P. 1
Nota de Prensa Catalan Jordi Gol

Nota de Prensa Catalan Jordi Gol

|Views: 5,003|Likes:
Published by binizzy

More info:

Published by: binizzy on Jan 30, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

01/30/2012

pdf

text

original

---------NOTA DE PREMSA--------Agraïm als mitjans la seva difusió

ASSSEM I LA LIGA SFC QUALIFIQUEN DE TENDENCIÓS I SENSE RIGOR CIENTÍFIC L'ESTUDI SOBRE FIBROMIÀLGIA REALITZAT PER L’IDIAP JORDI GOL
En relació a l'estudi realitzat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària IDIAP Jordi Gol, adscrit a la UAB, segons el qual la Fibromiàlgia (FM) es pot combatre amb psicoeducació i relaxació des d'atenció primària, l'Associació de Sanitaris al Servei de la Encefalomielitis Miálgica (ASSSEM) i la Liga SFC denunciem públicament la falta de rigor científic d'aquest estudi, qüestionem les seves pretensions i acusem a les administracions sanitàries de pretendre “donar carpetada” d'aquesta forma al problema assistencial de la FM. Per començar, el “pacient típic” que descriu aquest estudi: “dona d'uns 55 anys, casada, que viu amb la parella i els fills, amb estudis primaris, mestressa de casa o parada” no representa, ni molt menys, al col·lectiu d'afectats per aquesta malaltia. El propi estudi es contradiu després en referir-se a la prevalença de la FM a Espanya, en afirmar que “encara que es dóna en totes les edats, hi ha un predomini màxim entre els 40 i 49 anys”. Els Criteris de diagnòstic canadencs per a la FM, del 2003, -elaborats per consens d'experts- assenyalen que aquesta malaltia “afecta a totes les edats, incloent els nens, i a tots els grups racials i ètnics, així com a tots els estrats socioeconòmics”, amb “una incidència més alta en les dones”. Aquest estudi també té una manca de fonament científic i sona “tendenciós” en la relació que estableix entre la FM i la depressió. Així, resulta “sospitós” que el 62,2% dels malalts d'aquesta mostra presentés a més a més depressió, quan els referits criteris canadencs afirmen que la incidència de la depressió en la FM és similar a altres malalties amb dolor crònic -com l artritis reumatoide-, i en els casos en què es presenta és com a conseqüència de sofrir una síndrome dolorosa, no com a tret característic de la malaltia, com pretén donar a entendre aquest estudi. Per contra, ni tan sols esmenta la Encefalomielitis Miàlgica (abans anomenada Síndrome de Fatiga Crònica) ni la Síndrome Química Múltiple, que juntament amb la FM estan agrupades, per la seva similitud, en les anomenades Sensibilitats del Sistema Central (SSC), i són coincidents en un 70% dels casos. Aquest diagnòstic diferencial entre les SSC, que aquest estudi ni esmenta, és fonamental per oferir un tractament adequat, a causa de les alteracions del sistema immunològic que diverses investigacions han evidenciat en aquests malalts. També és sorprenent l'èmfasi d'aquest estudi en relacionar la FM amb la depressió i l'ansietat, tenint en compte que el Ministeri de Sanitat, en el seu nou document sobre FM publicat en 2011, reconeix que cap estudi ha aconseguit evidenciar fins ara que “la presència de trastorns o esdeveniments emocionals actuïn com a factors de risc, factors precipitants i/o desencadenants en el desenvolupament o empitjorament de la FM”. Per contra, sí reconeix com evidenciades alteracions neurològiques, en assenyalar, per exemple, que “la nova tecnologia està permetent realitzar estudis on s'han trobat diferències significatives en el processament del dolor entre pacients

amb

FM

i

persones

sanes”.

Ja existeix des de fa anys suficient evidència científica que demostra la naturalesa neurobiològica d'aquesta malaltia, com així va ser reconeguda per consens d'experts en els citats criteris canadencs de l'any 2003. No obstant això, el Ministeri de Sanitat, en una contradicció sense precedents, segueix deixant aquesta qüestió “a l'aire”. Per ASSSEM i la Liga SFC, aquesta obstinació en no reconèixer obertament la naturalesa neurobiològica de la malaltia i seguir “jugant a distreure” només respon a l'interès econòmic per minimitzar la despesa pública en l'assistència d'aquesta malaltia, que hauria de ser molt més completa i complexa si es tinguessin en compte tots els seus símptomes i signes: dolor i manifestacions neurològiques, disfunció neurocognitiva; fatiga; disfunció del somni; disfuncions autonòmiques; disfuncions neuroendocrines; rigidesa; disfuncions que impliquen a la musculatura, lligaments i articulacions. Entenem per tant que l'estudi del Jordi Gol és tendenciós, en el sentit de donar cobertura a les administracions sanitàries en potenciar aquesta confusió sobre la naturalesa d'aquesta malaltia i pretendre limitar l'assistència d'aquests malalts a atenció primària, amb psicoeducació i relaxació. Prova de la intencionalitat de l'administració de seguir donant l'esquena a l'evidència científica sobre la FM, és que en el seu nou document, el Ministeri de Sanitat segueix recomanant la utilització dels criteris diagnòstics més obsolets, com són els del American College of Rheumatology (ACR) de 1990, malgrat reconèixer que “plantegen diverses limitacions”. Experts de l’ACR, per petició de la comunitat científica, ja han proposat uns nous criteris i, segons reconeix el Ministeri en el referit document, “s'ha observat que amb l'aplicació d'aquests nous criteris augmenta el diagnòstic de FM entre pacients amb dolor crònic i que fins a un 14% de pacients diagnosticat de FM amb criteris del ACR de 1990 no compleixen els nous criteris”. Malgrat reconèixer aquesta realitat respecte a l'error diagnòstic de base, que faci que estudis com el de l’ IDIAP Jordi Gol només serveixin per malbaratar els fons públics, segueix recomanant els criteris de 1990 acollint-se al fet que “es necessiten estudis de validació d'aquesta nova proposta”; no tenint en compte els criteris més recents com els canadencs, en els quals no es qüestiona la naturalesa neurobiológica d'aquesta malaltia. En definitiva, no dubtem que la psicoeducació i la relaxació puguin ser beneficioses per a afectats de fibromiàlgia, com el poden ser per a afectats d'altres patologies, fins i tot per a persones sanes que vulguin millorar la seva qualitat de vida; però en cap moment podem acceptar que només amb psicoeducació i relaxació, des d'atenció primària, “es doni per tractada” la fibromiàlgia, i així es “tanqui carpeta” en aquest problema assistencial. Desde ASSSEM i la Liga SFC denunciem públicament aquesta discriminació assistencial de la FM -i altres sensibilitats del sistema central- en el nostre sistema sanitari, en comparació d'altres malalties de naturalesa orgànica que també comporten dolor crònic.

Dades de contacte: Robert Cabré, vicepresident de ASSSEM vicepresidencia@asssem.org www.asssem.org. Clara Valverde, presidenta de la Liga SFC: formacionsalud@hotmail.com www.ligasfc.org. Paula Carracelas. Gabinet de comunicació: editorial@asssem.org

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->