“El capitalisme és el genocida més respectat del món.

” Ernesto Che Guevara

butlletí electrònic de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC número 5 · octubre 2008

www.lespaijove.cat espaijove@intersindical-csc.cat

Davant la crisi neoliberal... més neoliberalisme!
Malgrat que fa més d’un segle i mig que Marx ja va preveure les crisis cícliques del capitalisme i quan aquest fet ja està verificat per la història i més que assumit per molts/es economistes, entrem en una nova crisi econòmica i els i les analistes i la classe política es posen les mans al cap. Fins fa poc, estàvem vivint en un cicle de bonança que les classes treballadores no vam poder gaudir, però pel qual, pel fet de ser un cicle positiu, se’ns va animar a demanar crèdits a dojo, per aprofitar la conjuntura. les informacions econòmiques, i en nom seu es cometen barbaritats. Com que la situació representa que és tràgica, la patronal es radicalitza, les grans sindicals espanyoles es mostren més dòcils que mai i la classe política, enmig d’un debat internacional amb què es es pretén “refundar el capitalisme” (controlant, com a molt, certs excessos de les entitats financeres), es prepara per realitzar la major retallada de drets socials i laborals en molts anys. Jornades laborals de 65 hores, quantitats de diners enormes regalades a caixes i bancs, un sistema de pensions que penja d’un fil, acomiadaI, ara, sense que ningú pugués esperar-s’ho, l’especulació ments més barats, nombrosos serveis públics que es finacera mundial esclata, la bombolla immobiliària es preparen per ser privatitzats, expedients de regulació desinfla, el preu dels aliments pugen com a conseqüèn- aprovats amb temps express, xifres d’atur i de contraccia de l’ús de biocombustibles i les empreses viatgen cap tació temporal pels núvols..., tot plegat són qüestions a la Xina i la Índia, deixant una estela d’acomiadaments que es troben a la taula dels polítics i les polítiques i que al darrera. I, tanmateix, malgrat que tots els i les ana- ven aviat podrien veure la llum, en nom de la reconduclistes ara se’n facin creus, tot es pot explicar com a ció d’una economia que no hem malbaratat nosaltres. conseqüència lògica d’un sistema econòmic basat en l’economia especulativa, irracional, acumulativa i ba- Ja ho diuen, que les crisis són temps de canvis, però és sada en la necessitat de creixement constant. feina nostra que aquests serveixin per avançar cap a una societat més igualitària, justa i lliure o per aprofunI, mentrestant, hi ha qui no perd el temps, i és que si dir en més neoliberalisme i barbàrie. abans el crit unànim era el de viure en la societat de l’opulència, ara la psicosi del desastre acompanya totes Com sempre, la lluita és l’únic camí!

2

Països Catalans

El jovent dels Països Catalans, pel decreixement
Com ja ve essent habitual els darrers anys, els consells de joventut del Principat, del País Valencià i de les Illes Balears han organitzat el Triangle Jove, un espai de trobada per a representants de les entitats juvenils d’arreu dels Països Catalans. Aquesta trobada acostuma servir com a formació per els i les militants sobre un tema d’actualitat. Enguany la trobada es va realitzar a Port d’Alcúdia (Mallorca), els dies 3, 4 i 5 d’octubre, i es va treballar la mobilitat, l’ordenació territorial i el decreixement. presentada i discutida el diumenge al matí es quedava curta i no plantejava clarament el canvi que molts i moltes anhelem. Aquest fet s’explica quan coneixem el funcionament dels consells de joventut, ja que es basen en una Al llarg del primer dia de treball, dissabte, alguns ex- política de consens perts van exposar breument els conceptes bàsics i la per aconseguir englobar totes les sensibilitats represituació actual del país respecte temes com l’ordenació sentades i per això sovint acaben deixant en els seus territorial, el transport o l’energia, i a la tarda els i les posicionaments moltes coses al tinter. participants vam poder treballar repartits en diferents grups de treball els diferents temes. Parlant després Aquest tipus de trobada ja fa deu anys que existeix i amb gent dels diferents grups de treball es veia clar que més enllà del tema escollit per a la formació és un bon el problema que vivim és un problema del sistema capi- espai per a conèixer el país tant a nivell territorial com talista i que la millora de la situació del país passa per de moviment associatiu i poder crear sinèrgies i comla superació del capitalisme. Tot i això, la resolució final partir experiències i lluites.

