You are on page 1of 19

Reparacions en una barraca al Pla del Corral Nou (Sant Quint de Mediona)

Memria
Josep M. Canals Garriga 11 de desembre de 2011

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

Reparacions en una barraca al Pla del Corral Nou (Sant Quint de Mediona) ndex de continguts

Memria.............................................................................................................................................. 3
Descripci del portell............................................................................................................. 3 Eixobrit i sanejat...................................................................................................................... 3 Procedncia del material..................................................................................................... 4 Eines i maquinria.................................................................................................................. 4 Reconstrucci........................................................................................................................... 4
Mobiliari......................................................................................................................................5 Alineament del nou marge.....................................................................................................5 Culminaci.................................................................................................................................5

Durada i valoraci dels treballs........................................................................................ 6


Valoraci.................................................................................................................................... 6

Annex 1. Conceptes especfics........................................................................................ 8 Annex 2. Fotografies i esquemes................................................................................. 12 Annex 3. Fonts i referncies............................................................................................. 19 Annex 4. lbum fotogrfic digital (suport i format DVD)

Aquest document, amb els seus annexes, ha estat incls en format digital en el DVD, editat conjuntament, amb passes de fotografies. Tamb ha estat publicat a Internet, a la URL...

pg. 2 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

Reparacions en una barraca.


En aquest document es descriu com es va reparar diversos desperfectes en una barraca de pedra seca situada en una finca agrcola del terme de Sant Quint de Mediona, a l'indret anomenat Pla del Corral Nou.

Descripci de la barraca.
Es tracta d'una barraca de pedra seca amb coberta resolta per aproximaci de filades o falsa cpula, aquesta rematada per una pedra plana (pedra culminant o cobertora). El portal, de llinda simple, ms ampla a dalt que a baix, t orientaci de 120 (xaloc; aprox. ESE). La planta s perfectament rodona a l'interior, amb un dimetre de 2 metres. Exteriorment, la barraca presenta un folre perifric d'un metre d'alt i un metre de gruix, gens atalussat, que arrenca a la dreta alineat amb la faana per sobrepassa la faana a l'esquerra, a manera de paravent. Aquest folre suporta un recobriment de terra que s'atalussa fins al punt ms alt, de tal manera que no deixa a la vista cap paret exterior de la barraca, excepte la faana principal. De fet, el que anomenem folre no sembla, com a tal, un cintur afegit a la barraca, a manera de dipsit de pedra i, alhora, contrafort. Al contrari, segurament es va aixecar la barraca amb aquesta desproporci entre les dimensions exteriors i les interiors. Aix ho sembla indicar l'absncia d'una lnia de discontinutat a la faana, lnia que indicaria el lmit entre la barraca en s i el folre afegit. Feta aquesta consideraci, podem proseguir dient que la planta externa de la barraca s la dibuixada pel folre, aproximadament circular excepte al davant, on presenta una cert arrodoniment a les immediacions del portal per es fa recta cap a la dreta del mateix. La barraca no presenta un crcol o una rastellada, cosa que s'explica tamb considerant que la coberta comena ran del folre. Tot i aix, a la faana tamb hi manca aquest element. La coberta s un rebliment de pedruscall i terra, amb una capa culminant de terra que podria ser afegida, a jutjar pel perfil irregular i bonyegut. Hi ha un arbre acompanyant a frec de l'extrem davanter del flanc dret. Es tracta d'una servera (Sorbus domestica) de bona mida (uns 70 cm de permetre a la soca, uns 7 metres d'altura).

Descripci dels desperfectes


El propietari vol reparar l'esbaldrec que hi ha a la part posterior. Hi ha uns quatre metres de portell, amb un dels extrems (l'esquerre) en bon estat, per el dret presenta un extraplom que aconsella desmuntar-lo en mig metre ms. En el material arriat hi pot haver gran part de les pedres del parament, per segurament en faltaran. Segons l'amo, anteriorment el va reparar un paleta del poble. A l'interior de la barraca hi ha dos petits desperfectes: forats deixats per pedres que s'han desprs o

pg. 3 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

han estat extretes. Un d'ells es situa ran de terra al fons de la barraca i es descarta que sigui un cuc o un armari frescal, ni tan sols un amagatall per a la bossa si b podria haver tingut aquest s, atenent al gran buit (precari) a qu donava accs. El segon petit desperfecte es situa al flanc dret, a uns 15 cm de terra, i consta de dos mbits de pedres mal posades. El propietari tamb vol arreglar aquests desperfectes interiors, ja que vol endrear el terra de la barraca que, per cert, presenta desnivells i zones amb la terra descompactada. Des de l'interior es pot observar que la pedra cobertora est esquerdada i, tot i cedir lleument en tocarla, no sembla que hagi de caure en un termini proper. El propietari no demana, ni li s ofert, de repararla (com tampoc el que segueix). Finalment, a la dreta del portal, on hi hauria d'haver el crcol o la rastellada (o una filada de dalt) hi ha un pany de parament en estat precari, en part perqu les pedres semblen mal collocades i en part perqu s'ha afegit terra a la coberta d'una manera excessiva, de tal manera que prcticament cau en vertical sobre la faana. Es pot esmentar aquesta terra afegida de forma excessiva i amb mal repartiment com un altre defecte de la barraca, susceptible de ser corregit.

Eixobrit i sanejat
Van ser apartades i reservades les pedres del portell prpiament dit, tot classificant-les en pedra de parament, pedruscall gros-mitj i pedruscall mitj-petit. La terra es va anar apartant amb la pala. A mesura que s'anaven retirant pedres, s'anaven arriant pedres de la coberta, de manera que el perfil de l'esbaldrec anava retrocedint. Va arribar un moment que aquest perfil, per la part superior va interceptar una molt gruixuda capa de terra que, en caure, es barrejava amb el pedruscall tot dificultant l'operaci i obligant a garbellar al terra per a poder reservar el pedruscall. Per aquest motiu es va aturar la retirada de pedres i es va comenar a treballar amb pala, tot retirant i apartant aquesta capa de terra fora de la barraca. Aquesta operaci oferia, a ms a ms, la possibilitat de rebaixar alguna zona boteruda de la coberta de terra i millorar el perfil general de la barraca. L'objectiu principal, per, era retirar terra per continuar eixobrint l'esbaldrec i poder-lo sanejar.

Sanejat de l'ull de la cpula


Tanmateix, la intervenci en la terra de la coberta va deixar tant a l'abast la pedra cobertora que es va decidir, desprs d'examinar-la, la seva reparaci. De manera que, en aquest punt, es va retirar la terra amb cura, i a mesura que s'anaven descobrint les pedres (la cobertora i les que conformaven la corona de l'ull) es valorava el seu estat des de l'interior i des de l'exterior.

Sanejat del portell


A la dreta, es va desmuntar aproximadament mig metre ms de longitud de mur, fins eliminar
pg. 4 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

l'extraplom d'aquesta banda. A l'esquerra no es va desmuntar prcticament cap pedra, perqu el parament es veia slid. Desprs d'assegurar les pedres en precari, es va practicar una petita rasa ran del mur per tal de descobrir i valorar el fonament. Aquest es va mostrar inexistent o malaurat a la part central i s'hi va aprofundir la terra per encabir-hi pedres grosses. Desprs de l'operaci, va quedar al mur del folre un portell sanejat de 4 metres i mig de longitud a la part superior i de mig metre de gruix en tota la seva altura.

Procedncia del material


La major part de la pedra i la totalitat del pedruscall va sortir del mateix esbaldrec. Tant sols una dotzena de pedres grosses es van anar a localitzar a diversos punts de la mateixa finca, en particular la pedra cobertora. Apenes es va garbellar un metre cbic de terra, tot rendint mig metre cbic de pedruscall barrejat. La terra resultant va ser abandonada al conreu i el pedruscall utilitat com a reble i en restituir la coberta.

