Projecte PAC: Programa didctic inclusiu per a atendre a laula lalumnat amb necessitats educatives diverses.

Una investigaci avaluativa. Ministeri de Cincia i Innovaci (Referncia: SEJ2006-01495/EDUC) SEJ2006-

El PROGRAMA CA/AC (Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar) PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP Presentaci 1: Conceptes bsics
Equip de treball: Pere Pujols i Jos Ramn Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa, Gemma Riera, Jess Soldevila, Glria Olmos,(2010- Torner i Carles Rodrigo Alba Laboratori de Psicopedagogia 1
2011)

Introducci

Tres idees fonamentals, com a punt de partida: 1a

Una escola i una aula inclusiva acull a tothom, no rebutja ning: tothom t dret a anar-hi, sense distinci de la discapacitat, lorigen cultural o qualsevol altra diferncia, i poder-hi aprendre amb els seus companys i dels seus companys. Lnica manera de fer possible aules inclusives, en las quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents, s estructurar-hi laprenentatge de forma cooperativa.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

Introducci

Tres idees fonamentals, com a punt de partida: 2a

La cooperaci va ms enll de la collaboraci: darrera la cooperaci hi ha valors fonamentals com ara la solidaritat i el respecte per les diferncies. No pot haver-hi prpiament cooperaci (s a dir: no es poden educar els valors que hi ha darrera la cooperaci) en una aula si prviament se nhan excls els que sn diferents, si laula no s inclusiva.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

Introducci

Tres idees fonamentals, com a punt de partida: 3a

Algunes competncies comunicatives: expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments y fets; escoltar les idees alienes; acceptar i realitzar crtiques constructives; collocar-se en el lloc dun altre de forma emptica; respectar opinions distintes a les prpies amb sensibilitat i sentit crtic Algunes competncies socials: practicar el dileg i la negociaci per a resoldre conflictes; treballar en equip aportant el que hom sap al costat del que saben els altres per resoldre junts problemes comuns... Difcilment es poden practicar i, per tant, aprendre, aquestes competncies i altres, si els alumnes no tenen loportunitat de treballar junts, en equip, dintre de laula, de forma continuada.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

Introducci

Tres vies de treball per atendre la diversitat

Lensenyament personalitzat (que sajusti a les caracterstiques personals de cadascun dels estudiants) Lautonomia dels estudiants (que spiguen aprendre duna manera com ms autnoma millor)

Lestructuraci cooperativa de laprenentatge (que els estudiants sajudin mtuament a aprendre)

Sn els tres puntals dun dispositiu pedaggic complex que permet atendre junts alumnes diferents (Projecte PAC)
www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

Introducci El PROJECTE PAC i el Programa CA/AC Projecte PAC (1): Programa Didctic Inclusiu per atendre a laula lalumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigaci avaluativa. (Referncia: SEJ2006-01495/EDUC) Programa CA/AC (Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar): Conjunt dactuacions per ensenyar a aprendre en equip. Projecte PAC (2): Estudi de casos sobre el desenvolupament i el procs dassessorament del programa de suports educatius inclusius del Projecte PAC (Referncia: EDU-2010-19140)

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

1. De la lgica de la homogenetat a la lgica de lheterogenetat

De la lgica de lhomogenetat
Lhomogenetat s un objectiu generalment positiu, al qual almenys hem de tendir si no s possible assolir-lo.

A la lgica de lheterogenetat
Les persones amb diferncies o dissimilituds per participar en els entorns heterogenis de la comunitat- a lescola han de poder interactuar com ms millor amb tots els que en formen part. Agrupaments heterogenis Centres i aules inclusives

Agrupaments homogenis Centres i aules especfics

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

2. Duna estructura de lactivitat individualista o competitiva a una estructura de lactivitat cooperativa Elements determinants del grau dinclusi duna aula

1 2 3

Agrupament de lalumnat Naturalesa del currculum Estructura de lactivitat

Sha incidit fonamentalment sobre els dos primers elements i molt menys, en canvi, sobre el tercer element

En la majoria de centres no sha canviat o, al menys, no sha canviat a fons-

lestructura de lactivitat en la majoria de les classes, de manera que la ms habitual continua essent una estructura individual o competitiva. El nostre propsit s incidir sobre lestructura de lactivitat
www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

2. Duna estructura de lactivitat individualista o competitiva a una estructura de lactivitat cooperativa

Entenem per estructura de lactivitat al conjunt delements i doperacions que es succeeixen en el desenvolupament de lactivitat que, segons como es combinen entre si i la finalitat que es persegueix, produeixen un determinat efecte entre els que hi participen: - individualisme - competitivitat - o cooperaci Estructura de lactivitat individualista Estructura de lactivitat competitiva Estructura de lactivitat cooperativa

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

Exercici prctic: En un foli dividit en tres parts: 1. 2. Individualment, respongueu amb una sola frase aquesta pregunta: Qu s per a vosaltres laprenentatge cooperatiu? Ara poseu-vos de dos en dos (procurant que els membres duna mateixa parella siguin de centres, etapes o cicles diferents, o drees distintes), i de las dues respostes individuals feu-ne una de sola. Finalment, ajunteu-vos dues parelles, i de les dues respostes aportades per cada una, definiu qu s per a vosaltres (les quatre persones que conformeu un equip) laprenentatge cooperatiu.

3.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

10

2. Duna estructura de lactivitat individualista o competitiva a una estructura de lactivitat cooperativa

Estructura de lactivitat individualista Estructura de lactivitat competitiva Estructura de lactivitat cooperativa

Cada estudiant treballa sol, sense fixar-se en el que fan els altres Sespera dell que aprengui el que el professorat li ensenya

Cada estudiant treballa sol, rivalitzant amb els seus companys Sespera dell que aprengui el que el professorat li ensenya, ms que els altres, i ms de pressa Assoleix aquest objectiu si, i noms si, els altres NO lassoleixen (Interdependncia de finalitats NEGATIVA)
Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

Els estudiants formen petits equips de treball, per ajudar-se i animar-se a lhora daprendre Sespera de cada estudiant que aprengui el que se li ensenya i que contribueixi a qu ho aprenguin els seus companys Assoleix aquest objectiu si, i noms si, els altres TAMB lassoleixen (Interdependncia de finalitats POSITIVA)
11

Assoleix aquest objectiu independentment que els altres tamb els assoleixin (NO HI HA interdependncia de finalitats)
www.uvic.cat

2. Duna estructura de lactivitat individualista o competitiva a una estructura de lactivitat cooperativa

Estructura de lactivitat individualista Estructura de lactivitat competitiva Estructura de lactivitat cooperativa

INTERACCI PROFESSORAT-ALUMNAT TREBALL INDIVIDUAL

INTERACCI PROFESSORATALUMNAT + INTERACCI ALUMNEALUMNE TREBALL INDIVIDUAL + TREBALL EN EQUIP

ELEMENTS FONAMENTALS DE LESTRUCTURA

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

12

2. Duna estructura de lactivitat individualista o competitiva a una estructura de lactivitat cooperativa

Interacci professor-alumne Treball individual

www.uvic.cat

Interacci alumne-alumne Treball en equip

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

13

2. Duna estructura de lactivitat individualista o competitiva a una estructura de lactivitat cooperativa Qu passa amb els alumnes amb ms problemes per aprendre a la classe del
Professor/a A Estructura de lactivitat individualista Professor/a B Estructura de lactivitat competitiva

?
Professor/a C

Estructura de lactivitat cooperativa

Els estudiants amb problemes per aprendre han de recrrer al professor de laula o al professor de suport. Potser poden comptar amb lajuda dun company o companya
www.uvic.cat

Els estudiants amb problemes per aprendre han de recrrer al professor de laula o al professor de suport. Difcilment poden comptar amb lajuda dun company o companya
Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

Els estudiants amb problemes per aprendre compten, a ms, amb el suport dels seus companys i companyes de lequip

14

3. Les estructures de lactivitat (cooperatives), segons Spencer Kagan

Una estructura de lactivitat cooperativa correspon a una determinada forma dorganitzar les successives operacions que els alumnes han de seguir en el moment de dur a terme una determinada activitat o tasca, de manera que sasseguri al mxim el que Spencer Kagan (1999) denomina la participaci equitativa i la interacci simultnia.

