EL SISTEMA HIDRÀULIC DEL MOLÍ GRAN O DE LA MARQUESA: ARQUEOLOGIA DEL PAISATGE I VALORACIÓ PATRIMONIAL

<luispablo.martinez@gmail.com> Asociación para la Conservación y Estudio de los Molinos (ACEM)
1

I. Patrimoni (gairebé) oblidat II. Un testimoni excepcional de l’ordenació andalusina dels usos del riu Xúquer i de la Ribera Baixa III. L’amenaça enginyeril IV. Un passat amb molt de futur
2

.I. Patrimoni (gairebé) oblidat

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

Garsa comú (Egretta garzetta)

19

20

Polla de agua (Gallinula chloropus)

21

22

Martinet menut (Ixobrychus minutus)

Una pobra serp transformada en joguina…

23

24

El sistema hidràulic del molí de la Marquesa (assut → séquia del molí → molí → almenara o derramador del molí & séquia de desguàs al riu) no ha estat oblidat del tot.

El molí i l’assut figuren als inventaris i catàlegs científics.

25

26

27

28

29

30

El molí i l’assut figuren al Catàleg de Béns i Espais Protegits del PGOU en vigor amb una protecció de nivell 2.

El grau 2 de protecció urbanística (nivel de protecció parcial) permet l’autorització d’obres sotmeses a certes limitacions:

31

32

Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística

És clar a simple vista, però, que aquest paratge i els elements que l’integren són mereixedors d’una protecció de major intensitat.

33

34

L’anàlisi històrica i arqueològica permet posar de manifest característiques força singulars que subratllen l’especial rellevància patrimonial del sistema hidràulic i del paisatge que l’envolta.
35

.II. Un testimoni excepcional de l’ordenació andalusina dels usos del riu Xúquer i de la Ribera Baixa

36

El paisatge agrari andalusí: secans, marjals, hortetes inconnexes, assuts d’estaques, nòries i molins vora riu.

Poca cosa té a veure el paisatge agrari de Cullera amb el dels temps anteriors a la Conquesta.

37

38

On ara regna l’arrossar, hi havia Albufera i marjals.

On ara imperen el tarongerar i l’horta hi havia secans i un grapat d’hortetes aïllades, les séquies de les quals prenien l’aigua d’ullals, sénies i nòries.

39

40

Les nòries es trobaven associades a molins fluvials.

41

42

Entre Cullera i Alzira hi havia l’any 1380 un tota d’onze casals de molins fariners, construïts vora riu.

43

44

Dels onze casals, només dos podrien ser enginys construïts ex novo després de la Conquesta. Cadascun dels altres es troben clarament associats a alqueries andalusines.

45

46

Cada molí comptava amb el seu propi assut, que generava un salt artificial al riu suficient per a impulsar les rodes motrius de l’enginy.

Els assuts medievals del Xúquer eren construccions molt peribles, en comparació als assuts actuals: estaques de fusta clavades al llit del riu, reforçades per l’acumulació de cistelles (banastes) plenes de pedres i brossa.
47 48

Tots presentaven una obertura enmig (portell o gola) d’uns cinc metres d’ample, segons ordenà Jaume I l’any 1270:

“[...] quod in unoquoque illorum açutorum que sunt in rivo seu flumine Xuquari, ab açuto çequie nove Algezire quam nos fieri fecimus usque in mare, dimittatur et sit semper de cetero unus portellus in medio uniuscuiusque açuti, qui habeat viginti quinque palmos regales in amplum, per quem portellum barche vacue et onerate et alia transire possint libere et sine aliquo obstaculo et impedimento.”
49 50

“Et in ipsis portellis vel aliquo eorum, non sit ausus aliquis canarum facere ad piscandum, nec palos etiam ibi firmare seu ponere ad parandum retes, nec ponere etiam, seu eiecere ibi petras vel trabes, aut aliquid aliud, propter quod transitus aque vel barcharum aut aliorum que per dictum flumen ducentur possunt in ipsis portellis modo aliquo impediri, seu aliquem recipere districtum[...]”
51

Podem fer-nos una idea del seu aspecte fent-li una ullada a assuts de disseny semblant preservats en altres indrets del món.

