You are on page 1of 34

Tecnologia de Microorganismes

3,6 cr ECTS 4 h/setmana (dimecres de 12-14h i dijous de 11-13h)

Bibliografia bsica MADIGAN. Brock: Biologia de los microorganismos. PRESCOTT, JARLEY, KLEIN. Microbiologa. Ed. McGraw-Hill Interamericana (Madrid) INGRAHAM. Introducci a la Microbiologia. Ed. Revert S.A. (Barcelona) TORTORA, FUNKE, CASE. Introduccin a la Microbiologia. ed. Mdica Panamericana ICMSF. Ecologia Microbiana de los Alimentos 1. Factores que afectan a la supervivencia de los microorganismos en los alimentos. Ed. Acribia (Zaragoza)

BAMFORTH C.W. Alimentos, fermentacin y microorganismos. Ed Acribia 2005 CRUEGER W., CRUEGER A. Biotecnologa: manual de microbiologa. Zaragoza. Ed. Acribia. 1993. LEVEAU J.Y., BOUIX M. . Microbiologa industrial: los microorganismos de inters industrial. Zaragoza. Ed. Acribia. 2000. LPEZ A., GARCA M., QUINTERO.R..Biotecnologa alimentaria. Limusa. Ed. Mxico. 1993. RATLEDGE C., KRISTIANSEN B. Biotecnologa Bsica. Ed Acribia, 2 edici, 2006. OWEN P. WARD. Biotecnologia de la Fermentacin. Ed Acribia 1989 Avaluaci: examen teric (55%), prctiques (assistncia, informe) (15%) i treball bibliogrfic (presentaci i defensa a classe) (30%)

Programa teoria: 1- Introducci a la microbiologia. Grups de microorganismes. 2- Parmetres que influeixen en el creixement microbi: pH, humitat, O2, nutrients, temperatura. 3- Principals grups de microorganismes. Bacteris, fongs i llevats, virus. 4- Metabolisme i millora del rendiment de microorganismes utilitzats en elaboraci daliments: acetificaci. 5- Metabolisme i millora del rendiment de microorganismes industrial: metabolits microbians antibitics... ), protectors de plantes i simbiosi sls, com aliment (llevat ...) Prctiques: Obtenci i manteniment dun estrter microbi. ds fermentaci lctica , fermentaci alcohlica , i Aw,

(cids orgnics, etanol, aminocids, i microorganismes

Breu histria de la microbiologia


Definici de Microbiologia Importncia de les observacions realitzades per Hooke i Leeuwenhoek (1632-1723) ....... m.e. (1963) Teoria de la generaci espontnia. Pasteur (1822-1895) Teoria microbiana de la malaltia infecciosa. Kock (1843-1910)

Microbiologia:
Taxonomia: virologia, bacteriologia ... hbitat: microbiologia aqutica, del sl, marina ... Aplicaci: microbiologia agrcola, de patgens, industrial, aliments .. Tecnologia de microorganismes (metabolisme microbi i millora del rendiment dels microorganismes d s alimentari i industrial)

procariota
envoltura nuclear ADN cromosomes nucleol divisi ribosomes endomembranes mitocondries paret cel.lular exocitosis i endocitosis citoesquelet cadena respiratria grandria mobilitat multicelularitat recombinaci gentica no circular nic no binaria 70S no (excepte cromatfors) no No / amb mureina no no membrana citoplasmtica majoria <10 micres flagels o no tenen mobilitat no conjugaci, transducci, transformaci

eucariota
si lineal mltiples si varis 80S si si Celul.losa (vegetals), quitina (fongs), etc, si si mitocondries majoria > 10 micres cilis, flagels, ameboid, fibrilles contrcitls o res > si fecundaci i meiosis, conjugaci ( protistes ), dicariosis (fongs)

Classificaci dels organismes vius en dominis


dominis: Archaea (originriament Archaebacteria ) Eubacteri (originriament Eubacteria ) Eucariota: - algues, protozous, pluricel.lulars, llevats) - animals, vegetals. fongs llimosos, fongs vertaders (fongs procariotes

virus, viroids, prions

Programa teoria: 1- Introducci a la microbiologia. Grups de microorganismes. 2- Parmetres que influeixen en el creixement microbi: pH, humitat, O2, nutrients, temperatura. 3- Principals grups de microorganismes. Bacteris, fongs i llevats, virus. 4- Metabolisme i millora del rendiment de microorganismes utilitzats en elaboraci daliments: acetificaci. 5- Metabolisme i millora del rendiment de microorganismes industrial: metabolits microbians antibitics... ), protectors de plantes i simbiosi sls, com aliment (llevat ...) Prctiques: Obtenci i manteniment dun estrter microbi. ds fermentaci lctica , fermentaci alcohlica , i Aw,

