a.21. h) Les quantitats d’estupefaents sintètics que fabricarà cadascun dels establiments esmentats a l’apartat anterior. 5. preparats de la Llista III i substàncies a què no s’aplica aquesta Convenció. b) Fetes les deduccions a què es refereix l’apartat 3 de l’article 21. e) Decomís d’estupefaents i destí que se’ls dóna. dins dels límits de les previsions corresponents. i a l’apartat 2 de l’article 21 bis. Les parts no estan obligades a presentar dades estadístiques relatives a les existències especials. e) La superfície de terreny (en hectàrees) que es destinarà al cultiu del cascall i la seva ubicació geogràfica. segons el que preveu la lletra c de l’apartat 1. pel que fa a les importacions. d) La quantitat afegida a les existències amb l’objectiu de portar-les al nivell establert a les previsions corresponents.2009 faents.

3. 2. Si la Junta arriba a la conclusió que la quantitat fabricada o importada en un any determinat excedeix de la suma de les quantitats indicades en l’apartat 1. de les quantitats que hagin de fabricar-se o importar-se i del total de les previsions. Article 22 Disposició especial aplicable al cultiu 1. tenint en compte l’estació de l’any i les obligacions contractuals respecte de l’exportació de l’opi. decidir que es dedueixi la totalitat o una part de dita quantitat de la que s’ha de produir i del total de les previsions definides a la lletra b de l’apartat 2 de l’article 19 per a l’any immediat en què aquesta deducció pugui realitzar-se tècnicament. hagi de comunicar-se dita informació. més les quantitats que figuren com a exportades i deduïts els excedents segons es determina a l’apartat 3 d’aquest article. pot. excepte: i) Si dit país o territori envia una nova previsió que correspongui a l’augment de les seves importacions i a la quantitat suplementària que necessiti. determinat en l’apartat 2 de l’article 19. que li han de ser presentades en el termini d’un mes a partir de la notificació de tal conclusió. Les parts que permetin el cultiu del cascall per a la producció d’opi han d’establir. Una part que prohibeixi el cultiu del cascall o de la planta del cànnabis ha de prendre les mesures apropiades per segrestar qualsevol planta il·lícitament cultivada i destruir-la.1. excepte petites quantitats requerides per la part per a propòsits científics o d’investigació. després d’estudiar les explicacions de la part de què es tracti. en la mesura del possible. les parts no han d’autoritzar durant l’any cap nova exportació de l’estupefaent en qüestió al país o territori de què es tracti. dins de les fronteres de dita part. a judici del govern del país exportador. que l’1 de gener . e) L’Organisme té el dret exclusiu d’importar. ha de tenir present la demanda mundial d’opi de conformitat amb les previsions publicades per la Junta. ha estat desviada al tràfic il·lícit. i mantenir. a fi que la seva producció no ocasioni superproducció d’opi al món. Article 23 Organismes nacionals de l’opi 1.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 155 2. establertes de conformitat amb la lletra f de l’apartat 1 de l’article 19. 3. l’any següent. alhora que tota quantitat retirada de les existències especials per a les necessitats de la població civil.21. b) Només poden dedicar-se a dit cultiu els cultivadors que tinguin una llicència expedida per l’Organisme.any 21 . la part interessada prohibirà el cultiu esmentat. qualsevol excedent així determinat i que subsisteixi al final de l’any s’ha de deduir. b) Quan rebin aquesta notificació. 4 . ii) En casos excepcionals quan. 2. d) Tots els cultivadors de cascall estan obligats a lliurar la totalitat de les seves collites d’opi a l’Organisme. exportar. l’exportació sigui indispensable per al tractament dels malalts. Si la Junta. Aquesta decisió entra en vigor noranta dies després d’haver estat notificada a la part de què es tracti. la prohibició del cultiu del cascall. 2 a) Sense perjudici del que preveu l’apartat 1. Dites parts han d’aplicar al cultiu del cascall per a la producció d’opi i a l’opi les disposicions següents: a) L’Organisme ha de designar les zones i les parcel·les de terreny en què es permetrà el cultiu del cascall per a la producció d’opi. a) Si les informacions estadístiques sobre importacions i exportacions (article 20) indiquessin que la quantitat exportada a qualsevol país o territori excedeix del total de les previsions relatives a dit país o territori. segons es determina en l’apartat 2 de l’article 19. al seu criteri. Article 21 bis Limitació de la produció de l’opi 1. 2. si una part. b) Cap part pot permetre la producció o l’augment de la producció d’opi si creu que aquesta producció o aquest augment en el seu territori pot ocasionar tràfic il·lícit d’opi. lícitament o il·lícita. L’Organisme ha de comprar dites collides i prendre possessió material. 4. c) Cada llicència ha d’especificar la superfície en què s’autoritza el cultiu.Núm. l’Orga- nisme) per desenvolupar les funcions que se li assignin en aquest article. com abans millor. un o més organismes oficials (denominats en aquest article. Les funcions administratives a què es refereix l’apartat 2 han de ser desenvolupades per un sol organisme públic si la Constitució de la part interessada ho permet. a) Si una de les parts projecta iniciar la producció d’opi o augmentar la seva producció anterior. a judici de la Junta. fetes les deduccions prescrites per l’apartat 2 d’aquest article. Quan les condicions existents al país o en un territori d’una part siguin tals que. dedicar-se al comerç a l’engròs i mantenir les existències d’opi que no es trobin en poder dels fabricants d’alcaloides d’opi. sobre la base de la informació que posseeix en virtut de les disposicions d’aquesta Convenció. De la suma de les quantitats indicades en l’apartat 1 s’ha de deduir tota quantitat que hagi estat decomissada i lliurada per a usos lícits. la quantitat produïda en un any qualsevol no excedeixi les previsions de la quantitat d’opi que s’ha de produir. Les parts no estan obligades a ampliar aquest dret exclusiu a l’opi medicinal i als preparats a base d’opi. de l’arbust de coca o de la planta del cànnabis resulti la mesura més adequada per protegir la salut pública i evitar que els estupefaents siguin objecte de tràfic il·lícit. Article 24 Limitació de la producció d’opi per al comerç internacional 1. opi medicinal o preparats d’opi. a més tardar quatre mesos després d’acabada la recol·lecció. conclou que una part que ha presentat unes previsions de conformitat amb la lletra f de l’apartat 1 de l’article 19 no ha limitat l’opi produït dins de les seves fronteres a les finalitats lícites de conformitat amb les previsions pertinents i que una quantitat important de l’opi produït. La producció d’opi de qualsevol país o territori s’ha d’organitzar i fiscalitzar de tal manera que s’asseguri que. si no ho han fet ja. la Junta pot notificar aquest fet als estats a què. d’ara endavant.

segons el que preveu la lletra b de l’apartat 2. Les parts han d’exigir que la fabricació d’estupefaents es realitzi sota el règim de llicències amb excepció del cas en què aquestos siguin fabricats per empreses estatals. 2. Les parts han d’aplicar a la palla de cascall el règim de llicències d’importació i d’exportació que es preveu als apartats 4 a 15 de l’article 31. ii) Les parts que hagin adreçat una notificació a la Junta. Les disposicions d’aquest article no impedeixen que les parts: a) Produeixin opi suficient per a les seves pròpies necessitats. Malgrat el que disposen les lletres a i b de l’apartat 2. Les parts que permetin el cultiu de l’arbust de coca han d’aplicar a aquest i a les fulles de coca el sistema de fiscalització establert per l’article 23 per a la fiscalització del cascall. de conformitat amb les disposicions d’aquesta Convenció. b) Exportin a altres parts. respecte de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article. ho ha de notificar al Consell i ha de proporcionar amb dita notificació informació pertinent. l’obligació imposada a l’Organisme allí al·ludit ha de ser solament de prendre possessió material de la collita com abans millor després de la fi d’aquesta. ha d’aplicar a aquest cultiu el mateix sistema de fiscalització establert per l’article 23 per a la fiscalització del cascall. la importació. b) Es fiscalitzi de manera adequada la fabricació d’estupefaents a base de la palla de cascall. l’opi que decomissin en el tràfic il·lícit. 5. segons el que preveu la lletra a de l’apartat 2. 2. b) S’han de sotmetre a un règim de llicències als establiments i locals on es pugui realitzar aquesta fabricació.2009 de 1961 no produïa opi per a l’exportació. i el Consell ha d’aprovar la notificació o recomanar a la part que no produeixi opi per a l’exportació. En la mesura en què es pugui. Article 25 Fiscalització de la palla de cascall 1. produït per qualsevol país que hagi produït i exportat opi durant els 10 anys anteriors a l’1 de gener de 1961. iii) Les parts que hagin rebut l’aprovació del Consell. Article 27 Disposicions suplementàries referents a les fulles de coca 1. que comprengui: i) Les quantitats que calcula que produirà per a l’exportació. Si una part permet el cultiu de la planta del cànnabis per produir cànnabis o resina de cànnabis. 4 . 4. 2. Les parts han d’adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús indegut o el tràfic il·lícit de les fulles de la planta del cànnabis. b) Malgrat el que preveu la lletra a d’aquest apartat. ii) El nom del país o països a què espera exportar dit opi. s’aplica a l’opi que ha de ser produït i exportat. Les parts que permetin el cultiu del cascall amb finalitats que no siguin la producció d’opi han d’adoptar totes les mesures necessàries perquè: a) No es produeix opi d’aquest cascall.21.any 21 . Article 29 Fabricació 1. les parts poden importar opi. Les parts han de facilitar sobre la importació i l’exportació de palla de cascall les mateixes dades estadístiques que s’exigeixen per als estupefaents a la lletra d de l’apartat 1 i a la lletra b de l’apartat 2 de l’article 20. b) Quan una part que no sigui de les al·ludides a l’apartat 3 desitgi produir opi per a l’exportació en quantitats que excedeixin de cinc tones anuals. 3. 2. 2. i la Junta pot aprovar tal notificació o recomanar a la part que no produeixi opi per a l’exportació. de conformitat amb aquesta Convenció. excepte l’opi produït al territori de: i) Les parts al·ludides a l’apartat 3. l’exportació. Les parts han de fornir per separat previsions (article 19) i la informació estadística (article 20) respecte de les fulles de coca per a la preparació de l’agent saporífer. Les parts poden autoritzar l’ús de fulles de coca per a la preparació d’un agent saporífer que no contingui cap alcaloide i. Aquesta Convenció no s’aplica al cultiu de la planta del cànnabis destinat exclusivament a finalitats industrials (fibra i llavors) o hortícoles. però. desitja exportar l’opi que produeix en quantitats que no excedeixin de cinc tones anuals. Article 28 Fiscalització del cànnabis 1. Les parts: a) Han d’exercir una fiscalització sobre totes les persones i les empreses que es dediquin a la fabricació d’estupefaents o hi participin. iii) El nom del país o països a què espera exportar dit opi. el comerç i la possessió de dites fulles. en la mesura necessària per a dit ús. excepte en la mesura en què les mateixes fulles de coca s’utilitzin per a l’extracció d’alcaloides i de l’agent saporífer i així s’expliqui a la informació estadística i a les previsions. a) Les parts no han d’importar opi de cap país o territori. ii) La fiscalització aplicable o proposta respecte de l’opi que s’ha de produir.1. ho ha de notificar a la Junta i li ha de proporcionar amb dita notificació informació sobre: i) La fiscalització que. les parts han d’obligar a arrancar d’arrel tots els arbustos de coca que creixin en estat silvestre i destruir els que es cultivin il·lícitament. 3. una part que durant els 10 anys immediatament anteriors a l’1 de gener de 1961 exportava l’opi que produïa. 3. sempre que dit país hagi establert i mantingui un òrgan o organisme de fiscalització nacional per a les finalitats enunciades a l’article 23 i apliqui mitjans eficaços per assegurar que l’opi que produeix no es desviï al tràfic il·lícit. .156 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. autoritzar la producció. Article 26 L’arbust de coca i les fulles de coca 1. pot continuar exportant l’opi que produeix.

Tanmateix. usar. c) L’autorització d’exportació ha d’indicar. la propaganda de qualsevol classe o els fullets descriptius d’estupefaents. Les disposicions dels apartats 2 i 5 no s’apliquen necessàriament al comerç al detall ni a la distribució al detall dels estupefaents de la Llista II. i mentre les exerceixin. 4. ii) Si les parts estimen que aquestes mesures són necessàries o convenients. 4. en què consti que ha estat autoritzada la importació de l’estupefaent o dels estupefaents que s’hi esmenten. ii) Han de sotmetre a un règim de llicències als establiments i locals on es pugui realitzar aquest comerç o aquesta distribució. 6. 2. les empreses de l’estat o les persones degudament autoritzades abans esmentades. b) Dins dels límits del total de les previsions per a aquest país o territori.1.Núm. tenint en compte les condicions que prevalguin al mercat. ja es tracti d’un o més estupefaents. que s’utilitzin amb finalitats comercials. a) Les parts han d’exigir que el comerç i la distribució d’estupefaents estiguin sotmesos a llicència. quantitats d’estupefaents o de palla de cascall superiors a les necessàries per al funcionament normal de l’empresa. 3. Si una part considera que tal mesura és necessària o desitjable.21. b) Les parts: i) Han de fiscalitzar a totes les persones i les empreses que realitzin o es dediquin al comerç o a la distribució d’estupefaents o hi participin. sense perjudici que puguin aplicar mesures més severes. els distribuïdors. la quantitat que ha d’importar-se o exportar-se i el nom i l’adreça de l’importador i de l’exportador. 4 . b) Han d’exercir una fiscalització sobre tota persona i sobre tota empresa que es dediqui a la importació o a l’exportació d’estupefaents o hi participi. a) Les parts que permetin l’exportació o la importació d’estupefaents han d’exigir que s’obtingui una autorització diferent d’importació o d’exportació p er a ca da im po rt ac ió o exportació. Les parts no han de permetre. lliurar o administrar legalment en l’exercici de les seves funcions terapèutiques degudament autoritzades. L’embolcall exterior del paquet que contingui aquest estupefaent no ha de portar la doble banda vermella. 5. Article 30 Comerç i distribució 1. han d’exigir que les receptes dels estupefaents de la Llista I es lliurin en formularis oficials que les autoritats públiques competents o les associacions professionals autoritzades facilitaran en forma de talonaris. l’exportació d’estupefaents a cap país o territori. Article 31 Disposicions especials referents al comerç internacional 1. en poder dels fabricants d’estupefaents. Les parts: a) Han d’exercir la fiscalització de les importacions i les exportacions d’estupefaents. Les parts han d’exercir als ports francs i a les zones franques la mateixa inspecció i fiscalització que en altres parts del seu territori. d) L’autorització d’importació pot permetre que la importació s’efectuï en més d’una expedició. No serà necessari exigir el requeriment de llicència respecte dels preparats. els embolcalls interiors dels paquets que continguin estupefaents i les etiquetes amb què es presentin a la venda els estupefaents indiquin les denominacions comunes internacionals comunicades per l’Organització Mundial de la Salut. Les parts han d’exigir que a l’etiqueta amb què es presenti a la venda qualsevol estupefaent s’indiqui el contingut d’estupefaent exacte. És desitjable que les parts exigeixin que les ofertes escrites o impreses d’estupefaents. segons es defineixen en l’apartat 2 de l’article 19. i s’ha d’especificar el període dins del qual s’ha d’efectuar la importació o l’exportació. b) i) Exigir receptes mèdiques per al subministrament o despatx d’estupefaents a particulars. 3. amb el seu pes o la seva proporció. c) Les disposicions de les lletres a i b relatives a llicències no s’apliquen necessàriament a les persones degudament autoritzades per exercir funcions terapèutiques o científiques. sabent-ho. el número i la data del certificat d’importació (apartat 5) i de l’autoritat que l’ha lliurat. Abans de concedir un permís d’exportació. la denominació comú internacional. excepte si es fa: a) De conformitat amb les lleis i reglaments de dit país o territori. Aquest requeri- ment no s’aplica necessàriament als estupefaents que una persona pugui obtenir. s’acumulin quantitats d’estupefaents i palla de cascall que excedeixin de les necessàries per al funcionament normal de l’empresa. Les parts també han de: a) Impedir que en poder dels comerciants. Les parts ha d’impedir que s’acumulin. ha d’exigir que el paquet o l’embolcall interior de l’estupefaent porti una doble banda vermella perfectament visible. 3. les parts han d’exigir que la persona o l’establiment que ho sol·liciti presenti un certificat d’importació lliurat per les autoritats competents del país o del territori importador. b) En aquesta autorització s’ha d’indicar el nom de l’estupefaent. si existís.any 21 . Les parts s’han d’ajustar en la mesura en què es pugui al model de cer- . tenint en compte les condicions que prevalguin al mercat. no és necessari exigir aquest requeriment per fabricar preparats. 5.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 157 c) Han d’exigir que els fabricants d’estupefaents a qui s’hagi atorgat llicència obtinguin permisos periòdics en què s’especifiqui la classe i la quantitat d’estupefaents que estiguin autoritzats a fabricar. excepte quan aquestes siguin efectuades per una empresa o empreses de l’estat mitjançant llicència. 2. més les quantitats destinades a la reexportació. Aquest requeriment de la retolació no s’aplica necessàriament a un estupefaent que es lliuri a una persona sota recepta mèdica. excepte quan aquest comerç o aquesta distribució siguin realitzats per una empresa o per empreses de l’estat. a més.

a menys que es presenti a les auto- ritats competents d’aquesta part una còpia del permís d’exportació corresponent a aquesta expedició. les disposicions de les lletres a i b de l’apartat 7 han de ser també aplicades entre el país o territori de trànsit i el país o territori del qual va procedir originalment l’expedició.1. 9. Les expedicions d’estupefaents que entrin en el territori d’una part o en surtin sense anar acompanyades d’un permís d’exportació han de ser detingudes per les autoritats competents. 11.158 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. a menys que el govern del país o territori pel qual passi l’expedició autoritzi el canvi de destinació. de què el govern que l’hagi lliurat enviarà una còpia al govern del país o territori importador. Article 34 Mesures de fiscalització i d’inspecció Les parts han d’exigir: a) Que totes les persones a qui es concedeixin llicències en virtut d’aquesta Convenció o que ocupin càrrecs directius o d’inspecció en una empresa de l’estat establerta segons el que preveu aquesta Convenció tinguin la idoneïtat adequada per aplicar fidelment i eficaçment les disposicions de les lleis i els reglaments que es dictin per donar-hi compliment. El govern d’aquest país o territori considera tot canvi de destinació que se sol·liciti com a una exportació del país o territori de trànsit al país o territori de nova destinació. Queden prohibides les exportacions adreçades a un magatzem de duane s . Per retirar una expedició consignada al magatzem de duanes és necessari un permís de les autoritats a la jurisdicció de les quals es trobi el magatzem i. tant si es troba en trànsit com dipositada en un magatzem de duanes.2009 tificat d’importació aprovat per la Comissió. al govern del país o territori exportador. Article 32 Disposicions especials relatives al transport d’estupefaents dins les farmacioles de primers auxilis de bucs o aeronaus de les línies internacionals 1. el govern del país o territori importador ha de retornar el permís d’exportació. degudament anotat.any 21 . a m e n y s q u e a l c e r t i f i c a t d’importació presentat per la persona o l’establiment que sol·licita el permís d’exportació.21. 15. en consulta amb les organitzacions internacionals pertinents. es considera com a una nova exportació en el sentit d’aquesta Convenció. 4 . aquestes disposicions han de ser aplicades en la mesura en què les circumstàncies ho requereixin. cap disposició d’aquest article s’aplica necessàriament en el cas dels preparats de la Llista III. 14. 8. b) A l’anotació s’ha d’indicar la quantitat efectivament importada. 6. si es destina a l’estranger. L’administració de dits estupefaents en cas de necessitat urgent no es considera que constitueixi una violació de les disposicions de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 30. El transport internacional per bucs o aeronaus de les quantitats limitades d’estupefaents necessàries per a la prestació de primers auxilis o per a casos urgents en el curs del viatge no es considera com a importació o exportació en el sentit d’aquesta Convenció. Les disposicions d’aquest article s’apliquen sense perjudici de les disposicions de qualsevol acord internacional que limiti la fiscalització que pugui ser exercida per qualsevol de les parts sobre els estupefaents en trànsit. Llevat d’allò previst per la lletra a de l’apartat 1 i per l’apartat 2. 7. o un cop exhaurit el termini fixat per a ella. Cap expedició d’estupefaents. 13. pot ser sotmesa a qualsevol manipulació que pugui modificar la naturalesa de l’estupefaent. siguin o no descarregats del vehicle que els transporta. 10. Els estupefaents transportats per bucs o aeronaus de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 estan subjectes a les lleis. Tampoc pot modificar-se el seu embalatge sense permís de les autoritats competents. En aquest cas. Queden prohibides les exportacions adreçades a un banc al compte d’una persona o entitat diferent de la designada en el permís d’exportació. les autoritats competents han d’indicar en aquest permís i a les còpies oficials corresponents la quantitat efectivament exportada. Les disposicions dels apartats 11 a 13 relatives al pas d’estupefaents a través del territori d’una part no s’apliquen quan l’expedició de què es tracti sigui transportada per una aeronau que no aterri al país o territori de trànsit. Les autoritats competents d’un país o territori que hagin permès el trànsit d’una expedició d’estupefaents han d’adoptar totes les mesures necessàries per impedir que es doni a l’expedició una destinació diferent de la indicada a la còpia del permís d’exportació que l’acompanyi. 12. 2. c) Si s’ha exportat en realitat una quantitat inferior a l’especificada en el permís d’exportació. sense perjudici del dret de les autoritats locals competents a efectuar comprovacions i inspeccions o adoptar altres mesures de fiscalització a bord del buc o l’aeronau. Article 33 Possessió d’estupefaents Les parts només han de permetre la possessió d’estupefaents amb autorització legal. els reglaments. el permís d’exportació ha d’especificar que la importació es fa amb aquesta destinació. els permisos i les llicències del país de la matrícula. el govern del país importador declari que ha aprovat la importació per al seu dipòsit en un magatzem de duanes. La Comissió ha de recomanar dites precaucions. 16. S’han d’adoptar les precaucions adequades pel país de la matrícula per evitar l’ús indegut de les drogues a què es refereix l’apartat 1 o la seva desviació per a finalitats il·lícites. Cada expedició ha d’anar acompanyada d’una còpia del permís d’exportació. Cap part ha de permetre que passin a través del seu territori estupefaents expedits en un altre país. a) Un cop efectuada la importació. Si s’autoritza el canvi de destinació. 3. . Si l’aeronau aterra en aquest país o territori.

pot discrecionalment considerar aquesta Convenció com a base jurídica necessària per a l’extradició referent als delictes enumerats a l’apartat 1 i al punt ii de la lletra a de l’apartat 2 d’aquest article. l’enviament. postractament. el tràfic i l’ús il·lícit d’estupefaents. rehabilitació i readaptació social. L’extradició estarà subjecta a la resta de condicions exigides pel dret de la part requerida. iv) L’extradició es concedeix de conformitat amb la legislació de la part a qui s’hagi demanat i. tal i com disposa l’apartat 1. ii. el transport. c) Han de cooperar estretament entre si i amb les organitzacions internacionals competents de què siguin memb res pe r man t en ir un a llu it a coordinada contra el tràfic il·lícit. s’ha de considerar com a un delicte diferent. b) Malgrat el que preveu la lletra anterior. e) Han de tenir cura que. o a més de declarar-les culpables o de sancionar-les.Núm. jurídic i administratiu. f) Han de proporcionar. relatius als delictes de què tracti aquest article. els actes preparatoris i les operacions financeres duts a terme de manera intencionada. inclosa la referència al cultiu. si li ho demana una part. una sol·licitud d’extracció. la importació i l’exportació d’estupefaents. la venda. el règim jurídic i la legislació nacional de cada part: a) i) Cadascun dels delictes enumerats a l’apartat 1. la posada en venda. els comerciants. subjecte a les condicions exigides pel dret de la part requerida. les parts: a) Han d’assegurar en el pla nacional una coordinació de l’acció preventiva i repressiva contra el tràfic il·lícit. si es comet en diferents països. g) En la mesura en què es pugui. Les parts es comprometen a incloure aquests delictes com a casos d’extradició en qualsevol tractat d’extradició que celebrin entre si en el futur. la distribució.21. a més de la informació prevista per l’article 18. educació. la transmissió s’efectuï de forma expedita als òrgans des ig n at s p er les p art s . o per la part en el territori de la qual es trobi el delinqüent. es considerin com a delictes si es cometen intencionalment i que els delictes greus siguin castigats de forma adequada. Article 36 Disposicions penals 1. pugui efectuar-se en infracció de les disposicions d’aquesta Convenció. i si dit delinqüent no ha estat ja processat i sentenciat. alhora que l’intent de cometre’ls. especialment amb penes de presó o altres penes de privació de llibertat. les parts poden en lloc de declarar-les culpables o de sancionar-les penalment. a aquest efecte poden designar un servei apropiat que s’encarregui de dita coordinació. Quan s’utilitzin talonaris (lletra b de l’apartat 2 de l’article 30) de receptes oficials. 4 . les ofertes. l’extracció. han de proporcionar la informació a què es fa referència a l’apartat anterior de la manera i a la data en què la Junta ho sol·liciti. la fabricació. s’han de considerar com a delictes que poden ser castigats amb penes. no conformes a les disposicions d’aquesta Convenció o qualsevol altre acte que.any 21 . iv) Els delictes greus referits comesos a l’estranger. la Junta pot oferir-li el seu assessorament a la seva tasca de proporcionar la informació i de tractar de reduir les activitats il·lícites d’estupefaents dins les fronteres de la part. ii) La participació deliberada o la confabulació per cometre qualsevol d’aquests delictes. d) Han de vetllar perquè la cooperació internacional dels serveis apropiats s’efectuï de forma expedita. A reserva del que preveu la Constitució. b) i) Cadascun dels delictes enumerats a l’apartat 1 i al punt ii de la lletra a de l’apartat 2 d’aquest article es considera inclòs en els delictes que donin lloc a extradició en qualsevol tractat d’extradició celebrat entre les parts. han de ser jutjats per la part en el territori de la qual s’hagi comès el delicte. rep de l’altra part. aqu es t requeriment no prejutja el dret d’una part a exigir que se li enviïn les peces d’autes per via diplomàtica. a la Junta i a la Comissió per conducte del secretari general. si ho consideren apropiat. si no procedeix l’extradició de conformitat amb la llei de la part a la qual se la sol·licita. Article 35 Lluita contra el tràfic il·lícit Tenint degudament en compte els seus règims constitucional.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 159 b) Que les autoritats administratives. quan es trametin d’un país a un altre els autes per a una acció judicial. la possessió. en opinió de la part. b) S’han d’ajudar mútuament en la lluita contra el tràfic il·lícit d’estupefaents. a) A reserva del que preveu la seva Constitució. el despatx de qualsevol concepte. aquests talonaris s’han de conservar també durant un període de dos anys almenys. sotmetre-les a mesures de tractament. els homes de ciència. i iii de la lle- . quan les persones que facin ús indegut d’estupefaents hagin comès aquests delictes. tant per nacionals com per estrangers. de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 38.1. la compra. que subordini l’extradició a l’existència d’un tractat. la fabricació. els fabricants. iii) Les condemnes pronunciades a l’estranger per aquests delictes han de ser computades per determinar la reincidència. ii) Si una part. Aquests registres han de ser conservats per un període de dos anys almenys. amb qui no té tractat. malgrat el que preveuen els punts i. 2. el corretatge. la producció. les institucions científiques i els hospitals portin registres en què constin les quantitats de cada estupefaent fabricat i de cada adquisició i destinació que es doni als estupefaents. iii) Les parts que no subordinin l’extradició a l’existència d’un tractat reconeixen els delictes enumerats a l’apartat 1 i al punt ii de la lletra a de l’apartat 2 d’aquest article com a casos d’extradició entre elles. l’expedició en trànsit. la preparació. cadascuna de les parts s’obliga a adoptar les mesures necessàries perquè el cultiu i la producció. la informació relativa a les activitats il·lícites d’estupefaents dins les seves fronteres.

Article 37 Aprehensió i decomís Qualsevol estupefaent. francès. adopten totes les mesures possibles a l’efecte i coordinen els seus esforços en aquest sentit. en la mesura en què es pugui. aquesta Convenció entrarà en vigor el trentè dia següent al que aquest estat hagi dipositat el seu instrument de ratificació o d’adhesió. En aquest cas. Article 38 bis Acords conduents a la creació de centres regionals Si una part ho considera desitjable tenint degudament en compte el seu règim constitucional. o que dos o més dels seus territoris es consideren un sol territori. 2. Aquesta Convenció. 3. a l’adhesió dels estats a què es refereix l’apartat 1. siguin necessàries o convenients per protegir la salut pública. 3. Article 38 Mesures contra l’ús indegut d’estupefaents 1. ed u cac ió. Aquesta Convenció entrarà en vigor el trentè dia següent a la data en què s’hagi dipositat el quarantè instrument de ratificació o adhesió. Les parts presten atenció especial a la prevenció de l’ús indegut d’estupefaents i a la prompta identificació. rehabilitació social de les persones afectades. Dues o més parts poden notificar al secretari general que. pot promoure. en especial. aquesta part té dret a negar-se a concedir l’extradició si les seves autoritats competents consideren que el delicte no és prou greu. 2. si existeix el perill que es difongui l’ús indegut d’estupefaents. substància i utensili emprats per cometre delictes esmentats a l’article 36 o destinats a tal fi poden ser objecte d’aprehensió i de decomís. 3. 2. després de l’1 d’agost de 1961. que exigeixin que els preparats de la Llista III o els estupefaents de la Llista II quedin subjectes a totes les mesures de fiscalització aplicables als estupefaents de la Llista I o a aquelles que. no està vedat a les parts ni pot presumir-se que els estigui vedat. Les disposicions d’aquest article estan limitades per la legislació penal de cada part en matèria de competència. espanyol. a partir de la data en què la rebi el secretari general. en el moment de la signatura. Respecte a qualsevol altre estat que dipositi un instrument de ratificació o adhesió després de la data de dipòsit de dit quarantè instrument. 2. Aquesta Convenció està oberta. de tots els estats no membres que són parts de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia o membres d’un organisme especialitzat de les Nacions Unides. 20. i amb l’assessorament tècnic de la Junta o dels organismes especialitzats si així ho desitja. 20. tractamen t . Aquesta Convenció està subjecta a ratificació. els textos anglès. postractament.2009 tra b de l’apartat 2 d’aquest apartat. ratificació i adhesió 1. administratiu.1. Les parts poden notificar al secretari general que. Les parts procuren prestar assistència a les persones el treball de les quals així ho exigeixi perquè arribin a conèixer els problemes de l’ús indegut d’estupefaents i de la seva prevenció i fomenten igualment aquest coneixement entre el públic en general. queda oberta. la celebració. la part interessada ha de declarar. 21 i 31 1. Les parts fomenten. de conformitat amb l’article 40. legal. Article 42 Aplicació territorial Aquesta Convenció s’aplica a tots els territoris no metropolitans la representació internacional dels quals sigui exercida per una de les parts. d’acords conduents a la creació de centres regionals d’investigació científica i educació per combatre els problemes que originen l’ús i el tràfic il·lícits d’estupefaents. a la signatura de tots els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides. 21 i 31. Aquesta Convenció s’aplica al territori o territoris esmentats en aquesta notificació.160 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. adoptar mesures de fiscalització més estrictes o rigoroses que les previstes a la Convenció i. 21 i 31. Article 40 Idiomes de la convenció i procediment per a la seva firma. constitueixen un sol territori als efectes dels articles 19. En els casos en què no es requereixi el consentiment previ del territori no metropolità.any 21 . la formació de personal per al tractament. 20. un dels seus territoris està dividit en dos o més territoris. i igualment de qualsevol altre estat que el Consell pugui convidar a què sigui part. com a part de la seva lluita contra el tràfic il·lícit. a judici de la part interessada. a efectes dels articles 19. 4. un cop obtingut. rehabilitació i readaptació social de qui faci ús indegut d’estupefaents. i rus de la qual són igualment autèntics. llevat quan es requereixi el consentiment previ d’aquell territori en virtut de la Constitució de la part o del territori interessat o del costum. Article 41 Entrada en vigor 1. Els instruments de ratificació han de ser dipositats davant el secretari general. de resultes de l’establiment d’una unió duanera entre elles.21. Article 43 Territoris a què es refereixen els articles 19. po s t rac t am ent . de la ratificació o de l’adhesió. xinès. 4 . Article 39 Aplicació de mesures nacionals de fiscalització més estrictes que les establertes per aquesta Convenció Malgrat el que preveu aquesta Convenció. Els instruments d’adhesió es dipositen davant el secretari general. en matèria de jurisdicció. . Les disposicions d’aquest article estan limitades per les disposicions del dret penal de la part interessada. a quin territori o territoris no metropolitans s’aplica aquesta Convenció. ho ha de notificar al secretari general. fins a l’1 d’agost de 1961. la part ha de tractar d’obtenir com abans millor el consentiment necessari del territori i. en consulta amb altres parts interessades de la mateixa regió.

f) Protocol que modifica els acords. en cas que dit Protocol hagués entrat en vigor. pot denunciar aquesta Convenció mitjançant un instrument dipositat en poder del secretari general.1. el Consell pot decidir. 2. arbitratge. c) Conveni internacional de l’opi. Un cop transcorreguts dos anys. . en el seu propi nom o en el de qualsevol dels territoris la representació internacional dels quals exerceixi i que hagi retirat el consentiment donat segons el que preveu l’article 42. No obstant això. el comerç a l’engròs i l’ús de l’opi. Article 45 Disposicions transitòries 1. En entrar en vigor aquesta Convenció. les funcions del Comitè Central Permanent i de l’òrgan de fiscalització esmentats a l’apartat 1. modificada. respecte dels estats parts dels instruments enumerats a l’article 44 que no siguin parts d’aquesta Convenció. Article 47 Esmenes 1. 4 . les funcions de la Junta a què es refereix l’article 9 es desenvolupen provisionalment pel Comitè Central Permanent constituït de conformitat amb el capítol VI de la Convenció a què es refereix la lletra c de l’article 44. fet a París el 19 de novembre de 1948 i) Protocol per limitar i reglamentar el cultiu del cascall i la producció. Article 48 Controvèrsies 1. si qualsevol de les parts rebutja una proposta d’esmena. Quan una proposta d’esmena tramesa de conformitat amb el que preveu la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article no hagi estat rebutjada per cap de les parts dins dels 18 mesos després d’haver estat tramesa. 2. procediment judicial o altres recursos pacífics que elles escullin. modificada pel Protocol fet a Lake Success l’11 de desembre de 1946. 2. Tota notificació feta de conformitat amb els apartats 1 o 2 d’aquest article té efecte l’1 de gener de l’any següent a aquell en què s’hagi fet la notificació. però aquestes parts podran mantenir en vigor dit article 9. h) Protocol que sotmet a fiscalització internacional certes drogues no incloses al Conveni del 13 de juliol de 1931 per limitar la fabricació i reglamentar la distribució d’estupefaents.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 161 3.any 21 . aquesta Junta ha d’exercir. 3. fet a Ginebra l’11 de febrer de 1925. 2. segons ho requereixin respectivament dites funcions. recurs a òrgans regionals. a Ginebra l’11 de febrer de 1925. modificats pel Protocol de 1946. excepte pel que fa a aquest últim Conveni. deixen de complir-se les condicions estipulades a l’apartat 1 de l’article 41 per a la seva entrada en vigor. d) Conveni per limitar la fabricació i reglamentar la distribució d’estupefaents. tota part. investigació. Aquesta Convenció cessa d’estar en vigor si.21. modificada.Núm. els convenis i els protocols sobre estupefaents conclosos a l’Haia el 23 de gener de 1912. entra automàticament en vigor. Si sorgeix entre dues o més parts una controvèrsia sobre la interpretació o l’aplicació d’aquesta Convenció. a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Convenció (apartat 1 de l’article 41). El Consell pot decidir: a) Que es convoqui una conferència de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 62 de la Carta de les Nacions Unides p er co ns id era r l ’es me na proposada. conciliació. els ha de comunicar a les parts i al Consell. a Bangkok el 27 de novembre de 1931 i a Ginebra el 26 de juny de 1936. el 19 de febrer de 1925 i el 13 de juliol de 1931. dites parts s’han de consultar amb la finalitat de resoldre la controvèrsia per via de negociació. firmat a Nova York el 23 de juny de 1953. el comerç internacional. de resultes de les denúncies formulades segons l’apartat 1. g) Els convenis i els acords esmentats a les lletres a a e. Article 46 Denúncia 1. les seves disposicions abroguen i substitueixen entre les parts les disposicions dels instruments següents: a) Conveni internacional de l’opi. prèvia notificació al secretari general. El Consell ha de fixar la data en què entra en funcions la nova Junta de què tracta l’article 9. mediació. aquesta té efecte a partir de l’1 de gener de l’any següent. A partir de la data en què entri en vigor aquesta Convenció (apartat 1 de l’article 41). entre les parts que ho siguin també del Conveni per a la repressió del tràfic il·lícit de drogues nocives. b) Que es pregunti a les parts si accepten l’esmena proposada i se les demani que presentin al Consell comentaris sobre aquesta. firmada a Ginebra el 26 de juny de 1936. fet a Ginebra el 13 de juliol de 1931. Qualsevol part pot proposar una esmena d’aquesta Convenció. fet a Bangkok el 27 de novembre de 1931. les disposicions de l’article 9 d’aquesta última Convenció. Entrar en vigor aquesta Convenció. fet a l’Haia el 23 de gener de 1912. Qualsevol controvèrsia d’aquesta índole que no hagi estat resolta de la forma indicada a l’apartat 1 ha de ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia. Article 44 Abrogació dels instruments internacionals anteriors 1. la lletra b de l’apartat 2 de l’article 36 abroga i substitueix. El text de qualsevol esmena així proposada i els seus motius han de ser comunicats al secretari general qui. al seu torn. A partir d’aquesta data. 2. fet a Ginebra el 19 de febrer de 1925. e) Acord per a la fiscalització del consum d’opi per fumar a l’Extrem Orient. i per l’òrgan de fiscalització constituït de conformitat amb el capítol II de la Convenció a què es refereix la lletra d de l’article 44. Si el secretari general rep la denúncia abans de l’1 de juliol de qualsevol any o en aquell dia. el comerç interior i l’ús d’opi preparat. i si la rep després de l’1 de juliol. esmentat a la lletra f. la denúncia té efecte com si hagués estat rebuda abans de l’1 de juliol de l’any següent o en aquell dia. b) Acord relatiu a la fabricació. tenint en compte les observacions rebudes de les parts. fet a Lake Success l’11 de desembre de 1946. si ha de convocar-se una conferència per considerar tal esmena.

però en tot cas dins d’un termini de 25 anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Convenció de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 41. b) Ha de facilitar a la Junta previsions (article 19) i informacions estadístiques (article 20) per a cadascuna de les activitats respecte de les quals hagi formulat una reserva. retirar totes o part de les seves reserves. una ressenya dels progressos realitzats l’any anterior amb l’objectiu de suprimir l’ús.162 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. ratificacions i adhesions de conformitat amb el que preveu l’article 40.2009 Article 49 Reserves transitòries 1. 4 . d) L’ús del cànnabis. per a les finalitats que s’hi indiquen. s’han de reduir i suprimir finalment a mesura que es redueixin i suprimeixin dits usos. Article 50 Altres reserves 1. de la resina de cànnabis. b) L’ús de l’opi per fumar. 2. a) Si la part que formuli una reserva segons el que preveu l’apartat 1 deixa d’enviar: i) L’informe esmentat dins la lletra a de l’apartat 3 dins dels sis mesos següents a la fi de l’any al qual es refereix la informació. 5. de conformitat amb el que preveu la lletra a de l’apartat 1 de l’article 18. ratificar o adherir-se a la Convenció. b) No es permet cap exportació dels estupefaents esmentats en l’apartat 1. que els estats que hagin formulat objeccions a aquesta reserva no estan obligats a assumir. No es permeten altres reserves que les que es formulin de conformitat amb el que preveu l’article 49 o els apartats següents. e) La producció. c) Només es permet que fumin opi les persones inscrites a aquests efectes per les autoritats competents l’1 de gener de 1964. mitjançant notificació per escrit. ii) Les previsions esmentades dins la lletra b de l’apartat 3. 4. tanmateix. lletra b de l’apartat 1 de l’article 31 i article 48. En firmar. La Junta o el secretari general. f) L’ús del cànnabis per a finalitats que no siguin mèdiques i científiques ha de cessar com abans millor. 4. apartat 2 de l’article 13. segons el cas. . 3. 3. ha de notificar a la part interessada el retard en què incorre i li ha de demanar que remeti aquesta informació dins d’un termini de tres mesos a comptar de la data en què rebi la notificació. retirar totes o part de les seves reserves. tot estat pot formular reserves a les disposicions següents: apartats 2 i 3 de l’article 12. mitjançant notificació per escrit.21. la reserva formulada en virtut de l’apartat 1 quedarà sense efecte. A menys que dins d’un termini de 12 mesos a comptar de la data de la seva comunicació adreçada a dits estats pel secretari general la reserva sigui objectada per un terç dels estats que hagin ratificat aquesta Convenció o s’hi hagin adherit abans d’expirar dit termini. per a qualsevol dels usos que s’hi esmenten. iii) Les estadístiques esmentades dins la lletra b de l’apartat 3.any 21 . b) Si la part no atén dins d’aquest termini la petició de la Junta o del secretari general. que sigui afectada per dita reserva. dins dels tres mesos següents a la data fixada per la Junta segons el que preveu l’apartat 1 de l’article 12. d) L’ús de l’opi per a finalitats quasi mèdiques ha de ser abolit en un termini de 15 anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Convenció de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 41. e) La masticació de fulla de coca ha de quedar prohibida dins dels 25 anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta Convenció de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 41. la fabricació o el comerç esmentats a l’apartat 1. amb destinació a un estat que no sigui part o a un territori al qual no s’apliquin les disposicions d’aquesta Convenció segons el que preveu l’article 42. c) La masticació de la fulla de coca. En el moment de signar. pot notificar la seva intenció al secretari general. apartats 1 i 2 de l’article 14. Article 51 Notificacions El secretari general ha de notificar a tots els estats esmentats a l’apartat 1 de l’article 40: a) Les signatures. Les reserves formulades en virtut de l’apartat 1 estan sotmeses a les limitacions següents: a) Les activitats. de la forma i de la manera prescrites per la Junta. esmentades a l’apartat 1. d’extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques. g) La producció. la fabricació i el comerç dels estupefaents de què tracti l’apartat 1. ratificar o adherir-se a la Convenció. tota part pot reservar-se el dret d’autoritzar temporalment a qualsevol dels seus territoris: a) L’ús de l’opi amb finalitats quasi mèdiques. la reserva es considera autoritzada i s’ha d’entendre. la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats a les lletres a a d per a les finalitats que s’hi especifiquen. Tota part que formuli una reserva segons el que preveu l’apartat 1: a) Ha d’incloure dins l’informe anual que ha de fornir al secretari general. envers l’estat que la va formular cap obligació jurídica derivada d’aquesta Convenció. dins dels tres mesos següents a la data en què haurien hagut de ser facilitades segons el que preveu l’apartat 2 de l’article 20. L’estat que hagi formulat reserves pot en tot moment. però que desitgi ser autoritzat per formular reserves diferents de les esmentades a l’apartat 2 d’aquest article o a l’article 49. 2. L’estat que hagi formulat reserves pot en tot moment. s’autoritzen només en la mesura en què siguin tradicionals en els territoris respecte dels quals es formuli la reserva i hi estiguessin autoritzades l’1 de gener de 1961.1. la producció. Tot estat que vulgui ser part de la Convenció.

21. Llistes Estupefaents inclosos en la Llista I Estupefaent Acetorfina Acetil-alfa-metilfentanil Acetilmetadol Alfentanil Al·lilprodina Alfacetilmetadol Alfameprodina Alfametadol Alfa-metilfentanil Alfa-metiltiofentanil Alfaprodina Anileridina Benzetidina Benzilmorfina Betacetilmetadol Beta-hidroxifentanil Beta-hidroxi metil-3 fentanil Betameprodina Betametadol Betaprodina Bezitramida Cànnabis.1.4-difenilheptà alfa-3-etil-1-metil-4-fenil-4-propionoxipiperidina alfa-6-dimetilamino-4. quan aquesta matèria es introduïda al circuit comercial dihidrodesoximorfina (+)-4-[2-metil-4-oxo-3. 4 .4-difenilheptà monohidroclorur de N-[etil-4 oxo-5 dihidro-4. extractes i tintures de cànnabis Cetobemidona Clonitazè Coca (fulla de) Cocaïna Codoxima Concentrat de palla de cascall Desomorfina Dextromoramida Fórmula / definició química acetil-O-3 (hidroxi-1 metil-1 butil)-7alfa endoeteno-6.3-difenil-4-(1-pirrolidinil) butil] morfolina .4-difenil-3-heptanol N-[(alfa-metilfenetil)-1 piperidil-4] propionanilida N-[[metil-1 (tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida alfa-3.3-dimetil-4-fenil-4-propionoxipiperidina èster etílic de l’àcid 1-para-aminofenetil-4-fenilpiperidina-4-carboxílic èster etílic de l’àcid 1-(2-benziloxietil)-4-fenilpiperidina-4-carboxílic 3-benzilmorfina beta-3-acetoxi-6-dimetilamino-4.3)-1 (oxo-2 propionil-3 benzimidazolinil-1)-4 piperidina cànem indi i resina de cànem indi 4-meta-hidroxifenil-1-metil-4-propionilpiperidina 2-para-clorbenzil-1-dietilaminoetil-5-nitrobenzimidazol èster metílic de la benzoilecgonina* dihidr*codeinona carboximetiloxima-6 matèria obtinguda quan la palla de cascall ha patit un tractament per a la concentració dels alcaloides.3-dimetil-4-fenil-4-propionoxipiperidina (ciano-3 difenilpropil-3. FET a Nova York. c) Les denúncies fetes de conformitat amb el que preveu l’article 46. 43. d) Les declaracions i notificacions fetes de conformitat amb el que preveuen els articles 42.14 tetrahidro-oripavina N-[alfa-metilfenetil)-1 piperidil-4] acetanilida 3-acetoxi-6-dimetilamino-4. el trenta de març de mil nou-cents seixanta-un en un sol exemplar que ha de ser conservat als arxius de l’Organització de les Nacions Unides i les còpies certificades conformes de la qual han de ser enviades a totes els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides i als altres estats mencionats a l’apartat 1 de l’article 40. 47.5 1H-tetrazolil-1)-2 etil]-1 (metoximetil)-4 piperidil-4] propionanilida 3-al·lil-1-metil-4-fenil-4-propionoxipiperidina alfa-3-acetoxi-6-dimetilamino-4. EN FE DE QUÈ els sotasignats.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 163 b) La data en què aquesta Convenció entri en vigor de conformitat amb el que preveu l’article 41.4-difenilheptà N-[(beta-hidroxifenetil)-1 piperidil-4] propionanilida N-[(beta-hidroxifenetil)-1 metil-3 piperidil-4] propionanilida beta-3-etil-1-metil-4-fenil-4-propionoxipiperidina beta-6-dimetilamino-4.4-difenil-3-heptanol beta-1.Núm.any 21 . resina de cànnabis. degudament autoritzats. han signat aquesta Convenció en nom els seus governs respectius. 49 i 50.

intermediari de la Morferidina Morfina Morfina.3 fenil-4 propionoxi-4 azacicloheptà . 4 .4 heptanona-3 N-(metil-1 piperidino-2 etil) propionanilida hidroxi-2’ dimetil-5.4 heptanona-3 ciano-4 dimetilamino-2 difenil-4.4-difenil-3-heptanol 3-dietilamino-1.1 propano carboxílic èster etílic d’àcid (morfolino-2 etil)-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 i altres derivats de la morfina amb nitrogen pentavalent.2009 Diampromida Dietiltiambutè Difenoxina Dihidroetorfina Dihidromorfina Dimenoxadol Dimefeptanol Dimetiltiambutè Butirat de dioxafetil Difenoxilat Dipipanona Drotebanol Ecgonina Etilmetiltiambutè Etonitazè Etorfina Etoxeridina Fentanil Furetidina Heroïna Hidrocodona Hidromorfinol Hidromorfona Hidroxipetidina Isometadona Levometorfan* Levomoramida Levofenacilmorfan Levorfanol* Metazocina Metadona Metadona.3-difenilpropil)-4-fenilpiperidina-4-carboxílic 4.4 hexanona-3 dimetilmorfina difenil-4.any 21 . intermediari C de la Fenadoxona Fenampromida Fenazocina Fenomorfan Fenoperidina Piminodina Piritramida Proheptazina N-[2-(metilfenetilamino) propil] propionanilida 3-dietilamino-1.9 benzomorfan 6.2-difenilbutirat èster etílic de l’àcid 1-(3-ciano-3. intermediari A de la Petidina.1-di-(2’tienil)-1-butè 1-(dietilaminoetil)-2-para-etoxibenzil-5-nitrobenzimidazol) (hidroxi-1 metil-1 butil)-7 alfa endoeteno-6.4 hexanona-3 (–)-metoxi-3 N-metilmorfinan (–)-[metil-2 oxo-4 difenil-3. bromometilat de MPPP Mirofina Nicomorfina Noracimetadol Norlevorfanol Normetadona Normorfina Norpipanona N-oximorfina Opi** Oripavina Oxicodona Oximorfona para-fluorofentanil PEPAP Petidina Petidina.1. incloent-hi en particular els derivats de N-oximorfina (com ara la N-oxicodeïna) propionat (èster) de metil-1 fenil-4 piperidinol-4 miristilbenzilmorfina dinicotinil-3.1-di-(2’tienil)-1-butè àcid (ciano-3 difenil-3.21.14 tetrahidro-oripavina èster etílic de l’àcid 1-[2-(2-hidroxietoxi) etil]-4-fenilpiperidina-4-carboxílic fenetil-1 N-propionilanilino-4 piperidina èster etílic de l’àcid 1-(2-tetrahidrofurfuriloxietil)-4-fenilpiperidina-4-carboxílic diacetilmorfina dihidrocodeinona hidroxi-14 dihidromorfina dihidromorfinona èster etílic d’àcid méta-hidroxifenil-4 metil-1 piperidina carboxílica-4 dimetilamino-6 metil-5 difenil-4.4 piperidino-6 hexanona-3 hidroxi-14 dihidrocodeinona hidroxi-14 dihidromorfinona fluoro-4’ N-(fenetil-1 piperidil-4) propionanilida acetat (èster) de fenetil-1 fenil-4 piperidinol-4 èster etílic d’àcid metil-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 ciano-4 metil-1 fenil-4 piperidina èster etílic d’àcid fenil-4 piperidina carboxílica-4 àcid metil-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 morfolino-6 difenil-4.1-difenilacetat 6-dimetilamino-4.3 (pirrolidinil-1)-4 butil]-4 morfolina (–)-hidroxi-3 N-fenacilmorfinan (–)-hidroxi-3 N-metilmorfinan hidroxi-2’ trimetil-2.4 heptà (–)-hidroxi-3 morfinan dimetilamino-6 difenil-4.14 tetrahidro-oripavina 2-dimetilaminoetil-1-etoxi-1.3 propil)-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 dihidro-7.4-difenil-6-piperidina-3-heptanona hidroxi-14 dihidro tebainol 6-beta èter metílic-4 els seus èsters i derivats que són transformables en ecgonina i cocaïna 3-etilmetilamino-1. intermediari B de la Petidina.7 hidroxi-3 N-fenetilmorfinan èster etílic d’àcid (hidroxi-3 fenil-3 propil)-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 èster etílic d’àcid fenil-4 (fenilamino-3 propil)-1 piperidina carboxílica-4 amida d’àcid (ciano-3 difenilpropil-3.1-di-(2’tienil)-1-butè etil-4-morfolino-2.6 morfina (+)-alfa-acetoxi-3 metilamino-6 difenil-4.7 dimetilamino-6 difenil-4.3)-1 (piperidino-1)-4 piperidina carboxílica-4 dimetil-1.5.9 fenetil-2 benzomorfan-6.164 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. intermediari de la Metildesorfina Metildihidromorfina Metil-3 fentanil Metil-3 tiofentanil Metopon Moramida.8 alfa-7 [(R)-hidroxi-1 metil-1 butil] endo-etano-6.4 butà metil-6 delta-6 desoximorfina 6-metildihidromorfina N-(metil-3 fenetil-1 piperidil-4) propionanilida N-[metil-3 [(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida metil-5 dihidromorfinona àcid metil-2 morfolino-3 difenil-1.

21. aquests preparats s’han de considerar com a preparats de morfina. * El dextrometorfan ((+)-metoxi-3 N-metilmorfinan) i el dextrorfan ((+)-hidroxi-3 N-metilmorfinan) són isòmers expressament exclosos d’aquesta Llista. Els isòmers dels estupefaents inscrits a la Llista. . Si els preparats no estan fabricats directament a partir d’opi però s’obtenen barrejant alcaloides d’opi (com és el cas per exemple del pantopon.1. sempre aquestes sals puguin existir.2. llevat que figurin en una altra llista. sempre que aquests èsters i èters pugin existir. incloent-hi les sals d’èsters.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 165 Properidina Racemetorfan Racemoramida Racemorfà Remifentanil Sufentanil Tebacona Tebaïna Tiofentanil Tilidina Trimeperidina èster isopropílic d’àcid metil-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 (+)-metoxi-3 N-metilmorfinan (+)-[metil-2 oxo-4 difenil-3. sempre que aquests isòmers puguin existir d’acord amb la designació química especificada.any 21 . tots els preparats fabricats directament a partir de l’opi es consideren com a preparats d’opi. d’èters i d’isòmers esmentats abans. llevat que siguin expressament exceptuats. 4 . per calcular les avaluacions i les estadístiques. Les sals dels estupefaents inscrits a la Llista. Els èsters i els èters dels estupefaents inscrits a la Llista.Núm. ** Segons els termes de la Convenció de 1961.5-trimetil-4-fenil-4-propionoxipiperidina. de l’omnopon i del papaveretum).3 (pirrolidinil-1)-4 butil]-4 morfolina (+)-3-hidroxi-N-metilmorfina metil èster d’àcid carboxílic (metoxi-2 carbonil-etil)-1 (fenilpropionilamino)-4 piperidina-4 N-[(metoximetil)-4 [(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4 propionanilida acetildihidrocodeinona N-[[(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida (+)-trans-dimetilamino-2 fenil-1 ciclohexè-3 carboxilat-1 d’etil 1.

Les sals dels estupefaents inscrits a la Llista. incloent-hi les sals dels seus isòmers esmentats abans. Estupefaents inclosos en la Llista III 1. 2.1.2-difenil-2-propionoxibutà 3-etilmorfina nicotinil-6 codeïna 6-nicotinildihidrocodeïna N-demetilcodeïna morfoliniletilmorfina N-(metil-1 piperidino-2 etil) N-(piridil-2) propionamida Els isòmers dels estupefaents inscrits a la Llista. Preparats a base de: Propiram que no contingui més de 100 mil·ligrams de propiram per dosi i barrejades amb una quantitat com a mínim igual de metilcel·lulosa. Preparats a base de: Acetildihidrocodeïna. Nicocodina. 4 .5% en els preparats de forma no dividida. llevat que siguin expressament exceptuats.166 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. sempre que aquests isòmers puguin existir d’acord amb la designació química especificada. Codeïna. sempre que aquestes sals puguin existir. Nicodicodina. Norcodeïna i Folcodina Quan aquests preparats continguin un o diversos altres components i que la quantitat d’estupefaents no excedeixi de 100 mil·ligrams per unitat de presa i la concentració no sigui superior a 2. Etilmorfina.2009 Estupefaents inclosos en la Llista II Estupefaent Acetildihidrocodeïna Codeïna Dextropropoxifè Dihidrocodeïna Etilmorfina Nicocodina Nicodicodina Norcodeïna Folcodina Propiram Fórmula/definició química 3-metilmorfina (+)-4-dimetilamino-3-metil-1.21. Dihidrocodeïna. .any 21 .

6.5 mil·ligrams de difenoxilat calculat sobre la base i com a mínim una quantitat de sulfat d’atropina igual a l’1% de la dosi de difenoxilat. Preparats de: Difenoxilat en unitats d’administració amb un màxim de 2. 4.5 mil·ligram de difenoxina i una quantitat de sulfat d’atropina igual al 5% com a mínim de la quantitat de difenoxina.1. . i barreges d’aquests preparats amb qualsevol substància que no contingui estupefaent. ben barrejada amb 80% d’un altre component pulverulent no estupefaent.5 % en els preparats de forma no dividida. Preparats de: Dextropropoxifè administrables per via oral que no continguin més de 135 mil·ligrams de dextropropoxifè base per unitat de presa o amb una concentració que no excedeixi els 2.21.Núm. Preparats a base de: Pulvis ipecacuanhae et opii compositus 10% de pols d’opi 10% de pols d’arrel d’ipecacuana. Preparats que corresponguin a qualsevol de les fórmules enumerades a la Llista. Preparats de: Difenoxina que contingui per unitat d’administració un màxim de 0. 8. i amb un o diversos altres components de manera que l’estupefaent no pugui recuperar-se amb mitjans fàcilment utilitzables o en una proporció que constituiria un perill per a la salut pública.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 167 3.2% de morfina calculada sobre morfina base anhidra. 7. 5. Preparats de: Cocaïna amb un màxim de 0. sempre que aquests preparats no continguin cap substància sotmesa a les mesures de control previstes al Conveni de 1971 sobre substàncies psicòtropes.1 per 100 de cocaïna calculada sobre cocaïna base i Preparats de: Opi o morfina amb un màxim de 0.any 21 . 4 .

4 .1.21. adhesió (a).14 tetrahidro-oripavina diacetilmorfina N-(metil-3 fenetil-1 piperidil-4) propionanilida N-[metil-3 [(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida propionat (èster) de metil-1 fenil-4 piperidinol-4 fluoro-4’ N-(fenetil-1 piperidil-4) propionanilida acetat (èster) de fenetil-1 fenil-4 piperidinol-4 N-[[(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida Les sals dels estupefaents inscrits en aquesta Llista.any 21 .2.168 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. parts: 153 Participant 1. feta a Nova York el 30 de març de 1961 Entrada en vigor: 13 de desembre de 1964. successió (d) 19 de març de 1963 3 de desembre de 1973 7 d’abril de 1965 a 26 d’octubre del 2005 a 13 d’octubre de 1993 a 5 d’abril de 1993 a 21 d’abril de 1973 a 10 d’octubre de 1963 1 de desembre de 1967 1 de febrer de 1978 a 11 de gener de 1999 a 13 d’agost de 1975 d 25 d’abril de 1975 a 21 de juny de 1976 d 17 d’octubre de 1969 27 d’abril de 1962 20 de febrer de 1964 27 de desembre de 1984 a 18 de juny de 1964 25 de novembre de 1987 a 25 d’octubre de 1968 16 de setembre de 1969 a 7 de juliol del 2005 15 de gener de 1962 a 11 d’octubre de 1961 3 de març de 1975 a 3 de març del 2004 10 de juliol de 1962 a 7 de maig de 1970 .14 tetrahidro-oripavina N-[ -metilfenetil-1 piperidil-4] acetanilida N-[ -metilfenetil-1 piperidil-4] propionanilida N-[[metil-1 (tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida N-[(beta-hidroxifenetil)-1 piperidil-4] propionanilida N-[(beta-hidroxifenetil)-1 metil-3 piperidil-4] propionanilida Cànem indi i resina de cànem indi 4-meta-hidroxifenil-1-metil-4-propionilpiperidina dihidrodesoximorfina (hidroxi-1 metil-1 butil)-7alfa endoeteno-6. en tots els casos en què aquestes sals puguin existir. de conformitat amb l’article 41 Situació el 7 d’agost del 2008: signataris: 61. Situació de la Convenció única sobre estupefaents de 1961.2009 Estupefaents inclosos en la Llista IV Estupefaent Acetorfina Acetil-alfa-metilfentanil Alfa-metilfentanil Alfa-metiltiofentanil Beta-hidroxifentanil Beta-hidroxi metil-3 fentanil Cànnabis i resina de cànnabis Cetobemidona Desomorfina Etorfina Heroïna Metil-3 fentanil Metil-3 tiofentanil MPPP para-fluorofentanil PEPAP Tiofentanil Fórmula/definició química acetil-O-3 (hidroxi-1 metil-1 butil)-7a endoeteno-6.3 Afganistan 4 Alemanya Algèria Angola 6 Antiga República Iugoslava de Macedònia Antigua i Barbuda 11 Aràbia Saudita 12 Argentina Austràlia Àustria Azerbaitjan Bahames Bangladesh Barbados Bèlgica Benín Bielorússia Botswana Brasil Brunei Darussalam 13 Bulgària Burkina Faso Cambotja Camerun Canadà Colòmbia Congo Costa d’Ivori Costa Rica Signatura 30 de març de 1961 31 de juliol de 1961 31 de juliol de 1961 30 de març de 1961 28 de juliol de 1961 30 de març de 1961 31 de juliol de 1961 30 de març de 1961 31 de juliol de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 Ratificació.

4 .2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 169 Croàcia Cuba Dinamarca Djibouti Dominica 14 Egipte El Salvador Equador Eritrea 10 Eslovàquia Espanya Estats Units d’Amèrica Etiòpia Fiji Filipines Finlàndia França Gabon Gàmbia Ghana Grècia Guatemala Guinea Guinea Bissau Guyana Haití Hondures 15 Hongria Illes Marshall Illes Salomó Índia 16 Indonèsia Iran (República Islàmica d’) Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Jamaica Japó Jordània Kazakhstan Kenya Kirguizistan Kuwait Lesotho Letònia Líban Libèria Líbia (Jamahiriya Àrab) 7 Liechtenstein Lituània Luxemburg Madagascar Malàisia Malawi Mali Marroc Maurici Mèxic Micronèsia (Estats Federats de) Moçambic Moldàvia Mònaco Mongòlia Montenegro Myanmar Nicaragua Níger 5 30 de març de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 27 de juliol de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 26 de juliol de 1961 3 d’abril de 1961 31 de juliol de 1961 30 28 30 30 de de de de març de 1961 juliol de 1961 març de 1961 març de 1961 4 d’abril de 1961 26 de juliol de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 14 de juliol de 1961 28 de juliol de 1961 30 de març de 1961 24 de juliol de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 26 de juliol de 1993 d 30 d’agost de 1962 a 15 de setembre de 1964 22 de febrer del 2001 a 24 de setembre de 1993 a 20 de juliol de 1966 26 de febrer de 1998 14 de gener de 1964 a 30 de gener del 2002 a 28 de maig de 1993 d 1 de març de 1966 25 de maig de 1967 a 29 d’abril de 1965 a 1 de novembre de 1971 d 2 d’octubre de1967 6 de juliol de 1965 19 de febrer de 1969 a 29 de febrer de 1968 a 23 d’abril de 1996 a 15 de gener de 1964 6 de juny de 1972 a 1 de desembre de 1967 7 d’octubre de 1968 a 27 d’octubre de 1995 a 15 de juliol del 2002 a 29 de gener de 1973 16 d’abril de 1973 a 24 d’abril de 1964 9 d’agost de 1991 a 17 de març de 1982 d 13 de desembre de 1964 3 de setembre de 1976 30 d’agost de 1972 29 d’agost de 1962 16 de desembre de 1980 a 18 de desembre de 1974 a 23 de novembre de 1962 a 14 d’abril de 1975 29 d’abril de 1964 a 13 de juliol de 1964 15 de novembre de 1962 29 d’abril de 1997 a 13 novembre de 1964 a 7 d’octubre de 1994 a 16 d’abril de 1962 a 4 de novembre de 1974 d 16 de juliol de 1993 a 23 d’abril de 1965 13 d’abril de 1987 27 de setembre de 1978 a 31 d’octubre de 1979 28 de febrer de 1994 a 27 d’octubre de 1972 20 de juny de 1974 11 de juliol de 1967 a 8 de juny de 1965 a 15 de desembre de 1964 a 4 de desembre de 1961 a 18 de juliol de 1969 d 18 d’abril de 1967 29 d’abril de 1991 a 8 de juny de 1998 a 15 de febrer de 1995 a 14 d’agost de 1969 a 6 de maig de 1991 a 23 d’octubre del 2006 d 29 de juliol de 1963 21 de juny de 1973 18 d’abril de 1963 a .any 21 .1.Núm.21.

any 21 .170 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.2009 Nigèria Noruega Nova Zelanda Oman 8 Països Baixos Pakistan Panamà 17 Papua Nova Guinea Paraguai Perú9 Polònia 2 Portugal 19 Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord República de Corea República de Moldàvia República Democràtica del Congo República Democràtica Popular de Laos República Dominicana República Popular Democràtica de Corea 10 República Txeca 18 Romania Rússia. 4 . Federació de Saint Christopher i Nevis Saint Lucia Saint Vincent i les Grenadines San Marino Santa Seu São Tomé i Príncipe Senegal 5 Sèrbia Seychelles Singapur Síria (República Àrab de) Somàlia Sri Lanka Sud-àfrica Sudan Suècia Suïssa Surinam Tailàndia Togo Tonga Trinitat i Tobago Tunísia Turkmenistan Turquia Txad Ucraïna Uganda Uruguai Veneçuela (República Bolivariana de) Xile Xipre Zàmbia Zimbabwe 30 de març de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 31 de juliol de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 30 30 31 30 30 30 de de de de de de març de 1961 març de 1961 juliol de 1961 març de 1961 març de 1961 març de 1961 28 d’abril de 1961 31 de juliol de 1961 30 de març de 1961 3 d’abril de 1961 20 d’abril de 1961 24 de juliol de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 31 de juliol de 1961 30 de març de 1961 30 de març de 1961 6 de juny de 1969 1 de setembre de 1967 26 de març de 1963 24 de juliol de 1987 a 16 de juliol de 1965 9 de juliol de 1965 4 de desembre de 1963 28 d’octubre de 1980 d 3 de febrer de 1972 22 de juliol de 1964 16 de març de 1966 30 de desembre de 1971 2 de setembre de 1964 13 de febrer de 1962 15 de febrer de 1995 a 19 de novembre de 1973 22 de juny de 1973 a 26 de setembre de 1972 a 19 de març del 2007 a 30 de desembre de 1993 d 14 de gener de 1974 a 20 de febrer de 1964 9 de maig de 1994 a 5 de juliol de 1991 d 3 de desembre del 2001 d 10 d’octubre del 2000 a 1 de setembre de 1970 20 de juny de 1996 a 24 de gener de 1964 a 12 de març del 2001 d 27 de febrer de 1992 a 15 de març de 1973 a 22 d’agost de 1962 a 9 de juny de 1988 a 11 de juliol de 1963 a 16 de novembre de 1971 a 24 d’abril de 1974 a 18 de desembre de 1964 23 de gener de 1970 29 de març de 1990 d 31 d’octubre de 1961 6 de maig de 1963 a 5 de setembre de 1973 d 22 de juny de 1964 a 8 de setembre de 1964 21 de febrer de 1996 a 23 de maig de 1967 a 29 de gener de 1963 15 d’abril de 1964 15 d’abril de 1988 a 31 d’octubre de 1975 a 14 de febrer de 1969 7 de febrer de 1968 30 de gener de 1969 a 12 d’agost de 1965 a 1 de desembre de 1998 d .1.21.

que estableixen la submissió obligatòria de qualsevol controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia. dels apartats 1 i 2 de l’article 14 i de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 31 té un caràcter discriminatori perquè exclou la participació d’un cert nombre d’estats. la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats a les lletres a i d per a les finalitats que s’hi especifiquen. La Convenció única tracta de qüestions que interessen a tots els estats i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països en la lluita contra un flagell social: l’abús dels estupefaents. la Convenció ha d’estar oberta a tots els països.1. de la resina de cànnabis. els apartats 1 i 2 de l’article 14 i la lletra b de l’apartat 1 de l’article 31. d) L’ús del cànnabis. en virtut del qual a certs estats se’ls priva de la possibilitat d’esdevenir part d’aquesta Convenció. de la resina de cànnabis. b) L’ús de l’opi per fumar. l’objecte de la qual és de concertar els esforços de totes les parts amb vista a regular les qüestions que afecten els interessos de tots els països en aquest àmbit.” Hongria . França “El Govern de la República Francesa declara que s’adhereix reservant-se la possibilitat establerta a l’apartat 2 in fine de l’article 44 de mantenir en vigor l’article 9 del Conveni per a la repressió del tràfic il·lícit de drogues nocives signat a Ginebra el 26 de juny de 1936. Bielorússia El Govern de la República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l’article 12. la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats a les lletres a. d’extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques. l’apartat 2 de l’article 13. dels apartats 1 i 2 de l’article 14 i de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 31 de la Convenció única sobre estupefaents pel que fa als estats privats de la possibilitat d’esdevenir part de la Convenció única en virtut del procediment establert a l’article 40 d’aquesta Convenció. La República Popular Hongaresa considera necessari declarar que les disposicions de l’article 40 de la Convenció única sobre estupefaents. d i e de l’apartat 1 de l’article 49 de la Convenció i en virtut de les quals el Govern indi pot reservar-se el dret d’autoritzar temporalment en un dels seus territoris: a) L’ús de l’opi amb finalitats quasi mèdiques. Argentina Reserva a l’apartat 2 de l’article 48: La República Argentina no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia. Àustria “La República d’Àustria interpreta l’apartat 1 de l’article 36 com segueix: l’obligació per a la part que conté aquesta disposició pot ser també [executada mitjançant reglaments] administratius que prevegin una sanció adequada pels delictes que s’hi enumeren. La República Socialista Soviètica de Bielorússia considera necessari assenyalar el caràcter discriminatori de l’apartat 1 de l’article 40 de la Convenció única sobre estupefaents. d i e de l’apartat 1 de l’article 49 de la Convenció i en virtut de les quals el Govern de Bangladesh es pot reservar el dret d’autoritzar temporalment en el seu territori: a) L’ús del cànnabis. amb aquest. aquests textos són incompatibles amb el caràcter de la Convenció. de l’apartat 2 de l’article 13. Índia Reserves: Amb les reserves esmentades a les lletres a. De conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats. de l’apartat 2 de l’article 13. d’extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques. b i d per a les finalitats que s’hi especifiquen. que prohibeixen a certs estats d’esdevenir part de la Convenció no són conformes amb el principi de la igualtat sobirana dels estats i impedeixen que la Convenció sigui. e) La producció. aplicada universalment. La República Algeriana Democràtica i Popular no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 48.21.. Per aquest motiu. el Govern de la República Popular d’Hongria no es considera obligat pels apartats 2 i 3 de l’article 12. . Sens dubte. de l’adhesió o de la successió. a propòsit de qüestions relatives a aquesta Convenció. b.. e) La producció. dels apartats 2 i 3 de l’article 12.” Aràbia Saudita L’adhesió del Govern d’Aràbia Saudita a la Convenció única sobre estupefaents no s’ha d’interpretar en el sentit que implica el reconeixement del pretès estat d’Israel ni que impliqui que el Govern d’Aràbia Saudita té la intenció d’establir relacions de cap tipus. 4 .Núm. Bulgària Declaració: La República Popular de Bulgària considera que ha d’assenyalar que la redacció de l’apartat 1 de l’article 40.” Bangladesh Amb les reserves esmentades a les lletres a. cap estat no té el dret d’apartar a altres països de la participació en un conveni d’aquest tipus.) Algèria “La República Algeriana Democràtica i Popular no aprova la redacció actual de l’article 42 que pot impedir l’aplicació de la Convenció als territoris denominats “no metropolitans”. La República Algeriana Democràtica i Popular declara que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia caldrà en cada cas l’acord de totes les parts concernides. la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats a les lletres a i d per a les finalitats que s’hi especifiquen. d) La producció.any 21 .2) Pel que fa als països privats de la possibilitat d’esdevenir part de la Convenció en virtut de les disposicions de l’article 40 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961. com seria desitjable. la data de recepció és la de la ratificació.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 171 Declaracions i reserves (En absència d’indicació que precedeixi el text.

Indonèsia Reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: 1). 2). que estableix la submissió d’una controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia. en no reconèixer les autoritats de la Xina nacionalista com el Govern legítim de la Xina. no són conformes amb la Carta de l’Organització de les Nacions Unides i els documents adoptats per l’ONU sobre l’atorgament de la independència als països i els pobles colonials.2009 Declaració: El Govern indi. als quals es refereixen les disposicions de l’article 42 i de l’apartat 1 de l’article 46 de la Convenció.any 21 . de la resina de cànnabis. iii) La producció. la Convenció ha d’estar oberta a tots els estats. Països Baixos “Tenint en compte la igualtat que existeix des del punt de vista del dret públic entre els Països Baixos. al colonialisme.1. no pot considerar la signatura de la Convenció esmentada per un representant de la Xina nacionalista com a una signatura vàlida en nom de la Xina. Polònia El Govern de la República Popular de Polònia no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l’article 12... cap estat té dret de privar a un altre estat.” Declaracions: “a) El Consell d’Estat de la República Socialista de Romania considera que el manteniment de la situació de dependència de certs territoris. l’apartat 2 de l’article 13. en conseqüència. el Govern indonesi no es considera obligat per les disposicions d’aquest apartat que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l’apartat 1. els apartats 1 i 2 de l’article 14 i la lletra b de l’apartat 1 de l’article 31. 4 . sense demora. Per aquest motiu. 2) De produir i fabricar opi a aquest efecte. l’apartat 2 de l’article 13.. amb la finalitat de posar fi. El Govern indonesi considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la decisió de la Cort Internacional de Justícia caldrà obtenir en cada cas l’acord de totes les parts en la controvèrsia. En l’opinió del Govern de la República Popular de Polònia. no és admissible imposar les obligacions enunciades en les disposicions esmentades a estats que. de la possibilitat de participar en un conveni d’aquest tipus. el terme “no metropolitans” esmentat a l’article 42 d’aquesta Convenció perd el seu sentit inicial respecte del Surinam i les Antilles neerlandeses i. sigui quin sigui. 3) De presentar la llista de fumadors d’opi de l’estat shan quan el Govern d’aquest estat hagi acabat de fer aquesta llista. el Surinam i les Antilles neerlandeses. Romania Reserves: “a).. ii) L’ús del cànnabis. La República Popular de Polònia considera apropiat assenyalar el caràcter discriminatori de l’apartat 1 de l’article 40 de la Convenció única sobre estupefaents (1961). b) La República Socialista de Romania no es considera obligada per les disposicions contingudes en els apartats 2 i 3 de l’article 12.” Myanmar Reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: S’entén que l’estat shan està autoritzat a reservar-se el dret: 1) De permetre als toxicòmans de l’estat shan de fumar opi durant un període transitori de vint anys a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Convenció. Papua Nova Guinea De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 50. incloent-hi la Declaració relativa als principis de dret internacional pel que fa a les relacions d’amistat i cooperació entre els estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.” “b) El Consell d’Estat de la República Socialista de Romania considera que les disposicions de l’article 40 de la Convenció no són conformes amb el principi segons el qual els tractats internacionals multilaterals. adoptats per unanimitat per la resolució de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides 2625 (XXV) de 1970. que proclama solemnement l’obligació dels estats d’afavorir la realització del principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret d’autodeterminació. signat a Ginebra el 26 de juny de 1936. els apartats 1 i 2 de l’article 14 i de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 31 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 respecte dels estats privats de la possibilitat d’esdevenir part d’aquesta Convenció. poden estar privats de la possibilitat d’adherir-s’hi. el Govern de Papua Nova Guinea emet una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 48. 3) Respecte de l’apartat 2 de l’article 48. sobre la base del qual a certs estats se’ls priva de la possibilitat d’esdevenir part d’aquesta Convenció.172 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. en la mesura que aquestes disposicions es refereixen als estats que no són part de la Convenció única. l’objecte i la finalitat dels quals són d’interès de la comunitat inter- . Pakistan El Govern de la República Islàmica del Pakistan autoritzar temporalment en un dels seus territoris: i) L’ús de l’opi amb finalitats quasi mèdiques.. en virtut d’altres disposicions de la mateixa Convenció. la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats als punts i) i ii) anteriors. d’extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques. es considerarà que significa “no europeus”. i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països per lluitar contra un perill social: l’abús dels estupefaents. En virtut del principi de la igualtat sobirana dels estats. Liechtenstein “El Principat de Liechtenstein manté en vigor l’article 9 del Conveni per a la repressió del tràfic il·lícit de drogues nocives. el 31 de desembre de 1963.. La Convenció única tracta de qüestions que interessen a tots els estats.21.

en virtut del qual a certs estats se’ls priva de la possibilitat d’esdevenir part d’aquesta Convenció. Per aquest motiu. 4 . la Convenció ha d’estar oberta a tots els països. l’apartat 2 de l’article 13.” Rússia. Sud-àfrica En virtut de la reserva a l’article 48 de la Convenció prevista a l’apartat 2 de l’article 50. de l’apartat 2 de l’article 13. i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països en la lluita contra un flagell social: l’abús dels estupefaents. cap estat no té dret a apartar altres països de la participació en un conveni d’aquest tipus.any 21 . han d’estar oberts a la participació de tots els estats. De conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats. Suïssa “Suïssa manté en vigor l’article 9 del Conveni per a la repressió del tràfic il·lícit de drogues nocives.21. Per aquest motiu la Convenció ha d’estar oberta a tots els països. La Convenció única tracta qüestions que interessen a tots els estats i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països en la lluita contra un flagell social: l’abús dels estupefaents.Núm.1. cap estat té dret a apartar altres països de la participació en un conveni d’aquest tipus. Federació de El Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l’article 12. Sri Lanka El Govern singalès ha notificat al secretari general que respecte de l’article 17 de la Convenció. en virtut del qual a certs estats se’ls priva de la possibilitat d’esdevenir part d’aquesta Convenció.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 173 nacional en un conjunt. La República Socialista Soviètica d’Ucraïna considera necessari assenyalar el caràcter discriminatori de l’apartat 1 de l’article 40 de la Convenció única sobre estupefaents. De conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats.” Ucraïna El Govern de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l’article 12. els apartats 1 i 2 de l’article 14 i de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 31 de la Convenció única sobre estupefaents pel que fa als estats privats de la possibilitat d’esdevenir part de la Convenció única en virtut del procediment establert a l’article 40 d’aquesta Convenció. La Convenció única tracta qüestions que interessen tots els estats. signat a Ginebra el 26 de juny de 1936. l’administració existent es mantindrà per tal d’assegurar l’aplicació de les disposicions de la Convenció i que no es crearà una “administració especial” a aquest efecte. El Govern singalès ha afegit que aquesta declaració no ha de ser considerada com una reserva. . La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques considera necessari assenyalar el caràcter discriminatori de l’apartat 1 de l’article 40 de la Convenció única sobre estupefaents. dels apartats 1 i 2 de l’article 14 i de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 31 de la Convenció única sobre estupefaents pel que fa als estats privats de la possibilitat d’esdevenir part de la Convenció única en virtut del procediment establert a l’article 40 d’aquesta Convenció.

174

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Aplicació territorial
Participant Austràlia Data de recepció de la notificació 1 de desembre de 1967 Territori Les illes Ashmore i Cartier, el Territori Australià de l’Antàrtida, tots els territoris d’ultramar d’Austràlia, l’illa Christmas, les illes Cocos (Keeling), l’illa Norfolk, el territori de l’illa Heard i de les illes McDonald, el territori de Nauru, el territori de Nova Guinea i de Papua Tots els territoris que els Estats Units representen a nivell internacional El conjunt del territori de la República Francesa Sikkim Les illes Cook, Niue i les illes Tokelau Les Antilles Neerlandeses i Surinam Antigua, Bahames, Bassoutoland, Protectorat del Betchouanaland, Bermudes, Guyana Britànica, Hondures Britànica, illes Verges Britàniques, Brunei, illes Caiman, Dominica, illes Falkland, Grenada, Hong Kong, Maurici, Montserrat, Seychelles, illes Salomó, Rodhèsia del Sud, Saint Christopher-Nevis-Anguilla, Santa Helena, Saint Lucia, Saint-Vincent, Swazilàndia, Tonga i les illes Turks i Caicos Colònia d’Aden i Protectorat d’Aràbia del Sud Barbados Illes Anglonormandes/illes de la Mànega i l’illa de Man

Estats Units d’Amèrica França Índia Nova Zelanda Països Baixos Regne Unit

25 de maig de 1967 19 13 26 16 26 de de de de de febrer de 1969 desembre de 1964 març de 1963 juliol de 1965 gener de 1965

27 de maig de 1965 3 de maig de 1966 24 de juny de 1977

Notes 1. Signatura i ratificació en nom de la República de Xina els dies 30 de març de 1961 i 12 de maig de 1969, respectivament. 2. El 27 d’abril de 1999, el Govern portuguès va informar el secretari general que la Convenció s’aplicaria a Macau. Posteriorment, els dies 19 i 21 d’octubre de 1999, el secretari general va rebre dels governs xinès i portuguès comunicacions respecte de l’estatut de Macau. En reprendre l’exercici de la seva cosobirania sobre Macau, el Govern xinès va notificar al secretari general que la Convenció s’aplicaria també a la Regió Administrativa Especial de Macau. A més, el Govern de la República Popular de la Xina vol també fer la declaració següent: El Govern de la República Popular de la Xina formula reserves respecte de l’apartat 2 de l’article 48 de la Convenció. Tenint en compte aquesta reserva, el Govern de la República Popular de la Xina assumirà les responsabilitats lligades als drets i les obligacions que incumbeixin en el pla internacional a tot estat part de la Convenció.

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

175

3. El Govern de la República del Vietnam es va adherir a la Convenció el 14 de setembre de 1970. En una comunicació rebuda pel secretari general el 23 de novembre de 1970, el Ministeri d’Afers Estrangers d’Albània va indicar que el Govern albanès considerava que l’adhesió en qüestió no tenia cap valor jurídic, ja que l’únic representant del poble de Vietnam del Sud qualificat per parlar en el seu nom i prendre compromisos internacionals, era el Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud. Una comunicació en termes semblants es va rebre l’11 de gener de 1971 del representant per manent de la República Popular de Mongòlia a l’Organització de les Nacions Unides. 4. La República Democràtica Alemanya es va adherir a la Convenció el 2 de desembre de 1975 amb reserves i declaracions. A més el secretari general va rebre el 15 de març de 1976, la comunicació següent del Govern de la República Democràtica Alemanya: En el moment de la seva adhesió a la Convenció única sobre estupefaents, el 30 de març de 1961, la República Democràtica Alemanya s’havia fonamentat exclusivament en les disposicions de l’article 40 que definien les condicions d’adhesió a aquesta Convenció. No té la intenció d’adherir-se a la Convenció en la seva versió modificada pel Protocol del 25 de març de 1972. Més tard, i en ocasió de la seva adhesió al Protocol de 1972, el Govern de la República Democràtica Alemanya va declarar que aquesta comunicació havia estat retirada. 5. L’ex-Iugoslàvia va signar i ratificar la Convenció els dies 30 de març de 1961 i 27 d’agost de 1963, respectivament. 6. El 12 d’abril de 1994, el secretari general va rebre del Govern grec la comunicació següent: L’adhesió de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia a la Convenció única sobre estupefaents de 1961 no implica el seu reconeixement per part de la República hel·lènica.

7. Mitjançant una comunicació que va fer arribar al secretari general l’11 de març de 1980, el Principat de Liechtenstein va confirmar que “la seva intenció no era esdevenir part de la Convenció tal com havia estat modificada pel Protocol del 23 de març de 1972.” 8. Respecte del Regne a Europa, Surinam i les Antilles Neerlandeses. 9. En el seu instrument de ratificació el Govern peruà va retirar la reserva que havia estat feta en el seu nom en el moment de la signatura de la Convenció, el 30 de març de 1961. 10. Txecoslovàquia va signar i ratificar la Convenció els dies 31 de juliol de 1961 i 20 de març de 1964, respectivament, amb reserves. 11. En una comunicació rebuda pel secretari general el 23 de maig de 1972, el representant permanent d’Israel a l’Organització de les Nacions Unides va fer la declaració següent sobre la carta esmentada més amunt: El Govern israelià ha remarcat el caràcter polític de la reserva feta en aquesta ocasió pel Govern d’Aràbia Saudita. El Govern israelià opina que la Convenció en qüestió no és el lloc indicat per fer declaracions polítiques d’aquest tipus. A més, aquesta declaració del Govern d’Aràbia Saudita no pot modificar de cap manera les obligacions d’Aràbia Saudita en virtut del dret internacional en general o dels tractats particulars. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern israelià adoptarà respecte del Govern d’Aràbia Saudita una actitud de completa reciprocitat. 12. En una comunicació rebuda pel secretari general el 24 d’octubre de 1979, el Govern argentí va declarar que retirava la reserva relativa a l’article 49 de la Convenció. 13. Mitjançant una notificació rebuda el 6 de maig de 1994, el Govern búlgar va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de la ratificació respecte de l’apartat 2 de l’article 48. 14. Mitjançant una notificació rebuda el 18 de gener de 1980, el Govern egipci va informar el secretari general que havia decidit de retirar la reserva re-

lativa a Israel. La notificació indica el 25 de gener de 1980 com a data de presa d’efecte de la retirada. 15. Mitjançant una comunicació rebuda el 8 de desembre de 1989, el Govern hongarès va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva relativa a l’apartat 2 de l’article 48 formulada en el moment de la ratificació. 16. En el seu instrument de ratificació, el Govern indonesi va retirar les declaracions que havia formulat en el moment de la signatura sobre la seva intenció de formular reserves respecte de l’apartat 1 de l’article 40 i de l’article 42 de la Convenció. 17. Atès que la reserva en qüestió no ha estat formulada per Austràlia quan ha estès l’aplicació de la Convenció a Papua i a Nova Guinea, aquesta prendrà efecte, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 dels articles 41 i 50 de la Convenció, el dia en què hagués pres efecte si hagués estat formulada en el moment de l’adhesió, és a dir, el trentè dia després del dipòsit de la notificació de successió pel Govern de Papua Nova Guinea, és a dir el 27 de novembre de 1980. 18. Mitjançant una comunicació rebuda el 19 de setembre del 2007, el Govern romanès va notificar al secretari general la decisió de retirar la reserva relativa a l’apartat 2 de l’article 48 formulada en el moment de l’adhesió. 19. El 3 d’octubre de 1983, el secretari general va rebre del Govern argentí, l’objecció següent: [El Govern argentí] emet una objecció formal respecte de la declaració d’aplicació territorial feta pel Regne Unit a propòsit de les illes Malvines i les seves dependències, que ocupa il·legalment i a les quals anomena “illes Falkland”. La República Argentina rebutja i considera nul·la i sense validesa [aquesta declaració] d’aplicació territorial. Amb referència a l’objecció esmentada, el secretari general va rebre el 28 de febrer de 1985 del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord la declaració següent: “El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord no té cap

176

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

dubte del seu dret d’estendre, mitjançant notificació adreçada al dipositari segons les disposicions de la Convenció esmentada, l’aplicació d’aquesta Convenció a les illes Falkland o a les seves dependències, segons escaigui. Per aquesta raó, el Govern del Regne Unit no pot considerar que la comunicació d’Argentina tingui cap efecte legal.” Situació del Protocol d’esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, fet a Ginebra el 25 de març de 1972 Entrada en vigor: 8 d’agost de 1975, de conformitat amb l’article 18 Situació el 7 d’agost del 2008: signataris: 54, parts: 124
Participant
3 1,2

Alemanya Algèria Angola Antiga República Iugoslava de Macedònia Antigua i Barbuda Argentina Austràlia Àustria Bahames Bangladesh Barbados Bèlgica Benín Bielorússia Botswana Brasil Brunei Darussalam Bulgària Cambotja Camerun Canadà Colòmbia Costa d’Ivori Costa Rica 4 Croàcia Cuba Dinamarca Djibouti Dominica 10 Egipte Equador Eritrea 9 Eslovàquia Espanya Estats Units d’Amèrica Etiòpia Fiji Filipines Finlàndia 5 França Gabon Ghana Grècia Guatemala

Signatura 25 de març de 1972

25 de març de 1972 22 de novembre de 1972

25 de març de 1972

25 de març de 1972 25 de març de 1972

Ratificació, adhesió (a), successió (d) 20 de febrer de 1975 26 de febrer del 2003 a 26 d’octubre del 2005 a 13 d’octubre de 1993 a 5 d’abril de 1993 a 16 de novembre de 1973 22 de novembre de 1972 1 de febrer de 1978 a 23 de novembre de 1976 a 9 de maig de 1980 a 21 de juny de 1976 a 13 de juny de 1984 6 de novembre de 1973 a 13 de setembre del 2001 a 27 de desembre de 1984 a 16 de maig de 1973 25 de novembre de 1987 a 18 de juliol de 1996 a 30 de maig de 1974 a 5 d’agost de 1976 a 3 de març de 1975 a 28 de febrer de 1973 14 de febrer de 1973 26 de juliol de 1993 d 14 de desembre de 1989 a 18 d’abril de 1975 22 de febrer del 2001 a 24 de setembre de 1993 a 14 de gener de 1974 25 de juliol de 1973 30 de gener del 2002 a 28 de maig de 1993 d 4 de gener de 1977 1 de novembre de 1972 11 d’octubre de 1994 a 21 de novembre de 1973 a 7 de juny de1974 12 de gener de 1973 4 de setembre de 1975 12 de juliol de 1985 9 de desembre de 1975

25 de març de 1972 25 de març de 1972 25 de març de 1972 25 de març de 1972 25 de març de 1972 25 de març de 1972 25 de març de 1972 25 16 25 25 25 25 25 de de de de de de de març de 1972 maig de 1972 març de 1972 març de 1972 març de 1972 març de 1972 març de 1972

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

177

Guinea Bissau Haití 25 de març de 1972 Hondures Hongria 11 Índia Indonèsia 25 de març de 1972 Iran (República Islàmica d’) 25 de març de 1972 12 Iraq Irlanda Islàndia 12 Israel 27 de març de 1972 Itàlia 25 de març de 1972 Jamaica Japó 15 de desembre de 1972 Jordània 25 de març de 1972 Kazakhstan Kenya 12 Kuwait Lesotho Letònia Líban 25 de març de 1972 Libèria 25 de març de 1972 Líbia (Jamahiriya Àrab) Liechtenstein 25 de març de 1972 Luxemburg 25 de març de 1972 Madagascar 25 de març de 1972 Malàisia Malawi Mali Marroc 28 de desembre de 1972 Maurici Mèxic Moldàvia Mònaco 25 de març de 1972 Mongòlia Montenegro Myanmar Nicaragua 25 de març de 1972 Níger 28 de novembre de 1972 Noruega 25 de març de 1972 6 Nova Zelanda 15 de desembre de 1972 8 Països Baixos Pakistan 29 de desembre de 1972 Panamà 18 de maig de 1972 Papua Nova Guinea 7 Paragua 18 d’octubre de 1972 Perú 25 de març de 1972 Polònia 2 Portugal Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del 25 de març de 1972 13 Nord República de Corea 29 de desembre de 1972 República de Moldàvia República Democràtica del Congo República Dominicana 9 República Txeca Romania Rússia (Federació de) Saint Christopher i Nevis Saint Vincent i les Grenadines San Marino Santa Seu 25 de març de 1972 Senegal 16 d’agost de 1972 4 Sèrbia Seychelles Singapur Síria (República Àrab de) Sri Lanka Sud-àfrica 25 de març de 1972

27 d’octubre de 1995 a 29 de gener de 1973 8 d’agost de 1979 a 12 de novembre de 1987 a 14 de desembre de 1978 a 3 de setembre de 1976 18 de desembre del 2001 25 de setembre de 1978 a 16 de desembre de 1980 a 18 de desembre de 1974 a 1 de febrer de 1974 14 d’abril de 1975 6 d’octubre de 1989 a 27 de setembre de 1973 28 de febrer de 1973 29 d’abril de 1997 a 9 de febrer de 1973 a 7 de novembre de 1973 a 4 de novembre de 1974 a 16 de juliol de 1993 a 5 de març de 1997 27 de setembre de 1978 a 24 de novembre de 1999 13 d’octubre de 1976 20 de juny de 1974 20 d’abril de 1978 a 4 d’octubre de 1973 a 31 d’octubre de 1995 a 19 de març del 2002 12 de desembre de 1994 a 27 d’abril de 1977 a 15 de febrer de 1995 a 30 de desembre de 1975 6 de maig de 1991 a 23 d’octubre del 2006 d 22 d’agost del 2003 a 15 de febrer del 2005 28 de desembre de 1973 12 de novembre de 1973 7 de juny de 1990 29 de maig de 1987 a 2 de juliol de 1999 19 d’octubre de 1972 28 d’octubre de 1980 a 20 de juny de 1973 12 de setembre de 1977 9 de juny de 1993 a 20 d’abril de 1979 a 20 de juny de 1978 25 de gener de 1973 15 de febrer de 1995 a 15 de juliol de 1976 a 21 de setembre de 1993 a 30 de desembre de 1993 d 14 de gener de 1974 a 3 de juny de 1996 a 9 de maig de 1994 a 3 de desembre del 2001 d 10 d’octubre del 2000 a 7 de gener de 1976 25 de març de 1974 12 de març del 2001 d 27 de febrer de 1992 a 9 de juliol de 1975 a 1 de febrer de 1974 a 29 de juny de 1981 a 16 de desembre de 1975

178

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Sudan Suècia Suïssa Surinam Tailàndia Togo Tonga Trinitat i Tobago Tunísia Turquia Ucraïna Uganda Uruguai Veneçuela (República Bolivariana de) Xile Xipre Zàmbia

25 de març de 1972

25 de març de 1972 22 de desembre de 1972 25 de març de 1972

25 de març de 1972 25 de març de 1972 25 de març de 1972

5 de juliol de 1994 a 5 de desembre de 1972 22 d’abril de 1996 a 29 de març de 1990 a 9 de gener de 1975 a 10 de novembre de 1976 5 de setembre de 1973 a 23 de juliol de 1979 a 29 de juny de 1976 20 de juliol del 2001 27 de setembre del 2001 a 15 d’abril de 1988 a 31 d’octubre de 1975 a 4 de desembre de 1985 19 de desembre de 1975 30 de novembre de 1973 13 de maig de 1998 a

Declaracions i reserves (En absència d’indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) Algèria Declaració: “L’adhesió de la República Algeriana Democràtica i Popular a aquest Protocol no significa en cap cas el reconeixement d’Israel. Aquesta adhesió no pot ser interpretada com donant lloc a l’establiment de relacions de qualsevol tipus amb Israel.” Bèlgica Amb reserves respecte dels articles següents: “1. L’article 5 d’esmena de l’apartat 5 de l’article 12 de la Convenció única [sobre estupefaents de 1961]; 2. L’article 9 d’esmena dels apartats 1, 2 i 5 de l’article 19 de la Convenció única [sobre estupefaents de 1961].” Brasil Brasil fa ús d’aquesta oportunitat per renovar la declaració feta oportunament durant la sessió plenària de la Conferència de negociació del Protocol que va tenir lloc a Ginebra del 6 al 24 de març de 1972, segons la qual les esmenes de l’article 36 de la Convenció no obliguen a extradir els nacionals als estats on la legislació prohibeix l’extradició de nacionals.

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

179

D’acord amb les disposicions de l’article 21 del Protocol, Brasil desitja precisar que no accepta l’esmena introduïda per l’article 1 del Protocol de l’apartat 4 de l’article 2 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961. Canadà Amb una reserva als punts i, ii i iii de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 14 d’esmena de la Convenció única. Cuba L’adhesió de la República de Cuba al Protocol d’esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, conclosa al 1972, no pot ser interpretada com el reconeixement o l’acceptació pel Govern cubà del Govern racista de Sud-àfrica, que no representa el poble sud-africà i al qual l’ús sistemàtic de la política discriminatòria de l’apartheid li ha valgut l’expulsió d’organismes internacionals, la condemna de l’Organització de les Nacions Unides i el rebuig a nivell mundial. L’adhesió de la República de Cuba al Protocol d’esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, conclòs al 1972, no pot se interpretada com el reconeixement o l’acceptació pel Govern cubà del Govern de la República de Corea, al qual no considera com el legítim representant dels interessos del poble coreà. Pel que fa a les disposicions del punt II de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 14, el Govern de la República de Cuba declara que, de conformitat amb el seu ordenament jurídic, la seva legislació i política nacionals, l’extradició queda subordina exclusivament a l’existència de tractats bilaterals. Grècia Amb una reserva a l’apartat 4 de l’article 1 d’esmena de l’article 2 de la Convenció única. Índia El Govern indi es reserva la seva posició pel que fa al articles 5, 6, 9, 11 i 14 del Protocol esmentat i no es considera vinculat per les disposicions d’aquests articles. Iraq Aquesta adhesió no implica tanmateix el reconeixement en cap cas d’Israel o

l’establiment de qualsevol tipus de relacions amb ell. Israel En el moment de la signatura: ... El Govern d’Israel no procedirà a la ratificació del Protocol fins que no tingui la certesa que tots els estats veïns que tenen la intenció d’esdevenir part ho facin sense reserva ni declaració, i que la reserva o declaració preteses sobre Israel i formulada per un dels veïns d’Israel sobre la seva participació a la Convenció única de 1961, esmentada a la sessió del 18 de març de 1972 de la Segona Comissió sigui retirada. En el moment de la ratificació: El Govern de l’estat d’Israel, de conformitat amb els poders que li atorga la llei, ha decidit ratificar el Protocol mantenint el seu dret respecte de qualsevol altra part d’adoptar una actitud de completa reciprocitat. Kuwait El Govern kuwaitià considera que la seva adhesió al Protocol no implica el reconeixement d’Israel i no l’obliga a aplicar les disposicions del Protocol esmentat respecte d’aquest país. Mèxic Tenint en compte la disposició de l’article 2 amb el títol “Reserves” del Protocol d’esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, signat a Ginebra el 25 de març de 1972, el Govern mexicà, amb l’adhesió a aquest instrument internacional, formula una reserva expressa pel que fa a l’aplicació dels articles 5 (esmena de l’apartat 5 de l’article 12 de la Convenció única), 6 (esmena dels apartats 1 i 2 de l’article 14 de la Convenció única) i 11 (nou article 21 bis “Limitació de la producció d’opi”). En conseqüència, pel que fa als articles respecte dels quals ha emès una reserva, els textos de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 en la seva redacció original són els vinculants per a Mèxic. Montenegro Confirmada en el moment de la successió: Reserva: “Amb [la] reserva [que els] article 9 i 11 del Protocol [...] no s’apliquen al territori

de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia.” Myanmar Reserva: El Govern de la Unió de Myanmar formula una reserva respecte de l’article 6, relatiu al dret de la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (JIFE). El Govern formula a més una reserva respecte de l’apartat 2 b) de l’article 14, relatiu a l’extradició, i no es considera vinculat per aquest apartat pel que fa als súbdits nacionals de Myanmar. Panamà Reserva: Amb una reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 26 que figura en el document del 3 de maig de 1972 signat pel ministre d’Afers Estrangers del Panamà. La reserva es llegeix com segueix: ...Amb la reserva expressa que l’esmena aportada per l’article 14 del Protocol esmentat a l’apartat 2 de l’article 26 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961: a) no modifica en cap cas els tractats d’extradició dels quals la República del Panamà és part de manera que pugui estar obligada a extradir els seus propis nacionals; b) n’obliga a la República del Panamà a incloure, en els tractats d’extradició que signi en el futur, cap disposició que l’obligui a extradir els seus propis nacionals; i c) no pugui en cap cas ser interpretat o aplicat de manera que imposi a la República del Panamà l’obligació d’extradir [un dels seus propis nacionals.] Perú [El Govern peruà] emet reserves sobre la part final del paràgraf segon de l’article 5 del Protocol, que modifica l’apartat 5 de l’article 12 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, perquè considera que la facultat d’exercir funcions de control supranacionals acordades a la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (JIFE) és contrària al seu rol d’organisme de coordinació dels sistemes de control nacional.

