You are on page 1of 23

Atenci

Tema 4: At i i conscincia T 4 Atenci i i

1. 1 2. 3. 4.

Conscincia Somnis Meditaci Hipnsi

1. Terminologia
Atenci Activaci Vigilncia Consciencia?

Histria
Psicologia estudi Psicologia=estudi de la ment (i la conscincia)

Introspecci Subjectivitat Conducta observable Objectiva Somnis Son Meditaci Hipnosi

Conductisme=estudi de la conducta

Superaci amb el cognitivisme


Conscincia
Percepci actual del subjecte envers dels estmuls interns i externs (monitoritzaci)

Fenmens ambientals F bi t l Sensacions de lorganisme Records Pensaments Planificar i guiar la conducta

Exercir control

Inconscient
No s possible atendre deliberadament a tot el que succeeix en cada moment (atenci selectiva)

Record Coneixements So de les campanes Estmuls subconscients Processos automatitzats (conducci) ( )

Estmuls no atesos afecten la conducta


Inconscient
Records, Records pulsions i desitjos no accessibles desitjos, conscientment

Afecten la conducta Evidents mitjanant els somnis, conducta irracional i lapsus Origen de la malaltia mental

Acceptada la existncia de records i processos mentals no conscients


Percepci Categoritzaci C i i Estereotips (prejudicis)

Automatismes
Sexecuten sense control

Sense consciencia Monitor desqu

Poden ser controlables

2. Els somnis
El espaol J l Juan M Manuel l Grate, del Rabobank, ha cumplido un sueo hoy al imponerse en lo alto del Mont Ventoux: Lo he soado esta noche. He soado que me escapaba, me coga Contador C t d y al fi l me d j b l final dejaba la etapa. Ha sido parecido

2. Els somnis
Estat alterat de conscincia, de contingut grfic conscincia grfic, construt en base als records i preocupacions actuals, actuals fantasies e imatges imatges.

Evidncia dactivitat cerebral (converses, activitat motriu) Despertar amb estmuls rellevants (plor del nen) Podem recordar somnis (fase REM evocaci) REM, Poden decidir recordar els somnis (notes)

Dormir i somiar
Adormiment: Transici entre la viglia i la son. Es poden donar alucinacions (5% del temps total del son). Somni lleuger: Disminueixen el ritme cardac i el respiratori. V i i i t i Variacions en el t fi cerebral, perodes d l trfic b l d de calma i sobtada activitat. (50% del temps) Transici: vers la son profunda (2 - 3 minuts) Somni lent: les ones cerebrals mplies i lentes. Ritme respiratori lent. No solen produir somnis. (20% del temps total del son). Somni lent NREM s'alterna amb el REM (profund, 25% del (p , temps). Activitat cerebral semblant a la de la vigilia. Somnis amb contingut i histria que poden ser recordats

Cicles de 90-100 min. 3-5 vegades cada nit

Activitat mental durant la son


Al.lucinacions Al lucinacions (imatges o sensacions sense escenari) Ideaci reflexiva Somnis amb intensitat, personatges, vivncies trama intensitat personatges vivncies, trama Somnis lcids (el subjecte sap que somia) Malsons Terrors nocturs (episodis breus de pnic i desorientaci)

Tots els somnis no sn iguals, ni interpretables interpretables

Els somnis en psicologia


En les cultures antigues els somnis eren interpretats simblicament

Vies de comunicaci amb els deus Antic testament: Jos interpreta els somnis del fara (7 vaques groses i 7 vaques primes)

El cristianisme medieval rebutja aquesta concepci Inters renovat amb lobra de Freud Dcada del 50: perspectiva fisiolgica Actualment: Els somnis com a activitat cognitiva

Teoria Psicoanlisi

Funci dels somnis


Expressar desitjos reprimits, conflictes inconscients, substituci de desitjos mitjanant smbols Actualment: restauraci i regulaci de processos psquics Integrar psquics. experincies psicoafectives.

Punts febles
Interpretaci, manca de fiabilitat Actualment, saccepta que el contingut manifest representa la problemtica de la vida real

HumanismeGestalt

Fragments de la personalitat Vivncies El somni s interpretat aqu i ara

Interpretaci del terapeuta

Neurocognitiva

Necessitat biolgica. Activitat cerebral, mnima alerta Compartida amb algunes especies animals (gossos...) Cap funcionalitat p Integraci dinformaci en els esquemes (tasques inacabades) El treball teraputic permet combinar assimilaci-acomodaci (Piaget)

Cognitiva

La recerca amb els somnis


Anlisi quantitativa del record del contingut (no interpretatiu):recompte de personatges, emocions, activitats interaccions ambients... emocions activitats, interaccions, ambients

Les dones contenen + emocions, + personatges Els homes contenen + agressions, + sexualitat + agressions sexualitat, assoliment, + personatges masculins Contingut reflecteix el rol de gnere la situaci vital y gnere, les experincies diries (p.e. estrs postraumtic) Continuitat entre la vigilia i els somnis Latncia de 7 dies en la incorporaci de lexperincia als somnis

Els somnis: Denominadors comuns dels enfocs terics en psicologia


Des del punt de vista psicolgic i fisiolgic els somnis tenen funcionalitats encara desconegudes El significat no necessriament t relaci amb linfantesa, l infantesa, sin amb asumptes de la vida real El significat atribuit a un somni es fa de forma conscient g Aquesta atribuci pot ser til en un procs terapetic Activitat mental de soluci de problemes p

La L continuitat d l concincia d l j l ti it t de la i i del jo s la regla en lactivitat onrica Els somnis sn una categoria diferent de percepcions

3. Meditaci
Obtenir un estat alterat de conscincia mitjanant rituals i exercicis. Caracteritzat per sentiment de plaer i dalteraci de la conscincia, tranquillitat i relaxaci

Control i regulaci de la respiraci Reducci del camp atencional Eliminaci destmuls externs Adoptar i mantenir postures corporals Generar imatges mentals

Present en totes les grans religions que religions, descriuen rituals Las formes ms tradicionals es basen en el ioga

Meditaci d'obertura: deixar la ment en blanc per rebre noves experincies Concentraci: envers un objecte, paraula o idea

Pot d i l P t reduir la reactivitat (estres i ansietat) ti it t ( t i t t) Pot eliminar els pensaments pertorbadors repetitius

4. Hipnosi
Estat de conscincia alterada en el qual un subjecte amb voluntat de cooperar (sugestionable) cedeix el control de la seva conducta al hipnotitzador i accepta una certa distorsi de la realitat

Concentraci en un petit objecte+suggesti dadormirse (metafric doncs escolta les instruccions) (metafric, Possible mitjanant hiperalerta (tensi+alerta)

Canvis
Cessaci de la planificaci (no iniciem noves accions) (cessi de la voluntat) Atenci selectiva (a l hipnotitzador) lhipnotitzador) Imaginaci i fantasia Baixa B i comprovaci d l realitat i de la lit t (allucinacions) Augment de la sugestionabilitat A td l ti bilit t Amnsia posthipntica

Aplicacions
Al lucinacions Allucinacions positives (no veure objectes temuts) Conducta posthipntica (acostar se a un objecte (acostar-se temut) Allucinacions negatives (disminuci de la percepci del dolor) (ansietat en procediments mdics i quirrgics) ) Atenci: risc per implantaci de records falsos