(cids orgnics, etanol, aminocids, i microorganismes

creixement microbi: factors medials


nutrients

intrnsecs: caracterstiques fsico-qumiques i bioqumiques

acidesa (pH) Aw potencial redox

extrnsecs: caracterstiques de lambient

temperatura humitat tensi doxgen antagonisme sinergisme

implcits: relacions entre org.

creixement microbi
augment de la massa total de protoplama duna poblaci microbiana: 1 - creixement individual de cada cl.lula creix. equilibrat - creix. secundari 2 - increment del nombre de cl.lules

microbiologia estudia el creixement de poblacions no el creixement individual (org. unicel.lulars i filamentosos)

Expressi matemtica del creixement


N = 1x 2n N = N0 x2n logN = logN0 + n log2 n = (logN - logN0 ) / log2

g = t /n veloc.creixement : 1/g = n/t veloc. creixement: dN/dt = x N N = N0 x 10 (t-t ) / 2,303


0

corba de creixement dun cultiu microbi en el que no es renoven els nutrients

fase estacionria
dN/dt = 0

fase de mort
dN/dt = - N

fase logartmica
dN/dt = N

fase de lag

metabolits primari i secundari

metabolit secundari: estreptomicina

necessitats energtiques i nutritives


1- font denergia: fototrfic quimiotrfic paratrfic 3- font de N2 (lliure, inorgnic,orgnic) 4- factors de creixement: aminocids purines i pirimidines vitamines 2- font de carboni: autotrfic heterotrfic hipotrfic 5- fonts minerals: P3+,S2Na+,K+,Mg++,Fe++ Ca++,Cl Cu ++,Mo, Zn -,Co++ ...

Element % en funci i/o constituient de: (E.coli) pes


carboni oxgen nitrogen hidrogen fsfor sofre potassi sodi calci magnesi clor ferro la resta (Co,Mn Cu, Zn,Mo ) 50 20 14 8 3 1 1 1 0,5 0,5 0,5 0,2 0,3 mat.orgnic cel.lular H2O cel.lular, mat.orgnics, com O2 acceptor de eprotenes, c.nucleics, coenzims H2O cel.lular, mat. orgnics c.nucleics, fosfolpids, coenzims protenes, coenzims cati inorgnic cel., cofactor dalguns enzims cati inorgnic cel. cati cel., cofactor dalguns enzims cati cel., cofactor dalguns enzims, clorofil.la i inorgnic cel. citocroms i altres protenes, cofactor dalguns enzims Co: vitamina B12 i coenzims derivats Mn: cofactor de varis enzims La resta: constituients inorgnics denzims especials

cultiu continu: renovaci de nutrients

1,00E+12 1,00E+09

ufc/mL

1,00E+06

Fermentador B. Braun Biotech-Sartorius


1,00E+03

Brock
1,00E+00 1 2 3 4 5 6 7 8 9

dies

efecte del pH sobre els microorganismes


0
bacteris actics, lctics, fongs i llevats >org. E. coli, Vibrio sp.

destrucci de org.

4,5

acidfils neutrfils sp creixen condicions alcalines


destrucci de org.

7
9

14

adaptaci i/o resistncia a pH adversos

pH

pH

pH

pH

dissociaci dcids dbils o bases dbils dins citoplasma alteraci pH intern. resistncia lligada a leliminaci de H + o OH- fora la cllula.

canvis permeabilitat de la membrana (desacoblament en el transport de nutrients ....)