Social

Solidaritat amb el Jona!
En Jona representa la repressió política cap aquelles que no pensem igual que els poderosos, cap aquelles persones organitzades que amb el seu dia a dia qüestionen l’actual status quo. Més informació a http://www.absoluciojona.org.

Des d’aquestes línies, l’Espai Jove de la IntersindicalCSC volem mostrar la nostra solidaritat amb Jonathan Ivorra, el jove de la Sagrada Família a qui el Ministeri Fiscal demana fins a 8 anys de presó i pagar una multa de 3.000 €, acusat de manifestació il·lícita, desordres públics i atemptat a l’autoritat. Aquest cas representa una nova criminalització d’aquelles veus crítiques amb el model de ciutat que el consistori barceloní del PSOE, amb els seus socis presents i passats, ICV i ERC, ha imposat a la ciutat. Un model basat en l’especulació urbanística que, a cop de Plans Urbanístics i Plans Especials de Reformes Interiors, han convertit la capital catalana en un gran espai pels negocis i el turisme, desplaçant i expulsant els veïns i veïnes de sempre, així com el petit comerç tradicional.

3

Treball

L’atur apreta i els ERO es multipliquen
Ja som gairebé 700.000 els treballadors i treballadores a l’atur, als Països Catalans. Aquesta xifra ha augmentat un 41% respecte la del mes de setembre de l’any passat, un creixement espectacular que ha afectat especialment els i les menors de 25 anys, l’increment de les xifres d’atur per als i les quals ha estat del 52,23%. Comparativament, la mitjana catalana d’atur ha crescut 11 punts per sobre de la mitjana espanyola (que s’ha incrementat “només” un 30,1%), la qual, a la vegada, presenta les pitjors xifres a nivell eurpeu: 11,3 % de taxa d’atur mitjà a l’Estat espanyol per un 6,9% de mitjana europea, i 24,6% de taxa d’atur juvenil (menys de 25 anys) a l’Estat espanyol per un 14,9% de mitjana juvenil europea. Així, més enllà dels moments en els que apareixen xifres generals actualitzades a nivell català, estatal o europeu, els moments en què aquesta problemàtica copsa portades de mitjans de comunicació és quan es presenten expedients de regulació d’ocupació (ERO), una pràctica que darrerament s’ha multiplicat de forma vertiginosa, arribant a xifres difícils de recordar (cal recordar que els ERO s’han de presentar a l’administració, per tal que aquesta els aprovi, quan afecten la totalitat de treballadors/es en empreses en què hi treballen de 6 a 10, com a mínim 10 treballadors/es en empreses on n’hi treballen menys de 100, un 10% de la plantilla en empreses d’entre 100 i 300 treballadors/es i com a mínim 30 treballadors en empreses on n’hi treballen més de 300). Així, durant els primers 9 mesos de l’any, la quantitat d’ERO presentats ha augmentat vertiginosament, tot i que, segons les patronals, aquesta xifra s’aguditzarà encara més a partir d’aquest mes. Però, aquestes expedients i el nombre d’acomiadaments que comporten són sempre justificats? La realitat ens diu que moltes de les empreses que han optat per aquesta mesura es troben ben lluny de presentar balanços negatius en els seus comptes, però que aprofiten la situació econòmica actual per justificar uns acomiadaments que no es podrien justificar en altres contextos. D’aquesta manera, aconsegueixen reduir plantilla o, fins i tot, deslocalitzar les fàbriques de forma més senzilla, aconseguint concentrar la producció en països amb la mà d’obra més barata, venent els sòls i usant els crèdits rebuts per pagar el trasllat, així com poden estalviar-se plusos d’antiguitat i, en definitiva, fer neteja de cara a seguir augmentat beneficis, fins i tot en teòrica època de crisi. Un clar exemple d’això seria l’empresa Nissan, la qual, amb beneficis de 143 milions d’euros en les empreses de l’Estat espanyol, durant els últims dos anys, pretén acomiadar 1.680 treballadors/es, per tal de seguir fent créixer l’avarícia i el compte corrent dels i les seves accionistes i directives. Davant d’aquesta mostra de cobdícia empresarial, el jovent treballador hem d’exigir que l’administració no permeti cap ERO d’empreses amb alts beneficis, que obligui a territorialitzar aquests (a dia d’avui, els beneficis de les empreses catalanes es poden invertir en altres països (per preparar una hipotètica deslocalització, per exemple) sense haver de pagar ni els impostos pertinents) i, en darrera instància, permetre la gestió col·lectiva de les empreses que es declaren en fallida o que traslladen la producció a altres estats. Cal que quedi clar que el dret al treball està per sobre de les grans fortunes de les multinacionals i de l’empresariat explotador!

