Normativa bàsica de la llengua.

Morfosintaxi
La morfologia verbal (pàgina 246)
Classifica les categories lèxiques següents segons que siguin morfològicament variables o invariables: determinant, adverbi, nom, preposició, pronom, adjectiu, verb i conjunció. En el cas de les categories variables, exposa algun exemple de la seva variabilitat. Variables: determinant (el llibre, els llibres); nom (lleó, lleons), pronom (jo, mi), adjectiu (fort, forta), verb (venia, vindreu). Invariables: adverbi, preposició, conjunció. El pronom és una categoria lèxica variable que presenta morfemes de gènere (el, la, ho), nombre (els, les) i persona (em, et, es). D’aquests tres morfemes, n’hi ha dos que comparteix amb el verb i un que no. Digues quins són i posa’n algun exemple. Comparteixen el nombre (el, els; té, tenen) i la persona (em, es, et; pentino, pentines, pentina). Fes una anàlisi morfològica elemental (persona, nombre, temps i nom del verb) de les formes verbals següents: aniràs, vam veure, heu vist, sóc, faran, dèieu, fuig, hauries observat. Aniràs: 2a persona singular del futur del verb anar. Vam veure: 1a persona plural del passat perifràstic d’indicatiu del verb veure. Heu vist: 2a persona plural del perfet d’indicatiu del verb veure. Sóc: 1a persona singular del present d’indicatiu del verb ser. Faran: 3a persona plural del futur del verb fer. Dèieu: 2a persona plural de l’imperfet d’indicatiu del verb dir. Fuig: 3a persona singular del present d’indicatiu del verb fugir. Hauries observat: 2a persona singular del condicional perfet del verb observar. Escriu l’infinitiu que correspon a cada una de les formes verbals següents i digues a quina de les tres conjugacions (1a: -ar, 2a: -er / -re, 3a: -ir) pertanyen: mengéssiu, perdrem, fou, poguessis, aplaudeixi, admetia, dormint, pateix, estava, vagi, coïa. Mengéssiu, menjar, 1a; perdrem, perdre, 2a; fou, ésser o ser, 2a; poguessis, poder, 2a; aplaudeixi, aplaudir, 3a; admetia, admetre, 2a; dormint, dormir, 3a; pateix, patir, 3a; estava, estar, 1a; vagi, anar, 1a; coïa, coure, 2a. Separa en les formes verbals següents el radical (morfema lèxic) i la terminació (morfemes flexius), com en l’exemple cant-aran: tenim, beuen, dormissis, perdis, paguessis, tindrem, pagant, perdut, bevia, dormint. En quins dos verbs el radical presenta formes diferents? Ten-im; beu-en, dorm-issis, perd-is, pag(u)-essis, tindr-em, pag-ant, perd-ut, bev-ia, dorm-int. Radicals diferents: tenir (ten-, tindr-); beure (beu-, bev-).
5 4 3 2 1

Pàgina 248
Digues la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes verbals següents: dúiem, canviïn, havia caigut, colliré, hagis confós, heu crescut, desfaig, haurem encès, digueren, digues, escrivíssiu, haguéssim sofert, naixerien, va haver reduït, havíeu respost. Dúiem: 1a plural de l’imperfet d’indicatiu Canviïn: 3a plural del present de subjuntiu Havia caigut: 1a i 3a singular del plusquamperfet d’indicatiu Colliré: 1a singular del futur (indicatiu)
6

187

Hagis confós: 2a singular del perfet de subjuntiu Heu crescut: 2a plural del perfet d’indicatiu Desfaig: 1a singular del present d’indicatiu Haurem encès: 1a plural del futur perfet Digueren: 3a plural del passat simple d’indicatiu Digues: 2a singular de l’imperatiu Escrivíssiu: 2a plural de l’imperfet de subjuntiu Haguéssim sofert: 1a plural del plusquamperfet de subjuntiu Naixerien: 3a plural del condicional Va haver reduït: 3a singular del passat anterior perifràstic (indicatiu) Havíeu respost: 2a plural del plusquamperfet d’indicatiu. Digues la forma verbal adequada en cadascun dels casos següents. Per exemple: 1a persona, singular, futur de dormir → dormiré. a) 2a persona, plural, imperfet d’indicatiu d’anar anàveu b) 3a persona, singular, present de subjuntiu de caure caigui c) 1a persona, plural, condicional perfet de córrer hauríem corregut d) 2a persona, singular, imperatiu de venir vine e) 3a persona, plural, plusquamperfet de subjuntiu de fer haguessin fet f) 1a persona, singular, present indicatiu de cabre cabo g) 2a persona, singular, perfet d’indicatiu de ser has estat (o sigut) En les frases següents, localitza les quatre que presenten formes verbals compostes i diguesne el nom. a) Has de venir a conèixer la teva neboda. No n’hi ha: «has de venir» és una perífrasi. b) Em molesta que hagis dit que no t’he ajudat mai. hagis dit: perfet de subjuntiu; he ajudat: perfet d’indicatiu. c) Cal que sortiu d’hora per no perdre l’avió. No n’hi ha. d) Quant de temps vau dedicar a preparar la festa? No n’hi ha: «vau dedicar» és el passat perifràstic d’indicatiu (és un temps perifràstic però no compost). e) Si no haguessis criticat el menú, ens haurien tornat a convidar. haguessis criticat: plusquamperfet de subjuntiu; haurien tornat; condicional perfet. f) Ara em sap greu no haver estudiat de jove. haver estudiat: infinitiu perfet. g) La seva filla ja deu tenir 10 anys, però la tracten com si en tingués quatre. No n’hi ha: «deu tenir» és una perífrasi. h) Com que no paren de molestar-la, ha canviat de taula. ha canviat: perfet d’indicatiu.
8 7

188

9

Copia la taula i completa les sèries:

cantar
viure tenir seure saber dependre establir merèixer desconèixer

canto
visc tinc sec sé depenc estableixo mereixo desconec

cantis
visquis tinguis seguis sàpigues depenguis estableixis mereixis desconeguis

cantaren
visqueren tingueren segueren saberen depengueren establiren mereixeren desconegueren

cantéssiu
visquéssiu tinguéssiu seguéssiu sabéssiu depenguéssiu establíssiu mereixéssiu desconeguéssiu

Pàgina 251
Escriu l’infinitiu dels verbs següents i digues de quina conjugació és cadascun: sàpiguen, volguéssim, revindràs, incloent, concebem, interromput, remetien, comparegut, capiguem, tindrem. sàpiguen, saber, 2a; volguéssim, voler, 2a; revindràs, revenir, 3a; incloent, incloure, 2a; concebem, concebre, 2a; interromput, interrompre, 2a, remetien, remetre, 2a; comparegut, comparèixer, 2a; capiguem, cabre (o caber), 2a; tindrem, tenir, 3a (o tindre, 2a). Escriu: a) Sis formes del verb rebre que portin accent gràfic. Rebíem, rebíeu, rebré, rebràs, rebrà, rebríem, rebríeu, rebéssim, rebéssiu. b) Quatre formes del verb cantar que s’escriguin amb doble essa. Cantessis, cantéssim, cantéssiu, cantessin. c) Vuit formes del verb aplaudir que tinguin l’increment eix. Aplaudeixo, aplaudeixes, aplaudeixen, aplaudeixi (1a i 3a persona pres. subj.), aplaudeixis, aplaudeixin, aplaudeix. d) Sis formes del verb parlar que portin accent gràfic. Parlàvem, parlàveu, parlaré, parlaràs, parlarà, parlaríem, parlaríeu, parléssim, parléssiu. e) Tres formes del verb agrair que portin accent i tres més que duguin dièresi. Agraíem, agraíeu, agraí, agraírem, agraíreu, agrairé, agrairàs, agrairà, agrairíem, agrairíeu, agraíssim, agraíssiu; agraïm, agraïu, agraïa, agraïes, agraïres, agraïren, agraïssis, agraïssin. f) Tres formes del verb canviar que portin accent i tres més que duguin dièresi. Canviàvem, canviàveu, canviaríem, canviaríeu, canviéssim, canviéssiu, canviaré, canviaràs, canviarà; canviï, canviïs, canviïn. g) Una mateixa forma del verb saltar que s’utilitzi en dos temps verbals diferents. Saltem, salteu: present d’indicatiu, present de subjuntiu, imperatiu. Salta: present d’indicatiu, imperatiu. En cadascuna d’aquestes frases hi ha una forma verbal en què cal afegir un accent o una dièresi. Localitza-les i escriu-les correctament. a) Em van dir que rebria una bonificació de la companyia si reduia el consum d’aigua. Em van dir que rebria una bonificació de la companyia si reduïa el consum d’aigua.
12 11 10

189

hi he anat. Vés amb compte a l’hora d’escriure algunes vocals i consonants. Aquest autobús recorre tota la vall i per això tot sovint s’omple. i jo que pensava que s’acabava a les dotze! b) Si vosaltres no … (imperfet de subjuntiu: tocar) tant les flors. e) M’agradaria moltíssim que les teves germanes petites … (imperfet de subjuntiu: cantar) al meu casament. La teva mare sempre agraïa les visites que li feien les amigues de la teva germana. caldria reeducar-lo en un centre especialitzat. Fa temps que nosaltres no reguem les plantes i ja comencen a assecar-se. i jo que pensava que … (imperfet d’indicatiu: acabar-se) a les dotze! M’han dit que el partit s’acaba a les deu. en Jaume sempre es … (imperfet d’indicatiu: beure) un got de llet quan … (imperfet d’indicatiu: arribar) a casa. però veig que la Maria només … (present d’indicatiu: obrir) al matí. no es farien malbé tan ràpidament. caldria reeducar-lo en un centre especialitzat. 13 190 . però sigues bo i no els menyspreïs. g) Moltes persones … (present d’indicatiu: marejar-se) si … (present d’indicatiu: abocar-se) a una cinglera. amb tanta calor. h) Aquest autobús … (present d’indicatiu: recórrer) tota la vall i per això tot sovint … (present d’indicatiu: omplir-se). j) Com que … (imperfet d’indicatiu: deure) tres euros al forn. Diu el manyà que si obre una porta en dia festiu cobra el doble que en dia feiner.b) Crec que et perdras les discussions que s’estan produint darrerament. Fa anys. però sigues bo i no els menyspreis. Moltes persones es maregen si s’aboquen a una cinglera. I no les … (present de subjuntiu: regar) tant! Si vosaltres no toquéssiu tant les flors. però veig que la Maria només obre al matí. Teníem la creença ferma que calia reduir les baralles. no es … (condicional: fer) malbé tan ràpidament. f) Diu el manyà que si … (present d’indicatiu: obrir) una porta en dia festiu … (present d’indicatiu: cobrar) el doble que en dia feiner. Si el teu gos no obeís les ordres. i) Sabem que cantaran molt malament. calla i … (imperatiu: venir) ara mateix cap aquí! No vull que et … (present de subjuntiu: menjar) tots els bombons. hi he anat. Tu. Crec que et perdràs les discussions que s’estan produint darrerament. g) Tinc por que la tennista no es desmai. h) Teniem la creença ferma que calia reduir les baralles. f) La teva mare sempre agraia les visites que li feien les amigues de la teva germana. en Jaume sempre es bevia un got de llet quan arribava a casa. Tenia por que rebéssim una esbroncada per la festa d’ahir. d) Jo ja et deia que conduissis amb més prudència! Jo ja et deia que conduïssis amb més prudència! e) Si el teu gos no obeis les ordres. amb tanta calor. calla i vine ara mateix cap aquí! No vull que et mengis tots els bombons. I no les regueu tant! c) Tu. Tinc por que la tennista no es desmaï. a) M’han dit que el partit … (present d’indicatiu: acabar-se) a les deu. d) Fa anys. i) Fa temps que nosaltres no … (present d’indicatiu: regar) les plantes i ja … (present d’indicatiu: començar) a assecar-se. Completa les frases següents amb la forma adequada del verb indicat entre parèntesis. c) Tenia por que rebessim una esbroncada per la festa d’ahir. M’agradaria moltíssim que les teves germanes petites cantessin al meu casament. Com que devia tres euros al forn. Sabem que cantaran molt malament.

Completa les frases següents amb la forma adequada dels verbs indicats entre parèntesis. es conjuguen de vegades amb l’increment eix. Els propietaris de la galeria pressenten que la teva exposició serà un èxit. debatre. collir. sinó que la tinguis en compte. En tots els casos es tracta de verbs que. a) De jove. Ja saps que jo dissenteixo moltíssim de la teva opinió. interrompre. aparèixer. incloure. Si fuges quan veus problemes. inclou. cull. b) Quan … (aparèixer) el nou decret. floreix. tossir. Quan aparegui el nou decret. e) No et demano que … a la meva demanda.k) Si … (present d’indicatiu: fugir) quan veus problemes. Completa les frases següents amb la forma adequada d’aquests verbs derivats de sentir: pressentir. apareix. Vull que la teva cosina conegui bé la tècnica i així munyi correctament les vaques. va tenir una fractura d’omòplat i sovint se’n ressent. dissentir. d) Els propietaris de la galeria … que la teva exposició serà un èxit. Primer es bull la verdura i després es recull l’aigua resultant en un bol. va tenir una fractura d’omòplat i sovint se’n … De jove. Espera que la sospitosa es contradigui i al final declari que pertany a la banda. afavorir. a) Espera que la sospitosa es … (contradir) i al final declari que … (pertànyer) a la banda. fuig. protegir. assentir i consentir. florir. 14 Copia la taula i completa les sèries: cantar cantaria carregaria passejaria avançaria avaluaria posseiria agrairia destruiria cantin carreguin passegin avancin avaluïn posseeixin agraeixin destrueixin canten carreguen passegen avancen avaluen posseeixen agraeixen destrueixen cantat carregat passejat avançat avaluat posseït agraït destruït cantaves carregaves passejaves avançaves avaluaves posseïes agraïes destruïes cantaren carregaren passejaren avançaren avaluaren posseïren agraïren destruïren cantant carregant passejant avançant avaluant posseint agraint destruint cantessis carreguessis passegessis avancessis avaluessis posseïssis agraïssis destruïssis carregar passejar avançar avaluar posseir agrair destruir Pàgina 252 Conjuga la tercera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents i agrupa’ls segons si presenten l’increment eix o no: resumir. consentir. 17 16 15 191 . sabrem si val la pena que tu … (recórrer) al tribunal. no aprens res de nou. col·loquialment. ressentir. desdiu. sabrem si val la pena que tu recorris al tribunal. no aprens res de nou. Sense increment: resum (forma arcaica). escup. cobrir. concep. obrir. sinó que la tinguis en compte. ressent. consent. No et demano que assenteixis a la meva demanda. concebre. d) Primer es … (bullir) la verdura i després es … (recollir) l’aigua resultant en un bol. b) Ja saps que jo … moltíssim de la teva opinió. c) Vull que la teva cosina … (conèixer) bé la tècnica i així … (munyir) correctament les vaques. debat. cobreix. ressentir. fugir. afavoreix. tus. c) Contesta malament al professorat i els seus pares li ho … Contesta malament al professorat i els seus pares li ho consenten. escopir. Amb increment: resumeix. obre. protegeix. interromp. desdir.

anar. 20 19 192 . b) Tothom diu que abans … (ploure) més. van beure. e) Fa anys. Abans molta gent bevia del càntir. … (caure) pel carrer mil cops i continuàvem jugant. si trèiem bona nota. Quan érem petits. quèiem pel carrer mil cops i continuàvem jugant. vam conèixer. Confiem que els rivals no difonguin cap calúmnia i combatin amb joc net. f) Antigament. va anar. van lluir: lluïren. 18 Copia la taula i completa les sèries (verbs tenir. els nens i les nenes … (seure) en pupitres a l’escola. vas servir: servires. Abans la gent no es movia tant d’un lloc a l’altre. si … (treure) bona nota. g) Quan érem petits. d) Antigament les àvies … (coure) els llegums hores i hores. c) Abans la gent no es … (moure) tant d’un lloc a l’altre. Per exemple: vam prendre → prenguérem. el blat es … (moldre) als molins per fer la farina. Antigament les àvies coïen els llegums hores i hores. el blat es molia als molins per fer la farina. ens felicitaven. van plaure: plagueren. i) Quan érem petits. venir. Quan érem petits. T’he dit cent vegades que no m’interrompis quan treballo. va vendre: vengué. Antigament. van aparèixer. van aparèixer: aparegueren. vas estar. rèiem per qualsevol bajanada. els nens i les nenes seien en pupitres a l’escola. … (riure) per qualsevol bajanada. vas estar: estigueres. van plaure. van lluir vas prendre: prengueres. Quan érem petits. va vendre. vas prendre. ens felicitaven. va anar: anà. van beure: begueren. Completa les frases següents amb la forma adequada de l’imperfet d’indicatiu dels verbs indicats entre parèntesis: a) Abans molta gent … (beure) del càntir. vam conèixer: coneguérem. h) Quan érem petits. f) T’he dit cent vegades que no m’… (interrompre) quan treballo. Tothom diu que abans plovia més.e) Confiem que els rivals no … (difondre) cap calúmnia i … (combatre) amb joc net. Tingues en compte que hi ha formes que tenen radical velar. vas servir. Fa anys. estar): Imperfet d’indicatiu teníeu anàveu veníeu estàveu Passat tingueren anaren vingueren estigueren Futur tindrem anirem vindrem estarem Imperatiu té ves vine estigues Present de Imperfet de Participi subjuntiu subjuntiu tinguis vagis vinguis estiguis tingués anés vingués estigués tingut anat vingut estat Present tinc vaig vinc estic Pàgina 254 Converteix les formes verbals següents de passat perifràstic a passat simple.

assentir. tossir – Es conjuguen com atendre: sorprendre. oferir. Confiàvem que es dissolgués el glaç en pocs dies. deure. salvar. prometre. manar. sofrir. Per exemple: Espero (esperava) que entengueu ràpidament les instruccions. salvar – Es conjuguen com perdre: combatre. prometre – Es conjuguen com servir: assentir. plànyer. rebre. admetre. cosir. moure. reprendre – Es conjuguen com beure: moure. sorprendre.Pàgina 255 21 Copia les taules i completa les sèries: Present d’indicatiu bevem seiem absolem movem resolem molem riem Present d’indicatiu bec responc caic prenc conec aparec sec Passat simple begueren respongueren caigueren prengueren conegueren aparegueren segueren Imperfet d’indicatiu bevia seia absolia movia resolia molia reia Present de subjuntiu beguem responguem caiguem prenguem coneguem apareguem seguem Gerundi bevent seient absolent movent resolent molent rient Imperfet de subjuntiu begués respongués caigués prengués conegués aparegués segués Participi begut respost caigut pres conegut aparegut segut Classifica els verbs següents segons el model de conjugació que segueixen: combatre. plànyer – Es conjuguen com permetre: admetre. – Es conjuguen com cantar: manar. a) Confiem (Confiàvem) que es dissolgui el glaç en pocs dies. deure – Es conjuguen com establir: oferir. 23 22 193 . tossir. rebre – Es conjuguen com témer: pertànyer. divertir – Es conjuguen com collir: cosir. sofrir Torna a escriure adequadament cadascuna de les frase següents després d’aplicar-hi els canvis indicats. reprendre. → Esperava que entenguéssiu ràpidament les instruccions. pertànyer. divertir.

h) Tothom esperava (espera) que et mantinguessis ferm en les teves conviccions. De nena. nosaltres sempre … (coure) la verdura en aigua mineral. a l’escola. Diuen que. però. Voldrien que inclogués fotos en color. c) Si … (conèixer) la seva família. se’n pot aprofitar el brou. perquè. com si pertanyés a una altra època. ens ho faria saber. pensa una expressió matemàtica que … (equivaler) a aquesta altra. …-la (coure) així. i) Fa la sorda.b) Quan (Si) es fongui alguna bombeta. No era habitual que encenguessin els llums abans de les set. veuríeu que és molt especial. Si es fon alguna bombeta. Si coneguéssiu la seva família. e) M’agradaria (M’agrada) que el públic rigués més sovint. si de veritat no ens entengués. la Jana … (resoldre) els problemes molt ràpidament. Preferiria que el resultat no depengués tant de mi. El rumor s’anava estenent per tot l’institut. crec que només espera de nosaltres que comprenguem la seva situació. Perquè l’alumne ho entengui. nosaltres sempre coem la verdura en aigua mineral. ens ho faria saber. Diuen que. Completa les frases següents amb la forma adequada dels verbs indicats entre parèntesis: a) … (Creure) el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posició. pensa una expressió matemàtica que equivalgui a aquesta altra. Tothom espera que et mantinguis ferm en les teves conviccions. perquè sembla que es cou millor. i això fa que encara … (merèixer) la meva admiració. d) Perquè l’alumne ho … (entendre). Fa la sorda. se’n pot aprofitar el brou. f) Si aquest segell antic … (valer) una fortuna i el pare … (pretendre) vendre’l. Pensi el que pensi i digui el que digui. hauríem de fer una reunió familiar. b) De nena. la Jana resolia els problemes molt ràpidament. veuríeu que és molt especial. perquè sembla que es … (coure) millor. hauríem de fer una reunió familiar. f) Prefereixo (Preferiria) que el resultat no depengui tant de mi. si de veritat no ens … (entendre). a l’escola. d) No és (era) habitual que encenguin els llums abans de les set. canvieu-la. g) Pensi el que pensi i … (dir) el que … (dir). crec que només espera de nosaltres que … (comprendre) la seva situació. A casa. Creiem el que diem i sostenim amb fermesa la nostra posició perquè creient-hi i sostenint-la ens sentim més forts. …-hi (creure) i sostenint-la. g) M’han dit (Voldrien) que inclogui fotos en color. però. canvieu-la. 24 194 . coent-la així. c) Fóra (És) millor que aprenguessin a nedar de ben petits. e) El rumor s’anava … (estendre) per tot l’institut. h) A casa. M’agrada que el públic rigui més sovint. i això fa que encara mereixi la meva admiració. ens sentim més forts. per això calia que algú … (distreure) l’atenció de l’alumnat. És millor que aprenguin a nedar de ben petits. com si … (pertànyer) a una altra època. Si aquest segell antic valgués una fortuna i el pare pretengués vendre’l. per això calia que algú distragués l’atenció de l’alumnat.

Exemple: digues (saber) → sàpigues. amb quatre amics formàvem una colla. corria (viure) correré (fer) sabré (voler) digués (viure) dient (viure) dit (escriure) duguis (caber) poguessis (veure) sabia (veure) visquem (poder) digui (fer) sé (voler) diguessis (caber) corri (saber) correguem (poder) duent (cabre) corregut (dur) volgut (córrer) puc (caber) dèiem (fer) dient (saber) vulguem (veure) corria (viure): vivia sabré (voler): voldré dient (viure): vivint duguis (caber): càpigues sabia (veure): veia digui (fer): faci diguessis (caber): cabessis correguem (poder): puguem corregut (dur): dut puc (caber): cabo dient (saber): sabent correré (fer): faré digués (viure): visqués dit (escriure): escrit poguessis (veure): veiessis visquem (poder): puguem sé (voler): vull corri (saber): sàpiga duent (cabre): cabent volgut (córrer): corregut dèiem (fer): fèiem vulguem (veure): vegem 26 25 195 .Pàgina 256 Substitueix el verb destacat en cursiva pel verb fer en les frases següents: a) Demà projectaran un documental al centre cívic. e) La gallina grossa ha post dos ous aquesta setmana. c) Abans. i s’empipa com una mona. Esperava que aquestes terres fessin més cereals. Jo creia que us faríeu al nou ambient. No crec que els sacs facin més de vint quilos. Em va dir que fes un cafè mentrestant. b) No crec que els sacs pesin més de vint quilos. escriu l’equivalent amb el verb que hi ha entre parèntesis. Jo sempre li faig: «Ets un mandrós!». amb quatre amics fèiem una colla. i s’empipa com una mona. g) Jo sempre li dic: «Ets un mandrós!». d) Dos i dos són quatre. i) Esperava que aquestes terres produïssin més cereals. Abans. h) Jo creia que us acostumaríeu al nou ambient. f) Em va dir que prengués un cafè mentrestant. Per a cadascuna de les formes verbals següents. La gallina grossa ha fet dos ous aquesta setmana. Demà faran un documental al centre cívic. Dos i dos fan quatre.

dir. córrer. Si sabessis com t’estima. dur. digues. b) Si tinguessis idea de com t’estima. escriviu. sembla que el temps passi més a poc a poc. estigues. No vaig dir pas que corregués perill. digues. estigueu. sàpigues. en aquest seient? d) Tots confiàvem que no us trobéssiu en cap dificultat. j) Estaria bé que tornessis a escriure aquesta part del treball. e) En aquell temps ens anomenaven «els avorrits». Quan el vam conèixer. en aquest seient? Que no ho veus. Quan puguem. enviarem l’arxiu de les fotos a tothom. i guaita ara… f) Jo no crec pas que encara resideixi als Estats Units. Converteix les ordres en prohibicions i viceversa: a) Corre! No corris! b) Caça el ratolí! No cacis el ratolí. escriu. transcórrer. estigues. ben conjugat. Tots confiàvem que no us veiéssiu en cap dificultat. viure. seieu. Estaria bé que reescrivissis aquesta part del treball. c) Que no ho veus. caber.Substitueix. Podeu contactar amb l’organització escrivint un correu electrònic. poder. que jo no hi cabo. mou. l) Podeu contactar amb l’organització enviant un correu electrònic. tingueu. seu. Jo no crec pas que encara visqui als Estats Units. escriure. Ja veureu com al final voldran que el partit s’acabi d’una vegada. escriu. riu. el verb o l’expressió verbal destacats en cursiva en cada frase per algun dels sinònims següents: saber. i guaita ara… En aquell temps ens deien «els avorrits». riu. a) Quan ens sigui possible. aleshores la tractaries millor. i) Ja veureu com al final desitjaran que el partit s’acabi d’una vegada. veure. Si et relaxes. portava un barret de palla antic. que jo no hi entro. tingues. reescriure. moveu. voler. seu. digueu. sàpigues. duia un barret de palla antic. k) No vaig dir pas que estigués en perill. 27 Pàgina 258 Escriu el plural (vosaltres) d’aquestes formes del mode imperatiu: mou. aleshores la tractaries millor. c) Neteja la taula! No netegis la taula! d) Avança per l’esquerra! No avancis per l’esquerra! e) Pren-te el xarop! No et prenguis el xarop! f) Recull la brossa! No recullis la brossa! 29 28 196 . g) Si et relaxes. enviarem l’arxiu de les fotos a tothom. sembla que el temps transcorri més a poc a poc. tingues. h) Quan el vam conèixer. rieu. sapigueu.

d) No … (criar) més rates blanques. Aneu al despatx de la directora i digueu-li que no ho tornareu a fer. Sàpigues que tothom confia molt en tu. k) No … (tenir) manies i demaneu tot el que necessiteu. prometre. ara som les millors de l’equip! g) … (Saber) que tothom confia molt en tu. romandre. j) No … (ofendre) el públic amb les vostres paraulotes. que surts del marge. i) No … (anar) tan de pressa amb la moto. interrompre. b) Aneu al despatx de la directora i …-li (dir) que no ho tornareu a fer. 31 197 . tingues en compte que no vius sola. segons l’entrenadora. estrènyer. merèixer. segons l’entrenadora. incloure. absoldre. Vés més a poc a poc amb el pinzell. No tingueu manies i demaneu tot el que necessiteu. seieu i escolteu-me. oferir. resoldre. c) … (Tenir) aquestes entrades i aneu de pressa al concert. m) … (Anar) més a poc a poc amb el pinzell. … (seure) i escolteu-me. … (tenir) en compte que no vius sola. que surts del marge. h) … (Reconèixer) amb humilitat que no som els millors. Reconeguem amb humilitat que no som els millors. que ja en tens massa! No criïs més rates blanques. confondre. Teniu aquestes entrades i aneu de pressa al concert. percebre. viure. Veniu cap aquí. 30 Pàgina 259 Escriu el gerundi i el participi d’aquests verbs: cometre. No vagis tan de pressa amb la moto. que prendràs mal.g) Reconeix la teva culpa! No reconeguis la teva culpa! h) No obris la finestra! Obre la finestra! i) No vinguis sense avisar! Vine sense avisar! j) No espiïs per la finestra! Espia per la finestra! k) No digueu res! Digueu alguna cosa! l) No siguis tan pesat! Sigues pesat! m) No segueu al sofà! Seieu al sofà! Completa les frases següents amb la forma adequada d’imperatiu o present de subjuntiu dels verbs indicats entre parèntesis: a) Sobretot. f) … (Veure) per on. Sigues sincera i admet que vas ser tu qui va trencar el gerro. que prendràs mal. l) … (Ser) sincera i admet que vas ser tu qui va trencar el gerro. aparèixer. admetre. dissoldre. ara som les millors de l’equip! Ves per on. No ofengueu el públic amb les vostres paraulotes. que ja en tens massa! e) … (Venir) cap aquí. dir. pondre. escriure. Sobretot.

cuita. ponent. dissolt / dissolta / dissolts. treta. Aquesta setmana s’ha establert un nou rècord del món de salt d’alçada. post / posta / posts/ postes. defenent. interrompre. f) Fa dos mesos van reomplir la piscina i ara ja hi tornen… Fa dues hores han reomplert la piscina i ara ja hi tornen… g) Aquell dia el públic no va caber a la sala. interromput / interrompuda / interromputs / interrompudes. pondre. recloses. percebre. ofendre. encesa. mereixent. escrit / escrita / escrits / escrites. Tingues cura amb els participis irregulars. sobreseguda. vivint. retinguts. admetent. prevista. treure. merèixer. romàs / romasa / romasos / romases. inclòs / inclosa / inclosos / incloses. mòlts. cuita. estrenyent. dissoltes. resolent. escriure. post. e) El que va valer més la pena d’aquelles vacances va ser la piscina de l’hotel. moldre. sobreseure. impresos. a) Ahir vam saber que ja no tenim deutes. aparegut / apareguda / apareguts / aparegudes. atès. defès. romanent. resolt / resolta / resolts. Aquest mes m’han ofert dues feines. dit / dita / dits / dites. atenent. sobreseguda. empeses. recloent. ofert / oferta / oferts / ofertes. romandre. Localitza l’infinitiu i el gerundi que corresponen als participis irregulars següents: romàs. Aquest matí hem sabut que ja no tenim deutes. interrompent. dir. oferint. empenyent. recloure. viscut / viscuda / viscuts / viscudes. traient. estret. Aquesta vegada no m’ha ofès la mala cara que m’has fet. escrivint. recloses. sobreseient. prevista. i) En el campionat anterior no vam merèixer molts dels gols que vam encaixar. estret / estreta / estrets / estretes. proveïda. atendre. apareixent. absolent. proveir. admès / admesa / admesos / admeses. retinguts. proveint. cabre. molent. prometent. empeses. estrenyent. admetre. estrènyer. treta. aparèixer. → No saps com he sofert aquesta temporada. estrènyer. percebent. preveure. romandre. Torna a escriure les frases següents. dissoldre. cometent. interrompre. merescut / merescuda / merescuts / merescudes. pondre. proveïda. imprimir. post. romàs. d) L’any passat van absoldre tres condemnats per conducció temerària. 33 32 198 . ponent. empènyer. cabut. confós / confosa / confosos / confoses. encenent. Aquest matí el públic no ha cabut a la sala. romanent. En aquest campionat no hem merescut molts dels gols que hem encaixat. absoldre. ofenent. incloure. resoldre. sinó les teves paraules. El que ha valgut més la pena d’aquestes vacances ha estat la piscina de l’hotel. oferts. cabent. interrompent. coure. confondre. imprimint. retenir. dissolent. canviant el que convingui. h) Aquella vegada no em va ofendre la mala cara que em vas fer. promès / promesa / promesos / promeses. encendre. b) La setmana passada es va establir un nou rècord del món de salt d’alçada. impresos. absolt / absolta / absolts / absoltes. interrompuda. defès. interrompuda. cabut. coent. prometre. oferts. oferir. c) El mes passat em van oferir dues feines. retenint.Cometre. percebut / percebuda / percebuts / percebuts. comès / comesa / comesos / comeses. incloent. mòlts. Aquest any han absolt tres condemnats per conducció temerària. encesa. Per exemple: No saps com vaig sofrir la temporada passada. dient. resoltes. defendre. estret. per tal de convertir les formes del passat perifràstic destacades en cursiva en formes de perfet d’indicatiu. sinó les teves paraules. preveient. atès. viure. confonent. Solució parcialment orientativa.

passat perifràstic) l’any passat. potser no t…ssiries tant. h) Si l’àrbitre v…lgués. el podria expulsar per haver tirat una escopinada. Si l’àrbitre volgués. d) Com és que poguéssim va amb o i puguem s’escriu amb u? La «o» de poguéssim és àtona. No podem confiar gaire en un sobreseïment del cas. d) Si t’estiguessis aj…gut. g) Per quin motiu distraieu va amb a si distreure va amb e? Perquè la «a» de distraieu és àtona i la «e» de distreure és tònica. De seguida que pugueu. Completa amb les vocals adequades: a) No condueixis tr…ient el braç per la finestra. f) La premsa continua dif…nent la notícia del baix creix…ment econòmic. perfet d’ind. No sabia que faria una festa pel naixement de la seva néta. Primer traurem tota aquesta runa d’aquí davant. j) S’ha observat un deca…ment de la rec…llida selectiva de la brossa. e) Per què naixia va amb a? Perquè la «a» de naixia és àtona. b) De seguida que p…gueu. rec…lliu la brossa que hi ha al jardí. c) Com és que faria s’escriu amb a? És el condicional. Completa les frases següents amb la forma adequada del verb que les encapçala: a) treure Primer … (1a pl. Si t’estiguessis ajagut. De moment t’incloem en la llista del recorregut turístic. Quan l’hàgim … (participi). futur) més l’any vinent? 36 35 34 199 . potser no tossiries tant. Quan l’hàgim treta. En … (3a pl. present) les pedres del portal. g) No p…dem confiar gaire en un sobrese…ment del cas. recolliu la brossa que hi ha al jardí. aquests altres … (3a pl. decidirem si també … (1a pl. b) Per què pugueu s’escriu amb u si la u és àtona? Perquè és present de subjuntiu.) aquest any. decidirem si també traiem les pedres del portal. f) Com podem saber que escopissis va amb o? Perquè la «o» d’escopissis és àtona.Pàgina 260 Respon: a) Per què colliria s’escriu amb o i culli va amb u? Perquè la «o» de colliria és àtona i la «u» de culli és tònica. b) néixer Aquests roures … (3a pl. S’ha observat un decaïment de la recollida selectiva de la brossa. El seu capteniment és més propi d’algú nascut i criat en una família culta. «puguem» és present de subjuntiu. el p…dria exp…lsar per haver tirat una esc…pinada. c) No sabia que f…ria una festa pel n…ixement de la seva néta. i) El seu capten…ment és més propi d’algú n…scut i criat en una família culta. La premsa continua difonent la notícia del baix creixement econòmic. futur) tota aquesta runa d’aquí davant. No condueixis traient el braç per la finestra. e) De moment t’incl…em en la llista del rec…rregut turístic.

b) Va acabar contradi…ent-se de manera escandalosa. Espera que bulli l’aigua i que el piu de la tetera doni voltes. No semblava que el revisor pretengués multar-lo.). tret / treta / trets / tretes. Escriu el gerundi i el participi d’aquests verbs: jeure. Va acabar contradient-se de manera escandalosa. … (valer) la pena llogar-lo. i o d. produït / produïda / produïts / produïdes. Quan ens coneguem més bé i jo vegi que tenim més confiança. present de subj. hauria pres més precaucions. tan sols volia que … (estar) més tranquil. jagut / jaguda / jaguts / jagudes.) Aquesta setmana no podrem venir. hauria … (prendre) més precaucions. v. Vindrem de seguida que puguem.Aquests roures van néixer l’any passat. tu … (rebre) la notificació per correu.) atendre com cal. Si el pis estigués en condicions. treure. però no vull que em … (fer) cap anàlisi. aquests altres han nascut aquest any. agraint. Deixin el seu número de telèfon i tan bon punt … (1a pl. naixent. Completa aquestes formes amb gu. i) Espera que … (bullir) l’aigua i que el piu de la tetera … (donar) voltes. tan sols volia que estigués més tranquil. h) Quan ens … (conèixer) més bé i jo … (veure) que tenim més confiança. jeure. agrair.). En aquests moments no els podem atendre com cal. agraït / agraïda / agraïts / agraïdes . a) Fa mesos que està escri…int una novel·la de terror. d) Si hagués … (saber) que la pòlissa d’assegurances no … (incloure) el robatori. f) Quan se … (saber) alguna cosa més.) ens posarem en contacte amb vostès. treure. segons calgui. Vindrem de seguida que … (1a pl. traient . c) No semblava que el revisor … (pretendre) multar-lo. Si hagués sabut que la pòlissa d’assegurances no incloïa el robatori. No crec pas que el vulgui. present de subj. ja l’hauria vingut a buscar. futur) venir. present d’ind. 39 38 37 200 . d) poder Aquesta setmana no … (1a pl. e) Voldria que vosaltres dos … (conèixer) el local on demà es … (fer) la cerimònia. imperfet de subj. jaient. present de subj. e) voler No crec pas que el … (3a sing. produint . néixer. néixer. Tingues en compte que en algun cas pot ser que no calgui afegir-hi res. g) En aquella època la nena no … (respondre) cap pregunta. produir. En naixeran més l’any vinent? c) poder En aquests moments no els … (1a pl. però no vull que em faci cap anàlisi. aquest armari tan vell. si realment el … (3a sing. Completa les frases següents amb la forma adequada del verb indicat entre parèntesis: a) Si el pis … (estar) en condicions. agrair. nascut / nascuda / nascuts / nascudes. Voldria que vosaltres dos coneguéssiu el local on demà es farà la cerimònia. Quan se sàpiga alguna cosa més. b) Voldria que em … (veure) un metge. Deixin el seu número de telèfon i tan bon punt puguem ens posarem en contacte amb vostès. ja l’hauria vingut a buscar. valdria la pena llogar-lo. t’explicaré moltes coses. només reia. tu rebràs la notificació per correu. aquest armari tan vell. t’explicaré moltes coses. Voldria que em veiés un metge. Fa mesos que està escrivint una novel·la de terror. produir. si realment el volgués. només … (riure) En aquella època la nena no responia cap pregunta.

i) Vigila que no caiguis. Vigila que no caiguis. f) Que ho sàpiga! Actuaven com si no ho … Qui ho ha … primer? Que ho sàpiga! Actuaven com si no ho sabessin. e) Ahir no hi havia qui encen…és l’escalfador. He quedat molt sorprès/sorpresa. És millor que (vostè) no ho … No els renyarien pas. L’han … Ho reconec. imperatiu) al porter que … (pujar.c) No ens asse…em perquè tenim pressa. b) Resoldrem l’equació. Combat la calor bevent molta aigua. Tu no pateixes. Li retreuen la seva passivitat. si ho fessin bé. Tu no … No m’agradaria que (vostès) … Patim molt. Vull que li retreguis les seves paraules. que la … ella tota sola. No els renyarien pas. Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar recaient. Si … més de quinze. Vés a baix i digues al porter que pugi de seguida. Quan diem que són 300 €. hi inclo…em també les despeses d’enviament. e) Ho reconec. Una mica més i (jo) … quan passava per aquí. 41 40 201 . Volíem que (ells) … l’error comès. ja era genial resol…ent problemes de lògica com si res. imperatiu) a baix i … (dir. hi incloem també les despeses d’enviament. Vigila que no et sorprenguin. No m’agradaria que patissin. Jo no ho faria. Pàgina 260 Completa aquestes sèries amb la forma adequada dels verbs destacats en cursiva: a) Patim molt. 2a sing. f) Combat la calor be…ent molta aigua. g) Estic convençuda que l’absol…ran. Completa amb la forma indicada en cada cas: a) … (anar. h) Ens compla…em moltíssim d’invitar-vos a la inauguració. c) No em sorprèn gens. que la resolgui ella tota sola. no hi podrien pujar. Volíem que reconeguessin l’error comès. d) Li retreuen la seva passivitat. no hi podrien pujar. És millor que no ho faci. Quants són? No convé que siguin gaires. Vull que (tu) li … les seves paraules. present de subj. Si fossin més de quinze. Tu com l’has …? Deixa-la. Resoldrem l’equació. k) Quan di…em que són 300 €. L’han reconegut. A la fusteria continuen creient que encara els devem la reparació de l’armari. Ens complaem moltíssim d’invitar-vos a la inauguració. Vigila que (ells) no et … He quedat molt … No em sorprèn gens. Qui ho ha sabut primer? g) Jo no ho faria. si ho … bé. i) Va abandonar el tractament a la meitat i va acabar reca…ent. Tu com l’has resolta? Deixa-la. Estic convençuda que l’absoldran. Ahir no hi havia qui encengués l’escalfador. d) De petita. 2a sing. No ens asseiem perquè tenim pressa. 3a sing. ja era genial resolent problemes de lògica com si res. j) A la fusteria continuen cre…ent que encara els de…em la reparació de l’armari.) de seguida. l) Ens ho han dit d’aquesta manera rotunda perquè conclo…em que ells tenen la raó. Ens ho han dit d’aquesta manera rotunda perquè concloguem que ells tenen la raó. Una mica més i caic quan passava per aquí. De petita. h) Quants són? No convé que … gaires (ells).

