You are on page 1of 373

Document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics deducaci secundria Text complet

Curs 2010-2011

Resoluci de 15 de juny de 2010 per la qual saprova el document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics deducaci secundria per al curs 2010-2011 El document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics deducaci secundria per al curs 2009-2010 constitueix un recull, elaborat per acumulaci en anys successius, dutilitat per al funcionament dels instituts, tant pel seu contingut com per les facilitats daccs telemtic. Aquesta utilitat, basada en la sntesi ordenada dorientacions, instruccions per a la prestaci del servei i recordatoris de continguts de la normativa dabast general, es vol mantenir i, si escau, millorar, amb vista al curs 2010-2011. Lentrada en vigor de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, ha actualitzat els referents per a lorganitzaci i el funcionament dels centres. Tanmateix, en el moment demetre aquesta resoluci no ha entrat en vigor la normativa de desplegament de la Llei deducaci. Per aquesta ra, lannex daquesta resoluci incorpora, entre altres, els apartats en qu shan introdut al document sobre organitzaci i funcionament dels centres les modificacions de contingut derivades directament dels preceptes de la Llei deducaci que shan considerat imprescindibles dacord amb el marc normatiu actualitzat. A mesura que entri en vigor la normativa de desplegament de la Llei deducaci, i singularment en all que faci referncia a lautonomia dels centres educatius, el document que saprova per aquesta resoluci shaur dentendre en el marc del desplegament normatiu esmentat. Com en anys anteriors, es mant laccs telemtic a la globalitat del document resultant de la fusi del document del curs anterior amb les modificacions que ara saproven. Lusuari trobar indicacions explcites dels apartats que han experimentat modificacions significatives de contingut. En conseqncia, sens perjudici de les normatives especfiques que regulen situacions particulars, i en virtut de les atribucions que em confereix larticle 16 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, RESOLC: 1. Per a lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics deducaci secundria, en el curs 2010-2011 s daplicaci el document aprovat per la Resoluci de 29 de maig de 2009 per al curs 2009-2010, amb les modificacions de contingut que sestableixen a lannex daquesta resoluci, sens perjudici de les correccions formals i de les altres actualitzacions que, per ra de normativa superior, sn pertinents. 2. El text nic del document refs que ser vigent en el curs 2010-2011 es publica a la pgina web del Departament dEducaci (www.gencat.cat/educacio), tot indicant els apartats que han experimentat modificacions de contingut. Les direccions dels centres pblics deducaci secundria han dinformar els diferents sectors de la comunitat educativa sobre el document refs i han de facilitar-los-hi laccs. 3. Per a la seva aplicaci a lmbit de la ciutat de Barcelona, correspon al Consorci dEducaci ladaptaci i el desenvolupament del contingut del document. Barcelona, 15 de juny de 2010

M. Dolors Rius i Benito Secretria general

Organitzaci i funcionament dels centres pblics deducaci secundria per al curs 2010-2011 Text complet
I. Organitzaci general del centre Novetat............................................................. 10 1. Prioritats generals Novetat............................................................................. 10 2. Integraci escolar i social de l'alumnat: el centre acollidor ............................... 11 2.1. Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic Novetat 13 2.2. Foment de l'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia. 14 2.3. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci ............... 15 2.4. Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social en el centre ................................................................................ 16 2.5. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia................................... 17 2.6. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria ....................................... 18 2.6.1. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE).................................................. 19 3. Atenci a les necessitats educatives de l'alumnat ............................................ 20 3.1. Acci tutorial Novetat .............................................................................. 20 3.2. Atenci a la diversitat en l'educaci secundria obligatria ....................... 24 3.2.1. Comissi d'atenci a la diversitat ........................................................ 24 3.2.2. Atenci a la diversitat de l'alumnat a l'aula ordinria........................... 25 3.2.3. Programes de diversificaci curricular ................................................ 27 3.2.4. Plans individualitzats Novetat........................................................... 33 3.2.5. Programes de diversificaci curricular especfics per a alumnes amb inadaptaci al medi escolar i risc d'exclusi social (unitats d'escolaritzaci compartida - UEC)......................................................................................... 34 3.2.6. Alumnat que simultanieja l'ESO amb estudis de msica o dansa....... 37 3.2.7. Alumnat d'ESO amb dedicaci significativa a la prctica de l'esport .. 38 3.3. Atenci a l'alumnat amb necessitats educatives especials Novetat ....... 39 3.3.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE) .................................. 40 3.3.2. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial ............................................................................ 42 3.3.3. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres d'educaci especial ............................................ 42 3.4. Atenci a l'alumnat nouvingut .................................................................... 44 3.4.1. Acollida i integraci ............................................................................. 45 3.4.2. Aula d'acollida ..................................................................................... 45 3.4.3. Adaptacions del currculum per a l'alumnat nouvingut ........................ 46 3.4.4. Avaluaci de l'alumnat nouvingut ........................................................ 47 3.4.5. Professorat tutor de l'aula d'acollida.................................................... 47 3.5. Procediment per a la incorporaci d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers i per a la legalitzaci de la documentaci dels alumnes que es traslladen a l'estranger .......................................................................... 48 3.5.1. Incorporaci a l'educaci secundria obligatria d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers................................................................. 49 3.5.2. Incorporaci al batxillerat d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers Novetat ................................................ 49 3.5.3. Incorporaci als cicles formatius d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers ..................................................................................... 51 3.5.4. Orientacions per a la legalitzaci de la documentaci acadmica dels alumnes que es traslladen a l'estranger ................................................ 52 3.6. Atenci a l'alumnat que pateix malalties prolongades ............................... 52 3.7. Plans individuals i modificacions del currculum en les etapes postobligatries ................................................................................................. 53

3.7.1. Plans individuals, exempcions i convalidacions de matries en el batxillerat ....................................................................................................... 53 3.7.2. Modificacions curriculars en la formaci professional ......................... 59 3.8. Atenci educativa a l'alumnat amb mesures judicials ................................ 61 3.9. Incorporaci dalumnat menor de 16 anys als estudis a distncia Novetat ........................................................................................................... 61 4. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE) Novetat..................................................... 62 5. Programes educatius Novetat........................................................................ 62 5.1. Biblioteca escolar ....................................................................................... 64 5.2. Pla d'impuls a les terceres llenges ........................................................... 65 5.3. Programa de convivncia i mediaci escolar ............................................. 66 6. Innovaci i bones prctiques educatives Novetat .......................................... 66 7. Avaluaci de centre........................................................................................... 66 8. Coordinaci entre primria i secundria ........................................................... 68 9. Programaci general anual del centre .............................................................. 69 10. Programacions didctiques Novetat ............................................................ 69 II. Organitzaci del currculum .................................................................................. 72 11. Normativa d'aplicaci Novetat...................................................................... 72 12. Educaci secundria obligatria ..................................................................... 73 12.1. Assignaci horria a les matries ............................................................ 73 12.2. Llengua i literatura: lectures ..................................................................... 75 12.3. Llenges estrangeres a l'ESO.................................................................. 76 12.4. Cincies de la naturalesa ......................................................................... 76 12.5. Educaci eticocvica................................................................................. 76 12.6. Currculum optatiu .................................................................................... 76 12.6.1. Currculum optatiu (1r, 2n i 3r d'ESO) ............................................... 76 12.6.2. Matries optatives especfiques (4t curs).......................................... 77 12.7. Treballs de sntesi (1r, 2n i 3r d'ESO) ...................................................... 78 12.8. Projecte de recerca (4t curs) .................................................................... 79 12.9. Competncies bsiques Novetat........................................................... 82 12.10. Projectes didctics propis de centre Novetat ...................................... 83 12.11. Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO Novetat .................................. 84 12.12. Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO ...................... 85 12.12.1. Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs d'ESO ................................................................................... 86 12.12.2. Reclamacions per qualificacions finals d'ESO Novetat ................ 86 13. Batxillerat ........................................................................................................ 88 13.1. Estructura del batxillerat........................................................................... 88 13.2. Configuraci del currculum de l'alumnat Novetat................................. 88 13.3. Matries optatives .................................................................................... 90 13.3.1. Segona llengua estrangera ............................................................... 90 13.3.2. Psicologia i sociologia ....................................................................... 90 13.3.3. Estada a l'empresa............................................................................ 91 13.3.4. Matries optatives dissenyades pels centres.................................... 91 13.4. Lectures de les matries de modalitat literatura catalana, literatura castellana i literatura universal .......................................................................... 91 13.5. Lectures de les matries comunes llengua catalana i literatura, i llengua castellana i literatura ........................................................................... 92 13.6. Llenges estrangeres al batxillerat........................................................... 92 13.7. Treball de recerca Novetat .................................................................... 92 13.8. Avaluaci d'alumnes de batxillerat ........................................................... 94 13.8.1. Criteris generals - Batxillerat ............................................................. 94 13.8.2. Equip docent - Batxillerat .................................................................. 96 13.8.3. Sessions d'avaluaci - Batxillerat ...................................................... 96
4

