You are on page 1of 1

el de vuit DIVENDRES, 27 DE GENER DEL 2C12

OPINI
havia tingut a Cunit. Des dels
primers passos a lescola, a la
por dels bombardejos essent
un miny, al respecte que els
feia la professora del moment,
la represlia franquista contra
tot el que era catal, o sospits
de serho.
Encara recordo quan mexplica
va la histria, i quina histria de
la cooperativa, la cumprativa,
que sempre deia, com els page
sos pobres de Cunit es van unir
per tal de superar qualsevol
tipus dadversitat.
Tamb feia sensaci, quan ens
explicava les peripcies que
molts cunitencs vivien al vol
tant de lactivitat del contra
ban, situacions esperpntiques.
Un cop mexplicava com durant
un ball de festa major, tots els
homes estaven descarregant
a la platja, i les dones ballaven
elles soles en parelles.
En breu, intentarem que a la
propera festa major, el vdeo
amb la seva entrevista pugui
ser difs, perqu tothom pu
gui conixer el testimoni duna
persona especial, molt especial.
El retrat den Llus Companys
era la primera cosa que et tro
baves quan entraves a casa
seva. No noms per ser un de
fensor de la causa catalanista
desquerres, per defensar una
cultura original, la cunitenca,
durant un temps en qu no era
fcil ferho, sin com a smbol
de resistncia, la resistncia de
veure morir un record, el seu
Cunit, el de tota la vida.
Descansi en Pau.
Jaume Casaas
Cunit
El millenari de la Bisbal
del Peneds .
Lleg a su n!
Cuando un grupo de personas
se compromete a trabajar al
truistamente por la cultura y la
conmemoracin de la historia
de un pueblo, la satisfaccin, la
ilusin y los resultados se vuel
ven an ms patentes. Duran
te todo el ao 20II, la Comissi
del Millenari de la Bisbal del
Peneds trabaj asiduamente
para que todos los actos cultu
rales fueran un xito.
Efectivamente, y gracias a la
colaboracin y patrocinio de la
Diputacin de Tarragona, esta
Comisin program y organiz
muy originalmente numerosos
actos culturales e histricos que
no dejaron indiferentes a na
die, puesto que en la mayora
de ocasiones, los propios bisba
lencs participaron y colabora
ron para que dichos actos fue
ran an ms populares.
Lamentablemente, la Comissi
del Millenari no pudo contar
con la colaboracin del gobier
no municipal de la Bisbal, qui
en se opuso en todo momento
>> Ve de la pgina anterior
La redacci daquest setmanari es
reserva el dret de publicar o no les
cartes adreades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan
excedeixin de . carcters,
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes
dopini ha de venir acompanyat
del nom i cognoms del seu autor,
adrea, DNI i un telfon de con
tacte. Tots els escrits es publicaran
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
collectiu,
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals, Ferran
Rodrguez (Redacci
El Vendrell), Montse
Juv (Cultura),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Anna
Llovera, Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
Principis, no valors...
Darrerament es parla molt de
valors. Valor ve de lindoeu
ropeu wal o tamb ual que vol
dir ser fort. En llat, llengua
dorigen indoeuropeu, wal es
convert en valere. Dell deri
ven una srie de mots, inclo
sos avaluar, valent i el nom
Valent que significa el ms
fort/valent de tots. El mot
principi prov de dos mots
llatins: primus (primer) i ca
pere (prendre o agafar). Junts
formen la paraula principi
um, que significa comena
ment o fundaci. Per tant,
un principi s quelcom que
es posa o pren en primer lloc.
Tanmateix, sembla que aix
avui en dia no s aix. Prefe
rim els valors als principis. El
ser fort al comenament...
paradoxal. Des dun punt de
vista del signicat etimolgic
volem ser forts per sense sa
ber en qu.
Els principis sn regles o nor
mes de conducta, de carcter
general i universals, que orien
ten les accions humanes. Sn
declaracions prpies de lsser
hum encaminades a recolzar
la necessitat de desenvolupa
ment i felicitat. Han existit al
llarg de la Histria i guren a
la majoria de doctrines i reli
gions. El lsof alemany Ema
nuel Kant consider principis
les proposicions el contingut
de les quals expressessin la
idea duna voluntat que ses
tn a moltes regles prctiques.
Classific com a mximes els
principis subjectius i lleis els
objectius. Seguint els pressu
postos kantians, els principis,
especialment els morals, sn
una codificaci de les coses
que els humans han descobert
pernicioses per a ells en algun
moment de la seva histria.
Conscients que inhibien la
prpia supervivncia, es crea
ren aleshores lleis sobre aques
tes coses...
Els valors sn una conseqncia
dels principis. s una actitud
coherent amb els principis,
una acci que valora els princi
pis. Per aix considerem valors
all que es desprn de laplica
ci prctica dels principis. El
mateix nom ens ho diu.
