Els trobadors: part 2: Selecció

Pere Salvatge: (segona meitat del segle XIII) Pere el Gran fou el
fill primogènit de Jaume I, i sembla ser que participà escassament en la creació literària trobadoresca. Pere Salvatge apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial. El rei Pere és autor de dos sirventesos, en el primer intercanvia uns versos amb el joglar Peironet (potser el mateix Pere Salvatge), el segon forma part d'un conjunt de cinc composicions que són, en aquest ordre, de Bernat d'Auriac, Pere el Gran, Pere Salvatge (l'única composició certa que se'n conserva), Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i un personatge anònim. La història que fou el motiu d'aquests sirventesos va començar quan a la primavera de 1285 Pere el Gran es dirigeix al Rosselló perquè se n'havia assabentat que el seu germà, Jaume II de Mallorca (recordem que aquest rei fou protector de Ramon Llull) s'havia confabulat amb el rei de França, Felip III, en un intent de conquerir la Corona d'Aragó. Les lluites entre aquests contendents duraren fins el mes d'octubre, i en el seu transcurs, els francesos van fer recular els enemics fins al punt d'amenaçar la ciutat de Barcelona. Finalment, el rei Pere aconseguí vèncer els francesos, que emprengueren la retirada, durant la qual va morir el rei de França; poc després moriria de malaltia Pere el Gran. Durant aquests mesos els sirventesos es convertiren en un arma de propaganda política important, en què, a través d'al·legories o directament, les dues parts en conflicte procuraren aconseguir el clima propici a les seves causes respectives.

Avui en dia es conserven un total de 120 composicions de Cerverí. Com que el seu germà no va tindre descendència rebé la Corona d'Aragó (Catalunya. 5 narratives i té també un llarg poema moral. Pere el Gran). Ja des de la seva època .1259-1290?)Era un Trobador que estava vinculat a la casa reial (Jaume I. Aragó i València) i va deixar Sicília en mans del seu germà petit Frederic. Es creu que era el mateix que Guillem de Cervera.Cerverí de Girona: (.. però hi ha gent com Joan Coromines que diu que es tractava de dos personatges diferents que un tenia 30 anys mes que el altre. amb disputes per la seva possessió amb el Papa i els angevins.. Jaume II: (1267-1327) Era el fill segon de Pere el Gran i Constança d'Hohenstaufen. Jaume II va heretà el regne de Sicília quan el seu pare va morir. Governà l'illa des de 1285 a 1291. de qui es diu és el que ha fet mes obres. de les quals 114 són líriques.

a diferència dels tractats de Ramon Vidal de Besalú o de Jofre de Foixà. També protegí Arnau de Vilanova i redactà lletres de recomanació a favor de Ramon Llull en els seus desplaçaments al nord d'Àfrica. etc. Com a trobador és autor d'una dansa religiosa. i a la seva cort aconseguí crear un cercle important de producció. els errors principals de la versificació. El seu llibre comença amb un pròleg on dóna notícies sobre si mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes retòriques. escriví les Regles de trobar a instàncies del rei. en què compara l'Església amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del món. com el fragment que podeu llegir en l'apartat de textos. que es coneix sobretot per un treball anomenat Mirall de trobar on. predomina el caràcter poètic i retòric per damunt del gramatical. Berenguer d’Anoia: (cap a 1300) Era un escriptor mallorquí de pares catalans. .a Sicília era aficionat a la poesia. que no sempre són citats de forma correcta. Berenguer d'Anoia no té una obra pròpia diferenciada. per bé que alguns exemples del seu tractat poden ser de creació personal. Tot això il·lustrat amb exemples extrets de les composicions dels trobadors. amb la figura destacada de Jofre de Foixà que. segons diu.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful