P. 1
COMUNICACIÓ CORPORATIVA

COMUNICACIÓ CORPORATIVA

|Views: 16|Likes:
Published by Nona Gomez Nadal

More info:

Published by: Nona Gomez Nadal on Dec 09, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as DOC, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

11/18/2013

pdf

text

original

COMUNICACIÓ CORPORATIVA Prof: Daniel Martí

13/09/2011 METODOLOGIA: • Classes magistrals + molts treballs en grup a classe + algun treball individual • El professor valora molt que discrepem amb el seu punt de vista aportant diferents arguments, autors, noves maneres de veure les coses… AVALUACIÓ: Grup troncall65% Aquest 65% es divideix en: un exercici final que val 60% Un 20% treballs en grup Un 20 % treballs individuals L’exercici final consistirà en un un treball a classe a l’aula d’ordinadors. Podrem portar tot el material que vulguem, apunts, bibliografia… i haurem de fer un cronograma d’una actuació de comunicació que contempli la comunicació corporativa i la comunicació interna. Ex: Acció de metges sense fronteres a Somàlia. Hauríem de dir com i quan parlariem amb els treballadors de l’empresa, quan i com fariem la comunicació als mitjans…Caldrà portar la plantilla del cronograma. Sobre el 40% d’exercicis en grup i individuals si no podem assistir als exercicis sempre els podrem recuperar de manera individual fins a dues sessions després del dia que s’han realitzat. UF Comunicació de crisi  35% Aquest 35% es divideix en un 60% d’un exercici pràctic 40% de treballs en grup/Individual Si realitzem tots els treballs en grup i els individuals, llavors la mitjana serà agafant només la mitjana dels individuals. En canvi, si fallem per exemple a un dels treballs en grups, la mitjana serà sobre els individuals més aquest treball en grup, que contarà zero. Lectures obligatòries: “Adaptación de la metodologia de observación participante al estudio de los gabinetes de prensa como fuentes periodísticas” Carlos elías Cap. 7 i Cap. 8 de la tesi doctoral de Francisco Fernández Bertran “Instrumentos modernos de la comunicación interna” “Y surge el Comunity Manager” Tania Lucía Cobos

INTRODUCCIÓ:
• Què és la Comunicació Corporativa? La comunicació corporativa té 2 grans models: 1. La comunicació de MK: Engloba Publicitat i RRPP, és la comunicació de Mercat 2. La comunicació Corporativa: Les organitzacions no només amb allò que diuen comuniquen sinó també amb allò que fan. La com. Corpor. Engloba moltes coses. • Definició:

Què és el MK? És un conjunt de tècniques i mètodes que tenen com a objectiu obtenir un benefici econòmic basat en la constatació de les necessitats d’un segment de la població que tenen una especial incidència en l’aparell comercial. Aquest dicta les polítiques de les 4P. Què és la Com. Corporativa? És un conjunt de processos de comunicació que posa en marxa una organització o qualsevol entitat social per influïr i predisposar en el sentit dels seus interessos i objectius les condicions d’intercanvi entre la organització i altres entitats, individus, grups o organitzacions. • Principals Diferències entre el MK i la Com. Corporativa. MK És centra sobretot en el consumidor i el producte (Publicitat, RRPP…) Un únic Públic: Els consumidors

COM. CORPORATIVA Contempla diversos escenaris: Internet, gavinets de premsa… Contempla diversos públics: tots els públics actuals o futurs que fan viable la comunicació s’anomenta STAKEHOLDERS. És una com. Anomenada de GESTIÓ Normalment es fa des de dins la pròpia organització. Com. Interna Posa èmfasi en la producció del PRODUCTOR/MARCA Sempre pot englobar la Com. De MK 15/09/2011

És una com. Anomenada FINALISTA Normalment es fa d’una manera més externa, ex: Agències Com. Interna no existeix Posa èmfasi en la producció del PRODUCTE Es queda curta i no pot englobar la Com. Corporativa

ELS STAKEHOLDERS D’UNA EMPRESA EX: Diversos públics d’un ajuntament: diputació, Ministeri… Ciutadà, altres ajuntaments, Empreses,

Entre els diversos públics d’un organisme sempre parlem d’una situació d’intercanvi: Un ciutadà paga impostos a l’ajuntament, i a canvi aquest ofereix al ciutadà diversos serveis. EX: Futbol Club Barcelona Els seus diversos públics: Socis, simpatitzants, patrocinadors, LFP, les penyes… Els socis donen diners i el barça ofereix espectacle, experiència.. Els patrocinadors donen diners i el barça ofereix… Aquesta comunicació que afavoreix aquests intercanvis és el que anomenem Comunicació Corporativa. Ex: Blanquerna Els seus diversos públics: Els alumnes, els pares i mares, URL, les altres facultats blanquerna… En tots aquest públics existeix una relació d’intercanvi. ELS CONSUMIDORS: Existeixen diversos tipus de consumidors: • • Segons la freqüència de compra: Ocasionalment, Sempre, Prescriptors Segons Rol en el procés de compra: o Qui necessita o Qui busca la informació o Qui decideix o Qui paga o Qui compra o Qui experimenta Segons freqüència de temps: o Aquell client actual, del moment o El de la competència o El que pertany al mercat indirecte: Ex. Aquella persona que dona els diners a una església per ajudar als pobres i no a una ONG. Com fem que aquests individus dreivin cap a tú? o El que pertany al mercat de substitució: El formen aquells clients els quals voldrien col·laborar amb la teva empresa, però que no tenen recursos per participar. Aquells que han d’escollir entre diverses accions ja que no les poden realitzar totes. o Mercat de no-consumidors: és un mercat que s’ha d’estudiar igualment. Perquè no consumeixen el teu producte? Estudiem el mercat per tal de poder-lo canviar. Tres tipus de públic: o Early Adopters: aquells que no tenen por de provar diverses coses, aquells que quan surt un mòvil d’última tecnologia no tenen por de comprar, ja que són aventurers, i no s’esperen a que el producte tingui l’acceptació general

o o

Seguidors: Segueixen els Early Adopters, segueixen el que fa la majoria, es deixen guiar per la resta de consumidors Resaguers: Sóc aquells que s’esperen a que el producte estigui totalment consolidat per atrevir-se amb el producte. No són aventurers i esperen a que el producte estigui totalment acceptat i testat al seu voltant.