Què … (prendre. La cosa venia de lluny. a) Ens agradaria (agrada) que hi hagués més participants en el certamen. imperfet de subj. 3a pl. Per exemple: Espero que vingueu (vinguéssiu) a casa a berenar. podríeu aconseguir-ho. 3a pl. → Esperava que vinguéssiu a casa a berenar. / No creia que … tanta paciència. condicional) aconseguir-ho. Ja feia uns quants anys que tenia problemes. b) Dubto que aquesta sigui una bona solució. No crec que tingui tanta paciència. 2a pl. … (poder. Avui prenen cafè. Dubto que aquesta sigui una bona solució. / Em feia por que la gent ja ho … Em fa por que la gent ja ho sabrà. 2a pl. present d’ind. / Dubtàvem que aquella … una bona solució. imperatiu) de seguida els bombers.b) Ahir … (prendre. / Caldria que es … el trànsit immediatament. Ja … (fer. / Em van aconsellar que no … esforços.) problemes. Cal desviar el trànsit immediatament.) te. f) M’aconsellen no fer esforços. 3a pl. 3a pl. / Caldria que es desviés el trànsit immediatament. Tingues en compte que hauràs d’escriure de nou tota la frase. M’aconsellen no fer esforços. / Em sabrà greu que no … al casament. 3a pl.) uns quants anys que … (tenir. Què prendran demà? c) Si … (voler. Si volguéssiu. / És possible que ho … demà.)? Quan … (veure. d) Què … (veure.) cafè. Què han vist? Quan vegin fum. imperfet d’ind. imperfet d’ind. Avui … (prendre. Possiblement ho acabaran demà. / No creia que tingués tanta paciència. g) No crec que tingui tanta paciència.). Ens agrada que hi hagi més participants en el certamen. 3a sing. e) La cosa … (venir. / Dubtàvem que aquella fos una bona solució. e) Cal desviar el trànsit immediatament. / Em sabrà greu que no vinguis al casament. avisin de seguida els bombers. imperfet d’ind. 3a pl. perfet d’ind. Em sabria greu que no vinguessis al casament. / Em van aconsellar que no fes esforços. 43 42 Copia la taula que hi ha a continuació i completa les sèries: cantes admets combats afavoreixes inclous discorres pertanys interromps cantis admetis combatis afavoreixis incloguis discorris pertanyis interrompis cantessis admetessis combatessis afavorissis incloguessis discorreguessis pertanyessis interrompessis cantat admès combatut afavorit inclòs discorregut pertangut interromput canta! admet! combat! afavoreix! inclou! discorre! pertany! interromp! vas cantar vas admetre vas combatre vas afavorir vas incloure vas discórrer vas pertànyer vas interrompre Els usos dels temps verbals (pàgina 262) Substitueix el temps del verb de les frases següents pel que hi ha entre parèntesis. … (avisar. / Em feia por que la gent ja ho sabés. / És possible que ho acabin demà. present de subj. 3a pl. imperfet d’ind. c) Em fa por que la gent ja ho sabrà. 1 202 .) fum.) de lluny. 3a sing. d) Em sabria greu que no vinguessis al casament. futur) demà? Ahir prenien te. Completa amb la forma adequada dels verbs destacats: a) Possiblement ho acabaran demà.

en la modalitat de present històric. g) No … (imperfet de subjuntiu: malgastar) la paga! No malgastessis / malgastéssiu la paga! h) Per la cara que fas sembla que … (perfet de subjuntiu: veure) el dimoni. Si hagués plogut una mica més. … (condicional perfet: alleujar-se) la sequera general. Quan arribarem a casa. g) És molt convenient que asfaltin (asfaltessin) de nou el nostre carrer. Josep M. Sobretot. portà una vida més aviat modesta i poc convincent. Seria molt convenient que asfaltessin de nou el nostre carrer. però. els dos corrents de major pes específic. c) Vam saber que … (plusquamperfet d’indicatiu: ploure) perquè els testos eren plens d’aigua. totes. de Sagarra. alternà les peces poemàtiques amb comèdies de tipus burgès. 3 2 203 . b) Quan arribarem a casa. el teatre. alterna les peces poemàtiques amb comèdies de tipus burgès. L’Oriol espera que els negocis vagin bé. Els fabricants voldrien que veiéssim els anuncis de la televisió com una norma de compliment obligat. no hauríeu pogut veure bé l’escenari. Convindria que entréssiu a poc a poc. ja … (futur perfet: acabar-se) el programa de televisió. totes. que monopolitza la nostra escena durant un grapat d’anys. Encara que haguéssiu tingut una entrada. (Text adaptat.) Durant la postguerra. si més no numèric. f) Encara que … (plusquamperfet de subjuntiu: tenir) una entrada. Josep M. Serà complicat que s’apugin els preus de la benzina. no hauríeu pogut veure bé l’escenari. Reescriu el text següent. Editor. que monopolitzà la nostra escena durant un grapat d’anys. Durant la postguerra. que sofreix les crisis típiques de l’occidental juntament amb altres de locals. En aquest poble sempre s’ha celebrat molt el carnestoltes. de Sagarra. e) Si hagués plogut una mica més.b) Oi que t’estimaves (t’estimes) més que et donés taronjada? Oi que t’estimes més que et doni taronjada? c) Seria complicat que s’apugessin (s’apugin) els preus de la benzina. que sofrí les crisis típiques de l’occidental juntament amb altres de locals. Vam saber que havia plogut perquè els testos eren plens d’aigua. Quan vam anar a Grècia de viatge vam visitar moltes ruïnes. ja s’haurà acabat el programa de televisió. i) Quan vam anar a Grècia de viatge … (passat perifràstic d’indicatiu: visitar) moltes ruïnes. Per la cara que fas sembla que hagis vist el dimoni. aneu amb compte i no sortiu del camí marcat. JOAQUIM MOLAS: La literatura de postguerra. f) L’Oriol esperava (espera) que els negocis anessin bé. des d’Antígona fins a Don Joan. però. e) Convé que entreu (entréssiu) a poc a poc. d) Els fabricants volen (voldrien) que vegem els anuncis de la televisió com una norma de compliment obligat. Completa els buits de cadascuna de les oracions següents amb el verb que hi ha entre parèntesis en el temps indicat: a) En aquest poble sempre … (perfet d’indicatiu: celebrar-se) molt el carnestoltes. s’hauria alleujat la sequera general. foren resoltes segons la seva versió personal dels esquemes modernistes. Rafael Dalmau. De fet. porta una vida més aviat modesta i poc convincent. foren l’anomenada comèdia burgesa i un altre de més rigorosament intel·lectual que reelabora els grans mites literaris. d) Sobretot. aneu amb compte i no … (present de subjuntiu: sortir) del camí marcat. el teatre. redactat en passat.

Converteix els parells de frases que hi ha a continuació en una de sola utilitzant el plusquamperfet d’indicatiu. en què s’usa el verb en passat. f) Fa tres setmanes ens van renovar el contracte de treball. / No he agafat la clau de casa (abans de sortir de casa). Aquest mes no ha fet tot el fred que la gent esperava. → No he aconseguit …. → Aquest any hi ha hagut una crisi econòmica. Solució parcialment orientativa.són resoltes segons la seva versió personal dels esquemes modernistes. / (Fa tres hores) que he començat a treballar. Solució parcialment orientativa. els teus pares ja … Quan vaig arribar a Barcelona. → Quan …. Per exemple: L’any 1993 hi va haver una crisi econòmica. si més no numèric. a) (El dia 3) van reobrir el teatre. → No em … que … No em van concedir el permís que havia demanat a l’abril. / Els teus pares van comprar aquest pis (el 1992). / (Al febrer) vaig demanar el permís. 5 4 204 . a) L’any passat es van llicenciar més noies que nois. tot i que m’havia entrenat amb molta regularitat. Tingues en compte que en algun cas hauràs d’eliminar les referències temporals que hi ha entre parèntesis. des d’Antígona fins a Don Joan. b) L’Olga es va trencar el braç el dia 3 de gener. els teus pares ja havien comprat aquest pis. Aquest matí m’he perdut al bosc durant tres hores. / (El dia 3) no van acabar les obres. De fet. Fa tres hores ens han renovat el contracte de treball. f) (Avui) No he aconseguit cap medalla als campionats. tot i que … No he aconseguit cap medalla als campionats. ja havíem comprat l’equipament. Pàgina 263 Torna a escriure cada una de les oracions següents. → Quan va començar la competició. quan de cop m’he adonat que no havia agafat les claus de casa. e) Al desembre no va fer tot el fred que la gent esperava. Avui s’ha inaugurat la variant de la població. c) (Aquest matí) anava la mar de tranquil·la. → Anava … quan de cop … que no … Anava la mar de tranquil·la. els dos corrents de major pes específic. L’Olga s’ha trencat el braç aquest matí. / (Dos mesos abans) m’he entrenat amb molta regularitat. són l’anomenada comèdia burgesa i un altre de més rigorosament intel·lectual que reelabora els grans mites literaris. / (Abans-d’ahir) vam comprar l’equipament. → Quan …. jo ja feia tres hores … Quan t’has posat a treballar. e) T’has posat a treballar (fa cinc minuts). b) Vaig arribar a Barcelona (el 1995). jo ja feia tres hores. utilitzant el perfet d’indicatiu. Tingues en compte que hauràs de canviar les indicacions temporals. Aquest any s’han llicenciat més noies que nois. Per exemple: (Ahir) va començar la competició. c) Un cop em vaig perdre al bosc durant tres hores. encara no havien acabat les obres. d) (A l’abril) no em van concedir el permís. d) Abans-d’ahir es va inaugurar la variant de la població. → Quan …. encara no … Quan van reobrir el teatre.

d) La teva cosina tindrà uns deu anys. Posa’t: mandat en imperatiu. per la carona que fa. → Si no … Si no hagués demanat un préstec al banc.Pàgina 264 Transforma cadascuna de les oracions compostes següents en una altra oració composta utilitzant el condicional. però diria que ara mateix seran les deu. la Rosa hauria menjat alguna cosa. a) Quan tindràs vint anys. a) L’accident va ocórrer perquè el conductor del davant va frenar de cop. 8 7 6 205 . No us mogueu lentament. no hauríem après l´ús del plusquamperfet de subjuntiu. ja haurà sortit el sol. b) No vaig despertar en Jordi perquè no sabia que es volia llevar tan d’hora. i viceversa. No porto rellotge. No hi ha ningú al carrer: ja es deu haver acabat la funció. s’hauria comprat el vestit. agafaràs un ou a temperatura normal i… Correcta. → Si … Si hagués sabut que en Jordi es volia llevar tan d’hora. per la carona que fa. c) Vaig poder comprar-me el pis perquè vaig demanar un préstec al banc. N’hi ha tres. Repengeu-vos a la barana. d) No va prendre gaire mal perquè duia cordat el cinturó de seguretat. f) Hem après l’ús del plusquamperfet de subjuntiu perquè hem fet aquesta activitat. de mal usades: localitza-les i corregeix-les. Per exemple: La sal. digues si es tracta de mandats o prohibicions i. no … Si el conductor del davant no hagués frenat de cop. Correcta b) No porto rellotge. f) Per fer una maionesa. a) No vinguis mai a casa meva. no m’hauria pogut comprar el pis. però diria que ara mateix deuen ser les deu. Repengéssiu: prohibició en imperfet de subjuntiu. Correcta. Les oracions que hi ha a continuació estan construïdes amb formes verbals en futur i futur perfet. Vine sempre a casa meva. La teva cosina deu tenir uns deu anys. l’hauria despertat. c) Posa’t a la dreta de la teva àvia. h) No hi ha ningú al carrer: ja s’haurà acabat la funció. → Si no … Si no haguéssim fet aquesta activitat. en acabat. l’accident no hauria ocorregut. hauria pres més mal. g) Ells ho sabran tot perquè tu els ho hauràs dit. Correcta. → mandat en present d’indicatiu → No desis la sal al prestatge. tot et semblarà més complicat. → Si … Si la Maria hagués dut prou diners. Localitza en les oracions següents el verb. b) No us repengéssiu a la barana. però. Moveu-vos: mandat en imperatiu. e) La Maria no es va comprar el vestit perquè no duia prou diners. e) Quan arribarem al cim. Vinguis: prohibició en present de subjuntiu. analitza la forma verbal i converteix els mandats en prohibicions. → Si hagués tingut gana. la deses al prestatge. Per exemple: La Rosa no va menjar res perquè no tenia gana. → Si … no …. → Si no … Si no hagués dut cordat el cinturó de seguretat. d) Moveu-vos lentament. No et posis a la dreta de la teva àvia. c) La teva cosina farà deu anys el mes que ve. Correcta.

d) L’alcadessa inaugura un monòlit commemoratiu de la batalla de l’Ebre al passeig. a) Aquests organismes digereixen el pa amb molta facilitat. El pa és digerit per aquests organismes amb molta facilitat. d) Les autoritats locals rebran els convidats estrangers a la sala de plens. malgrat les previsions sanitàries. f) Al final. Es trenca la barana del port per segona vegada en un mes. Es confia que el públic assistent elegeixi el cantant guanyador. en oracions en veu passiva pronominal. Tingues en compte que hauràs d’eliminar-ne l’agent o el subjecte. b) Els jueus eren deportats en vagons de mercaderies pels nazis. L’epidèmia ja s’havia escampat. Pàgina 265 Transforma les oracions següents. b) La penicil·lina fou descoberta per Fleming. Al final. e) Es confia que el cantant guanyador sigui elegit pel públic assistent. h) Una esllavissada ensorra una casa a Moià. Primer no fareu el salt mortal. Els jueus es deportaven en vagons de mercaderies. Em van dir que el retaule de l’ermita havia estat (sigut) pintat pel teu oncle. la directora general nomenarà adjunt el Marcel. a) Una variant de la carretera serà construïda per la Conselleria. construïdes en veu activa. Es construirà una variant de la carretera. Els estels eren observats per l’astrònom amb gran deteniment. Alguns medicaments han estat retirats del mercat per les autoritats sanitàries.e) Primer fareu el salt mortal. Fareu: mandat en futur. i viceversa. c) L’astrònom observava els estels amb gran deteniment. el Marcel serà nomenat adjunt per la directora general. i) Els articles polèmics de la llei han estat derogats. Transforma les oracions següents. Es netejaran les voreres després de la cavalcada. g) L’epidèmia ja havia estat escampada pel bestiar. 10 9 206 . Fixa’t en la forma verbal. c) El telèfon va ser inventat per Graham Bell l’any 1876. Per exemple: Un incendi crema una fàbrica tèxtil a Manlleu. → Un fàbrica tèxtil es crema a Manlleu. S’ensorra una casa a Moià. construïdes en veu activa o en veu passiva perifràstica. en oracions en veu passiva morfològica. e) Les voreres seran netejades per màquines especialitzades després de la cavalcada. g) Em van dir que el teu oncle havia pintat el retaule de l’ermita. que trobaràs destacada en cursiva. S’han derogat els articles polèmics de la llei. f) Una forta ventada trenca la barana del port per segona vegada en un mes. El telèfon s’inventa el 1876. Els convidats estrangers seran rebuts a la sala de plens per les autoritats locals. S’inaugura un monòlit commemoratiu de la batalla de l’Ebre al passeig. → S’han retirat alguns medicaments del mercat. Fleming descobrí la penicil·lina. malgrat les previsions sanitàries.

Pàgina 266 Contesta les preguntes següents utilitzant el recurs de les oracions dislocades. → Diuen que el preu dels cereals ja no s’apujarà més. De vegades un no sap com actuar davant les estafes telefòniques. Rescaten un banyista en perill. i no en treus res. les aranyes en tenen sis. Solució parcialment orientativa. d) Qui ha de supervisar que les cuines de les escoles compleixin la normativa? Que les cuines de les escoles compleixin la normativa. a) Qui va projectar el parc Güell? El parc Güell. i no en treuen res. el va projectar Gaudí. De vegades. / Durant aquell mes també va ploure cinc dies. d) (3a persona plural) L’autoritat local inaugura la piscina nova del poble. Completa les oracions següents amb la forma verbal adequada: a) Durant aquest mes … (ha plogut / va ploure) cinc dies. 13 12 207 . e) Quin especialista ha de diagnosticar les malalties dels ulls? Les malalties dels ulls. la va elaborar el naturalista Charles Darwin. h) (pronom impersonal se) En aquest restaurant la gent menja molt bé. que permet presentar un element de l’oració com a element conegut. Per exemple: –Qui va elaborar la teoria de l’evolució de les espècies? –La teoria de l’evolució de les espècies (tema o element conegut). Per exemple: (3a persona plural) La creença comuna és que el preu dels cereals ja no s’apujarà més. En aquest restaurant es menja molt bé. c) (2a persona singular) De vegades. les ha de diagnosticar un oftalmòleg. la va descobrir Alexander Fleming. f) (3a persona plural) Un grup de persones rescata un banyista en perill. e) (pronom un) De vegades l’usuari no sap com actuar davant les estafes telefòniques. t’esforces. b) Què produeix l’oxidació del ferro? L’oxidació del ferro. g) (subjecte explícit genèric) Algunes persones viuen per sota del llindar de la pobresa. Durant aquest mes ha plogut cinc dies. la produeix l’oxigen. f) Qui va descobrir la penicil·lina? La penicil·lina. Una almoina és allò que hom dóna de forma gratuïta a una altra persona. t’esforces. / Durant aquell mes també … (ha plogut / va ploure) cinc dies. s’esforcen. Inauguren la piscina nova del poble. ho ha de supervisar un inspector de sanitat. les persones s’esforcen. 11 Pàgina 267 Torna a escriure les oracions següents modificant la part destacada en cursiva mitjançant el mecanisme d’impersonalització que s’indica entre parèntesis. La gent viu per sota del llindar de la pobresa. c) Quantes potes tenen les aranyes? De potes. a) (1a persona plural) Per què els humans temen la mort? Per què temem la mort? b) (pronom hom) Una almoina és allò que una persona dóna de forma gratuïta a una altra persona.

No devia ser tan important si ni tan sols van avisar la policia. no us mogueu sota cap concepte. la cursa (s’hauria fet / s’hagués fet) … de nit. b) L’encarregada sembla molt jove: no (tindrà / deu tenir) … més de divuit anys. Completa les oracions següents amb la forma verbal adequada. Aquest matí he comprat el diari en un altre quiosc. El poeta Joan Maragall va morir / mor a Barcelona el 1911. No us mogueu d’aquí. Als trenta anys se’n va anar a treballar a Mèxic. (fes / faràs) … com si no sabessis res del cas. Justifica la teva tria. 15 14 208 . la cursa s’hauria fet de nit. ja devien ser les dotze. e) No us … (moveu / mogueu) d’aquí. neix al barri de Bay City. i) Per sort (s’havia tallat / es va tallar) … el trànsit abans de la manifestació. Tingues en compte que en alguns casos les dues formes són vàlides. més coneguda com a Madonna. tanmateix. g) … (M’hauria agradat / M’hagués agradat) molt poder col·laborar amb vosaltres. c) Aquest matí (vaig comprar / he comprat) … el diari en un altre quiosc. M’hauria agradat molt poder col·laborar amb vosaltres. g) Si la calor hagués estat més forta. Madonna Louise Veronica Ciccone. hi … (haurien trobat / haguessin trobat) l’arma del crim. h) El poeta Joan Maragall (va morir / mor) a Barcelona el 1911. f) Quan va acabar el concert. Voldríem / Volem demanar-vos disculpes per les molèsties que hem causat. c) No … (seria / devia ser) tan important si ni tan sols van avisar la policia. Demà passat es reprendran / es reprenen les negociacions per a l’expropiació dels terrenys dels meus avis. fes / faràs com si no sabessis res del cas. abans ja … (va treballar / havia treballat) a l’Argentina i a Xile.b) Als trenta anys se’n va anar a treballar a Mèxic. tanmateix. el 16 d’agost de 1958. d) Si … (haurien escorcollat / haguessin escorcollat) el rebost. f) No … (fumeu / fumar) ni … (escopir / escopiu). hi haurien trobat l’arma del crim. restablirem la connexió. Quan comenci / començarà el debat. a) (Voldríem / Volem) … demanar-vos disculpes per les molèsties que hem causat. j) Quan (comenci / començarà) … el debat. e) Quan arribis a casa seva. Per sort s’havia tallat el trànsit abans de la manifestació. d) Si sentiu cap soroll. No fumeu ni escopiu. Si sentiu cap soroll. Michigan. L’encarregada sembla molt jove: no deu tenir més de divuit anys. Quan va acabar el concert. Si la calor hagués estat més forta. Redacta una oració que respongui a cadascuna de les instruccions següents: Solució orientativa. abans ja havia treballat a l’Argentina i a Xile. restablirem la connexió. Quan arribis a casa seva. k) Demà passat (es reprendran / es reprenen) … les negociacions per a l’expropiació dels terrenys dels meus avis. no (us moveu / us mogueu) … sota cap concepte. ja (devien ser / serien) … les dotze. Si haguessin escorcollat el rebost. a) Usa el present d’indicatiu amb valor de present històric per expressar la data de naixement d’una artista famosa.

b) Usa el condicional per expressar un desig amb fórmula de cortesia. Voldria una corbata llisa i brillant. c) Usa l’imperfet de subjuntiu per alertar del perill de tocar un àcid. No toquéssiu l’àcid amb les mans! d) Usa la passiva pronominal per expressar que un home ha estat trobat inconscient al parc. Es troba un home en estat d’inconsciència al parc. e) Crea una oració impersonalitzada amb la segona persona del singular per expressar que val la pena esforçar-se. Si t’esforces, acabes tenint una recompensa.

Els verbs haver, ser i estar (pàgina 268)
Localitza en les oracions següents les formes del verb haver, digues-ne el temps i, en acabat, precisa quina funció hi fa en cada cas: verb auxiliar d’un temps compost; part d’una perífrasi verbal; sentit d’existència; sentit arcaic de ‘tenir, agafar’; part d’una frase feta tradicional. a) Encara no ens hem inscrit al concurs. Hem: present d’indicatiu; verb auxiliar d’un temps compost. b) No hi havia cap dubte que ens tenien per favorits. Havia: imperfet d’indicatiu; sentit d’existència. c) Temps ha, la vida rural era dura i poc desitjada, mentre que ara… Ha: present d’indicatiu; part d’una frase feta tradicional. d) No hauríeu de ser tan condescendents amb les persones incíviques. Hauríeu: condicional; part d’una perífrasi verbal. e) El llibre és molt amunt, no el podràs pas haver. Haver: infinitiu: sentit arcaic de ‘tenir, agafar’. f) Quan va començar a ploure ja havíem arribat a casa. Havíem: imperfet d’indicatiu; verb auxiliar d’un temps compost. g) No vam haver notícia d’ells en tres mesos. Vam haver: passat perifràstic; sentit arcaic de ‘tenir, agafar’. h) Quan hagi de tenir la criatura, se n’anirà al poble. Hagi: present de subjuntiu; part d’una perífrasi verbal. i) Darrerament hi ha hagut un fort creixement de l’atur. Ha hagut: perfet d’indicatiu; sentit d’existència. j) Ja saps amb qui te les heus: no hi facis broma. Heus: present d’indicatiu; part d’una frase feta tradicional. Completa les oracions següents amb la forma adequada dels verbs haver-hi, ser i estar. a) A la ràdio han dit que … un accident a la carretera de la costa. A la ràdio han dit que hi ha hagut un accident a la carretera de la costa. b) La fotografia sortiria millor si la nena no … tota l’estona bellugant-se. La fotografia sortiria millor si la nena no estigués tota l’estona bellugant-se. c) El fet que … poca neu pot fer que la temporada d’esquí d’enguany sigui dolenta. El fet que hi hagi poca neu pot fer que la temporada d’esquí d’enguany sigui dolenta. d) Escric contes, però … lampista de professió. Escric contes, però sóc lampista de professió. e) Sobretot, … atents al senyal; quan soni, comenceu a córrer. Sobretot, estigueu atents al senyal; quan soni, comenceu a córrer.
2 1

209

f) Si les botes no … tan cares, me’n compraria unes aquestes hivern. Si les botes no fossin tan cares, me’n compraria unes aquestes hivern. g) Quan … a punt, us farem una trucada. Quan estiguem a punt, us farem una trucada. h) No sé com teniu ganes d’entrar a la discoteca, … tanta gent. No sé com teniu ganes d’entrar a la discoteca, havent-hi tanta gent. i) Ahir em va dir que no … cap problema amb el contracte i avui tot … pegues. Ahir em va dir que no hi havia cap problema amb el contracte i avui tot són pegues. j) No … impacients i espereu el vostre torn. No sigueu impacients i espereu el vostre torn.

Pàgina 269
Substitueix en cada frase la forma verbal local o col·loquial dels verbs haver i ser per una altra d’equivalent estàndard dels mateixos verbs. a) Francament fóra molt millor que tanquessin el local. Francament seria molt millor que tanquessin el local. b) Esperem que haja deixat de ploure i marxem tot seguit. Esperem que hagi deixat de ploure i marxem tot seguit. c) Enguany havem preparat una sorpresa majúscula per al dia gran de la festa major. Enguany hem preparat una sorpresa majúscula per al dia gran de la festa major. d) Jo no l’haguera ajudat, després de tot el que va arribar a dir de nosaltres. Jo no l’hauria ajudat, després de tot el que va arribar a dir de nosaltres. e) Ja sé que haig de tenir en compte de no superar el límit de velocitat. Ja sé que he de tenir en compte de no superar el límit de velocitat. f) El govern espera que la nova normativa siga més eficaç. El govern espera que la nova normativa sigui més eficaç. g) Aquest any ha sigut el mes calorós del darrer decenni a Europa. Aquest any ha estat el mes calorós del darrer decenni a Europa. Completa les oracions següents amb l’única forma verbal vàlida en cada cas: a) Ara en Pere no (hi és / està) …: ha sortit a esmorzar. Ara en Pere no hi és: ha sortit a esmorzar. b) Una vegada (hi era / hi havia) … un nen tan petit que… Una vegada hi havia un nen tan petit que… c) (Estigues / Sigues) … quiet, que m’estàs fent posar nerviosa. Estigues quiet, que m’estàs fent posar nerviosa. d) Jo ja (sóc / estic) …: podeu entrar vosaltres. Jo ja estic: podeu entrar vosaltres. e) (Hi ha / Hi han) … núvols a l’horitzó. Hi ha núvols a l’horitzó. f) L’acte (serà / estarà) … a les nou. L’acte serà a les nou. g) Que (està / hi ha) … la directora? Que hi ha la directora? h) Veig que ja (hi és / hi ha) … tothom. Veig que ja hi és tothom.
4 3

210

i) A la sala (hi ha / està) … un senyor que us espera. A la sala hi ha un senyor que us espera.

Pàgina 270
Escriu dues oracions, l’una amb el verb ser i l’altra amb el verb estar, a partir del grups de paraules següents. Per exemple: Maria, malalta / Maria, malaltissa → Fa tres dies que la Maria està malalta. / La Maria ja era malaltissa de petita. Solució orientativa. a) carrer, fosc / carrer, fosc És el carrer més fosc del barri. El carrer està fosc des d’abans-d’ahir. b) la carn, al punt / la benzinera, al quilòmetre 5 La carn està realment al punt. La pròxima benzinera és al quilòmetre 5. c) bombeta, fluixa / bombeta, fluixa La bombeta està fluixa i s’ha apagat. Aquesta bombeta és massa fluixa per a aquest local. d) reixa, vella / reixa, pintada La reixa del jardí és molt vella. La reixa està pintada d’aquest matí. e) habitació, a les fosques / les pintures rupestres, a la cova fonda L’habitació principal estava a les fosques. Les millors pintures rupestres són a la cova fonda. f) associació, contrària als molins de vent / associació, en contra dels molins de vent La nostra associació és contrària als molins de vent massius. La nostra associació està en contra dels molins de vent massius. g) equip, en crisi / president, crític amb els jugadors. L’equip està en crisi des de fa un mes. El president va ser molt crític amb els jugadors. Les oracions següents presenten entre parèntesis dues formes verbals possibles. Digues si les dues opcions són correctes (oracions equivalents) o bé si alguna de les solucions és incorrecta. a) La porta (és / està) oberta. Totes dues correctes. b) La solució (és / està) en l’astúcia. Opció correcta: La solució està en l’astúcia. c) Encén la calefacció, perquè avui l’habitació (és / està) freda. Totes dues correctes. d) La Mònica avui no (està / hi és). Opció correcta: La Mònica avui no hi és. e) La neu (és / està) bruta. Totes dues correctes. f) Ho sento, aquesta habitació (és / està) la més freda de la casa. Opció correcta: Ho sento, aquesta habitació és la més freda de la casa. g) Fa mesos que (és / està) buscant feina. Opció correcta: Fa mesos que està buscant feina. h) En el mateix grup de treball (hi són / hi ha) els dos germans bessons. Opció correcta: En el mateix grup de treball hi ha els dos germans bessons.
6 5

Pàgina 271
Torna a escriure cada oració canviant el verb estar per un altre que tingui el mateix sentit. Per exemple: El pitjor de la sequera encara està per arribar. → El pitjor de la sequera encara no ha arribat.
7

211

Ha marxat cap a París i diu que s’hi estarà tres mesos. 8 Les formes no personals del verb. S’ha apagat el llum. mira si la bombeta … fluixa. b) Passem una crisi. el Museu de Cera es troba en un carrer d’aspecte misteriós. Curiosament. no … fins demà. haver-hi. e) A veure si els cambrers avui estan una mica més per nosaltres. No pot estar-se de trucar a la seva promesa cada dia. el Museu de Cera … en un carrer d’aspecte misteriós. certament. L’inspector no s’absté de denunciar totes les irregularitats que troba. estar-s’hi. c) Des que està de mosso del magatzem que no el veiem tant. mira si la bombeta està fluixa. estar-se de. La Biblioteca Municipal és al carrer Major. certament. f) Curiosament. però la clau per sortir-se’n consisteix /radica en la paciència.a) Ja es veia que l’àvia n’estava molt. El director ha sortit. Ja es veia que l’àvia apreciava molt els seus néts. de denunciar totes les irregularitats que troba. trobar-se. c) El director ha sortit. Les perífrasis verbals (pàgina 271) 1 Copia la taula i completa-la: Infinitiu seure poder plànyer saber imprimir extreure deure interrompre aparèixer confondre Gerundi seient podent planyent sabent imprimint extraient devent interrompent apareixent confonent Participi segut pogut plangut/planyut sabut imprès extret degut interromput aparegut confós 212 . però la clau per sortir-se’n està en la paciència. f) L’inspector no se n’està gens ni mica. Completa les oracions que hi ha a continuació amb la forma adequada dels verbs o construccions següents: ser. A veure si els cambrers avui ens fan una mica més de cas. ser-hi. Passem una crisi. a) La Biblioteca Municipal … al carrer Major. Tot sovint va despentinat perquè té una bona cabellera. Com indica el plànol. dels seus néts. al nord del parc … el servei de vigilància. b) Ha marxat cap a París i diu que … tres mesos. estar. g) Com indica el plànol. He tardat / trigat ben bé tres mesos per acabar el treball de recerca. e) No pot … trucar a la seva promesa cada dia. d) Tot sovint … despentinat perquè té una bona cabellera. anar. al nord del parc hi ha el servei de vigilància. h) S’ha apagat el llum. d) He estat ben bé tres mesos per acabar el treball de recerca. no hi serà fins demà. Mira de no repetir-ne cap. Des que treballa de mosso del magatzem que no el veiem tant.

un cop resolt. estudiant: gerundi. vendre: infinitiu. c) A tothom li agrada rebre afalacs i felicitacions. digues si formen part d’oracions subordinades o de complements adjunts. b) La nena és pacífica. un cop …. e) Avui és el meu aniversari. g) Ens pensàvem que encara pertanyia al club i es veu que hi va … fa deu anys i es va donar de baixa. En acabat. rebre: infinitiu. però de vegades. complement adjunt. surt fatal. però trobo que encara es va … prou. Això s’ha de resoldre ràpidament. 4 3 213 . c) Em pensava que no es contindria davant la provocació. però de vegades. tot … fer bé una cosa. d) El pa s’ha de coure amb temps i aquest s’ha … massa de pressa. Ens pensàvem que encara pertanyia al club i es veu que hi va pertànyer fa deu anys i es va donar de baixa. b) Havent superat aquest curs intensiu. estat: participi. digues si formen part de temps compostos. tancar: infinitiu. en Jordi se’n sortirà molt bé a la nova feina. no hi ha cabut. tot volent fer bé una cosa. gerundi. ja no et caldrà conèixer el pare: són pastats. ja no et caldrà conèixer el pare: són pastats. i efectivament. Coneixent com és el fill. val més que pleguem veles i marxem cap a casa. a) Recordo que sovint me’l trobava estudiant a la biblioteca de la facultat. hi tenim molt de guanyat. però no confio de tenir gaires regals. f) Vistes les expectatives. Em pensava que no es contindria davant la provocació. part d’una oració subordinada. En acabat. El pa s’ha de coure amb temps i aquest s’ha cuit massa de pressa. b) El fuster em va dir que l’armari no hi cabria. restaurat: participi. part d’un temps compost. c) L’altar romànic de la població ha estat restaurat gràcies a una subscripció popular. part d’un temps perifràstic. a) Els propietaris de la fàbrica es van vendre l’edifici l’any passat. complement adjunt. d) Hauran de tancar a la circulació tres carrers. de perífrasis verbals o d’una forma passiva perifràstica. surt fatal. participi) que apareixen en les oracions següents. perquè.Completa aquestes oracions amb la forma no personal del verb destacat en cursiva: a) Ja sabem que volia fer-ho bé. part d’una oració subordinada. Vistes: participi. e) Això s’ha de resoldre ràpidament. complement adjunt. d) Tothom es mostra més alegre en arribar la primavera. Ja sabem que volia fer-ho bé. hi tenim molt de guanyat. part d’una passiva perifràstica. havent superat: gerundi perfet. Localitza i classifica les formes no personals del verb (infinitiu. part d’una perífrasi verbal. tenir: infinitiu. perquè. f) … com és el fill. no hi ha … El fuster em va dir que l’armari no hi cabria. arribar: infinitiu. part d’una perífrasi verbal. 2 Pàgina 272 Localitza i classifica les formes no personals del verb (infinitiu. participi) que apareixen en les oracions següents. però ja comença a mostrar el seu caràcter. mostrar: infinitiu. però trobo que encara es va contenir prou. gerundi. i efectivament. part d’una oració subordinada.

el regalen … (en entrar / a l’entrar) al teatre. Va reaccionar amb molta serenitat en veure’s envoltada pel foc. Si no arriba a ser per vosaltres. però no ho aconsegueix. us tocarà … (rebre / el rebre). us tocarà el rebre. Completa aquestes oracions amb la preposició adequada o l’expressió el fet de. A l’Anna li agrada treballar als matins. c) No comparis … treballar sempre de nit amb … treballar una hora més. però no ho aconsegueix. g) Quedaries parada. j) Vol amagar … (el somriure / somriure) sota el bigoti. suant: gerundi. part d’una perífrasi verbal. ens perdem la funció. k) Hauríem perdut el tren de les vuit … (de no / si no arriba a) ser per tu. i) Crec que … (el no tenir / el fet de no tenir) feina la neguiteja molt. L’han acusat de no haver auxiliat l’accidentat. convindria saber-ho com més aviat millor. Diu l’advocat que no hi ha res a fer en aquest cas. c) … (De no haver estat / Si no arriba a ser) per vosaltres. Hauríem perdut el tren de les vuit si no arriba a ser per tu. el regalen en entrar al teatre. Vol amagar el somriure sota el bigoti. Crec que el fet de no tenir feina la neguiteja molt. ens perdem la funció. d) Si ja no hi ha res … fer. b) L’han acusat … (de no haver / no haver) auxiliat l’accidentat. Aquest fullet. h) Diu l’advocat que no hi ha … (res a fer / res que fer) en aquest cas. Si no et funciona aquesta ploma. Com que no us heu defensat bé quan calia. f) Farem la reunió al pati i … (de ploure / si plou) entrarem al garatge. Pàgina 273 Digues quina és la forma adequada de les que tens entre parèntesis en cadascuna de les frases següents: a) A l’Anna li agrada … (el treballar / treballar) als matins. Farem la reunió al pati i si plou entrarem al garatge. f) Si no et funciona aquesta ploma. jo tot sol i de nit al bosc! mort: participi. El nostre equip encara té molt a dir en el campionat. a) Les vendes dels comerços remunten … arribar a la primavera. Tingues en compte que en alguns casos pot ser que no calgui afegir-hi res. part d’un temps compost. Les vendes dels comerços remunten en arribar a la primavera. No comparis el fet de treballar sempre de nit amb el fet de treballar una hora més. prova … fer servir la meva. 6 5 214 . e) El nostre equip encara té molt … (a dir / que dir) en el campionat. M’agrada preparar les postres de manera artesanal.e) M’hauria mort de por. prova de fer servir la meva. g) Com que no us heu defensat bé quan calia. b) Va reaccionar amb molta serenitat … veure’s envoltada pel foc. e) M’agrada … preparar les postres de manera artesanal. d) Aquest fullet. si sabessis quanta gent voldria aquesta feina! parada: participi. f) Dius que no fa calor i jo estic suant la cansalada. Si ja no hi ha res a fer. part d’una perífrasi verbal. convindria … saber-ho com més aviat millor.