) Israel 30 de setembre del 2003 En relació a la declaració feta per Algèria en el moment de l’adhesió: El Govern de l’estat d’Israel ha remarcat que l’instrument de ratificació d’Algèria del Protocol de 1972 d’esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 conté una declaració relativa a l’estat d’Israel. de l’adhesió o de la successió. la data de recepció és la de la ratificació... Considera que aquesta declaració. que és explícitament de natura política. l’objecte i la finalitat dels quals són d’interès de la comunitat internacional en conjunt han de ser oberts a la participació de tots els estats.] no s’apliquen al territori de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia.180 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.” Declaració: “El Consell d’Estat de la República Socialista de Romania considera que les disposicions de l’article 17 del Protocol no estan en consonància amb el principi segons el qual els tractats internacionals multilaterals. En conseqüència es manifesta contra la declaració relativa a l’estat d’Israel feta per Algèria en el seu instrument de ratificació del Protocol de 1972 d’esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961. en la mesura en què aquestes reglamentacions es refereixen als estats que no són part de la Convenció única.21.” Sèrbia Confirmada en el moment de la successió: Reserva: “Amb [la] reserva [que els] article 9 i 11 del Protocol [. és incompatible amb els objectes i les finalitats d’aquest Protocol. . 4 .2009 Romania Reserva: “La República Socialista de Romania no es considera vinculada per les reglamentacions previstes a l’article 6.1.” Objeccions (En absència d’indicació que precedeixi el text.any 21 .

amb les reserves següents: “Amb [la] reserva [que els] articles 9 i 11 del Protocol [. . el Govern portuguès va informar el secretari general que el Protocol s’aplicaria a Macau. La República Democràtica Alemanya es va adherir al Protocol el 4 d’octubre de 1988. Posteriorment. Saint Vincent. illes Salomó.” 6. Guernesey. Saint Christopher-Nevis-Anguilla. 2.1.] no s’aplicarien al territori de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia.. 4. Belize.. Amb la declaració que “les disposicions del Protocol s’apliquen al conjunt del territori de la República Francesa (Departaments europeus i d’ultramar i Territoris d’ultramar). L’ex-Iugoslàvia va signar i ratificar el Protocol els dies 25 de març de 1972 i 23 de juny de 1978 respectivament. illes Caiman. illes Verges Britàniques. el Govern xinès va notificar al secretari general que el Protocol s’aplicaria també a la Regió Administrativa Especial de Macau. Montserrat. 4 . 3. Jersey.any 21 .” 5. Hong Kong. En reprendre l’exercici de la seva co-sobirania sobre Macau. Amb la declaració d’aplicació a Niue i Tokelou.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 181 Aplicació territorial Participant Data de recepció de la notificació Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del 20 de juny de 1978 Nord Territori Anguilla. Santa Helena i dependències. illes Turks i Caicos i Tuvalu Notes 1.Núm. illes Falkland i dependències. Bermudes. El 12 de novembre de 1999. Saint Lucia. els dies 9 i 15 de desembre de 1999. el secretari general va rebre dels governs xinès i portuguès comunicacions respecte de l’estatut de Macau. La República del Vietnam va signar el Protocol el 25 de març de 1972. Brunei. Antigua. Gibraltar. Dominica.21. illes Gilbert. illa de Man.

L’11 de maig de 1979. Per al Regne a Europa. Pel que fa al fons de la qüestió. En conseqüència. La notificació indica el 25 de gener de 1980 com a data de presa d’efecte de la retirada. 9. . aq u es t no és e l l l o c d e proclamacions polítiques d’aquest tipus. 4 . mutatis mutandis. el Govern israelià adoptarà respecte del Govern kuwaitià una actitud de completa reciprocitat. el secretari general va rebre del Govern israelià una comunicació idèntica en essència.21. Mitjançant una notificació rebuda el 18 de gener de 1980. l’objecció següent. que a més són en contradicció flagrant amb els principis. 8. Segons l’opinió del Govern isr ae l ià.any 21 . 12. 10. a l’anterior. La República Argentina rebutja i considera com nul·la i sense validesa [aquesta declaració] d’aplicació territorial. b. 11. respecte de la declaració formulada per Iraq en el moment de l’adhesió.2009 7. que ocupa il·legítimament anomenant-les les “illes Falkland”. Txecoslovàquia es va adherir al Protocol el 4 de juny de 1991. les finalitats i els objectius del Protocol. aquesta declaració està desproveïda de tot valor jurídic. el Govern de Kuwait va fer figurar una declaració de caràcter polític relativa a Israel. el Govern egipci va informar el secretari general que havia decidit retirar la reserva relativa a Israel.182 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Mitjançant una comunicació rebuda pel secretari general el 26 de desembr e de 1973. el secretari general va rebre del Govern argentí. [El Govern argentí] formula una objecció formal respecte de [la declaració] d’aplicació territorial feta pel Regne Unit a propòsit de les illes Malvines i les seves dependències. 13. La signatura en nom del Govern del Paraguai va ser feta precedida de la menció “ad referendum” de conformitat amb les instruccions que figuraven als plens poders. En una comunicació rebuda pel secretari general el 18 d’octubre de 1972. El 3 d’octubre de 1983.1. el representant permanent del Paraguai a l’Organització de les Nacions Unides va confirmar que l’expressió “ad referendum” que precedia la seva signatura s’havia d’interpretar com que significava que el Protocol esmentat era subjecte a la ratificació de la República del Paraguai de conformitat amb els procediments establerts per la constitució nacional i al dipòsit de l’instrument de ratificació corresponent segons les modalitats previstes pel Protocol. rebutja categòricament la declaració en qüestió i parteix del principi que manca de validesa pel que fa als drets i les obligacions de qualsevol estat part dels tractats esmentats. les Antilles Neerlandeses i Aruba. el Govern indi va precisar que la reserva feta respecte de l’article 14 del Protocol es refereix només a l’apartat 2. el r epr esentant permanent ad interim d’Israel a l’Organització de les Nacions Unides va fer la declaració següent: A l’instrument d’acceptació del Protocol. El Govern israelià. En una nota rebuda pel secretari general el 14 de desembre de 1978. de l’article 36 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961. La declaració del Govern kuwaitià no pot de cap manera modificar les obligacions que incumbeixen a Kuwait en virtut del dret internacional general.

Núm. de l’adhesió o de la successió al Protocol de 25 de març de 1972 o a la Convenció de 1961 després de l’entrada en vigor del Protocol 20 de febrer de 1975 26 de febrer del 2003 13 de febrer del 2007 a 26 d’octubre del 2005 13 d’octubre de 1993 5 d’abril de 1993 7 de novembre de 1997 a 16 de novembre de 1973 13 de setembre de 1993 a 22 de novembre de 1972 11 de gener de 1999 23 de novembre de 1976 7 de febrer de 1990 a 9 de maig de 1980 21 de juny de 1976 13 de juny de 1984 18 de desembre del 2001 a 6 de novembre de 1973 24 d’agost del 2005 a 13 de setembre del 2001 23 de setembre de 1976 a 1 de setembre de 1993 d 27 16 25 18 de de de de desembre de 1984 maig de 1973 novembre de 1987 juliol de 1996 2 de juny de 1992 a 18 de febrer de 1993 a 7 de juliol del 2005 30 de maig de 1974 5 d’agost de 1976 24 de maig de 1990 a 3 de març de 1975 1 de març del 2000 a 3 de març del 2004 28 de febrer de 1973 14 de febrer de 1973 26 de juliol de 1993 14 de desembre de 1989 18 d’abril de 1975 22 de febrer del 2001 24 de setembre de 1993 14 de gener de 1974 26 de febrer de 1998 25 de juliol de 1973 30 de gener del 2002 28 de maig de 1993 d 6 de juliol de 1992 d 4 de gener de 1977 Participant Albània 1 Alemanya Algèria Andorra Angola Antiga República Iugoslava de Macedònia Antigua i Barbuda Aràbia Saudita Argentina Armènia Austràlia Azerbaitjan Bahames Bahrain Bangladesh Barbados Bèlgica Belize Benín Bhutan Bielorússia Bolívia 2 Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Brunei Darussalam Bulgària Burkina Faso Burundi Cambotja Camerun Canadà Cap Verd Colòmbia Comores Congo Costa d’Ivori Costa Rica 2 Croàcia Cuba Dinamarca Djibouti Dominica Egipte El Salvador Equador Eritrea 4 Eslovàquia 2 Eslovènia Espanya Ratificació. de conformitat amb l’article 18 del Protocol del 25 de març del 1972 Situació el 16 d’agost del 2008: parts: 183 Participació a la Convenció en virtut de la ratificació.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 183 Situació de la Convenció única sobre estupefaents.any 21 . feta a Nova York el 30 de març de 1961.1. 4 .21. esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció Entrada en vigor: 8 d’agost del 1975. successió (d) 14 d’agost del 2001 a . adhesió (a).

184 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 4 .2009 Estats Units d’Amèrica Estònia Etiòpia Fiji Filipines Finlàndia França Gabon Gàmbia Geòrgia Ghana Grècia Grenada Guatemala Guinea Guinea Bissau Guyana Haití Hondures Hongria Iemen Illes Marshall Illes Salomó Índia Indonèsia Iran (República Islàmica d’) Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Jamaica Japó Jordània Kazakhstan Kenya Kirguizistan Kuwait Lesotho Letònia Líban Libèria Líbia (Jamahiriya Àrab) Liechtenstein Lituània Luxemburg Madagascar Malàisia Malawi Maldives Mali Malta Marroc Maurici Mauritània Mèxic Micronèsia (Estats Federats de) Moçambic Moldàvia Mònaco Mongòlia Montenegro Myanmar Namíbia Nepal Nicaragua Níger Nigèria Noruega 1 de novembre de 1972 5 de juliol de 1996 a 11 d’octubre de 1994 21 de novembre de 1973 7 de juny de 1974 12 de gener 1973 4 de setembre de 1975 14 d’octubre de 1981 a 23 d’abril de 1996 27 de març del 2000 a 10 d’abril de 1990 a 12 de juliol de 1985 19 d’agost de 1998 a 9 de desembre de 1975 27 de desembre de 1990 a 27 d’octubre de 1995 15 de juliol del 2002 29 de gener de 1973 8 d’agost de 1979 12 de novembre de 1987 25 de març de 1996 a 9 d’agost de 1991 17 de març de 1982 14 de desembre de 1978 3 de setembre de 1976 18 de desembre del 2001 25 de setembre de 1978 16 de desembre de 1980 18 de desembre de 1974 1 de febrer de 1974 14 d’abril de 1975 6 d’octubre de 1989 27 de setembre de 1973 28 de febrer de 1973 29 d’abril de 1997 9 de febrer de 1973 7 d’octubre de 1994 7 de novembre de 1973 4 de novembre de 1974 16 de juliol de 1993 5 de març de 1997 13 d’abril de 1987 27 de setembre de 1978 24 de novembre de 1999 28 de febrer de 1994 13 d’octubre de 1976 20 de juny de 1974 20 d’abril de 1978 4 d’octubre de 1973 7 de setembre del 2000 a 31 d’octubre de 1995 22 de febrer de 1990 a 19 de març del 2002 12 de desembre de 1994 24 d’octubre de 1989 a 27 d’abril de 1977 29 de maig de 1991 8 de juny de 1998 15 de febrer de 1995 30 de desembre de 1975 6 de maig de 1991 23 d’octubre del 2006 d 22 d’agost del 2003 31 de març de 1998 a 29 de juny de 1987 a 15 de febrer del 2005 28 de desembre de 1973 24 de juny de 1981 a 12 de novembre de 1973 .any 21 .21.1.

any 21 .1.21.Núm. 4 .2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 185 Nova Zelanda 7 de juny de 1990 Oman 24 de juliol de 1987 Països Baixos 29 de maig de 1987 Pakistan 2 de juliol de 1999 Palau Panamà 19 d’octubre de 1972 Papua Nova Guinea 28 d’octubre de 1980 Paraguai 20 de juny de 1973 Perú 12 de setembre de 1977 Polònia 9 de juny de 1993 5 Portugal 20 d’abril de 1979 Qatar Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del 20 de juny de 1978 6 Nord República Centreafricana República de Corea 25 de gener de 1973 República Democràtica del Congo 15 de juliol de 1976 República Dominicana 21 de setembre de 1993 República Popular Democràtica de Corea 19 de març del 2007 4 República Txeca Romania 14 de gener de 1974 Ruanda Rússia.6 Xipre 30 de novembre de 1973 Zàmbia 13 de maig de 1998 Zimbabwe 3 19 d’agost de 1998 a 3 d’octubre de 1986 a 15 d’octubre del 2001 a 30 de desembre de 1993 d 15 de juliol de 1981 a 12 de març del 2001 d 6 de juny de 1994 a 18 d’octubre de 1995 a 26 de març de 1997 a 25 de març de 1999 a 17 de febrer de 1988 a 24 d’agost de 1995 a 4 de novembre de 1997 a 23 d’agost de 1985 a 30 de juliol de 1993 a . Federació de 3 de juny de 1996 Saint Christopher i Nevis 9 de maig de 1994 Saint Lucia 5 de juliol de 1991 Saint Vincent i les Grenadines 3 de desembre del 2001 San Marino 10 d’octubre del 2000 Santa Seu 7 de gener de 1976 São Tomé i Príncipe 20 de juny de 1996 Senegal 25 de març de 1974 2 Sèrbia Seychelles 27 de febrer de 1992 Sierra Leone Singapur 9 de juliol de 1975 Síria (República Àrab de) 1 de febrer de 1974 Somàlia 9 de juny 1988 Sri Lanka 29 de juny de 1981 Sud-àfrica 16 de desembre de 1975 Sudan 5 de juliol de 1994 Suècia 5 de desembre de 1972 Suïssa 22 d’abril de 1996 Surinam 29 de març de 1990 Swazilàndia Tadjikistan Tailàndia 9 de gener de 1975 Tanzània (República Unida de) Togo 10 de novembre de 1976 Tonga 5 de setembre de 1973 Trinitat i Tobago 23 de juliol de 1979 Tunísia 29 de juny de 1976 Turkmenistan 21 de febrer de 1996 Turquia 20 de juliol del 2001 Ucraïna 27 de setembre del 2001 Uganda 15 d’abril de 1988 Unió dels Emirats Àrabs Uruguai 31 d’octubre de 1975 Uzbekistan Veneçuela (República Bolivariana de) 4 de desembre de 1975 Vietnam 7 Xile 19 de desembre de 1975 Xina5.

En virtut de la seva adhesió el 4 d’octubre de 1988 al Protocol de 25 de març de 1972 que esmena la Convenció única. d’extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques. Objeccions (En absència d’indicació que precedeixi el text. En una notificació rebuda el 15 de gener de 1999. la República Democràtica d’Alema ny a va es d evenir p a r t d e l a Convenció en la data esmentada. 3. Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 17 de desembre de 1998 Respecte a la reserva a l’apartat 2 b de l’article 36 formulada per Vietnam en el moment de l’adhesió: El Regne Unit no pot acceptar [la reserva] esmentada. 5. Els dies 9 i 15 de desembre de 1999. [Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a] l’entrada en vigor [de la Convenció] entre Vietnam i Suècia. En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong. 6. La no acceptació d’aquest princi- pi tindria per efecte minar l’eficàcia de la Convenció. el secretari general va rebre dels governs de la Xina i Portugal notificacions relatives a l’estatut de Macau.186 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. de la resina de cànnabis. i que estiguin disposats a incloure a la seva legislació les modificacions necessàries per satisfer les obligacions que hagin subscrit en virtut d’aquests tractats. Vietnam El Govern de Vietnam formula una reserva a l’apartat 2 b de l’article 36 relatiu a l’extradició i a l’apartat 2 de l’article 48 de la Convenció. D’acord amb el Conveni de Viena sobre el dret dels tractats de 23 de maig de 1969 i de les normes establertes pel dret internacional consuetudinari.1. de l’adhesió o de la successió. de l’adhesió o de la successió. En reprendre l’exercici de la seva sobirania sobre Macau. 4 . Nepal De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 49 de la Convenció.any 21 . la data de recepció és la de la ratificació. el Govern de Finlàndia a informat el secretari general del que segueix: El Govern de Finlàndia considera que les seves reserves susciten dubtes respecte a la compatibilitat amb l’objecte i la finalitat d’aquesta Convenció. A més. la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats en els apartats i) i ii) anteriors. Així doncs.) Àustria 10 de desembre de 1998 Respecte a la reserva a l’apartat 2 b de l’article 36 formulada per Vietnam en el moment de l’adhesió: Àustria considera que la reserva esmentada suscita dubtes respecte a la compatibilitat amb l’objecte i la finalitat de la Convenció.21.) Aràbia Saudita El Regne de l’Aràbia Saudita no es considera obligat per l’apartat 2 de l’article 48 de la Convenció. no s’autoritza a formular una reserva incompatible amb l’objecte i la finalitat del tractat. pel que fa especialment al principi fonamental segons el qual els autors de delictes relacionats amb el tràfic d’estupefaents han de ser posats a disposició judicial. 7. [aquesta Convenció té] efecte entre ambdós estats sense que Vietnam pugui invocar les reserves en causa. ii) L’ús del cànnabis. el Govern de Nepal es reserva el dret d’autoritzar temporalment sobre el seu territori: i) L’ús d’opi amb finalitats quasi mèdiques. Per això Àustria fa objecció a la reserva formulada. Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l’entrada en vigor [de la Convenció] entre Vietnam i el Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord. Notes 1.2009 Declaracions i reserves (En absència d’indicació que precedeixi el text. allà on es trobin. especialment les reserves al subapartat 1 de la lletra b . L’ex-Iugoslàvia havia ratificat el Protocol el 23 de juny de 1978. el Govern de la Xina ha notificat al secretari general que la Convenció també s’aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. el Govern de Suècia fa objecció a les reserves formulades pel Govern de Vietnam. 4. iii) La producció. Amb declaració d’aplicació a Niue i Tokelau. Per tant. És d’interès comú per als estats part que respectin els tractats dels quals han decidit esdevenir parts quant a l’objecte i la finalitat. la notificació feta pel Govern de la Xina contenia la declaració següent: La reserva formulada pel Govern de la República Popular de la Xina a l’apartat 2 de l’article 48 de la Convenció també s’aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. Bahrain Reserva respecte a l’apartat 2 de l’article 48. 2. la República Txeca va esdevenir part de la Convenció en la data esmentada. la data de recepció és la de la ratificació. En virtut de la seva adhesió el 4 de juny de 1991 al Protocol de 25 de març de 1972 que esmena la Convenció única. el Govern de la Xina va notificar al secretari general que la Convenció també s’aplica a la Regió Administrativa Especial de Macau. Suècia 14 de desembre de 1998 Respecte a la reserva a l’apartat 2 b de l’article 36 formulada per Vietnam en el moment de l’adhesió: El Govern de Suècia considera que la reserva a l’apartat 2 b de l’article 36 pot suscitar dubtes sobre la voluntat del Govern de Vietnam de conformar-se a l’objecte i a la finalitat de la Convenció. Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l’entrada en vigor de la Convenció entre Àustria i Vietnam. El secretari general ha rebut dels governs de la Xina i del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord notificacions relatives a l’estatut de Hong Kong.

el Govern de Finlàndia fa objecció a les reserves formulades pel Govern de Vietnam. es van adoptar. es va considerar oportú en el seu moment adherir-se al Conveni sobre substàncies psicòtropes i ara. fet a Viena el 21 de febrer de 1971 Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2008 ha aprovat ha aprovat l’adhesió del següent: Conveni sobre substàncies psicòtropes. fet a Viena el 21 de febrer de 1971 i. la Convenció té efecte entre ambdós estats sense que Vietnam es beneficiï d’aquesta reserva. Amb l’adopció d’aquest instrument. feta a Nova York el 30 de març de 1961. Aquest Conveni.” Conveni sobre substàncies psicòtropes. Per tal de corregir aquesta irregularitat. i que estiguin disposats a incloure a la seva legislació les modificacions necessàries per satisfer les obligacions que hagin subscrit en virtut d’aquests tractats. mentre que les llistes de substàncies psicòtropes no hi són. les versions d’aquests dos convenis aprovades pel Consell General i publicades al BOPA contenen diverses errades. en coherència amb el compromís d’Andorra de lluitar contra el tràfic il·lícit de drogues i d’assegurar l’ús d’aquestes substàncies per a les finalitats mèdiques per a les quals són realment eficaces. en el si de l’Organització de les Nacions Unides. i que els perills d’un ús abusiu de les drogues i el seu tràfic il·lícit només poden ser combatuts amb èxit mitjançant mesures coordinades a nivell nacional i internacional. De conformitat amb el Conveni de Viena sobre el drets dels tractats i amb les normes establertes pel dret internacional consuetudinari. Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l’entrada en vigor de la Convenció entre Vietnam i Finlàndia. d’aplicar les mesures de control establertes pel Conveni.1. fet a Viena el 20 de desembre de 1988. El Conveni preveu un règim de control diferent per a les substàncies de cada llista. és necessari repetir de nou el procés d’aprovació a nivell intern. el Conveni contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i de substàncies psicòtropes. amb aquesta nova aprovació. fet a Viena el 21 de febrer de 1971 Amb la intenció de lluitar en el pla internacional contra l’ús incontrolat dels estupefaents.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 187 de l’apartat 2 de l’article 32 i als apartats 2 i 9 de l’article 6. el Conveni sobre substàncies psicòtropes. i que va entrar en vigor el 16 d’agost de 1976. La Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents. de conformitat amb les necessitats d’efectuar controls més o menys estrictes a les diferents substàncies psicòtropes en funció del seu valor terapèutic i del risc d’un ús abusiu.Núm. tenen com a objectiu protegir la salut i el benestar públics.any 21 . Així doncs. fet a Viena el 21 de febrer de 1971. . Tanmateix. ja que es tracta d’un defecte de forma que no afecta en cap cas la validesa de la manifestació del consentiment internacional. 4 . una sèrie de Convenis en la matèria: la Convenció única sobre estupefaents. Aquestes mesures de control. no és necessari tornar a dipositar els instruments d’adhesió d’ambdós convenis. que representen les disposicions mínimes que els governs han d’aplicar de manera continuada. Així doncs. i de promoure l’assoliment dels seus objectius mitjançant un diàleg permanent amb els governs. disposa que l’expressió jurídica “substàncies psicòtropes” designa les substàncies naturals o sintètiques. És d’interès comú per als estats part que respectin els tractats dels quals han decidit esdevenir parts quant a l’objecte i la finalitat. així com els productes naturals enumerats en les 4 llistes que figuren en l’annex del Conveni. no s’autoritza una reserva contrària a l’objecte i a la finalitat del tractat. El Govern andorrà considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la consideració de la Cort Internacional de Justícia cal obtenir en cada cas l’acord de totes les parts en la controvèrsia. és l’òrgan de control independent i quasi judicial encarregat de supervisar l’aplicació dels tractats internacionals relatius al control de les drogues. l’objectiu és corregir un defecte de forma que podria tenir conseqüències legals a nivell intern. esmenada pel Protocol de modificació de la Convenció de 1972 “El Principat d’Andorra no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 48 que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l’apartat 1.21. Per tant. Els dos convenis han d’annexar llistes de substàncies a les quals se n’han d’aplicar les disposicions. 90 dies després que 40 estats haguessin entrat a formar part i que actualment compta amb 183 estats part. Reserva formulada pel Principat d’Andorra a l’apartat 2 de l’article 48 de la Convenció única sobre estupefaents. la comunitat internacional reconeix que l’abús de les substàncies psicòtropes representa un problema seriós per a la salut de les persones i que pot constituir una amenaça per a les estructures socials i econòmiques normals. esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció. i del qual el Principat d’Andorra és part des del 23 d’octubre de 1999. La Convenció única sobre estupefaents esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció i el Conveni sobre substàncies psicòtropes van ser aprovats pel Consell General en la sessió del 27 d’octubre del 2006 i van entrar en vigor el 15 de març del 2007 i el 14 de maig del 2007 respectivament. A la versió aprovada pel Consell General consten les llistes de substàncies estupefaents com a annex del Conveni sobre substàncies psicòtropes. finalment. Tanmateix.

Casa de la Vall. Pel que fa al comerç internacional. f) Per “preparat” s’entén: i) Tota solució o barreja. En aquest sentit. per ser eficaces. h) Per “exportació” i “importació” s’entén. c) Per “Junta” s’entén la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents establerta a la Convenció única de 1961 sobre estupefaents.2009 La legislació farmacèutica vigent a Andorra és actualment conforme a les dispo s icio ns par t icu lar s per a les substàncies estupefaents i els preparats previstes en el Conveni. ii) Una o més substàncies psicòtropes en forma dosificada. Convenen el següent: Article 1 Termes utilitzats Llevat que s’indiqui el contrari o que el context exigeixi una altra interpretació. tot i que Andorra ja compleix amb les disposicions del Conveni com la declaració de les importacions.188 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. les mesures contra l’ús indegut d’aquestes .1. tot i reconeixent la competència de la Cort Internacional de Justícia. Decidides a prevenir i combatre l’ús indegut d’aquestes substàncies i el tràfic il·lícit a què dóna lloc. el Principat d’Andorra formula una reserva al respecte. l’article 31 del Conveni sobre substàncies psicòtropes tracta de l’arranjament de les controvèrs ies even t u als relat ive s a la interpretació o l’aplicació del Conveni que podrien sorgir entre els estats. mediació. i la redacció d’informes lliurats a la Junta. e) Per “substància psicòtropa” s’entén qualsevol substància. els termes següents d’aquest Conveni tenen el significat que s’indica seguidament: a) Per “Consell” s’entén el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides.” Tenint en compte l’exposat s’aprova: L’adhesió al Conveni sobre substàncies psicòtropes. II. El Govern andorrà considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la consideració de la Cort Internacional de Justícia cal obtenir en cada cas l’acord de totes les parts en la controvèrsia. “Llista III” i “Llista IV” s’entén les Llistes de substàncies psicòtropes que amb aquesta numeració s’annexen a aquest Conveni. Considerant que és necessari prendre mesures rigoroses per restringir l’ús d’aquestes substàncies a finalitats lícites. III o IV. conciliació. Preocupades per la salut física i moral de la humanitat. especialment en el cas de la dispensació mitjançant recepta mèdica i als registres. Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell. se sotmetria la qüestió a la Cort Internacional de Justícia. L’adhesió d’Andorra al Conveni facilita la importació d’aquests medicaments. natural o sintètica. en qualsevol estat físic. que contingui una o més substàncies psicòtropes. fet a Viena el 21de febrer de 1971 Preàmbul Les parts. 4 . amb les modificacions que s’hi introdueixin de conformitat amb l’article 2. “El Principat d’Andorra no es considera obligat per les disposicions de l’article 31 que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l’apartat 1. Reconeixent que per a aquests efectes és necessari un conveni internacional. ja que. en els seus respectius sentits. i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Conveni sobre substàncies psicòtropes. Advertint amb inquietud els problemes sanitaris i socials que origina l’ús indegut de certes substàncies psicòtropes. arbitratge o altres recursos pacífics). Estimant que. b) Per “Comissió” s’entén la Comissió d’Estupefaents del Consell. supedita la seva actuació a l’acord de totes les parts implicades en la controvèrsia. el Principat sempre ha seguit les disposicions especials del Conveni. g) Per “Llista I”. Reconeixent que l’ús de substàncies psicòtropes per a finalitats mèdiques i científiques és indispensable i que no se n’ha de restringir indegudament la disponibilitat per a aquestes finalitats. vist que els països veïns dels quals Andorra importa els medicaments psicòtrops les apliquen de forma estricta. el Pla Nacional contra les drogodependències també inclou mesures contra l’ús indegut de substàncies psicòtropes. Reconeixent la competència de l’organització de les Nacions Unides en matèria de fiscalització de substàncies psicòtropes i desitjoses que els òrgans internacionals interessats exerceixin la seva activitat dins del marc de l’Organització esmentada. n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. d) Per “secretari general” s’entén el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. investigació. “Llista II”. En el cas en què la controvèrsia que pogués sorgir entre les parts no es resolgués per les diferents vies que s’especifiquen (negociació.21. fet a Viena el 21 de febrer de 1971. o qualsevol material natural de la Llista I.any 21 . Finalment. de conformitat amb el Reglament de notificació de la importació de certes substàncies i preparats que les contenen de 9 de juny de 1993. 11 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General substàncies requereixen una acció concertada i universal. A nivell de procediment.

per circumstàncies excepcionals.any 21 . excepte per a qualsevol part que dins d’aquest termini. als estats no membres que siguin parts en aquest Conveni. Si l’Organització Mundial de la Salut comprova: a) Que la substància pot produir: i) 1) Un estat de dependència i 2) Estimulació o depressió del sistema nerviós central. els dictàmens de la qual són determinants en qüestions mèdiques i científiques. La Comissió pot sol·licitar informació ulterior de l’Organització Mundial de la Salut o d’altres fonts adequades.1. 6. administratius i d’altra índole que consideri oportuns. Tal decisió tindrà ple efecte respecte de cadascuna de les parts 180 dies després de la data de tal comunicació. l) Per “locals” s’entén els edificis o les seves dependències. 5. i) Per “fabricació” s’entén tots els processos que permetin obtenir substàncies psicòtropes. Si les dades trameses amb la notificació indiquen que la substància és de les que convé incloure a la Llista I o a la Llista II de conformitat amb l’apartat 4. jurídics. com a mínim. han de fer una notificació al secretari general i han de facilitar-li informació que hi doni suport. l’Organització Mundial de la Salut ha de comunicar a la Comissió un nou dictamen sobre la substància formulat de conformitat amb l’apartat 4. si es tracta d’una decisió d’agregar una substància a una Llista. iv) Complir les obligacions previstes per l’article 13 per a les substàncies . tenint en compte la comunicació de l’Organització Mundial de la Salut. III o IV. el comerç i la distribució segons el que preveu l’article 8 per a les substàncies de la Llista II. el grau de gravetat del problema sanitari i social i el grau d’utilitat de la substància en terapèutica mèdica. 4 . tenint en compte tota la informació de què disposin. dins del possible. 4. pot decidir que la substància sigui transferida d’una Llista a una altra o retirada de les Llistes. inclòs l’abast o la probabilitat de l’ús indegut. les mesures de fiscalització que s’indiquen a continuació: a) La part que hagi fet tal notificació al secretari general respecte d’una substància no subjecta amb anterioritat a fiscalització que s’agregui a la Llista I ha de tenir en compte. El terme inclou igualment l’elaboració de preparats diferents dels elaborats amb recepta a les farmàcies. alhora que els terrenys annexos a aquells. que tinguin com a resultat al·lucinacions o trastorns de la funció motora o del judici o del comportament o de la percepció o de l’estat d’ànim.21. l’Organització Mundial de la Salut ha de comunicar a la Comissió un dictamen sobre la substància. exigeix la inclusió d’aquesta substància en qualsevol de les Llistes d’aquest Conveni. hagi notificat per escrit al secretari general que. iii) Complir les obligacions relatives a l’exportació i a la importació previstes per l’article 12. 3. alhora que qualsevol nova recomanació sobre les mesures de fiscalització que consideri apropiades segons el seu dictamen. tenint en compte la comunicació de l’Organitza- ció Mundial de la Salut prevista a l’apartat 5 i prenent en consideració els factors esmentats en aquell apartat. excepte per allò que fa a una altra part que hagi fet tal notificació per a la substància de què es tracti. Article 2 Abast de la fiscalització de les substàncies 1. Si alguna de les parts o l’Organització Mundial de la Salut tenen informació sobre una substància no subjecta encara a fiscalització internacional que. k) Per “regió” s’entén tota part d’un estat que. socials. A la notificació s’han d’indicar les raons d’aquesta mesura excepcional. Tota decisió que prengui la Comissió de conformitat amb aquest article ha de ser comunicada pel secretari general a tots els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides. segons escaigui. La Comissió. pot agregar la substància a la Llista I. les parts han d’examinar. no està en condicions de donar efecte respecte a aquesta substància a totes les disposicions del Conveni aplicables a les substàncies de la Llista esmentada. que resultin apropiades segons el seu dictamen. i tenint presents els factors econòmics. ii) Exigir receptes mèdiques per al subministrament o despatx segons el que preveu l’article 9 per a les substàncies de la Llista II. respecte de la substància esmentada ha de: i) Exigir llicències per a la fabricació.Núm. quan la notificació procedeixi d’una de les parts. les mesures especials de fiscalització enumerades a l’article 7 i. 7. II. El secretari general ha de trametre aquesta notificació i les dades que consideri pertinents a les parts. Malgrat la seva notificació. incloses la refinació i la transformació de substàncies psicòtropes en altres substàncies psicòtropes. II. la part ha d’aplicar. 2. la possibilitat d’aplicar provisionalment a la substància totes les mesures de fiscalització que regeixin per a les substàncies de la Llista I o de la Llista II. III o IV. La Comissió. Aquest procediment s’aplica també quan alguna de les parts o l’Organització Mundial de la Salut tenen informació que justifiqui la transferència d’una substància d’una d’aquestes Llistes a una altra o l’eliminació d’una substància de les Llistes. de conformitat amb l’article 28. si escau. juntament amb qualsevol recomanació sobre les mesures de fiscalització. o ii) Un ús indegut anàleg i efectes nocius semblants als d’una substància de la Llista I. al seu entendre. a l’Organització Mundial de la Salut.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 189 el transport material d’una substància psicòtropa d’un estat a un altre estat. j) Per “tràfic il·lícit” s’entén la fabricació o el tràfic de substàncies psicòtropes contraris a les disposicions d’aquest Conveni. es consideri com a entitat separada als efectes d’aquest Conveni. a la Comissió i. a l’Organització Mundial de la Salut i a la Junta. Si una notificació feta en virtut de l’apartat 1 es refereix a una substància ja inclosa en una de les Llistes. i b) Que hi ha proves suficients que la substància és o pot ser objecte d’un ús indegut tal que constitueixi un problema sanitari i social que justifiqui la seva fiscalització internacional.

roman en vigor. respecte de dita substància ha de: i) Exigir llicències per a la fabricació.1. Article 3 Disposicions especials relatives a la fiscalització dels preparats 1. 4 . ii) Complir les obligacions previstes per l’article 13 quant a la prohibició i a les restriccions a l’exportació i a la importació. el comerç i la distribució de conformitat amb l’article 8. la decisió original de la Comissió. ii) Exigir receptes mèdiques per al subministrament o despatx de conformitat amb l’article 9. excepte per allò que fa a una altra part que hagi fet tal notificació per a la substància de què es tracti. tot preparat ha d’estar subjecte a les mateixes mesures de fiscalització que la substància psicòtropa que contingui i. als estats no membres parts en aquest Conveni. a les mesures aplicables a la substància que sigui objecte de la fiscalització més rigorosa. c i d de l’apartat 4 de l’article 16. respecte de dita substància ha de: i) Exigir llicències per a la fabricació. iv) Complir les obligacions previstes per l’article 13 quant a la prohibició i a les restriccions a l’exportació i a la importació. ii) Exigir receptes mèdiques per al subministrament o despatx de conformitat amb l’article 9. Excepte el que preveuen els apartats següents d’aquest article. el comerç i la distribució de conformitat amb l’article 8. d) Mentre estigui pendent la revisió. per a la repressió dels actes contraris a les lleis o els reglaments que s’adoptin en compliment de les obligacions esmentades. respecte de dita substància ha de: i) Exigir llicències per a la fabricació. 2. c) La part que hagi fet tal notificació al secretari general respecte d’una substància no subjecta amb anterioritat a fiscalització que s’agregui a la Llista III. amb subjecció a l’apartat 7. de conformitat amb l’article 22. Les parts ha de fer tot el possible per aplicar les mesures de supervisió que siguin factibles a les substàncies no subjectes a les disposicions d’aquest Conveni però que puguin ser utilitzades per a la fabricació il·lícita de substàncies psicòtropes.21. el preparat pot quedar exempt d’algunes de les mesures de fiscalització previstes en aquest Con- . el comerç i la distribució de conformitat amb l’article 8. dins d’un termini de 180 dies a partir del moment en què hagi rebut la notificació de la decisió. v) Adoptar mesures. La notificació de la decisió del Consell s’ha de trametre a tots els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides. a la Comissió. 8.2009 de la Llista II quant a la prohibició i les restriccions a l’exportació i la importació. a l’Organització Mundial de la Salut i a la Junta. v) Presentar a la Junta informes estadístics de conformitat amb la lletra a de l’apartat 4 de l’article 16. per a la repressió dels actes contraris a les lleis o als reglaments que s’adoptin en compliment de les obligacions esmentades. 9. d) La part que hagi fet tal notificació al secretari general respecte d’una substància no subjecta amb anterioritat a fiscalització que s’agregui a la Llista IV. de manera que tal preparat no dóna lloc a un problema sanitari i social. si conté més d’una d’aquestes substàncies. c) El Consell pot confirmar. Si un preparat que contingui una substància psicòtropa diferent de les de la Llista I té una composició tal que el risc d’ús indegut és nul o insignificant i la substància no pot recuperar-se per mitjans aplicables fàcilment a una quantitat que es presti a ús indegut. iv) Complir les obligacions previstes per l’article 13 quant a la prohibició i a les restriccions a l’exportació i a la importació.190 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.any 21 . de conformitat amb l’article 22. b) La part que hagi fet tal notificació al secretari general respecte d’una substància no subjecta amb anterioritat a fiscalització que s’agregui a la Llista II. a l’Organització Mundial de la Salut i a totes les parts i les ha de convidar a presentar observacions dins del termini de noranta dies. Totes les observacions que es rebin s’han de sotmetre al Consell perquè les examini. per a la repressió dels actes contraris a les lleis o als reglaments que s’adoptin en compliment de les obligacions esmentades. La sol·licitud de revisió s’ha d’enviar al secretari general juntament amb tota la informació pertinent en què es basi dita sol·licitud de revisió. modificar o revocar la decisió de la Comissió. iii) Complir les obligacions relatives a l’exportació i a la importació previstes per l’article 12. v) Presentar a la Junta informes estadístics de conformitat amb les lletres a. vi) Adoptar mesures. iii) Complir les obligacions relatives a l’exportació i a la importació previstes per l’article 12. e) La part que hagi fet tal notificació al secretari general respecte d’una substància transferida a una Llista per a la qual es prevegin mesures de fiscalització i obligacions més estrictes ha d’aplicar com a mínim totes les disposicions d’aquest Conveni que regeixin per a la Llista de la qual s’hagi transferit la substància. excepte per allò que fa a una altra part que hagi fet tal notificació per a la substància de què es tracti. de conformitat amb l’article 22. per a la repressió dels actes contraris a les lleis o als reglaments que s’adoptin en compliment de les obligacions esmentades. iii) Adoptar mesures. vi) Adoptar mesures. b) El secretari general ha de trametre còpies de la sol·licitud de revisió i de la informació pertinent a la Comissió. a) Les decisions de la Comissió adoptades en virtut d’aquest article estan subjectes a revisió del Consell quan així ho sol·liciti qualsevol de les parts. de conformitat amb l’article 22.

cadascuna de les parts estableixi i mantingui una administració especial. b) Exigir que la fabricació. juntament amb una recomanació sobre les mesures de fiscalització. Si una part emet un dictamen en virtut de l’apartat anterior sobre un preparat. Totes les parts han de disposar allò necessari per posar fi a l’exempció de la mesura o les mesures de fiscalització en qüestió en un termini de 180 dies a partir de la data de la comunicació del secretari general. han de fer una notificació al secretari general i li han de facilitar informació que hi doni suport. Article 4 Altres disposicions especials relatives a l’abast de la fiscalització Respecte de les substàncies psicòtropes diferents de les de la Llista I. quan la notificació procedeixi d’una de les parts. 2. . jurídics. als estats no membres que siguin parts en aquest Conveni. d) Article 15 (Inspecció). i tenint en compte els factors econòmics. cadascuna de les parts pot. pot decidir posar fi a l’exempció del preparat d’una o de totes les mesures de fiscalització. Dita part ha de notificar al secretari general tal decisió. el comerç. a l’Organització Mundial de la Salut. c) Article 13 (Prohibició i restriccions a l’exportació i a la importació). o que actuï en estreta col·laboració amb ella. f) Article 22 (Disposicions penals) en la mesura necessària per a la repressió d’actes contraris a les lleis o als reglaments dictats de conformitat amb les obligacions anteriors. prenent en consideració la comunicació de l’Organització Mundial de la Salut. la importació.Núm. la distribució i la possessió estiguin sotmesos a un règim especial de llicències o autorització prèvia. Tota decisió que prengui la Comissió de conformitat amb aquest apartat ha de ser comunicada pel secretari general a tots els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides. Cadascuna de les parts ha de limitar l’ús de les substàncies de la Llista I segons el que preveu l’article 7. III i IV si no és amb autorització legal. tanmateix. socials. La Comissió. la distribució. El secretari general ha de trametre la notificació a la resta de parts. Article 6 Administració especial És desitjable que. pel que fa als preparats exempts. b) Article 11 (Registres). 3. que podria convenir que fos la mateixa que l’administració especial establerta en virtut de les disposicions dels convenis per a la fiscalització dels estupefaents. administratius i d’altra índole que estimi pertinents. en el seu país o en una de les seves regions. totalment o parcial. cadascuna de les parts ha de limitar a finalitats mèdiques i científiques. de totes o algunes de les mesures de fiscalització previstes en aquest Conveni. 3. les parts poden permetre: a) El transport per viatgers internacionals de petites quantitats de preparats per al seu ús personal. excepte el que amb finalitats científiques i mèdiques molt limitades facin persones degudament autoritzades en establiments mèdics o científics que estiguin sota la fiscalització directa dels seus governs o expressament aprovats per ells. c) Exercir una vigilància estricta de les activitats i els actes esmentats en les lletres a i b. a l’exempció. Article 7 Disposicions especials aplicables a les substàncies de la Llista I Pel que fa a les substàncies de la Llista I. la fabricació. el comerç. a la Comissió i. Excepte el que preveu l’article 4.21. l’ús i la possessió de les substàncies de les Llistes II. si escau. III i IV. pel que fa als preparats exempts. de què hagi de deixar d’estar exempt el preparat. pel que fa a la fabricació. 4. el dictamen de la qual és determinant en qüestions mèdiques i científiques. el nom i la composició del preparat exempt i les mesures de fiscalització de què hagi quedat exempt. que al seu criteri exigeixi que es posi fi. per als efectes de l’aplicació de les disposicions d’aquest Conveni. a l’Organització Mundial de la Salut i a la Junta. a l’Organització Mundial de la Salut i a la Junta. les existències. c) L’ús d’aquestes substàncies. Si alguna de les parts o l’Organització Mundial de la Salut tenen informació sobre un preparat exempt de conformitat amb l’apartat 3. en relació amb els punts esmentats en l’apartat 2. 4 . excepte per allò prescrit respecte a: a) Article 8 (Llicències). d) Limitar la quantitat subministrada a una persona degudament autoritzada a la quantitat necessària per a la finalitat a què es refereix l’autorització.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 191 veni de conformitat amb el que preveu l’apartat 3. L’Organització Mundial de la Salut ha de comunicar a la Comissió un dictamen sobre el preparat. amb subjecció a l’aplicació de les mesures de fiscalització previstes en aquest Conveni. El secretari general ha de trametre aquesta notificació i les dades que consideri pertinents a les parts.any 21 . pels mitjans que estimi apropiats. amb subjecció a l’aplicació de les mesures de fiscalització previstes en aquest Conveni fins que les substàncies psicòtropes es trobin en tal estat que a la pràctica no puguin ser usades indegudament ni recuperades. Article 5 Limitació de l’ús a les finalitats mèdiques i científiques 1. l’exportació. les parts han de: a) Prohibir tot ús. assegurar-se que aquests preparats han estat obtinguts legalment.1. per a la captura d’animals per persones expressament autoritzades per les autoritats competents a usar aquestes substàncies amb aquesta finalitat. És desitjable que les parts no permetin la possessió de les substàncies de les Llistes II. pel que fa a la fabricació. pot decidir que tal preparat quedi exempt. b) L’ús d’aquestes substàncies a la indústria per a la fabricació de s u b st à nc ies o pro d uc t es n o psicòtrops. e) Article 16 (Informes que han de fornir les parts).

tenint en compte els reglaments o les recomanacions pertinents de l’Organització Mundial de la Salut. o altres persones o empreses que estiguin expressament autoritzades per les autoritats competents del seu país o regió per a aquest propòsit. per a cada adquisició i cada lliurament. la data. 2. Respecte a les substàncies de les Llistes II i III. Article 9 Receptes mèdiques 1. particularment quant al nombre de vegades que poden ser despatxades i a la durada de la seva validesa. quan al seu criteri les circumstàncies locals així ho exigeixin i amb les condicions que pugui estipular. Les parts han d’exigir que les substàncies de les Llistes II. en què constin els detalls de les quantitats fabricades i. comerç o distribució. Les parts han de procurar.any 21 . tinguin les qualitats id òn ies per a plic ar f idelm en t i eficaçment les disposicions de les lleis i els reglaments que es dictin per donar compliment a aquest Conveni. aquests registres s’han de conservar com a mínim durant dos anys després de l’últim ús que s’hi hagi anotat. per protegir la salut i el benestar públics. petites quantitats de substàncies de les Llistes III i IV. Respecte a les substàncies de la Llista I. Malgrat el que preveu l’apartat 1.21. 2. el comerç (inclòs el comerç d’exportació i importació) i la distribució de les substàncies incloses a les Llistes II. es donin instruccions per al seu ús. per a cada adquisició i cada lliurament.192 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. la data. els majoristes. i. Els requeriments establerts en l’apartat 1 de l’article 12 per a les autoritzacions d’exportació i importació de les substàncies de la Llista II s’han d’aplicar igualment a les substàncies de la Llista I. 4.2009 e) Exigir que les persones que exerceixin funcions mèdiques o científiques portin registres de l’adquisició de les substàncies i dels detalls del seu ús. autoritzar als farmacèutics i a altres minoristes amb llicència designats per les autoritats sanitàries competents del país o d’una part d’aquest a que subministrin. Les parts han d’exigir que totes les persones a qui es concedeixin llicències en virtut d’aquest Conveni o que estiguin altrament autoritzades segons el que preveu l’apartat 1 d’aquest article o la lletra b de l’article 7. la data. III i IV se subministrin o despatxin únicament amb recepta mèdica quan es destinin a l’ús de particulars. III i IV s’expedeixin de conformitat amb les exigències de la bona pràctica mèdica i amb subjecció a la reglamentació necessària. quan sigui possible. i sempre a la fulla o al fullet que acompanyi els paquets en què es posin a la venda substàncies psicòtropes. 3. en què constin els detalls de les quantitats fabricades o emmagatzemades. c) Disposar que en aquests establiments i locals es prenguin mesures de seguretat per evitar robatoris o altres desviacions de les existències. les institucions d’hospitalització i assistència i les institucions científiques portin registres. f) Prohibir l’exportació i la importació d’aquestes substàncies excepte quan tant l’exportador com l’importador siguin autoritats competents o organismes del país o regió exportador i importador. el proveïdor i la persona que les rebi. Les disposicions dels apartats 1 i 2 d’aquest article relatives a llicències o a un altre règim de fiscalització anàleg no s’han d’aplicar necessàriament a les persones degudament autoritzades per exercir funcions terapèutiques o científiques. Article 10 Advertiments en els paquets i propaganda 1. Les parts han de prendre mesures per assegurar que les receptes en què es prescriguin substàncies de les Llistes II. de la forma que determini cada part. que a les etiquetes. en què constin. de la forma que determini cada part. les parts han d’exigir que els fabricants. Les parts han d’exigir que la fabricació. els detalls de la quantitat. Cadascuna de les parts ha de prohibir la propaganda de les substàncies psicòtropes adreçada al públic en general. b) Sotmetre a un règim de llicències o a un altre règim de fiscalització anàleg als establiments i als locals en què es realitzi tal fabricació. despatxar o administrar aquestes substàncies en l’exercici degudament autoritzat de funcions terapèutiques o científiques. les parts han d’exigir que els minoristes. III i IV estiguin sotmesos a un règim de llicències o a un altre règim de fiscalització anàleg. per a ús de particulars amb finalitats mèdiques en casos excepcionals. el proveïdor i la persona que les rebi. 3. 2. els detalls de la quantitat. inclosa l’obligació de portar un registre. Les parts han de: a) Exercir una fiscalització sobre totes les persones i empreses degudament autoritzades que es dediquin a la fabricació. llevat en el cas que aquests puguin legalment obtenir. les institucions d’hospitalització i assistència . 2. 3. i mentre les exerceixin. les parts han d’exigir que els fabricants i totes les altres persones autoritzades en virtut de l’article 7 per comerciar amb aquestes substàncies i distribuir-les portin registres. per a cada adquisició i cada lliurament. pels procediments adequats i tenint en compte les pràctiques professionals i comercials dels seus països. que la informació sobre l’adquisició i el lliurament de les substàncies de la Llista III pels minoristes. Article 8 Llicències 1. prenent degudament en considerac ió les s eves d isp o si cio ns constitucionals. alhora que els avisos i els advertiments que siguin necessaris al seu criteri per a la seguretat de l’usuari. el proveïdor i la persona que les rebi. 4 . Cadascuna de les parts ha d’exigir. respectivament. 4. dins dels límits que determinin les parts. Respecte a les substàncies de la Llista II. usar. els exportadors i els importadors portin registres. el comerç (inclòs el comerç d’exportació i importació) o la distribució de les substàncies a què es refereix l’apartat 1. prenent degudament en consideració les seves disposicions constitucionals. a la seva discreció i sense recepta. de la forma que determini cada part.1. Article 11 Registres 1. una part pot. els detalls de la quantitat.

el govern del país importador acrediti que ha aprovat la importació per al seu dipòsit en un magatzem de duanes. 3. la designació de la substància a la Llista. ii) La denominació comú internacional de la substància o. els exportadors i els importadors portin registres. f) Les autoritats competents d’un país o regió que hagin permès el trànsit . si existeix. ja es tracti d’una o més substàncies. la quantitat total i el destí inicial del preparat exempt fabricat amb aquesta substància. dins dels noranta dies següents a la data de trames a . a menys que es presenti a les autoritats competents d’aquesta part una còpia de l’autorització d’exportació corresponent a l’expedició. i el govern que l’hagi lliurat n’ha d’enviar una còpia al govern del país o regió d’importació. el nom del preparat. estesa en un formulari segons un model establert per la Comissió. en rebre l’expedició. les parts han d’exigir que els fabricants. el govern del país o regió d’importació ha de retornar l’autorització d’exportació al govern del país o regió d’exportació amb una nota que acrediti la quantitat efectivament importada. si es destina a l’estranger. e) Cap part ha de permetre que passin a través del seu territori substàncies expedides a un altre país. si es fa en forma de preparat. 2. b) En aquesta autorització s’ha d’indicar la denominació comú internacional de la substància o. a l’autorització d’importació presentada per la persona o l’establiment que sol·licita l’autorització d’exportació. degudament endossada. la forma farmac èut ic a. 6. c) Queden prohibides les exportacions de substàncies de la Llista I adreçades a un magatzem de duanes. en el seu defecte. a) Les parts han d’exigir que per a cada exportació de substàncies de la Llista III els exportadors preparin una declaració per triplicat. amb la informació següent: i) El nom i l’adreça de l’exportador i de l’importador. Respecte a les substàncies de la Llista IV. Les parts han de procurar que els registres i la informació esmentats en aquest article que es requereixin per als informes previstos a l’article 16 es conservin com a mínim durant dos anys. 4 . i tal autorització ha de ser presentada per la persona o l’establiment que sol·liciti l’autorització d’exportació. que acrediti que ha estat aprovada la importació de la substància o de les substàncies que s’hi esmenten. Les parts han d’exigir als fabricants de preparats exempts de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 3 que portin registres en què consti la quantitat de cada substància psicòtropa utilitzada per a la fabricació d’un preparat exempt. L’autorització d’exportació ha d’indicar. iv) La data de tramesa. expedida per les autoritats competents del país o regió d’importació. indicant les quantitats rebudes i la data de la seva recepció. s’ha de considerar com a una nova exportació en el sentit d’aquest Conveni. per a cada exportació o importació.any 21 . en tot cas. 5.Núm. el no m i l’a dr eça d e l’exportador i de l’importador. si existeix. c) La part del territori de la qual s’hagi exportat una substància de la Llista III ha d’enviar a les autoritats competents del país o regió d’importació. Respecte de les substàncies de les Llistes I i II s’han d’aplicar les disposicions addicionals següents: a) Les parts han d’exercir als ports francs i a les zones franques la mateixa supervisió i fiscalització que en altres parts del seu territori. 7. com abans millor i. en un formulari que establirà la Comissió. En aquest cas. una còpia de la declaració rebuda de l’exportador. c) Abans de concedir una autorització d’exportació.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 193 i les institucions científiques pugui consultar-se fàcilment. en el seu defecte. Article 12 Disposicions relatives al comerç internacional 1. exportades i importades. b) Queden prohibides les exportacions adreçades a un apartat postal o a un banc al compte d’una persona diferent de la designada a l’autorització d’exportació. per c o rreu ce rt if icat a mb acusament de recepció. siguin o no descarregades del vehicle que les transporta. d) Les parts poden exigir que. d) Les expedicions que entrin en el territori d’una part o en surtin sense anar acompanyades d’una autorització d’exportació han de ser detingudes per les autoritats competents. la quantitat que ha d’exportar-se o importar-se. a) Tota part que permeti l’exportació o la importació de substàncies de les Llistes I o II ha d’exigir que s’obtingui una autorització separada d’importació o exportació. sense perjudici que puguin aplicar mesures més severes. l’autorització d’exportació ha d’acreditar que l’exportació es fa amb aquest destí. les parts han d’exigir que es presenti una autorització d’importació. la designació de la substància a la Llista. a més.1.21. en què constin les quantitats fabricades. la natura. iii) La quantitat i la forma farmacèutica en què la substància s’exporti i. a menys que. i el període dins del qual ha d’efectuar-se l’exportació o la importació. b) Els exportadors han de presentar a les autoritats competents del seu país o regió dues còpies d’aquesta declaració i han d’adjuntar a la seva tramesa la tercera còpia. e) Un cop efectuada la importació. d) Cada expedició ha d’anar acompanyada d’una còpia de l’autorització d’exportació. Si la substància s’exporta o s’importa en forma de preparat. Per retirar una expedició consignada al magatzem de duanes és necessari un permís de les autoritats a la jurisdicció de les quals estigui sotmès el magatzem i. l’importador remeti a les autoritats competents del seu país o regió la còpia que acompanyi a l’expedició. el número i la data de l’autorització d’importació i l’autoritat que l’ha expedit. Queden prohibides les exportacions de substàncies de la Llista II adreçades a un magatzem de duanes. de la forma que determini cada part. s’ha d’indicar a més el nom del preparat.

Tampoc pot modificar-se el seu embalatge sense permís de les autoritats competents. El transport internacional en vaixells.1. aeronaus o altres formes de transport públic internacional. alhora que de qualsevol decomís procedent de . El país de la matrícula adopta les precaucions adequades pel país de la matrícula per evitar que es faci un ús inadequat de les substàncies a què es refereix l’apartat 1 o la seva desviació per a finalitats il·lícites. b) Els esdeveniments importants en matèria d’ús indegut i tràfic il·lícit de substàncies psicòtropes que hagin tingut lloc als seus territoris. El secretari general ha de distribuir aquesta informació a totes les parts. Les parts han de presentar al secretari general. a l’article 12 i a l’apartat 3 de l’article 13. en virtut d’una llicència especial en cada cas. com abans millor. Si l’aeronau aterra en aquell país o regió. a menys que el govern del país o regió per on passi l’expedició autoritzi el canvi de destí. als reglaments.2009 d’una expedició de substàncies han d’adoptar totes les mesures necessàries per impedir que es doni a l’expedició un destí diferent de l’indicat a la còpia de l’autorització d’exportació que l’acompanyi. A tota notificació d’aquest tipus s’ha d’indicar el nom de la substància. amb la freqüència que jutgin necessària. tant si es troba en trànsit com dipositada en un magatzem de duanes. Si s’autoritza el canvi de destí. en particular.21. i) Les disposicions d’aquest apartat s’entenen sense perjudici de les disposicions de qualsevol acord internacional que limiti la fiscalització que pugui ser exercida per qualsevol de les parts sobre aquestes substàncies en trànsit. Malgrat el que preveuen els apartats precedents. els importadors. La Comissió recomana dites precaucions. segons la seva designació a la Llista II. h) Les disposicions de les lletres e a g relatives al pas de substàncies a través del territori d’una part no s’apliquen quan l’expedició de què es tracti sigui transportada per una aeronau que no aterri al país o regió de trànsit. Una part pot notificar a totes les altres parts. la part que hagi fet una notificació de conformitat amb l’apartat 1 pot autoritzar. aeronaus o altres formes de transport públic de les línies internacionals 1. Les parts han de notificar també al secretari general el nom i l’adreça de les autoritats governamentals a què es fa referència a la lletra f de l’article 7. 3. sense perjudici del dret de les autoritats locals competents a efectuar comprovacions i inspeccions i a adoptar altres mesures de fiscalització a bord d’aquests mitjans de transport. III o IV que especifiqui a la seva notificació. com els ferrocarrils i els autobusos internacionals. la importació de quantitats determinades de dites substàncies o de preparats que continguin dites substàncies. als permisos i a les llicències del país de la matrícula. un informe anual sobre l’aplicació del Conveni als seus territoris que ha d’incloure dades sobre: a) Les modificacions importants introduïdes a les seves lleis i els seus reglaments relatius a les substàncies psicòtropes. que prohibeix la importació al seu país o a una de les seves regions d’una o més de les substàncies de la Llista II. importació o trànsit per un país en el sentit d’aquest Conveni. 3.194 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. indicant el nom i l’adreça de l’importador i de l’exportador. un informe respecte de qualsevol cas de tràfic il·lícit de substàncies psicòtropes. com els trens i els autobusos internacionals. degudament endossada per l’autoritat competent del país o regió d’exportació. L’administració de dites substàncies en cas de necessitat urgent no es considera una violació de les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9. III o IV. les disposicions de la lletra e de l’apartat 1 han de ser també aplicades entre el país o regió de trànsit i el país o regió d’on procedia originalment l’expedició. aeronaus o altres formes de transport públic internacional. Article 13 Prohibició i restriccions a l’exportació i la importació 1. 3. El govern del país o regió de trànsit ha de considerar tot canvi de destí que se sol·liciti com una exportació del país o regió de trànsit al país o regió de nou destí.any 21 . aquestes disposicions són aplicades en la mesura en què les circumstàncies ho requereixin. 4 . L’autoritat del país importador que lliuri la llicència especial d’importació n’ha d’enviar dues còpies. de conformitat amb el que preveu l’apartat 1. per conducte del secretari general. Les parts han de disposar que s’efectuïn inspeccions. a l’autoritat competent del país o regió d’exportació. dels locals. els majoristes i els minoristes de substàncies psicòtropes i de les institucions mèdiques i científiques que facin ús d’aquestes substàncies. Article 16 Informes que han de fornir les parts 1. 2. les existències i els registres. de quantitats limitades de substàncies de la Llista II. Les parts han de fornir al secretari general les dades que la Comissió pugui sol·licitar per ser necessàries per al desenvolupament de les seves funcions i. Les substàncies transportades en vaixells. La tramesa ha d’anar acompanyada d’una còpia de la llicè nc ia es pe cial d ’i mpo rt a ció . ha de prendre mesures per assegurar que no s’exporta cap de les substàncies especificades a la notificació al país o a una de les regions de la part que hagi fet tal notificació. 2. en consulta amb les organitzacions internacionals pertinents. Quan a una part li hagi estat notificada una prohibició en virtut de l’apartat 1. pot ser sotmesa a cap procés que pugui modificar la natura de la substància. III o IV necessàries per a la prestació de primers auxilis o per a casos urgents en el curs del viatge no es considera com a exportació. la qual pot aleshores autoritzar a l’exportador a que efectuï la tramesa. g) Cap expedició de substàncies. Article 14 Disposicions especials relatives al transport de substàncies psicòtropes a les farmacioles de primers auxilis de vaixells. estan subjectes a les lleis. 2. els exportadors. Article 15 Inspecció Les parts han d’instituir un sistema d’inspecció dels fabricants.

recomanar a les parts que suspenguin l’exportació. sobre les quantitats utilitzades amb finalitats industrials. Les decisions de la Junta de conformitat amb aquest article es prenen per . Les quantitats fabricades a què es fa referència a les lletres a i b d’aquest apartat no inclouen les quantitats fabricades de preparats. b) Després de prendre una decisió de conformitat amb la lletra a. com a resultat de l’examen de la informació presentada pels governs a la Junta o de la informació comunicada pels òrgans de les Nacions Unides. que pot formular les observacions que estimi oportunes. 5. 2. 6. la Junta té el dret a sol·licitar aclariments al govern del país o regió interessat. Les decisions de la Comissió previstes als articles 2 i 3 s’adopten per una majoria de dos terços dels membres de la Comissió. pot demanar al govern interessat que adopti les mesures correctives que consideri necessàries en les circumstàncies del cas per a l’execució de les disposicions d’aquest Conveni. L’estat interessat pot plantejar la qüestió davant el Consell. o no ha pres les mesures correctives que se li ha convidat a prendre de conformitat amb la lletra b. d) Pel que fa a cadascuna de les substàncies que no siguin les de la Llista I. del Consell i de la Comissió. a) Si. la Junta. si ho estima necessari. Els informes han de ser sotmesos al Consell amb la mediació de la Comissió. pot assenyalar l’afer a l’atenció de les parts. sobre les quantitats fabricades i sobre les quantitats totals exportades i importades. La Junta ha de preparar informes anuals sobre la seva tasca.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 195 tràfic il·lícit. ha de publicar també en aquell informe les opinions del govern interessat si aquest darrer així ho demana. que considerin importants ja sigui: a) Perquè revelen noves tendències. si ho estima necessari. 3. la importació. Sota reserva del dret de la Junta. Les parts han de presentar a la Junta informes estadístics anuals. S’han de trametre còpies de l’informe de conformitat amb el que preveu la lletra b de l’article 21. de conformitat amb la lletra b de l’article 4. La Junta pot preparar els informes complementaris que consideri necessaris. la Junta ha de considerar com a confi- dencial qualsevol petició d’informació o qualsevol aclariment d’un govern de conformitat amb aquesta lletra. 6. 4. pot. Les parts han de permetre que es distribueixin sense restriccions.21. Els informes de la Junta han de ser comunicats a les parts i publicats posteriorment pel secretari general. sobre les quantitats utilitzades en la fabricació de preparats exempts. del Consell i de la Comissió. Les parts han de facilitar la informació esmentada als apartats 1 i 4 de la ma- nera i a la data que sol·licitin la Comissió o la Junta. dades estadístiques complementàries relatives a períodes ulteriors sobre les quantitats de qualsevol substància de les Llistes III i IV exportades i importades per cada país o regió. de substàncies psicòtropes des del país o regió interessat o cap a aquell país o regió. o qualsevol informació al respecte. La Junta té dret a publicar un informe sobre qualsevol afer examinat de conformitat amb les disposicions d’aquest article i a comunicar-lo al Consell. La Junta. sobre les quantitats fabricades. Article 18 Informes de la Junta 1.1. Si la Junta publica en aquest informe una decisió presa de conformitat amb aquest article. Article 19 Mesures de la Junta per assegurar l’execució de les disposicions del Conveni 1. d) Pels mètodes utilitzats pels traficants il·lícits. 2. ja sigui durant un període determinat o fins que la Junta consideri acceptable la situació en aquell país o regió.Núm. quan escaigui. Si una decisió de la Junta publicada de conformitat amb aquest article no és unànime. s’han d’indicar les opinions de la minoria. exportades i importades per cada país o regió i sobre les existències en poder dels fabricants. d’assenyalar l’afer a què es fa referència a la lletra c a l’atenció de les parts. 5. La Comissió pot examinar totes les qüestions relacionades amb els objectius d’aquest Conveni i l’aplicació de les seves disposicions i pot fer recomanacions a l’efecte. S’ha de convidar a participar a les reunions de la Junta en què s’examini una qüestió de conformitat amb aquest article a qualsevol estat interessat directament en la qüestió esmentada. la Junta té raons per creure que l’incompliment de les disposicions d’aquest Conveni per un país o regió posa greument en perill els objectius del Conveni. 2. Dita part pot sol·licitar que la Junta consideri confidencials tant la seva petició de dades com les dades subministrades de conformitat amb aquest apartat. una ressenya dels aclariments efectuats pels governs o que els hagin estat demanats. b) Pel que fa a cadascuna de les substàncies de les Llistes III i IV. juntament amb les observacions i les recomanacions que la Junta desitgi fer. 4. Article 17 Funcions de la Comissió 1. del Consell i de la Comissió de conformitat amb la lletra c de l’apartat 1. c) Si la Junta comprova que el govern interessat no ha donat aclariments satisfactoris després d’haver estat convidat a fer-ho de conformitat amb la lletra a. o ambdues coses. establerts de conformitat amb els formularis preparats per la Junta: a) Pel que fa a cadascuna de les substàncies de les Llistes I i II. c) Per donar informació sobre les fonts de què provenen les substàncies. a petició d’aquesta.any 21 . en assenyalar un afer a l’atenció de les parts. dits informes contenen una anàlisi de les dades estadístiques de què disposi la Junta i. c) Pel que fa a cadascuna de les substàncies de les Llistes II i III. 4 . Tota part ha de facilitar a la Junta. el qual el trametrà a totes les parts. b) Per les quantitats de què es tracti.

3. c) Cooperar estretament entre si i amb les organitzacions internacionals competents de què siguin membres per mantenir una lluita coordinada contra el tràfic il·lícit. Les parts han de fomentar en la mesura en què es pugui la formació de pers on al p er al t ra ct am en t. b) És desitjable que els delictes a què es refereixen l’apartat 1 i el punt ii) de la lletra a de l’apartat 2 s’incloguin entre els delictes que donen lloc a extradició en qualsevol tractat d’extradició concertat o que pugui concertar-se entre les parts i siguin delictes que donin lloc a extradició entre qualsevol de les parts que no subordinin l’extradició a l’existència d’un tractat o acord de reciprocitat.21. 2. Les disposicions dels apartats anteriors s’han d’aplicar també en el cas que la Junta tingui raons per creure que una decisió presa per una part de conformitat amb l’apartat 7 de l’article 2 posa greument en perill els objectius d’aquest Conveni. tot acte contrari a qualsevol llei o reglament que s’adopti en compliment de les obligacions imposades per aquest Conveni i ha de disposar el necessari perquè els delictes greus siguin sancionats de forma adequada. Les parts han de prestar assistència a les persones el treball de les quals així ho exigeixi perquè arribin a conèixer els problemes de l’ús indegut de substàncies psicòtropes i de la seva prevenció. quan les persones que facin ús indegut de substàncies psicòtropes hagin comès aquests delictes. el postractament. la rehabilitació i la readaptació social de les persones afectades. Tota substància psicòtropa. cadascun d’a- quests actes es considera com a un delicte diferent. el sistema jurídic i la legislació nacional de cada part: a) i) Si s’ha comès en diferents països una sèrie d’actes relacionats entre si que constitueixin delictes de conformitat amb l’apartat 1. poden ser objecte d’aprehensió i decomís. d) Vetllar perquè la cooperació internacional dels serveis adequats s’efectuï de forma expedita. ii) La participació deliberada o la confabulació per cometre qualsevol d’aquests actes. i si dit delinqüent no ha estat ja processat i sentenciat. o per la part en el territori de la qual es trobi el delinqüent. utilitzats per cometre qualsevol dels delictes esmentats als apartats 1 i 2 o destinats a tal fi. aquest requeriment no prejutja el dret d’una part a exigir que se li enviïn els autes per la via diplomàtica.2009 majoria de dos terços del nombre total de membres de la Junta. iv) Els referits delictes greus comesos tant per nacionals com per estrangers han de ser jutjats per la part en el territori de la qual s’hagi comès el delicte. i han de coordinar els seus esforços en aquest sentit. amb el benentès tanmateix que l’extradició sigui concedida de conformitat amb la legislació de la part a qui s’hagi sol·licitat. Article 21 Lluita contra el tràfic il·lícit Tenint degudament en compte els seus sistemes constitucional. o. per a això poden designar un servei apropiat que s’encarregui de dita coordinació. rehabilitació i readaptació social. quan es trametin d’un país a un altre els autes per a l’exercici d’una acció judicial. les parts han de: a) Assegurar en el pla nacional la coordinació de l’acció preventiva i repressiva contra el tràfic il·lícit. el postractament.196 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. alhora que l’intent de cometre’ls. 5. trametre immediatament a la resta de parts directament interessades. Article 20 Mesures contra l’ús indegut de substàncies psicòtropes Les parts han d’adoptar totes les mesures possibles per prevenir l’ús indegut de substàncies psicòtropes i assegurar la prompta identificació. si no procedeix l’extradició de conformitat amb la llei de la part en la qual se la sol·licita. l’educació. b) Ajudar-se mútuament en la lluita contra el tràfic il·lícit de substàncies psicòtropes i. Cap de les disposicions d’aquest article afecta al principi que els delictes a què es refereix han de ser definits. 4 . i han de fomentar igualment aquest coneixement entre el públic en general.1. a) Sota reserva del que preveu la seva Constitució. una còpia de qualsevol informe enviat al secretari general en virtut de l’article 16 després de descobrir un cas de tràfic il·lícit o d’efectuar un decomís. les parts poden. a més de sancionar-les. Les disposicions d’aquest article queden subjectes a les disposicions de la legislació nacional de la part interessada en matèria de jurisdicció i competència.any 21 . 7. Sota reserva de les limitacions que imposi la Constitució. si es comet intencionadament. b) No obstant això. Article 22 Disposicions penals 1. tal com es disposa a l’apartat 1. en lloc de declarar-les culpables o de sancionar-les penalment. legal i administratiu. tota altra substància i tot material. 3. de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 20. així com el tractament. per la via diplomàtica o per conducte de les autoritats competents designades per les parts a aquest efecte. e) Tenir cura que. postractament. si existeix el perill que es difongui l’ús indegut d’aquestes substàncies. els actes preparatoris i les operacions financeres relatives a aquests. la rehabilitació i la readaptació social de qui faci ús indegut de substàncies psicòtropes. en particular. cadascuna de les parts ha de considerar com a delicte. educació. sotmetre-les a mesures de tractament. 2. es consideraran com a delictes. la transmissió s’efectuï de forma expedita als òrgans designats per les parts. 4. perse- . per exemple amb penes de presó o altres penes de privació de llibertat. i que aquesta part tingui dret a negar-se a procedir a la detenció o a concedir l’extradició si les seves autoritats competents consideren que el delicte no és prou greu. iii) Les sentències condemnatòries pronunciades a l’estranger per aquests delictes han de ser computades per determinar la reincidència.

2. Després d’aquesta data quedarà obert a l’adhesió. alhora que qualsevol altre estat convidat pel Consell. pot denunciar aquest Conveni mitjançant un instrument escrit dipositat en poder del secretari general. 4 . Quan una proposta d’esmena tramesa de conformitat amb el que preveu . ho ha de notificar al secretari general. b) Que es pregunti a les parts si accepten l’esmena proposada i se les demani que presentin al Consell comentaris sobre aquesta. la part ha de tractar d’obtenir com abans millor el consentiment necessari del territori i. prèvia consulta amb els governs d’aquelles parts.any 21 . Qualsevol de les parts pot notificar al secretari general que. la ratificació i l’adhesió 1. de resultes de les denúncies formulades de conformitat amb els apartats 1 i 2. o que dues o més d’aquestes es consideren una sola regió. 3. En aquest cas. els estats no membres de les Nacions Unides que siguin membres d’un organisme especialitzat de les Nacions Unides o de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica o parts de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia. en el seu propi nom o en el de qualsevol dels territoris la representació internacional dels quals exerceixi i que hagi retirat el consentiment donat segons el que preveu l’article 27. Article 24 Despeses dels òrgans internacionals motivades per l’aplicació de les disposicions d’aquest Conveni Les despeses de la Comissió i de la Junta en relació amb el compliment de les seves funcions respectives de conformitat amb aquest Conveni són sufragades per l’Organització de les Nacions Unides en la forma que decideixi l’Assemblea General. Article 25 Procediment per a l’admissió. aquesta tindrà efecte a partir de l’1 de gener de l’any següent. i si la rep després de l’1 de juliol. Qualsevol de les parts pot proposar una esmena a aquest Conveni. poden ser parts d’aquest Conveni: a) Firmant-lo. constitueixen una regió als efectes d’aquest Conveni.1.21. Article 26 Entrada en vigor 1. 2. Dues o més parts poden notificar al secretari general que. a partir de la data en què la rebi el secretari general. tota part. En els casos en què no es requereixi el consentiment previ del territori no metropolità. Respecte a qualsevol altre estat que el firmi sense reserva de ratificació o que dipositi un instrument de ratificació o adhesió després de l’última firma o l’últim dipòsit esmentats a l’apartat precedent. a quin territori o territoris no metropolitans s’aplica aquest Conveni. de la ratificació o de l’adhesió. 2. Els instruments de ratificació o adhesió s’han de dipositar davant el secretari general. Aquest Conveni queda obert a la firma fins a l’1 de gener de 1972 inclòs. 2. Un cop transcorreguts dos anys. 3. el seu territori està dividit en dues o més regions. un cop obtingut. els ha de comunicar a les parts i al Consell. la part interessada ha de declarar. la denúncia tindrà efecte com si hagués estat rebuda abans de l’1 de juliol de l’any següent o en aquell dia. Article 28 Regions a què es refereix aquest Conveni 1. la firma. Article 27 Aplicació territorial Aquest Conveni s’aplica a tots els territoris no metropolitans la representació internacional dels quals sigui exercida per una de les parts. als efectes d’aquest Conveni. Si el secretari general rep la denúncia abans de l’1 de juliol de qualsevol any o en aquell dia. al seu torn. c) Adherint-s’hi. aquest Conveni entrarà en vigor el norantè dia següent a la data de la seva firma o de la data de dipòsit del seu instrument de ratificació o d’adhesió. Aquest Conveni cessa d’estar en vigor si. 2. Aquest Conveni s’aplicarà al territori o territoris esmentats en aquesta notificació. Els estats membres de l’Organització de les Nacions Unides. de resultes de l’es- tabliment d’una unió duanera entre elles. deixen de complir-se les condicions estipulades en l’apartat 1 de l’article 26 per a la seva entrada en vigor. Article 23 Aplicació de mesures nacionals de fiscalització més estrictes que les establertes per aquest Conveni Una part pot adoptar mesures de fiscalització més estrictes o rigoroses que les previstes en aquest Conveni si. Tota notificació feta de conformitat amb els apartats 1 o 2 tindrà efecte l’1 de gener de l’any següent a aquell en què s’hagi fet la notificació.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 197 guits i sancionats de conformitat amb la legislació nacional de cada part. a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni. Article 29 Denúncia 1.Núm. llevat quan es requereixi el consentiment previ d’aquell territori en virtut de la Constitució de la part o del territori interessat o del costum. en el moment de la firma. al seu criteri. 3. El Consell pot decidir: a) Que es convoqui una conferència de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 62 de la Carta de les Nacions Unides p er co ns id era r l ’es me na proposada. Les parts que no siguin membres de l’Organització de les Nacions Unides han de contribuir a sufragar les esmentades despeses amb les quantitats que l’Assemblea General consideri equitatives i fixi periòdicament. Aquest Conveni entrarà en vigor el norantè dia següent a la data en què quaranta dels estats esmentats a l’apartat 1 de l’article 25 l’hagin firmat sense reserva de ratificació o hagin dipositat els seus instruments de ratificació o d’adhesió. El text de qualsevol esmena així proposada i els motius d’aquesta han de ser comunicats al secretari general qui. Ratificant-lo després d’haver-lo firmat amb la reserva de ratificació. aquestes mesures són convenients o necessàries per protegir la salut i el benestar públics. Article 30 Esmenes 1.

degudament autoritzats. ratificar-lo o adherir-s’hi. cap obligació jurídica emanada d’aquest Conveni que estigui afectada per la reserva esmentada. Article 33 Notificacions El secretari general ha de notificar a tots els estats esmentats a l’apartat 1 de l’article 25: a) Les firmes. L’estat que hagi formulat reserves pot en tot moment. el vint-i-unè dia del mes de febrer de mil nou-cents setanta-un. de la ratificació o de l’adhesió. llevat pel que fa a les disp o s i c i ons relatives al comerç internacional. tot estat pot formular reserves a les disposicions següents d’aquest: a) article 19. Només s’admeten les reserves que es formulin de conformitat amb el que preveuen els apartats 2.21. entrarà automàticament en vigor. 28. Tot estat en el territori del qual creixin de forma silvestre plantes que continguin substàncies psicòtropes de la Llista I i que s’hagin vingut utilitzant tradicionalment per certs grups reduïts. b) article 27. però que desitgi ser autoritzat per formular reserves diferents de les esmentades en els apartats 2 i 4. que l’hagin ratificat o que s’hi hagin adherit abans d’expirar el termini esmentat. conciliació. pot notificar la seva intenció al secretari general. en el moment de la firma. a la Cort Internacional de Justícia. investigació. envers l’estat que la va formular. 2. dita reserva sigui objectada per un terç dels estats que hagin firmat el Conveni sense reserva de ratificació. El Conveni serà dipositat davant el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides qui en trametrà còpies certificades conformes a tots els membres de l’Organització de les Nacions Unides i a tota la resta d’estats esmentats a l’apartat 1 de l’article 25. Tot estat que vulgui ser part del Conveni. b) La data en què aquest Conveni entri en vigor de conformitat amb l’article 26. retirar totes o part de les seves reserves. pot. espanyol. Article 32 Reserves 1. d) Les declaracions i les notificacions fetes de conformitat amb els articles 27. Qualsevol controvèrsia d’aquesta índole que no hagi estat resolta de la forma indicada a l’apartat 1 ha de ser sotmesa. en un sol exemplar. recurs a òrgans regionals. tanmateix. 4. 4 . FET A VIENA. Si sorgeix una controvèrsia sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni entre dues o més parts. en relació amb el que preveu l’article 7 d’aquest Conveni. 2. 3. els sotasignats. però s’ha d’entendre. apartats 1 i 2. si ha de convocar-se una conferència per considerar aquesta esmena. aquestes s’han de consultar amb la finalitat de resoldre-la per via de negociació. clarament determinats. E N F E D E L A Q U A L C O S A . 30 i 32. el Consell pot decidir. a comptar de la data de la comunicació de la reserva pel secretari general.any 21 . la reserva es considera autoritzada. 5. arbitratge. . formular la reserva corresponent. mediació. les ratificacions i les adhesions de conformitat amb l’article 25. francès i rus igualment fefaents. si qualsevol de les parts rebutja una proposta d’esmena. procediment judicial o altres recursos pacífics que elles escullin. xinès. A menys que dins d’un termini de dotze mesos. c) article 31.1. han firmat aquest Conveni en nom dels seus governs respectius. c) Les denúncies fetes de conformitat amb l’article 29. Article 31 Controvèrsies 1. tenint en compte les observacions rebudes de les parts.2009 la lletra b de l’apartat 1 no hagi estat rebutjada per cap de les parts dins dels divuit mesos després d’haver estat tramesa. els textos en anglès. 3 i 4 d’aquest article. No obstant això. que els estats que hagin formulat objeccions a aquesta reserva no estan obligats a assumir.198 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. mitjançant notificació per escrit al secretari general. en cerimònies màgiques i religioses. a petició de qualsevol de les parts en la controvèrsia. En firmar el Conveni.

9 pentil-3 6H-dibenzo[b.4 fenetilamina [(tienil-2)-1 ciclohexil]-1 piperidina els isòmers següents i les seves variants estereoquímiques: tetrahidro-7.8.10aR)-tetrahidro-6a.4.10 N.9 6H-dibenzo[b.8. PCPY STP.8.N-dietil metil-6 ergolina carboxamida-8 b (±)-N-etil. psilotsina PSILOCIBINA ROLICICLIDINA TENAMFETAMINA TENOCICLIDINA PHP.any 21 .9.9 pentil-3 6H-dibenzo[b.d]piran ol-1 (6aR.9R.d]piran ol-1 (6aR. 4 .10.d] piran ol-1 (9R.6.d] piran ol -1 p-metoxi α -metilfenetilamina [(dimetilamino)-2 etil]-3 indole ol-4 fosfat dihidrogenat de [(dimetilamino)-2 etil]-3 indolil-4 (fenil-1 ciclohexil)1 pirrolidina dimetoxi-2.10a trimetil-6.6.10a dimetil-6.7.5 fenetilamina α-metil-4-metiltiofenetilamina (±)-N-[ α -metil (metilendioxi)-3.10 trimetil-6. llevat d’una excepció expressa.5 fenetilamina 2-(metilamino)-1-fenilpropan-1-ona (±)-cis-amino-2 metil-4 fenil-5 oxazolina-2 metoxi-2 α -metil (metilendioxi)-4.4 fenetil] hidroxilamina hexil-3 tetrahidro-7. .9 pentil-3 6H-dibenzo[b.6.9.6.5 α -metilfenetilamina ETICICLIDINA ETRIPTAMINA (+)-LISERGIDA TMA Els estereoisòmers de les substàncies inscrites a la Llista també estan controlats.6.4 fenetilamina Trimetoxi-3.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 199 Substàncies incloses a la Llista I Denominacions comunes internacionals (DCI) Altres noms comuns o vulgars BROLAMFETAMINA DOB CATINONA DET DMA DMHP DMT DOET PCE LSD.9 6H-dibenzo[b. N-etil MDA MDMA mescalina metcatinona metil-4 aminorex MMDA 4-MTA N-hidroxi MDA parahexil PMA psilocina.10aR)-hexahidro-6a. α-dimetil (metilendioxi)-3.6.1.d]piran ol-1 tetrahidro-6a.8.9.6 metilen-9 pentil-3 6H-dibenzo[b.6.10a trimetil-6.10aR)-tetrahidro-6a.10 trimetil-6.10aR)-tetrahidro-8.10a trimetil-6. sempre que aquests estereoisòmers puguin existir de conformitat amb la designació química especificada.9.7.9.Núm.5 a-metilfenetilamina (–)-amino-2 propiofenona-(S) [(dietilamino-2) etil]-3 indole (±)-dimetoxi-2.5 a –metilfenetilamina (dimetil-1.10 trimetil-6.a -metil (metilendioxi)-3.d]piran ol-1 [(dimetilamino)-2 etil]-3 indole (±)-etil-4 dimetoxi-2.9.9 trimetil-6.5 a -fenetilamina N-etil fenil-1 ciclohexilamina 3-(2-aminobutil) indole didehidro-9.10. Designació química (±)-bromo-4 dimetoxi-2.d]piran ol-1 (±)-trimetoxi-3.2 heptil)-3 tetrahidro-7. LSD-25 MDE.9 pentil-3 6H-dibenzo[b.d] piran ol-1 (6aR.9 pentil-3 6H-dibenzo[b.4 fenetilamina (±)-N.5 dimetil-4 α-fenetilamina α-metil (metilendioxi)-3.8.10.4.21.7. DOM MDA TCP tetrahidrocannabinol.10.

6. 4 .5.11 (metil-3 buten-2 il)-3 metano-2.any 21 .11-dihidro-5H-dibenzo[a.5 etano-6. PCP racemat de metamfetamina àcid barbitúric Substàncies incloses a la Llista III Denominacions comunes internacionals (DCI) Altres noms comuns o vulgars AMOBARBITAL BUPRENORFINA BUTALBITAL CATINA CICLOBARBITAL FLUNITRAZEPAM GLUTETIMIDA PENTAZOCINA PENTOBARBITAL Designació química àcid etil-5 isopentil-5 barbitúric (N-ciclopropilmetil hidroxi-3 metoxi-6 epoxi-4.d]piran ol-1 [[(α -metilfenetil)amino]-2 etil]-7 teofil·lina (–)-(R).14 morfinanil-7)-2 dimetil-3. α -dimetilfenetilamina metil-2 o-tolil-3 3H-quinazolino na-4 α -fenil piperidil-2 acetat de metil (fenil-1 ciclohexil)-1 piperidina metil-3 fenil-2 morfolina (±)-N.8.6R*.2009 Substàncies incloses a la Llista II Denominacions comunes internacionals (DCI) Altres noms comuns o vulgars AMFETAMINA amfetamina AMINEPTINA 2C-B 4 dexamfetamina delta-9-tetrahidrocannabinol i les seves variants estereoquímiques: levamfetamina Levometamfetamina metamfetamina Designació química (±)-α-metilfenetilamina àcid 7-[(10.4.6 benzazocina-3 ol-8 àcid etil-5 (metil-1 butil)-5 barbitúric (+)-norpseudo.21. α -fenetilamina (o-clorofenil)-3 metil-2 (3H)-quinazolinona-4 (+)-(S)-N.7.10aR)-tetrahidro-6a.efedrina .3 metil-1 nitro-7 2H-benzodiazepin-1.9 pentil-3 6H-dibenzo[b. és a dir el (-)-trans-delta-9-tetrahidrocannabinol.6 dimetil-6.3 butanol-2 àcid al·lil-5 isobutil-5 barbitúric (+)-(S)-a-[(S)-aminoetil-1] alcohol benzílic àcid etil-5 (ciclohexenil-1)-5 barbitúric (o-fluorofenil)-5 dihidro-1.200 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.10a trimetil-6.α-metilfenetilamina (–)-dimetil-N.3.1.5-dimetoxifenetilamina (+)-α-metilfenetilamina (6aR. α-dimetilfenetilamina al·lil-5 (metil-1 butil)-5 α-(α-metoxibenzil)-4-( β -metoxifenetil)-1-piperazinaetanol DEXAMFETAMINA DRONABINOL* FENETIL·LINA LEVAMFETAMINA MECLOQUALONA METAMFETAMINA METAQUALONA METILFENIDAT FENCICLIDINA FENMETRACINA RACEMAT DE METAMFETAMINA SECOBARBITAL ZIPEPROL * Aquesta DCI designa una sola de les variants estereoquímiques del delta-9-tetrahidrocannabinol.d]ciclohepten-5-il)ami no] heptanoic -bromo-2.2.4 ona-2 etil-2 fenil-2 glutarimida (2R*.11R*)-hexahidro-1.

3 2H-benzodiazepin-1.4 òxid-4 cloro-7 metil-1 fenil-5 1H-benzodiazepin-1.3 metil-1 fenil-5 2H-benzodiazepin-1.Núm.21.12b dimetil-2.11b 5H-oxazolo[3.4] cloro-1 etil-3 pente-1 in-4 ol-3 carbamat d’etinil-1 ciclohexil 7-etil-5-cloro.2-d]benzodiazepin[1.3 metil-1 2H-benzodiazepin 1.4 ona-2 bromo-10 (o-fluorofenil)-11b tetrahidrooxazolo-2.3.5 barbitúric cloro-8 metil-1 fenil-6 4H-s-triazolo[4.3 2H-benzodiazepin-1.4 ona-2 cloro-10 (o-clorofenil)-11b tetrahidro-2.4 (o-clorofenil) -5 dihidro-1.3 nitro-7 2H-benzodiazepin-1.3-e]-diazepin-1.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 201 Substàncies incloses a la Llista IV Denominacions comunes internacionals (DCI) AL·LOBARBITAL ALPRAZOLAM AMFEPRAMONA AMINOREX BARBITAL BENZFETAMINA BROMAZEPAM BROTIZOLAM butobarbital CAMAZEPAM CLORDIAZEPÒXID CLOBAZAM CLONAZEPAM CLORAZEPAT CLOTIAZEPAM CLOXAZOLAM DELORAZEPAM DIAZEPAM ESTAZOLAM ETCLORVINOL ETINAMAT LOFLAZEPAT D’ETIL ETILAMFETAMINA FENCAMFAMINA FENPROPOREX FLUDIAZEPAM FLURAZEPAM GHB HALAZEPAM HALOXAZOLAM KETAZOLAM LEFETAMINA LOPRAZOLAM LORAZEPAM LORMETAZEPAM MAZINDOL MEDAZEPAM MEFENOREX SPA N-etilamfetamina Altres noms comuns o vulgars Designació química àcid dial·lil-5.7.2.4 ona-2 cloro-7 dihidro-1.4 N-(cloropropil-3) α -metilfenetilamina benzfetamina .4] ona-6 cloro-11 dihidro-8.5 barbitúric N-benzil-N.4] ona-1 cloro-7 (o-clorofenil)-5 dihidro-1.7.á-dimetilfenetilamina bromo-7 dihidro-1.4 ona-2 cloro-7 [(dietilamino)-2 etil]-1 (o-fluorofenil)-5 dihidro-1.4 ona-2 cloro-7 metilamino-2 fenil-5 3H-benzodiazepin-1.2-f]-s-tria zolo[4.1-_) isoindol ol-5 cloro-7 dihidro-2.11b [3.3 hidroxi-3 metil-1 fenil-5 2H-benzodiazepin-1.3á][1.4 [(metil-4 piperazinil-1) metilè]-2 nitro-8 1H-imidazo[1.2)-1 2H-benzodiazepin-1.N-dimetil difenil-1.3.3-dihidro-2-oxo-1H1.4 ona-2 (p-clorofenil)-5 dihidro-2.4 ona-2 àcid cloro-7 dihidro-2.2-a]benzodiazepin[1.7 (–)-N.4 ona-2 cloro-7 (o-clorofenil)-5 dihidro-1.3-_]benzodiazepina[1.3 metil-1 2H-tieno[2.4]diazepina àcid butil-5 etil-5 barbitúric dimetilcarbamat (èster) de cloro-7 dihidro-1.8 fenil-12b 4H-oxazino[1.3 hidroxi-3 2H-benzodiazepin-1.3 (piridil-2)-5 2H-benzodiazepin-1.4-benzodiazepina-3-carboxilat N-etilamfetamina N-etil á -metilfenetilamina N-etil fenil-3 amino-2 norbornana (±)-(á -metilfenetilamino)-3 propionitril cloro-7 (o-fluorofenil)-5 dihidro-1.4](6H) diona-4.2 etilamina (o-clorofenil)-6 dihidro-2.5 (3H.4 ona-2 cloro-8 fenil-6 4H-s-triazolo[4.2-d](5H)-benzodiazepin[1.5H) diona-2.(o-fluorofenil)-2.2-d]benzodiazepin[1.3 metil-1 fenil-5 1H-benzodiazepina-1.4 ona-2 àcid ? –hidroxibutíric cloro-7 dihidro-1.3][3.4] ona-6 cloro-7 (o-clorofenil)-5 dihidro-1.4 ona-2 2-bromo-4-(o-clorofenil)-9-metil-6H-tieno[3.3 fenil-5 (trifluoroetil-2.a] benzodiazepina[1.any 21 .4] dietilpropió 2-(dietilamino) propiofenona 2-amino-5-fenil-2-oxazolina àcid dietil-5. 4 .4 carboxílica-3 (o-clorofenil)-5 etil-7 dihidro-1.3 oxo-2 fenil-5 1H-benzodiazepin-1.1.3 hidroxi-3 metil-1 2H-benzodiazepin-1.5 3H-imidazo (2.3.

4 ona-2 cloro-7 dihidro-1.3 fenil-5 (propinil-2)-1 2H-benzodiazepin-1.1 (piperidil-2)-1 metanol cloro-7 (ciclopropilmetil)-1 dihidro-1.4 ona-2 difenil-1.any 21 .3 nitro-7 fenil-5 2H-benzodiazepin-1. 4 .1.4 dihidro-1.5-a] benzodiazepina-1.4 ona-2 dihidro-1.4 ona-2 cloro-8 (o-clorofenil)-6 metil-1 4H-s-triazolo[4.3 metil-1 2H-benzodiazepin-1.4 ona-2 cloro-7 (ciclohexen-1 il)-5 dihidro-1.7.4 ona-2 cloro-10 tetrahidro-2.3 fenil-5 2H-benzodiazepin-1.4 fenil-2 morfolina àcid etil-5 fenil-5 barbitúric α.3 metil-1 nitro-7 fenil-5 2H-benzodiazepin-1.3 hidroxi-3 metil-1 fenil-5 2H-benzodiazepin-1.4 cloro-8 (o-fluorofenil)-6 metil-1 4H-imidazo[1.3-a] benzodiazepina[1.α -dimetilfenetilamina cloro-7 dihidro-1.N.6-trimetil-2-p-tolilimidazo[1.4 ona-2 metil-4’ (pirrolidinil-1)-2 valerofenona àcid sec-butil-5 etil-5 barbitúric cloro-7 dihidro-1.202 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.3 3-(_-metilfenetil)-N-(fenilcarbamoil)sidnona imina àcid etil-5 metil-1 fenil-5 barbitúric dietil-3.3 hidroxi-3 fenil-5 2H-benzodiazepin-1.4] àcid (metil-1 butil)-5 vinil-5 barbitúric N.3 fenil-5 2H-benzodiazepin-1.21.2-d] (5H)-benzodiazepin[1.11b metil-2 fenil-11b oxazolo[3.3 metil-5 piperidinadiona-2.2009 MEPROBAMAT MESOCARB METILFENOBARBITAL METIPRILONA MIDAZOLAM NIMETAZEPAM NITRAZEPAM NORDAZEPAM OXAZEPAM OXAZOLAM PEMOLINA FENDIMETRAZINA FENOBARBITAL FENTERMINA PINAZEPAM PIPRADROL PRAZEPAM PIROVALERONA SECBUTABARBITAL TEMAZEPAM TETRAZEPAM TRIAZOLAM VINILBITAL ZOLPIDEM dicarbamat de metil-2 propil-2 propanediol-1.4 ona-2 cloro-7 dihidro-1.4] ona-6 amino-2 fenil-5 oxazolidinona-4 (+)-(2S.2-a]piridina-3-acetam ida .3.3S)-dimetil-3.

fet a Viena el 21 de febrer de 1971 Entrada en vigor: 16 d’agost de 1976.21. ratificació.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 203 Situació del Conveni sobre substàncies psicòtropes. de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 26 Situació el 16 d’agost del 2008: 34 estats signataris. 183 estats part Participant Afganistan Albània 1. 4 .any 21 .15 Alemanya Algèria Andorra Angola 7 Antiga República Iugoslava de Macedònia Antigua i Barbuda Aràbia Saudita Argentina Armènia Austràlia Àustria Azerbaitjan Bahames 16 Bahrain Bangladesh Barbados Bèlgica Belize Benín Bhutan Bielorússia Bolívia 2 Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Brunei Darussalam 17 Bulgària Burkina Faso Burundi Cambotja Camerun 18 Canadà Cap Verd Colòmbia Comores Congo Costa d’Ivori Costa Rica 2 Croàcia Cuba Dinamarca Djibouti Dominica Egipte El Salvador Equador Eritrea 13 Eslovàquia 2 Eslovènia 6 Espanya Estats Units d’Amèrica Estònia Etiòpia Signatura Signatura definitiva (s). successió (d) 21 de maig de 1985 a 24 de gener del 2003 a 2 de desembre de 1977 14 de juliol de 1978 a 13 de febrer del 2007 a 26 d’octubre del 2005 a 13 d’octubre de 1993 a 5 d’abril de 1993 a 29 de gener de 1975 a 16 de febrer de 1978 13 de setembre de 1993 a 19 de maig de 1982 23 de juny de 1997 a 11 de gener de 1999 a 31 d’agost de 1987 a 7 de febrer de 1990 a 11 d’octubre de 1990 a 28 de gener de 1975 a 25 d’octubre de 1995 a 18 de desembre del 2001 a 6 de novembre de 1973 a 18 d’agost del 2005 a 15 de desembre de 1978 20 de març de 1985 a 1 de setembre de 1993 d 27 de desembre de 1984 a 14 de febrer de 1973 24 de novembre de 1987 a 18 de maig de 1972 a 20 de gener de 1987 a 18 de febrer de 1993 a 7 de juliol del 2005 a 5 de juny de 1981 a 10 de setembre de 1988 a 24 de maig de 1990 a 12 de maig de 1981 a 1 de març del 2000 a 3 de març del 2004 a 11 d’abril de 1984 a 16 de febrer de 1977 26 de juliol de 1993 d 26 d’abril de 1976 a 18 d’abril de 1975 22 de febrer del 2001 a 24 de setembre de 1993 a 14 de juny de 1972 11 de juny de 1998 a 7 de setembre de 1973 a 30 de gener del 2002 a 28 de maig de 1993 d 6 de juliol de 1992 d 20 de juliol de 1973 a 16 d’abril de 1980 5 de juliol de 1996 a 23 de juny de 1980 a 23 de desembre de 1971 21 de febrer de 1971 23 de desembre de 1971 30 de desembre de 1971 21 de febrer de 1971 2 de setembre de 1971 21 de febrer de 1971 21 de febrer de 1971 21 de febrer de 1971 .Núm.1. adhesió (a).

