FME Matem`atica Discreta

Grau en Matem`atiques 22 de mar¸ c de 2010
Entregueu els problemes per separat Temps: 3 hores
Raoneu totes les respostes
1. (1 punt cada apartat)
(a) Demostreu que en qualsevol subconjunt de 2n + 1 nombres diferents de [3n], almenys
tres s´ on consecutius. Proveu que el resultat no ´es cert si prenem 2n nombres diferents.
(b) Quantes aplicacions bijectives σ es poden definir en el conjunt [15] tals que σ(i) = i si
i ´es senar i σ(i) = i si i ´es parell?
(c) Calculeu el nombre de subconjunts de cardinal 20 del conjunt [100] que contenen el 3
o el 7.
(d) Proveu combinat` oriament que per a enters n, k qualssevol tals que n ≥ k ≥ 2,
k(k −1)

n
k

= n(n −1)

n −2
k −2

(e) Calculeu el nombre de solucions enteres no negatives de l’equaci´ o x
1
+x
2
+x
3
+x
4
= 33
tals que x
1
≥ 5 i x
4
≤ 10.
2. (0.5 punts els apartats (a),(b) i (c); 1 punt els apartats (d) i (e))
(a) Calculeu el coeficient de x
2
y
5
a l’expressi´o

x −2y +
y
x

10
.
(b) Calculeu el nombre

n
n−2

de particions del conjunt [n], n ≥ 3, en exactament n − 2
parts.
(c) Calculeu el nombre p
n−3
(n) de particions de l’enter n, n ≥ 6, en exactament n − 3
parts.
(d) Demostreu que

n
i=1

i = Θ(n
3/2
).
(e) Calculeu la funci´ o generadora ordin` aria de la successi´o
(2, 1, 4, −1, 6, 1, 8, −1, 10, 1, 12, −1, . . . ).
3. (1.5 punts) Proveu que per a tot n ≥ k ≥ 1
e
k(k−1)
2n

n
k
n(n −1) · · · (n −k + 1)
≤ e
k(k−1)
2(n−k+1)
seguint les indicacions seg¨ uents:
(a) Utilitzeu que ln x ≥
x−1
x
, per a tot real x > 0, per a demostrar la fita inferior.
(b) Utilitzeu que ln x ≤ x −1, per a tot real x > 0, per a demostrar la fita superior.
FME Matem`atica Discreta
Grau en Matem`atiques 22 de mar¸ c de 2010
Soluci´ o de l’examen parcial
1. (1 punt cada apartat)
(a) Demostreu que en qualsevol subconjunt de 2n + 1 nombres diferents de [3n], almenys tres
s´on consecutius. Proveu que el resultat no ´es cert si prenem 2n nombres diferents.
Soluci´o: Considerem la partici´o de [3n] en els n subconjunts {1, 2, 3}, {4, 5, 6}, . . . , {3n −
2, 3n − 1, 3n}. Pel principi de les caselles, donat qualsevol subconjunt de 2n + 1 nombres
diferents de [3n], tindr`a tres elements en un dels conjunts considerats i per tant tres nombres
consecutius.
Per altra banda, si considerem el subconjunt de [3n] format per tots els nombres que no
s´on m´ ultiples de 3, n’hi ha exactament 2n i no n’hi ha 3 de consecutius.
(b) Quantes aplicacions bijectives σ es poden definir en el conjunt [15] tals que σ(i) = i si i ´es
senar i σ(i) = i si i ´es parell?
Soluci´o: Si restringim l’aplicaci´o bijectiva al conjunt dels nombres parells tenim un desar-
ranjament, ja que la imatge dels nombres senars est`a determinada i la imatge d’un nombre
parell no pot ser ni ell mateix ni un nombre senar. Per tant, n’hi ha tantes com el nombre
de desarranjaments de 7 que ´es el nombre de parells continguts a [15],
D
7
= 7!
_
1
2!

1
3!
+
1
4!

1
5!
+
1
6!