13.8.4. Avaluaci final de curs - Batxillerat ................................................... 96 13.8.5. Proves extraordinries - Batxillerat ................................................... 96 13.8.6. Promoci - Batxillerat Novetat........................................................ 97 13.8.7. Permanncia d'un any ms a primer curs - Batxillerat Novetat...... 97 13.8.8. Permanncia d'un any ms a segon curs - Batxillerat Novetat ...... 98 13.9. Batxillerat en tres cursos Novetat.......................................................... 99 13.10. Incorporaci d'alumnat al batxillerat..................................................... 100 13.10.1. Alumnes que s'incorporen al primer curs ...................................... 100 13.10.2. Alumnes que s'incorporen al segon curs....................................... 101 13.10.3. Convalidaci de matries de batxillerat per a l'alumnat procedent de cicles formatius...................................................................... 101 13.10.4. Incorporaci al batxillerat d'alumnat que va cursar batxillerat LOGSE Novetat ....................................................................... 103 13.10.5. Incorporaci al batxillerat d'alumnat procedent del batxillerat experimental o del COU Novetat.............................................................. 103 13.11. Canvis en el currculum de l'alumnat ................................................... 103 13.11.1. Canvis de matries sense canvi de modalitat Novetat............... 103 13.11.2. Canvis de modalitat Novetat ...................................................... 104 13.12. Situacions derivades d'un canvi de centre o de rgim d'estudis .......... 105 13.12.1. Canvi de centre sense canvi de rgim .......................................... 105 13.12.2. Trasllat amb canvi de rgim un cop iniciat el curs......................... 105 13.13. Batxillerat en rgim nocturn.................................................................. 106 13.13.1. Matries del batxillerat en rgim nocturn ...................................... 106 13.13.2. Organitzaci del batxillerat en rgim nocturn ................................ 106 13.13.3. Condicions d'inscripci del batxillerat en rgim nocturn................ 107 13.13.4. Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn............................. 108 13.13.5. Canvi del rgim de batxillerat ........................................................ 108 13.14. Inscripcions extraordinries i anullaci de matrcula........................... 108 13.15. Documentaci acadmica - Batxillerat ................................................. 109 13.16. Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat............. 109 13.16.1. Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs Batxillerat..................................................................................................... 109 13.16.2. Reclamacions per qualificacions finals - Batxillerat Novetat ...... 109 14. Cicles formatius de formaci professional Novetat .................................... 111 14A. Cicles formatius de formaci professional especfica LOGSE................ 112 14A.1. mbit d'aplicaci i organitzaci general - FP Novetat................... 112 14A.2. Desplegament del cicle formatiu - FP .............................................. 121 14A.3. El crdit de formaci en centres de treball (FCT) ............................ 123 14A.4. Avaluaci de l'FP ............................................................................. 125 14A.5. Qualificacions - FP........................................................................... 128 14A.6. Repetici de crdits - FP.................................................................. 131 14A.7. Anullaci de la matrcula - FP ......................................................... 132 14A.8. Documentaci acadmica - FP........................................................ 133 14A.9. Accs a l'FP ..................................................................................... 135 14A.10. Matriculaci de l'alumnat provinent de les proves d'obtenci del ttol de tcnic/a o tcnic/a superior ........................................................ 140 14A.11. Incompatibilitats ............................................................................. 140 14A.12. Convalidacions - FP....................................................................... 140 14A.13. Correspondncia entre estudis de formaci professional de grau superior i estudis universitaris ..................................................................... 142 14A.14. Informaci a l'alumnat .................................................................... 142 14A.15. Acreditaci dels cicles formatius.................................................... 144 14A.16. Compleci densenyaments extingits de formaci professional Novetat ..................................................................................................... 145 14B. Cicles de formaci professional inicial - LOE.......................................... 145
5

14B.1. mbit d'aplicaci Novetat.............................................................. 145 14B.2. Organitzaci general dels cicles formatius Novetat ...................... 145 14B.3. Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius Novetat .. 148 14B.4. Planificaci i programaci dels cicles formatius Novetat .............. 148 14B.5. Avaluaci dels cicles formatius ........................................................ 150 14B.6. Documentaci acadmica Novetat ............................................... 153 14B.7. Convalidacions................................................................................. 154 14B.8. Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada Novetat ....................................................................................... 156 15. Ensenyaments esportius............................................................................... 157 15.1. Organitzaci general - Esports............................................................... 158 15.1.1. Calendari i horari - Esports.............................................................. 158 15.1.2. Denominaci i organitzaci dels ensenyaments esportius.............. 158 15.1.3. Durada dels ensenyaments esportius ............................................. 158 15.1.4. Distribuci dels ensenyaments esportius Novetat........................ 158 15.1.5. Distribuci de l'horari lectiu - Esports .............................................. 159 15.1.6. Assistncia - Esports....................................................................... 161 15.1.7. Matriculaci parcial - Esports .......................................................... 161 15.2. Aplicaci dels preus pblics dels ensenyaments esportius.................... 162 15.3. Desplegament dels ensenyaments esportius......................................... 162 15.4. El bloc de formaci prctica (BFP)......................................................... 164 15.4.1. Finalitats i objectius del BFP ........................................................... 164 15.4.2. Accs al bloc de formaci prctica.................................................. 164 15.4.3. Seguiment del bloc de formaci prctica ........................................ 165 15.4.4. Proposta d'extinci del conveni - Esports........................................ 165 15.4.5. Exempci del bloc de formaci prctica.......................................... 165 15.5. Avaluaci - Esports ................................................................................ 166 15.5.1. Criteris generals - Esports............................................................... 166 15.5.2. Junta d'avaluaci - Esports ............................................................. 166 15.5.3. Sessions d'avaluaci - Esports Novetat ....................................... 166 15.5.4. Avaluaci dels crdits - Esports ...................................................... 167 15.5.5. Recuperaci de crdits - Esports .................................................... 168 15.5.6. Sessions d'avaluaci final ............................................................... 168 15.5.7. Documents del procs d'avaluaci - Esports .................................. 169 15.5.8. Valoraci del curs - Esports ............................................................ 169 15.6. Qualificacions - Esports.......................................................................... 169 15.7. Repetici de crdits - Esports ................................................................ 172 15.7.1. Nombre de repeticions i convocatries ........................................... 172 15.8. Anullaci de la matrcula - Esports........................................................ 172 15.9. Documentaci acadmica - Esports....................................................... 173 15.10. Accs - Esports .................................................................................... 174 15.10.1. Accs al primer nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de qualsevol especialitat esportiva Novetat.............................. 174 15.10.2. Accs al segon nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de qualsevol especialitat esportiva .............................................. 176 15.10.3. Accs al cicle de grau superior d'ensenyaments esportius de qualsevol especialitat esportiva Novetat .................................................. 176 15.10.4. Exempci de la prova especfica d'accs...................................... 178 15.11. Convalidacions - Esports ..................................................................... 178 15.12. Acreditaci dels ttols de tcnic esportiu i tcnic esportiu superior dels ensenyaments esportius.......................................................................... 179 16. Programes de Qualificaci Professional Inicial Novetat............................. 180 16.1. Aspectes generals - PQPI Novetat...................................................... 180 16.1.1. Finalitats dels PQPI......................................................................... 180
6

16.1.2. Normativa d'aplicaci - PQPI Novetat .......................................... 180 16.1.3. Implantaci dels programes ............................................................ 181 16.2. Currculum formatiu................................................................................ 181 16.2.1. Mduls A: Mduls especfics. Precisions ........................................ 181 16.2.2. Projecte integrat .............................................................................. 182 16.2.3. Formaci en centres de treball (FCT) - PQPI.................................. 182 16.2.4. Mduls B: Mduls de formaci de carcter general ........................ 183 16.2.5. Mduls C: Mduls per a l'obtenci del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria Novetat ................................................. 184 16.3. Atenci personalitzada i tutoritzaci de l'alumnat .................................. 185 16.4. Destinataris i accs ................................................................................ 186 16.4.1. Edat Novetat................................................................................. 186 16.4.2. Sollicitud d'inscripci als mduls obligatoris dels PQPI Novetat . 186 16.4.3. Matriculaci als mduls obligatoris (A i B) Novetat ...................... 186 16.4.4. Permanncia - PQPI Novetat ....................................................... 187 16.4.5. Accs i matriculaci als mduls voluntaris dels PQPI (mduls C) .. 188 16.5. Organitzaci del curs - PQPI.................................................................. 188 16.5.1. Configuraci de grups Novetat..................................................... 188 16.5.2. Durada - PQPI Novetat ................................................................ 188 16.5.3. Calendari, horaris i temporitzaci Novetat ................................... 189 16.6. Avaluaci dels aprenentatges ................................................................ 189 16.6.1. Plantejaments generals de l'avaluaci dels aprenentatges............. 189 16.6.2. Documentaci de l'avaluaci........................................................... 189 16.6.3. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls A.................................. 190 16.6.4. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls B Novetat ................. 190 16.6.5. Qualificaci final del PQPI............................................................... 191 16.7. Certificaci acadmica ........................................................................... 191 16.8. Reconeixement de la formaci - PQPI Novetat................................... 192 16.9. Informe anual per a l'avaluaci dels programes de qualificaci professional inicial ........................................................................ 192 17. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement ....................................... 193 17.1. La planificaci de ls de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement: el Pla TAC de centre................................................................. 194 17.2. Projecte eduCAT 1x1 Novetat............................................................. 195 18. Ensenyament de la religi............................................................................. 196 18.1. Opci per l'ensenyament de la religi a l'educaci secundria obligatria .................................................................... 196 18.2. Religi a l'educaci secundria obligatria ............................................ 196 18.3. Religi al batxillerat ................................................................................ 197 III. Organitzaci del curs ......................................................................................... 198 19. Calendari escolar Novetat.......................................................................... 198 20. Horari general del centre............................................................................... 198 20.1. Rgim dirn ............................................................................................ 198 20.2. Rgim nocturn ........................................................................................ 200 20.3. Observacions sobre l'horari de l'alumnat en el centre............................ 200 20.4. Activitats que impliquen variaci en els espais habituals....................... 201 20.5. Viatges escolars ..................................................................................... 201 21. Criteris generals de distribuci de grups i d'elaboraci de l'horari Novetat ............................................................................................ 202 21.1. Criteris bsics en l'ESO.......................................................................... 204 21.1.1. Equips docents................................................................................ 204 21.1.2. Organitzaci dels grups Novetat .................................................. 204 21.1.3. Rtio ................................................................................................ 205 21.1.4. Altres consideracions Novetat...................................................... 205 21.2. Criteris bsics en el batxillerat................................................................ 206
7

21.3. Confecci de l'horari............................................................................... 206 21.3.1. Aprovaci dels criteris de confecci de l'horari ............................... 206 21.3.2. Elaboraci de l'horari Novetat ...................................................... 207 21.3.3. Aprovaci de l'horari........................................................................ 207 22. Horari del professorat.................................................................................... 208 22.1. Horari general del professorat Novetat ............................................... 208 22.2. Reduccions de jornada .......................................................................... 209 22.2.1. Mesures organitzatives dels horaris docents del professorat substitut que cobreix reduccions de jornada ............................................... 211 22.2.2. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin entre 55 i 64 anys Novetat .................................. 212 22.3. rgans unipersonals de govern i de coordinaci ................................... 212 22.3.1. rgans unipersonals de govern Novetat...................................... 212 22.3.2. rgans collegiats de coordinaci ................................................... 214 22.3.3. rgans unipersonals de coordinaci............................................... 215 22.3.4. Hores reconegudes com a lectives i complements retributius dels crrecs de coordinaci Novetat ....................................... 220 22.3.5. rgans unipersonals de govern i de coordinaci en els instituts escola Novetat ............................................................................ 221 22.4. El professorat de l'especialitat d'orientaci educativa i els mestres de pedagogia teraputica..................................................................................... 222 22.4.1. El professorat especialista en orientaci educativa ........................ 222 22.4.2. Els mestres de pedagogia teraputica ............................................ 224 22.4.3. El professorat d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE)..... 225 22.5. Professorat de religi ............................................................................. 226 23. Personal d'administraci i serveis i de suport socioeducatiu ........................ 227 23.1. Funcions, jornada i horaris ..................................................................... 227 23.1.1. Auxiliars d'administraci i subalterns............................................... 227 23.1.2. Netejadors i netejadores ................................................................. 231 23.1.3. Auxiliars d'educaci especial .......................................................... 231 23.1.4. Educadors i educadores d'educaci especial ................................. 231 23.1.5. Integradors i integradores socials Novetat ................................... 232 23.2. Organitzaci i condicions laborals.......................................................... 234 23.2.1. Vacances......................................................................................... 234 23.2.2. Permisos i llicncies. Comunicats. Control horari. Faltes d'assistncia o de puntualitat Novetat ........................................... 235 23.2.3. Ajuts de menjador ........................................................................... 237 23.2.4. Formaci del personal..................................................................... 237 23.2.5. Serveis extraordinaris...................................................................... 237 IV. Aspectes generals ............................................................................................. 238 24. Assistncia del professorat ........................................................................... 238 24.1. Llicncies ............................................................................................... 238 24.2. Permisos Novetat ................................................................................ 239 24.3. Substitucions .......................................................................................... 243 24.4. Faltes d'assistncia o de puntualitat Novetat ...................................... 244 25. Gesti econmica dels centres ..................................................................... 246 26. Gesti acadmica i administrativa ................................................................ 247 27. Recollida de dades a efectes estadstics Novetat...................................... 247 28. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal................................... 247 29. Drets i deures de l'alumnat relacionats amb la convivncia escolar ............. 248 30. Igualtat d'oportunitats per a nois i noies........................................................ 249 31. Llibres de text Novetat ............................................................................... 250 32. Beques i ajuts................................................................................................ 251 33. Seguretat i salut ............................................................................................ 251 33.1. Assegurana escolar obligatria Novetat............................................ 251
8

33.2. Plans d'emergncia................................................................................ 252 33.3. Accidents laborals Novetat.................................................................. 253 33.4. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius ....................... 253 33.5. Programa Salut i Escola......................................................................... 253 33.6. Farmaciola ............................................................................................. 255 33.7. Administraci de medicaci a alumnes .................................................. 255 33.8. Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme.......................................... 256 33.9. Control de plagues ................................................................................. 257 34. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident ... 257 34.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns materials) ........................................................................................................ 257 34.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar ........ 258 34.3. Responsabilitat patrimonial de l'Administraci pblica........................... 259 35. Actuacions en el supsit d'absentisme de l'alumnat ..................................... 259 36. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre...................................................... 260 37. Criteris d'actuaci en situacions singulars .................................................... 260 37.1. Criteris que cal aplicar en els supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills .................................................................. 260 37.2. Criteris que cal aplicar davant determinades actuacions de la policia o de la DGAIA ................................................................................................. 261 37.3. Criteris que cal aplicar en el supsit de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins les dependncies del centre .............................................................................................................. 262 37.4. Criteris que cal aplicar quan es t constncia que algun alumne/a ha estat objecte de maltractaments ................................................................ 263 38. Alumnat: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elabora Novetat ...................................................................... 263 38.1. Aspectes generals de la protecci de dades personals en els centres educatius Novetat ........................................................................................ 265 38.2. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i del professorat Novetat ......................................................................................................... 265 39. Collaboraci i participaci de les famlies. Carta de comproms educatiu ... 266 39.1. Marc general de collaboraci i participaci de les famlies ................... 266 39.2. Carta de comproms educatiu Novetat................................................ 267 V. Formaci permanent del professorat.................................................................. 269 40. Pla de formaci de centre ............................................................................. 269 41. Plans de formaci de zona Novetat ........................................................... 270 42. Llicncies d'estudis ....................................................................................... 270 43. Accs a biblioteques i museus...................................................................... 271 VI. Referents normatius .......................................................................................... 272 A. Annexos.............................................................................................................. 278 A.1. Lectures prescriptives de batxillerat - Annex 1 ............................................ 278 A.2. Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Annex 2 ............................................................................................. 289 A.3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica - LOGSE - Annex 3A ................................. 315 A.3B. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional inicial - LOE - Annex 3B.............................................. 322 A.4. Ensenyaments esportius - Annex 4 ............................................................. 324 A.5. Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Annex 5 .... 356 M. Models................................................................................................................ 370

I. Organitzaci general del centre

Novetat

Lorganitzaci general del centre educatiu ha de concordar amb els principis rectors del sistema educatiu establerts a larticle 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci i sha de regir pels objectius educatius prioritaris de millora de resultats educatius i increment de les condicions dequitat amb qu el centre els aconsegueix, en benefici de la cohesi social. Dacord amb la Llei deducaci, cada centre estableix en el seu projecte educatiu les fites que, progressivament, esdevenen objecte dacci prioritria de la instituci escolar. Aquestes fites han destar alineades amb els objectius prioritaris del sistema educatiu esmentats en el pargraf anterior i poden generar estratgies a curt o mitj termini, dacord amb laplicaci del projecte de direcci, si escau. Les programacions generals anuals dels centres expliciten les actuacions que es duen a terme cada curs escolar en relaci amb aquestes prioritats. En el moment en qu entri en vigor, el decret dautonomia dels centres educatius, actualment en tramitaci, esdevindr el marc normatiu reglamentari en qu sha dordenar la presa de les decisions que han dadoptar els rgans competents de cada centre per tal de donar compliment al que sindica en el pargraf anterior. 1. Prioritats generals Novetat

En el marc dels objectius prioritaris del sistema educatiu, els centres han de vetllar especialment per millorar i, si escau, consolidar i mantenir els aspectes segents:

Lescolaritzaci inclusiva de lalumnat, atenent des dun plantejament global de centre les seves necessitats educatives i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la mxima participaci de tot l'alumnat en els entorns escolars ordinaris. Ls de la llengua catalana com a llengua daprenentatge i de comunicaci en les actuacions docents i administratives del centre. Limpuls dun projecte educatiu plurilinge en el qual el catal, com a eix vertebrador, sarticuli de manera coherent amb lensenyament de les altres llenges i la resta del currculum. El desplegament de lorganitzaci, objectius i continguts de les matries de l'ESO que ha de tenir com a finalitat central el desenvolupament de les competncies bsiques en l'alumnat i que comporta, entre altres qestions:
o

Lassoliment per tot lalumnat dun bon nivell de comprensi i dexpressi oral i escrita, dagilitat en ls destratgies i instruments de clcul i en la resoluci de problemes, i dautonomia en laprenentatge en l'ensenyament obligatori.

10

La millora de laprenentatge de les llenges estrangeres, potenciant ls comunicatiu de la llengua i la seva utilitzaci com a eina daccs al coneixement en continguts de matries no lingstiques d'acord amb el projecte educatiu del centre. La integraci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en el procs densenyament i aprenentatge i en lavaluaci de les diferents matries del currculum. La coordinaci de les diferents matries dun curs entre el professorat que forma cada equip docent per tal de potenciar la transversalitat dels coneixements i fomentar mbits de treball interdisciplinari, la integraci dels diferents tipus de continguts per part de lalumnat i el seu s efectiu en diferents situacions i contextos.

La integraci en els processos densenyament i aprenentatge de continguts vinculats a la coeducaci, la ciutadania, la convivncia, leducaci ambiental, la salut, la comunicaci audiovisual, laccs a la informaci i el gust per la lectura, dacord amb el projecte educatiu del centre. La coordinaci entre el professorat de primria i el de secundria per afavorir la coherncia del procs educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes, aix com la necessria interrelaci entre els equips docents dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris.

Aix mateix, cada centre ha de formular una carta de comproms educatiu amb les famlies. En aquesta carta sexpressen els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir per garantir la cooperaci entre les accions educatives dambdues parts en un entorn de convivncia, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives. El Departament d'Educaci posa a disposici dels centres orientacions amb relaci a la carta de comproms educatiu. El projecte educatiu del centre i, si escau, el projecte de direcci orienten la programaci general anual, que ha de precisar les actuacions per a la implementaci de les prioritats anteriors. 2. Integraci escolar i social de l'alumnat: el centre acollidor Tenint en compte lobjectiu general del Pla per a la llengua i la cohesi social, la integraci escolar i social de tot lalumnat, amb independncia de la llengua, cultura, condici social i origen, ha de referir-se necessriament a tres eixos: 1. Consolidaci, d'acord amb el projecte lingstic de cada centre, de la llengua catalana, i loccit dAran si escau.

11

2. Foment de leducaci intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de dileg i de convivncia. 3. Promoci de lequitat educativa per assolir la igualtat en les possibilitats de ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove. En un centre acollidor el procs dacollida es concep en sentit ampli: hi caldr preveure lacollida del professorat nou i la de les noves famlies que matriculen els seus fills i filles per primera vegada En aquest sentit, els documents dorganitzaci i gesti dels centres shan dadequar al desenvolupament dels tres eixos esmentats:

El projecte educatiu del centre acollidor ha de servir per potenciar una educaci per a la cohesi social, basada en la llengua catalana com a instrument de comunicaci en un context multilinge i disposar dalgun indicador de progrs en aquest sentit. El reconeixement d'aquest context multilinge garanteix la igualtat doportunitats i el dret a la diferncia de tot lalumnat. s en el projecte lingstic, en el si del projecte educatiu, on es pot establir un tractament de les llenges que doni resposta a la situaci sociolingstica de lalumnat, que vetlli per ls del catal com a vehicle densenyament i aprenentatge i com a llengua de relaci en tots els mbits. Les normes dorganitzaci i funcionament dun centre acollidor sn el lloc adient per recollir els drets i deures dels diferents membres de la comunitat educativa pel que fa a ls de la llengua, tot respectant la diversitat i la igualtat doportunitats i la convivncia, i per articular lorganitzaci dels recursos que han de fer possible lassoliment dels objectius del Pla per a la llengua i la cohesi social en el centre. Lacollida i la integraci del conjunt de la comunitat educativa (alumnat, professorat, famlies) comporta un conjunt sistemtic dactuacions que afavoreixin la plena incorporaci de tothom a la vida i a la dinmica ordinria del centre i del seu entorn i la determinaci de protocols especfics per a lalumnat nouvingut o amb risc dexclusi social. Aquests protocols han doferir una resposta educativa coherent a partir duna avaluaci acurada de les necessitats de lalumnat (socioafectives, pedaggiques, econmiques...) i una planificaci dels recursos necessaris per garantir la igualtat doportunitats en la consecuci de lxit escolar. La planificaci de lacci tutorial en el centre acollidor ha de contribuir a garantir lacompanyament educatiu dels processos identitaris i dintegraci escolar i social de tot lalumnat en contextos multiculturals.

12

En la programaci general anual del centre acollidor ser normal incloure actuacions que garanteixin ls de la llengua catalana entre tots els membres de la comunitat educativa, la convivncia i la cooperaci entre alumnes de diferents cultures, la igualtat doportunitats de lalumnat socioculturalment desfavorit i la implicaci i la interacci amb lentorn. Entre aquestes actuacions no shan de descartar activitats de formaci permanent que facilitin lassoliment dobjectius de centre en els tres eixos del Pla per a la llengua i la cohesi social. 2.1. Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic Novetat Els articles 11 i 16 de la Llei deducaci determinen que el catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua emprada normalment com a llengua vehicular i daprenentatge del sistema educatiu. Han de ser normalment en catal les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didctic, activitats daprenentatge i davaluaci, i comunicacions amb les famlies. Lobjectiu fonamental del projecte educatiu plurilinge s aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en finalitzar leducaci obligatria, de manera que pugui usar normalment i de manera correcta el catal i el castell (i larans a la Vall dAran), i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant leducaci secundria el tractament metodolgic de les dues llenges oficials es desenvolupa tenint en compte el context sociolingstic, a fi de garantir el coneixement de les dues llenges per tot lalumnat, independentment de les llenges familiars. Dacord amb el projecte lingstic, els centres poden impartir continguts de matries no lingstiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits dadmissi dalumnes als centres que imparteixin continguts de matries no lingstiques en una llengua estrangera no poden ser diferents per aquesta ra. En el projecte lingstic propi, del qual tots els centres han de disposar com a part del projecte educatiu, sadapten els criteris generals anteriors i la normativa que sigui daplicaci a la realitat sociolingstica de lentorn, alhora que shi garanteix la continutat i la coherncia de lensenyament de les llenges estrangeres iniciades a primria. En el marc del que estableix larticle 14 de la Llei deducaci, en el projecte lingstic shi preveu el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels continguts, objectius, aspectes metodolgics i criteris davaluaci, aix com la coordinaci en el tractament de les estructures lingstiques comunes, evitant repeticions en totes dues llenges. Tamb shi
13

ha destablir que lassoliment de la competncia comunicativa lingstica, com a base de tots els aprenentatges, s responsabilitat de totes les matries del currculum. Les pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa que el centre consideri oport destablir es recullen tamb en el projecte lingstic, aix com la garantia que les comunicacions del centre sn en aquesta llengua. Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric. Tanmateix, shan darbitrar mesures de traducci per al perode dacollida de les famlies. Dacord amb larticle 10 de la Llei deducaci, els centres han de preveure lacollida personalitzada de lalumnat nouvingut, i recollir-ho en el seu projecte educatiu. Els criteris perqu aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procs daprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana hauran de constar en el projecte lingstic integrat en el projecte educatiu del centre. En establir aquests criteris, shan de tenir en compte els programes lingstics dimmersi en llengua catalana que es puguin implementar. 2.2. Foment de l'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia Leducaci intercultural implica un model educatiu que potencia la cultura del dileg i de la convivncia, i ajuda a desenvolupar la conscincia i el sentiment digualtat com a condici prvia per al coneixement i el respecte de les diferncies culturals. s objectiu fonamental de tot centre educatiu acollidor que tot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les minoritries, desenvolupi, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds que lhan de capacitar per viure en la nostra societat, que s multicultural i multilinge. Per assolir aquest objectiu, correspon al centre acollidor:

Possibilitar que tot lalumnat i les seves famlies sentin que formen part de la societat catalana, sense que per aix hagin de perdre els referents propis. Fomentar actituds dobertura i dempatia que faciliten lenriquiment personal i cultural. Ajudar a superar estereotips i prejudicis respecte a persones i grups diferents. Subratllar les semblances i fomentar el respecte pels valors, creences i comportaments de les diverses cultures en el marc de la Declaraci Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants. Una bona eina per afavorir aquests aspectes s la participaci en projectes internacionals en el marc del Programa d'aprenentatge permanent (PAP) de la Comissi Europea. Explicitar els continguts interculturals en les rees o matries del currculum.

14

Desenvolupar el respecte a les manifestacions culturals i una actitud crtica envers determinats continguts i tradicions de qualsevol cultura, tant la prpia com laliena, que no respecti els drets humans bsics. Afavorir la dimensi europea amb projectes internacionals per fer un treball competencial i integrat de continguts i llenges. Incentivar la participaci escolar de tots els alumnes i llurs famlies, evitar qualsevol tipus de marginaci i potenciar la convivncia i la cooperaci entre alumnes de cultures familiars diverses, dins i fora de lescola. Desenvolupar habilitats per a la convivncia, necessries a lhora de participar en la vida ciutadana multicultural, i preocupar-se per la integraci socioafectiva de tot lalumnat. Respectar la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permetre ls de vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari, sempre que no impossibilitin:
o o o o

la realitzaci de totes les activitats curriculars, la comunicaci interpersonal, la identificaci personal, la seguretat personal o la dels altres.

Aquest respecte, per, no ha de permetre ni tolerar els smbols que exaltin la xenofbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violncia. 2.3. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci Cal promoure l'equitat per poder assolir la igualtat en les possibilitats i el ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i evitar qualsevol tipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu cal crear en els centres educatius les condicions que facin efectiva la igualtat doportunitats per accedir a una educaci de qualitat. Per assolir aquest objectiu, correspon al centre acollidor:

Garantir la integraci escolar i social de tot lalumnat, amb una atenci especial a lalumnat amb ms risc dexclusi social i vetllar per obtenirne el mxim rendiment escolar. A aquests efectes, conv utilitzar totes les eines disponibles i mostrar expectatives positives respecte a les possibilitats daquest alumnat.

15

Adoptar mesures preventives respecte a labsentisme escolar i fer-ne un seguiment acurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a les estratgies del centre per acollir l'alumnat amb dificultats o amb risc d'exclusi, com a les expectatives del professorat envers aquest alumnat i a la capacitat del centre d'activar accions positives. Aquestes mesures normalment seran fruit d'un treball coordinat entre els responsables del centre i els agents de l'entorn implicats. Detectar les necessitats especfiques de lalumnat (fsiques, cognitives, afectivorelacionals i socials), preveuren la tutoritzaci adequada i vetllar pels aspectes afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en lalumnat ms vulnerable o amb risc dexclusi. Vetllar per la no-discriminaci de lalumnat per raons econmiques, facilitar la informaci i laccs de les famlies als diferents tipus dajuts i beques que tenen a labast i promoure que tot lalumnat disposi del material escolar necessari i tingui accs a les activitats complementries i extraescolars programades pel centre. Fomentar la integraci social dels alumnes i de les famlies i potenciar el desenvolupament, si escau, d'un pla educatiu d'entorn. La continutat educativa es veu facilitada per la collaboraci en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat. Collaborar en el desenvolupament dels objectius del Pla integral per al poble gitano, especialment en les zones on intervenen els promotors i promotores escolars. Aquests promotors escolars sn professionals del poble gitano que actuen coordinadament amb els serveis educatius i intervenen en casos relacionats amb l'absentisme, la noescolaritzaci, l'abandonament i la desescolaritzaci de l'alumnat gitano, per poder ajudar-lo a aconseguir l'xit escolar.