Aliment
clara dou gamba, llagost bacall llet mantega enciam rovell ou pollastre

pH
7,6 - 9,5 6,8 8,2 6,6 7,0 6,2 6,8 6,1 6,4 6,0 6,4 6,0 6,3 5,5 6,4

espinacs formatge suc tomquet pera llimona

5,2 6,8 4,5 6,4 3,9 4,7 3,4 4,7 2,2 2,4

comportament microbi en funci de la Aw

paret cel.lular resistent a capacitat de regular la ( cations citoplasma, glicerol) modificaci protenes membrana (E.coli) composici medi (prolina en Staphylococcus)

Principals grups daliments en relaci amb la Aw


1- > 0,98 carn i peix fresc; fruites, hortalisses, verdures fresques; llet i altres begudes; fruites enllaunades en xarops diluts .... 2- 0,98 - 0,93 pa; llet evaporada;concentrat de tomquet; carns i formatges curats, embotits fermentats i cuits; fruites en almvar .... 3- 0,93 - 0,85 embotits fermentats i curats, pernil salat, llet condensada .... 4- 0,85 - 0,60 fruits secs, farina, cereals; confitura i melmelades, peix salat, extractes de carn, formatges molt curats ..... 5- < 0,60 dolos, xocolata, mel, pastes, galetes, aliments liofilitzats ...

relaci orientativa entre Aw i creixement dels microorganismes

100 Clostridium botulinum, Salmonella .... majoria de bacteris patogens i no patogens 0,90

La majoria daliments frescos, com carn, peix,aus, fruites, hortalisses. (durada:1-4 dies)

La majoria de llevats Staphylococcus aureus La majoria de fongs pluricel .lulars

Productes crnis curats , formatges ... (durada: 1 -2 setmanes)

0,80

Contingut elevat de sucre o sal (durada: 1-2 mesos)

Bacteris halfils

Casos especials : - Hansenula anomala (aw=0,75) - Torulopsis versatilis (aw=0,70) -Saccharomyces rouxii (aw=0,65) - Xeromyces bisporus (aw=0,60)

0,70 Aliments dessecats (durada: 1-2 anys)

0,60

grups de microorganismes en relaci amb lO 2


aerbics: [O2] = 20 % (v/v). majoria de fongs, protozous, bacteris com Pseudomonas, microaerbics: [O2] = 2-10 % (v/v). anaerbics facultatius. Enterobactericies (Escherichia, Salmonella) Listeria ... anaerbics estrictes. Clostridium, Bifidobacterium, Ruminococcus ... anaerbics aerotolerants. Bacteris lctics (Lactobacillus, Lactococcus, Leuconostoc ...)

mecanismes de defensa dels microorganismes enfront l lO 2


- superxid dismutasa: aerbics, an. facultatius, alguns an. aerotolerants 1- enzims 2O2-. + 2 H + O2 + H2O2 - catalasa: aerbics, an.facultatius 2 H 2O2 2 H2O + O2 - peroxidasa: anaerbics aerotolerants H2O2 + NADH H+ 2 H2O + NAD+ 2- pigments carotenoids (protecci fotooxidaci)

prova de la catalasa
2 H 2O2 2 H2O + O2 H2O2 + NADH H+ 2 H2O + NAD+

Brock

temperatures cardinals dels procariotes (C)

grup Hipertermfil Termfils Mesfils Psicrfils Psicrotrfics

mnima 65-80 40-45 5-15 -5-(+5) -5-(+5)

ptima 85-105 55-75 30-45 12-15 25-30

mxima 97-110 60-90 35-47 15-20 32-43

intervals de temperatures de creixement dels procariotes (en C)

corba creixement dun microorganisme mesfil en funci de la temperatura


1,00E+08

psicrotrfics

1,00E+06
psicrfils

20 C 28 C

mesfils

termfils

hipertermfils

UFC/mL

1,00E+04

1,00E+02

1,00E+00
-10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110

11

13 temps

adaptaci de microorganismes a temperatures


baixes altes

adaptats a temp.
% c. grassos no saturats membrana (semifluida)

adaptats a temp.
% c. grassos saturats membrana.
temperatura creixement 10C 43C

c.grassos saturats mirstic palmtic c.grassos no saturats palmitoleic oleic

3,9 18,2 26,0 37,9

7,7 48,7 9,2 12,2

(Stanier)

exemples destabilitat de protenes citoplamtiques bacterianes a 60C (Stanier)


microorganisme Proteus vulgaris Escherichia coli Bacillus subtilis Bacillus megaterium Bacillus stearotermophilus grup mesfil mesfil mesfil mesfil termfil % protenes desnaturalitzades 55 55 57 58 3

control dels microorganismes en els aliments


garantir la seguretat alimentria
contaminacions fsiques: vidre, pedres, insectes morts ... contaminacions qumiques: mercuri, arsnic, desinfectant.. contaminacions biolgiques: 1- macrobiolgiques: parsits intestinals .. 2- microbiolgiques: Clostridium (intoxicacions) i Salmonella (toxoinfeccions)