1
7!
_
= 1854.
(c) Calculeu el nombre de subconjunts de cardinal 20 del conjunt [100] que contenen el 3 o el
7.
Soluci´o: Si A (resp.B) ´es el conjunt format per tots els subconjunts de cardinal 20 del
conjunt [100] que contenen el 3 (resp. el 7), hem de calcular |A ∪ B|. Pel PIE, |A ∪ B| =
|A| +|B| −|A∩B|. Hi ha
_
99
19
_
subconjunts de cardinal 20 de [100] que contenen el 3 (resp.
el 7), ja que a m´es del 3 (resp. el 7) hem de triar 19 elements dels 100 − 1 = 99 restants.
An`alogament, hi ha
_
98
18
_
subconjunts de cardinal 20 de [100] que contenen el 3 i el 7, ja
que a m´es del 3 i el 7 hem de triar 18 elements dels 100 − 2 = 98 restants.
´
Es a dir, el
nombre de subconjunts de cardinal 20 del conjunt [100] que contenen el 3 o el 7 ´es
|A∪ B| = |A| +|B| −|A∩ B| = 2
_
99
19
_

_
98
18
_
= 193820249095519057074.
(d) Proveu combinat`oriament que per a enters n, k qualssevol tals que n ≥ k ≥ 2,
k(k −1)
_
n
k
_
= n(n −1)
_
n −2
k −2
_
Soluci´o: Es vol comptar el nombre de conjunts de k representants d’entre n persones si
a m´es s’ha d’escollir un president i un vicepresident. Primer es poden escollir els comit`es
de
_
n
k
_
maneres diferents i per a cadascun escollir un president, de k maneres, i per a
cadascun, un vicepresident de k − 1 maneres diferents. En total k(k − 1)
_
n
k
_
. D’altra
banda, es pot escollir primer el president de n maneres, despr´es el vicepresident de n − 1
maneres i finalment escollir la resta del comit`e de k −2 membres d’entre els n −2, o sigui
n(n −1)
_
n−2
k−2
_
.
1
(e) Calculeu el nombre de solucions enteres no negatives de l’equaci´o x
1
+ x
2
+ x
3
+ x
4
= 33
tals que x
1
≥ 5 i x
4
≤ 10.
Soluci´o: Calcular el nombre de solucions enteres no negatives de l’equaci´o de l’enunciat
´es equivalent a calcular el nombre de solucions enteres no negatives de l’equaci´o x

1
+x
2
+
x
3
+x
4
= 33−5 tals que x
4
≤ 10, on x

1
= x
1
−5 ≥ 0. El nombre total de solucions enteres
no negatives de l’equaci´o x

1
+ x
2
+ x
3
+ x
4
= 28 ´es
_
28+4−1
3
_
=
_
31
3
_
. D’aquest nombre
restarem el nombre de solucions que no ens interessen, ´es a dir, solucions tals que x
4
≥ 11.
D’aquestes n’hi ha
_
28+4−1−11
3
_
=
_
20
3
_
.
Per tant, la soluci´o ´es
_
31
3
_

_
20
3
_
= 4495 −1140 = 3355.
2. (0.5 punts els apartats (a),(b) i (c); 1 punt els apartats (d) i (e))
(a) Calculeu el coeficient de x
2
y
5
a l’expressi´o
_
x −2y +
y
x
_
10
.
Soluci´o: Pel teorema del multinomi
_
x −2y +
y
x
_
10
=

i+j+k=10
_
10
i, j, k
_
x
i
(−2y)
j
_
y
x
_
k
=

i+j+k=10
(−2)
j
_
10
i, j, k
_
x
i−k
y
j+k
.
Obtindrem el terme x
2
y
5
per a i, j, k tals que:
i + j + k = 10
i − k = 2
j + k = 5
_
_
_
La soluci´o del sistema ´es i = 5, j = 2, k = 3. El coeficient de x
2
y
5
´es, doncs, (−2)
2
_
10
5,2,3
_
=
10080.
(b) Calculeu el nombre
_
n
n−2
_
de particions del conjunt [n], n ≥ 3, en exactament n −2 parts.
Soluci´o:
´
Es el mateix que calcular maneres de repartir n boles numerades en n−2 capses
indistingibles de manera que cada capsa contingui almenys una bola. Vegem primer quantes
boles hi haur`a a cada capsa: despr´es de posar una bola a cada capsa, ens en quedaran dues,
que les podem posar a la mateixa capsa o a capses diferents. Per tant, tenim dos casos
possibles: (i) una capsa cont´e exactament 3 boles i la resta una bola, i (ii) dues capses
contenen exactament 2 boles i la resta una bola.
En el cas (i) les podem repartir de
_
n
3
_
maneres, ja que equival a triar les tres boles que
posarem a la mateixa capsa.
En el cas (ii) les podem repartir de
1
2
_
n
2
__
n−2
2
_
maneres diferents, ja que equival a triar dues
boles que posarem juntes a una capsa, despr´es triem dues boles de les n − 2 restants que
posarem a una altra capsa, i finalment hem de dividir per 2 ja que cada cas l’hem comptat
exactament dues vegades: triar les boles {a, b} i despr´es {c, d} ´es el mateix cas que triar
primer {c, d} i despr´es {a, b}.
Per tant,
_
n
n −2
_
=
_
n
3
_
+
1
2
_
n
2
__
n −2
2
_
=
n
3
3!
+
1
2
·
n
2
2!
·
(n −2)
2
2!
=
=
n(n −1)(n −2)
6
+
n(n −1)(n −2)(n −3)
8
=
n(n −1)(n −2)(3n −5)
24
.
(c) Calculeu el nombre p
n−3
(n) de particions de l’enter n, n ≥ 6, en exactament n −3 parts.
Soluci´o: Equival a comptar el nombre de particions de n tals que la part m´es gran ´es n−3:
una part ser`a n −3 i despr´es hem de fer particions de 3. Hi ha exactament 3 particions de
3: 3 = 3; 3 = 2 + 1; 3 = 1 + 1 + 1. Per tant, p
n−3
(n) = 3.
2
Observem que el diagrama de Ferrers de les 3 particions ´es:
(n −3)
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
• • • •