2.4. Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social en el centre Correspon al centre acollidor adoptar les mesures necessries per tal de potenciar les actuacions planificades en matria de llengua i cohesi social Quan aquestes mesures comportin la designaci, per part de la direcci del centre, dun coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social, ser raonable assignar a la persona designada funcions com, per exemple:

Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilitzaci, foment i consolidaci de leducaci intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador dun projecte educatiu plurilinge. Assessorar l'equip directiu i collaborar en lactualitzaci dels documents dorganitzaci del centre i en la gesti de les actuacions que fan referncia a lacollida i integraci de lalumnat nouvingut, a

16

latenci a lalumnat en risc dexclusi i a la promoci de ls de la llengua, leducaci intercultural i la convivncia en el centre.

Promoure actuacions en el centre i en collaboraci amb lentorn, per potenciar la convivncia mitjanant ls de la llengua catalana i leducaci intercultural, afavorint la participaci de lalumnat i garantintne la igualtat doportunitats. Collaborar en la definici destratgies datenci a lalumnat nouvingut i/o en risc dexclusi, participar en lorganitzaci i optimitzaci dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen. Participar amb lequip directiu en les actuacions que es deriven del Pla educatiu dentorn. Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesi social, per delegaci de la direcci del centre.

2.5. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia Sn moltes les bones prctiques en matria de convivncia que els centres de Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de programes existents. El Departament dEducaci posa a disposici dels centres la carpeta de la convivncia en els centres docents densenyament secundari (maig, 2003). En aquest document, a ms de les lnies generals dactuaci, hi ha un recull de bones prctiques i recursos. El Decret 143/2007, de 26 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, preveu a l'article 23.3 que cada centre ha destablir els principis per a l'elaboraci del pla de convivncia del centre, integrat en el seu projecte educatiu. D'altra banda, el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya refora el carcter educatiu que han de tenir els processos i les accions que s'emprenguin, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament personal com el deure d'aprendre i mantenir actituds de responsabilitat per resoldre conflictes de convivncia. Projecte de convivncia El projecte de convivncia (PdC) s el document que reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de capacitar tot lalumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre lxit personal i social i la gesti positiva de conflictes. Aquestes accions poden anar adreades a la millora del clima a laula, al centre o a lentorn, amb el benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits dintervenci

17

afavoreix la transferncia daprenentatges, valors, creences, actituds i hbits relacionals. El Projecte de convivncia s un document viu, dacord amb els principis del projecte educatiu de centre i del seu saber fer quotidi. s per aix que la seva elaboraci no respon a terminis concrets sin a la necessitat percebuda collectivament amb tota la comunitat educativa. El Departament dEducaci posa a labast de tots els centres una eina de suport informtic amb instruments de diagnosi, orientacions i recursos per tal de facilitar lelaboraci del Projecte de convivncia de centre. Els centres hi poden accedir mitjanant el seu codi de centre o b veuren el contingut a "Projecte de convivncia, document que podran trobar en lespai LIC de la pgina de lXTEC. 2.6. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria El centre acollidor estn la seva acci educadora ms enll del centre, en cooperaci amb lajuntament, i aprofita tots els recursos per assegurar la continutat i la coherncia educativa dels infants i els joves, i fa una escola arrelada a lentorn i vinculada a la seva realitat social, una escola que treballa en xarxa i que collabora amb lentramat social i cultural que lenvolta. Per aix s molt convenient:

El treball dequip pluridisciplinari entre tots els professionals que intervenen en el procs educatiu, que faciliti una resposta educativa efica i coherent. Coordinar-se i collaborar amb els altres centres educatius de l'entorn i amb els serveis educatius que hi intervenen. Potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat per aconseguir la continutat educativa i fomentar la integraci social dels alumnes i llurs famlies. Dinamitzar la participaci de les famlies, amb una atenci especial pels sectors desafavorits. Fomentar la participaci de lalumnat en els processos de decisi del centre. Articular el projecte educatiu de centre amb un projecte com dentorn, vetllant per la continutat entre els valors que es treballen al centre i els de la resta dactivitats: esportives, culturals i de lleure. Facilitar lobertura del centre i els espais i recursos necessaris per al desenvolupament dactivitats lligades al treball dentorn, i propiciar-hi la participaci de tot lalumnat, amb una cura especial per a lalumnat amb ms necessitats.
18

Afavorir la dimensi europea i internacional del centre educatiu.

All on es desenvolupi un pla educatiu dentorn i per tal d'optimar els recursos existents per tal d'aconseguir una educaci integral per a tot lalumnat i promoure la cohesi social, pertoca als centres:

Fomentar la participaci dels membres de la comunitat educativa en els processos de diagnosi de necessitats i de presa de decisions del Pla educatiu dentorn. Promoure la creaci duna comissi del consell escolar de centre que optimitzi la vinculaci entre els components de la comunitat educativa per dinamitzar actuacions relacionades amb el Pla educatiu dentorn. Incloure en la programaci general anual de centre les actuacions previstes en el Pla educatiu dentorn. Fer conixer a la comunitat local les actuacions del centre respecte als objectius del Pla educatiu dentorn. Facilitar la participaci del professorat en les comissions del Pla educatiu dentorn i la seva coordinaci amb els agents i les entitats que hi desenvolupin actuacions. Estimular la participaci de lalumnat, del professorat i dels altres professionals del centre i de les famlies en les actuacions i activitats del Pla educatiu dentorn. Coordinar-se i collaborar amb les entitats de lleure ms properes i facilitar, si escau, els recursos i installacions del centre per al desenvolupament de les seves activitats.

2.6.1. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE) El Pla catal desport a lescola (PCEE) s un pla impulsat pel Departament d'Educaci i el Departament de la Vicepresidncia (Secretaria General de l'Esport) amb la finalitat de posar a l'abast de tot lalumnat de primria i de secundria la prctica d'activitats fsiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formaci personal i cvica dels infants i joves. Els directors i directores dels centres educatius que formen part del Pla catal desport a lescola nomenen un coordinador/a del Pla entre el professorat del claustre, preferentment de lrea deducaci fsica, i faciliten el desenvolupament de les seves funcions. La compensaci per la dedicaci professional extraescolar, addicional a la tasca docent, daquests coordinadors lassumeix la Secretaria General de lEsport amb una aportaci econmica complementria i nominal anual.

19

La funci principal daquest coordinador/a s dinamitzar i coordinar les activitats esportives i culturals del PCEE i garantir el seu lligam amb el projecte educatiu de centre. Amb aquesta finalitat es concreten les actuacions segents:

Elaborar el programa dactivitats. Collaborar en la constituci de lassociaci esportiva escolar. Seleccionar i coordinar els dinamitzadors i les dinamitzadores. Assistir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de l'Esport o b altres dorganitzades pel Departament dEducaci. Gestionar la documentaci relativa al Pla.

En el cas que el centre educatiu formi part dun pla educatiu dentorn, el coordinador/a del PCEE ser el responsable de garantir la coherncia de les actuacions del PCEE amb els objectius del Pla educatiu dentorn. 3. Atenci a les necessitats educatives de l'alumnat 3.1. Acci tutorial Novetat

Lacci tutorial, que comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar lorientaci de carcter personal, acadmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integraci social. Per facilitar a les famlies lexercici del dret i el deure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu de llurs fills, els centres han destablir els procediments de relaci i cooperaci amb les famlies previstos a la carta de comproms educatiu, i els han de facilitar informaci sobre levoluci escolar i personal de llurs fills (article 57.7 de la Llei deducaci). Lacci tutorial ha dincorporar elements que permetin la implicaci dels alumnes en llur procs educatiu. En particular, ha de contribuir al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci de lalumnat en la dinmica del centre. Lacci tutorial ha demmarcar el conjunt dactuacions que tenen lloc en el centre educatiu, tot integrant les funcions del tutor/a i les actuacions daltres professionals i rgans (professorat, departaments didctics, equips docents, comissions, etc.). El centre ha de concretar els aspectes organitzatius i funcionals de lacci tutorial i els procediments de seguiment i davaluaci, que han desdevenir el referent per a la coordinaci del professorat i per al desenvolupament de lacci educativa. L'acci tutorial, que sha dincorporar a la programaci anual, ha de tenir en compte el conjunt de tota l'etapa.

20

L'exercici de l'acci tutorial s responsabilitat del conjunt de professors que interv en un mateix grup en la mesura que lactivitat docent implica a ms del fet dimpartir els continguts propis de la matria el seguiment i lorientaci del procs daprenentatge i ladaptaci dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes i les alumnes. Tanmateix, per coordinar lacci tutorial el director o directora del centre ha de designar un tutor o tutora per a cada grup dalumnes. Tot i que usualment es designa un tutor o tutora per a cada grup dalumnes, i sent aquesta la manera de comptabilitzar les assignacions horries de professorat per aquest concepte, amb els mateixos recursos es poden utilitzar altres frmules de tutoria, com per exemple organitzar les tutories individuals de manera compartida entre el professorat. Lorganitzaci del centre ha de preveure una bona coordinaci de lacci tutorial. Aquesta coordinaci es pot dur a terme per nivells o de manera global per al conjunt de letapa, garantint, en qualsevol cas, la coherncia i la continutat de lacci tutorial durant lescolaritzaci de lalumnat. Correspon al treball en equip dels tutors la planificaci de les actuacions a dur a terme, el seguiment del seu desenvolupament i lavaluaci dels resultats. En la planificaci i el desenvolupament de lacci tutorial es comptar amb la collaboraci del professorat de lespecialitat dorientaci educativa i, si escau, amb lassessorament de lEAP. L'acci tutorial i l'orientaci a l'educaci secundria obligatria Conv que a lESO el tutor o tutora sigui preferentment professor o professora de les matries comunes que tingui un mnim dun curs dexperincia al centre i es mantingui com a tutor del grup d'alumnes ms dun curs consecutiu. El tutor o tutora del grup, com a responsable del seguiment de lalumnat, ha de vetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies bsiques i per la coordinaci, a aquests efectes, de tot el professorat que incideix en un mateix alumne o alumna. Aix mateix, ha de coordinar la seva acci amb el tutor o tutora responsable de lalumnat que assisteix durant una part del seu horari a laula dacollida, la USEE o la UEC, o b est cursant temporalment els seus estudis en aules hospitalries. El tutor o tutora del grup ha de vetllar per la coherncia de lacci tutorial amb els continguts relatius a leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania al llarg de letapa. El tutor o tutora ha de tenir cura que lelecci del currculum optatiu per part de lalumne o alumna sigui coherent al llarg de letapa i doni resposta als seus interessos i necessitats, tant pel que fa a la seva situaci actual com a les seves opcions de futur acadmic i laboral.

21

En els tres primers cursos de letapa, lalumnat ha de decidir entre diverses matries optatives ofertes pels centres dins el marge horari establert, per tal de reforar, consolidar o ampliar els seus aprenentatges. En el quart curs dESO, la franja doptativitat s ms gran i, per tant, els centres han d'informar i orientar lalumnat perqu lelecci de les matries optatives especfiques serveixi per consolidar aprenentatges bsics o puguin ser tils per a estudis posteriors o per incorporar-se al mn laboral. Si b aquesta elecci ajuda a perfilar un possible itinerari formatiu al final de letapa, no pot condicionar de manera definitiva el seu futur acadmic o professional. Dacord amb larticle 17 de lOrdre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci a leducaci secundria obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008), en finalitzar letapa el centre ha delaborar un document orientador per a lalumne o alumna sobre les opcions ms adequades per al seu futur acadmic i professional, a partir dels fulls de seguiment acadmic i un cop analitzada levoluci de lalumnat al llarg de letapa i els seus interessos, capacitats i possibilitats. Aquest document orientador ha de tenir un carcter confidencial i el seu contingut t un carcter informatiu per a les famlies, per no pot ser prescriptiu. A partir daquest document, i amb lajut del tutor o tutora i del professor o professora dorientaci, que planificaran activitats dorientaci en el grup classe, tant individuals com collectives, lalumnat ha de definir el seu itinerari academicolaboral. En tots els casos, cal vetllar per una orientaci acadmica i professional en igualtat entre els nois i les noies, superant els estereotips lligats al gnere. En lESO sha de dedicar una hora setmanal de tutoria amb el grup classe en cadascun dels cursos. Llevat d'altres opcions organitzatives amb els mateixos recursos, els tutors dESO disposaran, per a cada grup, de dues hores lectives setmanals de dedicaci a les tasques de tutoria, per atendre la sessi de tutoria amb el grup classe i fer atencions individualitzades a lalumnat i entrevistes o reunions amb pares, mares o tutors legals. L'acci tutorial i l'orientaci en el batxillerat En el batxillerat lacci tutorial abraa el conjunt dactivitats dorientaci personal, acadmica i professional que sadrecen a lalumnat per tal dafavorir el creixement personal i la preparaci per a una participaci responsable en la societat. Lorientaci en el batxillerat ha de facilitar recursos perqu lalumnat canalitzi les seves preferncies i capacitats en un marc de referncia apropiat i amb lorientaci adequada. Les activitats de tutoria, lopcionalitat curricular, el treball de recerca, lestada a lempresa, etc., sn recursos que, amb independncia de lespecialitat cursada, serveixen per a aquesta funci orientadora. Aquesta orientaci pot tenir el suport dels serveis especialitzats.

22

Sha dorientar lalumnat per prendre decisions dins lopcionalitat que ofereix lestructura mateixa del batxillerat i, en acabar-lo, respecte a la continutat dels seus estudis o laccs al mn laboral, tot considerant els seus interessos i els punts forts i febles del seu perfil personal. Lacci orientadora ha de permetre identificar i desenvolupar les capacitats de lalumnat mitjanant la superaci destereotips i patrons de gnere. Atesos els canvis en lestructura de la prova daccs a la universitat a partir de lany 2010, lorientaci en el batxillerat ha de tenir en compte la progressiva implantaci del nou sistema daccs. Pot obtenir-sen informaci actualitzada al Departament dInnovaci, Universitats i Empresa. La prevenci de labandonament ha de ser una prioritat de lacci tutorial de letapa. Per aquest motiu, sha de facilitar laccs als estudis de batxillerat al mxim nombre possible dalumnes i donar resposta a la diversitat de ritmes daprenentatge i a les diferents situacions personals de lalumnat. Lacci orientadora ha de permetre identificar les causes dels resultats poc satisfactoris i plantejar estratgies i mesures de tipus general o ms especfiques per atendre la diversitat, que podran consistir en plans individuals dadaptaci del currculum i de flexibilitzaci de la durada de letapa. Lacci tutorial amb el grup classe es concreta en una hora setmanal de tutoria en cada un dels cursos, durant la qual es faran activitats amb tots els alumnes dun grup i atencions individualitzades. La manera com es distribueixin les 35 hores de tutoria al llarg del curs i la seva assignaci a activitats individualitzades o de grup dependr de lorganitzaci prpia de cada centre. L'acci tutorial i l'orientaci en la formaci professional Lacci tutorial en aquests ensenyaments va adreada a potenciar les capacitats personals de lalumnat, la seva autonomia i iniciativa personal. Pel que fa a les activitats dorientaci acadmica i professional, s important incidir en els hbits de treball i el coneixement del mn laboral, aix com proporcionar a lalumnat els recursos i lorientaci necessaris per accedir al mn laboral o per continuar el seu itinerari formatiu. En la formaci professional lacci tutorial es concreta en una hora lectiva setmanal a crrec dels tutors dels grups dalumnes. En aquest temps es faran les tasques dorientaci del procs formatiu de lalumnat i lacci tutorial. En els cicles formatius que es distribueixen en ms dun curs, conv que el tutor o tutora del cicle formatiu ho sigui al llarg dels dos cursos de la promoci. Recursos per a l'orientaci Tant en lESO com en el batxillerat i en els cicles formatius, els centres han de proporcionar a lalumnat la informaci suficient i lorientaci necessria per triar les opcions ms adequades als seus interessos i aptituds, dacord amb les ofertes acadmiques i professionals existents, tant durant lescolaritzaci
23

com en laccs a estudis o activitats posteriors. En el marc de lacci tutorial shan de planificar accions dorientaci, que poden concretar-se en sessions monogrfiques, jornades, conferncies, visites, etc. Els alumnes han de disposar de prou informaci respecte a les ofertes de lentorn i a les vies per accedir a les diferents opcions i sortides acadmiques i ocupacionals. El Departament dEducaci facilita al professorat informaci per a lorientaci a lalumnat:

Web de leducaci bsica i el batxillerat Estudiar a Catalunya Qu puc estudiar?

La participaci en xarxes municipals i intermunicipals afavoreix loptimaci dels recursos disponibles i la coordinaci dactuacions dels serveis que intervenen en lorientaci a lalumnat. Aix mateix, els EAP dels serveis educatius del Departament dEducaci ofereixen suport i material al professorat, als tutors i al professorat de l'especialitat d'orientaci educativa dels centres educatius per a la informaci i orientaci a les famlies i a lalumnat. 3.2. Atenci a la diversitat en l'educaci secundria obligatria Latenci a les necessitats educatives de tot lalumnat ha de plantejar-se des de la perspectiva global del centre i ha de formar part de la seva planificaci. Les mesures ms especfiques datenci a la diversitat poden ser organitzatives intervenci de dos professors a laula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada preferentment dins l'aula ordinria o atenci fora de laula, etc., per han dincidir fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs davaluaci de lalumnat. s fonamental fer un bon trasps dinformaci entre els centres de primria i els de secundria per tal de conixer les caracterstiques de lalumnat que sincorpora a secundria. A partir daquestes dades i del seu seguiment caldr dissenyar estratgies per atendre les necessitats identificades. En leducaci secundria obligatria no es concedeixen exempcions de matries. Si cal, saplicaran plans individualitzats, en els termes que sexpliciten en lapartat 3.2.4. Plans individualitzats. 3.2.1. Comissi d'atenci a la diversitat A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de lalumnat, s til constituir en cada centre la comissi datenci a la diversitat, presidida pel director/a o un altre membre de lequip directiu.
24

Llevat que el centre n'aprovi una altra composici equivalent, a la comissi datenci a la diversitat conv que hi siguin:

el director o la directora o un altre membre de lequip directiu, el professor o professora d'orientaci educativa i, si escau, el/la mestre/a de pedagogia teraputica, el/la coordinador/a dESO, el/la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre, els caps de departament o altre professorat que el centre consideri convenient, els professionals de la USEE, si escau, el o la professional de lequip dassessorament psicopedaggic (EAP) que interv en el centre.