Eines
Un martell de punta i una perpalina per a arreglar i manipular la pedra. Senalla per transportar i per classificar pedruscall. Civera de roda (carret pla i baix) per a desplaar grans pedres. Garbell per a separar el pedruscall petit i mitj de la terra. Pala de punta, per a manipular terra i per a carregar pedruscall petit. Pic i aixada, tils en eixobrir i sanejar, sobretot en obrir la rasa ran de fonament; i tamb en arreglar el terra a l'interior de la barraca. Rasclet, per a separar pedruscall petit i per netejar i repartir la terra a l'interior de la barraca.

Reparacions
Reconstrucci del mur del folre
Es va comenar assegurant els extrems del portell sanejat, fins poder collocar una pedra en rastell (inclinada o vertical), que tamb servir de testimoni de l'abast de la reparaci. A continuaci es va fonamentar la part central i es va anar aixecant el nou parament de banda a banda. Es va fer el mur sense inclinaci, tal i com s el folre en tot el seu permetre. Es van anar distribuint les pedres ms llargues (que penetren ms) per tota l'amplada i alada, i se'n van anar a buscar per la finca, doncs sn necessries per donar consistncia a un mur que no es beneficia d'un cert atalussament i ha de suportar, en canvi, una gran pressi de pedruscall i terra.

pg. 5 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

La collocaci de les pedres es va fer, preferentment, en horitzontal. Es va aprofitar una pedra molt llarga i compacta per fer un gra d'escala volada. Es va fer a una alada que requereix un pedrs o un banquet per a accedir-hi. A la filada de dalt s'hi va practicar un gra d'escala empotrada. D'aquesta manera es pot accedir a la coberta per a fer-hi feines, com ara restituir el pedruscall i repartir-lo b, que s el que es va fer en acabar el mur.

Corona de l'ull de la cpula i pedra cobertora


En el sanejat, es van retirar algunes pedres mediocres de la corona. A ms, per sota d'aquesta en un punt tamb hi va quedar un forat lateral, desprs de treure'n terra i tapassot desintegrat. Es van seleccionar les pedres planeres necessries i es va refer la corona a un dimetre lleugerament inferior a l'original. Es va tapar el forat lateral amb pedres ajustades. Es va anar a cercar una pedra extensa, compacta i de forma ms aviat rodona, i se'n va troba una en una pila al peu d'un ametller. Va ser collocada i es van omplir tots els forats amb pedretes planes a mida. Es va fer una capa de pedruscall al voltant d'aquesta pedra, cobrint la corona, i a sobre d'aquesta una capa no gaire gruixuda i atapeda de terra. Al damunt de la cobertora s'hi va installar una pedra culminant, que assegurar la cobertora i la ubicar, ja que aquesta queda amagada per la terra i la vegetaci la dissimular encara ms.

Desperfectes menors a l'interior


Les pedres en precari es van treure. Aleshores, es van triar i arreglar les pedres necessries i es van collocar per a refer el parament, tot reblint l'interior amb pedruscall. Per a assegurar les pedres collocades, es van encaixar petits reblons amb el martell.

Forat al fons de la cabana


Es va excavar vint centmetres per sota del nivell del terra mirant de trobar fonament, per no se'n va trobar. El forat donava accs a una gran cavitat en el mur, suficient per a encabir-hi el contingut d'un cosi de roba. Per no era un espai construt ja que es podia tocar el pedruscall i la terra de les seves parets, que es desprenien al ms lleu contacte. A ms, s'estenia cap a la dreta de la barraca i cap amunt. Es van collocar pedres des de sota del nivell del terra, com a fonament. Va caldre una bona quantitat de pedruscall per a reblir la cavitat, rebliment que va ser parcial, noms fins a la mxima altura del forat.

pg. 6 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

Durada i valoraci dels treballs


Aquesta reparaci la va dur a terme un sol margener amb formaci i experincia recents (quatre anys) i sense tradici en el seu bagatge, el familiar o el de l'entorn social. Hi va invertir 3 dies (2, 3 i 4 de desembre de 2011), dels quals les tasques d'eixobrir i sanejar i la reparaci de l'ull de la cpula en van ocupar el primer. Es reparteix el temps invertit en les diverses tasques de la segent manera: Eixobrir i sanejar...................................................................................... 7 hores Reparaci de l'ull de la cpula................................................................. 2 hores Aixecar el mur del portell en el folre.......................................................15 hores Reparacions menors a l'interior............................................................... 1 hores Reposici de pedruscall a la coberta....................................................... 2 hores