per culpa del mal temps. Aquesta situació. obtenint per fi una medalla. per què no te l’has menjada? d) La normativa no ha previst aquesta situació. g) Sempre havia desitjat guanyar aquesta copa. a) Va arribar tard a l’oficina. no n’hem tingudes més. El fet de ser jove de vegades és un avantatge i de vegades. jo no l’he agafada pas. no obtenint cap resposta. c) Va caure pel marge que hi ha al jardí. Gerundi correcte. en canvi. g) Va escriure una carta a l’empresa aprofitant una estona lliure. ja els vindré a veure quan els hàgiu inaugurats. i) Es va trencar la cama … caure de dalt l’escenari. f) Va participar per primer cop en els Jocs Olímpics. c) Per què no t’has menjat la macedònia? La macedònia. 8 215 . molt a fer. La paret. en cas que sigui incorrecte. 7 Pàgina 275 Desplaça el CD a l’esquerra de l’oració i fes concordar el participi dels temps compostos amb el pronom feble corresponent. b) S’ha hagut d’acabar la paella per no fer un paperot davant els sogres. Gerundi incorrecte: Va arribar tard a l’oficina i va ser renyat personalment per la directora. oferint un joc d’una bellesa notable. → La moto de l’Ernest. tu. Gerundi correcte. e) Va participar per tercer cop en els Jocs Olímpics. Per exemple: Jo no he agafat pas la moto de l’Ernest. un inconvenient. b) Va arribar tard a l’oficina. d) Va caure de l’escala netejant els vidres de la sala. e) Quan hàgiu inaugurat els locals. sempre l’havia desitjada guanyar. l’han feta pintar perquè hi havia taques. tu. De dificultats. estripant-se tota l’americana. Els locals. Es va trencar la cama en caure de dalt l’escenari. suant com un animal desbocat. Gerundi correcte. la normativa no l’ha prevista. h) Va escriure una carta per demanar un augment de sou. No tinc res més a dir sobre el tema i. molt … fer. Aquesta copa. Gerundi incorrecte: Va escriure una carta per demanar un augment de sou i no va obtenir cap resposta. un inconvenient. Pàgina 274 Comprova si en les oracions següents el gerundi hi és usat correctament. ja els vindré a veure. se l’ha haguda d’acabar per no fer un paperot davant els sogres. per culpa del mal temps. La paella. a) Han fet pintar la paret perquè hi havia taques. en canvi. escriu l’oració de manera correcta. h) No tinc res més … dir sobre el tema i. Gerundi incorrecte: Va participar per tercer cop en els Jocs Olímpics i va obtenir per fi una medalla. f) No hem tingut més dificultats. sent renyat personalment per la directora. Gerundi correcte. Gerundi incorrecte: Va caure pel marge que hi ha al jardí i es va estripar tota l’americana.g) … ser jove de vegades és un avantatge i de vegades.

d) L’Alba … (dirigir. haurem de fer comptes cada final de mes. habitud) a la platja. c) El tren ha entrat a l’estació deu minuts abans de l’esperat. d) Veig que ens han donat seients de les primeres files. c) Els caps de setmana … (anar. T’has d’atenir escrupolosament al que disposa la normativa corresponent. La Fina sap argumentar molt bé les seves opinions. El Departament de Salut tornarà a repartir les targetes sanitàries un cop rectificades. b) És probable que fossin les tres quan vam arribar. diria que … (ploure. El que més temen els treballadors és la visita del director general: sempre porta males notícies. Veig que ens han donat seients de les primeres files. quan el previst eren seients de la part central. haurem de fer comptes cada final de mes. Pel mal d’esquena que tinc. ja … (anar-se’n.Corregeix el mal ús del participi substantivat de les oracions següents recorrent a una oració substantiva de relatiu. La factoria valenciana ha deixat de fabricar les nines parladores el mes de juny. Devien ser les tres quan vam arribar. Has de respondre als periodistes. a) Tenint en compte l’anunciat ahir pel govern sobre l’índex de preus. Els caps de setmana solem anar a la platja. Per exemple: Per lo vist. El tren ha entrat a l’estació deu minuts abans del que s’esperava. Quan vas trucar. h) Pel mal d’esquena que tinc. g) La Fina … (argumentar. Al Marroc és probable que hi faci molta calor. les companyies aèries de baix cost passen angúnies. 11 10 216 . ja me n’anava a dormir. a) Tens l’obligació de respondre als periodistes. les companyies aèries de baix cost passen angúnies. Tria el temps verbal més adequat. Quan el moderador va parlar del seu avi. imminència) a dormir. → Haureu de deixar el pis. inici) sorollosament. 9 Pàgina 277 Completa aquestes frases amb la perífrasi verbal indicada entre parèntesis. → Al Marroc hi deu fer molta calor. segons correspongui. quan el que havíem previst eren seients de la part central. b) Quan vas trucar. i) La factoria valenciana … (fabricar. → Pel que es veu. la Mònica es va posar a plorar sorollosament. interrupció) les nines parladores el mes de juny. La seva resistència física ha anat augmentant al llarg dels anys. Per exemple: Us veureu obligats a deixar el pis. imminència). e) T’has d’atenir escrupolosament al disposat a la normativa corresponent. Converteix els fragments subratllats de les frases següents en perífrasis d’obligació o de probabilitat. Tenint en compte el que va anunciar ahir el govern sobre l’índex de preus. e) Quan el moderador va parlar del seu avi. L’Alba ha acabat dirigint l’empresa. la Mònica … (plorar. capacitat) molt bé les seves opinions. progressió) al llarg dels anys. b) El més temut per part dels treballadors és la visita del director general: sempre porta males notícies. f) El Departament de Salut … (repartir. culminació) l’empresa. diria que està a punt de ploure. reiteració) les targetes sanitàries un cop rectificades. a) La seva resistència física … (augmentar.

d) Haig de passar l’escrit en net. perquè no diu res. Correcta. L’empresa ha hagut de cedir davant les reclamacions d’un client. → Caldria que vinguéssim més sovint. Per exemple: No s’havia de córrer tant. va rebre un senyal d’alerta. Incorrecta: Aquest torneig s’ha anat celebrant a la comarca des de fa deu anys. Repassa les normes d’ús de les perífrasis verbals i valora si les expressions destacades en cursiva en les frases següents són correctes o no. 13 12 217 . Deuen haver vingut més turistes. a) Van dir que el campionat de ping-pong tindria tres fases. e) S’ha de lluitar amb més convicció. f) Hauríeu de sortir de seguida. f) Si vaig a buscar bolets. perquè no diu res. Va caldre tallar la circulació. Cal lluitar amb més convicció. Cal que hi anem de pressa. d) Probablement té mal de cap. b) Serien les onze de la nit quan inesperadament va esclatar la caldera. g) Us havíeu d’estar tan quietes? Calia que estiguéssiu tan quietes? h) Van haver de tallar la circulació. Correcta. Incorrecta: Devien ser les onze de la nit quan inesperadament va esclatar la caldera. g) Quan l’avió anava a agafar la pista d’enlairament. escriu-les correctament. c) Primer s’haurà de fer una bona neteja. Correcta. En cas que no ho siguin. Cal treballar amb prudència. Caldria que sortíssiu de seguida. b) Hem d’anar-hi de pressa. surto molt d’hora al matí de casa. Hem de tancar el servei de fotocòpies. e) Avui hem sabut que la conserge va a tenir el seu primer fill. a) S’ha de treballar amb prudència. Correcta. Cal que passi l’escrit en net. Deu tenir mal de cap. c) Aquest torneig es ve celebrant a la comarca des de fa deu anys. Escriu una forma equivalent a la subratllada en cada frase. Incorrecta: Avui hem sabut que la conserge està a punt de tenir / tindrà el seu primer fill. Hauríem de venir més sovint. d) Veig que tots els convidats vénen rient de la cerimònia.c) Ens veiem obligats a tancar el servei de fotocòpies. f) És de suposar que hagin vingut més turistes. → No calia córrer tant. e) L’empresa s’ha vist obligada a cedir davant les reclamacions d’un client. g) Hi ha una obligació general de guardar silenci a les biblioteques. S’ha de guardar silenci a les biblioteques. Caldrà fer una bona neteja.

Totes dues correctes. Incorrecta: Cal / S’ha de ser més solidari. Tradueix al català: Solució parcialment orientativa. Em penso que devien ser dos quarts d’onze. porque ya no hay nada nuevo que hacer. No malpensis tant: deu tenir pressa i se n’ha anat de sobte. Només farem el que hi havia previst. Aquest grup d’amics hem estat sortint d’excursió cada cap de setmana. j) Telefona-li abans. no vagi a ser que ja se n’hagi anat cap a la feina. Totes dues correctes. Incorrecta: Telefona-li abans. / Em sembla que faré medicina. En aquest cas. digues de quina es tracta. / Els usuaris dels trens de rodalia han de ser més exigents. e) Es va adormir. h) Hem arribat molt abans de l’esperat. aquesta possibilitat. ens hauríem quedat sense aigua a la cuina. / Tot buscant bolets. no fos que ja se n’hagi anat cap a la feina. Correcta: Es va adormir i es va posar a roncar tot seguit. Si no arriba a ser per tu. posant-se a roncar tot seguit. va trobar una masia enrunada. nos hubiésemos quedado sin agua en la cocina. Correcta: Hem arribat molt abans del que esperàvem. c) Cal que els usuaris dels trens de rodalia siguin més exigents. Tingues en compte els fragments subratllats. va trobar una masia enrunada. ¡Se habrá vuelto loco! S’ha comprat una altra moto.h) Hi ha qui es pensa que viu sol al món i pot fer el que vulgui. si se ha ido de repente. g) El govern no l’ha prevista mai. o potser una mica menys. Llegeix els parells de frases següents i digues si totes dues són correctes o bé si només n’hi ha una de correcta. b) Haremos solo lo previsto. Totes dues correctes. aquesta possibilitat. / El govern no l’ha previst mai. d) Aquesta és la instrucció que us dono: «Tancar la porta!» / Aquesta és la instrucció que us dono: «Tanqueu la porta!» Correcta: Aquesta és la instrucció que us dono: «Tanqueu la porta!». Totes dues correctes. c) De no ser por ti. / No van poder aturar-lo. No sé l’hora de la cerimònia: potser la deu saber la teva veïna. f) No mal pienses tanto: tendrá prisa. d) Se ha comprado otra moto. Es deu haver tornat boig! e) No sé la hora de la ceremonia: igual la sabrá tu vecina. f) Buscant bolets. / Cal tenir en compte el factor econòmic. Correcta: Cal tenir en compte el factor econòmic. i) Em sembla que vaig a fer medicina. perquè ja no hi ha res de nou a fer. 15 14 218 . a) Creo que serían las diez y media. b) Hi ha que tenir en compte el factor econòmic. o quizás un poco menos. Correcta: Em sembla que faré medicina. a) No el van poder aturar. g) Este grupo de amigos venimos saliendo de excursión todos los fines de semana. / Es va adormir i es va posar a roncar tot seguit. i) Hi ha que ser més solidari. / Hem arribat molt abans del que esperàvem. Correcta.

adjectiu). c) Enguany hi ha hagut menys candidatures. Si cal. Dilluns: substantiu que aquí fa d’adverbi. Escriu una frase amb cadascun dels adverbis i locucions adverbials següents. Ràpid: adjectiu que també pot fer d’adverbi. consulta un diccionari. a corre-cuita. Substitueix l’adverbi acabat en -ment de cada oració per la locució adverbial adequada d’entre les següents: si fa no fa. gairebé: adverbi. Enguany: adverbi. Els jugadors van marxar a corre-cuita del terreny de joc. Ara: adverbi.h) Nos vamos a ir porque creo que va a llover. determinant quantificador. de fit a fit. h) No en fem cas del tot: ho va dir maquinalment. prou: determinant quantificador que també pot fer d’adverbi. Els adverbis (pàgina 278) Digues si les paraules destacades en cursiva de les frases següents tenen només la categoria lèxica d’adverbi o si. Ens n’anirem perquè crec que és a punt de ploure. massa: determinant quantificador que també pot fer d’adverbi. canvieu de tema. Prop: adverbi que aquí fa de preposició (adverbial) . f) L’equip mai no ha tingut prou pressupost. a més a més. g) Molts atletes van acabar la mitja marató difícilment. Alhora: adverbi. Mai: adverbi. i) Els proveïdors asseguren que ens faran arribar material suficientment. El testimoni va explicar fil per randa l’accident a la policia. Per exemple: No t’hi has fixat bé. amb penes i treballs. fil per randa. Molts atletes van acabar la mitja marató amb penes i treballs. de bon grat. És una iniciativa interessant de debò. amb compte. canvieu de tema. L’armari té si fa no fa un metre d’amplada. Els proveïdors asseguren que ens faran arribar material a bastament. e) Si noteu que l’examinador us mira fixament. c) El testimoni va explicar detalladament l’accident a la policia. e) Ara són moda els colors clars. així. en poden tenir una altra (preposició. clars: adjectiu que també pot fer d’adverbi. → No t’hi has fixat bé (adverbi). 3 2 1 219 . però la millor redacció és la d’en Marc. d) El tren ràpid de València gairebé xoca amb un altre. a bastament. b) L’armari té aproximadament un metre d’amplada. menys: determinant quantificador que també pot fer d’adverbi. f) Ens va solucionar el problema gustosament. b) Els dos atletes van arribar alhora i van dir que feia massa calor. però la millor (adjectiu que pot fer d’adverbi: treballar millor) redacció és la d’en Marc. encara: adverbi. g) Dilluns passat encara no tenia clar el meu futur. de debò. d’esma. adverbi. a) Els jugadors van marxar precipitadament del terreny de joc. d) És una iniciativa interessant realment. Si noteu que l’examinador us mira de fit a fit. així. a) Deixeu-ho prop de la porta. Ens va solucionar el problema de bon grat. No en fem cas del tot: ho va dir d’esma.

perquè amb prou feines el van sentir. Gairebé no queda aigua. Per exemple: Potser estava molt cansat i per això caminava tan lentament.S’escriuen amb mots separats: de pressa. Han arribat alhora. altrament. sobretot. amb prou feines (modifica el verb «van sentir»). Sincerament. prou (modifica el verb «va cridar»). un verb. almenys. gairebé (modifica el SAdv «durant dues hores»). en va S’escriuen com un únic mot: alhora. un altre adverbi o una oració. tan: modifica l’adverbi lentament. sortosament. aquesta tallada de cabells no t’està gens bé. els serveis de rescat arribaren massa tard. molt: modifica l’adjectiu cansat. Sempre dina a part. Substitueix les indicacions donades entre parèntesis pels adverbis següents (modificadors de l’oració a la qual s’adjunten o adverbi amb valor de connector): sincerament. a part. ben (modifica l’adjectiu «fort»). c) Certament cridava ben fort perquè llancessin la pilota més lluny. Hem treballat debades. legalment. de seguida. probablement. a) El nàufrag va estar fent senyals inútilment gairebé durant dues hores. Ha marxat de sobte Es defensava en va. aleshores. curiosament (modifica l’adjectiu «brodades»!). endavant Solució orientativa: Sortiu de pressa. A penes ens parlem. Aleshores el món era molt senzill. pertot. més (modifica l’adverbi «lluny»). enguany. 5 4 220 . b) Contemplava atentament la roba de l’exposició i es va adonar que hi havia unes estovalles curiosament brodades. Enguany no hem tingut sort. Pàgina 279 Identifica els adverbis i les locucions adverbials de les oracions següents i determina si modifiquen un adjectiu. a) (L’actitud envers el receptor amb què el parlant presenta aquest enunciat). a penes. debades. Malauradament. Sobretot no us rendiu. daltabaix. Va caure daltabaix. de sobte. Almenys paga el deute. Hi ha fang pertot. Certament (modifica tota la seva oració). Anirem endavant. aquesta tallada de cabells no t’està gens bé. inútilment (modifica el verb «fent senyals»). Atentament (modifica el verb «contemplava»). potser: modifica l’oració estava molt cansat. malauradament (modifica tota la seva oració). però es veu que no va cridar prou. gairebé. De seguida vinc.

continu. no tindrem temps de fer la ruta. la rescissió d’un contracte pot ocasionar perjudicis a un dels contractants. 7 6 Pàgina 281 Substitueix el sintagma subratllat de les oracions següents per l’adverbi o la locució adverbial de temps o de lloc adequats dels quadres del capdamunt de la pàgina 281: a) Treu el cap més cap a la banda de fora i veuràs bé què fan els veïns. b) Cap a mitja tarda. comunament. Pàgina 280 Forma adverbis de mode afegint el sufix -ment als adjectius següents: càndid. constantment. Preparem bé l’excursió: altrament. Si no sortim a trenc d’alba. Amb l’escola anem sovint al teatre. S’hi pot suprimir una terminació –ment: La direcció de l’empresa ha exposat clarament i detallada els motius del tancament patronal. Hi falta una coma: Lamentablement. s’anomena obstrucció. hi falten dues comes. e) Els candidats es van trobar fortuitament al teatre. f) Sortiu del local ordenada i pacíficament per la porta d’emergència. tots els passatgers de l’autocar accidentat estan sans i estalvis. no tindrem temps de fer la ruta. d) Lamentablement s’han suspès els actes esportius de la festa major. falta un accent a l’adverbi. podem tenir un ensurt quan arribem a la neu. granment. tots els passatgers de l’autocar accidentat estan sans i estalvis. elegantment. b) Amb l’escola anem bastants vegades al teatre. Enguany no crec que tinguem el mateix èxit que l’any passat. c) (La modalitat o el grau de certesa que el parlant assigna a aquest enunciat). l’enllumenat es revifà tenuement. Probablement. constant. les entrades per a la final de la Lliga de Campions s’exhauriran en pocs dies.b) (L’avaluació del parlant que fa del fet expressat en aquest enunciat). comú. c) La direcció de l’empresa ha exposat clarament i detalladament els motius del tancament patronal. hi falta una terminació -ment. a) Aquesta avaria tècnicament s’anomena obstrucció. gran. Càndidament. lliure. Falta un accent a l’adverbi: Cap a mitja tarda. la rescissió d’un contracte pot ocasionar perjudicis a un dels contractants. pobre. genuí. podem tenir un ensurt quan arribem a la neu. d) (El punt de vista amb què ha de ser considerat aquest enunciat). dignament. contínuament. tècnicament. Localitza i modifica l’oració que compleix cada una de les condicions següents: hi falta una coma. Legalment. digne. les entrades per a la final de la Lliga de Campions s’exhauriran en pocs dies. Treu el cap més enfora i veuràs bé què fan els veïns. elegant. Sortosament. Falta una dièresi a l’adverbi: Els candidats es van trobar fortuïtament al teatre. pobrament. l’enllumenat es revifà tènuement. Hi falta una terminació –ment: Sortiu del local ordenadament i pacíficament per la porta d’emergència. falta una dièresi a l’adverbi. lliurement. s’hi pot suprimir una terminació -ment. cortesament. cortès. s’han suspès els actes esportius de la festa major. 8 221 . d) Si no sortim a primera hora del matí. c) Aquest any no crec que tinguem el mateix èxit que l’any passat. e) Preparem bé l’excursió: (si no és d’aquesta manera). Hi falten dues comes: Aquesta avaria. genuïnament.

de dalt a baix. A les hores de dinar i sopar no mirem la televisió. Tant de bo vingueu a viure al nostre barri. d) fora / enfora M’han deixat fora sense voler. f) L’autobús primer fa la ruta en direcció de baix a dalt i després. quan encara quedava un quilòmetre. a) alhora / a l’hora Tots dos partits han començat alhora per no perjudicar ningú. Es va congregar una multitud a l’entorn. quan o quant: a) No aneu … de pressa per la carretera. La policia no ha trobat enlloc indicis fiables de l’autoria del robatori. es va situar al davant de tot. h) Es va congregar una multitud al voltant. quan encara quedava un quilòmetre. i) Avui s’ha sabut que dos dies abans que avui el servei meteorològic havia alertat de la tempesta. b) … de bo vingueu a viure al nostre barri. He trobat molta misèria per tot el país. Volen molt amunt. Estira enfora i sortirà el clau. No aneu tan de pressa per la carretera. 9 Pàgina 282 Completa aquestes oracions amb els adverbis tan. 10 222 . L’autobús primer fa la ruta amunt i després. El partit no ha començat a l’hora a causa d’una avaria. Avui s’ha sabut que abans-d’ahir el servei meteorològic havia alertat de la tempesta. No sabem quan comencen les classes de ioga. Per participar en l’esprint final. j) Per participar en l’esprint final. Menjarem ous en lloc de pernil.e) La policia no ha trobat a cap lloc indicis fiables de l’autoria del robatori. e) aleshores / a les hores Vaig esperar que entrés ella i aleshores la vaig espantar. Escriu per a cada parell de mots següents (en alguns casos són adverbis) dues frases en què s’apreciï clarament el seu significat diferenciat: Solució orientativa. c) avall / baix Has d’anar avall durant un quilòmetre. avall. b) pertot / per tot He trobat molta misèria pertot. f) enlloc / en lloc No havia vist enlloc uns ous tan grossos com aquests. c) … val aquesta camisa de quadres? Quant val aquesta camisa de quadres? d) No sabem … comencen les classes de ioga. g) Volen molt per sobre de terra. tant. Viu a baix perquè no vol pujar escales. es va situar al capdavant.

Negatiu. Té un caràcter molt voluble: tan aviat plora com riu. g) I …. k) Té un caràcter molt voluble: … aviat plora com riu. l) Ara ja … se val el que diguis. Negatiu. 11 Digues si les oracions següents tenen valor positiu o negatiu: a) Mai no he estat a Eivissa. que es pot entrar a visitar les ruïnes! I tant. Aquest ordinador no és tan car com el primer que hem vist. i) Pregunta si els queda gaire estona per sortir. c) Si mai tens un problema. Positiu: si teniu alguna cosa a dir… g) Hi ha ningú que gosi dir-li la veritat? Positiu: hi ha algú que gosi… h) Tu tampoc no has acabat el treball? Negatiu. n) Aquest ordinador no és … car com el primer que hem vist. f) Si teniu res a dir. Positiu: no sé si alguna vegada ho arreglarem.e) … al teu cas. farem neteja general. Ara ja tant se val el que diguis. m) Són dues persones molt amables: … l’un com l’altre t’atendran bé. feu-ho ara mateix. f) No hi havia hagut mai un edifici … lleig a l’avinguda. farem neteja general. b) No penso anar mai més a casa seva. Positiu: pregunta si els queda molta estona… j) Has sabut res més d’en Jordi? Positiu: has sabut alguna cosa més… k) No sé si mai ho arreglarem. 223 . això de ser encarregada del magatzem. compta amb mi. encara no hem començat a treballar-hi. No hi havia hagut mai un edifici tan lleig a l’avinguda. Quan tothom haurà marxat. Positiu: si alguna vegada tens un problema… d) Heu vist enlloc les meves claus? Positiu: heu vist en algun lloc… e) No m’entusiasma gens. Quant a les teves reclamacions. encara no hem començat a treballar-hi. ja en parlarem més tard. Negatiu. Són dues persones molt amables: tant l’un com l’altre t’atendran bé. que es pot entrar a visitar les ruïnes! h) … tothom haurà marxat. i) … de temps trigarem a arribar al cim del Pedraforca? Quant de temps trigarem a arribar al cim del Pedraforca? j) … a les teves reclamacions. Quant al teu cas. ja en parlarem més tard.

j) Mai no tindràs una oportunitat com aquesta. T’asseguro que res no impedirà de tirar endavant la nostra iniciativa. g) No heu vist a la taula del despatx les meves ulleres de llegir? No heu vist pas a la taula del despatx les meves ulleres de llegir? h) No toqueu aquests bolets. però tampoc ha estat possible. Opcional. Creia que aquest cop seria la nostra oportunitat. e) T’asseguro que res impedirà de tirar endavant la nostra iniciativa. però tampoc no ha estat possible. Digues en quines de les oracions següents la partícula no és obligatòria i en quines és només opcional. de manera que no canviï el significat de la frase. que no són comestibles.Pàgina 283 Afegeix en aquestes oracions no o pas en el lloc adequat. c) Vam estar-nos desperts fins que no van arribar tots. Que si he tret bones notes? No pas en matemàtiques. c) Que si he tret bones notes? No en matemàtiques. Doneu per segur que mai no hi ha hagut tantes esperances dipositades en vosaltres. Opcional. Obligatòria. M’agrada més la teva cançó que no pas la del concursant anterior. g) Enlloc no s’han trobat rovellons tan gustosos com aquí. f) Doneu per segur que mai hi ha hagut tantes esperances dipositades en vosaltres. d) Creia que aquest cop seria la nostra oportunitat. k) No trobo enlloc les meves claus. Opcional. Opcional. f) Recull la roba de l’estenedor abans que no plogui. e) Temo que el metge no hi arribarà a temps. Obligatòria. Obligatòria. Opcional. que no són comestibles. i) És millor anar-hi que no quedar-se a casa. a) Ningú ha reclamat la bossa de pell que van trobar abans-d’ahir a la sala. 13 12 224 . Ningú no ha reclamat la bossa de pell que van trobar abans-d’ahir a la sala. b) El no-res és un concepte filosòfic. Opcional. Obligatòria. d) Temo que no arribi de sobte l’amo i ens faci fora. h) S’indigna per no res: ja t’hi acostumaràs. Opcional. a) És més generosa que no pas la seva cosina. b) M’agrada més la teva cançó que no la del concursant anterior. Tingues en compte que hi ha quatre oracions que admeten no i quatre més que admeten pas. No toqueu pas aquests bolets.

i) Pel seu caràcter. e) D’un temps … han augmentat les denúncies per sorolls gratuïts. j) Li tocà fer arribar a la família … la felicitació pel natalici i el condol per la pèrdua recent. tothora corre». h) Aquella unitat de l’exèrcit resistí …. Aquest cop tothom el va criticar. de lloc. A corre-cuita: mode f) S’han comprat una casa als afores. D’un temps ençà han augmentat les denúncies per sorolls gratuïts. Gens ni mica: quantitat. D’allò més: quantitat. de temps o de quantitat. La situació política no és gens amable. si pot ser. f) La pizza abans era una menja estrictament italiana. Als afores: lloc. a trenc d’alba: temps c) Vine. g) La situació política no és gens amable. que ens divertirem d’allò més. camino a les palpentes. Identifica les locucions adverbials d’aquestes oracions i digues si són de mode. b) Volem sortir ben d’hora. … que vagi es fa notar. Pel seu caràcter. Aquella unitat de l’exèrcit resistí debades. àdhuc la seva millor amiga. d) De tant en tant se senten uns sorolls estranys. Ara i adés anem al xalet per fer-ne el manteniment. De tant en tant: temps e) Es nota que ha fet el treball a corre-cuita. D’hora. g) No m’hi veig gens ni mica. de manera que no se’n repeteixi cap. a) Ha de prendre’n dues cullerades en dejú. nogensmenys / tanmateix farem la declaració. … farem la declaració. perquè poc després els comandaments es rendiren. a trenc d’alba. De debò: mode. b) Les dades que … heu llegit són molt importants. h) Al cap de poc van aparèixer les joies robades. c) Aquest cop tothom el va criticar. Li tocà fer arribar a la família ensems la felicitació pel natalici i el condol per la pèrdua recent. i) M’he fet mal de debò. perquè poc després els comandaments es rendiren. … corre». però ara s’ha escampat arreu / pertot/ pertot arreu.Pàgina 284 Completa aquestes oracions amb els adverbis cultes del quadre de la pàgina 283. En dejú: mode. a) … anem al xalet per fer-ne el manteniment. 15 14 225 . però ara s’ha escampat … La pizza abans era una menja estrictament italiana. d) Diu el refrany: «Qui de Déu fuig. Tanmateix ha vingut: sempre es fa pregar. onsevulla que vagi es fa notar. Al cap de poc: temps. … la seva millor amiga. k) … ha vingut: sempre es fa pregar. Diu el refrany: «Qui de Déu fuig. Les dades que suara /adés heu llegit són molt importants.

k) No sabem … (quan / quant) tardaran a construir el pont. 18 17 16 226 . a contracor: sense tenir-ne ganes. no podrem continuar el debat. c) Aquesta pel·lícula no ha tingut … (gaire / massa) èxit al nostre país. d’esma. de bell nou: per segona vegada. b) No és ros. a tort i a dret. d’esma: maquinalment. Si aneu tan a poc a poc. Tria l’opció correcta donada entre parèntesis: a) No m’agrada … (res / gens) planxar. de bat a bat. j) Si parleu tots … (a l’hora / alhora).j) A l’estadi hi havia si fa no fa vint mil espectadors. me la dius. Al capdavant: lloc. sense reflexió. dona! És més aviat morè. de valent. No sabem quant tardaran a construir el pont. Aquest vestit està mal acabat: fixa’t en les vores. Troba una expressió sinònima per a cadascuna d’aquestes locucions adverbials: a cau d’orella. f) Tanquem fins al dia 3 … (inclusiu / inclusivament) Tanquem fins al dia 3 inclusivament. m) Estic … (ben / bé) informat de tot el que et dic: pots estar-ne segura. k) L’avantguarda és el cos de l’exèrcit que va al capdavant. indiscriminadament. Completa les oracions següents per tal que hi figuri correctament la locució adverbial. de gom a gom. intensament. Aquesta pel·lícula no ha tingut gaire èxit al nostre país. si més no: almenys. b) Si aneu … (tan / tant) a poc a poc. d’antuvi = abans que qualsevol altra cosa. a ulls clucs = amb els ulls tancats. dalt de l’escenari. Ho han confirmat tant el conserge com el vigilant de seguretat. d’antuvi. dona! És … aviat morè. no arribareu mai. de valent: fermament. de biaix. Encara pot ser que vingui a viure amb vosaltres. no podrem continuar el debat. dalt de l’escenari. l) Encara … (pot ser / potser) que vingui a viure amb vosaltres. T’has mostrat més aviat nerviosa. a contracor. a) Quan sàpigues ben … l’hora de sortida. No m’agrada gens planxar. de bell nou. g) Ho han confirmat … (tant / tan) el conserge com el vigilant de seguretat. Estic ben informat de tot el que et dic: pots estar-ne segura. No és ros. fil per randa: de manera detallada. de gom a gom: del tot (ple). Quan sàpigues ben bé l’hora de sortida. si més no. ara com ara: en les circumstàncies presents. a tort i a dret: amb raó o sense. fil per randa. Solució orientativa: a cau d’orella: a l’orella i en veu baixa. de bat a bat: del tot (obert). i) T’has mostrat més … (bé / aviat) nerviosa. sense fixar-s’hi. a bastament. frec a frec. frec a frec: gairebé tocant. de biaix: obliquament. no arribareu mai. de soca-rel. de soca-rel: completament. Ho has entès malament: tens només deu dies de vacances. Han abandonat la cursa gairebé la meitat dels participants. del tot. me la dius. e) Aquest vestit està … (malament / mal) acabat: fixa’t en les vores. a bastament: en quantitat suficient. Si parleu tots alhora. Si fa no fa: quantitat. a ulls clucs. h) Han abandonat la cursa … (gaire bé / gairebé) la meitat dels participants. ara com ara. d) Ho has entès … (mal / malament): tens només deu dies de vacances.

Farem la presentació dels nous socis i tot seguit començarem l’assemblea. no trobeu? La proposta que heu fet és més aviat una ordre. i) Aneu-hi mudats o … vegada us prendran per intrusos. La comitiva oficial ja ha arribat a palau. A entrada de fosc el bosc adquireix un aspecte sinistre. a entrada de fosc. No pateixis per ella. té la vida assegurada. c) … el bosc adquireix un aspecte sinistre. els pronoms en i em. Li hem enviat una carta. no trobeu? f) Li hem enviat una carta. si més … per dir-me si heu trobat l’hotel. de bat a bat. si més no per dir-me si heu trobat l’hotel. b) És el rei de la cuina. Al centre de la ciutat hi ha molta activitat. a) Va deixar les portes obertes … Va deixar les portes obertes de bat a bat. f) Farem la presentació dels nous socis i … seguit començarem l’assemblea. al capdavall. i) No pateixis per ella. per. d) Han descobert unes restes romanes interessants … debò. És el rei de la cuina. però …endemà ningú no se’n recordava. 1 227 . perquè. sense solta ni volta. perquè. però … hi ha molta més tranquil·litat. … et prepara un allioli insuperable. 19 Les preposicions (pàgina 285) Completa aquestes oracions amb les preposicions a. més aviat.c) Truca’m quan arribis. però als afores hi ha molta més tranquil·litat. té la vida assegurada. Han descobert unes restes romanes interessants de debò. Truca’m quan arribis. Pàgina 285 Completa aquestes frases amb la locució adverbial corresponent de la llista següent: amb prou feines. si més no per donar-li ànims davant la desgràcia. Jo m’apuntaria a ulls clucs a fer un creuer per la Mediterrània. Aneu-hi mudats o tal vegada us prendran per intrusos. g) No convé fer-ho ni … sobte ni … pressa. h) Al centre de la ciutat hi ha molta activitat. si més no. amb un no res et prepara un allioli insuperable. Es van barallar de valent. … per donar-li ànims davant la desgràcia. a) La comitiva oficial ja … arribat … palau. segons correspongui. …. al capdavall. No convé fer-ho ni de sobte ni de pressa. d) Jo m’apuntaria … a fer un creuer per la Mediterrània. e) La proposta que heu fet és … una ordre. Trobo que l’Enric parla sense solta ni volta d’un tema molt delicat. als afores. el verb auxiliar haver (ha / hem) i l’article personal en. Li han encarregat un informe urgentíssim i amb prou feines n’ha fet la introducció. de. h) La representació ens va agradar d’allò … La representació ens va agradar d’allò més. amb un no res. j) Li han encarregat un informe urgentíssim i … n’ha fet la introducció. en. g) Trobo que l’Enric parla … d’un tema molt delicat. Tingues en compte que en cada oració hi apareix una única preposició. a ulls clucs. però l’endemà ningú no se’n recordava. e) Es van barallar de valent.

b) Vam veure … Jaume … un restaurant japonès. enmig de la manifestació. Identifica la locució prepositiva que apareix en cadascuna de les oracions següents i subratlla el SPrep que encapçala. c) Marxaré sense que ho noti ningú. … desercions. e) La Mireia … plegat: ja … portem set. a través de la tutora. b) en un restaurant japonès (CC lloc). a) a palau (CC lloc o bé CRV). 3 2 Pàgina 286 Identifica el SPrep que apareix en cadascuna de les oracions. g) a la paperera (CC lloc). a guanyar el campionat: oració. El nen ha estripat el llibre i l’ha deixat a la paperera. Vam veure en Jaume en un restaurant japonès. d) El nostre equip ara aspira a guanyar el campionat. e) L’empresa ha reconegut l’error per mitjà d’un comunicat de premsa. Nosaltres no hem fet mai nosa a ningú. c) Una vegada més ens … oblidat … portar el teu paraigua. Per exemple: Hem deixat les claus damunt de la taula. → Hem deixat les claus damunt de la taula. vindré amb tu. f) de fer mal (CAdj). f) No … puc creure que hi hagi gent satisfeta … fer mal. marca-hi la preposició (totes són diferents) i classifica el complement (hi ha dos SN. h) a ningú (CI). per la porta: SN. Una vegada més ens hem oblidat de portar el teu paraigua. de dret a segona divisió. c) Les estalactites s’han format al llarg dels segles. el SPrep i digues quina funció fa dins de l’oració. amb tu: pronom. dues oracions i dos pronoms). d) El tren directe ja … passat … aquí. El tren directe ja ha passat per aquí. b) El vostre equip va de dret a segona divisió. La Mireia ha plegat: ja en portem set. g) El nen … estripat el llibre i l’… deixat … la paperera. per mitjà d’un comunicat de premsa. dos adverbis. e) de desercions (tematització del CD indefinit). Identifica. d) Heu de fer arribar les vostres queixes a través de la tutora. c) de portar el teu paraigua (CRV). a) Encara que no vulguis. per culpa de la pluja. al llarg dels segles. en cada frase de l’activitat anterior. de desercions. a) El concert s’ha suspès per culpa de la pluja. No em puc creure que hi hagi gent satisfeta de fer mal. f) Es va marejar enmig de la manifestació. h) Nosaltres no … fet mai nosa … ningú. d) per aquí (CC lloc). sense que ho noti ningú: oració. b) La calaixera no passarà pas per la porta. 4 228 .

Des d’ (preposició forta composta) avui s’ha suspès el servei de (preposició feble) rodalies. a) Després va reaparèixer serpentejant per les senderes de la muntanya. Fes les contraccions necessàries. Un indígena corrent solament hauria tingut com a (locució emprada com a preposició) sepultura un forat. Ho acabarem en dues hores. c) Arribarem … el vespre. segons acaben de (preposició feble) dir a (preposició feble) la ràdio. Van cobrir els cossos de (preposició feble) terra i d’(preposició feble) herbes després de (adverbi emprat com a preposició) molts planys. a) Passarem la nit … Sort. f) Des d’avui s’ha suspès el servei de rodalies. estàs tot el dia parlant contra el nostre grup. Per exemple: El seguici fúnebre va quedar fora de la nostra vista durant mitja hora. segons correspongui. b) Dormirem … un hostal. 5 Pàgina 288 Completa aquestes oracions amb les preposicions a. c) Un indígena corrent solament hauria tingut com a sepultura un forat. adverbi pronominal. h) Diuen que hi ha seients lliures cap allà. f) Calia fer-ho entre tots. g) En lloc de fer-nos costat. Passarem la nit a Sort. però només vam treballar tres. durant: mot emprat com a preposició. Després va reaparèixer serpentejant per (preposició feble) les senderes de (preposició feble) la muntanya. Dormirem en un hostal. Identifica les preposicions que apareixen en les frases següents i classifica-les d’acord amb el quadre de la pàgina 286. d) L’endemà pujarem … el port de la Bonaigua … bicicleta. des d’aquí. d) Van cobrir els cossos de terra i d’herbes després de molts planys. b) La tribu es va aturar al punt precís preparat per a l’enterrament. En lloc de (locució prepositiva) fer-nos costat. segons acaben de dir a la ràdio. entre tots: pronom.e) Des d’aquí la vista és esplèndida. Ens ho prendrem amb calma. → fora de: adverbi emprat com a preposició. L’endemà pujarem al port de la Bonaigua amb bicicleta. cap allà: adverbi pronominal. f) Ho acabarem … dues hores. 6 229 . Arribarem al vespre. e) Contemplàvem aquella cerimònia des de lluny per mitjà d’uns binocles. g) Sé que t’has manifestat contra la meva posició. Contemplàvem aquella cerimònia des de (preposició forta composta) lluny per mitjà d’(locució prepositiva) uns binocles. contra la meva posició: SN. estàs tot el dia parlant contra (preposició forta) el nostre grup. en i amb. e) Ens ho prendrem … calma. La tribu es va aturar al (a preposició feble + el) punt precís preparat per a (preposició feble composta) l’enterrament.

c) Quins són els països fronterers … Lituània? Quins són els països fronterers amb Lituània? d) El rei … Marroc és membre de la dinastia alauita. Esbrina abans si els topònims que hi apareixen duen article o no. Completa aquestes oracions amb la combinació de preposició més article o només amb preposició. i) Aquests pobles s’omplen de gent … l’estiu. per dinar em faig una amanida … dos minuts. k) … les societats rurals es conserven antigues tradicions. El sol pica fort a muntanya. e) Em llevo cada dia … les set en punt. Malgrat que som al segle XXI. concretament … la primavera. a fer esport. Tingues en compte que en alguns casos pot ser que no calgui afegir-ne cap i que en d’altres calgui fer la contracció. b) … la tarda acostumo a llegir i … el diumenge. Completa aquestes frases. b) Tenim un apartament … Ametlla de Mar i hi anem sovint. L’any passat vaig fer les vacances al maig. l) Un altre dia farem una excursió … jeep. a) Ens hem banyat en una platja … Hospitalet de l’Infant. h) … alguns pobles de muntanya hi ha moltes cases deshabitades. que contenen expressions temporals. c) … l’any passat vaig fer les vacances … el maig. j) Aquí … escola també s’ensenya a llegir i a escriure … aranès. d) Malgrat que som … segle XXI. en aquell poble només hi viu una família. segons correspongui. Tenim un apartament a l’Ametlla de Mar i hi anem sovint. a fer esport. f) … l’estiu. però el mes que ve ho hauré de fer a les sis. La capital de la comarca d’Osona és Vic. per dinar em faig una amanida en dos minuts. e) La capital de la comarca … Osona és Vic. en molts aspectes sembla que encara siguem … segle XX. El rei del Marroc és membre de la dinastia alauita. g) Els vins … Empordà tenen una fama merescuda. M’han dit que a l’Anoia l’empremta de la guerra civil és molt important. Aquí a escola també s’ensenya a llegir i a escriure en aranès. però … el mes que ve ho hauré de fer … les sis. Els vins de l’Empordà tenen una fama merescuda. Aquests pobles s’omplen de gent a l’estiu. A l’estiu. concretament a la primavera. … aquell poble només hi viu una família. Les cases de turisme rural del Bages són molt sol·licitades. Em llevo cada dia a les set en punt. A la tarda acostumo a llegir i el diumenge. f) M’han dit que … Anoia l’empremta de la guerra civil és molt important. Vaig néixer el 1972.g) El sol pica fort … muntanya. a) Vaig néixer … el 1972. Ens hem banyat en una platja de l’Hospitalet de l’Infant. h) Les cases de turisme rural … Bages són molt sol·licitades. Un altre dia farem una excursió amb jeep. en molts aspectes sembla que encara siguem al segle XX. En alguns pobles de muntanya hi ha moltes cases deshabitades. amb la preposició corresponent. 8 7 230 . En les societats rurals es conserven antigues tradicions.