2009 Federació de Rússia Fiji Filipines Finlàndia 8 França Gabon Gàmbia Geòrgia Ghana Grècia Grenada Guatemala Guinea Guinea Bissau Guyana Hondures 19 Hongria Iemen Illes Marshall Índia Indonèsia Iran (República Islàmica d’) Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Jamaica Japó Jordània Kazakhstan Kenya Kirguizistan 16 Kuwait Lesotho Letònia Líban Libèria Líbia (Jamahiriya Àrab) Liechtenstein Lituània Luxemburg Madagascar Malàisia Malawi Maldives Mali Malta Marroc Maurici Mauritània Mèxic Micronèsia (Estats Federats de) Moçambic Moldàvia Mònaco Mongòlia Montenegro 9 Myanmar Namíbia Nepal Nicaragua Níger Nigèria Noruega 10 Nova Zelanda Oman 12 Països Baixos Pakistan 30 de desembre de 1971 15 d’octubre de 1971 17 de desembre de 1971 21 de febrer de 1971 21 de febrer de 1971 21 de febrer de 1971 30 de desembre de 1971 21 de febrer de 1971 21 de desembre de 1971 21 de febrer de 1971 21 de febrer de 1971 3 de novembre de 1978 25 de març de 1993 a 7 de juny de 1974 a 20 de novembre de 1972 28 de gener de 1975 14 d’octubre de 1981 a 23 d’abril de 1996 a 8 de gener de 1998 a 10 d’abril de 1990 10 de febrer de 1977 25 d’abril de 1980 a 13 d’agost de 1979 a 27 de desembre de 1990 a 27 d’octubre de 1995 a 4 de maig de 1977 23 de maig del 2005 a 19 de juliol de 1979 25 de març de 1996 a 9 d’agost de 1991 a 23 d’abril de 1975 a 19 de desembre de 1996 a 9 d’agost del 2000 17 de maig de 1976 a 7 d’agost de 1992 a 18 de desembre de 1974 a 10 de juny de 1993 a 27 de novembre de 1981 a 6 d’octubre de 1989 a 31 d’agost de 1990 8 d’agost de 1975 a 29 d’abril de 1997 a 18 d’octubre del 2000 a 7 d’octubre de 1994 a 13 de juliol de 1979 a 23 d’abril de 1975 a 16 de juliol de 1993 a 15 de desembre de 1994 24 d’abril de 1979 a 24 de novembre de 1999 a 28 de febrer de 1994 a 7 de febrer de 1991 a 20 de juny de 1974 a 22 de juliol de 1986 a 9 d’abril de 1980 a 7 de setembre del 2000 a 31 d’octubre de 1995 a 22 de febrer de 1990 a 11 de febrer de 1980 a 8 de maig de 1973 a 24 d’octubre de 1989 a 20 de febrer de 1975 a 29 d’abril de 1991 a 8 de juny de 1998 a 15 de febrer de 1995 a 6 de juliol de 1977 15 de desembre de 1999 a 23 d’octubre del 2006 d 21 de setembre de 1995 a 31 de març de 1998 a 9 de febrer del 2007 a 24 d’octubre de 1973 a 10 de novembre de 1992 a 23 de juny de 1981 a 18 de juliol de 1975 a 7 de juny de 1990 3 de juliol de 1997 a 8 de setembre de 1993 a 9 de juny de 1977 a 21 de febrer de 1971 13 de setembre de 1971 . 4 .21.204 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.1.any 21 .

1.14 Nord República Àrab Síria República Centreafricana República de Corea República Democràtica del Congo República Democràtica Popular de Laos República Dominicana República Popular Democràtica de Corea 13 República Txeca República Unida de Tanzània Romania Rwanda 21 de febrer de 1971 Saint Christopher i Nevis Saint Lucia Saint Vincent i les Grenadines San Marino Santa Seu 21 de febrer de 1971 São Tomé i Príncipe Senegal 2 Sèrbia Seychelles Sierra Leone Singapur Somàlia Sri Lanka Sud-àfrica Sudan Suècia 21 de febrer de 1971 Suïssa Surinam Swazilàndia Tadjikistan Tailàndia Togo 21 de febrer de 1971 Tonga Trinitat i Tobago 21 de febrer de 1971 Tunísia Turkmenistan Turquia 21 de febrer de 1971 Txad Ucraïna 30 de desembre de 1971 Uganda Unió dels Emirats Àrabs Uruguai Uzbekistan Veneçuela (República Bolivariana de) 21 de febrer de 1971 Vietnam Xile 21 de febrer de 1971 3.5 Xina Xipre Zàmbia Zimbabwe 19 d’agost de 1998 a 18 de febrer de 1972 a 20 de novembre de 1981 a 3 de febrer de 1972 28 de gener de 1980 a 3 de gener de 1975 20 d’abril de 1979 a 18 de desembre de 1986 a 24 de març de 1986 8 de març de 1976 a 15 d’octubre del 2001 a 12 de gener de 1978 a 12 d’octubre de 1977 a 22 de setembre de 1997 a 19 de novembre de 1975 a 19 de març del 2007 a 30 de desembre de 1993 d 7 de desembre del 2000 a 21 de gener de 1993 a 15 de juliol de 1981 9 de maig de 1994 a 16 de gener del 2003 a 3 de desembre del 2001 a 10 d’octubre del 2000 a 7 de gener de 1976 20 de juny de 1996 a 10 de juny de 1977 a 12 de març del 2001 d 27 de febrer de 1992 a 6 de juny de 1994 a 17 de setembre de 1990 a 2 de setembre de 1986 a 15 de març de 1993 a 27 de gener de 1972 a 26 de juliol de 1993 a 5 de desembre de 1972 22 d’abril de 1996 a 29 de març de 1990 a 3 d’octubre de 1995 a 26 de març de 1997 a 21 de novembre de 1975 a 18 de maig de 1976 24 d’octubre de 1975 a 14 de març de 1979 23 de juliol de 1979 a 21 de febrer de 1996 a 1 d’abril de 1981 9 de juny de 1995 a 20 de novembre de 1978 15 d’abril de 1988 a 17 de febrer de 1988 a 16 de març de 1976 a 12 de juliol de 1995 a 23 de maig de 1972 4 de novembre de 1997 a 18 de maig de 1972 23 d’agost de 1985 a 26 de novembre de 1973 a 28 de maig de 1993 a 30 de juliol de 1993 a .any 21 .Núm. 4 .2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 205 Palau Panamà 20 Papua Nova Guinea 11 Paraguai 28 de juliol de 1971 21 Perú 22 Polònia 30 de desembre de 1971 5 Portugal Qatar Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del 21 de febrer de 1971 4.21.4.

les factures que han rebut de les persones a què fa referència l’apartat 2 de l’article 11 i on figuren les partides relatives a substàncies i preparacions de la Llista III i. Alemanya Reserves: 1. Declaració: A més. la ratificació. com resulta del nostre vot sobre l’article 27. Austràlia El Conveni no s’aplicarà als territoris no metropolitans representats per Austràlia en l’àmbit internacional. els fabricants. sense cap discriminació ni restricció. per la present s’adhereix a aquest Conveni i es compromet a aplicar-ne les disposicions. tenen un caràcter discriminatori i considera que el Conveni. Qualsevol altra adquisició i qualsevol cessió o sostracció de substàncies i preparats de la Llista III fetes sense recepta mèdica són consignades a part. les parts també podran executar les obligacions que s’enuncien a l’article 22 mitjançant disposicions penals de caràcter administratiu per reprimir degudament els delictes a què fa referència aquest article. 3 i 4 de l’article 32 del Conveni. en les seves factures. La República Socialista Soviètica de Bielorússia considera necessari declarar que les disposicions de l’article 27 del Conveni estan en contradicció amb la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials.1. Àustria Declaració: La República d’Àustria interpreta l’article 22 de la manera següent: en el cas de delictes menors. Per consegüent. Aquestes informacions també es conserven durant cinc anys. Argentina Amb una reserva pel que fa als efectes de l’aplicació del Conveni als territoris no metropolitans la sobirania dels quals és impugnada. com a mínim durant cinc anys. com a mínim un cop l’any. de manera ràpida i incondicional. Declaracions formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica de Bielorússia declara que les disposicions de l’article 25 del Conveni sobre substàncies psicòtropes. després d’haver examinat el Conveni de 1971 sobre substàncies psicòtropes.any 21 . punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions ” [Resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960]. les persones i els establiments que s’esmenten en aquesta disposició conserven. la República Democràtica d’Afganistan declara que no es considera obligada per les disposicions que figuren a l’apartat 2 de l’article 31 que preveu que qualsevol controvèrsia que sorgeixi entre dues o diverses parts. la data de recepció és la de la signatura definitiva. Bahrain Reserva: Respecte de l’apartat 2 de l’article 31: L’estat de Bahrain no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia. l’adhesió de l’estat de Bahrain a aquest Conveni no implica de cap manera el reconeixement d’Israel o l’establiment de qualsevol relació amb ell.206 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. a part i durant un mínim de cinc anys. 2. de conformitat amb els principi d’igualtat sobirana dels estats. Respecte de l’apartat 4 de l’article 11: A la República Federal d’Alemanya. sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia. Bielorússia Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19 del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 relatives als estats privats de la possibilitat d’esdevenir part del Conveni a causa del procediment previst a l’article 25 d’aquest Conveni. . Les factures i els albarans que contenen aquestes partides especialment assenyalades són conservats. segons el qual a certs estats se’ls priva de la possibilitat d’esdevenir part d’aquest Conveni. La República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera obligada per les disposicions de l’article 31 del Conveni que estableixen que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia a petició d’una de les parts en la controvèrsia i declara que una controvèrsia d’aquesta naturalesa només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment en cada cas de totes les parts en la controvèrsia. la República Democràtica d’Afganistan declara a aquest respecte que les controvèrsies d’aquesta naturalesa només se sotmetran a la Cort Internacional de Justícia amb l’acord de totes les parts interessades i no a la demanda d’una sola d’elles. per bé que formula les reserves autoritzades segons els apartats 1. Respecte de l’apartat 2 de l’article 11 (només pel que fa a les substàncies de la Llista III): A la República Federal d’Alemanya. en comptes de procedir a l’enregistrament esmentat. que proclamava la necessitat “de posar.21. Bangladesh El Govern de la República Popular de Bangladesh. fan l’inventari de les substàncies i els preparats de la Llista III que posseeixen. relativa a la interpretació i l’aplicació del Conveni esmentat. els exportadors i els importadors adjunten una indicació especial a les partides que.2009 Declaracions i reserves (Si no hi ha cap indicació que precedeixi el text. tenen a veure amb les substàncies i els preparats qui figuren a la Llista III. ha d’estar obert a l’adhesió de tots els estats interessats. a petició d’una de les parts en la controvèrsia. els majoristes. l’adhesió o la successió. 4 . per les persones en qüestió.) Afganistan Reserva: Tot i que s’adhereix al Conveni sobre substàncies psicòtropes. 2.

. a petició d’una de les parts en la controvèrsia. les disposicions de l’apartat 1 de l’article 25 i les de l’article 26 tenen un caràcter discriminatori ja que refusen a un cert nombre d’estats els drets de signatura i adhesió. de les disposicions del Conveni esmentat relativa al peiot. En el moment de la ratificació: Reserves respecte dels apartats 1 i 2 de l’article 19 i de l’apartat 2 de l’article 31: a) La República Popular Hongaresa no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19 relatives als estats privats de la possibilitat d’esdevenir part del Conveni a causa de l’article 25 del Conveni. sense cap discriminació o limitació. Declaració: El Govern revolucionari de la República de Cuba considera que. mentre que el Conveni tracta de qüestions que interessen tots els estats. La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques considera necessari declarar que les disposicions de l’article 27 del Conveni contradiuen la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials. Canadà Reserva: “Atès que Canadà vol adherir-se al Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 207 Brasil En el moment de la signatura (confirmada en el moment de la ratificació llevat de la reserva a l’article 27): Amb reserva dels apartats 1 i 2 de l’article 19 i dels articles 27 i 31.Núm. 4 . que proclama la necessitat “de posar. formula reserves respecte dels apartats 1 i 2 de l’article 19. atès que la població de Canadà està formada per certs grups reduïts clarament definits que utilitzen.any 21 . . si escau. per la present es formula una reserva sobre qualsevol aplicació actual o futura. i atès que aquestes substàncies es troben en plantes que creixen a Amèrica del Nord però no a Canadà.” Cuba Reserva: El Govern revolucionari de la República de Cuba no es considera obligat per les disposicions de l’article 31 del Conveni. La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no es considera obligada per les disposicions de l’article 31 del Conveni que estableix que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni serà sotmesa a la Cort Internacional de Justícia. Federació de Rússia Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19 del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 respecte dels estats privats de la possibilitat d’esdevenir part del Conveni en virtut del procediment que estableix l’article 25 d’aquest Conveni. en els seus ritus màgics o religiosos. de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 32 del Conveni. és indispensable el consentiment en cada cas de totes les parts en la controvèrsia. aprofitant la possibilitat que se li dóna a l’apartat 2 de l’article 32. la qual cosa és contrària al principi de la igualtat sobirana dels estats.. ja que entén que les controvèrsies entre les parts només es poden resoldre per la via de negociacions diplomàtiques directes. La RAU [República Àrab d’Egipte] es reserva la seva posició respecte de l’article 27 (relatiu a l’existència de territoris o colònies que depenen de certs estats). tenen un caràcter discriminatori i considera que un Conveni conforme amb els principis de la igualtat sobirana dels estats ha d’estar obert a tots els estats interessats. Estats units d’Amèrica En virtut de l’apartat 4 de l’article 32 del Conveni. com també dels articles 27 i 31 d’aquest Conveni. La RAU [República Àrab d’Egipte] es reserva la seva posició respecte de l’article 31 (relatiu al mètode d’arranjament de controvèrsies entre les parts).1. les disposicions de l’article 7 del Conveni sobre substàncies psicòtropes no s’apliquen al peiot conreat i distribuït per ser utilitzat per la Native American Church en els seus ritus religiosos.21. de manera ràpida i incondicional. França no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 i declara que les controvèrsies relatives a la interpretació i a l’aplicació del Conveni que no hagin estat resoltes per les vies previstes a l’apartat 1 de l’article esmentat només poden ser sotmeses a la Cort Internacional de Justícia amb l’acord de totes les parts en la controvèrsia. punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions” [Resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960]. En el moment de la ratificació: La República Àrab Unida [República Àrab d’Egipte] es reserva la seva posició respecte dels apartats 1 i 2 de l’article 19 (relatiu a les mesures que la Junta ha de prendre per assegurar l’execució de les disposicions del Conveni i el seu dret d’impugnació). Egipte En el moment de la signatura: Amb reserves respecte: a) Dels apartats 1 i 2 de l’article 19 b) De l’article 27 i c) De l’article 31. . Declaracions formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques declara que les disposicions de l’article 25 del Conveni sobre substàncies psicòtropes en virtut del qual certs estats estan privats de la possibilitat d’esdevenir part del Conveni.” Hongria En el moment de la signatura: El Govern hongarès. França “Pel que fa a l’article 31. i declara que per sotmetre una controvèrsia d’aquesta naturalesa a la Cort Internacional de Justícia. certes substàncies psicòtropes d’origen vegetal que figuren en les llistes d’aquest Conveni.

en la mesura que considera que ambdós apartats constitueixen. Jamahiriya Àrab Líbia La Jamahiriya Àrab Líbia Popular i Socialista. El Govern de la República d’Iraq declara que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni esmentat. el Govern mexicà formula expressament una reserva a l’aplicació d’aquest instrument internacional. El Govern de la República d’Iraq considera que una controvèrsia en la qual és part no pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia sense el seu acord. b) La República Popular Hongaresa també considera necessari declarar que l’article 27 del Conveni és incompatible amb la Declaració relativa a la concessió de la independència als països i els pobles colonials. Myanmar Reserves: El Govern de la Unió de Myanmar no es considera obligat per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19. punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions. no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 31 i declara que les controvèrsies relatives a la interpretació i l’aplicació del Conveni que no hagin estat resoltes per les vies previstes a l’apartat 1 d’aquest article només poden ser sotmeses a la Cort Internacional de Justícia amb l’acord de totes les parts en les controvèrsies. en el seu territori. Iraq Reserves: 1. per a ell. tot i que s’adhereix a [aquest Conveni]. no s’establirà cap relació convencional entre l’estat de Kuwait i Israel. no es considera obligada per les disposicions de l’article esmentat que preveuen la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia en matèria de controvèrsies que resultin del Conveni. Índia El Govern de l’Índia es reserva la seva posició pel que fa a l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni esmentat i no es considera obligat per les disposicions d’aquest apartat. que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni relatiu al fet d’haver de sotmetre a la Cort Internacional de Justícia qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació del Conveni. Mèxic En adherir-se al Conveni sobre substàncies psicòtropes aprovat el 21 de febrer de 1971. Polònia Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: El Govern de la República Popular de Polònia vol formular reserves pel que fa a les disposicions següents: 1) Els apartats 1 i 2 de l’article 19 del Conveni esmentat. 4 . El Govern de la República d’Iraq declara per la present que no es considera obligat per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19 del Conveni. de manera ràpida i incondicional. Iran (República Islàmica d’) Reserva: De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 32 del Conveni..1. Papua Nova Guinea Reserves: El Govern de Papua Nova Guinea.2009 Declaracions: a) La República Popular Hongaresa crida l’atenció sobre el fet que l’article 25 del Conveni té un caràcter discriminatori i contradiu el principi de la igualtat sobirana dels estats i considera que el Conveni hauria d’estar obert a tots els estats interessats. a més.any 21 . que preveu sotmetre les controvèrsies a la Cort Internacional de Justícia. atès que subsisteixen. El Govern de la Unió de Myanmar declara. . una ingerència en els afers interns de la República d’Iraq. fet a Viena el 21 de febrer de 1971. de conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 32 del Conveni.208 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. no significa de cap manera que l’estat de Kuwait reconegui Israel.. certs grups ètnics autòctons que utilitzen tradicionalment per a les seves pràctiques rituals de caràcter màgic i religiós plantes que contenen algunes de les substàncies psicòtropes qui figuren a la Llista I. Kuwait Queda ben entès que l’adhesió per l’estat de Kuwait al Conveni sobre substàncies psicòtropes.21. de conformitat amb les disposicions de l’apartat 4 de l’article 32 del Conveni. Perú Es formulen reserves respecte de l’article 7 i els apartats 1 i 2 de l’article 19 del Conveni. formula una reserva relativa a l’apartat 1 de l’article 10. que tracta de la seva aplicació a estats que no tenen la possibilitat d’esdevenir part del Conveni segons el procediment que disposa l’article 25. Declaració: El fet que la República d’Iraq esdevingui part del Conveni esmentat no significa tanmateix que reconeix Israel o que establirà relacions amb Israel. El Govern formula una reserva respecte de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 22 relatiu a l’extradició i no es considera obligat per aquesta disposició. A més. formula una reserva sobre l’apartat 2 de l’article 32 del Conveni. el Govern de la República Islàmica d’Iran es reserva la seva posició sobre l’article 31 i no es considera obligat per les disposicions d’aquest article. Indonèsia Reserva: La República d’Indonèsia. 2. El Govern de Papua Nova Guinea. de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 32 del Conveni. respecte de les disposicions de l’apartat 4 de l’article 32 de l’instrument esmentat. El Govern peruà ha precisat que la reserva a l’article 7 no s’estenia a les disposicions relatives al comerç internacional. adoptada per l’Assemblea General en la seva Resolució 1514 (XV) el 14 de desembre de 1960. que preveu advertiments sobre els envasos i prohibeix els anuncis publicitaris. que proclamava la necessitat de posar.

el secretari general va rebre dels governs xinès i britànic comunicacions respecte de l’estatut de Hong Kong. Sèrbia Confirmada en el moment de la successió: “Amb una reserva pel que fa a l’article 27 del Conveni. segons la qual aquest Conveni hauria d’estar obert a tots els estats interessats sense discriminació de cap mena. de conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats. Xina Reserves: “1.” Turquia Reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: “Amb una reserva pel que fa a l’apartat 2 de l’article 31. Declaracions formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica d’Ucraïna declara que les disposicions de l’article 25 del Conveni sobre substàncies psicòtropes.” Ucraïna Reserves formulades en el moment de la signatura i confirmades en el moment de la ratificació: La República Socialista Soviètica d’Ucraïna no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19 del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 relatiu als estats privats de la possibilitat d’esdevenir part del Conveni a causa del procediment que estableix l’article 25 d’aquest Conveni. Declaracions: 2. .2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 209 El Govern de la República Popular de Polònia considera que les disposicions de l’article 25 del Conveni de 1971 sobre substàncies psicòtropes tenen un caràcter discriminatori. L’ex-Iugoslàvia va signar i ratificar el Conveni el 21 de febrer de 1971 i el 15 d’octubre de 1973.Núm. La signatura i la ratificació per les autoritats de Taiwan en nom de la Xina. 5. amb la reserva següent: “Amb una reserva pel que fa a l’article 27 del Conveni.” 3. A més. 4 . En recuperar l’exercici de la seva sobirania sobre Macau. el 21 de febrer de 1971. la notificació feta pel Govern xinès contenia les declaracions següents: 1. amb l’acord de totes les parts en la controvèrsia.1. El Govern xinès formula reserves respecte de l’apartat 2 de l’article 48 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 i l’apartat 2 de l’article 31 del Con- veni sobre substàncies psicòtropes de 1971.” Notes 1. La República Socialista Soviètica d’Ucraïna no es considera obligada per les disposicions de l’article 31 del Conveni que estipulen que qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni serà sotmesa a la Cort Internacional de Justícia a petició d’una de les parts en la controvèrsia i declara que una controvèrsia d’aquesta naturalesa només pot ser sotmesa a la Cort Internacional de Justícia amb el consentiment en cada cas de totes les parts en la controvèrsia. el 30 de març de 1961 i el 12 de maig de 1969 respectivament de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 i la signatura per aquestes mateixes autoritats del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971. Els dies 6 i 10 de juny 1997. La reserva formulada per la República Popular de la Xina relativa a l’apartat 2 de l’article [31] del Conveni també s’aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. la República Popular de la Xina declara que la Regió Administrativa Especial de Hong Kong és una regió distinta als efectes del Conveni. La República Democràtica d’Alemanya es va adherir al Conveni el 2 de desembre de 1975 amb reserves i declaracions. El 13 de setembre de 1999. a la Cort Internacional de Justícia. el Govern xinès va notificar al secretari general que el Conveni també s’aplicaria a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. la qual proclamava la necessitat “de posar. ha de romandre obert a l’adhesió de tots els estats interessats sense discriminació ni restricció de cap tipus. per consegüent. 2. de conformitat amb els principis de la igualtat sobirana dels estats.” Tunísia Reserva respecte de l’apartat 2 de l’article 31: “Qualsevol controvèrsia d’aquesta naturalesa que no hagi estat resolta pels mitjans previstos a l’apartat 1 serà sotmesa. el Govern de la República Popular de Polònia reafirma amb fermesa la seva posició. són nul·les i sense validesa. A aquest respecte. Sud-àfrica El Govern de la República de Sud-àfrica considera oportú adherir-se al Conveni sobre substàncies psicòtropes per bé que formula reserves sobre les disposicions dels articles 19 (apartats 1 i 2). de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 32 del Conveni. segons el qual a certs estats se’ls priva de la possibilitat d’esdevenir part d’aquest Conveni. La República Socialista Soviètica d’Ucraïna considera necessari declarar que les disposicions de l’article 27 del Conveni són contradictòries amb la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre la concessió de la independència als països i als pobles colonials. respectivament. tenen un caràcter discriminatori i considera que el Conveni. punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions” [Resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960]. 27 i 31. De conformitat amb l’article 28 del Conveni.21. Signatura en nom de la República de la Xina el 21 de febrer de 1971. són il·legals i. Vietnam Reserva: El Govern vietnamita formula una reserva sobre la lletra b de l’apartat 2 de l’article 22 relatiu a l’extradició i a l’apartat 2 de l’article 31 relatiu a l’arranjament de controvèrsies. 2. el Govern portuguès va informar el secretari general que el Conveni s’aplicaria a Macau. de manera ràpida i incondicional. 4.any 21 .

Pel que fa a l’article 27 del Conveni: La República Socialista Txecoslovaca també considera necessari declarar que les disposicions de l’article 27 del Conveni estan en contradicció amb la Declarac ió s ob re la c on ces s ió d e la independència als països i als pobles co- . que l’hagin ratificat o que s’hi hagin adherit abans d’expirar el termini esmentat.1.Pel que fa a l’article 25 del Conveni: La República Socialista Txecoslovaca declara que les disposicions de l’article 25 del Conveni són contràries al principi de la igualtat sobirana i tenen un caràcter discriminatori. A més. De conformitat amb l’article 28 del Conveni. que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni. la República Socialista Txecoslovaca reafirma la seva posició segons la qual el Conveni hauria d’estar obert a la participació de tots els estats. la República Socialista Txecoslovaca no es considera obligada per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19 del Conveni. 10. 7. que els estats que hagin formulat objeccions a aquesta reserva no estan obligats a assumir. en l’àmbit internacional. . de conformitat amb les instruccions que figuraven en els plens poders. l’instrument d’adhesió del Govern de Myanmar al Conveni va ser rebut pel secretari general. el representant permanent del Paraguai a l’Organització de les Nacions Unides va precisar que l’expressió “ad referendum” havia de ser entesa en el sentit que el Conveni en qüestió estava sotmès a ratificació de les autoritats constitucionals paraguaianes i al dipòsit d’un instrument de ratificació en les condicions previstes a l’article 25 del Conveni. aquesta reserva és considerada com autoritzada i l’instrument va ser acceptat en dipòsit el 21 de setembre de 1995. però s’entén. el Govern de la República Popular de la Xina declara que la Regió Admin is t rat iva Es p ecial d e M aca u constitueix una regió distinta als efectes del Conveni. del Territori del Sàhara.21. En una comunicació rebuda pel secretari general el 12 d’octubre de 1971. Amb la declaració que les disposicions del Conveni s’apliquen al conjunt del Territori de la República Francesa (departaments europeus i d’ultramar i territoris d’ultramar). cap dels estats part del Conveni no havia presentat cap objecció contra la reserva en qüestió. 6. a més. A aquest respecte. L’instrument anava acompanyat de les reserves següents: El Govern de la Unió de Myanmar no es considera obligat per les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 19.210 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 32 del Conveni. El Govern de la Unió de Myanmar declara. El Govern formula una reserva respecte de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 22 relatiu a l’extradició i no es considera obligat per aquesta disposició. la comunicació del Govern de la República Popular de la Xina formulava la reserva següent: 1. la reserva es considera autoritzada. el secretari general va rebre dels governs xinès i portuguès comunicacions respecte a l’estatut de Macau. En recuperar l’exercici de la seva sobirania sobre Macau. 8. Declaracions .any 21 . 4 . En una comunicació rebuda pel secretari general el 20 de desembre de 1973. a comptar de la data de la comunicació de la reserva pel secretari general. Per consegüent.” En expirar un termini de dotze mesos després de la seva data de circulació (és a dir el 20 de setembre de 1994). La signatura en nom del Govern paraguaià havia estat feta precedida de la menció “ad referendum”. amb les reserves i les declaracions següents: Reserves De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 32 del Conveni. en la mesura que concerneixen estats que estan privats de la possibilitat d’esdevenir part del Conveni segons el seu article 25. el representant permanent d’Espanya a l’Organització de les Nacions Unides va fer la declaració següent: Espanya es considera responsable. els dies 18 de novembre i 3 de desembre de 1999. relatiu a la submissió a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia relativa a la interpretació o l’aplicació del Conveni. 11. l’apartat 3 de l’article 32 del Conveni disposa que “A menys que dins d’un termini de dotze mesos. El 12 d’abril de 1994. la reserva sigui objectada per un terç dels estats que hagin signat el Conveni sense reserva de ratificació. La reserva formulada pel Govern de la República Popular de la Xina respecte de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni també s’aplica a la Regió Administrativa Especial de Macau. per sotmetre una controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia. El Govern de la República Popular de la Xina assumeix la responsabilitat dels drets i les obligacions internacionals que resultin de l’aplicació del Conveni a la Regió Administrativa Especial de Macau. Txecoslovàquia s’havia adherit al Conveni el 13 d’octubre de 1988. conclòs a Viena el 21 de febrer de 1971. Pel que fa a la reserva formulada respecte de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 22. [La República Socialista Txecoslovaca] no es considera obligada per les disposicions de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni que regula la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia i declara que. cap obligació jurídica emanada d’aquest Conveni que estigui afectada per la reserva esmentada. 12. Per al Regne a Europa. A partir del 10 de març de 1999: per a les Antilles Neerlandeses. no implica el seu reconeixement per la República hel·lènica. és necessari l’acord en cada cas de totes les parts en la controvèrsia. 13. El dia 20 de juny de 1994. Amb declaració d’aplicació a Niue i Tokelau. el secretari general va rebre del Govern grec la comunicació següent: L’adhesió de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia al Conveni sobre substàncies psicòtropes. el Govern xinès va notificar al secretari general que el Conveni també s’aplicaria a la Regió Administrativa Especial de Macau. tanmateix. les disposicions del Conveni de Viena de 1971 sobre substàncies psicòtropes també s’apliquen doncs a aquest territori. 2.2009 Posteriorment. 9. envers l’estat que la va formular.

Territori Antàrtic Britànic. de manera ràpida i incondicional. El Govern israelià considera que aquest Conveni no és el lloc per a proclamacions polítiques d’aquesta mena. que formen part integrant del territori argentí. que formen part integrant del territori nacional. el 4 de febrer de 1994.any 21 . 3160 (XXVIII).21. La República Argentina reafirma els seus drets de sobirania sobre les illes Malvines. al més aviat. 4 . Respecte de la declaració anterior. a les illes Falkland. 41/40. que l’illa de Man i cadascun dels territoris els noms dels quals figuren a continuació i als quals el Conveni s’aplica des del 3 de juny de 1993: Anguilla. a les illes Caiman.1. acte o activitat com també els efectes susceptibles de resultar d’aquesta comunicació o de la pretesa extensió de l’aplicació territorial i la designació d’aquests territoris com a dependències del Regne Unit. Hong Kong i les Illes Verges Britàniques constitueixen cada una. Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud i reafirma la seva sobirania sobre aquestes illes. 40/21. el 3 de juny de 1993. una regió separada respecte del Conveni. Més tard. de conformitat amb l’article 28 del Conveni.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 211 lonials. a Montserrat. illes Caiman. Geòrgia del Sud i illes Sandwich del Sud. Bermudes. Gibraltar. A més. al Territori Antàrtic Britànic. el secretari general va rebre el 29 d’octubre de 1979 del Govern israelià la comunicació següent: “El Govern de l’estat d’Israel ha constatat el caràcter polític de la declaració formulada pel Govern kuwaitià. el secretari general va rebre del Govern del Regne Unit una declaració en què precisava que el Conveni s’aplica a Hong Kong (vegeu la nota 3) i a les Illes Verges Britàniques i que. el secretari general va rebre del Govern argentí la declaració següent: La República Argentina rebutja la declaració d’aplicació territorial formulada pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord relatiu al Conveni sobre substàncies psicòtropes aprovat a Viena el 21 de febrer de 1971 respecte de les illes Malvines. el Govern txec va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva feta en el moment de l’adhesió respecte de l’apartat 2 de l’article 31. Després. declaro a més que Jersey constitueix una regió distinta als efectes del Conveni. la República Argentina rebutja la comunicació del Regne Unit del 3 de desembre de 2002 i qualsevol document. recorrent als bons oficis del secretari general que haurà d’informar l’Assemblea General dels progressos assolits. 31/49. adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 1514 (XV) del 14 de desembre de 1960. aquestes reserves han estat considerades com autoritzades de conformitat amb les disposicions de l’article 32 del Conveni. el Govern britànic va notificar al secretari general el següent: El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord no té cap dubte de la sobirania britànica sobre les illes Falkland. Igualment. aquesta declaració no pot de cap manera . El Govern argentí demana al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que es digni notificar als estats part i als estats contractants del Conveni sobre substàncies psicòtropes aquesta comunicació. L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar les Resolucions 2065 (XX). a les Bermudes. A més. Atès que cap estat part no ha presentat objeccions contra les reserves en qüestió de la República Federal d’Alemanya en expirar el termini de dotze mesos després de la data de la seva difusió pel secretari general (1 de desembre de 1976). rebutja la comunicació del Govern britànic en què manifestava la intenció d’estendre l’aplicació del Conveni sobre substàncies psicòtropes de 1971 al territori que anomena “Territori Antàrtic Britànic” i afirma que aquesta comunicació no modifica de cap manera els drets de sobirania de la República Argentina sobre el Sector Antàrtic Argentí. pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord relativa a aquest Conveni respecte de les illes Malvines. Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud com també els espais marítims dels voltants. la República Argentina reitera el contingut de la nota del 4 de febrer de 1994 en què rebutjava la declaració d’aplicació territorial formulada. respecte de Jersey amb la declaració següent: De conformitat amb l’article 28 del Conveni. el Govern del Regne Unit va notificar al secretari general que havia estès l’aplicació del Conveni a Anguila. 42/19 i 43/25 en què reconeix que hi ha un litigi de sobirania relatiu a la “Qüestió de les illes Malvines”. A més. que formen part del seu territori nacional. 14. un arranjament pacífic i definitiu al seu litigi. Més tard. mitjançant una comunicació rebuda el 25 de novembre de 2002. Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud. A aquest respecte. a les illes Geòrgia del Sud i a les illes Sandwich del Sud i a les illes Turks i Caicos. el 4 de gener de 1995. A més. 38/12. el 22 de gener de 1991. el Regne Unit declara a més. punt final al colonialisme sota totes les seves formes i en totes les seves manifestacions. les reivindicacions territorials del Govern argentí sobre aquestes illes. Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud i al dret que en resulta per a ell d’estendre l’aplicació del Conveni als seus territoris. en la qual es proclama la necessitat de posar. el 3 de juny de 1993. Montserrat. el 20 de febrer de 2003. 16. 15.Núm. el Govern britànic va informar el secretari general que el Conveni també s’aplicaria a l’illa de Man. Només pot que rebutjar. El Govern britànic també va declarar el següent: De conformitat amb l’article 28. illes Turks i Caicos constitueixen una regió distinta als efectes del Conveni. També demana al secretari general que la trameti a la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents. i demana insistentment als governs de la República Argentina i el Regne Unit de reprendre les negociacions per tal de trobar. a Gibraltar. El 13 de desembre de 1990. L’11 d’abril de 2003. illes Falkland. reafirma els seus drets de sobirania sobre el Sector Antàrtic Argentí i la validesa del Tractat sobre l’Antàrtida signat a Washington l’1 de desembre de 1959. 37/9. la comunicació següent: A aquest respecte. 39/6. ja que són sense fonament. A més. el secretari general va rebre del Govern argentí.

El 16 d’octubre de 1997. el Govern búlgar va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de l’adhesió respecte de l’article 31. Atès que cap estat part del Conveni no ha presentat cap objecció contra la reserva en qüestió de Papua Nova Guinea abans de l’expiració d’un termini de dotze mesos a comptar de la seva difusió pel secretari general (el 19 de desembre de 1980). la reserva a l’apartat 1 de l’article 10 ha estat considerada com autoritzada de conformitat amb les disposicions de l’article 32. el San Pedro és utilitzat amb motiu de cerimònies màgiques pels bruixots o xamans indígenes. 14 1) i 14 3) b) de l’Acord europeu del 30 de setembre de 1957 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR). Mitjançant una notificació rebuda el 6 de maig de 1994. el Govern hongarès va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva relativa a l’apartat 2 de l’article 31 formulada en el moment de la ratificació. 21.” Després. Respectar les condicions de seguretat en el transport de les mercaderies perilloses és l’objectiu principal de l’Acord relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (d’ara . aquestes dues plantes entren en el marc de les reserves autoritzades segons l’apartat 4 de l’article 32 del Conveni. 4 . Pel que fa al fons de la qüestió. 14 1) i 14 3) b) de l’Acord europeu del 30 de setembre de 1957 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR).any 21 . Atès que cap estat part del Conveni no ha presentat cap objecció contra la reserva en qüestió del Canadà abans de l’expiració d’un termini de dotze mesos a comptar de la seva difusió pel secretari general (el 9 de setembre de 1987). i d’un cactus de forma cilíndrica conegut amb el nom de San Pedro. esmenat pel Protocol d’esmena de l’apartat 3 de l’article 14 de l’Acord. el 14 de maig de 1990. fet a Ginebra el 28 d’octubre de 1983 Quan les mercaderies perilloses es transporten des dels productors fins als consumidors. Reserva formulada pel Principat d’Andorra a l’article 31 del Conveni sobre substàncies psicòtropes “El Principat d’Andorra no es considera obligat per les disposicions de l’article 31 que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l’apartat 1. el secretari general va rebre del Govern israelià una objecció idèntica en essència. respecte de la declaració formulada per Bahrain. 17. i de l’adhesió al Protocol d’esmena dels articles 1 a). fet a Nova York el 21 d’agost de 1975. fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957. una liana que es troba a la regió amazoniana i que conté el principi actiu N. el secretari general va rebre del Govern peruà els aclariments següents respecte de la reserva a l’article 7: Les plantes silvestres que han motivat la reserva esmentada són dues: es tracta de la Ayahuasca. el Govern de l’estat d’Israel adoptarà envers el Govern kuwaitià una actitud de completa reciprocitat. Mitjançant una comunicació rebuda el 8 de desembre de 1989. tot mantenint els nivells òptims de seguretat.2009 modificar les obligacions que incumbeixen a Kuwait en virtut del dret internacional general o de convenis particulars. i de l’adhesió al Protocol d’esmena dels articles 1 a). 20. han de suportar les eventualitats de les modalitats de transport. el Govern polonès va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada respecte de l’apartat 2 de l’article 31 del Conveni que havia estat formulada en el moment de la ratificació. Donat el seu contingut psicòtrop. fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957. fet a Ginebra el 28 d’octubre de 1983 Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat l’adhesió del següent: Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR). 19.” Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR).1.dimetiltriptamina. El 29 de gener de 1981. 18. aquesta reserva és considerada com autoritzada de conformitat amb les disposicions de l’article 32. mutatis mutandis. que conté mescalina i que creix a les zones desèrtiques del litoral i de la regió andina. N. fet a Nova York el 21 d’agost de 1975. El Govern andorrà considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la consideració de la Cort Internacional de Justícia cal obtenir en cada cas l’acord de totes les parts en la controvèrsia. 22. L’Ayahuasca és utilitzada per diversos grups ètnics amazonians amb motiu de cerimònies màgiques i religioses o durant ritus d’iniciació de la pubertat.212 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. esmenat pel Protocol d’esmena de l’apartat 3 de l’article 14 de l’Acord.21.

equipament. l’annex A conté totes les accions necessàries per remetre una mercaderia abans de realitzar el transport: classificació de la mercaderia. ADR). conductors. a les mercaderies perilloses pròpiament dites i a la seva inclusió en els recipients diversos que en poden contenir. fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957. i amb el Protocol d’esmena dels articles 1 a). Atès que aquests annexos estan en constant evolució (incorporació de noves mercaderies p erill os es . esmenat pel Protocol d’esmena de l’apartat 3 de l’article 14 de l’Acord. etc. preveu l’aplicació de l’ADR en el transport nacional de mercaderies perilloses.1 a 199.13. en els articles 199. 18 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell. que afecta empreses. sota els auspicis de les Nacions Unides. i que ja són part de l’ADR. del 19 de setembre de 1949.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 213 endavant. conducció. tal com els defineix l’article 4 del Conveni sobre circulació viària. les matèries i els objectes de què els annexos A i B prohibeixen el transport internacional per carretera o de què l’autoritzen no més en d et erm ina des condicions. el comerç de les mercaderies perilloses es desenvolupa en el marc d’acords nacionals i internacionals.1. D’acord amb aquesta normativa. ACORDEN el següent: Article 1 A l’efecte d’aquest Acord. les mercaderies perilloses de què l’Annex A exclou el transport no han de ser objecte d’un transport internacional. L’Acord consta d’un articulat (17 articles).any 21 . Sense perjudici d’allò que disposa l’apartat 3 de l’article 4. L’annex B conté tots els condicionaments que s’han de tenir en compte a l’hora d’efectuar el transport: circulació. vehicles articulats. Tenint en compte l’exposat. 14 1) i 14 3) b) de l’Acord europeu del 30 de setembre de 1957 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR). permet assolir una protecció jurídica per als transportistes andorrans en els intercanvis comercials d’aquestes mercaderies. L’annex B es refereix al transport i a la construcció. i 2. Aquests dos annexos contenen un gran volum de documentació tècnica que es revisa i es publica cada dos anys (els anys senars) a fi d’integrar al més ràpidament possible a l’Acord tots els avenços tècnics en matèria de transport de mercaderies perilloses. El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor per a Andorra de l’Acord i del Protocol esmentats. elecció del vehicle. va entrar en vigor el 29 de gener de 1968. L’adhesió a l’Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR). c) “transport internacional”. en els quals Andorra no participa. Fins avui. elecció del conductor. elecció dels recipients. vehicles i mercaderies.21. els països veïns han assimilat els documents lliurats per Andorra als certificats ADR. amb l’excepció dels vehicles que pertanyen a les Forces Armades d’una de les parts contractants o que es troben sota la responsabilitat d’aquestes Forces Armades. b) “mercaderies perilloses”. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR) LES PARTS CONTRACTANTS. Aquest document es lliura d’acord amb un informe positiu atorgat per una empresa acreditada. s’entén per: a) “vehicles”. actualment l’Àrea de Transport i Energia del Ministeri d’Economia i Agricultura emet un document similar al certificat de l’ADR per als vehicles que transporten mercaderies perilloses. L’Acord s’ha modificat en dues ocasions amb el Protocol d’esmena de l’apartat 3 de l’article 14. No obstant això. el transport que realitzen els vehicles definits en la lletra a) anterior dins el territori almenys de dues parts contractants.). etc. Aquest Acord signat a Ginebra el 30 de setembre de 1957. concepció i fabricació dels vehicles. fet a Nova York el 21 d’agost de 1975. L’annex A es refereix a les disposicions generals. ja que permet detectar i controlar els productes i els vehicles no conformes al tipus de transport. s’aprova: 1. personal especialitzat. i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent. n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 14 1) i 14 3) b). generació de la documentació necessària. del 10 de juny de 1999. fet a Ginebra el 28 d’octubre de 1993 i que encara no està en vigor. L’adhesió a aquest Acord permet a Andorra ser coherent amb la seva legislació i amb la dels països veïns.Núm. 4 . remolcs i semiremolcs. Casa de la Vall. Amb el desig de millorar la seguretat del transport internacional per carretera. fet a Ginebra el 28 d’octubre de 1993. controls anteriors a la sortida de l’expedició. L’adhesió al Protocol d’esmena dels articles 1 a). c o nc epc ió i característiques dels embalatges. la Llei del Codi de la circulació. A més. 2. El transport internacional de les altres mercaderies perilloses està permès si es compleixen: . Article 2 1. del Protocol de signatura i de dos annexos. als equips i a la circulació del vehicle que transporta la mercaderia en qüestió. etc. D’una manera general. no s’han traduït i queden com a instruments tècnics d’aplicació. Aquest Acord representa l’eina de vigilància del transport de les mercaderies perilloses. A escala mundial. els automòbils. fet a Nova York el 21 d’agost de 1975 i que va entrar en vigor el 19 d’abril de 1985. que són els principals proveïdors de mercaderies perilloses per al Principat.

si ja estan en vigor en aquell moment o. Article 3 Els annexos d’aquest Acord fan part integrant de l’Acord.21. Qualsevol país que hagi fet. sobretot per a la construcció. després de la seva entrada en vigor. que algunes mercaderies perilloses. 4. 2. Les parts contractants tenen el dret d’acordar.1. Article 9 1. poden esdevenir parts contractants d’aquest Acord: a) signant-lo. tanmateix. Article 4 1. el nombre de parts contractants és inferior a cinc durant dotze mesos consecutius. pot denunciar l’Acord pel que fa a aquest territori. de conformitat amb l’article 8. encara que la seva construcció i el seu equipament no compleixin plenament les condicions imposades per l’annex B per a aquest tipus de transport. La denúncia és efectiva dotze mesos després de la data en què el secretari general en rebi la notificació. durant un termini de tres anys a partir de la data de la seva entrada en vigor. Article 6 1. s er o bj ect e de t ra ns p or t internacional en el seu territori o que les mercaderies perilloses de què aquest Acord només permet el transport internacional en certes condicions específiques puguin ser objecte. 3. puguin. qualsevol disposició d’aquest Acord que pugui contradir qualsevol disposició de l’acord mundial seria. està obert a l’adhesió. en les relacions entre les parts d’aquest Acord que hagin esdevingut parts de l’acord mundial. quan signi aquest Acord sense reserva de ratificació o dipositi el seu instrument de ratificació o d’adhesió. No obstant això. L’Acord està obert a la signatura fins al 15 de desembre de 1957. per raons que no siguin la seguretat en ruta.any 21 . Article 7 1. un mes després que el secretari general hagi rebut aquesta notificació. els països susceptibles de participar en alguns treballs de la Comissió Econòmica per a Europa poden esdevenir parts contractants d’aquest Acord adherint-s’hi després de la seva entrada en vigor. fer un transport internacional de mercaderies perilloses. Cada part contractant es reserva el dret de reglamentar o de prohibir l’entrada en el seu territori de mercaderies perilloses. mitjançant una notificació adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. La ratificació o l’adhesió s’efectuen mitjançant el dipòsit d’un instrument al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. en els seus territoris. Qualsevol país pot declarar. 4 . De conformitat amb l’apartat 11 del mandat d’aquesta Comissió. Per a cada país que ratifica aquest Acord o s’hi adhereix després que cinc dels països esmentats en l’apartat 1 de l’article 6 l’hagin signat sense reserva de ratificació o hagin dipositat el seu instrument de ratificació o d’adhesió.214 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. d’un transport internacional en condicions menys estrictes que les imposades pels annexos d’aquest Acord. Aquest Acord deixa de tenir efecte si. l’equipament i la circulació del vehicle que transporta aquest tipus de mercaderies. 3. a la circulació viària. Article 10 1. sense perjudici d’allò que disposa l’apartat 2 de l’article 4. 2. L’Acord i els annexos s’apliquen al territori o als territoris esmentats en la notificació. Disposicions especials de l’annex B poden reduir. i a la data d’entrada en vigor d’aquest acord. i b) les condicions establertes en l’annex B. en certes condicio ns . Article 8 1. hagi augmentat a cinc. Després d’aquesta data. que aquest Acord s’aplica a la totalitat o a part dels territoris que aquest país representa en el pla internacional. en el moment en què s’apliquin en virtut del que preveu l’apartat 1 d’aquest article. Els acords especials. de conformitat amb l’apartat 8 del mandat d’aquesta Comissió. 2. Els vehicles que estaven en servei dins el territori d’una de les parts contractants quan aquest Acord va entrar en vigor o que s’han posat en servei durant el termini de dos mesos posteriors a l’entrada en vigor podran. o en qualsevol altre moment posterior. En el cas que es conclogui un acord mundial que reguli el transport de mercaderies perilloses. en virtut de l’apartat 1 d’aquest article. al transport internacional per carretera o als intercanvis internacionals de mercaderies. Els països membres de la Comissió Econòmica per a Europa i els països admesos a la Comissió a títol consultiu. automàticament abolida i substituïda ipso facto per la disposició pertinent de l’acord mundial. . 2. Article 5 El transport a què s’aplica aquest Acord està subjecte a les disposicions nacionals o internacionals que es refereixin. que els comunica a les parts contractants que no signin aquests acords. Cada part contractant pot denunciar aquest Acord adreçant una notificació al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. mitjançant acords bilaterals especials o multilaterals. i els annexos s’apliquen a aquell país al mateix temps. en particular per al seu embalatge i etiquetatge. 2. aquest termini. una declaració que tingui com a efecte que aquest Acord sigui aplicable a un territori que aquest país representi en el pla internacional. l’Acord entra en vigor un mes després del dipòsit del seu instrument de ratificació o d’adhesió. regulats per aquest apartat es presenten al secretari general de les Nacions Unides. c) adherint-s’hi.2009 a) les condicions establertes en l’annex A per a aquest tipus de mercaderies. en el seu defecte. bilaterals o multilaterals. de què aquest Acord prohibeix qualsevol transport internacional. 2. Aquest Acord entra en vigor un mes després de la data en què el nombre de països esmentats en l’apartat 1 de l’article 6 que l’han signat sense reserva de ratificació o que han dipositat el seu instrument de ratificació o d’adhesió. b) ratificant-lo després d’haver-lo signat subjecte a ratificació. en general. els annexos no s’apliquen fins a sis mesos després de l’entrada en vigor del mateix Acord.

les activitats de les quals estiguin vinculades directament al transport de mercaderies perilloses en els territoris de les parts contractants. l’esmena entra en vigor quan expiri un termini fixat pel secretari general per permetre. o cinc d’elles si un terç és superior a aquesta xifra. Article 13 1. Qualsevol controvèrsia entre dues o més parts contractants en relació amb la interpretació o l’aplicació d’aquest Acord es resol. en conseqüència. en un termini de quatre mesos a partir de la data de la seva notificació. les parts contractants poden sol·licitar.Núm. entra en vigor per a totes les parts contractants quan expiri un nou termini de tres mesos. el termini. i els països que n’hagin esdevingut part contractant de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 6. tots els països a què es refereix l’apartat 1 de l’article 6. en el termini de tres mesos a partir de la data en què el secretari general l’hagi presentat. 3. a qualsevol conferència que es convoqui de conformitat amb aquest article. l’entrada en vigor simultània de l’esmena esmentada i de les que s’hagin fet o que probablement se’n facin altres acords. La decisió de l’àrbitre o dels àrbitres designats de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article és vinculant per a les parts contractants en la controvèrsia. mitjançant una notificació adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. qualsevol part contractant pot proposar una o més esmenes dels annexos d’aquest Acord. Qualsevol controvèrsia que no es resolgui mitjançant la negociació se sotmetrà a l’arbitratge. sempre que es pugui. almenys tres mesos abans de la data d’obertura de la conferència. El secretari general també pot proposar esmenes dels annexos d’aquest Acord perquè estiguin en consonància amb els altres acords internacionals relatius al transport de mercaderies perilloses. Qualsevol part contractant que hagi fet una reserva de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article pot retirar-la en qualsevol moment mitjançant una notificació adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. no podrà ser inferior a un mes. i serà remesa. 6. sempre que sigui possible.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 215 Article 11 1. mitjançant una negociació entre les parts en la controvèrsia. . Si en el termini de tres mesos a partir de la data de la sol·licitud d’arbitratge les parts en la controvèrsia no arriben a un acord sobre l’elecció d’un àrbitre o àrbitres. que es convoqui una conferència amb la finalitat de revisar el text de l’Acord. 2. El secretari general comunica com més aviat millor a totes les parts contractants i a tots els països a què es refereix l’apartat 1 de l’article 6 qualsevol objecció a una proposta d’esmena rebuda de les parts contractants. 2. 4 . però si almenys una de les parts contractants distinta de la que l’hagi proposada ha notificat per escrit al secretari general el seu acord sobre el projecte. Independentment del procediment de revisió previst en l’article 13. A aquest efecte. Si la proposta d’esmena dels annexos no es considera acceptada. Qualsevol esmena adoptada per més de la meitat del nombre total de parts contractants a una reunió convocada de conformitat amb l’apartat 5 d’aquest article entra en vigor per a totes les parts contractants segons les condicions que la majoria de les parts contractants que han participat en la reunió hagin acordat en la reunió esmentada. però. El secretari general comunica a totes les parts contractants qualsevol proposta que s’hagi efectuat de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article i n’informa els altres països a què es refereix l’apartat 1 de l’article 6. Si l’esmena es considera acceptada. 4. El secretari general convida. Qualsevol proposta d’esmena dels annexos es considera acceptada tret que. en transmet el text al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. 3. Si es convoca una conferència de conformitat amb allò que disposa l’apartat 1 d’aquest article. almenys una quarta part de les parts con- tractants li notifiquen que estan d’acord amb la sol·licitud. El secretari general també pot convidar a aquesta reunió els representants de: a) les organitzacions internacionals governamentals competents en matèria de transport. Les altres parts contractants no estan vinculades per l’article 11 respecte a qualsevol part contractant que hagi fet aquesta reserva. qualsevol de les parts pot sol·licitar al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que designi un àrbitre únic a qui remetre la controvèrsia perquè prengui una decisió sobre això. el secretari general convoca una reunió de totes les parts contractants i de tots els països a què es refereix l’apartat 1 de l’article 6 en el termini de tres mesos a partir de l’expiració del termini de tres mesos previst a l’apartat 3 d’aquest article per oposar-se a l’esmena. llevat dels casos següents: a) En el cas que s’hagin fet esmenes similars o que probablement se’n facin dels altres acords internacionals a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article. El secretari general notifica aquesta sol·licitud a totes les parts contractants i convoca una conferència per revisar si. 3.any 21 . a un o més àrbitres escollits de mutu acord entre les parts en la controvèrsia. Article 12 1. Cada part contractant.21. 2.1. 5. si qualsevol de les parts contractants en la controvèrsia ho reclama. pot declarar que no es considera vinculada per l’article 11. Després que aquest Acord hagi estat en vigor durant tres anys. 2. Article 14* 1. almenys un terç de les parts contractants. el secretari general ho notifica a totes les parts contractants i les convida a presentar en el termini de tres mesos les propostes que vulguin sotmetre a examen de la conferència. quan signi o ratifiqui aquest Acord o s’hi adhereixi. b) les organitzacions internacionals no governamentals. El secretari general comunica a totes les parts contractants l’ordre del dia provisional de la conferència i el text d’aquestes propostes. hagin notificat per escrit al secretari general llur oposició a l’esmena proposada. en cas de ser acceptada. b) La part contractant que presenti la proposta d’esmena pot especificar en la seva proposta un període d’una durada superior a tres mesos per a l’entrada en vigor de l’esmena.

DECIDEIXEN que. Protocol de signatura de l’Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR) En el moment de signar l’Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR). dels altres països a què fa referència l’apartat 1 de l’article 6 de l’Acord. sigui quina sigui la data de la seva posada en servei. els sotasignats. d) l’abrogació de l’Acord.1975. i als països esdevinguts parts contractants en virtut de l’apartat 2 de l’article 6: a) les signatures. Es convida el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que prepari una traducció fefaent dels annexos en llengua anglesa. i que l’adjunti a les còpies certificades a què es refereix l’article 17. b) les dates en què aquest Acord i els annexos entren en vigor. les ratificacions i les adhesions. fins a l’entrada en vigor d’aquest apèndix especial. per derogació de l’apartat 2 de l’article 4. degudament autoritzats. amb- 2. de mil nou-cents cinquanta-set en un únic exemplar en llengua anglesa i francesa per al text del mateix Acord. de què es considera que forma part integrant. * L’apartat 3 de l’article 14 inclou una esmena que va entrar en vigor el 19 d’abril de 1985. de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 12. e) les notificacions i les denúncies rebudes. Article 16 1. FET a Ginebra. a efectuar el transport de mercaderies perilloses sobre territori francès si aquests vehicles responen tant a les condicions que imposa l’annex B per a aquest transport. c) les denúncies.2009 Article 15 A més de les notificacions previstes en els articles 13 i 14. 3. TENINT EN COMPTE que el Regne Unit s’ha compromès a presentar. No s’admet cap reserva a aquest Acord. CONSIDERANT que les condicions de transport de mercaderies perilloses per mar amb destinació al Regne Unit o procedents del Regne Unit difereixen essencialment de les que preveu l’annex A de l’ADR i que esdevé impossible de modificar-les en un futur pròxim per fer-les conformes a l’annex esmentat. altra part contractant. el dret d’autoritzar només els vehicles en servei sobre el territori d’una .21.216 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. abans de presentar. de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 14 o amb l’apartat 2 de l’article 13. de conformitat amb l’article 7. de conformitat amb l’article 8. E N F E D E L A Q U A L C O S A . els sotasignats. 2. el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides notifica als països a què es refereix l’apartat 1 de l’article 6. f) les declaracions i les notificacions rebudes. com a esmena de l’annex A. de conformitat amb el Protocol tramès a les parts contractants amb la notificació del dipositari C. i en llengua francesa per als annexos. El Protocol de signatura d’aquest Acord té la mateixa força. que n’enviarà còpies certificades a cadascun dels països a què es refereix l’apartat 1 de l’article 6. com a les condicions que imposa per al transport de les mercaderies en qüestió la reglamentació francesa per al transport per carretera de mercaderies perilloses. a més. l’original d’aquest Acord es diposita al secretari general l’Organització de les Nacions Unides. signen aquest Acord. el trenta de setembre dós textos són igualment autèntics per a l’Acord pròpiament dit. Article 17 Després del 15 de desembre de 1957. 4 . PRENEN NOTA d’una declaració del representant de França segons la qual el Govern de la República Francesa es reserva.any 21 . de conformitat amb l’article 6. han de complir les disposicions de l’annex A de l’ADR i. degudament autoritzats: 1. RECOMANEN que. de conformitat amb l’article 9. les mercaderies perilloses que es transportin sota el règim de l’ADR amb destinació al Regne Unit o procedents del Regne Unit. si cal.N. de conformitat amb l’article 10.TREATIES-8 del 18 de setembre de 1975. un apèndix especial de l’annex A que contingui les disposicions especials aplicables als transports per ruta marítima de mercaderies perilloses entre el continent i el Regne Unit. g) l’acceptació i la data d’entrada en vigor de les esmenes. sempre que es pugui.229. la mateixa validesa i la mateixa durada que el mateix Acord.1. les que prevegi el Regne Unit pel que fa al transport per mar de mercaderies perilloses. i dels organismes internacionals a què fa referència l’apartat 5 de l’article 14 de l’Acord. les propostes d’esmena d’aquest Acord o dels annexos siguin objecte d’un debat previ en el si de reunions d’experts de les parts contractants i. de conformitat amb els apartats 3 i 6 de l’article 14. llevat de les incloses en el Protocol de signatura i de les formulades de conformitat amb l’article 12.

Núm. 30 de setembre de 1957 Entrada en vigor: 29 de gener de 1968.21.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 217 Situació de l’Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR) Ginebra. Estat el 12 de setembre del 2008: signataris: 9. parts: 44.1. Participant Signatura Albània 1 Alemanya 13 de desembre de 1957 2 Antiga República Iugoslava de Macedònia Àustria 13 de desembre de 1957 Azerbaidjan Bèlgica 18 d’octubre de 1957 Bielorússia 2 Bòsnia i Hercegovina Bulgària 2 Croàcia Dinamarca 3 Eslovàquia 2 Eslovènia Espanya Estònia Federació de Rússia Finlàndia França 13 de desembre de 1957 Grècia Hongria Irlanda Itàlia 13 de desembre de 1957 Kazakhstan Letònia Liechtenstein Lituània Luxemburg 13 de desembre de 1957 Malta Marroc Moldàvia Montenegro Noruega 4 Països Baixos 13 de desembre de 1957 Polònia Portugal Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del 1 d’octubre de 1957 Nord 3 República Txeca Romania 2 Sèrbia Suècia 5 Suïssa 6 de novembre de 1957 Tunísia Ucraïna Xipre Ratificació.any 21 . 4 . de conformitat amb l’article 7. adhesió (a). successió (d) 26 de gener del 2005 a 1 de desembre de 1969 18 d’abril de 1997 d 20 de setembre de 1973 28 de setembre del 2000 a 25 d’agost de 1960 5 d’abril de 1993 a 1 de setembre de 1993 d 12 de maig de 1995 a 23 de novembre de 1992 d 1 de juliol de 1981 a 28 de maig de 1993 d 6 de juliol de 1992 d 22 de novembre de 1972 a 25 de juny de 1996 a 28 d’abril de 1994 a 28 de febrer de 1979 a 2 de febrer de 1960 27 de maig de 1988 a 19 de juliol de 1979 a 12 d’octubre del 2006 a 3 de juny de 1963 26 de juliol del 2001 a 11 d’abril de 1996 a 12 de desembre de 1994 a 7 de desembre de 1995 a 21 de juliol de 1970 8 de maig del 2007 a 11 de maig del 2001 a 14 de juliol de 1998 a 23 d’octubre del 2006 d 5 de febrer de 1976 a 1 de novembre de 1963 6 de maig de 1975 a 29 de desembre de 1967 a 29 de juny de 1968 2 de juny de 1993 d 8 de juny de 1994 a 12 de març del 2001 d 1 de març de 1974 a 20 de juny de 1972 3 de setembre del 2008 a 1 de maig del 2000 a 19 d’abril de 2004 a .

El 27 de setembre del 2006. Per al Regne a Europa. L’ex-Iugoslàvia es va adherir a l’Acord el 28 de maig de 1971. es constata que les normes de seguretat actuals suïsses només es podrien mantenir introd ui nt àmp l i es mes u r es d’acompanyament.218 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. A més.2006. 2.) Hongria Reserva: La República Popular d’Hongria no es considera vinculada per les disposicions de l’article 11 de l’Acord relatives a l’arbitratge obligatori. és a dir.any 21 .2009 Declaracions i reserves (En absència d’indicació que precedeixi el text.1.482. 4. A la inversa de la legislació suïssa en vigor. la introducció de “reglamentac io ns q ue t ingu in un c a r àc t er obligatori” referents als túnels. Declaració: Les disposicions de l’article 10 de l’Acord són contràries a la Declaració sobre l’atorgament de la independència als països i a les colònies adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1960. no s’havia notificat cap altra objecció al secretari general. Us demanem igualment si.N. L’1 d’octubre del 2006. amb referència a l’apartat 1 de l’article 12 de l’Acord. atès que les noves reglamentacions permetran transportar-ne quantitats importants. si es comparen la legislació suïssa en vigor i les noves reglamentacions relatives al transport internacional de mercaderies perilloses en els túnels. en expirar el termini de tres mesos. 3. . La República Democràtica Alemanya es va adherir al Conveni el 27 de desembre de 1973 amb reserva.21. la qual cosa comportaria un sobrecost considerable. les noves reglamentacions internacionals proposades per als túnels no s’apliquen a les mercaderies perilloses que es beneficien d’una derogació. atès que la seguretat viària en el territori sobirà suís podria veure’s minvada. a escala internacional. doncs. és a dir. 5. de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 14 de l’Acord.TREATIES-1 de l’1 de juliol del 2006) tal com s’indica en la notificació del dipositari tramesa el 22 de gener del 2007. jurídicament. és compatible amb les disposicions de l’Acord relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera. L’objecció diu textualment: “La Federació Suïssa rebutja l’esmena proposada. el Govern suís va notificar al secretari general l’objecció respecte de les esmenes proposades per Portugal als annexes A i B esmenats (notificació del dipositari C. fet que planteja problemes en particular per a les mercaderies que es beneficien d’una exempció si es transporten en quantitat limitada. la data de recepció és la de la ratificació. aquestes disposicions anul·lades. la República Socialista Txecoslovaca considera. 4 . Per consegüent. l’1 de gener del 2007. Txecoslovàquia es va adherir al Conveni el 17 de juliol de 1986 amb la reserva i la declaració següents: Reserva: La República Socialista Txecoslovaca declara. Notes 1. les esmenes es van considerar acceptades i van entrar en vigor tres mesos després de la data de l’acceptació. de l’adhesió o de la successió. que no es considera vinculada pels apartats 2 i 3 de l’article 11 de l’Acord.

21 d’agost de 1975 Entrada en vigor: 19 d’abril de 1985.1. . 2. de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 3.any 21 . La República Democràtica Alemanya va acceptar el Protocol el 10 d’agost de 1976. successió (d) 4 de març de 1980 A 10 d’agost de 1976 A 8 de juny de 1977 A 1 de setembre de 1993 d 19 de març de 1985 A 6 de juliol de 1992 d 5 de desembre de 1975 A 31 d’agost de 1979 A 20 de desembre de 1977 A 26 de gener de 1984 A 23 de desembre de 1981 A 23 de febrer de 1977 A 8 de maig del 2007 A 23 d’octubre del 2006 d 8 de febrer de 1977 A 8 de setembre de 1977 A 14 de juny de 1977 A 20 d’abril de 1979 A 13 de febrer de 1976 A 12 de març del 2001 d 23 de febrer de 1976 A 19 de febrer de 1976 A Notes 1. Participant Alemanya Àustria Bèlgica Bòsnia i Hercegovina² Dinamarca Eslovènia² Espanya Finlàndia França Hongria Itàlia Luxemburg Malta Montenegro Noruega Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord Sèrbia² Suècia Suïssa 1 Acceptació (A). L’ex-Iugoslàvia va acceptar el Protocol l’1 d’octubre de 1976.21. Estat el 12 de setembre del 2008: parts: 22. 4 .Núm.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 219 Situació del Protocol d’esmena de l’apartat 3 de l’article 14 de l’Acord europeu del 30 de setembre de 1957 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR) Nova York.

si s’escau. pel que fa al procedi- ment d’esmena dels annexos. Article 6 Entrada en vigor Aquest Protocol entra en vigor un mes després de la data en què totes les parts contractants de l’Acord l’hagin signat sense reserva de ratificació. 4 . NOTANT. que no sigui un vehicle que pertanyi a les Forces Armades d’una de les parts contractants o que es trobi sota la seva responsabilitat. b) dipositant un instrument de ratificació.” Article 4 Signatura. complet o incomplet. ratificació. Després d’haver examinat les disposicions de l’Acord europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR). i concretament les disposicions de l’article 14 (1) de l’Acord. en el termini previst per l’article 14 (3) de l’Acord. 14 1) i 14 3) b) de l’Acord europeu del 30 de setembre de 1957 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR) LES PARTS D’AQUEST PROTOCOL. acceptació. d’acceptació. o hagin dipositat els instruments de ratificació. en transmetrà el text al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. el secretari general que presenti la proposta d’esmena de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article. es diposita al secretari general de les Nacions Unides. Les parts contractants de l’Acord poden esdevenir parts contractants d’aquest Protocol: a) signant-lo.2009 Protocol d’esmena dels articles 1 a). El secretari general també pot proposar esmenes dels annexos d’aquest Acord perquè estiguin en consonància amb els altres acords internacio n als rela t ius al t ra ns p or t d e mercaderies perilloses. Article 5 Dipositari Els instruments de ratificació. qualsevol part contractant pot proposar una o més esmenes dels annexos de l’Acord.1. “l’Acord”). tractors agrícoles o forestals i qualsevol mecanisme mòbil.220 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. ACORDEN el següent: Article 1 Modificació de l’article 1 a) de l’Acord L’article 1 a) de l’Acord es modifica de manera que digui el següent: a) “vehicle”. d’acceptació o d’aprovació després de signar-lo sota reserva de ratificació. 2.any 21 . Article 2 Modificació de l’article 14 1) de l’Acord L’apartat 1 de l’article 14 de l’Acord es modifica de manera que digui el següent: “1. d’acceptació o d’aprovació. c) dipositant un instrument d’adhesió. d’aprovació o d’adhesió. pot especificar en la seva proposta un període d’una durada superior a tres mesos per a l’entrada en vigor de l’esmena en cas de ser acceptada. fet a Ginebra el 30 de setembre de 1957 (d’ara endavant. qualsevol Estat que esdevingui part de l’Acord després que s’hagin complert les condicions d’entrada en vigor d’aquest Protocol és considerat part contractant de l’Acord modificat pel Protocol. Independentment del procediment de revisió previst en l’article 13. aprovació o adhesió 1. que disposi almenys de quatre rodes i la velocitat màxima del qual sigui superior a 25 quilòmetres per hora. d’aprovació o d’adhesió es dipositen al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. PRENENT NOTA. També pot proposar esmenes dels annexos d’aquest Acord adoptades pel Grup de Treball sobre Transports de Mercaderies Perilloses del Comitè de Transports Interiors de la Comissió Econòmica per a Europa. Aquest Protocol està obert a signatura a l’Oficina del secretari executiu de la Comissió Econòmica per a Europa. els textos en llengua anglesa i francesa del qual són igualment fefaents. A MÉS. pel que fa a la definició del terme “vehicle” que figura en l’article 1 a) i el procediment d’esmena dels annexos de l’Acord esmentat.” . a petició d’aquest Grup. i també els seus remolcs -llevat dels vehicles que es desplacin sobre rails. d’acceptació. del 28 d’octubre de 1993 al 31 de gener de 1994. Article 8 L’original d’aquest Protocol. a Ginebra. segons escaigui.” Article 3 Modificació de l’article 14 3) b) de l’Acord L’apartat 3) b) de l’article 14 de l’Acord es modifica de manera que digui el següent: “b) La Part contractant o. i les propostes dels governs d’Àustria i de França d’esmenar l’Acord. que les parts contractants de l’Acord tenen sovint dificultats per aplicar. A aquest efecte.21. les opinions expressa- des pel Grup de treball sobre transports de mercaderies perilloses del Comitè de transports interiors de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides. Article 7 D’acord amb l’article 6. que es destini a circular per carretera. d’acceptació o d’aprovació. les mesures internes exigides perquè les esmenes tinguin efecte. qualsevol vehicle de motor.

Participant Albània Alemanya Àustria Bèlgica Bulgària Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya Estònia Federació de Rússia Finlàndia França Grècia Hongria Irlanda Itàlia Letònia Liechtenstein Lituània Luxemburg Moldàvia Noruega Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord República Txeca Romania Suècia Suïssa Xipre Signatura 19 de gener de 1994 25 de gener de 1994 28 d’octubre de 1993 8 d’agost de 1995 a 5 de setembre del 2002 12 de maig de 1995 a 16 de novembre de 1995 A 26 de gener de 1994 s 21 de maig de 1997 a 21 de desembre de 1994 a 25 de juny de 1996 a 27 d’abril de 1995 a 26 de gener de 1994 s 28 d’octubre de 1993 s 21 de novembre del 2007 A 26 de gener de 1994 s 12 d’octubre del 2006 a 11 d’abril de 1997 6 de gener de 1997 a 12 de desembre de 1994 a 28 de gener del 2002 a 3 d’octubre de 1995 5 de desembre del 2007 a 5 de desembre de 1995 21 de novembre de 1994 A 6 de desembre de 1996 10 de gener de 1994 s 17 de juny de 1994 a 4 de novembre de 1994 a 22 d’abril de 1999 a 27 de setembre de 1995 a 17 d’octubre de 1996 a 31 d’agost de 2005 a Signatura definitiva (s). que diu textualment: “Aquest Protocol entra en vigor un mes després de la data en què totes les parts contractants de l’Acord l’hagin signat sense reserva de ratificació.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 221 Situació del Protocol d’esmena dels articles 1 a).” Estat el 12 de setembre del 2008: signataris: 9.1. adhesió (a) 9 de març del 2006 a 28 d’octubre de 1993 17 de desembre de 1993 28 d’octubre de 1993 28 d’octubre de 1993 28 d’octubre de 1993 31 de gener de 1994 .Núm.any 21 . acceptació (A). d’acceptació.21. d’aprovació o d’adhesió. d’acceptació o d’aprovació. parts: 31. 14 1) i 14 3) b) de l’Acord europeu del 30 de setembre de 1957 relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR) Ginebra. 4 . 28 d’octubre de 1993 Encara no està en vigor: vegeu l’article 6. segons escaigui. o hagin dipositat els instruments de ratificació. ratificació.

França. França. Croàcia. Andorra. Estònia. Geòrgia. Suècia. segons la qual el 3 d’abril del 2008 Polònia va ratificar el Conveni esmentat. Àustria. Turquia. de 19 de desembre de 1996. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Itàlia. Turquia. Letònia. Geòrgia. Montenegro. Islàndia. Estats contractants: Albània. Malta. de 19 de desembre de 1996. Ucraïna. Letònia. Sèrbia. Eslovènia. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. San Marino. Lituània. Montenegro. Armènia. Islàndia. Polònia. França. Andorra la Vella. Grècia. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Rússia. Andorra. Sèrbia. Es fa pública la ratificació de Croàcia del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Eslovàquia. de 19 de desembre de 1996. Armènia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Espanya. Països Baixos. Itàlia. Estats signataris: Alemanya.any 21 . Bulgària. San Marino. segons la qual el 9 d’abril del 2008 Noruega va signar el Conveni esmentat. Estats signataris: Alemanya. Montenegro. Es fa pública la ratificació de Polònia del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. segons la qual el 21 de gener del 2008 Croàcia va ratificar el Conveni esmentat. Romania. Es fa pública la signatura de Noruega del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Azerbaitjan. Regne Unit. Luxemburg. Lituània. San Marino. Dinamarca. Suècia. Espanya. Finlàndia. Àustria. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Estònia. Portugal. Bulgària.222 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Vista la notificació del 18 d’abril del 2008 de la Direcció General d’Afers Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Suècia. Àustria. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Malta. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Hongria. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Sèrbia. segons la qual el 17 de gener del 2008 Finlàndia va acceptar el Conveni esmentat. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats.1. Hongria. Vista la notificació del 18 d’abril del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Finlàndia. Armènia. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Malta. 4 . és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. Andorra la Vella. Letònia. Grècia. Romania. Antiga República Iugoslava de Macedònia.2009 Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Xipre. Eslovàquia. Croàcia. Ucraïna. Regne Unit. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Rússia. Es fa pública l’acceptació de Finlàndia del Conveni per a la prevenció del terrorisme. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Islàndia. Luxemburg. Eslovènia. Estats contractants: Albània. Eslovènia. Vista la notificació de l’1 de febrer del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Estònia. Bòsnia i Hercegovina. Finlàndia. Estats contractants: Albània. Xipre. Moldàvia. Portugal. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Estats signataris: Alemanya. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Bèlgica. Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Hongria. Grècia. Polònia. Rússia. Polònia. Itàlia. Luxemburg. Azerbaidjan. Lituània. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Vista la notificació de l’1 de febrer del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Dinamarca. Moldàvia. Xipre. Bòsnia i Hercegovina. Geòrgia. Bèlgica. Regne Unit. Països Baixos. Dinamarca. . Bòsnia i Hercegovina. Bèlgica. del 19 de desembre de 1996. Països Baixos. Portugal. Moldàvia. Azerbaidjan. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Ucraïna. Bulgària. Turquia. Espanya. Eslovàquia. Croàcia. Andorra.21. Romania. Andorra la Vella.

Dinamarca. Àustria. Letònia. Grècia. Bulgària. Lituània. Suècia. Itàlia. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Sèrbia. Dinamarca. Suècia. Romania. Estònia. Portugal. Andorra. Andorra. Letònia. Andorra la Vella. Malta. Eslovènia. Àustria. Es fa pública la ratificació de França del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. Sèrbia. Estats contractants: Albània. Polònia. Sèrbia. Luxemburg. Croàcia. Moldàvia. segons la qual el 13 de maig del 2008 Moldàvia va ratificar el Conveni esmentat i va formular-hi unes declaracions. Eslovènia. Espanya. Hongria. Romania. Montenegro. Eslovàquia. Lituània. Azerbaidjan. Grècia. Azerbaidjan. Estats contractants: Albània. Àustria. Bòsnia i Hercegovina. Dinamarca. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Geòrgia. Països Baixos. Finlàndia. Azerbaidjan. Espanya. De conformitat amb l’article 25 del Conveni. Àustria. Lituània. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. Portugal. Hongria. Rússia. Grècia. Vista la notificació del 2 de maig del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. San Marino. Turquia. Xipre. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Islàndia. Estats signataris: Alemanya. Geòrgia. Eslovàquia. Armènia. Estats signataris: Alemanya. Bèlgica. França. Eslovènia. Montenegro. França. Rússia.21. Islàndia. Noruega. Bulgària. Hongria. Bulgària. Regne Unit. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Itàlia. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Portugal. Rússia. Lituània. Finlàndia. Noruega. fins al restabliment complet de la seva integritat territorial. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Estats contractants: Albània. Croàcia. Grècia. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. Geòrgia. Bòsnia i Hercegovina. Montenegro. Ucraïna. Estònia. Xipre. la República de Moldàvia declara que. . Bòsnia i Hercegovina. segons la qual el 3 d’octubre del 2008 Irlanda va signar el Conveni esmentat.Núm. Estònia. Finlàndia. Azerbaidjan. Bèlgica. les disposicions del Conveni només s’aplicaran al territori efectivament controlat per les autoritats de la República de Moldàvia. Luxemburg. Eslovàquia. França. Malta. Letònia. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Traducció (original en anglès) Declaracions: consignades en l’instrument de ratificació dipositat el 13 de maig del 2008 De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 14 del Conveni. Espanya. Malta. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Es fa pública la signatura d’Irlanda del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 223 Estats signataris: Alemanya. Vista la notificació del 23 de maig del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Armènia. Països Baixos. Turquia. Andorra la Vella. Estats signataris: Alemanya. la República de Moldàvia declara que les infraccions especificades als articles 5-7 i 9 del Conveni seran de la seva competència en els casos previstos a l’apartat 2 de l’article 14 del Conveni. Ucraïna. Regne Unit. Armènia. Moldàvia. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. 4 . Es fan públiques la ratificació i les declaracions de Moldàvia relatives al Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Vista la notificació del 3 d’octubre del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Letònia. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Polònia. San Marino. Estònia. Romania. Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Islàndia. Islàndia. segons la qual el 29 d’abril del 2008 França va ratificar el Conveni esmentat. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Luxemburg. Hongria. Itàlia. Bèlgica. de 19 de desembre de 1996. de 19 de desembre de 1996. Regne Unit. Països Baixos. Itàlia. Polònia. Espanya. San Marino. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Xipre. Croàcia.1. Eslovènia. Geòrgia. de 19 de desembre de 1996. Bèlgica. Ucraïna. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Andorra. Andorra la Vella. Moldàvia. Irlanda. Suècia. Armènia.any 21 . Turquia.

Dinamarca. Geòrgia. de conformitat amb l’article 48 del Conveni. apartat 2. 4 . Es fa pública la retirada d’objecció d’Alemanya a l’adhesió de la República Dominicana amb relació al Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional. 26 de juny del 2008 Autoritat central: Sra. Vista la notificació del 10 d’octubre del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Portugal. Luxemburg. Països Baixos. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Moldàvia. Suècia. Turquia. Espanya. Traducció Adhesió Seychelles. Ucraïna. Vista la notificació del 12 d’agost del 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos que. Polònia. Estats contractants: Albània. França. Azerbaidjan. de 19 de desembre de 1996. de 19 de desembre de 1996. Noruega. Xipre. Suècia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats.224 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Malta. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Per raons pràctiques. Andorra la Vella. ha informat que Alemanya va retirar l’objecció a l’adhesió de la República Dominicana al Conveni esmentat. Regne Unit. segons la qual el 12 de setembre del 2008 Montenegro va ratificar el Conveni esmentat. Dinamarca. el període de sis mesos esmentat serà de l’1 d’agost del 2008 a l’1 de febrer del 2009. Itàlia. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de maig del 1997. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Irlanda. Eslovàquia. Hongria. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. l’adhesió només serà efectiva en les relacions entre les Seychelles i els estats contractants que no hi hauran formulat cap objecció en el sis mesos després de la recepció d’aquesta notificació. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Montenegro. Malta. fet a l’Haia el 29 de maig del 1993. Vista la notificació del 15 de juliol del 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos que. Bòsnia i Hercegovina. actuant en qualitat de dipositari. Linda William Directora dels Serveis Socials Ministeri de Salut i de Desenvolupament Social BP 190. Lituània. Croàcia. . San Marino. Països Baixos. Romania. ha informat de l’adhesió de les Seychelles al Conveni esmentat i de la designació de l’autoritat competent a les Seychelles. Estònia. de conformitat amb l’article 48 del Conveni. Eslovènia. Estats contractants: Albània. Xipre.any 21 . fet a l’Haia el 29 de maig del 1993. Edicte Atès que el Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional.net Cosa que es fa pública per a coneixement general. Portugal. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Noruega. Antiga República Iugoslava de Macedònia. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 44 del Conveni. lletra a. Romania. Regne Unit. Finlàndia. Bulgària.1. Islàndia. Polònia. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Àustria. Bulgària. de 19 de desembre de 1996. Sèrbia. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de maig del 1997. Turquia. Grècia. 26 de juny del 2008 El Conveni entrarà en vigor per a les Seychelles l’1 d’octubre del 2008. França. Es fa pública la ratificació de Montenegro del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme.: (+248) 72 33 09 / (+248) 28 18 33 Fax: (+248) 22 56 56 A/e: dgsa@seychelles. Ucraïna. Andorra. Andorra la Vella. Armènia. Moldàvia. Andorra la Vella. Andorra. Rússia. Letònia. Es fan públiques l’adhesió de les Seychelles i la designació de l’autoritat competent de les Seychelles amb relació al Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional. Montenegro.21. Estats signataris: Alemanya. Rússia. de conformitat amb l’article 46 del Conveni. Bòsnia i Hercegovina.2009 Luxemburg. Finlàndia. Bèlgica. Sèrbia. Croàcia. actuant en qualitat de dipositari. Victoria House Tel. Designació Seychelles. Eslovàquia. San Marino.

de conformitat amb l’article 15 del Conveni. Andorra la Vella. és vigent al Principat d’Andorra des del 31 de desembre del 1996.] el canvi següent en la designació de les autoritats competents a Grècia per lliurar la postil·la: . actuant en qualitat de dipositari. Cosa que es fa pública per a coneixement general. . per a tots els documents lliurats pels serveis de l’administració prefectoral. per a tots els documents lliurats pels serveis del Nomós o de la Nomarquia que no depenen de l’administració prefectoral. per a tots els documents lliurats pels organismes de dret públic. Edicte Atès que el Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. en les forces armades de l’URSS i en les forces armades unificades de la Comunitat d’Estats Independents (CEI) lliurats en la Federació Russa.21.Per als actes judicials. Per consegüent. 4. per a tots els documents lliurats pel servei de l’estat civil.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 225 Traducció Retirada d’objecció Alemanya. fet a l’Haia el 29 de maig del 1993. ha informat que Grècia i la Federació Russa van designar les autoritats competents amb relació al Conveni esmentat. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 12. cap estat contractant no ha emès cap objecció. el Conveni entrarà en vigor entre São Tomé i Príncipe i els estats contractants el 13 de setembre del 2008. 5 d’agost del 2008 (informació addicional) D’acord amb l’article 6 del Conveni.el prefecte. Es fa pública l’entrada en vigor per a São Tomé i Príncipe del Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. 2. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. 1/2008.. vençut el 15 de juliol del 2008. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. de 19 de desembre de 1996. 3. Andorra la Vella. a banda de les autoritats competents esmentades. de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 12 del Conveni. Es fan públiques les designacions de les autoritats competents a Grècia i a la . 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Federació Russa amb relació al Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers.. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Traducció Entrada en vigor São Tomé i Príncipe han dipositat l’instrument d’adhesió al Conveni esmentat el 19 de desembre del 2007 al Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos.1. L’adhesió s’ha comunicat als estats contractants mitjançant la notificació del dipositari núm. el Conveni ha entrat en vigor entre la República Federal d’Alemanya i la República Dominicana l’1 d’agost del 2008. . Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Vista la notificació del 28 de juliol del 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos que. 1 d’agost del 2008 La República Federal d’Alemanya retira l’objecció a l’adhesió de la República Dominicana de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 44 del Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional.any 21 .Núm. Cosa que es fa pública per a coneixement general. ha informat de l’entrada en vigor per a São Tomé i Príncipe del Conveni esmentat. Federació Russa. Traducció Designacions Grècia. actuant en qualitat de dipositari. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. per a tots els documents lliurats per l’administració local. Durant el període de sis mesos previst a l’apartat 2 de l’article 12. de l’11 de gener del 2008. fet a l’Haia el 5 d’octubre del 1961. l’autoritat responsable és el tribunal de primera instància de la regió on té seu l’autoritat expedidora. de 19 de desembre de 1996. l’Estat part rus designa el Ministeri de Defensa de la Federació Russa com a autoritat competent per lliurar la postil·la prevista en l’article 3 del Conveni pel que fa als arxius oficials relatius al servei (càrrecs) en les forces armades de la Federació Russa.el secretari general de la Regió: 1. és vigent al Principat d’Andorra des del 31 de desembre del 1996. Andorra la Vella. de conformitat amb l’article 15 del Conveni. 31 de juliol del 2008 (modificació) [. Vista la notificació del 15 d’agost del 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos que. obert a la signatura a l’Haia el 5 d’octubre del 1961. 4 . Cosa que es fa pública per a coneixement general.

. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de juliol del 2003. Traducció Successió Vanuatu. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. ha informat sobre la retirada d’objecció dels Països Baixos amb relació al Conveni esmentat. Vista la notificació del 30 de setembre del 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos que. de conformitat amb l’article 15 del Conveni. és vigent al Principat d’Andorra des del 31 de desembre del 1996.2009 Edicte Atès que el Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. Vista la notificació de l’11 de maig del 2007 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Andorra la Vella.any 21 . el Conveni va entrar en vigor entre el Regne dels Països Baixos i l’Índia el 16 de setembre del 2008. Es fa pública la retirada d’objecció dels Països Baixos amb relació al Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. 16 de setembre del 2008 El Regne dels Països Baixos (el Regne a Europa. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Protocol núm. les Antilles Holandeses i Aruba) retira la declaració d’objecció a l’adhesió de l’Índia al Conveni. de 19 de desembre de 1996. actuant en qualitat de dipositari. La Comissió dels Serveis Financers de Vanuatu per als documents públics que siguin de la seva competència Cosa que es fa pública per a coneixement general. 13 a la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals relatiu a l’abolició de la pena de mort en qualsevol circumstància. Cosa que es fa pública per a coneixement general. actuant en qualitat de dipositari. Designació Vanuatu. 1 d’agost del 2008 Les autoritats competents per lliurar la postil·la. ha informat sobre la successió i la designació d’autoritats competents de Vanuatu amb relació al Conveni esmentat. Es fa pública l’adhesió de Montenegro al Protocol núm. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. fet a Vilnius el 3 de maig del 2002. el període de l’1 de setembre del 2008 a l’1 de març del 2009 serà considerat com el termini de sis (6) mesos establert al paràgraf 2 de l’article 12. 13 a la Convenció esmentada. de 19 de desembre de 1996. 1 d’agost del 2008 L’1 d’agost del 2008 es va dipositar una declaració de successió. 4 . 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Protocol núm. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. data de la independència de Vanuatu. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats.1.21. Andorra la Vella. Cosa que es fa pública per a coneixement general. el Comitè de Ministres va adherir Montenegro al Protocol núm. de conformitat amb l’article 15 del Conveni. Vista la notificació del 29 d’agost del 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos que. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. segons la qual el 9 de maig del 2007. Andorra la Vella. de 19 de desembre de 1996. Si un dels estats contractants vol aplicar el termini previst al paràgraf 2 de l’article 12 del conveni. Es fan públiques la successió i la designació de les autoritats competents a Vanuatu amb relació al Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers. fet a l’Haia el 5 d’octubre del 1961. fet a Vilnius el 3 de maig del 2002. fet a l’Haia el 5 d’octubre del 1961. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de juliol del 2003. El Ministeri d’Afers Estrangers 2. En conseqüència.226 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. en la 994a sessió. 13 a la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals relatiu a l’abolició de la pena de mort en qualsevol circumstància. 13 a la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals relatiu a l’abolició de la pena de mort en qualsevol circumstància. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. de 19 de desembre de 1996. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. de conformitat amb l’article 6 del Conveni són: 1. és vigent al Principat d’Andorra des del 31 de desembre del 1996. el Conveni continua en vigor entre els estats contractants i Vanuatu a comptar del 30 de juliol del 1980. Traducció Retirada d’objecció Països Baixos. formulada de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12 del Conveni. Si no s’hi presenten objeccions.

Eslovènia. Xipre. Moldàvia. Romania. Espanya. Suïssa. Suècia. Polònia. Portugal. Suècia. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Eslovàquia. Països Baixos. Moldàvia. Xipre. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors de l’Estat en matèria de tractats. Croàcia. Croàcia. Montenegro. Ucraïna. Romania. Xipre. Eslovènia. Bulgària. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Eslovènia. Armènia. Hongria. Àustria. Geòrgia. Es fa pública la ratificació de França al Protocol núm. Turquia. França. Rússia. Hongria. Estònia. Regne Unit. Estats contractants: Albània. Estònia. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Rússia. Hongria. Armènia. Andorra la Vella. Geòrgia. la República d’Hongria interpreta “perill” com a “perill clar i actual”. Eslovàquia. Turquia. Finlàndia. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Luxemburg. Regne Unit. Espanya. San Marino. Croàcia. Irlanda. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat . Moldàvia. Bòsnia i Hercegovina. Estats contractants: Albània. Dinamarca. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Països Baixos. San Marino.1. segons la qual el 10 d’octubre del 2007 Hongria va signar el Conveni esmentat i va formular-hi una declaració.Núm. Sèrbia. de 19 de desembre de 1996. Itàlia. Espanya. Vista la notificació del 12 d’octubre del 2007 de la Direcció General d’Afers Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Alemanya. Dinamarca. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Estats contractants: Albània. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Letònia. Finlàndia. Bèlgica. França. Malta. el 10 d’octubre del 2007 En el context de la provocació pública a cometre una infracció terrorista prevista en l’apartat 1 de l’article 5 del Conveni. San Marino. Ucraïna. dipositada amb motiu de la signatura de l’instrument. Islàndia. Grècia. Islàndia. Bòsnia i Hercegovina. Lituània. Àustria. Itàlia.21. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Vista la notificació del 12 d’octubre del 2007 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Polònia. Es fa pública la signatura de Lituània del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. Eslovàquia. Azerbaidjan. Ucraïna. Àustria. Mònaco. Finlàndia. Estònia. Països Baixos. 13 a la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals relatiu a l’abolició de la pena de mort en qualsevol circumstància. Estats signataris: Alemanya. Malta. fet a Varsòvia el 16 de maig del 2005. Estats signataris: Armènia. Portugal. Traducció (original en anglès) Declaració: consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Hongria. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008. Letònia. Portugal. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Luxemburg. 4 . Andorra la Vella. Sèrbia. Andorra la Vella. Bulgària. Polònia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Vista la notificació del 18 de gener del 2008 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Con- Edicte Atès que el Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Estats signataris: Alemanya. Liechtenstein. amb data 3 d’octubre del 2007. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Suècia. Noruega. Andorra. República Txeca. Itàlia. és vigent al Principat d’Andorra des de l’1 de setembre del 2008.any 21 . de 19 de desembre de 1996. 13 a la Convenció esmentada. Es fan públiques la signatura i la declaració d’Hongria relatives al Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. Lituània. Azerbaidjan. Dinamarca. Andorra. Regne Unit. de 19 de desembre de 1996. França. Grècia. Montenegro. Luxemburg. Malta. Grècia. Bèlgica. Islàndia. segons la qual el 10 d’octubre del 2007 Lituània va signar el Conveni esmentat. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Geòrgia. Andorra. Bèlgica. Bulgària. Bòsnia i Hercegovina. Letònia. segons la qual el 10 d’octubre del 2007 França va ratificar el Protocol núm. Sèrbia. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 227 Vista la notificació del 12 d’octubre del 2007 de la Direcció General d’Afers Jurídics de la Secretaria General del Consell d’Europa. Romania. Turquia. Montenegro.

Es fa pública l’adhesió de Laos als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). Andorra la Vella. el 21 d’octubre del 1993. Cosa que es fa pública per a coneixement general. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). l’adhesió de les Seychelles a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. Regne Unit. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Geòrgia. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. el 21 de juny del 2006. Ucraïna. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. segons la qual l’11 de gener del 2008 Bòsnia i Hercegovina va ratificar el Conveni esmentat. de 19 de desembre del 1996.1. Àustria. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. . Andorra la Vella.228 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Azerbaidjan. Croàcia. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Andorra la Vella. Xipre. la Ciència i la Cultura que. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. Es fa pública la ratificació de Bòsnia i Hercegovina del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme. l’1 de juliol del 2007. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. Espanya. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. en qualitat de dipositari. Itàlia. Països Baixos. Lituània. Romania. San Marino. Eslovàquia. Antiga República Iugoslava de Macedònia. Estònia. Grècia. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. Andorra. Portugal. ha comunicat que el 22 de maig del 2006 Laos es va adherir als Estatuts esmentats. Bòsnia i Hercegovina. el 21 d’octubre del 1993. en qualitat de dipositari. Bèlgica. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. Malta. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. de 19 de desembre del 1996. Estats signataris: Alemanya. Cosa que es fa pública per a coneixement general. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. la Ciència i la Cultura que. Dinamarca. la Ciència i la Cultura que. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. França. Armènia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Moldàvia. 23 de desembre del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM).any 21 . l’adhesió de Laos a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Hongria. Estats contractants: Albània. ha comunicat que l’1 de juny del 2007 Lesotho es va adherir als Estatuts esmentats. ha comunicat que el 5 de setembre del 2006 les Seychelles es van adherir als Estatuts esmentats. és a dir. en qualitat de dipositari.21. Sèrbia. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Letònia. de 19 de desembre del 1996. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. el 21 d’octubre del 1993. Es fa pública l’adhesió de les Seychelles als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). de 19 de desembre del 1996. Polònia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Es fa pública l’adhesió de Lesotho als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM).2009 sell d’Europa. Finlàndia. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Eslovènia. Rússia. Luxemburg. el 21 d’octubre del 1993. Islàndia. Andorra la Vella. Montenegro. 4 . Bulgària. Suècia. el 5 d’octubre del 2006. és a dir. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Turquia. és a dir. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). l’adhesió de Lesotho a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió.

el 21 d’octubre del 1993. el 21 d’octubre del 1993. en qualitat de dipositari. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. Andorra la Vella. Es fa pública l’adhesió de Bangladesh als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. és a dir. és a dir. de 19 de desembre del 1996. el 18 d’octubre del 2007. és a dir. el 16 de setembre del 2007. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. en qualitat de dipositari. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors desh a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. de 19 de desembre del 1996. el 18 de novembre del 2007.Núm. Cosa que es fa pública per a coneixement general. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. Es fa pública l’adhesió de Trinitat i Tobago als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. la Ciència i la Cultura que. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. de 19 de desembre del 1996. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). la Ciència i la Cultura que. de 19 de . l’adhesió de Bangla- Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). l’adhesió de Montenegro a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. en qualitat de dipositari. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). el 21 d’octubre del 1993.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 229 Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Es fa pública l’adhesió de Swazilàndia als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. 4 . revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. l’adhesió de Swazilàndia a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. Cosa que es fa pública per a coneixement general. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. Andorra la Vella. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. la Ciència i la Cultura que. el 21 d’octubre del 1993. Es fa pública l’adhesió de Montenegro als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). l’adhesió de Trinitat i Tobago a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. Andorra la Vella. Andorra la Vella. el 25 d’octubre del 2007. en qualitat de dipositari. ha comunicat que el 18 de setembre del 2007 Bangladesh es va adherir als Estatuts esmentats. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió.21. és a dir. ha comunicat que el 17 d’agost del 2007 Montenegro es va adherir als Estatuts esmentats. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. la Ciència i la Cultura que. ha comunicat que el 19 d’octubre del 2007 Trinitat i Tobago es va adherir als Estatuts esmentats. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM).any 21 . Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació.1. ha comunicat que el 25 de setembre del 2007 Swazilàndia es va adherir als Estatuts esmentats.

2009 desembre del 1996. en qualitat de dipositari. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. el Ministeri de Cultura i Cultes ha estat designat autoritat de contacte encarregada de distribuir a Roma- Edicte Atès que els Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). De conformitat amb el que disposa l’article 29. Andorra la Vella. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Cosa que es fa pública per a coneixement general. són vigents al Principat d’Andorra des del 5 de juny del 1998. Es fa pública l’adhesió de Mònaco als Estatuts del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. actuant en qualitat de dipositari.any 21 . Cosa que es fa pública per a coneixement general. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. de 19 de desembre del 1996. b) Respecte a l’apartat 1. Cosa que es fa pública per a coneixement general. ha comunicat que el 13 de novembre del 2007 Mònaco es va adherir als Estatuts esmentats. c) Respecte de la lletra b de l’apartat 1. la Ciència i la Cultura que. ha comunicat que el 20 de juliol del 2006 Romania es va adherir al Conveni esmentat i va formular-hi una declaració. l’adhesió de Mònaco a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. Andorra la Vella. Andorra la Vella. Es fa pública l’adhesió del Iemen als Estatuts del Centre Internacional d’Estu- . Mèxic reconeix que el Conveni no està subjecte a altres tractats i que els altres tractats tampoc no ho estan al Conveni. és a dir. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors dis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). el 20 d’octubre del 2006. actuant en qualitat de dipositari. de 19 de desembre del 1996. Traducció (original en anglès) De conformitat amb els articles 9 b) i 28 del Conveni. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. el Conveni ha entrat en vigor per a Romania tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’aprovació. el 18 de juny del 2008. la Ciència i la Cultura que. en qualitat de dipositari. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. ha comunicat que el 19 de maig del 2008 el Iemen es va adherir als Estatuts esmentats. és a dir. Traducció (original en castellà) Reserva Els Estats Units de Mèxic emeten la reserva següent respecte a l’aplicació i la interpretació de l’article 20 del Conveni: a) Aquest Conveni s’aplicarà de conformitat i de forma compatible amb els altres tractats internacionals. revisats per l’Assemblea General en la XVIII sessió. el 21 d’octubre del 1993. el Conveni ha entrat en vigor per a Mèxic tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’aprovació. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. la Ciència i la Cultura que. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. és a dir.21. De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 2 dels Estatuts. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. és a dir. l’adhesió del Iemen a l’ICCROM va entrar en vigor trenta dies després que el director general de la UNESCO rebés la declaració formal d’adhesió. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. en particular amb l’Acord de Marràqueix cons- Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Es fa pública l’adhesió i la declaració de Romania relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Es fa pública la ratificació i la reserva de Mèxic relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. 4 . Mèxic no compromet la seva posició en futures negociacions de tractats internacionals. de 19 de desembre del 1996. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors titutiu de l’Organització Mundial del Comerç i els altres tractats de comercial internacional. la Ciència i la Cultura que. el 13 de desembre del 2007. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. ha comunicat que el 5 de juliol del 2006 Mèxic va ratificar el Conveni esmentat i va formular-hi una reserva. fet a París el 20 d’octubre del 2005.230 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. el 5 d’octubre del 2006.1.

Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. el Conveni ha entrat en vigor per a Djibouti tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. la Ciència i la Cultura que. De conformitat amb el que disposa l’article 29. és a dir. és a dir. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. . és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Es fa pública l’aprovació de Croàcia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals.Núm. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. actuant en qualitat de dipositari. el 9 de novembre del 2006. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. el Conveni ha entrat en vigor per a Bolívia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació.21. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. ha comunicat que el 4 d’agost del 2006 Bolívia va ratificar el Conveni esmentat. Andorra la Vella. és a dir. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. fet a París el 20 d’octubre del 2005. la Ciència i la Cultura que. Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. de 19 de desembre del 1996. fet a París el 20 d’octubre del 2005. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Andorra la Vella. ha comunicat que el 31 de juliol del 2006 Mònaco va aprovar el Conveni esmentat. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. De conformitat amb el que disposa l’article 29. el 31 de novembre del 2006. Es fa pública la ratificació de Djibouti del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. el Conveni ha entrat en vigor per a Croàcia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’aprovació. la Ciència i la Cultura que. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats.1. de 19 de desembre del 1996. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Andorra la Vella. ha comunicat que el 31 d’agost del 2006 Croàcia va aprovar el Conveni esmentat. Es fa pública l’aprovació de Mònaco del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. el Conveni ha entrat en vigor per a Mònaco tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’aprovació. és a dir. Es fa pública la ratificació de Bolívia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. de 19 de desembre del 1996. Cosa que es fa pública per a coneixement general. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors De conformitat amb el que disposa l’article 29. actuant en qualitat de dipositari.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 231 nia la informació relacionada amb el Conveni. ha comunicat que el 9 d’agost del 2006 Djibouti va ratificar el Conveni esmentat. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. 4 . Andorra la Vella. Cosa que es fa pública per a coneixement general.any 21 . el 4 de novembre del 2006. el 31 d’octubre del 2006. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. actuant en qualitat de dipositari. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Andorra la Vella. de 19 de desembre del 1996. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Cosa que es fa pública per a coneixement general. actuant en qualitat de dipositari. la Ciència i la Cultura que. De conformitat amb el que disposa l’article 29. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007.

és a dir. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Cosa que es fa pública per a coneixement general. actuant en qualitat de dipositari. fet a París el 20 d’octubre del 2005. actuant en qualitat de dipositari. el 6 de desembre del 2006. Andorra la Vella. el Conveni ha entrat en vigor per a Burkina Faso tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. De conformitat amb el que disposa l’article 29. ha Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. actuant en qualitat de dipositari. és a dir. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats.232 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Es fa pública la ratificació de Burkina Faso al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. la Ciència i la Cultura que. l’11 de desembre del 2006. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Cosa que es fa pública per a coneixement general.any 21 . Cosa que es fa pública per a coneixement general. de 19 de desembre del 1996. la Ciència i la Cultura que. el 5 de desembre del 2006. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Andorra la Vella.21. el Conveni ha entrat en vigor per a Madagascar tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. 4 . el Conveni ha entrat en vigor per a Togo tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. Es fa pública la ratificació de Togo al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals.1. ha comunicat que l’11 de setembre del 2006 Madagascar va ratificar el Conveni esmentat. Andorra la Vella. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors comunicat que el 6 de setembre del 2006 Bielorússia va aprovar el Conveni esmentat. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. és a dir. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. la Ciència i la Cultura que. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. de 19 de desembre del 1996. De conformitat amb el que disposa l’article 29. el Conveni ha entrat en vigor per a Bielorússia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’aprovació. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. de 19 de desembre del 1996. de 19 de desembre del 1996. és a dir. Es fa pública la ratificació de Madagascar al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. De conformitat amb el que disposa l’article 29. el 15 de desembre del 2006. . fet a París el 20 d’octubre del 2005. ha comunicat que el 15 de setembre del 2006 Burkina Faso va ratificar el Conveni esmentat. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Andorra la Vella.2009 Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Es fa pública l’aprovació de Bielorússia al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. de 19 de desembre del 1996. la Ciència i la Cultura que. ha comunicat que el 5 de setembre del 2006 Togo va ratificar el Conveni esmentat. actuant en qualitat de dipositari. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats.

la Ciència i la Cultura que. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. De conformitat amb el que disposa l’article 29. De conformitat amb el que disposa l’article 29. el Conveni ha entrat en vigor per a Moldàvia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. actuant en qualitat de dipositari. De conformitat amb el que disposa l’article 29. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals.Núm. el 25 de gener del 2007. el 8 de febrer del 2007. el 7 de febrer del 2007. actuant en qualitat de dipositari. el Conveni ha entrat en vigor per a Equador tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. el Conveni ha entrat en vigor per a Senegal tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. el 16 de gener del 2007. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Andorra la Vella. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. de 19 de desembre del 1996.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 233 Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. ha comunicat que el 16 d’octubre del 2006 Perú es va adherir al Conveni esmentat. el Conveni ha entrat en vigor per a Guatemala tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. és a dir. de 19 de desembre del 1996. Andorra la Vella. la Ciència i la Cultura que. és a dir. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Es fa pública l’adhesió de Perú al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. ha comunicat que el 5 d’octubre del 2006 Moldàvia va ratificar el Conveni esmentat. és a dir. Cosa que es fa pública per a coneixement general. ha . actuant en qualitat de dipositari. el 5 de gener del 2007. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. actuant en qualitat de dipositari. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. el Conveni ha entrat en vigor per a Perú tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió.1. la Ciència i la Cultura que. actuant en qualitat de dipositari.any 21 . Es fa pública la ratificació de Guatemala del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. De conformitat amb el que disposa l’article 29. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Es fa pública la ratificació de Moldàvia al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. ha comunicat que el 8 de novembre del 2006 Equador es va adherir al Conveni esmentat. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. és a dir.21. fet a París el 20 d’octubre del 2005. és a dir. fet a París el 20 d’octubre del 2005. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Andorra la Vella. Es fa pública la ratificació de Senegal del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. de 19 de desembre del 1996. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. de 19 de desembre del 1996. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors comunicat que el 7 de novembre del 2006 Senegal va ratificar el Conveni esmentat. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Es fa pública l’adhesió d’Equador al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. ha comunicat que el 25 d’octubre del 2006 Guatemala va ratificar el Conveni esmentat. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Cosa que es fa pública per a coneixement general. 4 . és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Cosa que es fa pública per a coneixement general. la Ciència i la Cultura que. fet a París el 20 d’octubre del 2005. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella. Andorra la Vella. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. la Ciència i la Cultura que.

Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. el Conveni ha entrat en vigor per a Albània tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Andorra la Vella. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides . és a dir. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. de 19 de desembre del 1996.2009 Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. ha comunicat que el 29 de novembre del 2006 Namíbia va ratificar el Conveni esmentat. la Ciència i la Cultura que. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. de 19 de desembre del 1996. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. el Conveni ha entrat en vigor per a Camerun tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió. de 19 de desembre del 1996. fet a París el 20 d’octubre del 2005. ha comunicat que el 17 de novembre del 2006 Albània es va adherir al Conveni esmentat. de 19 de desembre del 1996. fet a París el 20 d’octubre del 2005. ha comunicat que el 22 de novembre del 2006 Camerun es va adherir al Conveni esmentat. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Cosa que es fa pública per a coneixement general. fet a París el 20 d’octubre del 2005. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Es fa pública l’adhesió d’Albània al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Andorra la Vella. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors per a l’Educació. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. és a dir. el 9 de febrer del 2007. la Ciència i la Cultura que. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. és a dir. De conformitat amb el que disposa l’article 29.21.any 21 . Andorra la Vella. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Es fa pública la ratificació de Mali del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. el Conveni ha entrat en vigor per a Mali tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. fet a París el 20 d’octubre del 2005. actuant en qualitat de dipositari. ha Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. actuant en qualitat de dipositari. la Ciència i la Cultura que. el 22 de febrer del 2007. actuant en qualitat de dipositari. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Es fa pública l’adhesió de Camerun al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. ha comunicat que el 9 de novembre del 2006 Mali va ratificar el Conveni esmentat. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació.1. la Ciència i la Cultura que. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Es fa pública la ratificació de Namíbia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. és a dir. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Cosa que es fa pública per a coneixement general.234 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. actuant en qualitat de dipositari. el Conveni ha entrat en vigor per a Namíbia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. la Ciència i la Cultura que. el 29 de febrer del 2007. actuant en qualitat de dipositari. Andorra la Vella. De conformitat amb el que disposa l’article 29. el 17 de febrer del 2007. 4 . de 19 de desembre del 1996.

De conformitat amb el que disposa l’article 29. és a dir. actuant en qualitat de dipositari. la Ciència i la Cultura que. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. la Ciència i la Cultura que. De conformitat amb el que disposa l’article 29. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Es fa pública la ratificació de Suècia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals.21.Núm. Es fa pública la ratificació d’Àustria del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. de 19 de desembre del 1996. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Andorra la Vella. Es fa pública l’adhesió de França al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 Suècia va ratificar el Conveni esmentat. el 18 de març del 2007. el 18 de març del 2007. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació.any 21 . Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Andorra la Vella. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 França es va adherir al Conveni esmentat. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors 2006 Espanya va ratificar el Conveni esmentat. 4 . 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. la Ciència i la Cultura que. Andorra la Vella. Cosa que es fa pública per a coneixement general. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Cosa que es fa pública per a coneixement general.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 235 comunicat que el 18 de desembre del 2006 Finlàndia va acceptar el Conveni esmentat. de 19 de desembre del 1996. la Ciència i la Cultura que. és a dir. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. és a dir. actuant en qualitat de dipositari. el 18 de març del 2007. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. De conformitat amb el que disposa l’article 29. el Conveni ha entrat en vigor per a Suècia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Cosa que es fa pública per a coneixement general. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. actuant en qualitat de dipositari. el Conveni ha entrat en vigor per a Espanya tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. és a dir. el Conveni ha entrat en vigor per a França tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió. el 18 de març del 2007. el Conveni ha entrat en vigor per a Finlàndia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’acceptació. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007.1. Andorra la Vella. fet a París el 20 d’octubre del 2005. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. el Conveni ha entrat en vigor per a Àustria tres mesos després de la ata del dipòsit de l’instrument d’accep tació. de 19 de desembre del 1996. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Es fa pública l’acceptació de Finlàndia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. ha comunicat que el 18 de desembre del . Es fa pública la ratificació d’Espanya del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Cosa que es fa pública per a coneixement general. De conformitat amb el que disposa l’article 29. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Andorra la Vella. fet a París el 20 d’octubre del 2005. el 18 de març del 2007. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 Àustria va ratificar el Conveni esmentat. actuant en qualitat de dipositari. és a dir. de 19 de desembre del 1996.

De conformitat amb el que disposa l’article 29. és a dir. el Conveni no s’aplica a les illes Fèroe i a Groenlàndia. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat . fet a París el 20 d’octubre del 2005. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. el 18 de març del 2007. és a dir. és a dir. la Ciència i la Cultura que. De conformitat amb el que disposa l’article 29. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 Dinamarca va ratificar el Conveni esmentat i va formular-hi una declaració. Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Cosa que es fa pública per a coneixement general. actuant en qualitat de dipositari. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 Estònia va aprovar el Conveni esmentat. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats.2009 Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Es fa pública la ratificació d’Eslovènia al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Es fan públiques la ratificació i la declaració de Dinamarca relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Cosa que es fa pública per a coneixement general. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. fet a París el 20 d’octubre del 2005. el 18 de març del 2007. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 Eslovàquia va ratificar el Conveni esmentat. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. el Conveni ha entrat en vigor per a Dinamarca tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. el Conveni ha entrat en vigor per a Estònia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’aprovació.any 21 . fet a París el 20 d’octubre del 2005. és a dir. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 Eslovènia va ratificar el Conveni esmentat. de 19 de desembre del 1996. el 18 de març del 2007. Es fa pública l’aprovació d’Estònia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. el Conveni ha entrat en vigor per a Eslovàquia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació.21. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. Traducció Fins que s’estableixi el contrari. de 19 de desembre del 1996. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. la Ciència i la Cultura que. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. fet a París el 20 d’octubre del 2005. actuant en qualitat de dipositari. Andorra la Vella. de 19 de desembre del 1996. actuant en qualitat de dipositari. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. De conformitat amb el que disposa l’article 29.236 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. actuant en qualitat de dipositari. fet a París el 20 d’octubre del 2005.1. Cosa que es fa pública per a coneixement general. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Cosa que es fa pública per a coneixement general. el 18 de març del 2007. Andorra la Vella. el Conveni ha entrat en vigor per a Eslovènia tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. Andorra la Vella. de 19 de desembre del 1996. la Ciència i la Cultura que. la Ciència i la Cultura que. Es fa pública la ratificació d’Eslovàquia del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Andorra la Vella. 4 . De conformitat amb el que disposa l’article 29.

la República de Xipre. p. Decisió núm. la República d’Hongria. la Ciència i la Cultura que. p. 729/2004/CE del Parlament Europeu i del Consell. i d’altra banda.1). els membres del grup d’estats de l’Àfrica. 40). la República d’Estònia. i especialment de l’apartat 4. persones. 3906/89 del Consell. 1488/96 relatiu a les mesures d’acompanyament financeres i tècniques (MEDA) a la reforma de les estructures econòmiques i socials en el marc de la col·laboració euromediterrània (JO L 311 del 12. p. En virtut de l’article 151 del Tractat. i de les seves modificacions posteriors.any 21 .1994). signat a Cotonou el 23 de juny del 2000 (JO L 209 del 11. i pel qual es revoquen el Reglament (CE) núm. 2698/2000 del Consell. sense prejudici de les competències respectives dels estats membr es . la República Portuguesa. E x erc eix co mp et èn cies compartides respecte a la lliure circulació de béns. 1). de conformitat amb les disposicions del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació. La Comunitat duu a terme una política de cooperació al desenvolupament (articles 177 a 181 del Tractat) i una política amb els països industrialitzats (article 181 A del Tractat).2004. Reglament (CE) núm. i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. del 5 de desembre del 2000. als acords de les negociacions multilaterals del cicle d’Uruguai (1986-1994) (JO L 336 del 23. 11). del 18 de desembre del 1989. 4 . relatiu a l’ajuda econòmica per a la República d’Hongria i la República Popular de Polònia. Euratom) núm. relativa a la signatura. els reglaments ( CEE ) núm. . Traducció (original en anglès. 1360/90. i les decisions 97/256/CE i 1999/311/CE (JO L 306 del 7. 3906/89 i núm. castellà i francès) Declaració de la Comunitat Europea en aplicació de la lletra c de l’apartat 3 de l’article 27 del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals Els membres actuals de la Comunitat Europea són el Regne de Bèlgica. la República d’Eslovàquia. del 21 de juny del 2005. Aquesta declaració indica les competències transferides pels estats membres a la Comunitat en virtut dels tractats en les matèries de què tracta el Conveni. 1).12.1.12. mercat interior.2.2000. Els actes comunitaris enumerats a continuació il·lustren l’abast de les competències de la Comunitat. i 39 a 60 del Tractat).1. relatiu a l’aplicació d’un esquema de preferències de tarifes generalitzades entre l’1 de gener del 2002 al 31 de desembre del 2004 (JO L 346 del 31. ha comunicat que el 18 de desembre del 2006 la Comunitat Europea es va adherir al Conveni esmentat i va formular-hi unes declaracions. en nom de la Comunitat Europea. p. la República Txeca. 2501/2001 del Consell.Núm. 1). el 18 de març del 2007. 1628/96.1992.3. del 21 d’abril del 2004.12. Irlanda. relativa a la conclusió en nom de la Comunitat Europea. excepte per als aspectes comercials de la propietat intel·lectual i del comerç dels serveis en els àmbits referits en els apartats 5 i 6 de l’article 133 del Tractat (especialment en aquest context. del 27 de novembre del 2000. la República de Letònia.2000.1). pel qual s’estableix un programa d’acció comunitària per promoure organismes actius a escala europea en l’àmbit de la cultura (JO L 138 del 30. 1). Decisió núm.21. Bòsnia i Hercegovina. la República Hel·lènica. Reglament (CEE) núm. la República Francesa. pel que fa a les matèries de les seves competències. és a dir. el Regne de Dinamarca. la República de Polònia. el Conveni va entrar en vigor per a la Comunitat Europea tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió. Es fan públiques l’adhesió i les declaracions de la Comunitat Europea relatives al Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. p. la República Italiana.4. el Gran Ducat de Luxemburg. la República de Malta. Decisió 2005/599/CE del Consell. 2666/2000 del Consell. el Regne de Suècia. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. competència (articles 81 a 89 del Tractat).2005. Reglament (CE) núm. el Regne dels Països Baixos. el comerç dels serveis culturals i audiovisuals) per als quals la responsabilitat està compartida entre la Comunitat i els estats membres. 508/2000/CE del Parlament Europeu i del Consell.1989. p.12. p. de 19 de desembre del 1996. La Comunitat té competència exclusiva per a la política comercial comuna (articles 131 a 134 del Tractat).12. la República Federal d’Alemanya. De conformitat amb el que disposa l’article 29. relatiu a l’ajuda prestada a Albània. del 14 de febrer del 2000. la República d’Àustria.2000. la República de Lituània. segons el qual es modifica el reglament (CE) núm. p. Reglament ( CE .2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 237 de l’Estat en matèria de tractats. Decisió 94/800/CE del Consell. 26). relatiu a la prestació d’ajuda als estats col·laboradors d’Europa Oriental i d’Àsia central (JO L 12 del 18. Reglament (CE) núm. la República d’Eslovènia. de l’acord que modifica l’acord de col·laboració entre d’una banda.2000.2001. i propietat intel·lectual (articles 94 a 97 del Tractat). 99/2000 del Consell. sempre d’aplicació a Bulgària i Romania (JO L 375 del 23. la República Federal de Iugoslàvia i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. 443/92 del Consell. serveis i capitals (articles 23 a 31. el Regne d’Espanya.8. p. actuant en qualitat de dipositari. a fi de respectar i promoure la diversitat de les seves cultures. la Comunitat té en compte els aspectes culturals de la seva acció respecte d’altres disposicions del Tractat. relatiu a l’ajuda financera i tècnica a la cooperació econòmica amb el país de desenvolupament d’Amèrica Llatina i d’Àsia (JO L 52 del 27. la Comunitat Europea i els seus estats membres. del Carib i del Pacífic. del 29 de desembre del 1999. del 22 de desembre del 1994. la República de Finlàndia. del 10 de desembre del 2001. Reglament (CEE) núm. del 25 de febrer de 1992. per la qual s’estableix el programa “Cultura 2000” (JO L 63 del 10.

relativa al dret de lloguer i de préstec i a alguns drets veïns del dret d’autor en l’àmbit de la propietat intel·lectual (JO L 346 del 27. de 22 de maig del 2001. p. actuant en qualitat de dipositari. la Comunitat està obligada pel Conveni i en garantirà el respecte. Per tant. 15). 1). de 20 de setembre del 2000. p.1. en les seves relacions. Directiva 93/98/CEE del Consell. de 19 de desembre del 1996.11. Decisió del Consell.10.2000. 61). p. 82). relativa a la coordinació d’algunes disposicions legislatives. 1) i a les ajudes d’Estat. de 27 de setembre del 2001. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. p. Distribució i Promoció) (2001-2005) (JO L 336 del 30. Cosa que es fa pública per a coneixement general. la Ciència i la Cultura que. p. la Comunitat es reserva el dret de notificar en el futur altres declaracions respecte a la distribució de les competències entre la Comunitat Europea i els estats membres. 23). Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. Directiva 2001/29/CE del Parlament i del Consell. Declaració unilateral en nom de la Comunitat Europea amb motiu del dipòsit de l’instrument d’aprovació Respecte a les competències comunitàries descrites en la declaració en aplicació de la lletra c de l’apartat 3 de l’article 27 del Conveni. de conformitat amb les regles internes de la Comunitat i sense prejudici de les modificacions oportunes aportades a aquestes regles.10. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. p. p.2001.1992. p. p. p. del 25 de maig del 1999. de 22 de març del 1999.2001. Directiva 2004/48/CE del Parlament Europeu i del Consell. el 19 de març del 2007. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. Es fa pública la ratificació de Xipre del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. p. Andorra la Vella. de 29 d’abril del 2004.238 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. p. Directiva 89/552/CEE del Consell. 9).1997. fet a París el 20 d’octubre del 2005. relativa a la coordinació d’algunes regles del dret d’autor i dels drets veïns del dret d’autor aplicables a la radiodifusió per satèl·lit i a la retransmissió per cable (JO L 248 del 6. relativa a un sistema transfronterer de preus fixos del llibre a les zones lingüístiques europees (JO L 305 del 7. 1). relativa al respecte dels drets de propietat intel·lectual (JO L 157 del 30. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació.2009 Decisió 1419/1999/CE del Parlament Europeu i del Consell. el Conveni ha entrat en vigor per a Xipre tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. De conformitat amb el que disposa l’article 29.11. Reglament (CE) núm.3. reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a l’exercici d’activitats de radiodifusió televisual (JO L 298 del 17. 163/2001/CE del Parlament Europeu i del Consell.any 21 .1997. actuant en qualitat de dipositari. relativa a l’harmonització d’alguns aspectes del dret d’autor i dels drets veïns en la societat de la informació (JO L 167 del 22. de 19 de novembre del 1992. 4 . A aquest efecte. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Directiva modificada per la Directiva 97/36/CE del Parlament Europeu i del Consell (JO L 202 del 30. relativa al futur de l’acció cultural a Europa (JO L 305 del 7. relativa al dret de “suite” a favor de l’autor d’una obra d’art original (JO L 272 del 13. les disposicions del Conveni. 32). relativa a l’execució d’un programa d’encoratjament al desenvolupament. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació.7. L’exercici de les competències comunitàries està obligat a un desenvolupament continu. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. fet a París el 20 d’octubre del 2005. 1).1991. per naturalesa. Directiva 92/100/CEE del Consell. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007. 10). relatiu a les modalitats d’aplicació de l’article 93 del Tractat de la CE ( JO L 83 del 27. 60).1989. Decisió 2000/821/CE del Consell. Decisió del Consell.10. Directiva 2001/84/CE del Parlament Europeu i del Consell. de 27 de setembre del 1993.2004.1993. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. de 19 de gener del 2001. els estats membres de la Comunitat que són part del Conveni apliquen. relativa a l’execució d’un programa de formació per als professionals de la indústria europea dels programes audiovisuals ( MEDIA -formació) (2001-2005) (JO L 26 del 27. Directiva 93/83/CEE del Consell.4.7. és a dir. de 19 de desembre del 1996. Andorra la Vella. la Ciència i la Cultura que. p.1997.21.10. de 22 de setembre del 1997. de 29 d’octubre del 1993. p.6. de 3 d’octubre del 1989. 659/1999 del Consell. 2).12.1993. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. a la distribució i a la promoció de les obres audiovisuals europees (MEDIA Plus – Desenvolupament.1999.1. relatives a l’harmonització de la durada de protecció del dret d’autor i d’alguns drets veïns (JO L 290 del 24. per la qual s’institueix una acció comunitària a favor de la manifestació “Capital europea de la cultura” per al període 2005 a 2019 (JO L 166 del 1. de 22 de setembre del 1997.10.2001. 45). Decisió núm. ha comunicat que el 19 de desembre del 2006 Xipre va ratificar el Conveni esmentat. ha .

La cultura sindical del nostre país és en una fase incipient. és a dir. El capítol tercer delimita les responsabilitats de les organitzacions sindicals. Tots els treballadors tenen dret a constituir organitzacions sindicals de la seva lliure elecció. Vista la notificació del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació.1 de la Constitució. Exposició de motius L’article 18 de la Constitució andorrana estableix i reconeix el dret de creació i funcionament d’organitzacions sindicals democràtiques. A l’últim. la Ciència i la Cultura que. del 18 de desembre. amb la finalitat de protegir. de 19 de desembre del 1996. Capítol primer. el Conveni ha entrat en vigor per a Sud-àfrica tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. Igualment. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Es fa pública la ratificació d’Irlanda del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Lleis qualificades Llei 33/2008. del 29 de desembre del 2000. professionals i sindicals. ha comunicat que el 22 de desembre del 2006 Irlanda va ratificar el Conveni esmentat. és a dir. la Llei qualificada d’associacions. sense deixar de costat la garantia d’un ampli marge d’autonomia a les organitzacions sindicals constituïdes a l’empara de l’article 18 de la Constitució. del 18 de desembre. fet a París el 20 d’octubre del 2005. Es fa pública la ratificació de Sud-àfrica del Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. té la consideració legal de dret directament aplicable d’acord amb l’article 39.Núm. de conformitat amb els estatuts d’aquestes organitzacions. A lt re s as p ect es de c apit a l importància són la prohibició de la discriminació per raó de la pertinença a una organització sindical d’acord amb el que preveu el Conveni 98 de l’Organització Internacional del Treball i la tutela jurisdiccional dels drets definits en aquesta Llei. i s’hi recull la regulació del Registre d’Organitzacions Sindicals. és a dir. amb esment exprés dels drets dels representants sindicals i afiliats als sindicats en l’àmbit del centre de treball. Cosa que es fa pública per a coneixement general. disposa que es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les modificacions que puguin influir en els tractats publicats. el 22 de març del 2007. De conformitat amb el que disposa l’article 29. Per tant. Cosa que es fa pública per a coneixement general. el 21 de març del 2007. i l’enunciat dels drets de les organitzacions sindicals.any 21 . en precisi el contingut i doti d’un règim jurídic les organitzacions sindicals. Al capítol segon es defineixen els requisits per a la constitució dels sindicats i el contingut mínim dels seus estatuts. a més. es refereix a la previsió de l’article 18 de la Constitució quant a l’adopció d’una legislació específica en matèria d’associacions empresarials.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 239 comunicat que el 21 de desembre del 2006 Sud-àfrica va ratificar el Conveni esmentat. En conseqüència. Edicte Atès que el Conveni sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Aquest article és en el capítol tercer del títol II de la norma suprema. d’àmbit andorrà. en la disposició addicional segona. Andorra la Vella. Llibertat sindical Article 1 Dret de sindicació 1. els treballadors titulars del dret a què es refereix aquesta Llei. però a mesura que s’han anat creant organitzacions sindicals s’ha pogut constatar la necessitat d’una llei que. vincula els poders públics. entre els quals hi ha recaptar quotes entre els afiliats com a via de finançament fonamental de l’organització sindical. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats. en el seu doble vessant de representativitat general i especial.1. el Conveni ha entrat en vigor per a Irlanda tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació. 14 de gener del 2009 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors . la Llei qualificada de llibertat sindical desenvolupa la previsió constitucional i constitueix una novetat en la legislació del Principat. sense limitar el dret de sindicació. es recullen els beneficis que reporta als sindicats la condició de més representatius. el capítol cinquè es refereix a l’acció sindical. 4 . la delimitació dels subjectes actius d’aquest dret. qualificada de llibertat sindical Al capítol primer es recull la definició i el contingut del dret a la llibertat sindical. El capítol quart es dedica a la representativitat sindical. Aquest és el seu objectiu principal. i també a afiliar-s’hi o separar-se’n lliurement. actuant en qualitat de dipositari. promoure i defensar els seus interessos econòmics i socials. i. és vigent al Principat d’Andorra des del 6 de maig del 2007.21. amb autonomia pròpia i sense dependències orgàniques estrangeres. de nova creació. D’altra banda. sense perjudici que l’Estat garanteixi l’ús i gaudi d’una seu per a l’exercici de les seves funcions als sindicats que tinguin la consideració de més representat ius . Andorra la Vella. qualificada de llibertat sindical Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 33/2008. segons si el percentatge de delegats es refereix al conjunt d’empreses del Principat o a una branca de l’activitat en concret. el seu contingut està protegit pels tribunals i no pot ser limitat per la llei.

la procedència i la destinació dels seus recursos. 4 . la persona responsable del Registre. del 29 de desembre del 2000. poden afiliar-se a les organitzacions sindicals constituïdes. c) Els òrgans de representació.2009 2. els estatuts signats pels membres fundadors. d) Pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans. que ha d’establir el caràcter. d) No ser suspeses ni dissoltes sense resolució ferma de l’autoritat judicial. amb l’única condició de respectar-ne els estatuts. 2. i les seves activitats i el seu programa d’acció. així com el règim de provisió efectiva dels seus càrrecs. govern i administració i el seu funcionament. així com d’altres cossos especials que es puguin crear en l’esdevenidor. Els menors de 18 anys no podran ser elegits pels òrgans directius de l’organització. L’organització i el funcionament s’han de regular reglamentàriament. confederacions i afiliar-se a organitzacions internacionals o retirar-se’n. Per tramitar la inscripció. i la certificació de la designació de les persones que ocupen els càrrecs de direcció. Constitució de les organitzacions sindicals Article 5 Constitució i Acta Fundacional de les organitzacions sindicals Per constituir una organització sindical es requereix l’acord mínim de tres treballadors que han de manifestar la voluntat de constituir-la i dotar-se d’uns est at u t s o n s ’ex pr es s in le s r eg les d’organització i funcionament de l’organització. els treballadors autònoms que no tinguin treballadors al seu servei i els treballadors que hagin cessat en la seva activitat a causa de la seva incapacitat laboral o jubilació. o en una expressió genèrica d’ús comú o en l’ocupació de conceptes o expressions pròpies d’altres persones. Als efectes d’aquesta Llei es consideren treballadors tant els que són subjectes d’una relació laboral com els que ho són d’una relació de caràcter administratiu o estatutari al servei de les administracions públiques. Capítol segon. així com les normes de funcionament intern. Cos Penitenciari. els magistrats i els fiscals no poden pertànyer a cap sindicat.240 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. El dipòsit dels estatuts de les organitzacions sindicals s’efectua al Registre d’Organitzacions Sindicals.21. d) Els requisits i els procediments per a l’adquisició i la pèrdua de la condició d’afiliat. d’acord amb el que disposa aquesta Llei. i també són lliures de separar-se de qualsevol organització a què estiguin afiliats. incloent el dret a la negociació col·lectiva en els ter- mes previstos en el Codi de Relacions Laborals. c) Exercir l’activitat sindical al si i a l’exterior de l’empresa. ni consistir en el simple esment d’un territori. sense perjudici de la seva capacitat per constituir associacions. en especial la Llei qualificada d’associacions. d’acord amb la seva legislació específica. però no poden fundar sindicats que tinguin per objecte la tutela dels seus interessos singulars. els sindicats han de presentar a l’oficina del Registre l’escriptura pública de constitució del sindicat protocol·litzada. expedida pel secretari o la persona que tingui assignades funcions equivalents. que no pot coincidir o induir a confusió amb una altra de registrada legalment. ni incloure expressions contràries a la Llei o a l’honor i altres drets de les persones. Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. fa públic el dipòsit dels estatuts o. c) Pels seus estatuts. 3. i també el règim de modificació dels estatuts. de fusió i dissolució del sindicat. Article 4 Normes aplicables Les organitzacions sindicals es regeixen: a) Per aquesta Llei i la resta de la normativa específica aplicable. b) Per les normes reglamentàries dictades en desplegament d’aquesta Llei.1. Ningú pot ser obligat a afiliar-se a un sindicat. No obstant això. Article 3 Llibertat sindical Les organitzacions sindicals tenen dret a: a) Redactar els seus estatuts. insta els promotors . 3. en el termini de deu dies hàbils. L’exercici del dret de sindicació per part dels membres del Cos de Policia. Article 6 Les normes estatutàries Les normes estatutàries regulen com a mínim: a) La denominació de l’organització. b) De nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra durant un període mínim de dos anys. i a organitzar la seva gestió i administració interna. 4. La inscripció al Registre té caràcter declaratiu i es fa a efectes de publicitat.any 21 . Les persones que vulguin constituir una organització sindical han de ser majors d’edat: a) De nacionalitat andorrana. es crea un Registre d’Organitzacions Sindicals dependent del Govern. Un cop dipositats. b) Constituir federacions. si és el cas. Article 2 Llibertat de sindicació Els treballadors són lliures d’afiliar-se a l’organització sindical que vulguin. Article 8 Procediment d’inscripció i publicitat del Registre 1. que ha d’ajustar-se als principis democràtics. Article 7 Registre d’Organitzacions Sindicals Als efectes de garantir la publicitat de les organitzacions sindicals. que en tot cas han de respectar la Llei qualificada d’associacions. així com els mitjans que permeten als afiliats conèixer la situació econòmica i l’obligatorietat de comptar amb un finançament suficient basat en el pagament de quotes obligatori per part dels afiliats. Els batlles. e) El règim econòmic de l’organització. s’ha de regir per la seva normativa específica. b) El domicili i l’àmbit d’actuació territorial i funcional del sindicat.

i dóna a aquest efecte un nou termini de deu dies. c) Les cessions i les adquisicions patrimonials. El Registre d’Organitzacions Sindicals fa públic el dipòsit dels estatuts al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. en les mateixes condicions que l’excedència per exercici de càrrec públic. b) Els acords de cessament i nomenament dels càrrecs dels seus òrgans directius estatutaris. 5. tenen la consideració de “sindicats més representatius” quan comptin amb un mínim del 50% dels delegats corresponents al total d’empreses de l’esmentada branca d’activitat. 7. c) Assistència i accés als centres de treball per participar en activitats pròpies . 9. Les organitzacions sindicals inscrites han de presentar al Registre la documentació següent. Els actes inscriptibles només poden ser oposats davant de tercers i produir- los efectes en contra a partir del moment de la seva inscripció.1. la denominació. l’àmbit territorial i funcional. b) Rebre la informació que els remeti el seu sindicat.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 241 a esmenar els defectes observats. e) Qualsevol altra documentació que estableixi aquesta Llei o una altra. Tenen la consideració de “sindicat més representatiu” els que comptin amb un mínim del 10% dels delegats en còmput global. incloent-hi la del domicili social. en general. Article 15 Drets dels representants 1. en una quantia proporcional al nombre de delegats de personal que tinguin afiliats i que hagin obtingut el seu càrrec d’acord amb el que s’estableix en el Codi de relacions laborals. 8. indicant com a mínim. recaptar quotes i distribuir informació sindical fora de les hores de treball. en l’àmbit de la plantilla de l’empresa o del centre de treball: a) Fer reunions amb el consentiment previ de l’empresari. Les autoritats públiques i els qui acreditin interès directe. 2. sense pertorbar l’activitat normal de l’empresa.Núm. que poden estar subjectes a limitacions en funció de les necessitats del funcionament normal de l’empresa. Qualsevol persona està facultada per examinar en el Registre d’Organitzacions Sindicals els estatuts dipositats i en pot obtenir una còpia autèntica. La major representativitat sindical reconeguda a determinats sindicats els confereix una posició jurídica singular als efectes de participació institucional i d’acció sindical. i la identitat dels promotors i els signataris de l’acta de constitució del sindicat. 4. Les persones que exerceixin càrrecs electes en les organitzacions sindicals més representatives tenen dret a: a) Els permisos no retribuïts necessaris per al desplegament de les funcions sindicals pròpies del càrrec. Article 13 Representativitat especial Els sindicats que estatutàriament tinguin limitat el seu àmbit funcional a una branca de l’activitat laboral. Article 9 Actes inscriptibles 1. Responsabilitat de les organitzacions sindicals Article 10 Disposició general sobre responsabilitat Els sindicats constituïts a l’empara d’aquesta Llei responen i són responsables pels actes o acords adoptats pels seus òrgans estatutaris en l’àmbit de les seves respectives competències. Transcorregut aquest termini. 6. Les organitzacions sindicals que tenen la consideració de “sindicat més representatiu”. Les organitzacions sindicals no responen pels actes individuals dels seus afiliats excepte si es produeixen en l’exercici regular de les funcions representatives o es prova que els afiliats actuaven per compte del sindicat. L’acció sindical Article 14 Drets dels treballadors afiliats a un sindicat El treballadors afiliats a un sindicat poden. o una situació equivalent en l’àmbit de la funció pública. d’acord amb l’article 42 del Codi de relacions laborals. 4 . b) Excedència forçosa. La modificació dels estatuts de les organitzacions sindicals s’ha d’ajustar al mateix procediment de dipòsit i publicitat regulat en aquest article. el Registre d’Organitzacions Sindicals fa públics els estatuts o rebutja el dipòsit mitjançant resolució fonamentada. 2. Representativitat sindical Article 12 Representativitat general 1. b) Participar en la negociació col·lectiva en els termes previstos en el Codi de relacions laborals. tenen dret a: a) Exercir la representació institucional davant les administracions públiques o altres entitats i organismes oficials.any 21 . Capítol cinquè. c) Obtenir subvencions públiques per al desplegament de les seves activitats. Article 11 Embargament de quotes sindicals Les quotes sindicals no poden ser objecte d’embargament. personal i legítim poden promoure davant l’autoritat judicial la declaració de no-conformitat al dret dels estatuts objecte de dipòsit i publicitat. segons l’apartat anterior. En cap cas aquestes subvencions no poden excedir el límit del 50% del que hagin recaptat per quotes dels seus afiliats durant l’exercici anterior. Aquestes organitzacions tenen els drets que es recullen en l’article anterior. d) Els acords de dissolució o. Capítol quart. 3. els actes que donin lloc a la seva dissolució. certificada pel secretari o l’òrgan equivalent: a) Els acords de modificació dels estatuts. pública o privada. El dipòsit dels estatuts i la seva publicitat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra són gratuïts. Capítol tercer.21.

administració pública o qualsevol altra persona. quan escaigui. Article 16 Discriminació Són nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris. associació patronal. pot sol·licitar la tutela del dret davant la jurisdicció competent a través del procés de tutela jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona. Lleis ordinàries Llei 28/2008. del 29 de desembre del 2000 Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 28/2008.1. hagin de tenir lloc. La condició de sindicat més representatiu només pot ser reconeguda. Disposició addicional segona El reglament del Registre d’Organitzacions Sindicals al que es refereix l’article 7 s’haurà d’aprovar pel Govern en el termini de tres mesos des de la publicació de la present Llei. aportant el certificat oportú expedit a petició seva per l’oficina pública establerta a aquest efecte.any 21 . per raó de l’adhesió o la no-adhesió a un sindicat. el sindicat interessat ha de comunicar la condició de “sindicat més representatiu” en el moment d’exercir les funcions o facultats corresponents. d’acord amb el Codi de relacions laborals. a les particularitats de l’ordenament jurídic andorrà. Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Exposició de motius L’evolució constant dels estàndards internacionals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme fa palesa la necessitat d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. la major Disposició addicional primera D’acord amb els articles 12 i 13. adaptades. i sense perjudicar la seguretat de l’empresa o la confidencialitat de dades que afectin processos productius o comercials. amb el consentiment previ de l’empresari i sense que l’exercici d’aquest dret pugui interrompre el desenvolupament normal del procés productiu. que siguin fàcilment identificables pels organismes revisors. de l’11 de desembre. entitat o corporació pública o privada. i en especial. Article 17 Tutela jurisdiccional Tota persona treballadora o sindicat que consideri lesionats els seus drets a la llibertat sindical. . durant els primers quatre anys de vigència de la Llei. 18 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. quan s’hagin celebrat eleccions en més del 25% de les empreses on. 4 . tant si són favorables com si són adverses.21. L’evolució dels estàndards internacionals també s’han reflectit en aquesta modificació.242 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. als seus acords o a l’exercici de les activitats sindicals. de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. La lluita efectiva contra el finançament del terrorisme exigeix un tractament adequat i explícit en les lleis. la definició de les persones políticament exposades. en la que regula la lluita contra el blanqueig. les clàusules de convenis col·lectius. del 29 de desembre del 2000 Disposició final La Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. i aconsellen l’adopció de disposicions harmonitzades amb l’entorn europeu. la definició del veritable drethavent. de l’11 de desembre. per actuació de l’empresari. del 29 de desembre del 2000. Casa de la Vall. A partir del quart any. els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que continguin o suposin qualsevol mena de discriminació en l’ocupació o en les condicions de treball.2009 del seu sindicat o del conjunt dels treballadors. s’ha d’acreditar la celebració d’eleccions en més del 50% de les mateixes empreses. l’ampliació de l’abast dels subjectes obligats. de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional.

persones físiques o jurídiques subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei que pertanyen a alguna de les següents categories: .Companyies d’assegurances que estan autoritzades a operar en el ram de vida. 55. 54. Formalment aquesta Llei de modificació s’estructura en 27 articles. el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda.any 21 . 191 i 192 del Codi penal.exercir de funcions de direcció o secretaria d’una societat. 53. del 29 de desembre del 2000. del 29 de desembre del 2000. incloent-hi totes les modificacions i addicions aportades mitjançant aquesta Llei de modificació. que queda redactat com segueix: “Lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme” Article 3 Modificació del títol del capítol IV Es modifica el títol del capítol IV de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. del 29 de desembre del 2000. e) Persona políticament exposada. 51. 42. del 29 de desembre del 2000. en especial les de deguda diligència. que queda redactat com segueix: “Òrgan de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme” Article 5 Modificació de l’article 35 Es modifica l’article 35 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. dues disposicions addicionals i tres disposicions finals. 46. 43. s’entén per: a) Infracció de blanqueig o de finançament del terrorisme. que queda redactat com segueix: “Sistema de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme” Article 4 Modificació del títol de la secció setena Es modifica el títol de la secció setena de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. soci d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions . 50. 49 ter. Article 1 Modificació del títol de la Llei Es modifica el títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. d) Banc pantalla. la primera relativa a les associacions i altres entitats sense ànim de lucre i la segona per habilitar el Govern a publicar el text refós de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. la introducció dels criteris de risc. i es creen els articles 49 bis. elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos en els articles 190. s’estableixen dues disposicions addicionals. tota persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers: . 49. persones físiques que desenvolupen o han desenvolupat funcions públiques importants. 45. la comissió de qualsevol dels actes tipificats així en el Codi penal.1. del capítol IV i de la secció setena.Núm.constitució de societat o altres persones jurídiques . b) UIF: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra c) Subjecte obligat financer. 47.21. que queda redactat com segueix: “Article 35 Si un document escrit comporta. L’abast dels termes “funcions públiques importants”. 4 . 52. Finalment. S’hi modifica el mateix títol de la Llei i també les denominacions del títol II. del 29 de desembre del 2000. “familiars més propers” i “persones reconegudes com a afins”. del 29 de desembre del 2000. que queda redactat com segueix: “Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diner s o valo rs pro d uc t e d e la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme” Article 2 Modificació del nom del títol II Es modifica el nom del títol II de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. . entitat de crèdit o entitat amb activitat similar constituïda en un país sense tenir una presència física que permeti exercir una verdadera direcció o gestió i que no sigui una filial d’un grup financer sotmès a regulació equivalent a la d’aquesta Llei. que queda redactat com segueix: “Article 41 A l’efecte d’aquesta Llei. 57 i 58 de la Llei del 2000. el caràcter obligatori dels comunicats tècnics de la UIF són alguns dels aspectes essencials que recull aquesta Llei. 44. f) Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos.” Article 6 Modificació de l’article 41 Es modifica l’article 41 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacio- nal.Components operatius del sistema financer. 41. Igualment. 49 quater i 49 quinquies. . 56. 48. del 29 de desembre del 2000. així com els seus familiars més propers i persones reconegudes com a afins.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 243 precisió a l’hora de detallar les obligacions dels subjectes obligats. del quals 23 articles modifiquen articles de la Llei del 2000 i 4 articles són de nova creació. sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà. s’ha de determinar reglamentàriament.Institucions de gir postal. es modifiquen els articles 35. a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger.

”.En el cas de les persones jurídiques amb forma societària. controlen o aconsellen operacions de moviments de din er s o valo rs q ue po d rien s er susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig o finançament del terrorisme.obertura o gestió de comptes bancaris. com a mínim: . quan el pagament es faci en efectiu i per un import igual o superior a 30.facilitar una adreça social o comercial. d’un percentatge suficient en el seu capital social o dels seus drets de vot. En el cas que les entitats de l’apartat anterior no puguin complir amb la normativa andorrana en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme per causa d’incompatibilitats amb les normes locals. economistes i gestors. assessors fiscals.En el cas d’altres entitats jurídiques. A aquest efecte es considera suficient un percentatge superior al 25%. i en particular: a) professionals comptables externs. que queda redactat com segueix: “Article 43 Els qui actuïn per compte d’un tercer estan obligats a informar-se degudament de l’origen dels fons que rebin i de la identitat del seu veritable drethavent. que queda redactat com segueix: “Article 42 Llevat dels preceptes específicament aplicables als subjectes obligats esmentats en l’article 45. g) Veritable drethavent o beneficiari efectiu.organització de les aportacions necessàries per a la creació. c) venedors d’articles de gran valor.” Article 10 Modificació de l’article 45 Es modifica l’article 45 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. .21.” Article 8 Modificació de l’article 43 Es modifica l’article 43 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacio- nal. . . ho han de comunicar a la UIF.constitució.compra i venda de béns immobles o empreses comercials. persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona física per compte de la qual es realitza la transacció o l’activitat. o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària.exercir funcions de fiduciari en negocis jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries vàlides d’acord amb la legislació andorrana. Si existeix cap diferència substancial en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme entre la normativa andorrana i estrangera. de fidúcies o d’estructures similars. que tinguin per objecte operacions comercials o financeres. la persona o les persones físiques que en últim terme controlin la persona jurídica a través de la propietat o el control. a fi d’evitar qualsevol operació de blanqueig o de finançament del terrorisme. directe o indirecte. El veritable drethavent inclou. del 29 de desembre del 2000. títols o altres actius dels clients.” Article 9 Modificació de l’article 44 Es modifica l’article 44 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. e) establiments de jocs d’atzar. gestió o direcció de societats. del 29 de desembre del 2000. metalls preciosos. . gestió o direcció de societats. del 29 de desembre del 2000. d) proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos no inclosos en un altre apartat d’aquest article.2009 . les entitats mencionades en l’apartat anterior hauran d’aplicar la normativa més exigent sempre que les normes locals ho permetin.any 21 . d’estalvi o títols. b) notaris. o bé quan actuïn per compte dels seus clients en qualsevol transacció financera o immobiliària. que queda redactat com segueix: “Article 45 Estan subjectes a les obligacions definides per la present Llei els subjectes obligats financers així com les altres persones físiques o jurídiques que. realitzen. auditors. del 29 de desembre del 2000. 4 .1. els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) d’aquest article no estan subjectes a les obligacions definides en la present . postal o administrativa . filials amb participació majoritària o delegacions situades a l’estranger. apliquin mesures equivalents a les que preveu aquesta Llei per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. negocis jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries que administrin i distribueixin fons.244 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.000 euros. Article 7 Modificació de l’article 42 Es modifica l’article 42 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. No obstant l’exposat anteriorment. f) agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles. .manipulació de diners. advocats i membres d’altres professions jurídiques independents quan participin en l’assistència de la planificació o execució d’operacions per als seus clients dins el marc de les activitats següents: . en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial. la present Llei abasta totes les persones físiques o jurídiques qualsevol acte econòmic de les quals pugui canalitzar o facilitar una operació de blanqueig o de finançament del terrorisme. que queda redactat com segueix: “Article 44 Els subjectes obligats financers han de vetllar perquè les seves sucursals. com pedres. la persona o les persones físiques que controlin un percentatge superior al 25% dels fons o dels seus drets de vot.

tant de caràcter general com de caràcter contractual. En cas d’oposició o d’incident en el desenvolupament de les seves investigacions i prerrogatives.21. que queda redactat com segueix: “Article 47 L’obligació de declarar s’ha de complir.”. La violació del secret en l’àmbit laboral i del secret professional.Núm. es manté la confidencialitat sobre la identitat de l’emissor de les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses. és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal. A aquest efecte. trametre les actuacions al Ministeri Fiscal. Amb posterioritat a la declaració de sospita. La UIF adopta totes les mesures adients per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. el subjecte ha de trametre a la UIF qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració. durant o després d’aquests procediments.” Article 13 Modificació de l’article 48 Es modifica l’article 48 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica dubtosa. si la UIF estima que existeixen indicis suficients. En particular. a l’efecte pertinent.” Article 12 Modificació de l’article 47 Es modifica l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. Tampoc es pot informar de l’existència o el contingut de qualsevol tipus de comunicació procedent de la UIF. del 29 de desembre del 2000. Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents: . independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans. llevat de causa legal de justificació. que resol després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i les parts interessades en el termini de 48 hores per aute immediatament executori. 4 . en cas contrari. i en els supòsits específicament establerts per la legislació andorrana. dirigents i empleats dels subjectes obligats tenen l’obligació de guardar secret respecte a la informació que afecta els seus clients dins el marc de la seva activitat. la UIF no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions. ni donar-los informació sobre el tràmit en curs. excepte si hi ha consentiment exprés per escrit d’aquesta Unitat. que queda redactat com segueix: “Article 48 En cap cas no es pot informar de l’existència de la declaració la persona o les persones afectades ni tercers. han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda de la confidencialitat dels clients. amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 245 Llei quan es refereixi a informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests. i autoritzar l’execució de l’operació o. termini màxim en el qual la UIF ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat. o d’on procedeixin o vagin destinats els fons. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària. Aquest bloqueig no pot excedir cinc dies. En tot cas. Per consegüent. del 29 de desembre del 2000.”. Article 14 Modificació de l’article 49 Es modifica l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. Article 11 Modificació de l’article 46 Es modifica l’article 46 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. la UIF sotmet el cas al batlle de guàrdia. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal s’ha comès. del 29 de desembre del 2000. que queda redactat com segueix: “Article 46 Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la UIF. que queda redactat com segueix: “Article 49 Mesures de diligència deguda 1. el deure de secret esmentat en el segon paràgraf d’aquest article no és oposable a la UIF. En aquest cas. la comunicació d’informació a aquesta unitat exonera els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat de tot tipus. fins i tot en el cas en què la denúncia d’una activitat il·legal feta per sospita no es confirmi realment.1. amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme. Els administradors. Els subjectes obligats financers només poden facilitar informació relativa a les relacions amb els seus clients dins del marc d’un procediment judicial i amb instrucció prèvia escrita d’un batlle. Excepte en aquells supòsits previstos en altres disposicions de la present Llei. Les declaracions de les operacions que siguin sospitoses de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme fetes a la UIF pels subjectes obligats no són de cap manera incompatibles amb l’obligació de preservar el secret que protegeix la confidencialitat de la seva clientela. ordena provisionalment el bloqueig de l’operació. del 29 de desembre del 2000. qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a diners o valors respecte dels quals hi hagi sospites d’un acte de blanqueig o de finançament del terrorisme.any 21 .

els subjectes obligats han de conservar la documentació referida en el present article durant un període mínim de cinc anys. Els subjectes obligats financers han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les transaccions realitzades a distància. el subjecte obligat ha d’exigir: * Document fefaent acreditatiu de la seva denominació. c) Els subjectes obligats han de conèixer la identitat dels seus clients i dels veritables drethavents mitjançant la presentació d’un document oficial en el moment d’establir qualsevol relació de negoci. Queden prohibits els comptes o les llibretes d’estalvi anònims. però poden determinar el grau d’aplicació en funció del risc i. Els subjectes obligats financers han de: a) Contractar anualment una auditoria externa independent per tal de verificar el compliment dels preceptes d’aquesta Llei i trametre una còpia de l’informe emès a aquests efectes a la UIF.246 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.”.2009 a) Els subjectes obligats han de tenir una especial vigilància de totes les operacions. la naturalesa i la data de la transacció. La UIF ha d’establir mitjançant comunicats tècnics els criteris a seguir en matèria d’auditories. el subjecte obligat delegant continua sent responsable del compliment d’aquestes obligacions.Si el client és una persona física. que queda redactat com segueix: “Article 52 1.any 21 . d) L’obtenció d’informació sobre el propòsit de la relació de negoci amb el client. * Justificació.Si el client és una persona jurídica. que les mesures adoptades tenen l’abast adequat respecte del risc de blanqueig o de finançament del terrorisme. de la mateixa manera que ho preveu l’apartat c) primer guió d’aquest article. quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme i qualificades d’especial vigilància per la UIF. Els subjectes obligats no financers que siguin entitats jurídiques han de designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i .” Article 17 Modificació de l’article 52 Es modifica l’article 52 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. b) Facilitar a la UIF tota la informació que sol·liciti en l’exercici de les seves competències. c) Des de la data en què es faci qualsevol declaració de sospita a la UIF. . Entre aquests documents necessàriament s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client. de la identitat de la persona física que. 4. A aquest efecte. informacions i qualssevol altres dades requerides als seus clients per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei. del 29 de desembre del 2000. el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client. 2. c) Establir procediments de control i d’auditoria interna. b) Des de la data de la transacció en cas de clients ocasionals. depenent del tipus de client. No obstant això. d’acord amb la documentació presentada. del producte o de la transacció. encara que no siguin sospitoses. Els subjectes han de vetllar perquè aquesta documentació i informació estigui a disposició de les autoritats competents tan aviat com sigui requerida. Els subjectes obligats han d’estar en condicions de demostrar a la UIF. des de: a) La data de finalització de les seves relacions comercials amb els clients habituals. té poders de representació de l’entitat i dels poders i les facultats atorgats. Els subjectes obligats també han de vetllar per la veracitat dels documents. el tipus de moneda i la quantitat de la transacció i també sobre el propòsit i la intenció de la relació comercial amb el client. Els subjectes obligats han d’aplicar les mesures detallades a l’apartat anterior sobre diligència deguda respecte del client. del 29 de desembre del 2000. mitjançant comunicats tècnics. e) Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una transacció susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.21. que queda redactat com segueix: “Article 50 Als efectes del compliment de les obligacions contemplades a l’article 49 d’aquesta Llei. 3. els subjectes obligats financers o no financers poden delegar la seva aplicació efectiva en tercers subjectes obligats.” Article 16 Modificació de l’article 51 Es modifica l’article 51 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. de la relació de nego- ci.1. forma jurídica. del seu domicili i de la seva activitat professional. li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia. Article 15 Modificació de l’article 50 Es modifica l’article 50 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. 4 . domicili i objecte social. 2. b) Designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i vigilància del compliment de les normes contra la lluita del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i notificar-ho a la UIF. que queda redactat com segueix: “Article 51 Sense perjudici del compliment de les normes generals que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals. del 29 de desembre del 2000. .

pot designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui s’ha d’informar en primera instància en lloc de la UIF. . d) Demanar i rebre de les autoritats judicials competents certificats d’antecedents penals. mitjançant els procediments i les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries. No obstant el que disposa l’apart anterior. Els membres de la UIF i el seu personal administratiu adscrit estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional sota les penes previstes al Codi penal. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIF. Els membres nomenats pel ministre titular d’interior i pel ministre titular de finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden dedicar-se a cap altra activitat pública o privada.Núm. correspon als organismes autoreguladors efectuar les comunicacions corresponents a la UIF. La composició de la UIF és la següent: . ultra les seves funcions jurisdiccionals pròpies. tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.”. l) Informar l’òrgan que exerceix el poder disciplinari sobre el sistema financer de totes les trameses de dossiers.un batlle nomenat pel Consell Superior de la Justícia. que queda redactat com segueix: “Article 54 1. sigui al Govern quan hi estan implicades entitats del sistema financer. e) Recollir. 3.21. Aquesta informació comprèn el nom de l’entitat financera. La UIF és un òrgan independent que té per missió impulsar i coordinar les mesures de prevenció del blanqueig i de finançament del terrorisme. tant durant la vigència de la relació amb la UIF com un cop acabada aquesta relació. de decisió i de proposició següents: a) Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig o el finançament del terrorisme. i el seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat. Els ministres d’Interior i de Finances designen conjuntament el màxim responsable entre els membres de la UIF nomenats per ells. sigui al Ministeri Fiscal. la UIF pot emetre comunicats tècnics que són de compliment obligatori. k) Arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys. El batlle. g) Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents d’acord amb les normes fixades en la secció vuitena. reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets. 4.” Article 18 Modificació de l’article 53 Es modifica l’article 53 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. 3. . En aquest cas. 2. Els subjectes obligats no financers persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats. del 29 de desembre del 2000. f) Demanar i rebre qualsevol informació al Servei de Policia o a qualsevol organisme oficial dins els límits de la seva missió. a l’efecte oportú. i de trametre els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.un màxim de tres membres del Cos de Policia nomenats pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia.un màxim de tres persones de competència reconeguda en l’àmbit financer nomenades pel ministre titular de finances. c) Realitzar inspeccions in situ per verificar l’aplicació de la present Llei. j) Sotmetre al Ministeri Fiscal. del 29 de desembre del 2000. i) Trametre a l’autoritat administrativa competent els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 247 vigilància del compliment de les normes contra la lluita del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIF. . els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal. n) Elaborar les estadístiques suficients per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme.any 21 . h) Sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei.1. mitjançant comunicat tècnic.” Article 19 Modificació de l’article 54 Es modifica l’article 54 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. A aquest efecte. de facilitar els contactes amb l’administració de justícia i altres magistrats. una relació dels fets observats així com els comptes relacionats en el dossier. o) Designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància. m) Sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme. la UIF. La UIF té les funcions d’instrucció. 2. que queda redactat com segueix: “Article 53 1. exerceix en el marc de la UIF les funcions de vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats. b) Demanar qualsevol informació o documents als subjectes obligats per verificar l’aplicació de la present Llei. 4 . acompanyats d’una proposta de sanció.

2. 4 . sempre amb l’autorització prèvia del màxim responsable de la UIF.” Article 24 Addició de l’article 49 bis Es crea l’article 49 bis. En el cas que es desenvolupi una operació sense la prèvia comprovació de la identitat del client o del veritable drethavent. al manteniment del secret professional. que queda redactat com segueix: “Article 55 La UIF coopera amb els altres organismes estrangers equivalents. l’excusa i la resistència a facilitar informació a la UIF prevista en l’apartat b de l’article 49. 2. d) La reiteració d’una infracció greu en el mateix any. que queda redactat com segueix: “Article 58 Les infraccions es classifiquen en molt greus. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identifica- . Són infraccions lleus: a) La no comunicació a la UIF de les persones habilitades previstes en l’article 52.”. si escau.1. inclosos els extractes de registre d’antecedents. a altres organismes estrangers equivalents pot ser efectuada per la UIF per iniciativa pròpia o a demanda d’aquests organismes. greus i lleus. el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional.248 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. del 29 de desembre del 2000. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència. com segueix: 1. 4. Article 23 Modificació de l’article 58 Es modifica l’article 58 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. d) No tenir procediments interns adequats i suficients de control i comunicació interna. la identitat del client i.21. la comprovació de la identitat del client o del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci. c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos. del 29 de desembre del 2000. caldrà redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació. e) La reiteració d’una infracció lleu en el mateix any. i no efectuar l’auditoria específica prevista en l’article 52. per part de l’estat receptor. i de forma prèvia a la seva realització. de les dades que es coneixen del client o drethavent així com de la operació. abans d’establir cap transacció o relació de negoci. Són infraccions greus: a) No assegurar-se de la identitat dels clients en els termes previstos en l’article 49 o no haver exigit els documents requerits en l’article 51. c) La falta de conservació dels documents durant el temps fixat per l’article 51. dels veritables drethavents. b) La verificació insuficient del veritable drethavent de l’operació que s’ha d’executar segons l’article 49 bis. Són infraccions molt greus: a) L’omissió de l’obligació de declarar per part dels subjectes obligats. del 29 de desembre del 2000. a proposta de la UIF. detallant aquells aspectes necessaris per a un posterior seguiment dels diners objecte de la transacció o per a una correcta traçabilitat dels negocis jurídics realitzats pel client. i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents: a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació. No obstant l’establert a l’apartat anterior. quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. En l’àmbit de les assegurances de vida. 3. b) Qualsevol infracció de les normes de la present Llei no previstes en els apartats anteriors. sota sanció penal. 3. b) el compromís. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. excepte en els casos previstos al darrer paràgraf de l’article 45. que queda redactat com segueix: “Article 57 Les sancions derivades de les infraccions greus o molt greus que s’estableixen en aquest capítol són declarades i imposades pel Govern. de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix la present Llei. del 29 de desembre del 2000.” Article 22 Modificació de l’article 57 Es modifica l’article 57 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacio- nal. Les sancions derivades de les infraccions lleus són declarades i imposades per la UIF. c) La negativa. b) La infracció de la prohibició establerta en l’article 48. que queda redactat com segueix: “Article 56 La tramesa d’informació relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners.any 21 . que queda redactat com segueix: “Article 49 bis 1. a fi de prevenir i impedir operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.” Article 21 Modificació de l’article 56 Es modifica l’article 56 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.2009 Article 20 Modificació de l’article 55 Es modifica l’article 55 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional.

000 euros o amb una prima única que no superi els 2. En absència de número de compte.Núm. L’adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de naixement de l’ordenant. en un període de tres dies hàbils. per exemple a través d’una o més de les mesures següents: . s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF. mesures de diligència reforçada en les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme i almenys en les situacions següents: a) Quan el client no hagi estat físicament present per a la seva identificació s’han d’adoptar mesures específiques i adequades per compensar l’increment de risc. En tot cas. jubilació o similars que incloguin l’abonament de prestacions de jubilació als empleats.21.500 euros.any 21 . Article 25 Addició de l’article 49 ter Es crea l’article 49 ter. La informació completa sobre l’ordenant ha d’incloure les dades següents: a) Nom de l’ordenant. no efectuarà operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació. sempre que les cotitzacions es facin a través de deduccions en el salari i les normes del pla no permetin la cessió de la seva participació. excepte quan el portador demani el reembossament d’una quantitat igual o superior a 1. en funció d’una anàlisi del risc. Els subjectes obligats. . que queda redactat com segueix: “Article 49 ter Mesures de diligència deguda simplificada 1. que queda redactat com segueix: “Article 49 quater Mesures de diligència deguda reforçada 1.Garantir la determinació de la identitat del client a través de documents. 7. caldrà acompanyar l’expedient de cada operació amb una breu nota identificant i justificant el comunicat tècnic de la UIF aplicat a cada cas.000 euros realitzades pels subjectes obligats financers han d’incloure informació completa sobre l’ordenant. a més de les mesures establertes en l’article 49. b) En les relacions de corresponsalia bancària amb entitats estrangeres. En el cas de relacions ja iniciades. Els subjectes obligats financers han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents. han d’aplicar.Adoptar mesures complementàries per tal de comprovar o certificar els documents aportats o demanar una certificació de confirmació emesa per un subjecte obligat financer subjecte a la present Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un país de l’OCDE que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei i sigui supervisada per garantir-ne el compliment.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 249 ció del client sempre que hi hagi garanties que el client o qualsevol altre en nom seu. 4 . sempre que no incloguin clàusula de rescat ni puguin servir de garantia per a un préstec. En cas que la identificació del client no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49.”. c) Els plans de pensions. Els subjectes obligats financers han d’informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències. quan siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l’ordenant que requereix aquest article. Les transferències transfrontereres per un import superior a 1. 5. els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions. En les transferències nacionals de qualsevol import. o l’import total disponible en un any natural estigui limitat a 2. en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc. els subjectes obligats financers no estan subjectes a les obligacions establertes en l’article 49 en els casos següents: a) Les pòlisses d’assegurança de vida amb una prima anual que no superi els 1. d) El diner electrònic quan l’import màxim d’emmagatzemament no superi els 150 euros si aquest no és recarregable. b) Número de compte d’origen de la transferència. sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l’ordenant a l’entitat destinatària de la transferència o a la UIF. 6.000 euros en un mateix any. la informació es pot limitar al número de compte d’origen de la transferència o a un número d’identificació de la transacció. c) Adreça de l’ordenant.Reunir informació suficient sobre l’entitat corresponsal estrangera per .”. amb anterioritat a la seva execució. el subjecte obligat financer ha d’acompanyar la transferència amb un número d’identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l’ordenant. No obstant l’establert en els articles anteriors. e) Altres productes o transaccions que suposin un baix risc de blanqueig o de finançament del terrorisme d’acord amb els comunicats tècnics de la UIF.500 euros. dades o informacions addicionals. Els subjectes obligats financers han d’adoptar les mesures de diligència reforçada a què es refereix l’article 49 quater en funció d’una anàlisi del risc.1. 2. correspon a les entitats de crèdit corresponsals andorranes: . pel seu número de client o pel seu número nacional d’identitat. els subjectes obligats no estan subjectes a les obligacions establertes en l’article 49 de la present Llei sempre que el client sigui un subjecte obligat financer sotmès a la present Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un país de l’OCDE que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei i sigui supervisada per garantir el compliment d’aquests requisits. b) Les pòlisses d’assegurança per a plans de pensions. Article 26 Addició de l’article 49 quater Es crea l’article 49 quater. No obstant l’establert en els articles anteriors.

Obtenir l’autorització de la direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària. . i el seu personal amb responsabilitats de gestió. Queda prohibit establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla. S’han d’adoptar les mesures adequades per assegurar que no s’estableixen o es mantenen relacions de corresponsalia amb bancs dels quals es coneix que permeten l’ús dels seus comptes per part de bancs pantalla. El ministeri encarregat de les finances està autoritzat a prestar assistència. totes les associacions han de conservar durant cinc anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos de l’associació. bé mitjançant programes de formació bé mitjançant comunicats tècnics. Disposició addicional segona.21. 2. 3. 3. amb el redactat següent: “Disposició addicional tercera. que queda redactat com segueix: “Article 49 quinquies 1. Les obligacions establertes a l’apartat 1 anterior són aplicables a les fundacions o a altres organismes sense ànim de lucre. A aquest efecte.Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts). Intercanvi d’informació en matèria tributària 1. Habilitació al Govern per publicar un decret amb el text refós de la Llei S’encarrega al Govern que. Els subjectes obligats han de dur a terme programes específics de formació permanent del seu personal per ajudarlos a detectar les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. En els productes o les transaccions favorables a l’anonimat. d’acord amb el previst en la legislació reguladora de la prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme. en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. han de vetllar perquè aquestes associacions no siguin utilitzades per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes. c) En relació amb les transaccions o relacions de negoci amb persones políticament exposades que resideixin a l’estranger. Associacions i altres entitats sense ànim de lucre 1. patronat o a l’òrgan de representació pertinent que gestioni els interessos de l’organització. els subjectes obligats respecte a l’eficàcia i el seguiment de les seves declaracions de sospita.any 21 . La UIF informa. Aquests llibres i registres han Disposició final primera S’afegeix una disposició addicional tercera a la Llei de bases de l’ordenament tributari.Realitzar una supervisió reforçada i permanent de la relació de negoci. . La UIF. Disposició addicional primera. a partir d’informacions de domini públic. el compliment d’aquesta disposició. amb el benentès que en aquests casos correspon al protectorat. . publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. el text refós de l’articulat de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. Article 27 Addició de l’article 49 quinquies Es crea l’article 49 quinquies. del 29 de desembre del 2000.Adoptar les mesures adequades per determinar l’origen del patrimoni i els fons objecte de la relació de negoci o transacció. .”. així com els llibres registre a què es refereix l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions. .2009 comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar. han de tenir garanties que l’entitat corresponsal estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda respecte dels clients que tenen accés direc te a c om pt es d e l’ ent it a t corresponsal andorrana. 3. 4 . Els subjectes obligats han d’adoptar les mesures necessàries per tal que el seu personal tingui coneixements suficients de les disposicions legals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme.250 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. amb la sol·licitud prèvia d’una administració tributària d’un estat membre de l’OCDE.Disposar de procediments adequats en funció del risc a fi de determinar si el client és una persona políticament exposada.Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat. incloent-hi totes les modificacions i addicions aportades mitjançant aquesta Llei. . els administradors i la comptabilitat de societats andorranes i societats no residents que operin a Andorra a través d’u- . L’abast de les obligacions establertes en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament. exclusivament a l’efecte de subministrar dades relatives a la titularitat. sempre que sigui possible.” d’estar a disposició dels responsables del Registre d’Associacions.Avaluar els controls contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat client. 2. La Junta Directiva de les associacions que es regeixen per la Llei qualificada d’associacions. del 29 de desembre del 2000.Obtenir l’autorització de la direcció per establir una relació de negoci amb els dits clients. correspon als subjectes obligats financers: . . la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió. 4. i també dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció o persecució del terrorisme. 2. informa els subjectes obligats sobre les pràctiques actuals dels autors de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme i sobre els indicis que permeten detectar pràctiques sospitoses.1. s’han de prendre mesures adequades per tal d’impedir que s’utilitzin per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. mitjançant el decret corresponent. del 19 de desembre de 1996.

b) Quan la informació sol·licitada sobre la comptabilitat d’una societat andorrana afecti un secret comercial. necessària per atendre les sol·licituds d’intercanvi d’informació que rebi. c) Acrediti que la informació sol·licitada és necessària i té transcendència en el marc d’un procediment de comprovació tributari específic obert en relació amb un contribuent concret que està sent investigat per frau fiscal. Constitueix infracció tributària el fet que l’obligat tributari desatengui el requeriment rebut o no aporti la documentació.500 euros. Aquesta potestat comprèn també la sol·licitud d’informació a organismes o registres públics. residents a Andorra o amb sucursal a Andorra. l’Administració tributària sol·licitant ha d’aportar els documents. el ministeri encarregat de les finances notifica als representants legals de les societats afectades per la s ol·lic it ud d ’in f or m ac ió a qu es t a circumstància.21. industrial o professional. l’autoritat que hagi de resoldre el recurs pot suspendre l’execució de l’acte recorregut en cas que l’execució pugui causar perjudicis de difícil o impossible reparació o quan es tracti d’actes nuls de ple dret. El ministeri encarregat de les finances. c) Multa pecuniària proporcional. de manera que. les dades o la informació exigides en el termini establert en el tercer requeriment notificat a aquest efecte. i els atorga un tràmit d’al·legacions per un termini no inferior a 15 dies naturals. Contra la resolució del ministeri encarregat de les finances es pot interposar un recurs segons el que preveu el Codi de l’Administració. En el cas de persones que no duguin a . d) Identifiqui la societat o les societats. gerencial. c) Quan el ministeri encarregat de les finances no pugui obtenir la informació sol·licitada d’acord amb les competències d’obtenció d’informació que tingui atribuïdes. després d’haver recorregut a tots els mitjans al seu abast. amb un mínim de 10. en tot cas. La deci- sió esmentada sobre la suspensió s’ha de prendre en un termini màxim de 10 dies. Aquesta infracció se sanciona de la manera següent: a) Multa pecuniària fixa de 300 euros.000 euros. quan no hagi comparegut o no hagi facilitat la documentació. només es pot comunicar la part dispositiva de la resolució. les autoritats o els tribunals de l’Estat sol·licitant que siguin competents en matèria tributària o per a la persecució d’un delicte tributari. En tot cas. abans de la resolució motivada que decideixi sobre l’intercanvi de les dades sol·licitades. ha d’elaborar l’informe tècnic corresponent sobre el caràcter procedent o improcedent de la sol·licitud cursada. b) Acrediti que no ha pogut obtenir la informació sol·licitada. 4 . si no compareix o no facilita la documentació. en el qual poden fer les al·legacions que considerin oportunes sobre si escau la transmissió de les dades.000 euros i un màxim de 100. es fonamenti i acrediti davant el ministeri encarregat de les finances la base dels indicis de frau fiscal. les dades o la informació exigides en el termini establert en el primer requeriment notificat a aquest efecte. b) Multa pecuniària fixa de 1. Quan la resolució del ministeri encarregat de les finances és a favor de la transmissió de les dades i aquesta resolució no ha estat suspesa segons el que s’estableix al paràgraf anterior. les dades o la informació exigides en el termini establert en el segon requeriment notificat a aquest efecte. els informes i les proves corresponents. No obstant això. el mateix ministeri ha de remetre la informació a l’autoritat competent de l’estat requeridor. de forma directa o indirecta. si no compareix o no facilita la documentació. El ministeri encarregat de les finances dicta la resolució motivada després del tràmit d’al·legacions esmentat i la notifica als representants de les societats andorranes afectades. El ministeri encarregat de les finances en cap cas no està autoritzat a prestar assistència ni a intercanviar informació en els supòsits següents: a) Quan la informació sol·licitada es refereixi. d’un import màxim del dos per cent de la xifra de negoci del subjecte infractor de l’any natural anterior a l’any en què s’hagi produït la infracció. en relació amb les quals sol·licita la informació regulada en aquest paràgraf. Si passa altrament. 2. El ministeri encarregat de les finances ostenta la potestat d’obtenció i sol·licitud de la informació referida en l’apartat 1 d’aquest article en relació amb els obligats tributaris. D’acord amb aquest procés. La interposició del recurs no suspèn l’execució de l’acte impugnat. 4. o procediments comercials o informacions la comunicació de les quals sigui contrària a l’ordre públic. a dades de tipus bancari o emparades de qualsevol manera pel secret que protegeix la confidencialitat d’acord amb la legislació andorrana.any 21 . 3. 5. L’informe s’ha de pronunciar sobre la concurrència dels requisits i els condicionaments establerts en els apartats 1 i 2 d’aquesta disposició i ha de tenir en compte les al·legacions que s’hi hagin pogut presentar. les dades o la informació sol·licitats pel ministeri encarregat de les finances. i que només hi tindran accés les persones.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 251 na sucursal. D’acord amb el que s’ha exposat. sempre que l’Administració tributària que sol·licita la informació: a) Garanteixi que les informacions que es puguin facilitar només s’utilitzaran d’acord amb el procediment administratiu tributari de liquidació o sancionador o en el marc d’un procés penal tributari que hagi motivat la sol·licitud.Núm. indicant la no-concurrència dels requisits establerts a l’apartat 1 o l’aplicació de les excepcions previstes a l’apartat 2. d) Si el ministeri encarregat de les finances ha emès un informe tècnic negatiu sobre el caràcter procedent de l’intercanvi d’informació sol·licitat perquè hagi constatat que no es compleixen els requisits establerts en l’apartat 1 d’aquesta disposició o que sigui aplicable alguna de les excepcions establertes en les lletres anteriors d’aquest apartat 2. cal exigir que les autoritats estrangeres receptores de la informació estiguin obligades a guardar una reserva rigorosa i observar un estricte secret de la informació i els assumptes que coneguin per raó del seu càrrec.1.

els comuns. la sanció corresponent és de 5. Disposició final tercera Aquesta Llei entrarà en vigor als tres mesos de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.21. Gestió del cadastre Article 6. En cap cas no es poden tramitar sol·licituds relatives a fets esdevinguts en dates anteriors. d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos. amb el redactat següent: “Disposició transitòria cinquena 1. Caràcter públic del cadastre i protecció de dades Article 29. de l’11 de desembre. Sistema cartogràfic Article 25. Col·laboració amb els notaris Article 34. Contingut del cadastre Article 9. Funcions Article 7. Col·laboració i intercanvi d’informació Article 32.any 21 . Subdivisió de la parròquia en fulls cartogràfics Article 27. 2. Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Llei 29/2008.252 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Concepte de titular cadastral Article 13. La infracció i la sanció regulades en aquest paràgraf prescriuen al cap de tres anys comptats des del final del termini fixat per atendre el requeriment o des de la imposició de la sanció. Límit Article 17. Publicitat del cadastre i protecció de dades Article 28. Casa de la Vall. Procediment de determinació del valor cadastral Article 19. s’imposa una sanció per un import de 10. Col·laboració amb el Govern Article 33. Criteris de determinació del valor cadastral Article 16. Marc reglamentari Article 8. Sense perjudici del que estableix aquesta disposició addicional tercera. L’intercanvi d’informació que estableix la disposició addicional tercera no resulta aplicable respecte del país de què Article 12. 4 . Concepte i àmbit d’aplicació Article 2. Descripció dels béns immobles Article 11.”. es tracti en el moment en què entri en vigor i resulti aplicable un conveni per a l’eliminació de la doble imposició entre Andorra i el país esmentat si bé el ministeri encarregat de les finances ha de tramitar les sol·licituds presentades abans d’aquesta data fins a adoptar una decisió final sobre l’intercanvi. Disposicions generals Article 1. del cadastre Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 29/2008.”. 6. La disposició addicional tercera només s’aplica a les sol·licituds d’informació relatives a fraus fiscals esdevinguts en l’Estat sol·licitant després de l’1 de gener del 2009.000 euros. Contingut de la cartografia cadastral Article 23. Concepte Article 22. Revisions Capítol cinquè. Constància documental de la referència cadastral Disposició addicional primera Disposició addicional segona Disposició addicional tercera Disposició addicional quarta Disposició transitòria primera Disposició transitòria segona Disposició final Exposició de motius A principis del segle passat. Règim jurídic Capítol segon. complint l’ordinació aprovada pel Consell General en data 20 de maig del . Valoració dels béns immobles Article 14. No obstant això. Accés general a la informació no protegida del cadastre Article 30. 7. si abans que s’acabi el procediment sancionador es compleix totalment el requeriment. del 19 de desembre de 1996. Accés per part de no titulars a la informació protegida del cadastre Article 31. El règim d’intercanvi d’informació que es regula en aquesta disposició no modifica el règim que regula la Llei 11/2005.000 euros. Els convenis esmentats han de definir els comportaments constitutius de frau fiscal que en el seu cas poden donar lloc a intercanvis d’informació. Escales d’aixecaments parcel·laris i de representacions gràfiques Article 26. Presumpció de veracitat Article 5. Documentació del cadastre Capítol quart. del 13 de juny. Referència cadastral Disposició final segona S’afegeix una disposició transitòria cinquena a la Llei de bases de l’ordenament tributari. 11 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Aprovació de les taules de valoració Article 20. Difusió i comunicació de la informació del cadastre Capítol setè. La quadrícula de coordenades Capítol sisè. Altres criteris de determinació del valor cadastral Article 18. Competència Article 3. Definició Article 15.2009 terme activitats econòmiques.1. Potestat inspectora i sancionadora Capítol tercer. Obligatorietat Article 4. cas en què s’han d’aplicar les limitacions i el procediment específic establerts en els convenis esmentats i en la normativa interna que eventualment es desenvolupi. Concepte de bé immoble i d’unitat cadastral Article 10. de l’11 de desembre. del cadastre Índex Exposició de motius Capítol primer. el Principat d’Andorra pot signar convenis internacionals que incloguin l’intercanvi d’informació amb països membres i no membres de l’OCDE. Dades addicionals de la cartografia cadastral Article 24. Cartografia del cadastre Article 21.

Posteriorment. amb finalitats primordialment fiscals. la Llei fixa uns paràmatres mínims que han de complir tots els cadastres parroquials i dóna la possibilitat als comuns perquè puguin regular i definir en la normativa parroquial altres béns immobles que tinguin la consideració d’unitats cadastrals o ampliar la inscripció obligatòria al cadastre d’altres drets reals d’ús. Junt amb aquestes facultats. dictin les corresponents normatives parroquials que concretin i precisin tant l’elaboració com el funcionament dels cadastres i regulin els mecanismes d’inscripció i de modificació de les dades cadastrals. La Llei defineix el cadastre com a registre administratiu en el qual s’inscriuen els béns immobles situats en el territori d’una parròquia i se’n descriuen les característiques físiques. enteses com a extensions de terreny delimitades per una línia poligonal tancada.21. jurídiques i econòmiques. així com la de col·laboració interadministrativa i. han proporcionat un coneixement de la realitat immobiliària. establint que l’elaboració del cadastre de la parròquia és una competència dels comuns que ha d’exercitar-se de forma coordinada amb l’activitat registral de l’estat. la present Llei s’orienta cap al model germànic en el sentit que els cadastres han de ser una representació fidel del territori que permeti una utilització múltiple de la informació que contenen orientada no únicament a finalitats fiscals sinó també a ser un instrument territorial fiable al servei de l’administració i dels ciutadans. les edificacions juntament amb el terreny sobre les quals estan bastides i les diferents unitats immobiliàries en què s’ha dividit un edifici d’acord amb el règim de la propietat horitzontal. fent ús de l’autogovern que la Constitució i la Llei qualificada de delimitació de competències els hi atorga en aquesta matèria. de manera que la situació. respectant les competències dels comuns i les seves facultats d’elaboració i de gestió del cadastre parroquial. La publicitat i la difusió dels cadastres se sotmeten a la Llei 15/2003. com també ha vingut afirmant la jurisprudència. no existeix cap normativa d’àmbit estatal que coordini l’activitat cadastral a nivell nacional. com el nom i els cognoms de les persones físiques i la de- . de cada parròquia. de superfície. de les finances comunals va fixar que en el termini de 10 anys el Govern i els comuns havien d’elaborar un cadastre de la propietat immobiliària nacional que havia de permetre identificar les propietats immobiliàries i establir-ne una valoració a partir del valor de mercat mitjançant uns mateixos criteris tècnics. 4 . tasca que ja ha estat iniciada per diferents comuns.Núm. amb altres instàncies públiques i institucions registrals que ha de permetre actualitzar titularitats i les restants dades cadastrals. de cens emfitèutic o de concessió administrativa sobre un bé immoble. del 27 de juny. estableixi unes normes que donin uniformitat a tots els cadastres parroquials i precisi la coordinació que a nivell estatal ha d’existir perquè els comuns tinguin la informació necessària per actualitzar i mantenir els cadastres. La normativa que conté aquesta Llei té també en compte els principis proclamats pel manual “Cadastre 2014” present at a l Co n g rés de la F ede rac ió Internacional de Topògrafs celebrat a Brighton l’any 1998 segons el qual els sistemes cadastrals moderns han d’oferir una informació fiable i complerta sobre la situació legal del territori. van elaborar els cadastres parroquials els quals. del 4 de novembre del 1993. Pel que respecta als titulars cadastrals es defineixen com a qualsevol persona física o jurídica. A més. la Llei preveu que les inscripcions cadastrals es presumeixen certes com a principi de prova i valor de presumpció iuris tantum que admet prova en contrari a fer valer davant dels tribunals en cas de conflicte respecte a la titularitat dels drets que es pretenen tenir sobre els béns immobles. la superfície i altres circumstàncies de les finques inscrites únicament són aproximades. A efectes jurídics. Pel que respecta a la gestió del cadastre. com a derivació del que ja indica la Llei 10/2003. que posseeix qualsevol dret de propietat. de tipus multifuncional i amb una major precisió tècnica dels treballs topogràfics. La present Llei té l’objectiu d’omplir la llacuna existent en matèria de legislació cadastral de forma que. la Llei estableix unes disposicions generals i deixa un gran marge d’actuació als comuns perquè. i els comuns no disposen dels instruments legals escaients per actualitzar els cadastres de forma que reflecteixin en tot moment la realitat immobiliària. és un fet que aquests cadastres elaborats durant el segle passat no s’han actualitzat. Pel que respecta a les unitats cadastrals se’ls hi ha d’assignar una referència que les permeti identificar de forma unívoca dins del territori nacional i tenen aquesta consideració els immobles consistents en parcel·les. fins a la data d’avui.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 253 1912. o el germànic. informacions ben definides i models detallats de dades i s’han de dotar de la tecnologia adequada per assolir la màxima eficàcia. s’atribueixen també als comuns les potestats inspectores i sancionadores necessàries per exigir i controlar el compliment de la normativa en matèria cadastral. principalment rústica. del 18 de desembre. la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003. La inscripció es preveu com un acte obligatori per part dels titulars de béns immobles i dels drets posseïts sobre els mateixos sense perjudici que els comuns puguin iniciar d’ofici els procediments escaients per inscriure o modificar les dades cadastrals. van confirmar les facultats que tradicionalment han tingut els comuns en aquesta matèria. en el seu cas. Els conceptes d’unitat cadastral i de titular cadastral es configuren com a elements bàsics del cadastre. s’han d’adaptar a les necessitats canviants de la societat mitjançant sistemes d’organització flexibles. D’aquí en resulta la importància de coordinar i unificar les tasques relacionades amb l’elaboració i el manteniment de les bases de dades cadastrals que constitueixen el seu principal actiu. pública o privada. del 27 de juny. tant per manca de dades com perquè es van elaborar sense incorporar-hi documentació gràfica ni plànols.any 21 . En ambdós casos. qualificada de protecció de dades personals qualificant-los de registres públics i diferenciant aquelles dades protegides que. de les finances comunals en el seu article vuitè. Tanmateix. Front als principals models clàssics de sistemes cadastrals.1. com són el llatí. La Constitució i la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

Article 5 Règim jurídic 1. el recurs es considerarà acceptat. 2. ha de completar la informació cadastral introduint-hi les funcions de localització i de representació de la geometria dels objectes cadastrals i proporcionar els elements addicionals necessaris perquè els cadastres siguin veritables sistemes d’informació territorial.1. Article 4 Presumpció de veracitat A efectes jurídics les inscripcions del cadastre es presumeixen certes a efectes possessoris com a principi de prova. es pot interposar recurs d’alçada en la forma i en el termini establerts pel Codi de l’Administració. f) La custòdia de les dades i de la documentació del cadastre. la Llei preveu també les regles bàsiques que els comuns han de complir en matèria de cartografia cadastral que. En aquest sentit es té en compte que la Llei d’ordenació de la cartografia. 4 .254 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Contra els actes i les resolucions definitives dictats pels comuns com a resultat de la confecció. El cadastre immobiliari és un registre administratiu d’àmbit parroquial en el qual s’inscriuen els béns immobles situats en el territori d’una parròquia i se’n descriuen les característiques físiques. es concreta amb l’obligació del Govern de comunicar als comuns els convenis i els procediments d’expropiació que afectin a béns immobles i de les notaries d’haver de comunicar periòdicament als comuns els actes i els instruments per ells atorgats que tinguin una incidència en la titularitat i la configuració dels immobles situats en cada parròquia. Article 3 Obligatorietat És obligatori inscriure al cadastre els béns immobles. del 27 de juny. jurídiques i econòmiques. que com s’ha dit. que han de continuar vigents fins al moment en què s’adaptin a aquesta Llei. les persones titulars de drets que es posseeixen sobre els mateixos i la modificació de les seves característiques. sense perjudici de les competències i de les potestats reglamentàries de cada comú establertes en l’ordenament. els comuns elaboren i aproven la normativa que regula les declaracions i les sol·licituds d’inscripció i de modificació de dades alfanumèriques i gràfiques dels béns immobles. a més dels seus domicilis. mantenir i gestionar el cadastre correspon a cada comú en l’àmbit del territori parroquial. de les finances comunals que estableix que aquesta valoració ha de correspondre al valor de mercat. el manteniment i la gestió cadastral. Capítol primer. del 5 d’octubre de 1995. amb la consideració de presumpció iuris tantum que admet prova en contrari a fer valer davant dels òrgans jurisdiccionals competents. d) L’elaboració de la cartografia cadastral. En ambdós casos la forma i els procediments per a fer efectiva aquesta publicitat han de ser regulats pels comuns. d’aquelles dades no protegides l’accés de les quals és lliure. Els criteris i els procediments que aquesta Llei estableix ha de permetre als comuns determinar la valoració dels béns immobles a partir de diferents mètodes que es posen a l’abast dels propis comuns sense que representin una càrrega excessiva ni en costos ni en treballs de valoració. l’obertura i la tramitació d’expedients d’ofici per a la incorporació i la modificació de dades al cadastre i els restants procediments i actes que comprèn el funcionament del cadastre. La col·laboració i l’intercanvi d’informació dels cadastres amb la restant activitat registral de l’estat. Finalment.2009 nominació de les persones jurídiques. Capítol segon. Gestió del cadastre Article 6 Funcions La gestió del cadastre inclou les funcions següents: a) La inscripció dels béns immobles i de les seves característiques físiques. en la forma prevista per aquesta Llei i per la normativa que la desenvolupi. les disposicions addicionals adeqüen disposicions de les vigents lleis de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i del notariat perquè no resultin contràries al que estableix aquesta Llei i les disposicions transitòries preveuen l’adaptació dels cadastres parroquials elaborats durant el segle passat. mentre que en les qüestions de detall la Llei es remet a les ordinacions comunals per concretar els paràmetres cartogràfics. amb la resta de dades alfanumèriques. Els preceptes d’aquesta Llei s’apliquen a tot el territori nacional. Article 7 Marc reglamentari Com a facultat inherent a la gestió del cadastre i a l’exercici de les seves funcions. Article 2 Competència La competència per confeccionar. c) La difusió i la comunicació de la informació cadastral. Com a component necessari dels cadastres.any 21 . tenen un major grau de protecció i no poden ser divulgades sense consentiment del seu titular excepte en els supòsits específicament previstos per la Llei.21. . b) La modificació de les dades cadastrals. estableix ja les regles bàsiques d’aplicació als aspectes cartogràfics del cadastre. Disposicions generals Article 1 Concepte i àmbit d’aplicació 1. 2. és de vital importància per assegurar l’actualització i el manteniment dels cadastres. e) La valoració dels immobles a efectes cadastrals. Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs d’alçada sense que s’hagi notificat la corresponent resolució. Pel que respecta a la valoració dels béns immobles se segueix la previsió que conté la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003. jurídiques i econòmiques en la forma establerta per aquesta Llei i la normativa de cada parròquia.

b) Les característiques jurídiques consistents en els drets reals de propietat. En particular. poden incloure la descripció d’altres característiques dels béns immobles que estimin convenients a més de les mencionades en l’apartat primer. les associacions. plànols. Es consideren també titulars cadastrals les persones físiques i jurídiques. sentències judicials i contractes privats. que correspon al número d’ordre protocol·lari. els comuns.21. La referència cadastral està formada pel codi de la parròquia. d’urbanització i d’agrupació. A efectes cadastrals. Contingut del cadastre Article 9 Concepte de bé immoble i d’unitat cadastral 1. c) Les característiques econòmiques consistents en el valor cadastral. c) Documents administratius: expedients de delimitació de béns immobles i resolucions administratives. les herències jacents. 2. b) Dret real de superfície. els comuns poden crear òrgans d’inspecció en matèria cadastral. 3. La potestat inspectora i sancionadora en matèria cadastral correspon a cada comú en l’àmbit del territori parroquial. Article 10 Descripció dels béns immobles 1. Valoració dels béns immobles Article 14 Definició 1. c) Les diferents unitats immobiliàries privatives en què s’ha dividit un edifici i que són susceptibles d’alienació i d’aprofitament independent segons el règim de la propietat horitzontal. Capítol tercer. 2. 2. fotografies i ortofotomapes. d) Els àmbits territorials de les concessions administratives. 2.Núm. i les restants entitats esmentades en aquest article que posseeixen altres drets reals d’ús. c) Les concessions administratives. 4 . 4. A cada unitat cadastral se li assigna una referència cadastral que permet identificar cada bé immoble de forma unívoca dins de tot el territori nacional. de cens emfitèutic o de superfície que es posseeixen sobre el bé immoble. d) Documents econòmics: valoracions immobiliàries. Article 12 Concepte de titular cadastral 1. de reparcel·lació. són unitats cadastrals: a) Les parcel·les no edificades enteses com extensions de terreny que queden delimitades per una línia poligonal tancada. amb independència que la propietat sigui pública o privada i d’altres drets que es puguin tenir sobre el bé immoble. les fundacions i les administracions públiques que posseeixen algun dels drets següents sobre un bé immoble: a) Dret de propietat. que formen una única unitat cadastral. En la normativa comunal que regula el funcionament i la gestió del cadastre. d) Concessió administrativa. seguit d’un altre codi amb una estructura determinada per cada comú. d’acord amb aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa. en la normativa del cadastre parroquial. regular infraccions a la normativa del cadastre i preveure sancions que tenen naturalesa tributària d’acord amb la Llei de les finances comunals. b) Les parcel·les de terreny i les edificacions sobre les quals es pot aplicar la titularitat d’un dret d’inscripció obligatòria. Cada bé immoble objecte d’inscripció al cadastre constitueix una unitat cadastral. poden definir altres béns immobles com a unitats cadastrals. El valor cadastral és un valor universal i constant de tots els béns immobles . A més de les indicades en els apartats anteriors. les confrontacions i la situació en la cartografia cadastral. b) Les edificacions que no han estat objecte de divisió en unitats independents i la parcel·la de terreny sobre la qual estan bastides.any 21 . 3. Es consideren també titulars cadastrals les societats civils. Article 13 Documentació del cadastre Els documents que contenen la informació referida als béns immobles incrits en el cadastre parroquial poden ser els següents: a) Documents jurídics: escriptures públiques. La resolució d’aquests i l’aplicació de sancions correspon únicament al consell de comú. les comunitats de béns i les entitats i els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica independent.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 255 Article 8 Potestat inspectora i sancionadora 1. La facultat d’instruir expedients sancionadors correspon al comú o als òrgans del comú en els quals es deleguin aquestes facultats. 3. b) Documents tècnics: projectes tècnics d’edificació. les concessions administratives constituïdes i la identitat dels titulars de cada un d’aquests drets. Els comuns. Es consideren titulars cadastrals les persones físiques i jurídiques. Article 11 Referència cadastral 1. Capítol quart. 2. en la normativa del cadastre parroquial. c) Dret real de cens emfitèutic. públiques i privades. La descripció cadastral de cada immoble comprèn: a) Les característiques físiques consistents en la superfície.1. tenen la consideració de béns immobles: a) Les parcel·les de terreny i les edificacions susceptibles d’alienació o d’aprofitament independent. El cadastre també ha de descriure les situacions de copropietat i les quotes de participació de cada copropietari.