Valoraci
La reparaci d'aquesta barraca amb la tcnica constructiva original enlloc d'opcions ms rpides, fcils i barates respon al convenciment, per part del propietari i del margener, d'una srie de valors (si no avantatges immediats) que comporta fer-ho aix. El primer valor s la combinaci de solidesa amb versatilitat de la pedra seca. La construcci es fa amb material del mateix indret i, en cas d'esbaldrec, es torna a utilitzar el mateix material. La seva eventual demolici no generaria residus, tan sols un material que s'integra immediatament amb la terra del mateix indret o que es pot tornar a utilitzar per a una altra construcci. En segon lloc, la pedra seca t una integraci immediata amb l'entorn, tant des del punt de vista paisatgstic com ecolgic. El benefici que aix suposa per a les persones s'emmarca en el que coneixem com qualitat de vida, tot i que per a molta gent aix no s obvi. A ms a ms, tant les mateixes construccions com la tcnica constructiva en si constitueixen un patrimoni de gaudi pblic, tant des del punt de vista cultural (antropolgic, histric, etc.) com mediambiental (paisatgstic, ecolgic). I aquest patrimoni est ntimament lligat als valors culturals i mediambientals de l'activitat i el poblament agrcoles dels ltims segles en aquest pas. Desprs de molts anys d'arraconament i oblit creixents, avui en dia hi ha en la nostra societat una massa crtica i creixent de persones que reconeixen aquest valor patrimonial, per accions com la reparaci d'aquesta barraca contribuiran a generalitzar aquest reconeixement.

pg. 7 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

Annex 1. Conceptes especfics.


A continuaci, es llisten alfabticament diverses paraules especfiques de la construcci en sec o que hi tenen un s caracterstic i es comenta el seu significat o la seva aplicaci en el context d'aquesta memria. atalussament

L'absncia de morter que uneixi les pedres aconsella conferir una inclinaci als murs de pedra en sec, la qual pot anar des de 90 fins a 70 o menys. Una inclinaci de 85 s molt freqent en marges de poca alada; els marges ms alts poden tenir major inclinaci a prop de la base. Les pedres amb forma de paralleleppede permeten acostar-se als 90, mentre que els cdols i pedres de difcil encaix demanen fora inclinaci.
cara

Per qestions esttiques, per tamb estructurals, la pedra es procura collocar de manera que una superfcie plana de la mateixa quedi a la vista, i alineada amb el pla del mur. Per aix, una de les destreses del margener s cercar la cara bona de la pedra. La dita que afirma que tota pedra t 7 cares fa esment a la destresa del bon margener en collocar qualsevol pedra, per lletja que sembli.
dipsit

Algunes construccions en pedra seca no tenen altra funci que servir de reservori ordenat i compacte de la pedra que surt dels camps. De vegades complementen altres construccions a manera de contraforts, folres, paravents, etc.
eixobrir

Per tal de refer un marge ensorrat, cal desfer part del que resta dempeus i retirar la terra i les pedres que es troben en precari, fins deixar ben exposades i desembarassades les pedres que es troben en bones condicions o la supefcie que far de fonament.
esbaldrec

Esvoranc en una paret.


escala volada

Els graons sn pedres llargues collocades horitzontalment que penetren sobradament en el marge i sobresurten el suficient com per poder-hi posar els peus.
filada de dalt

La filada superior, en no tenir-ne ms al damunt, necessita pedres pesades per fer-se estables i per a estabilitzar la immediatament inferior. Si no sn prou pesades, es pot aconseguir un efecte similar posant-les de cantell (rastellada), de manera que tot el pes es concentra en la mnima
pg. 8 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

superfcie (s'incrementa la pressi). Aquesta disposici en rastell, t altres avantatges: el fregament lateral entre pedres venes s ms gran, ja que la superfcie de contacte ho s; d'altra banda, les pedres estretes dretes no conviden a caminar-hi pel damunt.
margener

Persona que fa marges. Per extensi, es pot entendre persona que basteix amb pedra seca qualsevol tipus de construcci. Al Baix Peneds, est estesa la variant margeter, i a terres de l'Ebre i Balears, margenador. Es desprn d'Alcover-Moll que marger t preferncia sobre els dos anteriors. Cap d'aquests tres ltims mots s normatiu.
mobiliari

Fa referncia a tota mena de variacions en marges o barraques de pedra seca amb alguna funci auxiliar diferent de la constructiva, com ara cucons, armaris, prestatges, arneres, menjadores, pedrissos, etctera.
parament

Es refereix a la lmina de pedres vistes, s a dir les que es colloquen amb la millor cara possible vers l'exterior, ben encaixades i trencant junta amb les venes, conferint solidesa a la construcci. El concepte es contraposa al de reble, que proporciona drenatge i consistncia plstica al parament.
pedra en sec

Tamb pedra seca, paret seca o en sec. Tcnica constructiva, necessriament arcaica i universal, que utilitza pedres per no materials aglomerants per a unir-les. Hi ha una tendncia a utilitzar aquesta expressi inadequadament per a referir-se a obres de pedra fixada o assentada amb morters de terra argilosa amb cal o guix, com ara les parets de cases, masos i pallisses.
pedruscall

s la pedra que el margener no collocar al parament del marge per que s utilitzar per a reblirlo. La seva collocaci s menys acurada que la pedra bona, per inclou calar i falcar aquesta. El reble s el pedruscall quan fa la seva funci de rebliment.
portell

Esvoranc obert en un mur. A Balears s freqent esbaldrec com a sinnim.


(en) rastell

Collocaci de pedres planes en posici vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany. La filada de dalt, collocada en rastell, rep el nom de rastellada. Si les filades consecutives alternen el sentit d'inclinaci, es diu en sardineta o sardinell, espina de peix o en espiga (opus spicatum en el vocabulari arquitectnic).

pg. 9 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

reble

s el farciment del marge entre les dues cares o paraments o entre el parament i el tals de terra. Conv fer-lo amb pedruscall i sense terra ni materials orgnics. La seva funci s mltiple: omplir l'espai interior rpidament, sense necessitat de fer encaixar pedres amb precisi; conferir plasticitat a l'estructura; drenar l'aigua infiltrada; facilitar l'assecament del subsl saturat d'aigua. L'absncia de terra dificultar l'establiment de plantes que, amb les seves arrels i pes, perjudicarien la construcci.
rebl

Designa conjunta o individualment les pedres que constitueixen el reble (admet el plural, reblons, a diferncia de pedruscall i de reble, que no l'admeten).
sanejar

Retirar tot el material en precari d'un desperfecte fins deixar-lo en condicions d'iniciar la reconstrucci amb garanties de solidesa.
trencar junta

Collocar cada pedra de manera que en trepitgi dues o ms i permeti a la segent fer el mateix al seu torn. Aix, lliga les pedres i, juntament amb l'assentament, la fricci (superfcie de contacte) i l'atalussament, sn l'equivalent al morter de l'obra convencional, perqu posen la fora de gravetat a favor del constructor.

pg. 10 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

Annex 2. Fotografies i esquemes

1. Faana de la barraca, amb la servera.

2. Esbaldrec just abans d'iniciar la reparaci.

3. Esbaldrec sanejat.

4. Primeres filades i assegurat dels extrems.

5. Mur a mig pujar. Es veu la nova pedra cimera.

6. Mur complet. Al punt ms alt hi ha un gra.

pg. 11 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

7. Extrem dret de l'esbaldrec, abans de sanejar. El desplom amenaa amb un futur esbaldrec.

8. Extrem dret, desprs de la reparaci, amb el desplom corregit. Es veu el gra inferior sobresortint.

9. Gra d'escala lleugerament volat, abans de continuar collocant fileres de pedres.

10 i 11. Extrem esquerra. Testimoni de la lnia de partida.