52

La capacitat de retenció d’aigues d’aquest tipus d’assuts era força limitada, i el salt que generaven era petit.

Sistema de regadiu de Dujiangyan (província de Sichuan, prop de Chengdu).

53

54

Per a poder funcionar, els molins s’havien de construir gairebé dins del riu, directament connectats a l’assut.

55

56

Per altra part, el manteniment dels portells impedia de facto la derivació de grans séquies en el curs baix del Xúquer (i, en consequència, la transformació a gran escala dels secans i les marjals al regadiu).
57 58

Per a regar del riu, es construïen rodes hidràuliques elevadores associades als assuts, que es beneficiaven d’un flux controlat de l’aigua i generaven un salt suficient com per a submistrar aigua cavallera als horts ubicats en cota inferior, encara que no en gran quantitat.
59

De l’associació nòria/molí fluvial no en resta traça a la Ribera Baixa, però es conserva un testimoni magnífic aigües amunt, al riu Cabriol, afluent del Xúquer:

60

Casas del Río (Requena): nòria i molí associats.

61

62

Antecedents andalusins del molí fluvial de la Marquesa

63

64

Alfons el Liberal establí l’any 1286 a Guillem Arnau el molí de Cullera, que havia de reconstruir “a l’assut vell, als pilars o fonaments vells que s’hi troben”. El molí arruinat fitava amb “el vall de Cullera”.
65 66

Com a hipòtesi, es podria identificar el molí andalusí reedificat el 1286 per Guillem Arnau amb el “rahal Saragoçim” citat pel Repartiment.

El Llibre del Repartiment recull la donació a Domingo Pérez de Torre l’any 1248 d’unes cases a Cullera “que foren de Saragoçim”, prop la nòria, i de quatre jovades de tierra “entre la nòria i el Rafal Saragoçim”, posible mención a un molino (en árabe raḥā).
67 68

L’existència de la nòria i la menció al vall de Cullera permet formular la hipòtesi que el reg de l’horta andalusina de Cullera, la Bega, citada al Repartiment, tinguera el seu origen en l’assut del molí fluvial: en l’aigua que hi prenia la nòria, conduïda fins la Bega per la séquia o vall de Cullera.
69

L’existència del molí fluvial de la Marquesa, associat a una nòria, en temps baixmedievals

70

El molí fluvial existent a prop de la vila Cullera és citat en les dues visures dels portells dels assuts del riu practicades per Alzira els anys 1380 i 1401.

L’any 1417, Vicent Navarro, senyor útil del molí, vené per 15.000 sous a cavaller Berenguer Mercader, el ciutadà Berenguer Mercader i el donzell Francesc d’Esplugues la propietat on s’ubicava l’enginy, que és descrit com segueix:
72

71

“I casal de molins fariners ab quatre moles e ab una nora allí constructa, situat sobre lo riu de Xúquer en lo terme de la vila de Cullera… confrontat ab lo dit riu de Xúquer e ab carrera pública que va de la dita vila de Cullera al loch de Çuequa”.
73

L’acta notarial de compravenda es conserva en l’Arxiu de Protocols del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi de València.

74

L’acta notarial descriu la propietat amb força més detall que l’anotació a la comptabilitat de la Batllia General del Regne de València:

75

76

L’acta confirma que el molí fariner comptava amb “quatuor rotis et molis molentis” (li mancaven però dues moles, que havien estat segrestades pel batlle d’Alzira perquè Navarro no tenia el portell de l’assut en condicions) i tenia una nòria a prop (“et cum quadam nora ibi constructa”).
77 78

La compravenda comprenia també una alqueria “cum horto circumclauso eidem contiguo coram dicto molendino” amb 12 cafissades de terra (72 fn.) on fa l’efecte que entraven 30 fanecades de terra de regadiu (a més de l’hort tapiat), oliveres i terres ermes.
79

El molí confrontava “cum dicto rivo Xucaris et cum via publica per quam tenditur de dicta villa Cullarie ad locum de Çuecha”, a més d’amb l’esmentada alqueria.