?
operacions de neteja i desinfecci

agents fsics (deshidrataci, radiacions, filtraci, temperatura) agents qumics (conservadors) agents biolgics (bacteris lctics ...)

esterilitzaci / desinfecci o sanejament Biocida/biosttic: bacteriocides/bacteriosttics, fungicida/fungisttic, etc Mort microbiana: prdua irreversible de la viabilitat (no reproducci) cllules viables / cllules no viables o mortes cllules no proliferant

Agents Biolgics i Bioconservaci: + compostos antimicrobians de plantes, animals i dorigen microbi. - cultius protectors (bacteris lctics...) - metabolits microbians (cids, bacteriocines..) - protenes/pptids especifics (protamines...) - enzims antimicrobians (lisozima, glucosa oxidasa..) - espcies i extractes vegetals (polifenols...) Eficcia dun agent depn de: 1. Dosi o intensitat de lagent aplicat 2. Temperatura daplicaci 3. Tipus de microorganisme 4. Estat fisiolgic del microorganisme 5. Caracterstiques del medi (o aliment) conixer les caracterstiques del que tenim i saber el que volem aconseguir. No sempre cal esterilitzar

Control dels microorganismes per medis fsics disminuci d Aw


Deshidrataci: sol assecadors mecnics liofilitzaci atomitzaci (biocida) Addici sucre o sal filtraci: superficial o de membrana (pot esterilitzar) de profunditat (reducci microbiana)

Radiacions:
ionitzants (radicals lliures i ions): radapertitzaci, radicidaci, raduritzaci uv. (260 nm) visible (fotooxidaci ? fotosntesi, fototaxies) microones (calor)

Temperatura:
Baixa: refrigeraci i congelaci. Alta: - calor sec: incineraci i aire calent (forn) - calor humit: escaldat, ebullici, tindalitzaci, pasteuritzaci, UHT, esterilitzaci

Resistncia trmica Fase mort dN/dt = - kN D = t reducci decimal

http://www.unavarra.es/genmic/micind-2-5.htm

Programa teoria: 1- Introducci a la microbiologia. Grups de microorganismes. 2- Parmetres que influeixen en el creixement microbi: pH, humitat, O2, nutrients, temperatura. 3- Principals grups de microorganismes. Bacteris, fongs i llevats, virus. 4- Metabolisme i millora del rendiment de microorganismes utilitzats en elaboraci daliments: acetificaci. 5- Metabolisme i millora del rendiment de microorganismes industrial: metabolits microbians antibitics... ), protectors de plantes i simbiosi sls, com aliment (llevat ...) Prctiques: Obtenci i manteniment dun estrter microbi. ds fermentaci lctica , fermentaci alcohlica , i Aw,

(cids orgnics, etanol, aminocids, i microorganismes

Algues : Chromulina, Botrydiopsis, Codosiga, Naviluca, Nautococcus, Proterospongia, Sphaeroeca, Platychrisis

Chlorella homosphaera Culture Collection of Algal Laboratory ( CCALA) Institute of Botany, Academyof Sciences of the Czech Republic, Centre of Phycology, Dukelsk135, TREBON CZ-379 82. alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca) - Fototeca.cat

Protozous (Protoctista): Paramecium, Vorticella, Amoeba, Difflugia, Vorticella, Arcella, Clathrulina, Codonosigna, Acineta

Paramecium (x400)
www.thinkpipeline.com/blog/sa les_teams/

www.microimaging.ca/protozoa/vorticella.html

Fong llims: plasmodis, Physarum polycephalum

faculty.clintoncc.suny.edu/.../Physarum.JPG

Fongs pluricel.lulars (floridures i bolets) i unicellulars (llevats)

http://bioblitzbcn2010.blogspot.com/2010/05/grup-biologic-fongs.html

http://delicies.blogspot.com/2007/11/crui xent-de-pernil-serr-formatge-blau-i.html

Fongs i llevats
a) c)

www.cdcc.sc.usp.br

Saccharomyces cerevisiae (x400) (esab)

b)

www.botany.utoronto.ca (x400)

Penicillium i bacteris lctics (ESAB)

Classificaci general
- Ficomicets: terrestres aqutics
Hifes no tabicades i espores asexuals dins esporangi

- Ascomicets - Basidiomicets - Deuteromicets (o fongs imperfectes)

Hifes tabicades i espores asexuals lliures (conidi)

llevats

http://www.aula2005.com/html/cn1eso/1 2protoctistes/mucor5.jpg

http://www.aula2005.com/html/cn1eso/12proto ctistes/penicilium5.jpg

Importncia econmica dels fongs (basat en Leveau, Bouix)


Alimentaci Cultiu industrial de fongs comestibles: Xampiny shii-take ... Industria agroalimentria (tecnologia aliments): Penicillium, Aspergillus , Saccharomyces ... micotoxines Microbiologia industrial (alimentaci, sanitat i fitosanitari) ? producci industrial de biomassa Hormones (>esteroideas) i altres substncies farmacolgicament actives Giberelines produit per Gibberella fujikuri, fongs entomopatgens Antibitics (Penicilina per Penicillium ...) Vitamines (riboflavina per Eremothecium ashbyi) cids orgnics: ctric per Aspergillus niger ... Enzims: -amilasa, -galactosidasa, pectinasa ... Aspergillus Polisacrids (menys importncia que els bacterians)

Creixement de fongs i micotoxines


Caracterstiques fisicoqumiques relacionades amb el creixement: nutrients, pH, Aw, temperatura, i relacions amb loxigen. Dependncia daltres organismes vius. Principals hbitats: majoria lliures i saprfits , menys parsits i predadors, relacions de simbiosi.
Fong
Aspergillus parasiticus Aspergillus flavus Fusarium sporotrichioides Fusarium graminearum Fusarium moniliforme (F. verticillioides ) Penicillium verrucosum Aspergillus ochraceus

Micotoxines produdes
Aflatoxinas B1, B2, G 1 y G 2 Aflatoxinas B1 y B 2 Toxina T-2 Desoxinivalenol (o nivalenol) Zearalenona Fumonisina B1 Ocratoxina A Ocratoxina A

Bacteris (eubacteri i arqueobacteri)



http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK1945 /

arqueobacteris (paret primitiva): Mendosicutes gram negatius (paret vermella): Gracillicutes gram positius (paret blava): Firmicutes mollicutes (no paret): Tenericutes

Gram-negative Cell Wall

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK1945 /

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK1945 /

paret bacteriana
caracterstica
estructura composici

Gram +
Gruixuda (15-80 nm), una sola capa <% lpids (1-4 %) >% peptidogluc (50% pes sec cl.) c.teicoics > susceptibles > resistents a ruptura mecnica relativament complexes en > sp.

Gram Prima (10-15 nm), triple capa >% lpids (11-22%) <% peptidogluc (10%pes sec cl.) no c.teicoics < susceptibles < resistents a ruptura mecnica relativament senzills

susceptibilitat a la penicilina resistncia necessitats nutricionals

morfologia cellular i agrupacions

Cadena cocos (Streptococcus)

cadena bacilos (Lactobacillus)

Sarcina

Staphylococcus

aulavirtual.usal.es/.../57/figs/fig0403.jpg

estructures externes a la paret bacteriana


estructura cpsula glicocalze beines fmbries flagels funci protecci, receptors de fags, adhesi cel. protecci adhesi cel. Tubs conjugaci locomoci comp.qumica polisacrid, polipptid polisacrid material hidrofbic protena protena

www.ichthus.info/.../Flagellum/Flagellum001.jpg

Funcions de la membrana cel.lular bacteriana: 1- barrera mecnica 2- centre dactivitat metablica - permeases - enzims biosinttics - sist.respiratori de transport de- (aerobis) - aparell fotosinttic complet (fotosinttics) - punts duni especfic del genfor Inclusions citoplasmtiques funci microorganisme
sist.flotaci suport pigments fotosinttics det.direcci carboxidismutasa bact.aqutics noms en bact.fotosinttics bact.aqutics Cianobacteris, bact. nitrificants, tiobacils

estructura
vescules gas vescules de Chlorobium magnetosomes carboxisomes

Esporulaci i germinaci
Esporulaci: estratgia adaptativa davant condicions adverses en el medi (manca de nutrients, temperatura, pH ). Final fase log. procs dura entre 5-8h (Bacillus subtilis )

aulavirtual.usal.es/.../57/figs/fig0403.jpg

Germinaci ? condicions favorables en el medi. Procs dura uns 90 minuts (Bacillus subtilis) Laboratori: Activaci per calor Addici productes qumics que actuen com a germinants detectats per receptor (L-alanina en Bacillus subtilis; adenosina en Bacillus cereus) Tractament mecnic

aulavirtual.usal.es/.../57/figs/fig0403.jpg

Genofor bacteri i duplicaci bacteriana

http://www.fortunecity.com/campus/dawson/196/dupadn.jpg http://www.ucm.es/info/genetica/grupod/Replicacion/Replicacion.htm