.
.
.

(n −3)
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
• • •
• •


.
.
.

(n −3)
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
¸
¸
¸
¸
¸
¸
¸
_
• •
• •
• •

.
.
.

(d) Demostreu que

n
i=1

i = Θ(n
3/2
).
Soluci´o: Primer cal veure que la suma ´es O(n
3/2
). Com que el terme m´es gran a sumar
´es

n i hi ha n termes a sumar, ´es clar que la suma val com a molt n

n, per tant ´es
clarament O(n
3/2
). Per veure que n
3/2
´es O(

i), observem que la meitat dels termes de
la suma s´on com a m´ınim
_
n/2, per tant
n

i=1

i ≥
n
2
_
n
2
=
n
3/2
2

2
.
(e) Calculeu la funci´o generadora ordin`aria de la successi´o
(2, 1, 4, −1, 6, 1, 8, −1, 10, 1, 12, −1, . . . ).
Soluci´o: La successi´o es pot descompondre com a suma de la manera seg¨ uent:
(2, 1, 4, −1, 6, 1, 8, −1, 10, . . . ) = (2, 0, 4, 0, 6, 0, 8, 0, 10, . . . ) + (0, 1, 0, −1, 0, 1, 0, −1, 0, . . . ).
Amb manipulaci´o de funcions generadores obtenim successivament:
(1, 1, 1, 1, . . . ) ↔
1
1−x
(1, 2, 3, 4, . . . ) ↔
1
(1−x)
2
(1, 0, 2, 0, 3, 0, 4, . . . ) ↔
1
(1−x
2
)
2
(2, 0, 4, 0, 6, 0, 8, . . . ) ↔
2
(1−x
2
)
2
(1, −1, 1, −1, . . . ) ↔
1
1+x
(1, 0, −1, 0, 1, 0, −1, 0, . . . ) ↔
1
1+x
2
(0, 1, 0, −1, 0, 1, 0, −1, 0, . . . ) ↔
x
1+x
2
Per tant, la funci´o generadora de la successi´o donada ´es A(x) =
2
(1 −x
2
)
2
+
x
1 + x
2
.
3. (1.5 punts) Proveu que per a tot n ≥ k ≥ 1
e
k(k−1)
2n

n
k
n(n −1) · · · (n −k + 1)
≤ e
k(k−1)
2(n−k+1)
seguint les indicacions seg¨ uents:
(a) Utilitzeu que ln x ≥
x−1
x
, per a tot real x > 0, per a demostrar la fita inferior.
(b) Utilitzeu que ln x ≤ x −1, per a tot real x > 0, per a demostrar la fita superior.
Soluci´o: Si prenem logaritmes observem que demostrar la desigualtat
e
k(k−1)
2n

n
k
n(n −1) · · · (n −k + 1)
≤ e
k(k−1)
2(n−k+1)
3
´es equivalent a provar
k(k −1)
2n
≤ ln
_
n
k
n(n −1) · · · (n −k + 1)
_