El soroll molesta molt més els veïns que a mi. anglès. però encara en queda de negre. c) El discurs va emocionar tant l’audiència que el ponent es veié obligat parlar de nou. El dissabte és festiu per a molta gent. h) Els experts diuen que … el matí els alumnes estan més atents. i el dilluns. … dimecres aniré al banc. Van fer obres i van aprofitar-ho per canviar la cuina de gas per una altra d’elèctrica. si cal. però tu no t’eliminaran. de fruita? e) Havia contestat tres preguntes bé i dues malament. El ciclista va ferir el vianant i de seguida va telefonar a un metge. Sens dubte. d) … dissabte és festiu per a molta gent. fruita? En vols més. la persona que conec qui més irrita el soroll. c) Sens dubte. Afegeix la preposició de (o d’) allà on calgui en les frases següents: a) El vi blanc s’ha acabat. n’hi ha de bons i de dolents. com que tinc més temps. c) Van fer obres i van aprofitar-ho per canviar la cuina de gas per una altra elèctrica. f) El ciclista va ferir el vianant i de seguida va telefonar un metge. Va fer falta al porter i encara va insultar l’àrbitre. faig esport. Per Nadal moltes famílies es troben per dinar plegats. d) En vols més. fes la contracció corresponent amb l’article. però a tu no t’eliminaran. anglès. Han eliminat la número u del torneig. Així. dilluns va ser un dia funest per a tots: dos accidents i un atracament. Havia contestat tres preguntes bé i dues de malament. i … dilluns. com que tinc més temps. El diumenge. d) El rebombori va afectar molt la Remei. Així. com tot. Els experts diuen que al matí els alumnes estan més atents. El rebombori va afectar molt la Remei. davant el nom dels dies de la setmana en les frases següents: a) Ahir. 11 10 231 . a) El soroll molesta molt més els veïns que mi. doncs. b) Diaris. però encara en queda negre. ja ho veuràs. De diaris. g) Va fer falta el porter i encara va insultar l’àrbitre. e) M’han dit que … dijous no vas anar a classe: què et passava? M’han dit que dijous no vas anar a classe: què et passava? 9 Pàgina 289 A cadascuna de les oracions següents els falta una preposició a. que era … dilluns. El vi blanc s’ha acabat. Indica on ha d’anar i. però és hàbil des del punt de vista legal. Escriu l’article. dimecres aniré al banc. si és el cas. em van donar dos dies per pagar l’impost. doncs. El projecte afecta molt el veïnat de la plaça Major i això no agradarà al poble. Ahir. e) Han eliminat la número u del torneig. … dilluns va ser un dia funest per a tots: dos accidents i un atracament. la persona que conec a qui més irrita el soroll. b) … diumenge. que era dilluns.g) … Nadal moltes famílies es troben per dinar plegats. b) El projecte afecta molt el veïnat de la plaça Major i això no agradarà el poble. faig esport. n’hi ha bons i dolents. com tot. ja ho veuràs. però és hàbil des del punt de vista legal. El discurs va emocionar tant l’audiència que el ponent es veié obligat a parlar de nou. em van donar dos dies per pagar l’impost.

És un bon remei per al mal de panxa. amb la contracció i l’apostrofació de l’article quan calgui. de complicat! j) En diu moltes. Ja no hi ha seients lliures cap aquesta banda de la platea.f) Cantar. Per Nadal cada ovella al seu corral. des de. Pàgina 290 Completa les oracions següents amb les preposicions per o per a. c) Ja no hi ha seients lliures … aquesta banda de la platea. jo no en sé. Cal comprar pinso per al bestiar. Guarda els dolços per (a) després. El telescopi serveix per (a) observar els astres. compra-te’n uns altres de més amples. d) És un bon remei … el mal de panxa. b) Cal comprar pinso … el bestiar. g) Si els pantalons estrets no t’agraden. jo no en sé. En diu moltes. i) Que n’arriba a ser. Compraré un parany per als ratolins. h) Gràcies … haver vingut. Hi ha una carta per al teu germà. mentides. b) El període d’inscripció dura … avui … dia 25. Estalvia per comprar-se un ordinador. e) Estalvia … comprar-se un ordinador. … quan vinguin els convidats. Això no serveix per a res. compra-te’n uns altres més amples. No hi va gaire. i) Hi ha una carta … el teu germà. k) Compraré un parany … els ratolins. Haurem de posar un espantall a l’hort per espantar els moixons. Completa aquestes oracions amb les preposicions fins (a). g) Haurem de posar un espantall a l’hort … espantar els moixons. j) El telescopi serveix … observar els astres. ràpid. a) Em va acompanyar … entrada de l’estació i allà es va acomiadar. complicat! Que n’arriba a ser. Gràcies per haver vingut. de mentides. De cantar. l) Guarda els dolços … després. El període d’inscripció dura des d’avui fins al dia 25. per (a) quan vinguin els convidats. h) No hi va gaire. Em va acompanyar fins a l’entrada de l’estació i allà es va acomiadar. de ràpid. Si els pantalons estrets no t’agraden. cap (a). f) Això no serveix … res. c) … el juliol ha fet més calor que … l’agost. Pel juliol ha fet més calor que per l’agost. Fes les contraccions necessàries. a) … Nadal cada ovella al seu corral. 13 12 232 .

f) Van caure pedres igual que el puny. d) Li han encarregat una conferència inaugural que tracti de la globalització econòmica. La nena no va deixar de plorar fins que no li van tornar la joguina. les coses han millorat força.d) La nena no va deixar de plorar … que no li van tornar la joguina. o sigui. c) Va reparar la paret del pati dominat per l’atenta mirada del tutor. des de l’Empordà fins a l’Ebre. Jo diria que el carrer Nou és cap allà. Pàgina 291 Substitueix els fragments destacats en cursiva en les oracions següents per les preposicions tòniques vers. Tingues en compte que cada locució apareix dues vegades. Li han encarregat una conferència inaugural sobre la globalització econòmica. b) Accepti aquesta condecoració en tant que és mostra de la nostra gratitud amb relació a la seva tasca cívica. arran. com. k) L’accident va ser … vespre. que … demà! Teniu vint-i-quatre hores per reflexionar. g) Aquell eixelebrat es dirigia cegament … abisme i tots estàvem esgarrifats. a mitjan. a) Fugiren en direcció a la frontera. Van caure pedres com el puny. envers. Fins els més reticents han callat. Aquell eixelebrat es dirigia cegament cap a l’abisme i tots estàvem esgarrifats. segurament entre les set i les vuit. Seguirem tota la costa. segurament entre les set i les vuit. segons correspongui. L’empresa fa els pagaments a mitjan mes. o sigui. … els més reticents han callat. d’ençà. 233 . Fugiren vers la frontera. e) Jo diria que el carrer Nou és … allà. f) L’exposició sobre la guerra civil es pot visitar … aquest cap de setmana inclòs. c) L’empresa fa els pagaments al voltant del quinze de cada mes. L’accident va ser cap al vespre. Accepti aquesta condecoració com a mostra de la nostra gratitud envers la seva tasca cívica. Va reparar la paret del pati sota l’atenta mirada del tutor. g) La catedral fou acabada de construir pels voltants del 1500. h) Seguirem tota la costa. Ningú no ha parlat des de l’arribada del nou cap. e) La vida de l’Andreu és una desgràcia apilada a l’altra. b) El congrés anual s’ha ajornat per culpa de la mala organització prèvia. La vida de l’Andreu és una desgràcia damunt l’altra. més o menys a tres-cents metres. devers. més o menys a tres-cents metres. sense repetir-ne cap. La catedral fou acabada de construir devers el 1500. L’exposició sobre la guerra civil es pot visitar fins aquest cap de setmana inclòs. i) Teniu vint-i-quatre hores per reflexionar. damunt i sobre i per la preposició composta com a. El congrés anual s’ha ajornat a causa de la mala organització prèvia. les coses han millorat força. … Empordà … Ebre. 15 14 Substitueix els fragments destacats en cursiva en aquestes oracions per una expressió equivalent que contingui alguna de les locucions prepositives següents: a causa de. que fins demà! j) Ningú no ha parlat … l’arribada del nou cap. sota. D’ençà d’aquella discussió. a) Des d’aquella discussió.

Correcta: Es pot dir que treballen com esclaus. b) L’esvoranc degut al despreniment de terres és impressionant. d) A baix els traïdors i els còmplices! Incorrecta: No penso cedir a les seves pretensions sota cap concepte. en aquella fàbrica tèxtil il·legal. Correcta: Ha estat tal l’èxit de la convocatòria. en aquella fàbrica tèxtil il·legal. Pàgina 292 Digues per a cada una de les paraules següents en quina oració se’n fa un ús correcte i en quina no. L’helicòpter va passar volant arran del gratacel. 17 16 234 . que fins algun mal amic d’aquell temps s’hi ha presentat. g) A partir del riu cap aquí. n’hi ha prou de fer una trucada al Carles. n’hi ha prou fer una trucada al Carles. Correcta: A baix els traïdors i els còmplices! com e) T’ho dic com companya. tots els terrenys són comunals. fins i) L’equip del poble va arribar fins la semifinal. Els treballadors es van manifestar pel carrer arran del tancament de l’empresa. f) L’helicòpter va passar volant gairebé tocant el gratacel. no per causar-te cap molèstia. Del riu ençà.d) Els treballadors es van manifestar pel carrer com a conseqüència del tancament de l’empresa. Si voleu venir a la festa. S’ha obsessionat a veure enemics pertot arreu. h) Les classes s’acaben a mitjan maig per poder preparar els exàmens finals. degut a a) Han suspès el concert inaugural degut a la pluja. Incorrecta: L’equip del poble va arribar fins a la semifinal. Barcelona va començar a despuntar com la gran capital de la Mediterrània occidental. Correcta: Les classes s’acaben a mitjan maig per poder preparar els exàmens finals. f) Es pot dir que treballen com esclaus. e) He faltat a la feina una setmana per raó d’una gastroenteritis fulminant. però aleshores va perdre estrepitosament. tots els terrenys són comunals. b) Si voleu venir a la festa. A mitjan segle XIX. h) Cap al 1850. Després. però aleshores va perdre estrepitosament. Incorrecta: Han suspès el concert a causa de la pluja. mitjan g) Hem rebut una reclamació mitjan un correu electrònic i un missatge de veu. Barcelona va començar a despuntar com la gran capital de la Mediterrània occidental. baix c) No penso cedir a les seves pretensions baix cap concepte. Afegeix en cada oració l’única preposició feble que hi falta: a) S’ha obsessionat veure enemics pertot arreu. corregeix la frase incorrecta. Incorrecta: Hem rebut una reclamació mitjançant un correu electrònic i un missatge de veu. He faltat a la feina una setmana a causa d’una gastroenteritis fulminant. que fins algun mal amic d’aquell temps s’hi ha presentat. Incorrecta: T’ho dic com a companya. j) Ha estat tal l’èxit de la convocatòria. no per causar-te cap molèstia. Correcta: L’esvoranc degut al despreniment de terres és impressionant.

Jo confiava més en la teva paraula. és dir. però m’has decebut. Pàgina 293 Relaciona els fragments de les dues llistes. b) No es va adonar que l’estaven mirant des del balcó. f) Ara resulta que en Pau està interessat estudiar idiomes! Ara resulta que en Pau està interessat a estudiar idiomes! g) Els empleats van evacuar els espectadors sentir el senyal d’alarma. d) Tenia por que li prenguessin el pèl. e) Aquest joc consisteix fer arribar les fitxes pròpies al punt final del circuit. i) M’he oblidat la teva adreça. però no que t’havies casat. a) Es va entossudir a fer-nos un recital líric. la duració del contacte ininterromput entre els ulls. la duració del contacte ininterromput entre els ulls. 3) que la fàbrica té una avaria. 7) que el nomenessin president de l’escala. Aquest joc consisteix a fer arribar les fitxes pròpies al punt final del circuit. 5) que clausurin l’abocador. Desconec l’eina amb què farà la reparació. La longitud de la mirada. h) La longitud de la mirada. Tria la solució adequada en cada oració: que / amb què a) Desconec l’eina … farà la reparació. N’hi ha prou que m’ho diguis a mi. g) Tothom està a favor que clausurin l‘abocador. d) No tinc res dir: la seva victòria electoral ha estat totalment neta. suggereix molts missatges. 19 18 235 . M’he oblidat de la teva adreça.c) Jo confiava més la teva paraula. 4) que l’estaven mirant des del balcó. Els empleats van evacuar els espectadors en sentir el senyal d’alarma. b) N’hi ha prou … m’ho diguis a mi. aplicant les normes del canvi i la caiguda de preposicions. a) Es va entossudir b) No es va adonar c) Al final va accedir d) Tenia por e) No pensa mai f) La pudor és deguda g) Tothom està a favor 1) que li prenguessin el pèl. de manera que en resultin oracions amb sentit. No tinc res a dir: la seva victòria electoral ha estat totalment neta. e) No pensa mai a tornar-nos els euros que ens deu. però m’has decebut. però no que t’havies casat. c) Al final va accedir que el nomenessin president de l’escala. suggereix molts missatges. 6) fer-nos un recital líric. és a dir. 2) tornar-nos els euros que ens deu. f) La pudor és deguda (al fet) que la fàbrica té una avaria.

Han fet falta a la nostra capitana. a què / al fet que g) El lloc … aspires té molts candidats. però li vaig dir que no sabia de què em parlava. que / en què e) Hi ha molts clubs interessats … els facis el curset. La llet en pols es conserva molt bé. e) La crisi econòmica afecta … moltes famílies.que / a què c) El problema … et refereixes s’ha pogut solucionar. Des que va tenir aquella desgràcia familiar s’ha tornat sorruda. g) S’ha tornat molt cregut des … que va fer aquell càsting. S’ha tornat molt cregut des que va fer aquell càsting. j) No era veritat. b) Es va amagar … un lloc secret. que / de què i) Des … va tenir aquella desgràcia familiar s’ha tornat sorruda. h) Es va salvar de l’acomiadament gràcies … havia assistit a un curs de comptabilitat. el buit de les oracions següents: a) Han fet falta … la nostra capitana. d) Aquesta olor … llimona del detergent és massa forta. h) Hi anirem … avió si trobem algun vol de baix cost. i) Primer m’ha insultat … mi i després ha menyspreat … tota la meva família. Es va salvar de l’acomiadament gràcies al fet que havia assistit a un curs de comptabilitat. j) Estudia per … presentar-se a les oposicions. Estudia per presentar-se a les oposicions. d) Al final va accedir … la nomenessin coordinadora. f) Tota la classe està interessada … fer el viatge a Berlín. Repassa les normes d’ús de les preposicions febles i omple. Tota la classe està interessada a fer el viatge a Berlín. c) La llet … pols es conserva molt bé. Hi ha molts clubs interessats que els facis el curset. El curset en què vaig aprendre aquesta tècnica va ser fabulós. però li vaig dir que no sabia … em parlava. Al final va accedir que la nomenessin coordinadora. La crisi econòmica afecta moltes famílies. 20 236 . No era veritat. Primer m’ha insultat a mi i després ha menyspreat tota la meva família. Aquesta olor de llimona del detergent és massa forta. Hi anirem amb avió si trobem algun vol de baix cost. El lloc a què aspires té molts candidats. si és necessari. f) El curset … vaig aprendre aquesta tècnica va ser fabulós. Es va amagar en un lloc secret. El problema a què et refereixes s’ha pogut solucionar.

g) Els assaltants del pis es van endur les cortines i tot. en comptes de. e) No sé res pel que fa a les vostres exigències. g) (a / que) No hi tinc res … dir. Substitueix els fragments destacats en cursiva en les oracions següents per les preposicions fortes envers. de Nova York (CC origen). CI. S’han suspès tots els actes de la festa major. si diu que li agrada … li facin festes. He preparat un munt de draps vells amb vista a la repintada de les habitacions. c) Ens van comunicar la desgràcia servint-se d’un telegrama. fins. vam entrar al cafè de … i ens vam prendre una xocolata calenta. e) (com / com a) Et parlaré … veí. el regal que has dut … la nena no és adequat. ja portarem un regal per a la teva mare. segons correspongui. tal com ja vaig fer amb el teu cunyat. h) La cursa ciclista va prosseguir tot i l’amenaça de pluja. si diu que li agrada que li facin festes. En acabat. Em van educar en el respecte envers la gent gran. CAdj). a les dues de la matinada (CC temps). Per mi. el regal que has dut per a la nena no és adequat. digues quina és la funció d’aquests sintagmes (CD. c) (cap a / per a) Marxem … Roma. excepte la celebració religiosa. CRV. tocant a. M’han portat una assecadora en comptes d’una rentadora. tal com es feia abans. b) (degut a / a causa de) El polsim … l’explosió es va escampar … la ventada. Localitza en cada oració les preposicions febles (de vegades formen part d’una contracció) i els SPrep que encapçalen. en la seva reclamació (CRV). La cursa ciclista va prosseguir malgrat l’amenaça de pluja. Marxem cap a Roma. a) Els meus germans han arribat de Nova York a les dues de la matinada. Els diners són l’arrel de l’escissió sorgida arran de l’assemblea. f) (per / per a) … mi. llevat de la celebració religiosa. Ens van comunicar la desgràcia mitjançant un telegrama. llevat de. amb vista a. malgrat. vam entrar al cafè de baix i ens vam prendre una xocolata calenta. Els assaltants del pis es van endur fins les cortines. a) Em van educar en el respecte cap a la gent gran. mitjançant. b) Insisteix més i més en la seva reclamació d’una indemnització. f) He preparat un munt de draps vells pensant en la repintada de les habitacions. El polsim degut a l’explosió es va escampar a causa de la ventada. CC. d) (arran / arrel) Els diners són l’… de l’escissió sorgida … de l’assemblea. Com que estàvem a tres graus sota zero. ja portarem un regal … la teva mare.Pàgina 294 Tria la solució vàlida en cada cas: a) (sota / baix) Com que estàvem a tres graus … zero. Et parlaré com a veí. tal … ja vaig fer amb el teu cunyat. b) M’han portat una assecadora en lloc d’una rentadora. No hi tinc res a dir. d) S’han suspès tots els actes de la festa major. tal com es feia abans. d’una indemnització (CN). CN. Per exemple: A la primavera donaran el títol als guanyadors del concurs. sense repetir-ne cap. → A la primavera (CC de temps) donaran el títol als guanyadors (CI) del concurs (CN). No sé res tocant a les vostres exigències. 23 22 21 237 .

SAdj: molt satisfeta de la seva intervenció. a mi (CD). en acabat. amb el meu mòbil (CC instrument). b) (SAdj): La Júlia està molt satisfeta de la seva intervenció. Completa aquestes oracions amb les preposicions tòniques i les locucions següents. c) Li van fer un contracte … d’insistir i insistir. Han asfaltat el carrer a desgrat de la proposta veïnal en sentit contrari. a la carnisseria (CI). e) No s’han acostumat a la nova vida. g) A mi no em molesta gaire ajudar la gent de la meva família. h) Se la veu molt trista … la mort sobtada del seu germà. Fins a mitjan maig no tindrem el balanç de vendes de l’any passat. Nucli: afecció. devers. Li van fer un contracte a còpia d’insistir i insistir. f) Han clausurat l’abocador de deixalles … la denúncia d’un veí. a la babalà (CC mode). SV: va ovacionar la jugada amb gran passió. Ultra esdevenir el cabdill únic de la tribu. com a. de causa (CN). b) No li facis cas ara: acaba de parlar … president del consell d’administració. en un barri luxós (CC lloc). Aquest estiu anirem a la platja en lloc de fer el viatge cultural de cada any. La vila va patir un greu despoblament devers 1900 a causa de la crisi de la fil·loxera. 1 238 . a) (SN): No tinc cap afecció especial. de la meva família (CN). a estalviar (CRV) d) Telefona a la carnisseria amb el meu mòbil. No li facis cas ara: acaba de parlar com a president del consell d’administració. j) S’han fet una casa … el mar amb els diners que van guanyar amb la loteria. i) … esdevenir el cabdill únic de la tribu. sense coneixement (CC mode). SN: cap afecció especial. del deute (CRV). segons correspongui. g) Aquest estiu anirem a la platja … fer el viatge cultural de cada any. e) Fins … maig no tindrem el balanç de vendes de l’any passat. a còpia de. 24 Els constituents de l’oració (pàgina 295) Localitza en cada oració el sintagma que s’indica entre parèntesis. h) Sempre parla a la babalà i sense coneixement de causa. c) (SV): El públic va ovacionar la jugada amb gran passió. arran de. a la nova vida (CRV). sense repetir-ne cap: ultra. Nucli: va ovacionar. d) Han asfaltat el carrer … la proposta veïnal en sentit contrari. a desgrat de.c) Oblida’t del deute i dedica’t a estalviar. Se la veu molt trista d’ençà de la mort sobtada del seu germà. Nucli: satisfeta. vora. Han clausurat l’abocador de deixalles arran de la denúncia d’un veí. S’han fet una casa vora el mar amb els diners que van guanyar amb la loteria. va acumular una riquesa immensa. f) Ara viu en un barri luxós de veritat. va acumular una riquesa immensa. en lloc de. a mitjan. d’ençà de. assenyala’n el nucli. de veritat (CAdj). a) La vila va patir un greu despoblament … 1900 a causa de la crisi de la fil·loxera.

e) Vés-hi cada dia. Copia les oracions i completa-les amb els mots següents. SAdv: molt aviat. d) … cap de setmana actua el teu grup musical favorit a l’estadi? Quin cap de setmana actua el teu grup musical favorit a l’estadi?: interrogativa directa. d) Ateneu aquesta senyora. g) No entenc … em dius. interrogativa directa i interrogativa indirecta. e) (SAdv): Ens ha promès que acabarà molt aviat. d) Els veïns estan (CAtr: com?) perquè últimament em veuen molt (CPred: com?) … Els veïns estan (CAtr: amoïnats) perquè últimament em veuen molt (CPred: trist). potser. Completa les oracions següents amb els complements que s’assenyalen entre parèntesis: Solució orientativa. quin. c) Traieu la post de planxar d’aquí. c) … bonica que és la teva casa! Que bonica que és la teva casa!: exclamativa. Demà no vingueu d’hora. Nucli: sota. exclamativa. No et pots imaginar com era de bona la pizza de Nàpols: intensiva. quan. què. No hi vagis cada dia. L’any que ve potser anirem de vacances a les illes gregues: dubitativa. intensiva. No li diguis el resultat.d) (SPrep): Han trobat unes restes romanes sota la plaça Major. SPrep: sota la plaça Major. f) Demà veniu d’hora. classifica-les segons aquestes modalitats: desiderativa. sense repetir-ne cap: que. tant de bo. No us assegueu a terra. f) L’any que ve … anirem de vacances a les illes gregues. No entenc què em dius: interrogativa indirecta. dubitativa. a) Pregunta a la papereria … val la carpeta amb separadors. b) Asseieu-vos a terra. No atengueu aquesta senyora. No tragueu la post de planxar d’aquí. e) … la piscina comunitària estigui acabada per a l’estiu. c) Els tutors i les tutores informaran (CD: qui?) … (CRV: de què?) … Els tutors i les tutores informaran (CD: les mares i els pares) (CRV: del nou horari escolar). Pregunta a la papereria quant val la carpeta amb separadors: interrogativa indirecta. Tant de bo la piscina comunitària estigui acabada per a l’estiu: desiderativa. En acabat. com. b) (CC temps: quan?) … he regalat el meu gos (CI: a qui?) … (CC temps: Avui) he regalat el meu gos (CI: a una veïna). b) No et pots imaginar … era de bona la pizza de Nàpols. 4 3 2 239 . Transforma en prohibicions els mandats següents: a) Digues-li el resultat. h) … s’inaugurarà la variant del poble? Quan s’inaugurarà la variant del poble?: interrogativa directa. Nucli: aviat. a) L’ajuntament col·locarà (CD: què?) … (CC lloc: on?) … L’ajuntament col·locarà (CD: un semàfor) (CC lloc: a la nova cruïlla). quant.

b) L’Ajuntament farà la repoblació forestal a la primavera vinent. però en desaparegueren molts més. c) Més de cinc-cents mil pins cremats! No oracional. Ha quedat totalment extingit l’incendi de la serra de Ponent. → La crema de matolls ha estat la causa més probable de l’incendi. Després. No beguis més aigua. Tots els afectats per l’explosió de gas: SN. En: pronom feble. Els qui tenen una hipoteca: oració subordinada. Pàgina 296 Els titulars. Solució parcialment orientativa. l) Pren la iniciativa. f) Disset bombers amb símptomes d’asfíxia han hagut de ser atesos a l’Hospital General. El refrany: SN. Quaranta quadres: SN. b) Em sembla que sento sorolls estranys al pis de dalt. No oracional. d) «Cadascú sap on li estreny la sabata». Abocar-se a les finestres d’un tren en marxa: oració subordinada. No tinguis en compte la meva situació. la causa més probable de l’incendi. diu el refrany. No oracional. e) Imatge de l’entorn de la masia. No prenguis la iniciativa. h) Sigueu més agressives. a) Totalment extingit l’incendi de la serra de Ponent. Oració. a) Tots els afectats per l’explosió de gas rebran una indemnització. e) Es van poder salvar quaranta quadres. No estiguis quiet. Aquesta és la imatge de l’entorn de la masia.g) Beu més aigua. Oració. c) Els qui tenen una hipoteca són majoria entre els veïns. Oració. els peus d’il·lustració i les exclamacions poden ser enunciats no oracionals (sense verb conjugat). Localitza quines construccions formen oracions i quines són enunciats no oracionals. Que sento sorolls estranys al pis de dalt: oració subordinada. Subratlla el subjecte dels verbs destacats en cursiva de les oracions següents i determina amb quina forma es presenta aquesta funció: un SN. minuts després de l’extinció de l’incendi. un pronom o una oració subordinada. No sigueu agressives. Fixa’t en l’exemple: La crema de matolls. j) Sortiu a poc a poc. 6 5 240 . minuts després de l’extinció de l’incendi. f) És perillós abocar-se a les finestres d’un tren en marxa. Cadascú: pronom indefinit. transforma aquests enunciats en oracions gramaticals. k) Estigues quiet. i) Tingues en compte la meva situació. La sabata: SN. Més de cinc-cents mil pins han resultat cremats! d) El foc ha calcinat unes cent hectàrees de bosc poblat de coníferes. No sortiu a poc a poc.

Subjecte: cent vint-i-cinc persones. l) Encara no ha passat el tren de les vuit? Subjecte: el tren de les vuit. Subjecte: practicar el patinatge artístic. futur) sentir la seva veu. present) un euro. b) Tots nosaltres hem de prendre una decisió immediatament. present) els diners. els molesta molt que la gent fumi. k) Tothom que tingui una queixa pot presentar-la a l’oficina de reclamacions. El ramat d’ovelles passa pel camí ral. Predicat: hem de prendre una decisió immediatament. f) La gent ben aviat … (fer. h) Als nostres clients.Pàgina 297 Identifica el subjecte (en alguns casos és una oració subordinada) i el predicat de les oracions que hi ha a continuació. Subjecte: que us estigueu tanta estona a fora. Un manat d’espinacs val un euro. Predicat: no us agrada. Subjecte: tothom que tingui una queixa. 8 7 241 . Tingues en compte l’ordre en què apareixen. Predicat: viuen més anys? f) Avui només podran entrar a la cova cent vint-i-cinc persones. El professorat de secundària va convocar una reunió sobre l’avaluació. d) El treball de ciències socials … (lliurar. Predicat: s’han vist. e) Per fi han admès que la qüestió pendent … (ser. perífrasi d’obligació en veu passiva pronominal) abans d’acabar el trimestre. els molesta molt. Predicat: uns ovnis a Montserrat. Predicat: avui només podran entrar a la cova. b) El ramat d’ovelles … (passar. Predicat: encara no ha passat? Completa les oracions següents amb la forma verbal indicada entre parèntesis de manera que concordi amb el nucli del subjecte. Subjecte: un avió. g) El professorat de secundària … (convocar. passat) una reunió sobre l’avaluació. Predicat: no és gaire convenient. e) Quins arbres viuen més anys? Subjecte: quins arbres. present) pel camí ral. a) Cada cinc minuts s’enlaira un avió. Subjecte: que la gent fumi. Predicat: què ha escrit de nou? d) El va impressionar molt la serenitat de la gent que es manifestava. Predicat: cada cinc minuts s’enlaira. c) Un manat d’espinacs … (valer. Predicat: pot presentar-la a l’oficina de reclamacions. En quins casos es pot aplicar la concordança ad sensum? a) La meitat dels consellers de l’empresa … (votar. Predicat: el va impressionar molt. i) S’han vist uns ovnis a Montserrat. Subjecte: tots nosaltres. g) No us agrada practicar el patinatge artístic. futur) a favor de la proposta de la direcció. Excepció: Per fi han admès que la qüestió pendent són els diners. El treball de ciències socials s’ha de lliurar abans d’acabar el trimestre. c) Què ha escrit de nou. Subjecte: la serenitat de la gent que es manifestava. Predicat: als nostres clients. La gent ben aviat farà sentir la seva veu. Concordança ad sensum: La meitat dels consellers de l’empresa votarà / votaran a favor de la proposta de la direcció. j) No és gaire convenient que us estigueu tanta estona a fora. Saramago? Subjecte: Saramago.

e) Si voleu presentar una reclamació truqueu … o envieu-li un correu electrònic. h) Diuen que sóc antipàtic. k) Pateixo per si no neva en tot el desembre i es malmet la temporada. CI) pel seu aniversari. Sóc: el·líptic (jo). f) Troben restes medievals en les obres del metro. b) Al final van decidir regalar una foto … pel seu aniversari. Sembla: nul impersonal. Les obres molesten molt (el veïnat. però es treballa molt. No li convé. Pateixo: el·líptic (jo). Si voleu presentar una reclamació truqueu (al responsable. Després. a) Sembla que demà farà xafogor. a) Les obres molesten molt … . Ad sensum: Una part important dels consellers assistirà / assistiran a la cerimònia inaugural. Plou: nul meteorològic. futur) a la cerimònia inaugural. en aquest poble. Viu: genèric (impersonal pronominal). l) Aviat presentaran una versió actualitzada dels goigs de la festa major. no crec (res del que dius. e) Avui hi ha calitja a tot el litoral i plou a muntanya. no crec … Francament. poden pensar que som massa ostentosos. Presentaran: genèric (impersonal eventual). CI). agafeu els anoracs i els guants. d) Francament. c) Aquí es dorm poc. d) Si proposeu de fer aquest obsequi als nous veïns. Tinc: el·líptic (jo). (al canari. Para atenció a l’hora d’utilitzar la preposició a. subjecte genèric o subjecte nul. b) Tinc moltes ganes que vingueu a la meva festa. Un ramat de cabres va travessar la via poc abans de l’accident. …. CI) o envieu-li un correu electrònic. aquest ambient tan xafogós. Dorm: genèric (impersonal pronominal). c) No li convé. Al final van decidir regalar una foto (a l’àvia. g) Si fa fred el dia del concurs. Troben: genèric (impersonal eventual). Neva: nul meteorològic. passat) la via poc abans de l’accident. i l’Ajuntament ho sap.h) Un ramat de cabres … (travessar. Som: el·líptic (nosaltres). Agafeu: el·líptic (vosaltres). Pàgina 298 Determina quina classe de subjecte presenten els verbs destacats en cursiva de les oracions següents: subjecte el·líptic. Diuen: genèric (impersonal eventual). en comparació d’altres països. Treballa: genèric (impersonal. i l’Ajuntament ho sap. Editen: genèric (impersonal eventual). Proposeu: el·líptic (vosaltres): Poden pensar: el·líptic amb antecedent (els nous veïns). aquest ambient tan xafogós. Solució orientativa. assenyala si ho has fet amb un CD o amb un CI. Copia les oracions següents i completa-les lliurement. Vingueu: el·líptic (vosaltres). i) Editen una guia molt detallada dels millors restaurants de la ciutat. Hi ha: nul impersonal. j) Es viu molt tranquil. i) Una part important dels consellers (assistir. Farà: nul meterorològic. pronominal). CD). 10 9 242 . CD). Fa: nul meteorològic.

Quan calgui. CI). a) Gràcies a una invitació especial vam poder accedir … la sessió inaugural. j) Un passatger del tren va agredir … sense que hi hagués cap motiu aparent. CI) quan arribeu a l’hotel. Si vols telefonar (a un taxi. CRV. CRV). segons les normes dels complements verbals. Pàgina 300 Identifica els CD. CC. aquesta setmana la consulta mèdica es farà … la tarda. e) A en Marçal. El primer dia. CI. CI). CI). L’organització del Carnestoltes conserva (en un lloc secret. CRV). aquella broma pesada del xiclet. la nova directora només va saludar (tres persones.f) El primer dia. CRV). c) Els testimonis van mentir descaradament als membres de la comissió investigadora. CRV). aplica-hi la contracció amb l’article. CD) (en una sala de jocs immensa. Excepcionalment. La gent del veïnat es queixa sovint (del soroll de les motos. Un passatger del tren va agredir (la revisora. fes-ho amb el mòbil. i això no ens va agradar. De jove. b) Excepcionalment. CI) només (li. No els va agradar. i això no ens va agradar. Gràcies a una invitació especial vam poder accedir (a la sessió inaugural. aquesta setmana la consulta mèdica es farà (a la tarda. e) Truqueu … els pares quan arribeu a l’hotel. digues de quin tipus és el complement indicat: CD. aquella broma pesada del xiclet. Truqueu (als pares. En tots els casos. va pertànyer (a un moviment assembleari. d) La proposta de fer la travessia amb globus va entusiasmar … els membres de l’expedició. va pertànyer a un moviment assembleari. les oracions següents amb una preposició. El consolat ha denegat sense cap justificació sòlida (el visat d’entrada al país. (A en Marçal. (als teus amics. els CI i els CRV de les oracions següents: a) Els nous propietaris han convertit les golfes de la masia en una sala de jocs immensa. Els testimonis van mentir descaradament (als membres de la comissió investigadora. h) No els va agradar. CD). La proposta de fer la travessia amb globus va entusiasmar (els membres de l’expedició. d) De jove. CI) pertany un deu per cent de l’herència (subjecte). CC). i) Si vols telefonar …. b) El consolat ha denegat sense cap justificació sòlida el visat d’entrada al país a tres dels esportistes seleccionats. CD) (a tres dels esportistes seleccionats. 12 243 . la nova directora només va saludar …. f) La gent del veïnat es queixa sovint del soroll de les motos. CD). 11 Pàgina 301 Completa. fes-ho amb el mòbil. CD) sense que hi hagués cap motiu aparent. Els nous propietaris han convertit (les golfes de la masia. només li pertany un deu per cent de l’herència. CI). …. si cal. CD). c) L’organització del Carnestoltes conserva … un lloc secret el disseny de la carrossa principal. CC) el disseny de la carrossa principal. g) Aquesta normativa afecta sobretot … Aquesta normativa afecta sobretot (les persones grans.

El personal d’aquell local es veia molt educat: CPred. indica si encapçala un CN o un CAdj. h) No era conscient … que l’assetjaven dia i nit. Tingues en compte les restriccions sobre el canvi i la caiguda de les preposicions (pàgina 292). CAdj). La Gisela va abandonar aquell lloc plena d’espant: CPred. Els àrbitres de beisbol duen una camisa (de ratlles. No era conscient (que l’assetjaven dia i nit. Ets especialista (a embolicar la troca. e) La creença … que la vida és eterna apareix en moltes religions. La Gisela va abandonar aquell lloc plena d’espant. c) Ens desaconsellen de viatjar a un país … guerra. i) Ets especialista … embolicar la troca. b) El personal d’aquell local es veia molt educat. Tothom la té per bona persona. CN). Vaig sortir de la reunió molt desconcertat. Vaig sortir de la reunió molt desconcertat: CPred. d) Enviaran llet … pols a la zona del desastre. a) Ens va alarmar una forta olor … gas. CN). Enviaran llet (en pols. La Gisela va abandonar aquell lloc ràpidament: CC. Completa. 15 14 13 244 . CN) a la zona del desastre. b) Se’l veu satisfet … la seva feina. El personal atenia el públic educadament: CC. Ens desaconsellen de viatjar a un país (en guerra. Digues quins dels elements destacats en cursiva en els parells de frases següents són CPred i quins són CC: a) La Gisela va abandonar aquell lloc ràpidament. Comprarem el peix congelat. CN) apareix en moltes religions. f) Continua interessada … participar en el negoci. Ens va alarmar una forta olor (de gas. En Vicenç va trucar a la policia immediatament: CC: En Vicenç va trucar a la policia molt esverat: CPred. CAdj) en el negoci. CAdj). si cal. CN). Comprarem el peix congelat: CPred. c) En Vicenç va trucar a la policia immediatament. En acabat. CAtr. En Vicenç va trucar a la policia molt esverat. b) En aquests moments estic molt desconcertat. El peix que vam comprar era congelat: CAtr.Pàgina 302 Digues quins dels elements destacats en cursiva en els parells de frases següents són CAtr i quins són CPred: a) El peix que vam comprar era congelat. les oracions següents amb la preposició adient. El personal atenia el públic educadament. En aquests moments estic molt desconcertat: CAtr. c) La professora nova sembla bona persona. La professora nova sembla bona persona. La creença (que la vida és eterna. g) Els àrbitres de beisbol duen una camisa … ratlles. CN). Se’l veu satisfet (de la seva feina. Tothom la té per bona persona: CPred. Continua interessada (a participar.