2009 d’acord amb la seva situació i característiques. . 2. el factor reductor aplicat a cada polígon. 4 .any 21 . La cartografia cadastral es gestiona mitjançant el sistema d’informació geogràfica denominat SIG. En aquells polígons en què no es disposa de suficient informació sobre el valor mitjà obtinguda pels mètodes descrits anteriorment. Article 18 Procediment de determinació del valor cadastral 1.1. el valor cadastral no pot superar mai aquest preu. sense que sigui necessari notificar individualment el nou valor cadastral. la dimensió i la situació de les parcel·les i de les edificacions i les construccions bastides sobre elles.A partir de les superfícies i dels imports de les transmissions que consten en les liquidacions de l’impost de transmissions patrimonials immobiliàries (ITP) dels béns immobles inclosos dins de cada polígon de la taula. hi han de constar en forma de polígons: . Si. El valor cadastral d’un bé immoble no pot superar el valor de mercat. Cartografia del cadastre Article 21 Concepte 1. 2. queda automàticament derogada l’anterior i s’actualitzen els valors cadastrals dels béns immobles inscrits al cadastre. Per obtenir el valor cadastral els comuns poden establir un factor reductor del preu de mercat amb l’objectiu d’amortir l’efecte de les oscil·lacions del mercat. El valor cadastral individual de cada bé immoble s’obté aplicant el contingut de la taula de valoració a les característiques concretes del bé immoble. En cas que existeixin béns immobles amb un preu de venda limitat administrativament. Article 17 Altres criteris de determinació del valor cadastral Correspon al Govern assenyalar altres criteris marc rellevants per determinar el valor cadastral. que formen part del cadastre i que descriuen la forma. 2. la dimensió i la situació dels béns immobles de propietat pública o privada. s’apliquen estimacions basades en les dades de polígons de característiques semblants. b) Les circumstàncies i els valors de mercat. un bé immoble lliure de càrregues. Els criteris i les dades quantitatives que s’utilitzen per determinar el valor cadastral es recullen en un document anomenat taula de valoració. amb motiu d’una inspecció o per altres causes.256 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Article 19 Aprovació de les taules de valoració 1. o aprofitar en el cas de concessions administratives. 3.Subsidiàriament.A partir de peritatges i/o taxacions dels béns immobles. La taula de valoració ha de contenir: a) Les àrees incloses dins la taula de valoració. excepte si es fa en el marc d’una actualització general. 2. així com els elements geogràfics del territori i els límits de terme parroquial. 2. c) El valor mitjà del metre quadrat dels béns immobles inclosos en cada polígon. El contingut de la taula de valoració s’actualitza periòdicament segons els procediments següents: a) Procediment d’actualització general de tota la parròquia. Quan entra en vigor una nova taula de valoració. Per a les edificacions. per altres mètodes fixats reglamentàriament pel Govern. Article 22 Contingut de la cartografia cadastral La cartografia cadastral conté: a) Els límits. Article 16 Límit 1.21. 2. en format digital o paper. L’aprovació inicial i les actualitzacions. les circumstàncies urbanístiques que l’afecten i la seva aptitud per a la generació de rendes. Capítol cinquè. La revisió general de les taules de valoració es fa amb una periodicitat no superior a cinc anys. Article 15 Criteris de determinació del valor cadastral Per a determinar el valor cadastral es tenen en compte els criteris següents: a) La localització del bé immoble. a més dels establerts en l’article anterior. 3. b) La divisió de les àrees en polígons de valoració cadastral en base a criteris d’homogeneïtat dels béns immobles que contenen. 3. . El valor cadastral es determina a partir del valor de mercat. Els valors del polígon o dels polígons afectats no poden ser revisats novament abans del termini de dos anys. Aquest valor s’obté pels mètodes basats en els valors de mercat següents: . b) Procediment simplificat per actualització puntual d’una o de diverses àrees de la parròquia que ho requereixin. 3. d’una taula de valoració han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. És competència dels comuns definir aquests criteris. d) Si escau. sempre que estiguin basats en valors de mercat. S’entén per valor de mercat el preu més probable pel qual es podria alienar. Correspon al comú aprovar les taules de valoració dels béns immobles situats a la seva parròquia. ja sigui per actualització general o parcial. Article 20 Revisions 1. es constata que un determinat polígon cadastral té uns valors significativament desfasats respecte a la realitat immobiliària. generals o parcials. la forma. s’ha de procedir a una modificació parcial de la taula. i que dóna lloc a una modificació parcial de la taula. La cartografia cadastral és el conjunt de plànols i de representacions gràfiques. entre parts independents.

torrents. d) Les xarxes de serveis. 3. La cartografia cadastral consisteix en un mapa continu en la seva versió digital. El cadastre té la consideració de registre públic als efectes del que estableix la Llei 15/2003. la referència de cada parcel·la i l’adreça postal i referència de cada edifici. h) Les àrees i els polígons que delimiten les zones de valoració. els trasters i d’altres. 3. En cas que es cregui convenient fer una subdivisió de fulls inferior a l’escala 1/500 o una subdivisió d’un full 1/5. Publicitat del cadastre i protecció de dades Article 28 Caràcter públic del cadastre i protecció de dades 1. que provenen del sistema d’informació geogràfica: a) Una capa individualitzada amb la simbolització dels murs. específic i escrit del titular cadastral. els cognoms i el domicili de les persones físiques.000 o 1/1. Article 29 Accés general a la informació no protegida del cadastre 1.El perímetre de l’edifici en la seva ocupació sobre rasant. els talussos. les places d’aparcament. sense perjudici del que estableix l’apartat 3.any 21 . d’acord amb el nomenclàtor oficial d’Andorra i la toponímia pròpia de la parròquia per a aquells topònims que no estiguin reflectits en el nomenclàtor. L’accés per part de terceres persones a les dades protegides del cadastre. b) Els carrers i les vies de comunicació amb la toponímia corresponent. L’accés a les dades protegides del cadastre es pot realitzar sense el consen- . Els textos d’indicació de les coordenades s’han de col·locar en tots els costats del rectangle del full cartogràfic i fora de la zona que delimiten. La quadrícula de coordenades ha d’estar generada per una matriu rectangular de 6x8 a partir de la cantonada SW del full. els arbres i altres elements en aquelles zones en què s’hagi realitzat un aixecament parcel·lari en la versió digital de la cartografia. 2. amb representació de les fites de delimitació. 2. En situacions de cotitularitat de les unitats cadastrals. del 18 de desembre. 2. així com l’eix en distàncies compreses entre 50 i 100 metres. En els eixos d’aquests elements s’hi inclou la cota del terreny (z) en trams compresos entre 50 i 100 metres. s’ha de seguir el mateix criteri emprat per dividir i identificar els fulls de la cartografia bàsica d’Andorra. únicament es pot realitzar mitjançant el consentiment exprés. qualificada de protecció de dades personals. g) La referència cadastral de cada unitat. Article 25 Escales d’aixecaments parcel·laris i de representacions gràfiques Correspon als comuns definir les escales d’aixecament parcel·lari i de representacions gràfiques dels béns immobles inscrits al cadastre. basses i embassaments amb la seva toponímia.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 257 . Article 24 Sistema cartogràfic El sistema cartogràfic del cadastre ha de quedar definit d’acord amb la normativa estatal vigent sobre geodèsia i cartografia. b) La cartografia bàsica d’Andorra. c) La toponímia dels nuclis urbans i de les partides o dels termes. e) Els elements geogràfics més rellevants. de manera que la distribució de creus sigui sempre de deu centímetres sobre plànol. específic i escrit d’un dels cotitulars. Capítol sisè. indicant l’ús a què està destinada cada unitat cadastral. . 2.000. la denominació i el domicili de les persones jurídiques i la valoració cadastral dels béns immobles. serà necessari el consentiment exprés. barrancs. Els titulars o cotitulars de béns immobles poden accedir lliurement a les dades protegides dels immobles dels quals en són titulars o cotitulars. Aquest accés es pot realitzar únicament en la forma que estableixin els comuns. En l’encreuament de carrers o carreteres s’hi inclou la cota del terreny (z). 4 .21. 3. c) Les ortofotografies aèries elaborades pel Govern. Article 27 La quadrícula de coordenades 1. Article 23 Dades addicionals de la cartografia cadastral La cartografia cadastral pot contenir les dades addicionals següents. b) Les dimensions i la identificació dels fulls han de ser també aquelles definides per la cartografia bàsica d’Andorra. com els habitatges. 2. independentment de l’escala de representació. f) El terme de la parròquia i altres límits administratius. com ara rius. . Article 26 Subdivisió de la parròquia en fulls cartogràfics 1. Tenen la consideració de dades protegides el nom.El perímetre de l’edifici en la seva ocupació sota rasant.El perímetre de cada una de les unitats immobiliàries. situats a cada planta. llacs. L’accés a la informació del cadastre que no té la consideració de dades protegides és lliure. Article 30 Accés per part de no titulars a la informació protegida del cadastre 1.Núm. i) Els plànols de la distribució de cadascuna de les plantes dels edificis per representar les unitats cadastrals. estanys.1. La cartografia ha de contenir el tall de fulls per a la seva impressió en format paper d’acord amb les característiques següents: a) La subdivisió ha de seguir el tall de fulls de la cartografia bàsica d’Andorra. de la persona amb poders de representació suficients o del seu representant legal.

del 28 de novembre del 1996. han de comunicar als comuns l’atorgament d’actes o de contractes en què intervinguin que impliquin una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de drets reals. per qualsevol títol. del 29 de desembre del 2000. c) Els hereus i els successors legals respecte a les unitats cadastrals del causant que figuren inscrites al cadastre quan hi tinguin un interès legítim. del 28 de novembre del 1996. que queda redactat de la forma següent: “1. han de mantenir secret professional respecte a tots els fets i notícies de tot ordre dels quals hagin tingut coneixement en l’exercici de les seves funcions. Els notaris. del 21 de juny. a fi que es procedeixi a la seva inscripció. Els notaris. sempre que sigui per a la identificació de les finques i dels terrenys contigus o que estiguin situats en la mateixa unitat d’actuació. la permuta o el dret d’ús de terrenys i altres béns immobles. Juntament amb la informació anterior el Govern ha de trametre al comú els plànols dels immobles cedits. Disposició addicional segona Es modifica l’apartat 5 de l’article 3 de la Llei del notariat. sense el consentiment d’aquest. divisions de finques en règim de propietat horitzontal. Els notaris. 2. S’han de determinar per reglament la forma i el procediment per dur a terme la inscripció al Registre Administratiu de Béns Immobles. d’alienació. la propietat de béns immobles. es constitueixen.21. modificada per la Llei 7/2006. Només tenen dret a obtenir còpies i certificats dels instruments públics els atorgants. permutats o expropiats en els formats definits per la cartografia cadastral. Article 34 Constància documental de la referència cadastral Els notaris han de fer constar la referència cadastral de cada bé immoble que és objecte de transmissió. agregacions.any 21 . segregacions. Capítol setè. b) La identificació i el domicili de la persona transmissora del bé o de la persona cedent o que cancel·la el dret.258 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Disposició addicional tercera Es modifica l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei del notariat. aquells que tenen interès jurídic i els causahavents d’uns i altres. 2. 3. agregacions. d’acord amb aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles adscrit a la Cambra de Notaris l’atorgament de qualsevol acte o contracte en què intervinguin que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de drets reals. que ha d’incloure el domicili o la situació de les unitats immobiliàries o dels immobles i la superfície. cada tres mesos. Article 33 Col·laboració amb els notaris 1. que queda redactat de la forma següent: “Article 16 Obligacions registrals 1. Col·laboració i intercanvi d’informació Article 32 Col·laboració amb el Govern 1. llevat que hi hagi un manament judicial o que ho disposi una llei. 4. han d’establir les condicions d’accés a les dades protegides relatives a la identificació i el domicili del titular cadastral. 2. . El Govern ha de comunicar al comú en el qual estan radicats els béns immobles: a) Els convenis signats amb particulars que tinguin per objecte la cessió. mitjançant la normativa comunal. Els comuns. salvat que per Llei es disposi el contrari. Correspon als comuns definir la forma i els documents mitjançant els quals es fa efectiva la comunicació i la difusió de la informació del cadastre. Article 31 Difusió i comunicació de la informació del cadastre 1. una relació dels documents per ells autoritzats pels quals es transmet. o de la persona a favor de la qual es constitueix el dret. divisions i agrupacions d’immobles. c) La identificació i el domicili de la persona atorgant dels instruments de declaracions i modificacions d’obra nova. divisions i agrupacions d’immobles. o es produeix alguna alteració o modificació de la configuració dels béns immobles resultant de declaracions i modificacions d’obra nova. Els comuns han de lliurar certificat d’inscripció del bé immoble a petició del titular inscrit. de divisió o de segregació en els documents per ells autoritzats i han de consignar-hi l’obligació de l’adquirent de registrar el bé i la nova titularitat al comú on es troba radicat. El notari no lliurarà còpies ni exhibirà els instruments originals a cap altra persona. han de trametre al comú de la parròquia en la qual estan situats el béns immobles. per a la seva inscripció al cadastre. Disposició addicional primera Es modifica l’article 16 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.”. es transmeten o es cancel·len drets reals d’ús de superfície i de cens emfitèutic. La relació a remetre pels notaris al comú ha de contenir: a) La identificació i el domicili de la persona adquirent del bé o del dret. b) Els notaris.”. 2. els tribunals i el Ministeri Fiscal. de modificació de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. que queda redactat de la forma següent: “5. d) La identificació dels béns immobles objecte dels actes referits a l’apartat primer.1. e) La data de l’instrument públic autoritzat.”. b) Les expropiacions de béns immobles. 4 . en la forma establerta per la Llei del cadastre. per a la identificació de les finques. divisions de finques en unitats independents i constitució del règim de propietat horitzontal.2009 timent del titular cadastral quan la informació la sol·liciten per escrit: a) Els batlles.

destinat a fer front durant quinze (15) mesos al cost de la subvenció a l’empresa concessionària del Túnel d’Envalira per reduir al cinquanta per cent (50%) la tarifa de peatge per als usuaris d’aquesta infraestructura que resideixen o treballen al Pas de la Casa. ha acordat presentar la següent: llei Article 1 S’aprova un crèdit extraordinari. Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. en el termini de deu anys establert per la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003. del 27 de juny. de l’11 de desembre. per als habitants del Pas de la Casa.”. segons el qual “S’encomana al Govern que iniciï les negociacions escaients amb la societat concessionària del túnel d’Envalira amb la finalitat d’aconseguir. uns abonaments que vinguin a reduir de manera important el sobrecost suportat pel fet de l’aïllament del Pas de la Casa en determinades èpoques de l’any. Als efectes del que disposa l’apartat anterior. de les finances comunals.027.33 euros es finançarà mitjançant endeutament. del 27 de juny. els comuns han de subministrar al Govern tota la informació que resulti necessària per tal de fer efectiu l’inventari o base nacional de dades que en el mateix s’indica. en les condicions que s’estableixin per reglament. Casa de la Vall. Atès el mandat rebut del Consell General i de resultes de les dades i els càlculs realitzats. en el termini més breu possible. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra . s’ha optat com a subvenció experimental per a quinze (15) mesos reduir al cinquanta per cent (50%) la tarifa vigent per a tots els residents o treballadors del Pas de la Casa que utilitzin aquesta infraestructura. Article 2 Aquest crèdit extraordinari de 596. un inventari o base nacional de dades de tota la riquesa immobiliària nacional. per un import de 596. Disposició final Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.027. així com per a les persones que hi tenen el seu lloc de treball permanent. Llei 30/2008. en els termes que estableix la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003. de crèdit extraordinari per finançar la reducció tarifària dels usuaris del Túnel d’Envalira que resideixen o treballen al Pas de la Casa Vist l’acord del Consell General del 22 de novembre del 2007.any 21 . continuen vigents els cadastres parroquials i les normatives dictades amb anterioritat a la promulgació de la present Llei. El Govern. fet que representa per a l’Administració general haver de fer front a una subvenció d’un import total de 596. Casa de la Vall. juntament amb els comuns. de les finances comunals. ha d’adaptar el cadastre i les normatives que el regulen al que estableix aquesta Llei.1. 11 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. per a la partida pressupostària 310-Departament d’Urbanisme i Ordenament Territoria l-310 -O b res Pú bl iqu es -4 7290 -Transferències corrents a altres empreses privades-PROJ 0001-Obres Públiques. Disposició transitòria segona La constància de la referència cadastral en els instruments públics regulada a l’article 34.”.027. per a les empreses andorranes de transport col·lectiu de passatgers de línia regular i per a les empreses de transport de mercaderies que tinguin la radicació comercial principal al Pas de la Casa. no és d’aplicació fins al moment en què la parròquia en la qual estan radicats els béns immobles hagi adaptat a aquesta Llei el cadastre parroquial. 2. ja sigui la gratuïtat o.Núm. Fins al moment en què s’hagi realitzat aquesta adaptació. Cada comú. 4 .21.33 euros.33 euros a abonar a l’empresa concessionària Túnel d’Envalira SA per a aquest període. amb l’informe de la Intervenció General.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 259 Disposició addicional quarta 1. de crèdit extraordinari per finançar la reducció tarifària dels usuaris del Túnel d’Envalira que resideixen o treballen al Pas de la Casa Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 30/2008. Disposició transitòria primera 1. de l’11 de desembre. Vist que la Llei del pressupost per a l’exercici del 2008 no disposa de dotació pressupostària per a aquest concepte a la partida pressupostària 310-Departament d’Urbanisme i Ordenament Territorial -310-Obres Públiques-47290Transferències corrents a altres empreses privades-PROJ 0001-Obres Públiques. 2. 11 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Disposició final Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. si més no. Aquesta Llei deixa salvada la competència del Govern per elaborar.

del 16 de desembre de 1987. . en primer lloc. el capítol dedicat al suport social.Llei del Codi de la circulació. a pal·liar els efectes de la desacceleració entre els col·lectius de població més afectats i a la contenció de la despesa pública. . del 4 de novembre de 1993. i també el desenvolupament de l’esperit innovador i emprenedor de la nostra societat.any 21 . de 1981. alentiment del consum als països del nostre entorn i manteniment d’un nivell d’inflació elevat a la zona euro. i fi del procés especulatiu immobiliari amb dures conseqüències en el sector de la construcció. que modifiquen alguns aspectes de les regulacions actuals. Algunes disposicions de la Llei contenen mesures excepcionals per ser aplicades durant l’exercici pressupostari 2009. del 15 de desembre de 1993. del 31 de juliol del 1985. . les mesures de contenció de la despesa de funcionament de l’Administració general i les entitats parapúbliques. limitació creditícia mundial. . tot i això. per encarar la situació econòmica actual amb la confiança dels qui no ignoren la realitat i són capaços d’afrontar-la amb una determinació ba- . 23 i 24 de la Llei sobre les condicions per a l’exercici de l’activitat de transport i de disposicions en matèria social en el sector del transport per carretera.Ordinacions comunals tributàries i de rehabilitació d’edificis així com les taxes publicades anyalment pel Govern. del 19 de desembre de 1996. sobre el contracte de treball.Llei de la contractació pública. Decret del 14 de novembre del 2007 d’aprovació del Exposició de motius El món està canviant profundament i les transformacions que es produeixen apunten clarament a una conjuntura econòmica difícil en les economies europees.Llei sobre contaminació atmosfèrica i els sorolls. de mesures de reactivació econòmica Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 31/2008. la legislació mo di fic ad a amb l’ap ro vac ió d’aquesta Llei és la següent: .Llei de la funció pública. les disposicions que tenen l’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica. del 30 de juny de 1999.Llei sobre les condicions per a l’exercici de l’activitat de transport i de disposicions en matèria social en el sector del transport per carretera. . del 18 de desembre. i també a alleugerir els tràmits administratius i a millorar la competitivitat de l’economia andorrana.Llei d’establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial. de la capacitat de reacció del país.La regulació pròpia de les entitats parapúbliques. per una aturada brusca amb absència de creixement que pot dur a una crisi. 22. . . 5. el Consell General. i altres estableixen preceptes amb una vocació més duradora i estable. de 10 de juny de 1999. . . mercats internacionals desajustats.Llei reguladora del transport públic de passatgers per carretera. .Llei de policia i protecció d’aigües.Llei 8/2003. administracions públiques i sector privat. i Reglament pel qual es desenvolupen els articles 3. La realitat actual no és una conjuntura de foscor econòmica absoluta. El marge de maniobra d’Andorra per fer front a la situació actual i futura és certament limitat. . del 21 de març del 2000.Llei de seguretat i qualitat industrial. del 8 d’abril. . de mesures de reactivació econòmica sada en les pròpies possibilitats i capacitats. i finalment. singularment la que no es destina a finançar inversions productives. que tenen en compte l’aportació de tothom. d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra. del 15 de desembre del 2000. del dinamisme i de la modernització. de la preparació i de la formació del capital humà.Llei del Govern. mesures per estimular l’estalvi energètic. . en tercer lloc. La Llei estableix les mesures esmentades en capítols diferents segons el sector o l’objectiu en què han d’incidir de manera especial.21.Llei 2/2008. . i Reglament dels serveis reguladors del transport públic de passatgers. a proposta del Govern. ja que es tracta d’una realit at amb o rig en en alg u n es circumstàncies exògenes al Principat. encara que moltes de les disposicions tenen l’ambició d’influir positivament en sectors i amb objectius diversos. que tenen en tots els casos el fil conductor del treball i la cultura de l’esforç. Comporten igualment un augment de la qualitat. del 26 de febrer del 2003. .260 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. del 15 de desembre del 2000.2009 Llei 31/2008. els articles s’agrupen en quatre capítols que contenen. modificat per Decret del 29 de desembre del 2004. . . Concretament. del 30 de desembre del 1985. Convençut.Llei d’arrendaments de finques urbanes. Es tracta de mesures d’una gran diversitat i abast. Concretament. principalment el preu del petroli i dels aliments. de l’11 d’octubre de 1985.Reglament financer de la CASS vigent.Decret de comerç. i el Reglament del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment. . ha decidit adoptar tot un paquet de mesures adreçades a la reactivació econòmica d’Andorra.1.Llei de les finances públiques. sinó la primera crisi a què s’enfronta la zona euro i que afectarà directament Andorra. del 18 de desembre. del 4 de novembre de 1993. . 4 . . en segon lloc. Les solucions en l’ortodòxia econòmica passen per un increment de la productivitat.Decret d’aprovació del Reglament de construcció. del 9 de novembre del 2000. del 12 de juny.Conveni relatiu a l’acord europeu de l’1 de juliol de 1970 sobre el treball dels conductors dels vehicles que efectuen transport per carretera.Llei de l’impost de mercaderies indirecte (IMI) vigent. tipus d’interès de l’euro alts. del 22 de juny del 2000.

el cap de Protocol. al complement de lloc i. durant l’exercici 2009 s’ha d’unificar la contractació del sistema d’auditories efectuades des del Govern i les entitats parapúbliques. 3. i també hi pot haver altres normes futures que estableixin noves mesures motivades per l’evo lu ció d els in dic ad or s econòmics. el cap de Gabinet del cap del Govern. Article 5 Reserves de plaça La durada màxima de les excedències amb reserva de plaça regulades a l’article 42 de la Llei de la Funció Pública que hagin estat sol·licitades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. durant el mateix període s’ha de reduir en un 20% el nombre d’alts càrrecs de l’Administració. 3. eficàcia. Si el 31 de març del 2009 la mútua no està reglamentada. en els cossos especials. Excepcionalment. la Comissió de la mútua dels treballadors revisarà mensualment els comptes de la mútua per assegurar-ne l’equilibri econòmic i financer. variant les cotitzacions si escau amb caràcter vinculant pel mutualistes. poden valorar la necess it at o la co nve nièn cia d e n o amortitzar-les o de traspassar-les a altres departaments. per un representant de cada grup funcional i per un representant de la Secretària d’Estat de Funció Pública. Aquests costos no podran en cap cas superar el 5% de les aportacions dels mutualistes.1. S’entén per equilibri econòmic i financer de la mútua que no hi hagi dèficit entre les aportacions dels mutualistes i les despeses generades incloent-hi els costos de la seva gestió. Fins al final de l’exercici pressupostari 2009 el nombre màxim de ministeris queda reduït a deu. del 27 d’octubre de 1994. El president serà escollit per la pròpia comissió i tindrà un vot diriment en cas d’empat. juntament amb la Secretaria d‘Estat de Funció Pública. Especialment. aplicat a la base retributiva. amb el vistiplau del Govern. Excepcionalment. Les normes contingudes en aquesta Llei no inclouen totes les mesures que cal implantar per enfortir la capacitat de reacció d’Andorra davant la conjuntura econòmica actual: són igualment necessàries altres normes reglamentàries que amb els mateixos objectius esmentats despleguin la legislació vigent. Article 6 Mútua dels empleats 1. Es faculta expressament el Govern per prendre les mesures oportunes amb l’objectiu d’evitar duplicitats entre les atribucions i les competències de les entitats de dret públic i parapúbliques. 2. solidaritat i equilibri econòmic i financer abans del 31 de març del 2009. el ministre de Finances amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública pot autoritzar a cobrir una vacant. al complement específic. durant l’exercici 2009. Article 2 Increment de les retribucions dels empleats de l’Administració general Les retribucions dels empleats de l’Administració general s’incrementen durant l’exercici 2009 amb l’índex de preus de consum (IPC) corresponent. Article 8 Duplicitats de les entitats de dret públic i parapúbliques 1. A tal efecte. Conjuntament. prenent com a base el nombre d’alts càrrecs existents en el moment d’entrada en vigor de la present Llei. incloses les jubilacions. del secretari general del Govern. Així mateix.Núm. 2. . A tal efecte es crea la Comissió de la mútua dels empleats composada per tres representants sindicals. serà d’un mandat. el Govern obrirà un compte bancari segregat. En aquests supòsits les places queden reconduïdes a la banda mínima salarial. 2. per cap concepte.any 21 . els representants dels treballadors de l’Administració general i de l’Administració de justícia i el Govern reglamentaran la mútua sota els principis de transparència. 2. . i també fer beneficiar de tot plegat la competitivitat de les empreses. Article 7 Aparell administratiu 1. el ministre de Finances. Durant el mateix exercici 2009 les places que quedin vacants. parcialment modificada l’11 d’abril de 1996 i Reglament de la taxa sobre tinença de vehicles. dels secretaris d’Estat. dels ministres. Durant l’exercici 2009 no es poden crear noves places de funcionaris i agents de l’Administració. 3. que complementin o completin el paquet actual per afrontar en tot moment amb les màximes garanties d’èxit els envits de la desacceleració econòmica. Article 4 Noves places i places vacants 1. L’objectiu comú de totes les disposicions de la Llei és rebaixar la despesa i fomentar l’estalvi i/o incrementar els ingressos dels ciutadans i els sectors implicats. no es poden cobrir ni per personal intern ni per personal eventual.Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles.21. 4 . En aquest període el Govern ha de compensar la creació d’un nou organisme o servei per la disminució d’un altre organisme o servei. Capítol primer. Article 3 Aplicació retributiva del sistema Gada L’aplicació retributiva del sistema Gada dels empleats de l’Administració general en l’etapa 2009-2010 (amb pagament el 2011) no és consolidable.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 261 Reglament de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei de l’impost de mercaderies indirecte. i el personal de relació especial de l’Administració general no poden ser objecte de cap increment. del 5 d’abril de 1994. Mesures de contenció de la despesa de funcionament de l’Administració general i les entitats parapúbliques Article 1 Congelació de les retribucions dels alts càrrecs i personal de relació especial Les retribucions del cap de Govern.

Fins al final de l’exercici 2009.2009 Capítol segon. 3. 2. Una vegada finalitzat el període esmentat. Les administracions i les entitats de dret públic. es concep d’acord amb criteris d’adapta- . l’absència o la irregularitat de la dita carta no afecta la validesa ni l’eficàcia del contracte. indústria. o de qualsevol altra classe. l’índex de preus de consum del període suspès. 6. l’Administració haurà d’atorgar les noves autoritzacions o concessions que escaiguin. Article 17 Actualització o revisió de rendes 1. Article 12 Pagament als proveïdors d’empreses públiques 1. 2. sempre que tinguin la conformitat de l’òrgan competent. Els titulars de llicències de taxi poden contractar l’ús de l’interior i de l’exterior del vehicle per a finalitats publicitàries. A l’efecte de l’aplicació d’aquest article la quantia dels contractes no es pot fraccionar en pagaments de quantitats inferiors a 300 euros. Article 11 Hores extraordinàries Per a l’exercici 2009 es modifica l’article 41 de la Llei 8/2003. Per tal de donar compliment a aquest article s’autoritza el Govern a concertar operacions de crèdit fins a un import de setanta quatre milions d’euros per fer front a necessitats de tresoreria. sobre el contracte de treball.1. Article 16 Serveis regulars de transport públic de passatgers 1. l’actualització o la revisió de la renda s’ha de fer aplicant a aquesta.any 21 . a un mes. El termini de pagament de les factures esmentat als apartats 1 i 2 d’aquest article s’estableix per un període de 2 anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.5 t. i es fixa un límit màxim de 66 hores en un mes i 426 hores a l’any. Un cop transcorregut aquest termini. 2. Article 18 Procediment simplificat per a obertura de comerç 1. les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de satisfer les factures. El Govern. Es redueix el termini de preavís. Tot i això. tant les destinades a vivenda. d’ensenyament. Es faculta el Govern per regular un procediment simplificat per al pagament de factures d’un import inferior a 300 euros. en tots els casos. també les que estiguin pendents de pagament. sempre que les factures hagin estat compromeses. Article 15 Targeta de transport Se suprimeix l’obligació de posseir la targeta de transport que estableix l’article 200 del Codi de la circulació per als vehicles de transport d’ús privat de menys de 3. modificació i/o ampliació de l’activitat comercial i el canvi de titular.262 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 5. professional. 3. l’índex de preus de consum vigent sense acumular. del 12 de juny. Article 13 Publicitat als taxis 1. també les que estiguin pendents de pagament. relatiu a les hores extraordinàries. Se suprimeix la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada del contracte d’arrendament. Article 10 Centrals de contractació 1. Les dites centrals de contractació poden proporcionar subministraments i serveis. Article 14 Contracte de transport de mercaderies 1. 4 . dins el termini màxim de seixanta dies a comptar de la data de presentació de les factures. Per formalitzar la carta de port esmentada es pot seguir el model que resulta del Conveni internacional de transport de mercaderies per carretera (Conveni CMR). serveis i subministraments en centrals de contractació. Les centrals de contractació han d’actuar d’acord amb l’establert en la Llei de contractació pública. el Govern ha de satisfer les factures. queda en suspens l’actualització o la revisió de la renda de tots els pactes dels contractes d’arrendaments de finques urbanes.21. com aquelles que es destinen a l’exercici d’una activitat de comerç. per necessitats de l’empresa amb l’acord previ de la persona assalariada. 3. Tanmateix. 2. malgrat el que estableixen els article 31 a 33 i concordants de la Llei general de les finances públiques. les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques poden interrompre motivadament el termini de pagament. quan s’hagin de practicar actuacions de control o d’instrucció del procés de pagament. organismes autònoms o entitats parapúbliques poden centralitzar la contractació d’obres. es manté l’obligació de disposar de la targeta de transport per als vehicles d’ús privat de més de nou passatgers. Aquest procediment simplificat. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Disposicions per impulsar l’activitat econòmica Article 9 Simplificació de procediments de pagaments d’escassa quantia 1. Aquesta publicitat ha de ser reglamentada. subministraments o serveis per a altres òrgans de contractació diferents. 2. Les autoritzacions administratives vigents per efectuar serveis regulars de transport públic de passatgers caduquen al cap d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Els contractes de transport nacional de mercaderies per carretera s’han de documentar amb una carta de port. en cap cas. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 4. El reglament es realitzarà i aprovarà en un període no superior a dos mesos a partir de l’aprovació d’aquesta Llei. 2. en el termini màxim de seixanta dies a comptar de la data de presentació de les factures. adjudicar contractes o formalitzar acords per a l’execució d’obres. tant dels comuns com del Govern. S’estableix un procediment administratiu simplificat per obtenir el permís d’obertura de comerç. 2. Superat aquest termini l’import de la factura pendent de pagament merita l’interès legal.

i determinar-ne els requisits obligatoris per acreditar. en què l’autorització i/o el control administratiu previ que s’hi estableixen pot ser substituït per la informació i la declaració aportades per la persona titular o el seu representant i per la certificació de l’organisme de control corresponent. La verificació per part de l’Administració del compliment de les disposicions i requisits es pot exercir pels propis mitjans de l’Administració o mitjançant organismes de control autoritzats. que substitueixen el control administratiu previ del Govern. Fins al 31 de desembre del 2009 els qui creïn noves empreses estan exempts de tots els imports que gravin la creació. Per a l’apreciació de la reincidència es tenen en compte les sancions fermes imposades durant els tres anys anteriors. 2. 3. del 22 de juny del 2000. en el moment de la presentació de la sol·licitud. Aquest model simplificat es fonamenta en l’assumpció de responsabilitats per les persones interessades que intervenen en el procés de demanda d’obertura del comerç. El procediment simplificat consisteix en la declaració i la informació aportades per la persona titular d’una activitat empresarial. 3. bens i medi ambient i amb una superfície oberta al 2 públic que no sobrepassi els 200 m . en un període no superior a dos mesos a partir de l’aprovació d’aquesta Llei. basat en la declaració i la informació aportades per la persona titular d’una activitat empresarial o professional o el seu representant i la certificació de l’organisme de control corresponent. 5. i pel control i la verificació administratius posteriors.Núm. Els comerços que tenen un superfície oberta al públic superior als 200 2 m i les activitats comercials que no estiguin incloses en el reglament del Govern segueixen el procediment ordinari consistent en la verificació prèvia de les condicions tècniques i administratives per part dels serveis competents del Govern abans d’atorgar l’autorització administrativa corresponent d’obertura comercial. 5. . aprovada pel Consell General el 30 de desembre del 1985. El Govern ha d’establir reglamentàriament.21. Aquest procediment simplificat modifica la Llei de policia i protecció d’aigües. i per tant és aplicable als establiments comercials que tenen una activitat que raonablement no presenta risc per les persones.500 euros dins el termini esmentat.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 263 ció dels procediments administratius. El procediment simplificat és vàlid per als tràmits administratius següents: a) per a l’obtenció de l’autorització per als abocaments previstos a l’article 30 i 37 i per a l’obtenció de l’obertura d’una estació depuradora d’aigua residual prevista a l’article 32 de la Llei de policia i protecció d’aigües aprovada pel Consell General el 31 de juliol del 1985. Article 21 Organismes de control en matèria ambiental 1. que comporta la substitució dels controls administratius previs a l’autorització del Govern i del Comú respectiu. Article 19 Exempcions fiscals per la creació de noves empreses 1. segons es determini reglamentàriament. Les inspeccions. 4 . L’autorització administrativa prèvia es manté per a les activitats o les instal·lacions que puguin tenir un impacte molt negatiu sobre el medi ambient. manifesten en la sol·licitud d’obertura comercial que disposen dels informes i certificats que acrediten que la referida activitat compleix les condicions i els requisits tècnics que estableix la normativa vigent. c) per a l’obtenció d’una llicència d’activitat que generi un alt nivell de pol·lució acústica segons l’article 22 de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i els sorolls aprovada pel Consell General el 30 de desembre del 1985. 6. mitjançant els mecanismes que s’adaptin al model simplificat i es tramitin a través de l’administració que rep la documentació. La reincidència en la comissió d’una infracció greu constitueix infracció molt greu. els béns i l’afectació al medi. Per tant.1. bens i medi ambient. S’estableix un procediment administratiu simplificat per a tramitacions administratives en matèria mediambiental. i també d’impacte que puguin comportar per a la seguretat de les persones. assaigs o proves efectuades pels organismes de control de manera incompleta o amb resultats no exactes per una constatació insuficient dels fets o constatació deficient dels fets o aplicació deficient de les normes tècniques constitueix una infracció greu. o el seu representant legal. les activitats que es poden acollir al procediment simplificat d’obertura de comerç. Aquest procediment s’aplica a les activitats comercials que per llur objecte i dimensions no presenten raonablement un risc per a les persones. Article 20 Establiment d’un procediment simplificat per a diverses tramitacions administratives en matèria ambiental 1. o el seu representant. 4. el titular. La llista d’aquestes activitats es determina reglamentàriament. sempre que s’obliguin documentalment a contractar dues o més persones amb salaris superiors a 1. b) per a l’obtenció d’una llicència d’activitat potencialment contaminant segons l’article 8 de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i els sorolls aprovada pel Consell General el 30 de desembre del 1985. que el sol·licitant i l’establiment compleixen els requisits tècnics de la normativa vigent. 2.any 21 . 2. de proporcionalitat entre la superfície del local i el risc de l’activitat que se sol·licita. El Govern i els comuns han d’establir procediments per atorgar una autorització simplificada de les sol·licituds de comerç sota el principi de la finestreta única. 4. 2. aprovada pel Consell General el 31 de juliol del 1985 i la Llei sobre contaminació atmosfèrica i els sorolls. L’incompliment d’aquesta obligació es considera una infracció tributària greu i se sanciona amb una multa entre 6 a 10 vegades l’import de la quantitat defraudada i d’acord amb el procediment establert en la Llei de bases de l’ordenament tributari de 19 de desembre de 1996. comercial o professional. Les obligacions dels organismes de control en matèria de medi ambient queden regulades pels articles 13 i 14 de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

o seixanta anys si són pensionistes d’invalidesa de la seguretat social passada a vellesa. Per tot el dia 30 de desembre del 2008. 3. la suma dels ingressos per tots els conceptes no supera dues vegades el llindar econòmic de precarietat d’acord amb les condicions establertes reglamentàriament per Govern.1 de la Llei de contractació pública. incorporant. 4. atenent a l’actual context de crisi econòmica.21. El Pla Nacional d’Atenció Social defineix els objectius generals i específics. els ingressos que percep per tots els conceptes no superen el llindar econòmic de precarietat establert reglamentàriament per Govern. humans i materials necessaris per dur-lo a terme. 4.264 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 3.000 euros per als contractes que es licitin a partir de l’entrada en vigor de la Llei. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran. voluntariat i col·lectius vulnerables. La devolució dels imports que gravin aquesta rehabilitació es fa efectiva un cop constatada per l’òrgan que correspongui la bona execució dels treballs. béns immobles o pensions. en els diferents àmbits d’actuació: gent gran. 5. violència de gènere. Article 22 Extensió del procediment simplificat Es faculta el Govern per anar incorporant per via reglamentària al procedimen t s im plif ica t alt r es t rà mit s susceptibles d’aquesta simplificació. 3. El Pla contempla també els programes pressupostaris que contenen els recursos econòmics. Article 29 Pensió de solidaritat per a la gent gran 1. Article 23 Bonificacions en la taxa per raó de fe pública notarial Fins al 31 de desembre del 2009 la compra d’habitatges i la constitució de societats es beneficien d’una bonificació del 20% de la quota de les taxes previstes en la Llei d’establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial. del 9 de novembre del 2000. El reglament de prestacions econòmiques ha d’enquadrar-se en les línies d’actuació definides en el Pla Nacional d’Atenció Social. Article 24 Autorització per a les persones estrangeres de comprar béns immobles Les persones físiques estrangeres poden comprar béns immobles a Andorra fins a un límit de dos pisos o apartaments per persona física. b) no treballar. Tramitació del Pla Nacional d’Atenció Social 1. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran la persona que compleix els requisits econòmics següents: a) quan la persona beneficiària viu sola. Es considera ingrés. ja sigui per treball. de l’accessibilitat i de les façanes. l’ús de les noves tecnologies en les tramitacions esmentades. 2. infància. iniciat a finals del 2005 amb la participació de diferents agents socials i coordinat pel CRES. L’import de la pensió és variable i es determina individualment d’acord amb la quantitat equivalent a la diferència entre el llindar econòmic de precarietat i el còmput d’ingressos segons els mateixos criteris que els requisits econòmics establerts en l’apartat 3. b) quan la persona beneficiària viu amb el cònjuge o parella de fet. del 21 de març del 2000. Durant l’execució de les obres els edificis en rehabilitació queden exempts del pagament de les taxes o els impostos comunals que gravin l’arrendament. Article 25 Classificació administrativa per als contractistes Es modifica el límit de 120.203 euros a què es refereix l’article 55. a curt i mitjà termini. c) si la persona beneficiaria conviu en un nucli familiar amb lligams de consanguinitat fins el segon grau i la suma dels ingressos que perceben per tots els conceptes tots els seus membres no supera el llindar econòmic de precarietat establert multiplicat per la quantitat de membres. Article 26 Exempció per la rehabilitació d’edificis 1. entre altres. 2. quantia i forma que s’estableixen en aquesta Llei i en les normes reglamentàries. Article 28. del 22 de juny del 2000. capital.any 21 . La pensió de solidaritat per a la gent gran que es troba en situació de necessitat consisteix en el pagament d’una prestació econòmica mensual de caràcter vitalici a la persona destinatària en les condicions. que al mateix temps tinguin la condició de persones assalariades es fixa en el 3% i va a càrrec del declarant. que eximeix els contractistes d’obres de posseir la classificació administrativa i s’estableix en 500. c) residir legalment i permanentment al Principat d’Andorra en el moment de formular la sol·licitud i haver-ho fet de forma consecutiva durant deu anys immediatament anteriors al moment de complir l’edat establerta a l’apartat a). 4 .1. Per obtenir aquesta exempció les obres han de començar en el període comprès entre l’entrada en vigor de la Llei i el 31 de desembre del 2009. el Govern ha d’aprovar i publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el nou Pla Nacional d’Atenció Social. Suport social Article 27 Exempció per contractar persones de més de 65 anys La cotització a la branca de malaltia de les persones amb pensió de vellesa d’un import superior a 500 punts. La rehabilitació d’edificis destinats a habitatge de lloguer o en règim de propietat horitzontal construïts abans de 1970 queda exempta de tots els imports que gravin aquesta rehabilitació si s’hi inclou la millora de l’eficiència energètica de l’edifici. discapacitats i situacions de dependència. Capítol tercer.2009 Les infraccions es sancionen d’acord amb el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial. tant de la persona beneficiària com dels familiars amb qui convisqui. 2. La pensió de solidaritat per a la gent gran s’extingeix en el moment en què la . l’obtenció de qualsevol renda. la persona que compleix els següents requisits generals: a) haver complert seixanta cinc anys en el moment de la sol·licitud.

Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra . El llindar econòmic de precarietat que és la taxa de risc de la pobresa es fixa com el 60 per cent de la mitjana de la despesa anual equivalent. Uniforme i credencial Article 27. ciutadans. Suspensió de l’autorització de portar arma Capítol quart. Àmbit d’actuació Capítol segon. Carrera professional Títol III. Règim estatutari Capítol primer. del Cos de Banders Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 32/2008. Disposicions generals Article 1. Empleats adscrits al Cos general Article 11. Estatuts Article 22.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 265 persona beneficiària deixa de complir els requisits generals o econòmics exigits. El director Capítol segon. del 18 de desembre. Defensa i responsabilitat civil Article 25. funcions i principis d’actuació Capítol primer. Accés en qualitat de bander alumne: procés de formació i període de prova Article 18. Vacances. Àmbit d’aplicació Article 5. Sistema de jubilació Article 34. que s’han fet ressò de la necessitat de garantir un medi ambient adequat. Col·laboracions Article 24. i també s’ha traduït en la nostra normativa nacional. Denominació Article 4. Règim disciplinari Article 39. Estatut dels membres del Cos de Banders: drets i obligacions Article 21. b) Els vehicles que emeten menys de 120g de CO2 queden exempts del pagament de l’impost. Port d’arma i mitjans de seguretat Article 36. De l’estructura. Objecte i rang de la llei Article 2. 18 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Drets sindicals Capítol segon. Missió Article 7. Obligacions Article 30. Llei 32/2008. 4 . Situació de reforma Article 33. Altres beneficis socials i de reconeixement professional Article 31. Principis d’actuació i de funcionament Títol II.any 21 . amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en Disposició derogatòria Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades les disposicions del mateix rang i inferior que en contradiguin el contingut. i la preservació del patrimoni natural per al gaudiment de les generacions actuals i futures. Classificació professional del Cos Especial de Banders Article 13. del 18 de desembre. Les normes internacionals corresponents han evolucionat en aquesta matèria. Faltes disciplinàries Disposició transitòria Disposició derogatòria Disposicions finals Exposició de motius En els darrers temps ha augmentat la conscienciació ciutadana i l’interès dels diversos sectors socials. L’impost corresponent a la importació de vehicles (IMI) es modifica de la manera següent: a) Per als vehicles que emeten menys de 150g de CO2 per km recorregut. Accés al Cos de Banders i carrera professional Article 15. El valor de les emissions de CO2 ha de figurar en la carta groga dels vehicles nous. Missió. Casa de la Vall. Revisions mèdiques complementàries Article 32. c) Per als camions que disposin del distintiu Euro V el tipus de l’impost es redueix en un 50%. professionals. Provisió de places Article 17. Disposicions generals. 6. Naturalesa Article 3. o per defunció.21. Estalvi energètic Article 30 Estímuls fiscals a la reducció de les emissions contaminants dels vehicles 1. permisos i dies compensatoris Article 28. Funcions Article 8. associatius i econòmics de la societat civil andorrana pel que fa a la protecció i la conservació del medi ambient. Formació continuada i desenvolupament professional Article 20. Capítol quart. Mitjans tècnics i operatius Article 26. 2. Assegurances Capítol tercer. d) Per a les motocicletes d’una cilindrada de 125cc el tipus de l’impost es redueix en un 50%. Règim disciplinari Article 38. Disposició final Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Facultats Article 23.1. Empleats adscrits al Cos Especial de Banders Article 12. Estructura i organització Article 9. del Cos de Banders Índex Exposició de motius Títol I. funcions i principis d’actuació Article 6. Nomenament definitiu com a membre del Cos de Banders Article 19. Requisits Article 16. l’article 31 de la Constitució andorrana manifesta que: “És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals. Concretament. incloent-hi les del rang més alt. Principi de jerarquia Article 10. Retribució bàsica del Cos Especial de Banders Article 14.Núm. Jornada laboral Article 29. el tipus de l’impost es redueix en un 50%. Distincions i reconeixements Article 35. l’organització i l’accés al Cos de Banders Capítol primer. Disposicions generals Article 37.

junta- ment amb les que els són atribuïdes per les lleis i les disposicions particulars en matèria de caça. fan necessària l’aprovació d’aquesta Llei. que definí les seves funcions i les regles de règim intern i li atribuí la missió de vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de caça i de pesca. sotmès al principi de jerarquia dins del Cos.1. de control i gestió i de sensibilització ciutadana que ha de dur a terme l’Administració general mitjançant l’esforç. i que atribueixen al Cos de Banders el control del compliment de la seva normativa i concedeixen als seus membres les facultats necessàries per efectuar aquest control i estendre atestats de les infraccions que es cometen amb la possibilitat d’efectuar el comís cautelar del material i dels instruments utilitzats o del producte de la infracció presumptament comesa. defineix el Cos de Banders com un Cos especial dins de l’Administració general i. S’hi detallen també les facultats que tenen els membres del Cos de Banders que.2009 l’atmosfera. són essencials les funcions de vigilància. que regulen els drets sin- . la pesca i els vedats. funcions i principis d’actuació Capítol primer.any 21 . del medi ambient i del patrimoni natural. 2. Amb la finalitat de potenciar i afavorir la professionalització del Cos de Banders. per garantir una protecció adequada de la natura. per tal de dotar el Cos de Banders de més autonomia i agilitar la dinàmica de les seves actuacions. aquesta Llei regula els aspectes que han de diferenciar-se del règim general del personal de l’Administració general. les funcions. Els membres del Cos de Banders són funcionaris que tenen la consideració d’agents de l’autoritat i es troben sotmesos amb caràcter general a la Llei de la funció pública. atesa la seva naturalesa de Cos especial i les funcions que han de prestar els seus membres amb caràcter específic. Aquesta Llei defineix la denominació. Tenint en compte aquests precedents i el fet que el Cos de Banders és un Cos especial. de manera que des de les administracions públiques cal portar a terme polítiques de foment de la biodiversitat i de protecció dels entorns naturals per fer compatibles aquests valors amb els drets que tenen els ciutadans a gaudir-ne. En definitiva. es creà. el Departament de Banders. Disposicions generals. l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones. Concretament. que n’adapta i actualitza el marc normatiu de manera complementària a la Llei de la funció pública. La Llei de la funció pública. 4 .266 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. que en regula les funcions i l’estructura. de col·laboració eficaç en la gestió. han de ser suficients per complir les funcions que tenen encomanades amb rigor i eficàcia. la defensa de la natura i del patrimoni natural esdevé d’una importància cabdal a Andorra. per protegir i preservar el nostre patrimoni natural. És objecte d’aquesta Llei la regulació funcionarial i l’estatutària del Cos de Banders del Principat d’Andorra. aprofitant l’experiència acumulada en aquests darrers anys i els resultats del procés de professionalització del Cos. Igualment. amb un títol específic que en fixi les competències. l’estructura i l’organització del Cos de Banders. per Decret del Govern del 27 d’octubre del 2003. materials i d’organització de cada Cos especial. que regulen el sistema d’accés i provisió de places. amb unes particularitats pròpies. i els del capítol primer del títol III. i estableix les bases del seu desplegament operatiu i de funcionament. convé regular-ne l’organització. Els preceptes del capítol segon del títol II. a final de l’any 1998 es va iniciar un procés de transformació integral de la seva organització interna i del seu funcionament. del 15 de desembre del 2000. de control i inspecció del medi natural. adscrit al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient. En aquest marc. com el treball de desenvolupament organitzatiu efectuat dins del Cos de Banders. pel que fa a l’estatus dels seus membres i l’especificitat del Cos de Banders. atès que en el nostre territori existeix una enorme quantitat d’elements que contribueixen a la biodiversitat. D’altra part. i també per garantir i facilitar en el futur el creixement i la consolidació de les funcions que els siguin assignades. Amb posterioritat a aquest Reglament s’han promulgat lleis particulars que regulen la caça.21. i també ha d’afavorir la col·laboració amb les administracions comunals i els diferents actors de la societat civil. Títol I. Un aspecte fonamental per garantir el dret a un medi ambient de qualitat és la protecció de la natura. el treball rigorós i la dedicació d’un col·lectiu de professionals adscrits específicament a aquestes funcions. es defineixen també els requisits concrets per poder aspirar a una plaça dins del Cos. el funcionament i les actuacions amb una normativa amb rang de llei. en diverses disposicions. Disposicions generals Article 1 Objecte i rang de la llei 1. Per aquest motiu. de pesca i de protecció del patrimoni natural. el qual s’aplica subsidiàriament en la resta d’aspectes no regulats. la missió. fonamentat en els principis de corresponsabilitat. El disseny que es dóna al Cos de Banders és racional i adaptat a les exigències del Principat i possibilita una gestió eficaç dels efectius humans i materials.”. El moment actual és important per aprofundir en la configuració del Cos especial i per dotar-lo d’una regulació nova i actualitzada que configuri un règim de vigilància. sostenibilitat i educació ambiental. el Govern va crear el Cos de Banders mitjançant el Reglament de l’1 de juny de 1988. preveu la necessitat de regular mitjançant una normativa particular els aspectes personals. les infraccions específiques que poden cometre en la seva actuació i les condicions pròpies del Cos de Banders necessàries per dotar-lo del grau de professionalitat i d’eficiència que requereixen les tasques que han de complir els seus membres. Els canvis normatius que s’han produït al llarg dels darrers anys en matèries relacionades amb el règim del personal de l’Administració i amb la protecció de la natura i el medi ambient.

La missió del Cos de Banders. Article 4 Àmbit d’aplicació 1. amb el Cos de Duana en l’aplicació de la reglamentació que afecta la importació i/o l’exportació de mercaderies sotmeses a control. funcions i principis d’actuació Article 6 Missió 1. Article 2 Naturalesa 1. del 15 de desembre del 2000. d’investigació. d’inspecció o d’altres de relacionades amb les competències del ministeri responsable del patrimoni natural. nocius o que puguin suposar un perill per a les persones. La resta de preceptes tenen rang de llei ordinària. tècniques. El Cos de Banders també realitza treballs de caràcter tècnic relacionats amb el patrimoni natural. Article 7 Funcions 1. consisteix fonamentalment a garantir la conservació i la protecció del patrimoni natural i vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de caça i de pesca i de totes les altres normes que es refereixin a l’equilibri ecològic i al patrimoni natural. 2. m) Controlar les autoritzacions de fer foc atorgades en el marc de la normativa vigent. per als altres animals o per a la seguretat i la salut en general. 2. amb la facultat de practicar els controls i les inspeccions que escaiguin d’acord amb la legislació vigent. 3. en matèries relacionades amb la fauna i la flora. carreteres generals i secundàries d’acord amb la normativa vigent. amb funcions específiques i organització pròpia. 2. h) Col·laborar en les actuacions en matèria de salvament i extinció d’incendis forestals seguint els protocols d’actuació establerts. j) Participar en el desenvolupament del seguiment sanitari de la fauna salvatge dut a terme pel ministeri responsable del patrimoni natural. i els reglaments en matèria de funció pública. k) Controlar la circulació de vehicles de motor fora dels nuclis urbans. El Cos de Banders està adscrit funcionalment i orgànicament al ministeri responsable de la protecció i preservació del patrimoni natural. d) Dur a terme les accions tècniques d’informació. i regulen únicament les qüestions específiques del Cos que es diferencien del règim general del personal de l’Administració general. els tirs nocturns o d’altres previstos per reglaments i realitzar les preses de mostres necessàries per dur a terme el seguiment sanitari de la fauna. 4 . administratives o de suport no reservades al Cos especial. En la resta d’aspectes que no regulen la Llei o els reglaments específics que la desenvolupin s’aplica de manera complementària i supletòria el que disposa la Llei de la funció pública. i depèn del departament que té atribuïdes les competències en aquestes matèries d’acord amb l’estructura organitzativa aprovada per decret. El Cos de Banders està format pels funcionaris del Govern que hi estan adscrits específicament com a cos especial i pel personal que hi està adscrit del Cos general amb funcions directives. de divulgació. i) Prevenir actes que contravinguin les normatives en matèria de patrimoni natural.Núm. g) Col·laborar. d’acord amb la normativa vigent. amb la finalitat d’esbrinar-ne . 2.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 267 dicals. l) Controlar els gossos considerats “potencialment perillosos” i els animals de la fauna salvatge. Article 3 Denominació La denominació oficial és Cos de Banders. n) Realitzar els acompanyaments de caçadors per l’aplicació dels plans de caça. Article 5 Àmbit d’actuació 1. f) Capturar i/o sacrificar animals.any 21 . tenen rang de llei qualificada. o) Investigar les infraccions que es cometin en les matèries de patrimoni natural. sense perjudici de les competències dels comuns en matèries relacionades amb les seves funcions. El Cos de Banders és un Cos especial dins l’àmbit de l’Administració general. Missió. c) Gestionar els processos administratius propis del Cos de Banders. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen als funcionaris adscrits específicament al Cos especial. que hagin esdevingut danyosos. En particular. fora dels nuclis urbans. com a estructura de protecció i de conservació del medi natural al servei de la comunitat. segons la reglamentació en vigor. sobre la normativa mediambiental i sobre els usos correctes per a la protecció del patrimoni natural. L’acció del Cos de Banders s’exerceix en tot el territori nacional del Principat d’Andorra.21. Capítol segon. si es requereix. b) Efectuar les denúncies de les infraccions que es cometin en matèries de la seva competència. e) Informar i formar sobre les activitats del Cos de Banders. el Cos de Banders pot rebre cursos de formació i realitzar treballs tècnics fora del territori andorrà en matèries relacionades amb la seva missió. la conservació i el seguiment de la fauna en col·laboració amb les àrees de l’Administració general que en tenen les competències compartides.1. són funcions del Cos de Banders les següents: a) Vigilar el patrimoni natural i vetllar per la protecció de la flora i de la fauna i pel compliment de les lleis i altres disposicions legals en aquestes matèries. constatar els fets i consignar tota la informació necessària sobre la infracció. D’acord amb els convenis internacionals i/o a petició o per ordre de l’autoritat nacional competent. en l’àmbit de les competències del ministeri responsable del patrimoni natural.

De l’estructura. e) Col·laborar amb l’Administració de justícia. d’opor- tunitat i de proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast. i no estan obligats a revelar les fonts d’informació. els instruments. b) Identificar-se com a membres del Cos de Banders en el moment d’efectuar un control. de religió. 2. les causes i els presumptes autors. Els membres del Cos Especial de Banders són funcionaris de l’Administració general i es regeixen pel que estableix aquesta Llei. en tot allò que no sigui d’aplicació directa. les funcions d’investigació de les infraccions administratives s’han de dur a terme en col·laboració amb els departaments competents en matèria de medi ambient als quals correspongui la gestió d’aigües i residus. e) Contribuir a la conscienciació i a l’educació de tots els ciutadans en la comprensió i l’aplicació del marc normatiu. Pel que fa a la dedicació professional. Pel que fa al secret professional. els membres del Cos de Banders exerceixen les seves funcions amb dedicació total. Article 10 Empleats adscrits al Cos general Als membres del Cos general adscrits al Departament. d’acord amb els protocols d’actuació interdepartamental que s’estableixin. i regir-se. i han d’intervenir sempre. els membres del Cos de Banders han de guardar secret rigorós respecte a totes les informacions que coneguin per raó o en ocasió del compliment de les seves funcions. però. en l’exercici de les seves funcions. . Títol II. la conservació i el foment de la natura i el patrimoni natural. 2.21. d) Contribuir al creixement sostenible dels recursos naturals del Principat d’Andorra actuant amb fermesa en l’aplicació del marc normatiu. 3.268 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. els mitjans. com a funcionaris o agents de l’Administració de caràcter indefinit. actuar sense fer cap discriminació per raó de naixença. pels reglaments que la desenvolupen i. b) Promoure i afavorir el desenvolupament de la carrera professional dins del Cos de Banders i a la resta de l’Administració general. tant si estan de servei com si no ho estan. Article 11 Empleats adscrits al Cos Especial de Banders 1. En les matèries de medi ambient. c) Afavorir la formació i la col·laboració amb associacions i organismes institucionals en la comprensió i l’aplicació del marc normatiu. suficient i que tinguin en compte els elements relacionats amb la distribució i l’organització del treball. competitiva. llevat que els sigui imposat per les disposicions legals. en tot moment i en tot lloc. Estructura i organització Article 9 Principi de jerarquia El Cos de Banders és un cos jerarquitzat els membres del qual han de complir les ordres i les instruccions procedents dels seus superiors d’acord amb el que estableix l’apartat d) del punt 1 de l’article 8. d’orientació sexual. per la Llei de la funció pública.2009 l’abast. pels principis de congruència.any 21 . b) Actuar en el compliment de les seves funcions amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i.1. 4. de sexe. se’ls aplica íntegrament el règim estatutari o contractual regulat per la Llei de la funció pública. en conseqüència. Pel que fa a les relacions amb la comunitat: a) Actuar. els procediments i els protocols d’actuació necessaris per tal d’assegurar el compliment de la seva missió i assolir els objectius establerts. de raça. 4 . c) Millorar la imatge interna i externa del Cos de Banders. l’organització i l’accés al Cos de Banders Capítol primer. l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament delictes i/o siguin contraris a la Constitució o a les lleis. per evitar un mal greu. institucions i administracions públiques. En relació amb l’organització i el funcionament del Cos de Banders: a) Aplicar sistemes per a una remuneració equitativa. amb professionalitat i diligència. en fer-ho. denunciar qualsevol acte de corrupció i oposar-s’hi amb fermesa. subjectes al règim d’incomp at ib ilit at s d els emp leat s d e l’Administració general. la formació permanent i la capacitació professional i humana del personal que presta servei al Cos de Banders i també incorporar les tecnologies. 5. p) Les altres funcions que determinin les lleis i els reglaments. d’opinió o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social. e) Determinar els aspectes essencials en la selecció de candidats més adequats per ocupar els llocs de treball del Cos de Banders. c) Actuar amb dignitat i integritat. Article 8 Principis d’actuació i de funcionament Els principis que emmarquen l’actuació i el funcionament del Cos de Banders segueixen un codi de conducta que respon als elements següents: 1. Pel que fa a l’adequació a l’ordenament jurídic: a) Exercir les seves funcions amb respecte absolut a la Constitució i a la legislació vigent. d) Atenir-se en la seva actuació professional als principis de jerarquia i subordinació. davant de situacions d’emergència en què la deontologia professional ho demani. immediat i irreparable. f) Conèixer en profunditat l’entorn físic i social d’Andorra que afecta el seu àmbit de competències a partir d’un treball coordinat amb altres organitzacions. orientada a la qualitat de servei i a la satisfacció de tots els agents implicats en la protecció. d) Potenciar la preparació. en cap cas. quan siguin requerits a fer-ho.

Els membres que tenen una especialització reben una compensació no consolidada. Article 14 El director 1. El director del Departament té totes les atribucions i les competències específiques del Cos i també les que. que comprèn les ocupacions professionals tipus de comandament de cossos especials i. c) L’ocupació professional tipus de cap d’àrea. amb els llocs de treball de bander alumne i bander professional. El nomenament i el cessament del director es regulen d’acord amb el que estableix l’article 35 de la Llei de la funció pública. Article 16 Provisió de places Amb caràcter general. als llocs de treball adscrits al Cos General els correspon el sistema de classificació professional i retribució bàsica establert segons la taula salarial de l’annex núm. El càrrec de director es proveeix per lliure designació d’acord amb el que estableix l’article 34 de la Llei de la funció pública. fer les actuacions que se’ls puguin assignar en funció de la seva preparació i especialització. que equival al grup funcional B. siguin necessàries per desenvolupar correctament les seves funcions. nivell de classificació B1. g) Estar en possessió del permís de conducció B1. que es determina per reglament. La retribució bàsica dels membres del Cos de Banders queda subjecta al sistema de classificació professional establert a l’annex. després de passar un examen mèdic i de superar el conjunt de proves que estableixi la convocatòria. 3. Els membres del Cos especial ho són perquè accedeixen a la professió de bander després d’haver superat un procés selectiu de característiques similars. Capítol segon. c) Complir les condicions exigides per exercir les funcions pròpies del Cos de Banders. el ministre responsable del Departament de Banders. que equival al grup funcional B. nivell de classificació C1. 4 . les fases i els procediments de promoció interna i de procediment selectiu d’ingrés establerts per la Llei de la funció pública i els reglaments que la desenvolupen. L’accés al Cos de Banders es fa com a bander alumne amb les funcions. pot crear especialitzacions dintre dels nivells detallats a l’apartat primer d’aquest article. les funcions principals i les activitats bàsiques dels llocs de treball s’especifiquen reglamentàriament. que equival al grup funcional A. les . Article 17 Accés en qualitat de bander alumne: procés de formació i període de prova 1. 1 de la Llei de la funció pública. L’ocupació professional tipus de director de departament. a les quals poden aspirar tots els membres del Cos que compleixin les condicions establertes per reglament. d’acord amb la normativa vigent. que comprèn l’ocupació professional tipus de bander i concretament els llocs de treball de bander alumne i bander. En funció de les necessitats organitzatives del servei. En l’exercici de les seves funcions el director dicta instruccions. 3. i estan habilitats per portar a terme funcions específiques en la intervenció directa per a la protecció. f) No estar inhabilitat per ocupar la plaça per resolucions de caràcter penal o administratiu. segons s’estableix a l’annex. amb el lloc de treball de cap d’àrea. Correspon als membres amb una especialitat.any 21 . b) Ser major d’edat i no haver complert 35 anys a la data de publicació de l’edicte de convocatòria. Article 12 Classificació professional del Cos Especial de Banders 1. la vigilància operativa i el control del patrimoni natural. La concreció de les ocupacions professionals tipus i de la missió. Els membres del Cos de Banders s’estructuren jeràrquicament en les ocupacions professionals tipus i llocs de treball necessaris per al seu funcionament operatiu. d) Ser declarat “apte”. nivell de classificació B2.Núm. i acomplir les tasques amb una complexitat que requereixi més experiència i capacitació tècnica.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 269 2. amb el lloc de treball de cap d’unitat. b) Escala de gestió. adscrita al Cos general. Els membres del Cos de Banders no poden acumular les especialitzacions. 4. concretament. llevat que no hi hagi cap aspirant per cobrir una plaça vacant o de nova creació. Article 13 Retribució bàsica del Cos Especial de Banders 1.21. e) Conèixer les disposicions orgàniques i reguladores del Cos de Banders i la legislació en les matèries de la seva competència. integra el lloc de treball de director de departament. En tots els casos. a més de les tasques bàsiques. el procés de provisió de les places vacants o de nova creació del Cos de Banders es du a terme segons els sistemes. 3. i d’acord amb les escales següents: a) Escala bàsica. circulars i notes de servei per dirigir l’activitat i regular l’organització i el funcionament correcte del Cos. que no pot exercir el Cos general. 5. a proposta del director. b) L’ocupació professional tipus d’oficial. que equival al grup funcional C. d’acord amb el que determinen aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen. els llocs de treball de cap d’àrea i cap d’unitat. d’acord amb els apartats següents: a) L’ocupació professional tipus de bander. 2. Accés al Cos de Banders i carrera professional Article 15 Requisits Per aspirar a una plaça de membre del Cos de Banders s’han de complir els requisits següents: a) Tenir la nacionalitat andorrana.1. 2. 2.

A aquest efecte es pot establir l’obligatorietat de l’assistència a determinades accions de desenvolupament professional.21. En el moment de ser nomenat funcionari en període de prova la persona interessada ha d’acceptar sota promesa o jurament les obligacions inherents al lloc de treball.any 21 . ocupació professional tipus i nivell que conformen la carrera professional dins del Cos de Banders. protecció i conservació del medi natural. d’acord amb l’article 39 de la Llei de la funció pública. Les bases de cada convocatòria han de fixar els requisits i les condicions específiques per a l’ingrés a cada ocupació professional tipus. L’admissió d’una persona al Cos de Banders comporta l’obligació per part seva de romandre al Cos un mínim de dos anys a comptar del final del període de formació inicial. A aquest efecte es pot establir l’obligatorietat de l’assistència a determinades activitats formatives. d’acord amb la planificació que s’ha d’establir per reglament. en aquest moment. 2. Aquestes qüestions es regulen per reglament. 3. El membre titular d’una plaça dins del Cos de Banders està sotmès al principi de mobilitat dins del Cos i exerceix qualsevol funció que li sigui encomanada corresponent a la mateixa ocupació professional tipus de la plaça que ocupa. Totes les proves selectives han de ser de caràcter teoricopràctic i han d’incloure com a mínim proves de coneixements i de perfil professional. Per complir les seves funcions els membres del Cos de Banders tenen les facultats específiques que preveuen les lleis i les disposicions particulars. Article 19 Formació continuada i desenvolupament professional 1. 2. de caça o contra el patrimoni natural. nivell i lloc de treball del Cos especial. Als banders en període de prova se’ls proveeix igualment de la credencial. L’incompliment d’aquest compromís comporta l’obligació de fer-se càrrec de les despeses de formació inicial. e) Efectuar comisos i segrestos cautelars de material. i esdevé. c) Fer aturar. Article 22 Facultats 1. 2. 4 . 2. Amb caràcter general. l’alt càrrec de qui hagin de dependre orgànicament. Els membres del Cos de Banders són nomenats pel Govern i han d’acceptar sota jurament o promesa les obligacions inherents al lloc de treball davant . les llicències. agent de l’autoritat. 3. 3. Títol III. Per accedir a cada grup. les autoritzacions i altres documents administratius que els ciutadans. de pesca o contra el patrimoni natural. d’acord amb la legislació aplicable. Els membres del Cos de Banders han de rebre una formació i una capacitació professional permanents que garanteixin el compliment adequat de les seves funcions. poden escorcollar qualsevol persona sospitosa d’haver comès una infracció en matèria de caça. i els estrangers estan obligats a tenir d’acord amb la legislació vigent en matèria de caça. Estatus dels membres del Cos de Banders: drets i obligacions Article 21 Estatus 1.1. Una vegada conclòs satisfactòriament el període de prova es procedeix al nomenament definitiu del bander. s’han de complir els requisits que estableixen la Llei de la funció pública i els reglaments que la desenvolupen. complementats per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin. 4. de vehicles i mitjans de transport en la forma i les condicions que determinin les lleis. Els membres del Cos de Banders amb responsabilitats de comandament han de rebre un desenvolupament pro- fessional que garanteixi el compliment adequat de les seves funcions de gestió. immobilitzar i inspeccionar vehicles i mitjans de transport i identificar les persones que els ocupen en cas de sospita d’haver-se comès una infracció en matèria de pesca. de l’uniforme i del número identificatiu en la forma que es regula per reglament. Els membres del Cos de Banders són el capital humà. 2. nacionals o residents a Andorra. i demanar els permisos. pesca o contra el patrimoni natural. d’acord amb el que estableix l’article 38 de la Llei de la funció pública. se’ls ha de garantir les possibilitats per a una progressió professional adequada dins del Cos i també s’ha d’afavorir la carrera professional dins de tota l’Administració general d’acord amb el desplegament reglamentari sobre la carrera professional. b) Controlar i inspeccionar refugis de muntanya i/o cabanes públiques. de qualsevol persona sospitosa d’haver comès una infracció en matèria de caça. de pesca o contra el patrimoni natural. ho han de fer conforme a les normes d’aplicació del Codi de la circulació. els membres del Cos de Banders poden: a) Demanar els documents d’identitat a qualsevol persona sospitosa d’haver comès una infracció en matèria de caça.2009 facultats i les condicions que s’estableixen per reglament. d) Com a mesura de seguretat. d’acord amb els principis d’objectivitat i d’igualtat d’oportunitats. Règim estatutari Capítol primer. pesca. El bander alumne ha de superar el període de formació que estableix l’article 32 de la Llei de la funció pública. 4. Els membres del Cos de Banders són funcionaris del Govern que gaudeixen de la condició d’agents de l’autoritat a l’efecte de garantir la protecció del patrimoni natural. Article 20 Carrera professional 1. Una vegada superat el període de formació es procedeix al nomenament del bander alumne com a funcionari en període de prova.270 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 2. Article 18 Nomenament definitiu com a membre del Cos de Banders 1. En cas que facin controls per carretera o que circulin en servei de caràcter urgent.

g) Controlar i revisar sarrons. vehicles i qualsevol altre utensili que permeti transportar estris. conjuntament amb el director del Departa- . Els processos de col·laboració s’han de desenvolupar per la via reglamentària. 3. als distintius i a les credencials es determinen per reglament. sacs de pesca. de pesca o contra el patrimoni natural. El Departament de Policia i tots els agents de l’autoritat. L’atorgament o la denegació dels permisos administratius correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública. instruments. Els membres del Cos de Banders tenen dret. 2. en cas d’oposició. s’ha d’obtenir prèviament manament judicial d’acord amb la legislació que regula aquesta matèria. la seva integritat. i) Controlar i inspeccionar locals públics. han de col·laborar i cooperar amb els membres del Cos de Banders en el marc de les seves funcions i en operacions d’antifurtivisme o similars quan els ho demanin. Article 26 Uniforme i credencial 1. Per fer inspeccions.1. j) En cas de constatar una possible infracció al Codi penal o davant de la impossibilitat d’exercir efectivament la seva autoritat. armes. Els membres del Cos de Banders tenen dret a ser defensats i a exigir que l’Administració general reclami la responsabilitat civil i penal corresponent a les persones que atemptin contra la seva vida.21. canastrells. tant si estan en situació de servei actiu com si estan en situació de jubilació. La distribució dels períodes de vacances.any 21 . els membres del Cos de Banders aixequen actes d’inspecció. Article 27 Vacances. Els membres del Cos de Banders poden inspeccionar locals en els quals hi pugui haver material o béns que infringeixin la legislació vigent que el Cos de Banders s’encarrega d’aplicar. la seva dignitat o la dels seus familiars o els seus béns personals. o que els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera. Quan els membres del Cos de Banders es troben en una situació que requereix la seva intervenció. Les normes relatives als uniformes. 2. el Cos de Banders ha de col·laborar amb altres serveis públics de l’Administració general o comunal. substàncies tòxiques o explosives i altres substàncies presumptament emprades. material i d’altres. Els mitjans posats a l’abast dels membres del Cos de Banders. aparells. En tot cas. En particular. dins i fora del territori andorrà. solament es poden utilitzar en l’exercici de les seves funcions i els membres que els utilitzen els han de tractar amb cura i diligència. o peixos i/o éssers aquàtics vius o morts. i amb totes les entitats públiques i privades. quan li ho ordenin. h) Interpel·lar i identificar persones que hagin comès accions que puguin constituir infraccions penals i/o administratives en matèria de caça. poden exercir les seves funcions sense l’uniforme. Per la seva condició de persones jurades i d’agents de l’autoritat que els atribueix aquesta Llei. sacs de caça. tot això amb motiu del desenvolupament de les seves funcions. 4 . atestats d’infracció i redacten informes que donen fe dels fets i de les circumstàncies que hi consten. sempre d’acord amb les seves funcions. Article 25 Mitjans tècnics i operatius 1. 3. 3. 2. excepte en casos puntuals. llevat que hi hagi prova en contra. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon. Article 24 Defensa i responsabilitat civil 1. els membres del Cos de Banders han de vestir l’uniforme reglamentari en condicions correctes. han de fer-ho adoptant en cada cas les mesures que creguin més oportunes i proporcionals al fet constatat o comunicant els fets al més aviat possible als seus superiors jeràrquics o als agents que estiguin de servei. els membres del Cos de Banders poden fer-se acompanyar pel personal de l’Administració general que correspongui. armes i/o animals vius o morts. amb l’autorització prèvia del director. nacionals o estrangeres. i també els departaments i la resta de cossos especials de l’Administració general. bosses. a vint-icinc (25) dies hàbils de vacances retribuïdes cada any.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 271 f) Controlar i revisar sarrons. Per iniciativa del ministre responsable. 2. i com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent. degudament justificats després de l’informe del director del Departament. eines. la facultat d’inspecció s’exerceix amb la conformitat de la persona que ocupi el lloc o les dependències i. Quan estan de servei. com ara vehicles. El Cos de Banders ha de disposar dels mitjans tècnics i de seguretat necessaris i de les instal·lacions apropiades per complir les seves funcions. han d’acreditar sempre la seva identitat professional a iniciativa pròpia o quan els sigui requerida per les persones interessades. el Cos de Banders ha de cooperar amb els serveis dels països veïns únicament en matèria de treballs tècnics i formació. vehicles o qualsevol altre utensili que permeti el transportar estris. Les particularitats del Cos de Banders en matèria de vacances es regulen per reglament. els membres del Cos de Banders han d’avisar immediatament el Departament de Policia. permisos i dies compensatoris 1. la concessió de permisos i l’establiment dels dies de recuperació o de compensació queden supeditats a les necessitats del servei. morrals. amb caràcter general. 2. bosses. i no pot comprendre mai funcions de vigilància ni de control. en determinades actuacions o per necessitats del servei. 4. Quan es tracti del domicili o les dependències.Núm. Article 23 Col·laboracions 1. No obstant això. Els membres del Cos de Banders tenen la garantia de la cobertura de la responsabilitat civil en el compliment de la seva actuació professional quan aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes qualificats de dolosos. no pot acumular-se en anys posteriors.

272

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

ment, d’acord amb el procediment establert reglamentàriament. 4. Anualment, el director ha de fixar tots els dies de compensació que tenen els membres del Cos de Banders, que són proporcionals al temps efectiu de treball. Aquests dies corresponen als festius i d’altres de què es beneficia la resta de l’Administració general i en què els membres del Cos de Banders estan obligats a treballar per raó del servei. Article 28 Jornada laboral 1. Els membres del Cos de Banders han de complir estrictament la jornada de treball establerta per reglament, segons el ritme de torns més adequat per a la vida personal i la salut laboral, i considerant les necessitats de servei, la racionalitat, l’eficàcia en la prestació del servei públic encomanat i la disponibilitat d’efectius. 2. En situacions d’emergència, o de serveis excepcionals, es pot mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que s’estableixin, a fi d’assegurar el compliment de la normativa vigent o el desplegament dels mitjans imposats per la necessitat o pel servei encomanat. També en supòsits d’emergència i/o excepcionals, se’ls pot imposar l’obligació de continuar prestant servei o de quedar en situació de disponibilitat. 3. Es considera que els membres del Cos de Banders estan en exercici de les seves funcions si, tot i estar lliures de servei, intervenen en qualsevol tipus d’actuació relacionada amb les funcions que els corresponen, sempre que acreditin prèviament la condició de membres del Cos. Article 29 Obligacions A més de les establertes per la Llei de la funció pública i els reglaments que la desenvolupen, els membres del Cos de Banders tenen les obligacions següents: 1. Complir els reglaments, les circulars ministerials i les notes de servei que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos de Banders.

2. Guardar secret professional i limitar-se a comunicar els fets pels conductes reglamentaris. Llevat que hagin estat autoritzats expressament per escrit pel director, els membres del Cos de Banders no poden fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets als quals es refereix el paràgraf anterior. L’obligació anterior és també exigible després que el membre del Cos de Banders deixi de ser-ho. 3. Els membres del Cos de Banders han de tenir residència i domicili efectius i permanents al Principat d’Andorra. 4. A fi de garantir la prestació continuada del servei, els membres del Cos de Banders han d’estar disponibles per guàrdia localitzable, d’acord amb el sistema que es determini reglamentàriament en l’organització del servei. Aquesta disponibilitat implica quedar-se dintre del territori nacional o a una distància que permeti el desplaçament al lloc de treball en mitja hora com a màxim. L’Administració general ha de proveir els sistemes de localització necessaris per poder dur a terme la guàrdia localitzable i garantir la compensació adequada, segons s’estableix reglamentàriament. Article 30 Drets sindicals 1. Els membres del Cos de Banders tenen dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus interessos laborals i afiliar-s’hi i participar-hi activament. 2. Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents de l’Estat, i també d’exercir la representació dels seus afiliats davant els òrgans competents de l’Administració pública. 3. Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per exercir les seves activitats a les dependències que es determini. Els representants sindicals han de disposar del temps i de les condicions necessàries per atendre les activitats pròpies de la seva funció en la forma que s’estableixi reglamentàriament.

4. Els membres del Cos de Banders tenen prohibit de manifestar-se i defensar públicament els seus drets laborals utilitzant l’uniforme reglamentari i el material o els vehicles de servei. Capítol segon. Altres beneficis socials i de reconeixement professional Article 31 Revisions mèdiques complementàries 1. Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, els membres del Cos de Banders han de sotmetre’s periòdicament a una revisió mèdica complementària, que consta d’un examen mèdic i d’una revisió psicotècnica. En funció del resultat, i amb l’informe previ de l’organisme encarregat de la seguretat social, els membres del Cos poden ser declarats en la situació de reforma descrita en el paràgraf segon de l’article 41 de la Llei de la funció pública, mitjançant el procediment reglamentari establert. 2. La revisió mèdica complementària, amb l’examen mèdic i/o la revisió psicotècnica, la du a terme un comitè integrat per professionals de la salut, el funcionament i les actuacions del qual s’han d’establir per reglament. 3. El director, després d’informar el ministre responsable del Departament de Banders, pot demanar la reunió del comitè a la Secretaria d’Estat de Funció Pública en els supòsits següents: a) Cada dos anys, amb caràcter general, per avaluar l’estat de salut dels membres del Cos de Banders. b) Sempre que un membre del Cos de Banders presenti símptomes o indicis de tenir problemes que poden afectar negativament la seva feina o que el fan no apte per exercir-la, després de l’anàlisi i declaració, si escau, de la situació de reforma, segons l’article 41 de la Llei de la funció pública, o bé si representen un perill per a la seva integritat física o la d’altri, en el sentit de l’article 85 de la Llei de la funció pública. c) Quan un membre del Cos de Banders presenti certificats mèdics o es trobi en una situació susceptible d’haver de modificar les condicions de treball, com la impossibilitat d’efectuar

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

273

treballs nocturns o altres. En aquest supòsit, el membre del Cos de Banders concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de les condicions de treball que demana, i adjuntar-hi les certificacions mèdiques que motiven la seva sol·licitud. Article 32 Situació de reforma 1. Els membres del Cos Especial de Banders que, segons dictamen mèdic, tinguin disminuïdes les facultats psíquiques o físiques necessàries per exercir les seves funcions bàsiques, poden ser declarats en “situació de reforma”, i se’ls pot rellevar de les funcions operatives, de manera que passen a exercir una altra activitat professional dins de l’Administració general, i presten servei en el lloc de treball que sigui adequat. 2. D’acord amb l’article 41 de la Llei de la funció pública, s’ha d’establir el procediment i les condicions bàsiques derivades d’aquesta situació administrativa, i també les retribucions que els membres del Cos de Banders han de percebre una vegada se’ls assigni el lloc de treball que es determini com a activitat en situació de reforma. Article 33 Sistema de jubilació 1. La jubilació obligatòria dels membres del Cos de Banders té lloc als 60 anys, amb dret a percebre el 70% dels conceptes salarials indicats en l’apartat 4 de l’article 48 de la Llei de la funció pública. 2. els membres del Cos de Banders tenen dret a jubilar-se voluntàriament als 55 anys, amb la condició que hagin estat com a mínim 25 anys de servei al Cos, percebent un 60% dels conceptes indicats en l’apartat 4 de l’article 48 de la Llei de la funció pública. Per cada any que es retardi la petició de jubilació voluntària, l’import de la pensió s’incrementa un 2% fins a arribar al percentatge del 70% dels conceptes esmentats aplicables a la jubilació als 60 anys. 3. A partir de l’edat dels 65 anys, la pensió que percep el membre del Cos de Banders és en tots els casos del 70% dels conceptes salarials continguts a l’apartat 4 de l’article 48 de la Llei de la funció

pública i es compon de la pensió que li pertoqui d’acord amb les normes de l’organisme encarregat de la seguretat social, a la qual s’afegeix el complement que correspongui a càrrec de l’Administració general, sense que la suma d’ambdues pensions pugui superar en cap cas el 70% dels conceptes salarials indicats en l’apartat 4 de l’article 48 de la Llei de la funció pública. Article 34 Distincions i reconeixements 1. Els membres del Cos de Banders poden ser honorats o reconeguts amb distincions formals oficials, segons el procediment que s’estableixi, si s’observa alguna de les circumstàncies o dels supòsits determinats per reglament. 2. Totes les distincions i els reconeixements atorgats han de constar a l’expedient personal del membre del Cos de Banders en el Registre de la Funció Pública i es valoren com a mèrit en els concursos de provisió de llocs de treball. 3. Durant les celebracions organitzades pel Dia mundial del medi ambient, es pot fer el lliurament als membres del Cos de Banders de les distincions pertinents. També es poden lliurar distincions honorífiques a les persones i/o als càrrecs institucionals que s’hagin distingit en relació amb les actuacions del Cos de Banders, en la manera com s’estableix per reglament. Article 35 Assegurances Els membres del Cos de Banders han d’estar emparats per una pòlissa d’assegurances que cobreixi els riscos que es deriven d’aquesta professió. A més a més, han de disposar del sistema de protecció social adequat en cas de mort, malaltia, invalidesa, accidents laborals i incapacitat d’acord amb la normativa existent. Capítol tercer. Port d’arma i mitjans de seguretat Article 36 Disposicions generals 1. Excepcionalment, els membres del Cos de Banders poden portar una arma llarga, facilitada pel mateix Cos, quan hagin de realitzar tirs selectius o de

caràcter biològic, d’acord amb la Llei de caça, i quan s’hagi d’abatre un animal d’acord amb la Llei de tinença i de protecció d’animals. 2. Tots els funcionaris del Cos de Banders han de rebre i superar les formacions i els entrenaments continus necessaris per conèixer la tècnica i la pràctica degudes de l’ús de les armes. 3. Els funcionaris del Cos de Banders autoritzats a portar arma han de tenir un permís que detalli les característiques de totes les armes susceptibles de ser utilitzades. 4. El permís de port d’arma és vàlid únicament en actes de servei i queda anul·lat automàticament en el moment que, per qualsevol causa, es deixi de pertànyer al Cos o quan els funcionaris ja no estiguin autoritzats a portar arma. Article 37 Suspensió de l’autorització de portar arma 1. El director, després de comunicarho immediatament al ministre responsable del Cos de Banders, pot prohibir i/o retirar de manera preventiva i amb caràcter d’urgència el port d’arma a qualsevol membre del Cos de Banders que estigui de baixa per raons psíquiques o que tingui un estat de salut que pugui representar un perill per a la seva integritat o la integritat d’altres. 2. El ministre titular responsable del Cos de Banders, després de rebre la comunicació del director del Cos, ha de convocar tan aviat com sigui possible el comitè integrat per professionals de la salut previst en l’article 31. El comitè ha d’emetre el dictamen corresponent i proposar al ministre titular responsable del Cos de Banders la mesura definitiva que calgui adoptar. Capítol quart. Règim disciplinari Article 38 Règim disciplinari El règim i el procediment disciplinaris, amb les faltes i les sancions corresponents aplicables als membres del Cos de Banders, són els previstos en el capítol VIII de la Llei de la funció pública, amb les particularitats definides a l’article següent.

274

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Article 39 Faltes disciplinàries A més de les previstes per la Llei de la funció pública, són infraccions específiques dels membres del Cos de Banders les següents: 1. Són faltes lleus: a) Descuidar la neteja i/o la conservació dels uniformes i del material de servei. b) Negligir la higiene personal i no tenir cura en la presentació. c) La falta d’assistència d’un dia per motius justificats sense comunicació prèvia al superior. d) Complir amb poca diligència o incorrectament les instruccions dels superiors i les notes de servei. e) Prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol·licitud o reclamació, excepte en el cas d’urgència o d’impossibilitat física de fer-ho. f) Incomplir qualsevol de les funcions assignades, en cas que aquest incompliment no estigui tipificat com a “falta greu” o “molt greu”. g) Qualsevol altra infracció de les disposicions d’aquesta Llei o dels reglaments que la desenvolupin que no estigui prevista com a falta greu o molt greu. 2. Són faltes greus: a) Endarrerir la presentació d’actes o de denúncies. b) Al·legar una suposada malaltia o simular un fet greu per deslliurar-se d’un servei al qual s’està obligat. c) Fer ús indegut, o ocasionar una pèrdua o un deteriorament dolosos o notòriament negligents de les credencials i del material de dotació individual o col·lectiu, a excepció de les armes. d) No intervenir en fets que ho requereixin o no comunicar-los als seus superiors o a la resta de membres del Cos que estiguin de servei. e) Mostrar una falta notòria d’interès en el servei i incomplir les instruccions dels superiors i les notes de servei que

es dictin quan no revesteixin caràcter molt greu. f) Negar-se a sotmetre’s a les revisions mèdiques o a les proves psicotècniques. g) Qualsevol inobservança de les normes de seguretat establertes reglamentàriament que pugui implicar un perill personalment o per a terceres persones. h) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del Cos i contra el prestigi i la consideració deguts als òrgans de l’Estat. i) No portar, estant de servei, l’uniforme i/o els distintius propis del Cos sense l’autorització corresponent. j) Negar-se a prestar servei o no comparèixer per prestar-lo, estant lliure de servei, en el cas de fets o circumstàncies extraordinaris, si se n’ha rebut l’ordre. k) Incomplir l’obligació de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte que hagi de conèixer per raó del servei. l) Actuar amb abús d’atribucions, en perjudici dels ciutadans, sempre que el fet no constitueixi una falta molt greu. 3. Són faltes molt greus: a) Formular denúncies i estendre actes falses o mancar de forma dolosa o notòriament negligent a la veritat, en informes escrits o verbals i/o en altres documents de servei. b) No formular denúncia de les infraccions constatades. c) Caçar o pescar durant el servei, excepte en el marc de les operacions i/o de les actuacions autoritzades. d) Abandonar el servei de manera continuada i injustificada durant més de tres (3) dies continuats o alterns. e) Apropiar-se béns que pertanyin a l’Administració o a tercers. f) Trobar-se en situació d’embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes du-

rant el servei i negar-se a les comprovacions tècniques pertinents. g) Advertir possibles infractors del control a què poden ser sotmesos amb la finalitat d’eludir sancions. h) Fer actes d’exhibició de l’arma o de les credencials del Cos de Banders o fer-ne un ús indegut, contrari al que estableixen aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen o contrari a les notes de servei. i) Haver estat objecte d’una condemna per sentència ferma per la comissió d’una infracció administrativa o penal per incompliment de lleis o de disposicions reglamentàries en matèria de protecció del medi ambient i del patrimoni natural. j) Ocasionar una pèrdua o un deteriorament dolosos o notòriament negligents de les armes. k) Retirada del permís de conducció per part de l’autoritat judicial estant de servei. l) Insubordinar-se, individualment o col·lectivament, a les autoritats o els superiors dels quals es depengui, i desobeir o incomplir les seves ordres o instruccions legítimes. m) Denegar l’auxili o no intervenir en els fets o les circumstàncies greus o extraordinaris en què sigui obligada o necessària una actuació urgent. n) Adoptar una actitud de manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, o de desídia o desinterès en el compliment dels deures, si constitueix una conducta continuada o ocasiona un perjudici greu als ciutadans o a l’eficàcia dels serveis. o) Fer un abús d’autoritat que causi un perjudici greu als ciutadans, als subordinats o a l’Administració; maltractar d’una manera greu, degradant o vexatòria els ciutadans, de paraula o obra, i fer qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física, psíquica o moral. p) Falsificar, alterar, sostreure, amagar o destruir documents del servei sota la pròpia custòdia o la de qualsevol altre membre del Cos de Banders.

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

275

q) Negar-se a col·laborar, d’una manera manifesta, amb altres cossos de funcionaris, en els casos en què s’hagi de prestar col·laboració de conformitat amb la legislació vigent.

Disposició transitòria
Fins que aquesta Llei no hagi estat desenvolupada per la via reglamentària general o específica, és aplicable la normativa anterior en tot allò que no contradigui o vulneri el que estableix aquesta Llei o la Llei de la funció pública.

Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions legals o reglamentàries en allò que s’oposin a aquesta Llei o la contradiguin.

Disposicions finals
Primera El Govern ha d’aprovar el Reglament de funcionament intern del Cos de Banders en el termini màxim d’un any des de la publicació de la Llei. Segona La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, és aplicable en tot allò que no estigui expressament previst en aquest text. Tercera Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 18 de desembre del 2008
Joan Gabriel i Estany Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra

276

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 4 - any 21 - 21.1.2009

Annex Estructura professional i taula salarial 2008
Estructura professional Escala Gestió Grup funcional Grup B Nivell de classificació B1 B2 C1 Llocs de treball Cap d’àrea Cap d’unitat Bander Bander alumne Taula salarial anual Limit inf. A+B+C. Esp. Banda Mínima 35.298,90 26.746,46 19.982,82 Limit sup. A+B+C.ESP.+C Banda màxima 52.948,22 40.119,23 29.974,23

Compl. A

Compl. B

C.esp.

Compl. C Maxim compl. Millora 17.649,32 13.373,36 9.991,41

Base Complement Complement retributiva de lloc específic 24.113,44 24.113,44 12.059,19 9.409,27 0,00 5.290,61 1.776,19 2.633,02 2.633,02

Bàsica

Grup C

4

Any 21 21.1.2009

Av. Santa Coloma 91 AD500 Andorra la Vella Tel. 724 400 www.bopa.ad

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Andorra la Vella, 21 de gener del 2009

Número 4 any 21

Volum II

Índex

279 281

Sumari

Tractats internacionals. Lleis. Sentències del Tribunal Constitucional

Lleis ordinàries

332

Govern

Disposicions de caràcter general Nomenaments Altres edictes i avisos

353

Comuns i quarts

Parròquia d’Encamp Parròquia d’Ordino Parròquia de la Massana

339 Comuns i quarts Parròquia d’Encamp Edicte del 12-12-2008 pel qual es notifica als obligats tributaris el període voluntari de pagament de diversos impostos. República Hel·lènica. fase III tram I. 349 Ordre ministerial del 14-1-2008 pel qual es nomena com a membre del Consell Universitari en representació dels sectors empresarials i professionals al Sr. del Codi de relacions laborals. 4 . Turisme. de modificació de la Llei 2/2008. 350 Avís del 7-1-2009 pel qual s’ordena la publicació de les societats que es troben en liquidació. Any 21 / núm. 350 Edicte del 7-1-2009 pel qual es notifica que s’ha incoat un expedient a la Sra. Any 21 / núm. 4 / pàg.1. Any 21 / núm. 4 / pàg. 4 / pàg. Vicenç Mateu Zamora del càrrec d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari del Principat d’Andorra a la República Francesa. del 8 d’abril. Any 21 / núm. Any 21 / núm. 4 / pàg. fase II. Joventut i Voluntariat. 4 / pàg. del Ministeri d’Educació. 4 / pàg. 4 / pàg. 353 Ordinació del 8-1-2009 d’inspecció i control de la tinença d’animals de companyia. del 18 de desembre. 351 Edicte del 12-1-2009 pel qual es fa públic que s’ha instat la cancel·lació del negoci denominat Auto-accessoris l’ós blanc 3. Any 21 / núm. Any 21 / núm. Any 21 / núm. 4 / pàg. 332 Decret del 14-1-2009 pel qual es reconeix la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets polítics a diverses persones. 4 / pàg. representant permanent del Principat d’Andorra a l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació. 4 / pàg. 350 Edicte del 31-12-2008 pel qual es fa pública la modificació de contracte de la modificació de l’obra corresponents als treballs de rehabilitació i condicionament del camí ral de la Massana.any 21 . 349 Decret del 14-1-2009 pel qual es cessa el Sr. 4 / pàg. 351 Edicte del 14-1-2009 per contractar un/a administratiu/iva adscrit/a al Departament d’Esports de la Secretaria d’Estat d’Esports. 349 Edicte del 31-12-2008 pel qual es fa pública la modificació de contracte de la modificació de l’obra dels treballs de rehabilitació i condicionament del camí ral de la Massana. 4 / pàg. Any 21 / núm. 387 . Any 21 / núm. 332 Decret del 14-1-2009 pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament de regulació de la relació laboral de caràcter especial de les persones en situació de presó provisional o que compleixen pena al Centre Penitenciari. Cultura i Universitats. 4 / pàg. 281 Llei 35/2008. Any 21 / núm. de la seguretat i la salut en el treball. Joventut i Esports. 4 / pàg. Any 21 / núm. del 18 de desembre. Sentències del Tribunal Constitucional Llei 34/2008. de Desenvolupament Econòmic. 296 Llei 36/2008.Núm. d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra. 4 / pàg. del 18 de desembre. República de Croàcia i República de Malta. 4 / pàg. i també dels càrrecs d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari. Any 21 / núm. 332 Decret del 14-1-2009 pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris de 29 d’octubre del 2008. i de l’Oficina del Portaveu. 352 Govern Decret del 7-1-2009 d’estructuració del Ministeri del Portaveu del Govern. Jana Santamaria Vidal. Any 21 / núm. 351 Avís del 14-1-2008 el qual es fa públic el nomenament definitiu d’un agent de policia que ha conclòs el període de prova. Any 21 / núm. Lleis. de 29 d’octubre del 2008. 4 / pàg.21. Rascagneres Llagostera. República de Xipre. Any 21 / núm.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 279 Sumari Tractats internacionals. 4 / pàg. Formació Professional. 4 / pàg. delegat permanent del Principat d’Andorra a la UNESCO i d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari. Joan M. 4 / pàg. Any 21 / núm. Any 21 / núm. 4 / pàg. Any 21 / núm. 336 Decret del 14-1-2009 de modificació del Decret pel qual es comunica la Nomenclatura General de Productes aplicable a partir de l’1 de gener del 2009. Any 21 / núm. 328 Ordre ministerial del 17-12-2008 per la qual es nomenen els representants dels estudiants i del personal docent de la Universitat d’Andorra en el Consell Universitari. Any 21 / núm. República d’Itàlia. 351 Correcció d’errata del 14-1-2009 per la qual s’esmena l’error constatat en l’edicte relatiu als treballs de redacció i direcció del projecte de rehabilitació i condicionament del camí ral de la Massana.

2009 Decret del 14-1-2009 de modificació del Reglament de medi ambient i via. 389 Ordinació del 14-1-2009 pel qual s’ha acordat ampliar i confirmar l’Ordinació de la funció pública del Comú d’Encamp. Any 21 / núm. 389 Edicte del 14-1-2009 pel qual es fa pública l’adjudicació dels treballs de col·locació de piquets al casc antic d’Encamp. 4 / pàg. 390 . Any 21 / núm. Any 21 / núm. 389 Edicte del 14-1-2009 pel qual es publiquen els preus de regularització de les superfícies de les parcel·les dels contractes de cens emfitèutic. 390 Parròquia de la Massana Avís del 15-1-2009 pel qual es fa públic el nomenament definitiu d’un funcionari. Any 21 / núm.280 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 390 Parròquia d’Ordino Avís del 19-12-2008 pel qual es publica el calendari de sessions ordinàries de Consell de Comú per a l’any 2009. 4 / pàg. 4 / pàg. 389 Edicte del 15-1-2009 per contractar monitors pels tallers de les vacances escolars de l’any 2009.21. 390 Edicte del 23-12-2008 pel qual es fan públiques diverses adjudicacions. Any 21 / núm. 4 / pàg.any 21 . 4 / pàg. Any 21 / núm. Any 21 / núm. 4 . 389 Edicte del 14-1-2009 pel qual es declara desert el concurs relatiu a la compra de marquesines per les parades d’autobús del Comú d’Encamp. 4 / pàg. 4 / pàg.1. plec de bases 159/08. 4 / pàg. Any 21 / núm. Any 21 / núm. 4 / pàg.