k(k −1)
2(n −k + 1)
,
on
ln
_
n
k
n(n −1) · · · (n −k + 1)
_
= ln
_
k−1

i=0
n
n −i
_
=
k−1

i=0
ln
_
n
n −i
_
(a) Hem vist que la fita inferior ´es equivalent a
k−1

i=0
ln
_
n
n −i
_

k(k −1)
2n
.
Per a tot i enter tal que 0 ≤ i ≤ k − 1 ≤ n − 1, el nombre
n
n−i
´es un real positiu i si el
substitu¨ım a ln x ≥
x−1
x
obtenim ln
_
n
n −i
_

n
n−i
−1
n
n−i
=
i
n
, d’on dedu¨ım
k−1

i=0
ln
_
n
n −i
_

k−1

i=0
i
n
=
1
n
k−1

i=0
i =
1
n
(k −1)k
2
=
k(k −1)
2n
.
(b) Hem vist que la fita superior ´es equivalent a
k−1

i=0
ln
_
n
n −i
_

k(k −1)
2(n −k + 1)
.
Tal com hem justificat a l’apartat anterior,
n
n−i
´es un nombre real positiu. Si el substitu¨ım
a ln x ≤ x −1 obtenim ln
_
n
n −i
_

n
n −i
−1 =
i
n −i
. A m´es, per ser i ≤ k − 1, tenim
que n −i ≥ n −(k −1) = n −k + 1, ´es a dir,
1
n−i

1
n−k+1
. Per tant,
k−1

i=0
ln
_
n
n −i
_

k−1

i=0
i
n −i

k−1

i=0
i
n −k + 1
=
1
n −k + 1
(k −1)k
2
=
k(k −1)
2(n −k + 1)
.
4

si considerem el subconjunt de [3n] format per tots els nombres que no s´n m´ltiples de 3. (1 punt cada apartat) (a) Demostreu que en qualsevol subconjunt de 2n + 1 nombres diferents de [3n]. es pot escollir primer el president de n maneres.B) ´s el conjunt format per tots els subconjunts de cardinal 20 del o e conjunt [100] que contenen el 3 (resp. 5. Proveu que el resultat no ´s cert si prenem 2n nombres diferents. o u (b) Quantes aplicacions bijectives σ es poden definir en el conjunt [15] tals que σ(i) = i si i ´s e senar i σ(i) = i si i ´s parell? e Soluci´: Si restringim l’aplicaci´ bijectiva al conjunt dels nombres parells tenim un desaro o ranjament. hem de calcular |A ∪ B|. n’hi ha exactament 2n i no n’hi ha 3 de consecutius. donat qualsevol subconjunt de 2n + 1 nombres diferents de [3n]. (d) Proveu combinat`riament que per a enters n. |A ∪ B| = |A| + |B| − |A ∩ B|. Soluci´: Si A (resp. . {3n − o o 2. Hi ha 99 subconjunts de cardinal 20 de [100] que contenen el 3 (resp. de k maneres. i per a k cadascun. e D7 = 7! 1 1 1 1 1 1 − + − + − 2! 3! 4! 5! 6! 7! = 1854. D’altra k banda. tindr` tres elements en un dels conjunts considerats i per tant tres nombres a consecutius. el e nombre de subconjunts de cardinal 20 del conjunt [100] que contenen el 3 o el 7 ´s e |A ∪ B| = |A| + |B| − |A ∩ B| = 2 99 98 − 19 18 = 193820249095519057074. Per tant. Per altra banda. un vicepresident de k − 1 maneres diferents. Pel principi de les caselles. e An`logament. 19 el 7).FME Grau en Matem`tiques a Matem`tica Discreta a 22 de mar¸ de 2010 c Soluci´ de l’examen parcial o 1. hi ha 98 subconjunts de cardinal 20 de [100] que contenen el 3 i el 7. 2. En total k(k − 1) n . despr´s el vicepresident de n − 1 e maneres i finalment escollir la resta del comit` de k − 2 membres d’entre els n − 2. (c) Calculeu el nombre de subconjunts de cardinal 20 del conjunt [100] que contenen el 3 o el 7. 3}. el 7). almenys tres s´n consecutius. {4. el 7) hem de triar 19 elements dels 100 − 1 = 99 restants. o k(k − 1) n k = n(n − 1) n−2 k−2 Soluci´: Es vol comptar el nombre de conjunts de k representants d’entre n persones si o a m´s s’ha d’escollir un president i un vicepresident. . k qualssevol tals que n ≥ k ≥ 2. . . Es a dir. ja a 18 ´ que a m´s del 3 i el 7 hem de triar 18 elements dels 100 − 2 = 98 restants. ja que la imatge dels nombres senars est` determinada i la imatge d’un nombre a parell no pot ser ni ell mateix ni un nombre senar. k−2 1 . o e Soluci´: Considerem la partici´ de [3n] en els n subconjunts {1. 6}. 3n}. o sigui e n(n − 1) n−2 . 3n − 1. Primer es poden escollir els comit`s e e de n maneres diferents i per a cadascun escollir un president. Pel PIE. n’hi ha tantes com el nombre de desarranjaments de 7 que ´s el nombre de parells continguts a [15]. ja que a m´s del 3 (resp.

