Camina sent feliç, camina fent feliç

Si caminem sent feliços nosaltres creixerem com a persones i ens sentirem molt millor.A la vegada que contagiarem aquest sentiment, valor a la gent que ens envolta. També hi podrà haver un dia que per les circumstàncies ens costi molt caminar així , però si al nostre costat hi ha gent que hi camina ens ajudarà. Hem de pensar que nosaltres també som els altres. Per aconseguir caminar d’aquesta manera cal tenir en compte el següent:  Tenir una actitud positiva: Canviar el pessimisme per l’optimisme, el malhumor per l’alegria, la mentida per la veritat, la desil.lusió per l’entusiasme. Si somriem, ens movem amb energia, parlem amb entusiasme estarem molt millor nosaltres i ho transmetarem a la gent que ens envolta.  Creure en les nostres potencialitats, possibilitats és a dir confiar en un mateix . El pitjor enemic de l’home és la por, no deixar de fer coses per la por. “la por va trucar a la porta, va obrir la confiança i no hi havia ningú”. “Ens hem de sentir orgullosos per on hem arribat i tenir fe en on podem arribar”.  Saber fer una bona gestió del temps. Separar les coses importants de les urgents. Hem de saber dir NO sense sentir-nos culpables. No ens hem de sobrecarregar ja que és la causa del distrés, aquell estrés que és molt negatiu ja que ens porta desil.lusió, ens deixa sense confiança i energia.  Fer una bona gestió de les emocions. Les persones que escriuen com es senten sembla ser que els és més fàcil gestionar-les. Hem de vincular el nostre sentir als fets, no a les persones . El que es sent es sent i tenim tot el dret a estar tristos, deprimits o dolguts. Ara bé si ens sentim dolguts, agredits, enrabiats primer de tot hem de callar. Cal omplir-nos de silenci per reequilibar-nos. Comptar, respirar són tècniques que ens poden anar molt bé. Després quan estiguem calmats intentar parlar, connectar.  Connectar amb la gent. Quan no pensem de la mateixa manera en comptes d’enfrontar-nos intentar explorar perquè l’altra ho veu diferent i intentar comprendre’l.Recordar aquella cita d'Ortega i Gasset que diu “Jo sóc jo i les meves circumstàncies”. Escoltar no implica estar d’acord simplement comprendre la situació. No fer judicis ni suposicions ja que són obstacles. Aquesta manera de caminar ens donarà la felicitat, la tranquil.litat, la pau ja que com deia Gandhi “ no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”. Només amb aquesta actitud interior, des de cadascú de nosaltres, podrem créixer com a persones i millorar el món.