Participaci equitativa: Tots els alumnes i les alumnes han de tenir loportunitat i lobligaci de participar equitativament en lactivitat. Interacci simultnia: Tots els alumnes i les alumnes dun equip han de tenir loportunitat i lobligaci dexpressar el seu punt de vista, discutir i dialogar amb els altres fins a arribar a un acord.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

15

4. Tipus destructures cooperatives de lactivitat

Estructura de lactivitat cooperativa simple

Continguts duna rea determinada

Activitat daprenentatge

Per exemple: Estructura 1-2-4

Estructura de lactivitat cooperativa complexa (Tcnica cooperativa)

Continguts duna rea determinada

(Macro)activitat daprenentatge

Per exemple: Treball per Projectes

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

16

5. Qu entenem per aprenentatge cooperatiu

Laprenentatge cooperatiu s utilitzar amb un a finalitat didctica el treball en equips reduts dalumnes, tot utilitzant una estructura de lactivitat que asseguri al mxim la participaci equitativa (per tal quer tots els membres de lequip tinguin les mateixes oportunitats de participar) potenci i aprofiti al mxim la interacci simultnia entre ells amb la finalitat que tots els membres dun equip aprenguin els continguts escolars, cadasc fins al mxim de les seves possibilitats, i aprenguin, a ms, a treballar en equip.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

17

5. Qu entenem per aprenentatge cooperatiu

Els membres dun equip daprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre ells el que el professorat els ensenya i contribuir a qu ho aprenguin tamb els seus companys dequip. I els equips daprenentatge cooperatiu tenen una doble finalitat: Aprendre els continguts escolars de les diferents rees Aprendre a treballar en equip, com a un contingut escolar ms. s a dir, cooperar per aprendre i aprendre a cooperar Una cosa s que els alumnes i les alumnes facin, de tant en tant, algun treball en equip i una altra cosa molt diferent s tenir estructurada la classe de forma ms o menys permanent, en equips de treball en els quals s'ajudin i s'animin mutuament a l'hora d'aprendre...

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

18

5. Qu entenem per aprenentatge cooperatiu Com aconseguir que els alumnes collaborin i cooperin
En lescolaritat obligatria no sembla oport fomentar la collaboraci i la cooperaci entre els membres dun equip a travs de lestructura de la recompensa: La qualificaci de cada membre de lequip depn, per a b i per a mal, de la qualificaci obtinguda por la resta de lequip. Laprenentatge cooperatiu (i els valors que porta associats, com ara la solidaritat i el respecte per les difercies) s, tamb, un contingut (una competncia) ms que els escolars han daprendre. Han de treballar en equip, perqu han daprendre a treballar en equip de forma cooperativa, com han daprendre els altres continguts (les altres competncies) escolars. Que la resta de membres dun equip aprenguin o no aquest contingut, no ha de ser determinant a lhora davaluar aquest contingut (aquesta competncia) a un membre en particular daquest equip.
www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

19

5. Qu entenem per aprenentatge cooperatiu Collaborar versus cooperar

Exemple: El que sap resoldre equacions de primer grau i el que amb prou feines sap sumar i restar: poden treballar junts? Cooperar no s el mateix que collaborar. La cooperaci afegeix a la collaboraci un plus de solidaritat, dajuda mtua, de generositat, que fa que els que en un principi simplement collaboren per ser ms eficaces, acaben teixint entre ells llaos afectius ms profunds Treballar colze a colze, ajudar-se, animar-se per aconseguir un objectiu com (progressar cadasc en en el aprenentatge), pot contribuir a crear una comuni ms intensa

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

20

5. Qu entenem per aprenentatge cooperatiu Collaborar versus cooperar Co-laborare Laboro is = treball, esfor Treballar juntament amb Per a collaborar cal tenir un nivell de competncia similar: ni igual ni molt diferent, sin semblant, i no s necessari ser amics
www.uvic.cat

Co-operari Opera ae = treball, servei, inters, ajuda, suport Mostrar inters mutu Ajudar-se o donar-se suport mutu Per a cooperar no importa el nivell de competncia, per s molt important ser amics
21

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

6. Lestructura duna sessi de classe: els segments dactivitat

60

15

15

10

15

Segment AP = Segment protagonitzat fonamentalment pel professor Segment AA = Segment protagonitzat fonamentalment pels alumnes Segment TM = Segment de Temps Morts

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

22

6. Lestructura duna sessi de classe: els segments dactivitat Tipus de Segments AA

Segment AA

Activitat dels alumnes individualista Els alumnes treballen en solitari, cadasc a la seva taula, sense competir amb la resta dels seus companys de la classe

Activitat dels alumnes competitiva Els alumnes treballen individualment i competeixen o rivalitzen entre ells.