Correspon a la comissi datenci a la diversitat la concreci de criteris i prioritats per a latenci a la diversitat de lalumnat, lorganitzaci, ajustament i seguiment dels recursos de qu disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de levoluci de lalumnat amb necessitats educatives especials i especfiques i la proposta, si escau, dels plans individualitzats i les altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el centre mateix. La Llei deducaci estableix en el seu article 91 que entre els elements que ha de contenir el projecte educatiu del centre hi ha els procediments dinclusi de lalumnat, a ms de les altres actuacions que caracteritzen el centre, com les prioritats i els plantejaments educatius i laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica. El Decret 143/2007, de 26 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria tamb preveu, a l'article 23.3, que cada centre ha destablir els principis per a l'atenci a la diversitat de l'alumnat. 3.2.2. Atenci a la diversitat de l'alumnat a l'aula ordinria Les primeres mesures datenci a la diversitat de necessitats de lalumnat han de formar part de la programaci general del grup classe i sn el conjunt destratgies que ha dadoptar el professorat de les diferents matries per ajustar la programaci a les necessitats de tot lalumnat del grup. Els criteris davaluaci shan destablir d'acord amb els objectius programats i lassoliment de les competncies bsiques i shan de diversificar els procediments i les activitats davaluaci per facilitar lavaluaci contnua i regular el procs daprenentatge de lalumnat. Al mateix temps, cal potenciar
25

lautoavaluaci l'aprenentatge.

la

coavaluaci

com

mesures

de

regulaci

de

Les mesures datenci a la diversitat de necessitats de lalumnat que formen part de la programaci general del grup classe no es limiten al refor i ampliaci daprenentatges. Per exemple, el fet d'aplicar estratgies de treball cooperatiu i la intervenci de ms dun professor o professora a laula permeten una atenci ms personalitzada a lalumnat en general. Complementriament a les estratgies que ha dadoptar el professorat a laula per atendre les necessitats de tot lalumnat, els centres poden aplicar altres mesures organitzatives per atendre la diversitat a la part comuna del currculum, com ara agrupar els alumnes en les diferents matries segons les diverses propostes didctiques. Tots els centres tenen, afegit al nombre de professors necessaris segons el currculum, un nombre de professors per poder atendre la complexitat de lalumnat, incloses les necessitats educatives especials de lalumnat amb discapacitat i de lalumnat amb problemes de conducta. Lincrement de professorat que sassigna a cada centre per atendre la complexitat que comporta la diversitat de lalumnat t com a finalitat facilitar atenci especfica als alumnes que presenten dificultats per assolir els aprenentatges. Amb la mateixa finalitat datenci a la diversitat de necessitats educatives de lalumnat de letapa deducaci secundria obligatria, els centres han de prioritzar la dedicaci de les hores de professorat que estiguin disponibles per ajustament dels horaris personals, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents ensenyaments del centre. Les hores de professorat per atendre la complexitat de lalumnat no poden usar-se per disminuir simplement la rtio alumnes/grup de manera generalitzada sense cap altre criteri. 3.2.2.1. Mesures de refor dels aprenentatges Les mesures de refor sn activitats addicionals densenyament i aprenentatge dels coneixements de les diferents matries del currculum, que faciliten a lalumnat laprenentatge dels continguts programats per al grup classe, amb una metodologia adequada al seu estil daprenentatge o als seus coneixements previs de la matria. S'anomenen tamb mesures o activitats de recuperaci. Shan de planificar mesures de refor per als alumnes que presenten dificultats per a lassoliment dels continguts curriculars dalguna o algunes de les matries en els diferents cursos de letapa, i es detecti que les estratgies emprades en la programaci de laula ordinria sn insuficients. Tamb shan de planificar mesures de refor dels aprenentatges per a lalumnat que inicia letapa deducaci secundria obligatria i presenta mancances en lassoliment de les competncies i els objectius de letapa deducaci primria.
26

Les mesures de refor inclouran els continguts curriculars de les matries en les quals lalumne o grup dalumnes tinguin dificultats, i simpartiran amb una metodologia que tingui en compte les dificultats dels alumnes i nestimuli les capacitats, la motivaci i, tant com es pugui, lxit a laula ordinria. De vegades, per a alguns alumnes s adequat que les activitats de refor es portin a terme prviament a la realitzaci de les activitats a laula ordinria. Amb aquesta anticipaci es facilita la seva participaci en el grup classe i es millora la seva motivaci per assolir els objectius que shi proposen. Lassistncia dun determinat alumne a activitats de refor pot ser temporal o al llarg de tot el curs. 3.2.2.2. Mesures d'ampliaci d'aprenentatges Les mesures dampliaci daprenentatges consisteixen en estratgies i activitats dissenyades per a lalumnat amb ms capacitat i/o ms facilitat en determinades matries. Aquestes mesures poden concretar-se en activitats dampliaci del currculum duna o diverses matries, i prioritzar la connexi entre diferents disciplines o el tractament de temes no inclosos en la programaci o b introduint continguts i objectius de cursos superiors. Aquestes mesures poden incloure tamb activitats denriquiment instrumental o entrenament metacognitiu, consistents a ensenyar a gestionar millor els recursos cognitius, especialment les estratgies daprenentatge. 3.2.3. Programes de diversificaci curricular 1. Finalitats Els programes de diversificaci curricular tenen com a finalitat afavorir que lalumnat que ho requereixi pugui assolir els objectius i les competncies bsiques de letapa i obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria mitjanant una organitzaci de continguts i matries del currculum diferent a lestablerta amb carcter general i una metodologia especfica i personalitzada. 2. Organitzaci Aquests programes comporten una organitzaci curricular diferent i, eventualment, un horari de permanncia al centre tamb diferent, ja sigui perqu comparteixen lescolaritat ordinria amb altres activitats externes al centre o perqu els centres organitzen altres activitats en altres espais. El Departament dEducaci pot establir convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions per al desenvolupament dels programes que comportin la realitzaci dactivitats daplicaci prctica subjectes a avaluaci fora del centre.

27

El que actualment es coneix amb el nom de aules obertes i projectes singulars shan de considerar formes organitzatives i metodolgiques dels programes de diversificaci curricular. 3. Modalitats Els centres poden organitzar programes de diversificaci curricular de dues modalitats:

Modalitat A: sn els que es desenvolupen totalment en el centre educatiu. Modalitat B: sn els que estan gestionats pel centre educatiu, per en qu lalumnat cursa una part o la totalitat de lmbit prctic amb activitats externes al centre. Lhorari daquestes activitats externes ha de ser com a mxim el 40% de lhorari lectiu.

4. Alumnat Hi poden participar els alumnes que, pel fet de presentar dificultats generalitzades daprenentatge i un baix nivell de competncies en la majoria de matries, tenen comproms lassoliment dels objectius de letapa i que reuneixen, a ms, els requisits segents:

Alumnat que en acabar de cursar quart curs de lESO no compleix els requisits de titulaci. Alumnat a partir del tercer curs deducaci secundria obligatria que noms es pot incorporar als programes de diversificaci desprs de loportuna avaluaci i a proposta de lequip docent, una vegada escoltat el seu parer i el dels seus pares o tutors legals. Alumnat que, havent cursat el segon dESO, no est en condicions de passar a tercer i ja ha repetit un curs a letapa. Com els del punt anterior, aquests alumnes noms es poden incorporar als programes de diversificaci prvia avaluaci i a proposta de lequip docent, un cop escoltat el seu parer i el dels seus pares o tutors legals.

En tot cas, la incorporaci en un programa de diversificaci curricular s voluntria, per la qual cosa requereix lacceptaci tant de lalumne/a com dels seus pares o tutors legals. La participaci en les activitats previstes en aquests programes sha de presentar als alumnes com una oportunitat per millorar els seus aprenentatges i assolir les competncies bsiques i, per tant, sha de requerir el comproms daprofitar loportunitat que sels ofereix. Aix mateix, han de poder-shi incorporar en qualsevol moment del curs.

28

5. Durada Els programes de diversificaci curricular tenen una durada dun o dos cursos escolars en funci de les circumstncies de lalumnat que hi participa.

Per a lalumnat que shi incorpora en acabar el segon curs i per a lalumnat que shi incorpora durant el tercer curs tindran una durada de dos cursos. Per a lalumnat de quart que ha cursat tercer i ja ha repetit una vegada a letapa, el programa ser dun curs, o b sincorporar al segon curs del programa en cas que aquest tingui efectivament una durada de dos cursos. Per a lalumnat que shi incorpora en acabar de cursar quart dESO, la durada del programa ser dun any.

Amb carcter general, la incorporaci a un programa de diversificaci curricular ha de respectar els lmits dedat establerts en la normativa vigent per a lescolaritzaci obligatria. 6. Disseny Els centres han de dissenyar els programes de diversificaci curricular amb la finalitat de facilitar lassoliment dels objectius i les competncies bsiques de letapa i lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria. A aquest fi hauran daplicar una metodologia didctica ms funcional i una organitzaci dels continguts i les activitats daprenentatge ms globalitzada, aix com incorporar les TAC com a eina daprenentatge de les matries. Es procurar reduir el nombre de professors de tal manera que, si s possible, un mateix professor imparteixi continguts de ms duna matria, de manera interdisciplinria i fomentant el treball cooperatiu. El professorat que imparteixi els programes de diversificaci curricular ha de ser prioritriament professorat amb experincia docent i destinaci definitiva al centre. Els programes han dabastar dos cursos, sens perjudici de la menor durada que tenen per als alumnes que shi incorporen un cop han cursat quart dESO. Per a cada curs cal especificar la relaci dels continguts que es desenvoluparan en cadascun dels mbits (vegeu el punt 7 segent), amb lespecificaci de lassignaci horria i el lloc de realitzaci de les activitats, la metodologia i materials utilitzats per impartir-los, lespecialitzaci del professorat que els impartir i altre personal que hi participi, i els criteris davaluaci que saplicaran, amb indicaci del nivell dassoliment necessari per a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Tots els programes de diversificaci curricular han despecificar:

Principis pedaggics, metodolgics i dorganitzaci.