Objecte Article 2. importadors i distribuïdors Article 35. en matèria de prevenció de riscos. han d’establir i aplicar les mesures de prevenció de riscos que siguin necessàries en l’activitat que duguin a terme. Criteris de graduació de les sancions Article 45. és més aconsellable una actuació reglamentària. Planificació de l’activitat preventiva i avaluació dels riscos Article 9.21. Principis de l’activitat preventiva Article 8. la dels seus companys i subalterns. Expedient sancionador Disposició addicional primera Disposició addicional segona Disposició transitòria Disposició derogatòria Disposició final Annex 1. Altres obligacions dels empresaris Article 22. Servei d’Inspecció de Treball Article 47. Drets i obligacions. Competències i facultats dels delegats de prevenció Article 25. Responsabilitat i règim administratiu sancionador Capítol primer. Infraccions molt greus Article 40. Reincidència Article 41. importadors i distribuïdors Títol II. Protecció de la maternitat Article 32. La regulació establerta es configura com un marc mínim que ha de ser desenvolupat posteriorment mitjançant l’actuació reglamentària del Govern. Garanties dels delegats de prevenció dels treballadors Article 28. Sancions Article 42. processos o substàncies que es manipulen Annex 2. Acreditació de les empreses de servei de prevenció aliè Article 17. la direcció o les persones encarregades. Obligacions dels fabricants. als estàndards dels països veïns.any 21 . Lleis. Sancions Article 43. Funcions dels serveis de prevenció i protecció Article 14.Núm. Equips de treball i mitjans de protecció Article 13. Modalitats organitzatives dels serveis de prevenció Article 15. Actuacions del Govern en matèria de prevenció Capítol segon. del 18 de desembre. insalubres o nocives pels elements. Servei de prevenció aliè Article 16. per raons de risc. i principis generals de la prevenció i la protecció Article 5. Dret d’informació. La Llei implica treballadors i empresaris en la seva pròpia protecció. Obligacions dels treballadors Article 34. Delegats de prevenció dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball Article 23. i estableix criteris que estructuren tota la normativa reglamentària que en el futur haurà de promulgar el Govern i que haurà d’incidir.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 281 Tractats internacionals. 4 . Competències i facultats del comitè de seguretat i salut Article 26. Control del servei de prevenció propi Article 19. Protecció dels menors Capítol quart. Organització de primers Exposició de motius El dret al treball i a la protecció de la salut recollits en els articles 29 i 30 de la Constitució tenen la consideració jurídica de drets i principis econòmics i socials que l’Estat ha de protegir i fomentar. Protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats riscos Article 30. La implicació dels treballadors en la seva pròpia seguretat es fa evident en la figura dels delegats que. Obligacions de l’empresari titular d’un centre de treball en el qual concorren treballadors d’altres empreses i obligacions de l’empresari principal Article 12. Responsabilitats Article 37. Definicions Article 4. Obligacions dels fabricants. evacuació i actuacions en supòsits de risc greu i imminent Article 21. i més endavant en els que tenen un índex més baix de sinistralitat. Infraccions i responsabilitat Article 36. Obligacions generals dels empresaris Article 7. Disposicions generals Article 1. Es tracta. Sanció accessòria per la reincidència en faltes molt greus Article 44. Vigilància de la salut Article 20. Cooperació i coordinació d’activitats Article 10. Prescripció Capítol segon. Disposicions generals Article 31. en els sectors de l’activitat on. Sentències del Tribunal Constitucional auxilis. Aquestes polítiques s’inscriuen en la voluntat de millorar les condicions de treball de forma harmonitzada amb la resta de països europeus. Classificació de les funcions i nivells de qualificació per desenvolupar activitats preventives Llei 34/2008. La Llei recull els principis generals de protecció que hi ha en la majoria de països europeus. de la seguretat i la salut en el treball Índex Exposició de motius Títol I. en primer lloc. Àmbit d’aplicació Article 3. Prevenció i protecció en relacions de durada determinada o de temporada i en empreses de treball temporal Capítol tercer. Infraccions lleus Article 38. del 18 de desembre. Disposicions generals Capítol primer. que equiparen l’Estat andorrà. juntament amb l’empresari. Obligacions dels treballadors Article 33. Obligacions de les empreses concurrents en un centre de treball Article 11. Manteniment de les condicions d’acreditació Article 18. Infraccions greus Article 39. Comitè de seguretat i salut Article 24. Faltes i sancions dels treballadors Capítol cinquè. consulta i participació dels treballadors Article 27. Activitats perilloses. lluita contra incendis. de la seguretat i la salut en el treball Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 34/2008. d’un mandat constitucional que implica la necessitat de desenvolupar polítiques actives orientades a aconseguir la màxima protecció de la salut i la integritat física dels treballadors. Disposicions generals sobre la prevenció i la protecció davant dels riscos laborals Article 6. Formació dels treballadors Article 29. però també . doncs.1. Prescripció Article 46.

que han de respectar els mandats mínims que estableix aquesta Llei. que és administ r at iva però c om pa ti ble amb la responsabilitat penal i amb la civil pels danys i perjudicis derivats de l’incompliment i es configura com a solidària entre l’empresa principal i els subcontractistes. El títol II es dedica a la responsabilitat i el règim administratiu sancionador. són indispensables la informació i la formació dels treballadors sobre l’abast real dels riscos i les mesures que han d’adoptar per prevenir-los i evitar-los. encara que sotmès a un control extern a càrrec d’empreses homologades. de la maternitat o dels menors. sense perjudici de l’obligació de vetllar per la seguretat col·lectiva i individual i per la salut dels treballadors. Els drets de consulta i participació es regulen de forma detallada en aquest capítol. sinó que inclou la planificació de l’activitat preventiva des de l’inici del projecte empresarial. aquest títol conté els principis de l’activitat preventiva.282 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. i la classificació dels nivells per al desplegament d’activitats preventives (annex 2). La disposició addicional primera encomana al Govern el desenvolupament reglamentari de la Llei amb consulta prèvia a les organitzacions dels treballadors i a les organitzacions dels empresaris. es poden designar entre els treballadors un o diversos encarregats. importadors i distribuïdors en la mesura que la seva activitat pugui influir en la seguretat i la salut en el treball i sense perjudici del compliment de la normativa sanitària i sobre seguretat i qualitat industrial. El títol I es refereix a les disposicions generals. En les empreses de menys de 10 treballadors. La disposició transitòria estableix un termini per tal que les empreses adaptin la seva organització als requeriments de la Llei. Igualment. Quan l’empresa té una dimensió més gran. el mateix empresari pot desenvolupar les funcions de forma personal si compleix uns requisits determinats. amb iniciativa per proposar mètodes i procediments que incideixin en la millora de les condicions o en la correcció de deficiències. i conté definicions sobre una sèrie de conceptes necessaris per a la interpretació de la Llei. així com els principis que han de regir l’actuació del Govern en matèria de prevenció.2009 mitjançant els convenis col·lectius i els acords entre empresaris i treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball i els reglaments interns de les empreses. La Llei recull les condicions que han de complir les empreses especialitzades per actuar com a serveis de prevenció. conseqüència lògica de la implicació de tots i cadascun dels agents socials. Finalment. Finalment. De forma paral·lela. És important tenir en compte que l’atribució de responsabilitats als mateixos treballadors en aquesta matèria i el recurs a la contractació de persones o entitats especialitzades alienes a l’empresa tenen l’objectiu de completar l’acció de l’empresa. i té assignades una sèrie de competències en matèria de participació en temes tan importants com l’elaboració i la discussió de plans de prevenció o la introducció de noves tecnologies. La formació és un altre dels pilars de la Llei. D’altra banda. es defineixen les funcions i les competències del Servei d’Inspecció de Treball en relació amb la vigilància de la prevenció de riscos laborals i les característiques de l’expedient sancionador. . així com les garanties dels delegats de prevenció dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. En el capítol segon es recullen els drets.21. a un servei de prevenció aliè. En el capítol segon s’estableixen les sancions. Es regeix pels principis de voluntarietat i confidencialitat. Convé destacar que la prevenció i la protecció en matèria de seguretat i salut en el treball es configura com un dret de la persona treballadora al qual segueix el deure correlatiu de l’empresa de garantir-la en tots els aspectes relacionats amb el treball. La coexistència cada cop més freqüent de treballadors de dues o més empreses en un mateix centre de treball requereix una coordinació de l’activitat preventiva. i s’ha d’efectuar en funció dels riscos inherents al treball. d’acord amb les característiques de cada centre de treball i dels treballadors implicats. per tal com la seva actuació pot influir en la seva pròpia seguretat i salut i en la dels seus companys. la Llei incorpora uns annexos en què es relacionen les activitats considerades perilloses. Les infraccions es recullen en el capítol primer així com la reincidència i la prescripció. insalubres i nocives (annex 1). Es parteix del sistema de representació de la plantilla recollit en el Codi de relacions laborals. en especial quan es tracta de subcontractes d’obres o serveis. hi ha la possibilitat de disposar d’un servei propi de prevenció. El capítol quart se centra en les obligacions dels treballadors. La filosofia de la norma és el reconeixement que l’actuació de l’empresa no s’exhaureix en el compliment formal d’una sèrie d’obligacions. i/o recórrer. de forma que es considera obligatòria per a la persona treballadora i s’ha d’impartir en el moment de la contractació o davant qualsevol canvi que afecti les funcions o els equips de treball o les tecnologies necessàries per exercir-les. La vigilància de la salut és un altre dels aspectes primordials. es recull un catàleg de drets d’informació. les obligacions i els principis generals de la prevenció i la protecció. consulta i participació dels treballadors. Té una importància capital instaurar serveis de prevenció i protecció. amb una avaluació inicial dels riscos propis del treball i una actualització periòdica d’aquesta avaluació quan el canvi de circumstàncies ho aconselli. si és necessari. El Comitè de Seguretat i Salut és l’òrgan en què es troben els representants de l’empresa i els de la plantilla.1.any 21 . delimitant en el seu capítol primer l’objecte i l’àmbit d’aplicació. En aquest cas l’empresa principal té l’obligació cabdal de vigilar que els subcon- tractistes compleixin amb la normativa de prevenció. amb una periodicitat de 5 anys. segons el nombre de treballadors. que queda prou recollida en aquest capítol. El capítol primer es refereix a la responsabilitat de les empreses. 4 . adaptats a l’empresa. El capítol cinquè es refereix a les obligacions de fabricants. En el capítol tercer es troben diverses normes sobre protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos o discapacitats físics o psíquics.

2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 283 Títol I. la persona física que s’obliga a prestar un servei o a realitzar una obra per compte de l’empresari. l’eliminació o la disminució de factors de risc. el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per desenvolupar l’activitat de prevenció de riscos laborals de l’empresa amb la finalitat de garantir la protecció adequada de la seguretat i la salut dels treballadors. la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat del treball. tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut en ocasió o per conseqüència de la feina que es realitza. 2. No es considera accident de treball el que es produeix com a conse qü ènc ia d e l a im pru d ènc ia temerària o el dol del treballador. lloc físic. k) Accident laboral.21. 3. i) Risc laboral greu i imminent. així com les línies generals per aplicar els principis esmentats i les mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut en el treball. i puguin ser millorades i completades mitjançant convenis col·lectius o acords entre empresaris i treballadors. s’ha de vetllar perquè la seguretat i la salut dels treballadors quedin assegurades en la mesura que sigui possible en les normatives específiques. reglamentàries i convencionals existents o futures que siguin més favorables per a la protecció de la seguretat i de la salut dels treballadors. la informació. amb la finalitat d’evitar o. operacions. els treb alla do rs en pr àct iq u es i els aprenents. la persona o l’empresa designada per l’empresari per a la prevenció i la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors i per intervenir en cas de sinistre amb danys en les persones adoptant i ordenant les mesures d’urgència que siguin adequades i que integra el Servei de prevenció de l’empresa. patologies o lesions sofertes a causa del treball o amb motiu del treball. la participació. de disminuir els riscos laborals. També. equipaments o productes potencialment perillosos. edificat o no. dins el seu àmbit d’organització o sota la seva direcció. f) Serveis de prevenció i de protecció. Aquesta Llei s’aplica a tots els sectors d’activitats. En aquests casos. h) Risc laboral. . Aquesta Llei no afecta les disposicions legals. qualsevol persona elegida pels treballadors. el conjunt de disposicions. la formació dels treballadors i dels seus delegats.Núm. la persona física o jurídica que sigui titular de la relació laboral amb el treballador i tingui la responsabilitat de l’empresa. En el supòsit d’exposició a agents susceptibles de causar danys greus a la salut dels t reb allad o rs .any 21 . c) Centre de treball. sense perjudici que les disposicions de caràcter laboral contingudes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin en el futur tinguin en tot cas el caràcter de mínim irrenunciable. els que en absència de mesures preventives específiques originin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors que els desenvolupen o en fan ús. perquè el treball de les persones empleades es desenvolupi amb les condicions degudes de seguretat i higiene. l) Procés. Article 2 Àmbit d’aplicació 1. Aquesta Llei no és aplicable quan s’hi oposin les particularitats inherents a determinades activitats específiques en l’àmbit de les funcions públiques de Servei de Policia. Article 3 Definicions Als efectes d’aquesta Llei s’entén per: a) Persona treballadora/treballador. a canvi d’una remuneració. té consideració d’accident de treball el que pateixi el treballador durant el trajecte d’anada o tornada de la feina. Cos Especial de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament.1. on els treballadors desenvolupen la seva activitat laboral i on han de romandre o accedir per raó de la feina. determinades actuacions del Servei de Duana o del Centre Penitenciari i activitats específiques en els serveis de protecció civil. d) Delegat de prevenció dels treballadors. Disposicions generals Article 1 Objecte L’objecte d’aquesta Llei és la prevenció dels riscos laborals i la protecció de la seguretat i de la salut. activitats. encara que aquests no es manifestin de manera immediata. j) Danys derivats del treball. les malalties. amb la diligència exigible. activitats i mesures adoptades o previstes en totes les fases d’activitat de l’empresa. sense perjudici de l’obligació del patró domèstic de vetllar. S’inclouen en aquesta definició els funcionaris i les altres persones al servei de l’Administració pública. la consulta. s’ ha d e considerar que hi ha un risc greu i immediat quan sigui probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat una exposició a aquests agents de la qual puguin resultar danys greus per a la salut. b) Persona empresària/empresari. g) Prevenció. per a representar-los en matèria de prevenció de riscos i protecció de la seguretat i de la salut en el treball. el que sigui probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors. d’acord amb els objectius d’aquesta Llei. s’ha de valorar conjuntament tant la probabilitat que es produeixi el dany com la severitat del mateix dany. i l’Administració pública tal com està definida al Codi de l’Administració. Per qualificar-lo en funció de la seva gravetat. si no és possible. Aquesta Llei no és aplicable al treball al servei de la llar familiar. d’accident laboral o malaltia professional. Disposicions generals Capítol primer. de conformitat amb el que preveu aquesta Llei. 4 . e) Encarregat de seguretat i salut.

i en general el cas fortuït o la força major. d’acord amb els principis generals de prevenció següents: a) Evitar els riscos.La natura dels agents físics. actuació en supòsits d’emergència i risc greu i imminent. la vigilància i el control del compliment de la normativa sobre seguretat i salut en el treball. instrument o instal·lació utilitzada en el treball. o bé en cas d’imprudència exclusivament imputable a la persona treballadora. El cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no pot anar mai a càrrec de la persona treballadora. 2. que no queda exempt de les seves responsabilitats en matèria de salut i protecció dels treballadors. Els empresaris han de complir les obligacions que estableix la normativa sobre prevenció i protecció de riscos. . sempre que el mateix hagi rebut informació i formació específica en matèria de riscs laborals.any 21 . anormals o imprevisibles o de fets excepcionals.Els procediments per utilitzar els agents esmentats que influeixin en la creació d’un risc. les concentracions i els nivells de presència corresponents. Article 4 Actuacions del Govern en matèria de prevenció El Govern. vigilància de la salut. si escau. ha de fomentar la prevenció. amb la participació de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. l’equipament destinat a ser portat o utilitzat per la persona treballadora perquè el protegeixi d’un o més riscos laborals. que influeixin en la magnitud dels riscos a què es trobi exposat el treballador. la formació. així com els seus complements i accessoris destinats a la mateixa finalitat. aparell. Article 6 Obligacions generals dels empresaris Els empresaris. c) Sancionar l’incompliment de la normativa de seguretat i salut per part de les persones físiques o jurídiques responsables dins l’àmbit del dret administratiu sancionador. b) Vetllar pel compliment de la normativa de seguretat i salut mitjançant l’exercici de les seves facultats de vigilància i control. e) La supervisió de la formació que. característiques del treball que puguin tenir una influència significativa en la creació de riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors. les conseqüències dels quals no hagin pogut ser evitades malgrat tota la diligència emprada. ha de rebre el personal sanitari que actua als serveis de prevenció autoritzats. Les obligacions dels treballadors previstes a la Llei.2009 m) Condicions de treball. amb totes les especialitats que es recullen en els articles següents sobre avaluació de riscos. Amb aquesta finalitat han de prevenir els riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva i l’adopció de totes les mesures necessàries per protegir la seguretat i la salut dels treballadors. Correspon a l’empresa aplicar les mesures necessàries per a la prevenció i la protecció previstes a l’article anterior. mitjançant: a) La promoció de la prevenció mitjançant la informació. incloses les relatives a la seva organització. En correspondència l’empresa té el deure de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball. Drets i obligacions. p) Mesures de protecció col·lectiva. la recerca en matèria preventiva i el seguiment de les actua- cions preventives que es duguin a terme a les empreses. la divulgació. equipaments.21. sense perjudici de les accions que pugui exercir. investigacions i estadístiques relacio na des am b la s a lut d els treballadors. complementen les accions de l’empresari. que hagi tingut al seu abast les mesures de seguretat i els equips de protecció adients per la seva feina i que l’empresari hagi emprat mesures de vigilància raonables en relació amb la correcta aplicació i utilització d’aquests. 3. L’empresa no té responsabilitat quan el fet danyós es derivi de circumstàncies que li siguin alienes. f) L’elaboració i la divulgació d’estudis.Les característiques generals dels locals. contra qualsevol altra persona. 4 .284 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. . . vetllar perquè les mesures establertes s’adaptin a qualsevol canvi de les circumstàncies i cercar la millora de la prevenció i la seguretat en les situacions existents. i principis generals de la prevenció i la protecció Article 5 Disposicions generals sobre la prevenció i la protecció davant dels riscos laborals 1. productes i altres estris del centre de treball. n) Equipament de treball. . ordenació i durada. informació. en els termes que estableix el capítol segon. Capítol segon. en matèria de prevenció i promoció de la salut laboral. o) Equip de protecció individual. l’atribució de funcions en matèria de protecció i prevenció a treballadors de la mateixa empresa o el recurs a la contractació de persones o entitats especialitzades alienes a l’empresa per desenvolupar les activitats preventives. en compliment del seu deure de protecció. Article 7 Principis de l’activitat preventiva 1. mesures destinades a combatre els riscos d’accident i els perjudicis per a la salut que no s’hagin pogut eliminar prèviament mitjançant mesures tècniques i organitzatives. 4. Es consideren incloses en la definició.Totes les altres característiques del treball. instal·lacions. químics i biològics presents en l’ambient de treball i les intensitats. . han de garantir la seguretat i la salut dels treballadors. d) L’establiment de mitjans adequats per a l’avaluació i el control de les actuacions de caràcter sanitari que es realitzin a les empreses pels serveis de prevenció. consulta i participació i formació dels treballadors. qualsevol màquina. Els treballadors tenen dret a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. en tots els aspectes relacionats amb la feina.1.

amb mires. Aquestes mesures s’han d’integrar en el conjunt d’activitats de l’empresa i en tots els nivells jeràrquics. Quan canviïn les condicions de treball cal actualitzar l’avaluació i. té la consideració d’empresari principal als efectes d’aquesta Llei. d) Regular els horaris de treball i els períodes de descans en funció dels riscos majors o menors que pugui generar l’activitat. c) Adoptar les mesures adequades perquè solament els treballadors que hagin rebut informació adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. de les activitats desenvolupades en el centre de treball per totes les empreses i l’adequació de les mesures de prevenció i protecció davant dels riscos existents. e) Adaptar el treball a la persona. amb mitjans propis o aliens subcontractats. l’actuació preventiva de l’empresari s’ha de planificar a partir d’una avaluació inicial i general dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors. l’organització del treball. tenint en compte el tipus d’activitat de l’empresa. b) Empresari principal. .2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 285 b) Avaluar els riscos que no es poden evitar. en el supòsit que s’hagi produït un dany per a la salut. 2.any 21 . La informació ha de tenir les característiques següents: a) Ha de ser suficient i ha de donar-se a l’inici de les activitats. quan es produeixi un canvi en les activitats concurrents que sigui rellevant a efectes preventius i quan s’hagi produït una situació d’emergència o un accident. e) En relació amb l’efectivitat de les mesures preventives. 3. el con- trol de les interaccions de totes les activitats desenvolupades. cercant un conjunt coherent que integri la tècnica. tant pel que fa a la concepció dels llocs de treball com a l’elecció dels equipaments i els mètodes de treball i de producció. 2. el compromís d’executar la totalitat o part de l’obra o el servei amb subjecció al contracte. la persona física o jurídica que assumeix contractualment davant l’empresari titular. mitjançant l’aplicació correcta dels mètodes de treball. pel que fa a les conseqüències per a la seguretat i la salut dels treballadors. la informació als seus treballadors respectius. quan en un mateix centre de treball hi estiguin presents treballadors de dues o més empreses. la informació mútua dels riscos. en particular. g) Substituir allò que és perillós per allò que té poc o cap perill. i assumeix els riscos. els empresaris han de cooperar en l’aplicació de les disposicions relatives a la seguretat i la salut. Sense perjudici de les altres disposicions d’aquesta Llei.1. 5. c) Planificar la prevenció. l’empresa ha de prendre les mesures de prevenció i protecció necessàries amb la finalitat de garantir un nivell més alt de protecció de la seguretat i de la salut dels treballadors. l’empresa ha de dur a terme una investigació per detectar-ne la causa amb la finalitat d’eradicar-la o minimitzar-la i prendre les mesures de protecció adequades. preveure les distraccions o les imprudències no te- meràries que podria cometre la persona treballadora.21. 2. si és necessari. les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball. Els riscos s’han d’avaluar amb la periodicitat necessària per garantir la seguretat i la salut dels treballadors. la persona física o jurídica que disposa de l’organització i la gestió pròpia de l’empresa. f) Tenir en compte l’evolució de la tècnica. prendre en consideració les seves capacitats professionals en matèria de seguretat i de salut. També correspon a l’empresa: a) Quan confiï tasques a un treballador. 4 . relacionades amb l’elecció dels equipaments. En el supòsit que s’hagi produït un dany per a la salut. i) Donar les instruccions degudes als treballadors. Sense perjudici de la resta de disposicions d’aquesta Llei. 4. les obligacions i les responsabilitats propis de l’activitat empresarial. Article 9 Cooperació i coordinació d’activitats 1. h) Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual. o determinades parts concretes de l’obra o el servei esmentats. a atenuar el treball monòton i el treball repetitiu i a reduir-ne els efectes en la salut. les condicions de treball.Núm. s’entén per: a) Empresari titular del centre de treball. Amb aquesta finalitat. s’han de revisar. Als efectes del compliment de les obligacions de cooperació i coordinació d’activitats. Si els resultats de l’avaluació ho requereixen. han de coordinar les activitats empresarials per a l’aplicació coherent dels principis generals de prevenció i protecció a tots els treballadors de les empreses concurrents en el centre de treball. en qualsevol cas. b) Procurar que la planificació i la introducció de noves tecnologies siguin objecte de consultes amb els treballadors i/o els seus delegats. Obligació de cooperació. 2. Quan l’empresari titular porti a terme directament amb mitjans propis la totalitat de l’obra o el servei. les característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que hagin d’ocupar-los. les condicions de treball i l’impacte dels factors ambientals en el treball. i/o als seus delegats. Article 10 Obligacions de les empreses concurrents en un centre de treball 1. Article 8 Planificació de l’activitat preventiva i avaluació dels riscos 1. d) Combatre els riscos en el seu origen. El compliment del deure de cooperació en l’aplicació de la normativa sobre prevenció obliga cadascuna de les empreses concurrents a informar-se recíprocament sobre els riscos específics de les activitats que desenvolupin en el centre de treball i que puguin afectar els treballadors de les altres empreses. especialment els que es puguin veure agreujats o modificats per circumstàncies derivades de la concurrència d’activitats.

especificant els equips de protecció individual que constin a disposició dels treballadors. Els empresaris concurrents en el centre de treball. en el seu defecte. b) Intercanviar informació i comunicacions i fer reunions periòdiques. 7. es consideren mitjans de coordinació els següents: a) Designar una o més persones com a encarregades de la coordinació de les activitats preventives. b) Donar informació i instruccions suficients i adequades als riscos existents al lloc de treball que poden afectar els treballadors de les empreses concurrents. el nombre de treballadors de les empreses concurrents i la durada de la concurrència de les activitats desenvolupades per les dites empreses. La cooperació eficaç en la prevenció dels riscos laborals obliga els empresaris concurrents en un mateix centre de treball a establir mitjans de coordinació per a la prevenció de riscos laborals que tinguin en compte el grau de perill de les activitats que es desenvolupin en el centre de treball.286 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. .2009 b) Ha de donar-se per escrit quan alguna de les empreses concurrents generi riscos qualificats de greus o molt greus.Que acreditin per escrit que han avaluat els riscos i han planificat la seva activitat preventiva pel que fa a les obres i els serveis contractats. exigir a les empreses contractades o subcontractades d’obres o serveis: . 4 . qualificació i experiència en relació als treballs a coordinar.1. 2. 6. La iniciativa per establir els mitjans de coordinació correspon a l’empresari titular del centre de treball si els seus treballadors hi fan activitats i. c) Donar instruccions. Sense perjudici dels que puguin establir les empreses concurrents en un centre de treball. b) Que sigui difícil controlar les interaccions de totes les activitats desenvolupades que poden generar riscos greus o molt greus.Que acreditin per escrit que han complert les obligacions d’informació i formació en relació amb els treballadors que han de treballar en el centre. 4. Correspon a l’empresari principal: a) A més de complir amb les obligacions descrites en els apartats 1. per la concurrència amb altres activitats desenvolupades en el mateix centre de treball. i també sobre les mesures preventives en relació amb els riscos i les mesures d’emergència establertes. 3. Correspon a l’empresari titular d’un centre de treball en el qual concorren treballadors d’altres empreses: a) A més de complir amb les obligacions descrites en els apartats 1. Designació d’una o més persones encarregades de la coordinació d’activitats preventives. a l’empresari principal. proporcionar-les abans de l’inici de les activitats o quan es produeixi un canvi i donar-les per escrit quan els riscos existents siguin greus o molt greus. Es considera un mitjà preferent de coordinació.any 21 . c) L’han de tenir en compte tots els empresaris concurrents en el centre de treball a l’hora de planificar la seva activitat preventiva amb la finalitat d’aplicar de manera coherent i responsable la prevenció dels riscos propis de la seva activitat que poden sorgir o agreujar-se. El que es disposa en aquest article s’entén sense perjudici de les facultats de vigilància i control que corresponen a l’Administració en virtut del que disposa l’article 4 i el títol II. Obligació de coordinació. Article 12 Equips de treball i mitjans de protecció En compliment del deure de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors.21. correspon als empresaris: . b) Amb aquesta finalitat. 5. c) Que la coordinació d’activitats sigui especialment difícil a conseqüència del nombre d’empreses i treballadors concurrents. precisament. Determinació dels mitjans de coordinació. 2 i 3 de l’article 10 quan els seus treballadors desenvolupen activitats en el mateix centre. 8. la designació d’una o més persones com a encarregades de coordinar les activitats preventives quan concorrin dos o més de les circumstàncies següents: a) Que una de les empreses concurrents faci activitats considerades perilloses o amb riscos especials que poden afectar la seguretat i la salut dels treballadors de les empreses concurrents. d) Cada empresari ha d’informar els seus treballadors respectius dels riscos derivats de la concurrència d’activitats empresarials en el mateix centre de treball. les empreses concurrents. vetllar perquè les empreses contractades o subcontractades d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat i que es desenvolupin en el mateix centre de treball compleixin la normativa de prevenció i protecció de riscos laborals. abans de l’inici de les activitats. L’empresa contractista que subcontracti una altra empresa per dur a terme una part de l’obra o del servei ha d’exigir les acreditacions descrites en aquest apartat i les ha de lliurar a l’empresa principal. Aquestes persones han de tenir una formació específica en matèria de prevenció o uns coneixements. Els mitjans de coordinació han d’actualitzar-se sempre que no resultin adequats per assolir l’objectiu. han d’establir els mitjans de coordinació que estimin necessaris per assolir l’objectiu que els principis generals de prevenció i protecció s’apli- quin de manera coherent per a tots els treballadors de les empreses concurrents en el centre de treball. Article 11 Obligacions de l’empresari titular d’un centre de treball en el qual concorren treballadors d’altres empreses i obligacions de l’empresari principal 1. 3. 2 i 3 de l’article 10 i en l’apartat 1 d’aquest article. informar els altres empresaris i donar-los instruccions sobre els riscos propis del centre de treball que puguin afectar les activitats que duen a terme. del tipus d’activitats desenvolupades i de les característiques del centre de treball.

. d) La informació i la formació dels treballadors per evitar els riscos de l’activitat que desenvolupen. . mètodes o procediments de protecció del treball. manteniment i conservació de l’equip de treball siguin efectuats per treballadors específicament capacitats. . Els empresaris han de garantir sempre la coordinació de tots els participants en els serveis de prevenció i han d’informar les persones o empreses de prevenció dels factors que saben o sospiten que repercuteixen en la seguretat i la salut dels treballadors. vetllar perquè l’ús de l’equip de treball quedi reservat als treballadors que se n’encarreguin.de 10 a 50 treballadors. els empresaris han d’adoptar un o diversos dels models d’organització següents: a) Assumpció personal pel mateix empresari. Els treballadors designats com a encarregats de seguretat i salut han de tenir la capacitat que correspon per dur a terme les funcions preventives d’acord amb el que s’estableix en l’annex 2. els reconeixements. tenint en compte el tipus.any 21 . l’extensió i la freqüència dels serveis preventius que han de desenvolupar i la ubicació dels centres de treball en els quals han de dur a terme l’activitat. 2. les anàlisis i les avaluacions habituals en la pràctica de les especialitats esmentades. amb un mínim d’un expert per encarregar-se de cadascuna de les especialitats preventives de medicina del treball. les instal·lacions. d’una manera adequada. En compliment del deure de prevenció i protecció.Habitualment exerceix la seva activitat en el centre de treball. En les empreses de menys de 10 treballadors. 3 encarregats. seguretat en el treball. l’activitat preventiva que hagin concertat. b) Designació de treballadors. També han de disposar del personal necessari amb la capacitat requerida per exercir les funcions dels nivells bàsic i mitjà descrites en l’annex 2.de 51 a 100 treballadors. 1 encarregat. Article 13 Funcions dels serveis de prevenció i protecció El servei de prevenció i protecció ha de disposar dels mitjans necessaris i els seus recursos tècnics han de ser suficients i adequats per complir les funcions i les activitats preventives següents: a) El disseny. c) Servei de prevenció aliè.Núm. segons les característiques de les empreses. com a mínim. En qualsevol cas.Les activitats que es desenvolupen en el centre de treball no estan incloses en l’annex 1. Les persones o les empreses que participen en els serveis de prevenció han de tenir accés a la informació esmentada en l’article 26. e) La prestació dels primers auxilis i la implantació de plans d’emergència. . Si l’empresari considerés que les modalitats organitzatives descrites en els punts a) i b) d’aquest article no són adients per tal d’assegurar i garantir les activitats de prevenció i protecció a la seva empresa podrà recórrer a empreses de prevenció especialitzades i acreditades per tal que les duguin a terme. d) Proporcionar als treballadors els equips de protecció individuals adequats als treballs que han de dur a terme i vetllar pel seu ús efectiu quan siguin necessaris per la natura dels treballs que cal fer o quan els riscos no es puguin reduir o minimitzar per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures. l’aplicació i la coordinació dels plans i dels programes d’actuació preventiva. higiene industrial.Professionals contractats amb la qualificació necessària per exercir les funcions de nivell superior que es defineixen en l’annex 2. b) Si l’ús d’un equip de treball pot ocasionar un risc específic per a la seguretat i la salut dels treballadors. Els empresaris poden designar un o diversos treballadors com a encarregats de seguretat i salut en funció del nombre de treballadors de l’empresa i segons l’escala mínima següent: .més de 100 treballadors.Té les capacitats necessàries per dur a terme les funcions preventives d’acord amb el que s’estableix en l’annex 2.21. . Els mitjans que l’empresari posi a disposició dels encarregats de seguretat i salut i el temps de què disposin per desenvolupar la seva activitat han de ser els necessaris per acomplir adequadament les funcions. 4 . b) L’avaluació dels factors de risc que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors durant la seva activitat laboral. 3. Article 14 Modalitats organitzatives dels serveis de prevenció 1. com també per fer activitats formatives i divulgatives.1. c) La determinació de les prioritats en l’adopció de les mesures preventives adequades i la vigilància de l’eficàcia. transformació. l’empresari pot assumir personalment la prevenció i no designar cap encarregat si concorren les tres circumstàncies següents: . el personal o els professionals contractats i els equips necessaris per dur a terme.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 287 a) Prendre les mesures necessàries amb la finalitat que els equips de treball siguin els adequats a la feina que s’ha de desenvolupar de manera que es garanteixi la seguretat i la salut dels treballadors que els utilitzin. els mitjans següents: . els mesuraments. 2 encarregats.1. c) Assegurar-se que els treballs de reparació. i . Article 15 Servei de prevenció aliè Poden actuar com a servei de prevenció aliè les empreses especialitzades que compleixin els requisits següents: a) Disposar de l’organització. les empreses especialitzades han de tenir. i ergonomia i psicosociologia aplicada.Les instal·lacions i la instrumentació necessàries per efectuar les proves.

la qual va a càrrec de persones externes a l’empresa o de serveis de prevenció amb personal capacitat per dur a terme aquesta tasca. financers o de qualsevol altra mena diferents dels de l’activitat preventiva que hagin de dur a terme. que puguin afectar la independència i influir en el resultat de les activitats preventives. han de comunicar-ho al departament encarregat de treball. ha de resoldre provisionalment en el termini de dos mesos a partir de la data d’entrada de la sol·licitud. El departament encarregat de treball. Eficàcia de l’acreditació. el departament encarregat de treball ha de dictar una resolució que ratifiqui o rectifiqui l’autorització provisional en el termini de dos mesos.000 euros. 5. 5. Article 18 Control del servei de prevenció propi Les empreses que tinguin servei de prevenció propi s’han de sotmetre a un control extern per part d’empreses homologades en prevenció cada cinc anys. La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat de la persona treballadora i la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut. Si transcorregut aquest termini no s’ha resolt s’entendrà desestimada la petició. Amb aquesta finalitat l’empresa sol·licitant ha d’acreditar. El departament encarregat de treball tramet una còpia de la sol·licitud i del projecte al ministeri titular de salut per a la comprovació i l’aprovació del compliment dels requisits de caràcter sanitari. i analitzar-ne els resultats. un cop rebuda la decisió del ministeri titular de salut i revisada tota la documentació. Les empreses que vulguin ser acreditades com a empreses que ofereixen el servei de prevenció per a altres empreses han de presentar una sol·licitud raonada i han d’adjuntar un projecte en el qual facin constar: a) Aspectes bàsics de l’activitat preventiva que pretén desenvolupar. L’execució de la vigilància requereix que la persona treballadora doni el consentiment.21. c) No mantenir amb les empreses concertades vincles comercials. 4. si escau. han de comunicar-ho al departament encarregat de treball. el compliment de les condicions exigides i. Article 19 Vigilància de la salut 1. en l’àmbit de les seves competències. El departament encarregat de treball. d) Obtenir l’aprovació del ministeri titular de salut pel que fa als aspectes sanitaris. Els resultats del control de la salut s’han de comunicar a la persona treballadora. Les autoritats laboral i sanitària poden verificar. qualificada de protecció de dades personals. Article 17 Manteniment de les condicions d’acreditació 1. L’empresa ha de ser informada de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats en relació amb l’aptitud dels treballadors per desenvolupar la feina o en relació amb la necessi- . 2. de conformitat amb les garanties que estableix la Llei 15/2003.288 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 6. qualificada de protecció de dades personals. si no es compleixen.1.2009 b) Constituir una garantia que cobreixi la seva responsabilitat eventual. 4 . A la vista dels informes rebuts. en el termini de tres mesos a partir de la notificació de la resolució provisional. Article 16 Acreditació de les empreses de servei de prevenció aliè 1. amb l’objectiu de comprovar com s’ha fet l’avaluació inicial i les periòdiques. si es modifiquen les condicions. 2. del 18 de desembre. 4. Les empreses ja acreditades com a empreses que ofereixen el servei de prevenció per a altres empreses han de mantenir les condicions en les quals es va basar la seva acreditació i. que és l’autoritat competent per tramitar les sol·licituds i atorgar les acreditacions corresponents. L’empresa ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut dels treballadors en funció dels riscos inherents a l’activitat laboral. del 18 de desembre. b) Previsió de la dotació de personal per al desenvolupament de l’activitat amb indicacions de les qualificacions professionals. L’eficàcia de la resolució estimatòria provisional de l’acreditació està subordinada a l’elaboració efectiva del projecte. l’autorització provisional es considera caducada. e) Obtenir l’acreditació del departament encarregat de treball. Si l’empresa sol·licitant no acredita l’execució del projecte en el termini previst. c) Compromís de subscriure una pòlissa d’assegurança per un import mínim de 900.any 21 . Només el personal mèdic o les autoritats sanitàries tenen accés a la informació mèdica de caràcter personal. el qual pot extingir l’acreditació. tramet una còpia de la sol·licitud i del projecte al ministeri titular de salut amb la finalitat de comprovar el compliment dels requisits de caràcter sanitari que preveu el projecte. per als altres treballadors o per a altres persones alienes a l’empresa. 3. sobre l’acceptació o la denegació. previsió del nombre d’empreses i volum de treballadors en què té capacitat per estendre’s l’activitat preventiva. Aprovació provisional. que ha executat el projecte mitjançant la comunicació al departament encarregat de treball de les dades i els documents següents: a) dades d’identificació legals b) contractes del personal amb menció de la qualificació professional c) situació de les instal·lacions d) pòlissa d’assegurança contractada. Les persones encarregades d’aquest control no poden tenir cap vincle amb l’empresa. excepte si el reconeixement mèdic és imprescindible per verificar si l’estat de salut de la persona pot ser un risc per a si mateixa. 2. 3. Les dades relatives a la salut no poden ser utilitzades amb finalitats discriminatòries ni en perjudici de la persona treballadora i estan sotmeses a les garanties que estableix la Llei 15/2003.

tant del risc com de les disposicions adoptades o que s’han d’adoptar en matèria de protecció. L’empresa. d’assistència mèdica d’urgència. tota la informació continguda en la documentació sobre el funcionament i el manteniment correctes de la maquinària. i no poden patir cap perjudici per aquesta raó. b) Determinar les mesures de protecció que cal adoptar i. Els treballadors en cas de perill greu.Núm. d’una banda. En les empreses de menys de 20 treballadors s’informa i es consulta directament als treballadors. En aquest supòsit no es pot exigir a la persona treballadora que reprengui la seva activitat. la lluita contra incendis i l’evacuació dels treballadors. 4 . Qualsevol canvi de categoria o lloc de treball realitzat com a represàlia per haver desobeït les ordres és nul de ple dret. sense perjudici que pugui ser considerat per la persona treballadora com un comiat injustificat. puguin adoptar les mesures necessàries per evitar les conseqüències del perill greu i imminent per a la seguretat dels treballadors i/o la d’altres persones alienes a l’empresa. lluita contra incendis. Igualment ha d’organitzar la comunicació i l’avís immediat a serveis exteriors. En les empreses de menys de 10 treballadors. tenint en compte el volum d’activitat i/o els riscos específics de l’empresa. la creació d’un comitè de seguretat i salut intercentres. en assemblea. imminent i que no pugui evitar-se. en particular en matèria de primers auxilis.any 21 . els tècnics de prevenció que no en formin part o treballadors de l’empresa que estiguin qualificats en alguna qüestió concreta. per acord o per conveni col·lectiu. Si els treballadors estan exposats a un risc greu o imminent o poden estar-hi exposats. b) Adoptar les mesures i donar les instruccions que. els equips de protecció col·lectiva i individual i els estris de treball. evacuació i actuacions en supòsits de risc greu i imminent 1. Els delegats de personal elegits de conformitat amb el que preveu el Codi de relacions laborals. El comitè de seguretat i salut ha d’adoptar les normes de funcionament pròpies i es reuneix com a mínim un cop cada trimestre. adaptades al volum i el caràcter de les activitats de l’empresa. i sempre que ho sol·liciti alguna de les seves representacions. si té les capacitats necessàries. en matèria de primers auxilis. de lluita contra incendis i d’evacuació dels treballadors. 2. que ha d’estar format. 3. Els treballadors esmentats han de tenir com a mínim la formació de nivell bàsic establerta a l’annex 2.1. representen els treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. han de designar el treballador o els treballadors encarregats de posar en pràctica els primers auxilis. S’ha de constituir un comitè de seguretat i salut en empreses o centres de treball de cent o més treballadors. pot assumir personalment les funcions previstes al paràgraf anterior. correspon a l’empresa: a) Informar tan ràpidament com sigui possible tots els treballadors que estiguin exposats a riscos de perill greu i imminent o puguin estar-hi exposats. amb les funcions que es pactin. 3. Les empreses que disposin de diversos centres de treball dotats de comitè de seguretat i salut poden acordar. . 2. c) Fer el necessari perquè els treballadors que no puguin posar-se en contacte amb el seu superior jeràrquic. ser suficientment nombrosos i disposar del material adequat. L’empresa ha d’adoptar. excepte si ha actuat de mala fe o cometent una imprudència greu. tenen el dret i l’obligació d’allunyar-se del seu lloc de treball i/o d’una zona perillosa. tenint en compte la seva capacitat i els mitjans tècnics posats a la seva disposició. destinat a la consulta de les actuacions empresarials en matèria de prevenció de riscos. per l’empresari i/o els seus representants en igual nombre que els que representin els treballadors. c) Guardar i facilitar-la als treballadors -en termes que siguin comprensibles-. l’empresari. 2. El comitè de seguretat i salut és un òrgan paritari i col·legiat de participació.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 289 tat de millorar o d’introduir mesures de prevenció i protecció. pels delegats de prevenció dels treballadors. imminent i que no pugui evitar-se. Article 22 Delegats de prevenció dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball 1. Article 20 Organització de primers auxilis. L’actuació del treballador per evitar el perill no li pot ocasionar cap perjudici. Poden participar en les reunions del comitè de seguretat i salut. el mater ial d e pro t ecc ió qu e h ag i d’utilitzar-se.21. i d’altra banda. Aquesta participació és amb veu però sense vot. en cas de perill greu. majoritàriament nomenen un delegat. les mesures necessàries. Article 21 Altres obligacions dels empresaris Correspon a l’empresari: a) Guardar els resultats de les avaluacions dels riscos per a la seguretat i la salut en el treball de les activitats que es desenvolupin o dels treballs que no hagin acabat. si escau. sempre que ho sol·liciti alguna de les representacions del comitè. permetin als treballadors interrompre la seva activitat i posar-se en lloc segur abandonant immediatament el lloc de treball. o els seus serveis de prevenció i protecció. excepte si aquests. llevat d’un supòsit degudament justificat per raons de seguretat i determinat prèviament i expressament. Article 23 Comitè de seguretat i salut 1. salvament i lluita contra incendis i elaborar i publicar un pla d’emergència que ha de ser conegut per la totalitat de la plantilla.

b) L’empresari ha d’adoptar les mesures apropiades perquè els delegats de prevenció dels treballadors tinguin accés. i si no n’hi ha. .Als resultats de les avaluacions dels riscos i a les mesures de protecció previstes en les lletres a) i b) de l’article 21. l’avaluació i la posada en pràctica dels plans de prevenció de riscos a l’empresa.1. b) Promoure qualsevol iniciativa sobre mètodes i procediments per a la prevenció efectiva dels riscos i proposar a l’empresa la millora de les condicions o la correcció de les deficiències que es detectin. a fer-les arribar a l’empresari i a controlar-ne l’aplicació quan siguin adoptades. si n’hi ha. Article 25 Competències i facultats del comitè de seguretat i salut 1.La modalitat organitzativa de la prevenció en compliment del que disposa l’article 14. a fi de valorar-ne les causes que els han provocat i proposar les mesures preventives oportunes. com dels serveis d’inspecció i dels organismes competents per a la seguretat i la salut. Consulta i participació a) Els empresaris han de consultar els treballadors i/o els seus delegats i han de permetre la seva participació en el marc de les qüestions que afectin substancialment la seguretat i la salut en el treball. . els projectes en matèria de planificació.Que la participació sigui equilibrada de conformitat amb el que es disposa al punt següent. d) Conèixer les avaluacions i les programacions dels serveis de prevenció i elaborar-ne informes.2009 Article 24 Competències i facultats dels delegats de prevenció 1. El comitè de seguretat i salut està facultat per: a) Conèixer directament la situació en matèria de prevenció de riscos al cen- tre de treball. per al compliment de llurs funcions de conformitat amb la normativa vigent: . dels delegats de prevenció i els empresaris.A la informació procedent tant de les activitats de protecció i de prevenció. d) Els treballadors i/o els seus delegats tenen el dret de recórrer. d’acord amb la normativa vigent.A les mesures adoptades de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 20. 2. introducció de les noves tecnologies. Això comporta: . 2.Les informacions previstes en l’apartat 1 de l’article 20 i en l’article 21.290 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.Qualsevol situació que pugui afectar substancialment la seguretat i la salut en el treball. . Els delegats de prevenció dels treballadors tenen assignades les competències següents: a) Col·laborar amb l’empresari i els serveis de prevenció en la millora de l’acció preventiva. al Servei d’Inspecció de Treball. es poden acordar reunions conjuntes dels comitès. Article 26 Dret d’informació. b) Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors en l’execució de la normativa sobre seguretat i salut en el treball.La concepció i l’organització de la formació prevista en l’article 28. i ha de fer les visites que es considerin oportunes. .any 21 . Amb vista a la col·laboració i la coordinació entre empreses en els casos de desenvolupament simultani d’activitats en un mateix centre de treball. b) Ser informats per l’empresari i tenir accés a la informació i la documentació que siguin necessàries per al correcte desenvolupament de les seves funcions. El comitè de seguretat i salut té assignades les competències següents: a) Participar en l’elaboració. 3. 2. e) Els delegats de prevenció dels treballadors tenen el dret de ser presents i presentar les seves observacions du- . . 4 . si consideren que les mesures adoptades i els mitjans utilitzats per l’empresari no són suficients per garantir la seguretat i la salut en el treball. b) Els delegats de prevenció dels treballadors han de participar o han de ser consultats per l’empresari abans d’adoptar qualsevol decisió sobre: . b) Tenir coneixement de tots els documents i informes que siguin indispensables sobre les condicions de treball per al compliment de les seves funcions. c) Conèixer i analitzar els danys que s’hagin produït en la salut i la integritat física o psíquica dels treballadors.Que els treballadors puguin efectuar consultes a l’empresari per mitjà dels seus delegats o personalment quan no se n’hagi nomenat. . o altres mesures d’actuació coordinada.21.Als riscos per a la seguretat i la salut. projecte i organització de la formació en matèria de prevenció. i també a les mesures i les activitats de protecció o de prevenció que afectin tant l’empresa en general com cada categoria i lloc de treball.Que els treballadors i/o els seus delegats tenen dret a elaborar propostes. consulta i participació dels treballadors 1. els quals s’han de debatre abans de ser posats en pràctica i cooperar en tot el que faci referència a la seva incidència en la prevenció de riscos. Els delegats de prevenció dels treballadors estan facultats per: a) D’acord amb la direcció de l’empresa poder realitzar visites als llocs de treball per conèixer i constatar l’estat de les condicions de treball. Dret d’informació a) L’empresari ha d’adoptar les mesures adequades perquè els treballadors i els seus delegats rebin totes les informacions necessàries corresponents: . organització i desenvolupament de les activitats de protecció i prevenció. c) Els delegats de prevenció dels treballadors tenen dret a sol·licitar a l’empresari que prengui les mesures adequades i a presentar-li propostes que vagin en aquest sentit per pal·liar qualsevol risc per als treballadors. .

sempre que sigui possible. si escau.La introducció o el canvi d’un equipament de treball. Article 32 Protecció dels menors 1. Quan l’adaptació de les condicions o del temps de treball no sigui possible o. han de gaudir del mateix nivell de protecció pel que fa a seguretat i salut. Correspon a l’empresa donar a cada persona treballadora una formació suficient i adequada en matèria de seguretat i de salut. L’avaluació dels riscos comprèn la determinació de la naturalesa. Ha de tenir en compte aquestes característiques en l’avaluació de riscos i. Tampoc poden ocupar-los quan es trobin en situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius i que poden generar situacions de risc.Núm.La contractació. . 2. l’empresa pot optar per compensar el temps dedicat a la formació amb temps de descans o retribuir el temps passat com a hores ordinàries de treball.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 291 rant les visites i les verificacions efectuades pel Servei d’Inspecció de Treball o per altres òrgans de l’Administració en matèria de seguretat i salut en el treball. La contractació dels joves menors d’edat s’ha de fer amb les formalitats.1. En les relacions de treball mitjançant empreses de treball temporal. les condicions d’un lloc de treball puguin influir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del fetus. . 4 . Els treballadors no poden ocupar els llocs de treball en els quals. amb motiu de: .21. psíquica o sensorial degudament reconeguda. d’acord amb l’avaluació. Si no pot ser. altres treballadors o persones alienes a l’empresa. en forma d’informacions i d’instruccions. o raonablement no es pot exigir per motius justificats. sense perjudici del que s’estableix a l’article 47 del Codi de relacions laborals. L’assistència a la formació per part del treballador és obligatòria. Article 31 Protecció de la maternitat 1.any 21 . . Article 28 Formació dels treballadors 1. L’empresa de treball temporal és responsable del compliment de les obligacions en matèria de formació i vigilància de la salut. siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. Els delegats de prevenció dels treballadors no poden sofrir cap perjudici derivat de les seves activitats en matèria de representació i prevenció de riscos laborals i únicament poden ser acomiadats si concorre alguna de les causes objectives o disciplinàries previstes al Codi de relacions laborals. ha de prendre les mesures de prevenció i protecció necessàries. 2. fer-se periòdicament. durant el període necessari per protegir-ne la seguretat o la salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc anterior o a un altre lloc compatible amb el seu estat. Els treballadors amb relacions laborals de durada determinada o de temporada i els contractats per empreses de treball temporal. Aquestes mesures inclouen. El temps que els delegats de prevenció dels treballadors destinen a la seva funció és remunerat com a treball efectiu. Article 27 Garanties dels delegats de prevenció dels treballadors 1. La formació es pot impartir per mitjans propis o aliens i el seu cost no ha de recaure en cap cas sobre la persona treballadora. ha d’ocupar un lloc de treball o una funció diferent i compatible amb el seu estat. 2. L’empresari ha de determinar la relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquests efectes. el grau i la durada de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs o part recent a agents.La introducció d’una nova tecnologia. Capítol tercer. en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic. l’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc. l’empresa usuària és responsable de les condicions d’execució de la feina en tot el que faci referència a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors.Un canvi de lloc de treball o de categoria. 3. 4. Aquesta garantia s’estendrà fins un any després de l’acabament de les seves funcions. Si aquest canvi de lloc no és possible tècnicament o objectivament. amb la justificació prèvia de l’activitat desenvolupada. Protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats riscos Article 30 Disposicions generals 1. específicament centrada en el seu lloc de treball o en la seva funció. L’empresa ha de garantir de manera específica la protecció dels treballadors que. i si convé. no obstant aquesta adaptació. Si els resultats de l’avaluació revelen un risc per a la seguretat i la salut o una possible repercussió sobre l’embaràs o la lactància de les treballadores. psíquica o sensorial degudament reconeguda. dins de la jornada de treball. per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut o per la seva discapacitat física. poden estar exposats a situacions de perill ells mateixos. 3. que la resta de treballadors de l’empresa en què desenvolupen la seva feina. es pot declarar el pas de la treballadora afectada a la situació de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs. que no treballin en horari nocturn. 2. amb aquesta finalitat l’empresa usuària ha de facilitar a l’empresa de treball temporal l’avaluació de riscos i els documents relatius als llocs de treball a cobrir sobre els quals ha de formar els treballadors. Article 29 Prevenció i protecció en relacions de durada determinada o de temporada i en empreses de treball temporal 1. a causa de les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut o per la seva discapacitat física. adaptant les condicions o el temps de treball de la treballadora afectada. La formació s’imparteix. les . 2. Aquesta formació s’ha d’adaptar a l’evolució dels riscos i a l’aparició de nous riscos. procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o del fetus.

processos o condicions de treball que puguin posar en perill la seguretat o la salut del jove treballador. correspon als treballadors. els fabricants. Article 34 Faltes i sancions dels treballadors L’incompliment per part dels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a què es refereix l’article anterior té la consideració d’incompl imen t lab or al d ’a co rd am b l a graduació de faltes i sancions regulades en el Codi de relacions laborals. Han de proporcionar als empresaris tota la informació necessària perquè la utilització i la manipulació de la maquinària. les instal·lacions i els edificis. importadors i distribuïdors Article 35 Obligacions dels fabricants. segons les seves possibilitats.21. d’acord amb la seva naturalesa i els riscos previsi- bles. productes i estris de treball estan obligats a assegurar que aquests elements no constitueixin una font de perill per al treballador. els equips. equipaments. L’empresari ha de mantenir arxivats els certificats mèdics. a agents. els productes i els estris de treball es produeixin sense riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors. els equipaments de transport i altres mitjans de treball. els mantenidors i els distribuïdors de maquinària. Capítol quart. els aparells. juntament amb l’empresari i/o el delegat dels treballadors. l’empresari ha d’avaluar el lloc de treball que ha d’ocupar amb la finalitat de determinar la naturalesa.1. 2. a disposició de l’autoritat laboral que ho sol·liciti. de la manca d’experiència per avaluar els riscos existents o potencials i de consciència respecte a la seguretat i del seu desenvolupament encara incomplet. i utilitzar aquests dispositius de seguretat correctament. Obligacions dels treballadors Article 33 Obligacions del treballadors 1. els estris. seguretat i qualitat industrial. els importadors. durant el temps que sigui necessari. Obligacions dels fabricants. d’acord amb la seva formació i les instruccions de l’empresari. els dispositius de seguretat de les màquines. juntament amb l’empresari i/o el delegat dels treballadors. i sobre les mesures preventives addicionals que s’hagin de prendre i els riscos laborals que comporti tant l’ús normal com la manipulació o la utilització inadequades. Responsabilitat i règim administratiu sancionador Capítol primer. a què l’empresari pugui garantir que el medi i les condicions de treball siguin segurs i no presentin riscos per a la seguretat i la salut dins del seu àmbit d’activitat. a què puguin complir-se totes les tasques o les exigències imposades per l’autoritat competent a fi de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball. El treballador menor de 18 anys ha de sotmetre’s a un examen mèdic amb una freqüència mínima anyal. 2. ni canviar o desplaçar arbitràriament els dispositius de seguretat col·lectius. Títol II. així com tot defecte que s’hagi comprovat en els sistemes de protecció. el grau i la durada de la seva exposició. d) Indicar immediatament a l’empresari i/o al delegat dels treballadors tota situació laboral que. Infraccions i responsabilitats Article 36 Responsabilitats 1.2009 condicions i les limitacions establertes en el Codi de relacions laborals. durant un període de tres anys. 3. Correspon a cada persona treballadora vetllar. de conformitat amb el que preveu el Codi de relacions laborals. c) No posar fora de funcionament. a causa dels seus actes o omissions en el treball. així com les mesures d’ús. 4 . importadors i distribuïdors Sense perjudici del que disposi la normativa en matèria de sanitat. Per assolir els dits objectius. L’incompliment per part de les empreses de les obligacions previstes en la Llei i en tota la normativa a què fa referència el darrer paràgraf de l’article 1 en matèria de prevenció de riscos laborals. durant el temps que sigui necessari. dóna lloc a responsabilitat administrativa . sempre que siguin instal·lats i utilitzats en les condicions. b) Utilitzar correctament els mitjans de protecció i l’equipament de protecció individual posat a llur disposició per l’empresa i d’acord amb les seves instruccions. les màquines. d’acord amb la seva formació i les instruccions dels empresaris: a) Utilitzar correctament. per un motiu raonable. L’empresa ha d’informar dels possibles riscos i de les mesures de seguretat als menors i als seus pares o tutors que hagin intervingut en la formalització del contracte oficial.292 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. L’envasament i l’etiquetatge de productes i substàncies químiques o perilloses s’ha de fer de manera que es puguin conservar i manipular en condicions de seguretat i s’identifiqui clarament el contingut i els riscos per a la seguretat o la salut que puguin comportar. f) Contribuir. considerin que comporta un perill greu o imminent per a la seguretat i la salut. i també per la de les altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat laboral. Abans de la seva incorporació a la feina i abans de qualsevol modificació important de les condicions de treball d’un jove menor de divuit anys. en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic. els aparells.any 21 . e) Contribuir. per la seva pròpia seguretat i salut. Capítol cinquè. la forma adequats i per a les finalitats recomanades. les substàncies perilloses. els estris. L’avaluació de riscos ha de tenir en compte especialment els riscos específics per a la seguretat i la salut dels joves derivats de la seva immaduresa. tant preventives com en cas de sinistre.

La reincidència específica en una infracció lleu. les empreses que actuïn com a servei de prevenció aliè. Article 37 Infraccions lleus Són infraccions lleus: 1. per les seves característiques personals o per la seva manca de capacitat.21. disposició. l’empresa principal respon solidàriament amb els contractistes subco nt r act at s . No registrar i/o no arxivar les dades obtingudes en les avaluacions. 4 . si és el cas. llevat que sigui una infracció molt greu de conformitat amb l’article següent. de temporada o proporcionats per empreses de treball temporal. En matèria de responsabilitat administrativa per incompliment de les normes de prevenció i seguretat en el treball. químics i biològics. 12. En mat èr ia de responsabilitat civil pels incompliments d’aquests darrers que hagin comportat danys i perjudicis a qualsevol persona treballadora per raó d’un sinistre ocorregut en el lloc de treball. 2. 10. No adoptar. 8. lluita contra incendis i evacuació. No dur a terme les avaluacions de riscos. 15. Incomplir les obligacions en matèria de formació i informació suficient i adequada als treballadors sobre els riscos inherents al treball i sobre les mesures preventives que s’han d’aplicar. si hi ha coincidència de subjecte. c) Senyalització de seguretat. 17. No adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis. No portar a terme una investigació dels riscos en els supòsits que es produeixin danys a la salut dels treballadors o que hi hagi indicis que les mesures preventives són insuficients. etiquetatge i envasament de substàncies perilloses. o bé ometre les que haurien hagut de donar. 3. 6. els controls. No designar els encarregats de seguretat i salut corresponents per ocupar-se de les activitats de prevenció i protecció o no concertar una empresa especialitzada i acreditada com a servei de prevenció quan sigui obligatori.1. maquinària i equips. 4. instal·lació. No informar els treballadors designats com a encarregats de seguretat que integren el servei de prevenció. prevenció i emergència. No es poden sancionar per via administrativa els fets que ja hagin estat sancionats penalment. No mantenir net el lloc o el centre de treball. l’empresari principal en respon subsidiàriament.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 293 així com. utilització i manteniment dels llocs de treball. b) Disseny. 4. quan es manipulen o s’utilitzen en el procés productiu. 18. La manca de neteja del lloc de treball. 16. dades inexactes. 2.Núm. Facilitar a l’Administració. e) Registre de nivells d’exposició a agents físics. eines. llevat que es tracti d’una infracció molt greu segons l’article següent. 2. Les accions o omissions que impliquin una vulneració dels drets d’informació. llista de treballadors exposats i expedients mèdics. 13. l’empresari titular d’un centre de treball. els empresaris que desenvolupin activitats en un mateix centre de treball. no responen a les exigències necessàries per evitar tot risc. les investigacions o els informes citats a l’article 21. 5. Article 38 Infraccions greus Són infraccions greus: 1. els reconeixements. No facilitar la informació. d) Serveis o mesures d’higiene personal. a responsabilitat penal i civil pels danys i perjudicis que es puguin derivar de l’incompliment. elecció. les mesures necessàries que garanteixin que les empreses que desenvolupen activitats en el mateix centre. fet i fonament. 3. consulta i participació dels treballadors reconeguts en aquesta Llei. quan sigui habitual o quan se’n derivi un risc per a la integritat física o la salut dels treballadors. 14. de la incorporació de treballadors amb contractes de durada determinada. 11. Qualsevol altra que afecti obligacions merament formals o documentals que no estiguin tipificades com a greus o molt greus. 7. 9. No col·laborar lliurant la documentació requerida a la Inspecció de Treball en matèria de prevenció de riscos laborals. o bé no comunicar qualsevol modificació de les condicions d’acreditació o d’autorització. Els incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals que no tinguin una transcendència greu per a la integritat física o la salut dels treballadors. Assignar tasques a treballadors que. reben la informació i les instruccions necessàries sobre els riscos existents en el centre de treball i les mesures de protecció. .any 21 . Incomplir l’obligació d’integrar la prevenció de riscos laborals a l’empresa mitjançant la implantació de la planificació de l’activitat preventiva. Incomplir les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals quan creïn un risc greu per a la integritat física o la salut dels treballadors afectats i especialment en matèria de: a) Mesures de protecció col·lectiva o individual. 3. la formació o els mitjans adequats per desenvolupar les seves activitats de prevenció i protecció als treballadors designats com a encarregats de seguretat que integren el servei de prevenció. No fer els reconeixements mèdics i la vigilància periòdica de l’estat de salut dels treballadors que fixi la normativa o no comunicar-ne el resultat als treballadors afectats. les actualitzacions i les revisions o els controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors d’acord amb el que disposa la normativa vigent. No adoptar. de la qual no se’n derivi un risc per a la integritat física o la salut dels treballadors. les mesures de coordinació i cooperació necessàries per prevenir i protegir riscos laborals.

Les empreses que. No paralitzar ni suspendre de manera immediata. en el termini d’un any. Encomanar feines a treballadors sense prendre en consideració les seves capacitats professionals en matèria de seguretat i salut en el treball quan se’n derivi un risc greu i imminent per a la seguretat i la salut dels treballadors.001 euros a 50. amb multa de 10. 10. amb multa de 30 euros a 300 euros en grau mitjà. Incomplir les normes específiques en matèria de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors menors d’edat. 8. les mesures de cooperació i coordinació necessàries per prevenir i protegir els riscos laborals quan desenvolupin activitats considerades com a perilloses o amb riscos especials. Obstruir l’acció del Servei d’Inspecció de Treball negant l’entrada al lloc de treball. 2.001 euros a 10. en el moment de cometre la infracció. Incomplir l’obligació de confidencialitat en l’ús de les dades relacionades amb la vigilància de la salut dels treballadors. Incomplir les normes específiques en matèria de protecció de la seguretat i la salut de les treballadores embarassades o en període d’alletament.000 euros en grau màxim. Les infraccions molt greus prescriuen en el termini de dos anys a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable. 9. Sancions Article 42 Sancions Les infraccions tipificades al capítol anterior són sancionables de la manera següent: a) Les infraccions lleus: en grau mínim. 12. Les accions o les omissions que s’oposin a l’exercici del dret dels treballadors a paralitzar l’activitat en el supòsit de risc greu i imminent d’acord amb l’article 20.001 euros a 5.2009 Article 39 Infraccions molt greus Són infraccions molt greus: 1. quan es tracti de riscos greus i imminents. no poden ser contractades directament ni participar en cap concurs o subhasta d’adjudicació de contractes amb l’Administració pública durant el període d’un any.000 euros b) Les infraccions greus: en grau mínim.000 euros c) Les infraccions molt greus: en grau mínim. amb multa de 301 euros a 600 euros en grau màxim. Les infraccions lleus prescriuen en el termini de sis mesos a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable. L’inici d’una activitat inspectora suspèn el termini de prescripció. 4. La reincidència específica en una infracció greu. falsejant la documentació o fent altres actes equiparables.001 euros a 20. Article 44 Criteris de graduació de les sancions 1. amb multa de 1.001 euros a 100. amb multa de 2. 5. amb multa de 5.101 euros a 2. amb multa de 50. Qualsevol incompliment en matèria de prevenció de riscos laborals quan hagi comportat un risc greu i imminent per a la integritat física o la salut dels treballadors. Capítol segon. Superar els límits d’exposició a agents nocius que. originen risc de danys per a la salut dels treballadors sense adoptar les mesures preventives adequades. 3.000 euros en grau màxim. Article 40 Reincidència S’entén que hi ha reincidència genèrica quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat sancionada per decisió ferma per una infracció castigada amb la mateixa sanció o per dues infraccions castigades amb una sanció inferior.000 euros Article 43 Sanció accessòria per la reincidència en faltes molt greus 1. les sancions per infraccions greus imposades durant els 18 mesos anteriors i les sancions per infraccions molt greus imposades durant els 24 mesos anteriors. comptat des del moment en què la segona de les sancions esdevé ferma. Per a l’apreciació de la reincidència genèrica o específica només es tenen en compte les sancions per infraccions lleus imposades durant els 12 mesos anteriors. 2. 6. 13. 3. els empresaris que desenvolupin activitats en un mateix centre de treball. amb multa de 601 euros a 1. 4. els treballs que es portin a terme sense respectar la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals i que. Article 41 Prescripció 1.1. S’entén que hi ha reincidència específica quan.any 21 . comportin un risc greu i imminent per a la seguretat i la salut dels treballadors. a requeriment de la Inspecció de Treball. La inhabilitació per poder contractar amb l’Administració pública ha de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Incomplir.294 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. mitjà i . Adscriure treballadors a llocs de treball que tinguin unes condicions incompatibles amb les característiques personals conegudes o situacions transitòries que no responen a les exigències psíquiques i físiques del lloc de treball.000 euros en grau mitjà. Qualsevol acció o omissió voluntària que impedeixi l’exercici dels drets d’informació i participació que aquesta llei estableix per als treballadors.000 euros en grau mitjà. o bé reprendre els treballs sense haver solucionat les causes que han motivat l’aturada. 11.21. s’ha sancionat la persona culpable per decisió ferma per una acció o omissió constitutiva de la mateixa infracció. Les infraccions greus prescriuen en el termini d’un any a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable. de conformitat amb la normativa sobre prevenció de riscos. amb multa de 20. 4 . 2. a judici de la Inspecció de Treball. hagin estat sancionades per dues o més infraccions molt greus. Per determinar l’import de les sancions en els seus graus mínim. 7.

recomanacions o advertiments del Servei d’Inspecció i dels Serveis de Prevenció. Les disposicions previstes en els articles 22. sense perjudici del compliment de l’obligació de prendre totes les mesures de seguretat col·lectives i individuals necessàries per protegir la seguretat i la salut dels treballadors. L’inspector de treball ho ha de comunicar igualment als seus superiors jeràrquics. que ha de resoldre en el termini màxim de tres dies hàbils. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.1. 26. 4 . Disposició final La Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. b) El caràcter permanent o transitori dels riscos inherents a les activitats. en matèria de seguretat i salut en el treball és aplicable subsidiàriament la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT). La mesura s’aixeca immediatament quan l’empresari acrediti la correcció de les omissions de seguretat que la van originar. 24. Les infraccions que consisteixin en la persistència continuada de la comissió o l’omissió se sancionen en el grau màxim de la qualificació que correspongui. Si el Servei d’Inspecció de Treball constata una infracció lleu que no ocasioni dany o perjudici directe als treballadors. El Servei d’Inspecció de Treball. f) La inobservança dels requeriments. 14. ha de publicar el reglament previst a l’annex 2. 15. c) El nombre de treballadors afectats. e) Les mesures de protecció col·lectiva o individual adoptades per l’empresa. Disposició transitòria 1.21. llevat de prova en contra. controla el compliment de la normativa en matèria de seguretat i salut vigent de conformitat amb el que preveu la seva llei de creació. i) La reincidència genèrica. un risc greu i imminent per la seguretat i la salut dels treballadors pot ordenar l’aturada immediata dels treballs. Mentre no es regulin amb normativa pròpia les activitats que ho requereixin. Disposició addicional segona El Govern. Article 45 Prescripció Les sancions per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any. Quan la Inspecció de Treball comprovi que l’incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals implica. 27 i 28 entraran en vigor en el termini de dos anys. en el termini màxim de tres mesos des de la data de publicació d’aquesta Llei. Contra la resolució dictada pel ministeri competent en l’expedient sancionador es pot interposar recurs d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració i els reglaments especials sobre la matèria. n’examina la documentació en matèria de prevenció de riscos i aixeca acta de la visita efectuada. el Decret regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 295 màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents: a) El perill de les activitats desenvolupades en l’empresa o en el centre de treball. Article 47 Expedient sancionador La constatació per part del Servei d’Inspecció de Treball d’una infracció comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració. 20 i 21 en relació amb l’activitat preventiva i les obligacions formals que se’n deriven. La mesura ha de ser comunicada a l’empresari el qual n’ha d’informar immediatament al delegat dels treballadors. Les disposicions dels capítols 14 a 24 del mateix títol resten vigents en allò que no sigui contradictori amb aquesta Llei. Disposició derogatòria Queda derogat el capítol 25 del títol XI del Reglament laboral. i tots els treballadors afectats. 17. a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 25. les empreses disposen d’un termini de tres anys per efectuar l’avaluació inicial i general dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors prevista a l’article 8 i d’un termini de quatre anys per adaptar la seva organització al compliment de totes les especificitats establertes als articles 13. formula un requeriment a l’empresari o al treballador. d) La gravetat dels danys produïts. si escau.Núm. l’encarregat de seguretat i salut. S’atorga a les actes del Servei d’Inspecció de Treball la presumpció d’exactitud. Casa de la Vall. les greus en el termini de dos anys i les molt greus en el termini de tres anys. h) La conducta general de l’empresari en relació amb l’estricte compliment de la normativa sobre prevenció de riscs laborals. d’ofici o a instància de part. 19. Article 46 Servei d’Inspecció de Treball El Govern. mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra . confirmant la decisió o revocant-la i ordenant les mesures de prevenció pertinents. 18.any 21 . perquè cor- regeixi l’actuació. 23. g) Les instruccions donades per l’empresa en relació amb la prevenció. 18 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Disposició addicional primera El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament aquesta Llei després de consultar les organitzacions dels treballadors i dels empresaris. mitjançant l’acta d’advertència corresponent. Contra la decisió presa per l’inspector de treball es pot presentar recurs administratiu davant del ministeri encarregat del treball. 16. sempre des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma. 2. al seu judici. 2. Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. visita els llocs de treball.

Treball en pràctiques formatives Article 32. Subjectes del contracte de treball Article 9. Contractes de temporada Article 17. Incapacitat temporal Article 36. 2. Jerarquia normativa Article 4. Autorització i verificació de les condicions contractuals Article 30. Llei 35/2008. Principis generals Títol II. Període de prova Article 15. S’han d’establir reglamentàriament els continguts dels programes de formació per a cada un dels nivells.any 21 . del 18 de desembre. d) Que pugin implicar una exposició nociva a agents físics. Contracte d’aprenentatge Article 25. Forma del contracte d’aprenentatge Article 28. Jurisdicció i procediment Article 8.296 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Certificat d’aprenentatge Secció segona.21. moviments de terres i túnels. Annex 2 Classificació de les funcions i nivells de qualificació per desenvolupar activitats preventives 1. Treball en pràctiques formatives Secció quarta. Agricultura i ramaderia Article 33. Prescripció i caducitat Capítol segon. excavació. Contractes plurals Capítol quart. seguretat en el treball.2009 Annex 1 Activitats perilloses. Contractes fixos discontinus Article 18. corresponents a les especialitats i disciplines preventives de medicina del treball. 4 . insalubres o nocives pels elements. higiene industrial. Treball dels menors Article 22. Àmbit d’aplicació i principis informadors Article 1. del Codi de relacions laborals Índex Exposició de motius Títol I. Transmissió d’empresa Capítol tercer. Exclusions Article 3. Suspensió de la relació laboral Article 35. apartat 1 de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Su s pen s io ns de l contracte de treball Article 34. g) Que generin concentracions elevades de pols silici. Contractes en condicions especials Secció tercera. processos o substàncies que es manipulen Als efectes d’aquesta Llei es consideren perilloses. Empresari Article 11. Forma del contracte Article 24. Successió de contractes per durada determinada Article 20. b) Que puguin implicar una exposició nociva a agents tòxics. que tinguin efectes nefasts per al fetus durant l’embaràs o tinguin qualsevol efecte nefast o crònic per a l’ésser humà. Contractes especials Secció primera. Descans per maternitat . amb risc de caiguda o soterrament. Contracte per durada determinada o per a obra o servei concret Article 16. Contractes d’interinitat Article 19. corrosius o explosius. Contracte d’aprenentatge Article 26. i sondejos a la superfície terrestre o en plataformes marines. Per determinar les capacitats necessàries per a l’avaluació dels riscos i l’exercici de l’activitat preventiva. Definició Article 6. Forma del contracte Article 13. c) Funcions de nivell superior. f) Que tinguin lloc en obres de construcció. Durada del contracte Article 14. Treball dels menors Article 21. les funcions que cal dur a terme es classifiquen en els grups següents: a) Funcions de nivell bàsic. de gasos -comprimits. cancerígens. de recipients que continguin agents químics tòxics.1. Disposicions generals Article 5. processos o substàncies que s’hi manipulin. Durada del contracte Article 27. del Codi de relacions laborals Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: llei 35/2008. del 18 de desembre. Classes de contracte segons la durada Article 7. i ergonomia i psicosociologia aplicada. liquats o dissolts-. e) De fabricació i/o manipulació d’explosius. Contractació per a treballs de curta durada Capítol cinquè. Masovers. els requisits necessaris per poder desenvolupar les funcions corresponents a cada nivell i les modalitats d’acreditació de la formació rebuda. Forma del contracte Article 12. Contractes d’inserció sociolaboral Article 31. c) Que puguin implicar una exposició nociva a radiacions. Persona treballadora Article 10. h) Pròpies de la mineria a cel obert i d’interior. Treballs prohibits i excepcions Capítol sisè. Contracte de treball Capítol primer. Àmbit d’aplicació Article 2. amb la determinació del nombre mínim d’hores de formació per a cada tema o matèria. que produeixin alteracions genètiques hereditàries. b) Funcions de nivell mitjà. mossos i treballadors agrícoles Ca pít o l s et è. les activitats: a) Que impliquin riscos elèctrics d’alta tensió. Jornada laboral Article 23. i) D’immersió sota l’aigua. j) Que es determinin d’acord amb l’article 8. Prestació de l’empresari Article 29. insalubres o nocives pels elements. biològics i químics.

Formalitats Article 107. Competències Article 112. Prestació de l’empresa Secció primera. Desistiment de la persona treballadora Article 96. Descans per risc durant l’embaràs Article 40. Quitança Article 100. Definició de la negociació col·lectiva Article 122. Mesa electoral Article 118. Descans diari Article 65. Liquidació Article 99.21. semestral o anyal de la jornada de treball Article 59. Salaris en efectiu i en espècie Article 81. Règim disciplinari dels treballadors Article 101. Formalitats del desistiment Article 97. Prestació de l’empresa Article 75. Àmbit general de regulació Article 125. Dr et a vaca nc es remunerades Article 68. Disposicions generals Article 121. Disposicions generals Article 74. Temps de gaudiment Article 70. Prohibició de competència Article 49. Vacances anuals A r t icle 67. Promoció d’eleccions i mandat electoral Article 115. Procediment electoral Article 116. Temps de treball a disposició de l’empresa Article 56. temps i formalitats del pagament Secció tercera. Formalitats del comiat no causal i del comiat per causes objectives Article 93. Funcions de la mesa electoral Article 119. Principi de disposicions més favorables Article 134. Descans setmanal Article 66. Càlcul del salari Article 83. Durada dels convenis col·lectius i acords col·lectius . Altres disposicions Article 86. Sancions disciplinàries Article 106. Permanència per formació Article 48. Mediador Article 132. Rescissió del contracte Article 90. Votació per a delegats Article 120. Prescripció Títol IV. Salari mínim dels menors Article 80. Determinació del període Article 71. Salari mínim interprofessional Article 79. Formalitats del comiat per causes disciplinàries Article 95. Permisos no retribuïts Capítol desè. Drets col·lectius dels treballadors Capítol primer. Privilegis del salari Secció quarta.1. Prestació de la persona treballadora Secció primera. Còmput de les hores extraordinàries Article 63. Convenis i acords col·lectius Article 123. Delegats de personal Article 111. Representació dels treballadors contractats no fixos Article 117. Dret de representació Article 110. Inclemències del temps Article 60. Contracte de treball a temps parcial Article 61. Reconeixement del dret a negociació col·lectiva Article 127. Festes laborals Secció quarta. Temps de la prestació Article 54. Hores extraordinàries Article 62. Invencions Secció segona. Capacitat jurídica per negociar i obligar-se amb un conveni col·lectiu o acord col·lectiu Article 130. Protecció del salari Article 84. Treball en exclusiva Article 50. Descans Article 64. Criteri de la representativitat de les organitzacions de treballadors Article 128. Privació de llibertat Article 42. Excedències Article 43. Permisos retribuïts Article 73. Classes de salari Article 78. Planificació horària i compte d’hores Secció tercera. Dret de representació col·lectiva Article 109. Descans per paternitat Article 39. Indemnitzacions Capítol catorzè.Núm. Garanties Article 114. Disposicions generals Article 45. Temps de treball efectiu Article 55. Indemnitzacions Article 98. Lloc. Negociació dels convenis col·lectius i acords col·lectius Article 129. Faltes i sancions dels treballadors Article 102. Disposicions generals Capítol novè. Dret de reunió en assemblea Capítol segon. Plus de nocturnitat Article 82. Còmput trimestral. Acomiadament per causes disciplinàries Article 94. Afiliació Capítol dotzè. Faltes greus Article 104. Salari Article 76. Dret de reunió Article 108. Àmbits d’aplicació Secció segona. 4 . Retribució de les vacances Article 72. Poder de direcció Secció segona. Extinció Secció segona. Cas fortuït i força major temporal Capítol vuitè. Jornada de treball Article 58.any 21 . Comiat no causal Article 91. Reclamacions en matèria electoral Títol V. Comiat per causes objectives Article 92. Descans per adopció Article 38. Faltes lleus Article 103. Desplaçaments Article 57. Faltes molt greus Article 105. La negociació col·lectiva Capítol primer. Sistema de classificació professional i categoria professional dels treballadors Article 51. Salari Article 77. Drets de la persona treballadora Article 46. Desistiment justificat de la persona treballadora Capítol tretzè. Liberalitats de l’empresa Article 87. Composició de la comissió negociadora Article 131. Extinció del contracte Article 89. Obediència i diligència Article 47. Seguretat i salut en el treball Article 53. Contingut mínim del conveni col·lectiu Article 126. Prestació de treball Article 44. Certificat de serveis prestats Títol III. Igualtat i conciliació de la vida laboral i familiar Capítol onzè. Lloc de treball Article 52. Obligatorietat de les vacances Article 69. Decisió de la treballadora víctima de violència de gènere Article 41. Extinció del contracte de treball Secció primera. Règim de seguretat social Article 88. Convenis i acords col·lectius de treball Secció primera. Pagament del salari Article 85. Definicions dels convenis i els acords col·lectius Article 124. Deure de confidencialitat Article 113. Procediment Article 133.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 297 Article 37.

La Llei 8/2003. Aplicació dels convenis i acords col·lectius Article 149. Els avantatges són obvis i es poden constatar a primera vista: la sistematització legislativa que comporta i la facilitat que suposa per a tots els operadors jurídics de l’àmbit del dret laboral el maneig d’un text legal únic només amb les excepcions de la Llei qualificada de llibertat sindical i de la Llei de la seguretat i la salut en el treball. d’acord amb el mandat constitucional i els compromisos internacionals ja adquirits o que es poguessin adquirir a partir d’aleshores. Efecte i caràcter oposable dels convenis i acords col·lectius entre parts Article 150.1. Una de les lleis conformadores d’aquesta qualitat és la que empara i reconeix els drets laborals. Infraccions molt greus Article 160. Infraccions dels empresaris Article 155.2009 Secció tercera. del 12 de juny.any 21 . Garanties Article 157. Control Capítol segon. Control administratiu Article 165. l’estén als diversos aspectes que es produeixen en l’àmbit de les relacions laborals. Des d’aquesta perspectiva. d’acord amb una visió global. Negociació amb treballadors mandatats per les organitzacions de treballadors Article 145. Objecte i periodicitat de les negociacions Article 147. recollit en la mateixa exposició de motius. va introduir un nou sistema causal d’extinció del contracte de treball. sobre el contracte de treball va constituir un avanç important quant a l’homologació amb els ordenaments laborals del nostre entorn. Com a novetat més significativa. Convenis i acords col·lectius d’empresa Article 142. Adopció d’un acord d’empresa per part de treballadors mandatats Article 146. Sancions Article 162. la intervenció dels poders públics en les mateixes. Principi majoritari per a l’adopció de convenis col·lectius i acords col·lectius Article 136. inclou noves matèries com la regulació de la representació i de la negociació col·lectiva.21. que dificultava i feia més onerós l’acomiadament lliure. com ara la regulació dels drets de representació col·lectiva. Infraccions lleus Article 158. Infraccions greus Article 159. que era necessària i que s’ha fet harmonitzant l’exercici dels drets amb les peculiaritats de la situació econòmica i productiva del Principat. La moderna concepció de les relacions laborals ha abandonat el criteri disciplinari i rígid basat en el poder discrecional de l’empresari. Composició de la delegació negociadora Article 144. el dret de reunió dels treballadors a l’empresa i la negociació col·lectiva de convenis i acords col·lectius de treball. que es produís un transvasament des de la fórmula tradicional d’acomiadament lliure fins a l’acomiadament causal o disciplinari. Prescripció Títol VII. i ho va fer mantenint unes bases flexibles. Adopció dels convenis col·lectius i acords col·lectius Article 135. Naturalesa Article 156. Dret a denunciar convenis col·lectius i acords col·lectius Article 140. Dret d’oposició Article 137. Expedient sancionador Disposició addicional primera Disposició addicional segona Disposició addicional tercera Disposició transitòria única Disposició derogatòria única Disposició final El resultat és que. i hi afegeix qüestions noves que fins ara no s’havien legislat. Comissió paritària Títol VI. Aquest Codi de relacions laborals pretén reunir en un sol text legal els aspectes regulats en la Llei 8/2003. amb l’objectiu. es reuneix en un sol codi el conjunt de la normativa andorrana en matèria de relacions laborals. Servei d’Inspecció de Treball Cap ít ol s eg on . amb una legislació general de mínims per afavorir la llibertat i l’autonomia de participació dels actors socials. així com l’organització i l’activitat dels representants dels agents socials. per aquest Codi s’atorga una importància cabdal a la concertació entre els representants dels treballadors i dels empresaris. Abast dels efectes Article 151. Prescripció Capítol segon. encara que amb la inter- Exposició de motius La Constitució reconeix la vocació social de l’Estat andorrà. El nou Codi introdueix canvis substancials i alhora sistematitza el conjunt de la normativa social. P ro ced im ent sancionador Article 166. sobre el contracte de treball. Força obligacional i eficàcia Secció quarta. cal recordar que al final de l’exposició de motius esmentada es definia la Llei 8/2003 com a llei base a partir de la qual s’havia d’anar construint el sistema normatiu en matèria social. Reconducció. Control administratiu i procediment sancionador Capítol primer. . Registre i publicitat dels convenis col·lectius Article 141. del 12 de juny. Finalment. per exemple. Reincidència Article 161. sinó que. per concebre-les des del caire del diàleg i de la concertació constants. no tan sols com a element regulador de l’activitat econòmica de la societat. Criteris de graduació de les sancions Article 164. revisió i denúncia dels convenis i acords d’empresa Capítol tercer. Sancions Article 163. sinó especialment com a peça vertebradora d’aquesta societat i del benestar dels seus membres. empresaris i treballadors. Efectes dels convenis o acords d’empresa amb convenis col·lectius o convenis col·lectius sectorials Article 148. Notificació de l’acord Article 138. Dret d’exercir accions legals en execució dels acords atorgats Article 154. Adhesió Article 152. Així. Exercici del dret dels treballadors a negociar a nivell d’empresa Article 143. Denúncia dels convenis col·lectius i acords col·lectius Article 139. els treballadors i les empreses. Exercici del dret d’oposició Secció cinquena. Règim sancionador Capítol primer.298 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Reconducció i revisió dels convenis col·lectius o acords col·lectius Article 153. 4 . per primera vegada. La present norma no limita la seva regulació a la relació individual del treball assalariat.

una disposició derogatòria i una disposició final. enuncia les classes de contractes. les categories i classificació professional.1. El capítol setè fa referència a les suspensions del contracte de treball i el vuitè a les disposicions generals sobre l’objecte del treball. atès també que la dimensió del nostre país facilita especialment el diàleg i l’adopció consensuada de les mesures que en cada moment s’escaigui. La regulació afavoreix la conciliació de la vida laboral i familiar i aporta flexibilitat a les relacions laborals de sectors econòmics i productius de gran implantació al Principat. El capítol tercer es dedica a l’aplicació dels convenis i acords col·lectius. El capítol primer el defineix. En el títol III es recull el règim disciplinari dels treballadors. en la forma i la durada del contracte de treball. 4 . l’acomiadament per causes objectives. el pacte de permanència. El títol VI es dedica al règim sancionador dels empresaris i el setè.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 299 venció necessària dels poders públics. hi ha tres disposicions addicionals en què es recullen diverses normes sobre cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i per actualitzar periòdicament. en defecte de delegats de personal. El dotzè tracta de l’extinció del contracte de treball.any 21 . El títol I estableix l’àmbit d’aplicació. El Codi es tanca amb una disposició transitòria. . no tan sols com a vehicle de solució de les desavinences entre els agents socials. Queden exclosos d’aquesta regulació: a) El personal de l’Administració pública en la forma que ve definida al Codi de l’Administració quan. les quanties de les sancions establertes a l’article 162. d’acord amb l’IPC. El títol IV es refereix als drets de representació col·lectiva i de reunió dels treballadors. El capítol segon es dedica als subjectes del contracte de treball.Núm. Finalment. Els capítols tercer i quart se centren. El capítol onzè es refereix a l’afiliació a la seguretat social. exclusiva i la prohibició de competència. la indemnització i la liquidació. El capítol segon es refereix als convenis i acords col·lectius d’empresa com a acords d’àmbit reduït a l’empresa. Article 2 Exclusions 1. la relació es regula per normes administratives o estatutàries. en què la novetat més important és la implantació d’una jornada màxima anual de 1. També és aplicable a les relacions laborals que s’inicien o es formalitzen entre empreses establertes al país i treballadors quan l’objecte del treball és a l’estranger.21. la jerarquia normativa i els principis generals que regeixen la contractació laboral. per assolir una autoregulació amb les especificitats pròpies dels sectors. Els capítols cinquè i sisè es refereixen al treball dels menors i als contractes especials. de millora de l’eficàcia dels sistemes productius i d’assegurament del progrés econòmic i social. b) El treball amistós quan es realitzi de forma esporàdica. S’hi regulen totes les causes d’extinció dels contractes de treball i s’hi estableixen les condicions de l’acomiadament no causal. sense perjudici que l’última paraula en cas de conflicte correspongui a la jurisdicció competent. la vigilància de la seguretat i la salut en aquest àmbit. Hi ha diverses seccions dedicades al mateix temps de treball. i recull la figura de la Comissió Paritària del Conveni Col·lectiu com a òrgan que resol els dubtes sobre la interpretació de les clàusules d’un conveni. es consideren les conseqüències econòmiques de l’extinció. el lloc de treball. El capítol desè es dedica a la prestació de l’empresa. treballador i empresari i també al canvi de titularitat de l’empresa. i inclou el poder de direcció i la configuració jurídica del salari. Finalment. El títol V es refereix a la negociació col·lectiva.800 hores quan la natura del treball no permeti una distribució uniforme de la jornada. És de gran importància la possibilitat que. tant voluntari com per causes justificades. Títol I. S’hi regulen el nombre de delegats de personal que podrà tenir cada empresa segons la seva plantilla i les competències i garanties dels delegats de personal i. l’acomiadament per causes disciplinàries i el desistiment de la persona treballadora. inclou les normes aplicables al procés electoral per a l’elecció de delegats de personal. especialment el Departament de Treball. Àmbit d’aplicació i principis informadors Article 1 Àmbit d’aplicació Aquest Codi és aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat. llevat que en el contracte les parts hagin convingut l’aplicació de la llei del país. al control administratiu que exerceix el Servei d’Inspecció de Treball i al procediment sancionador de les infraccions constatades per aquest Servei. que de ben segur serà més adequada que la que es pugui dictar des de les institucions públiques. a l’empara d’una llei. i estableix l’atribució a la jurisdicció civil del coneixement dels conflictes derivats de la contractació laboral i la prescripció i caducitat d’accions derivades del contracte de treball. respectivament. S’atribueix la legitimació per negociar un conveni o acord col·lectiu als representants de les organitzacions de treballadors que comptin amb un 10% del total de delegats de personal del sector afectat pel conveni i els de les organitzacions empresarials que donin ocupació al 10% de treballadors del sector afectat. i que són una novetat en la nostra legislació. el règim de les invencions realitzades pel treballador en compliment del seu contracte. El títol II es refereix al contracte de treball. finalment. els seus drets i deures. sense retribució i. L’instrument fonamental previst al Codi per a l’assoliment del necessari consens en les relacions laborals és el conveni col·lectiu. l’empresari pugui negociar amb treballadors designats i mandatats per part dels mateixos treballadors de la plantilla. sinó com a instrument de millora de les condicions dels treballadors. El capítol novè se centra en la prestació de la persona treballadora.

En tot cas. Article 7 Jurisdicció i procediment La jurisdicció civil ordinària és competent per entendre dels conflictes derivats de la interpretació i l’execució dels contractes laborals d’acord amb la legislació vigent en matèria de procediment laboral.300 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. de data 17 d’octubre del 2002. en perjudici de la persona treballadora. e) Les dels usuaris del Programa d’inserció sociolaboral del Govern. constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. o no-afiliació. h) Els usos i costums professionals. Els conflictes que es puguin originar en aplicació de dues o més normes laborals. Títol II. Als efectes d’aquest Codi. té la consideració de cònjuge la persona unida per matrimoni o per situació legal de fet equivalent. els descendents. d) Els convenis col·lectius en els àmbits que determina l’ordenament jurídic. d) El treball gratuït al servei de la comunitat. mentre estiguin donats d’alta com a assalariats del Programa. Contracte de treball Capítol primer. regulades per aquest Codi amb caràcter no imperatiu i subsidiari en allò que no estigui expressament pactat: a) Les dels penats en les institucions penitenciàries. En cas de dubte. anomenada salari. llevat que expressament s’indiqui el contrari. mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa. Els manaments del Codi són imperatius i. c) Les disposicions legals. e) Les disposicions reglamentàries. Disposicions generals Article 5 Definició Es considera contracte de treball el contracte pel qual una persona es compromet. estatals o convencionals. als treballs familiars realitzats per menors els són aplicables els articles 21. a un sindicat. Es consideren relacions laborals de caràcter especial.any 21 . Són nul·les les clàusules que constitueixin un acte de discriminació i qualsevol de les parts. condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals o reglamentàries o als convenis col·lectius. 2. així com d’afiliació. dins el seu àmbit d’organització i direcció. raça. Article 6 Classes de contractes segons la durada El contracte de treball pot establir-se: a) per temps indefinit o indeterminat b) per un termini cert o determinat c) per a una obra o un servei concret d) per temporada e) mitjançant contractes fixos discontinus. individualment o de manera col·lectiva. 4 . verbalment o per escrit. a manca de regulació expressa. c) Els treballs familiars excepte si es demostra la condició d’assalariats de les persones que els porten a terme. tenen caràcter supletori les disposicions dels convenis aprovats per l’Organització Internacional del Treball (OIT). a aquests efectes. Els costums i usos professionals requereixen sempre l’aportació de prova. el cònjuge. g) La voluntat de les parts segons el contracte de treball. b) Els tractats i acords internacionals vigents al Principat. origen. Els drets i les obligacions derivats de la relació laboral es regulen per: a) Les disposicions contingudes a la Constitució. la interpretació i l’aplicació s’ha de fer d’acord amb el principi in dubio pro operario. reglamentàries.2009 en tot cas. religió. conducta antisocial o discriminació per raó de naixement.21. a prestar personalment un treball per compte d’una altra persona. c) Les dels treballadors discapacitats. Es consideren familiars. . 2. e) L’activitat que es limiti al sol fet d’exercir el càrrec de membre del Consell d’administració o dels òrgans directius d’una persona jurídica. orientació sexual. els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs. sexe. b) Les dels artistes en espectacles públics. Article 3 Jerarquia normativa 1. f) El treball dels pastors i els contractes de parceria. opinió o qualse- vol altra condició personal o social. respecte als conceptes que siguin quantificables. anomenat de voluntariat social. sempre que el seu objecte sigui lícit i no estableixi. realitzant únicament tasques inherents al càrrec. llevat d’indicació contrària. Article 4 Principis generals Tant l’empresari com el treballador han d’obrar de bona fe en l’execució del contracte i evitar qualsevol abús de dret. convencionals o contractuals. i els treballs de bon veïnatge.1. en pot demanar la declaració de nul·litat als tribunals. es resolen mitjançant l’aplicació de la disposició més beneficiosa per al treballador apreciada en el seu conjunt. f) En matèria de seguretat i salut en el treball. que només són aplicables en defecte de disposicions legals. si treballen com a usuaris d’algun dels programes d’inserció laboral que es desenvolupin en el marc de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. f) Qualsevol altre treball que sigui declarat expressament com a relació laboral de caràcter especial per una llei. 22 i 24. i en còmput anyal. per una durada inferior a dos dies naturals. d) Les dels esportistes professionals.

a tots els efectes. Subjectes del contracte de treball Article 9 Persona treballadora Es considera treballador la persona física que s’obliga a prestar un servei o a realitzar una obra per compte de l’empresari. La reclamació d’indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què l’empresari té coneixement del desistiment unilateral. que conserven les mateixes condicions de treball i antiguitat. Els temps màxims previstos en aquest article per la durada del període de prova poden ser modificats per conveni col·lectiu. El temps treballat durant el període de prova computa. no pot ser superior a un mes. Capítol segon. tant pels contractes de durada indeterminada com pels de durada determinada i. Excepcionalment. si es preveu. el període de prova pactat per escrit pot ser de fins a tres mesos. ha retornat un duplicat a l’empresari. El contracte de treball pot formalitzar-se de manera escrita o verbal. clubs esportius o d’oci o qualsevol persona física o jurídica que tingui personal assalariat. Article 11 Transmissió d’empresa La transmissió. 4. les comunitats de béns. ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys tres dies de treball seguits. l’empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió. i els dirigeix i remunera. Si la retribució és superior a cinc vegades el salari mínim.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 301 Article 8 Prescripció i caducitat Les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d’un any.Núm. no es considera treballador si la seva participació en el capital social representa el 50% o més del mateix capital. llevat de prova en contra. a canvi d’una remuneració. En cas que el contracte s’hagi formalitzat verbalment. Capítol tercer.21. la cessió o el canvi de titularitat d’una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors. Article 13 Contractes plurals El contracte es formalitza sempre entre l’empresari i cada un dels treballadors individualment. associacions. cessió o canvi de titularitat de l’empresa. per les característiques de la jornada laboral o pel tipus especial de contraprestació. i s’hi ha d’indicar l’objecte. Forma del contracte Article 12 Forma del contracte 1. derivades de la relació anterior a la cessió. el període de prova pot arribar fins a sis mesos. Capítol quart. No és possible pactar un període de prova si el treballador ja havia estat contractat anteriorment per l’empresa en un lloc de treball similar al del nou contracte en un termini inferior als 5 anys. han de ser formalitzats per escrit. sota la direcció dels òrgans socials. La normativa continguda en reglaments interns de l’empresa només pot ser al·legada en perjudici de la persona treballadora si prèviament se li ha lliurat un exemplar de la normativa i si la persona treballadora. per temps indefinit. la reclamació d’indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l’acomiadament. que percep el producte del treball dels seus empleats. b) Les empreses de treball temporal legalment autoritzades encara que la direcció del treball l’exerceixi l’empresa usuària. amb la menció expressa “Llegit el dia. a canvi d’una remuneració. dins el seu àmbit d’organització i/o sota la seva direcció.any 21 . c) Als efectes del Codi. ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita. 3.1. ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l’empresari que ho indiqui així. El treball especialment encomanat per l’empresari a una colla o un grup de treballadors crea una relació laboral bilateral i individual amb cada un d’ells. en l’antiguitat de la persona treballadora a l’empresa.. 4 . 2. que ha de ser la realització d’una obra o la prestació d’un servei determinat. Article 15 Contracte per durada determinada o per a obra o servei concret La contractació per una durada determinada o per a una obra o servei concret ha de formalitzar-se sempre per escrit. amb autonomia i . en què la retribució pactada sigui superior a tres vegades el salari mínim vigent. com a prova de coneixement. de responsabilitat o tècnics. En cas de transmissió. Els contractes verbals s’entenen. ja sigui per comunicació escrita. difereixen dels estipulats amb caràcter general. Durada del contracte Article 14 Període de prova El període de prova s’ha de pactar per escrit. Durant el període de prova tant el treballador com l’empresari poden resoldre lliurement en qualsevol moment el contracte establert. amb ànim de lucre o sense. qualsevol de les parts pot compel·lir l’altra a formalitzar-lo per escrit. No obstant això. Es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci.. Article 10 Empresari Es considera empresari: a) Tota persona física o jurídica legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat.”. Els contractes que determina específicament aquest Codi i els altres que. En la contractació de càrrecs directius.

incapacitat temporal. i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral. S’entén que hi ha successió de contractes quan entre un contracte i l’altre no ha transcorregut un termini mínim de 60 dies naturals. El contracte ha d’indicar de forma expressa la data precisa o el moment o la situació concreta que determina l’acabament de la relació laboral. Article 18 Contractes d’interinitat Els contractes d’interinitat són els que es concerten per atendre supòsits com els següents: . 4. Els contractes fixos discontinus s’han de formalitzar per escrit i s’hi ha de fer constar la durada estimada de l’activitat i la forma i l’ordre de la convocatòria. En el cas de contractar treballadors estrangers. dels menors de 14 anys. S’entén per convocatòria la comunicació dirigida a la persona treballadora per començar l’activitat cíclica de la prestació del servei. La contractació de treballadors per a activitats de curta durada. remunerat o gratuït. privació de llibertat o excedència. integrat en el calendari i l’horari escolar i tutelat pels ministeris competents en matèria d’ensenyament i benestar. que en cap cas no poden excedir 15 dies naturals. el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguin al treballador es computen des de l’inici del primer contracte. que la data d’inici de la relació laboral és la de l’inici del primer contracte.2. la salut o el desenvolupament dels infants. sempre que es tracti de treballs lleugers i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral. Els contractes d’interinitat s’han de formalitzar per escrit. fins a un màxim de dos mesos per any. als contractes per una durada o obra determinada. s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de declarar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini màxim de les 48 hores següents a la contractació. Article 20 Contractació per a treballs de curta durada 1.any 21 . risc durant l’embaràs. i la meitat del temps escolar de vacances en els altres períodes. en cas d’un tercer contracte. fins a la fi de l’escolaritat obligatòria. els menors que tinguin 14 i 15 anys poden efectuar un aprenentatge laboral dins el marc d’un programa de formació socioeducativa. Poden treballar durant els períodes de vacances escolars. s’ha de notificar per escrit a la persona treballadora la fi de la relació amb una antelació mínima de quinze dies naturals. La manca d’aquesta comunicació equival a la resolució de la relació laboral per voluntat unilateral de l’empresari. la causa de la substitució i el lloc de treball que s’ha d’ocupar.302 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Els menors que tinguin 16 o 17 anys poden exercir treballs adequats a la seva edat.Ocupació d’un lloc de treball pendent de cobertura definitiva per un procés determinat de selecció. 4 . i també la jornada laboral estimada i la seva distribució horària. paternitat o adopció. La persona treballadora convocada ha de contestar dins el termini de 10 dies. El contracte d’interinitat finalitza en el moment en què s’incorpora a la feina la persona substituïda o la persona seleccionada. s’entén que desisteix del contracte.21.Substitució d’un treballador amb dret a reserva del lloc de treball per des- cans per maternitat. però han d’efectuar almenys 15 dies naturals i consecutius de vacances d’estiu. b) No afectin l’assiduïtat escolar.2009 substantivitat pròpies dins l’activitat de l’empresa. altrament. és a dir. 2. resta prohibida la contractació i la prestació de qualsevol treball. Article 19 Successió de contractes per durada determinada 1.1. Article 17 Contractes fixos discontinus S’entén per contracte fix discontinu el contracte indefinit que es concerta per dur a terme treballs que tenen el caràcter de fix-discontinu i es repeteixen en dates certes dins del volum normal d’activitat de l’empresa. Als efectes d’aquest article s’entén per treballs lleugers o de caràcter lleuger tots els treballs que per raó de la mateixa natura de les tasques que impliquen i les condicions particulars en què s’hagin de realitzar: a) No puguin perjudicar la seguretat. l’antiguitat. a tots els efectes. cal declarar-ho al Servei d’Immigració abans que comenci la relació laboral. Les persones treballadores han de ser convocades 15 dies abans d’iniciar la tasca contractada i per ordre de més a menys antiguitat dins de cada categoria professional. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior. aquest contracte s’entén per temps indefinit i es considera. 3. 2. Els menors d’edat que tinguin 14 o 15 anys no poden exercir cap activitat laboral durant el període escolar. de caràcter lleuger. Treball dels menors Article 21 Treball dels menors Sense excepció de cap mena. Article 16 Contractes de temporada Els contractes per una temporada s’assimilen. En el cas de successió de contractes. La successió de més de dos contractes per una durada determinada resta prohibida. . que ha de satisfer la indemnització corresponent a la persona treballadora. Els treballadors contractats per a activitats de curta durada tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que els treballadors fixos. Capítol cinquè. Si en el contracte no es fixa una data certa per a l’acabament de la relació laboral. i s’hi ha d’indicar el treballador substituït. d’acord amb l’article 98. Les disposicions contingudes en els paràgrafs anteriors no són aplicables a les empreses de treball temporal. als efectes del Codi. la seva participació en programes d’orientació o de formació professionals o les seves aptituds per aprofitar l’ensenyament que reben. En cas de nova contractació. .