4
Opinió

La immigració i la xenofòbia institucional europea
Agurne Gaubeka secretaria d’Acció Sindical de l’Espai Jove
Com tots i totes sabreu, el passat 18 de juny, es va aprovar l’anomenada directiva d’immigració. Aquesta estableix criteris comuns als vint-i-sis països comunitaris en relació a la immigració “il·legal”, establint entre altres un internament de fins sis mesos, ampliables a 18 si hi ha problemes d’identificació, a més de no poder tornar al país comunitari fins que hagin passat 5 anys. És a dir, que les persones immigrants serien tractades com a delinqüents, empresonades sense cap fonament i amb garanties d’assistència jurídica certament dubtoses. Si a això hi afegim la desconeixença i les pors d’una persona que surt del seu país en busca de feina, podríem concloure que aquestes persones encara patiran més vexacions i experiències dramàtiques de les que pateixen avui dia. Per exemple, la legislació de l’Estat espanyol, que avui en dia ja vulnera molts drets humans, seria molt tova comparada amb les lleis que s’aprovarien si s’ha de respectar aquesta directiva. Per rematar aquesta directiva de la vergonya, ens trobem ara amb les ments depravades i sense escrúpols de senyors com Sarkozy i Berlusconi, que impulsen una llei que personalment em recorda els temps de l’esclavitud, en el que s’aprofitava la mà de obra més forta. Així, fent selecció de les persones que puguin entrar a un país, l’Unió Europea, vol crear la “targeta blava”, amb la qual els/les immigrants que tinguin com a mínim tres anys d’estudis universitaris i trobin un/a empresari/a que les hi ofereixin un sou equivalent a una vegada i mitja el salari mitjà de l’estat podran optar a aquest permís especial de residència. Molts països de la Unió Europea es basen en el terme de la paraula “seguretat” per promoure mostres de xenofòbia com aquesta directiva, que en el fons sols es basa en la prohibició que les persones del països més necessitats puguin emigrar als països capitalistes. Les seves polítiques de dretes trepitgen amb més força que mai els DRETS HUMANS i a LES PERSONES: on és la tan anomenada primacia dels drets humans? La veritat, em pregunto què hauria passat si algun país necessitat aprovés una llei que detingués a persones provinents de la Unió Europea que van a buscar-hi de feina i la consciència em diu que els tatxarien de països endarrerits i inhumans, com habitualment ens tenen acostumats. Segurament, pel 2010, el mur del israelians cap als palestins ja serà una escala si la comparem amb la legislació dels països comunitaris.