Activitat dels alumnes cooperativa Lactivitat dels alumnes es realitza en equips reduts de treball i est marcada clarament per lajuda mtua i la cooperaci.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

23

7. Nivells danlisi de lestructura de lactivitat i del treball en equip en un grup classe Nivell danlisi quantitatiu
Per conixer fins a quin punt un grup classe s cooperatiu el primer que cal esbrinar s la quantitat de temps (la suma dels segments AA) que els alumnes dun grup classe treballen en equip, juntament amb la quantitat de temps (o suma dels segments AA) en qu els alumnes treballen de forma individual sense competir, o de forma individual i competitiva.

Nivell danlisi qualitatiu

Que treballin en equip s una condici necessria, per no suficient, per a garantir que un grup classe sigui cooperatiu Una cosa s la quantitat de temps que es dedica al treball en equip, i una altra cosa molt diferent la qualitat daquest treball en equip.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

24

8. El grau de cooperativitat i lndex de qualitat

Grau de cooperativitat Indica en quina mesura podem dir que un equip i el conjunt dequips dun grup classe- s cooperatiu: en quina mesura t la qualitat de cooperatiu; s a dir, en quina mesura es donen en lequip i en el grup les qualitats que fan que es pugui dir que s cooperatiu. La quantitat de temps que treballen en equip (% de segments AA de tipus cooperatiu) La qualitat del treball en equip que duen a terme els estudiants. ndex de qualitat

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

25

Exercici prctic: Parada de 3 minuts 1. Distribuu-vos en els mateixos equips dabans. Durant tres minuts, aproximadament, penseu dues o tres qestions que vulgueu plantejar (aspectes que no queden clars, dubtes que shan generat, comentaris que vulgueu fer Cada equip nombra un portaveu que plantejar les qestions que lequip vol aportar. Un cop passats els tres minuts, el portaveu de cada equip, per torns, plantejar una qesti, i el ponent la respondr. Si una pregunta o qesti ja ha estat plantejada per un altre equip, no es torna a plantejar.

2. 3.

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

26

El Programa CA/AC: mbits dintervenci per estructurar de forma cooperativa laprenentatge a laula Programa CA/AC (Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar): Conjunt dactuacions per ensenyar a aprendre en equip, que incideixen sobre tres mbits dintervenci complementaris: mbit dintervenci A: Actuacions encaminades a cohesionar el grup classe, preparar-lo per treballar en equip, predisposar-lo per a la cooperaci, convertirlo, poc a poc, en una petita comunitat daprenentatge. mbit dintervenci B: Actuacions encaminades a utilitzar el treball en equip per ensenyar i aprendre (treball en equip com a recurs) mbit dintervenci C: Actuacions encaminades a ensenyar a treballar en equip (treball en equip com a contingut)
www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

27

Continguts del Programa CA/AC

1. La cohesi del grup (mbit dintervenci A)
Dinmiques de Grup, estratgies i activitats: Per fomentar el consens en la presa de decisions Per afavorir la relaci entre els alumnes i el coneixement mutu Per facilitar la participaci dels alumnes en la inclusi dalgun company amb discapacitat I afavorir el coneixement mutu Per demostrar la importncia del treball en equip i demostrar la seva eficcia Per preparar i sensibilitzar lalumnat per treballar de forma cooperativa

2. El Treball en equip com a recurs per ensenyar: introduir i fomentar el treball en equip (mbit dintervenci B)
Estructures (de lactivitat) cooperatives simples Estructures (de lactivitat) cooperatives complexes (= Tcniques Cooperatives)

3. El treball en equip com a contingut a ensenyar: aprendre a treballar en equip (mbit dintervenci C)
Instruments didctics per afavorir lorganitzaci interna dels equips (Quadern de lEquip i Plans de lEquip)

www.uvic.cat

Laboratori de Psicopedagogia (20102011)

28