80

Les afrontacions de l’alqueria i les seues terres són, a més del molí, el camí o senda de la Muntanya el camí de Sueca (camí Real?), un barranc i la montanya.

En data encara desconeguda, el molí va ser adquirit pels Vic, senyors d’ençà de la Conquesta de les valls de Gallinera i d’Ebo, de Xeresa i de l’Alcòdar, i barons de Llaurí des del 1437; en mans del qual el molí de Cullera es mantindria fins el segle XVII.
82

81

L’any 1461, el batlle general del Regne de València atorgà permís a Guillem de Vic per a carregar sobre el molí un censal de 500 sous anuals, amb la condició que fos cancel·lat dins el termini de quatre anys.
83

El molí de Cullera tenia una especial significació per als Vic. Lluís de Vic, fill de Guillem, arribà a autointitular-se “senyor del molí de Cullera” (dit també “molí Major”), encara que la senyoria del molí no implicava jurisdicció sobre la població del terme.
84

9.VII.1461: “Ego Ludovicus de Vich, miles, Valencie habitator dominusque castrum et vallem de Gallinera et Ebo locique de Llauri ac molendini, domo, orti et hereditatis sitorum in termino ville Cullarie presentis regni Valencie”
85

17.XI.1462: “Ego Ludovicus de Vich, miles, Valencie habitator, dominusque castrum et vallem de Gallinera et Ebo, locorum de Llaurí [et] Beniboquer et molendini Maioris termini ville Cullarie, magister 86 racionalis sacre regie Aragonum maiestatis regni Valencie”

La raó que ho explica és que el molí dels Vic era l’únic molí fariner existent en la part del terme de Cullera a l’esquerra del Xúquer (hi havia un altre molí fluvial a Benihuaquil, en la riba dreta del riu, que deixà d’existir a començaments del segle XVI), la qual cosa els hi atorgava un quasi monopoli de facto de la mòlta de forment.
87

L’any 1503 Damiata de Vallterra i de Vic intentà convertir en monopoli legal la seua posició molinera dominant.

88

Joana d’Aragó, lloctinent general del Regne de València per Ferran el Catòlic, decretà “que nengun vehí de aquella no gosàs anar a molre ne portar forment per a molre a nengun altre molí sinó al molí de la amada de sa alteza e nostra na Damiata de Vallterra e de Vich, sots pena de vint-i-cinch lliures.”
89

El decret fou revocat a instància dels justícia i jurats de Cullera, “com la dita crida és notoriament stada publicada contra furs e privilegis del present Regne, per los quals és donada licència e facultat a cascú de molre e fer portar los forments al molí que li plaurà e ben vist li serà.”
90

Referència inequívoca a un dels capítols del Privilegium Magnum atorgat a la ciutat i regne de València per Pere el Gran l’any 1283: “Item quod quilibet possit molere bladum, olivas, alquena, linos et arrocium et omnia alia ubicumque voluerit.”
91

Els successors dels Vic en la propietat del molí maldaren per mantenir el seu quasi monopoli.

92

L’any 1761, el marqués d’Albaida, propietari del molí fluvial, s’oposà a la llicència d’establiment de dues moles farineres al molí arrosser de la vila del marge esquerre del riu, que havia estat atorgada per l’intendent general del regne.
93

La revolució hidràulica i els seus efectes

94

L’any 1415 Ferran I atorgà llicència a Cullera per a derivar una séquia del Xúquer, fonament legal de l’excavació de la séquia mare de Cullera “deçà lo riu” (marge esquerre), iniciada el 1453.

Fou el primer d’una sèrie de privilegis atorgats a les poblacions riberenques (privilegi de 1420 per a Cullera, Sueca i la Baronia de Corbera; Sueca 1457 i 1484; Cullera 1488 i 1509) que desfermaren la revolució hidràulica origen del paisatge d’horta i arrossars que ha arribat als nostres dies.
96

95

L’extensió de la xarxa de reg de la séquia mare de Cullera “deçà lo riu” tingué clars efectes en la reordenació del regadiu preexistent i la millora de les prestacions del molí fluvial.
97

Cap a finals del segle XV el sistema de regadiu andalusí de la séquia de la Bega s’incorporà al de la séquia mare de Cullera marge esquerre, mitjançant el braç dels Molins.

98

Aquest discorre vora riu i connecta amb la séquia de la Bega a l’alçada del molí Cremat, les ruïnes del qual es troben a prop del molí fluvial, aigües avall d’aquest.

99

100

101

102

L’expansió del regadiu anà de la mà de l’expansió de l’arròs, i els Vic (com la mateixa vila) vegeren l’oportunitat de fer negoci.

103

104

Alliberats de la servidumbre del trànsit de barques pel riu i de subministrar aigua de reg a la Bega, els Vic milloraren l’assut amb la finalitat de retindre més aigua i poder així posar en servei més rodes motrius (passà de 4 a 6), no ja per a moldre farina, sinó per a blanquejar arròs.
105

El síndic de la vila d’Alzira (que no desistí fins el segle XVIII d’intentar recuperar la navegació fluvial pel riu) denuncià el 1545 davant la Reial Audiència que l’assut del molí “de don Luys Vich, cerca de la villa de Cullera”, havia estat recrescut, produïnt un efecte dòmino que es feia sentir aigües amunt fins la mateixa Alzira.
106

El síndic d’Alzira també indicà que Lluís de Vic havia alçat l’assut “per rahó e causa de hun molí arrosser que ha fet.”

Lluís de Vic arrenda per dos anys al mercader Jaume d’Arabiano “hun molí arrosser de aquell situat en lo terme de la Vila de Cullera; afronta ab molí fariner del dit don Luys” [5.XII.1537]

107

108

Els projectes executats de l’arquitecte José Calvo al molí (1864) i l’assut (1865)

El sistema hidràulic redissenyat pels Vic es mantingué en bona mesura inalterat fins l’any 1864.

109

110

El marqués de Malferit, el seu propietari aleshores, desitjava millorar la productivitat de l’enginy mitjançant la modernització del seu disseny i la seua maquinària.

Amb eixa finalitat contractà l’arquitecte José Calvo y Tomás, que comptava amb experiència, per haver millorat tres molins a València i el seu terme, tot aplicant els nous principis d’arquitectura hidràulica que tenien el seu origen en l’obra de l’enginyer francés Bernard Forest de Bélidor.
112

111

Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, soci de número de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País i arquitecte major de l’Ajuntament de València, José Calvo és una destacada figura de l’Eclecticisme arquitectònic.
113 114

Autor del pòrtic dòric de l’ampliació del cementiri de València iniciada el 1876 i del projecte d’Eixample de Valencia de 1884 (junto a Joaquín María Arnau y Luis Ferreres), tingué un destacat paper en la restauració de les Torres de Serrans iniciada l’any 1888.
115

L’arxiu de la Diputació de València custodia el seu projecte de renovació del “Molino Grande” de Cullera: una memòria manuscrita (“Reseña histórica del molino actual enumeración de las malas condiciones con que cuenta para la elaboración y obras que se tratan de practicar”) amb quatre plànols.
116

117

118

119

120

Amb l’execució del projecte, que no afectava l’assut, el molí passaria de sis moles (3 arrosseres y 3 farineres) a nou moles (6 arrosseres y 3 farineres).

En poder del besnét de José Calvo, el així mateix arquitecte i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València Juan Luis Calvo y Aparisi, obren plànols del projecte amb un valor singular.
122

121

123

124

La desgràcia per al marqués, i la sort per a nosaltres, és que l’execució del projecte es va veure interrompuda i amenaçada pels efectes de la tremenda riuada de sant Carles, la nit del 4 al 5 de novembre de 1864.
125 126

La riuada erosionà greument la riba dreta del riu, on es recolzava un dels estreps de l’assut.

Com expressà l’advocat del marqués, “hoy día las aguas amenazan romper junto al espresado azud dejando el molino en seco y ocasionando la ruina de una finca que se está acabando de reedificar y que puede asegurarse que es en su clase de las mejores de la provincia.”
128

127

El Marqués de Malferit es va veure obligat a presentar l’any 1865 un segon projecte al governador civil.

El projecte executat l’any 1865 es concentrà en el reforçament dels estreps. L’assut original fou respectat: només li fou afegit un muretcontrafort per a minvar l’efecte erosiu de la caiguda de l’aigua.
130

129

131

132

133

134

Es pot defensar, doncs, que l’assut que ens ha arribat és l’assut construït pels Vic a començaments del segle XVI a l’emplaçament del moli medieval, amb les obres de reforç practicades per José Calvo l’any 1865.
135

La tècnica constructiva és semblant a l’emprada en la construcció de l’assut de Cullera, descrita per Francesc Giner Perepérez: grans bastidors d’estaques fixats al llit del riu (cavalls), folrats de taulons per a conformar un “caixer” omplit amb pedra d’escullera, palla i terra apisonada, revestit amb obra d’argamassa.
136

.III. L’amenaça enginyeril

El renovat molí de la Marquesa no pogué imposar la seua superioritat tecnològica per molt de temps. A mitjan segle XX cessaria la seua activitat, incapaç de competir amb la producció industrial de farina i arròs blanc.
137 138

El seu tranquil retir s’ha vist pertorbat recentment per un projecte del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) dissenyat i executat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
139

El projecte preveia la demolició de l’assut històric (al qual no reconeix cap valor patrimonial) i la seua substitució per altre de nova construcció.

140

141

142

143

144

145

146

La negació del valor patrimonial de l’assut (en sí mateix i com a part del sistema hidràulic del molí) i una particular interpretació de la legislació de patrimoni permeteren al MARM impulsar la licitació de l’obra sense el previ sotmetiment del projecte a avaluació d’impacte ambiental (irregularitat clamorosa).
147

BOE número 273 de 12 de novembre de 2008
148

149

150

Una mica a la desesperada iniciàrem una campanya de denúncia de l’agressió que el projecte suposava per a un dels indrets més valuosos del patrimoni cultural i ambiental de Cullera i la Ribera Baixa.
151 152

Afortunadament, el vell assut ha estat defensat en primer lloc pels tècnics de patrimoni de l’Ajuntament de Cullera i la Conselleria de Cultura...

…i també pel Comité Nacional Espanyol de l’ICOMOS, l’Associació per a la Conservació i Estudi dels molins (ACEM), i investigadors experts en història del regadiu com Jacinta Palerm Viqueira, José A. Rivera i Thomas F. Glick.
154

153

155

156

157

158

159

160

EL MARM ha contestat als autors de les cartes de denúncia, tot negant que el projecte haja tingut com a objectiu la demolició de l’assut (¡¡!!) i afermant (¡¡¡!!!) que el projecte ha estat sotmés a avaluació d’impacte ambiental.
161 162

163

164

En paral·lel, però, l’empresa adjudicatària recordava públicament quin era veritable objectiu del projecte.

165

166

167

168

Cal reconéixer, però, que en la pràctica el MARM i la CHX s'han plegat a l'evidència i estan introduïnt modificacions al projecte en execució.

Es vol minimitzar l’impacte sobre l’assut històric i es valora l’obra de José Calvo.

169

170

S'ha intensificat el seguiment arqueològic, sota la supervisió dels arqueòlegs de la Generalitat i de l’Ajuntament.

Cal recordar, però, que sense la campanya pública d’oposició al projecte i la intensificació del control per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, l’assut hauria estat demolit.
172

171

.IV. Un passat amb molt de futur

La integritat del sistema hidràulic del molí Gran o de la Marquesa de Cullera ha estat preservada.

173

174

L’experiència viscuda ha de servir per a recuperar i potenciar un àrea que poseeix un enorme potencial cultural i ambiental, que pot ser clau per a la configuració d’una oferta turística complementària autèntica i de qualitat.
175 176

177

178

179

180

181

182

L’experiència viscuda ha de servir també per a millorar la protecció jurídica del patrimoni cultural de l’aigua a Cullera en particular, i del patrimoni cultural de l’aigua valencià en general.
183 184

GRÀCIES PER LA SEUA ATENCIÓ.

185