Ha caigut una pinya de l’arbre: subjecte. Els nens més petits no s’han adaptat a la vida del poble. Det N Prep N SPrep [CN] V Det N q Adj Prep + det N SPrep [CAdj. Det N q Adj SAdj [CN] neg V Prep Det N Prep + Det N SPrep [CN] SPrep [CRV] SN [Subjecte] Oració SV [Predicat] c) A qui hem de donar el condol? ∅ A qui hem de donar el condol? V Det N SN [CD] SV [Predicat] Oració SPrep [CI] [Subjecte el·líptic] (Nosaltres) Prep Pronom d) Presenti les al·legacions pertinents al jutjat en el termini establert. a) La comtessa de Tornabous era la dona més rica de la comarca. Li va rebutjar aquella proposició deshonesta. Ha agafat una pinya de l’arbre. Analitza les oracions següents indicant les categories de cada paraula.Pàgina 303 Digues si l’element destacat en cursiva en els parells de frases següents és el subjecte o el CD. com en l’exemple de la pàgina 303. Ha albirat un nou estel al firmament: CD.] SAdj [CN] SN [Atribut] SN [Subjecte] Oració SV [Predicat] 17 16 b) Els nens més petits no s’han adaptat a la vida del poble. Ha agafat una pinya de l’arbre: CD. Enguany vindrà un alumne nou: subjecte. N Prep Det SPrep [CN] SPrep [CC] N [Subjecte el·líptic] Oració SV [Predicat] 245 . a) Li repugnava aquella proposició deshonesta. Ha aparegut un nou estel al firmament: subjecte. d) Enguany vindrà un alumne nou. Per assegurar-te’n. La comtessa de Tornabous era la dona més rica de la comarca. Li va rebutjar aquella proposició deshonesta: CD. fes la prova de la concordança (cal que posis el verb en plural). Ha aparegut un nou estel al firmament. ∅ (Vostè) Presenti les al·legacions pertinents V Det N SN [CD] SAdj [CN] al Prep + Det jutjat de primera instància. b) Ha albirat un nou estel al firmament. Enguany tindrà un alumne nou. Li repugnava aquella proposició deshonesta: subjecte. Enguany tindrà un alumne nou: CD. els sintagmes en què s’agrupen i les funcions sintàctiques. c) Ha caigut una pinya de l’arbre.

va saber engrescar (a) tothom. Localitza i assenyala les oracions en què es troben les parelles de complements següents: CD + CI. … vosaltres. CI) (després de sopar. Tractava els seus companys amb molt poca delicadesa. CD) (al veí injustament desnonat. c) Desconec de manera absoluta les vostres intencions. h) Quina pel·lícula us ha recomanat en Jofre? (Quina pel·lícula. i també he enyorat … les vostres amigues.e) A en Guillem. 19 18 246 . d) L’Elisenda és tan eficaç que ha educat … quatre fills tota sola. Una patrulla policial va trobar (malferida. Moltes persones dubten (en aquest moment. a) Una patrulla policial va trobar malferida la dona segrestada. A en Guillem. b) Aquesta situació d’incertesa neguiteja … la quitxalla. a vostès? f) Us he enyorat molt. Amb el seu entusiasme. va saber engrescar … tothom. f) No li agraden les celebracions multitudinàries des de fa uns quants anys. CI + CC. e) Moltes persones dubten en aquest moment de la nostra capacitat. CRV). Desconec (de manera absoluta. CI) agraden les celebracions multitudinàries (des de fa uns quants anys. Les brigades municipals han desembarassat (el pas. CD) (amb una màquina netejadora. CD) (us. li agrada Prep Det Sprep [CI] N pronom SN [CI] V el Det cafè N ben q fred. Aquesta situació d’incertesa neguiteja la quitxalla. CC). escriu-la entre parèntesis. CI). j) Un equip especialista accedirà a l’esvoranc a primera hora. CC). g) Els periodistes més reconeguts consideren acabada la treva política. CRV + CC. … vostès? Encara no els han avisat. CD + CC. d) Tota la població ha donat suport al veí injustament desnonat. Adj SN [Subjecte] SAdj [CPred del Subjecte] SN [Subjecte] Oració SV [Predicat] Escriu la preposició a davant el CD destacat en cursiva quan sigui obligatòria. Els periodistes més reconeguts consideren (acabada. CC) (de la nostra capacitat. Vull saber qui va insultar la Laura (si la Laura és insultada). si només és opcional. CC). CD). i també he enyorat les vostres amigues. Tingues en compte que cada combinació de complements es repeteix una vegada. g) Tractava … els seus companys amb molt poca delicadesa. CI) ha recomanat en Jofre? i) Les brigades municipals han desembarassat el pas amb una màquina netejadora. CPred) (la dona segrestada. Telefona (a la teva mare. CD). li agrada el cafè ben fred. No (li. a vosaltres. CC) (les vostres intencions. L’Elisenda és tan eficaç que ha educat quatre fills tota sola. b) Telefona a la teva mare després de sopar. CD). e) Encara no els han avisat. Un equip especialista accedirà (a l’esvoranc. Us he enyorat molt. a) Amb el seu entusiasme. CC). c) Vull saber … qui va insultar la Laura. Tota la població ha donat (suport. Vull saber a qui va insultar la Laura (si la Laura insulta). CPred) (la treva política. CRV) (a primera hora. CPred + CD.

però ja no ens en (pronom) queda cap de sencera. Tingues en compte que en cada frase es repeteix el mateix mot. Vaig aparcar el (article) cotxe en un carrer solitari i algú el (pronom) va ratllar. digues en quin dels dos casos es tracta d’un pronom i quina és la categoria gramatical en l’altre cas. Emporta’t això (díctic) i amaga-ho darrere la porta amb molta cura. 3 2 1 247 . la. e) No … maregis més. Vam guanyar tres joguines en (preposició) una tómbola. cap. g) En aquest sofregit convé posar-hi poca sal. adverbi. no hi ha gens de (quantificador) feina. o sigui que no en (anafòric) menjarem. el. res. c) Ho ha perdut … i ara es passa … el dia plorant. L’àvia no hi és mai (adverbi).Els pronoms (pàgina 304) Converteix les oracions afirmatives següents en negatives utilitzant els mots ningú. però ja no ens … queda cap de sencera. b) La Marta ens va explicar tot el que havia passat. digues en cada cas si es tracta d’un pronom díctic o d’un pronom anafòric. Ningú (pronom) no s’ha adonat de la nostra presència. a) L’àvia hi és sempre. a casa. Al final hem fet la festa sense ells / elles (díctic) perquè hem pensat que són uns ensopits. o sigui que no … menjarem. e) Els concursants van saber contestar totes les preguntes. En acabat. gens. En aquest sofregit no convé posar-hi gaire (quantificador) sal. Aquesta planta no es fa enlloc (adverbi). e) No hem comprat postres. a) La fornera m’ha dit que avui no tenia coca i … he contestat que tornaria demà. En acabat. Tindria més autoestima si (conjunció) li deixéssim fer les coses per si (pronom) mateixa. Ho ha perdut tot (pronom) i ara es passa tot (determinant) el dia plorant. La fornera m’ha dit que avui no tenia coca i li (anafòric) he contestat que tornaria demà. gens de. si i tot. b) Vaig aparcar … cotxe en un carrer solitari i algú … va ratllar. a casa. mai i enlloc. que demà té la (article) prova final de traducció! Copia les oracions següents i completa-les amb el pronom adequat. hi ha molta feina. La Marta no ens va explicar res (pronom) del que havia passat. c) Em vau deixar un paraigua i no … he pensat mai més. quantificador) pertany cada un. h) Últimament. d) Emporta’t … i amaga-ho darrere la porta amb molta cura. Després. a) Tindria més autoestima … li deixéssim fer les coses per … mateixa. d) Vam guanyar tres joguines … una tómbola. No hem comprat postres. Completa les oracions següents amb els mots en. digues a quina categoria gramatical (pronom. b) Al final hem fet la festa sense … perquè hem pensat que són uns ensopits. Les propostes dels joves no ens interessen gaire / gens (adverbi). Em vau deixar un paraigua i no hi (anafòric) he pensat mai més. f) Les propostes dels joves ens interessen molt. gaire. que demà té … prova final de traducció! No la (pronom) maregis més. d) Aquesta planta es fa a tot arreu. Últimament. Els concursants no van saber contestar cap (quantificador) pregunta. c) Algú s’ha adonat de la nostra presència.

j) La Mònica i … (pron. després. indefinit) en la seva cara que resulta intrigant.f) Entre la veïna de sota i … hem escombrat l’escala. de vostè i. Som deu i tenim cinc ensaïmades: mitja per a cada u /cadascú. La Mònica i jo som molt amigues. Us envio per missatger la mercaderia que em vau demanar. c) Tothom diu que l’hotel és car. feble) és gens. Sempre tinc present allò que deia el meu pare davant les dificultats. a) T’envio per missatger la mercaderia que em vas demanar. però … (pron. però no … (pron. interrogatiu) es diu «tancat» en portuguès? Fechado. fort) som molt amigues. e) Sempre tinc present … (pron. g) Sabeu … (pron. i) Els seus pares són molt rics. d) Et presentaré els amics amb … (pron. Et presentaré els amics amb qui / els quals aniré a l’Índia l’estiu que ve. de vós. Entre la veïna de sota i jo (díctic) hem escombrat l’escala. indefinit). Us demano que. però no … (pron. en el dia d’avui. Li agraeixo el gran interès que ha demostrat envers la meva persona. fort) és molt reservada. Us agraeixo el gran interès que heu demostrat envers la meva persona. cancel·li la pòlissa d’assegurança B3449. cancel·lis la pòlissa d’assegurança B3449. h) Em va demanar que no expliqués res i no … he pogut complir. Hi ha quelcom en la seva cara que resulta intrigant. Li demano que. c) En aquest moment no et puc atendre. g) Des que la Maria va explicar … que pateixo d’insomni. 5 4 Transforma aquestes expressions de manera que s’atorgui tractament al receptor: primer. Els seus pares són molt rics. En aquest moment no el / la puc atendre. en el dia d’avui. b) Saps … (pron. feble) parla mai. que fan molta pudor. Em va demanar que no expliqués res i no ho (anafòric) he pogut complir. relatiu) hi ha a la sala? Sabeu qui ha portat el paquet que hi ha a la sala? h) Hi ha … (pron. interrogatiu) ha portat el paquet … (pron. però no en parla mai. f) Som deu i tenim cinc ensaïmades: mitja per a … (pron. disculpeu les molèsties. cancel·leu la pòlissa d’assegurança B3449. en el dia d’avui. En aquest moment no us puc atendre. Tothom diu que l’hotel és car. 248 . Des que la Maria va explicar allò (díctic) que pateixo d’insomni. relatiu) aniré a l’Índia l’estiu que ve. Pàgina 305 Copia les oracions següents i completa-les utilitzant dos pronoms de cadascuna de les classes del quadre de la pàgina 305. b) Et demano que. demostratiu) que deia el meu pare davant les dificultats. que fan molta pudor. Saps com es diu «tancat» en portuguès? Fechado. però no ho és gens. a) Deixeu les escombraries … (pron. Deixeu les escombraries allà. disculpa les molèsties. demostratiu). d) T’agraeixo el gran interès que has demostrat envers la meva persona. però ella és molt reservada. disculpi les molèsties. Li envio per missatger la mercaderia que em va demanar.

rebi una salutació cordial i la nostra més sincera felicitació. Entre tu i jo hem de resoldre el problema. c) La crisi ecològica als pols és greu. haurà d’escriure-hi més vegades. Veus l’església? Doncs darrere de l’església hi ha un quiosc. fes-ho sol. haurà d’escriure *amb ella (pronom hi) més vegades. però haurem d’aprendre a conviure *amb ella (aquesta + repetició). Tan aviat com sigui possible els enviarem una carta per comunicar-los el resultat de les proves. però … sol no podré fer-ho. ningú no ha vist que els passadissos es comuniquen entre … Excepte jo. però haurem d’aprendre a conviure amb aquesta crisi. f) Si no té pràctica de fer anar la nova ploma. finalment. g) Segons …. Vostès ja se’n poden anar. fes-ho sol. que ets una especialista. qui guanyarà? Segons tu. He netejat la casa tres cops i malgrat això. finalment. I. Li agrairia que em guardés el secret. b) Avi. ningú no ha vist que els passadissos es comuniquen entre si. … quants anys teníeu quan vau anar a treballar a Alemanya? Avi. que sóc molt curiós. El cim és escarpat i per accedir-hi cal molta experiència. que ets una especialista. però si vols treballar sense …. Tothom està contra mi perquè sempre dic les coses pel seu nom. g) He netejat la casa tres cops i *malgrat ell (demostratiu això). Si no té pràctica de fer anar la nova ploma. f) I. que sóc molt curiós. f) Excepte …. e) Veus l’església? Doncs darrere *d’ella (repetició d’església) hi ha un quiosc. qui guanyarà? h) Tothom està contra … perquè sempre dic les coses pel seu nom. Corregeix l’ús inadequat del pronom fort amb referents inanimats de les oracions següents amb la proposta que hi ha entre parèntesis: a) És un entusiasta de la música i voldria poder viure *d’ella (pronom en). finalment. Tan aviat com sigui possible els enviarem una carta per comunicar-los el resultat de les proves. vostè com va saber que el consell havia decidit nomenar-lo gerent de l’empresa? e) … ja se’n poden anar. continua bruta. però jo sol no podré fer-ho. M’ho han encarregat a mi. Us agrairia que em guardéssiu el secret. Teniu a mà la grapadora industrial? Ens cal disposar d’aquesta màquina ara mateix. però si vols treballar sense mi. rep una salutació cordial i la nostra més sincera felicitació. b) El cim és escarpat i per accedir *a ell (pronom hi) cal molta experiència. d) Teniu a mà la grapadora industrial? Ens cal disposar *d’ella (sinònim: màquina) ara mateix. vós quants anys teníeu quan vau anar a treballar a Alemanya? c) Entre tu i … hem de resoldre el problema. … com va saber que el consell havia decidit nomenar-lo gerent de l’empresa? Escolti. d) Escolti. 7 6 249 .e) T’agrairia que em guardessis el secret. rebeu una salutació cordial i la nostra més sincera felicitació. És un entusiasta de la música i voldria poder viure’n. La crisi ecològica als pols és greu. continua bruta. Pàgina 307 Completa les oracions següents amb les formes dels pronoms personals forts que siguin adequades al context lingüístic: a) M’ho han encarregat a …. I.

cadascú (pronom). No és pronom: Em trobo una mica millor des d’ahir. gens (determinant o adverbi). ha aceptado salir. No és pronom: Tot i que estava una mica cansat. 9 8 Pàgina 309 Tria entre res (pronom). f) Estoy algo mejor desde ayer. de les oracions següents: a) Hom creu que el vaixell s’enfonsà per sobrecàrrega. b) Quan un hom es troba en aquest estat emocional. Si necessites alguna cosa / res més. b) Dice que está arruinada. l’aparell de seguretat bloqueja el motor. ningú (pronom). Escriu formes que siguin equivalents als pronoms indefinits. g) Voy a tener un diploma: algo es algo. pero ya será algo menos. d) De por. Si hi ha alguna cosa / res que posi en perill el procés. Assenyala en quins tres casos el mot algo no té valor de pronom. a) Seguro que les ha pasado algo. necessita l’ajuda d’un especialista. Aquesta música té alguna cosa d’especial. Segur que els ha passat alguna cosa. Uns brètols han destrossat els béns d’altres persones. c) Aquesta música té quelcom d’especial. cap (determinant). perquè fa dies que no ens truquen. d) Si hi ha quelcom que posi en perill el procés. c) ¿Quieres algo más? Vols alguna cosa / res més? d) Aunque estaba algo cansado. no en vam passar … De por. La feina ja està repartida i cadascú sap el que ha de fer. m’avises. Es creu que el vaixell s’enfonsà per sobrecàrrega. cadascun (indefinit). algú (pronom) i algun (quantitatiu) per completar les oracions següents: a) Dins de la capsa no hi havia … Dins de la capsa no hi havia res. però no serà tant. destacats en cursiva. e) Si necesitas algo más.Pàgina 308 Tradueix al català aquestes oracions en castellà. b) La feina ja està repartida i … sap el que ha de fer. necessita l’ajuda d’un especialista. h) Daría algo por ir al estreno de la película. e) Uns brètols han destrossat els béns d’altri. no en vam passar gens. me avisas. l’aparell de seguretat bloqueja el motor. Donaria qualsevol cosa per anar a l’estrena de la pel·lícula. c) A la sala d’actes no hi havia … A la sala d’actes no hi havia ningú. Tindré un diploma: més val això que res. ha acceptat de sortir. porque hace días que no nos llaman. 10 250 . Quan un es troba en aquest estat emocional. No és pronom: Diu que està arruïnada.

g) He comprat dos cascos de moto. g) L’estat de comptes és la primera qüestió de … hem de parlar. p) No fa … bé: sempre s’equivoca. Després. Potser algun dia t’explicaré el secret del meu èxit en els negocis. a cent euros … He comprat dos cascos de moto. Copia les oracions següents i completa-les amb que (pronom relatiu. … no em farà canviar d’opinió. h) De seguida es van adonar … era impossible de salvar. No fa res bé: sempre s’equivoca. Estic content que (conjunció) hagis aprovat. L’estat de comptes és la primera qüestió de què (relatiu) hem de parlar. f) A la nit no puc dormir … A la nit no puc dormir gens. no en té … De malaltia. Trobo que no ho fa gens bé. h) Potser … dia t’explicaré el secret del meu èxit en els negocis.e) De malaltia. Vine el dia que (relatiu) vulguis. conjunció o adverbi) o què (pronom interrogatiu o relatiu). no en té cap. activa la sirena d’emergència. res no em farà canviar d’opinió. i) Vine el dia … vulguis. b) … lluny es veuen! Que (adverbi) lluny es veuen! c) … fa? … dorm? Què (interrogatiu) fa? Que (conjunció) dorm? d) Estic content … hagis aprovat. a) Des de darrere no se sentia el … deien. activa la sirena d’emergència. 11 251 . e) Encara no saben amb … hi aniran. i) De tot el que m’has dit. De seguida es van adonar que (conjunció) era impossible de salvar. k) … de les propostes no em va convèncer. j) Ho ha fet sense demanar ajut a … Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. l) No s’avenen … No s’avenen gens. Si veus que s’acosta algú sospitós. indica a quina classe de mot pertany la forma triada en cada cas. De tot el que m’has dit. Cap de les propostes no em va convèncer. Ens va rebre el mateix senyor que (relatiu) havia creat el museu. Des de darrere no se sentia el que (relatiu) deien. j) Parla tan de pressa … no l’entén ningú. n) Encara sort que no els ha passat …! Encara sort que no els ha passat res! o) Trobo que no ho fa … bé. f) Ens va rebre el mateix senyor … havia creat el museu. a cent euros cadascun. m) Si veus que s’acosta … sospitós. Encara no saben amb què (interrogatiu) hi aniran. Parla tan de pressa que (conjunció) no l’entén ningú.

Guanyaran els qui arribin a l’altre costat sense caure a l’aigua. contra el qual la població ja no podia lluitar. o) No sé a … es refereix. c) … (Que / Què) bé que … (cada u / cada un) hagi pogut tenir el seu propi dossier! Que bé que cada u hagi pogut tenir el seu propi dossier! d) Hi ha … (algú / algun) país inscrit a la cimera que no ha enviat … (cap / ningú) emissari. No és gens difícil distingir el que és natural del que no ho és. Corregeix. Pregunta de qui és aquesta bufanda. Sense mi no hauríeu progressat gens. e) No és … (gens / res) difícil distingir … (allò / el que és) natural del que no ho és. 14 13 12 252 . c) Et presentaré una persona la germana de … s’encarrega de la gestió econòmica de l’empresa. Qui vulgui es pot quedar a dormir al refugi. Primer hi haurà una conferència i després (de la conferència). No sé a què (interrogatiu) es refereix. L’han expulsat per allò que (relatiu) va dir als periodistes. … vols? De tots aquests. Pàgina 310 Copia les oracions següents i completa-les amb quin / quina (determinant). No m’agrada que (conjunció) em mirin d’aquesta manera. un debat. g) … vulgui es pot quedar a dormir al refugi. l’error indicat en cada oració: a) Primer hi haurà una conferència i després *d’ella. quin vols? f) Aleshores va arribar l’exèrcit. Aleshores va arribar l’exèrcit. n) No m’agrada … em mirin d’aquesta manera. b) Ja no queda … (cap / ningú) habitant al poble que sàpiga dir en … (què / quin) moment es va enderrocar l’antiga presó. e) De tots aquests. un debat. h) … crits més esfereïdors! Quins crits més esfereïdors! Copia les oracions següents i completa-les amb el pronom adient: a) Sense … (jo / mi) no hauríeu progressat … (res / gens). segons la normativa.k) No té cap prova amb … pugui demostrar la meva culpabilitat. contra … la població ja no podia lluitar. d) Guanyaran els … arribin a l’altre costat sense caure a l’aigua. No té cap prova amb què (relatiu) pugui demostrar la meva culpabilitat. Et presentaré una persona la germana de la qual s’encarrega de la gestió econòmica de l’empresa. Hi ha algun país inscrit a la cimera que no ha enviat cap emissari. qui (pronom interrogatiu o relatiu) o el qual / la qual (pronom relatiu): a) … música més bonica! Quina música més bonica! b) Pregunta de … és aquesta bufanda. Ja no queda cap habitant al poble que sàpiga dir en quin moment es va enderrocar l’antiga presó. l) … elegant … vas! Que (adverbi) elegant que (conjunció) vas! m) L’han expulsat per allò … va dir als periodistes.

Agafa les verdures del cabàs i posa-les al calaix de baix de la nevera. per un pronom: a) En Marc és a l’habitació dormint i ja saps que el soroll molesta molt en Marc. Ja fa dies que se’l veu anar cap a la feina una mica trist. Un cop acabada l’assemblea cada u / cadascú podrà disposar lliurement de la tarda. fins ara. No hi ha hagut acord a la junta. k) Com que la teva col·laboració és molt important. això no serà obstacle perquè s’apliqui la política de compres que hi havia prevista. només n’ha implantat una. h) Si els veïns no donen senyals de vida. caldrà que fem un recordatori als veïns. No veig gens lògic que hàgim de pagar aquest impost turístic. c) No hi ha hagut acord a la junta. g) Ens hem llegit el projecte i hem decidit de col·laborar en el projecte. Podeu començar el sopar sense mi. i) Agafa les verdures del cabàs i posa les verdures al calaix de baix de la nevera. Perquè els socis sàpiguen el dia de l’assemblea els enviarem una circular. Teníem previst anar al cinema. que tens subratllat. El Ministeri d’Economia va prometre tres mesures de xoc i. fins ara. Com que la teva col·laboració és molt important. d) El Ministeri d’Economia va prometre tres mesures de xoc i. En Marc és a l’habitació dormint i ja saps que el soroll el molesta molt. f) Un periodista ha desmentit *allò afirmat en el llibre del diputat. caldrà que els fem un recordatori. b) Al final. e) Teníem previst anar al cinema. estigues tranquil·la que no en prescindirem. Un periodista ha desmentit el que s’afirmava en el llibre del diputat. Si els veïns no donen senyals de vida. j) Perquè els socis sàpiguen el dia de l’assemblea enviarem una circular als socis. Per exemple: Pretenien que nosaltres paguéssim totes les reparacions de la casa. Digues quin sintagma substitueix cadascun dels pronoms febles destacats en cursiva en les oracions següents. però ens hi vam negar en rodó ( hi = a pagar totes les reparacions de la casa). L’amo del forn és multimilionari però no ho sembla. però tenint en compte l’hora que és ja no anirem al cinema. Al final. e) No veig *res lògic que hàgim de pagar aquest impost turístic. d) Un cop acabada l’assemblea *cada qual podrà disposar lliurement de la tarda. g) Ja fa dies que se’l veu anar cap a la feina *quelcom trist. 2 1 253 . el prestatge ha caigut: jo ja havia previst que cauria el prestatge. He telefonat a la Marta però no l’he localitzada: li enviaré un correu electrònic. Els pronoms febles (pàgina 310) Substitueix l’element repetit de cada frase. f) L’amo del forn és multimilionari però no sembla multimilionari. però tenint en compte l’hora que és ja no hi anirem.b) Podeu començar el sopar *sense jo. Ens hem llegit el projecte i hem decidit de col·laborar-hi. *ello no serà obstacle perquè s’apliqui la política de compres que hi havia prevista. c) He telefonat a la Marta però no l’he localitzada: enviaré un correu electrònic a la Marta. el prestatge ha caigut: jo ja ho havia previst. només ha implantat una mesura de xoc. estigues tranquil·la que no prescindirem de la teva col·laboració.

digues en quina oració el pronom indicat pot tenir antecedent. Francament no hi caic. En els parells de frases següents. aquest estiu. ella encara s’hi va tornar més. torna a escriure la frase amb un antecedent que s’hi adigui. posant lleixiu al mosaic. però no hi aniré. d) Aquest poema és molt llarg. i això la fa una mica antipàtica. a la nova feina. n’ = de la qüestió del finançament. Sempre està a veure-les venir. quan parla dels problemes de l’escala. en Marc ha quedat sord: ara no hi sent gens. i la veritat és que em costa molt habituar-m’hi. hi = (de) vermella. n’ = (de) cafè. El veí sembla que no hi toqui. ja n’he pres. que és tard i vol ploure. h) Els teus cosins van molt sovint a esquiar i per això els regalaré un equipament complet. és millor que no hi assisteixis. Fixa’t en l’exemple: A causa de l’accident. El cap s’hi mira molt. Crec que és molt capaç de sortir-se’n. No les tinc totes amb l’examen final. en el diccionari el valor semàntic dels verbs següents amb pronom feble inherent i escriu una frase amb cada un en què es vegi clarament el significat específic. veure-hi sortir-se’n anar-se’n ballar-la mirar-s’hi veure-les venir haver-hi tenir-les totes passar-la magra fer-la bona sentir-hi engreixar-se tocar-hi caure-hi som-hi! Solució orientativa: L’avi ja no hi veu gaire. A causa de l’accident. No cal que te’n vagis tan ràpid. g) Si ell es va tornar vermell. només us en llegiré un petit fragment. c) –Prendràs cafè? –No. hi = al torn de nit. qui deu ser aquesta de la foto? Som-hi!. a l’hora de donar els permisos. hi = a la reunió. hi = al teatre. b) És una reunió clandestina.a) El president no va permetre tractar la qüestió del finançament perquè ja se n’havia parlat en la reunió anterior. 4 3 254 . si et cal. els = als teus cosins. Busca. e) M’han passat al torn de nit. en = (d’) avions. en Marc ha quedat sord: ara no hi sent gens. Per exemple: No hi veig bé. i) Els meus pares m’han convidat al teatre. Ara sí que l’has feta bona. f) Cada tres minuts s’enlaira un avió: en surten més de 450 cada dia. molts negocis de la costa la passen magra. A casa no hi ha cap ordinador. a casa. En aquest cas. A l’hivern. / Hi veig la Maria. en = del poema. amb això de l’atur. Reconeix que t’has engreixat. → Veig la Maria a la finestra. Ja fa temps que la ballem.

/ No vull ni saber-ho. Això ho interpretes malament. / Vaig confondre… amb un altre. Només n’hem pogut salvar tres. i les formes plenes o reduïdes. dels pronoms que les encapçalen: a) em: No … amenacis! / … sacrificaré per tu. / Van trepitjar-me tres cops. / Van acompanyar… a casa. No us arrisqueu tant. perquè no en sabem: No ballem la jota perquè no en sabem. / Tria… un que sigui bo. f) la: No … insulto ni mai … he insultada. / Renta-la a mà. c) Tenir-les totes contentes. / Esbargeix… una estona. i) en: Només … hem pogut salvar tres. / … condemnaran a fer treballs en benefici de la comunitat. / Passar-la per la paella. / Van renovar… el contracte. perquè no en sabem. Pàgina 312 Copia les oracions següents i completa-les amb les formes reforçades o elidides. / No la ballem. No la insulto ni mai l’he insultada. Tenir-les totes contentes: Has de tenir contentes totes les amigues. / Vaig confondre´l amb un altre. No li inspira confiança. d) Ja fa temps que la ballem. / Van torturar-lo diverses vegades. g) li: No … inspira confiança. / Van trepitjar… tres cops. / Els va imposar les mans sobre el cap. / … col·locaran a primera fila. / Aquests productes han de retirarlos del mercat. / Li refrescaré la memòria. / Esbargeix-te una estona.a) Hi caic sempre. / No en recordo ni el nom. / El condemnaran a fer treballs en benefici de la comunitat. / Emboliqui… el regal. Sempre ens eliminen a la primera. / Arregla… una mica. segons la terminació verbal. Vigila que no t’ennueguis. b) Passar-la magra uns dies. / … sotmetran a diverses proves. / No podem distreure… ni un segon. Hi caic sempre: caic sempre en aquest parany. / Ordena… alfabèticament. Això els inhabilita per sempre. c) et: Vigila que no … ennueguis. d) us: No … arrisqueu tant. segons com comenci el verb. / Us sotmetran a diverses proves. / … van raptar. / Conserveu-la en un lloc sec. No la ballem. b) ens: Sempre … eliminen a la primera. / Emboliqui’m el regal. si plora. / Ara no hi caic. / No … recordo ni el nom. / Van torturar… diverses vegades. / No vull ni saber… / Desinfecta… tot de seguida. Passar-la per la paella: Hauràs de passar la carn per la paella. / Et col·locaran a primera fila. h) els: Això … inhabilita per sempre. / Amagueu-vos a les golfes. e) el: No … esveris tant. / Renta… a mà. / Parleu… entre vosaltres. / No ens defraudis. / Van renovar-li el contracte. / No podem distreure’ns ni un segon. / Amagueu… a les golfes. / Vam acordar no incloure-us a la llista. / Conserveu… en un lloc sec. No l’esveris tant. / Vam acordar no incloure… a la llista. / Parleu-ne entre vosaltres. j) ho: Això … interpretes malament. / Ningú no … va sospitar. / Desinfecta-ho tot de seguida. / … refrescaré la memòria. / Ningú no ho va sospitar. / Aquests productes han de retirar… del mercat. / No deu tenir-les totes. No m’amenacis! / Em sacrificaré per tu. / Van acompanyar-nos a casa. / … va imposar les mans sobre el cap. / Vaig rebatre… tots els arguments. / No … defraudis. / Ordena’ls alfabèticament. / Arregla’t una mica. 5 255 . / Vaig rebatre-li tots els arguments. / La van raptar. / Tria’n un que sigui bo.

a) Per Nadal. Senyor Joan. que hem d’anar a buscar bolets. pensa-hi. «prenguis» el medicament. que hem de fer un nus. posi’s bo aviat. «expliquin» algun. Abriga’t. prengui’s el medicament. / Amb ells. No han volgut rebre’m a la Direcció General. les formes plenes -lo i -los es converteixen en formes reforçades en alguns parlars («traguem-el» en comptes de traguem-lo. segurament que rebrem alguna panera. / En veure’s rodejada es va atabalar. no pots comptar… / La reunió és a les nou. Tothom espera que els responsables expliquin les causes de l’explosió. «posis» bo aviat. g) «Abrígat». / Amb ells. Escriu les formes gramaticals que corresponen als col·loquialismes següents: «afanyem-ze» «agafem-el» «va mirà’l» «amagueu-ze» «perseguint-el» «va tení’l» «esforceu-ze» «persegueix-el» «va omplí’l» «arrisquem-ze» «escrivint-els» «va trucà’l» «submergim-ze» «reuneix-els» «va comprà’l» «absteniu-ze» «llenceu-els» «va obrí’l» afanyem-nos amagueu-vos esforceu-vos arrisquem-nos submergim-nos absteniu-vos 7 6 agafem-lo perseguint-lo persegueix-lo escrivint-los reuneix-los llenceu-los va mirar-lo va tenir-lo va omplir-lo va trucar-lo va comprar-lo va obrir-lo Reescriu les pronúncies figurades dels verbs i de les combinacions de verb i pronom que hi ha en les frases següents. c) Senyor Joan. e) Tothom espera que els responsables «expliquin» les causes de l’explosió. si vols sortir de nit. no pots comptar-hi. «va agafà’l» en comptes de va agafar-lo). «mireu-els» en comptes de mireu-los. Igualment. que hem de fer un nus. → No cal que t’ho prenguis tot tan a la valenta. No cal que t’ho «prenguis» tot tan a la valenta. 256 . que hem d’anar a buscar bolets. pensa… No hi estem acostumats. / Caldrà arriscar-se. Per exemple: Àvia. / Hi vam insistir molt. / No es responsabilitza del dany que ha causat. d) No et «posis» encara els guants. b) No han volgut «rèbrem» a la Direcció General. / En veure… rodejada es va atabalar. f) Si sap acudits de garrepes. «acosteu-ze» en comptes d’acosteu-vos). No et posis encara els guants. Si sap acudits de garrepes. → Àvia. / No … responsabilitza del dany que ha causat. segurament que «rebrem» alguna panera. / Caldrà arriscar… No s’espanta davant cap dificultat. expliqui’n algun.k) hi: No … estem acostumats. Per Nadal. / La reunió és a les nou. l) es: No …espanta davant cap dificultat. / … vam insistir molt. Pàgina 313 Les formes plenes -nos i -vos es redueixen a «ze» en alguns parlars («ajudem-ze» en comptes d’ajudem-nos. si vols sortir de nit.

L’Ajuntament ha endegat una campanya a favor del civisme i espera que els ciutadans hi col·laborin. Tingues en compte que en totes s’ha omès un pronom feble necessari. Hem invertit un munt de diners en l’empresa. però. determinats o neutres adequats. demaneu-les-hi al porter de la finca. però encara no sap prou. però li vaig veure les intencions de seguida. «truquins». Corregeix les oracions següents. a) *Avui m’han llegit la mà i m’han dit que faré fortuna treballant. Tingues en compte que en totes hi ha almenys un pleonasme o repetició innecessària. demaneu-les al porter de la finca. la pel·lícula? Saps que m’ha agradat molt. però. m’he comprat un bitllet de loteria. Si no porteu les claus. m’he comprat un bitllet de loteria. L’alcalde va proposar una reforma de la plaça. Fixa’t que … deixo damunt de la taula. Ens van ensenyar la sala on s’havien reunit els negociadors del tractat. però la gent del barri no hi estava d’acord. Hi vaig anar i em van dir que ho havia de fer tot sol. e) *N’hi ha gent que no està d’acord amb el pla. Pàgina 314 Corregeix les oracions següents. Avui m’han llegit la mà i m’han dit que faré fortuna treballant. a) He comprat el bitllet de tren. c) *Ens van ensenyar la sala on s’hi havien reunit els negociadors del tractat. f) *Hi vaig anar-hi i em van dir que ho havia de fer-ho tot sol. b) T’he portat allò que em vas encarregar. Li agradaria participar en el torneig d’escacs. a) *Si no porteu les claus. f) *L’Ajuntament ha endegat una campanya a favor del civisme i espera que els ciutadans col·laborin. com que no crec. la pel·lícula? i) Si ens necessita. Fixa’t que … deixo damunt de la taula. però encara no en sap prou. com que no hi crec. El pitjor ja ha passat. Van arribar a un acord que ni els signants no compleixen. Hi ha gent que no està d’acord amb el pla. però crec que no en traurem res. truqui’ns. T’he portat allò que em vas encarregar. Fixa’t que el deixo damunt de la taula. però crec que no traurem res. És millor que no hi pensem més. e) *L’alcalde va proposar una reforma de la plaça. És millor que no pensem més. c) *El pitjor ja ha passat. 9 8 Pàgina 316 Copia les oracions següents i completa-les amb els pronoms de CD de tercera persona. però la gent del barri no estava d’acord. Fixa’t que ho deixo damunt de la taula. d) *Van arribar a un acord que ni els signants no el compleixen. Em volia enredar. d) *Li agradaria participar en el torneig d’escacs. 10 257 . però li vaig veure-li les intencions de seguida.h) Saps que «magradat» molt. b) *Em volia enredar. b) *Hem invertit un munt de diners en l’empresa. Si ens necessita. He comprat el bitllet de tren.

no els ho concediran. o bé falta el pronom en (en alguna de les seves formes). Fes-ne poc. ja no queda cap de bona. caldrà preparar-la bé. 12 258 . N’hi ha poques. c) A l’empleat. En David volia que hi anéssim. S’han venut molt bé les entrades. de pa amb tomàquet. En cada una de les oracions següents. potser en queden alguns verds. d) A la seva companya. envia’ls una carta. de vermells ja no en queda cap. f) Les preguntes eren difícils i no … vaig contestar pas totes. S’han venut molt bé les entrades. n’han portat una caixa de més. b) A ell. A ells. envieu-los una carta. e) L’exposició oral val el 30 % del treball de recerca. però els enginyers de l’Ajuntament ho consideren perillós. caldrà preparar-… bé. potser en queden alguns de verds. no li ho concediran. envieu-li una carta. ja no en queda cap de bona. d) *Abans aguantava totes les bromes. però la Maria no … volia. ni tan sols els dirigeix la paraula. això no li pertany. A les seves companyes. però els enginyers de l’Ajuntament … consideren perillós. a) *S’han venut molt bé les entrades. d’alternatives a la proposta oficial. Les preguntes eren difícils i no les vaig contestar pas totes. ni tan sols li dirigeix la paraula. Abans aguantava totes les bromes. això no els pertany. ja no en queda cap de bona. f) *Si necessiteu retoladors. No es refiava gens de l’Ernest i el vigilava constantment. L’exposició oral val el 30 % del treball de recerca. b) *S’han venut molt bé les entrades. envia-li una carta. la preposició de o una coma. perquè ja hem esmorzat. això no els convé. però la Maria no ho volia. però d’un temps ençà no n’aguanto cap. però d’un temps ençà no aguanto cap. A elles. g) Volen fer el nou túnel en aquell turó que es veu allà. Corregeix-les. f) A ella. g) *Fes poc. de vermells ja no queda cap. e) A ell. 11 Pàgina 317 Passa els complements indirectes destacats en cursiva de les frases següents al plural: a) A ella. A elles. S’estan acabant els retoladors. això no li convé.c) No es refiava gens de l’Ernest i … vigilava constantment. Si necessiteu retoladors. A ells. Als empleats. perquè ja hem esmorzat. de pa amb tomàquet. De llibretes. e) *S’estan acabant els retoladors. h) *De llibretes n’han portat una caixa de més. ja no en queda cap bona. Volen fer el nou túnel en aquell turó que es veu allà. c) *N’hi ha poques d’alternatives a la proposta oficial. d) En David volia que hi anéssim.

perquè tinc molt d’afecte. digueu-los (CI) que hem perdut el tren. Als meus pares. Cada dos per tres truquen als veïns per demanar-los (CI) un favor. Destria. dóna’l a algun amic. En cadascuna de les oracions següents hi falta un pronom de CRV. perquè la reforma del carrer no l’(CD)afectarà en res. h) *Als meus pares. la prenen → De vegades. k) *Està la mar de tranquil·la. donar-les (CD): Li sobraven tres cadires i va donar-les al veí. Per exemple: li prenen → Es queixa perquè li prenen el pèl. f) *Els conductors estan enrabiats. però el (CD) vaig esperar més de tres hores. En acabat. però ja no li (CI) convenen les emocions. Si trobes aquell llibre antic que et vaig dir. A les mosques. no agrada gens el fum. Escriu una frase que contingui cada una de les expressions següents. Els conductors estan enrabiats. si es tracta d’un CD o d’un CI. els (CI) enviaré un fax. Digues quin és i quina forma ha d’adoptar segons la seva posició respecte del verb. g) *Té gran afecció pel futbol. d) *No llencis aquest gerro. b) *Si trobes aquell llibre antic que et vaig dir. val més que no la (CD) molestis. però ja no convenen les emocions. b) *S’ha espatllat el telèfon dels proveïdors. c) *Tothom diu que la companyia d’assegurances no és sòlida. Digues quin és i quina forma ha d’adoptar. No llencis aquest gerro. e) *En Robert no ho sap. enviaré un fax. sàpigues que encara hi tinc interès.En cadascuna de les oracions següents hi falta un pronom de CD o de CI. li renta (CI): Com a favor. Per exemple: *Avisa els oncles que diumenge passarem a visitar. però vaig esperar més de tres hores. En Robert no ho sap. dóna’l (CD): Si ja no vols el balancí vell. a) *M’han convençut de l’honestedat de la seva causa i he decidit de contribuir. perquè li (CI) tinc molt d’afecte. perquè la neu impedeix circular. L’església està en ruïnes perquè un temporal la (CD) va afectar de ple. li envairé la renta donar-les enviar-lo li renta dóna’l Solució orientativa: li enviaré (CI): Li enviaré una carta personalitzada. no els (CI) agrada gens el fum. li renta les tovalloles cada dos dies. perquè la neu els (CI) impedeix circular. indica si has substituït un CD o un CI. han decidit enviar-lo a Saragossa. perquè la reforma del carrer no afectarà en res. abans. la renta (CD): Canvia la tovallola i la renta cada dos dies. j) *Quan la Mònica treballa. Està la mar de tranquil·la. però també és una provocadora. però nosaltres encara hi confiem. digueu que hem perdut el tren. M’han convençut de l’honestedat de la seva causa i he decidit de contribuir-hi. Té gran afecció pel futbol. S’ha espatllat el telèfon dels proveïdors. però nosaltres encara confiem. sàpigues que encara tinc interès. Tothom diu que la companyia d’assegurances no és sòlida. a) *Cada dos per tres truquen als veïns per demanar un favor. i) *A les mosques. Quan la Mònica treballa. c) *L’església està en ruïnes perquè un temporal va afectar de ple. val més que no molestis. enviar-lo (CD): Com que estava insatisfet al lloc de Barcelona. → Avisa els oncles que diumenge passarem a visitar-los / els passarem a visitar (CD). la prenen per la seva germana bessona. 15 14 13 259 .