Per tant, no existeix el valor del
treball, sin el principi que es fo
namenta en el Dret al Treball que
t tota persona. S, en canvi, el
valor del sacrifici en defensa
daquest dret. Com tampoc
existeix el valor de la solidari
tat (esmento alguns exemples
que he sentit), sin el Principi
de Solidaritat dacord amb el
Principi dIgualtat de totes les
persones, la conseqncia be
neciosa del qual s el valor de
la convivncia en pau.
En aquests turbulents temps
es confonen els termes, potser
perqu ens deixem arrossegar
pel llenguatge economicista,
derivat duna weltanschaung
o visi del mn economicis
ta, que tant de mal ens ha
causat. Quan sento hi ha al
tres valors, la frase em remet
automticament a comparar
aquests altres amb el valor
mxim actual: el valor mone
tari, en qualsevol de les seves
formes. Haurem de recupe
rar el llenguatge humanista.
Recuperar els principis, el
principium, all que es posa
al davant, al comenament
i que ens diu en qu hem de
ser forts, valents, en qu fer
nos valdre. Hem de tornar
a ser persones de principis.
De retruc, aconseguirem ser
una naci de principis i a ms,
semblarho. No un poble vc
tima de si mateix, rendit i
resignat. Perqu potser no
ho som, per ho semblem.
La independncia, principi
de la dignitat dels pobles, de
la seva llibertat, de la prpia
sobirania, s cosa de nacions
adultes, que no antigues. Ca
talunya s una naci antiga
per, s adulta?...
Els principis sn
regles o normes
de conducta, de
carcter general
i universals,
que orienten
les accions
humanes
Twitter guanya dia a dia ms
adeptes. La xarxa social dels
I40 carcters s cada cop ms
popular i tant pot servir per
estar al dia del que passa al
mn a travs dels links que
es comparteixen, com seguir
les peripcies dun fams, o
conversar amb gent que no
has conegut mai a la vida
per que t interessos sem
blants als teus. Twitter com a
mitj de comunicaci, com a
captador de tendncies, com
a pulsmetre dopini, com
a complement a lhora de se
guir un programa televisiu o
un partit de futbol.
Poc simaginava en Jack Dor
sey, pare (i mare) de la cria
tura, que Twitter podria ser
tan verstil. De fet, aix s el
que ms em fascina: la suma
duna eina senzilla, junta
ment amb la creativitat de
la gent i els innits usos que
sen fa provoca que diria
ment trobem iniciatives o
projectes brillants i que dif
cilment tindrien visibilitat
sense lexistncia de Twitter.
Sembla que Twitter no tingui
lmits ja que aquests sn su
perats sovint per la creativi
tat de ls que sen dna.
I magradaria destacar algu
nes daquestes iniciatives
xantme en aquelles que es
marquen una freqncia en
el temps, una periodicitat
dactualitzaci que fa que el
creador es marqui una disci
plina constant, ja sigui com
a repte personal o b perqu
s, sense tenirhi cap motiu
aparent.
Per exemple, @microrelats,
del vendrellenc Xavier San
juan (entrevistat a aquest
mitj la setmana passada).
Sanjuan sha comproms a
escriure diriament una pe
tita histria de no ms de 3
o 4 lnies en un web i que di
fon a travs de Twitter. Relats
breus, amb ironia i un toc de
cinisme que no deixen indife
rent. O #celleracasa, dAnna
Vicen; una sommelier em
pordanesa que sha proposat
que cada dia daquest lany
recomanar un vi via Twit
ter. I amb I40 carcters en t
prou per penjar una imatge,
citar el vi i ferne una breu
descripci (tremoleu crtics
enfils). O #eltitular, obra
del cap de redacci daquest
mitj, en Joan Ravents, que
diriament, entre les 9 i les
I0 del vespre publica una
frase que resumeix aquella
notcia que ell (o els mitjans
de comunicaci) destaquen.
Tamb en tenim sobre el ca
tal, com @rodamots, que ens
descobreix diriament alguna
paraula de la nostra llengua
que no emprem massa o que
s poc coneguda. O ara que
sembla que tothom sha posat
a crrer (no s si per la crisi,
que surt ms econmic que
anar al gimns o perqu est
de moda), neix @maratopa
sapas de la m del llorencenc
Llus Camell, entre daltres,
que setmanalment escriuen
sobre temes relacionats amb
aquest esport amb la fita de
prepararse per la Marat de
Barcelona 20I2.
Diuen que hi ha gent per tot,
per jo ja rmo per trobarme
sorpreses com aquestes di
riament al meu timeline de
Twitter. I encara firmo amb
ms fora perqu eines com
aquesta donin ms visibilitat
a la creativitat de la gent.
La creativitat
via Twitter
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Sembla que
Twitter no tingui
lmits ja que
aquests sn
superats sovint
per la creativitat
de ls que
sen dna