Ressenya del llibre

El Buscador de lOrdre. Raimon Arola

Simbolisme I. Laia Blesa i Capell

El Buscador de lOrdre. Raimon Arola

A El Buscador de lOrdre sexpressen les claus de lalquimia. s un smbol alqumic del reconeixement de lencarnaci divina. La llegenda explica que el fundador de lalqumia egpcia va ser el du Tot, anomenat Hermes-Tot o Hermes Trismegist (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els anomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneixement, alqumia inclosa. El smbol dHermes era el cadaceu o vara amb serps, que va arribar a ser un dels molts smbols principals de lalqumia. La Taula Maragda o Hermtica, coneguda noms per traduccions gregues i rabs, s normalment considerada la base de la filosofia i prctica alqumiques occidentals. El Buscador de lOrdre s un cam inicitic a travs de les memries de Basilio Ogam. Per mitj de graus de creixement espiritual, al llarg de litinerari mstic, el buscador saproxima a la realitat divina. En la filosofa suf el viatge interior s tamb una via daprenentatge inicitic. La novella est basada en alguns fragments del llibre de El Mensaje Reencontrado de Louis Cattiaux. Una obra formada per aforismes en els que lautor reflexiona sobre els diferents aspectes de la vida de lesperit. No es tracta noms lespiritualitat de lart sino que saproximen les idees de lhome actual sobre lart al sentit tradicional de la creaci. Tot i que Cattiaux no va desenvolupar una teoria de lalquimia, ni estudia la cosmologia tradicional a travs dels seus smbols, proposa directament la cincia divina per exposar les seves afirmacions sobre qu s Du. Lhermetisme i lalquimia sn expressions de lobra de Du. Ni els creients ni els ateus sospiten que existeix la ciencia de Du oculta darrera dels smbols, els escrits i les figures religioses revellades (MR 24,33). A El Mensaje Reencontrado es proposa el cam de la salvaci, lobjecte dels seus treballs s lnima de la tradici primordial, que en el llenguatge hermtic es coneix com la Pedra dels filsofs.

Lamor ho ensenya tot, s lorigen i el motor de la sabiesa. En ell trobem el tresor de la conscincia. Noms lamor pot reunir all que es va separar al comenament dels temps, quan es va produir lanomenat pecat original aquest fragment a linici del llibre de les memries dOgam fan referncia al sentit originari del simbolisme que vol dir uni. Com a senyal de reconeixement. Les tres fases de la creaci: unitat, separaci i finalment la reuni. En aquest procs ens trobem en el perqu i el contingut de lexistncia. El foc que anima i madura es una nima molt pura que ve del sol i que uneix el cel i la terra.(MR) En el simbolisme es creu que no hi ha unitat sino que som una part, tot es construeix a travs duna dualitat i la reuni per la caiguda que els va separar. El nom de Du va quedar dividit en dues parts; una delles est amagada al fons del ser hum, presa i oblidada; laltra, voltil deambula al cel buscant un lloc. Lobra de la cbala consisteix en tornar a unir aquestes dues parts del Nom. Es tracta del mateix misteri explicat per la imatge de lhome primordial, que al comenament era hermafrodita i que, per transgressi va ser separat en dos sexes. La novella succeeix en dues lnies temporals, una en la que un jove escriptor de Prades, Negret, de viatge a Vencia coneix a Vittorio dAlbari, i laltre, el de la narraci de les memries de Basilio Ogam i Maria Aiduj. He volgut aglutinar aquests quatre noms per introduir el concepte de lantroponmia, que s la branca de lonomstica que estudia lorigen i el significat dels noms propis i cognoms. Sota aquesta premisa es creu que la denominaci presenta i representa la personalitat i lorigen de la persona. Aquest s de dotar dun contingut ocult als noms ens aporta informaci revelladora sobre els personatges de la novella. Per exemple Negret ens condueix a nigredo que s un concepte alqumic que designa la primera de les tres fases, previa a lalbedo i la rubedo, en la transmutaci de la materia. Associada a la putrefacci, involucra una dissoluci a la materia primera,