a) *És una empresa molt fiable i. Per exemple: La gent confiava que el tren passaria pels afores de la ciutat (CRV). Abans parlava molt alt. encara hi somio. b) Vaig haver d’acostumar-me que em diguessin Tina. digues. ara ja no … parla tant. La gent desitjava que el tren passés pels afores de la ciutat (CD). En Carles entra cada dia al despatx a les 9 del matí i mai no en surt abans de les 7 del vespre: procedència. De petita volia tenir una bicicleta professional i. però de vegades sembla que en vulgui parlar / vulgui parlar-ne. Les preposicions a. c) En Carles entra cada dia al despatx a les 9 del matí i mai no … surt abans de les 7 del vespre. Els monitors ho van dir tres cops (CD). b) *Es tracta d’un projecte molt engrescador i col·laborarem en ell desinteressadament. L’administrativa és una persona massa necessària: no en podem prescindir / no podem prescindir-ne. Destria en les oracions següents els CD dels CRV assenyalats. a) Els monitors van dir tres cops que era obligatori posar-se el casc. → La gent hi confiava. manera. però de vegades sembla que vulgui parlar d’ell. companyia. amb avió. de vegades. per això. no n’hem dubtat mai. e) L’administrativa és una persona massa necessària: no podem prescindir. Corregeix les oracions següents tenint en compte que en cada frase s’hi utilitza incorrectament un pronom fort. Si et pregunten què penso del pla d’obres. → La gent ho desitjava. mitjà. En acabat. de part meva. que estic d’acord. ara ja no hi parla tant: manera. substitueix-los per un pronom feble. Vaig haver d’acostumar-m’hi (CRV). en i amb cauen davant la conjunció que (pàgina 292. d) Encara vius amb els teus sogres o ja no … vius? Encara vius amb els teus sogres o ja no hi vius?: companyia. de part meva. Els vaig demanar que em diguessin Tina. Els monitors hi van insistir (CRV). Ningú no havia notat que el radiador degotava. d) *No vol dir res sobre el seu problema. No se n’havia adonat (CRV). amb avió. instrument o procedència): a) Abans parlava molt alt. Ningú no ho havia notat (CD). encara somio en ella. no hi vull anar!: mitjà. Això fa que l’oració substantiva introduïda per aquesta conjunció tingui la mateixa forma tant quan fa la funció de CD com de CRV. c) *De petita volia tenir una bicicleta professional i. 18 260 . Els ho vaig demanar (CD). No vol dir res sobre el seu problema. c) No s’havia adonat que el radiador degotava. no … vull anar! Jo. b) Jo. per això. de vegades. 17 16 Pàgina 319 Completa les oracions següents amb un pronom feble i digues quina circumstància expressa cadascun (lloc. Els monitors van insistir que era obligatori posar-se el casc. digues. no hem dubtat mai d’ella. que hi estic d’acord.d) *Si et pregunten què penso del pla d’obres. És una empresa molt fiable i. «Canvi i caiguda de les preposicions febles»). de. Es tracta d’un projecte molt engrescador i hi col·laborarem desinteressadament.

d) … vaig passar-hi no fa gaires dies (CC de lloc). però ells no. f) … no vull anar-hi (CC de mitjà). g) Encara no … són. h) … hi posarem una mica de paté (CC de lloc). e) … pots escriure-hi tant com vulguis (CC d’instrument).e) Aquest estiu m’han convidat a anar a Praga. Va quedar coix arran de l’accident i encara hi va una mica. Perquè la torrada sigui més gustosa. Com que és el seu aniversari de casament. en canvi. però l’Anna no hi vol anar (CC de companyia). no vull que hi escrigui ningú: instrument. Aquest matí el tren va molt lent. Amb la meva ploma. d) Va quedar garratibada. e) Vostès poden entrar perquè són socis del club. Vostès poden entrar perquè són socis del club. però jo no … podré anar. Copia les oracions següents i completa-les segons el sentit que es desprèn pel pronom destacat en negreta i el tipus de CC que s’indica entre parèntesis. en canvi. vaig passar-hi no fa gaires dies (CC de lloc). si t’hi fixes. Completa aquestes oracions amb els pronoms febles ho o hi. però no … sol anar tant. c) Aquest matí el tren va molt lent. Aquest estiu m’han convidat a anar a Praga. Tu també … hauries quedat en el mateix cas. c) … no en surt ni per saludar (CC d’origen). h) Va quedar coix arran de l’accident i encara … va una mica. però no … era. –Doncs no … semblen. però jo no hi podré anar: lloc f) Amb el meu bolígraf. però no hi sol anar tant: complement predicatiu. Tu també hi hauries quedat en el mateix cas: complement predicatiu. però ells no. Es passa el dia a la cabina i no en surt ni per saludar (CC d’origen). no hi vull anar / no vull anar-hi (CC de mitjà). El vi d’aquesta ampolla s’ha tornat agre. Aquell cetaci semblava una balena. –Doncs no ho semblen: atribut. perquè no ho són: atribut. b) … l’Anna no hi vol anar (CC de companyia). Va quedar garratibada. i digues en cada cas si fa la funció d’atribut o de complement predicatiu: a) –Aquestes flors són artificials. els preparen una festa (CC de destinació). Amb el meu bolígraf. el d’aquella altra no s’… ha tornat. les vuit?: atribut. però no hi dormim gaire (CC de manera). f) La Glòria es va posar vermella i en Juli encara s’… va posar més. perquè no … són. La Glòria es va posar vermella i en Juli encara s’hi va posar més: complement predicatiu. –Aquestes flors són artificials. el d’aquella altra no s’hi ha tornat: complement predicatiu. Solució orientativa: a) … no hi dormim gaire (CC de manera). les vuit? Encara no les (ho) són. Amb aquest cotxe tan vell. Per exemple: … hi veurem els dofins (CC de lloc). Justament. i) Creus que la gent estava satisfeta? O més aviat no … estava gaire? Creus que la gent estava satisfeta? O més aviat no n’estava gaire?: atribut. no vull que … escrigui ningú. Li hem dit que vagi amb la tutora. que hi veurem els dofins. b) El vi d’aquesta ampolla s’ha tornat agre. hi posarem una mica de paté (CC de lloc). però no ho era: atribut. si t’hi fixes: complement predicatiu. g) … els preparen una festa (CC de destinació). per Reus. pots escriure-hi tant com vulguis (CC d’instrument). j) Aquell cetaci semblava una balena. Necessitem dormir tranquil·lament. → Anem al zoo. 20 19 261 .

CRV. malgrat la duresa del partit. l’any vinent jo també me’n faré. de cansada. l’any vinent jo també me… faré. De trens. Aquells senyors d’allà són els propietaris de l’immoble? –Sí que els són. el teu pare. però la seva germana petita … és molt. Fes-te soci de la cooperativa. f) Cada dia. el. és a dir. De rellotge. substitueix-los pel pronom en i converteix-los en tema. d) Només ha desxifrat un jeroglífic. les) i el predicatiu (en). Sembla l’inspector de sanitat. g) No …’estic gaire. h) Sembla l’inspector de sanitat. només me’n va ensenyar un: CD. els. La Maria és poc xerraire. Després. Com que encara no … són. e) Veig amb alegria que només falten tres dies per al meu aniversari. El meu cosí és soci del Centre Excursionista. De fugitius. però jo diria que no l’és pas. en els últims anys se n’han enfonsat tres: subjecte. b) –Quines alumnes van ser escollides? –Sé que la Marta … era una. en cauen moltes a la tardor. al meu poble: subjecte. subjecte postverbal o CC de procedència. a) Tothom diu que ha vist ovnis i jo encara no he vist mai cap. No n’estic gaire. Afegeix-lo al lloc corresponent i en la forma adequada. d’impacient. haurem d’esperar que n’aparegui una altra: subjecte postverbal. –Quines alumnes van ser escollides? –Sé que la Marta n’era una. Ara ja no hi ha tanta gent que se’… digui. Veig amb alegria que.Pàgina 320 Completa les oracions següents amb els pronoms que hi substitueixin l’atribut (en. De petroliers. d’impacient. només arriba un tren al meu poble. / A la tardor en cauen moltes. El nen es dirà Joan. només en falten tres: subjecte. Tothom diu que ha vist ovnis i jo encara no n’he vist mai cap: CD. Jo me n’he fet aquesta setmana. en un element perifèric. de cansada. c) Fes-te soci de la cooperativa. cada dia només n’arriba un. d) El nen es dirà Joan. passaré per la granja a fer un cafè. El partit comença a les nou. En cadascuna de les oracions següents hi falta el pronom en. S’ha esgotat aquesta edició. c) A les golfes amagaven uns quants fugitius. En acabat. el teu pare. de dies per al meu aniversari. Com que encara no les són. f) El partit comença a les nou. n’amagaven uns quants a les golfes. De jeroglífic. el dia que vas néixer! Digues si els sintagmes destacats en cursiva de les oracions següents fan la funció de subjecte de l’oració o de CD del verb. malgrat la duresa del partit. el dia que vas néixer! Que n’estava. però la seva germana petita n’és molt. CD. 23 22 21 262 . digues quina funció hi fa: CD. b) S’ha esgotat aquesta edició. a) Només em va ensenyar un rellotge. b) En els últims anys s’han enfonsat tres petroliers. Ara ja no hi ha tanta gent que se’n digui. Per exemple: A la tardor cauen moltes pinyes [subjecte]. i) Aquells senyors d’allà són els propietaris de l’immoble? –Sí que … són. haurem d’esperar que aparegui una altra. e) La Maria és poc xerraire. → De pinyes. j) Que … estava. la. passaré per la granja a fer un cafè. segons correspongui: a) El meu cosí és soci del Centre Excursionista. Jo me …he fet aquesta setmana. només n’ha desxifrat un: CD. però jo diria que no … és pas. de pinyes.

Substitueix el verb o l’expressió destacats en cursiva en les oracions que hi ha a continuació per algun dels verbs següents. cada setmana en rebem notícies.c) No coneixes el nou mercat? Ara vinc i l’he trobat preciós. callar. f) Va anar a parar a terra per culpa d’una empenta. Dels nostres amics d’Itàlia. g) Extreuen el verí de la serp per tal de fer un antídot del verí. és clar! Diu que aquest estiu ens convidarà al seu apartament. veure. Va caure a terra per culpa d’una empenta. De vegades sembla que no hi sigui tot. Pàgina 321 Converteix en tema el SPrep [CN] destacat en cursiva en les frases següents i representa’l amb un pronom dins l’oració. els bombers encara no en saben les causes. De l’article. caure. b) No és capaç d’esbrinar els perills que se li acosten. n’han apujat els impostos. l’autor no en va autoritzar la reproducció. en forma pronominal: anar. n’extreuen el verí per tal de fer-ne un antídot. a) Els bombers encara no saben les causes de l’incendi. és clar!: CRV g) Aquí hi havia un centenar de cadires i ara falten ben bé deu. Aquí hi havia un centenar de cadires i ara en falten ben bé deu: subjecte postverbal. d) Han apujat els impostos de la benzina. De l’incendi. ja se’n poden veure els primers efectes. f) Diu que aquest estiu ens convidarà al seu apartament. d) Faig una dieta per perdre quilos. si cal. sortir. De la benzina. Faig una dieta per aprimar-me. Els veïns de sota se’n van anar sense dir res. Del tractament. Amb aquest refredat no hi sento. No coneixes el nou mercat? Ara en vinc i l’he trobat preciós: CC de procedència . e) L’autor no va autoritzar la reproducció de l’article. aprimar. si no es penedeix. De l’escriptor lleidatà. una editorial valenciana en publicarà les obres completes. només n’he llegit dos capítols. c) Cada setmana rebem notícies dels nostres amics d’Itàlia. 25 24 263 . sentir. Per exemple: Des de l’accident que és quasi cec. → De la novel·la que em vas deixar. per això convé prendre’n de tant en tant: CD. e) Els veïns de sota van marxar sense dir res. L’all és molt recomanable per a la circulació. si no se’n penedeix. a) De vegades sembla que tingui un trastorn mental. No és capaç de veure els perills que se li acosten. c) Amb aquest refredat he quedat sord. f) Una editorial valenciana publicarà les obres completes de l’escriptor lleidatà. b) Ja es poden veure els primers efectes del tractament. Per exemple: Només he llegit dos capítols de la novel·la que em vas deixar. El millor moment del número de màgia és quan agafa una bossa d’algú del públic i en treu un conill: CC de procedència. e) L’all és molt recomanable per a la circulació. escaure. esdevenir. → Des de l’accident que quasi no hi veu. per això convé prendre de tant en tant. De la serp. d) El millor moment del número de màgia és quan agafa una bossa d’algú del públic i treu un conill. ser.

g) En poc temps s’ha convertit en l’actriu més ben pagada. En poc temps ha esdevingut l’actriu més ben pagada. h) Per què no tanques la boca d’una vegada? Per què no calles d’una vegada? i) Sembla que està despistat, però sempre ho acaba fent bé. Sembla que està despistat, però sempre se’n surt. j) S’ha de reconèixer que el vestit nou li queda bé. S’ha de reconèixer que el vestit nou li escau.

Pàgina 322
Completa aquestes oracions amb el pronom feble adient: a) Podeu assistir a la conferència perquè … pot assistir tothom. Podeu assistir a la conferència perquè hi pot assistir tothom. b) Abans tenia molts jocs d’ordinador; ara … tinc pocs. Abans tenia molts jocs d’ordinador; ara en tinc pocs. c) La Teresa fa dies que no assisteix a classe. Vosaltres … sabeu res? La Teresa fa dies que no assisteix a classe. Vosaltres en sabeu res? d) Té uns grans coneixements de música però no … parla mai. Té uns grans coneixements de música però no en parla mai. e) Li van regalar una agenda electrònica però no … treballa mai. Li van regalar una agenda electrònica però no hi treballa mai. f) Ens hem comprat un recipient especial per conservar-… la fruita. Ens hem comprat un recipient especial per conservar-hi la fruita. g) No se us han acabat els dies de vacances; encara us … queden sis. No se us han acabat els dies de vacances; encara us en queden sis. h) No agafeu el cotxe, perquè no … necessiteu; us … ben asseguro. No agafeu el cotxe, perquè no el necessiteu; us ho ben asseguro. i) Els meus avis saben molt bé el que … convé, amb l’alimentació. Els meus avis saben molt bé el que els convé, amb l’alimentació. j) Si no … molesten els mosquits, els nens podran dormir a l’eixida. Si no els molesten els mosquits, els nens podran dormir a l’eixida. Corregeix l’error d’ús dels pronoms que hi ha en cadascuna d’aquestes oracions: a) *Cobro una pensió d’orfandat i depenc totalment de la mateixa. Cobro una pensió d’orfandat i en depenc totalment. b) *Si continueu portant-ze malament, se suspendrà el viatge de fi de curs. Si continueu portant-vos malament, se suspendrà el viatge de fi de curs. c) *Aquest curs n’hi ha més bon ambient que l’any passat. Aquest curs hi ha més bon ambient que l’any passat. d) *Així que el capità veié les naus pirates, s’allunyà d’elles a tota vela. Així que el capità veié les naus pirates, se n’allunyà a tota vela. e) *No lis diguis res del gos que hem comprat, als teus cosins. No els diguis res del gos que hem comprat, als teus cosins. f) *Què et costa callar-te? Què et costa callar? g) *Ja han acabat els pisos, però encara no tenim les claus dels mateixos. Ja han acabat els pisos, però encara no en tenim les claus.
27 26

264

h) *Van llogar un apartament de muntanya i no van anar en tot l’any. Van llogar un apartament de muntanya i no hi van anar en tot l’any. i) *Han portat l’àvia a una residència perquè no es poden fer càrrec d’ella. Han portat l’àvia a una residència perquè no se’n poden fer càrrec. j) *Tinc una ploma estilogràfica, però no m’agrada escriure amb ella. Tinc una ploma estilogràfica, però no m’agrada escriure-hi. Converteix en tema l’element destacat en cursiva en les frases següents i representa’l amb un pronom feble dins l’oració. Després, digues quina funció fa. Per exemple: Ja han arrencat tots els arbres de la plaça Major. → Els arbres de la plaça Major, ja els han arrencats tots. / Ja els han arrencats tots, els arbres de la plaça Major [CD]. a) Han elegit en Joan Mas com a president de l’escala. En Joan Mas, l’han elegit com a president de l’escala (CD). b) Trobareu programes de l’obra a l’entrada del teatre. De programes de l’obra, en trobareu a l’entrada del teatre (CD). c) Hisenda ha embargat el sou a tots els directius de l’empresa. A tots els directius de l’empresa, Hisenda els ha embargat el sou (CI). d) La Verònica no ha dit mai això. Això, la Verònica no ho ha dit mai (CD). e) Trobareu les claus a sota l’estora. Les claus, les trobareu a sota l’estora (CD). f) Han diagnosticat anèmia a en Ferran Ferm. A en Ferran Ferm, li han diagnosticat anèmia (CI). g) Sovint no es recorda de l’any que va néixer. De l’any que va néixer, sovint no se’n recorda (CRV). h) M’agradaria molt col·laborar amb la vostra organització. Amb la vostra organització, m’agradaria molt col·laborar-hi (CRV).
29 28

Llegeix els parells de frases següents i digues en quina de les dues l’ús del pronom és incorrecte (tingues en compte que en alguns casos l’error és degut a l’omissió del pronom). Després, escriu la frase correctament. a) Fes la felicitació amb lletra més grossa, perquè l’àvia veu molt poc. En aquesta foto, s’hi pot veure encara l’antiga fàbrica del poble. Modificació de la incorrecta: Fes la felicitació amb lletra més grossa, perquè l’àvia hi veu molt poc. b) No li agraden els afalacs excessius i aleshores s’atabala. Portava la cartera a la mà i li van estirar al metro. Modificació de la incorrecta: Portava la cartera a la mà i la hi van estirar al metro. c) Agafes els llibres del Francesc i els hi tornes avui mateix. Vés a veure els veïns i els hi demanes disculpes pel soroll que vam fer ahir. Modificació de la incorrecta: Vés a veure els veïns i els demanes disculpes pel soroll que vam fer ahir. d) Si els vols regalar coixins, recorda que ja en tenen molts de grocs. N’hi ha molts coixins grocs en aquesta sala. Modificació de la incorrecta: Hi ha molts coixins grocs en aquesta sala. e) A veure si us en recordeu de la vostra àvia per Nadal. És Nadal, i ni us en recordeu. Modificació de la incorrecta: A veure si us recordeu de la vostra àvia per Nadal.

265

f) Sempre ha estat una mica coix, però ara hi va més. Ja hi era calb des dels trenta anys, o abans. Modificació de la incorrecta: Ja era calb des dels trenta anys, o abans.

Les combinacions de pronoms febles (pàgina 323)
Substitueix separadament en cada oració els dos elements destacats per un pronom. Per exemple: Deixa el llibre a l’armari. → Deixa’l a l’armari. / Deixa-hi el llibre. a) En Jaume demana diners als tiets. En Jaume en demana als tiets. En Jaume els demana diners. b) Diuen al tutor que canviï l’examen. Li diuen que canviï l’examen. Ho diuen al tutor. c) Heu de retornar la bicicleta al seu propietari. Heu de retornar-la al seu propietari. Li heu de retornar la bicicleta. d) Guardarem la ploma a l’estoig. La guardarem a l’estoig. Hi guardarem la ploma. e) Han aparegut tres taques a la paret. N’han aparegut tres a la paret. Hi han aparegut tres taques. f) No posis tanta sal a la sopa. No en posis tanta a la sopa. No hi posis tanta sal. Localitza en cada oració el pronom o el grup de dos pronoms febles que hi ha i relaciona’ls amb l’antecedent o els antecedents. Per exemple: Tothom juga a la loteria i jo, en canvi, no hi jugo mai (hi = a la loteria). El bibliotecari m’ha reclamat els llibres que tinc a casa: demà mateix els hi portaré (els = els llibres que tinc a casa; hi = al bibliotecari). a) Els nens es miren els gelats però no els agraden. els = als nens. b) Has arreglat l’ordinador o encara no ho has fet? ho = arreglar l’ordinador. c) Érem quinze jugadors a l’equip i ja només en quedem set. en = (de) jugadors. d) L’avi no vol sal al brou; no n’hi posis tanta. n’ = sal; hi = al brou. e) Tres alumnes van demanar la revisió d’exàmens al matí i la tutora els la va fer a la tarda mateix. els = als / a les tres alumnes; la = la revisió d’exàmens. f) Si no vols dir al teu germà que em torni el mòbil, li ho diré jo demà. li = al teu germà; ho = que em torni el mòbil. g) Els teus oncles han de saber això de la casa; demà els en parlaré una bona estona. els = als teus oncles; en = d’això de la casa. h) Com que demà a la tarda els meus cosins han d’anar al teatre i no tenen cotxe, ja els hi portaré jo mateixa. els = als meus cosins; hi = al teatre.
2 1

266

si tenposes una quantitat moderada. però *es van oblidar. algú s’ha endut la meva cartera i ara no tinc les claus de casa. algú s’ha endut la meva cartera i ara no tinc les claus de casa. g) Abans que usenaneu per sempre del barri. Si tens alguna notícia d’en Jordi per a nosaltres. e) No hem treballat mai en un lloc tan petit. Abans que us en aneu (n’aneu) per sempre del barri. vésten. les regles són estrictes: acostuma-t’hi. l) El faquir agafava la serra i selaintroduïa a la boca. h) Sense *adonar-se. i) M’han dit que tens una piscina enorme al xalet: portanshi un dia. La moto. M’han dit que tens una piscina enorme al xalet: porta’ns-hi un dia. Aquest vinagre és suau. Ja has signat el manifest contra l’autovia? Encara ets a temps d’adherir-t’hi. c) Havien de reservar dos bitllets d’avió. h) Si no estàs d’acord amb les nostres normes. Tinc un examen dilluns i ja és hora que m’hi posi. 3 Pàgina 324 Escriu. c) Si tens alguna notícia d’en Jordi per a nosaltres. perquè té la seva dificultat. d) A la nostra associació. b) Tinc un examen dilluns i ja és hora que mhiposi. però no ho va fer per no ofendre l’amfitrió. Es va comprar una camisa sense fixar-s’hi gaire i ara ha vist que li va ampla. Havien de reservar dos bitllets d’avió. és clar. A la nostra associació. però segur que ens hi adaptarem.En cada una de les oracions compostes següents s’ha produït l’omissió indeguda d’un pronom adjunt a un verb pronominal. però no ho va fer per no ofendre l’amfitrió. Si no estàs d’acord amb les nostres normes. d’acord amb la normativa. vés-te’n. dóna’ns-la d’una vegada. però se’n van oblidar. j) No vaig poder assistir a la conferència sobre el medi ambient. fes-me’n un resum. els elements formats per un verb i diversos pronoms destacats en cursiva en cada una de les oracions següents: a) Tenia ganes d’anarsen de la festa. f) No tan sols contesta malament al seu pare. feuvosho fer per un especialista. feu-vos-ho fer per un especialista. si te’n poses una quantitat moderada. sinó que també *es burla. perquè té la seva dificultat. però segur que *ens adaptarem. dónansla d’una vegada. No hem treballat mai en un lloc tan petit. Corregeix-les. telarreglaria molt bé de preu el meu cosí mecànic. fesmen un resum. No tan sols contesta malament al seu pare. k) Si heu de canviar el paviment. Tenia ganes d’anar-se’n de la festa. 4 267 . és clar. Sense adonar-se’n. No vaig poder assistir a la conferència sobre el medi ambient. e) Es va comprar una camisa sense fixarshi gaire i ara ha vist que li va ampla. te l’arreglaria molt bé de preu el meu cosí mecànic. a) Et proposo de fer un viatge amb bicicleta a través dels Alps. hauríem de fer un sopar. El faquir agafava la serra i se la introduïa a la boca. d) Aquest vinagre és suau. A l’hora de contractar una assegurança de vida convé informar-se’n abans. g) Ja has signat el manifest contra l’autovia? Encara ets a temps *d’adherir-te. Si heu de canviar el paviment. les regles són estrictes: *acostuma’t. *t’atreveixes? Et proposo de fer un viatge amb bicicleta a través dels Alps. sinó que també se’n burla. f) La moto. t’hi atreveixes? b) A l’hora de contractar una assegurança de vida convé *informar-se abans. hauríem de fer un sopar.

Per exemple: li ho diré → Es veu que han portat un paquet a casa del Robert i ell no hi era: li (al Robert) ho (que han portat un paquet) diré per telèfon. Si necessites la bicicleta. una oració composta amb cadascuna de les expressions que hi ha a continuació. En Joan ha deixat el club. però no m’hi (al mòbil) acostumo. m’hi acostumo us en donen n’hi tenen se n’adonen demana’ns-la se’l veu Solució orientativa: Practico molt amb el nou mòbil. aneu al forn a veure si us en (de pa) donen una mica. d’acord amb la normativa. Si us heu quedat sense pa. Assenyala-hi també els referents dels pronoms. Molesten tot el veïnat i no se n’(que molesten)adonen.Escriu. Si vas a veure la gàbia dels conills. demana’ns(a nosaltres)-la (la bicicleta). t’adonaràs que n’(de conills)hi (a la gàbia) tenen tres. per això no se’l(en Joan) veu gaire. 5 Pàgina 326 Escriu correctament darrere el verb les combinacions de pronoms següents: a) treu + et + el treu-te’l b) escalfa + la + hi escalfa-la-hi c) recordeu + us + en recordeu-vos-en d) endreceu + us + la endreceu-vos-la e) organitza + els + la organitza’ls-la f) acostumem + ens + hi acostumem-nos-hi g) descorda + el + hi descorda-l’hi h) prohibeix + li + ho prohibeix-li-ho i) apropar + et + hi apropar-t’hi j) emportar + me + el emportar-me’l Escriu correctament els agregats de verb i dos pronoms que hi ha a continuació: a) et + el + posaré te’l posaré b) es + la + emporta se l’emporta c) preparar + ens + les preparar-nos-les d) dir + us + ho dir-vos-ho 7 6 268 .

/ Guarda’ns-els aquí fins demà. Tingues en compte l’inici o la terminació del verb. / No vaig pensar a parlar-los-en. / Van regalar… un de més luxós. h) (els + en) …he deixat un de nou. de preocupats. / Vull que te’n recordis sempre. / Ara ja pots explicar… Li ho explicaran amb detall. g) (us + ho) Després … explicaré tot. / Han vingut a reclamar-nos-els. / No parava de mirar… Se l’emportarà de seguida que pugui. a) (em + el) …han d’escurçar cinc centímetres. no va voler explicar… Aquesta mà. / Vaig veure’ls-hi molt. / Li’n van enviar un centenar. / Han vingut a reclamar… / Guarda… aquí fins demà. / … portaran a casa amb un taxi. / No vaig pensar a parlar… / Obre… una de ben fresca. / Vull que … recordis sempre. No te n’oblidis mai. Els n’he deixat un de nou. / Vaig veureu… molt. / Planxa… Me l’han d’escurçar cinc centímetres. / Planxa-me’l. e) (li + ho) … explicaran amb detall. / No vaig trobar-los-hi. de preocupats. / La raó de debò. / Emporteu-vos-ho d’aquí. / Li ho van dir bruscament. / Vés… ben lluny. / No parava de mirar-se’l. a la plaça. / Ara ja pots explicar-li-ho. no va voler explicar-la-hi. / Vés-te’n ben lluny. / No vaig trobar… No els hi hem vist. Ens els escampa per tota la casa. / Obre’ls-en una de ben fresca. 8 269 . la hi haurem d’embolicar. / Me’l portaran a casa amb un taxi. Després us ho explicaré tot. a la plaça. / … va menjar en un moment. Li n’enviaran una dotzena. d) (es + el) …emportarà de seguida que pugui.e) fica + ens + hi fica’ns-hi f) robar + em + els robar-me’ls g) ens + el + arreglarà ens l’arreglarà h) et + en + donen te’n donen i) els + ho + dic els ho dic j) es + ens + nota se’ns nota k) es + les + emproven se les emproven l) veure + us + el veure-us-el m) em + en + vaig me’n vaig n) dóna + els + ho dóna’ls-ho o) es + et + imposa se t’imposa p) treure + els + hi treure’ls-hi Escriu correctament les combinacions de pronoms indicades entre parèntesis. j) (els + hi) No … hem vist. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. c) (ens + els) …escampa per tota la casa. f) (li + en) …enviaran una dotzena. / … van dir bruscament. / Van regalar-li’n un de més luxós. … haurem d’embolicar. i) (la + hi) Aquesta mà. / … van enviar un centenar. / Emporteu… d’aquí. b) (et + en) No …oblidis mai. / La raó de debò. / Va vendre… a molt bon preu. / Se’l va menjar en un moment.

/ No podrem trametre’ls-els. Encara que et pegui. El barret és graciós.k) (els + el) El llum. h) No … adono mai. f) … sortirem. fes… càrrec tu mateix. que te’l posaré. Vés a buscar entrades al centre cívic. no …apaguis mai. Per exemple: te’l posaré → Et faré l’entrepà de pernil i te’l posaré a la motxilla. un cop corregides. Si li agrada el jersei. El llum. tu no … tornis. A mi no m’hi veuràs. Vine. La moto. S’hi dedica en cos i ànima. tu no t’hi tornis. Com que ja hem acabat la feina. Us hi heu d’afanyar. Solució orientativa: No duus el braçalet. haurem de preparar-nos-les avui mateix. / No podrem trametre… / Haurem de comunicar… Els els pintaran demà. se les emproven gairebé totes. Aquí hi ha les motxilles. te’n. Va veure els meus binocles i em va amenaçar de robar-me’ls. fica’ns-hi. me n’. i) Si pots. Sempre se’n queixen. Els veïns fan caure aigua sobre el nostre balcó: cada dia els ho dic. no els l’apaguis mai. se l’emporta. a) … dedica en cos i ànima. Això que t’he portat per als teus fills. / No hi tinc prou confiança per manllevar… / Remena… ben remenat. me’n vaig a casa. us en. No us en burleu. M’ha acomiadat de la feina i no gosava dir-vos-ho. fes-te’n càrrec tu mateix. t’hi. Si tens un forat a la llista. m’hi. Té un caràcter tan dominant. Estem molt contentes i se’ns nota. g) … heu d’afanyar. sense repetir-ne cap: us hi. a veure si te’n donen dues o tres. Ens en sortirem. M’han pres el lloc i lluitaré per treure’ls-hi. ens en. d) No … burleu. dóna’ls-ho per Nadal. Escriu vuit oracions compostes amb vuit de les expressions de l’activitat 7. No me n’adono mai. b) Sempre … queixen. e) Encara que et pegui. / Remena’ls-el ben remenat. però preferiria veure-us-el posat. / Haurem de comunicar-los-els. que al final se t’imposa. Si pots. c) A mi no … veuràs. ens l’arreglarà el teu cosí. Si es volen comprar una samarreta. l) (els + els) … pintaran demà. se’n. Completa les oracions que hi ha a continuació amb aquestes combinacions de dos pronoms febles. 10 9 270 . / No hi tinc prou confiança per manllevar-los-el. Tingues en compte que hi han d’aparèixer clarament els referents dels pronoms. s’hi.

per què li heu parlat de l’accident? d) Semblava que el paquet no cabia al maleter del cotxe. Les hi farem amb cartolina. h) –On és el mòbil d’alta gamma del teu germà? – … van robar l’endemà d’haver-lo comprat. els hi. li’n. El veí em va deixar una càmera fa un any i no la hi vaig tornar fins ahir. b) –La nena ha agafat els llumins? –Sí. Agafes el rellotge. vas a casa seva i «li» tornes. la hi. f) –Com puc recuperar la meva jaqueta? –Parla amb en Marc i demana-… Parla amb en Marc i demana-la-hi. Escriu correctament les combinacions pronominals de les oracions següents. però no … penso tornar. Saps que no vull que prenguis el pèl al teu germanet i tu no pares de prendre-l’hi. Sí. Tu dius que aquest suc no és àcid. Doncs potser els hi compraré. Doncs. f) Després que els pares no es posessin d’acord. però jo «li» trobo d’allò més. Després que els pares no es posessin d’acord. g) –Sabies que la veïna es ven els mobles del jardí? –Doncs potser … compraré. demà les hi porto a casa. Semblava que el paquet no cabia al maleter del cotxe. a veure si els hi prens sense manies. Sí. però al final l’hi vam poder encabir. c) Si no «li» convenen els disgustos. L’hi van robar l’endemà d’haver-lo comprat. Tingues en compte que cada combinació es repeteix una vegada. però al final «li» vam poder encabir. i val més que no la hi toquis. b) Tu dius que aquest suc no és àcid. e) Saps que no vull que prenguis el pèl al teu germanet i tu no pares de prendre-«li». a veure si … prens sense manies. li ho. n’hi). e) –Saps que l’Ona pateix per les seves botes? –Doncs.Pàgina 327 Completa aquestes oracions amb les combinacions de pronoms següents: l’hi. finalment al nen li van posar el nom que volia l’àvia. que apareixen amb les formes pronominals pronunciades col·loquialment («li» i «ni»). però no l’hi penso tornar. vas a casa seva i l’hi tornes. Digues en cada oració si la pronúncia «li» correspon a una forma sola (li) o a dues (l’hi): a) Agafes el rellotge. demà … porto a casa. i val més que no … toquis. a) El veí em va deixar una càmera fa un any i no «li» vaig tornar fins ahir. la hi. les hi. per què «li» heu parlat de l’accident? Si no li convenen els disgustos. però jo l’hi trobo d’allò més. Tingues en compte que en cada cas es tracta d’una combinació de dos pronoms (l’hi. a) –En Robert et va deixar un ganivet elèctric? –Sí. d) –Aquesta és la bufanda preferida de la Mireia? –Sí. c) –Amb quin paper fareu les targetes a la clienta? – … farem amb cartolina. finalment al nen «li» van posar el nom que volia l’àvia. Sí. 13 12 11 271 .

f) Tothom diu que la Rut no està trista. però no vull demanar-los-els. haurem de comprar-los-en un de nou). per tant. però no els els vull demanar (però no vull demanar-los-els). no «li» deixaré mai més. però no «ni» donarà pas. c) Els n’haurem de comprar un de nou. En acabat. a) No vull demanar-los-els. f) Estan pintant-nos-els. 15 272 . Solució orientativa: Els pares em podrien deixar els diners.b) Tantes ganes que teníem de trepitjar la neu i no «ni» havia gens ni mica. Tothom diu que la Rut no està trista. M’ha reclamat el llibre i jo ja l’hi vaig tornar fa dies. No puc prometre-us-el. Haurem de comprar-los-en un de nou. i els que hi ha darrere el verb al davant. La Bet i en Pol necessiteu ordinadors i els n’haurem de comprar. no «ni» facis gaires. demà mateix li ho recordaré. Ha anat a demanar explicacions al seu cap. d) Encara no m’ha tornat la càmera. d) No us el puc prometre. → Demà hauré de deixar-los-el. e) Ha anat a demanar explicacions al seu cap. però no li’n donarà pas. però jo «li» veig des de fa setmanes. M’ha tornat el portàtil desconfigurat. per a cada cas. Els alumnes han de saber que això és difícil i potser no els ho podré explicar (i potser no podré explicarlos-ho). Els pares em podrien deixar els diners. posa-l’hi. Aquest pneumàtic és per a la roda de la bicicleta. Torna a escriure les oracions següents passant els pronoms que hi ha davant el verb al darrere. escriu lliurement. Si et demana que li facis pessigolles. no li’n facis gaires. Potser no podré explicar-los-ho. Ens els estan pintant. Els alumnes han de saber que això és difícil i potser no els ho podré explicar. una oració composta que permeti crear el context necessari per entendre el sentit dels pronoms utilitzats. g) Aquest pneumàtic és per a la roda de la bicicleta. La meva intenció és de regalar-vos un cotxe. demà mateix «li» recordaré. Ens han reparat els marcs de les portes i ara ens els estan pintant (i ara estant pintant-nos-els). b) Potser no els ho podré explicar. 14 Pàgina 330 Digues en cada oració si la pronúncia «elzi» correspon a una sola forma (els) o a dues formes (els hi). c) M’ha reclamat el llibre i jo ja «li» vaig tornar fa dies. però jo la hi veig des de fa setmanes. els n’haurem de comprar un de nou (per tant. // Ja veuràs com es deixaran el cangur i demà els l’hauré de deixar (i demà hauré de deixar-los-el). posa-«li». Tantes ganes que teníem de trepitjar la neu i no n’hi havia gens ni mica. No els els vull demanar. Per exemple: Demà els l’hauré de deixar. però no us el puc prometre (però no puc prometre-us-el). Encara no m’ha tornat la càmera. L’ordinador de la Bet i en Pol no va gens bé. i) M’ha tornat el portàtil desconfigurat. no l’hi deixaré mai més. h) Si et demana que li facis pessigolles.

f) El ministre ha demanat uns informes urgents i ara «elzi» farà arribar un missatger. Escriu-les correctament. els la donaran el mes que ve. En les oracions següents apareix la pronúncia «elzi». e) Elles esperen la teva oferta. a) . es tracta d’una simplificació col·loquial d’una altra combinació de dos pronoms (un CI plural i un CD). Tothom diu que els conserges són antipàtics i jo no els hi trobo pas. «elzi» enviaré una carta convencional. i això que ja els ho havia advertit. El ministre ha demanat uns informes urgents i ara els hi farà arribar un missatger. c) Aquelles dues noies han perdut aquestes agendes. Fes-los-en una ben aviat. però només en tres casos correspon a la combinació els hi (CD plural determinat + CI singular o CC de lloc). Dóna’ls-les. que hi queden molt bé. Aquest és l’àlbum ideal per a aquests cromos. No els l’enviarem.Ja heu donat el treball a la professora? –Sí.Enviareu aquest missatge a les vostres amigues? – No … enviarem.a) Saps que als meus pares «elzi» agrada molt que vinguis a casa? Saps que als meus pares els agrada molt que vinguis a casa? b) La nena jugava amb uns mistos i la seva mare «elzi» va prendre. Digues a l’encarregat que no pateixi pels endolls. «elzi» donaran el mes que ve. a) El comptable ens ha reclamat els albarans. No volem enviar-los-el encara. I tu. els enviaré una carta convencional. Elles esperen la teva oferta. que ja els hi arreglaré demà. La nena jugava amb uns mistos i la seva mare els hi va prendre. demà «elzi» portarem. Fes… una ben aviat. Enganxa«elzi» amb cura. quan penses donar…? Sí. b) Els meus amics no han pogut entrar als camerinos del teatre municipal. d) Aquest és l’àlbum ideal per a aquests cromos. Alguns alumnes es queixen que els seus tutors no els donen prou orientació universitària. que ja «elzi» arreglaré demà. Para atenció a evitar la possible confusió amb formes pròpies del castellà. g) Aquest any no convidaré els amics enviant-los un correu electrònic. Els treballadors no tindran la paga aquest mes. ja l’hi hem donat. 16 Pàgina 331 Completa aquestes oracions amb les combinacions de pronoms adients. c) Tothom diu que els conserges són antipàtics i jo no «elzi» trobo pas. d) Digues a l’encarregat que no pateixi pels endolls. i això que ja «elzi» havia advertit. 17 273 . que hi queden molt bé. c) Aquest cas és molt difícil per als detectius: … explicaré amb més detall. e) Alguns alumnes es queixen que els seus tutors no «elzi» donen prou orientació universitària. Enganxa’ls-hi amb cura. I tu. Aquelles dues noies han perdut aquestes agendes. d) Els avis reclamen la sopa: vés a posar… Els avis reclamen la sopa: vés a posar-los-la. ja … hem donat. No volem enviar… encara. Aquí tens un prestatge buit per als plats decoratius: posa’ls-hi. Els meus amics no han pogut entrar als camerinos del teatre municipal. En els altres tres. Dóna«elzi». El comptable ens ha reclamat els albarans. demà els hi portarem. quan penses donar-l’hi? b) . Aquest cas és molt difícil per als detectius: els l’explicaré amb més detall. Aquest any no convidaré els amics enviant-los un correu electrònic. e) Els treballadors no tindran la paga aquest mes. f) Aquí tens un prestatge buit per als plats decoratius: posa«elzi».

e) Ja fa estona que són a l’aigua. emporteu’s-els d’aquí. el seu padrí també els hi (els: els ulls. Me’n descuido sovint. avui no l’hi (el: el cafè. Ens va convidar a la festa. jo t’hi (et: a tu. Ara me’n penedeixo. d) En aquest gorg. Escriu les formes amb nos i vos que equivalen a les següents: aneu’s-en. b) A mi el projecte em sembla interessant. un dia acabarà per regalar… Les nétes sempre es miren el gerro xinès de l’àvia. ho: interessant. f) Si demà vols visitar la ciutat. CC) vam poder quedar. que tens entre parèntesis. poseu’s-hi bé (per poseu-vos-hi bé). En el llenguatge col·loquial. CPred) tenia. hi: a la ciutat. c) Ens va convidar a la festa. Té els ulls verds. g) Les nétes sempre es miren el gerro xinès de l’àvia. però a ell no li ho (li: a ell. CC) banyeu. no vull que us hi (us: vosaltres. a) Cap al vespre. CD. CD. fes-los-en (los: ells. Representa els elements sobreentesos. quan van darrere el verb en imperatiu plural i van seguits d’un altre pronom feble començat en vocal. Ja fa estona que són a l’aigua. no vam atrevir-nos-hi. avui no … he trobat tant. però no … permetrem. d) Em descuido sovint de fer les coses. hi: amarg. Completa les oracions següents amb les combinacions de dos pronoms adients. CD. f) M’he adonat del perill massa tard. A mi el projecte em sembla interessant. però no ens hi (ens: nosaltres. sovint es redueixen a ’s: anem’s-en (per anem-nos-en). quedeu’s-ho tot. un dia acabarà per regalar-los-el. però a ell no … sembla. Els rivals ens volen portar al seu terreny. Després. Amb aquell fred. no vull que … banyeu. CC) puc acompanyar.f) Els rivals ens volen portar al seu terreny. però jo no la hi considero [(aquella pel·lícula) CD / (extraordinària) CPred]. el bestiar baixa a abeurar-s’hi. però no els ho permetrem. CD. recordem-nos-en. Aneu-vos-en. CI. Me n’he adonat massa tard. g) Té els ulls verds. Per exemple: Consideren aquella pel·lícula extraordinària. el seu padrí també … tenia. CPred) he trobat tant. digues quins elements substitueixen i quina funció sintàctica fa cadascun. posem-nos-hi bé. hi: al gorg. els pronoms nos i vos. Ahir vaig trobar el cafè molt amarg. fes… sortir. CD. posem’s-hi bé. g) Ara em penedeixo d’haver dit la veritat. CD. c) Amb aquell fred. en: de l’aigua. per la combinació pronominal que s’indica a l’encapçalament de cada grup d’oracions: 21 20 19 18 274 . no vam atrevir-nos a pujar al cim. b) Al final m’he acostumat al menjar vegetarià. Procureu oblidar-vos-en ben aviat. el bestiar baixa a abeurar-se a l’estany. emporteu-vos-els d’aquí. CC) sortir. recordem’s-en. Substitueix els sintagmes destacats en les oracions següents pel pronom feble hi o en i escriu correctament la combinació que en resulti. atribut) sembla. hi: verds. quedeu-vos-ho tot. Al final m’hi he acostumat. Cap al vespre. En aquest gorg. Si demà vols visitar la ciutat. a) Ahir vaig trobar el cafè molt amarg. hi: a la festa. però no … vam poder quedar. e) Procureu oblidar-vos ben aviat d’aquest mal tràngol. jo … puc acompanyar.