12 i 13. Extrem dret. Testimoni de la lnia de partida.

pg. 12 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

14 i 15. Part central de l'esbaldrec. Testimoni de la lnia de partida. Al centre, es pot considerar que el fonament s collocat de bell nou ja que no se n'hi va trobar cap indici.

16. Pedra cobertora original, de tapassot, visiblement trencada.

17. Ull reparat amb una nova cobertora, aquesta de calcari ben format.

18. Sanejant l'esbaldrec, el tals format era molt dret i s'arriava continuament.

19. La gruixuda capa de terra afegida complicava l'operaci, i va ser palejada.

20. Palejant la terra per a disminuir la inclinaci del tals, sense pretendre-ho, es va arribar a la pedra cobertora.

pg. 13 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

21. En retirar la terra, l'ull va manifestar un tancament defectus de les pedres de la corona.

22. Sanejant la corona de l'ull. Una meitat de la pedra cobertora, desintegrada, va caure al fons de la barraca.

23. Nova corona.

24. La pedra escollida per a la nova cobertora, localitzada en un extrem de la finca, espera a la civera de roda per ser collocada.

25. El nou ull, format. Damunt la cobertora se li ha 26. Un cop restituda la coberta (amb terra, com afegit una pedra cimera, que assegura la en l'estat original), la pedra cimera tamb indica la collocaci de la primera. ubicaci de l'ull de la barraca.

pg. 14 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

27. Desperfecte menor interior al fons de la barraca, ran de terra.

28. En el sanejat, es va aprofundir, cercant fonament.

29. Desprs de reblir el gran forat interior amb pedruscall, es van collocar pedres de parament, partint del rocalls sobre el qual es troba la barraca.

30. Desperfecte reparat, amb el pis de terra restitut al nivell original

31. Desperfecte menor al flanc dret interior.

32. Desprs de sanejar. Aqu es va trobar fonament en bon estat.

pg. 15 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

33. Desperfecte reparat.

34. Finalitzada la feina, es va netejar l'interior, retirant pedres i repartint la terra.

35. Ubicaci de la barraca al nord-est de la Pennsula Ibrica.

pg. 16 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

36. Croquis descriptiu, elaborat per a la catalogaci de la barraca a la Wikipedra. S'hi indica la ubicaci i extensi aproximada dels desperfectes.

pg. 17 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

pg. 18 de 19

Reparacions en una barraca de vinya J. M. Canals desembre 2011

Annex 3. Fonts i referncies


GENERALS Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2a edici, 2007. Diccionari catal-valenci-balear; Alcover-Moll; Editorial Moll.

PEDRA SECA BLAY BOQU, Jordi i altres. Pedra seca a les comarques de Tarragona; Diputaci de Tarragona, 2007 CATAL BENACH, Benjam. Bellesa rural al Baix Peneds; edici de lautor; La Bisbal del Peneds, 2006 CONGOST, Rosa; BOVER, Andreu; RIPOLL, Ramon; FLIX, Jenar; BELLMUNT, Jordi; SOGBE, Erica; REBS, Xavier; REGUANT, Joan. La Pedra Seca. Evoluci, Arquitectura i Restauraci, Brau Edicions, Figueres, 2010 GIRONS DESCARREGA, Josep. Lart de la pedra en sec a les comarques de Tarragona; Dip. de Tarragona, 2a ed., 2005 LPEZ-MONN, Rafael. Apartat La pedra seca (pgs. 29-47) dins de A peu per les comarques de Tarragona; Collecci De ferradura; Arola Editors REBS dARENY-PLANDOLIT, Xavier. La pedra en sec a La Fatarella; Fundaci El Sol, 2a ed., 2005 SOLER ALCAIDE, Nati i Josep VALLS CAMPANERA. Poemes de pedra seca; Cossetnia Edicions, Valls, 2006

Es pot trobar una extensssima bibliografia i enllaos a pgines web de tot el mn dedicades a la pedra seca al lloc de la Coordinadora d'Entitats per a la Pedra Seca dels PPCC <http://www.coordinadorapedraseca.org/>.

pg. 19 de 19