II

El Buscador de lOrdre. Raimon Arola

per la generaci duna altra superior (lor). Sha associat tamb la nigredo al planeta Saturn, a lelement del plom i a la lluna minvant, que s la fase llunar per on es comena. A linici, introduts ja a les memries del protagonista, descobrim un Basilio curis per lespiritualitat Zen i en una de les sessions de sesshin que practica descobreix a Mara Aiduj. Aiduj al revs s juda (a ledici en castell) i Mara la Juda s tamb coneguda com Maria lHebrea o Miriam la Profetessa. s el segon enlla de la cadena dels savis fundada per Hermes. Va viure entre el segle I i III desprs d.C a Alexandria i va ser la primera dona alquimista. Segons els alquimistes cristians la verge Maria s el lloc sant on sengendra lor filosfic. Es tracta dun lloc essencialment diferent i separat del mn prof. La tradici alqumica es va apropiar naturalment del misteri mari, ja que en ell saludia al lloc misteris i secret. Al igual que Aiduj llegit del revs descobrim el nom de juda el cognom de Ogam si linvertim ens trobem amb el nom de mago (mantinc els noms originals en castell perqu ledici que he comprat era en castell). Aquest joc enigmtic ens revella un sentit alegric-simblic dels dos personatges principals Maria Aiduj i Basilio Ogam. El mag en el sentit dAgrippa, pot manipular el mn elemental fent descendre fins a ell les influncies del mn celeste i elevarse a travs dels tres mns arribant fins al propi Creador i obtenir el poder creatiu div. El treball del mag en el primer nivell li concedeix el domini de la medicina (Paracels 1493-1541, va estudiar amb Trithemius i a ser amb Agrippa el ms alt exponent de la mgia natural) i de la filosofa natural; el treball en el segon nivell s el domini de lastrologia i les matemtiques i el treball en el tercer, el de la teologia. El nom de Basili ens condueix a Basilio Valentn, autor de lobra lAzoth, o el mitj per fer lor ocult dels filsofs 1599. Azoth s lagent essencial de la transformaci a lalquimia. s el nom donat pels antics alquimistes a Mercuri, lesperit que anima ocults tota la materia i fa possible la transmutaci. La paraula Azoth

prov de az uq za, que significa Mercuri . La paraula Azoth tamb es relaciona amb lAin Soph (substncia fonamental) de la Cbala. Lautor suposat Basilio Valentn, hauria viscut a la segona meitat del S.XIV per tal monjo alquimista mai va existir, no se sap res de lautoria de la obra, aquest personatge annim es va atrevir a publicar una obra que ens parla de la medicina que permetria a lhome apartar-se del dolor produt pel pas del temps i habitar a la llum sagrada del comenament de la creaci. El nom de Basilio s molt simblic. Gottfried Leibniz va recollir les segents suggerncies respecte el nom de Basilio Valentn: Basile significa (en grec) el rei, s a dir, lor; Valentn, la salut. Els dos principals efectes de la Pedra: el perfeccionament del cos i dels metalls. Lautor de lAzoth va anomenar smbols als gravats representats a la segona part de lAzoth, no emblemes com hagus estat el ms logic. Segurament lautor va anomenar smbols als catorze gravats perqu eren imatges eloqents duna realitat separada de la qual es percep amb els sentits exteriors. En una de les imatges ms conegudes de lalqumia, atribuda a Basilio Valentn, diversos smbols apareixen vorejats per una franja amb la famosa mxima alqumica: Visita linterior de la terra i rectificant trobars la pedra oculta, les seves inicials en llat formen lacrnim V.I.T.R.I.O.L., nom amb el qual els alquimistes denominen a la seva matria i al procs que permet la consecuci de la Pedra filosofal. La saviesa transmesa per la imatge ha estat equiparada a lexposada en el text de la Taula de Maragda dHermes Trimegist, ja que ambdues alludeixen a la correspondncia miraculosa entre el cel i la terra. En lempresa, aquesta correspondncia est representada pels smbols dels set planetes celestes i lestel de set puntes de la part inferior, sobre la qual se sost la Pedra filosofal. El smbol del mercuri, en el centre, indica que s el mitj per a la uni. El personatge de Maria Aiduj esdev clau en la bsqueda dOgam i s un smbol importantssim en la novela. En el primer somni visi