(−2)2 o e e 10080. d} ´s el mateix cas que triar e e primer {c. Soluci´: Equival a comptar el nombre de particions de n tals que la part m´s gran ´s n−3: o e e una part ser` n − 3 i despr´s hem de fer particions de 3. 1 punt els apartats (d) i (e)) (a) Calculeu el coeficient de x2 y 5 a l’expressi´ x − 2y + o Soluci´: Pel teorema del multinomi o x − 2y + y x 10 y 10 . Hi ha exactament 3 particions de a e 3: 3 = 3. 3 3 Per tant. ens en quedaran dues. k = 3.(e) Calculeu el nombre de solucions enteres no negatives de l’equaci´ x1 + x2 + x3 + x4 = 33 o tals que x1 ≥ 5 i x4 ≤ 10. (0. solucions tals que x4 ≥ 11. i (ii) dues capses e contenen exactament 2 boles i la resta una bola. n n 1 n n−2 n3 1 n2 (n − 2)2 = + · · = = + n−2 3 2 2 2 3! 2 2! 2! = n(n − 1)(n − 2) n(n − 1)(n − 2)(n − 3) n(n − 1)(n − 2)(3n − 5) + = . b}. n ≥ 3. k tals que:  i + j + k = 10  i − k = 2  j + k = 5 La soluci´ del sistema ´s i = 5. en exactament n − 2 parts. ´s a dir. 3 = 2 + 1. 3 = 1 + 1 + 1. j. El coeficient de x2 y 5 ´s. Vegem primer quantes boles hi haur` a cada capsa: despr´s de posar una bola a cada capsa. Per tant. Soluci´: Es el mateix que calcular maneres de repartir n boles numerades en n − 2 capses o ´ indistingibles de manera que cada capsa contingui almenys una bola. despr´s triem dues boles de les n − 2 restants que e posarem a una altra capsa. tenim dos casos possibles: (i) una capsa cont´ exactament 3 boles i la resta una bola.(b) i (c). a e que les podem posar a la mateixa capsa o a capses diferents. En el cas (i) les podem repartir de n maneres.5 punts els apartats (a). j. i. El nombre total de solucions enteres no negatives de l’equaci´ x1 + x2 + x3 + x4 = 28 ´s 28+4−1 = 31 . 2 . 2. Soluci´: Calcular el nombre de solucions enteres no negatives de l’equaci´ de l’enunciat o o ´s equivalent a calcular el nombre de solucions enteres no negatives de l’equaci´ x1 + x2 + e o x3 + x4 = 33 − 5 tals que x4 ≤ 10. k x k = (−2)j i+j+k=10 10 xi−k y j+k . n ≥ 6. doncs. j. ja que equival a triar dues 2 2 2 boles que posarem juntes a una capsa.3 = n (b) Calculeu el nombre n−2 de particions del conjunt [n]. x = i+j+k=10 10 y xi (−2y)j i. D’aquest nombre o e 3 3 restarem el nombre de solucions que no ens interessen. k Obtindrem el terme x2 y 5 per a i. on x1 = x1 − 5 ≥ 0. la soluci´ ´s oe 31 3 − 20 3 = 4495 − 1140 = 3355. En el cas (ii) les podem repartir de 1 n n−2 maneres diferents. Per tant. ja que equival a triar les tres boles que 3 posarem a la mateixa capsa. b} i despr´s {c. j = 2. pn−3 (n) = 3. e D’aquestes n’hi ha 28+4−1−11 = 20 . en exactament n − 3 parts. i finalment hem de dividir per 2 ja que cada cas l’hem comptat exactament dues vegades: triar les boles {a. 6 8 24 (c) Calculeu el nombre pn−3 (n) de particions de l’enter n. d} i despr´s {a. 10 5. e Per tant.2.

´s clar que la suma val com a molt n n.     . 2. 0. . ) ↔ (1. 4. −1. ) (1. per a demostrar la fita superior. . 1. . −1. −1.5 punts) Proveu que per a tot n ≥ k ≥ 1 e k(k−1) 2n 2 x + . . Soluci´: La successi´ es pot descompondre com a suma de la manera seg¨ent: o o u (2. 0. 6. −1. 4. ). 1. −1. . 1. 1. (d) Demostreu que n i=1 i = Θ(n Soluci´: Primer cal veure que la suma ´s O(n3/2 ). 0. . ) ↔ Per tant. 8.  . 0. . . . −1. per a tot real x > 0. 10. .  . . 8. −1. 3. . 0.  . 6. . 1.Observem que el diagrama de Ferrers de les 3 particions ´s: e     • • • •  • • •  • •        •  • •  • •           •  •  • • (n − 3) (n − 3) (n − 3)  •  •  •  . −1. 0.          • • • √ 3/2 ). per tant n i=1 √ i≥ n 2 n n3/2 = √ . −1. ) (1. . 6. ) = (2. 0. 0. 0. . 1. 10. 0. 0. ). . 0. . observem que la meitat dels termes de la suma s´n com a m´ o ınim n/2. 0. 4. ) + (0. (b) Utilitzeu que ln x ≤ x − 1. . 1. 1. 0. . 4. . 2 )2 (1 − x 1 + x2 ≤ k(k−1) nk ≤ e 2(n−k+1) n(n − 1) · · · (n − k + 1) seguint les indicacions seg¨ents: u (a) Utilitzeu que ln x ≥ x−1 x . . 0. . (1. 8. . . 0. 10. 0. Per veure que n3/2 ´s O( e i). 0. . . 0. 12. . Com que el terme m´s gran a sumar o e e √ √ ´s n i hi ha n termes a sumar.  . 3.  . . . ) ↔ ↔ ↔ ↔ 1 1−x 1 (1−x)2 1 (1−x2 )2 2 (1−x2 )2 1 1+x 1 1+x2 x 1+x2 (1.  . 2. −1. per a demostrar la fita inferior. 2 2 2 (e) Calculeu la funci´ generadora ordin`ria de la successi´ o a o (2. . 4. −1. 0. Soluci´: Si prenem logaritmes observem que demostrar la desigualtat o e k(k−1) 2n ≤ k(k−1) nk ≤ e 2(n−k+1) n(n − 1) · · · (n − k + 1) 3 . 1. ) ↔ (0. 8. 1. 4. la funci´ generadora de la successi´ donada ´s A(x) = o o e 3. per a tot real x > 0. 1. 0. 1. 1. . per tant ´s e e e √ clarament O(n3/2 ). 0.  . 1. . . Amb manipulaci´ de funcions generadores obtenim successivament: o (1. −1. 6. ) (2. −1.

2(n − k + 1) k−1 n n−i n n−i = i=0 ln n n−i (a) Hem vist que la fita inferior ´s equivalent a e i=0 ln ≥ k(k − 1) . e k−1 ln i=0 n n−i k−1 ≤ i=0 i ≤ n−i k−1 i=0 i 1 (k − 1)k k(k − 1) = = . 2n n Per a tot i enter tal que 0 ≤ i ≤ k − 1 ≤ n − 1. ´s a dir. n 2 2n n n−i k(k − 1) . n−k+1 n−k+1 2 2(n − k + 1) 4 . el nombre n−i ´s un real positiu i si el e n −1 i n ≥ n−in = .´s equivalent a provar e k(k − 1) ≤ ln 2n on ln nk n(n − 1) · · · (n − k + 1) = ln i=0 k−1 nk n(n − 1) · · · (n − k + 1) k−1 ≤ k(k − 1) . tenim e n−i n−i n−i 1 1 que n − i ≥ n − (k − 1) = n − k + 1. 2(n − k + 1) (b) Hem vist que la fita superior ´s equivalent a e i=0 ln ≤ n Tal com hem justificat a l’apartat anterior. Per tant. n−i ≤ n−k+1 . d’on dedu¨ ım substitu¨ a ln x ≥ x−1 obtenim ln ım x n−i n n−i k−1 ln i=0 n n−i k−1 ≥ i=0 1 i = n n k−1 i= i=0 k−1 k(k − 1) 1 (k − 1)k = . Si el substitu¨ e ım n n i a ln x ≤ x − 1 obtenim ln ≤ −1= . A m´s. per ser i ≤ k − 1. n−i ´s un nombre real positiu.