Les normes d’aquest títol són aplicables als contractes d’aprenentatge que no estiguin regulats per una llei específica.1.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 303 Article 22 Jornada laboral Els menors que tinguin 14 o 15 anys no poden treballar més de 6 hores diàries. a qui ha de retribuir. . Capítol sisè. L’empresari ha de mantenir arxivats els certificats mèdics. En tot cas. Article 23 Forma del contracte 1. amb una interrupció d’almenys una hora al dia i amb un període de descans setmanal d’almenys dos dies consecutius. El servei competent del Govern pot.Els que impliquen relació amb recintes d’animals ferotges o verinosos i amb el sacrifici industrial d’animals.any 21 .comprimits. llevat que aquest opti per .21. En tots els casos entre jornada i jornada de treball els menors han de tenir un descans mínim d’almenys 12 hores consecutives. d) Que puguin implicar una exposició nociva a radiacions. 2. de manera motivada. Els menors que tinguin 16 o 17 anys no poden treballar més de 8 hores diàries. Contractes especials Secció primera. que tinguin efectes nefastos per al fetus durant l’embaràs o que tinguin qualsevol efecte nefast o crònic per a l’ésser humà. o el desenvolupament encara incomplet dels joves.Núm. el signen l’empresari i el representant legal del menor. Article 26 Durada del contracte El contracte d’aprenentatge es formalitza per una durada determinada que no pot ser inferior a sis mesos ni excedir els dos anys. o el mateix menor.Els que impliquen una exposició nociva a agents físics. llevat del cas de treballs de menors escolaritzats a Andorra. que els menors de 18 anys treballin en hores extraordinàries. El menor de 18 anys s’ha de sotmetre a un examen mèdic amb una freqüència mínima anyal. . corrosius o explosius. derivats de la manca d’experiència. El contracte de menors.Els treballs a una determinada alçada o que impliquen riscos d’enderroc o treballs de tipus elèctric d’alta tensió o els que tenen un ritme de treball condicionat per màquines o són remunerats en funció del resultat. sota la vigilància especial de l’empresa pel que fa a la seguretat i la salut. b) Que presentin riscos d’accident que es consideri que no poden identificar o prevenir per la manca de consciència respecte de la seguretat o per la manca d’experiència o de formació pròpia dels joves. Es consideren procediments i treballs que poden comportar riscs específics: . si és emancipat. que es regeixen per les disposicions relatives al contracte d’aprenentatge. la salut i el desenvolupament. de la inconsciència davant els riscos existents o virtuals. b) El certificat mèdic. de gasos . degudament establert en un imprès oficial que facilita el Servei d’Inspecció de Treball. e) Que posin en perill la seva salut per exposar-los al fred o la calor extrems. Resta prohibit als menors de 18 anys treballar durant la nit. el menor aprengui. a identificar els riscos i a prendre mesures de prevenció. amb excepció dels treballs que tradicionalment es desenvolupen en horari nocturn. f) En general. 3. lliurat per un metge del Principat. El contracte es perllonga per la durada pactada fins i tot si el menor arriba a la majoria d’edat. que produeixin alteracions genètiques hereditàries. l’autorització d’immigració del menor i la del seu representant legal. de recipients que continguin agents químics tòxics. els procediments i treballs que impliquin riscos específics per a la seguretat. Contracte d’aprenentatge Article 25 Contracte d’aprenentatge S’entén per contracte d’aprenentatge el contracte mitjançant el qual l’empresari s’obliga a ensenyar de manera tècnica i pràctica un ofici o un treball a un menor d’edat o un major discapacitat. S’exceptuen de la prohibició els contractes d’aprenentatge en els supòsits en què l’activitat o treball sigui imprescindible per a l’adquisició dels coneixements o la formació específica d’un ofici o professió i que. . autoritzar contractes d’aprenentatge per una durada inferior o superior. queda absolutament prohibit. durant un període de tres anys. s’entén per nit el període comprès entre les 22 hores i les 8 hores de l’endemà. 4. biològics i químics. 4 . Resten prohibits als menors de 18 anys els treballs perillosos. amb una interrupció d’almenys una hora al dia i amb un període de descans setmanal d’almenys dos dies consecutius. sense excepció. Article 24 Treballs prohibits i excepcions 1. liquats o dissolts -. i tenint una especial cura d’aquest en l’elecció de les tasques encomanades de manera que es puguin dur a terme amb seguretat total. c) En el cas de menors estrangers. cancerígens.La fabricació i la manipulació d’explosius. que acrediti que el menor no té cap malaltia que desaconselli el treball. Als efectes del que prescriu aquest article. a disposició de l’autoritat laboral que ho sol·liciti. i es presenta al Servei d’Inspecció de Treball per a aprovació juntament amb els documents següents: a) Els que acreditin la identitat i l’edat del menor. c) Que puguin implicar una exposició nociva a agents tòxics. Es consideren perillosos i resten prohibits als menors de 18 anys els treballs: a) Que superen objectivament les seves capacitats físiques o psicològiques. 2. utilitzant a la vegada el treball de l’aprenent. a més dels coneixements de l’ofici o professió. a sorolls o a causa de vibracions.

el Servei d’Inspecció de Treball ha d’examinar el tipus d’ofici.2009 resoldre’l mitjançant un preavís amb una antelació mínima de 15 dies. Les pràctiques formatives tenen lloc en les condicions següents: a) Els estudiants andorrans o estrangers legalment residents al Principat matriculats en centres d’ensenyament autoritzats pel Govern. b) Que el lloc de treball permeti a l’estudiant obtenir la pràctica professional adequada al pla d’estudis de la formació que es cursa. amb l’acord previ de la Comissió Nacional de Valoració (Conava). Contractes d’inserció sociolaboral Article 31 Contractes en condicions especials El Servei d’Inspecció de Treball pot autoritzar un contracte d’inserció sociolaboral en condicions especials per als usuaris dels programes d’inserció sociolaboral del Govern i d’altres entitats que hagin signat el conveni corresponent amb el Govern. mitjançant orientació. c) Que l’estudiant no supleixi cap lloc de treball a l’empresa i que tingui un tutor d’empresa. l’autorització d’immigració de l’aprenent i. o el mateix aprenent si està capacitat per signar-lo. poden treballar en el si d’una empresa o entitat pública per tal de complir la formació pràctica exigida en el pla d’estudis. formació. la del seu representant legal. si és menor d’edat no emancipat o major incapacitat. l’empresari ha de lliurar a l’aprenent un certificat acreditatiu del seu aprenentatge en què s’ha de fer esment de la durada de l’aprenentatge i la seva capacitat per desenvolupar l’ofici. aquesta formació no pot tenir una durada superior al . Ultra les obligacions generals recollides en aquest Codi. d’un 30 per cent durant el segon semestre. seguiment i suport. si és menor no emancipat o major incapacitat. El nom i la qualificació professional del responsable de la seguretat i de la formació pràctica de la persona aprenent. indústria o activitat projectats. La identitat i l’edat de la persona aprenent.1. amb l’objectiu de fomentar la integració laboral. les condicions que s’ofereixen a l’aprenent. els ensenyaments tècnics o pràctics del seu ofici.304 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. e) Atorgar a l’aprenent els permisos retribuïts necessaris per a la seva formació teòrica. la indústria o l’activitat de què es tracti i. Article 28 Prestació de l’empresari 1. procurant sempre que l’execució de les tasques especialment perilloses dins el treball no les faci l’aprenent. que fixen el contingut i les condicions de la relació laboral especialment per a cada cas. 4.21. quan escaigui. L’empresari està obligat a remunerar l’aprenent amb un salari que no pot ser inferior al salari mínim que li correspondria d’acord amb la seva edat. Article 29 Autorització i verificació de les condicions contractuals 1. l’empresari ha de tenir cura de l’aprenent i en especial: a) Proporcionar-li. establert en un imprès oficial facilitat pel Servei d’Inspecció de Treball. juntament amb la documentació acreditativa de les circumstàncies següents: 1. d’acord amb els plans formatius establerts pel Govern. 2. Secció tercera. en general. de la seva indústria o l’activitat. i dels responsables dels dits programes. b) Instruir-lo en els aspectes relacionats amb la disciplina de l’empresa fent les recomanacions necessàries i. Per determinar la procedència del contracte d’aprenentatge. Per formalitzar el contracte en pràctiques formatives és necessari que es compleixin els requisits següents: a) Que l’estudiant estigui matriculat en un centre educatiu amb un pla d’estudis que inclogui la formació teòrica al centre i la pràctica a l’empresa. d) Nomenar una persona responsable de la seguretat i de la formació pràctica per a cada aprenent. 4 . 2. i els mitjans de què disposa l’empresari per ensenyar tècnicament i pràcticament l’aprenent. sinó un operari qualificat. El certificat mèdic lliurat per un metge del Principat que acrediti que la persona aprenent no té cap malaltia que desaconselli l’aprenentatge projectat. notificant-ho immediatament al responsable legal. 2. 2. i es presenta al Servei d’Inspecció de Treball perquè sigui aprovat. Correspon al Servei d’Inspecció de Treball o als organismes de formació competents fer les inspeccions que considerin convenients als llocs de treball on treballen aprenents. o en centres d’ensenyament estrangers radicats fora del Principat reconeguts oficialment com a centres de formació reglada. reduït fins a un màxim d’un 40 per cent dins el primer semestre d’aprenentatge. La denegació ha de ser motivada i té la consideració d’acte administratiu. Secció segona. per comprovar el compliment de la normativa vigent. Article 30 Certificat d’aprenentatge 1. En el cas d’estrangers. 3. en les millors condicions. Article 27 Forma del contracte d’aprenentatge El contracte d’aprenentatge. la indústria o l’activitat. El Govern ha de lliurar els certificats acreditatius del seguiment dels cursos teòrics als quals hagi assistit l’aprenent. d’un 20 per cent durant el tercer semestre i d’un 10 per cent dins el quart semestre. el signen l’empresari i el representant legal de l’aprenent. d’acord amb els plans formatius establerts pel Govern. c) Extremar la precaució pel que fa a la seguretat i la salut de l’aprenent. 2. en cas de falta greu. A la fi del període d’aprenentatge. Treball en pràctiques formatives Article 32 Treball en pràctiques formatives 1.any 21 . per comprovar l’activitat de l’aprenent i observar les estructures que l’empresari posa a la seva disposició d’acord amb l’ofici.

3. En el cas de part prematur. 5. així com la relació amb els mossos i altres treballadors agrícoles. si així ho decideixen els progenitors. i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l’empresa. Secció quarta. s’han de subjectar. paternitat o adopció. sense percebre el salari. El termini de suspensió per incapacitat total transitòria es computa sempre a efectes del càlcul d’antiguitat a l’empresa i. en cas de part prematur. En cas de part múltiple el període s’amplia en dues setmanes més per cada fill. que es regeixen pel conveni corresponent. pot fer ús de la totalitat o de la part que resti del període de descans per maternitat. . c) Descans per risc durant l’embaràs. ja sigui per causa de malaltia ja sigui per causa d’accident de treball. 2. abans d’iniciar-se el període de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data del part. 4. f) Excedències. de manera que sempre i en tot cas l’estudiant en practiques formatives es trobi cobert en els supòsits de malaltia o accident. En cas de treballs perillosos. Aquest període de descans per maternitat pot iniciar-se a elecció de la mare. 2. b) La reglamentació ha de tenir en compte la presa en càrrec d’una assegurança quan sigui necessària. aquesta previsió. pel que fa als horaris i a les altres condicions de treball. A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part. En aquest supòsit. el pare pot. en acabar-se el termini de suspensió. Agricultura i ramaderia Article 33 Masovers. En cas de mort de la mare. b) En el supòsit de baixa mèdica per causa de malaltia.any 21 . e) Privació de llibertat. tant la mare com el pare han de notificar per escrit. responsabilitat civil i.1. 3. 4. La suspensió del contracte de treball. si durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part la mare hagués de fer descans per prescripció facultativa. el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista per al part es computa com a baixa per malaltia. 6. La formalització del contracte i la documentació necessària per a la realització del treball en pràctiques es fa d’acord amb la normativa reglamentària vigent.Núm. no es computa cap període de baixa mèdica que sigui superior a quatre mesos en una anualitat natural. que únicament pot fer-se efectiva amb la certificació mèdica que la reincorporació de la mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut. s’ha de nomenar una persona encarregada de la seguretat de l’estudiant de conformitat amb el que preveu l’article 24. es computa de la manera següent: a) En el supòsit de baixa mèdica per causa d’accident de treball. Capítol setè. es comença a comptabilitzar el període de descans per maternitat a partir de la data del part. a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen. 5.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 305 60% del total de la formació i el treball no és remunerat llevat que ho estableixi la normativa reglamentària que estipuli el Govern en funció del pla d’estudis de cada formació.21. d) En el supòsit que la treballadora es vegi obligada a abandonar temporalment el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere. b) Descans per maternitat. una assegurança que cobreixi els riscs inherents i específics del treball en practiques. de manera ininterrompuda. en els supòsits previstos per aquest Codi. En finalitzar el termini de suspensió del contracte. es computa tot el període. llevat que s’indiqui expressament el contrari. des de la mateixa data del part o durant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. i el temps anterior es computa com a baixa per malaltia. No obstant això. a aquest Codi. Resten exclosos de la regulació del contracte en pràctiques formatives els contractes d’estudiants estrangers que efectuïn les pràctiques a Andorra en virtut de convenis d’intercanvi formatiu signats i tutelats pel ministeri competent en matèria d’educació. dóna dret al treballador a absentar-se de la feina. apartat 4. i els organismes oficials estrangers. si escau. a efectes de meritar vacances. la persona treballadora té dret a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l’empresa. o de la data en què hauria hagut de tenir lloc. Article 35 Incapacitat temporal El contracte de treball queda en suspens mentre la persona treballadora es trobi en situació de baixa mèdica. substituir la mare i gaudir de la resta del descans de maternitat del qual pot gaudir la mare. h) Suspensió de sou i feina per causes disciplinàries. g) Cas fortuït i força major temporal. 4 . Suspensions del contracte de treball Article 34 Suspensió de la relació laboral 1. Article 36 Descans per maternitat 1. el pare automàticament i sense cap notificació prèvia. mossos i treballadors agrícoles Les relacions amb masovers que comportin l’execució de treballs sota les ordres i la direcció del propietari dels habitatges i les terres. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. El contracte de treball queda en suspens per les causes següents: a) Incapacitat temporal de la persona treballadora. El termini de suspensió per maternitat computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa.

o bé a partir del dia següent en què la mare hagi finalitzat el seu període de descans per maternitat. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes ininterrompudes per causa de descans per adopció. 2.2009 Article 37 Descans per adopció 1. 3. adoptat o acollit. el pare o la mare adoptants. Article 41 Privació de llibertat La relació laboral queda en suspens en cas que la persona treballadora sigui privada de llibertat fins que es pronunciï una sentència condemnatòria ferma. per defunció del cònjuge. 3. L’empresari pot sol·licitar la justificació d’aquesta situació mitjançant l’aportació dels documents que es determinin reglamentàriament. Abans d’iniciar-se el període de descans per adopció. si és el cas. El període de descans per paternitat pot gaudir-se. La relació laboral queda en suspens durant dues setmanes per causa de descans per paternitat. Article 38 Descans per paternitat 1. la seva absència al treball a causa de detenció. la persona treballadora hagi d’ocupar-se de l’infant nascut. Article 42 Excedències 1. indistintament. b) En el cas d’una adopció internacional. amb un avís previ amb una antelació mínima d’un mes. El termini de suspensió per paternitat computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa. Poden gaudir d’aquesta baixa mèdica les treballadores que es puguin acollir a l’apartat 3 de l’article 31. 3. La relació laboral queda en suspens en el cas que la treballadora embarassada es trobi en situació de baixa mèdica per risc. durant l’embaràs. El termini de suspensió per risc durant l’embaràs computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa. 4 . El termini de suspensió per adopció computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa. Poden gaudir d’aquest període de descans. directament o per persona interposada. Protecció de la maternitat. 2. de la Llei de la seguretat i la salut en el treball. 4. Excedències pactades També es poden pactar de mutu acord excedències per altres motius. 2.21. . o bé des del dia següent a la finalització del període de tres dies regulat a l’article 72 o des del moment en què el període per adopció es comença a comptar. tant nacionals com internacionals. Article 40 Decisió de la treballadora víctima de violència de gènere 1. Aquest termini de suspensió computa a l’efecte de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa. El termini de suspensió no computa a efectes de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa. 4. La notificació s’ha de fer dins els sis mesos anteriors o posteriors al naixement. a partir de la data de notificació de l’aute del batlle que pronuncia la preadopció. i en cas d’adopció múltiple el període s’amplia dues setmanes més per cada fill adoptat. El període de descans per risc durant l’embaràs inclou tot el període necessari per protegir-ne la seguretat o la salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc de treball anterior o un altre lloc compatible amb el seu estat. El termini d’excedència no computa a efectes de vacances i del càlcul d’antiguitat a l’empresa. excepte si l’adoptat és el fill d’un dels adoptants. 4. tant la mare com el pare adoptants han de notificar per escrit com es distribuirà el període de descans per adopció a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen. Aquest període de descans. 3.1. 4. degudament acreditat. Aquesta excedència s’equipara a la suspensió a què fa referència l’article 34. L’empresari està obligat a atorgar l’excedència per una durada mínima de tres mesos i màxima d’un any.any 21 . a partir de la data de notificació del document oficial que pronuncia l’adopció atorgat per l’autoritat competent del país d’origen de l’adoptat. 5. La treballadora ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l’empresari. L’empresa ha de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat So- cial que l’assegurat vol fer ús d’aquest dret. de forma simultània o successiva. directament o per persona interposada. El període de descans per adopció s’aplica a tots els casos d’adopcions. l’adopció directa. Aquest termini pot ser ampliat per decisió de l’autoritat judicial competent. adopció d’un fill o per causa d’acolliment familiar. Excedència per tenir cura d’un fill o per acolliment familiar La persona treballadora que faci més de dos anys que està al servei de l’empresa té dret a demanar i obtenir una excedència per causa del naixement.306 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. El treballador ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l’empresari. sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total conjunta del període de descans pugui superar el període previst. Article 39 Descans per risc durant l’embaràs 1. que pot ser per naixement o adopció. a l’efecte de la reincorporació. No és necessari l’avís previ en el supòsit que. La relació laboral queda en suspens fins a un màxim de tres mesos en el cas que la treballadora sigui víctima de violència de gènere. 6. a l’elecció del pare. Abans d’iniciar-se el període de descans per paternitat. l’adopció o l’acolliment. el pare ha de notificar per escrit a l’empresa en la qual presta serveis el període en què vol fer ús d’aquest dret. El període de descans per adopció es comença a comptar: a) En el cas d’una adopció nacional. o. 2. només pot gaudir-lo el pare. 2. la seva absència al treball a causa de ser víctima de violència de gènere.

la no-competència de la persona treballadora.21. 4 . La indemnització per l’incompliment de l’obligació de permanència ha de pactar-se expressament. el cost dels cursos de formació. a defensar els seus interessos econòmics i socials en la forma que regulin les lleis. Aquesta obligació. als efectes del que preveu el present article. a la promoció en el treball. però. S’exclou expressament d’aquest article la formació obligatòria rebuda per les persones treballadores en matèria de seguretat i prevenció de riscos laborals. El contracte laboral queda en suspens quan ho imposa una raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l’activitat de l’empresa per un període superior a 48 hores i inferior a tres mesos amb l’acord del Departament de Treball. llevat d’autorització expressa. a la dignitat. sense que pugui ser superior a l’import de les despeses de formació. quan constitueixin un incompliment a les mesures de seguretat i salut en el treball i quan signifiquin una exposició a un risc superior al que sigui inherent a l’exercici de la seva professió. Article 48 Prohibició de competència Durant l’execució del contracte la persona treballadora ha de guardar fidelitat a l’empresa i no competir-hi ni directament ni treballant per a una altra empresa del mateix ram d’activitat. Quan la prestació de la persona treballadora consisteixi en tasques de direcció i organització o altres que per la seva natura comportin l’adquisició de coneixements l’aplicació posterior dels quals pot comportar un perjudici per a l’empresa. Contra la resolució del Departament de Treball pot interposar-se recurs davant el Govern. L’esmentat període de temps no pot ser superior a dos anys. Capítol vuitè. i no pot ser contrari a l’ordre públic. 2. El termini de suspensió no computa a efectes de vacances. 3. l’empresa pot reclamar la part proporcional de la prima percebuda indegudament. una vegada adquirida la formació i/o superada la prova que ho acrediti.1. Prestació de treball Article 44 Disposicions generals L’objecte del treball pot consistir en la realització d’una tasca dins un horari prefixat o bé en la realització d’una obra o servei concrets. L’empresa. a la formació. en el termini de cinc dies hàbils. un cop acabada la relació laboral. fins a un període màxim de tres anys mitjançant el pagament de la prima de no-competència corresponent o acordant una quantitat que s’haurà de satisfer transcorregut el termini de no-competència fixat. ha de dictaminar sobre la procedència o improcedència de la mesura. es pot pactar expressament l’obligació de romandre a l’empresa durant un cert període de temps. i han d’indemnitzar-se recíprocament pels danys i perjudicis que s’ocasionin voluntàriament o per imprudència en les quanties que fixi la jurisdicció corresponent. Si la persona treballadora incompleix l’obligació de permanència pactada. Secció primera. El Departament de Treball. Capítol novè. Als efectes d’aquest Codi s’entén per cas fortuït i força major l’obstacle imprevist o previsible però inevitable. ha de notificar al Departament de Treball la suspensió del contracte per motiu de cas fortuït o força major. Tant l’empresari com el treballador han d’observar les disposicions de seguretat i salut en el treball. Article 47 Permanència per formació 1. sempre per escrit. no és aplicable en el cas de contractes que s’hagin resolt per motius imputables a l’empresa. Prestació de la persona treballadora s ’h a d e p reve ur e u na g rad ac ió proporcional de la sanció d’acord amb el període de permanència. malgrat haver actuat amb la diligència deguda. sempre per escrit.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 307 En aquests supòsits el temps d’excedència. i al salari i altres avantatges establerts per aquest Codi. d’immigració. 3. a afiliar-se a un sindicat o a una associació professional o a no fer-ho. l’empresa pot descomptar de la quitança l’import que resulti d’aplicar la gradació proporcional. En cas d’incompliment de la persona treballadora. 5. En el cas que l’empresa doni una formació a la persona treballadora. 4. es pot pactar en el moment de formalitzar el contracte o en un moment posterior. Article 43 Cas fortuït i força major temporal 1. i .any 21 . 2. Disposicions generals Article 45 Drets de la persona treballadora En l’execució del contracte la persona treballadora té dret a desenvolupar el seu treball en igualtat de condicions respecte dels altres treballadors sense patir cap tipus de discriminació. en el termini màxim de 3 dies hàbils des del moment en què s’iniciï. 4. pernoctacions.Núm. dietes. a treballar amb les degudes mesures de seguretat i d’higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral. els efectes en relació amb les vacances i el càlcul d’antiguitat s’han de fixar per escrit. S’entén per despeses de formació. Article 46 Obediència i diligència La persona treballadora ha de prestar els seus serveis obrant de conformitat amb les instruccions donades per l’empresa o els seus representants i amb la diligència deguda. d’acord amb les disposicions previstes al Codi de l’Administració. a la intimitat. desplaçaments i el cost de les hores invertides en la formació fora dels horaris laborals i que hagin estat retribuïdes com hores ordinàries de treball. en aplicació del que disposa la Llei de la seguretat i la salut en el treball. La persona treballadora pot negar-se a executar les ordres donades per l’empresa quan siguin contràries a la llei. quan sigui el cas.

2. No es pot canviar la classe de treball sense el consentiment exprés de la persona treballadora. Les altres invencions són propietat de la persona treballadora. per part de l’empresa de les seves obligacions de garantir la seguretat i la salut de la persona treballadora. A manca de definició expressa de la classe o categoria de treball. es computa com a temps de treball efectiu. connexes al procés tècnic de producció. i també en el cas de trasllat del servei o de la indústria a un altre local. ensems. però si l’aportació personal a la invenció i la seva importància excedeixen el contingut implícit o explícit del contracte. té l’obligació de realitzar la seva tasca d’acord amb la normativa vigent en la matèria. segons les circumstàncies. El temps efectivament treballat durant el període de treball a disposició de l’empresa computa a tots els efectes com a jornada legal de treball. per escrit. 4 . 2. Article 55 Temps de treball a disposició de l’empresa 1. o lleu però reiterat. 3. té la consideració de salari. Article 52 Seguretat i salut en el treball 1. mentre duri la relació laboral. El temps de disposició s’ha de pactar expressament. És nul el pacte per mitjà del qual la persona treballadora accepta anticipadament el canvi futur i unilateral de classe o de categoria amb reducció del salari. es té en compte el treball realitzat fins a la data per la persona treballadora. excepte en supòsits extraordinaris o d’urgència. es consideren treball efectiu. L’incompliment de les obligacions en matèria de prevenció de riscos per part de la persona treballadora té la consideració d’incompliment laboral de caràcter lleu.1. Article 56 Desplaçaments Els desplaçaments efectuats a causa del treball durant la jornada laboral es computen com a treball efectiu. que comporti una variació de salari no es pot efectuar en perjudici de la persona treballadora sense el seu acord exprés. no es considera temps de treball efectiu als efectes del còmput de la jornada legal de treball. 4. Les interrupcions de caràcter ocasional. 2.2009 Article 49 Treball en exclusiva Es pot pactar la dedicació exclusiva a l’empresa. El contracte de treball determina la categoria professional del treballador. en el contracte i es remunera amb una prima que en cap cas no pot ser inferior al 25% del salari fix pactat per la jornada legal de treball. que. la consideració de salari variable. que ha de gratificar la persona treballadora amb una compensació econòmica justa fixada tenint en compte la importància de l’invent i els mitjans i els coneixements facilitats per l’empresa i les aportacions pròpies de la persona treballadora. La persona treballadora ha de realitzar la seva tasca d’acord amb la classe de treball i la categoria professional per a la qual ha estat contractada. Aquesta prima de temps a disposició de l’empresa té. Temps de la prestació Article 54 Temps de treball efectiu 1. dins la mateixa classe de treball. Tots els desplaçaments que es facin durant la jornada laboral s’han de fer amb el vehicle de l’empresa. Article 53 Invencions Les invencions de servei realitzades per la persona treballadora en compliment del seu contracte pertanyen a l’empresa. exclòs el temps emprat en els canvis d’indumentària i les interrupcions destinades al descans o als àpats. El canvi de la categoria professional en l’empresa.any 21 . A manca de conveni el reglament intern de l’empresa pot establir un sistema de classificació professional. pot donar lloc al desistiment justificat de la persona treballadora previst a l’article 97. el lloc de la prestació és fix. El temps de presència que comporti l’obligació de la persona treballadora de romandre en el lloc de treball. Es presumeix que els drets d’explotació d’una obra literària. artística o científica creada pels treballadors durant la relació laboral i en virtut de la relació laboral se cedeixen a l’empresari llevat de pacte exprés. El sistema de classificació professional es fixa per conveni col·lectiu del sector o de l’empresa.308 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Les invencions d’explotació obtingudes pels treballadors gràcies a coneixements adquirits en l’empresa o mitjançant l’ús de tecnologia de l’empresa poden ser apropiades per l’empresari. la persona treballadora inventora té dret a una gratificació suplementària. encara que circumstancialment no realitzi cap tasca. greu o molt greu. i si es fan amb el vehicle de la persona treballado- . La persona treballadora té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i. La durada del treball s’entén de treball efectiu. com a prima d’exclusivitat. quan la persona treballadora no tingui obligació de romandre en el lloc de treball i pugui disposar lliurement del temps destinat a aquesta finalitat. 2. Article 51 Lloc de treball Llevat de pacte escrit i exprés. de conformitat amb la normativa vigent en la matèria. excepte en els contractes la natura dels quals obliga a la prestació del servei en diferents llocs alternativament o successivament. Els drets morals o personals són intransmissibles. Article 50 Sistema de classificació professional i categoria professional dels treballadors 1. ja sigui mitjançant un altre sistema. 3. La gratificació esmentada es considera salari i ha de declarar-se a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. El temps esmerçat per la persona treballadora fora del lloc de treball a disposició de l’empresa ja sigui mitjançant guàrdies localitzables. Secció segona. En aquest cas s’ha de fer constar la compensació econòmica adequada que es pacti per la dita exclusivitat. als efectes previstos en el títol III. L’incompliment greu. 3. a tots els efectes. amb prohibició que la persona treballadora treballi per a una altra empresa o autònomament.21. 5.

en cas d’extinció de la relació laboral. Han de respectar. o bé si ja s’han compensat. per conveni col·lectiu d’empresa o de sector. que han de respectar. Si en el moment de finalitzar el període de referència en què es realitza el còmput o en cas d’extinció de la relació laboral la persona treballadora té un ròssec negatiu d’hores. semestral o anyal de la jornada de treball 1. deu hores. 5. retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor i sempre respectant les normes i els límits legals en matèria de temps de treball i de descans. l’aplicació del còmput de la jornada de treball exigeix un control del temps efec- tivament treballat i del descans compensatori gaudit per cadascun dels treballadors.1. mitjançant l’anotació. Jornada legal ordinària En totes les empreses públiques o privades. 3. 11. i en general. que pugui establir-se per disposició legal o bé per conveni entre l’empresa i la persona treballadora. l’empresari ha de satisfer-li les compensacions que s’hagin pactat. Llevat que s’estipuli en el contracte o que sigui usual en la classe de treball.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 309 ra. augmentant o disminuint. Exclusions Resten exclosos del règim de jornada legal establert. 10. En aquest cas es fa el còmput trimestral. la durada màxima anual de la jornada laboral és de mil vuit-centes hores. es faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar. de les obligacions de control que disposa l’article 63 i del règim de descans diari de l’article 64: a) Els directors o gerents. A més de la planificació prevista. en el compte d’hores personal previst a l’article 63. però. però.21. els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. els càrrecs de confiança de les empreses. La jornada anyal s’ajusta. Qualsevol modificació de la planificació horària prevista s’ha de comunicar amb una anticipació mínima de vuit dies naturals. i en el ròssec positiu. semestral o anyal requereix que la mitjana calculada sobre aquest període no sobrepassi les 40 hores ordinàries setmanals. 6. Article 58 Còmput trimestral. almenys. dividint l’escreix per terços i retribuint cada terç amb l’increment que correspongui de conformitat amb el que preveu l’article 63. al final de del trimestre. descomptar-les de la quitança. el descans setmanal mínim d’una jornada completa. 4. una jornada completa de descans setmanal. El còmput anyal s’estableix prenent sempre com a base l’any natural. l’empresa no les pot acumular per al següent període ni. Article 57 Jornada de treball 1. S’entén per personal directiu o càrrec de confiança el que exerceix facultats decisòries plenes en l’àmbit de l’activitat empresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d’actuació. de conformitat amb el que preveu l’article 63. Si no n’hi ha. l’escreix d’hores que excedeixen la jornada ordinària es retribueix com a hores extraordinàries. 2. actualitzada mensualment. els vigilants de nit i el servei de porteria quan tinguin fixat el seu domicili en el mateix lloc de treball. Sempre i en tot cas. la mitjana d’hores treballades per qualsevol assalariat sigui la mateixa que les que són exigibles en jornada legal ordinària de 40 hores setmanals i. les hores treballades de més es consideren degudes per l’empresa. En el supòsit que la natura del treball o del sector d’activitat econòmica no permeti una distribució uniforme de la jornada.any 21 . 8. de les jornades especials en còmput anyal de l’article 58. En còmput anyal. b) Les persones empleades en el servei domèstic. 7.Núm. que la durada màxima diària no sobrepassi les 12 hores. la distribució horària setmanal pot ser variada. de manera que. el descans setmanal mínim d’una jornada completa. En els períodes en què el contracte de treball es troba en suspens es computa la jornada legal ordinària de 40 hores setmanals. que el màxim d’hores treballades durant la setmana no sobrepassi les 60 hores. La distribució irregular de la jornada laboral mitjançant el còmput de la jornada exigeix la planificació prevista del temps de treball i de descans i el temps de compensació de les hores extraordinàries que s’hagin treballat en els períodes de màxima activitat. En les relacions laborals que no totalitzin un . del semestre o de l’any. Si la persona treballadora es troba amb un ròssec positiu en el moment de l’extinció de la relació laboral. les hores en què es redueixi la jornada setmanal que es consideren hores degudes per la persona treballadora. siguin de la natura que siguin. si n’hi ha. que es respecti el descans diari de 12 hores entre jornades i que hi hagi. 2. semestral o anyal de la jornada de treball ordinària. L’aplicació de la jornada legal ordinària en còmput trimestral. 4 . organitzatives o productives amb un preavís de quinze dies. el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per a la persona treballadora. en funció de les hores laborals que siguin exigibles en jornada legal ordinària segons s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori. el temps emprat per desplaçaments del domicili al lloc de treball no es considera treball efectiu. les hores en què s’ampliï la jornada de treball. En el compte d’hores mensual s’han d’anotar i actualitzar: en el ròssec negatiu. Les hores treballades en excés eixuguen les hores degudes. és a dir. 9. mitjançant la planificació prèvia del temps de descans compensatori en les setmanes o els dies que es prevegi que minvarà l’activitat de l’empresa. L’empresa pot ordenar modificacions de l’horari de treball per raons tècniques. excepte si la relació laboral s’extingeix per voluntat del treballador. la jornada legal ordinària de treball per als treballadors assalariats és de 40 hores setmanals de treball efectiu. ensems. La persona treballadora té dret a percebre mensualment el salari fix convingut. la plena responsabilitat i la remuneració.

Article 59 Inclemències del temps 1. excepte si l’empresa indica el contrari mitjançant una comunicació escrita. c) Les hores extraordinàries que sobrepassin les vuit hores setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 75 per cent del salari horari. mentre duri la situació. b) En cas d’augment temporal de l’activitat empresarial a causa de la situació del mercat.21. les vacances fetes. pot no satisfer en metàl·lic l’import de les hores extraordinàries i compensar-les amb hores de temps festiu. es divideixen en tres parts i se satisfan amb un increment que. Per tenir dret al cobrament del salari.2009 any natural sencer. Cada hora extraordinària treballada dóna dret a la persona treballadora a un increment del seu salari base que es determina per conveni col·lectiu. que fixa les hores de treball que s’han de realitzar i el temps de descans o d’àpats. d’un 50 per cent el segon terç i d’un 75 per cent el darrer terç. per establir el nombre d’hores exigibles en jornada legal es té en compte la mitjana de la jornada legal exigible durant el període treballat corresponent. de 50 hores en un mes i de 426 hores en un any quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents: a) Quan hi hagi manca de personal suficient en l’empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinària. amb l’acord previ de la persona treballadora. A manca de conveni col·lectiu. b) Encomanar altres activitats que no hagin resultat afectades per les inclemències del temps en el mateix centre de treball o en un altre centre de treball.any 21 . En tot cas. i la lliure acceptació o denegació. i en total no es poden sobrepassar les 45 hores setmanals. Malgrat el que disposa el paràgraf anterior. Les hores que excedeixin la 45a hora setmanal es paguen com a extraordinàries. si l’empresa disposa d’altres centres de treball o d’altres llocs de treball en el mateix centre no afectats per les inclemències atmosfèriques no pot establir la suspensió del contracte i. es paguen de la manera següent: a) Les quatre primeres hores extraordinàries setmanals s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 25 per cent del salari horari. Resta prohibit el treball en hores extraordinàries als menors de 18 anys i a les dones embarassades o durant el període d’alletament.310 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. c) En supòsits extraordinaris o de força major. Article 63 Planificació horària i compte d’hores 1. per a la recuperació no es pot dedicar més d’una hora per dia. Totes les empreses han de tenir en un lloc visible per als treballadors el pla de treball horari de cadascun o de cada torn de servei. És nul el pacte que impliqui la renúncia de la persona treballadora al seu dret d’acceptar o refusar la prestació d’hores extraordinàries. i un compte d’hores. dins dels tres mesos següents. No es consideren incloses en aquest article les suspensions de feines per temps indefinit motivades per les circumstàncies climatològiques que impe- deixen la realització de treballs en determinades zones durant èpoques concretes de l’any. En els contractes de treball a temps parcial es pren com a base la jornada fixada contractualment. encara que s’hagin de fer feines diferents de les habituals. amb els mateixos increments. Article 62 Còmput de les hores extraordinàries 1. les absències justificades i no justificades i la manca de puntualitat en el treball. El còmput de les hores extraordinàries s’efectua prenent com a base la jornada legal ordinària de 40 hores setmanals. 12. En cas que el contracte estigui establert prenent com a base la jornada especial per còmput anyal. b) Les quatre hores extraordinàries setmanals següents s’han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 50 per cent del salari horari. Article 61 Hores extraordinàries Les persones treballadores majors de 18 anys i l’empresa poden pactar el treball en hores extraordinàries fins a un màxim de 2 hores diàries. els treballadors s’han de presentar al centre de treball a les hores fixades com a inici de la jornada laboral. 4 . dins d’un període màxim de tres mesos.1. com a mínim. L’empresa. de 15 hores en una setmana. correspon a la persona treballadora. 3. A manca de conveni col·lectiu. La iniciativa del treball en hores extraordinàries correspon a l’empresa. i s’hi han de fixar els dies naturals i les hores en què la persona treballadora ha de prestar els seus serveis. les empreses han d’exposar . ha de ser d’un 25 per cent el primer terç. L’empresa pot establir la suspensió del contracte per a les activitats que no es poden desenvolupar puntualment a causa de les inclemències del temps i abonar als treballadors afectats el total de salaris corresponents a les hores perdudes per aquest motiu. En els supòsits d’aplicació d’un còmput horari previst a l’article 58. Es considera nul tot pacte en què la persona treballadora accepti en el moment de la formalització del contracte qualsevol canvi unilateral d’horari per part de l’empresa. 2. llevat de supòsits extraordinaris o de força major. on s’inscriuen les hores extraordinàries i els dies festius del calendari laboral treballats. Article 60 Contracte de treball a temps parcial El contracte de treball a temps parcial s’ha de formalitzar per escrit. les hores extraordinàries realitzades a la fi del període es retribueixen d’acord amb el conveni col·lectiu. que es poden recuperar repartint-les entre els dies laborables de les setmanes següents. 2. pot: a) Desplaçar els treballadors que no poden dur a terme les seves activitats a altres centres de treball. S’exceptuen del règim de jornada màxima diària establert a l’apartat 2 les persones treballadores del Servei Andorrà d’Assistència Sanitària i de la Creu Roja Andorrana. 3.

2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 311 en un lloc visible el pla horari previst i anotar el practicat en el compte d’hores. avisant amb una antelació mínima de tres mesos sempre que no es produeixin més de dos modificacions l’any.any 21 . 4 . 3. com a mínim i en tots els casos. El període de vacances que correspongui a cada treballador ha d’inscriure’s en el pla horari amb una antelació mínima de 45 dies naturals.Núm. Article 68 Obligatorietat de les vacances Llevat del supòsit de resolució de la relació laboral. per conveni entre les parts. les vacances es poden fraccionar. per a la recuperació s’ha de respectar el dia de descans setmanal obligatori i la durada màxima diària ordinària de treball no pot excedir les 10 hores. d’acord amb les necessitats i l’organització de l’empresa. els fraccionaments no poden sobrepassar la meitat de les vacances que corresponen a la persona treballadora. o bé d’un nombre inferior de dies corresponent al menor temps de relació laboral amb l’empresa. En el supòsit que el contracte es trobés suspès per baixa de maternitat. excepcionalment. correspon a l’empresa fixar el període anyal de vacances. Ultra els dies esmentats. a una jornada completa de descans setmanal. durant el primer trimestre de l’any següent. En el supòsit de treball en llocs diferents. i han de ser informats de manera clara i amb un mínim de vuit dies naturals d’antelació. Les vacances s’han de realitzar dins l’any natural o. 4. tenint en compte la seu social de l’empresa o el lloc de treball de la persona treballadora. En tot cas.21. En qualsevol cas. 6. el servei de porteria amb residència al mateix edifici i els treballs del sector agrícola i ramader que estiguin formalitzats per escrit. En el supòsit que la relació laboral es resolgui. El període fixat per a les vacances no pot ser modificat llevat d’acord entre la persona treballadora i l’empresa. en el cas que hi hagi un o dos dies laborals entre festius es poden considerar els dits dies com a festius. Els treballadors han de signar almenys una vegada al mes el compte d’hores com a mostra de conformitat. els dies efectuats de vacances que no li corresponguin es consideren un crèdit per al treball futur. El període de descans setmanal és fix i només pot ser modificat d’acord entre les parts. Article 65 Descans setmanal 1. l’empresa ha de traslladar el període de vacances no gaudit a un altre moment en què la persona treballadora es trobi d’alta.1. excepte en els supòsits de modificació de torns per causa de baixa de treballadors o altres causes de força major. El període anyal de vacances es fixa per conveni col·lectiu d’empresa o per acord entre la persona treballadora i l’empresa. es pot pactar que les vacances es retribuiran en la quitança en el moment de la finalització de la relació laboral. 8. de qualsevol modificació d’horaris. El període de vacances ha d’iniciar-se en un dia que sigui laborable per a la persona treballadora i. el total anual de dies festius parroquials no pot ser inferior al nombre mínim de dies festius fixats pel comú on es troba radicada l’empresa. 7. i no s’hi pot renunciar. Vacances anuals Article 67 Dret a vacances remunerades Tota persona assalariada té dret a gaudir d’unes vacances anuals remunerades. Secció quarta. excepcionalment per raons extraordinàries o de força major o. 2. Quan la persona treballadora no tingui encara dret a efectuar la totalitat dels dies de vacances en el moment en què l’empresa tanca habitualment amb aquesta finalitat. 5. 2. alternatius o successius. En els contractes de durada determinada dirigits a campanyes o de temporada i fixes discontinus de fins a sis mesos. es compten com a dies de vacances tots els dies naturals del període de vacances realitzat. En el supòsit que el contracte es trobés suspès per baixa mèdica durant tot o part del període de gaudiment de les vacances. Article 70 Determinació del període 1. Article 66 Festes laborals Els treballadors tenen dret als dies festius del calendari laboral degudament remunerats. 2. A manca de conveni o acord. la realització efectiva de les vacances és obligatòria. . per motius d’organització de l’empresa. 3. Descans Article 64 Descans diari En les jornades diàries superiors a 6 hores. d’acord amb les disposicions vigents en cada moment i els usos i costums de cada sector. de manera que realitzi l’altra meitat de forma continuada. la persona treballadora té dret a una interrupció o un descans d’una durada mínima de mitja hora. Queden exclosos de les obligacions establertes en aquest article el servei domèstic. La persona treballadora té dret. Entre dues jornades de treball successives hi ha d’haver un descans mínim de 12 hores. de manera que es respecti la seva vida privada i familiar. En tot cas. Article 69 Temps de gaudiment Les vacances remunerades obligatòries són d’un mínim de 30 dies naturals per any. que és obligatòria i irrenunciable. i el treballador ha de recuperar el temps de treball amb l’ampliació corresponent d’horari els dies posteriors o anteriors. paternitat o adopció durant tot o part del Secció tercera. Per conveni col·lectiu d’empresa o per acord entre l’empresa i la persona treballadora. correspon a l’empresa fixar els dies festius parroquials que pot fer la persona treballadora. l’empresa té dret a descomptar de la quitança els dies de vacances pagats de més. cas en el qual s’han de satisfer amb la quitança. a partir d’aquesta data.

d’ascendents. e) Sis dies o dotze mitges jornades dins un any natural perquè la persona treballadora pugui assistir als exàmens o a les proves que hagi de realitzar per motius de formació relacionada amb la feina. b) Deu dies naturals en el cas de matrimoni. el salari. En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana. i assegurarse que la feina es desenvolupa de forma segura per als treballadors i formar-los sobre la normativa de seguretat que han de respectar. per les causes i durant els terminis següents: a) Cinc dies naturals complementaris en el cas de matrimoni. Aquest precepte s’ha d’observar especialment en cas de treballadores embarassades o en període d’alletament.1. En els supòsits compresos als apartats a). i ho ha de notificar prèviament a l’empresa. a demanda de la persona treballadora poden ésser consecutives en cas que hi hagi raons que ho justifiquin. d’ascendents. per les causes i durant els terminis següents: a) Durant els nou mesos següents a la data del part el progenitor que alimenti el seu fill està autoritzat a absentar-se del seu treball amb aquesta finalitat durant dues hores diàries que es poden distribuir en dos períodes d’una hora cada un o. dos dies en cas de malaltia greu del cònjuge. d’organitzar el treball o de proveir els treballadors dels mitjans necessaris per al desenvolupament de la tasca. a les prohibicions per desenvolupar treballs perillosos establertes a l’article 24. La feina d’aquestes treballadores està subjecta. Prestació de l’empresa seguretat i salut en el treball pertinents. que s’ha de notificar amb una antelació de 45 dies. alternatius o successius. d) El temps necessari perquè la persona treballadora pugui complir les obligacions cíviques o socials imposades per la llei o reconegudes pel costum. descendents o familiars fins al segon grau. b) Dos dies o quatre mitges jornades dins un any natural per assumptes de caràcter personal. però. L’empresa té un deure especial de protecció i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball. dos dies naturals complementaris en els casos de mort del cònjuge. de donar instruccions.312 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Article 71 Retribució de les vacances Per a la retribució de les vacances es té en compte el salari fix i el variable segons el que preveu l’article 82. dictant els reglaments interns necessaris i les ordres o les instruccions adequades als treballadors i ho ha de fer sempre seguint els principis d’igualtat de tracte. sempre que el canvi de lloc no afecti la dignitat de la persona treballadora ni comporti una reducció important de la seva responsabilitat o del Secció primera. En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana i l’empresa pot exigir el certificat justificatiu corresponent. b) i e). En cas de fills bessons. la feina no s’ha d’executar en llocs diferents. descendents o familiars fins al segon grau. la dels altres treballadors i treballadores o la de terceres persones. sense percebre. percebent la totalitat del salari base. per la seva natura. a abstenir-se de dir qualsevol cosa o fer qualsevol acte que ofengui la dignitat dels treballadors o que obstaculitzi el desenvolupament lliure de la seva personalitat. dos dies naturals complementaris en cas de malaltia greu del cònjuge. encara que s’hagi exhaurit l’any natural o el primer trimestre de l’any següent al que correspongui. Article 75 Poder de direcció L’empresari té la facultat d’organitzar el treball a l’empresa. Article 72 Permisos retribuïts La persona treballadora té dret a absentar-se del lloc de treball. En el moment de satisfer el salari. a donar ocupació efectiva als treballadors en les condicions. l’empresa ha d’assegurar-se que la persona treballadora coneix el risc existent en la seva feina i ha d’assignar les tasques tenint en compte la seva edat i les seves qualitats així com la seva capacitat psíquica i física per desenvolupar-les sense perill per a la seva salut o integritat. c) Un dia en cas de canvi de domicili.2009 període de gaudiment de les vacances. l’empresa té dret a canviar la persona treballadora de lloc de treball per motius d’organització o per manca de personal. la interrupció és de tres hores. a complir la normativa d’immigració i les mesures de . i en tot cas.3 per als menors de 18 anys i s’ha d’adequar al seu estat de conformitat amb el que preveu la Llei de la seguretat i la salut en el treball. Disposicions generals Article 74 Prestació de l’empresa L’empresa està obligada a pagar puntualment el salari. les mesures establertes per l’OIT. l’empresa ha de respectar els principis d’igualtat i de no-discriminació i proveir tots els treballadors del material adequat per a la tasca que han de fer. Capítol desè. tres dies naturals també en cas d’infantar l’esposa o d’adopció. l’empresa ha de traslladar el període de vacances no gaudit a un altre en què la persona treballadora es trobi d’alta. 4 . Si. que s’ha de notificar amb una antelació de 45 dies. tant propis com del cònjuge. o d’infantar l’esposa.any 21 . tres dies naturals en els casos de mort del cònjuge. endemés.21. c) Quatre dies o vuit mitges jornades dins un any natural per assistir als exàmens o a les proves que la persona treballadora hagi de realitzar per motius de formació. dins un any natural. En ordenar els treballs. l’empresa pot exigir el certificat justificatiu corresponent. Article 73 Permisos no retribuïts La persona treballadora té dret a absentar-se del treball. d’ascendents. el lloc i el temps convinguts. descendents o familiars fins al segon grau. d’ascendents. descendents o familiars fins al segon grau. En aquest cas l’absència s’ha de notificar amb una antelació mínima d’una setmana. de prohibició de l’arbitrarietat i de no-discriminació.

com a mínim un cop a l’any. Tampoc no es consideren salari les dietes i les despeses de viatge. llevat que hi hagi un acord exprés amb la persona treballadora. llevat de les liberalitats de l’empresa. hores extraordinàries. 2. compensació per pagament del període . diari. el salari fix mensual correspon a l’import resultant de multiplicar el salari horari per 40 hores i per 52 setmanes i dividir la xifra resultant entre dotze mesos.Núm. El salari fix no pot ser inferior al salari base que fixa el conveni col·lectiu per a cada categoria professional. –10 per cent per als de 17 anys. Article 77 Classes de salari 1. fins i tot en els contractes en què s‘hagi pactat un salari per unitat d’obra o un salari mixt. –15 per cent per als de 16 anys. 2. Es considera salari fix el corresponent a la jornada legal ordinària de treball.21. En els supòsits en que s’ha pactat un salari per hora. sempre que satisfaci a l’empresari el valor corresponent d’acord amb el que estableixi el Govern. 3. no es pot efectuar la substitució per salari en efectiu de l’habitació o Secció segona. de disponibilitat. Es considera salari la remuneració que l’empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis. 3. quinzenal o mensual. Durant la suspensió del contracte per baixa mèdica. la pensió alimentària sense l’acord de les parts. de nocturnitat o altres. compensació econòmica per comiat no causal i per comiat per causes objectives. Article 82 Càlcul del salari 1. les gratificacions i les altres remuneracions en espècie. Salari Article 76 Salari 1.any 21 . el salari mínim interprofessional. Es pot pactar un salari mixt per unitat de temps i per unitat d’obra. comissions. En els supòsits en que s’ha pactat un salari mensual. incentius o comissions. la persona treballadora té dret a gaudir de la pensió alimentosa i de l’allotjament pactats. b) Per unitat d’obra. Llevat del supòsit de resolució de la relació laboral. 4 . en què s’han de fixar els criteris objectius per determinar-lo.1. ha de notificar a l’empresari amb un preavís de quinze dies la seva voluntat de deixar-ne de gaudir i té dret a rebre’n el valor equivalent en salari en efectiu. El salari mínim interprofessional és la remuneració o el guany per unitat horària que l’empresa ha de satisfer obligatòriament a la persona treballadora en tots els supòsits. excepte en els casos en què el salari s’hagi convingut per escrit tenint en compte aquesta circumstància. Article 78 Salari mínim interprofessional 1. en els percentatges següents: –20 per cent per als treballadors de 14 i 15 anys. 2. El salari mínim interprofessional no es pot embargar. c) Salaris mixtos. llevat que el deute que origina l’embargament provingui de l’impagament d’una pensió alimentària. El mateix procediment s’aplica sempre que sigui possible i anàlogament a les jornades reduïdes o especials. No obstant això. També tenen la consideració de salari els complements. plus de transport o primes d’antiguitat. Article 79 Salari mínim dels menors El salari mínim horari dels treballadors menors de 18 anys pot ser inferior al salari mínim a què es refereix l’article anterior. 2. El canvi de lloc de treball no pot comportar una reducció salarial. El salari es pot pactar: a) Per unitat de temps: horari. setmanal. El seu valor en diners. El salari global està integrat pel salari fix i el salari variable. s’han de pagar amb un increment mínim d’un 20 per cent sobre el salari ordinari. i a manca de conveni col·lectiu al salari mínim interprofessional d’acord amb el que s’estableix a l’article 78. El valor en diners que fixa el Govern a l’efecte de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es pot descomptar de l’import del salari mínim interprofessional. les hores treballades durant el temps comprès entre les 22 hores i les 6 hores de l’endemà tenen la consideració de treball nocturn i. o en el cas de jornada reduïda per contracte.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 313 càrrec que exerceix en l’empresa. de torn. mitjançant primes. Si en el moment de la contractació s’havien pactat avantatges materials i la persona treballadora no desitja continuar-ne gaudint. El salari en espècie forma part del salari a l’hora de calcular altres aspectes retributius. a les hores ordinàries de treball. El Govern fixa periòdicament. No tenen la consideració de salari les propines o gratificacions dels clients de l’empresa als treballadors. Article 81 Plus de nocturnitat Llevat que per la seva pròpia natura la feina sigui nocturna. el salari per hora efectiva de treball correspon a l’import resultant de multiplicar el salari mensual per 12 mesos i dividir el resultat entre 52 setmanes i entre 40 hores. aquesta reducció no es pot aplicar si el menor justifica que ha fet vuit mesos de pràctica professional en la branca d’activitat en què ha estat contractat. que no pot ser superior al vint per cent del salari mínim. de puntualitat. Es considera salari variable la retribució addicional o complementària com a pagues extraordinàries. Article 80 Salaris en efectiu i en espècie La pensió alimentària i l’allotjament proveït per l’empresa formen part del salari. A efectes de retribució de vacances. El mateix procediment s’aplica sempre que sigui possible i anàlogament a les jornades reduïdes o especials. La contractació que comporti el pagament del salari per unitat d’obra s’ha de fer per escrit. 3. però s’ha de fer per escrit. 3. les primes. és determinat pel Govern en el moment de fixar el salari mínim.

així com la publicitat no sexista dels productes o serveis de l’empresa. i del seu import. 2. avantatges materials. Amb la finalitat de promoure mesures que permetin la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones treballadores. 3. si ho prefereix. També cal que hi consti el descompte de la part obrera de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.any 21 . L’empresa té l’obligació de satisfer el salari a la persona treballadora al lloc i amb la forma i les condicions pactades malgrat que no hi hagi contraprestació. Les indemnitzacions per comiat es consideren crèdit ordinari. 2. Amb la finalitat d’obtenir aquest distintiu. El retard en el pagament del salari o la liquidació produeix interessos legals a partir del moment de l’impagament. setmanal o diària. al règim de la seguretat social. Formalitats del pagament. i efec- Secció quarta. improcedent o injustificat. La persona treballadora l’ha de signar i l’empresa n’ha de conservar la còpia durant un període mínim de tres anys. Altres disposicions Article 86 Liberalitats de l’empresa Ocasionalment i excepcionalment l’empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària. voluntari i deslligat de les obligacions retributives. el salari per dia correspon a l’import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat. En el butlletí de salari s’ha de fer esment detallat dels conceptes següents: salari fix. en la forma descrita a l’article anterior. Hores extraordinàries degudes. El salari s’ha de satisfer seguint el principi de postremuneració. L’empresa està obligada a pagar puntualment el salari.314 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. sense necessitat de denunciar la mora. convencionals . la igualtat en matèria retributiva i condicions de treball entre dones i homes. Temps per fer efectiu el pagament. L’empresa pot efectuar pagaments a compte del salari. En cas de procediment concursal. a la fi del període de pagament que s’hagi pactat sense que. Article 85 Privilegis del salari Les sumes degudes als treballadors per una empresa amb expedient d’arranjament judicial o de fallida tenen la consideració de crèdit privilegiat. quinzenal. qualsevol empresa. entre altres criteris. la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global. les mesures concretes per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar. Article 87 Igualtat i conciliació de la vida laboral i familiar 1. Règim de seguretat social Article 88 Afiliació 1. 3. el pagament dels conceptes deguts als treballadors segueix l’ordre següent: 1. Sigui quina sigui la periodicitat del pagament. el butlletí de salari té valor probatori de l’existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius. Vacances i festius deguts. hores extraordinàries. vacances retribuïdes i qualsevol altre concepte que formi part del salari global. mensual. així com en l’aplicació de polítiques encaminades a fomentar la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones que hi treballin. 4. en què s’han d’especificar individualment tots els conceptes retribuïts. 3. en cap cas.21. inclòs el període de prova. quan aquesta manca d’activitat sigui imputable a l’empresa. Protecció del salari Article 84 Pagament del salari 1. 2. l’empresa ha d’entregar a la persona treballadora el butlletí de salari. Salari fix degut. Secció tercera. pot presentar al Departament de Treball un balanç sobre les mesures implantades i els resultats obtinguts en matèria d’igualtat i de conciliació de la vida laboral i familiar. o unilaterals consolidades. Article 83 Lloc. 2. temps i formalitats del pagament 1. primes. sigui de titularitat pública o privada. El salari s’ha de satisfer a la persona treballadora al lloc on radica l’empresa o al domicili bancari que la persona treballadora indiqui.2009 de preavís. les facultats derivades de la seva obtenció i les condicions de difusió institucional de les empreses que l’obtinguin s’han de desenvolupar reglamentàriament. Sense perjudici que la prova s’aporti per altres mitjans. 4 . 5. el pagament del salari pugui tenir una periodicitat superior a un mes. comissions. La denominació d’aquest distintiu. el procediment i les condicions per a la seva concessió. els ministeris encarregats del treball i del benestar han de crear un distintiu per acreditar i reconèixer les empreses que destaquin per la seva aplicació en polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats reals i efectives entre dones i homes en l’àmbit laboral. per feina realitzada. Capítol onzè. 4. L’empresa té l’obligació d’afiliar la persona treballadora des de l’inici de la relació laboral. la presència equilibrada de dones i homes en els càrrecs directius i/o tècnics i categories professionals de l’empresa. Primes i altres revinguts deguts. legals. i indemnització per comiat fet en forma indeguda.1. A manca de prova del caràcter ocasional. i com a molt tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat. amb la periodicitat convinguda. Per a la concessió d’aquest distintiu s’han de tenir en compte. i ha de conservar els documents acreditatius corresponents. 3. Interessos dels conceptes anteriors. Lloc del pagament. si escau. festes laborals retribuïdes.

la quitança s’ha de dipositar judicialment en el termini màxim de 8 dies naturals a partir de la data del coneixement de la defunció. La persona treballadora està obligada a pagar la part obrera de cotització i l’empresa a retenir-la del salari i a ingressar-la a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. sense perjudici del dret dels hereus testamentaris o legals d’exercir les accions que corresponguin contra qui ho hagi rebut. no acceptat per aquest.Núm. b) Per acord mutu de les parts. f) Per declaració de fallida de l’empresari. individual o col·lectiu.1. previ informe no vinculant del Departament de Treball que s’haurà de lliurar en el termini màxim de set dies hàbils des de la seva sol·licitud. l’empresa pot acomiadar la persona treballadora. incapacitat o jubilació de l’empresari persona física sempre que comporti el tancament de l’empresa.21. L’expiració del contracte per acord de les parts s’ha de fer constar obligatòriament en la quitança. En el cas que s’hagi decidit de mala fe el tancament de l’empresa. es considera nul i sense efecte. si aquest així ho sol·licita i a partir del moment en què es reprèn l’activitat. L’acomiadament no causal d’un representant dels treballadors. quan concorri alguna de les causes següents: a) Ineptitud sobrevinguda de la persona treballadora. Si es reprèn l’activitat dins el termini d’un any des de l’inici de la suspensió. Capítol dotzè. quan aquests canvis siguin raonables i hagin transcorregut com a mínim tres mesos des que es va introduir la modificació. fins a un màxim de 365 dies. l’empresari ha de formalitzar un nou contracte de treball amb el treballador tenint en compte l’antiguitat i en les mateixes condicions que l’anterior. 2. Article 91 Comiat per causes objectives 1. acabat el període de prova. la quitança laboral s’ha de pagar a qui tingui la custòdia dels fills menors d’edat. per haver-se produït una inhabilitat o una manca de facultats professionals que té com a origen la persona del treballador per a la realització de les tasques essencials de la seva feina.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 315 tuar les declaracions i pagar les cotitzacions d’acord amb les disposicions vigents. c) Per mort o incapacitat total permanent de la persona treballadora per dur a terme la tasca contractada.1. mitjançant un preavís fet amb una antelació d’un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d’una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l’article 90. continuen les prestacions. i adjuntar-hi un certificat mèdic que ho acrediti. Extinció del contracte Article 89 Extinció El contracte s’extingeix en els casos següents: a) Per expiració del termini o acabament de l’obra per al qual s’ha pactat. previstos a l’article 96. d) Per mort. l’avís d’acomiadament es considera nul i sense efecte. i les que tinguin com a finalitat la superació de les dificultats que impedeixin el bon funcionament de Secció primera. En el cas de resolució de la relació laboral per mort de la persona treballadora. 4 . g) Per cas fortuït. calculats segons l’article 82. que sigui contrari a les obligacions anteriors dels treballadors i de l’empresa. c) Quan hi hagi la necessitat objectivament acreditada d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques. Un cop efectuada la notificació esmentada i no acceptat el comiat per la dona. en els contractes per temps indefinit l’empresa pot acomiadar la persona treballadora mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d’un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d’una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat o de la part proporcional corresponent al menor temps treballat. 2. Extinció del contracte de treball nització per acomiadament injustificat. Si una treballadora embarassada rep la carta d’acomiadament no causal ha de notificar a l’empresa que està embarassada en el termini màxim de 15 dies. b) Manca d’adaptació de la persona treballadora a les modificacions tècniques produïdes en el seu lloc de treball. Als efectes d’aquest apartat s’entén per causes econòmiques les que tinguin com a finalitat contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l’empresa que no puguin superar-se raonablement amb mesures alternatives i per causes tècniques. tècniques. la resolució del contracte dóna lloc a la indem- Secció segona. expirat el termini o acabada l’obra.any 21 .3. excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi. És nul qualsevol pacte. per mitjà de qualsevol conducte fefaent dels . Si. força major o causa legal que impossibiliti la continuïtat del negoci i que provoqui el tancament de l’empresa o centre de treball amb impossibilitat absoluta de reprendre l’activitat laboral o per haver transcorregut el termini de tres mesos de suspensió per cas fortuït o força major que n’impossibilitava temporalment l’activitat. Excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi. organitzatives o de producció. Si no n’hi ha. Rescissió del contracte Article 90 Comiat no causal 1. organitzatives o de producció. En aquest cas el comiat no pot afectar a més d’un 10% dels treballadors en cada centre de treball en un període de sis mesos. el contracte s’entén prorrogat per temps indefinit llevat que s’hagi establert una altra cosa per escrit. 3. h) Pels supòsits a què fa referència la secció segona següent. En els contractes per temps indefinit. e) Quan la persona treballadora sigui privada de llibertat per sentència condemnatòria ferma.

L’empresa pot acomiadar la persona treballadora. L’empresa ha de justificar la situació per mitjà d’un informe. si es nega a signar. 4. un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l’empresari.316 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 2. En el supòsit que la persona treballadora incompleixi l’obligació de fer el preavís per desistir de la feina. o en presència de testimonis. 2. El preavís previst als articles anteriors s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció. per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora. 5. b) En els contractes per durada indeterminada. L’avís de comiat d’un representant dels treballadors ha de respectar les garanties de l’article 113. que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data. que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data. i la resta del termini que manqui es computa a partir del moment de l’alta mèdica o de la reincorporació al lloc de treball. 2. ja sigui per exigències de la demanda. mitjançant un preavís de deu dies. En el supòsit que l’empresa no vulgui que la persona treballadora treballi durant tot o part del període de preavís. la persona treballadora pot absentar-se del tre- ball dues hores diàries consecutives. Durant el termini de preavís. L’incompliment de les formalitats previstes en aquest article dóna lloc a la indemnització establerta a l’article 98 per l’acomiadament fet de forma indeguda. l’empresa i la persona treballadora poden. 4 . amb la finalitat de buscar una nova col·locació. l’avís d’acomiadament es considera nul i sense efecte. i si aquest es nega a signar. 2.any 21 . . realitzat per un auditor degudament autoritzat. li ha de satisfer en la quitança la totalitat del salari corresponent al dit període. i de deu dies més un dia per mes treballat. Article 94 Formalitats del comiat per causes disciplinàries 1. d) En els contractes per durada indefinida. c) Pel transcurs del termini de cinc dies de suspensió per causa de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment l’activitat. El termini que estableix el preavís es computa a partir de l’endemà de la notificació i. si es nega a signar.2009 l’empresa. 3. L’avís de comiat s’ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat. converteixen el comiat en injustificat i donen lloc a la indemnització prevista a l’article 98. Un cop efectuada la notificació esmentada i no acceptat el comiat per la dona. El termini que estableix el preavís es computa a partir de l’endemà de la notificació. reduir el termini legal establert pel preavís. fins a un màxim de trenta dies. i adjuntar-hi un certificat mèdic que ho acrediti. Article 93 Acomiadament per causes disciplinàries 1. Article 92 Formalitats del comiat no causal i del comiat per causes objectives 1. ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat. l’empresa pot autoritzar la persona treballadora a absentar-se durant un temps superior i fins i tot satisfer-li la compensació econòmica prevista i els dies de preavís corresponents calculats segons l’article 82. en presència de testimonis. mitjançant carta certificada amb avís de recepció. a l’inici o al final de la jornada.1. 3. sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica. per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora. 2. la carta ha d’esmentar amb concreció la causa que motiva el comiat i s’ha d’exhibir a la persona assalariada l’informe previst al mateix article. o en presència de testimonis. 3. encara que no hi hagi una situació econòmica negativa. quan concorri una de les causes previstes a l’article 104. 3.3. de mutu acord i per escrit. Article 96 Formalitats del desistiment 1. L’incompliment de les formalitats previstes en aquest article dóna lloc a la indemnització establerta a l’article 98 per l’acomiadament fet de forma indeguda. En el supòsit del comiat per causes objectives. en arribar a l’edat de jubilació. sense necessitat de preavís. 4. sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball. La manca de preavís per part de la persona treballadora pot ser considerada per l’empresa abandó del lloc de treball. un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l’empresari. La manca de prova de la causa al·legada o el fet que aquesta no sigui considerada suficient. sense necessitat de preavís. En aquest darrer cas la relació laboral queda resolta des del mateix moment de la notificació i recepció fefaent del pagament. segons la normativa de la seguretat social. en principi i llevat d’un altre acord. queda en suspens. que evidenciï les causes abans esmentades. converteixen el comiat en improcedent i donen lloc a la indemnització prevista a l’article 98. el fet que aquesta no sigui considerada suficient o la manca d’establiment de l’informe previst a l’apartat primer. Tanmateix. mitjançant la comunicació corresponent a l’empresari amb un mínim de tres mesos de preavís. El desistiment s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant el lliurament directe a l’empresari. si fa menys d’un any que treballa a l’empresa.21. Article 95 Desistiment de la persona treballadora La persona treballadora pot desistir del contracte en els casos següents: a) Durant el període de prova. en cas de baixa mèdica de la persona treballadora o si la persona està de vacances. La manca de prova de la causa al·legada. si fa més d’un any que està al servei de l’empresa. Efectuada la comunicació de desistiment. mitjançant la comunicació corresponent a l’empresa amb menció de la causa de resolució. Si una treballadora embarassada rep la carta d’acomiadament ha de notificar a l’empresa que està embarassada en el termini màxim de 15 dies. o per conducte notarial. per mitjà de qualsevol conducte fefaent dels previstos a l’article 96. a través d’una millor organització dels recursos. que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data.

4. o suposi una conducta constitutiva d’assetjament moral. religió. El desistiment s’ha de fer amb exposició de la causa. Capítol catorzè. en els contractes per durada indeterminada. que ha de fixar la jurisdicció competent. religió. 4. comporta l’obligació de l’empresa de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats a la persona treballadora. ofengui la seva dignitat com a persona.any 21 . 3. en cas de fallida o cessació de pagaments. improcedent o fet en forma indeguda d’una treballadora embarassada comporta una indemnització no inferior a tres mesos de salari per any de servei a l’empresa. per part de l’empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball. ni a l’equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada. sexe.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 317 l’empresari pot reclamar judicialment l’import del salari fix corresponent als dies de preavís que la persona treballadora hauria d’haver donat. b) L’exigència de treball diferent de l’estipulat. o d’afiliació. d) La manca d’afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l’empresa de les declaracions corresponents. la persona treballadora té dret a la compensació econòmica prevista a l’article 91.Núm.3. En el supòsit de l’apartat anterior o en cas que el comiat de la persona treballadora constitueixi un acte de discriminació per raó de naixement. l’empresari ha d’oferir a la persona treballadora. sexe. origen. de comiat justificat. Indemnitzacions Article 98 Indemnitzacions 1. c) La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. que fixa la jurisdicció corresponent. com a conseqüència d’una pèrdua de drets a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. així com d’afiliació. La inexistència dels motius esmentats en aquest article pot ser considerada per l’empresa desistiment unilateral de la persona treballadora. a un sindicat. i si aquest es nega a signar. Article 97 Desistiment justificat de la persona treballadora 1. En qualsevol cas. raça. sigui quina sigui la modalitat del contracte. qualsevol acte de l’empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora. l’acomiadament improcedent i l’acomiadament injustificat comporten. Quan el desistiment tingui com a causa un acte de discriminació per raó de naixement. així com els danys i perjudicis que hagi pogut ocasionar l’incompliment. Als efectes d’aquest article s’entén com a salari per dia el calculat de conformitat amb el que preveu l’article 82. sigui quina sigui la seva modalitat. En els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l’empresa amb anterioritat al termini fixat. e) L’incompliment greu del contracte per part de l’empresa. o lleu però reiterat. orientació sexual. o d’acomiadament d’un delegat de personal. la indem- nització per danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada. origen. Resolt el contracte. el treballador pot optar per reintegrar-se a l’empresa o rebre la indemnització fixada en el paràgraf anterior. L’acomiadament injustificat. 6.21. Capítol tretzè. opinió o qualsevol altra condició personal o social. L’acomiadament fet en forma indeguda. Liquidació Article 99 Quitança 1. el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l’endemà. la persona treballadora pot optar per la indemnització que correspongui d’acord amb els paràgrafs anteriors o bé exigir el reintegrament a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat. dins els 5 dies següents als que esdevingui ferma la decisió judicial que així ho declari. Per fixar la quantia de la indemnització de la dona embarassada cal tenir present el perjudici econòmic que es pugui derivar de la manca de percepció del salari i de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social corresponents al descans per maternitat. 2. 3. La concurrència de qualsevol dels supòsits esmentats dóna dret als treballadors a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat. 2. sexual o per raó de sexe. en presència de testimonis. mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a l’empresari. en els supòsits següents: a) L’incompliment greu. que és fixada per la jurisdicció competent. Excepcionalment.1. 5. o no. salvats els supòsits extraordinaris o d’urgència. de mutu acord de les parts o d’extinció del contracte per cas fortuït o força major. així com les despeses farmacèutiques i sanitàries eventuals que. que és fixada per la jurisdicció competent. o l’exposició de la persona treballadora a un risc superior a l’estricte que sigui inherent a l’exercici de la seva professió. En el supòsit de comiat improcedent fet en base a les disposicions de l’article 91 o del comiat injustificat de l’article 93. f) El perjudici dolós o per imprudència greu ocasionat per l’empresa o els seus representants a la persona treballadora. opinió o qualsevol altra condició personal o social. 4 . i també a les altres previstes en aquest Codi. La persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte. o per conducte notarial. el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en . hagi de satisfer la treballadora. g) No donar ocupació efectiva a la persona treballadora. una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l’empresa fins a un màxim de 30 mensualitats. orientació sexual. la persona treballadora pot optar per la indemnització esmentada al paràgraf anterior o bé exigir la reincorporació a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat. que n’ha de signar la recepció amb la menció de la data. o no. llevat dels casos de comiat procedent. raça. a un sindicat. h) En general.

7. la transcendència o la inten- . 14. amb una antelació inferior a trenta minuts. La mala fe en aquests actes determina la qualificació com a falta greu. l’import que creu que correspon pels conceptes discutits. cionalitat. Incomplir les ordres i les instruccions de l’empresa. cas en què es qualifica com a falta greu. Si l’incompliment és reiterat. 4. així com les circumstàncies concurrents. sempre que d’aquesta absència no se’n derivin perjudicis greus en la prestació del servei. la menció de les que estan per vèncer encara que no se’n sàpiga l’import. si d’aquesta conducta no se’n deriva un perjudici especial per a l’empresa o els treballadors. primes. manera d’efectuar-lo o. 2. sempre que no es faci en presència del públic. si escau. en el termini màxim dels cinc dies naturals següents al de l’oferiment de la liquidació.any 21 . No comunicar a l’empresa amb la màxima celeritat possible el fet o el motiu de l’absència a la feina quan sigui per raons d’incapacitat temporal o una altra causa justificada. La descurança o la demora en l’execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat. inferior a trenta minuts. cas en què es qualifica com a falta greu. sigui al joc que sigui. ha de consignar judicialment i sense condicions. sense perjudici de presentar en temps oportú els justificants d’aquesta absència. No complir durant el servei les obligacions establertes per l’empresa sobre indumentària o roba de treball. 10. 9. No comunicar amb la puntualitat deguda les modificacions de les dades dels familiars a càrrec que puguin afectar l’empresa a efectes de retencions fiscals o altres obligacions empresarials. La falta de netedat reiterada durant el servei quan la feina així ho requereixi. Les sancions imposades són impugnables en via judicial i no poden implicar en cap cas reducció de les vacances o del temps de descans. 15. Article 100 Certificat de serveis prestats L’empresari està obligat a lliurar a la persona treballadora. La descurança en la conservació dels gèneres o del material. a disposició de la persona treballadora. durant el període d’un mes. 2. i l’empresa. 3. Es consideren perjudicis o trastorns greus el retard en el començament d’un servei al públic. No comunicar a l’empresa qualsevol canvi de domicili. sempre que d’aquestes absències no se’n derivin perjudicis greus per al treball. 11. Article 102 Faltes lleus Són faltes lleus: 1. sempre que d’aquests retards no se’n derivin perjudicis greus per al treball o per a les obligacions que l’empresa li hagi encomanat. festius. Faltar un dia a la feina sense l’autorització pertinent o sense causa que ho justifiqui. hores extraordinàries. la part proporcional de pagues extraordinàries o altres conceptes meritats en el decurs de la relació laboral. Règim disciplinari dels treballadors Article 101 Faltes i sancions dels treballadors La direcció de les empreses pot sancionar els incompliments laborals dels treballadors. al qual no es pot afegir cap més informació llevat d’acord entre les parts. cas en el qual es qualifica com a falta greu. Article 103 Faltes greus Són faltes greus: 1. estès per duplicat. Més de tres faltes injustificades de puntualitat en la incorporació a la feina comeses en el període d’un mes. 13. 8. que han de signar l’empresari i la persona treballadora. més d’una vegada en un mes. L’acceptació per part de la persona treballadora de la quantitat dipositada no implica renúncia a reclamar la resta que consideri deguda. Jugar. salari. 12. En cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats. 4. com la compensació econòmica per comiat. encara que sigui per breu temps. Abandonar la feina o marxar abans d’hora sense causa justificada per temps superior a trenta minuts. d’acord amb la graduació de faltes i sancions que s’estableix en aquest Codi. 3. estant de servei. La falta d’higiene. 6. o marxar de la feina abans d’hora. Simular una malaltia o un accident per justificar un retard. cas en què es qualifica com a falta greu. 5. o bé una sola falta de puntualitat de la qual es derivin perjudicis o trastorns greus per al treball. si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un Títol III. l’abandonament o l’absència a la feina. greu o molt greu. Abandonar sense causa justificada la feina. Faltar dos dies a la feina durant el període d’un mes sense autorització o causa justificada. comissions vençudes. no fer els informes de treball. la quitança se signa pels altres en què hi hagi acord. a demanda seva. Tota falta comesa per una persona treballadora s’ha de qualificar com a lleu. 2. Provocar injustificadament discussions o baralles amb altres treballadors o treballadores dins de les dependències de l’empresa. sempre que sigui de tal índole que produeixi una queixa justificada dels treballadors o del públic. No complir les instruccions de l’empresa en matèria de servei. el certificat de serveis corresponent on consti el temps que ha treballat a l’empresa i la categoria professional o la classe de treball o servei prestat.318 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. vacances. en l’exercici regular de les seves facultats directives. 3.1.2009 un document o quitança. o del personal delegat de l’empresa. 5. 4 .21. Més d’una falta de puntualitat injustificada en la incorporació a la feina. En la quitança s’ha d’esmentar si el contracte s’ha resolt per mutu acord i s’ha d’individualitzar l’import de tots els conceptes que s’hagin de satisfer. No atendre el públic amb la correcció i la diligència degudes. tenint en compte la importància. excepte si es prova la impossibilitat d’haver-ho fet.

excepte si hi ha autorització per fer-ho. encara que sigui de distinta naturalesa. al cap de seixanta dies a partir de la data en què l’empresa ha tingut coneixement que s’han comès. 11.1. Fer desaparèixer. en el període d’un mes. ha de ser informada per escrit per la direcció de l’empresa de les sancions imposades per faltes molt greus. edificis. per la inobservança greu. inclosa la mateixa persona treballadora. 10. personalment o per a altres treballadors o terceres persones. 4. 10. o a altres persones. de caràcter sexual. 12. instal·lacions. 11. 5. sempre que es cometi dintre d’un període de sis mesos des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 319 perjudici notori per a l’empresa o altres treballadors. Tot comportament o conducta. Al·legar una malaltia o un accident simulats per no assistir a la feina. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d’una posició jeràrquica. a les persones delegades per l’empresa. Provocar o originar freqüents renyines i baralles amb els altres treballadors. encara que siguin de distinta naturalesa. documents o dades reservades de l’empresa. Violar el secret de la correspondència. Article 105 Sancions disciplinàries Les sancions que es poden imposar en cada cas. 7. estris i peces de vestir de l’empresa. que atempti contra el res- pecte de la intimitat i dignitat de la dona o l’home mitjançant l’ofensa. No observar les obligacions derivades de les normes de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que siguin aplicables a la feina que es realitza i en particular en totes aquelles sobre protecció i prevenció de riscos laborals. 6. en l’àmbit laboral. en funció de la graduació de la falta comesa. La representació dels treballadors. i també tota manipulació. . 9. Article 107 Prescripció Les faltes lleus prescriuen al cap de deu dies. mitjançant una carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l’entrega directa a la persona treballadora.any 21 . pot ser qualificada com a falta molt greu. Article 106 Formalitats La notificació de les faltes requereix una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s’ha de fer constar la data i cal exposar els fets que la motiven. si es fa de forma imprudent o negligent. eines. engany o conducta personal inconseqüent que comporti una prolongació de la situació de baixa. Simular la presència d’un altre treballador o treballadora. si es fa de forma malintencionada. 12. 15. 7. de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i la salut en el treball facilitades per l’empresa. al cap de vint dies. 9. si aquesta persona es nega a signar. a l’empresa o a les seves instal·lacions. o revelar-ne el contingut a persones estranyes a l’empresa. Els danys o perjudicis causats a les persones. o revelar-ne el contingut a persones estranyes a l’empresa. o vint durant un any. S’inclouen en aquest supòsit el cas en què la persona treballadora en situació d’incapacitat temporal realitza treballs de qualsevol tipus per compte propi o per compte d’altri. La disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat. 14. i les molt greus. o fer en les instal·lacions de l’empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d’una altra persona sense l’autorització expressa de l’empresa. 6. 8. La reincidència en la comissió d’una falta lleu. La comissió de tres faltes greus. o lleu però reiterada.Núm. 8. en presència de testimonis. i també als altres treballadors i al públic en general. deu faltes d’assistència en el període de sis mesos. documents o dades reservades de l’empresa. Les sancions a un representant dels treballadors requereix el respecte de les garanties previstes a l’article 113. fitxant o signant en lloc d’una altra persona. aquest fet constitueix una circumstància agreujant. L’ús de paraules irrespectuoses o injurioses de manera habitual durant el servei. 4 . Actuar amb frau. 3. i en tot cas al cap de sis mesos d’haver-se comès. Emprar per a ús propi articles. 13. b) Per faltes greus: Suspensió de feina i sou fins a deu dies. aparells. Manifestar descurances importants en la conservació dels gèneres o articles i materials de l’establiment corresponent. El robatori. l’abús d’autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l’empresari. c) Per faltes molt greus: Suspensió de feina i sou d’onze dies a un mes o acomiadament disciplinari. o risc d’avaria o dany material de les instal·lacions de l’empresa. així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l’empresa en relació de treball amb aquesta. si n’hi ha. o extreure’ls de les seves dependències. Tres o més faltes d’assistència a la feina sense justificar. Provocar i/o mantenir discussions o baralles amb altres treballadors en presència del públic o que transcendeixin al públic. Embriagar-se o consumir drogues tòxiques durant l’horari de treball.21. estris i documents de l’empresa. 2. inutilitzar o causar desperfectes en materials. el furt o la malversació comesos dintre de l’empresa. les greus. Les sancions imposades en l’àmbit laboral s’entenen sempre sense perjudici de les possibles actuacions en altres àmbits o instàncies. Els maltractaments de paraula o d’obra. La imprudència durant el treball que pugui implicar risc d’accident. física o verbal. sempre que es cometin dintre d’un període de sis mesos des de la primera i l’autor n’hagi estat sancionat. Violar el secret de la correspondència. deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades. que n’ha de signar la recepció amb la menció de la data i. Article 104 Faltes molt greus Són faltes molt greus: 1. són les següents: a) Per faltes lleus: Amonestació escrita.

. i també de l’evolució de la producció. d) Rebre informació sobre l’evolució general del sector econòmic a què pertany l’empresa. Els qui organitzin eleccions ho han de comunicar a l’empresa i al Departament . Tan sols s’hi poden tractar els assumptes que hagin estat inclosos en l’ordre del dia pels convocants. si escau. les vendes i la contractació. amb periodicitat trimestral. Article 110 Delegats de personal La representació dels treballadors en l’empresa que tingui vint o més treballadors correspon als delegats de personal.1. per decisió majoritària dels seus membres. El respecte a la confidencialitat d’aquestes dades també és exigible quan els representants dels treballadors cessin en les seves funcions de representació. personal. les accions pertinents davant l’empresa i els organismes administratius o jurisdiccionals competents. excepte si el mandat s’ha acabat per revocació o dimissió i sempre que l’acomiadament o la sanció es basi en l’acció de la persona treballadora en l’exercici de la seva representació. amb una periodicitat anual.més de 300 treballadors: 4 delegats.de 20 a 50 treballadors: 1 delegat. sobre reduccions de jornada. tècniques. segons la proporció següent: . Dret de reunió Article 108 Dret de reunió en assemblea Les persones treballadores d’una mateixa empresa tenen dret a reunir-se en assemblea. Està igualment prohibit que siguin objecte de discriminació en la seva promoció econòmica o professional a causa de la seva feina de representació. així com publicar i distribuir.2009 Títol IV. Dret de representació col·lectiva Article 109 Dret de representació Els treballadors tenen dret a fer ús dels drets de representació en l’empresa d’acord amb la regulació d’aquest títol. e) Emetre un informe. Capítol segon. sense perjudici de les causes d’acomiadament disciplinari recollides en l’article 104. sense pertorbar el desenvolupament normal del treball. secret i directe els delegats de personal. fora de l’horari de treball. aquesta pot ser convocada pel delegat o els delegats de personal o per un terç dels treballadors. en el termini de quinze dies. quan això sigui possible i prèvia comunicació a l’empresari amb una antelació mínima de 48 hores. publicacions d’interès laboral o social. en el qual ha de donar-se l’oportunitat de fer al·legacions. de seguretat social i d’ocupació. . de compliment del conveni col·lectiu i formular. e) Disposar d’un crèdit de quatre hores mensuals retribuïdes en cada centre de treball per a l’exercici de les seves funcions de representació. amb caràcter previ a l’execució per part de l’empresa de les decisions empresarials. Drets col·lectius dels treballadors Capítol primer. f) Ser informats.21. g) Ser informats de les sancions per falta greu o molt greu. si és el cas. La reunió de l’assemblea es realitza en els locals de l’empresa. de seguretat i salut en el treball. plans de formació. Article 111 Competències Els delegats de personal tenen les competències següents: a) Participar en la negociació dels convenis col·lectius en l’àmbit de l’empresa. sense perjudici que aquest crèdit pugui incrementar-se per conveni col·lectiu d’empresa. b) Prioritat de permanència a l’empresa respecte dels altres treballadors davant un acomiadament que respongui a una necessitat d’amortització de llocs de treball per raons econòmiques. organitzatives o de producció.320 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Article 112 Deure de confidencialitat Els delegats de personal han de vetllar de manera diligent pel secret i sigil professional de les dades i informacions que reben en l’exercici de les seves funcions.de 51 a 150 treballadors: 2 delegats.any 21 .de 151 a 300 treballadors: 3 delegats. 4 . Article 113 Garanties Els representants dels treballadors gaudeixen de les següents garanties de protecció i de disponibilitat de temps per al correcte desenvolupament de les seves funcions: a) No ser objecte d’acomiadament ni de sanció durant l’exercici de les seves funcions ni dins l’any següent a la conclusió del seu mandat. c) Obertura d’expedient contradictori en el supòsit de sancions per faltes greus o molt greus. d) Expressar les seves opinions en matèries concernents a l’esfera de representació. . h) Exercir accions administratives i judicials en totes les matèries objecte de la seva competència. Article 114 Promoció d’eleccions i mandat electoral Els treballadors de cada empresa que comptin almenys amb l’aval d’un quinze per cent de les signatures dels membres de la plantilla poden promoure eleccions a delegats de personal. trasllats. implantació o revisió de sistemes d’organització i control del treball. tant a la persona interessada com a la resta de delegats de personal. c) Informar i assessorar les persones treballadores respecte els seus drets. Els treballadors trien. mitjançant sufragi lliure. de les estadístiques per absentisme i les seves causes. dels índexs de sinistralitat laboral i dels estudis del medi ambient laboral i dels mecanismes de prevenció previstos i utilitzats. d’àmbit col·lectiu. b) Vetllar pel compliment de la legislació laboral. sempre que la sanció no es basi en l’acció de la persona treballadora en l’exercici de la seva representació.

Per a això n’hi ha prou de facilitar-li una còpia de la comunicació presentada al Departament de Treball. revocacions o ajustaments de la representació per increment de plantilla. l’ha de substituir el suplent. 3. i els treballadors de més i menys edat. Els delegats de personal només poden ser revocats durant el seu mandat. En el mateix termini de set dies naturals. en l’exercici de les seves competències i amb les garanties corresponents fins que no es promoguin i celebrin noves eleccions. que no es pot repetir dues vegades consecutives. presidir la votació. l’empresa convoca els treballadors que han de constituir la mesa electoral en el termini de set dies naturals i n’informa els representants dels treballadors. Són electors tots els treballadors de l’empresa majors de divuit anys i amb una antiguitat mínima de sis mesos. Si hi ha diversos promotors que concorren per organitzar eleccions en un mateix centre de treball. 2.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 321 de Treball. La mesa electoral té com a funcions principals la vigilància del procés electoral.any 21 . 4. La revocació no es pot acordar durant la tramitació d’un conveni col·lectiu ni es pot replantejar fins al cap de sis mesos. lliure. Aquesta data és la de constitució de la mesa electoral. sempre que al llarg d’aquest any la seva jornada de treball hagi estat d’un mínim de 25 hores setmanals. Si un component de la mesa vol ser candidat. . Es poden promoure eleccions parcials per dimissions. realitzar l’escrutini. s’acorda el procediment entre l’empresa i els seus representants legals. El de menys edat actua com a secretari. es considera vàlida la primera convocatòria registrada. A l’empresa o al centre de treball es constitueix una mesa electoral per cada col·legi de cent cinquanta treballadors electors o fracció. i elegibles. aixecar l’acta corresponent i resoldre les reclamacions que es puguin produir. En qualsevol cas. Els delegats es mantenen en funcions. Amb 225 dies treballats o més es considera un treballador més. dins un període màxim de sis mesos. La mesa es constitueix formalment el dia fixat per la comunicació dels promotors per a l’inici del procés electoral. que són els vocals. Un cop han comunicat a l’empresa el propòsit de fer eleccions. La llista d’electors s’exposa al tauler d’anuncis durant un temps no inferior a quaranta-vuit hores.1. mitjançant assemblea convocada a aquest efecte a instància d’un terç. Article 118 Funcions de la mesa electoral 1. Article 115 Procediment electoral Els delegats de personal són elegits per tots els treballadors per sufragi personal. Els components de la mesa no poden ser candidats. en un termini màxim de vint-i-quatre hores des del final del període d’exposició pública de la llista. que exerceix com a president. La falta de comunicació a l’empresa comporta la nul·litat del procés electoral. 4 .Núm.21. Poden presentar-se com a candidats a les eleccions de delegats de personal els treballadors que avalin la seva candidatura amb un nombre de signatures d’electors equivalent almenys al vint per cent de la plantilla total de l’empresa. 2. El Departament de Treball exposa públicament les comunicacions presentades i en facilita una còpia a les organitzacions de treballadors que ho sol·licitin. Article 117 Mesa electoral 1. Article 116 Representació dels treballadors contractats no fixos Els treballadors vinculats per contractes de durada determinada estan representats pels delegats que s’estableixen en aquest títol conjuntament amb els treballadors fixos de plantilla. és de quatre anys. mitjançant vot personal. A partir d’aquest moment. de la plantilla. La promoció d’eleccions s’ha de comunicar a l’empresa amb una antelació mínima de vint dies respecte a la data d’inici del procés electoral. els treballadors vinculats a l’empresa per contractes de més d’un any es computen com a treballadors fixos de plantilla. tots els treballadors que hagin complert els divuit anys i que tinguin una antiguitat mínima a l’empresa d’un any. Per determinar el nombre de representants. La durada del mandat dels delegats de personal. directe. En el cas de disminucions en el nombre de treballadors que afectin el nombre de representants. Es designen suplents els qui els segueixen en l’ordre fixat d’antiguitat o edat. Les eleccions per renovar la representació per fi del mandat dels representants només es poden promoure durant els últims tres mesos del mandat. La mesa està composta per tres membres: la persona treballadora de més antiguitat a l’empresa. Si no n’hi ha. correspon a la mesa resoldre qualsevol reclamació i publicar la llista definitiva. el procés electoral no podrà començar fins que hagi passat un mes des del registre de la comunicació ni quan ja hagin transcorregut tres mesos del mateix registre de la comunicació. Per conveni col·lectiu es poden pactar antiguitats inferiors per ser elector i elegible. per decisió dels qui els hagin triat. l’empresa ha de facilitar a la mesa electoral el cens laboral. Tant per ser elector com per ser elegible han de tenir una jornada laboral mínima en còmput setmanal de 25 hores. En les eleccions de delegats de personal cada candidat pot nomenar un interventor per mesa. Els treballadors contractats per períodes inferiors a un any es computen seg on s els d ies t reb alla t s l’an y immediatament anterior a la convocatòria d’eleccions. directe i secret. 3. la mesa electoral té les funcions següents: a) Fer públic el cens indicant qui són els electors. La revocació del mandat només es pot acordar per majoria absoluta dels treballadors de la plantilla. En aquest cas. se segueix el procediment establert pel conveni col·lectiu. amb una antelació mínima d’un mes abans de la data d’inici del procés electoral. lliure i secret. com a mínim.

El Departament de Treball publica una còpia de l’acta als taulers d’anuncis.2009 b) Fixar el nombre de representants i la data fins a la qual és possible presentar candidatures. comença immediatament el recompte públic. En cas de denegació de registre. Convenis i acords col·lectius de treball Secció primera. les millores que les parts que el negociïn estimin oportunes. la signen els membres de la mesa.1. excepte en el cas de la falta de comunicació de la promoció d’eleccions. Article 119 Votació per a delegats Cada elector pot donar el vot a un màxim d’aspirants equivalent als llocs a cobrir entre els candidats proclamats. Es pot votar per correu conforme a les normes generals que regulen aquesta possibilitat. Les paperetes han de ser de la mateixa grandària. n’entrega una còpia a les organitzacions de treballadors que la sol·licitin. a les organitzacions de treballadors que ho sol·licitin. La impugnació en la via judicial té com a requisit previ d’admissibilitat que s’hagi formulat reclamació a la mesa electoral d’acord amb les normes que regeixen el procediment electoral. c) Rebre i proclamar les candidatures que es presentin. personal i directe. El vot és lliure. i manté en dipòsit les paperetes fins que s’acaben els terminis d’impugnació. L’acte de la votació s’efectua al centre o lloc de treball durant la jornada laboral. que es considera un error inesmenable. Correspon a un dels membres de la mesa lliurar al Departament de Treball. dins el dia hàbil següent al lliurament. s’insta la presidència de la mesa electoral perquè en el termini de deu dies hàbils esmeni l’error o els errors constatats. per la falta de capacitat o legitimitat dels candidats triats. l’original de l’acta. així com l’acta de constitució de la mesa. del mateix color. estenen l’acta del resultat global de la votació. acorden les mesures reguladores en relació tant a les condicions de treball i de productivitat.any 21 . El registre es pot denegar si les actes no van esteses en model oficial. si hi falta la signatura del president o la presidenta de la mesa electoral. com a les relacions entre empresaris i treballadors. les actes es registren. Un cop redactada. d) Fixar la data de votació. secret. juntament amb les paperetes de vots nuls o impugnats pels interventors. durant el qual ha de presentar els resultats a l’oficina pública competent. amb indicació de la data en què s’acaba el termini per impugnar-la. si no s’havia comunicat la promoció d’eleccions a l’oficina pública i si hi falten dades o resulten il·legibles de manera que impedeixen el còmput electoral. introduint. 4 . mitjançant lectura en veu alta de les paperetes per part del president o la presidenta de la mesa electoral. L’acta ha d’incloure les incidències i protestes. els interventors i el representant de l’empresari. El resultat de la votació es publica als taulers d’anuncis. Els resultats es fan constar en una acta que ha de tenir un model normalitzat. L’empresa ha de facilitar els mitjans per al desenvolupament normal de la votació i de la resta del procés electoral. per la disc or da nç a en tr e l’ac t a i el desenvolupament del procés electoral i per la falta de correlació entre el nombre de treballadors que figuren en les actes i el nombre de representants triats. Són impugnables les decisions que adopti la mesa electoral al llarg del procediment. i en fa arribar una altra còpia a l’empresa. als interventors de les candidatures i als representants electes. 5. . La resolució denegatòria del registre pot ser impugnada en la via judicial pels qui acreditin interès legítim. en virtut de la seva autonomia col·lectiva. Després de la votació. Entre la data de la constitució de la mesa i la data de la votació no hi pot haver més de quinze dies naturals. en el termini de tres dies. La presidència de la mesa facilita còpies de l’acta d’escrutini a l’empresa. en sessió conjunta. Estan legitimades per impugnar tant l’empresa com les organitzacions de treballadors. Títol V.21. si se n’han produït. i també sobre els resultats electorals. Article 122 Convenis i acords col·lectius El resultat de la negociació col·lectiva es materialitza mitjançant convenis i acords col·lectius que tenen per finalitat adaptar les normes emanades de l’Estat a les característiques de les empreses o dels sectors. e) Redactar l’acta d’escrutini en un termini no superior a tres dies naturals. Són elegits els que obtinguin el nombre més gran de vots. El Departament de Treball és competent per expedir certificats sobre la capacitat representativa dels delegats de personal. Tot seguit. La negociació col·lectiva Capítol primer. Igualment. Entre la proclamació de candidats i la votació hi ha d’haver almenys cinc dies. Article 120 Reclamacions en matèria electoral Les impugnacions relatives a les eleccions a representants dels treballadors es tramiten davant la Batllia d’acord amb les normes processals. En cas d’empat és elegit el de més antiguitat a l’empresa. les meses electorals d’una mateixa empresa o centre de treball. alhora. i les paperetes es dipositen en urnes tancades. Al cap de deu dies hàbils de la publicació. per vicis greus que poden afectar les garanties del procés i alterin el seu resultat. de la mateixa impressió i de la mateixa qualitat de paper.322 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Disposicions generals Article 121 Definició de la negociació col·lectiva La negociació col·lectiva consisteix en aquell procés a través del qual els representants dels treballadors i dels empresaris. així com les candidatures que agrupin un conjunt de treballadors.