o

PRINCIPIS BÀSICS QUE REGEIXEN LA COMUNIACIÓ CORPORATIVA 3. El primer principi bàsic és entendre que el silenci en comunicació corporativa és impossible. No podem deixar mai de comunicar. Les organitzacions han de ser conscients que fent silenci també estan comunicant i per tant corren el perill que aquest silenci sigui mal entés. Ex: Les centrals nuclears sempre han seguit estratègies anomenades de “lowprofile” per tal de passar desaparcebudes. La seva comunicació es discreta i gasten diners en comunicació per tal de desaparèixer. No es possible no comunicar. Tot i així potser no existeix un pla de comunicació definit, llavors parlem de comunicació espontània. Ex: parada del mercat de la boqueria. Ens comuniquen informació, però no intencionadament. ÉS IMPOSSIBLE NO COMUNICAR; SEMRE S’ENVIEN SMS Existeixen diversos tipus de comunicaciÓ: o La comunicació orquestrada: Tenim un individu que actua com a un director d’orquestra, però que anomenem director de comunicació. La seva feina és fer que tots els àmbits de l’empresa a nivell comunicació funcionin seguin els mateixos missatges o les mateixes pautes. o La comunicació planificada: Quin és el nostre punt de sortida? I el d’arribada? Quins objectius tenim? I quins recursos? Com repartirem la feina? És la comunicació que planifica tota l’estratègia, a 2 anys, 3 mesos o fins la sortida d’un producte en concret al mercat. El segon principi és: NO només allò que comuniquem és el que la gent entén. És igual d’important tot allò que fem. ÉS TANT IMPORTANT ALLÒ QUE FEM COM ALLÒ QUE DIEM. EL DISCURSOS HAN DE TENIR UNA UNITAT. En una empresa tots els comunicats han de remar en una mateixa direcció i tots els componens d’aquesta han de treballar a la una, per tal d’evitar crear confusions. Sinèrgia comunicativa: Hem de ser capaços d’actuar d’una manera sinèrgica, en grup som més forts. Si les accions que fem estan relacionades aquetes tindran molta més força que no pas si fem diverses accions que no es correlacionen. El cincquè principi és que en comunicació son tant importants els missatges que tú envies com allò que els atlres diuen de tú. En comunicació és molt important el feedback amb l’exterior. És molt important la recerca d’aquest, per tal de poder seguir endavant els projectes.

IDENTITAT, IMATGE I MARCA La identitat d’una organització és la seva raó de ser. És a dir, la seva missió, la seva activitat i el seu compromís. Aquesta identitat és definida per la pròpia organització. En canvi, la imatge, és sempre un aspecte extern. És la manera en com ens veuen els diferents públics. Com ens perceben? Quina imatge externa acabem tenint. La marca és quan la identitat de les organitzacions o els productes incorporen algun tipus d’atribut que fa que els públics desitjin incorporar-lo a la seva pròpia manera de fer. Una persona vol incorporar un o més atributs d’una organització o producte en concret perquè en senten el desig, els hi agrada. Ex: L’ajuntament de BCN té una identitat. Però també té una marca. 20/09/2011 IDENTITAT, MARCA I IMATGE (cont) La Identitat de les organitzacions té 2 vectors: • El temps: Aquelles organitzacions que tenen una identitat forta perduren en el temps. Ex: La cocacola. La seva identitat pràcticament no ha variat. Només en els casos de fallida d’imatge molt gran, en principi sempre s’opta per mantenir la identitat i a mantenir-se fidels a la seva manera de ser. El fet diferenciador dels altres. Ex: Pepsi és diferencia de coca-cola.

Hi ha un factor de la identitat que s’anomena identitats col·lectives. Per exemple, el vi de rioja. Independentment de la marca sempre forma part de la identitat de vi de rioja, i les marques ho utilitzen. Les sabates italianes tenen una identitat col·lectiva que fa que tinguin un prestigi, una identitat particular. La imatge és sempre un aspecte extern. Comunicació Productes Comportaments

Organització identitat

PUBLICS

+ allò que els altres diuen de nosaltres La marca actua globalment. Per exemple, una estratègia d’identitat són els patrocinadors de les curses de motos. Repsol engloba tots els aspectes de la competició de motos d’un determinat equip sota una gran imatge de marca, una estratègia que fa que els colors que vesteixin els pilots siguin els de repsol, que la moto també sigui igual, que tot el que tilitzin estigui lligat a la marca, que la manera de fer sigui congruent amb la seva

identitat… Sóc accions que s’anomenen imatges de paraigües, ho engloben tot. Quan ens hi referim parlem d’aspecte monolític. Per exemple Coca-cola té una gran imatge de marca, però té productes que no entren dins la imatge global de marca i tenen una imatge pròpia. Això mateix passa amb Disney, que ha creat una marca nova, una nova identitat per tal de produir pel·lícules com Pulp Fiction, que no s’adiuen gens amb la identitat de marca original de Disney. Hem de saber diferenciar entre la identitat del producte i la identitat del productor, el patrocinador. Això passa amb Nestlé. És a dir, Nescafé està sota el paraigües de Nestlé. Això també passa molt amb empreses de perfum. La identitat visual coorporativa és allò que ens mostra l’empresa mitjançant els logos per exemple. És la identitat visual o gràfica. La creació d’un logotip sempre es deixa en mans de professionals i intenen representar graficament els valors de la marca, de l’empresa. Enlloc de logotip s’anomena logosímbol. Ex: Nike El nom, Nike, s’anomena LOGOTIP. El símbol, la corba de nota el nom, és el que anomenem IMAGOTIP. Llavors la combinació dels dos, crea el LOGOSÍMBOL. L’Imagotip representa la representació de les ales de la deesa grega de la victòria. En grec, NIKE (“nénikeam”) és victòria. Tots els LOGOSÍMBOLS tenen una raó de ser. El que vol expressar la marca és dir: Si compres la nostra marca, tú portaràs la marca de la victòria. La identitat visual coorporativa és el clar exemple que la identitat d’una marca s’expressa amb congruència amb tots els altres aspectes de la marca. Cal tenir clar quin és el discurs general de la marca i a partir d’aquí dissenyar un bon LOGOSíMBOL. EXERCICI A CLASSE: DEFINIR ELS PÚBLICS PRINCIPALS D’UNA EMPRESA. STAKEHOLDERS Públics Esquema: Públics Públics

Raó de ser de l’empresa, Organització Públics 27/09/2011 (Falten apunts última sessió)

Públics

EL GABINET DE PREMSA. FUNCIONS I OBJECTIUS Quines són les funcions del gabinet de premsa? El gabinet de premsa és qui fa d’intermediari entre la organització i els periodistes dels mitjans o els mitjans. Un gabinet de premsa té dos tipus d’objectius: • Primaris/escencials: Un gabinet de premsa té com a principal objectiu que totes les informacions de caràcter positiu d’una organització apareguin publicades com a notícia als MdC. L’altre objectiu principal és fer que aquelles informacions negatives, que no interessen a l’empresa, passin en un segon pla, intentarem que el periodista no hi arribi, que el fet quedi silenciat. Si això no és possible i s’ha de publicar, intentarem que aquelles notícies quedin amagades per notícies més importants, crearem una cortina de fum. • Secundari: Marcar la agenda. Fer que els MdC ens diferenciin, ens coneguin. I tot això aconseguir-ho mitjançant els MdC i no pas la publicitat. Ex: Una roda de premsa que parla d’habitatges de protecció oficial. L’empresa ho farà públic quan cregui que en podrà treure un rendiment positiu. En canvi, durant tots els anys on el projecte estava “mort” han intentat silenciar-ho, ja que potser no en treurien profit. L’AGENDA TEMÀTICA DELS MITJANS Per agenda temàtica entem el contingut, allò que els MdC publiquen. Son els temes que tracten els MdC.

Organització Té interessos i objectius

Gabinet de Comunicació

Gabinet de Premsa

Mecanismes d’Incidència en l’Agenda Temàtica

Agenda Temàtica i Mitjans

Periodistes i Mitjans

Instruments

MECANISMES D’NCIDÈNCIA I:

Primer Bias: Quan un accionista d’un diari/polític… despenja el telèfon i obligar a fer la cobertura d’una informació. Molt poca informació publicada als mitjans realment està creada per una incidència d’aquest tipus. És una manera molt poc ètica d’actuar. La manipulació imperativa pràcticament no existeix. El mecanismes que s’utilitzen per afectar el contingut dels mitjans passen pràcticament desaparcebuts. Els principals mecanismes d’Incdiència són: • Emmotllar-se al Gatekeeper: La Teoria del gatekeeper és un dels principals mecanismes d’incidència a l’agenda dels MdC. La teoria ens parlava de certs filtres que permetien o no el pas de la informació. Aquestes persones, a partir de critèris de nivell professional i d’altres, són les encarregades seleccionar les informacions per tal de presentar-les com a notícia o bé de desestimar la informació. Aquesta persona tria les informacions segons: 1. Motius Professionals  Valors notícia 2. Motius Personals  La línia editorial del MdC  La fidelitat al pensament de la redacció  La por a futures represàlies  Etc. • Emmotllar-se al News making: Aquelles notícies que millor encaixen a la forma de produïr notícies d’un mitjà tenen més possibilitats de ser publicades com a notícies que no pas a les que no encaixen tant bé. Els MdC son factories d’informació. SI una notícia encaixa més bé amb les rutines de producció serà més facilment publicable. Per què les rodes de premsa es convoquen al matí i no al vespre? Perquè els gabines de premsa s’adapten a les cadenes de producció. Si convoquessin una roda de premsa a la tarda-vespres, els diaris no ho cobririen en l’edició del dia següent. En canvi, si la convoquen al matí, els periodistes tindràn temps de preparar la notícia i editar-la abans de que es tanqui el diari. Adaptar-se a la teoria de la mediació: Fa referència en com els MdC en funció de les característiques del propi mitjà faràn cas a unes notícies i no a unes altres. Si les nostres formes d’explicar la informació encaixen en les característiques i formats dels MdC tindràn més possiblitat de ser notícia.

29/09/2011 Dijous que ve hi haurà exercici. Aspectes que influeixen els mitjans: • ECONOMIC: En els món dels MdC, les empreses tenen cada cop més incidència. Els mitjans cada cop tenen menys diners (ja que la publicitat ha

baixat, el nombre de lectors i de pàgines també). Des del punt de vista econòmic, les empreses tenen una possiblitat molt més gran d’oferir informació als periodistes. En els mitjans, però, cada vegada més s’han d’esforçar per omplir els minuts d’informació, cosa que fa que acceptin les informacions fetes per les empreses. • CULTURAL: Cada vegada hi ha més present una lluita per espectacularitzar la informació. Les empreses entenen que per poques coses que facin aconseguiran que les seves informacions siguin acceptades pels mitjans ja que aquests tenen la necessitat d’omplir espai mediàtic. Podem parlar d’un intercanvi on els MdC tenen la necessitat d’omplir espais i les empreses de donar informació. TECNOLÒGIC: La tecnologia actual ens permet moltes coses que fa 15 anys no era possible. Les tecnologies digitals ens permeten que aquells teletips de les empreses passin a les pàgines del diari sense que ningú ho hagi de transcriu-re, per tant permet que els MdC puguin acceptar molta informació sense haver de modificar-la.

MECANISME D’INCIDÈNCIA II: • Els subsidis informatius: (Un subsidi és donar diner a algú). Un subsidi informatiu és tot aquell material o tot allò que que fa un gabinet de premsa o de comunicació que estalvia diners, recursos humans i recursos tècnics i que a més afavoreix que aquest material pugui ser utilitzat per als mitjans de comunicació. Ex: Un gabinet de presma que té interès que una foto seva surti als MDC, el que farà serà posar la foto a l’abast dels mtijans, al seu servei. Els MdC no hauran d’enviar un camera ni gastar diners per aconseguir-la, així serà molt fàcil que la foto sigui presentada com a notícia per part dels MdC. Els pseudoesdeveniments: Tot allò que els gabinets de premsa o de comunicació organitzen única i exclusivament per ser retratats pels MdC. Aquella notícia prefabricada. La intenció és atreure l’atenció del mitjar per convertir els fets en notícia. EX: Les rodes de premsa.

Síndrom del fosar de l’orquestra. Dues personalitats independents han estat encarregades per la ONU a trobar una solució a la fam del planeta. Tenen un parell d’anys per treballar.hi, i hauràn d’exposar els resultats en un teatre de Viena. El primer surt i explica que sense trencar amb la situació actual del món, és possible fer desaparèixer la fam mundial, i a més sense posar en perill el comfort dels països occidentals. El segon tiu, quan surt, ensopega i cau al fosar de l’orquestra. Qui és notícia el dia segúent? El de l’ensopegada. • Treballar d’acord amb l’agenda setting: Oferir notícies relacionades amb allò que en el moment està de moda. Encaixar una informació amb un tema de l’agenda setting. Els mitjans d comunicació no tenen la capacitat per dir a la gent el que han de pensar sobre un tema determinat. El gran efecte que tenen és que proposen a la gent els temes sobre els quals s’ha de parlar. Els gabinets de presma i de comunicació vigilen aquesta agenda setting proposada pels mitjans i

intenten crear informació que encaixi amb aquesta agenda proposada pels mitjans. Els mitjans són prescriptors. Allò que es proposa com a informació a un mitjà, és molt fàcil que aparegui immediatament als altres mitjans. És a dir, a partir d’un mitjà prescriptor, molts mitjans utilitzen la mateixa informació. És important col·locar les informacions en l’agenda setting per així que aquesta sigui un boom informatiu. Llibre: Arcadi Espada sobre el cas de pederàstia del Raval. EXERCICI A CLASSE: Mirar de trobar un exemple dels tres primers mecanismes que hem treballat a classe. 4/10/2011 CONTINUACIÓ MECANISMES Retòrica de la Objectivitat: La retòrica de la objectivitat es posa al servei d’una estratègia de la credibilitat i adultera i emmascara la naturalesa intencional i subjectiva de la comunicació. En les notes de premsa i les convocatòries s’utilitza un redactat que sembla objectiu. Poc ús d’adjectius, és donen xifres exactes, tot ha d’estar redactat des d’un punt de vista que sembli totalment objectiu. Els periodistes només toleren que els gabinets de comunicació no segueixin aquest redactat en el cas d’organitzacions tipus ONG o bé naturalistes. Ex: El mediterrani absolutament contaminat, desastrós. En aquest cas l’ús d’adjectius i la subjectivitat és acceptada. El mecanisme de la sobre informació: És tota aquella quantitat d’informació que generen els gabinets institucionals que acaben colapsant els periodistes que no tenen temps de descartar la informació. És una intoxicació d’informació per excés. Molta informació de molta qualitat i el periodista no sap què publicar. El priemr cas en que es va donar aquest mecanisme va ser durant la primera guerra del golf. Treballar amb el dietari: Molt utilitzat pels gabinets de premsa. Aquests vigilen els dies en què passen coses, a quins hi ha més informació, en quines èpoques de l’any l’agenda informativa es buida (Ex:AGOST)…Aquests moments són els que permeten que hi entren altres temes…D’aquesta manera les empreses de comunicació busquen el millor moment per publicar la notícia, on aquesta tindrà més ressò. Treballar amb números rodons: La gent sent una atracció cap als números rodons. Aquests agraden als periodistes. El dia que fa 1 any de la final del Mundial on va guanyar España, allò serà notícia. Aquestes coses són molt utilitzades per els gabinets de premsa. Els números rodons són notícia. EXEMPLE DE MECANISMES: LES RODES DE PREMSA: En una roda de premsa hi actuen diferents mecanismes d’incidència. Per exemple hi podriem trobar une xemple de News Making. Ja que l’hora que s’utilitza per convocar els mitjans s’adapta a la rutina productiva dels Mitjans.

A les rodes de premsa també hi apreciem la teoria de la mediació. Normalmetn repartiran un dossier amb uns subsidis informatius que estaran fets d’acord amb les necessitats de cada mitjà. Fotos, vídeos… També hi trobem la teoria del GateKeeper. Hi van aquells periodistes que la font institucional coneix. Els convoca personalment, seleccionant les persones. En definitiva, en una roda de premsa hi trobem molts mecanismes diferents. INSTRUMENTS PERIODÍSTICS DELS GABINETS DE PREMSA Alguns dels instruments més clàssics són les rodes de premsa i les notes de premsa. La nota de premsa/comunicació de premsa: Si dos dels grans instruments són les rodes de premsa i les notes de premsa, quines diferències hi ha entre aquests dos instruments? És fa una nota de premsa quan la informació que estem tractant és una informació breu, immediata, concsisa, punctual, concreta, sense masses explicacions… els periodistes ja no tractaran massa més la inforamació ja que aquesta no s’ho mereix gaire. En les tècniques de com. dels gabinets, si no estem en una situació de crisi haurem de triar entre fer una nota de premsa o bé una roda de premsa. En una situació de crisi si que primer farem una nota de premsa i llavors ampliarem la informació en una roda de premsa. Si nó és una situació de crisi la nota de premsa és incompatible amb la roda de premsa. Ja que si fas una nota, quan vols convocar la roda de premsa no vindrà ningú, ja que ja s’hauràn buscat la informació pel seu compte. Una nota de premsa no espera masses preguntes dels mitjans. Al llarg del dia un mitjà pot rebre centenars de rodes de premsa. Per tant és important que per guanyar a la competència la nota de premsa deixi molt clar qui està enviant el comunicat i què et diu. Per això les notes de premsa han de ser molt senzilles. Al mail, allò on posa “asunto” s’ha de veure molt clar quina és la informació que conté la nota de premsa. En la mateixa estructura del comunicat s’ha de veure molt clar qui envia la informació i quina informació conté la nota. De seguida que obrim la nota de premsa hem de veure immediatament a la part superior esquerra hi ha d’haver el logotip o la marca que identifica aquells que estan parlant amb el periodista. A la part superior dreta ha d’anar-hi el logotip o la referència de l’empresa externa que està realitzant la nota de premsa per l’empresa real. GENCAT----VALL D’HEBRON Llavors ve el titular. Sota el titular hi hauria d’haver una entradeta o lead, que hauria de funcionar com a un breu. Després del lead hi hauria d’haver 3 o 4 paragràfs que han de seguir l’estructura de la piràmide invertida. Per anar bé tota la informació hauria d’anar en una sola pàgina. Tota la informació que complementi aquesta primera pàgina hauria d’anar com a arxiu adjunt més en format dossier. El gran èxit d’un gabinet de premsa és que el periodista publiqui tota la informació tal com l’ha presentada el gabinet de premsa. Com a peu de pàgina SEMPRE hi ha d’haver la informació sobre la persona a la que t’has d’adreçar per demanar més informació

sobre la nota de premsa. És important que sigui un nom concret, un telèfon, un mail… Cada vegada més, les notes de premsa porten arxius adjunts on hi ha subsidis informatius de tota mena. Adjunten gràfics, imatges, enllaços a vídeos… 11/10/2011 Falten apunts última classe i a més entregar l’exercici de les notes de premsa. ELS COMUNICATS DE PREMSA En un comunicat de premsa estratègicament hi trobem diverses estratègies communicatives: Emmotllar-se a la teoria del Gatekeeper. Normalment, però, també s’avisa al gatekeeper via sms per dir-li que acabem d’enviar-li un comunicat de premsa. En la majoria d’estris dels gabinets de premsa hi ha diverses fases: 1. Elaboració: redactar el comunicat 2. Fase d’enviament 3. Fase d’anàlisi, de veure la repercusió que ha assolit aquest comunicat. La Teoria del newsmaking ens ajuda a saber a quina hora del dia hem d’enviar un communicat per tal de que aquest encaixi amb la producció dels mitjans, així com també el millor dia per enviar-lo. La Teori del subsidi informatiu també pot ser aplicable en comunicats de premsa si aquest conté imatges o altres recursos per acompanyar la informació… En la fase d’anàlisi els periodistes han d’analitzar la repercusió d’aquest. La millor manera per calcular l’impacte d’un comunicat de premsa és via els reculls de premsa. Dijous hi haurà exercici i redactarem una nota de premsa. El professor ens eplciarà alguna cosa com a director d’una empresa, i haurem de fer una nota de premsa i dir quin és el millor hora, dia, i com ho direm. LES RODES DE PREMSA No és el mateix una roda de premsa que una conferència de premsa.En una roda de premsa hi ha preguntes per part dels periodistes. En una roda de premsa podem fer informacions extenses i complexes en canvi en un comunicat no. Per saber quin dels dos mecanismes hem d’utilitzar hem de tenir en compte el tipus d’informació que volem transmetre. Una roda de premsa té 3 fases: 1. Convocatòria: és important saber el dia, l’hora, el lloc, a qui la dirigim, quants portaveus tenim... 2. Acta: Fase merament executiva. Tenir-ho tot molt planificat com ara quin dossier entregarem, on situarem els periodistes... 3. Repercussió: Al igual que amb el comunicat de premsa és una fase d’anàlisi. A la part superior esquerra hi hauria d’anar el logo de l’empresa que realitza la roda de

premsa. A la part superior dreta el logo de l’empresa associada. En el títol ha de quedar MOLT clar que aquell full és una convocatòria per a una roda de premsa. Ha de quedar molt clar que no parlem d’un comunicat de premsa. Sota el títol on posa roda de premsa hi hauria d’haver el títol principal. A les convocatòries, en una part força destacada hi hauríem de posar el dia, l’hora, el lloc i les persones que assistiran a l’actes. EL ROL DEL CAP DE PREMSA: El paper del cap de premsa en una roda de premsa Complementar la informació. El periodista estableix si modera l’ordre de paraules dels periodistes assistents. Es fa una plantilla amb la distribució dels periodistes assentats. Endreça el torn de preguntes, adverteix de quan s’està acabant el temps... Un dels grans problemes que tenen els caps de premsa és que normalment són una mica insulses. A nivell d’imatge això queda fatal. Així que el cap de premsa parla amb dos periodistes per fer-los còmplices i que aquests comencin a preguntar. EL ROL DEL PORTAVEU: Ho farem més endavant del temari. DOSSIER DE PREMSA: Als periodistes normalment se’ls dona un dossier de premsa. Normalment el dossier és en format paper tot i que també n’hi en format digital. Aquest dossier està ple de subsidis informatius. L’objectiu és complementar la informació que s’ha donat a la roda de premsa amb dades útils pels periodistes. El dossier de premsa té una informació clarament complementària, així que pot utilitzar un argot molt més tècnic, que impliqui molt més coneixement d’aquest àmbit en concret. Quina és l’estructura d’un dossier de premsa? • • • • • • Portada, títol i sota el títol la identitat de l’emissor. Després de la portada cal que hi hagi un índex per tal de situar el periodista Després la introducció o tema principal, a vegades pot tenir el format d’una nota de premsa. O a vegades és una nota de premsa mateix. Un capítol per tema Un apartat de conclusions Annexos o links de referència

Aquests dossier que incorporen molts subsidis informatius són una informació totalment complementària a la roda de premsa. FASE D’AVALUACIó: 1. Assistència dels periodistes 2. Desenvolupament: a. Comportament dels oradors (portaveus) b. Comportament dels periodistes c. Peticions. Què han demanat els periodistes? 3. Resultats 4. Arxiu de Mitjans i Periodistes. Un cop feta la roda de premsa, en el gabinet s’arxiven les noticies segons el que han publicat els mitjans i quins periodistes concrets ho han fet.

Tant el comunicat de premsa i la roda de premsa no són els mètodes preferits pels periodistes per tal de que l’empresa entri en contacte amb ells. Els periodistes prefereixen el contacte personal, entrevistes exclusives, off the records... Entrar a una sala de premsa virtual i buscar un dossier. 13/10/2011 Format nota de premsa per recuperar el de la classe anterior. Dia, lloc, hora, tipus de dossier (subsidis informatius), fer la convocatòria. Proposar també quins assistents hipotètics haurien de presentar la roda de premsa. Quants dies abans enviarem la convocatòria? Amb quina antelació hem de confirmar l’assistència. INFORMACIÓ: la UOC, ensenyament universitari a través d’internet, única universitat estatal. Es va crear l’any 1994, és una universitat pública amb un model de gestió privat. Subvencions ·35% i pagaments alumnes. Ens situem al mes d’Abril de l’Any 2011. La Uoc es a punt de posar en marxa un producte univeristària que és l’ateneu universitari. L’ateneu farà possible acostar assignatures i estudiar certes matèries que ofereix la UOC sense haver de complir els requisits d’accés que et demana la universitat. Ofereix poder assistir a la universitat sense tenir els requisits. OBJECTIU: Ampliar o reforçar els coneixements d’aquelles persones que van a la universitat però que no tenen els requisits. Poden entrar a les mateixes aules virtuals que els estudiants de la UOC, mateixos materials didàctics, fins i tot el ateix calendari, disposaran d’una atenció docent personalitzada amb tot el rigor i la qualitat que distingeix el nostre model universitari. Els examens que facin se’ls guardarà la nota per si al cap d’un temps poden assistir a la universitat més endavnt no hauran de recuperar l’assignatura. La docència de les assignatures de l’ateneu es farà des del 3 d’Octubre de 2011 al 19 de Gener de 2012. I de febrer a Juny del 2012. El primer periode de matricula serà durant el mes de Juliol (2.31) del 2011. El dircom ens diu que han contractat publicitat i que la publi serà emesa a CATRADIO i a la Vanguardia en un període comprès entre el 25 de Juny al 14 de Juliol. A la pàgina d’inici de la UOC es començarà a anuciar l’ateneu universitària a partir del 19 de Juliol. Hem de fer la convocatòria. Proposta d’assistents. Quans dies abans enviariem la convocatòria i quan confirmarien, i a qui l’enviariem. Pròxim treball: 10 de Novembre. Consideracions sobre l’evolució dels instrumetns de la comunicació interna. Generalitat de Catalunya UOC

CONVOCATÒRIA DE RODA DE PREMSA
La UOC presenta el nou model d’Ateneu Universitàri. La Universitat Oberta de Catalunya presenta el nou model d’Ateneu Universitàri. L’Ateneu Universitari permetrà accedir als estudis que ofereix la UOC a aquells que no compleixen els requisits d’accés necessàris per accedir a la Universitat. Presentarà aquest nou model la Dra. Imma Tubella i Casadevall rectora de la UOC i el responsable d’aquest nou projecte el Sr.X.

Acte: Roda de Premsa de presentació de l’Ateneu Universitari Dia: 9 de Juny 2011 Hora: 12 hores Lloc: Seu central de la UOC, Avinguda Tibidabo 123 Contacte i per a més informació: Mariona Gómez Nadal, Directora de Comunicació de la UOC nonagm@gmail.com 645 123 456 93 21 56 600 Explicació: Juntament amb la Roda de Premsa es repartirà un dossier complementari. Aquest inclourà una informació molt més detallada sobre el nou model d’Ateneu Universitari, així com informació en format gràfic sobre la UOC, com ara el nombre d’estudiants, els resultats obtinguts... La Roda de Premsa es realitzarà el dia 9 de Juny, una setmana abans de que s’obri el procés d’inscripció. Es realitzarà a les 12 hores del migdia per tal d’emmotllar-se al procés de producció dels mitjans. El lloc serà la seu central a Barcelona, ja que és un anunci molt important i cal que tingui un cert caire institucional. Si la roda de premsa és el dia 9 de Juny enviarem la convocatòria de roda de premsa el dia 2 de Juny amb una setmana d’antelació a la data prevista per la roda de premsa. El procés d’inscripció a l’Ateneu Universitari comença el dia 19 de Juny, un diumenge. 20/10/2011 (a l’última classe el profe no va venir i vam fer treballs en grup. ) LES BASES DE LA COMUNICACIÓ POLÍTICA En un debat electorar, sigui el que sigui el que es pregunta al polític, aquest sempre contestarà el que li dongui la gana. Just quan acaben les eleccions, ja comença la campaya electoral. Cal fer una revisió de la passada campanya electoral, per tal de millorar o fer canvis d’imatge a tot allò que no ha funcionat en el període electoral anterior.

La comunicació política té 5 pilars: 1. Identitat o marca del partit: L’essència del partit, la manera de ser. Segons el país que analitzem la identitat del partit pot recaures sobre molts factors diferents. Aquí a Espanya, per exemple, al no votar nominalment , el pes recau sobre el partit i no sobre el candidat. 2. Perfil del candidat: Als EUA, per exemple, el pilar base de la comunicació polítca és el perfil del candidat i no tant del partit. El perfil del candidat és rellevant en una campanya. Actualment, els candidats també són un D.A.F.O respecte els seus competidors. El perfil públic del candidat es construeix a partir de les virtuds del propi candidat, i els aspectes negatius que la comunicació política s’ha d’encarregar d’amagar. Per exemple, Rajoy vol incorporar tot allò que ZP no té. ZP, en el seu moment, era un DAFO de l’Aznar. En un polític s’hi volen veure tres característiques: o PHRONESIS : El candidat s’ha de mostrar competent, el candidat s’ha de mostrar capaç de resoldre els problemes de la societat. o ARETÉ: Cal que la gent els vegis propers, pròxims a ells. o EUNOIA: Eunoia vol dir honestitat, i cal que el candidat es mostri molt honest i ho demostri. 3. Marqueting electoral: Anàlisi que fan des dels diversos partits per tal d’analitzar el públic que haurà d’anar a votar. El target del partit. El marqueting electoral fa diverses distincions entre el seu públic per tal de posar en pràctica la millor estratègia possible. Per tal de classificar la població la segmenta de diverses maneres: • Tendència de vot dels votants o SEMPRE: Són aquells votants que votaran SEMPRE el partit passi el que passi. o POTSER: No voten sempre el mateix, potser que sí potser que no. o INDECISOS (30%, 40%): Dubten realment sobre què votar. o POTSER II: Aquells que potser voten els altres, però són dèbils i es poden convèncer. o MAI: Aquells votants que tenen clar que no saben què votar però que MAI votaran un partit determinat. • Diferents mercats: Indirecte o de substitució. Indirecte...de substitució és aquell mercat que vota un cert partit en detriment d’un altra. (Faltar ampliar, m’he despistat) • Segmentació geogràfica: És molt important en el màrqueting polític. És tant important perquè a l’hora de planificar campanyes tens un recursos limitats, un pressupost, uns militants disponibles, el candidat... Des del punt de vista geogràfic hi ha 3 tipus de segmentació: o SEMPRE o MAI o POTSER : És l’àrea geogràfica més important a l’hora de guanyar vots. Tens possiblitats, en canvi, si ten vas a una àrea de MAI, llavors ho tens molt complicat. En un SEMPRE ja ho tens

guanyat, no cal treballar la zona. 4. D.A.F.O (el punt feble dels altres és una oportunitat per nosaltres) 5. ISSUES-TEMES del periode electoral Totes aquestes característiques s’han de dur a terme gràcies a la feina dels assessors de comunicació. A partir d’aquestes característiques es creen les IDEAS-FORÇA. Normalment són 7 o 8, i seran les pautes principals que marcaran el ritme de la campanya. Aquestes idees força són les que s’intentaran transmetre al Públic Massiu (90%) El que realment passa és que el més important és convèncier el 10% del públic, que són els prescriptors, són aquells que acaben convencent a tothom per que aquets votin un determinat partit. És important doncs, convèncer aquest 10%, que acabaran convencent a la resta de votants. 25/10/2011 L’ENTREVISTA: Com s’enfoca una entrevista des d’un ganibet de premsa L’entrevista és potser l’instrument dels gabinets de premsa que més prefereixen els periodistes. En el món del periodisme és molt important tenir més informació que la competència. Una mala política d’exclusives, però, ens pot enemitzar amb els nostres gatekeepers. L’entrevista, en alguns casos, és un escenari molt més propici per comunicar que no pas una roda de premsa. Depén allò que volem comunicar cal donar més valor a l’entrevista, ja que aquesta comporta una posada en escena molt més propícia per a transmetre la informació. Parlant d’entrevistes hi ha dos tipus de comunicació: La proactiva és aquella en que el gabinet de premsa intenta que el mitjà entrevisti el nostre personatge. La comunciació reactiva és quan el gabinet de premsa té moltes demandes i moltes peticions perquè concedeixi entrevistes. Entre ser proactiu i reactiu hi ha una gran diferència en veure qui porta la veu cantant. Si un gabinet de premsa és un gabinet de premsa professional, en el mment en que es realitza una entrevista, el gabinet ha de saber dir a la persona a qui realitzen l’entrevista, qui és el mitjà que l’està entrevistant, on serà publicada l’entrevista, qui realitza l’entrevista... Cal tenir en compte i estudiar molts factors abans de donar una entrevista a un mitjà. Hi ha d’haver un seguiment del mateix portaveu, i aquest ha de ser congruent en allò que ha expressat en altres entrevistes. No pot dir una cosa a un mitjà, i una altra en un de diferent. LA RETÒRICA

Hi ha dos maneres de perfeccionar un discurs segons la retòrica: Escrit: 1. Inventio 2. Estructura: • Exordi • Narratio • Argumentació (tots aquells arguments que avalen la meva idea) (Tots aquells arguments que refuten la idea rival o contrària) • Conclusió: Idea bastant definitiva 3.Elocutio Oral: 1. Memoria 2.Actio INSTRUMENTS DE LA COMUNICACIÓ La Filtració i l’Off the record. Aquests són 2 instruments que també son utilitzats pels gabinets de premsa. Una filtració és facilitar una informació a un periodista per tal que la pugui comprovar però amb la condició que el periodista no sigui mai la font. És una informació publicable. NO pot citar mai la font, però s’ha de publicar. Un off-the record és diferent que una filtració. En un off the record no hi ha la intenció de que allò es publiqui, és per donar als periodistes informacio perquè aquests busquin més informació. Showroom: És utilitzat per organitzacions i empreses per tal d’ensenyar la informació, per exemple classes de modes. Workshop: gairebé el mateix que showroom, però x tu mateix provar les coses. 8/11/2011 En qualsevol cronograma el primer que hi ha d’haver és una reunió planificadora d’inici. La reunió inical al cronograma és fonamental. Buscar per la pròxima classe un butlletí intern, un diari intern de l’empresa, house organ. BASES TEÒRIQUES DE LA COMUNICACIÓ INTERNA L’objectiu de la comunicació interna és involucrar els treballadors en els objectius i interessos de la organització. Per donar sentit a allò que fem és molt important saber què fan els del costat. Una de les estratègies de la comunicació interna és buscar feedbacks dels treballadors de l’empresa. Intena generar canals de retorn.

La comunicació comunicativa gestiona les idees. La qualitat final dels productes i els serveis està totalment associada a la qualitat d’aquests productes o serveis. La qualitat del producte depèn de la capacitat de traslladar informació entre tots els procesos de producció i el client final. (Pel·lícula Wall Street) Cada vegada hi ha més com. Interna en el sí de les organitzcions. ELS CANALS DE COMUNICACIÓ INTERNS Hi ha diverses categoríes de canals i classifiacions. El primer és el FLUX: 1. Comunicació interna vertical (Ascendent o descendent): De les màximes jerarquies cap als treballadors o al revés. Cada vegada hi ha més canals de com. Corporativa interns al servei dels treballadors, per tal de que aquests puguin enviar informació als alts directius. 2. Comunicació interna horitzontal. És una forma de compartir informació a aquelles empreses amb moltes seus, o moltes sucursals. 3. Comunicació interna diagonal: Es basa en els anomeats cercles de qualitat. Són molt utilitzats al Japó i als EUA. Un cercle de qualitat consisteix en agafar per exemple 3 treballadors de posicions de poder diferents i també d’àmbits diferents (sempre dins la mateixa empresa) i fer-los interactuar. Entre ells es revisen els uns als sltres, sovint des del mateix nivell jeràrquic. Una segona classificació és dividir entre comunicació institucional i comunicació operativa. Una altra classificació és dividir la comunicació segons el seu abast: comunicació massiva, comunicació individual (mail, entrvista..) i altres instruments grupals, en funció dels grups. Una quarta classificació és Personal que la dividirem entre presencial o bé escrita. La comunicació interna escrita pot ser via paper o bé digital. I finalment hi ha una classificació en funció de la periodicitat. Aquesta pot ser o bé instantània (mail) o bé a llarg termini (reunions planificadores). CONCEPTES DE LA COM. INTERNA 1. Sistemes de Compensació: en aquest país la com. Interna sempre ha d’anar associada a recompenses, sinó els treballadors no responen. a. Retribució b. Altres compensacions 2. Màrqueting intern. L’hem d’utilitzar per apuntar millor, per definir quin són els

nostres objectius i quines necessitats tenim com a empresa. a. Necessitats de l’empresa com a: i. Total de la organització ii. Els diferents grups dins la organització iii. Les persones/treballadors de l’empresa b. Per resoldre les necessitats utiltiza estratègies de màrqueting, com ara la segmentació, o estudi de targets. 22/11/2011 A les set hi ha una conferència interessant i ens hi fan anar. Ernesto Sanpere a l’auditori. Ens hi fan anar. Va ser quatre anys de Colombia, i l’acusaven d’haver financiat la seva campanya electoral amb el cartel de …… . Es va encarregar de netejar la suposada connexió netejant el cartel en qüestió. Aquest senyor encara està netejant la seva imatge relacionada amb el narcotràfic. El llenguatge com a generador de marc conceptual. Les paraules diuen una cosa i el marc conceptual n’es un altre: Un carrer amb tots els llums apagats. L’asfalt es negre i el cotxe avança amb els llums totalment apaagats. UN gat totalment negre creua el carrer de cop i el cotxe no se sap com el veu i frena a temps. Com ho fa? Dons perquè es de dia. p.D : no pienses en un elefante (George Lakkoff) storytelling (Christian Salmond) Quin tipus de llenguatge utilitza. Un full sobre el que pensem sobre el llenguatge que utilitza el personatge segons la manera d’expresar-se. LES INTRANETS Persones Necessitats informatives Personalment/Operativa/Institucional GrupsNecessitats InformativesOperatives/Institucionals OrganitzacionsNecessitats InformativesInstitucionals La comunicació internat consisteix en que de forma individual, per grups o per organitzacions existeixen un seguit de necessitats informatives. Personalment coses com que cobraré, quin pla de futur tinc dins l’empresa…Després, cada persona dins el seu grup de feina té un seguit de necessitats. Aquestes són o bé operatives (Què he de fer, com ho he de fer, quan ho he d’entragar…) o bé Institucionals (que necessito saber de la meva organització? Quins objectius té l’empresa? Quins resultats obtenim?) Aquestes necessitats són escencials per tal de cobrir les necessitats dels diferents públics interns. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ PER DETECTAR LES NECESSITATS INFORMATIVES: N’hi ha de dos tipus:

Quantitatius: Per exemple les enquestes. Ofereixen informació estadística i més a l’engròs. • Qualitatatius : Informació més precisa però no suficcient. . Entrevistes o Focus Grup. Com es fa una entrevista per tal de detectar necessitats informatives de comunicació interna. 29/11/2011 Ens passa un model d’exercici final de l’assignatura. Continuem amb diversos models de comunicació. En general, a les empreses hi ha un excés de reunions. I de forma sorprenent es cau en un seguit de rutines de reunió i no s’acaba de comprovar i avaluar l’eficacia d’aquestes reunions. Per tal de mesurar l’eficàcia d’aquestes reunions és important l’eina que anomenem ordre del dia. Aquest ens diu el dia, el lloc, l’hora, els punts a tractar o negociar, i els participants que hi aniran. Un reunió té sempre també un moderador o director. I les reunions eficaces solen tenir una persona que pren acta on hi ha les decisions preses d’aquella reunió i qui les portarà a terme. Cal tenir en compte sempre els sistemes de queixes o sugeriments. Són instruments de comunicació ascendents, de caràcter individual, i la tercera característica important és que es salten les barreres propies dels organigrames. Propicien que qualsevol dels treballadors puguin enviar informació a les esferes més altes de l’empresa. Són de tipus confidencial, poden ser vehiculats a través d’una bústia en format paper, d’un telèfon, internet… Com a empresa cal donar garantíes de resposta, és a dir, asseguren al treballador que al cap de x temps tindrà una resposta. Un altre instrument de comunicació intern són els sistemes d’acollida i els sistemes d’acomiadament. És el mètode que tenen les organitzacions per donar-se a conèixer a aquelles persones que s’incorporen. Presenten els objectius de la organització, l’empresa al treballador i li presenten el seu lloc de treball, les seves funcions… Hi ha un altre instrument, que es bastant primitiu, però bastant eficaç. El taulell d’anuncis. Hi ha situacions de tipus legal que obliguen a les empreses a tenir aquest tipus d’instruments.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->