5
Opinió

El Secretariat de l’Espai Jove davant l’etapa congressual de la Intersindical-CSC
Aquests últims mesos de l’any seran molt importants per al futur del sindicalisme nacional i de classe, ja que els i les afiliades de la Intersindical-CSC tenim dues cites molt importants. Per una banda, el sindicat reformarà els seus Estatuts per adaptar aquests a la nova realitat existent avui dia, una reforma que ha de servir per posar els fonaments d’un sindicalisme que tingui com a eix central la participació de les afiliades i afiliats en les estructures de la Intersindical-CSC, ja sigui tant a nivell territorial com a nivell de federacions, així com dotar d’eines als afiliats i afiliades perquè esdevinguin militants al servei de la classe treballadora i del país. dicalisme nacional i de classe fort al servei de les classes treballadores del país. L’actual context econòmic encara fa més necessària l’existència d’aquesta alternativa als dos grans sindicats espanyols que han claudicat des de fa molt de temps als interessos del gran capital, quedant integrats en el sistema, esdevenint un fre per als interessos de la classe treballadora. Entenem que aquests congressos han de servir per bastir un sindicat que recuperi i posi en primer pla el sentiment de classe, recuperant l’essència del concepte de lluita de classes, que entengui el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i que sumi esforços dins del bloc català i de classe, en el procés d’emancipació nacional i social que somiem per a les classes populars dels Països Catalans. Creiem en un sindicalisme on la militant i la secció sindical, sense oblidar l’arrelament i les lluites al territori, han de ser el pal de paller d’aquesta lluita en la que creiem, un sindicalisme que toqui de peus a terra. No en va, als centres de treball juguem amb les regles que ens marquen i, per això, cal mantenir un bon servei d’assessorament i serveis jurídics que acompanyi i assessori a la nostra gent quan ho necessiti, però al mateix moment creiem en un sindicalisme combatiu, que no renunciï a l’acció col·lectiva a canvi d’un plat de llenties, un sindicalisme que disputi quotes de poder al capital i involucrat en les lluites en defensa del territori. I la Intersindical-CSC és l’organització més preparada per acabar esdevenint aquesta eina tan necessària per a la classe treballadora catalana i, per aquest motiu, en renovarem un altre cop la nostra confiança. Com va dir el poeta, tot està per fer i tot és possible.

La segona cita amb què ens trobarem les afiliades serà el proper 22 de novembre, en què ens reunirem per escollir un nou Secretariat Confederal i la línia sindical a seguir durant els propers anys. Com a joves que formem part del sindicat, veiem aquest procés congressual com una oportunitat per seguir avançant cap a la consolidació d’una alternativa sindical a les grans centrals sindicals espanyoles, creiem que és una oportunitat per seguir avançant cap a la necessària construcció d’un sin-

6

Història

Evolució de la Jornada Laboral a la UE
La reivindicació d’una jornada laboral digna que permeti la conciliació entre la vida familiar i laboral ha estat un dels cavalls de batalla més importants al llarg de la història de la lluita obrera. Aquesta lluita comença al s.XVIII amb la Revolució Industrial, època en la que la classe treballadora vivia en una situació de pèssimes condicions laborals pel que fa a la salut, riscos, horaris, conciliació, etc. En aquest moment comencen a articular-se petites organitzacions obreres que intenten fer front a la situació amb demandes bàsiques com la regulació del treball infantil o l’augment dels salaris a un mínim digne per viure. Però no és fins un segle després, amb la segona Revolució Industrial, que la lluita obrera es comença a consolidar i a agafar protagonisme. És precisament en aquest moment que se celebra la famosa manifestació del 1r de maig a Chicago. El primer gran triomf de la classe treballadora es dóna amb la Revolució Russa, època en la que les millores laborals que es donen a la Unió Soviètica s’expandeixen arreu d’Europa i el món, fins que s’aconsegueix el reconeixement internacional de la jornada laboral de 8 hores. Al 1951 se signa el Tractat de París, embrió del que és avui en dia la Unió Europea. Amb aquest tractat comercial comença a articular-se el sistema econòmic europeu amb el que ens trobem avui en dia. Per als Països Catalans, el punt d’inflexió es dóna al 1986, amb l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea (el francès n’era membre fundador), i al 1992 amb el tractat de Maastrich. A partir d’aleshores es comencen a compartir les competències en mercat interior, política econòmica, treball, etc., fins a consolidar l’Estat del Benestar Europeu que té com a element principal el potencial econòmic, i que cada vegada deixa més de banda el benestar comú de les persones i de la classe treballadora, enfront dels interessos econòmics i polítics dels governants europeus, fins a tal punt d’estar debatent actualment la Directiva Europea de les 65 hores. Més informació i més detallada al segon document de Joves i Sindicalisme (al web de l’Espai Jove).

Recomanació

El mercado y la globalización
Autor: José Luis Sampedro Editorial: Destino Aquest llibre presenta una introducció al món globalitzat, des d’un punt de vista crític, per tal que els i les desconeixedores d’economia, finances i política internacional puguin obtenir les seves primeres nocions en la matèria, així com els i les ja iniciades puguin ordenar els coneixements de què ja disposen. Una explicació pedagògica, senzilla i plena d’exemples ajuden a no fer el llibre carregós, sinó lleuger i amè.