Sintagma. Si accepteu aquesta oferta. Pronom de 1a o 2a persona + CD o CRV: a) Si accepteu aquesta oferta. M’he quedat molt sorprès que vingués: no m’ho podia creure . Mentre vostè tingui el cotxe al taller. b) Els veïns saben que faig vaixells en miniatura. la companyia … deixarà (a vostè) un (cotxe) de recanvi. b) El govern establirà mesures de prevenció i farà alhora controls rutinaris. CI 3a persona plural + CD: a) Almenys hi ha cinc models diferents. una oració simple o una oració composta: a) La principal mesura de seguretat del nou govern. L’oració composta: les conjuncions de coordinació i subordinació (pàgina 332) Classifica els elements següents. segons si es tracta d’un sintagma. Potser … regalaré un (vaixell en miniatura als veïns). … mostraré (a vostès els cinc models). policies i sanitaris. Si els ho demanes tu. Aquell noi deu saber a quina hora passa l’autobús. Almenys hi ha cinc models diferents. no s’hi podran negar de cap manera. Oració simple. c) Necessitem que les teves amigues ens ajudin. Oració composta. endreça-la-hi. b) Tots dos hem preparat el paper de l’altre i per això podem intercanviar… (els papers) sense problemes. Oració simple. Determina si el nexe destacat en cursiva en cadascuna de les oracions següents és una preposició o una conjunció. Sintagma nominal. no s’hi podran negar de cap manera. la companyia li’n deixarà un de recanvi. Si … demanes tu (a elles que ens ajudin). d) Demà a la tarda els estudiants de Dret es manifestaran a la Gran Via. Tots dos hem preparat el paper de l’altre i per això podem intercanviar-nos-els sense problemes. c) M’he quedat molt sorprès que vingués: no … podia creure (que hagués vingut). els treballadors es manifestaran davant de la Gerència. endreça… (l’habitació al teu germà) L’habitació del teu germà està desendreçada. f) Si no hi ha resposta ràpida de l’empresa. c) Mentre vostè tingui el cotxe al taller. e) Una manifestació multitudinària de bombers. Potser els en regalaré un. estic segur que mai no us en penedireu. per: preposició. si vostès passen per la botiga. estic segur que mai no … penedireu (d’haver acceptat aquesta oferta). pregunta… (al noi a quina hora passa). pregunta-li-ho. c) Sou els principals favorits per a la Copa. si vostès passen per la botiga. Els veïns saben que faig vaixells en miniatura. 2 1 275 . b) Aquell noi deu saber a quina hora passa l’autobús. Oració composta. Necessitem que les teves amigues ens ajudin. els els mostraré. uneix una oració a un nom. En quins casos el nexe destacat uneix dues oracions? a) Un pinzell fi per pintar el marc de la finestra.CI 3a persona singular + CD: a) L’habitació del teu germà està desendreçada.

però: conjunció. c) No va parar de treballar fins que no van tocar les dotze. e) Tothom espera que facis unes declaracions sobre el cas. amb: preposició: uneix un nom a un nom e) Et deixaré la càmera si en fas un bon ús. i: conjunció. 3 Pàgina 333 Escriu les quatre comes que falten en les oracions següents. Envia-li els diners de seguida. uneix dues oracions (subordina l’oració d’infinitiu). Per exemple: No entenc què em dius. e) L’equip local portava samarreta blava i lluïa un braçalet de dol. uneix dues oracions. Subordinada adjectival. Estudiaré química o història. En acabat. segons el cas. Curiosament. un sintagma adjectival o un sintagma adverbial de valor equivalent. b) Em va manifestar que estava molt preocupada per la situació. b) L’alcalde no sap si autoritzar el nou pàrquing a la plaça o als afores. d) L’equip local portava samarreta blava i l’equip visitant groga. a: preposició. classifica les oracions destacades en subordinades substantives. c) Estudiaré química o història i faré els deures de llengua. Subordinada adverbial. f) Us preneu la feina seriosament o partirem peres. L’equip local portava samarreta blava i l’equip visitant. i faré els deures de llengua. per un sintagma nominal. Subordinada substantiva. a) Vosaltres netejareu l’habitació i nosaltres el menjador i el lavabo. Subordinada adverbial. però no hi hem comprat res. el menjador i el lavabo. f) Envia-li els diners tan ràpid com puguis. la veïna més rica té el pis més petit. És un edifici deshabitat. No va parar de treballar fins a mitjanit. adjectives o adverbials. f) Sempre hem aspirat a guanyar el campionat regional. d) És un edifici on no habita ningú. groga. Subordinada substantiva. Solució parcialment orientativa: a) Curiosament. Tingues en compte que no hi ha cap oració que n’hagi de portar més d’una. c) Hem entrat als grans magatzems. → No entenc les teves paraules (SN). si: conjunció. la veïna que té més diners té el pis més petit. uneix dues oracions. Em va manifestar la seva preocupació per la situació.b) És una pel·lícula llarga i avorrida. Substitueix en cada oració l’element destacat. → Oració substantiva. d) Vull un cafè amb llet. 4 276 . Tothom espera les teves declaracions sobre el cas. Vosaltres netejareu l’habitació i nosaltres. uneix dos adjectius. Subordinada adjectival. que és una oració.

b) Avui només hem tingut deu … onze clients. e) No ha presentat a temps la sol·licitud. o. i … i tot. en què s’observa un error relacionat amb l’ús de les comes o de les conjuncions coordinants: a) *No hem rebut el paquet. a) Els vam fer un munt de favors … ens en van donar les gràcies. l’albarà ni la factura. Us heu d’expressar de manera clara i intel·ligible. És llicenciat en clàssiques. c) *L’hivern portarà el fred. Si fas règim. … ha fet fred. que ha renunciat a la plaça. No hem rebut el paquet. Pàgina 335 Completa aquestes oracions amb les conjuncions de coordinació següents. la foscor. … que ha renunciat a la plaça. i el seu marit és molt esquerp. Escriu correctament les oracions següents. o sigui. d) Ens van regalar una entrada al museu … ens van fer una visita gratuïta … Ens van regalar una entrada al museu i ens van fer una visita gratuïta i tot. o dues places lliures. L’hivern portarà el fred. no podrem fer les còpies del dossier. per tant. hi haurà recepció oficial a l’Ajuntament. i ni tan sols. més aviat ha fet fred.g) Hi ha hagut una explosió i com una desbandada o una baralla. la relació entre els dos elements coordinants: Solució parcialment orientativa. però el seu marit és molt esquerp. f) Repareu ben aviat la fotocopiadora. amb un altre connector que expliciti més clarament. c) (condicional amb si): Fes règim i milloraràs. ni l’albarà ni la factura. però fa classes de música. Ha plogut molt. o sigui. Tothom sap que cal treballar. Escriu aquestes oracions. a) (adversativa): És llicenciat en clàssiques. Avui només hem tingut deu o onze clients. el camí s’enfangarà. …. hi haurà recepció oficial a l’Ajuntament. xiulaven… e) *No se sap si hi ha una. i fa classes de música. Els vam fer un munt de favors i ni tan sols ens en van donar les gràcies. h) … perdem … guanyem la final. b) *Tothom sap que cal treballar esperar amb paciència i tenir una mica de sort. la foscor i la solitud. i la solitud. No se sap si hi ha una o dues places lliures. c) Us heu d’expressar de manera clara … intel·ligible. No ha fet gens de calor. milloraràs. altrament. bramaven. altrament. Ella és molt cordial. tant si … com si …. No ha presentat a temps la sol·licitud. no … més aviat. d) *Els espectadors cridaven bramaven xiulaven… Els espectadors cridaven. coordinades amb la conjunció i. 7 6 5 277 . Repareu ben aviat la fotocopiadora. b) (il·lativa): Ha plogut molt. g) … ha fet gens de calor. Hi ha hagut una explosió. en el sentit indicat. d) (adversativa): Ella és molt cordial. esperar amb paciència i tenir una mica de sort. sense que se’n repeteixi cap: i. i el camí s’enfangarà. Tant si perdem com si guanyem la final. i com una desbandada o una baralla. no podrem fer les còpies del dossier.

l’edat de la pedra polida. b) … ens atorguen la subvenció. Amb la línia 5 del tren podem anar a Vilavella o bé a Vilanova: disjuntiva. d) Una camisa costa entre 28 i 33 euros. i no en tinc cap resposta. sinó. és a dir. haurem de suspendre el festival del teatre. però no d’elèctriques. d) La pluja era necessària. la torrentada. e) Declarar que tens un èczema i explicar que és una malaltia caracteritzada per l’aparició de taques d’eritema a la pell. Pateix una hepatomegàlia. però no. Com que no va agafar els guants. una malaltia caracteritzada per l’aparició de taques d’eritema a la pell: d’equivalència. 10 9 278 . Heu de triar. b) Fan tot tipus de reparacions. Treballo tota la setmana. El teu avi de vegades ve a casa teva a peu o amb metro: disjuntiva. i només en fan servir dos. No faig sinó trucar-li. El neolític. i no en tinc cap resposta. c) El teu avi de vegades ve a casa teva a peu i de vegades amb metro. ha fet molt de mal. f) Només faig que trucar-li. f) Diagnosticar (explicant que és un augment del volum del fetge) a algú que pateix una hepatomegàlia. no … sinó: a) Tenen tres cotxes a casa. definitivament. si feu l’exposició oral o bé escrita: disjuntiva. No espera de la vida sinó un cop de sort. L’avaria no ha estat causada per la temperatura. Completa aquestes oracions amb sinó o si no: a) L’avaria no ha estat causada per la temperatura. una oració composta per a cada una de les situacions següents: Solució orientativa. 8 Pàgina 336 Substitueix la conjunció o locució destacada en cursiva en cadascuna de les oracions següents per però. la torrentada. però només en fan servir dos. això és). c) No espera de la vida res més que un cop de sort. … per la humitat. Escriu. e) Treballo tota la setmana excepte el dilluns. o sigui. La pluja era necessària. Una camisa costa 28 o 33 euros: disjuntiva. o sigui. entre l’exposició oral i I’escrita. un augment del volum del fetge: d’equivalència. Tens un èczema. Fan tot tipus de reparacions. haurem de suspendre el festival del teatre.e) (causal amb com que): No va agafar els guants. o bé) i d’equivalència (o. però no el dilluns. en canvi. ara passa fred. és a dir. això és. a) Comunicar a l’alumnat que ha de triar. suposà una autèntica revolució: d’equivalència. però. b) Explicar que el neolític (amb el detall que és conegut com a edat de la pedra polida) suposà una autèntica revolució. sinó per la humitat. g) Un ús de la conjunció o bé per dir que amb la línia 5 del tren podem anar a Vilavella i a Vilanova. Tenen tres cotxes a casa. ha fet molt de mal. Si no ens atorguen la subvenció. i ara passa fred. menys d’elèctriques. utilitzant conjuncions disjuntives (o. definitivament.

si no és rica. … és rica. … calles d’una vegada. i) Heu tornat a perdre? I doncs. d) Me n’aniré. c) Aquest estiu no haurem d’estalviar aigua. sinó a tots els meus companys. Ús incorrecte: No el van deixar entrar. La teva cosina. b) Sigueu sempre sincers. …. g) La teva cosina. Ús correcte. 11 Pàgina 339 En el grup d’ítems següents. Ús correcte. Per exemple: [Unes restes [de cabells [d’una persona + [de poca edat. ja que encara no ha complert els setze anys. d) En aquests moments l’empresa és insolvent. … que hi haurà una pròrroga. que no us entreneu prou? Ús correcte. j) Ho he buscat a l’enciclopèdia de l’escola doncs no ho he trobat a Internet. e) L’empresa ha fet suspensió de pagaments doncs en aquests moments és insolvent. Des que l’ha deixat la parella. Paga la multa. … a tots els meus companys. doncs la veritat acaba imposant-se. sinó que pretenia ajudar-la. Les obres no acabaran avui. doncs encara no ha complert els setze anys. no us el puc deixar. si no calles d’una vegada. a) Aquest estiu tinc l’apartament llogat. substitueix-la per una conjunció causal (perquè. almenys és força gastadora. Pàgina 338 Digues si l’ús de la conjunció doncs és correcte en les oracions següents. ja que la veritat acaba imposant-se. e) Les obres no acabaran avui. sí. Ús incorrecte: Ho he buscat a l’enciclopèdia de l’escola perquè no ho he trobat a Internet. així doncs. No solament m’has ofès a mi. Ús incorrecte: L’empresa ha fet suspensió de pagaments perquè en aquests moments és insolvent. … que pretenia ajudar-la. ja que.]]]] → Unes restes de cabells d’una persona de poca edat. f) Aquest any no podrem anar enlloc de vacances doncs no tenim diners. no fa … plorar i gemegar. 12 279 . Ús incorrecte: Sigueu sempre sincers. Ús correcte. Ús incorrecte: Aquest estiu no haurem d’estalviar aigua. si no més! i) Des que l’ha deixat la parella. Ús incorrecte: Aquest any no podrem anar enlloc de vacances perquè no tenim diners. et faran un embargament dels comptes corrents. No la volia ofendre. j) No solament m’has ofès a mi. almenys és força gastadora. no fa sinó plorar i gemegar. sinó que hi haurà una pròrroga.c) No la volia ofendre. f) Paga la multa. –Doncs haurà de fer suspensió de pagaments. g) La vostra tutora no vindrà de viatge? Doncs la nostra. perquè durant la primavera ha plogut molt. doncs durant la primavera ha plogut molt. En cas que no ho sigui. allarga el complement del nom per la dreta. h) No el van deixar entrar. … més! Vaig estar un any sense feina. si no. atès que…). Me n’aniré. et faran un embargament dels comptes corrents. h) Vaig estar un any sense feina.

en cada cas. Encara no se sap qui ha obtingut la millor nota: interrogatiu. treballeu. b) [M’agrada] + [Vosaltres voleu practicar el dibuix. Davant la cridòria de la gent. Veig que encara no has repintat la paret que vas embrutar amb les botes: conjunció.a) [Les maletes [de viatge [del directiu + [una empresa + [Japó. tingues en compte que en alguns casos hauràs de canviar el temps verbal. a) [Tothom espera] + [Ell ens ajuda a treballar.] Tothom espera que ell ens ajudi a treballar. h) Investiga … el client ha pagat els deutes. Els estris amb què els homes prehistòrics feien les pintures rupestres devien ser molt rudimentaris: relatiu. subratlla l’oració subordinada. En el grup d’ítems següents. d) Vaig trobar un tronc a terra … volia entrar al meu garatge. Treballant d’aquesta manera. vaig rebentar. b) Veig … encara no has repintat la paret que vas embrutar amb les botes. Completa aquestes oracions amb la forma d’infinitiu. no fareu mai res de bo. vaig entrar … el pany.] La fàbrica que va fundar l’oncle que va anar a Amèrica ha hagut de plegar. g) Ignorem … va produir la deflagració.]]]] Les maletes de viatge del directiu d’una empresa del Japó. 13 Pàgina 340 Completa aquestes oracions amb l’element adient i digues. En acabat. vaig entrar rebentant el pany. c) En Pau ha deixat l’equip … de tant estar-se a la banqueta. Investiga si el client ha pagat els deutes: conjunció. En Pau ha deixat l’equip avorrit de tant estar-se a la banqueta. M’hauràs de recordar com es fan els bunyols: interrogatiu. Ha tornat a passar pel nostre carrer la moto antiga que vam veure a Platja d’Aro: relatiu. si es tracta d’una conjunció. Per exemple: [Tothom diu] + [Les empreses volen que s’apugi el petroli. c) M’hauràs de recordar … es fan els bunyols. un relatiu o un interrogatiu: a) Ha tornat a passar pel nostre carrer la moto antiga … vam veure a Platja d’Aro. Vaig trobar un tronc a terra quan volia entrar al meu garatge: conjunció. no fareu mai res de bo. b) [La imatge [d’uns infants [sense aspecte + [nen + [bolquers. gerundi o participi dels verbs següents: s’avorria. Ignorem què va produir la deflagració: interrogatiu. e) Els estris amb … els homes prehistòrics feien les pintures rupestres devien ser molt rudimentaris. 15 14 280 .] M’agrada que vosaltres vulgueu practicar el dibuix. b) Davant la cridòria de la gent. c) [La fàbrica + [va fundar l’oncle + [l’oncle va anar a Amèrica]] ha hagut de plegar.]]]] La imatge d’uns infants sense aspecte de nen de bolquers. rebutgem. Avui preferim circular amb bicicleta pel passeig de la platja. deien. f) Encara no se sap … ha obtingut la millor nota. insereix la segona part en una oració més àmplia.] → Tothom diu que les empreses volen que s’apugi el petroli. circulem. a) Avui preferim … amb bicicleta pel passeig de la platja. d) … d’aquesta manera.

e) Els treballadors estaven cansats de tanta feina. Per la ràdio acaben de dir (conjunció) … 2. Solució parcialment orientativa. En acabat. Ens ha visitat un noi que tenia un aspecte magnífic. Agraeixo molt que siguis sincer. No estan del tot convençuts (conjunció) … 5. Tothom se’n va anar a casa quan va acabar la festa. b) Avui fan una pel·lícula molt interessant. d) L’acusat va declarar la seva innocència. la seva innocència: SN. (Subordinada adverbial). k) Han decidit inesperadament el nomenament d’en Marc. c) Ho faré de seguida. Moltes persones no saben (interrogatiu) … 7. desinteressadament: SAdv. les causes de l’incendi: SN. (Subordinada adverbial). CD. CN. Estem fermament decidits a rebutjar l’oferta de la direcció. (Subordinada substantiva). Ens ajudaran sense demanar res a canvi. m) Ens ajudaran desinteressadament. SAdj o SAdv. (Subordinada adjectiva). substitueix-lo per una oració equivalent subordinada substantiva. L’acusat va declarar que era innocent. (Subordinada substantiva). Haurem de tornar a telefonar a (relatiu) … 6. 16 Pàgina 341 Relaciona els elements del primer grup (oracions principals) amb els del segon grup de manera que n’obtinguis oracions compostes per subordinació substantiva. 17 281 . La direcció m’ha obligat (conjunció) … 4. molt atractiu: SAdj. M’agrada molt (conjunció) … 9. molt interessant: SAdj. després de la festa: SAdv. molt ràpidament: SAdv. (Subordinada substantiva). En acabat. (Subordinada substantiva). Els treballadors estaven cansats de treballar tant. (Subordinada substantiva). sorprenent: SAdj. Confiem cegament que contribuïu a salvar l’empresa. L’alumnat de quart insisteix a (infinitiu) … 8. Classifica l’element destacat de cada oració en SN. 3. (Subordinada substantiva). a) Agraeixo molt la teva sinceritat. 1. Es mostra interessada a (infinitiu) …. i) Ens ha visitat un noi molt atractiu. Ho faré tan aviat com pugui. tanta feina: SN. Han decidit inesperadament nomenar en Marc. la teva sinceritat: SN. (Subordinada adjectiva). CRV. Li van aturar l’hemorràgia treballant amb gran rapidesa. adjectiva o adverbial.e) Estem fermament decidits a … l’oferta de la direcció. (Subordinada adjectiva). la vostra contribució: SN. l) Hem trobat un paisatge sorprenent. Els detectius investiguen com s’ha produït l’incendi. g) Els detectius investiguen les causes de l’incendi. respectivament. indica quina funció (subjecte. (Subordinada adverbial). Hem trobat un paisatge que ens va sorprendre. f) Li van aturar l’hemorràgia molt ràpidament. Avui fan una pel·lícula que us interessarà molt. de seguida: SAdv. f) Els han enxampat … una mentida. Els han enxampat dient una mentida. CAdj) sintàctica fa l’oració subordinada dins la principal. (Subordinada adverbial). j) Tothom se’n va anar a casa després de la festa. h) Confiem cegament en la vostra contribució a salvar l’empresa. CI. el nomenament d’en Marc: SN. La creença (conjunció)… és antiga i potser fonamentada.

4. Completa aquestes oracions amb la conjunció que o una preposició. 9. Per la ràdio acaben de dir que hi ha risc d’allaus al Pirineu: CD. d) Em sembla fatal que facin un pàrquing a la plaça. és difícil … ens entenguem. e) No complau la majoria que ara apugin els impostos. No estan del tot convençuts que els donin la subvenció: CAdj. e) fer el viatge de fi de curs a Amsterdam. Preguem que esperin el seu torn a la sala B. 8. Berlín o Praga. h) hi hagi silenci. El fet que hàgiu canviat de residència no afectarà les nostres relacions. que hi hagi un ambient agradable. c) No afectarà les nostres relacions que hàgiu canviat de residència. Berlín o Praga: CRV. f) qui ens va instal·lar la calefacció. g) els donin la subvenció. 3. e) Els meus cosins insisteixen sovint … els vagi a veure a Bèlgica. Això que ara apugin els impostos no complau la majoria. b) M’ha decebut molt que hagis triat un altre proveïdor. b) costa el transport públic a l’estat. segons correspongui: a) Tu procura. M’agrada molt que hi hagi silenci: subjecte. 19 18 282 . La direcció m’ha obligat que justifiqui totes les despeses: CRV. c) justifiqui totes les despeses. Tu procura. Es mostra interessada a participar en la gimcana: CAdj. f) Això … suspenguin el partit no em sembla gens bé. és difícil que ens entenguem. El fet que ara plogui millorarà molt l’estat del camp. 7. sobretot. El mecànic ens ha dit que ja no hi ha res a fer amb el cotxe vell. … hi hagi un ambient agradable. c) Preguem … esperin el seu torn a la sala B. b) El mecànic ens ha dit que ja no hi ha res … fer amb el cotxe vell. i) hi ha risc d’allaus al Pirineu. això que) a la posició inicial: Solució orientativa: a) Millorarà molt l’estat del camp que ara plogui. Amb aquestes condicions. sobretot. 6. Haurem de tornar a telefonar a qui ens va instal·lar la calefacció: CI. El fet que facin un pàrquing a la plaça em sembla fatal. d) Amb aquestes condicions. Això que hagis triat un altre proveïdor m’ha decebut molt. L’alumnat de quart insisteix a fer el viatge de fi de curs a Amsterdam. Això que suspenguin el partit no em sembla gens bé.a) participar en la gimcana. d) riure allarga la vida. 1. 5. 2. Pàgina 342 Identifica en cada oració composta la subordinada de subjecte i desplaça-la en forma nominalitzada (el fet que. Moltes persones no saben quant costa el transport públic a l’estat: CD. La creença que riure allarga la vida és antiga i potser fonamentada: CN. Els meus cosins insisteixen sovint que els vagi a veure a Bèlgica.

e) No estem d’acord amb el nou impost de circulació. d) Els proveïdors insisteixen en la seva exigència d’un cobrament ràpid. Demana a la secretària on es farà la reunió. Per exemple: Confiem en la seva professionalitat. Els proveïdors insisteixen a exigir un cobrament ràpid. Dubto que digui la veritat. c) N’hi ha prou amb una mica de sal. a la sala o al vestíbul. b) Somniava en les vacances tothora. Solució orientativa: a) Dubto de la veracitat de les seves paraules. N’hi ha prou de tirar-hi una mica de sal. Converteix les oracions simples següents en oracions compostes per subordinació amb la conjunció que. adverbis o quantificadors interrogatius adients: a) La policia ens ha preguntat … ha manipulat els aparells. Tingues en compte la norma de la caiguda de les preposicions. No estic d’acord que apreciïs el cas d’aquesta manera. b) S’ha conformat amb un petit record. N’hi haurà prou que telefoni. Encara no sabem quan ens deixaran descarregar les mercaderies. c) Sentia un fort desig d’estimació. f) N’hi haurà prou amb una telefonada. L’han amenaçat d’expulsar-lo. c) Ens agradaria saber … ho heu fet per desallotjar l’edifici tan de pressa. El seu segon llibre no té res a veure amb la novel·la amb què va debutar com a escriptora. Sentia un fort desig que l’estimessin. Somniava que me n’anava de vacances tothora. Per exemple: Pensa en les claus! → Pensa a tornar-me els claus! Solució orientativa: a) L’han amenaçat amb l’expulsió. Estava molt content que la prova hagués anat tan bé. Ignorem per què han tancat la frontera. Ens agradaria saber com ho heu fet per desallotjar l’edifici tan de pressa. No estem d’acord a pagar el nou impost de circulació.g) El seu segon llibre no té res … veure amb la novel·la amb què va debutar com a escriptora. a la sala o al vestíbul. → Confiem ∅ que actuïn com a bons professionals. d) Estava molt content del bon resultat de la prova. f) Encara no sabem … ens deixaran descarregar les mercaderies. Tingues en compte la norma de la caiguda de les preposicions. e) No estic d’acord amb la teva apreciació. 22 21 20 283 . si avui o demà. S’ha conformat a rebre un petit record. La policia ens ha preguntat qui ha manipulat els aparells. Completa aquestes oracions amb els pronoms. Converteix les oracions simples següents en oracions compostes subordinades substantives d’infinitiu. e) Desconec en … et bases per fer aquestes afirmacions. si avui o demà. Desconec en què et bases per fer aquestes afirmacions. b) Ignorem per … han tancat la frontera. d) Demana a la secretària … es farà la reunió.

e) No m’agrada el que facis tan mala cara davant els meus parents. Qui / el qui / aquell qui / tothom qui tingui una idea que l’exposi: subjecte. e) Les persones que tinguin una idea que l’exposin. [CRV]. si cal. a) No us refieu de les persones que no us aguanten la mirada. [CI].g) No sé pas … euros poden valer aquest ordinador i aquesta impressora! No sé pas quants euros poden valer aquest ordinador i aquesta impressora! h) El jurat de seguida anunciarà … equip ha superat totes les proves. 25 284 . f) El que plogui ara no vol dir que s’hagin d’atenuar les restriccions degudes a la sequera. 24 23 Pàgina 344 Indica entre claudàtors la funció sintàctica de l’oració subordinada destacada en cada cas. [CN]. b) Digues-li que et deixi a terra les coses que porta a sobre. on el que és una construcció nominalitzada incorrecta. No m’agrada el que tens entre mans: correcta. CD: Li ho ha demanat. b) Digues-li que et deixi el que porti a sobre. No us refieu de qui / del qui / d’aquella qui / de tothom qui no us aguanta la mirada: CRV. Digues-li que et deixi el que porti a sobre. → Els ho ha demanat. Incorrecta: El fet que plogui ara no vol dir que s’hagin d’atenuar les restriccions degudes a la sequera. c) El que li demanis tu. El jurat de seguida anunciarà quin equip ha superat totes les proves. CRV: No me n’he adonat. En acabat. a) No m’agrada el que tens entre mans. Digues-li que et deixi a terra això que /el que / tot el que porta a sobre: CD. subratlla l’oració substantiva de relatiu i indica entre claudàtors quina funció sintàctica fa: [Subj]. Sempre et donarà tot el que tu li demanis: correcta. Després. Identifica les tres oracions entre les següents en què el pronom relatiu el que encapçala una oració substantiva de relatiu i corregeix les altres tres. Per exemple: Els ha demanat que col·laborin amb ell [CD]. c) No m’he adonat de quan se n’han anat. que demà ja li tornaré: correcta. tenint en compte la possibilitat que hi hagi preposicions implícites. que demà ja li tornaré. CD: Pregunta-li-ho. d) Heu de donar suport a les persones que en necessitin. d) Estan acostumats que ningú els esperi. substitueix-la pel pronom feble corresponent. Incorrecta: No m’agrada que facis tan mala cara davant els meus parents. d) Sempre et donarà tot el que tu li demanis. a) Li ha demanat treballar en el torn de nit. c) El pes de les coses que porteu és excessiu. El pes del que / de tot el que / d’això que porteu és excessiu: CN. no significa que ens hagi de deixar ocupar automàticament el xalet. Canvia els segments les coses que i les persones que pels pronoms relatius corresponents i feshi concordar el verb subordinat. CRV: Hi estan acostumats. [CD]. Heu de donar suport als qui / a aquells qui en necessitin: CI. b) Pregunta-li si està content. Incorrecta: Que li demanis tu no significa que ens hagi de deixar ocupar automàticament el xalet.

4. h) … de passar els comptes cada mes. Prova-ho: oració d’infinitiu amb la preposició de [CD]. 10. S’ha oblidat que tenia una visita amb el cardiòleg. 9. Prova-ho: oració d’infinitiu amb la preposició de [CD]. 7. 4. Va provocar que el destituïssin. Se n’ha oblidat: oració amb la conjunció que [CRV]. Hi estan avesats: oració d’infinitiu [CRV].e) Ens van obligar a signar la declaració. 6. Tots van contribuir que la festa fos un èxit. d’acord amb la informació sobre la seva funció sintàctica. 3. Prova de fer-ho amb molta paciència. Per exemple: Penseu-hi: oració interrogativa [CRV]. Se n’ha oblidat: oració amb la conjunció que [CRV]. i) Ets conscient de quines conseqüències pot tenir això? CAdj: N’ets conscient? Explicita el valor en forma d’oració completiva del pronom feble de les oracions del primer grup. Tots hi van contribuir: oració amb la conjunció que [CRV]. Para atenció a la possibilitat que hi hagi preposicions implícites. 9. Hi estic interessat: oració amb la conjunció que [CAdj]. amb els sintagmes del segon grup. 8. Ben bé sembla que sigui la directora. Hi estan avesats: oració d’infinitiu [CRV]. g) Es van oblidar d’apagar la calefacció. f) … d’haver triat aquesta assignatura. Estic interessat que em llogueu el xalet vosaltres. f) Tenia una gran afició a jugar a escacs. No n’ha captat la idea: oració interrogativa [CN]. Me n’he desentès molt: oració d’infinitiu [CRV]. No n’ha captat la idea: oració interrogativa [CN]. e) … que tenia una visita amb el cardiòleg. N’estic molt content: oració d’infinitiu [CAdj]. CRV: Se’n van oblidar. Tots hi van contribuir: oració amb la conjunció que [CRV]. → Penseu en qui pot ser la vostra candidata. i) … que em llogueu el xalet vosaltres. Ho va provocar: oració amb la conjunció que [CD]. h) Coneixia de sobres la dificultat de superar les proves físiques. 8. No ha captat la idea de què vol la professora. CN: En coneixia de sobres la dificultat. 2. a) … de què vol la professora. Me n’he desentès molt: oració d’infinitiu [CRV]. 10. M’he desentès de passar els comptes cada mes. 2. CN: Hi tenia una gran afició. 1. 1. 7. g) … a dutxar-se amb aigua freda. Ho va provocar: oració amb la conjunció que [CD] 6. Estic content d’haver triat aquesta assignatura. 3. 26 285 . N’estic molt content: oració d’infinitiu [CAdj]. j) … de fer-ho amb molta paciència. Estan avesats a dutxar-se amb aigua freda. 5. d) … que el destituïssin. b) … que la festa fos un èxit. CRV: Ens hi van obligar. Ben bé ho sembla: oració amb la conjunció que [Atr]. Hi estic interessat: oració amb la conjunció que [CAdj]. 5. Ben bé ho sembla: oració amb la conjunció que [Atr]. c) … que sigui la directora.

Tancarem la porta perquè fa fred: subordinada adverbial causal. subordinada adverbial de temps). deixant-ho amb la jubilació. 27 Pàgina 346 Localitza en les oracions compostes següents formes d’infinitiu. Si cal. Continuarem la reunió (havent sopat. Ens trobarem tots els companys demà (en sortir de classe. f) L’he vist parlant tota sola. d) En veure l’aire que prenia la conversa. a) Tancarem la porta. si no ho són. Encén el radiador perquè s’escalfi la sala: subordinada adverbial final. subordinada adverbial de temps). (En veure l’aire que prenia la conversa. e) Es va guanyar la vida molts anys amb els ganivets. En acabat. b) Encén el radiador. a) Ens trobarem tots els companys demà en sortir de classe. que s’escalfi la sala. 29 286 . f) Burxant la guardiola de terrissa amb un tornavís. subordinada adverbial de manera). 28 Pàgina 347 Escriu les oracions següents amb una conjunció diferent de que més ajustada al context. que fa fred. c) Últimament la nena petita menja que fa goig veure-la. me n’he anat discretament. de temps o de causa. corregeix-los. Incorrecta: Va tenir un accident de trànsit i va perdre-hi una cama. g) Anaven a dormir en pondre’s el sol. consulta «El gerundi» (pàgina 274). Correcta. Anaven a dormir (en pondre’s el sol. Correcta. e) Continuarem la reunió havent sopat. Incorrecta: M’he presentat a l’examen de recuperació i he tret una nota encara pitjor. No sortiran fins que no sortim nosaltres: subordinada adverbial de temps. d) S’ha guanyat la vida molts anys esmolant ganivets de les carnisseries. Incorrecta: Es va guanyar la vida molts anys amb els ganivets i ho va deixar amb la jubilació. digues de quin tipus de subordinada adverbial es tracta en cada cas. Dimitirà irrevocablement (decebut de les últimes negociacions. subordinada adverbial de temps). c) Va tenir un accident esquiant fora de les pistes. c) Es va fer una esgarrinxada buscant espàrrecs entre uns esbarzers. gerundi i participi. b) Dimitirà irrevocablement decebut de les últimes negociacions. Correcta. subordinada adverbial de causa) me n’he anat discretament. la va trencar. En acabat. subordinada adverbial de causa). Es va fer una esgarrinxada (buscant espàrrecs entre uns esbarzers. classifica les oracions que formen en subordinades adverbials de manera.Pàgina 345 Digues si els gerundis d’aquestes oracions subordinades són correctes i. Últimament la nena petita menja tant que fa goig veure-la: subordinada adverbial consecutiva. b) Va tenir un accident de trànsit perdent-hi una cama. d) No sortiran que no sortim nosaltres. a) M’he presentat a l’examen de recuperació traient una nota encara pitjor. subordinada adverbial de manera) la va trencar. (Burxant la guardiola de terrissa amb un tornavís.

podem parlar una estona. em llevaré més tard. Vindré a casa teva encara que plogui. j) Es va esverar …. Quan sàpiga per què han tancat la botiga. … No jugarà la final perquè s’ha lesionat durant l’entrenament. Com que avui és festa. … no el preocupa. t’ho diré. subratlla les oracions subordinades adverbials i indica’n la classe. Han tancat la botiga perquè només feien que tenir pèrdues. He vingut perquè m’expliquis com funciona aquesta tecla. La directora ha sortit a esmorzar. car. No saben per a què serveix aquesta tecla. atès que. doncs / perquè e) No jugarà la final … s’ha lesionat durant l’entrenament. Ha perdut la feina. podem parlar una estona. posat que. com / com que k) … avui és festa. h) La directora ha sortit a esmorzar. Es va esverar tant. doncs. onsevulla que. Completa aquestes oracions amb la conjunció o la locució conjuntiva adequades d’entre les següents: amb que. perquè / per què c) Han tancat la botiga … només feien que tenir pèrdues. malgrat que. que el van multar. que va fer un examen fatal. Ha començat a ploure mentre esperàvem el tramvia. Pàgina 348 Tria l’opció adequada en cada oració: perquè / per a què a) No saben … serveix aquesta tecla. mentre / mentrestant g) Ha començat a ploure … esperàvem el tramvia. mentrestant. que hi haurà molts carteristes. em llevaré més tard. en tant que. t’ho diré. f) Vigileu al concert. que el van multar. …. tan / tant i) Anava … a poc a poc per l’autopista. T’has lesionat? No juguis. per tal com. 31 30 287 . per tal de. Vigileu al concert perquè hi haurà molts carteristes: subordinada adverbial causal. b) He vingut … m’expliquis com funciona aquesta tecla. que va fer un examen fatal. Esbufega tant que fa por: subordinada adverbial consecutiva. f) T’has lesionat? No juguis. Va arribar a la botiga quan ja tancaven: subordinada adverbial de temps.e) Va arribar a la botiga que ja tancaven. per tal que. Es va llevar tard com si fos festa. d) Quan sàpiga … han tancat la botiga. g) Esbufega que fa por. Anava tan a poc a poc per l’autopista. l) Es va llevar tard … si fos festa. però no el preocupa. Després. però / encara que m) Vindré a casa teva … plogui n) Ha perdut la feina.

f) … plogués. 33 288 . rovellons i rossinyols. e) Treballa moltes hores … poder pagar la hipoteca. b) Els italians han guanyat l’or i els francesos la plata. h) S’exilià a terres llunyanes … temia de ser detingut. j) Van decidir agafar l’impermeable … feia sol. Al final hem trobat llenegues. Quin caràcter que té el teu germà! Tan aviat plora. l’ajudaré. c) coordinada il·lativa És en Joan. b) subordinada condicional Si és en Joan. l’ajudaré. la plata. d) coordinada adversativa És en Joan. la seva sol·licitud no serà admesa. concerneixen a tothom. Treballa moltes hores per tal de poder pagar la hipoteca: oració subordinada adverbial final. farem la festa al poliesportiu: oració subordinada adverbial condicional. la seva sol·licitud no serà admesa: oració subordinada adverbial causal. farem la festa al poliesportiu. 32 Pàgina 349 Escriu en cada oració l’única coma que hi falta: a) Hem arribat avui mateix i ja hem desfet les maletes i hem omplert els armaris. i) … em facis una trucada perduda. i ja hem desfet les maletes i hem omplert els armaris. però els embassaments continuen per sota del nivell habitual. en tant que són democràtiques. Els italians han guanyat l’or i els francesos. e) Al final hem trobat llenegues rovellons i rossinyols. ja sabré que has arribat: oració subordinada adverbial condicional. Posat que plogués. Amb que em facis una trucada perduda. però l’ajudaré. Va decidir que el seguiria onsevulla que anés: oració subordinada adverbial de lloc. el tinguin en compte. Hem arribat avui mateix. g) Sempre explica xafarderies …. l’ajudaré. l’ajudaré. c) Va decidir que el seguiria … anés. b) S’ha fet fonedís … alguns sospiten d’ell. ja sabré que has arribat. segons el tipus de subordinada o coordinada. Atès que ja s’ha complert el termini. Les lleis. … són democràtiques. concerneixen a tothom: oració subordinada adverbial de manera.a) … ja s’ha complert el termini. l’ajudaré ha d’anar amb puntuació i / o amb una conjunció. S’exilià a terres llunyanes per tal com temia de ser detingut: oració subordinada adverbial causal. per tant. d) Les lleis. tan aviat riu. a) subordinada concessiva Encara que és en Joan. Per exemple: subordinada causal → Com que és en Joan. d) Ja fa molts dies que plou però els embassaments continuen per sota del nivell habitual. Sempre explica xafarderies per tal que el tinguin en compte: oració subordinada adverbial final. S’ha fet fonedís car alguns sospiten d’ell: oració subordinada adverbial causal. Ja fa molts dies que plou. Digues si l’oració juxtaposada És en Joan. c) Quin caràcter que té el teu germà! Tan aviat plora tan aviat riu. Van decidir agafar l’impermeable malgrat que feia sol: oració subordinada adverbial concessiva.

de l’altra. S’ha restablert el servei perquè ja hi torna a haver fluid elèctric. en el fons. *tanmateix. si no. sembla *més bé un gos llop. si no hi haurà algun accident. b) *El que parli tant. → No se n’han adonat. T’han eliminat. f) Els informem que els trens de rodalia circulen amb retard. tenim la crisi alimentària. oi? No has pensat a reservar taula. *no obstant. us retiro la paraula. els comuniquem que el ràpid de Cadis ja és a la via 5. classifica aquestes oracions subordinades segons la forma i la funció. No és un pastor alemany. *altrament. has de marxar. c) Les perspectives. h) S’hauria de reparar aviat l’asfalt del carrer. és un senyal de la seva inseguretat. oi? h) Tots coincidim *en què cal modificar els estatuts. Si no plou. Com que tenia pressa. Substitueix les oracions substantives destacades per un pronom feble. d) *Com tenia pressa. Després. ni fregit. e) T’han eliminat. i) S’ha restablert el servei *posat que ja hi torna a haver fluid elèctric. quedem a fora l’estació. oi? Consegüentment. Les perspectives. d) Tot el dia no fa *si no plorar. Us hem contractat perquè prepareu el dossier. Tots coincidim que cal modificar els estatuts. Que parli tant. en el fons. g) No has pensat *en reservar taula. sembla més aviat un gos llop. Els informem que els trens de rodalia circulen amb retard. hi haurà algun accident. Corregeix l’error relacionat amb la construcció de les coordinades que hi ha en cada oració: a) No és un pastor alemany. se n’ha anat abans d’hora. 36 35 34 289 . així mateix. és a dir ja no està en perill imminent de mort. j) Us hem contractat *per a què prepareu el dossier. Ha guanyat el campionat perquè tenia la millor plantilla. quedem a fora l’estació. és un senyal de la seva inseguretat. Per exemple: No s’han adonat que la plaça ja està ocupada [CRV. S’hauria de reparar aviat l’asfalt del carrer. Si em feu això una altra vegada. Corregeix l’error relacionat amb la construcció de les subordinades que hi ha en cada oració: a) No he fet els deures *doncs no se m’ha acudit res. el canvi climàtic. e) *A no ser que plogui. el canvi climàtic. oi? *Conseqüentment. El ferit està estabilitzat. se n’ha anat abans d’hora. ja no està en perill imminent de mort. tenim la crisi alimentària. has de marxar. b) D’una banda. són una mica més optimistes que l’any passat. c) Ha guanyat el campionat *per tenir la millor plantilla. El pebrot no m’agrada: ni cru. D’una banda. els comuniquem que el ràpid de Cadis ja és a la via 5.f) El pebrot no m’agrada: ni cru ni fregit. són una mica més optimistes que l’any passat. és a dir. Tot el dia no fa sinó plorar. No he fet els deures perquè no se m’ha acudit res. no obstant això. amb conjunció]. us retiro la paraula. f) *Com em feu això una altra vegada. g) El ferit està estabilitzat.