III

El Buscador de lOrdre. Raimon Arola

de Basili en el que se li apareix Maria, ella el condueix a la regi del foc negre. El smbol del foc negre intern s la font que irradia la llum de la conscincia des del centre fins a la periferia del cercle de les manifestacions. La filosofia dels alquimistes seguidors de Seth, exalta el Ser i la conscincia i tamb la voluntat com a mitj per manipular la realitat. Els alquimistes conserven en especial el sentit donat per Herclit al foc, com a agent de transformaci, ja que totes les coses neixen del foc i tornen a ell. BasilioValentn a Azoth tamb inclou un text en el que es descriu la nit inicitica. En el somni, mentres Maria li mostra el misteri, Ogam noms veu el Caos. Els smbols sn ponts necessaris que condueixen a lacte simblic de la reuni voltil superior amb lho fixe inferior. Per a que aix es produeixi, les llegendes expliquen que el buscador sintrodueix als llocs ms perillosos, a les ciutats ms inhspites i a les selves ms fosques. Del caos tenebrs, simbolitzat pels misteris de la nit, surt la llum verge, o la nova creaci. Alguns alquimistes lanomenen la seva materia prima, una materia en la que sengendra el fruit gloris que illuminar al mn sencer. Al llarg de la novella, el protagonista, Basilio, tindr diferents somnis inicitics o visions. Per mitj del somni inicitic es descobreix el lloc misteris i secret on es produeix la manifestaci del sagrat. s un espai ocult en linterior de la terra, al que noms poden arribar els iniciats. Al mn clssic, aquest lloc era per antonomsia el santuari de Delfos (s. IV a. de C.), all es manifestava loracle dApollo, que constitua el centre de la religi grega. Les pitonisses rebien les paraules divines dins duna cova i desprs els sacerdots interpretaven les seves paraules inconnexes. Desprs daquests somnis inicitics i de lexperincia al Dojo, la inquietut per les realitats ocultes, el misteri del mn i lamor per Maria creix estrepitosament en els pensaments de Basilio Ogam. Ser el viatge a la India el que dona un gir a la histria. Basilio Ogam suneix carnal i espiritualment amb Maria i

sintensifica la seva bsqueda interior i la uni dels dos amors; el sagrat i el prof. Segons els alquimistes, la realitat sagrada mai pot confondres ni limitar-se a la via espiritual, es tracta duna realitat fsica, per que no s evident als sentits exteriors. Els smbols participen de lho sagrat i lho prof, ja que mostren la llum pura sota laparena dimatges mundanes. Sn ponts que uneixen lhome amb lorigen celeste. El smbol de lho sagrat noms pot entendres quan sexperimenta. Lamor en s no s res, o molt poc, simplement s el mitj mai un fi. Lamor desprs de molt temps ho he ents, s amb el que es construeix lordre del temple de la sabiesa. Lamor ha construit la meva bsqueda En el Diccionari dels Smbols dEduardo Cirlot es parla del smbol de lamor com un estat produt per laniquillaci de la separaci i que origina el centre mstic, el mitj invariable dels filsofs de lExtrem Orient. Lintensitat de la historia augmenta en el viatge que fan Ogam i Maria a Pars. All descobreixen una obra decisiva per les seves vides. El cinqu element Element s un cos separat del caos amb la finalitat de que les coses elementades coexisteixin per ell i en ell; s el principi duna cosa, com la lletra ho s per la sllaba. La doctrina dels elements s molt important perqu s la clau dels sagrats misteris de la naturalesa. (El Cosmopolita, Carta filosfica). Els quatre elements clssics sn laigua, la terra, el foc i laire. En la cultura occidental lorigen de la teoria dels quatre elements es troba en els filsofs presocrtics de la grcia clssica, i des daleshores ha estat objecte de nombroses obres dexpressi artstica i filosfica, perdurant a travs de lEdat Mitjana i el Renaixement i influenciant profundament el pensament i la cultura europeus. Parallelament lhinduisme i el budisme han desenvolupat concepcions molt semblants. En la majoria daquestes escoles de pensament se sol afegir un cinqu element als quatre elements tradicionals, que sanomena alternativament com Idea, Buit, ter o Quintessncia (literalment la cinquena essncia). El mateix Plat va proposar la idea o all div com el

IV

El Buscador de lOrdre. Raimon Arola

cinqu element. Aprofundint en aquesta lnea Aristtil va posar el nom dter a la quintessncia, raonant que aix com els quatre elements eren terrenals i corruptibles, i a la vista de qu les regions celestials eren inmutables, les estrelles no podien ser fetes de cap dels quatre elements sin duna substncia ms elevada. Quan Maria descobreix lobra del Cinqu element de Louis Aggedor sadona de la importncia que contenen els llibres sagrats i mor fsicament com a smbol de mort inicitica. 12/32 (MR). No hi ha reps sense coneixement. No hi ha coneixement sense amor. No hi ha amor sense grcia. No hi ha grcia sense aband. Simblicament la mort s la suprema lliberaci. Amor condusse noi ad una morte. Dante Desprs de la mort de Maria, Basilio sen va a Prades on viu una vida ermitanya i passen quaranta anys fins que mor i es reuneix eternament amb Maria. Al final del viatge mstic, totalment buit dun mateix, el peregr espiritual, deslligat del mn a travs de la prctica asctica en la societat, experimenta la plenitut de Du i comena el viatge interior sense fi. El final daquest viatge comporta pel mstic la seva extinci o mort voluntaria . Quaranta s una xifra simblica de lespera, la totalitat del temps de la vida duna persona, quaranta dies de Jess, quaranta anys al poble dIsrael al desert guiat per Moiss. Quaranta s smbol de lesperana, smbol jueu de totalitat, dun cicle sencer. Ja ho diu Cattiaux a El mensaje reencontrado: tot all que s pacientment desitjat s fcilment obtingut. Noms es necessita escollir b el comenament, amb la finalitat de no recriminar res al final. Al igual que Basilio Ogam espera pacientment quaranta anys per reunir-se amb Maria. Meditar s coure suament el cos i lesperit fins la glorificaci de lnima (MR 13, 43) la glorificaci de lnima s el desvetllament de la Veritat nua, mentres que coure suaument el cos i lesperit significaria la seva separaci i la seva uni per el reconeixemente dels smbols que venen de Du i retornen a ell.

Al final de la histria Negret recorda un senyal simblic inicitic i que luneix simblicament a Basilio Ogam. Quan Basilio es retira a Prades es troba a Negret de petit amb la seva mare i Basilio li diu alguna cosa a lorella que el fa somriure, aquesta imatge ens recorda lescena dels evangelis en que la verge Maria, ja embarassada visita la seva cosina Isabel tamb gestada grcies a la intervenci de Du i quan es troben el fill que portava a la panxa, Joan Baptista dona un salt dalegria. Maria respon amb un cant de lloana, el Magnificat, inspirat en el cntic dAna. A ms inclou una profecia: Totes les generacions em diran la benaventurada. Es tracta dun dels passatges dels evangelis cannics en el que Maria explicita verbalment el seu pensament, que no s un altre que el de la mateixa vida i missatge de Jess. Joan Baptista s el predecessor de Jesucrist i tamb representa lordre de la creaci.Finalment la novella acaba incinuant un probable retrovament de Negret amb la nevoda dAlbari, Ros. Ros ens pot conduir a pensar en el smbol de la Rosa que en el Diccionari del Smbols es defineix com a smbol de finalitat, dassoliment absolut i de perfecci. Aquesta idea duni entre Negret i Ros refora lacte simblic i com en lart tntric la uni de complementaris es representa mitjanant la uni de Shiva i Shakti, que representen lenergia masculina i femenina de Purusha (esperit) i Prakriti (matria). Tan la uni dOgam i Maria com la de Negret i Ros t un parellalisme amb el Rosarium Philosophorum en el que sexplica visualment la fixaci del cos-esperit mitjantant el segent procs: En primer lloc es produeix la uni de lhome i la dona, representats pel sol i la lluna alqumics, laigua primognia, en segon lloc, daquesta cpula en surgeix una flama de vida sota laspecte dun nen que ascendeix cap als cels, en tercer lloc, la flama de vida descendeix novament sobre la parella alqumica. Daquesta manera es produeix lespiritualitzaci del cos i la materialitzaci de lesperit que el Rosarium representa sota la forma dandrgen.

El Buscador de lOrdre. Raimon Arola

BIBLIOGRAFIA
AROLA, Raimon: El Buscador del Orden, Tarragona: Arola Editors, 2008 (2 edici) AROLA, Raimon: Alquimia y religin. Los smbolos hermticos dels siglo XVII, Madrid: Ediciones Siruela, 2008 AROLA, Raimon: El simbolismo del templo. Una alegora de la creacin, Barcelona: Ediciones Obelisco, 1999 CIRLOT, Juan Eduardo: Diccionario de smbolos, Barcelona: Ediciones Siruela S.A, 1997 CIRLOT, Victoria: La visin abierta. Del mito del Grial al surrealismo, Barcelona: Ediciones Siruela, 2010 DIDI-HUBERMAN, Georges: Atlas Cmo llevar el mundo a cuestas? Madrid: Edicin a cargo de MNCARS, 2011