ANEM PER FEINA: OCUPACI AL MN RURAL CATAL, QU I COM?

Fundaci del Mn Rural Lleida, 23 de novembre de 2011

Estudi de detecci de nous jaciments docupaci a les comarques rurals catalanes

Lourdes Viladomiu Jordi Rosell Grup de Recerca del Desenvolupament Rural de la Universitat Autnoma de Barcelona DRUAB

210 000 205 000

200 000

195 000

190 000

185 000

180 000

175 000

170 000
Des2007 Marc 2008 Juny 2008 Setembre 2008 Desembre 2008 Marc 2009 Juny 2009 Setembre 2009 Desembre 2009 Mar 2010 Juny 2010 Setembre 2010 Decembre 2010 Mar 2011 Juny 2011 Setembre 2011

El problema (1)

Ocupats no agraris a les comarques rurals, 2007-2011

DRUAB - Nous Jaciments

S1

45 000

40 000

35 000

30 000

25 000

20 000

15 000

10 000
febrer de 2007 abril de 2007 juny de 2007 agost de 2007 octubre de 2007 desembre de 2007 febrer de 2008 abril de 2008 juny de 2008 agost de 2008 octubre de 2008 desembre de 2008 febrer de 2009 abril de 2009 juny de 2009 agost de 2009 octubre de 2009 desembre de 2009 febrer de 2010 abril de 2010 juny de 2010 agost 2010 octubre 2010 Octubre 2011 S1

El problema (i 2)

Atur a les comarques rurals, 2007-2011

DRUAB - Nous Jaciments 3

Objectiu i metodologia Objectiu: detecci de nous jaciments docupaci al mon rural Metodologia: anlisis a sis comarques rurals catalanes a partir de
Anlisis estadistic de les principals parametres Documents de diagnsi Focus groups

Selecci de les comarques amb criteri de recollir la diversitat del mn rural catal
Cerdanya -> comarques dalta muntanya amb una especialitzaci creixent cap als serveis Solsons -> comarca de muntanya amb una estructura ms equilibrada Garrotxa i la Conca de Barbera -> comarques rurals catalanes industrials. Garrigues -> comarca dorientaci agrria Montsi -> comarca litoral.

DRUAB - Nous Jaciments

Objectiu i metodologia Les comarques seleccionades

DRUAB - Nous Jaciments

Nous jaciments docupaci Els nous jaciments.... El concepte de nous filons o jaciments docupaci sorgeix als anys 80s resultat de latur que va deixar la crisi dels 70s. Lobjectiu es combatre latur aprofitant el potencial ocupacional associat a determinades necessitats i demandes socials insatisfetes. Son activitats que compleixen 4 caracterstiques: Cobrir necessitats socials sense resposta per part de loferta, conseqncia dels canvis socioeconmics; Actuar en mercats incomplets; Cobrir un mbit de producci o de prestaci local; Tenir un potencial de generaci de llocs de treball. El mitj per a la consecuci daquesta finalitat es el disseny i la implementaci diniciatives locals de desenvolupament que estimulin la creaci d'ocupaci estable i de qualitat.
DRUAB - Nous Jaciments

Nous jaciments docupaci

...i els focus de recerca i innovaci el Pla de recerca i innovaci (2010-13) estableix 17 focus de recerca que indiquen mbits dactivitat prioritari per aconseguir els objectius del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovaci del 2008.

DRUAB - Nous Jaciments

Focus de la recerca i innovaci en el PRI 2010-2013.

1.- Reptes ambientals, de lentorn i territorials - Mitigaci i adaptaci al canvi climtic - Eficincia energtica i energies renovables descentralitzades - Gesti i planificaci de laigua per un s sostenible - Fluxos eficaos de persones i mercaderies (mobilitat sostenible) i dinformaci - Edificis,ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure 2.- Reptes per a les persones i la societat - Aliments de qualitat,saludables i plaents - Prevenci i cura per a la salut de les persones. - Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distancia - Creacions artstiques, productes i serveis culturals dexcellncia i difusi amplia - Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum democions - Cohesi social i gesti de la complexitat social per generar oportunitats - Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comer innovadors i e-serveis - Seguretat de persones, bens, informaci i territoris 3. Reptes cientfics, productius i organitzatius - Recerca i tecnologia dexcellncia i de frontera - Desenvolupament de materials, sistemes de producci i ecoproductes amb dissenys innovadors - Innovaci no tecnolgica, transformaci de les organitzacions i noves formes de treball - Millora dels mecanismes de governana, socioeconmics i politics
DRUAB - Nous Jaciments 8

Els nous jaciments: oportunitats Atenci a les persones Un dels jaciments amb major potencial... Envelliment de la poblaci Incorporaci de la dona al mercat de treball Dficits existents Llei de dependncia Activitat treball intensiva ...per una materialitzaci dificil. Manca de recursos financers Economia submergida

DRUAB - Nous Jaciments

Els nous jaciments: oportunitats

Atenci a les persones: propostes estratgiques Impuls a la creaci de xarxes per la prestaci de serveis a municipis petits: exemples Projecte Curricular de centre nic per a les Escoles Bressol del Lluans, Centre de Serveis Integrals per la Gent Gran a la Granadella que dona servei a 7 municipis de Garrigues Ampliar les fonts de finanament amb el tercer sector i el privat. Implicaci de tots els agents del territori en el finanament dels equipaments i serveis per a afrontar la retallada de la despesa publica i la dependncia del diner pblic. Promoci dempreses i cooperatives de prestaci de serveis a les persones. A les comarques a on les cooperatives agrries hi tenen un pes fort shauria destudiar la possibilitat dimplicar-les en la prestaci daquest serveis. Promocionar la formaci per la cura de les persones i lemprenedoria en aquest mbit.
DRUAB - Nous Jaciments 10

Els nous jaciments: oportunitats Energies alternatives un dels sectors que ms expectatives han generat al mn rural pel que fa a la possibilitat de crear noves activitats i llocs de treball una important capacitat de crear activitats i ocupaci: treballs forestals, transports, tractaments, nous cultius energtics, plantacions forestals, noves activitats econmiques lligades a la fabricaci, installaci i manteniment dequips la viabilitat econmica i la materialitzaci daquest potencial depn dun gran nombre de marcs regulatoris (ambientals, energtics, urbanstics, industrials,...) aix com dels ajuts pblics disponibles (subvencions a les inversions i tarifes preferents per lenergia) oportunitats generades per les activitats relacionades amb loptimitzaci de leficincia energtica. El sector agrcola i ramader es un dels ms intensius en consum denergia.

DRUAB - Nous Jaciments

11

Els nous jaciments: oportunitats Energies alternatives: propostes estratgiques Estratgia global per laprofitament de la biomassa. forestal, mn rural, incendis, energia,... Promoci dinstallacions daprofitament energtic de la biomassa: efecte demostraci i massa crtica. informaci i difusi a la vegada que la promoci i subvenci de les mateixes als equipaments pblics i als privats per compensar lelevat cost inicial dinstallaci de calderes. Creaci de centrals logstiques (centre d acopi i distribuci) de biomassa amb lobjectiu de lligar oferta i demanda, assegurar el subministra regular de productes i fer ms transparent el mercat. Consolidar el mercat de biomassa. Promoci dempreses auxiliars. El desenvolupament de les energies alternatives dona lloc a oportunitats per activitats relacionades amb mbits com lobra civil, la fabricaci dequipaments, el muntatge i el manteniment. Foment de lemprenedoria en energies renovables. Desenvolupar una cultura emprenedora en aquest mbit seguint lexemple dels Heat Entrepreneurs dalguns pasos del Nord dEuropa.
DRUAB - Nous Jaciments 12

Els nous jaciments: oportunitats Turisme Encara hi ha un potencial de creixement i oportunitats segons els actors Per alguns cal crear una identitat turstica (a comarques encara poc turstiques) per altres cal desestacionalitzar el turisme (muntanya) Potencial:
Allotjaments als pobles a on no en hi ha Hotels o hostal de mitjana capacitat Serveis dactivitats recreatives, esportives, culturals i de natura Tallers de dansa, pintura, cuina, gimnstica, terpies de tot tipus Necessitat de crear equipaments

DRUAB - Nous Jaciments

13

Els nous jaciments: oportunitats Turisme: propostes estratgiques Coordinaci dels actors pblics i privats implicats en lactivitat turstica com a mitj per millorar la comercialitzaci (centrals de reserva, rutes temtiques, paquets turstics,...) i permetre aprofitar les petites instal.lacions i equipaments (museus temtics, patrimoni arquitectnic,...) Promoci de les empreses de serveis turstics (activitats guiades, aules de natura, activitats extraescolars,...), de la formaci en aquests mbits i de les infraestructures associades a fi i efecte dampliar i diversificar loferta recreativa i valoritzar millor loferta dallotjaments existents. Turisme especialitzat: enoturisme, birdwatching, oleoturisme,... Afavorir la integraci dels espais protegits com element de dinamitzaci turstica per mitj de rutes temtiques, centre dinterpretaci, marques de qualitat,...

DRUAB - Nous Jaciments

14

Els nous jaciments: oportunitats Agroalimentari Projectes en marxa: lelaboraci i comercialitzaci de productes amb distintius dorigen i qualitat , transformaci de productes, preparats, catering, Implicaci dadministracions locals: Viver de Celleristes, Centre municipal de producci i recerca agroalimentries,... Sinergies entre els projectes de transformaci i valoritzaci de productes agraris, lactivitat turstica i el mantenim de paisatges a les comarques de muntanya Limitat protagonisme de les cooperatives en els nous projectes de transformaci i comercialitzaci de productes agraris Potencial del serveis a les explotacions agrries i als propietaris agrcoles, ramaderes i forestals
DRUAB - Nous Jaciments 15

Els nous jaciments: oportunitats Agroalimentari: propostes estratgiques (1): Suport als projectes relacionats amb distintius dorigen i qualitat. En aquest mbit es tracta dafavorir el sorgiments diniciatives de producci i comercialitzaci de productes. La venda directa (circuits curts) i la transformaci de productes agraris com a via per sobreviure les explotacions agrries a algunes comarques Fer visible loferta daliments locals artesanals a les zones turstiques. Desenvolupar i enfortir les sinrgies amb la restauraci i el comer comarcal a partir de jornades, fires, rutes i del foment de la presncia daquests productes als restaurants i les botigues de la comarca Adequaci dequipaments collectius per la transformaci de productes agraris. Lexperincia del viver cellerista de la Conca de Barber hauria de servir per altres iniciatives en aquest sentit tamb amb la collaboraci de cooperatives i dels rgans gestors de les denominacions dorigen i de qualitat.

DRUAB - Nous Jaciments

16

Els nous jaciments: oportunitats Agroalimentari: propostes estratgiques(i 2): Fomentar la formaci dels joves en la transformaci de productes agraris. Possible collaboraci de les Escoles de Capacitaci Agrria. Formaci orientada a potenciar els clsters agroalimentaris. Promoci dempreses de serveis agrcoles, ramaders i forestals. Per molts joves del mn rural, incloent alguns amb formaci universitria, la prestaci de serveis als agricultors i als propietaris agraris i forestals pot ser una font de treball. Aqu cal incloure tamb els serveis dassessorament tcnic, fiscal, comptable ... a les explotacions agrries. Promoci del turisme especialitzat en la valoritzaci de lespecialitzaci agrria de les zones com element aglutinant: enoturisme, oleotursime,...El desenvolupament daquests tipus de turisme contribueix a la promoci dels productes agraris locals. Cooperatives: professionalitzaci.
DRUAB - Nous Jaciments 17

Els nous jaciments: oportunitats Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci: propostes estratgiques (1) Atracci dactivitats terciaris intensives en coneixement. Cal donar visibilitat a les activitats i professionals establerts a les zones rurals gracies a la telemtica. Potenciar les iniciatives de suport a la creaci dempreses de base tecnolgica a travs de xarxes. Per evitar latomitzaci i dispersi de les iniciatives de suport aix com evitar costoses despeses cal fer una esfor de integrar i coordinar les iniciatives existents. Formaci en noves tecnologies. Mancances en algunes zones de gent amb bons coneixement dinformtica i comunicacions.

DRUAB - Nous Jaciments

18

Els nous jaciments: oportunitats Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci: propostes estratgiques (i2) Complementar els coneixements tcnics amb formaci empresarial. Difusi i foment de les aplicacions de les TIC al teixit productiu existent: agricultors, empresaris i autnoms de les zones rurals. Aprofitar la telemtica per la comercialitzaci dels productes locals amb distintiu de qualitat i origen i de loferta turstica. Potenciar ls de la TIC en la prestaci de serveis pblics especialment a zones de baixa densitat de poblaci. Potenciar ls de les TIC a la formaci.

DRUAB - Nous Jaciments

19

Estudi del PDR en el marc del nous jaciments El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya cont una srie de mesures que afecten directament a la generaci dempreses i a la creaci docupaci. Aquestes mesures estan orientades principalment als sectors agraris i ramaders, per ni ha 6 mesures dmbit no agrari. Aix mateix cal assenyalar que a les comarques rurals que hem estudiat 4 daquestes 6 mesures simplementen amb metodologia LEADER. Ajuts a la creaci i desenvolupament de microempreses (Mesura 312-413)
Important per la creaci dempreses de serveis Complementaria de la capitalitzaci de latur Noms per empreses fins a 9 treballadors

Foment dactivitats turstiques (mesura 313-413)

Encara mot ps dels ARIs amb poc creaci de llocs de treball Mes selectiu en el futur si es vol que les inversions als sector es tradueixin en la creaci de llocs de treball

DRUAB - Nous Jaciments

20

Estudi del PDR en el marc del nous jaciments Conservaci i millora del patrimoni rural (mesura 323-413)
Projectes diniciativa pblica amb capacitat de mantenir llocs de treball a la construcci

Ajuts a inversions per a la millora dels processos de transformaci i comercialitzaci de productes agrcoles i forestals (mesures 12301-411 i 12302)
Un sector, lagroailimentari, resistent a la crisi

Diversificaci a activitats no agrcoles (Mesura 311)

Poc generadora de llocs de treball

Prestaci de serveis bsics per a leconomia i la poblaci rural (mesura 321)

potencial de generaci de llocs de treball: biblioteca, museus, centres dinterpretaci, serveis assistencials a la poblaci, residencies, centres de dia, serveis a domicili,...

DRUAB - Nous Jaciments

21

Una reflexio final

El treball fet amb els agents de les zones mostra que al mn rural hi ha oportunitats de creaci de llocs de treball i activitat als jaciments docupaci Tamb que la materialitzaci daquestes oportunitats es sovint molt depenent dels recursos pblics: llei de dependncia, subvencions, tarifes....en un context en el que els recursos pblics minven Aix te implicacions: Cal mobilitzar els recursos financers del territori, la capacitat d'emprenedoria,... Cal una tasca de dinamitzaci, animaci, coordinaci,... Molts projectes depenen de capacitat de construir xarxes, actuacions collectives mes que d'abocar-hi molts recursos Mes que mai cal imaginaci, capacitat innovadora

DRUAB - Nous Jaciments

22