21. En el termini d’un mes des de la comunicació esmentada. Per clàusules obligacionals s’entenen totes les clàusules que facin referència a compromisos obligacionals de les parts signatàries. la distribució de la jornada laboral. Els treballadors i els empresaris. Per conveni col·lectiu intersectorial de treball s’entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris que fixa totes les condicions laborals en més d’un sector d’activitat. territorial i temporal. Per acord col·lectiu de treball s’entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris sobre determinades condicions laborals aplicables a una empresa. Article 124 Àmbit general de regulació Amb caràcter no exhaustiu. o en virtut d’un mandat específic atorgat per l’organització representada o directament pels delegats de personal. en cada cas. la graella o estructura salarial. sense perjudici que es puguin establir reglamentàriament o per conveni col·lectiu nivells intermedis. Article 128 Àmbits d’aplicació S’estableixen tres àmbits d’aplicació amb caràcter jeràrquic: intersectorial. 4. El conveni col·lectiu o l’acord col·lectiu és un acord escrit entre. d) Designació d’una comissió paritària de la representació de les parts negociadores per resoldre les qüestions que se li puguin sotmetre en l’àmbit de la seva competència. sense distinció. han d’adreçar un escrit a l’altra part per manifestar la seva intenció i acreditar la seva legitimació. d’un establiment o d’un grup d’establiments.1. la política retributiva. 2. La part requerida a l’obertura del procés negociador només pot negar-s’hi mitjançant comunicació escrita i en els següents supòsits: a) quan encara no hagi transcorregut el termini inicial de vigència del darrer conveni col·lectiu que afecti l’àmbit de negociació proposada b) la mala fe manifesta de la part promotora de les negociacions c) defectes formals en la comunicació de proposta d’inici de negociacions d) el no reconeixement de legitimació en el sol·licitant de l’obertura del procés negociador . funcional. els representants dels treballadors o les organitzacions de treballadors que representin. les vacances. c) Forma i condicions de denúncia del conveni i termini de preavís. els convenis col·lectius regulen les condicions de treball i productivitat. llevat que l’altra part tingui dret a oposar-s’hi. la formació. i determinació dels procediments de funcionament intern. Per conveni col·lectiu sectorial de treball s’entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris sobre totes les condicions laborals d’una professió o un sector d’activitat concret. s’ha de constituir la comissió negociadora. 3. 4 . la classificació professional. en virtut de disposicions estatutàries de la mateixa organització. les excedències i els permisos. 2. una professió o a un sector econòmic concret. la majoria de delegats de personal. A aquest efecte. 3. d’una banda. en la forma i en les condicions establerts en aquest Codi. La iniciativa de la negociació d’un conveni o acord col·lectiu correspon a la representació dels treballadors o dels empresaris. els acomiadaments i tots els extrems que els representants de l’empresa i de les persones treballadores entenguin adients respecte al seu marc d’actuació.any 21 . i d’altra banda. Negociació dels convenis col·lectius i acords col·lectius Article 129 Capacitat jurídica per negociar i obligar-se amb un conveni col·lectiu o acord col·lectiu 1. Article 127 Criteri de la representativitat de les organitzacions de treballadors La representativitat de les organitzacions de treballadors s’avalua d’acord amb el percentatge de delegats del personal corresponents a un determinat sector.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 323 Article 123 Definicions dels convenis i els acords col·lectius 1. tenen dret a la negociació col·lectiva. i dels empresaris o associacions empresarials que puguin ser considerats com a més representatius en el sector afectat. Secció segona. les sancions disciplinàries.Núm. una o diverses organitzacions empresarials que representin la majoria dels empresaris del sector d’activitat afectat. 2. Article 125 Contingut mínim del conveni col·lectiu Els convenis col·lectius han de tenir el contingut mínim següent: a ) Det erm in ació d e les par t s signatàries. Article 126 Reconeixement del dret a negociació col·lectiva 1. Per clàusules normatives del conveni col·lectiu s’entenen totes les clàusules que regulin directament les condicions de treball. 4. Per conveni col·lectiu d’empresa s’entén un acord negociat entre l’empresa i la representació legal dels treballadors d’una empresa. Són reconeguts part i tenen capacitat jurídica per negociar i obligar-se mitjançant un conveni col·lectiu o acord col·lectiu els representants de les organitzacions de treballadors que disposi d’un 10% del total de delegats de personal del sector afectat pel conveni i els de les organitzacions empresarials que donin ocupació al 10% de treballadors del sector afectat. b) Àmbit personal. les promocions. sectorial i empresarial. 5. i fer-ne arribar una còpia al Departament de Treball.

L’eficàcia del conveni s’inicia amb la seva entrada en vigor. 4 .324 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.21. Les comissions negociadores poden tenir assessors amb veu però sense vot. una de les organitzacions signatàries notifica fefaentment el text . a efectes de registre i publicació. llevat que hi hagi pacte contrari. Article 136 Força obligacional i eficàcia 1. Article 131 Mediador 1.1. Secció quarta. dins del termini Secció tercera. El dret d’oposició s’exerceix mitjançant notificació expressa per part d’aquestes organitzacions de treballadors a tots els signataris de l’acord en què s’indiquen els punts de desacord. s’ha d’iniciar una nova negociació en el termini de tres mesos a partir de la notificació de la denúncia. Article 132 Procediment En la primera reunió de la comissió negociadora es fixa de mutu acord les matèries a negociar. Dret d’oposició Article 137 Notificació de l’acord Una vegada signat el conveni o l’acord col·lectiu. En els convenis d’àmbit sectorial i intersectorial qualsevulla de les parts pot sol·licitar al Departament de Treball la designació d’un mediador. En els convenis d’empresa. La denúncia s’ha de comunicar igualment al Departament de Treball. Article 133 Principi de disposicions més favorables El conveni col·lectiu i l’acord col·lectiu poden contenir disposicions més favorables als assalariats que les establertes per les lleis i els reglaments. el calendari i les altres disposicions que escaigui per a la correcta conducció dels debats i per assolir l’acord en les matèries objecte de negociació. perden vigència la totalitat de les seves clàusules obligacionals. Article 140 Registre i publicitat dels convenis col·lectius 1.any 21 . Article 130 Composició de la comissió negociadora La designació dels membres de les comissions negociadores correspon a les parts. De cada reunió s’estén l’acta corresponent signada pel/per la president/a i el/la secretari/ària. En els d’àmbit superior a l’empresa no hi pot haver més de quatre representants per banda. en qualsevol moment del procés negociador. les organitzacions de treballadors majoritàries no signatàries disposen d’un termini de quinze dies per exercir el dret d’oposició. Les disposicions dels convenis col·lectius i dels acords col·lectius no poden en cap cas derogar o contenir disposicions contràries a les lleis i als reglaments. que serà la que les parts acordin. La part signatària que efectua la denúncia ha de notificar la seva voluntat a les altres parts signatàries. Els convenis col·lectius i els acords col·lectius poden tenir una durada mínima de dos anys i màxima de cinc anys. Les disposicions del conveni col·lectiu o de l’acord col·lectiu de caràcter normatiu queden vigents i oposables entre les altres parts signatàries. el mètode de treball. amb les mateixes funcions que les del delegat del Departament de Treball. Article 138 Exercici del dret d’oposició A partir de la data de la notificació del text del conveni col·lectiu. es prorroguen per un any si no hi ha denúncia expressa de les parts. 2. Adopció dels convenis col·lectius i acords col·lectius Article 135 Principi majoritari per a l’adopció de convenis col·lectius i acords col·lectius Els acords de la comissió negociadora requereixen el vot favorable majoritari de cadascuna de les dues representacions i es formalitzen per escrit. 2. en el qual es poden fer constar vots particulars. Els convenis col·lectius degudament tramitats i aprovats obliguen tots els empresaris i treballadors inclosos en el seu àmbit d’aplicació. que pot proposar a les parts eventuals solucions a les qüestions respecte de les quals no hi hagi acord. a petició almenys d’una de les parts del conveni col·lectiu o de l’acord col·lectiu. En qualsevol cas. En els convenis d’àmbit empresarial les parts poden nomenar un mediador de mutu acord. del conveni al conjunt de les organitzacions representatives. Les disposicions de caràcter normatiu del conveni col·lectiu o de l’acord col·lectiu continuen produint els seus efectes fins a l’entrada en vigor d’un nou conveni col·lectiu o acord col·lectiu. Quan els qui fan la denúncia són la totalitat dels empresaris o dels assalariats signataris d’un conveni col·lectiu o d’un acord col·lectiu.2009 e) el no reconeixement de legitimació en relació amb l’àmbit del conveni que es pretén negociar. Article 134 Durada dels convenis col·lectius i acords col·lectius Les parts negociadores estableixen la durada dels convenis i els acords col·lectius i poden pactar diferents períodes de vigència per determinades matèries o un grup homogeni de matèries. amb veu però sense vot. Una vegada denunciat un conveni col·lectiu. Secció cinquena. 2. Els membres designen de mutu acord un/a president/a i un/a secretari/ària. Denúncia dels convenis col·lectius i acords col·lectius Article 139 Dret a denunciar convenis col·lectius i acords col·lectius 1. cap part no pot tenir més de tres representants. Els convenis col·lectius i els acords col·lectius poden ser denunciats per les parts signatàries amb un preavís fet durant els tres mesos anteriors a la data de venciment. Els convenis han de ser presentats al Departament de Treball.

en un termini de quinze dies a comptar del dia que signi el treballador mandatat. En cas d’aprovació. El mandat ha de precisar les condicions en les quals el projecte d’acord s’ha de sotmetre a la totalitat de la plantilla de l’empresa. Article 141 Control En el cas que el Departament de Treball consideri que un conveni o acord col·lectiu intersectorial. entre d’altres. l’organització i el procediment de la votació. l’empresa notifica als treballadors la seva voluntat d’obrir negociacions en l’àmbit de l’empresa.21. les modalitats d’informació dels treballadors sobre el text de l’acord. així com les dades que s’han de lliurar abans als delegats de personal de l’empresa o de l’establiment. A manca d’aprovació. 2. Article 148 Reconducció. revisió i denúncia dels convenis i acords d’empresa Els convenis i els acords d’empresa estableixen la durada. dóna a les parts. les condicions i els requisits per ser reconduïts. sectorial o d’empresa vulnera la legislació vigent o perjudica greument l’interès de tercers. El temps emprat a la negociació és remunerat com temps de treball ordinari. interposa demanda en judici per davant de la jurisdicció competent. Si més endavant s’adopten convenis col·lectius sectorials. 2. com pels representants dels treballadors o els treballadors mandatats a aquest efecte. Els convenis sectorials i intersectorials es publiquen al BOPA i no poden entrar en vigor abans de la seva publicació. Aplicació dels convenis i acords col·lectius Article 149 Efecte i caràcter oposable dels convenis i acords col·lectius entre parts Les disposicions dels convenis i els acords col·lectius s’apliquen i produ eix en ef ect es en tr e les par t s signatàries. el lloc. Si el nombre de delegats de personal a l’empresa fos inferior a tres pot completar-se la seva deegació amb treballadors de l’empresa degudament mandatats. 2. Article 147 Efectes dels convenis o acords d’empresa amb convenis col·lectius o convenis col·lectius sectorials El conveni o acord d’empresa pot adaptar les disposicions dels convenis col·lectius sectorials aplicables en l’empresa a les condicions específiques de la seva empresa.Núm. S’han d’establir. Article 143 Composició de la delegació negociadora La delegació de cadascuna de les organitzacions representatives parts a les negociacions a nivell de l’empresa es composa obligatòriament de delegats de personal de l’empresa i representants de l’empresari fins un màxim de tres representants per cada part. Article 151 Adhesió Les parts concernides en un procés de negociació col·lectiva poden. 2. 3. revisats i denunciats tant per l’empresari signatari. Capítol segon. Article 150 Abast dels efectes Quan un empresari és part d’un conveni o acord col·lectiu. la plantilla pot retirar el mandat. L’empresa. un període màxim de trenta dies per a la seva esmena. ha de determinar les modalitats d’organització i de consulta dels treballadors de l’empresa. Els convenis i acords col·lectius d’empresa es negocien i s’atorguen entre l’empresari o els seus representants i els delegats de personal. mitjançant resolució motivada. l’acord d’empresa no té vigència. Els empresaris han de posar a disposició dels treballadors còpia del conveni col·lectiu que els afecti. Tots els treballadors sense excepció tenen dret a negociar a nivell de l’empresa.any 21 . En defecte de delegats de personal en l’empresa. una còpia de l’acord d’empresa ha d’estar dipositat a prop dels serveis competents del Departament de Treball. L’acord d’empresa signat per un treballador mandatat ha d’haver estat aprovat pels assalariats de l’empresa amb els vots que corresponguin a més del 50 per cent de la plantilla. les disposicions d’aquest conveni o acord s’apliquen als contractes de treballs formalitzats entre aquest empresari i els seus treballadors. la data i l’hora de l’escrutini. sempre i .2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 325 màxim de set dies a partir del moment en què les parts negociadores el signin. Capítol tercer. El conveni o els acords d’empresa poden comportar clàusules més favorables als assalariats. 4 . en el seu defecte. En cas d’oposició sobre el contingut del text. de mutu acord.1. En aquest cas. les disposicions dels convenis i els acords d’empresa s’hi han d’ajustar. adherir-se a la totalitat o a una part d’un conveni col·lectiu vigent. sense perjudici que qualsevol altra organització de treballadors o d’empresaris pugui adherir-s’hi i regirs’hi d’acord amb les condicions i els requisits establerts pels mateixos convenis i els acords col·lectius. llevat de disposicions més favorables. Article 145 Adopció d’un acord d’empresa per part de treballadors mandatats 1. Convenis i acords col·lectius d’empresa Article 142 Exercici del dret dels treballadors a negociar a nivell d’empresa 1. Article 144 Negociació amb treballadors mandatats per les organitzacions de treballadors 1. Article 146 Objecte i periodicitat de les negociacions Les parts acorden l’objecte i la periodicitat de les negociacions. l’empresari pot negociar amb treballadors designats i mandatats pels mateixos treballadors de la plantilla de l’empresa.

2009 quan no existeixi un altre conveni col·lectiu que els hi fos d’aplicació.326 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 2. Article 153 Dret d’exercir accions legals en execució dels acords atorgats Les organitzacions amb capacitat jurídica i capacitat d’obrar que siguin part d’un conveni col·lectiu o acord col·lectiu poden exercir accions legals contra les altres organitzacions. hores extraordinàries. per l’òrgan competent. finalitats. La manca d’anotacions o signatures en el document de compte d’hores esmentat a l’article 63. 7. tipificades i sancionades per aquest Codi i la legislació vigent en matèria laboral. Article 156 Garanties 1. La manca de puntualitat en el pagament total o parcial del salari o la quitança. supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment. La norma sancionadora no és aplicable a supòsits que no s’hi comprenen expressament. així com els actes o les omissions que siguin contraris als drets dels treballadors. No complir les formalitats previstes legalment o falsejar anotacions i signatures en el document de compte d’hores esmentat a l’article 63. utilitzant els contractes en frau de llei o amb persones. de manera unilateral. Les infraccions de l’empresa en matèria de seguretat i salut en el treball i d’immigració queden excloses d’aquest Codi i es regeixen per la seva normativa específica. a manca de comunicació l’acord no pren efecte. 3. Incomplir les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada. Títol VI. Article 152 Reconducció i revisió dels convenis col·lectius o acords col·lectius El conveni col·lectiu i l’acord col·lectiu estableixen les condicions i els requisits per a la reconducció o les revisions. Article 154 Comissió paritària Qualsevol dubte sobre la interpretació de les clàusules d’un conveni col·lectiu es pot sotmetre a la comissió paritària. llevat . vacances.21. 11. utilitzant-lo en frau de llei o amb persones. en general. si escau. Actuar irregularment en relació amb el règim de cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. No pot sancionar-se més d’una vegada el mateix fet. No posar puntualment a disposició de la persona treballadora el butlletí de salari. 4. 2. finalitats. Ningú no pot ser sancionat per infraccions que en el moment de produirse no constitueixin infracció administrativa. quan aquest requisit sigui exigible o quan ho demani la persona treballadora. No consignar en el butlletí de salaris les quantitats realment abonades. voluntàries o imprudents. contra els seus membres o contra tota altra persona part del conveni col·lectiu o acord col·lectiu amb vista a obtenir l’execució dels acords atorgats. En cap cas no es pot imposar una sanció que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció. Amb independència de les atribucions de les comissions paritàries. 3. permisos i. Incomplir les normes sobre modalitats contractuals. Establir condicions de treball pitjors que les condicions reconegudes legalment o convencionalment. 5. qualsevol conflicte derivat de la interpretació i l’aplicació d’un conveni col·lectiu el resol la jurisdicció competent. treball nocturn. No formalitzar per escrit el contracte de treball. el temps de treball a què es refereix el capítol novè del títol II. es publica al BOPA. Les competències i els procediments de mediació i arbitratge de la comissió s’estableixen per reglament.1. Incomplir la normativa sobre el contracte d’aprenentatge. 10. Qualsevol altra que afecti obligacions merament formals o documentals i que no estigui tipificada com a infracció greu o molt greu. 8. Incomplir les obligacions establertes en matèria de tramitació dels rebuts de quitança. Règim sancionador Capítol primer. seguint el procediment legal. 4. supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment. Infraccions dels empresaris Article 155 Naturalesa Són infraccions laborals les accions i les omissions. Article 158 Infraccions greus Són infraccions greus: 1. La modificació per part de l’empresari. contràries a les normes legals o reglamentàries. de les condicions substancials de treball. No exposar el pla horari en un lloc visible del centre de treball. En aquest cas ho comuniquen per escrit al Departament de Treball i. Els representants dels treballadors i les organitzacions de treballadors representatives signatàries d’un conveni o d’un acord col·lectiu o que s’hi han adherit posteriorment són les úniques parts habilitades per dur a terme les revisions.any 21 . 5. com a òrgan amb representació igualitària de representants de les parts signatàries del conveni. 6. 4 . Incomplir les normes sobre treball de menors previstes en aquest Codi. 3. 9. 4. descans. Article 157 Infraccions lleus Són infraccions lleus: 1. 2. 12. No es pot executar cap sanció si no és en virtut d’una resolució ferma dictada.

b) Les infraccions greus: En grau mínim. Per apreciar la reincidència genèrica o específica només es tenen en compte les sancions lleus imposades durant l’any anterior. Article 163 Criteris de graduació de les sancions Per determinar l’import de les sancions en els seus graus mínim. 7. Capítol segon. Les infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos del dia de cessament de l’acció o l’omissió sancionable.000 euros.000 euros. En grau màxim. Sancions Article 162 Sancions Les infraccions tipificades al capítol anterior són sancionables de la manera següent: a) Les infraccions lleus: En grau mínim.001 euros a 2. amb multa de 251 euros a 500 euros. amb multa de 101 euros a 250 euros. per causa de naixement. No donar ocupació efectiva al treballador.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 327 que la dita entitat no hagi iniciat pels mateixos fets un expedient sancionador. greus i molt greus prescriuen al cap d’un any des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.any 21 .001 euros a 12. 14. Les decisions unilaterals de l’empresa que impliquin discriminacions en matè ria d e r et rib uc ion s . origen.000 euros. 5. S’entén que hi ha reincidència específica quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat condemnada per decisió ferma per una acció o omissió constitutiva de la mateixa infracció. 13. Article 160 Reincidència S’entén que hi ha reincidència genèrica quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat condemnada per decisió ferma per una infracció de gravetat similar o dues de gravetat inferior. Les infraccions greus prescriuen al cap d’un any a partir del dia de cessament de l’acció o l’omissió sancionable. amb multa de 2. Les accions o omissions que impedeixin el dret de reunió dels treballadors i els seus representants en els termes que estiguin establerts legalment o convencionalment.000 euros. 2. raça.000 euros.001 euros a 3.Núm. No respectar els deures materials de col·laboració que imposin a l’empresa les normes reguladores dels processos electorals per a delegats de personal. g) Les condicions generals de treball a l’empresa. o per la condició de delegat de personal. 8. audiència i consulta dels delegats de personal en els termes en què estiguin establerts legalment o convencionalment. mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents: a) La negligència i la intencionalitat del subjecte infractor. Article 161 Prescripció 1. En grau mitjà. 3. Article 159 Infraccions molt greus Són infraccions molt greus: 1.001 euros a 6. amb multa de 6. en matèria de crèdit d’hores retribuïdes pel desenvolupament de la seva activitat en els termes en què estiguin establerts legalment o convencionalment. les greus imposades durant els dos anys anteriors i les sancions molt greus imposades durant els tres anys anteriors. L’impagament i els retards reiterats en el pagament parcial o total del salari degut. La reincidència específica en una infracció greu. En grau mitjà. No respectar els drets d’informació. No respectar els drets dels delegats de personal o dels treballadors que participin en els processos de negociació col·lectiva.1. c) L’incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d’Inspecció de Treball. Cometre actes contraris al respecte a la intimitat i a la dignitat dels treballadors.000 euros. orientació sexual. En grau mitjà. f) La quantitat defraudada. amb multa de 50 euros a 100 euros. sexe. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de dos anys del dia de cess amen t de l’a cc ió o l’ om is s ió sancionable. e) El perjudici causat. no facilitant o falsejant la documentació requerida o realitzant altres actes equiparables. En grau màxim. amb multa de 501 euros a 1. h) Les circumstàncies que poden agreujar o atenuar la graduació a aplicar a la infracció comesa. 4. 3. amb multa de 12.21. c) Les infraccions molt greus: En grau mínim. En grau màxim. .001 euros a 24. La reincidència específica en una infracció lleu. promoció i altres condicions de treball. b) El frau o la connivència. Article 164 Prescripció Les sancions per infraccions lleus. d) La reincidència genèrica. f o r mac ió . 2. amb multa de 3. 15. Obstruir l’acció del Servei d’Inspecció de Treball negant l’entrada al lloc de treball. amb multa de 1. 6. 4 . opinió o qualsevol altra condició personal o social. religió.

amb la periodicitat que estimi oportuna. de modificació de la Llei 2/2008. previstes als articles 38 i 39. la no cotització de la persona assalariada al règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social no comptabilitza per determinar la prestació d’atur que correspon en cas de baixa per malaltia o de baixa per accident de treball.1. Control administratiu i procediment sancionador Capítol primer. La suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major no es té en compte als efectes de les condicions de treball permanent i efectiu establertes en els criteris per renovar les autoritzacions d’immigració. durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major. previst a Exposició de motius El Consell General. Casa de la Vall. el Decret regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries. d’ofici o a instància de part. del 18 de desembre. Per tenir dret a la prestació econòmica les persones interessades han de complir els mateixos requisits que els que estableix la normativa vigent de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a cobrar la prestació econòmica de maternitat. examina la documentació laboral i aixeca acta de la visita efectuada. Si el Servei d’Inspecció de Treball constata una infracció de la normativa vigent no tipificada o una infracció lleu que no ocasioni dany o perjudici directe als treballadors. Durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major previst a l’article 43. d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra Disposició addicional primera Per derogació de l’article 20 i concordants del Reglament tècnic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball disposen de la presumpció d’exactitud. formula un requeriment a l’empresa o a la persona treballadora perquè corregeixi l’actuació mitjançant l’acta d’advertència corresponent. Control administratiu Article 165 Servei d’Inspecció de Treball Correspon al Govern. amb la condició que l’augment percentual sigui igual per a tots els imports. l’import de les sancions establertes a l’article 162. Disposició final Aquest Codi entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. de manera que es mantingui la proporció establerta. Disposició transitòria única Els expedients incoats pel Servei d’Inspecció de Treball per fets ocorreguts abans de la data d’entrada en vigor d’aquest Codi s’han de tramitar d’acord amb les disposicions vigents en el moment de la presumpta infracció. i limitant l’augment al que hagi experimentat l’IPC des del moment de la modificació anterior dels imports. encara que no pugui justificar que ha cotitzat almenys 15 dies durant els 40 dies anteriors a la malaltia. comporten un atur de treball amb dret a una prestació econòmica. Disposició derogatòria única Queda derogada la Llei 8/2003. Procediment sancionador Article 166 Expedient sancionador La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració. 18 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Disposició addicional segona S’autoritza el Govern a augmentar. Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.21. d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent: Llei 36/2008. Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Disposició addicional tercera Les suspensions del contracte de treball per descans per paternitat i per descans per risc durant l’embaràs. L’import de la prestació econòmica es calcula seguint les mateixes regles que les que estableix la normativa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. del 8 d’abril. llevat de prova en contra. en la seva sessió del dia 8 d’abril de 2008 va aprovar la Llei 2/2008 d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra. 4 . Llei 36/2008.any 21 .328 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Malgrat que la Llei encara . Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot interposar recurs d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració i els reglaments especials sobre la matèria. a càrrec de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. El Servei d’Inspecció de Treball. visita els llocs de treball. Capítol segon. per al càlcul de la prestació econòmica per maternitat. mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball. del 18 de desembre. de modificació de la Llei 2/2008. sobre el contracte de treball i totes les disposicions anteriors a aquest Codi en allò que hi siguin contràries. l’article 43 d’aquest Codi. controlar el compliment de la normativa laboral.2009 Títol VII. la persona assalariada manté oberts els drets a les prestacions mèdiques i hospitalàries de l’assegurança de malaltia. del 8 d’abril. del 12 de juny.

del 18 d’octubre. amb l’informe previ del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. Article 2 Modificació de l’article 1.4 Es modifica l’apartat 4 de l’article 1. Així mateix. 2. i d’una disposició final que estableix la seva entrada en vigor.1. com en general. d’acord amb l’article 1. i per sucursals o establiments a Andorra de no residents mitjançant la participació en societats andorranes. un article o una disposició de la Llei 2/2008. sempre que despleguin alguna de les activitats previstes a l’annex I.3 de la Llei 20/2007. amb el conjunt de la Llei. o a l’annex II . el règim que han de seguir les inversions estrangeres directes consistents en la participació en societats andorranes que tinguin per objecte activitats no enumerades ni en l’annex I ni en l’annex II de la Llei 2/2008. que queda redactat de la manera següent: “1.”. convé precisar la redacció dels apartats 3 i 4 de l’article 1 de la mateixa Llei 2/2008 en el sentit que la consideració d’inversió estrangera està determinada per la residència amb drets econòmics. És necessària l’autorització prèvia de Govern. per a efectuar inversions directes consistents en la participació en societats andorranes que despleguin alguna de les activitats previstes a l’annex I quan la participació estrangera en el capital social o en els seus drets de vot sigui inferior al 50 per cent. que queda redactat de la manera següent: “Els capítols VI i VII contenen. 4 . Amb aquesta precisió també es resolen dubtes interpretatius perquè el text modificat mantingui una coherència total tant amb la resta del mateix article 1. Per aquest motiu. Definició. pot autoritzar inversions directes consistents en la participació en societats andorranes fins al 100 per cent del capital social o en els seus drets de vot. ha de ser el mateix que el fixat per a les societats que tinguin per objecte activitats enumerades en l’annex I quan la participació estrangera sigui inferior al cinquanta per cent. si bé amb la precisió que la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets polítics no pot resultar tampoc ni igual ni superior al cinquanta per cent. Any 20) han sorgit dubtes en relació amb la interpretació que cal fer respecte del procediment d’autorització de les inversions estrangeres directes. pe r lim it ar el g r au de discrecionalitat d’aquesta decisió governamental. Un cop obtinguda l’autorització. des de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del 7 de maig de 2008 (Núm. que estableix que un dels objectius del dit text legal és augmentar significativament el grau vigent de liberalització de les inversions estrangeres al Principat d’Andorra. del 8 d’abril. 37. en un percentatge igual o superior al 50 per cent. la inversió estrangera s’ha d’efectuar dins del termini establert a la mateixa autorització o el fixat amb caràcter general a la Llei i. En relació amb la competència i el procediment per autoritzar les inversions estrangeres subjectes a aquest requisit. de societats anònimes i de responsabilitat limitada. per consegüent.”. A més dels requisits establerts en el paràgraf anterior. quan la participació estrangera en el capital social o en els seus drets de vot sigui igual o superior al 50 per cent. També convé precisar la redacció de l’article 9 de la Llei 2/2008 als efectes de determinar que qualsevol percentatge d’inversió estrangera directa està sotmesa a la prèvia autorització de Govern. mentre el Consell General no aprovi el pla a què es refereix la disposició addicional tercera. s’han constatat problemes d’interpretació en quant al grau de liberalització de les inversions estrangeres directes consistents en la participació en societats andorranes que tinguin per objecte activitats no enumerades ni en l’annex I ni en l’annex II de la Llei. la previsió d’una adscripció directa i concreta del Ministeri d’Economia com a ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. Igualment són inversions estrangeres al Principat d’Andorra les inversions efectuades per societats andorranes amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot. el Govern. la Llei l’atribueix en tot cas al Govern.”. se substitueixen les referències al Ministeri d’Economia per les de ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. en tot cas. Definició. Igualment. respectivament. Les inversions efectuades per persones físiques amb residència efectiva i permanent a Andorra amb drets econòmics adquireixen la condició d’inversions estrangeres quan les persones esmentades traslladen la seva residència a l’estranger. convé resoldre’ls. que queda redactat de la manera següent: “4.Núm. La Llei consta d’11 articles cadascun dels quals modifica l’exposició de motius. les normes relatives a les competències i els procediments i a la formalització i el registre de les inversions estrangeres.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 329 no ha entrat en vigor a causa del període de vacatio legis establert en la disposició final. les inversions estrangeres efectuades per persones físiques no residents a Andorra perden aquesta condició quan aquestes persones adquireixen la residència amb drets econòmics al Principat. irrellevant als efectes del contingut i la finalitat de la Llei. d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra. realitzats en el decurs de la sessió del Consell General de 8 d’abril de 2008. Article 1 Modificació de l’exposició de motius Es modifica el darrer paràgraf de l’exposició de motius. D’acord amb l’exposició de motius de la Llei 2/2008. Article 4 Modificació de l’article 9 Es modifica l’article 9.any 21 . i fixa expressament els criteris que poden fundar la decisió d’atorgar o denegar l’autorització corresponen t . Finalment. que queda redactat de la manera següent: “3. es considera que és d’una rigidesa excessiva i alhora. Així mateix. Aquests dubtes interpretatius afecten elements essencials de la Llei i. d’acord amb l’establert en l’article 18 d’aquesta Llei. s’ha de formalitzar en document públic notarial i ser declarada en el Registre d’Inversions. i també coherentment amb el contingut de les intervencions dels grups parlamentaris que van votar a favor de l’aprovació de la Llei 2/2008. Règim. Article 3 Modificació de l’article 1.3 Es modifica l’apartat 3 de l’article 1.5 d’aquesta Llei i l’article 20.21.

en el termini i amb el contingut que estableixi la normativa vigent. per efectuar les inversions estrangeres al Principat d’Andorra que. que queda redactada de la manera següent: “Es crea el Registre d’Inversions. Article 8 Modificació de l’article 21 Es modifica l’article 21. abans de l’atorgament de l’escriptura pública preceptiva de constitució dels mateixos fons davant un notari andorrà. Les sol·licituds d’autorització d’inversió estrangera s’han de presentar al Govern.21. L’execució del pla referit per part del Govern només es podrà dur a terme si obté el pronunciament favorable del Consell General. estan obligats a declarar les inversions estrangeres i la seva liquidació al Registre d’Inversions en el termini màxim de quinze dies a comptar de l’atorgament del document públic. han d’indicar al Govern el percentatge d’inversió estrangera màxim que admet cada fons.”. Un cop obtinguda l’autorització. les entitats bancàries andorranes a través de les quals s’efectuïn els pagaments o cobraments derivats de la inversió i la resta de components operatius del sistema financer. se’ls aplica el mateix règim fixat en l’article 9. abans d’emetre la seva decisió.any 21 . Tanmateix les inversions directes que vulguin efectuar les entitats de crèdit o financeres estrangeres en qualsevol sector de l’economia andorrana no poden excedir directament o indirectament del percentatge de participació en el capital social establert a l’article 2 lletra e) de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components dels sistema financer. Article 7 Modificació de l’article 17. Mentrestant.”. que queda redactat de la manera següent: “Llevat dels casos en què aquesta Llei no exigeix la declaració posterior al Registre d’Inversions. atorgar l’autorització. l’increment del percentatge de participació estrangera o la modificació de qualsevol condició que l’autorització hagués imposat.”. obtingui un informe del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera referent a cada sol·licitud d’inversió estrangera. Declaració i registre.”. que queda redactada de la manera següent: “El Govern. després de l’informe del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. El Ministeri d’Economia pot requerir. que queda redactat de la manera següent: “1.330 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Article 6 Modificació de l’article 16 Es modifica l’article 16. respectivament. ha d’elaborar i presentar al Consell General. En el cas de les inversions directes referides a l’apartat quart de l’article 9. o denegar-la. queden subjectes a autorització administrativa prèvia la modificació de l’objecte social. “2. en participacions en societats andorranes o en immobles situats al Principat. si és el cas. d’acord amb les necessitats de l’economia. la totalitat o part del patrimoni del qual s’inverteixi. Ta nm at eix . estan subjectes a la seva autorització prèvia.”. sempre que el percentatge de participació estrangera autoritzat pel fons sigui superior al 50 per 100. El Govern. amb caràcter general o particular. que queda redactat de la manera següent: “Correspon al Govern. un pla que estableixi el calendari i les condicions d’obertura a la inversió estrangera de sectors de l’economia no inclosos en els annexos d’aquesta Llei.2 Es modifica l’apartat 1 de l’article 17.1. adscrit al ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. que presentin una memòria anual. 3. r equ erei x l’autorització prèvia del Govern la subscripció de participacions en un fons de capital risc o immobiliari. no abans de dos anys i no més tard de sis. amb el benentès que s’ha d’obtenir sempre la seva autorització per constituirlos. si bé la participació estrangera en el seu capital social o en els seus drets polítics no pot resultar en cap cas ni igual ni superior al 50 per cent. Govern. També s’ha d’obtenir l’autorització prèvia del Govern per efectuar inversions directes consistents en la constitució o ampliació de sucursals qualsevol que sigui la naturalesa de l’activitat empresarial que a través de la dita sucursal es vulgui desplegar. que queda redactat de la manera següent: “Les inversions en cartera són lliures i no estan subjectes ni al deure de sol·licitud d’autorització prèvia ni al deure de formalització establert en l’article 20. 5. Aquesta declaració s’ha de fer mitjançant el model oficial i és preceptiva independentment del fet que la inversió estrangera requereixi autorització prèvia del Govern. l’informe previ mencionat a l’apartat anterior ha de ser emès per l’INAF.”. ni al deure de declaració posterior a la realització de la inversió al Registre d’Invers ion s . 4 .”. 6.2009 qualsevol que sigui la participació estrangera en el capital social o en els seus drets de vot. per via reglamentària. A aquest efecte i en qualsevol cas. Procediment. 4. Article 5 Modificació de l’article 11 Es modifica l’article 11. amb la finalitat i les competències contingudes en aquesta Llei. a les inversions estrangeres directes consistents en la participació en societats andorranes que tinguin per objecte activitats no enumerades ni en l’annex I ni en l’annex II d’aquesta Llei. Article 10 Modificació de la disposició addicional tercera Es modifica la disposició addicional tercera. d’acord amb el que s’estableix en aquest article.”. . a les societats andorranes participades per estrangers i a les sucursals al Principat de persones o societats no residents.1. l’augment del capital social.1 i 17. en defecte dels anteriors. Règim. pot regular-ne el funcionament. d’acord amb el que es disposa en aquesta Llei. els notaris que autoritzin el document públic en el qual es formalitzi o. els titulars de la inversió estrangera i. Article 9 Modificació de la disposició addicional segona Es modifica la disposició addicional segona. És preceptiu que el Govern. les entitats gestores d’aquests fons.

que queda redactat de la manera següent: “3. 18 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall. 4 . En el termini de tres mesos des de la data de tancament del seu exercici.”.1.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 331 Article 11 Modificació de la l’apartat 3 de la disposició transitòria primera Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria primera.any 21 . Disposició final Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. les societats mencionades en el primer paràgraf de l’apartat anterior han de presentar davant del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera una memòria detallada de totes les classes i formes d’inversions establertes en aquesta Llei i de la seva liquidació que hagin realitzat al Principat durant l’exercici.21.Núm. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Nicolas Sarkozy President de la República Francesa Copríncep d’Andorra .

Vist el Decret pel qual es reestructuren els ministeris del Govern i les competències que els atribueixen. amb efectes des del 26 d’agost de 2008 Moli Garcia. Cosa que es fa pública per a coneixement general. amb efectes des del 8 de febrer de 2008 Vieira Fernandes. . Cosa que es fa pública per a coneixement general. 4 . 14 de gener de 2009 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Decreto Article 1 El Departament de l’Oficina del Portaveu se separa del Ministeri del Portaveu del Govern. del 7 de maig del 2008. major seguretat jurídica a totes les persones que tenen el deure d’observar o aplicar la norma. pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris de 29 d’octubre del 2008 Exposició de motius El Títol III de la Llei 4/2007. Atès que les persones interessades han acreditat fefaentment que han perdut la nacionalitat d’origen en aplicació del que es preveu en l’article 38 i han emès la declaració jurada corresponent.21. José Paulo. A tal efecte es va publicar el Decret de 29 d’octubre del 2008 pel qual s’aprovava el Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris No obstant això. Així doncs. Ferran. del 15 de desembre del 2000. Vanessa. Disposició final primera Es faculta el ministre de Finances perquè faci les adaptacions pressupostàries que siguin necessàries per acomplir el que estableix aquest Decret. atorgant d’aquesta forma. com és l’expressió “l’article esmentat” de l’apartat 2 de l’article 5. en l’esmentat Reglament es van poder apreciar una sèrie d’incongruències que podien afectar a la seva correcta aplicació. amb la intenció de millorar la correcció de la redacció de l’esmentat precepte. l’expressió “Reglament esmentat” de l’apartat 4 de l’article 17 i la supressió íntegra de la disposició final per resultar redundant amb el que disposa l’article únic del Decret. i que té com a objectiu preservar la seguretat interna i la convivència entre els interns i entre aquests interns i el personal al Servei del Centre o altres persones que hi accedeixin legalment. Andorra la Vella. amb efectes des del 5 de març de 2008 Lourido Aboy. També s’han realitzat diferents supressions d’expressions per resultar supèrflues per a la comprensió de la norma. Vista la Llei del Govern. amb efectes des del 21 octubre 2008 Martinez Castillo.any 21 . Article 2 El Departament de l’Oficina del Portaveu queda adscrit automàticament en cada cas al ministre a qui s’atorgui la competència de portaveu del Govern. Amb la finalitat de remoure aquests inconvenients. el text resultant de la modificació esdevé mimètic –exceptuant les Decreta Reconèixer la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets polítics a les persones relacionades a la llista següent: Bodet Agusti. Turisme. Agata. amb efectes des del 5 de febrer de 2008 Flaque Garcia.1.332 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. de Desenvolupament Econòmic. Turisme. També s’ha realitzat l’addició de l’expressió “de l’article 5” en el segon paràgraf de l’article 7. que esdevé el Ministeri de Desenvolupament Econòmic. aprovada per decret legislatiu de 28 març del 2007. Cultura i Universitats. En execució de l’acord del Govern del 7 de gener del 2009.lletra g) de l’article 2-. i de l’Oficina del Portaveu Vista la Constitució del Principat d’Andorra. essent funció del reglament la de desenvolupar allò que disposa la norma i finalitzar el disseny del règim disciplinari. En aquest sentit. amb efectes des del 16 d’abril de 2008 Lima sola. Turisme. s’ha procedit a la quantificació dels danys per a la consideració d’infracció molt greu . Cultura i Universitats. amb efectes des del 20 de maig de 2008 Ferrera Alegria. Cultura i Universitats. Andorra la Vella. El Govern Decret del 14 de gener del 2009. Disposició final segona Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Antonio.2009 Govern Disposicions de caràcter general Decret d’estructuració del Ministeri del Portaveu del Govern. 7 de gener del 2009 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Decret Vist l’article 28 del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat. s’ha procedit a la modificació del text reglamentari. Eduardo. amb efectes des del 3 d’octubre de 2008 L’adquisició de la nacionalitat andorrana de les persones interessades té efectes a partir de la data en què aquestes han perdut la nacionalitat o les nacionalitats que tenien. de Desenvolupament Econòmic. Isabel. Francisco Javier. qualificada penitenciària regula el règim disciplinari dels centres penitenciaris. amb efectes des del 16 de juny de 2008 Vazquez Morato. del 22 de març. Jonatan.

c) Fer un ús abusiu d’objectes o mitjans no prohibits per les normes de règim intern que pertorbin el descans o la tranquil·litat dels altres interns. greus i lleus. Capítol segon.Núm. als agents de l’autoritat. d) La participació en motins o accions col·lectives contra el règim o l’ordre penitenciari. d) L’entrada. e) Llençar objectes pel pati o des de les finestres del Centre.1. 4 . la possessió o el consum no autoritzat de begudes alcohòliques o de medicaments. insultar i faltar greument al respecte a les autoritats. que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 333 modificacions esmentades. la cessió. Secció primera. culturals o d’esbarjo de la resta d’interns.21. la cessió. e) Privació de fer trucades telefòniques durant un mes com a màxim. Una infracció disciplinària pot donar lloc a les sancions següents: a) Aïllament en cel·la. a membres del personal i a visitants. injuriar. Les sancions Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris Capítol primer. A proposta del Ministeri de Justícia i Interior. d) Privació d’assistència a actes recreatius i de lleure. als membres del personal. fins a un mes com a màxim. de formació. b) Pertorbar les activitats de treball. f) Qualsevol altra acció o omissió que suposi un incompliment dels deures i les obligacions de l’intern previstos en el règim intern i produeixi una alteració de les normes de convivència del Centre sempre que no estigui tipificada com una infracció greu o molt greu. e) Intentar. Tipus de sancions Article 5 Sancions 1. k) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en un període d’un any. la cessió. que no podrà excedir trenta dies. el tràfic. Article 2 Infraccions molts greus Són faltes molt greus: a) Les agressions. als visitants o als interns. Per últim. amb màxim de set. el tràfic. la possessió o el consum de productes estupefaents dins del Centre. c) L’entrada. b) Aïllament durant el cap de setmana. f) Prohibició de rebre paquets de l’exterior per un període màxim d’un mes. f) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes lleus en un període de sis mesos. g) Inutilitzar deliberadament les dependències. els materials o els efectes de l’establiment o les pertinences d’altres persones. causant-hi danys de quantia elevada. f) Els actes de resistència activa i greu a les ordres rebudes d’autoritats o funcionaris en l’exercici de les seves funcions. c) La desobediència a les ordres rebudes d’autoritats i funcionaris en l’exercici de les seves funcions. Article 4 Infraccions lleus Són infraccions lleus: a) Practicar jocs no autoritzats per les normes de règim intern. Les infraccions Article 1 Tipus d’infraccions Les infraccions disciplinàries comeses pels interns poden ser molt greus. c) Limitació de les comunicacions orals i visites durant dos mesos com a màxim. el tràfic. e) Oferir gratificacions als funcionaris amb la finalitat d’obtenir favors. per a una millor comprensió de la norma. l’elaboració.any 21 . als materials o a altres instal·lacions del Centre o a les pertinences d’altres persones.al text del 29 d’octubre del 2008. aprova aquesta Decret amb el contingut següent: Article únic S’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris. sense respectar el conducte reglamentari. h) La sostracció de béns o materials del Centre o d’altres persones. i la inducció o la instigació a uns o altres fets. b) Causar danys de quantia no superior a 600 euros a les dependències. i també causar en els mateixos béns danys greus per negligència o imprudència. d) Comunicar-se. la possessió o la sortida no autoritzada d’objectes prohibits per les normes de règim interior que no estiguin compresos en l’article anterior. . amenaces o coaccions a les autoritats. s’ha cregut convenient tornar a publicar íntegrament –incloent les modificacions esmentades. per un import superior a 600 euros.el Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris. el Govern. la cessió o la possessió d’armes o objectes perillosos per a la seguretat de les persones o del Centre. en la sessió de data 14 de gener del 2009. i) L’entrada. amb altres interns o amb qualsevol altre persona externa al Centre. b) Calumniar. j) L’entrada. el tràfic. Article 3 Infraccions greus Són faltes greus: a) Insultar i faltar greument al respecte a altres interns. facilitar o consumar la pròpia evasió o la dels altres. als agents de l’autoritat.

En cap cas no es poden acumular les sancions previstes a les lletres a) i b). Aquesta delegació s’ha de formalitzar per escrit per a cada expedient. 2. 4. Aquest nomenament ha de recaure en personal funcionari del Centre Penitenciari que pertany a l’escala intermèdia o superior del Cos Penitenciari. La sanció d’aïllament en cel·la es compleix previ informe favorable dels serveis sanitaris del Centre. Capítol quart. la sanció se substitueix per una altra. Article 6 L’aïllament en cel·la 1. la suspensió o la modificació de la sanció imposada. s’han d’imposar les altres sancions previstes en l’apartat anterior en la meitat del màxim previst. d). b) En cas de parentiu de consanguinitat fins al quart grau de l’intern amb el director del Centre. si escau. En el cas en què no sigui possible complir la sanció d’aïllament d’acord amb el que preveu l’apartat primer. En qualsevol cas. 2.334 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Les infraccions disciplinàries molt greus o greus prescriuen al cap de dos mesos i les lleus al cap d’un mes. Són aplicables a l’instructor les normes d’abstenció i recusació establertes en el Codi de l’Administració. de les circumstàncies concurrents i amb la condició que l’intern no torni a cometre una nova infracció durant el temps de suspensió fixat pel director. s’han d’imposar les sancions previstes a les lletres c). Article 14 Abstenció i recusació de l’instructor 1. La sanció per la comissió d’una nova infracció greu o molt greu durant aquest temps pot comportar la revocació de la suspensió inicialment acordada i l’intern haurà de complir la sanció imposada. aplicant el principi de proporcionalitat. Article 13 Nomenament de l’instructor A la resolució per la qual s’incoa l’expedient disciplinari s’ha de nomenar un instructor. Secció segona.1. Article 10 Delegació 1. La sanció d’aïllament no pot aplicar-se a les dones gestants. L’abstenció ha de plantejar-se en el termini d’un dia a comptar del nomenament davant del director del Centre. Les sancions a què es refereixen les lletres a) i b) només es poden imposar en els supòsits d’infracció molt greu. el qual resol allò que sigui adequat. Competència sancionadora Article 9 Competència La competència sancionadora correspon al director del Centre Penitenciari. es poden imposar conjuntament dues de les sancions previstes en l’apartat primer. Per la comissió d’una falta lleu en el termini de sis mesos o per la comissió d’una falta greu en el termini d’un any. Criteris per a la interposició de les sancions Article 7 Criteris Per a la imposició i la graduació de les sancions previstes en aquest Reglament s’han de prendre en consideració les circumstàncies concurrents. La potestat sancionadora en relació amb les infraccions greus i molt greus només es pot delegar al director adjunt quan es doni qualsevol dels supòsits següents: . 4 .21. Les altres sancions es poden imposar en els supòsits d’infracció greu o lleu. 3. La prescripció s’interromp des del moment en què s’inicia el procediment sancionador. Les sancions imposades per infraccions molt greus i greus prescriuen al cap d’un any i les imposades per infraccions lleus al cap de sis mesos. Article 12 Notificació de la incoació La incoació de l’expedient amb nomenament d’instructor s’ha de notificar a l’intern que estigui subjecte a l’expedient. 3. provocada per incapacitat laboral temporal o pel fet de trobar-se absent del Principat per motius professionals o personals. La prescripció Article 8 Prescripcions 1. En funció de la gravetat dels fets. El procediment disciplinari Secció primera. bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d’una moció raonada dels subordinats o d’una denúncia. 2. Incoació d’expedient Article 11 Incoació d’expedient El procediment disciplinari s’inicia sempre d’ofici. Capítol tercer. la personalitat i els antecedents de conducta de l’intern i la reiteració o la reincidència. Aquests serveis han de supervisar el compliment de la sanció i poden proposar. per acord del director o del director adjunt del Centre Penitenciari. f) i g) de l’apartat 1 de l’article 5 en la meitat del màxim previst. 2. quan hi hagi motius de salut que ho justifiquin. 3. El director del Centre pot acordar la suspensió total o parcial de l’execució de la sanció imposada a l’intern en funció de la gravetat dels fets.any 21 . a) En cas d’impossibilitat del director del Centre. per la comissió d’una falta lleu en el termini de sis mesos o per la comissió d’una falta greu en el termini d’un any. El termini de la suspensió no pot excedir els sis mesos en les infraccions greus i molt greus i els tres mesos en les infraccions lleus. de les circumstàncies concurrents i dels antecedents i de la personalitat de l’autor. La potestat sancionadora en relació amb les infraccions lleus pot ésser delegada al director adjunt. El supòsit que justifiqui la delegació de la potestat sancionadora s’ha de fer constar en l’expedient disciplinari. 2. La recusació ha de promoure’s davant del director del Centre en el termini Secció tercera.2009 g) Privació de disposar d’aparell de televisió durant un període màxim de dos mesos. e).

1. 2. Quan l’intern parli o entengui únicament la llengua dels estats veïns. 7. Contra la resolució adoptada no es pot interposar recurs. en el termini màxim de vint-i-quatre hores a partir de l’aplicació de la mesura. Article 15 Assistència lletrada 1. Contra l’esmentada denegació no es pot interposar cap tipus de recurs. Igualment. en el termini màxim de quatre dies. El plec de càrrecs s’ha de notificar a l’intern i aquest disposa d’un termini de deu dies per al·legar allò que consideri escaient per a la seva defensa. 3. Aquesta mesura no és aplicable a les dones en estat de gestació. 4. L’instructor pot acordar la pràctica de les proves sol·licitades en l’escrit d’al·legacions. La resolució que posa fi al procediment disciplinari s’ha adoptar i notificar en el termini màxim de cinc dies i ha de resoldre totes les qüestions plantejades a l’expedient. 3. Article 21 Vista de l’expedient En cas de la pràctica de proves previstes a l’article anterior. El temps transcorregut en règim d’aïllament es computa a l’efecte de compliment de la sanció. Article 22 La resolució 1. 2. els responsables del Centre ho han de fer saber a l’advocat. sense perjudici d’al·legar la recusació en el moment d’interposar el recurs d’alçada davant del Govern contra l’acte que finalitzi el procediment sancionador. Els serveis sanitaris del Centre han de supervisar regularment el compliment de la mesura i poden proposar-ne. la pràctica d’altres proves complementàries que consideri necessàries per a l’esclariment dels fets. en el qual ha de figurar una exposició detallada dels fets . 2. apartat 3. els fonaments jurídics i la sanció imposada. ordenar. la pràctica de les diligències que consideri necessàries per a l’esclariment dels fets. El director o director adjunt del Centre pot adoptar com a mesura provisional el règim d’aïllament en cas d’infracció molt greu. de forma motivada. Els fets que han motivat la infracció comporten la incoació d’un expedient disciplinari que s’ha de regir d’acord amb les normes establertes per aquest Reglament. L’esmentada mesura s’ha de formalitzar per resolució motivada del director o director adjunt i ha de ser immediatament comunicada a l’intern i notificada a l’autoritat judicial competent. La mesura d’aïllament provisional no podrà excedir el termini de set dies.Núm. 2. Al compliment de la mesura. 4 . 5. si escau. Contra aquesta decisió pot interposar-se recurs en els termes previstos a l’article 22. Article 20 Pràctica de proves 1. la pràctica de les proves que consideri impertinents o inútils. La resolució ha de ser motivada i ha de contenir una relació detallada dels fets imputats. la suspensió quan hi hagi motius de salut que ho justifiquin. 2. En qualsevol cas. per determinarne l’autor i per fixar les responsabilitats susceptibles de sanció. L’intern que sigui objecte d’un expedient disciplinari té dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret quan es tracti d’un estranger que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de les llengües dels estats veïns. sempre que sigui estrictament necessari per mantenir l’ordre i la seguretat del Centre.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 335 de dos dies a partir de la incoació de l’expedient. a partir del seu resultat.any 21 . 3. al Ministeri Fiscal i al ministre competent. 4. 2. 6. l’instructor ha de formular el plec de càrrecs corresponent. s’ha d’informar l’intern del seu dret a ser assistit pel seu advocat per poder preparar les al·legacions i. el recurs. En el mateix moment de la notificació del plec de càrrecs es dóna vista de l’expedient a l’intern. Contra l’esmentada resolució l’intern pot interposar un recurs d’alçada davant del Govern en el termini de 13 dies hàbils. Instrucció de l’expedient Article 18 Pràctica de diligències L’instructor ha d’ordenar. si escau. Article 17 Mesura provisional 1. L’instructor pot denegar. la manca d’assistència de l’advocat quan aquest ha estat degudament informat no paralitza l’expedient sancionador. com també pot proposar la pràctica de les proves que consideri necessàries i aportar els documents que consideri d’interès. En vista de les actuacions practicades. La renúncia a aquest dret ha de formalitzar-se per escrit i ha de constar a l’expedient. en el termini de deu dies. Secció segona. Una vegada l’intern ha manifestat que desitja comunicar-se amb el seu advocat. Article 19 Plec de càrrecs 1. es dóna vista de l’expedient a l’intern perquè al·legui. la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció. 8. Article 16 Intèrpret 1. imputats. Aquestes proves han de practicar-se en un termini màxim de tres dies i. i ha d’expressar per escrit la causa o les causes en què es fonamenta. si ho considera oportú. els metges adscrits als serveis sanitaris del Centre han d’emetre un informe favorable de confirmació de la mesura o proposar-ne la suspensió per motius de salut de l’intern.21. el personal del servei d’infermeria ha de verificar que l’intern no presenta motius de salut que ho impedeixin. l’instructor pot novament. totes les notificacions han de ser traduïdes verbalment a una d’aquestes llengües i s’ha de deixar constància escrita d’aquesta traducció. en el termini màxim de dos dies. 3. el que consideri pertinent per a la seva defensa. En el moment en què es notifica l’obertura d’un procediment disciplinari.

no alteren en cap extrem l’esperit del Decret del 29 d’octubre. com la formació. de 29 d’octubre del 2008 Exposició de motius En el 5 de novembre del 2008 es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. simplement venen a millorar la redacció d’aquest últim. Disposicions generals Article 1 Àmbit d’aplicació 1. 2008. s’efectua la supressió de la disposició final. Queden exclosos d’aquesta regulació: a) Les persones condemnades a la realització de treballs en benefici de la comunitat. Disposició derogatòria Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquest Reglament o que el contradiguin. 3. 14 de gener del 2009 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Reglament de modificació del Reglament de regulació de la relació laboral de caràcter especial de les persones en situació de presó provisional o que compleixen pena al Centre Penitenciari.2009 La interposició del recurs d’alçada no implica la suspensió de la resolució.21. es va observar l’existència d’una errada de caràcter tipogràfic i es va procedir. de manera que. i els condemnats a penes d’arrest o altres penes o modalitats de compliment que no es trobin incloses en l’apartat 1 anterior. es preveuen uns nous terminis per a satisfer-la. els condemnats a penes de presó en règim de semillibertat. de 29 d’octubre del 2008. el Decret de 29 d’octubre del . de forma que resulta més comprensible la seva observació. L’esmentada resolució ha de ser notificada al Ministeri Fiscal. el Govern. de forma que resulta més comprensible i entenedora per tots els agents que l’han d’observar i aplicar. Disposició transitòria única Els expedients disciplinaris en tràmit a l’entrada en vigor d’aquest Reglament es regulen per les disposicions anteriors. A proposta del ministre de Justícia i Interior. 4.el Reglament de regulació de la relació laboral de caràcter especial de les persones en situació de presó provisional o que compleixen pena al Centre Penitenciari. converteix en numerus clausus els supòsits que es troben inclosos dins l’àmbit d’aplicació del text reglamentari. llevat que les d’aquesta norma siguin més beneficioses per a la persona subjecta a expedient. Finalment. artístiques i qualsevol activitat no productiva. 2. cal destacar que s’ha afegit a la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 1 la menció “o modalitats de compliment que no es trobin incloses en l’apartat 1 anterior”. Realitzant una última revisió s’ha cregut l’oportunitat i la conveniència de millorar la redacció del Reglament. les modificacions que es recullen ara. Arribat a aquest punt. Les qüestions litigioses derivades dels conflictes individuals es resolen da- Decret del 14 de gener del 2009. No obstant. En definitiva. pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament de regulació de la relació laboral de caràcter especial de les persones en situació de presó provisional o que compleixen pena al Centre Penitenciari.1. en el segon paràgraf de l’article 14 es reconfigura gramaticalment el redactat. en la seva sessió de 14 de gener del 2009. però el Govern pot acordar-la d’ofici o a instància de part. Així mateix. s’ha cregut convenient tornar a publicar íntegrament -incloent les modificacions esmentades. Cosa que es fa pública per a coneixement general Andorra la Vella. pel qual s’aprovava el Reglament de regulació de la relació laboral de caràcter especial de les persones en situació de presó provisional o que compleixen pena al Centre Penitenciari. de forma que la redacció resulta més pròxima al legislació laboral per a aquest àmbit. Per últim. intel·lectuals. de forma taxativa. o aquella que forma part d’un tractament. 4 . sempre que l’execució de la resolució recorreguda pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació o que la resolució s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret. Capítol primer. degut a que la seva existència resulta redundant amb el que disposa l’article únic del Decret. a l’autoritat judic ial co mpe te nt i al min is t eri responsable del Centre Penitenciari. Aquest Reglament és d’aplicació a la relació laboral de caràcter especial que s’estableix entre el Centre Penitenciari i els interns majors d’edat i menors de 65 anys en situació de presó provisional o que compleixen pena de presó ferma i que desenvolupen una activitat laboral al mateix Centre. a l’article 15 dedicat a la quitança. aprova aquest Decret amb el contingut següent: Article únic S’aprova el Reglament de modificació del Reglament de regulació de la relació laboral de caràcter especial de les persones en situació de presó provisional o que compleixen pena al Centre Penitenciari. per una millor comprensió de la norma. b) Les activitats artesanals. Dins el ventall de modificacions que es realitza. en el Butlletí del 19 de novembre del 2008 a esmenar l’errada constatada i es va tornar a efectuar la publicació íntegra íntegrament el text normatiu. que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.336 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.any 21 .

4. d) Al respecte de la seva intimitat. compresa la protecció enfront d’ofenses verbals o físiques de natura sexual. Els penats sobre els presos en situació de presó provisional. Article 7 Suspensió de la relació Són causes de suspensió de la relació laboral que comporten el cessament del pagament del salari i de l’obligació de treballar: El mutu acord de les parts. 3. e) A la formació per al desenvolupament del treball i a la promoció. c) Complir les ordres i les instruccions de les persones responsables de l’organització i la gestió dels tallers donades en l’exercici regular de les seves funcions. així com a la percepció del salari en la forma prevista en la normativa vigent. malgrat que el treball hagi de ser productiu. Capítol tercer.Núm. Drets i deures laborals Article 4 Drets laborals Els treballadors tenen els drets laborals bàsics següents: a) A no ser discriminats per a l’obtenció d’un treball o durant l’exercici del mateix treball. b) Complir les mesures de seguretat i salut en el treball. 2. mitjançant la inscripció al llibre corresponent. Organització del treball Article 9 Organització i direcció del treball Correspon a la Direcció del Centre Penitenciari la planificació. origen. Les càrregues familiars. no és més que una finalitat secundària. sexe. La recerca de resultats econòmics per part del Centre Penitenciari. La finalitat essencial del treball és. opinió o qualsevol altra condició personal o social que no tingui relació amb la natura del treball en qüestió. Força major que impossibiliti el treball de manera definitiva. Jubilació. El temps previst de permanència al Centre Penitenciari. 2.21. Raons de disciplina i seguretat penitenciàries apreciades pel director del Centre Penitenciari. tant des del punt de vista de la preparació per a la reinserció com pel que fa a l’assoliment de l’objectiu de l’activitat laboral encomanada. Capítol quart. i al respecte a la seva dignitat. raça. L’activitat duta terme als tallers i en general al Centre Penitenciari s’ha d’adequar a les normes de salut i seguretat en . religió. El treball que es fa ha de ser remunerat. L’alliberament del treballador.any 21 . Raons de disciplina i seguretat penitenciàries. per raons de naixement. c) Al treball productiu i remunerat que pugui oferir el Centre Penitenciari. 5. La conducta de l’intern al Centre Penitenciari. Incompliment de les obligacions laborals. b) A la seva integritat i salut i a una adequada política de prevenció de riscos laborals. en primer lloc. dins els límits derivats de la vida en presó.1. Article 8 Extinció de la relació laboral Són causes d’extinció de la relació laboral: Per desistiment del treballador o per mutu acord de les parts. la preparació per a la futura inserció laboral i social de l’intern. ordenada mitjançant un catàleg classificat per activitats que especifiqui la formació requerida i les característiques de cada lloc de treball. Acabament de l’obra o el servei encomanat. 4 . Força major temporal. Article 5 Deures laborals Els treballadors tenen els deures laborals bàsics següents: a) Complir les obligacions inherents al lloc de treball amb bona fe. El Centre Penitenciari ha d’informar els interns de manera periòdica de la llista de llocs vacants i ha d’adjudicar els llocs als interns que ho sol·licitin d’acord amb els criteris de prelació següents: 1. Article 2 Accés als llocs de treball El Centre Penitenciari ha de mantenir una oferta de llocs de treball d’acord amb les disponibilitats materials. d) Contribuir a l’aconseguiment dels objectius de la relació laboral. així com per a la concessió de beneficis penitenciaris d’acord amb la normativa vigent. l’organització i el control del treball dels interns del Centre Penitenciari.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 337 vant la jurisdicció administrativa mitjançant el procediment administratiu comú. diligència i disciplina. L’execució d’una sanció disciplinària penitenciària que impossibiliti definitivament l’execució de la tasca. El temps que porta l’intern al Centre Penitenciari. Article 3 Finalitat de la relació laboral 1. Capítol segon. La incapacitat temporal del treballador. Incapacitat o ineptitud sobrevinguda del treballador per a la realització de la tasca encomanada. e) Que se’ls valori el treball realitzat en relació amb el règim i el tractament penitenciari. Durada de la relació laboral Article 6 Durada La relació laboral s’inicia mitjançant l’adscripció de la persona interessada a un lloc de treball concret. sense perjudici que ho pugui delegar a terceres persones. al descans setmanal i a les vacances anuals. La durada coincideix amb la de l’obra o el servei concret que s’encomani. 6. L’aptitud de l’intern en relació amb el lloc de treball. L’execució d’una sanció disciplinària penitenciària d’aïllament o una altra que impossibiliti l’execució de la tasca.

Excepcionalment el salari pot fixar-se per producte de treball en lloc de fer-ho per hora de treball. sense perjudici de les particularitats pròpies del medi penitenciari on es realitza. Capítol cinquè. L’empresa concessionària no formalitza cap contracte de treball amb els interns cedits pel Centre Penitenciari. Cosa que es fa pública per a coneixement general Andorra la Vella.any 21 . El salari es compon sempre de la part en espècies destinada a la manutenció i la resta se satisfà en efectiu metàl·lic. La part que es destini a la dita finalitat s’ha de fixar a l’inici de la relació laboral. El percentatge pot ser modificat i fins i tot la suma estalviada pot ser reintegrada al treballador o la seva família per causes justificades. Els interns en tot moment poden sol·licitar el canvi de lloc de treball per anar a desenvolupar una activitat que organitzi directament el Centre Penitenciari. Els treballadors disposen dels permisos previstos a la Llei general. amb la corresponent sol·licitud prèvia. sistemes de jornada partida. les persones que organitzin el treball estan obligades a assegurar que es compleixin les obligacions legals i reglamentàries en matèria de salut i seguretat en el treball i a respectar la intimitat i la dignitat del treballador. una part del salari es destina a un compte a part que s’ha de lliurar al treballador en el moment en què abandoni totalment o parcialment el Centre Penitenciari per reincorporar-se a l’exterior. 4 .1. en allò que sigui aplicable al Centre Penitenciari. Les vacances anuals són de trenta dies naturals i s’estableixen al calendari de treball. i l’import allà reflectit s’ha de satisfer dins els tres dies hàbils següents i excepcionalment i per causa justificada en un màxim dels 10 dies hàbils següents. Salaris Article 11 Règim retributiu El salari és determinat per la Direcció del Centre Penitenciari en funció del rendiment normal i per hora de treball efectivament realitzada. La resta del salari s’ha d’ingressar al compte de l’intern.2009 el treball. Article 10 Calendari laboral La Direcció del Centre Penitenciari ha d’establir el calendari laboral que ha de regir al llarg de l’any i incorporar-hi les especificitats que corresponguin. Article 12 Forma de pagament El salari se satisfà de manera setmanal. mitjançant l’ingrés del salari en el compte de l’intern. l’autoritat judicial pot acordar l’embargament de la suma necessària per satisfer les indemnitzacions a les víctimes del delicte que ha originat la condemna sempre que no superi la meitat de la dita suma.338 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. Article 14 Concessió d’activitat a empreses externes El Centre Penitenciari pot concedir a empreses externes la possibilitat de portar a terme activitats al Centre Penitenciari mitjançant el treball dels interns. Sobre la part satisfeta en efectiu metàl·lic. nocturna o per torns. El salari horari no pot ser inferior al salari mínim interprofessional. Quan el treball sigui organitzat per persones físiques o jurídiques de l’exterior.21. 14 de gener del 2009 Albert Pintat Santolària Cap de Govern . Article 15 Quitança El pagament del salari i de les vacances pendents de fer en cas de resolució de la relació laboral per compliment de condemna o alliberament s’ha de fixar en la corresponent quitança que se signa en el mateix moment de l’alliberament o el dia laborable següent si l’alliberament no es produeix en hores hàbils. Els treballadors tenen dret a un dia complet de descans setmanal com a mínim. La concessió s’ha de fer d’acord amb les normes vigents previstes per a la contractació que realitza l’Administració pública. La distribució de les vacances no està subjecta a cap mínim de dies seguits. Pel que fa a la resta. L’horari de treball no pot ser superior al previst per les normes que de manera general estableix la Llei sobre el contracte de treball. en consideració a les necessitats del treballador i la seva família. Article 13 Acció protectora de la Seguretat Social Els interns treballadors subjectes a la relació laboral s’inscriuen a la CASS i el Centre Penitenciari en satisfà les cotitzacions. els quals mantenen sempre i en tot moment la relació laboral amb el Centre. amb la prèvia deducció de la part obrera del salari que correspongui. i no podrà superar el 10% del salari. L’import del compte d’estalvi es lliura en el mateix moment de l’alliberament o l’endemà. que n’ha de disposar lliurement. quinzenal o mensual segons el que s’estableix a l’inici de la relació laboral.

A 8701. apartat 3 a) de la Llei 5/2004.que emeten menys de 120g/km de CO2 .25. 4 ..30.. amb rodes: .90.10.que emeten menys de 120g/km de CO2 .20..que emeten menys de 120g/km de CO2 .. es modifica el Decret del 31 de desembre del 2008.que emeten menys de 120g/km de CO2 .90..altres ..20.A Designació ex Capítol 87 Tractors (exceptuats els carretons-tractors del núm.20 8701..superior a 18 kW però sense ultrapassar 37 kW ..90.B 8701.90.00.90.A 8701...B 8701..que emeten menys de 150g/km de CO2 ...90...que disposin del distintiu Euro V .10 8701.90.90...superior a 75 kW però sense ultrapassar 90 kW . del 14 d’abril..superior a 37 kW però sense ultrapassar 59 kW ..31 8701...00.90..altres ..que emeten menys de 150g/km de CO2 .30.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 339 Decret de modificació del Decret pel qual es comunica la Nomenclatura General de Productes aplicable a partir de l’1 de gener del 2009 Per acord de Govern del 14 de gener del 2009.altres .B 8701.25..20.any 21 .A 8701.90.30.altres ....90.39..00 8701...B 8701....superior a 90 kW ..altres .90.20.10.superior a 59 kW però sense ultrapassar 75 kW ..00 8701.C1 8701.50.11..11...35.que emeten menys de 150g/km de CO2 .90.C 8701.90.90 8701..90...31.39.50 8701.C2 8701.Tractors de xenilla ...25.A 8701...altres .90.C1 8701.A 8701..que emeten menys de 150g/km de CO2 . del Codi de Duana..Tractors agrícoles i tractors forestals (exclosos els motocultors)..90..35 8701.90.31.20 8701...00.90..altres .altres ..C 8701.C 8701......no superior a 18 kW ...Usats .B 8701.....10.nous.que emeten menys de 150g/Km de CO2 . per tal d’incloure les posicions següents: Codi 8701 8701.que emeten menys de 150g/km de CO2 ..90. 8709): ...90..90.Tractors de carretera per a semiremolcs: .35.90...1..90.90 8701.A 8701.C 8701.20.usats .39 8701...90.30....21..Motocultors ...Núm.B 8701... pel qual es comunica la Nomenclatura General de Productes aplicable a partir de l’1 de gener del 2009..20..11....90.C2 8701.B 8701..que emeten menys de 120g/km de CO2 ..90..35..C 8701..que disposin del distintiu Euro V ...C 8701....A 8701.90...11 8701...20..39. i en aplicació de l’article 30.altres .altres: .que emeten menys de 120g/km de CO2 ..C 8701.Nous . amb un motor de potència: .que emeten menys de 120g/Km de CO2 ......20..que emeten menys de 150g/km de CO2 .que emeten menys de 120g/km de CO2 .20..25 8701...31.

21 8703.......que emeten menys de 120g/Km de CO2 .31.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .. vehicles especials per al transport de persones per terrenys de golf i vehicles similars: .. inclosos els cotxes del tipus “break” i els de cursa: .90.21..altres .10...31 8702.21....altres .que emeten menys de 120g/Km de CO2 .B 8703.que emeten menys de 120g/km de CO2 .que emeten menys de 120g/Km de CO2 ...11...99 8702.nous .90.altres Vehicles automòbils per el transport de deu persones o més.10.C 8702.10.91.B 8703.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .19....90.10.90.50.... amb motor de pistó alternatiu d’encesa per guspires: .99.11..C 8702.11...90.11.A 8702.10.usats .90.11..10 8702.10 8703..altres Cotxes de turisme i altres vehicles automòbils ideats principalment per al transport de persones (altres que els del núm...A 8701.11 8702..altres .B 8702.10.altres .de cilindrada superior a 2 800 cm3: ..340 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.90.nous ..90...11....B 8701...90.90.10.Altres .C 8701...11 8702.Vehicles especialment ideats perquè es desplacin damunt de la neu..C 8702.10.21.39.39...91.C 8702 8702.10..90.10.C ..90..usats ..altres .90.C 8702...de cilindrada no superior a 1 000 cm3: .que emeten menys de 120g/Km de CO2 ....19.de cilindrada no superior a 2 800 cm3: . amb motor de pistons i encesa per compressió (dièsel ou semidièsel) o amb motor de pistons i encesa per guspires) ......B 8703.50.que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..90.11.A 8702.altres: .99....31..21....90 8701...10..10.90 8702.C 8703 8703.A 8702.19.que emeten menys de 150g/Km de CO2 . 8702)......19 8702.39.nous .que emeten menys de 150g/Km de CO2 .altres .....90....B 8702...11.B 8702.90.A 8702.....10.C 8703..altres ..altres ..19 8702.altres ...90.18.A 8702.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .90.altres .99.. inclòs el conductor: .91.90.C 8702.A 8702.11....10.altres .A 8703.10.10.11 8703...amb motor de pistons i encesa per compressió (dièsel i semidièsel): .90.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .10.C 8703.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ....90.B 8702.C 8702.C 8702.A 8702.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..que emeten menys de 150g/Km de CO2 .10....que emeten menys de 120g/Km de CO2 .39 8702..10....90.altres ..altres ......90.19..nous .A 8703.91 8702.90...que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..A 8703..altres vehicles..10.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..10...10..90.B 8702..21.B 8702.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .18...19.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .que emeten menys de 150g/km de CO2 ..90..10 8703...que emeten menys de 150g/Km de CO2 .10.amb motor de pistons i encesa per guspires: ..altres ...usats .A 8702..usats .de cilindrada no superior a 2 500 cm3: .de cilindrada superior a 2 500 cm3: .18.90.90.B 8702.B 8701.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .any 21 .1...18 8703..B 8702.A 8702..B 8702.31.90.10.90..2009 8701...que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..90 8702..90.10.19.Vehicles especialment ideats perquè es desplacin damunt de la neu.C 8702...90...nous ..10..que emeten menys de 120g/Km de CO2 .10. 4 ...que emeten menys de 150g/km de CO2 ..

10 8703.any 21 .A 8703..90..A 8703..B 8703.32.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .90..90.altres ..10 8703.C 8703.33 8703..A 8703.31.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .32..B 8703.altres .19..19 8703...A 8703.de cilindrada superior a 1 000 cm3 però sense ultrapassar 1 500 cm3: .11..altres .21..19.90 8703.C 8703.10..A 8703..10.22...usats .10.23.21.90..A 8703.de cilindrada no superior a 1 500 cm3: .10 8703.32..B 8703.32.32.altres .90..11.que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..altres .24.90.32...11 8703..que emeten menys de 120g/Km de CO2 .altres .11..C 8703.A 8703....C 8703...24.que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..nous: .que emeten menys de 120g/Km de CO2 .33.90 8703...1.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..24.21. amb motor de pistó alternatiu i encesa per compressió (dièsel semidièsel): ....altres .11.24...A 8703.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..que emeten menys de 150g/Km de CO2 .....C 8703..A 8703....A 8703..A 8703....usats .nous .33..altres ..altres .que emeten menys de 150g/Km de CO2 .B 8703.22 8703.C 8703...Núm.....19.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .90..B 8703...22.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .23.A 8703.24.usats ..11...que emeten menys de 120g/Km de CO2 .C 8703.90.C 8703.A 8703.nous: .10.de cilindrada superior a 1 500 cm3 però sense ultrapassar 3 000 cm3: ...nous: .31...C 8703.11.90 8703..19...Caravanes automotrius .C 8703.23...90 8703..19 8703.B 8703.11..B 8703.24.31 8703.33.C 8703...que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..B 8703.32..22.22.90.90..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ...que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..32 8703.19..33..23.21.23.21.altres ..nous .que emeten menys de 120g/Km de CO2 .nous ...que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..altres altres vehicles..22.11.33..que emeten menys de 150g/Km de CO2 .33.C 8703.90..que emeten menys de 120g/Km de CO2 .que emeten menys de 150g/Km de CO2 .22..32...B - ..32..B 8703..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ...23.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 341 8703.B 8703..24.23.23.11 8703..Caravanes automotrius ..B 8703..23...19.22..90..altres .de cilindrada superior a 2 500 cm3: .10.23..32.31.altres ....altres .10. 4 .usats .que emeten menys de 150g/Km de CO2 .23 8703..usats .90.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .90..11...31.que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..31..24.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ...19.31..que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..32.90 8703.90.A 8703.11 8703.B 8703.24 8703.B 8703...altres .usats .A 8703.de cilindrada superior a 3 000 cm3: .22.90.10.90.altres . 90 8703.10...Caravanes automotrius .10.19.31.31...33.90.19 8703.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .23.B 8703.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .C 8703.32.de cilindrada superior a 1 500 cm3 però sense ultrapassar 2 500 cm3: .altres .23.C 8703.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .

C1 8704.90.any 21 .10.21.90 8703.A 8704.altres: .que disposin del distintiu Euro V .90..que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..10.10..33..C2 8704..99.21..31.39...10.21.99 8704 21 99 A 8704.C 8704.que disposin del distintiu Euro V .21 8704.91..que emeten menys de 120g/Km de CO2 .21.Altres.90 8703...C 8704 8704.C1 8704....90..91 .......B 8704..altres ..B 8704.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ...B 8704...31 8704.10..que emeten menys de 120g/Km de CO2 .21..A 8704.....altres .altres ........especialment ideats per al transport de productes altament radioactius (Euratom) .22.21....10..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..C 8703.21.10.A 8703...90..usats ...amb motor de cilindrada superior a 2 500 cm3: .21.altres .342 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm..90..22.que disposin del distintiu Euro V ..10.A 8704..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..altres ....especialment ideats per al transport des productes altament radioactius (Euratom) ...21.B 8703...que emeten menys de 150g/Km de CO2 ....10.....90..39.21.90.C1 8704.altres ..21.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ...amb motor de cilindrada no superior a 2 500 cm3: .21..altres .....B 8704.91.10 8704.d’un pes màxim en càrrega no superior a 5 tones: .A 8704.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .39..90..99.C2 8704..22......A 8704.B 8704.10.que disposin del distintiu Euro V ..90...que disposin del distintiu Euro V .33...C1 8704..2009 8703...21.10.C2 8704.altres .altres: .B 8704.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .C 8704.que disposin del distintiu Euro V .C 8704.33..usats .31.21...33.90 8703.nous .10..21...........altres ...21.90.altres Vehicles automòbils per al transport de mercaderies: ..10.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ...que emeten menys de 150g/Km de CO2 ....10 8704.nous ...21..31.. 4 .....31...altres . amb motor de pistons i encesa per compressió (dièsel ou semidièsel): ....d’un pes màxim en càrrega superior a 5 tones però sense ultrapassar 20 tones: .90..B 8703.21..que emeten menys de 150g/Km de CO2 ...amb motor de pistons i encesa per compressió (dièsel ou semidièsel) o per guspires .99..10.21...B 8704..90...10..91 8704.C2 8704.21...que disposin del distintiu Euro V .10.10 8703..que emeten menys de 150g/Km de CO2 ....10..21.A 8703.10..Vehicles amb motors elèctrics .10 8704.altres .99....C2 8704..22 8704.A 8703.90.22.10.que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..1...altres .10.altres ..10.altres: ....21.C2 8704..C1 8704...C1 8704..10 8704.C 8704..C 8703....que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..10.altres .90......21.21..altres ...33....90.nous ...que disposin del distintiu Euro V ....21.10...C 8704..90..10.A 8704.39 8704...Tombarells automotors ideats per a ésser emprats fora de la xarxa de carreteres: ..90.altres .C2 8704.91.B 8703...C1 8704....C 8704.21..39..91.altres ..10.90 8704.21.....91.39.usats ..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ....C1 8704.C 8704.21.que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..altres .10.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .90.altres ....C 8703...90.31.21..que emeten menys de 150g/Km de CO2 ...C2 8704.19..10...21.altres ...

..que disposin del distintiu Euro V .usats .altres ....A 8704.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .C2 8704...31.39.32..99 8704..nous .10.d’un pes màxim en càrrega superior a 5 tones: .31.91.que disposin del distintiu Euro V ..10.99.C1 8704..B 8704..2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 343 8704.00.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .00....99.C1 8704.altres altres .C 8704.C 8704.A 8704.C2 8704....23..31 8704..99.31.....31...C1 8704.C2 8704..23....99..39. 4 ..90...23...31.90.91 8704.altres ...91..altres: .31..B 8704...22.que disposin del distintiu Euro V .que emeten menys de 150g/Km de CO2 ......10.31.especialment ideats per al transport des productes altament radioactius (Euratom) ....31...usats .altres: .39.31..especialment ideats per al transport de productes altament radioactius (Euratom) .91.C2 8704...99..que disposin del distintiu Euro V ..31..32.39 8704.31.22.altres .31.31...91.22..que disposin del distintiu Euro V ...que disposin del distintiu Euro V .91.C1 8704.usats .91 8704.10.que emeten menys de 150g/Km de CO2 .00.31.altres ..31..23.31.C1 8704.que emeten menys de 120g/Km de CO2 .99 8704.usats .altres .C2 8704....B 8704.32.C2 8704...31.31..10 8704.A 8704.31.altres .23.C1 8704....10.que disposin del distintiu Euro V ....90....d’un pes màxim en càrrega no superior a 5 tones: ..99.31..32.C1 8704....31...10..32..32.que disposin del distintiu Euro V .31 8704..altres ....d’un pes màxim en càrrega superior 20 t: . amb motor de pistons i encesa per guspires: .31.que disposin del distintiu Euro V ...32.altres .90....90.. 99 8704.altres altres..99.C 8704.32.que disposin del distintiu Euro V ...23.99..que disposin del distintiu Euro V .C 8704....10 8704..90.nous .que disposin del distintiu Euro V .C2 8704..B 8704.C 8704.B 8704..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..altres ..Núm.31.altres ..usats .99 8704....31..que disposin del distintiu Euro V .que emeten menys de 120g/Km de CO2 ...que emeten menys de 150g/Km de CO2 .31.A 8704.23..C2 8704.1..39.91.C1 8704.amb motor de cilindrada no superior a 2 800 cm3: .91.altres .que disposin del distintiu Euro V .99...C1 8704.31.31..altres ...31.00..91.altres .C2 - ...que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..A 8704....31..C1 8704...que emeten menys de 150g/Km de CO2 .C2 8704..C2 8704...99..altres ..31..C 8704.32.10.C2 8704.que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..99.altres: .amb motor de cilindrada superior a 2 800 cm3: ..nous .23.22.....23......A 8704....B 8704..31..especialment ideats per al transport des productes altament radioactius (Euratom) .31..91.91.00 8704.C1 8704.91 8704.31.91.31.altres ..que emeten menys de 150g/Km de CO2 .altres ..39..10..32 8704.10.any 21 ..22.31..21.....C2 8704.altres ..C2 8704.23 8704.nous .C1 8704...altres .C1 8704...C1 8704.10 8704..00...

...D2 8711.A 8705. camions-formigonera.30...40.90.10 8705.00.que disposin del distintiu Euro V .C2 8705.40..cotxes per a reparació d’avaries ... cotxes de bombers.que disposin del distintiu Euro V .90..B 8705.00.Camions-grua .00..A 8705.10.. cotxes escombra.93..00 8705.90.2009 8705 8705.90.altres .00.d’una cilindrada de 125 cm3 ..que emeten menys de 120g/Km de CO2 ..00 8705..10.20. camions-grua.30.altres .90..C 8705..altres ..que disposin del distintiu Euro V .00 8705.90.90.D1 8711..C1 8705.90..90 8705..00.00..que emeten menys de 120g/Km de CO2 . Andorra la Vella.que emeten menys de 120g/Km de CO2 . 14 de gener del 2009 Albert Pintat Santolària Cap de Govern . cotxes-taller.10.90.30.20.90.C1 8705. altres que els ideats principalment per al transport de persones o de mercaderies (grues.altres .altres ..90...40.00.C 8705.20.90..que emeten menys de 150g/Km de CO2 .any 21 .30.cotxes amb bombes injectores de formigó .C2 8705.altres .00.C2 8711.C1 8705.altres .C1 8705..altres .00..90.90.30 8705..90.altres: .altres .30.90 8705.C1 8705.C 8705.20.Cotxes de Bombers .30.90...20.altres (1) Quan el número de capítol va precedit d’un “ex”.C1 8705.90..1..C2 8705.que disposin del distintiu Euro V .00.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..D2 Vehicles automòbils per a usos especials.que emeten menys de 150g/Km de CO2 ..C2 8705.90.altres .altres ..C1 8705.. significa que únicament fa referència a un part del capítol Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia en que entri en vigor la Llei de mesures de reactivació econòmica. cotxes radiològics.que disposin del distintiu Euro V ...21. 4 .que disposin del distintiu Euro V .B 8705.90.Camions-formigonera ....90..00.90.10.10.344 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm..C2 8705..10..que disposin del distintiu Euro V .10..90.B 8705.00 8705.C2 8705. per exemple): .10.. cotxes espargidors. Cosa que es fa pública per a coneixement general.30..30.superior a 80 cm3 però sense ultrapassar 125 cm3 ..A 8705.93 8711..D1 8711.90..93.altres ..altres .00 8711.Plataformes automòbils amb torres de sondeig o de perforació .20.00.altres motocicletes d’una cilindrada de 125 cm3 .00..

C1 8701.8% 0.10.99.C1 8701.30.90.C 8703.A 8701.90.4% 1.11.11.20.00.10.90.B 8702.19.19.A 8701.91.10.8% 0.90.20.90.21.10.8% 0.31.A 8702.90.00 8701.8% 0.10.C 8701.18.B 8701.99.A 8703.25.10.C 8702.11.90.8% 0.11.91.11.8% 0.B 8702.8% 0.90.10.50.11.A 8702.8% 0.C 8701.C 8702.20.39.39.90.A 8702.C 8702.20.A 8701.A 8701.90.90.Núm.C IMI 4% 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 4% (reducció 4% (reducció 4% 7% (reducció 7% (reducció 7% 7% (reducció 7% (reducció 7% IAC 0.10.19.90.A 8702.8% 0.90.90.B 8701.10.50.90.8% 0.10.35.A 8701.25.A 8702.8% 0.90.90.8% 0.B 8701.C 8701.20.91.11.31.90.90.B 8701.8% 0.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 345 Taula de correspondències fiscals Codi 8701.C 8702.90.10.8% 0.20. 4 .C 8702.90.39.8% 0.8% 0.10.B 8702.4% 1.B 8702.10.B 8701.10.4% 1.90.39.90.A 8702.8% 0.31.B 8703.8% 0.25.31.8% 0.90.90.8% 0.30.8% 0.8% 0.8% 0.8% 0.8% 0.90.10.8% 0.90.19.11.C 8703.20.99.90.00.B 8703.30.B 8701.8% 0.10.8% 0.90.8% 0.C 8702.A 8701.B 8701.C 8702.C2 8701.8% 0.8% 0.A 8702.8% 0.8% 0.C 8701.B 8702.C 8702.4% 1.18.8% 0.8% 0.B 8702.8% 0.8% 0.4% 1.10.8% 0.C 8701.A 8701.10.C 8702.B 8702.A 8702.90.C 8701.39.8% 0.90.8% 0.50.8% 0.8% 0.90.35.8% 0.A 8701.90.8% 0.35.8% 0.10.A 8702.4% 50%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) 100%) 50%) .11.90.90.8% 0.8% 0.A 8703.8% 0.31.90.8% 0.10.8% 0.any 21 .90.8% 0.11.00.11.B 8702.1.90.A 8701.8% 0.8% 1.11.C 8701.C2 8701.90.90.90.39.8% 0.19.90.31.B 8702.90.90.90.8% 0.8% 0.90.18.19.8% 0.B 8701.B 8701.10.C 8701.8% 0.8% 0.90.

31.10.10.4% 1.8% 0.A 8703.4% 1.10.4% 1.B 8703.4% 1.31.B 8703.32.10.90.C 8703.32.90.24.33.4% 0.4% 1.B 8704.4% 1.10.10.90.24.A 8704.4% 1.4% 1.10.11.C 8703.33.32.C 8703.A 8703.4% 1.8% 0.C 8703.C 8703.32.90.90.4% 1.10.4% 1.4% 1.C 8703.23.21.A 8703.10.10.2009 8703.21.10.B 8703.90.4% 1.4% 1.8% 0.C 8703.8% 0.B 8703.4% 1.90.33.4% 1.B 8703.A 8703.8% 0.C 8703.4% 1.33.10.90.90.4% 1.B 8703.B 8703.22.10.C 8703.23.C 8703.4% 1.4% 1.19.4% 1.C 8703.8% 0.8% 0.11.C 8703.32.C 8703.24.4% 1.4% 1.21.4% 1.4% 1.32.90.4% 1.4% 1.B 8703.90.33.10.8% 0.A 8703.23.4% 1.90.90.90.90.8% 0.90.B 8703.23.346 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.22.23.10.19.C 8704.4% 1.A 8703.90.22.10.11.10.B 8703.21.11.10.10.19.21.4% 1.10.8% 0.4% 1.A 8703.A 8703.C 8703.22.B 8703.8% 0.4% 1.4% 1.4% 1.4% 1.10.32.22.4% 1.A 8703.4% 1.4% 1.33.22.90.A 8703.A 8703.90.B 8703.90.4% 1.90.10.C2 8704.32.19.23.any 21 .C1 8704.90.A 8703.C2 8704.A 8704.19.B 8703.90.B 8703.4% 1.B 8703.23.19.90.31.A 8703.B 8703.24.10.90.90.11.A 8704.A 8703.4% 1.4% 1.19.31.31.4% 1.4% 1.C2 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 7% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) 1.4% 1.4% 1.24.33.C 8703.B 8704.90.B 8703.23.A 8703.4% 1.4% 1.4% 1.A 8703.21.11.90.4% 1.C 8703.4% 1.90.B 8704. 4 .A 8703.33.10.10.B 8703.10.90.10.10.4% 1.21.A 8703.90.B 8703.C1 8704.1.10.11.8% .10.C1 8704.19.21.4% 1.4% 1.4% 1.4% 1.11.90.21.19.90.90.C 8703.11.33.23.21.C 8703.A 8703.31.10.32.24.21.

A 8704.00.8% 0.C1 8704.39.22.10.A 8704.21.C1 8704.8% 0.C1 8705.23.C1 8705.8% 0.B 8704.31.91.31.8% 0.C1 8704.B 8704.C1 8704.C2 8704.8% .32.8% 0.21.8% 0.C1 8704.8% 0.99.C1 8704.21.A 8704.00.C2 8704.31.99.91.C2 8704.00.8% 0.Núm.8% 0.8% 0.10.8% 0.8% 0.8% 0.00.C1 8704.23.8% 0.31.8% 0.C2 8705.C1 8704.21.C1 8704.31.10.91.10.21.B 8704.31.A 8704.8% 0.31.99.40.31.8% 0.8% 0.10.8% 0.99.99.32.39.30.A 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) 0.31. 4 .8% 0.90.8% 0.1.22.8% 0.A 8705.8% 0.C1 8704.31.C2 8705.B 8704.C1 8705.B 8704.8% 0.91.8% 0.8% 0.21.91.C2 8704.31.8% 0.C2 8705.91.C2 8704 21 99 A 8704.8% 0.C2 8704.C2 8704.00.8% 0.90.21.21.8% 0.B 8704.99.8% 0.30.8% 0.39.A 8704.10.8% 0.8% 0.21.32.C1 8704.8% 0.21.8% 0.99.C2 8704.C2 8704.B 8704.31.8% 0.31.91.B 8705.31.31.8% 0.8% 0.any 21 .C2 8705.8% 0.8% 0.10.8% 0.C1 8704.C2 8704.32.C2 8704.31.20.8% 0.00.C1 8704.99.8% 0.39.C2 8704.8% 0.99.8% 0.90.8% 0.91.C2 8704.8% 0.00.99.21.10.39.30.00.21.31.B 8704.99.22.C1 8704.21.32.23.31.C2 8704.91.10.22.31.8% 0.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 347 8704.31.C1 8704.8% 0.A 8704.C2 8704.21.91.8% 0.20.39.23.C1 8705.40.8% 0.00.31.31.99.A 8704.91.8% 0.99.90.B 8704.00.C1 8704.8% 0.00.31.8% 0.8% 0.22.8% 0.00.10.10.C2 8705.39.C1 8704.32.22.8% 0.C2 8704.C2 8704.A 8704.21.8% 0.30.8% 0.8% 0.B 8704.C2 8704.C1 8704.31.31.8% 0.8% 0.C1 8704.00.10.8% 0.A 8704.91.91.31.91.00.8% 0.10.39.8% 0.90.21.8% 0.31.23.8% 0.23.31.

90.20.93.8% 0.8% 0.90.90.1.90. 4 .4% .C1 8705.B 8705.21.B 8705.10.90.90.10.90.90.00.90.C1 8705.20.30.90.90.D2 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 4% 7% 7% 7% 7% (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 100%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) (reducció 50%) 0.00.90.C2 8711.90.90.93.8% 0.30.8% 0.C1 8705.2009 8705.any 21 .348 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm.8% 0.8% 0.4% 1.8% 1.10.D2 8711.4% 1.D1 8711.C2 8705.8% 0.4% 1.90.8% 0.A 8705.D1 8711.C2 8705.

21. República de Xipre. Decreto 1. es proposen com a components de la terna les persones següents: Sr. Vista l’acta de data 11 de desembre del 2008. República Hel·lènica.2 de la citada llei. foren elegits com a representants titulars dels professors de la Universitat d’Andorra en el Consell Universitari la Sra. Joan M. de Desenvolupament Econòmic. Mireia Castillo Molina. en representació del col·legi d’advocats d’Andorra. Turisme.3 de la citada llei.2009 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 349 Nomenaments Ordre ministerial per la qual es nomenen els representants dels estudiants i del personal docent de la Universitat d’Andorra en el Consell Universitari Ordre ministerial Vistos els articles 19 de la llei d’ordenació de l’ensenyament superior. 14 de febrer del 2007. Virginia Larraz Rada i la Sra. Cultura i Universitats Decret Vista la Constitució d’Andorra. sobre la designació dels membres del Consell Universitari que representen els sectors empresarials i professionals i les entitats privades. A proposta de la ministra d’Afers Exteriors i. Representants dels estudiants: Sr. Mireia Castillo Molina. Vista la Llei del Govern de 15 de desembre del 2000. en la que d’acord amb el que es disposa en l’article 19. Cosa que es fa pública per a coneixement general. representant permanent del Principat d’Andorra a l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació per als que havia estat nomenat en data 25 de juliol del 2007 i 16 de gener del 2008 respectivament. Pilar Escaler Penella en representació de la Cambra de Comerç. 14 de novembre del 2007 i 30 d’abril del 2008 respectivament.any 21 . foren elegits com a representants titulars dels estudiants de la Universitat d’Andorra en el Consell Universitari el Sr. 2. El Ministre de Desenvolupament Econòmic. en els que es detalla la forma d’elecció del membres del Consell Universitari que representen a personal docent i estudiants. 14 de gener del 2009 Juli Minoves Triquell Ministre de Desenvolupament Econòmic. del 15 de desembre del 2000. en representació del col·legi d’arquitectes d’Andorra i la Sra. Turisme. en la que d’acord amb el que es disposa en l’article 19. Indústria i Serveis d’Andorra. Andorra la Vella. Rascagneres Llagostera. El Ministre Portaveu del Govern. Sara Esqué Boldú. Turisme. El cessament del Sr. Vista la llei de Govern. 17 de desembre del 2008 Juli Minoves Triquell Ministre Portaveu del Govern.1. especialment el títol V. Cultura i Universitats. en execució de l’acord de Govern de data 14 de gener del 2008. 14 de gener del 2009 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Ordre ministerial Vist l’article 20 de la llei d’ordenació de l’ensenyament superior. Cosa que es fa pública per a coneixement general. República de Croàcia i República de Malta per als que havia estat nomenat en data 25 de juliol del 2007. delegat permanent del Principat d’Andorra a la UNESCO i d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari. el Sr. Vista l’acta de data 11 de desembre del 2008. Cosa que es fa pública per a coneixement general Andorra la Vella. Representants dels professors: Sra. de Desenvolupament Econòmic. de data 16 de juliol del 2008. Vist l’article 21 de la mateixa llei que fa referència al nomenament dels membres del Consell Universitari.1 de la citada llei. Vicenç Mateu Zamora del càrrec d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari del Principat d’Andorra a la República Francesa. Vista la llei de Govern. República d’Itàlia. Turisme. Disposa Article únic Nomenar com a membre del Consell Universitari en representació dels sectors empresarials i professionals al Sr. Cultura i Universitats Disposa Article únic Nomenar com a membres del Consell Universitari les persones següents: . Rascagneres Llagostera. de data 16 de juliol del 2008. 3. El cessament del Sr. Vista l’acta del 23 de desembre del 2008 en la que. Joan M. del 15 de desembre del 2000. Antoni Pol Solé. Cultura i Universitats. en virtut de les competències que té legalment atribuïdes. Mostafa Brighach i la Sra. d’acord amb el que es disposa en l’article 20. Mostafa Brighach i la Sra.Núm. en virtut de les competències que té legalment atribuïdes. 4 . Vicenç Mateu Zamora dels càrrecs d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari. Vist l’article 21 de la mateixa llei que fa referència al nomenament dels membres del Consell Universitari. Sara Esqué Boldú. Virginia Larraz Rada i Sra. Aquest Decret entra en vigor el dia 26 de gener del 2008. Andorra la Vella.

s’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de les societats que es troben “en liquidació” i que es relaciona juntament amb els liquidadors.21.1. h) de 12 de novembre del 2008. Andorra la Vella. 31 de desembre del 2008 Albert Pintat Santolària Cap de Govern ció de l’obra corresponents als treballs de rehabilitació i condicionament del camí ral de la Massana Fase II. SLU “en liquidació” Liquidadors Sergio Edgar Daravano Ferreira Miranda John Dawtrey Miquel Sistach Vallvé Rafael Zaragoza Pallissó Societat: “Indispensable. Objecte: modificació de contracte 2. 84. 12 de novembre del 2008 i 31 de desembre del 2008 3. 84.any 21 . any 20 de data 12/11/08. SA “en liquidació” Cosa que es fa pública per a coneixement general. Urbanisme i Medi Ambient b) Data de l’acord del Govern: 12 de desembre del 2007. c) Termini d’execució: 3 mesos calendari.06 euros f) Partida pressupostària: 310 310 2006 0000000012 61100. 31 de desembre del 2008 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Avís En virtut d’allò que disposa la Llei 20/2007 del 18 d’octubre. 7 de gener del 2009 Conxita Marsol Riart Ministra de Presidència . SL” Carlos Coral Bañeres Edicte 1. 107.12 de novembre del 2008 i 31 de desembre del 2008 3. 4 . Andorra la Vella. BOPA núm. SL “en liquidació” L’Isard Importex.500 euros f) Partida pressupostària: 310 310 2006 0000000012 61100. g) Edicte d’adjudicació: BOPA núm. SL “en liquidació” Indispensable. BOPA núm. d) Localització: parròquia de La Massana e) Modificació a l’alça en: 21. i l’article 38.574. Òrgan contractant a) Identitat: Ministeri d’Ordenament Territorial. la liquidació i l’extinció. BOP20084 Cosa que es fa pública per a coneixement general. Cosa que es fa pública per a coneixement general. de societats anònimes i de responsabilitat limitada i en concret el capítol VIII relatiu a la dissolució.2009 Altres