37 290 . f) Els vaig comunicar que abandonaria l’empresa en finalitzar l’any. … és cordial i afable. No penses mai en els qui t’han ajudat abans (CRV. Tot aquest escàndol només l’ha fet perquè parlin del seu cas: subordinada adverbial final. no … més aviat. e) S’ha entestat que li han de retornar els diners de la sortida. no vaig poder agafar l’avió. Temo que us oblideu de comprar un regal per a l’àvia (CRV. substantiva d’infinitiu amb preposició). A la Iolanda. temo que us n’oblideu. li han proposat de formar part del consell d’administració de l’empresa. substantiva d’infinitiu). Estan plenament convençuts que acabaran la marató: subordinada substantiva de CAdj. S’ha entestat que li han de retornar els diners de la sortida (CRV. Heu fet tard? Doncs espereu-vos a fora: coordinada il·lativa. altrament. per tal com. com que. li ho han proposat. encara que. substantiva amb conjunció). h) He oblidat tot el que havia après a l’acadèmia. s’hi ha entestat. Completa aquestes frases amb la conjunció o locució corresponent de la llista següent. No és gens antipàtic. li han proposat de formar part del consell d’administració de l’empresa (CD. En Llorenç ens ha preguntat què havia de dir per donar el condol a la família (CD. b) Temo que us oblideu de comprar un regal per a l’àvia.a) A la Iolanda. No torneu a aparcar davant del gual. substantiva de relatiu). d) En Llorenç ens ha preguntat què havia de dir per donar el condol a la família. ho he oblidat tot. no hi penses mai. a) Heu fet tard? … espereu-vos a fora. …. els ho vaig comunicar. Com que no portava el passaport. c) No penses mai en els qui t’han ajudat abans. En Llorenç ens ho ha preguntat. Els vaig comunicar que abandonaria l’empresa en finalitzar l’any (CD. que. i) No torneu a aparcar davant del gual. He oblidat tot el que havia après a l’acadèmia (CD. substantiva interrogativa). f) … no portava el passaport. e) La Marina no es despertaria … hi hagués una explosió. no vaig poder agafar l’avió: subordinada adverbial causal. substantiva de relatiu): els atendré de bon grat. g) Atendré de bon grat els qui portin el resguard corresponent. h) Va confessar el delicte … les proves eren concloents. altrament. En acabat. analitza si encapçalen una oració coordinada o subordinada i digues de quin tipus d’oració es tracta en cada cas. avisarem la grua. doncs. substantiva amb conjunció). avisarem la grua: coordinada adversativa. sense repetir-ne cap: i ni tan sols. g) Tot aquest escàndol només l’ha fet … parlin del seu cas. b) Li vaig fer la meitat del treball de recerca … m’ho va agrair. Va confessar el delicte per tal com les proves eren concloents: subordinada adverbial causal. més aviat és cordial i afable: coordinada adversativa. d) … és gens antipàtic. Atendré de bon grat els qui portin el resguard corresponent (CD. c) Estan plenament convençuts … acabaran la marató. perquè. La Marina no es despertaria encara que hi hagués una explosió: subordinada adverbial concessiva. substantiva de relatiu). Li vaig fer la meitat del treball de recerca i ni tan sols m’ho va agrair: coordinada continuativa.

b) Encara no saben amb … hi aniran. a Madrid: interrogatiu. Les sabates que tenen sivella van molt bé per a alguns nens: adjectiva de relatiu. dues conjuncions i dos adverbis) i què (apareix en quatre frases: dos pronoms interrogatius i dos pronoms relatius). No té cap prova amb què pugui demostrar la meva culpabilitat: relatiu. Sóc conscient de les seqüeles a què m’exposo amb aquest tractament: relatiu. a) No sabem encara què faran els meus germans durant les vacances. i) Des de darrere de la sala no se sentia bé el … deien. noia. Aniré al teatre encara que tingui una mica de febre: subordinada adverbial. d) L’Ajuntament ha ordenat que es retirin les tanques especials. Completa aquestes oracions amb els mots que (apareix en sis frases: dos pronoms relatius. g) … elegant. j) Ara no sé què haig de fer. Digues a quin tipus de mot pertany en cada cas. e) Les sabates que tenen sivella van molt bé per a alguns nens. sembles una princesa! Que elegant. Des de darrere de la sala no se sentia bé el que deien: relatiu. Estic content que hagis aprovat l’examen final: conjunció. sembles una princesa!: adverbi. d) Sóc conscient de les seqüeles a … m’exposo amb aquest tractament. i) Es ven la plaça de pàrquing que tot just s’havia comprat el mes passat.Els pronoms relatius (pàgina 350) Identifica en cadascuna d’aquestes oracions compostes l’oració subordinada i digues quines són adjectives de relatiu. però sovint no sap ben bé de què parla: interrogatiu. a Madrid. e) De seguida es van adonar … era impossible salvar la collita. però sovint no sap ben bé de … parla. g) Se’ns ha oblidat que teníem una cita a les vuit. Sembla molt llesta. El president de la comunitat ha demanat al veïnat que no baixi les escombraries tan aviat: subordinada substantiva. f) No té cap prova amb … pugui demostrar la meva culpabilitat. 2 1 291 . b) La ploma amb què escrius era del meu avi. Ens va rebre la persona que havia creat el museu: relatiu. Ara no sé què haig de fer: subordinada substantiva. h) El president de la comunitat ha demanat al veïnat que no baixi les escombraries tan aviat. h) Sembla molt llesta. a) Estic content … hagis aprovat l’examen final. L’Ajuntament ha ordenat que es retirin les tanques especials: subordinada substantiva. Encara no saben amb què hi aniran. No sabem encara què faran els meus germans durant les vacances: subordinada substantiva. → L’home que hem vist és el meu avi (adjectiva de relatiu). c) Recolliu tots els papers que trobeu per terra. Se’ns ha oblidat que teníem una cita a les vuit: subordinada substantiva. c) Ens va rebre la persona … havia creat el museu. Es ven la plaça de pàrquing que tot just s’havia comprat el mes passat: adjectiva de relatiu. f) Aniré al teatre encara que tingui una mica de febre. Per exemple: L’home que hem vist és el meu avi. Recolliu tots els papers que trobeu per terra: adjectiva de relatiu. noia. La ploma amb què escrius era del meu avi: adjectiva de relatiu. De seguida es van adonar que era impossible salvar la collita: conjunció.

d) En Jordi ha fet moltes coses. que (relatiu) mai no han tocat el cor d’una bèstia. si cal. Està en mans d’una persona en qui confia plenament.) Forma oracions compostes inserint la segona oració en la primera per mitjà del pronom relatiu indicat. la qual cosa el va desconcertar. e) L’arc de sant Martí que és un fenomen meteorològic molt vistós de vegades no genera cap expectació. que rebrà el nom de l’avi matern. / Confia plenament en aquesta persona (en qui). / Ara es penedeix de moltes coses (de les quals). b) Caldrà canviar el vidre del cotxe. Escriu. / No havia imaginat mai que hauria de passar per una experiència tan dolorosa (per la qual). c) El càrrec és molt ben remunerat. La malaltia que pateix el seu fill l’ha desmoralitzat. e) Està en mans d’una persona. semblant al ronyó i res més. / El vidre del cotxe es va trencar d’una pedrada (que). que acaba de llicenciar-se en biologia. doncs. L’arc de sant Martí. / El seu fill pateix la malaltia (que). c) Els reis del país acaben de tenir el quart fill que rebrà el nom de l’avi matern. que és un fenomen meteorològic molt vistós. Caldrà canviar el vidre del cotxe que es va trencar d’una pedrada. Per exemple: L’aigua era tractada. / Això el va desconcertar (la qual cosa). El que (relatiu) porta a la cistella. El missatger que ha vingut aquest matí ha deixat els tres sobres que veus aquí per al teu cap. és clar.j) És impressionant … lluny queden les nostres històries de joventut. El càrrec al qual vol accedir la Sara és molt ben remunerat. es decideixi per donar el seu cor a Jesús. que (conjunció) la Tonya. a) La malaltia l’ha desmoralitzat. comes en les oracions següents: a) La Lluïsa que acaba de llicenciar-se en biologia se n’anirà un temps a Praga. En Jordi ha fet moltes coses de les quals ara es penedeix. Localitza en aquest text el mot que i digues en quins casos és un pronom relatiu i en quins és una conjunció. Va caure de la moto a la primera volta. He perdut la ploma d’or amb què em van obsequiar quan vaig fer vint anys. / En bevia la gent del poble (que). Els reis del país acaben de tenir el quart fill. el cor és una víscera qualsevol. No ens estranyem. Empúries. / La Sara vol accedir al càrrec (al qual). b) El missatger que ha vingut aquest matí ha deixat els tres sobres que veus aquí per al teu cap. Els pirinencs purs ignoren les connotacions sublims que (relatiu) trobadors. dins Muntanyes maleïdes. d) He perdut la ploma d’or amb què em van obsequiar quan vaig fer vint anys. la ximpleta del relat que (relatiu) obre el capítol. teòlegs i poetes romàntics han donat a aquest òrgan. se n’anirà un temps a Praga. h) He hagut de passar una experiència dolorosa. g) Va caure de la moto a la primera volta. El primer cop que (relatiu) van sentir un capellà sermonejant que (conjunció) havien de ser generosos i donar el seu cor a Déu. La Lluïsa. f) Us ensenyaran el palau. A les valls pirinenques. Pep Coll: «Beneits». Després s’hi van acostumar i ja ho van trobar tan normal com la gent de ciutat. He hagut de passar una experiència dolorosa per la qual no havia imaginat mai que hauria de passar. van pensar que (conjunció) l’home desbarrava. / El rei passava els estius al palau (on). Us ensenyaran el palau on el rei passava els estius. de vegades no genera cap expectació. → L’aigua que bevia la gent del poble era tractada. 5 4 3 292 . L’element destacat en negreta ha de ser substituït pel pronom relatiu. És impressionant que lluny queden les nostres històries de joventut: adverbi. (Text adaptat.

7 6 293 . digues-ne l’antecedent. d) No hi ha notícies dels excursionistes extraviats. és alemanya. els distribueix el meu oncle. que té unes prestacions de somni. els quals van sortir ahir a la nit. És més original la teva redacció que no pas la que (antecedent el·líptic: redacció) ha lliurat la Gisela. f) La pluja. Els resultats electorals que (antecedent: resultats electorals) ha obtingut són els millors de la història. b) El teu nou llibre. si cal amb l’ajut d’un pronom feble. en cas que no sigui explícit. que és causada per un virus. L’hotel Lux ha guanyat un premi de disseny. Identifica en cada oració el pronom relatiu i. En Gerard viu a la casa del carrer de Dalt que té la tanca verda. La masia Major és a la Garrotxa. f) Tot el que té prové d’una herència sorpresa que va rebre. sinó al que (antecedent el·líptic: cotxe) vam veure ahir. hi fem orificis al marbre. digues si es tracta d’un antecedent el·líptic o d’un relatiu genèric sense antecedent. Converteix l’oració subordinada adjectiva explicativa de cadascuna de les oracions compostes següents en una oració juxtaposada. del qual ja parla tothom.f) La malaltia anomenada febre d’Ebola que és causada per un virus és una pandèmia en algunes zones africanes. són excel·lents. és molt beneficiosa per al camp. que distribueix el meu oncle. La malaltia anomenada febre d’Ebola. que hem rebut en herència. No em refereixo al teu cotxe. h) M’ha deixat provar el seu cotxe nou que té unes prestacions de somni. van sortir ahir a la nit. Tot el que (relatiu genèric) té prové d’una herència sorpresa que va rebre. La pluja és una molèstia per als espectadors. és a la Garrotxa. hi passo les vacances. Aquests vins són excel·lents. a continuació. sinó al que vam veure ahir. h) No em refereixo al teu cotxe. b) El que van acordar els regidors abans-d’ahir no tindrà validesa legal. c) L’hotel Lux. c) Tinc una cullera de fusta que va fabricar el meu besavi. Per exemple: Aquesta màquina. Han trobat unes restes romanes que (antecedent: unes restes romanes) significaran un canvi radical en la recerca. Tinc una cullera de fusta que (antecedent: cullera de fusta) va fabricar el meu besavi. és una molèstia per als espectadors. e) No estava content de l’ajudant anterior ni ara n’està del que té. és una pandèmia en algunes zones africanes. Qui (relatiu genèric) en sàpiga res hauria de parlar. d) És més original la teva redacció que no pas la que ha lliurat la Gisela. ja en parla tothom. ha guanyat un premi de disseny. a) Aquests vins. M’ha deixat provar el seu cotxe nou. e) La masia Major. No hi ha notícies dels excursionistes extraviats. → Aquesta màquina és alemanya. l’hem rebuda en herència. que és molt beneficiosa per al camp. g) En Gerard viu a la casa del carrer de Dalt que té la tanca verda. on passo les vacances. serà un èxit de vendes. El teu nou llibre serà un èxit de vendes. El que (relatiu genèric) van acordar els regidors abans-d’ahir no tindrà validesa legal. g) Qui en sàpiga res hauria de parlar. i) Els resultats electorals que ha obtingut són els millors de la història. No estava content de l’ajudant anterior ni ara n’està del que (antecedent el·líptic: ajudant) té. amb la qual fem els orificis al marbre. a) Han trobat unes restes romanes que significaran un canvi radical en la recerca.

Escriu-les correctament utilitzant. La casa on viuen els avis té un gran valor arquitectònic. va enfurismar els aficionats. 8 Pàgina 354 Digues en quines de les oracions següents es pot substituir el relatiu que per una forma composta de relatiu formada amb qual i. va morir ben jove. c) Els vents que bufen del nord sovint són més secs. b) Picasso. Tothom qui passa per l’avinguda queda admirat del nou restaurant. d) Avui han nomenat els finalistes del concurs. els quals hauran de tornar demà. h) El jutge li comunicarà la sentència. d) Mozart. Qui vulgui el càrrec haurà de presentar una candidatura. g) La jugadora que va rebre les dues targetes ha estat sancionada. c) Tothom que passa per l’avinguda queda admirat del nou restaurant. contra la qual ja no podrà recórrer. que. L’equip va jugar a la defensiva. La sequera afecta especialment la zona que es va veure afectada pel gran incendi de fa tres anys. si és el cas. en qui. torna-les a escriure: a) La representant de l’empresa que t’ha rebut és molt amiga meva. que hauran de tornar demà. a) Hi havia un vidre podíem veure els acusats. Avui han nomenat els finalistes del concurs. e) La persona que vulgui el càrrec haurà de presentar una candidatura. e) La sequera afecta especialment la zona es va veure afectada pel gran incendi de fa tres anys. Picasso. 10 9 294 . va viure uns quants anys a Barcelona. La policia va trobar l’arma amb què ens havien disparat. g) L’equip va jugar a la defensiva. el qual va néixer a Màlaga. que va néixer a Màlaga. b) La casa viuen els avis té un gran valor arquitectònic. Hi havia un vidre a través del qual podíem veure els acusats. sense repetir-ne cap. f) El programa del qual ara parla tothom és una còpia grollera d’un d’anterior. He de trobar una persona en qui pugui confiar.Pàgina 353 En cadascuna d’aquestes oracions hi falta algun pronom relatiu. d) He de trobar una persona pugui confiar. la qual cosa. les formes de relatiu següents: qui. a través del qual. Trobo molt encertat el refrany que diu que «Qui no vulgui pols que no vagi a l’era». on. f) Trobo molt encertat el refrany que diu que «no vulgui pols que no vagi a l’era». que als quatre anys ja tocava el piano. amb què. la qual cosa va enfurismar els aficionats. b) És el guia amb el qual vam fer la travessia pirinenca. simple o compost. contra la qual. c) La policia va trobar l’arma ens havien disparat. És el guia amb qui vam fer la travessia pirinenca. va viure uns quants anys a Barcelona. ja no podrà recórrer. Ara treballa amb un advocat a qui jo havia fet classes de jove. h) Ara treballa amb un advocat al qual jo havia fet classes de jove. i) S’ha descobert un jaciment ibèric l’existència del qual era desconeguda. El jutge li comunicarà la sentència. Identifica en aquestes oracions els quatre relatius que es poden substituir per la forma qui i torna-les a escriure amb aquest pronom: a) Encara no saben el nom del veí que ens ha denunciat.

S’ha descobert un jaciment ibèric l’existència del qual (CN) era desconeguda. adjectives (n’hi ha set). a) Són unes persones … no et pots fiar gaire. El programa del qual ara parla tothom és una còpia grollera d’un d’anterior: adjectiva. digues en quina frase l’ús del relatiu és correcte i en quina no. La jugadora que va rebre les dues targetes ha estat sancionada: adjectiva. però no puc fer-ho sense la que hi ha a la dreta. 14 13 295 . Incorrecta: S’ha perdut una base de dades sense la qual no podran fer la recerca. d) No aspira pas a ocupar el meu lloc de treball. Per sort duia un bolígraf de sobres amb el qual / amb què vaig poder fer l’examen. digues en quins casos es pot trobar una solució equivalent amb un relatiu simple. feble o forta. Ara treballa amb un advocat a qui jo havia fet classes de jove: adjectiva. Incorrecta: Per sort duia un tornavís amb el qual / amb què vaig poder obrir la porta. És el guia amb qui vam fer la travessia pirinenca: adjectiva. Incorrecta: És un lloc de treball al qual / a què aspira des de fa temps. b) Per sort duia un bolígraf de sobres … vaig poder fer l’examen. Tothom qui passa per l’avinguda queda admirat del nou restaurant. c) Per sort duia un tornavís amb el que vaig poder obrir la porta. Determina. la funció sintàctica ([Subj]. La jugadora que (subjecte) va rebre les dues targetes ha estat sancionada. Després. Solució equivalent: Ahir vaig veure la persona a qui vam vendre el cotxe. va morir ben jove. Ara treballa amb un advocat a qui (CI) jo havia fet classes de jove. Incorrecta: Crec que aquestes amigues russes de les quals / de qui sempre parla són una entelèquia. Encara no saben el nom del veí que ens ha denunciat: adjectiva. Podràs passar bé tres mesos amb el que t’ha donat la teva mare de paga. Encara no saben el nom del veí que (subjecte) ens ha denunciat. És un lloc de treball al que aspira des de fa temps. Per exemple: Ahir vaig veure la persona … vam vendre el cotxe. a) Crec que aquestes amigues russes de les que sempre parla són una entelèquia. [CN]. El programa del qual (CRV) ara parla tothom és una còpia grollera d’un d’anterior. 12 11 Pàgina 355 En els parells d’oracions següents. escriu-lo correctament. que als quatre anys ja tocava el piano. Qui vulgui el càrrec haurà de presentar una candidatura: substantiva. al que aspira és al teu.: substantiva. S’ha descobert un jaciment ibèric l’existència del qual era desconeguda: adjectiva. → Ahir vaig veure la persona a la qual vam vendre el cotxe. que (subjecte) als quatre anys ja tocava el piano. Amb l’ajut del quadre de la pàgina 353. b) Puc treballar sense la taula de l’esquerra. [CC]) dels pronoms relatius dins l’oració subordinada en les oracions adjectives de l’activitat anterior.Subratlla les oracions subordinades de relatiu resultants de l’activitat anterior i determina quines són substantives (n’hi ha dues) i quines. en aquest segon cas. amb l’ajut del quadre de la pàgina 353. [CI]. [CRV]. Mozart. completa aquestes oracions amb una forma de relatiu compost acompanyada de preposició. Mozart. Són unes persones de les quals / de qui no et pots fiar gaire. S’ha perdut una base de dades sense la que no podran fer la recerca. va morir ben jove: adjectiva. És el guia amb qui (CC) vam fer la travessia pirinenca. Avui he trobat una noia de les que em vas presentar ahir.

amb la qual cosa s’han acabat les vacances barates per a tota la família.c) T’ensenyaré una sala … podreu fer la reunió. e) Hem comprat un moble … podràs desar totes les teves coses. 1. d) Hem decidit vendre la casa de la platja. c) …es va jubilar anticipadament. Aquest és el funcionari gràcies a la intervenció del qual es va resoldre l’afer dels documents duplicats. Quin plat vols: el de carn o el que només porta verdura? 16 15 296 . Ja fa temps em va menysprear i per això vam trencar la nostra relació per sempre més. la qual cosa / cosa que em significarà una nova despesa. f) Quin plat vols: el de carn o … només porta verdura? Ús correcte. a) La pel·lícula és molt curta. Avui començo les vacances… 2. sinó a la que va sortir ahir per televisió. La pel·lícula és molt curta. completa adequadament les altres quatre amb una forma de relatiu neutre. d) L’equip … juguem demà és el líder indiscutible. per la qual cosa es va jubilar anticipadament. 4. Ús correcte. El terra és humit i relliscós… 3. No em refereixo a aquesta actriu. e) Ja hem arxivat tot … vam portar de l’altre despatx. He suspès l’examen de conduir. És un col·laborador indispensable. h) Aquest és el funcionari gràcies a la intervenció … es va resoldre l’afer dels documents duplicats. … la fa més passadora. b) He suspès l’examen de conduir. … no hauríem pogut acabar el projecte. g) És un col·laborador indispensable. d) …em produeix una gran alegria. cosa que fa molt perillosa la circulació. sinó a … va sortir ahir per televisió. El terra és humit i relliscós. L’equip amb què / amb el qual juguem demà és el líder indiscutible. 2. sense el qual no hauríem pogut acabar el projecte. b) …fa molt perillosa la circulació. fet que em produeix una gran alegria. Va perdre la vista en un accident. Hem decidit vendre la casa de la platja. Identifica entre les oracions següents les quatre en què l’ús de les formes el que o la que és correcte. següents: i per això. Va perdre la vista en un accident… a) …vam trencar la nostra relació per sempre més. Hem comprat un moble en el qual / en què / on podràs desar totes les teves coses. o construccions equivalents. Avui començo les vacances. És una criatura per la qual / per qui tota la gent es desviu. f) És una criatura … tota la gent es desviu. c) No em refereixo a aquesta actriu. Ja hem arxivat tot el que vam portar de l’altre despatx. … em significarà una nova despesa. per la qual cosa. fet que. 1. T’ensenyaré una sala en la qual / en què / on podreu fer la reunió. Ja fa temps em va menysprear… 4. Després. Ús correcte. la qual cosa / cosa que la fa més passadora. cosa que. Pàgina 356 Relaciona adequadament els elements del primer grup amb els del segon per mitjà de les formes de relatiu neutre. 3. amb … s’han acabat les vacances barates per a tota la família.

col·loquial. f) Han convocat un congrés de psicologia … (el programa del congrés) és interessantíssim. És un dels punts que tots hi estem d’acord. Han cremat la llenya que hi volíem fer la foguera de Sant Joan: col·loquial. Per exemple: El carnisser … (a les seves filles) va tocar la loteria ha tancat el negoci. c) Els tres alumnes sancionats. Han cremat la llenya que hi volíem fer la foguera de Sant Joan. c) És un poble que mai no en recordo el nom. els noms dels quals seran publicats demà. però tots li ho perdonem. M’han retirat el carnet de conduir. e) Han cremat la llenya amb què volíem fer la foguera de Sant Joan. la qual cosa /cosa que no m’esperava de cap manera. … (als seus pares) ara m’adreço. L’home a qui has preguntat l’hora és el meu tiet: normativa. És un poble del qual mai no recordo el nom. als pares dels quals ara m’adreço. L’home a qui has preguntat l’hora és el meu tiet. la col·loquial. e) He desmuntat un ordinador … (amb la seva maquinària) en reconstruiré un altre. 18 17 297 . de cadascun del parell d’oracions següents. … (els seus noms) seran publicats demà. Han convocat un congrés de psicologia el programa del qual és interessantíssim. La noia a qui vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies: normativa. He llegit una novel·la l’autor de la qual és un supervivent de la Segona Guerra Mundial. És un dels punts que tots hi estem d’acord: col·loquial. b) És un dels punts en què tots estem d’acord. han acceptat la seva culpabilitat. He desmuntat un ordinador amb la maquinària del qual en reconstruiré un altre. És un poble del qual mai no recordo el nom: normativa. És un dels punts en què tots estem d’acord: normativa. Ja s’han nomenat els representants. però tots li ho perdonem. d) Ja s’han nomenat els representants. És un poble que mai no en recordo el nom: col·loquial. → El carnisser a les filles del qual va tocar la loteria ha tancat el negoci. Pàgina 357 Completa aquestes oracions adequadament de manera que en resulti una construcció de relatiu possessiu.g) M’han retirat el carnet de conduir. Els tres alumnes sancionats. en quina apareix la forma pronominal proposada per la normativa i en quina. Han cremat la llenya amb què volíem fer la foguera de Sant Joan: normativa. Visitarem el temple a la porta del qual ens vam conèixer fa deu anys. han acceptat la seva culpabilitat. Ús correcte. b) Visitarem el temple … (a la porta del temple) ens vam conèixer fa deu anys. La noia a qui vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies. Tots sabem el que va fer el teu germà. a) He llegit una novel·la … (l’autor de la novel·la) és un supervivent de la Segona Guerra Mundial. La noia que li vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies: col·loquial. Digues. d) La noia que li vam trobar feina ha vingut a donar-nos les gràcies. h) Tots sabem … va fer el teu germà. a) L’home que li has preguntat l’hora és el meu tiet. L’home que li has preguntat l’hora és el meu tiet. … no m’esperava de cap manera.

20 19 298 . Correcta. S’ha comprat un audiòfon amb el qual podrà sentir-hi millor. escriu-la correctament. en aquest segon cas. L’origen dels materials amb què s’ha construït l’edifici és ara objecte de polèmica. cosa que té el seu mèrit. b) L’origen dels materials amb què s’ha construït l’edifici és ara objecte de polèmica. Es va apuntar a un club del qual va anar-se’n al cap de dos mesos. Identifica en cada oració la forma del relatiu i substitueix-la per una forma de relatiu equivalent: a) Haureu de fer una consulta a la base de dades on consten tots els socis. M’ha recomanat un llibre que ja el tinc. És un bosc de muntanya del qual es treu molta fusta. Correcta: S’ha comprat un audiòfon amb el qual podrà sentir-hi millor. S’ha graduat a distància. Incorrecta: M’ha recomanat un llibre que ja tinc. Correcta: Es tracta d’una lesió de la qual podrà sortir-se’n si fa bondat. L’enginyer amb el qual fareu la revisió del pont és molt competent. Pàgina 358 En els parells de frases següents. Els ceps dels quals es treu millor raïm són els d’aquella vinya. Incorrecta. La comarca en què / on les inundacions han estat més devastadores ja va patir un episodi similar fa tres anys. el qual disposa d’àrea de spa. Correcta: No cal convocar l’alumnat a qui no li cal presentar el treball. d) Avui s’ha inaugurat el nou pavelló esportiu. La comarca en la qual les inundacions han estat més devastadores ja va patir un episodi similar fa tres anys. És una font on abans hi anava la gent a berenar. c) Tinc unes maduixes que les trobaràs delicioses. e) S’ha graduat a distància. Avui s’ha inaugurat el nou pavelló esportiu. la qual cosa té el seu mèrit. Incorrecta: És una font on abans anava la gent a berenar. b) Es va apuntar a un club del qual va anar-se’n al cap de dos mesos. c) La comarca en la qual les inundacions han estat més devastadores ja va patir un episodi similar fa tres anys. Incorrecta: Tinc unes maduixes que trobaràs delicioses. digues en quina de les dues oracions el pleonasme és correcte i en quina no. S’ha graduat a distància. f) L’enginyer amb qui fareu la revisió del pont és molt competent.f) Els ceps que se’n treu millor raïm són els d’aquella vinya. la qual cosa té el seu mèrit. Haureu de fer una consulta a la base de dades on consten tots els socis. Haureu de fer una consulta a la base de dades en què / en la qual consten tots els socis. a) És un bosc de muntanya del qual se’n treu molta fusta. L’origen dels materials amb els quals s’ha construït l’edifici és ara objecte de polèmica. el qual disposa d’àrea de spa. Els ceps dels quals es treu millor raïm són els d’aquella vinya: normativa. Els ceps que se’n treu millor raïm són els d’aquella vinya: col·loquial. que disposa d’àrea de spa. Avui s’ha inaugurat el nou pavelló esportiu. No cal convocar l’alumnat a qui no li cal presentar el treball. d) Es tracta d’una lesió de la qual podrà sortir-se’n si fa bondat. L’enginyer amb qui fareu la revisió del pont és molt competent.

la qual cosa l’ha deixada una mica descol·locada: «el que» no és vàlid en relatives neutres. M’ha recomanat un tipus de piles de les quals no tinc cap referència: les formes com «de les que» no s’utilitzen en cas d’antecedent explícit. en qui confio plenament. El vostre besavi. cosa que mai no podrem oblidar. 1. Pronom relatiu especificatiu. 1. f) *No ha superat la selectivitat. c) Potser llogaran l’apartament 2 que és molt més lluminós que el 3. Escriu les comes que calgui en les oracions següents. 22 21 299 . 2. el que l’ha deixada una mica descol·locada. Abans. va ser la prova definitiva per incriminar l’assassí. Pronom relatiu explicatiu. no en parlava gaire: «qui» no es pot usar sense preposició quan té antecedent concret. a) No és probable que abans de l’estiu s’hagin acabat les obres que fan a la plaça. la qual cosa2 no és cap novetat. h) *El vostre besavi. un pronom relatiu (especificatiu o explicatiu). g) *Les finestres de l’edifici quines persianes són grises pertanyen a la mateixa empresa. Pronom relatiu explicatiu. Potser llogaran l’apartament 2. Pronom relatiu especificatiu. f) La casa on viuen els avis de la Salut i en Pol té un gran valor arquitectònic la qual cosa no és cap novetat. Corregeix-lo i justifica la modificació que has fet. que1 és molt més lluminós que2 el 3. b) *L’escola a la qual hi ha hagut l’incendi és la de la meva infància. 1. e) *M’ha recomanat un tipus de piles de les que no tinc cap referència. 2. Conjunció.En cadascuna d’aquestes oracions hi ha un error en l’ús dels relatius. Pronom relatiu explicatiu. En Marc ens va salvar d’una mort segura. 2. El responsable de la comptabilitat és l’Andreu. L’escola en la qual hi ha hagut l’incendi és la de la meva infància: en funció de CC de lloc s’utilitza «en el qual» / en la qual no «al qual» / a la qual. Aquesta arma. amb què ja havien disparat una altra vegada. que / el qual va combatre a la guerra d’Espanya. no en parlava gaire. d) El responsable de la comptabilitat és l’Andreu en qui confio plenament. Les finestres de l’edifici les persianes de les quals són grises pertanyen a la mateixa empresa: «quines» no és vàlid com a relatiu possessiu. Pronom relatiu explicatiu. qui va combatre a la guerra d’Espanya. Conjunció. És un paratge del bosc on /en el qual es troben molts rovellons: no es pot substituir una preposició per un pronom feble. No és probable que1 abans de l’estiu s’hagin acabat les obres que2 fan a la plaça. No ha superat la selectivitat. c) *Aquest carrer que ara passem antigament era una riera. El model de cotxes que s’imposaran a la llarga són els ecològics: no es pot usar «el qual» amb especificatives sense preposició. pensa en quines hi ha una conjunció i en quines. a) *El model de cotxes els quals s’imposaran a la llarga són els ecològics. La casa on1 viuen els avis de la Salut i en Pol té un gran valor arquitectònic. b) En Marc ens va salvar d’una mort segura cosa que mai no podrem oblidar. però. e) Aquesta arma amb què ja havien disparat una altra vegada va ser la prova definitiva per incriminar l’assassí. Pronom relatiu explicatiu. d) *És un paratge del bosc que s’hi troben molts rovellons. Aquest carrer per on / pel qual ara passem antigament era una riera: no es pot obviar la preposició davant un relatiu.

b) Alguns proveïdors han mostrat molt d’interès … (conj. inter. Aquí tens dos jerseis. rel. No acabo d’entendre en què es basa la teva argumentació. heu d’esperar … (conj. digues … (pron. Les coses de les quals t’oblides de vegades reneixen de cop. El director no ha sabut apreciar la capacitat del treballador de qui han prescindit. e) A la paret … (que / on) pengen la llista dels aspirants també hi ha anuncis de lloguers de pisos. no sé ben bé … (del que / de què) em parles. que tinc lliure. cosa que ja té un gran valor. Acaba de trucar la decoradora que va dissenyar el nostre menjador. rel.) no figuri el número de client. 24 23 300 . c) M’agrada … (conj. j) No entenc ben bé … (a què / que) et refereixes. Va poder acabar la cursa. f) Les coses … (de les que / de les quals) t’oblides de vegades reneixen de cop. Al final ha accedit que li facin l’anàlisi de sang.) tinguis interès en la música. que) tinc lliure farem un dinar. g) Aquí tens dos jerseis. inter. … (el que / cosa que) ja té un gran valor.) he dit sobre vosaltres. Pronom relatiu especificatiu. d) La setmana … (que /. no sé ben bé de què em parles. digues quin vols d’una vegada. rel.) ampliem el negoci. A la paret on pengen la llista dels aspirants també hi ha anuncis de lloguers de pisos. quan dius que estàs dolgut amb nosaltres. Per poder entrar. f) El lloc a … (pron. No entenc ben bé a què et refereixes. M’agrada que tinguis interès en la música. La setmana que tinc lliure farem un dinar. 1. heu d’esperar que es posi verd el pilot. i) Al final ha accedit … (a què / que) li facin l’anàlisi de sang. La setmana que ve. Pàgina 359 Completa aquestes oracions amb l’opció correcta: a) Francament. Alguns proveïdors han mostrat molt d’interès que ampliem el negoci. 2. Completa aquestes oracions amb els pronoms interrogatius. amb preposició o sense. Anul·larem totes les comandes en què / en les quals no figuri el número de client. farem un dinar.g) Un dels informants anònims que s’han presentat a la comissaria ha declarat que el sospitós en qui tothom pensa no ha comès el crim. c) La setmana que ve … (que /.) es basa la teva argumentació. farem un dinar. b) Acaba de trucar la decoradora … (que / qui) va dissenyar el nostre menjador. M’han desmentit tot el que he dit sobre vosaltres. Un dels informants anònims que1 s’han presentat a la comissaria ha declarat que2 el sospitós en qui tothom pensa no ha comès el crim. g) Va poder acabar la cursa. d) Anul·larem totes les comandes en … (pron.) aspires ja està ocupat. h) Per poder entrar. e) M’han desmentit tot el … (pron. Conjunció. adequats d’acord amb la informació que hi ha entre parèntesis: a) No acabo d’entendre en … (pron. Francament. les conjuncions i els pronoms relatius. que) tinc lliure.) es posi verd el pilot. El lloc a què /al qual aspires ja està ocupat.) vols d’una vegada. h) El director no ha sabut apreciar la capacitat del treballador … (del que / de qui) han prescindit. quan dius que estàs dolgut amb nosaltres.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful