You are on page 1of 35

DOSSIER DE TEXTOS Argumentatius- expositius- descriptius prediuctius-gneres literaris propietats textuals Trobadors-Ramon Llull

Llibre dels feits- Ramon Muntaner- Bernat Desclot- Pere el Cerimonis


Eiximenis -Anselm Turmeda-Vicent Ferrer Bernat Metge- Dante- Petrarca Jordi de Sant Jordi- Ausis March JAUME ROIG Joanot Martorell-Tirant lo Blanc i Curial

Llengua catalana i literatura


IES Mossn Alcover

1r de Batxillerat

Curs 2010-2011

Llengua catalana i literatura ndex

IES Mossn Alcover

1. Textos argumentatius ESPINS, Josep M. Pena de llibre, Avui, 23-9-97 CARBONELL, JOAQUIM i 160 firmes ms, Valldoreix. Els gossos i la convivncia ciutadana. Avui, 21 doct. 1997 Cent per cent. Renou de nit: doblers i diversi versus descans, 20 doctubre de 2008 MONTERO, Rosa, El Pas, 16 de juliol de 2002 ZAPATA, David. IES Montcada i Reixac RIBERA, C. Aprendre a aprendre. Presncia (Del 3 al 9 de setembre de 2010) 2. Textos expositius CAETE, Ma Luz. IES Montcada i Reixac ESPINS, J. M. Curiositats lingstiques, Avui 3. Textos descriptius ESPINS, J. M. Els nostres objectes de cada dia (Text adaptat) FOLCH i CAMARASSA. Fer-se gran de deb, Ed. Alfaguara GARRIGA, ngels. Un rtol per a Curt Patronato Provincial de Turismo, Soria. Rutas. Catedral de Burgos dOsma PLA, Josep. El carrer Estret, Ed. Destino VALERA, J. Pepita Jimnez 4. Textos instructius FIELDING, Helen. El diari de Bridget Jones OVIDI, Art destimar TUGORES, A. Recepta dels senyorets o crespells 5. Textos predictius MAI, Jacob. El transport del futur 6. Textos orals CALDERS, P. Lhora en punt MART i POL, M. La primera vegada SIM, Isabel-Clara. Entre classe i classe. Dones 7. Gneres literaris Narrativa CALDERS, P,. Invasi subtil i altres contes CATAL, Vctor la pujada de Solitud HEMINGWAY, E., El vell i la mar Poesia CARNER, Josep. Amor Finat GUERAU de Liost MARAGALL, Joan. Lestimada de don Jaume a Visions & Cants VERDAGUER, Jacint Teatre BENET I JORNET, J. M. A la Clnica. Descripci dun paisatge i altres textos

8. Propietats textuals Conversa telefnica. Un jove, usuari de la comanyia dautobusos Transprix, hi telefona. El gos Els mitjans de transport Instncia de Pere Lpez Pollastre al forn amb allioli

Llengua catalana i literatura 9. Poesia trobadoresca BERGUED de, Guillem BORNELL de, Girault GIRONA de, Cerver PEGHILLAN de, Aimeric VENTADORM de, Bernat. No s meravella si el meu cant

IES Mossn Alcover

10. Ramon Llull Cant de Ramon Doctrina Pueril Llibre dAmic e Amat Llibre de les bsties: Eximpli 1 Eximpli 2 Llibre dEvast e Blanquerna Llibre de les Meravelles 11. Crniques medievals JAUME I Llibre dels Feits. Entrada a la ciutat de Mallorca, dia 31 de desembre de 1229 Crnica de Bernat Desclot. Fragments sobre la mort de Pere el Gran Crnica de Ramon Muntaner. Elogi de Catalunya i de la llengua catalana Crnica de Pere el Cerimonis. El naixement del rei Pere el Cerimonis

12. Literatura moral i religiosa EIXIMENIS, Francesc. Exemple dun pags i un picaplet de Mallorca. Dotz de lo Cresti, CCCLXXXVII Consells per al bon comportament a taula Visi crtica de la dona Lo Cresti, MXLVII Con gelosia s folla cosa e contra la amor matrimonial. Lo libre de les dones, Captol XLVIII FERRER, Sant Vicent. Fragments de sermons TURMEDA, Anselm. Elogi dels diners al Llibre dels bons amonestaments (1398) 13. Humanisme i Bernat Metge ALIGHIERI, Dante. La Divina Commedia. Inferno. Cant XXVI Vita Nuova METGE, Bernat. Lo somni. Llibre III. Parlament de Tirsies Llibre IV. Elogi a les dones PETRARCA, Francesco. Canoner. Poema CCLXIX 14. Jordi de Sant Jordi Stramps, Poema IX Just lo front 15. Ausis March Cants damor: 28, 29, 68,80,81 Cant espiritual. (Fragments) 16. Jaume Roig Spill o Llibre de les dones (Fragments) 17. Curial e Gelfa Visi-somni de Curial 18. Tirant lo Blanch Captol CCXXXI. Com Plaerdemavida pos a Tirant en lo llit de la Princesa Captol CCLXXI. Rplica que fa Tirant a la sua Princesa Captol CLXXV. Resposta feta per la Princesa a Tirant 19. Pautes per al comentari de text

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

1. Textos argumentatius

ESPINS, Josep M. Pena de llibre, Avui, 23-9-97 A Benalmdena (Mlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors dedat paguen poqussimes multes de circulaci. Per insolvncia o per la ra que sigui. La policia local sha posat dacord amb lalcalde per evitar que continu EL QUE CONSIDEREN UNA PRESA DE PEL. La soluci s curiosa: qui no paga haur de llegir un llibre. Els infractors hauran danar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, desprs, omplir un qestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant largument i jutjant lencert del final (no es preveu, doncs que es puguin llegir llibres que no siguin novelles...). Les preguntes samunteguen. Qui jutjar si el treball del condemnat s correcte? [...] i Qu passar amb els qui suspenguin lexamen de lectura? Diu el cap de policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura dun llibre espera aconseguir-ho. La conclusi sembla clara: obligar a llegir es considera una sanci ms dura i ms temible que haver de pagar quinze mil pessetes. Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, tho imagines? Evidncia absoluta: la lectura s un cstig. Tamb diu el policia que aix guanyarem addictes a la lectura. Home...Nest segur?[...] Dubto bastament, ho confesso, de lefecte exemplar de la lectura en general, i daquesta en particular. Paga o llegeix s un eslgan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutad com cal, pagador dimpostos i arbritris. La lectura s prpia dels insolvents. CARBONELL, JOAQUIM i 160 firmes ms, Valldoreix. Els gossos i la convivncia ciutadan. Avui, 21 doctubre de 1997 A Sant Cugat cada dia tenim ms gossos i , malauradament, lactitud incvica o irresponsable dalguns amos fa que els seus animals cren problemes Graus de convivncia. Per una banda, agressions. Hi ha molts gossos que van sols pels carrers, o que entren i surten de casa seva quan volen, i ataquen el primer vianant, ciclista o motorista que shi acosta. Aquesta actitud agressiva ha fet que passejar per segons quines zones de Sant Cugat especialment La Floresta, Mira-sol i Valldoreix- es converteixi en una activitat perillosa o, en tot cas, poc plaent. Els nens no poden sortir al carrer a jugar amb tranquillitat, els pares que empenyen cotxets de criatura passegen amb por, els ciclistes han de vigilar a cada cantonada i la feina descombriaires, carters i repartidors sha convertit en un infern. Desprs, els excrements. s una molstia menor al centre de Sant Cugat, per a Mira-sol, La Floresta i Valldoreix s un problema constant. Hi ha carrers que semblen lavabos pblics, on la trepitjada fatdica s inevitable. I per acabar, el fet de bordar sense parar, sense motiu, agressivament, de dia i de nit. Tots sabem que els gossos tenen una gran capacitat daprenentatge i dadaptaci a les nostres fores de vida, i dadaptaci a les nostres formes de vida, i que si molts dells tenen un comportament que va en contra de la convivncia noms s degut a la negligncia dels seus amos. s per aix que animem els amos de gossos a respectar les normes bsiques de convivncia i a no tolerar als seus gossos actituds agressives i antihiginiques que mai no permetrem a les persones. En tot cas, per corregir els amos incvics reclamem als poder pblics que assumeixin la seva responsabilitat i prenguin les mesures necessries per fer complir la llei i preservar la pau cvica. Cent per cent. Renou de nit: doblers i diversi versus descans. (20 doctubre de 2008) No s un tema nou. Ja fa alguns anys que Manacor ha esdevingut un dels centres neurlgics de marxa nocturna a Mallorca. Hi ve gent de tota lilla. Al municipi, i ms concretament al nucli urb de Manacor ha estat molt coneixedor laugment de persones i restaurants i altres negocis que anaven associats a tot aquest moviment hum i econmic. Justament, per, en economia existeix el concepte dexternalitat. El definim aqu: Nom que rep la producci o el consum dun b afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda, i quan aquests efectes no sn reflectits totalment en els preus de mercat. En poques paraules, per clares: a Manacor els consumidors doci nocturn shan vist beneficiats per l'oferta sorgida. I per aix paguen. Els locals de copes han satisfet les nsies ocioses d'aquestes persones, i per aix cobren. Fins aqu, res a dir-hi. Per aqu hi ha un consum d'un b que "afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda". Els vens del centre de Manacor no tenen res a veure amb l'escndol que es munta cada vespre a baix del seu portal. Ni l'han demanat. Ni l'han anat a cercar. Els ha comparegut. Justament, l'economia preveu per aix el concepte d'"externalitat". Per tamb justament per aix s'espera que les institucions pbliques hi posin remei. Un exemple d'aix el trobarem en la famosa ecotaxa de l'anterior Pacte de Progrs. L'externalitat del turisme provocava (i provoca encara) una salvatge destrucci del territori. Les institucions, per tant, preveuen una "sanci" (impost, taxa, pagament, com es vulgui) econmica per als qui sn capaos de dinamitzar l'economia, per amb un cost afegit inevitable. El mateix, a Manacor. L'oci nocturn porta sempre intrnseques molsties de renou i de brutcia. No ja per l'activitat dels bars, que, bviament, ha d'estar controladssima, sin per la presncia de milers de persones al carrer a partir de les dotze de la nit, unes hores en qu la majoria de persones posen els ossos de pla, que vol dir que se'n van a dormir. En termes ecolgics, qui embruta ha de pagar. En termes d'oci nocturn: qui embruta el silenci de la nit, ha de pagar. Volem dir amb aix que si els governants manacorins tenguessin una certa imaginaci, cosa que dubtam, proposarien un impost nocturn per compensar l'augment de vigilncia, de serveis de neteja i de renou afegit. I amb aquests doblers es podrien fer accions diverses en aquest aspecte. Tot aix, evidentment, est molt b, per no deixen de ser elucubracions de ments desviades. A l'Ajuntament de Manacor imperen altres maneres de fer. Fins al punt que un propietari d'un bar va anar al despatx del delegat del ram per demanar-li qu era aix del precinte i el delegat respongu que "aix noms s papeleo". Caldr veure si de veres

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

es tanquen els bars afectats. Aix, per, no ha de ser la soluci a tots els mals. Aquests locals, un dia o l'altre, obtendran els permisos pertinents per tornar a obrir. La marxa nocturna, per ara, no se n'anir de Manacor. s per aix que calen solucions contundents i imaginatives alhora. L'oci nocturn ben gestionat no tendria per qu ser perjudicial, ans al contrari. L'alegria de viure, installada en la nit manacorina i, a ms, de bracet de sumes importants de divises. Ara b, des d'aqu ho tenim clar: no al llibertinatge, no al descontrol, no al campiquipugui. No a l'omissi de l'autoritat. Si ha de ser aix, en comptes dels bars, que tanquin l'Ajuntament. Tanmateix... MONTERO, Rosa, El Pas, 16 de juliol de 2002 Els pumes sn uns animals solitaris; viuen sempre allats excepte en lpoca de zel, en qu mascles i femelles suneixen per formar parelles que duren al voltant duna setmana[...] Desprs daquesta setmana gloriosa, daquesta primavera feli i radiant que els deu semblar eterna mentre dura, cadasc sen va per la seva banda. Ella, a lescarrassat dest de parir i tenir cura de les cries; ell, a continuar seduint per les muntanyes. s clar que no tots els animals sn iguals [...] Sabem que els necs sn ssers manyacs i mongams. Formen parelles estables que duren tota la vida, i fins i tot hi ha matrimonis nec que es fan castament crrec de les germanes de lesposa fins que troben marit. O sigui, que tenen una propensi innata a formar grans famlies. Sn tan fidels, tan profunds i perseverants en el seu afecte, que resulten commovedors i envejables [...] Penso que molts dels problemes que la qesti amorosa provoca en lsser hum sn deguts a aix: moltes persones sn pumes per voldrien ser necs i viceversa. O, encara pitjor: molts individus no acaben de decidir entre una cosa i laltra, perqu som una espcie que ho volem tot. [...] Ben mirat, potser en el fons tot queda redut a una mateixa qesti: a un conflicte essencial en lsser hum entre el nomadisme i el sedentarisme, entre el descobriment i la construcci, entre quedar-se o anar-sen. Entre cremar en el present o viure tot esperant que el futur arribi.

ZAPATA, David. IES Montcada i Reixac Al contrari del que hom pensa, que lamor s un cam de roses i dol com la mel, aix, en la major part dels casos denamorament, no passa. Moltes vegades aquest color rosa esdev duna tonalitat marr ocre que desemboca en depressions i altres penries. Qui no ha tingut un familiar o un conegut amb problemes relacionats amb lamor? Contnuament veiem a la televisi, i fins i tot entre els nostres, com desenganys, ruptures o infidelitats provoquen als desenganys, ruptures o infidelitats provoquen als afectats greus problemes psicolgics com ara depressions i, en casos extrems, poem arribar fins al vessament de sang, com en una tragdia teatral. Michael E. De Montaigne (filsof francs) digu: Lautntica llibertat consisteix en el ple domini dun mateix. Aquestes paraules sn totalment contrries a lamor, ja que aquest et controla fina a tal punt que pots arribar a posarte per complet en mans duna altra persona. Aix s perills perqu es pot arribar a perdre la prpia identitat. De vegades una relaci sentimental et pot endinsar en un pou massa profund per poder sortir-ne. Lallament envers els amics s evident; no s que els amics soblidin per complet, sin que anar amb la teva parella implica deixar-los una mica de banda. Per, pensem una mica: i si es trenca amb la parella, voldran aquests companys tornar a sortir amb alg que temps abans els havia deixat de banda? Malauradament, moltes vegades aquests amics no es poden recuperar. Malgrat els desenganys, sofriments, falta de llibertat o la separaci progressiva dels amics, lamor s una cosa que hi s, i no es pot evitar. Ens pot fer mal, ens pot allar o empresonar, per tard o dhora, sense adonar-nos-en, hi caurem perqu aix s el pitjor que t, que no es pot controlar.

RIBERA, C. Aprendre a aprendre. Presncia (Del 3 al 9 de setembre de 2010) Un dia daquests la vostra mainada tornar a escola i, coincidint amb el retorn als estudis, com que es veu que els mestres no els deuen fer treball ar prou, els tornareu a apuntar a classes dangls (i de xins o japons, tant de moda), de solfeig i de piano, o de guitarra, o de viol que fa ms fi, els portareu a fer dansa clssica amb un tut ben estofat, els fareu jugar a futbol, o a bsquet, o a futbol els dilluns i els dimecres i a bsquet els dimarts i els dijous, i no els reservareu cap hora per a classes dinformtica, primer perqu els dies no tenen ms hores i segon perqu aix de les classes dinformtica ha passat a la histria com hi van passar tamb en el seu temps les classes de mecanografia (recordeu aquelles pesades i sorolloses sessions de qwerty, poyoui, asdfg lkjk, i sant tornem-hi fins a lextenuaci?) perqu dinformtica les niques classes necessries serien les impartides per la canalla amb nosaltres escarrassant-nos per veure si ens posem al seu nivell. Sempre que torna el setembre em faig la mateixa pregunta: Cal sobrecarregar tant destmuls els nens i les nenes? Cal afegir-los a un programa escolar que, tericament, s el que els ha de donar leducaci que necessiten? Una pregunta que en porta altres de relacionades, com ara la qesti sobre si la formaci extraescolar es fa en funci de les necessitats reals de linteressat o de les frustracions acumulades dels seus progenitors. Costa de saber si aquell xiquet que tragina un viol ms volumins que ell va a formar-se o, simplement, est pagant el desig no satisfet del seu pare o de la seva mare de no haver pogut estudiar solfa. I quan dic viol podem dir tennis, teatre o pintura artstica. s curis, curiosssim, per a mi em fa lefecte que per ms preparats per a labsorci de coneixements que estigui un sser hum en fase de creixement, tota aquesta intensssima marat formativa a qu es veuen abocats els infants davui dia en realitat el que fa s acostar-los a la saturaci, que s la sala despera del desinters. No hi entenc gaire, de psicologia infantil, ms enll de la derivada de la meva prpia experincia. Per jo diria que el motor del coneixement no s la formaci sin la curiositat. Saprn ms per curiositat que per obligaci. La formaci s, precisament, el mitj per satisfer el desig de conixer i no pas leina per generar aquest desig. I la curiositat, ms que cap altra activitat humana, necessita temps. Temps lliure. Temps per observar, per tenir lopci de fer-se preguntes i

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

no noms lobligaci danar responent les que fan els altres. Si volem nens i nenes ben formats, doneu-los temps per badar, per captar els estmuls a partir dels sentits i no pas a partir de lensinistrament. Donem a les criatures, ms que continguts, disciplina per aprendre. Posem a la seva disposici, ms que activitats, els mitjans per fer-les. Per sense perdre de vista que un nen o una nena amb el nas enganxat rere un vidre, o amb la barbeta sobre la barana del balc, activant els seus tendres mecanismes reflexius, sn la millor garantia dun adult que ballar, calcular, interpretar o ser poliglot fruit de lavidesa prpia i no del neguit sobrevingut.

2. Textos expositius CAETE, Ma Luz. IES Montcada i Reixac Lamor s un inclinaci, afecte oemoci que tenim envers alg o alguna cosa. Aquest sentiment, dabast universal i ben present en tota la histria de la humanitat, es presta, com a tema danlisi, a un conjunt de consideracions. En primer lloc, caldria afirmar que lobjecte de lamor s divers. Duna banda, cal considerar lamor de parella, de naturalesa psquica i fsica, lamor paternofilial entre pares i fills-, lamor fraternal entre amics-. En segon lloc, cal tenir present que no tan sols les persones sn objecte destimaci, els animals i altres realitats tamb poden produir aquest tipus democi: una obra dart, una posta de sol, un animal de companyia, etc. El fenomen amors ha estat analitzat des de perspectives diferents. A grans trets podrem classificar-les en dos grans grups: aquelles que, partint duna anlisi de les dades fsiques i biolgiques, entenen lamor com la realitzaci dun simple impuls basat en linstint sexual i aquelles que posen lmfasi en lespiritualitat i la recerca de lideal. Daltra banda, la histria de la literatura passa de manifest la relaci entre el tractament de la temtica amorosa i les concepcions culturals de temtica amorosa i les concepcions culturals de cada moment. A lEdat Mitjana, la societat feudal cre lamor corts, com a relaci de vassallatge al servei de la dama, en el Renaixement la influncia clssica fu retornar els esquemes platnics de lamor idl.lic, el Romanticisme plantej lamor apassionat i absorbent, el realisme critic les concepcions burgeses de lamor basades en linters econmic... En definitiva, lamor com a sentiment com i compartit entre homes i dones de totes les poques ha estat, s i ser un tema dactualitat perqu forma part de manera indissoluble de la naturalesa humana. ESPINS, J. M. Curiositats lingstiques, Avui Uns amics que han fet un viatge a Irlanda ha portat un exemplar del fams Guinness Book of Records que recull anualment, com s sabut, els rcords mundials en els camps ms diversos. [...] Com que cal suposar que el lector dAvui no s indiferent als temes lingstics, trio algunes de les notcies que el Book of Records dna sobre aquesta matria. En el mn es parlen avui uns 300 llenguatges; el ms ests s el xins del nord, o mandar, que lany 1985 ja era parlat per ms de 700 milions de persones. Contrasta aquest fet amb la supervivncia fragilssima duna srie de llenges per a les quals la histria ha estat adversa. La desaparici dun idioma fa escruixir, perqu amb ell es perd una profunda i complexssima creaci humana que no ha tingut ni tindr mai equivalncia. s pattic saber que quan Edward Maddrell, de lilla de Man, mor lany 1974, el manx sexting; era lltim illenc que el parlava. Del cornish, una antiga llengua del Regne Unit de la Gran Bretanya, en fou publicat un diccionari el 1887, quatre anys abans que mors lltima persona que el dominava. Es considera que avui dia hi ha com a mnim una vintena de llenguatges entre els quals, sis que sn propis dindis dels Estats Units- que no permeten ja de mantenir-hi cap conversa perqu han arribat al punt que noms el parla una persona. I una altra informaci que fa posar la pell de gallina: lelak, que sha conservat al sud-oest dAlaska, encara s parlat... per dues gemanes velletes quan es troben. Curiositats: lidioma amb ms lletres s el cambodj, que en t 72, mentre que el rotokas noms en t 11. La llengua amb ms sons consonntics diferents s lubyx caucasi (80); el sedang llengua parlada al Vietnam-, en canvi, distingeix 55 sons vocals, una gamma que ni podem imaginar-nos els qui parlem un idioma com el catal amb 8 sons vocals, que ja semblen massa als castellanoparlants, que noms en tenen 5. Hi ha un mot estoni referit al gel que t quatre vocals seguides, ms ben dit: una vocal repetida 4 vegades: jaaaarne. Pel que fa a mots llargs, el que descriu unes aiges de Bristol dient que sn aequeosalinocalcalinoceraceoaluminosocupreovitriliques s una mena de sospir comarat amb un mot de 170 lletres que el gran comedigraf grec Aristfanes va inclure en una de eles seves comdies, i les 3.600 lletres necessries per a descriure un producte qumic que cont aminocids. Posats a estalviar, en canvi, el rcord de la correspondncia curta correspon a Vctor Hugo el qual, impacient per saber com havia estat rebuda la seva obra Els miserables pel pblic lector, va escriure al seu editor una carta que deia: ! El rcord del poliglotisme el t, avui, un cap de les Nacions Unides, que en un cens ha volgut posar que noms sabia dinou idiomes, perqu diu que no t temps per a recuperar al seva perfecta fluncia a uns altres dotze. Sha pogut comprovar que hi ha daltres persones que en parlen ms de vint-i-cinc amb correcci absolutat. [...] En conclusi,.................................

3. Textos descriptius

ESPINS, J. M. Els nostres objectes de cada dia (Text adaptat) La meva tauleta de nit t dos petits calaixos, lun al costat de laltre, collocats sota una superfcie que podrem anomenar prpiament taula. Quan estem malalts la tauleta de nit s tota una altra cosa. s el seu gran moment. Apareixen les medecines, el vas daigua, el termmetre... Si la malaltia ens t endormiscats o allats, el llumet de la tauleta s com un far orientador, mentre no remuntem la febre. Durant la convalescncia, la tauleta de nit s el nostre millor amic: hi ha els llibres que llegirem, lagenda amb els telfons i que ens uneixen amb el mn. Per arriba un

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

moment que aquesta tauleta queda descontrolada: quan empenyo el diccionari es vessa la taronjada, en contestar el telfon tombo el llumet i entre tantes coses perdo la ploma. Quan passa aix, quan tot el llit es converteix en tauleta de nit, la grip ja s fora i ja s hora de llevar-nos. FOLCH i CAMARASSA. Fer-se gran de deb, Ed. Alfaguara La senyora Golobardes s prima i poca cosa, i t uns ulls tristos i parla amb una veu fluixa i enraona tan poc com pot. I es comprn. Diu que fa prop de quaranta anys que viu amb el senyor Golobardes. Ha de ser terrible, francament. GARRIGA, ngels. Un rtol per a Curt B; per dir la veritat cal confessar que aquesta placeta no ho era ben b, una placeta. En deien placeta perqu hi desembocaven els dos carrers que emmarcaven lescola, un per la dreta i laltre per lesquerra. I aix li donava un eixamplament que la feia semblar una placeta. Per les placetes de bo de bo tenen cases als quatre costats, i aquesta que us dic noms en tenia tres. El seu edifici ms important era lescola amb el petit jardinet que lenvoltava i el gran rellotge al capdamunt. A banda i banda, un parell de cases no gaire grans, i enfront el comenament de lampli cam que baixava fins a la carretera, all mateix a tocar. I pertot on arribava la vista, i arribava molt enll, vinyes i vinyes, unes voltades doliveres que aviat foren madures, daltres, alternant les fileres de ceps, que ja anaven perdent llurs pmplos rogencs, amb les fileres davellaneres qauasi despullats del tot. De tant en tants, un camp llaurat esperant la sembra del blat, ordi o civada, i uns quants hortets escampats, cadascun amb la seva snia. Tamb es veien un parell de pobles ajaguts a les carenes de petites muntanyes, que marcaven el cam de la via principal. I bastant enll, vuit o deu quilmetres lluny, una brillantor movedissa i platejada; el mar!. Patronato Provincial de Turismo, Soria. Rutas. Catedral de Burgos dOsma La seva faana principal s del segle XIII reformada en el XV pel cardenal Mendoza. Consta duna sola torre en la qual es poden distingir dos estils arquitectnics; gtica la part inferior i barroca la superior. El seu interior s magnfic. A la capella major es troba el retaule esculpit per Juan de Juni i Juan Picardo a lany 1550. La catedral senriqueix amb nombroses capelles que conserven diferents obres dart. La capella del Venerable Palafox va ser costejada pel rei Carles III i realitzada per larquitecte Francisco de Sabatini. Especial menci mereix el magnfic claustre gtic flamger acabat en 1515. Contigua al claustre es localitza lantiga sala capitular de planta quadrada. En el seu interior, una vertadera joia dart funerari: el Sepulcre de Sant Pere dOsma, de pedra calcria, esculpida i policromada. PLA, Josep. El carrer Estret, Ed. Destino La senyora Masseguer s una persona petita, de faccions menudes, molt ben dibuixades, amb un nasset una mica tirat enlaire, els ulls enlaire, els ulls blauets vius, les dents blanques i ben conservades, el cabell gris allisat, recollit en un monyo a lantiga.

VALERA, J. Pepita Jimnez Hi ha en ella un assossec, una pau exterior, que pot provenir de fredor desperit i de cor, de pensar noms en ella i de calcular-ho tot sentint poc o gens, i podria provenir tamb daltres qualitats que hi hagus en la seva nima: de la tranquillitat de la seva conscincia, de la puresa de les seves aspiracions i del pensament de complir en aquesta vida amb els deures que la societat imposa, fixant la ment com a terme en esperances ms altes.

4. Textos instructius CALVINO, Italo. Si una nit dhivern un viatger Relaxat. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el mn que tenvolta sesvaeixi en lindistitnt. La porta, val ms que la tantquis; sempre hi ha alg o altre que t la televisi engegada. Ja els ho pots dir de seguida: No, no vull veure la televisi! Parla ms alt; si no, no et senten: Ara llegeixo! No vull ser destorbat! [...] Tria la posici ms cmoda_ assegut, estirat, cargolat, ajagut. Ajagut desquena, de costat, de panxa a terra. A la butxaca, al sof, al balanc, a la gandula, al puf. A lhamaca, si en tens una. Al llit, tant se val si s a sobre com a dins. Pots fins i tot posar-te de cap per avall, en posici de ioga. Amb el llibre capgirat, sentn. [...] B, qu esperes? Estira les cames, descansa els peus sobre un coix, sobre dos coixins, sobre els braos del sof, sobre les orelles de la butaca, sobre la tauleta de te, sobre lescriptori, sobre el piano, sobre la bola del mn. Treu-te les sabates, primer, si vols tnir els peus aixecats; si no, cala-te-les de nou. Ara no et quedis encantat amb les sabates en una m i el llibre en laltra. Gradua la llum a fi que no et cansi la vista. Fes-ho ara, perqu tan bon punt thaurs submergit en la lectura ja no podrs apartar-ten. Procura que la pgina no et quedi a lombra, si no vols un acumulament de lletres negres sobre

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

fons gris, uniformes com una niuada de rates; per vs amb compte que no la toqui una llum massa forta que, relectint-se en la blancor cruel del paper, rosegui les ombres dels carcters com en un migdia del sud. Conv que prevegis ara tot els que pugui evitar-te dinterrompre la lectura. Les cigarretes i el cendrer a labast de la m, si fumes s clar. Qu falta encara? Has de fer pip? B, tu ho saps. FIELDING, Helen. El diari de Bridget Jones. Es tracta dels propsits de cap dany que fa la protagonista. No No BEUR ms de catorze unitats dalcohol per setmana. No fumar. No malgastar diners en: mquines de fer pasta, mquines de gelat o altres aparells culinaris que no far servir mai; llibres dautors literaris illegibles per posar a les lleixes per impressionar, roba interior extica, perqu no tinc nvio i no t cap sentit que me la posi. No em comportar duna manera indecent a casa, sin que mimaginar que hi ha gent que em veu. No gastar ms del que guanyo. No deixar que la safata dassumptes pendents sem descontroli. No deixar que menredin: alcohlics, manacs de la feina, gent amb fbia als compromisos, gent amb nvios o dones, misgins, megalmans, xovinistes, deficients o gorrers emocionals, pervertits. No menfadar amb la mama, la Una Alconbury o la Perpetua. No em posar neguitosa per culpa dels homes, sin que ser una dama de gel, serena i distant. No tindr enamoraments, sin que establir relacions basades en una valoraci madura del carcter. No malparlar a lesquena de ning, sin que ser positiva amb tothom. No mobsesssionar amb en Daniel Cleaver perqu s pattic estar enamorada del teu cap com la senyoreta Moneypenny o similar. No far ploric perqu no tinc nvio, sin que desenvolupar una serenitat i una autoritat interiors i un sentit del jo com a dona substancial, completa sense nvio, perqu aquesta s la millor maner dobtenir nvio. S Deixar de fumar. Beur menys de catorze unitats dalcohol per setmana. Reduir la circumferncia de les cuixes 7 centmetres i mig (s a dir, 3.75 centmetres cadascuna), amb una dieta anticellultica. Netejar el pis de tot el material ali acumulat. Donar tota la roba que fa dos anys o ms que em poso a la gent sense casa. Far progressos en la meva carrera i trobar una nova feina amb potencial. Estalviar diners fent dipsits a la llibreta destalvis. Potser tamb un pla de pensions. Tindr ms confiana. Tindr ms fermesa. Aprofitar millor el temps. No sortir cada nit, sin que em quedar a casa i llegir llibres i escoltar msica clssica. Donar una part proporcional del que guanyo a obres de caritat. Ser ms amable i ajudar ms els altres. Menjar ms llegums. Em llevar tan bon punt em desprerti al mat. Anir al gimns tres cops per setmana, i no tan sols a comprar-hi lentrep. Posar les fotot als lbums de fotos. Far recopilaci de cintes dambient per poder tenir-les a punt amb tots els meus temes romntics / de ball/ vibrants/ feministes, etc., preferits, tots junts, en comptes de convertir-me en una persona torrada estil disc-jquei amb cintes escampades per terra. Establir una relaci funcionals amb un adult responsable. Aprendr a programar el vdeo. OVIDI (43 aC-14 de C), Art destimar Per no se tacudeixi arrissar-te els cabells amb les tenalles, ni depilar-te les cames amb la morda pedra tosca. Deixa que facin aix els que canten a la mare Cibele udolant amb ritmes frigis. Als homes, els escau la bellesa descuidada; Teseu, sense guarnir-se el cap amb agulles, es va endur la filla de Minos; Fedra va estimar Hiplit, aix que no era gaire polit!; Adonis, tot i que vivia als boscos, fou capa denamorar una deessa. Que els vostres cossos agradin per la netedat, que senfosqueixein al Camp de Mart; que la toga et pari b i no vagis tacat. Que la llengua no et quedi rgida ni tinguis carrall a les dents, que el peu no et balli dun costat a laltre dins la sandlia mal cordada. I que un mal tallat no deformi els teus cabells deixant-los de punta. Fes-te tallar els cabells i la barba per una m experta. No han de sobresortir gens les ungles, ni han de tenir brutcia; que no hi hagi cap pl en els forats del nas. Que no sigui desagradable lal de la teva boca pudenta, i que el bc i pare del ramat no perjudiqui lolfacte. Deixa que la resta la facin les noies presumides o els mals homes que cerquen posseir un altre home. [...] Preparat un esperit que duri i ajuntal a la bellesa: noms aquest roman fins a la darrera pira funerria. I posa no poca atenci a cultivar la teva ment amb les arts liberals i a aprendre les dues llenges.

Llengua catalana i literatura TUGORES, A. Recepta dels senyorets o crespells

IES Mossn Alcover

Ingredients: 300 grams de sucre, 300 grams de sam, mig tass doli, mig de suc de taronja, quatre vermells dou, un quilo de farina de panada i (si fa falta) un poc daigua. Com preparar-los: mesclarem tots els ingredients; si quan gaireb hem acabat de pastar veim que la pasta ens queda una mica espessa, hi afegirem una misria daigua. Els donam la forma escollida segons els motlles de qu disposam, i els introdum poc temps dins el forn. Ben aviat veurem com agafen coloret i llavors s el moment de treurels.

5. Text predictiu MAI, Jacob. El transport del futur En el futur no hi ha lloc per a lautombil contaminador davui. El futur s del cotxe elctric. Els cotxes seran petits, de forma cbica, de material plstic transparent i llis, sense ornaments. Per la seva forma i el poc espai que ocuparan seran senzills daparcar i emmagatzemar. Els cub-mbils seran vehicles silenciosos, de gran eficcia, i ben avuiat ens faran oblidar els sorolls i les males olors dels autmbils que fan avui, de les ciutats, concentracions inhumanes i altament contaminades. Els cub-mbils funcionaran amb bateries que emmagatzemaran de 8 a 10 vegades ms energia que els davui. Probablement les ms populars seran les de suspensi daigua que podran carregar-se a les estacions de servei, en els minuts escassos que triguen avui per a omplir-nos el dipsit de benzina. En les ciutats hom no podr circular-hi a ms de 50 k/hora, per avui ho fem a 15 k. El trfic no es deturar per res perqu els creuament es faran a diferent nivell. No hi haur semfors i els cotxes seran de lloguer, una mena de taxis dautoservei. Aquests Taxi-cub- mbils es dirigiran electrnicament i romandran adherits magnticament a una cadena transportadora situada sota les calades, fent una lenta process a lespera de clients. El client, com aquell que avui puja a un autoxoc de fira, collocar la seva tarja de crdit plastificada a una ranura, obrir la porta i posatn-se al volant petjar laccelerador. El cub-mbil sapartar de la cadena transportadora i iniciar el seu recorregut. Si el viatger va als afores podr conduir a la seva manera, per si ha de creuar les avingudes principals, sadaptar al sistema automtic de circulaci desprs dindicar el seu dest a la computadora central. Quan arribi a dest, deixar el vehicle a laparcament mbil ms proper. Per carretera el cotxe elctric circular per conducci programada. El viatger a la ciutat A (procedncia) introduir una tarja a la computadora del vehicle a la qual hi haur indicat el nom de la ciutat B (dest). El cotxe es traslladar al lloc previst de manera automtica, pel trajecte ms curt i sense que el passatger hagi de preocupar-se de res. Cotxes aix ja han estat provats als Estats Units, en carreteres especials. Els homes del futur no tindran problemes amb lexamen de conduir, ja que els carnets no seran necessaris.

6. Text oral

CALDERS, P. Lhora en punt La mort es present quan no se lesperava, i ell li digu que no li havia donat hora. s que lhora la dono jo va respondre-li la mort. No sempre, no sempre... replic ell. Ara, per exemple, tinc lagenda plena i a vs no us ve dun dia. Per a mi s. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data. s irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments digu la gran senyora. Apa, bah! es defens ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu dun difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables. I la mort sen va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-sen avenir. No li havia passat mai.

MART i POL, M. La primera vegada ndia si men recordo del primer dia, tu; i tant! Com si fos ara. Encara no havia tocat la sirena grossa, que ja era a la porteria, jo, escolta! No es veia ni una nima. Dos quarts de cinc amb prou feines, devien ser. La mare ja mho deia: No veus que encara s dhora? Per jo, res. Ni una nima, tu. Noms una rata grossa com un conill, vaig veure. ndia, tu, quina por! Es va ficar en una escaleta i jo cames ajudeu-me, amb el cabs i la bata. Sort que ja era a la vora i la rata es va ficar a lescaleta, tu. I arribo a la porteria i tot tancat. Una quietud...I jo: rrriiinnnggg! Estava nerviosa, tho juro. On vas a parar, en aquella hora de nit! I, rrriiinnnggg! Doncs res, tu, com si sentissin ploure. Segur que dormia, el porter. Sempre dorm, en aquella hora; es veu que el director li t dit que no obri fins que hagi tocat la sirena grossa; un quart abans, mentens? Sort que era pel juny i no tenia fred. Faig els anys el dia 17, jo. Catorze en tenia aleshores, maco. Ets molt saberut. I escolta, no es veia ning, i jo no gosava tornar a tocar el timbre. I tot plegat, UUUUUUU!!!, la sirena. ndia, tu, quin espant! Mig minut, toca, per jo no lhavia sentida mai en aquella hora. Fa impressi la primera vegada, tu, tho asseguro. I torno a tocar el timbre i ve el porter a obrir. I jo dic: Bon dia tingui. I ell, que em penso que s de Vilanova i fa una cara densopit que espanta, em diu: Nena..., tho asseguro que ho va dir, dall, nena, no tests de res; i em va dir que massegus en un banc que hi ha davant de la bscula, perqu es veu que el director els t prohibit de deixar entrar gent a la porteria. Ui, de prohibicions! De res no hi ha tant! I jo no sabia pas qu fer, tu. I ja em tens asseguda amb el cabs a la taula, vinga contemplar el dall dels avisos, que jo aleshores no ho sabia que ho fos, s clar. Moltes ja duien la bata posada, i jo vinga plegar-la... la bata,

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

s clar, la duniforme, vull dir, que amb les corredisses per culpa de la rata que mhavia emmatxucat. ndia, tu, que bo, quan hi penso. I amb prou feines coneixia ning... No, que s gran el poble, per com que la majoria eren dones velles... I aleshores em vaig adonar del rellotge. Que bo, tu! s elctric i salta cada mig minut. Fa un sorollet, crec! i salta, tu... la broca, s clar, maco. I quan va arribar la Montse... Maians, es diu... ah!, no s si la coneixes... doncs la Montse diu: ndia nena, que dhora que thas llevat! Ja tho he dit, Maians; escolta, maco, si vols te la presento el dia que vinguis a Roda. SIM, Isabel-Clara.- Entre classe i classe Dones - Jo noms s una cosa: amb tots, per tots els tios que mhan agradat, sempre hi has estat tu pel mig. Per naps o per cols, aquesta conversa, quantes vegades lhem tinguda? No, no exagero. Mira: en Salva, ten recordes? Quan encara anvem a linsti, a segon, o no? Qui ms? S, el Fede, aquell de Palams, fa dos estius. Ah, i el Xavi, que aquest s que va ser...! - Quan et poses neura s que et mataria, Mireia! El Xavi sortia amb mi: amb mi! I qui shi va ficar pel mig vas ser tu! - I una merda! Ms de dues setmanes que sortem, i tu ho saps. I ara, amb en Josep Maria, jo ja ho sabia: A veure quan hi fica el nas lEva, per des del principi. Nhi ha prou que magrada a mi. I no em negars que en Josep Maria s meu i ben meu, aqu no et pots per la pirada, perqu si aix no est clar s que no ha ha res clar en aquesta vida de merda. - Per, tia, s que delires! Va ser ell qui mho va dir a mi: Ballem i fem quatre coses?. I jo de monja de clausura, a sobre li foto un serm. Mira si sc idiota. I amb la Judith qu? Tamb s ella la se li va insinuar? De qu vas tu, eh? Perqu la Judith s molt seva. - Un rave. Un rave amb cabells, aix s la Judith. - Com si totes anssim de cul pel Josep Maria, no s qu thas cregut! - Doncs, tia, a mi mho has dit tu mateixa una pila de vegades: Mira que est bo el teu Josep Maria. O no mho has dit? - Perqu est bo, hstia! Per daix a anar de cul, em sembla que hi ha un bon tros...

7. Gneres literaris

Narrativa

CALDERS, Josep. Invasi subtil i altres contes A lHostal Punta Marina, de Tossa, vaig conixer un japons desconcertant, que no sassemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada daquesta mena dorientals. A lhora de sopar, va asseures a la meva taula, desprs de demanar-me perms sense gaire cerimnia. Em va cridar latenci el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qesti de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc. Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregus plats poc corrents o combinacions extiques. El cas s que em va sorprendre fent-se servir amanida amb fora ceba, digu, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, caf, una copa de conyac i una breva. Mhavia imaginat que el japons menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinant els aliment com si fossin peces de rellotgeria. Per no fou pas aix: lhome se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions esttiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos. Daltra banda, parlava el catal com qualsevol de nosaltres, sense ni l-ombra de cap accent foraster. Aix no era tan estrany, si es considera que aquesta gent s molt estudiosa i llesta en gran manera. Per a mi em feia sentir inferior, perqu no s ni un borrall de japons. s curis de constatar que, el toc estranger a lentrevista, lhi posava jo, condicionant tota la meva actuaci gestos, paraules, entrades de conversa, al fet concret que el meu interlocutor era japons. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa. Jo creia que aquell home devia sser representant o venedor daparells fotogrfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apart amb un ample moviment del bra. Venc sants dOlot, jo, digu. Encara hi ha mercat?, vaig preguntar-li. I em va dir que s, que anava de baixa per que ell es defensava. Feia la zona sud de la Pennsula, i va afirmar que, aix que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent... No hi ha res com a casa! rebl amb un aire de satisfacci. Viviu al vostre pas? I doncs? On voleu que visqui? S, s clar: sn rodamons i es fiquen pertot arreu. Mel vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedncia japonesa. Fins i tot duia un escut del Club de Futbol Barcelona a la solapa.

10

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

Tot plegat era molt sospits, i em va capficar. La meva dona shavia fet servir el sopar a lhabitaci, perqu estava una mica empiocada; vaig contar-li laventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt conv, es tractava dun espia. I don ho has tret que s japons? em pregunt ella. Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocncia. Els conec duna hora lluny...vaig contestar-li. Que vols dir que nhas vistos gaires? No, per els clisso de seguida! Tho ha dit, ell, que era japons? Ni una sola vegada. Sn astuts... Tho ha dit alg? Ning no mha dit res, ni falta que em fa. Tinc linstint esmoladssim! Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sc malpensat i que qualsevol dia tindrun disgust dels grossos. Com si no em conegus prou! Sembla que es complagui a no raonar i s duna candidesa increble. Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japons del cap. Perqu mentre es presentin tal com sn, amb la rialleta, les reverncies i aquella mirada de travs,hi haur manera de defensar-sen. Aix ho espero! Per si comencen a venir amb tanta de simulaci i daparat ful, donaran molta feina. CATAL, Vctor la pujada de Solitud La Mila tingu com un esvament. La immensa buidor sobria davant della, a manera durna dun mn absent, i tan sols en baix, molt en baix i fins lluny, molt lluny, sestenia encalmat, com un psit meravells de la daurada tarda primaveral, el pla dels horts, Ridorta, un altre pla ms gran i altres pobles, tots ajocats com vols de tortres enmig dun entrellat de comes, arbredes i camins; la vista els perdia en lesborronament dels ltims termes, en les blavors trboles de lhoritz. La dona junt les mans beatament. -Quina boniquesa de cosa! HEMINGWAY, E., El vell i la mar Un xic abans de lalba, alguna cosa emboc un dels esquers que es trobaven al seu darrere. Va sentir com es trencava el branquill que feia de boia, i la fluixa comen a relliscar per damunt la borda del gussi. A les fosques va desembeinar el ganivet i, carregant tota la tensi del peix sobre lespatlla esquerra, es repenj enrere i va talla la fluixa contra la fusta de la regala. Desprs tall la fluixa que tenia ms a prop i a les palpentes va nuar els dos caps lliures dels cabdells de reserva. Operava destrament amb una sol m i aguantava els rotlles amb el peu per subjectar-los mentre feia els nusos ben estrets. Ara tenia sis cabdells de reserva per a la fluixa. En corresponien dos a cadascun dels esquers que havia tallat, i els altres dos a la fluixa on havia picat el peix, i totes les cordes en formaven aix una.

Poesia CARNER, Josep.- Amor Finat Avui el cor no pena ni somica: Del mn a penes ha sevat esment. Del mot noms marriba la msica, De larbre sols en veig el moviment. I en cloent les parpelles una mica, Tal volta, a noves cures amatent, Pogus entendre com locell sexplica O qu vol laigua amb tant renou dargent Ara a recs em trobo del xaloc: Denuig i febre, polseguera i foc, Onades en neguit, ofec del dia. Avui tinc el sentit embadalit: Amor finat s el ms dol oblit; Tempesta al lluny es torna melodia GUERAU DE LIOST Bella Ciutat divori, feta de marbre i or: Tes cpules sirisen en la blavor que mor, I, reflectint-se, netes, en la maror turgent, Serpegen de les ones pel tors adolescent.

11

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

MARAGALL, Joan. Lestimada de don Jaume a Visions & Cants

I Don Jaume t una estimada que ben jove el va emprendar. Lestimada de Don Jaume, Una terra sobre el mar. Noms de sentir parlar-ne ja en va quedar enamorat. Diu als barons que lajudin, que la vol anar a cercar. Mentre els barons treuen comptes Don Jaume va a mirar al mar. De tant mirar-hi i mirar-hi en surt un estol de naus, en surt un estol de veles que tot el mar nera blanc. Don Jaume somriu i hi entra; lestol mar endins sen va. II A lhora que el sol va a pondres Mallorca veu laimador que veu dret damunt la barca, els ulls encesos damor. Lilla es torna tota roja i el cap del rei nimbat dor. Ell, quan posa el peu en terra, ja sen sent conquistador. En terra posa la planta i en el cel lesguard piads. La terra la vol pel cel, el rei Jaume dArag. Perx s alt de ms alada que no tots els seus barons, i perxo els ulls li blavegen, i perxo t el cap tan ros. III Tota la nit ha vetllat, i quan veu lalba esclarida ala lespasa real bo i cridant: Santa Maria! Tots els cavallers saixequen, mes els raca lembestida. Vergonya, barons, vergonya!, clama el rei en santa ira;

i com fera celestial entra al combat i els hi atia. Fou llavors que els sarrans, amb ullada estamordida, van veure la host catalana com mai ning lha vista, i el blanc cavaller Sant Jordi lluitar en nostra companyia. IV Mallorca, dom menjar i beure, que em seran dolos tos fruits. Ara que the fet ben meva, b puc gaudir-me de tu. Que ns de bona la terra! Com li escau el cel damunt! Com ms terra, ms cel sobre; com ms cel, ms quietud. Aix a soles parlava Aquell vespre el rei august, i entre els morts de la batalla sadormia amb son segur. V Sempre ms hi he pensat En Mallorca cristiana: Ni els grans amors de Valncia, ni els de Mrcia, ni cap altre, li han fet perdre la memria de la dola illa daurada. Tinc un regne sobre el mar com no el t cap rei dEspanya, murmura sovint el rei, mig rient i ple dufana. I quan han passat molts anys i s un vell de barba blanca, encara li riu als ulls la conquesta jovenana; i quan, cam de Poblet, dins de Valncia finava, va girs de cara al mar cercant lamorosa platja, i va morir mig rient, pensant que se nhi anava.

VERDAGUER, Jacint s la capella Com un ull al cloure sa parpella, Un niu de foscor. Per fer-nos crixer ms lhorror,

teatre BENET I JORNET, J. M. A la Clnica. Descripci dun paisatge i altres textos Sents? Qu? s igual. Acostat al llit. Les bibliotecries han dit que vindrien a veuret. Bon parell de fleumes. Et vols acostar o no? Miro a quina hora than de donar les injeccions. Ja ho mirars desprs.

12

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

Qu vols? Qu heu parlat, amb el metge? Per seu. Has de tenir pacincia i tot anir b. Qu tha dit? Sn convalescncies llargues. Ms a la teva edat. De mica en mica. Jo el que tinc s un mal lleig, que li diem abans. De seguida tembales. Almenys sabessis dir mentides. Tu tho fas, tu tho desfars. No em posis nerviosa. No ets capa damagar res. Daquesta no men surto. Era tan benigne que no era ni un tumor. Ja ho saps, una mica de greix. No tho pensis, que menganyareu. Qui truca? On? Has de fer bondat i reposar els nervis. Aix s el que cal. Si no fos un cncer no em tractaries amb tants miraments. Quin un. Anirs a sopar a casa del Jaume? Em quedar a la fondeta; no vull agafar el cotxe. Et pujar el diari. Du meu, quina por. Qu tens? No podr resignar-mhi. No em vull morir. Jo tampoc. Grcies pel consol. Trenta-quatre anys de casats. Trenta-cinc. Trenta-quatre. Qu mhas dexplicar? El Jaume en t trenta-quatre i no vam fer Pasqua abans de Rams. No saps ni ledat del teu fill. Est b. Encara que em donis per la banda, tinc ra. Si no et calmes, malament. Diuen que els homes es moren abans que les dones. S, s.... Mare de Du! Haver aguantat les teves grcies trentaquatre anys i, al final, tururut xinxola. Que burra! No pot ser. Tu tan savi. Tants llibres. Pobra vctima. Dnam bicarbonat. Aquesta agror destmac. I en acabat, deixal a la tauleta de nit, que el pugui agafar. s igual que si no mhaguessin operat. Van obrir, van veure que no hi havia res a fer, van tornar a tancar. No em puc tocar lestmac, de repugnncia que magafa. Tot sn bolets que em van creixent. Quin fstic! Escolta. Creu, ests b. Ara la mentida tha sortit millor. Cap mentida. Estic molt espantada. Ens haurem dhaver separat fa vint-i-cinc anys. El nostre Jaume b sha separat de la dona. Avui sn uns altres dies. s clar, lany quaranta-nou, un senyor professor no es podia permetre el luxe de separar-se. A missa i a combregar i al que sigui, que ning no sen records, dels pecats de joventut. I qu? Res. Tu la primera que ho va voler. Tant s. Aquesta por no te la solucionen. Ning. Ja te la trobars. Tens ra, no, que a tu et toca linfart. Un ai que no em trobo b, ai que no em trobo b, dos segons i al pot. Nhi ha que neixen amb la flor al cul. Els marrameus per a mi. Ests inspirada. Oi que no em pots veure? Tu s que no em pots veure. No ho s. Desprs danys i panys davorriment ja no ho saps. Val ms animal conegut, potser. Boig conegut. De boig res; de bogeria cap. Darrere els llibres. Thi vas ficar, o no thi vas ficar, al llit, amb la mosseta aquella? Quina? Nhe tingudes tantes! No facis lorni. La pre-contestatria. No. No, eh? No. Veus? Era lltim tren, que diuen. Tenia un nom que no magradava. Qui no es consola... Quan em vaig enamorar de tu tamb em vaig enamorar del teu nom. Jo em vaig enamorar del paquet que set marcava sota els pantalons. Aix no s enamorar-te, s trempar. Digues-li com vulguis. S, jo recordo que vaig trempar un dia que suaves desprs dhaver corregut. Celebro que veiessis alguna cosa, a part del meu nom. Girem full; no s conversa per a un professor bronqutic. Ha sortit el prudent. Mescalfaria i no val la pena. Mai no mha agradat, llegir. Vaja. No vol dir res. Llegia per no avorrir-me encara ms i per fer de senyora del senyor professor. Me nhe danar.

13

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

Passem per la vida sense entendre res, com qualsevol bstia. Dem portar la cinta i podrs gravar les frases clebres que vulguis. Tinc gana. Haur de fer un pensament. No ten vagis. Com vols que no men vagi? Per un dia, passa fam. Al prestatge de dalt larmari hi ha melindros i aqu tinc taronges. Em quedaria sense sopar i tu tan contenta. Fes el que vulguis. Per qu et passa? Que tinc cncer. I que jo sc un cabrons. No vull barallar-me. Vull que et quedis. Est b. I ara, qu? Et quedes? Quin remei. Dec estar pitjor del que em pensava. Resistir un parell de mesos? Almenys... No em trobo tan malament. B, foto el camp. No; espera. Muts, no en parlar. Xerrem una estona i desprs baixes a sopar. Tha agafat lobsessi. Tho juro, ests b. Em creus? A sant de qu? Trenta-quatre anys, papa. Doncs tens cncer. Tinc cncer? Que et bombin. Si estiguessis al meu lloc, tant de bo, jo miraria denganyar-te. s una obra de misericrdia. Series un porc si no fessis els possibles per enganyar-me. No hi ha manera de saber si menganyes o no menganyes. Aquest malet telfon! Per quin telfon! Em sona dins del cap. Deu ser duna altra habitaci. Lagafarien. Podries agafar-lo tu. Sempre el mateix. Assegut a la cadira anar esperant. La carrera que en Pau ha fet a Anglaterra s la que tu no has fet aqu. Ara en Pau? s ms llest. Thi canviaries? Magradaria tenir la caseta que t. I els llibres que ha publicat. s ms llest. Thi canviaries o no? No ho s. No val la pena. Veus? No s de qu ens queixem. Si morir s natural, per qu em fa por? Si no ens fes por, ens morirem abans. Elemental. No em morir, per ara. Grcies a Du. Vs, vs a sopar. Vols que li digui alguna cosa a la infermera? No cal. Necessites res? Recordat del diari. Si llegir no tagrada. Molt gracis. Ests tranquilla? Vs-ten a fer punyetes duna vegada. Amb tota la teva bona voluntat, per sola. Qu? Vs; apa, vs. No tan vella. No tan vella. Ai, senyor. Joan! Qui sap on para; bones cames no li falten. Les ulleres. Noi, quina burxada. Van obrir, van veure que no hi havia res a fer, i van tancar. On he deixat les ulleres? Quin fstic, Du meu! Si no sc vella, remugo com una vella. Infermera! Perqu no lagafa ning, aquest telfon? Unes dones que no serveixen per a res. Glria, infermera! Quin servei! I desprs volen propines. Menyoro. Menyoro massa. Estic tocada del bolet. Menyoro, ara ho he trobat.

8. Propietats textuals

Conversa telefnica. Un jove, usuari de la comanyia dautobusos Transprix, hi telefona. EMPLEADA.- Autobusos Transprix, digui? USUARI.- Hola! Mira... s que no trobo la carpeta amb els apunts i he pensat que... vaja, que potser laltre dia que vaig baixar a Tarragona me la devia deixar per all dins. Lhe estada buscant per casa i a ca la Fina, per res... s duna mida aix i dun color verd com el daquests contenidors daqu fora al carrer.

14

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

EMPLEADA.- A veure si ho he ents b: vost ha perdut algun objecte en algun dels nostres cotxes. s aix? USUARI.- s que si tengusssiu aire condicionat no hauria hagut de treure la carpeta per ventar-me, per feia una calor de mil dimonis... Com tho diria! Per qu no els dius que refresquin aquestes cafeteres, que ja fa anys que es va inventar laire condicionat! EMPLEADA.- Si t algun suggeriment... USUARI.- (interrompent) I quins trastos de busos, tu! Tres quarts per anar daqu a Tarragona! s all que no hi arribes mai... I amb aquella calor... Sort en vaig tenir de la carpeta... EMPLEADA.- Si t algun suggeriment, li deia, li agrairem que ens el fes arribar per escrit i aix ens en quedaria constncia i li seria tramesa la resposta pertinent. De tota manera, pel que fa a la refrigeraci, s previst que a mitjan agost un 40% de les unitats ja disposin daire condicionat. USUARI.- Per ho sabeu, oi?, que laire condicionat s poc ecolgic? B, feu el que us sembli, per jo me nhe danar perqu tinc una classe particular de mates. Adu!

El gos Escolta b, paio: els gossos no els pots regalar com si fossin joguines! El gos pertany a la famlia dels cnids (Canis familiaris), igual que el llop. Vet aqu un gat, vet aqu un gos i aquest conte ja sha fos. Tan bon punt la gossa podr esguardar els seus cadells tot just nats, els seus ulls de gossa seran curulls democions maternals. Un gos s un animal molt fidel a lhome (i a la dona tamb!)

Els mitjans de transport Hi ha molts tipus de transport: el terrestre, el martim i laeri. Dins el transport terrestre, hi ha dues menes de vehicles, els que van per una via frria i els que van per carretera. Aix, per un costat, tenim els trens, que sn els mitjans de transport pblic amb molta capacitat i molt tils. Sn tan bonics que molts pares en regalen als seus fills per Reis. Finalment direm que el transport aeri s el ms rpid, per t linconvenient que sn poques les ciutats que tenen aeroport. Instncia de Pere Lpez Pere Lpez i Ferrer, com a alumne dels cursos de Catal del Nivell D a lHospitalet d Llobregat, amb domicili al carrer Riera Roja, nmero noranta-nou, tercer, primera (08101), que t telfon 93 528 28 28 i DNI 39 298 662, us EXPOSO: 1. Que ha rebut de vost lavs que els exmens del Nivell D seran el dia 23 de maig, a les 9 del mat, a LIES Jacint Verdaguer de la nostra ciutat. 2. Que el mateix dia i hora, tinc una trobada amb una colla de colleguis que fa temps que no ens veiem i hem quedatper anar a esmorzar plegats. 3. Que, per tant, no puc ser a dos llocs alhora. DEMANO: 1. Que em canvis la data de lexamen. 2. Que tingueu la gentilesa i amabilitat datendre la meva sollicitud. Una forta abraada,

Pere Lpez Alumne LHospitalet de Llobregat, 15 dabril de 2010 PRESIDENT DE LA JUNTA PERMANENT DE CATAL Pollastre al forn amb allioli Peleu el pollastre. Una vegada hgiu mantega a la safata del forn, poseu a la safata el pollastre sencer. Amb les tisores de cuina, obriu el pollastre. Dins del pollastre heu dintroduir les espcies (pebre, julivert i alls). El pollastre ha de quedar ben obert i amb uns talls que facilitin trossejar-los una vegada estigui cuit el pollastre. A la safata heu de posar tamb, al voltant del pollastre, diversos trossos de patates (peleu primer les patates, desprs Talleu-les de manera que quedin petits fragments de patates) i de pomes (talleu les pomes a trossos tamb, sense pelar les pomes). Poseu una mica doli per damunt de tot. Tingueu en compte que loli no ha de cobrir tot el fons de la safata.

15

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

Poseu el pollastre, les patates i les pomes al forn durant 30 minuts a foc mitj. Desprs cobriu el pollastre, les patates i les pomes amb lallioli que haure preparat prviament. Tot ha de quedar ben cobert, especialment el pollastre. Colloqueu novament el pollastre al forn i espereu fins que sigui ben cuit.

9. Poesia trobadoresca

BERGUED de, Guillem Marqus, qui de vs es fia, ni t amor ni companyia; li cal guardar-se de vs all on vagi: que hi vingui de clar dia, per de nit de cap manera. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, sou farcit i ple dengany! BORNELL de, Girault Bon company, cante ms enll del portell No dormiu ms, que ja sento locell que cerca el dia volant pel boscatge. Ai, si el gels us venia a fer ultratge! I ads ser lalba! GIRONA de, Cerver Entre Lleida i Bellvs Prop dun riu, entre dos jardins Estaven una pastoreta I un pastor, vestit de terlis, Que jeien entre flors de lis, Besant-se damunt lherbeta. PEGHILLAN de, Aimeric Dama, amb vs la Jovena hem sebollit, I tot el Goig perdut i soterrat. Tothom amb vs se sentia salvat, que salut donveu i delit. VENTADORM de, Bernat. No s meravella si el meu cant No s meravella si el meu cant val ms que el de cap cantador, car al meu cor el guanya amor, i al seu poder, fidel roman. Cor, cos, saber i enteniment, coratge i fora, jo hi he mes. Fora lamor no matreu res, cap envit no ms escaient. Ben mort deu ser qui amor no entn o al cor no nha cap dol sabor. Car, qu val viure sens valor sin per entristar la gent? Que Du no em deixi viure, quan del desamor sents el pes, o a midons no fos ben sotms el meu amor sempre anhelant. De la ms bella, sedejant i amb fe lleial cerco el favor. Ploro i sospiro. Quin temor mesquina destimar-la tant! Qu ms puc fer si amor mencn i daquest crcer on sc pres, no en puc eixir, si no mercs A pietat que ella no sent? Daquesta amor sc molt sofrent, per s tan dol el seu sabor que cent cops moro de dolor

16

Llengua catalana i literatura i jois revisc altres cent. El meu mal t molt bell semblant i val talment un b pals, car si em fereix, em deixa ills per a saber-lo anar servant. Ah, si pogus tot ver amant ser discernit de falsador, i el llausenger i el trador portessin banyes al davant! Tot lor del mn i tot largent, jo els donaria, ben desprs, si amb mi, que sc damor corprs, midons volgus ser benevolent. Quan jo la veig, el meu turment em surt pels ulls i la color, car aix tremo de paor com fa la fulla contra el vent. No tinc pas ms seny que un infant, tant mon amor em t malms. Doncs si midons aix mha ullprs, Per qu no escolta ms mon plant? Dama gentil, sols us deman que maccepteu de servidor. Jo us servir com bon senyor. Cap guard no ser esperant. Estic al vostre manament amb cor humil gai i corts; no sc lle ni s munts perqu mocciu com a ells, talment. All on es troba el meu Corts aquest vers meu ser trams. Si en sc tan lluny, no s mancament.

IES Mossn Alcover

10. Ramon Llull

Cant de Ramon Sn creat e sser ms dat a servir Du, que fos honrat, e sn cat en mant pecat e en ira de Du fuipausat. Jess me venc cricificat, Volc que Dus fos per mi amat. [...] Lo monestir de Miramar fui a frares Menors donar per sarrans a precar. Enfre la vinya e el fenollar Amor me pres, f.m Dus amar Enfre sospirs e plors estar. Novell saber hai atrobat; Pot-nhom conixer veritat E destruir la falsetat. Sarrans seran batejat, Tartres, jueus e mant errat, Per lo saber que Dus mha dat. [...] Sn hom vell, paubre, menyspreat, No hai ajuda dhome nat E hai trop gran fait emparat. Gran res hai de lo mn cercat; Mant bon eximpli hai donat: Poc sn conegut e amat. [...] Prec Dus trameta missatgers Devots, scients e verdaders A conixer que Dus home s.

17

Llengua catalana i literatura La Verge on Du hom se fes E tots los sants della sotsms prec que en infern no sia ms. Llaus, honor al major Senyor Al qual tramet la mia amor Que dell reeba resplandor. No sn digne de far honor A Du, tan fort sn pecador, E sn de llibres trobador. On que vage cuit gran b far, E a la fi res no hi puc far, r qu nhai ira e pesar. Ab contrici e plorar Vull tant a Du merc clamar Que mos llibres vulla exalar. [...] Man Dus als cels e als elements, Plantes e totes res vivents Que no em facen mal ni turments. Dm Dus companyons coneixents, Devots, lleials, humils, tements, A procurar sos honraments. Doctrina Pueril

IES Mossn Alcover

Elements sn la matria en la qual sn conservats els individus naturals, en els quals sn conservades les espcies desiderades per lordinal matria. Amable fill, quatre sn els elements: foc, aire, aigua, terra; i daquests quatre s compost i ajustat el teu cos i tot all que menges, beus, palpes, odores, i sens; i tot all que els teus ulls veuen davall la lluna, tot s dels quatre elements. El foc s sobre laire, i laire s sobre laigua; i laigua s sobre la terra. I el foc i laire sn lleugers i laigua i la terra sn feixucs; i per aix el foc i laire se mouen cap amunt, i laigua i la terra se mouen cap avall. Fill, el foc i laigua tenen poder i acci sobre laire i la terra, que tenen passivitat. I el foc i laigua sn contraris; i laire i la terra sn contraris. I saps per qu? Perqu el foc s calent i laigua sn contraris; i laire i la terra sn contraris. I saps per qu? Perqu el foc s calent i laigua s freda, i laire s humit i la terra s seca. El foc, en quant s calent, s simple; i laire, en quant s humit, s simple; i laigua, en quant s freda, s simple; i la terra, en quant s seca, s simple. Saps, fill, qu vol dir simplicitat? Cosa que est en sa natura mateixa, sens composici daltra cosa. I saps qu vol dir composici? Ajustament de diverses coses mesclades en una cosa. En dues maneres se fa, fill, composici: una s quan el foc s sec per la terra i laire s calent pel foc, i laigua s humida per laire i la terra s freda per laigua. Laltra manera s com tots els quatre elements sn ajustats en un cos elemental, aix com en el meu o en el teu o en els altres cossos on sn ajustats els quatre elements. Llibre dAmic e Amat 10. Digu lAmat a lAmic: - Saps, encara, qu s amor?-. Respongu:- Si no sabs qu s amor, hauria sabut qu s pena, tristesa i dolor? 29. - Es trobaren l Amic i lAmat, i digu lAmic:- No cal que em parlis; fes-me noms senyal amb els teus ulls, que sn paraules per al meu cor, per tal que et doni el que em demanis. 38. - Cantava i plorava lAmic cants del seu Amat, i deia que s ms rpida cosa lamor en el cor de lamador, que el llamp en la resplendor i el tro en loda; i ms viva s laigua en el plor que en les ones del mar; i el sospir est ms a prop de l amor que la neu de la blancor. 138. - Preguntaren a lAmic de qu naixia lamor, i de qu vivia, i per qu moria. Respongu lAmic que lamor naixia de la memria i vivia de la intelligncia i moria per oblit. 235. - Lamor s una mar agitada dones i de vents, que no t port ni ribatge. Mor lAmic en la mar, i en el seu naufragi moren els seus turments i neixen els seus assoliments. 295. - Foll! Digues: qu s lamor? -. Respongu que lamor s aquella cosa que els lliures posa en servitud, i als serfs dna llibertat. I hi ha debat de quin dels dos s ms prop lamor: de la llibertat o de la servitud. Llibre de les bsties. Eximpli 1 Una vegada sesdevenc que un s, e un corb, e un hom, e una serpent caigueren en una sija. Per aquell lloc on era la sija, passava un sant hom qui era ermit, e gord en aquella, e viu-los estar en aquella sija tots quatre, e no posien eixir de la sija. Tots ensems pregaren aquell sant hom que els tragus de la sija, e cascun lin proms bon lloguer.

18

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

Aquell hom trasc de la sija ls, e el corb, e la serpent, e quan ne volc traure lhom, la serpent dix que no fas, car si ho feia, mal gasard ne cobraria. Lermit no volc creure la serpent del consell que li donava, etrasc aquell hom de la sija. Ls aport al sant hom un buc dabelles, qui era ple de bresques. Com lermit hac menjades de les bresques a tota sa volentat, ell se nan a una ciutat on volia precar. A lentrant de la ciutat, lo corb li aport una preciosa garlanda, que era de la filla del rei, a la qual havia llevada del cap. Lermit prs la garlanda, e hac gran goig, car molt valia. Per aquella ciutat hac un hom qui anava cridant, e deia que tothom qui hagus aquella garlanda que la rets a la filla del rei, e que lin daria gran gasard; e si la garlanda tenia amagada e hom ho posia saber, que en portaria pena molt gran. Lo bon hom ermit venc en una carrera, on estava aqeull hom que ell havia gitat de la sija lo qual hom era argenter. Lo sant hom coman la garlanda a largenter secretament, e largenter la port a la cort, e acus lo sant hom. Aquell sant hom fo pres, batut e encarcerat. La serp que lo sant hom havia gitada de la sija, venc a la filla del rei, que dormia, e mord-la en la m. La filla del rei crid e plor, e hac sa m inlada molt fortment. Lo rei fo molt irat de la malaltia de sa filla, qui sa m havia inflada e entuixegada, e fu cridar per tota la ciutat, que a tothom daria grans dons qui li pogus garir sa filla. La serpent venc en durment al rei, e a lorella dix-li que en lo carre de sa cort havia un hom pres qui havia una herba ab qu garria la filla del rei. Aquella herba havia donada la serpent al bon hom, e havial adoctrinat com la poss en la m de la filla del rei, e com demans al rei que fas justcia de largenter, qui tan mal gasard li havia retut. Enaix fo fet com la serpent ho hac ordonat; e lo sant hom fo delliure de la carre, e lo rei fu justcia de largenter. Eximpli 2 Mentre que lOrifan aix considerava, Na Renart li digu que no tingus temor del rei i dels seus companyons car si ell volia sser rei, ella tractaria que poguera sser rei. Per lOrifan dubt que na Renart no el tras; car per natura ms devia amar les bsties que vivien de carn, que les bsties que vivien dherba. I digu a na Renart aquestes paraules: - En una terra sesdevingu que un mil portava una rata, i un ermit preg a Du que aquella rata caigus en la seua falda. Per les oracions del sant home, Du fu caure aquella rata en la falda daquell ermit, el qual preg a Du que en fes una bella donzella. Du escolt els precs de lermit, i fu de la rata una bella donzella. Filla, digu lermit, vs voleu el sol per marit? Senyor, no cap al sol tapen els nvols la claredat. I lermit deman si volia per marit la lluna; ella digu que la lluna no tenia la claredat per si mateixa, ans la tenia pel sol. Bella filla, voleu vs el nvol per marit? Respongu que no no, car el vent menava els nvols all on volia. La donzella no volgu el vent per marit perqu les muntanyes impedien el seu moviment; ni volgu les munyanyes, perqu les rates les foradaven; ni volgu home per marit, perqu matava les rates. A la fi la donzella preg lermit que pregs a Du que la torns rata, aix com era abans, i que li dons per marit un bell rat.