DUPLICACI

Diversitat gentica bacteriana:


Recombinaci gentica: inserci de material gentic duna cllula donadora a una receptora. Transformaci: canvis permeabilitat, receptors Transducci: infecci bacteriofag Conjugaci: contacte entre dues cl.lules Mutaci: canvi dinformaci gentica (insersi/delecci) que es manifesta en el fenotip (resistncies a antibitics, mutants nutritius ...) Agents qumics: aflatoxina, acridina, cid nitrs... Agents fsics: radiacions uv, ionitzants.

Els virus
paquets dinformaci gentica sense estructura cellular parsits formats per un sol tipus dc nucleic (coberta proteica) .a linfectar la cllula hoste, dirigeixen la seva maquinria metablica per fabricar ms virus ( >% dels requeriments metablics subministrats per la cllula infectada ) Descobriment: - Iwanowski (1892): agents responsables de la malaltia mosaic del tabac no seliminaven al ser filtrats (extracte) - Beijerinck (1898): org desconegut = virus filtrable. No visible al m.o. Precipiten en alcohol i no perden capacitat dinfecci. - Twort (1915): bacteriofags i altres virus - Stanley (1935): purificaci i cristallitzaci del virus

- Identificaci al m.e.

Els virus sn organismes vius?

Caracterstiques dels organismes vius Es reprodueixen

X X ?

Metabolisme propi Org cellular Enzims, c nucleics (DNA,RNA), protenes, lpids, carbohidrats Evolucionen i sadapten a nous canvis

partcules vriques VIRIONS no presenten signes visibles de vida

Classificaci dels virus 1) tipus dhoste: danimals, de plantes, de org eucariotes, de bacteris (bacteriofags o fags). Elevada especificitat deguda a receptors o molcules especifiques situades en la superfcie de la membrana plasmtica (molec dadhesi cel, enzims, receptors creixement ...) 2) grandria: 25-300nm. T4 cont 77 gens, i MS2 noms 3 gens. Bacteriofag: Q 24nm Poliovirus: 30nm Bacteriofag: T4 225nm E.coli: 3000nmx1000nm cl.heptica humana: 30.000nm dimetre

3) estructura: c nucleic rodejat per una envolta proteica i a vegades per una membrana. c nucleic: DNAbc, DNAmc, RNAbc, RNAmc de polaritat positiva, RNAmc de polaritat negativa. El material gentic pot ser una nica molcula o ms duna, circular o lineal. cpsida: coberta proteica 3 formes bsiques: helicoidal, polidrica i complexa. formada per capsomers o unitats bsiques de la cpsida. Poden haver-hi un o ms tipus de capsomers. envolta: restes memb cl hoste (lpids i protenes) i espicules (glicoproteines)

http://www.genomasur.com/lecturas/ 01-10-G.gif

http://www.losmicrobios.com.ar/microbios/ imagenes/hepatitis%20C%201.jpg

4) cicle de vida infecci cl hoste virus+ cl hoste penetraci sntesi vrica reconeixement (despreniment de cpsida i - replicaci primria - replicaci c nucleic envolta) adsorci - replicaci secundaria maduraci alliberament
Comit internacional taxonomia de virus (ICTV): 3 (4) nivells jerrquics: famlia (subfamlia), gnere i espcie. Ex: virus que causa la Sida: famlia: Retroviridae o retrovirus, gnere: Lentivirus i espcie: HIV (virus immunodeficincia humana).

viri

Bacteriofags recompte i multiplicaci: recompte en placa:

Suspensi virions

Suspensi bacteriana

incuba r Medi amb agar tou 3 calves = 3 fags

Corba de multiplicaci del fag - Perode de latncia - Perode dexplosi. L increment o el n virions que allibera cada cllula infectada = grandria explosi (tamany)
100000000

tamany explosi o UFCs

1000000

Perode dexplosi
10000

100

Perode de latncia

temps

Fag virulent i fag atemperat

http://www.genomasur.com/lecturas/01-12-G.gif