Llibre dEvast e Blanquerna Estava un dia Blanquerna contemplant Du e tenia lo Llibre de contemplaci; e vench-hi un juglar a Blanquerna, molt plors, qui signific en son capteniment la tristcia de sa nima sser molt gran; e dix a Blanquerna aquestes paraules: Blanquerna, senyor: fama s per tot lo mn de la vostra sancta vida, per la qual conscincia me turmenta ab contricci la mia nima contra.ls falliments que he fet ab mon ofici, e per a sn vengut a vs que.m donets penitncia. Blanquerna dem al juglar qual era son ofici, e lo juglar dix que ell era juglar. Bells amichs dix Blanquerna-: lufii sw juglaria fo atrobat per bona entenci, o s a saber, per loar Du e per donar sola e consolaci a aquells qui sn treballats e turmentats en servir Du. Mas en temps som venguts que quaix homa no husa de la final entenci per qu los uficis foren comenats al comenament; cor lo comenament de clergues fo fundat sobra bona entenci en primer, e a mateix se segueix dels cavallers, juristes, artistes, metges, merchaders, religioses, ermitans, e tots los altres uficis; mas ara som en temps sdevenguts que, cor hom no.n husa tan fort com deuria, de la entenci per qu los uficis e les scincies sn, per a s lo mn en error e en treball, e Dus s innorat, desamat, desobet per aquells qui sn ubligats a amar, e conxer, e obeir e servir Du. On, per a jo, bells amichs, vos d penitncia que vs anets per lo mn cridant e cantant per uns uficis e per altres, dient la entenci per qu fo juglaria e.ls altres uficis en lo comenament; e portats aquest roman de Evast e Blanquerna, en lo qual sn significades les rahons per les quals foren atrobats los comenaments demunt dits. Llibre de les Meravelles

Aprs aix Flix deman al filsof per qual natura eren quatre vents principals, o s a saber: vent al llevant e a ponent, e a migjorn e a tramuntana. Resps lo filsof dient que vent a llevant s engendrat per vapors caldes e seques, e vent a ponent s engendrat per vapors fredes e humides, e lo vent que s a migjorn s engendrat per vapors humides e caldes, e lo vent qui s engendrat a tramuntana s per vapors seques e fredes. La ra per qu los vents sn engendrats enaix per diverses vapors, s per o car, segons que s la regi diversa, sn les nuus1 diverses en qualitats concordants e contrries. Aprs d'a, lo fill del rei dix que dels quatre vents principals eren engendrats quatre vents altres, o s a saber: eixaloc, mestre, grec e llebeig. Aquests quatre vents sn segons los mesclaments de les qualitats on els vents principals sn engendrats. D'aquests vuit vents ne sn engendrats altres vuit per posicions del sol, mas sn naturals segons les disposicions de les terres e de les muntanyes, e segons los accidents per los quals unes nuus sn movents contra les altres.

nuus: nvols

19

Llengua catalana i literatura 11. Les Crniques medievals

IES Mossn Alcover

JAUME I Llibre dels Feits Entrada a la ciutat de Mallorca, dia 31 de desembre de 1229 E, quan venc que tots se mogren, los cavallers e els servents, e s'anaren acostant al vall on era lo pas, tota la host a una vou comen a cridar: - Sancta Maria, Sancta Maria! E aquest mot no els eixia de la boca, que quan l'havien dit sempre s'hi tornaven, e aix com ms lo deen ms pujava la vou; e aix dixeren be trenta vegades o pus. E, quan los cavalls armats comenaren a entrar cess la vou. E, quan fo feit lo pas on devien entrar los cavalls armats, havia ja b llans de cinc-cents hmens a peu. E el rei de Mallorques ab tota la gent dels sarrans de la ciutat foren ja tots venguts al pas, e estrenyeren en guisa los de peu que i eren entrats, que si no entrassen los cavallers armats eren morts. E segons que els sarrans nos contaren, deen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques; e a deu sser nostra creena que fos sant Jordi, car en estries trobam que en altres batalles l'han vist de crestians e de sarrans moltes vegades. Crnica de Bernat Desclot Fragments sobre la mort de Pere el Gran E quan l'hagueren portat aqu a gran treball e a gran pena, meseren-lo en son palau, e git's en son llit. E la malaltia s'enfort tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us cuidets que s'hi fas res per colpa sua, car anc no vas null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot o que li aconsellava son metge que degus fer segons medicina, ell fea, e no nulla altra cosa. (...) E lo rei d'Arag anc plus no dix moltes paraules, car no podia, es estec-se aix tro l'endem a hora completa, que pass d'aquest segle. E a fo en dia de dissabte, que era la vespra de sant Mart, en l'any de nostre Senyor 1285. Quan fo mort aquest noble rei En Pere d'Arag, ajustaren-se a la cambra on jaa tots los prelats, e los barons e els rics-hmens de la terra, mogueren aqu lo major plor e lo major dolque anc hom ves, que greu cosa e dura seria de retraer e de recomptar lo dol e lo plor que menaren aqu bisbes, e abats, e prelats, e comtes, e barons, e rics-hmens e cavallers de la terra, e hmens d'orde e de religi. Enaprs empararen-se del cors l'abat e los monges de Santes Creus, on havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rei d'Arag, e banyaren-lo, e adobaren-lo e vestiren-lo aix com a monge; e hac hom una caixa e folr-la hom dins e defora de bell presset vermell, e ms hom llans l'honrat cors del rei d'Arag. E ab gran honor trasc-l'hom de Vilafranca e portaren-lo rics-hmens e cavallers al coll tro sus que foren al monestir de Sentes Creus; e aqu mogueren sobre el cors llur dol, e llurs crits e llur plant, que anc semblant dol no fo vist ne ot. E aqu quan l'hagueren portat al monestir damunt dit e feit llur plant sobre el seu cors, los barons e los rics-hmens sebolliren-lo aix honradament com se tany davant l'altar major del dit monestir. E estegueren aqu tuit per dos dies en fort dol e plant, e puis, trists e despalagats, partiren-se d'aqu e anaren-se'n a llurs hostals. Entretant saberen les males novelles per la terra, que el noble rei En Pere d'Arag era mort, e menaren gran dol e gran plor cavallers, e burgesos, e ciutadans e altres hmens de viles, de la mort d'aquell senyor damunt dit; e plangueren-lo ms que anc rei que fos en Espanya. Ne fo tant plant que no poria sser dit ni comptat lo dol e el desconfort que roms en la terra Crnica de Ramon Muntaner Elogi de Catalunya i de la llengua catalana E neg no es pens que Catalunya sia poca provncia ans vull que spia tothom, que en Catalunya ha comunament pus ric poble que neg poble que jo spia ne haja vist de neguna provncia, si b les gents del mn la major part los fan pobres. Ver s que en Catalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs hmens senyalats, que ha en altres terres: mas la comunitat del poble s lo pus benanant que poble del mn, e qui viuen mills e pus ordonadament en llurg alberg ab llurs mullers e llurs fills, que poble qui e'l mn sia. D'altra part, vs dir cosa de qu us meravellarets, emper si b ho encercats, aix ho trobarets: que d'un llenguatge solament, de negunes gents no sn tantes com catalans. Que si volets dir castellans, la dreta Castella poc dura e poc s, que en Castella hi ha moltes provncies qui cascun parla son llenguatge, qui sn aix departits com catalans e aragoneses. E si ben catalans e aragoneses sn d'un senyor, la llengua no s una ans s molt departida. E aix mateix trobarets en Frana, e en Anglaterra, e en Alemanya, e per tota Itlia e per tota Romania (...). E aix us he dita cosa dels catalans que s vera veritat. E seran molts qui se'n meravellaran e ho tendran per faula, per que es vullen se'n diguen, que aix s veritat. Crnica de Pere el Cerimonis

El naixement del rei Pere el Cerimonis E primerament dem que nostre pare, lo senyor infant N'Anfs, comte d'Urgell, qui despuis fo rei, (...) hac un bell infant, e aquest hac nom Anfs, e fo feta gran festa e gran alegria en Balaguer, e no visc sin dos anys. E no gaire aprs nasquem ns, e fom nats, complits los set mesos que fom engenrats, e nasquem tan feble e tan eixaquis, que no es pensaven les madrines, ne aquells qui foren a la nostra naixena, que pogussem viure. E

20

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

nasquem en Balaguer, a cinc dies de setembre de l'any de la Incarnaci de Nostre Senyor mil e tres-cents denou. E fo padr nostre mossn Ot de Montcada e un clergue apellat Jai, capell de la nostra mare, qui despuis fon rector d'Alcal de Xivert. E per o, aix com damunt havem dit, cuidaven-se que no fssem nats a dies. E cuitaren-nos, en la cambra mateixa on fom nats, de batejar.

12. Literatura moral i religiosa

EIXIMENIS, Francesc. Exemple dun pags i un picaplet de Mallorca Dotz del Cresti, CCCLXXXVII Ot he que un hom, pags de Mallorca, reb vint sous per via de prstec dun hom de Mallorca qui era son compare, en sa fe, sense altre testimoni, pagadors en sa fe a Nadal. Vengu Nadal e el pags no el pag, e el creedor li deman son deute. En el final ell sen clam a la Cort. Ara, en la Cort havia un fams picaplet, e la muller del pags, qui el coneixia, dix-li que ans a aquell, que ell lo defendria, e que li ports un cabrit; e aix ho fu de fet. Lo picaplet, qui viu venir lo pags envers la Cort ab lo cabrit, pens que lo pags havia quelcom a fer en la Cort. Eix-li a cam, per tal que finalment nhagus lo cabrit, e dix-li qu volia; e lo pags dix-li tot son fet. E el picable acient lo pags, que puis que lo creador no havia testimonis, que com lo jutge li demanaria ell si devia res a aital hom, que lo pags crids vivament: -No plcia a Du, senyor!-. Lo pags resps que no faria tanta malvestat, que negs o que son compare li havia graciosament prestat. E com lo picaplet lo tabuixs, dient que si no ho negava que ell seria perdut per lexecuci que es faria contra ell, terrible e de grans messions, e lo pags no pogus inclinar a tenir lo consell del picaplet, llavors lo picaplet, ab malenconia, tragu-se vint sous de la borsa e posls en la m del pags, dient-li aix: -Si jo et demanava ara aquests vint sous que the posats al punt, no pories tu respondre:No plcia a Du, senyor, que vs no mhavets res comanat ne us dec res? Dix lo pags que hoc, ara. -Doncs dix lo picaplet-, quan jo tha defs, tu em dars lo cabrit. El pags li ho atorg. Mentre estaven aix vengu lo saig envers lo pags, davant lo picaplet mateix, dient-li que comparegus davant lo jutge; aix que lo picaplet no hagu temps a cobrar los vint sous que li havia posats en les mans. Vinent lo pags, doncs, davant lo jutge, e aqu negant lo deute al compare, tantost lo picaplet li ajud; e puis lo creedor no hagu carta ne testimonis, lo jutge absolgu lo pags. E com lo pags se nans, lo picaplet deman-li los vint sous que li havia posats en la m, e aix mateix lo cabrit; e el pags resps que no plcia Du, que ell no tenia res del seu ne li daria lo cabrit. E el picaplet cuid renegar cel e terra, e no sen gosava clamar per ra de la barata que havia feta ab ell, ne havia testimonis. A la fi, lo pags se nan, e don los vint sous del picaplet a son compare, e li cont tot lo fet. E com lo creedor se volgus clamar de la injria del picaplet e mens ab se per textimoni lo pags davant lo jutge, envides lo picaplet pogu impetrar que callassen ends e encara que els proms que, si callaven, que ell los ajustaria altres vint sous. E llavors lo picaplet, coneixen sa pravitat, dix aix: -Ara conec que Nostre Senyor mha punit fort justament, car tot mon entrecuidament, ab qu he acostumat denganar los altres, s hi confs e aterrat per una bstia ignorant. Aix com nha pres a aquest, pijor nha pres a altres per lo mal s de son ofici, que s fort acostat a mal a fer e a mal a dir de les parts contrries, e a mal pensar contra elles tostemps per obtenir a la fi lo plet que emparen.

Consells per al bon comportament a taula La composici de lhom qui ve a menjar si s que, primerament, a hora de menjar, ans que es pos en taula, si fer-ho pot per obra forana, sin dins cor que ador Du, faent-li grcies quan lapella a la refecci corporal; e, aprs, que vaja a la privada, car s li fort sa e profits en aquell temps haver lo ventre porgat, e ajuda molt a sevar honestat contra lleges ventositats qui es porien seguir a taula. Aprs, deu-se llavar les mans. [...] Los hmens honests quan mengen no obren la boca, aix com dit s, car badant la boca en menjant, per fora ha a ensenyar o que t dins la boca e o que mastega, qui poria laltre provocar a vmit. [...] Per mills encara saber compondre sa persona, deu lhom qui es nodreix gran barba sovint passar la m per la barba,l per tal que si res hi ha caegut da que es posa en la boca, que llavors se nho lleu. [...] Null temps no faces castell de sopes en lescudella, car gran golafria s. Res que en la boca dins haja estat, null temps no ho escupes en la m, car gran immundcia s; e per tal erren fort de bon nodriment aquells qui menjantcireres on prunes o fruita ab pinyol, escupen lo pinyol en la m; basta que, baixant lo cap, escupes los pinyols sots la taula. Null temps per rosegar nengun os de carn o espina de peix facesgrans esdemeses de totn cap ne de la boca, ne brogit de picar ab coltell. Majorment en casa daltre, sobre totes coses guarda llepar dits ne qualsevol altra cosa, car as gran turpitud e llegea. Nulltemps te grats cap ne res de ton cors en taula ne quan menges, ne grats a altre per res, car gratar s prendre en ses ungles novella taca. Estant en taula, jatsia que sies aprs foc, no et vulles eixancar de guisa que hom te veja nenguna part vergonyosa ne dels genolls amunt per res. Jams no tingues cama sobre cama en taula, ne et tocs sabates ne calces. [...] Sobiranament te guarda que en taula no et mocs ab la m nua, ne en faces gran brogit, ne et mocs jams en taula tinent alt lo cap; e si pots excusar ton mocar a temps, excusa-ho mentre puixes, e si no ho pots, fe-ho la pus

21

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

amagadament e la pus neta que puixes al mn, car cosa s en si fort vil. Per tal serva a per ta honor, que mentre que per cadarn hages lo nars fluent ne degotant no vonvits a neng ne sies en taula daltre llevant anca, per tal que neg no es pens que vulles ventar davall. Si et sents venir esternut, baixa lo cap tantost sots la taula, e, ab ton mocador o ab ta falda, cobret lo nars e llavors serveix-lo a sa necessitat. Si thas a mocar, sobre totes coses te guarda e esquiva tostemps de guardar la feditat qui del nars ts eixida, aix com fan alscuns bestials qui aix sho esguarden com si eren tornats orats e sens tota vergonya. Si et cov escopir, eixampla les cames un poc e escup entre elles, epuis, ab lo peu, cobre-ho gallard e sens brogit. [...] No et faces tan poc boc que sia escarn, aix com feia aquella nvia qui dun piny se feia dos bocins o tres. Null temps te leus de taula per anar al lloc privat ne per a servir secretament a natura, ne aprs dinar tantost no irs a fer semblants coses, car gran viltat s. E si s necessitat de fer lo contrari per qualque accident, no mengs ab altres, mas tot sol en la cambra. [...] Per res del mn no badalls en taula, o si a fer se cov, cobrit la boca, e sens clamor e brogit. Alscuns hmens bestials quan badallen giten un gran crit qui s fort hrreu e lleig entre persones de vergonya. Tostemps que hages a escopir en taula, escup detrs tu si hi ha espai convinent, no escopent jams en lo banc en qu seus, o si espai no hi ha, escup entre les tues cames, amagant ton escopir aitant com puixes. Null temps no escupes per tal guisa que lescopina per res haja a passar sobre la taula ne davant neg. S: aqu. Coltell: ganivet. Cadarn: refredat. Tantost: de vegades. Feditat: . Gallard: plants, coratjut.

Visi crtica de la dona Lo Cresti MXLVII ...tot s en ella falsia, car diu que si la guardes als peus, tostemps porta tapins, si pot, que la facen pus alta; no posa lo peu pla perqu vaja pus falaguerament e pus airosa. Tot los cos sestreny perqu aparega pus prima; los pits e les anques sengrosseix per tal que aparega mills feta; la barba e les celles e el front se pela e es rau, per tal que no aparega pelosa; los cabells porta manllevats, les celles pontades, la cara pintada; los llavis porta tenyits, e aquells mou ab esguard de mirall, donant-los aquell ris e moviment que pus bell los aparega; les dents se pinten; laln e el cos se fan ben olent, perqu no sentes llurs frasques amagades; la veu saprrmen, lo coll pleguen e aix com a serps mouen per tal que pus falagueres sien; les mans somplen danells, e el cos de bells ornaments, per tal que tothom guard en elles e pus belles sien. Ab ullades e ab cundescs de peus e de ames passen per los carrers; lo front seixamplen; en totes quantes parts han posen qualque ficci, en tant que aix ornades ja no sn aquelles que eren sens aquells aparellaments e afaits. E, sobre tot, han lo cor, dins, aix com font, arca, bta e barral de contnua falsia, en tant que jams altre no pensen, altre no dien, altre no tracten. [...] Deus saber que enterrogat un poeta quina cosa era fembra, res``os que no ninguna que fos posada e nomenada en natura humana, mas que podia sser apellada guineu, cranc e serp. Primerament guineu, que tostemps pensa falsies e engans a tota part on sia. Aprs s apellada cranc, que tostemps va tort, e de fora par que sia qualque cosa meravellosa e dins no hi ha res de bo, e s pen e buit, segons cos de la lluna; aix o dea- la fembra tostemps va falsament e torta, e de fora par queucom, e dins no ha res de b, e tostemps s lluntica, car s mutable aix com la lluna; ads par que haja seny, ads par que no nhaja gens. Tapins: sandlies amb tal de suro. Rau: afaita. Cundescs: carantoines, magarrufes.

TURMEDA, Anselm. Elogi dels diners al Llibre dels bons amonestaments (1398) I Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l'hom orat, pus que d'ells haja. II Diners fan b, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. III Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar precadors: Beati quorum. IV Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes. V Diners, magres fan tornar gords, e tornen lledesmes los bords. Si dirs "jas" a hmens sords, tantost se giren.

22

Llengua catalana i literatura VI Diners tornen los malalts sans; moros, jueus e crestians, lleixant a Du e tots los sants, diners adoren. VII Diners fan vui al mn lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle! VIII Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar; si molts n'haurs pors tornar papa de Roma. IX Si vols haver b e non dan per advocat t sent "jo ha'n". Totes coses per ell se fan en esta vida.

IES Mossn Alcover

FERRER, Sant Vicent. Fragments de sermons l'orador simulava graciosament les veus dels personatges. <<...E a tos fills e filles, deus-los nodrir b en temor de Du, e ensenyar-los que no juren de Du, ni diguen falsia, e que spien lo Credo, lo Pater noster, la Aue Maria; a tres anys que haja, la mare deu dir ax, amorant: "Mon fillet, veus ac raymet, e panet, o cireretes o figuetes! Ara di la Aue Maria"; e pren-li les cametes ax, e agenollar-lo: "Ara di, mon fillet; `Ave Maria'". Ell respondr agudetament: "Aave Maria"...>> (Sermons, I 156, lins. 2 a 9). Aquest <<Ave Maria>>, amb les dues as que consigna el reportador, seria pronunciat contrafent la dicci infantil, <<agudetament>>. El dominic valenci sabia que la seva habilitat mimtica impressionava l'auditori, tant pel que tenia de grfic, com perqu es prestava a l'esplai divertit. I ms encara quan censurava els costums --els mals costums-- dels seus contemporanis: llavors, en els dilegs fingits, la intenci pardica es mescla amb els apstrofes i els sarcasmes igualment accentuats pel relleu fnic: <<no solament parlant de boqua Pater noster, aix com vosaltres, quan feu oraci, e com quan vos vestiu e preneu la camisa per lo mat: "Pater noster" a la una mnega, e "xa xa xa, Marieta, posa l'olla! Pater noster": o, que bella oraci!; e, quan vos botonau: "Aue Maria, eee!, gracia plena, xa xa xa": no val res; altres paternostres de lanol, ni val ni nou. E vosaltres, dones, com feu oraci? "Senyor, quan me lligue e.m estire les celles, e prench lo mirall": "Aue Marie, xa xa xa"; no val res aytampoch...>> (Sermons, I, 137, lins. 24 a 33). L'efecte devia ser fulminant; amb la burla, la reprensi es fa ms incisiva. Fra Vicent no dubta ni davant l's de l'onomatopeia, ans s'hi complau, posat en aquest cam. Els malabarismes histrinics que feia amb la veu troben camp indefinit en la imitaci de sons naturals, i el scriptor anota prou reveladorament els mots inventats que, d'alguna manera, representen el soroll confs proferit pel sant. Aqueix <<xa xa xa>>, denotant les paraules de la pregria mastegades sense atenci, s un dels ms reiterats en els sermons. <<Xam xam, so d'aram>> era l'expressi amb qu el frare escarnia la mala lli que del breviari feien els capellans de l'poca: <<ja los preveres no dien matines, sin matines blanques al sol exit, o roges de vespre; e si les dien ans dia, pereosament e endormiscada et confuse: xam xam, so d'aram>> (CHABS, Estudio, RABM, VI, 165); <<quant hun prevere pensa la mala vida que ha tenguda, primo: Tants anys ha que yo s prevere, e encara no he dit b mon offici devotament, ni les paraules distinctes, mas xam xam, so de aram...>> (Sermons, I, 72, lins. 18 a 22); <<aprs, de vosaltres, preveres, que hajats diligncia en dir b vostre offici distinctament, no "xam xam, so de aram">> (Sermons, I, 286, lins. 24 a 26); <<par "xam xam">> de hun vers dos mots ne fan>> (Sermons, II, 38, lins. 8 i 9). El barboteig indiscernible d'un mut que tracta de fer-se entendre es converteix, en l'escrit del reportador, en <<mu! mu!>> (Sermons, II, 15, lin. 30) unes vegades, <<me! me! mee!>> (Sermons, II, 17, lins. 13 i 14) unes altres; el buf, en <<bu...u...u...>> (CHABS, Estudio, RABM, VIII, 292); la riallada, en <<hahaha>> (CHABS, Estudio, RABM, VIII, 120); en <<rum rum>> la xerrameca de les dones xafarderes (CHABS, Estudio, RABM, VII, 132; Sermons, II, 42, lins. 29 i 30). Les onomatopeies de mestre Vicent no es limiten a sons ms o menys humans: el cop dels condemnats a l'infern, quan cauen dins les suposades calderes, fa un eufnic <<xof!>> (CHABS,, Estudio, RABM, IX, 100); les campanetes dringuen <<tinch tinch>> (Sermons, I, 265, lin. 30); i el martiri d'un sant rostit a les graelles, t un sorprenent realisme en la descripci ajudada d'aquests borborigmes significatius: <<Aprs, prengueren unes forques de ferre, e ab aquelles giraven-lo, ara a la hun costat, ads al altre, e ax com lo giraven, la carn, "chii, chii", e rajave lo greix ax com la pell se trencave.>> (CHABS, Estudio, RABM, VIII, 57) El tint dramtic del passatge demostra que el predicador seria un virtus de l'onomatopeia, perqu havia de ser una mica difcil d'evitar-hi el perill d'una contraproduent comicitat. En canvi, en moltes ocasions, fra Vicent no en desdenya l'efecte hilarant. Un bon grup d'onomatopeies registrades en les reportacions copien brams, udols, refils, escataineigs i tota mena de crits animals, i pel context endevinem el propsit grotesc que l'hi indua: <<...e com viviu ax com a bsties? Hun ase, quan veu la somera, tan tost corre: "Haaaic!" Mas l'om no deu sser ax com l'ase...>> (Sermons,

23

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

II, 183, lins. 18 a 20). Encara ac, all que el predicador vol desacreditar es revesteix de mofa en ser apariat amb un ridcul tret zoolgic: <<Jactncia s dient: "Yo dejun tants dies la semana, o vist cilici", e semblants paraules. E a tals pren-los com a la gallina que, quan haur post los ous, cride: "ca ca ca", e no pot callar fins que li hauran llevat l'ou.>> (CHABS, Estudio, RABM, VII, 134). Hem d'afegir-hi, dems, en aquest petit catleg d'expedients verbals, l'allargament de les sl.labes tniques d'alguns mots, que marcava un punt culminant del pargraf: <<Coom! Homens, doones! Aaahaha! Ahahay! Aay!>>. El reportador, per indicar-ho per escrit, repeteix les vocals, probablement en proporci a la intensitat amb qu foren pronunciades: <<Oo! Ooo!, Ee! Eee!>>. Al costat de tot aix, i completant-ho, hi havia en l'oratria vicentina un altre factor extern, lligat a l'actuaci personal del predicador, que tampoc no recullen les reportacions: la mmica. Quan Vicent Ferrer predicava, ho feia, tant com amb les paraules, amb els gestos. L'eloqncia de les seves mans, de la seva cara, de les seves actituds totes, no menys generosa que la de la seva boca, reforava el sentit i la plasticitat del que deia. Frases com <<...mas podeu pensar quinya devie sser aquella contrici que per lo cor devia rompre; deye ax: "Do... Do... Doomine!", plorant, ab paraules trenquades>> (Sermons, II, 7, lins. 30 a 32), no solament ens les imaginem pronunciades amb un dolor ostensible en la veu --aqueix <<Do... Do... Doomine!>>, trmul, panteixant, lamentaci agnica--, sin tamb reflectint-lo en les faccions i en els moviments del cos: noms aix, el gest compungit acompanyant la paraula desolada, la interpretaci seria perfecta. Sn molts els pas- satges en els quals els sermonaris delaten la col.laboraci de la mmica. Algunes vegades, un <<aix>> la fa ben clara: <<...e llavors, cada christi onsevulle que sie deu pregar agenollat en terra, no en porta ne en pedrs, ax com fan alguns que fiquen los genolls la h ax...>> (CHABS, Estudio, RABM, IX, 98);d'altres, el significat del text l'exigeix: <<Ara com? La suprbia ha algun plaer, que, quan l'om s ben vestit, infle en si, oo!, e aquell plaer ha. "Oo, yo s de gran linatge!", etc.>> (Sermons, I, 284, lins. 31 a 33) El vanits que s'estarrufa de la seva nissaga, l'encarnaria sant Vicent, en el moment de parlar per ell, amb un escarafall ampul.ls. Sempre que, amb la decisi de fustigar-los, estraf derisriament els vicis i els defectes de la gent, l'orador devia gesticular de manera exagerada per fer riure l'auditori: <<Si ac havia dos camins, la h sens perill, e l'altre tot perills, di, bon hom: si tu meties lo fill en lo cam perills, donant-lo a ocasio que.l maten, no series traydor? Certes, s. Donchs, susax fan ara los pares e mares a sos fills, per la mala vida que.ls ensenyen. Di, bon hom: has tu nengun fill? "Ara ha sis anys, o set, o .XII. anys". E qu li dius ara? "Mon fill, porta al costat dret aquesta dagueta, e si deg te diu `bif', tu di-li `baf'; mostra, mon fill de qui s, e si.t dien mala paraula, torna-la-li tantost". E vosaltres, dones, a vostres filles, qu.ls ensenyau? Haa! "Ara vet, ma filla, ax te affaytars; vet, pren ax lo mirall, e aquest pelet tira'l ax. E no veus tu que no.y est b? E, ma filla, ax ballars, de costadet, e ax fars aquesta volta". La mare se fa alcavota de la filla; e aquest cam, on va? A infern, e tu e ella.>> (Sermons, I, 205, lins. 19 a 33) <<Vosaltres, preycads, llevats los ulls e mirats que la gent s inclinada a penitncia: lo preycar ha nom "sembrar" quant s a la obra..., e s-se seguar quant es fan lexar peccats... Si van corporalment per lo mn, devem anar preycant e plorant, escampant la lavor; gran fet s, com aquell que sembra, regua...>> (Quaresma, XXVII, lins. 164 a 170)

12. Humanisme i Bernat Metge

ALIGHIERI, Dante. La Divina Commedia. Inferno. Cant XXVI. Cercle vuit, fossa vuitena: consellers fraudulents. Viatges i mort d'Ulisses Florncia, alegra't, perqu tu ets tan gran, que sobre mar i terra emprens volada, i en I'Infern el teu nom va ressonant! Cinc lladres florentins de ferma unglada hi vaig veure, i em van avergonyir, i d'aix tu no en surts gens honorada. Per si s cert el somni del mat, tu, d'aquells mals, ja et sents ben a la vora, que Prato, no menys que altres, va predir. I ara no els patiries massa d'hora; i millor que ara fos, si ha de passar, que com ms anys un t, ms un s'acora! Per l'escala d'aresta i codolar, que, en davallar, el rocam fet ens havia, jo, darrera el meu mestre, vaig pujar. I prosseguint la solitria via, entre els sots i les roques de I'escull, el peu sense la m de res valia. I vaig sentir un dolor que encara em bull en fer memria del que all vaig veure, tant, que el meu cap es frena i es recull,

12

15

18

21

24

Llengua catalana i literatura per no apartar-se del cam del deure; que si un bon astre, o Du, m'ha dat el seny, jo no l'he de malmetre ni distreure. Aix com el pags que seu al greny del tur, al temps de l'any en qu la fosca minva, i al sol la pressa no l'empeny, en l'hora que al mosquit cedeix la mosca, veu mil cuques de llum all en el tros, on dorm el cep o b l'aixada tosca; amb tantes flames resplendeix el clos de la vuitena fossa, quan avana fins dalt de tot, per reposar, el meu cos. I com aquell que amb ssos fu venjana veia el carro d'Elias prendre el vol, quan dels cavalls va rompre la puixana, que seguint-lo amb ulls vids, des del sol, li era llengua de foc, albiradora com nuvolet vermell, volant tot sol; aix, al clos, tota flama que s'arbora, i volent, cadascuna, servar el furt, amagava una vida pecadora. De dalt les guaito, amb tot el cos que em surt enfora, i tant, que si la m no encaixa un roc, m'estimbo pel cam ms curt. I el guia, en veure que el daler no em baixa, em diu: "Dins cada flam hi ha un esperit: el foc que el crema li serveix de faixa". "Abans que tu diguessis el que has dit" li responc, "ja era aquest el meu pensar; per tu el fas ms ferm i decidit. Mes, qu s la flama que partida va per dalt, semblant a aquella de la pira que Etocles cremava amb son germ?" I em respon: "All dins, el foc regira Diomedes i Ulisses, junts de mans i d'nima, en el cstig i en la ira. I es purga dins la flama, sens descans, la farsa del cavall que obr la porta a la llavor patrcia dels romans. I s'hi plany l'art pel qual, desprs de morta, d'Aquilles, Deidamia encara es dol, i del Palladi aqu la pena es porta." "Si ells poden des del doble torterol parlar-nos" jo li dic, "et pregaria, i valgui per mil precs el prec tot sol, que em deixis aturar en la nostra via, fins que arribi aqu on som el flam cornut: guaita com el desig ja m'hi empenyia!" I ell respon: "El teu prec t la virtut que l'accepti gusts; mes de moment espera, i quan s'acostin resta mut. I deixa'm parlar a mi, que clarament veig el que vols, i potser el sord farien, sent grecs com sn, al teu raonament." Quan vers el mestre els condemnats venien, i ell va creure oportuns el temps i el lloc, vaig sentir que aquests mots se li acudien: "Vosaltres que sou dos a dins un foc, si us vaig merixer res mentre vaig viure, si s que jo us vaig merixer molt o poc quan al mn els meus versos vaig escriure, no us mogueu; i que un digui com i quan el bategar del cor li va prescriure." D'aquella flama antiga el corn ms gran es bellugava i rondinava alhora, com el foc quan el vent el va abrandant; i al punt que li sembl propcia l'hora, com si fos una llengua que parls, la flama aix llan la veu enfora: "Quan jo vaig deixar Circe, la qual ms d'un any em va amagar prop de Creta, ans que Eneas aix l'anomens, ni el goig del fill, ni l'abraada estreta

IES Mossn Alcover

24

27

30

33

36

39

42

45

48

51

54

57

60

63

66

69

72

75

78

81

84

87

90

93 96

25

Llengua catalana i literatura del meu pare xacrs, ni el jurament d'amor fet a l'esposa mansueta, no em varen vncer l'esperit, ardent per crrer mn i per tornar-me expert en les virtuts i els vicis de la gent. I em vaig ennavegar pel mar obert amb l'escs escamot, al qual estranya mai fou la feina, i no em deix desert. Vaig veure ambdues costes: la d'Espanya, la del Marroc; i encar l'illa del sard, i altres que aquella mar circumda i banya. Ja rem vells i rem sang de cap al tard, quan arribrem a la gorja aspriva on Hrcules el lmit va marcar, perqu no el travesss persona viva; ja, a banda dreta, nostre esguard tranquil deix Sevilla, i Ceuta a l'altra riba. 'Oh germans,' vaig cridar 'que per cent mil perills, de l'Occident heu vist la punta: si passar a l'altra banda em ve d'un fil i si als sentits la senectut s'ajunta, per un ai, no em negueu l'experiment, i anem al mn on cap vivent no apunta! Considereu si us plau vostra sement: no sou pas bsties, i heu d'omplir la vida amb la virtut i amb el coneixement.' Als meus companys don tanta embranzida, el breu discurs, per comenar el cam, que ja se m'escapaven de la brida. I la popa girant vers el mat, fiem ales de rems, braos i esquenes, pel foll volar a m esquerra sens finir. De l'altre pol les lluentors serenes veia la nit, i el nostre tant baix, que per damunt la mar s'alava a penes. Cinc voltes es va encendre i s'apag la llum a la part baixa de la lluna, desprs d'entrats en l'aspre navegar, quan se'ns presenta una muntanya, bruna per la distncia, i em sembl tan gran que mai com ella no en veg ni una. I el nostre goig es va acabar plorant, car de la terra nova un torb venia que sotrag la barca pel davant. El remol tres voltes ens cenyia; a la quarta, la popa va anar amunt i avall la proa, com alg volia, i la mar es clogu al nostre damunt."

IES Mossn Alcover

99

102

105

108

111

114

117

120

123

126

129

132

135

138

142

Vita Nuova Tan gentil apareix i honesta tant la dona meva quan alg saluda, que tota llengua es torna, trement, muda, i els ulls no gosen de seguir mirant. Ella camina, quan se sent lloar, benignament dhumilitat vestida; sembla que sigui una cosa sorgida com miracle que el cel en terra fa. Es mostra tan plaent a qui la mira, que pels ulls dna una dolcesa al cor que comprendre no pot qui no la prova: i sembla que als seus llavis, dol, es troba un al suavssim ple d'amor que va dient a l'nima: sospira. METGE, Bernat. Lo somni. Llibre III. Parlament de Tirsies En lo temps d'dipus, rei de Tebas, nasqu, e fui filsof assats fams e covinentment instrut en matemtica. Una filla hagu, apellada Manto, qui en nigromncia e altres arts per los catlics reprovades, no fo menor que Medea. E per ma ventura, passant prop un riu, en una selva trob dues serpents, una masculina, altra femenina, que s'eren ajustades carnalment; e ab aques bast que tenc en la m, don'ls un gran colp, e encontinent fui mudat en fembra. En tal

26

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

estament fui per espai de set anys. Passats aquells, un jorn trob les dites serpents ajustades en la forma desss dita, e digu: "Si tan gran s lo poder de la vostra nafra que per virtut d'aquella contrria mutaci se seguesca, altra vegada vos batr". E de fet aix se segu: tantost fui transformat en la primera figura, segons que d'abans era. Segu's a cap de temps, que com Jpiter e Juno jaguessen nuus en llur llit, havents aquell delit que marit e muller acostumen haver, Jpiter dix que molt major era la luxria de la fembra que de l'hom. Juno resps lo contrari. Hada entre ells gran discepci sobre a, concordaren ensems que, per tal com jo havia experimentat cascuna natura, fos jutge de la qesti desss dita, e aix com aquell qui mills ho devia saber que altri. Odes les raons de cascuna part, digu que la luxria de la fembra sobrepuja tres vegades aquella de l'hom. Tantost Juno, molt airada d'a, usant de la sua acostumada iniquitat, tolgu'm no solament la vista, mas los ulls. Jpiter, veent que per dir veritat, jo havia encorregut tan gran damnatge, en compensaci d'aquell don'm espirit de divinaci. E mentre visqu en lo mn, don moltes respostes veres d'a que la gent me demanava que es devia seguir en l'esdevenidor. Ara saps mos afers e si et puix curar de ta malaltia. Respon clarament a l'argument e no em mens ab circucions.

METGE, Bernat. Lo somni. Llibre IV. Elogi a les dones Lladoncs ell se pres a riure un poc, dient: - Tot quan ben sabies en fembres has dit, e tu ara cuides les haver lloades. E no saps qu thas fet, car tant s lo mal qui en elles s, que el b que nhas dit s tan poc, que no s ls sin voler endolcir la mar ab una una de sucre. - E com! digu jo-, vols que ten diga ms? Esperat que ultra innumerables histries que ten poria recitar, eguals a les desss per tu odes, molt majors jo et mostrar, que no he dita la centena part del b que en elles s. Tu saps que si dones no fossen estades, tota humana natura fra perida en Adam. No foren ciutats, castells ni cases; no foren reis, cavallers ne armes; no foren ciutadans, menestrals ne llauradors ne naus; no foren mercaders, ni mercaderies; no foren arts, lleis, cnones ne estituts; ne foren festes, jocs, danses ne amor, que totes coses sobrepuja. Alg no sabera lo moviment dels cels e de les planetes, ne haguera coneixena daquelles; no encercara les operacions amagades de natura, ne sabera per qu la mar infla ne en quina manera gita laiga per les venes de la terra, la qual puis torna a cobrar; ne en quina forma sn lligats los elements entre ells, ne les influncies dels corsos celestials; ne per qu s la diversitat dels quatre temps de lany, e de la granesa e poquesa dels dies e les nits; ne per qu respon Eco en les concavitats quan hom crida, ne per qu lo llevant tira los nvols plujosos e la tramuntana los encala; ne per qu la terra tremola, ne moltes altres coses naturals qui tengendrarien fastig si les te dea especificadament. No ignores que quan hom s sa o malalt, elles serveixen pus diligentment e mills e pus netament que hmens. Tard consellarien que hom vaja en bregues, tavernes, jocs ne llocs deshonests. E si Hctor, Jlius Csar o Pompeu haguessen creegut consell de dones, llur vida no fra estada tan breu: les histries clares sn. Ultra les malediccions que has recitat de dones en general, has dit terrible mal de la dona que jo ms am en lo mn. Dic-te que a no poria pacientment tolerar. Oges, doncs, e veurs com te provar lo contrari. [...] -Ara, doncs digui jo-, ab ta benvolena proceir. E per abreujar, tocar supercialment alguns dels principals vicis que has dit sser en les dones, provant a tu, de mon poder, sens injria dalg, sser majors aquells dels hmens. Tu primerament has dit que elles no amen ls sin si mateixes. Dic-te que aqueixa malaltia comuna s, e que ms ne sn passionats los hmens que elles. E si ben cerques les histries antigues, veurs-ho clarament; car a un home que es sia lleixat morir per dones, ne trobars quatre delles que han fet semblant per hmens. E qui coneis tu, per ta fe, qui amb alguna dona sin per amor de si mateix e que puixa complir son propri desig? Amen-les los hmens mentre sn belles e jvens; puis diran-los: Aqueixa pell faria a tornar al pellisser, que massa penja. En mar deuria sser podada aqueixa sarment, que la brocada li plora. Aqueix sac faria a lligar, sin poria caure. E molts altres vituperis e escarns, qui porien sser dits a ells pus dignament. Dius que no sn netes. No s conixer que els hmens sien ms nets, si doncs no entens haver parlat dels accidents naturals; e saps b que de les coses que naturalment vnen no deu sser alg lloat o vituperat, car no estan en franc arbitre. Quant a mon ju, pus dispostes sn les dones que els hmens a fer netes les coses immundes. De pintar les has difamades, e de trobar guises novelles e pomposes, e de la gran cura e diligncia que han en llur lligar. Posat que aix sia com tu dius, daquest pecat ab aiga beneita ne deuen sser absoltes, majorment que els hmens hagen la culpa, que atesa llur condici fan pijor que elles. Qui et poria dir que ells, en haver llurs cabells semblants a fil daur, crespats e rulls, no usen de totes aquelles coses que desss has dit que fan les dones; e que per arrear-se b, a llur ju, dels cabells blancs, qui sn testimonis de vellesa, no els facen tornar negres com a carb, per tal que les dones creseguen ells sser jvens? Cert, da les passen: dignes sn de gonyar joia. Novell me seria si oa que jamai dona, en sa vellesa, hagus treballat en alterar la color dels seus cabells. El los hmens, qui sen devien mills que elles abstenir, usen-ne sens tota vergonya pblicament. No s menor cosa que el pintar de les dones lo raure que els hmens han fer de llur barba fort sovent, e la maner que tenen de fer-la raure pl amunt, per tal que la cara romanga pul llisa; e lo pelar que fan del lloc on llur celles sajusten; e lalglia, ambre, perfums e aiges b flairants que usen.

27

Llengua catalana i literatura PETRARCA, Francesco. Canoner. Poema CCLXIX Caigu lalta columna, el verd llorer que em feien ombra al pensament cansat, he perdut el meu b i, desesperat, pels quatre vents el cerc, no el trobar. Mhas pres, oh Mort, el meu doble tresor que em feia viure alegre i refiat; i recobrar no el pot terra ni fat, ni gemma oriental, ni fora dor. Per si voluntat s el dest, qu puc fer ms que anar amb lnima trista, amb els ulls sempre humits i amb el cap cli? La vida, que s tan bella a cop de vista, com perd comodament en un mat el que en molt anys amb gran treball saquista! 13. Jordi de Sant Jordi

IES Mossn Alcover

Stramps, Poema IX Just lo front

Just lo front port vostra bella semblana de que mon cors nit e jorn fa gran festa que remirant la molt bella figura de vostra ffa, mes romassa lemprempta que ja per mort no sen partra la forma; ans que seray del tot fores dest segle els qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma fa veuran lo vostre signe. Si com linfants quant mira lo retaula e, contemplant la pinturab himatges ab son net cor, no lon poden gens partre tant ha plasser del aur quill environa, atressim pren devan lamoros sercle de vostre cors, que de tants bens senrama, que mentrel vey mas que Deu lo contemple: tant hay de joy per amor quim penetra.. Axim te pres e liatz en son carre amors ardents, com si stes en hun coffre tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre, on no pusques mover per null encontre; car tant es grans lamor queus ay e ferma que lo meu cor nos part punt per angoxa, bella, de vos, ans es [s]ay ferm com torres e sol amar a vos, blanxa colomba. Bella sens par ab la pressensa noble, vostre bel cors bell fech Deu sobre totas, gays e donos, lluu pus que fina pedra, amoros, bels, plus penetrans que estella; don quant vos vey ab les autres en flota les jusmetetz, si com fay lo carvoncles que de virtuts les finas pedres passa: vos etz sus ley com lastors sus lesmirle.

10

15

20

25

30

Lamor que us hay en totes les part[s] mascla, quar non amech pus coralment nuls homens; tan fort amor com sesta quel cor mobre 35 no fonch jamays en nul cors dom ne arma. Mas suy torbats que no fonch Aristotills damor quim art e mos sinch senys desferma; col monjos bos que nos pa[r]t de la setla, nos part mos cors de vos tant com dits dungla. 40 Ho cors donos, net de frau e delicte!,

28

Llengua catalana i literatura prenets de me pietats, bela dona, e no suffrats quez aman vos paresca, pus queu vos am may que nulls homs afferma; per queus suppley a vos quetz le bells arbres 45 de tots bos fruyts hon valor grans pren sombra, quem retenyats en vostra valent cambra, pus vostre suy e seray tant com visque. TORNADA Mos richs balays, cert, vos portats le timbre sus quantes son el mundanal registre, 50 car tots jorns naix en vos cors e revida bondats, virtuts, mes quen Pantasilea.

IES Mossn Alcover

Torna 14. Ausias March Cant damor 28. Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l'any durs, perqu llurs mals haguessen cobriment. Mas jo, qui visc menys de par e en turment e sens mal fer, volgra que tost passs. E, d'altra part, fa pus que si mats mil hmens justs menys d'alguna merc, car tots mos ginys jo solt per trair me. E no cuideu que el jorn me n'excuss, ans en la nit treball rompent ma pensa perqu en lo jorn lo trament cometa: por de morir ne de fer vida estreta no em tol esfor per donar-me ofensa. Plena de seny, mon enteniment pensa com aptament lo lla d'amor se meta. Sens aturar, pas tenint via dreta, vaig a la fi, si merc no em defensa. 29. Si com lo taur se'n va fuit pel desert quan s sobrat per son semblant qui el fora ne torna mai fins ha cobrada fora per destruir aquell qui l'ha desert, tot enaix em cov llunyar de vs, car vostre gest mon esfor ha confs: no tornar fins del tot haja fus la gran paor qui em tol ser delits. 68. No em pren aix com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faa tenint-lo cald en lo temps de la glaa e fresc, d'estiu, com la calor se met, preant molt poc la valor del senyor e concebent desalt de sa manera, veent molt clar que t mala carrera de canviar son estat en major. Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, quan les ms gents festegen prop los focs e pusc haver ab ells los propis jocs, vaig sobre neu, descal, ab nua testa, servint senyor qui jams fon vassall ne el venc esment de fer mai homenatge e en tot lleig fet hagu lo cor salvatge: solament diu que bon guard no em fall. Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: herbes no es fan males en mon ribatge. Sia ents com dins en mon coratge los pensaments no em davallen avall.

29

Llengua catalana i literatura 80. Tot llaurador s pagat del jornal e l'advocat qui perd lo guanyat plet. Jo, per servir amor, romanc desfet de tot quant he, que servir no me'n cal. He fet senyor del seny a mon voler, veent amor de mon seny mal servit: rapa l'he fet e Du a part jaquit e sn setze anys que lo guard esper. Amor, amor, poc s vostre poder per altre hom, com jo, fer tant amar. Anau, anau vostres armes provar en contra aquell qui vostre no vol ser! 81. Aix com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a m, qui vaig afanys passant, e veig a vs vastant mos mals delir. Desesperat de mos desig complir, ir pel mn vostre orgull recitant.

IES Mossn Alcover

Cant espiritual. (Fragments) Puix que, sens tu, alg a tu no abasta, dna'm la m o pels cabells me lleva: si no estenc la mia envers la tua, quasi forat a tu mateix me tira! Jo vull anar envers tu a l'encontre: no s per qu no fa lo que volria, puix jo son cert haver voluntat franca e no s qu aquest voler m'empatxa. [...] Ab tot que s mal cresti per obra, ira no et tinc ne de res no t'encolpe. Jo son tot cert que per tostemps b obres e fas tant b donant mort com la vida. Tot s egual, quant surt de ta potena, d'on tinc per foll qui vers tu es vol irixer. Amor de mal e de b ignorana s la ra que els hmens no et coneixen. A tu deman que lo cor m'enfortesques s que el voler ab ta voluntat lligue e, puix que s que lo mn no em profita, dna'm esfor que del tot l'abandone e, lo delit que el bon hom de tu gusta, fes-me'n sentir una poca centilla, perqu ma carn, qui m'est molt rebel.le, haja afalac que del tot no em contraste. Ajuda'm, Du, que sens tu no em puc moure, perqu el meu cos s ms que paraltic! Tant sn en mi envellits los mals hbits que la virtut al gustar m's amarga. Oh Du, merc! Revolta'm ma natura, que mala s per la mia gran colpa, e, si per mort jo puc rembre ma falta, esta ser ma dola penitena. Jo tem a tu ms que no et s amable e davant tu confs la colpa aquesta: torbada s la mia esperana e dintre mi sent terrible baralla. [...] Lo meu voler al teu s molt contrari e em s enemic pensant-me amic sser. Ajuda'm, Du, mpuix me veus en tal pressa! Jo em desesper, si los mrits meus guardes. Jo m'enuig molt la vida com allongue e dubte molt que aquella fenesca. En dolor visc, car mon desig no es ferma e ja en mi alterat s l'arbitre. Tu est la fi on totes fins termenen

e no s fi si en tu no termena. Tu est lo b on tot altre es mesura e no s bo qui a tu, Du, no sembla. Al qui et complau, tu aquell du nomenes: per tu semblar, major grau d'home el muntes. D'on s gran dret, del qui plau al diable, prenga lo nom d'aquell ab qui es conforma! [...] S com los rius a la mar tots acorren, aix les fins totes en tu se n'entren. Puix te conec, esfora'm que jo t'ame: vena l'amor a la por que jo et porte. E, si amor tanta com vull no m'entra, creix-me la por, s'i que tement no peque, car, no pecant, jo perdr aquells hbits que sn estats per qu no t'am la causa. Muiren aquells qui de tu m'apartaren, puix m'han mig mort e em tolen que no visca. Oh senyor Du, fes que la vida em llargue, puix me apar que envers tu jo m'acoste! [...] No et prec que em dons sanitat de persona ne bns alguns de natura i fortuna, mas solament que a tu, Du, sols ame, car jo s cert que el major b s'hi causa. Per consegent, delectaci alta, jo no la sent per no dispost sentir-la, mas, per saber, un home grosser jutja que el major b sus tots s delitable. Quan ser el jorn que la mort jo no tema? E ser quan de ta amor jo m'inflame. E no es pot fer, sens menyspreu de la vida: e que, per tu, aquella jo menyspree! Lladoncs seran jus mi totes les coses que de present me veig sobre los muscles: lo qui no tem del fort lle les ungles molt menys tembr lo fibl de la vespa. Prec-te, Senyor, que em faces insensible e que en null temps alguns delits jo senta, no solament los lleigs qui et vnen contra, mas tots aquells qui indiferents se troben. A desig perqu sol en tu pense e pusca haver la via que en tu es drea. Fes-ho, Senyor, e, si per temps me'n torne, haja per cert trobar ta aurella sorda! [...] Tu crest me perqu l'nima salve e pot-se fer de mi saps lo contrari.

30

Llengua catalana i literatura Si s aix, per qu, doncs, me creaves, puix fon en tu lo saber infal.lible? Torna a no res, jo et suplic, lo meu sser, car ms me val que tostemps l'escur crcer! Jo crec a tu com volguist dir de Judes que el fra bo no fos nat al mn home. [...] Dna'm esfor que prenga de mi venge: jo em trop ofs contra tu ab gran colpa, e, si no hi bast, tu de ma carn te farta, ab que no em tocs l'esperit, que a tu sembla. E, sobretot, ma fe que no vacil.le

IES Mossn Alcover e no tremol la mia esperana: no em fallir caritat, elles fermes, e de la carn, si et suplic, no me n'oges. Oh, quan ser que regar les galtes d'aigua de plor ab les llgremes dolces! Contrici s la font d'on emanen: aquesta s clau que el cel tancat nos obre. D'atrici parteixen les amargues, perqu en temor ms que en amor se funden. Mas, tals quals sn, d'aquestes me abunda, puix sn cam e via per les altre.

15. Curial e Gefa Visi-somni de Curial E aix Curial tantost se despull, e es ms al llit, e anvides hi fonc que ell sadorm fort com si fos litrgic, en lo qual dormi, somniant, li venc la visi segent: Un miny molt pobre li aparec, e anava tot despullat sens cubertura alguna e, anant demanant les almoines de casa en casa, no trobava qui res li dons ne li hagus misericridia, en tant que li era vijares que pers de fam. E, com estrangols e fos ja en punt de morir, a una porta viu una dona bella que Venus fora estada contenta de tanta bellesa com aquesta vaia; era aquesta dona vestida tota de negre e en hbit de vdua. E sens que lo fadr no li demanava almoina ne li gosava parlar, tant la veia de reverncia digna, ella el crid e dix: -Fadr, qu cerques? Lo fadr resps. -Senyora, muir de fam e de fred. E tantost la dona despulls la sua roba, e vest-la-hi e fonc-li vijares que b li venia. E ms-se la m al si, e arrancarnse lo cor, li dix: - Menja aquest pa i sies content, car bastant s a toldret la fam. E que lo fadr menjava aquell cor, e fonc-li vijares que tan dola vianda no hi hagus en lo mn. E aix menjant lo viu crixer e tornar molt bell home e gran de la persona. Lladoncs la dona dix: - Menja b e fartat ab aquesta condici: que si en algun temps me veies morir de fam, hages merc de mi. E per lo fadr li fonc aix proms. E fet a, lo fadr que ja era home molt gran e bell, se nan, e ell e la dona romangueren. Aprs da se segu que li fonc vijares que ell ves aquesta dona en estat molt pobre, trista e molt afliccionada, ab los cabells tots descomposts e mal pentinats, e la cara molt trista e descolorida, e, quasi morint de fam, era tornada tan magra que entre los ossos e la pell no hi havia carn alguna: e que demanava a menjar a aquell que ella havia fartat, e ell no lin volia donar, abans li girava lesquena e de tot en tot la oblidava; aix que la dona, mirant aquesta ingratitud, quasi defallia i ignorava quin remei prengus, ne tampoc volia pendre res que altres li donassen; de qu ella estava en punt de morir, majorment que veia que aquell mal home donava a altra dona lo que ella menjar devia; e per aquesta ra Curial lo volia matar. Aprs da viu que los cels sobrien, e Febus, que totes les coses veu, recont a Venus aquesta ingratitud; perqu mantinent Venus, irada, man Cupido, fill seu, que en adjutori daquesta dona se llevs. Per qu lo dit Cupido coll lo seu arc e llan dues tretes: una de plomb, altra dor: e ab la de plom fer la dona per mig del cor, e ab la dor fer lhome ingrat, e aix fort los nafr, que la dona sadorm, e lhome bascava e passava la major pens del mn, e desijava la mort mas no la podia aconseguir. Dur aquest somni per gran espai, en tant que lo jorn fonc vengut e lo sol, uberts los ulls, daurava la fa de la terra. 16. Jaume Roig

Spill o Llibre de les dones. Fragments DE MONGES [...] Si sn prenyades e ve a llum, s llur costum a tres o quatre fer-los debatre ab daus rifant o sorts gitant

"pare qual s"; mas les de ms mai no parixen, ans se'n desixen polidament; sabidament la llet s'exuguen. [...] Quant les convoquen per elegir

al monestir nova pastora, no'ls palu priora dona sabent, ni Du tement, ni que vots serve, ni que conserve en pau, amor, honor, favor lo monestir;

31

Llengua catalana i literatura plau-los tenir b babarota: qualque babota ni s'ou ni's veu. A la llur veu, concordament e scientment tal elegixen e reverixen davant la gent; dins lo covent li fan les figues, serven ses lligues, fan lo que solen, ms que no volen ab tal badessa. [...] Altra fal.lcia tenen prou presta: a llur requesta sos amads e servids, ms que catius, banant motius de falsedat sens veritat, perqu's deporten e mills conforten llur apetit e l'esperit, bulles propcies, mas surreptcies, de cort obtenen; ab ells s'entenen los delegats e clerats jutges profans, los escrivans e advocats. Mal amagats molts articulen, metges tribulen, fals testifiquen, e que'ls apliquen tenir gran cliques e malendliques congestions; ab ficcions e fals procs, dad'a travs plaent sentncia, sens concincia, ixen defora. Van en mal hora de port en port i d'hort en hort, de cambra en cambra, fins a l'Alfambra tan profanada qu's en Granada; ads guarint, ads parint, scandalitzant tots los oents e tals veents deshonestat. Llur santedat en a sta. [...] Altra vegada que fon prenyada (la voluptat o lo prenyat, qual la hi mogu

IES Mossn Alcover mai se sabe), del vi novell del monestrell beure pres tema. Ple de verema era lo trull. Al major bull e fortalea ella hi munt; b n'apart fondo la brisa; sens pagar sisa pens ne begu, e romangu lo cap ficat d'on apartat la bris'havia. Lo cos tenia sobre la vora. Mori'n mal hora, de mort honrada; massa sobtada no esper'l part. Io rest fart, enfastijat, ben enujat. Ja amortallada, en la vesprada fiu la portassen e soterrassen al monestir. De dol vestir no me'n volgu: poc me'n dolgu.

17. Tirant lo Blanch

Captol CCXXXI. Com Plaerdemavida pos a Tirant en lo llit de la Princesa -L'esperana que tinc del vostre propi delit m'obliga en servir-vos, encara que conega que passe los lmits la granea de ma culpa, emper augmenta en mi l s de ra, coneixent sou mereixedor de tal premi. E perqu conegau ma benvolena, quant s lo desig que tinc de servir e honrar la senyoria vostra, en l'hora que l'Emperador volr sopar, vostra merc trobar-se deixe, lleixant a part los forts pensaments, car jo us promet de posar-vos en lo retret de ma senyora, i en la reposada nit pervenen los solaos a les persones enamoradas, ab doble poder combatent a la sollicitud tenebrosa, on augmentar vostre delit. E estant en aquestes raons, l'Emperador, qui sab que Tirant era a la cambra de la Duquessa, trams per ell e torbarenlo de ses raons. Com Tirant fon ab l'Emperador en lo consell, parlaren molt de la guerra e de les coses necessries en aquella; e ja en aquella hora tots anaven vestits del que es pertanyia a guerra. Com fon nit escura, Tirant vingu a la cambra de la Duquessa; e com l'Emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entr per la cambra molt alegre e pres a Tirant per la m e port-se'n , lo qual anava vestit ab gip de set carmes, ab manto abrigat e ab una espasa en la m. E Plaerdemavida lo pos dins lo retret. E havia-hi una gran caixa ab un forat que hi havien fet perqu pogus alendar. Lo bany que all tenien aparellat estava davant la caixa. Aprs que hagueren sopat, les dames dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era lleixaren-se de dansar, e l'Emperador se retragu en la sua cambra, e les donzelles se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu retret, en aquell on Tirant estava, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli prim per al bany, obr la caixa e deixla un poc oberta e pos roba desss perqu neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es comen a despullar, e Plaerdemavida li par lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li tota la sua persona e tot quant havia filat e deia-li: -A la fe, senyora, si Tirant fos ac, si us tocava ab les sues mans aix com jo fa, jo pens que ell ho estimaria ms que si el faen senyor del realme de Frana. -No cregues tu aix -dix la Princesa-, que ms estimaria ell sser rei que no tocar-me aix com tu fas. -Oh Tirant senyor, e on sou vs ara? Com no sou ac prop perqu pogusseu veure e tocar la cosa que ms amau en aquest mn ni en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ac los cabells de la senyora Princesa; jo els bese en nom de tu, qui est dels cavallers del mn lo millor. Vet ac los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ac les sues cristal-lines mamelles, que tinc cascuna en sa m: bese-les per tu: mira com sn poquetes, dures, blanques e llises. Mira, Tirant vet aci lo seu ventre, les cuixes e lo secret. Oh trista de mi, que si home fos, aci volria finir los meus darrers dies! Oh Tirant, on

32

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

est tu ara? Per qu no vns a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant sn dignes de tocar aci on jo toque, e altri no, car aquest s boc que no es negu que no se'n volgus ofegar. Tirant tot a mirava, e prenia-hi lo major delit del mn per la bona grcia ab qu Plaerdemavida ho raonava, e venienli de grans temptacions de voler eixir de la caixa. Com hagueren estat aix un poc burlant, la Princesa entr en lo bany e dix a Plaerdemavida que es despulls e que entrs dins lo bany ab ella. -No ho far sin ab una condici. -Quina ser? -dix la Princesa. Resps Plaerdemavida: -Que comporteu que Tirant estiga una hora en lo vostre llit, e que vs hi siau. -Calla, que est folla! -dix la Princesa. -Senyora, feu-me tanta la merc que em digau, si Tirant una nit venia ac, que neguna de nosaltres no ho sabs, e el trobsseu al vostre costat, qu direu? -Qu li tenia de dir?- dix la Princesa-. Pregar-lo hia que se n'ans, e si anar no se'n volia, ans deliberaria de callar que sser difamada. -A la mia fe, senyora -dix Plaerdemavida-, aix ho faria jo . E estant en aquestes raons, entr la Viuda Reposada, e la Princesa la preg que es banys ab ella. La Viuda se despull tota nua e rest ab calces vermelles e al cap un capell de lli. E encara que ella tenia molt bella persona e ben disposta, empe les calces vermelles e lo capell al cap la desfavoria tant que pana que fos un diable, e certament qualsevulla dona o donzella qui en tal so la mireu vos parr molt lletja per gentil que sia. Lo bany acabat, portaren a la Princesa la col-laci, que fon d'un parell de perdius ab malvasia de Candia e aprs una dotzena d'ous ab sucre e ab canyella. Aprs se pos en lo llit per dormir. La Viuda an-sen en la sua cambra ab les altres donzelles sin dues qui dormien dins lo retret. Com totes foren adormides, Plaerdemavida llev's del llit i en camisa tragu a Tirant de la caixa, e secretament lo fu despullar que neguna no ho sents. E a Tirant tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven. -Quina cosa s aquesta? -dix Plaerdemavida-. No s home en lo mn que sia anims en armes que no sia temers entre dones. En les batalles no teniu temor de tots los hmens del mn, e ac tremolau per la vista d'una sola donzella. No temau cosa neguna, que jo ser tostemps ab vs e no me'n partir. -Per la fe que dec a Nostre Senyor Du, jo seria ms prest content d'entrar en llia, en camp clos, a tota ultrana ab deu cavallers, que no cometre semblant acte. E tostemps ella posant-li esfor e animant-lo, ell esfor sa calitat. La donzella lo pres per la m, i ell tot tremolant la segu e dix: -Donzella, la mia temor s de vergonya per l'extrem b que vull a ma senyora. Ms estimaria tomar-me'n que anar ms avant, com pens que la majestat sua no t sentiment neg d'a; e no s menys, com veur aix gran novitat, tota no s'altere en si, e jo desitge ans la mort que la vida que fer ofensa a sa majestat. Adquerir la volria ab amor ms que no ab dolor; e com veig que ab tan gran desorde que la granea de ma benvolena, que ab il.lcites prtiques l'haja de conquistar, lo meu voler ab lo vostre no s conforme. Per Du e per merc vos prec, virtuosa donzella, a vs plcia que ens ne tomem, car jo delibere ans de perdre la cosa que he ms amada e lo que tant he desitjat, que si faa cosa que en res l'agreujs. Encara me par molt gran crrec, que ans d'haver errat sia ac vengut, que per tal defalt deuria jo sser fet homeier de la mia persona. E no penseu, donzella, que jo per sola temor ho deixe, mas per l'extrema amor que a sa altesa porte. E com ella ser certa que jo tan prop li sia estat, e que per amor s estat de no enutjarla, en major compte m'ho pendr d'inflnida amor. Plaerdemavida pres molta ira en les paraules de Tirant, e essent molt malcontenta d'ell, fu principi a paraules de semblant estil. Captol CCLXXI. Rplica que fa Tirant a la sua Princesa -Senyora, molt me tarda vos ves en camisa o tota nua en lo llit. Jo no vull vostra corona ni la senyoria d'aquella; deume tots mos drets a mi pertanyents segons mana la santa mare Esglsia, dient semblants paraules: Si les donzelles ab treball sn ajustades a matrimoni verdader, qui pot en no ho fa, peca mortalment si en lo matrimoni no s'hi segueix cpula; e par a mi, senyora, que si vs amau lo cos, tamb deveu amar la mia nima, e l'altesa vostra no deu consentir jo voluntriament hagus a pecar, e sabeu b que l'home qui va en armes estant en pecat mortal, Du no li vol haver merc. [...] En aquest punt Tirant l'hagu acabada de descordar, e al bra la pos sobre lo llit. Com la Princesa se vu en tan estret pas que Tirant despullat s'era ms al seu costat, i ella veent que per fora d'armes no el podia defendre, pens si ab les armes de les dones si el poria fer estalvi, e ab los ulls destillant vives llgrimes fu principi a una tal lamentaci.

Captol CLXXV. Resposta feta per la Princesa a Tirant -Prec-te, Tirant, e senyor de mi, consentir no vulles que la mia esperana sia feta vana, car de tot lo meu mal tu sol est estada causa, e com lo mal m'assalt fon per pensament de la tua amor. E ja amor obra ms en mi que no volria; e cert s ms estimaria que l'amor estigus secreta fins tingam temps d'alegria en la qual no hi haja temors mesclades; mas per experincia he mostrat que molt mal la tinc secreta, car qui s que puga amagar lo foc que per la sua gran flama fum no n'ixca? Paraules te dic missatgeres de l'nima e del cor. Per qu et suplic vulles anar a veure l'Emperador, e no spia que a mi sies vengut primer que a ell. E pos lo cap davall la roba e dix a Tirant hi poss lo seu. E dix-li: -Besa'm en los pits per consolaci mia e reps teu. E aquell ho fu de molt bon grat. Aprs que li hagu besats los pits, li bes los ulls e la cara, i ella dix: -Senyor, de major premi s lo lloguer que no s son ofici, e d'aquestes coses ms sol sser la temor que el perill, e lo qui vol haver temor ha vergonya quan se peni

33

Llengua catalana i literatura 18. Pautes per al comentari de text

IES Mossn Alcover

I. a) b) c) d)

FASE PRVIA Llegeix el text una primera vegada amb la intenci de comprendre el seu contingut. Fixat en les dades generals del text: qui ns lautor, on aparegu el text, data de publicaci... Aquestes dades solen aparixer al final. Numera les lnies de cinc en cinc per poder donar exemples dels trets lingstics del text. Llegeix el text una segona vegada amb ms atenci. s til anar llegint pargraf per pargraf i no passar al segent fins haver comprs lanterior. A ms, intenta anar subratllant les idees fonamentals. Lideal seria que, en llegir el que has subratllat, el text segueixi tenint sentit. Aquest exercici et facilitar el resum. Atenci: no s til subratllar molt, ja que llavors perd el seu valor. De vegades, s molt til realitzar un esquema de les idees del text. En aquesta fase prvia ja pots determinar la modalitat textual predominant (narraci, descripci, dileg, exposici, argumentaci) i el tipus de text (literari, humanstic, cientfic, periodstic, etc.).

e) f)

II.

ORIETACIONS PER A LES RESPOSTES AL COMENTARI

1.

TTOL

Un ttol s una paraula o enunciat molt breu amb el qual es dna a conixer lassumpte del text. En definitiva, es tracta de sintetitzar la idea central del text i per aix has de ser molt breu (no ms de cinc paraules). Has devitar: Proposar ttols de lestil que es fa amb algunes pellcules o llibres, que tenen la intenci dintrigar el receptor. Identificar el ttol amb el tema, encara que estan molt relacionats. Recorda que el ttol ha de ser ms breu. 2. TEMA

La formulaci del tema ha de ser breu i clara. Sha dexpressar generalment amb un substantiu abstracte acompanyat de complements. Tendr, per tant, lestructura dun sintagma nominal (per exemple, la conscincia de la mort a travs del temps). Tamb s acceptable enunciar el tema amb una oraci breu. Per determinar el tema dun text s molt til haver realitzat la lectura comprensiva que hem plantejat a la fase prvia. Si ho considerau necessari, lenunciat del tema es pot concretar, responent aix a la pregunta de qu tracta el text?. No s convenient concretar-lo si a ms del tema hem de realitzar un resum del text. 3. ESTRUCTURA

Analitzar lestructura dun text consisteix en precisar en quantes parts es divideix i quina relaci hi ha entre elles. Distingim generalment entre estructura externa i estructura interna. Quan parlam destructura externa dun text, ens referim a la seva disposici tipogrfica. Aix, si es tracta dun text breu, es divideix en pargrafs o estrofes; si es tracta dobres extenses, les unitats solen ser captols, escenes, actes... Quan ens referim a lestructura interna dun text, estam parlant de com sordena lgicament la informaci. En els textos narratius s habitual lestructuraci en tres parts: 1. Plantejament 2. Nus 3. Desenlla Els textos de carcter expositiu intentarem establir una estructura tripartita: 1. Introducci 2. Desenvolupament 3. Conclusi Com identificam lestructura dun text? Per identificar lestructura dun text s convenient fixar-se en alguns dels seus trets formals: a) El nombre de pargrafs. Cada pargraf expressa una idea diferent; per tant, s probable que constitueixi un apartat del text. b) Lexistncia de signes ortogrfics (guions, numeracions...) que serveixen per ordenar lgicament el discurs. c) Lestructuraci en estrofes quan es tracti de textos potics-, que poden constituir unitats similars als pargrafs. d) La distribuci dels connectors textuals que posen en evidncia lordenaci del text. e) El canvi en ls dels temps verbals.

34

Llengua catalana i literatura

IES Mossn Alcover

Quan es tracta de textos expositius o argumentatius, caldr identificar el tipus destructuraci que segueix el text. Els principals tipus destructuraci sn: Estructura sintetitzant: sexposen les idees per tal dabstreuren una conclusi al final. Estructura analitzant: es parteix duna tesi o idea que desprs es prova o de la qual sen treuen conclusions. Estructura enquadrada: la tesi del principi dna peu a una explicaci que condueix a la mateixa idea del principi. Estructura parallela: sexposen les idees sense que cap delles estigui subordinada a laltra i totes tenen la mateixa importncia.

4.

RESUM

Es tracta de sintetitzar el text, reduint-lo a les idees ms importants i a les relacions existents entre elles. Caracterstiques del resum: Ha de ser breu i clar. No ha de presentar informacions que no sincloguin al text. Les frases emprades en el resum han destar cohesionades. No sha de fer mai una enumeraci o llista de frases soltes. Sha de redactar en tercera persona i en to objectiu. No shan dincloure cites textuals ni exemples. Ha destar redactat amb les teves prpies paraules (haurs de cercar sinnims per a les paraules del text). Noms pots mantenir els tecnicismes. El subratllat i lesquema previ sn bsics per fer un bon resum. Has devitar: La cpia literal de frases del text original. Lestil esquemtic o telegrfic, sense connectors. Les opinions personals. Les indicacions del tipus lautor considera... el text tracta de...

5.

CARACTERITZACI DEL TEXT

Hem de tenir en compte dos aspectes: la modalitat textual i el tipus de text. A) MODALITAT TEXTUAL Has dindicar quina modalitat predomina: narraci, descripci, exposici, argumentaci, dileg, instrucci, predicci i retrica. No oblidis justificar la teva resposta atenent tant a criteris estructurals com lingstics. Aporta exemples dels aspectes que vagis senyalant. s convenient indicar si saprecien altres modalitats secundries i indicar, en qualsevol cas, a quines lnies o pargrafs. Heu de tenir en compte que no trobareu textos purs (per exemple, en una narraci shi inclouen descripcions...). B) TIPUS DE TEXT En aquest epgraf has dindicar si es tracta dun text cientfic o tcnic, periodstic o publicitari, jurdic o administratiu, humanstic, literari. Com en el cas anterior, la resposta ha danar degudament justificada. El text periodstic es considera un cas especial, ja que pot incloure els altres tipus assenyalats (un text pot ser periodstic i literari i humanstic...) 6. ALTRES ASPECTES

En un comentari de text es poden plantejar altres qestions com: Explicar quin s el registre lingstic utilitzat. Elaborar un esquema on quedin reflectides grficament les idees exposades al text. Explicar el sentit duna frase, vers o fragment concrets. Etc.

35