29

Criteris i procediments dassignaci de lalumnat. Criteris organitzatius (dagrupament dalumnes, espais, horaris i utilitzaci de recursos materials). Programaci didctica dels mbits. Programaci didctica de les matries no integrades en mbits (concreci dobjectius, continguts i criteris davaluaci). Criteris dacreditaci per a lalumnat. Criteris i procediments per a lavaluaci i revisi del programa de diversificaci curricular.

7. Estructura Els programes de diversificaci curricular sestructuren en tres mbits, que han dincloure els aspectes bsics recollits al web Currculum i organitzaci a: mbits > Atenci a la diversitat > Programes diversificaci curricular.

mbit de carcter lingstic i social: inclou els aspectes bsics corresponents a les matries de cincies socials, geografia i histria, educaci per a la ciutadania i els drets humans, llengua catalana, llengua castellana i, si escau, la primera llengua estrangera. mbit cientfic i tecnolgic: inclou els aspectes bsics corresponents a les matries de matemtiques, cincies de la naturalesa i tecnologies. mbit prctic: consisteix en activitats estructurades de carcter prctic i funcional que promoguin ladquisici de les habilitats personals necessries per a la vida adulta i professional. Al mateix temps es desenvoluparan activitats que contribueixin a lorientaci professional dels alumnes.

Els programes de diversificaci curricular es podran desenvolupar per mitj de projectes interdisciplinaris. Lalumnat ha de cursar, a ms, un mnim de tres matries amb el grup ordinari, si cal amb adaptacions de la programaci ordinria. Aquestes matries les decideix el centre educatiu en funci de les caracterstiques de lalumnat i dacord amb els criteris segents:

En tots els casos la primera llengua estrangera, quan no shagi optat per integrar-la en lmbit corresponent, i leducaci fsica. Les matries del currculum com no incloses en els mbits i, si escau, les matries optatives.

30

Els departaments didctics les matries dels quals sintegrin en els mbits seran els responsables de lelaboraci de la programaci didctica de cada un dels mbits. A tall orientatiu, lhorari setmanal del programa de diversificaci curricular, dun total de 30 hores, sajustar als criteris segents:

Tutoria: d1 a 2 hores. Matries del currculum a laula ordinria: de 5 a 7 hores. Matries especfiques organitzades entorn dels mbits: d11 a 13 hores. mbit prctic: de 10 a 12 hores.

8. Tutoria Per tal dafavorir una tutoria de carcter ms individualitzat i continu, lalumnat es distribuir entre el professorat que imparteix la docncia al grup. En tot cas un dels tutors far la coordinaci de lequip docent. Conv que la persona tutora sigui la mateixa durant els dos anys del programa i tingui assessorament psicopedaggic especialitzat. 9. Avaluaci Lavaluaci dels alumnes que cursin un programa de diversificaci curricular tindr com a referent les competncies bsiques i els objectius de leducaci secundria obligatria, aix com els criteris davaluaci especfics del programa. Lavaluaci ha de ser, com la de la resta dalumnes del centre, contnua i, alhora, global i diferenciada segons els diferents mbits, projectes interdisciplinaris i matries del programa. Quan el progrs de lalumne no respongui als objectius previstos en el programa de diversificaci curricular corresponent, es prendran les mesures educatives pertinents. En qualsevol dels dos cursos del programa de diversificaci curricular els alumnes podran fer activitats extraordinries, destinades a possibilitar la recuperaci dels mbits, projectes interdisciplinaris o matries amb qualificaci negativa, i ho faran en els mateixos termes plantejats amb carcter general. El professorat del programa ha de fer un seguiment individualitzat de lactivitat de cadascun dels alumnes i disposar dun registre de levoluci dels seus aprenentatges. Aix mateix, ats el necessari comproms que sha destablir amb els alumnes en relaci amb la seva participaci en el programa de diversificaci curricular com una oportunitat per a la millora dels seus aprenentatges i de les competncies bsiques, caldr que lautoavaluaci dels alumnes mateixos esdevingui un element clau en el seu procs
31

daprenentatge. Caldr incidir especialment en hbits i valors com lassistncia regular a classe, la puntualitat, la correcci en el tracte amb els altres, la responsabilitat, lordre, la constncia i la iniciativa. El centre ha de determinar el professorat que far el seguiment de lalumnat que faci activitats prctiques fora del centre. Lavaluaci la fa el conjunt del professorat que imparteixi ensenyaments a lalumnat del programa, coordinats per la persona tutora del grup. Les decisions derivades de lavaluaci es prendran de manera collegiada, dacord amb all que, per a aquests programes, es determini en el projecte educatiu. Per a lavaluaci, el professorat del programa ha daportar la informaci corresponent a les activitats que lalumne desenvolupi i el professorat dels grups ordinaris ha daportar la informaci corresponent a les activitats que desenvolupi amb el seu grup classe. Si en finalitzar el primer curs del programa de diversificaci curricular lequip docent considera que lalumne o alumna ha assolit en grau suficient els objectius i les competncies bsiques i, sempre que aquesta mesura afavoreixi el seu desenvolupament escolar i personal, lequip docent pot decidir que faci el quart curs deducaci secundria obligatria seguint el currculum general a laula ordinria, si cal amb adaptacions o ajustaments de la programaci general o mesures de refor. Lalumnat que en acabar el programa no estigui en condicions dobtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria i compleixi els requisits dedat establerts en larticle 19 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria, podr romandre un curs ms en el programa. Sens perjudici del que sindica al pargraf anterior, els alumnes poden incorporar-se als programes de qualificaci professional inicial (PQPI) si tenen 16 anys o b els compleixen dins de lany natural de linici daquests programes. A lapartat 16. Programes de qualificaci professional inicial es poden consultar ms mpliament els requisits establerts a la normativa especfica que regula laccs als PQPI. 10. Titulaci Lalumnat obtindr el ttol de graduat en educaci secundria obligatria si supera tots els mbits i matries que integren el programa. Tamb podran obtenir el ttol aquells alumnes que, havent superat els tres mbits, tinguin avaluaci negativa duna o dues matries, o excepcionalment de tres, sempre que a criteri de lequip docent hagin assolit les competncies bsiques i els objectius de letapa.

32

11. Recursos El Departament dEducaci posa a disposici del professorat i lalumnat de programes de diversificaci curricular un entorn virtual especfic (Kampus) per tal de facilitar el treball en TIC i possibilitar lintercanvi entre programes de diferents instituts. 3.2.4. Plans individualitzats Novetat

Sha delaborar un pla individualitzat per a un alumne/a (article 6.3 de l'Ordre EDU/295/2008) quan es consideri que per al seu progrs sn insuficients les adaptacions incorporades a la programaci ordinria i les mesures de refor o ampliaci previstes. El pla individualitzat recull el conjunt dajudes, suports i adaptacions que l'alumne/a pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. La comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent del centre ha de promoure les mesures dinformaci general, ajuda i assessorament al tutor/a coordinador/a del pla i a lequip de professorat per a la seva elaboraci i aplicaci. La proposta delaborar un pla individualitzat pot sorgir d'un dictamen d'escolaritzaci, dun informe psicopedaggic o a demanda dun tutor/a o qualsevol altre professor/a de lequip docent si identifiquen que per al progrs dun determinat alumne/a no sn suficients les mesures ordinries datenci a la diversitat planificades per al centre en general o per al seu grup classe en particular. Lelaboraci dun pla individualitzat sha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i pot requerir la revisi de com sorganitzen els recursos disponibles de laula i del centre. Hi ha orientacions i informaci complementria per a la seva elaboraci al web Currculum i organitzaci" a: mbits > Atenci a la diversitat > Plans individualitzats. El pla individualitzat ha dincloure els interessos i capacitats de lalumne/a, i les expectatives de la famlia, per anar construint litinerari formatiu al llarg de letapa i facilitar lorientaci en finalitzar-la. Per aix, al llarg de laplicaci del pla individualitzat cal anar recollint la informaci que conformar el document orientador a qu es fa referncia en lapartat "3.1 Acci tutorial", que en el cas dalumnat amb plans individualitzats pot revestir una complexitat especial. Es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta de la persona tutor/a de lalumne/a o de la persona coordinadora del pla i amb lacord de lequip que el porta a terme i escoltada la famlia. Si s a demanda dels pares, mares o tutors legals, la comissi datenci a la diversitat del centre estudia la sollicitud raonada de la famlia, i el tutor/a-coordinador/a informa el director/a de la convenincia de continuar o no amb el pla individualitzat de lalumne/a. La decisi motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat lha de prendre i signar el

33

director/a, hi ha de constar el coneixement de la famlia i es far constar en el document del pla i en lexpedient acadmic de lalumne/a. 3.2.5. Programes de diversificaci curricular especfics per a alumnes amb inadaptaci al medi escolar i risc d'exclusi social (unitats d'escolaritzaci compartida - UEC) 1. Definici i objectius Aquests programes tenen per finalitat prestar atenci educativa, complementant la que ofereixen els centres educatius, a lalumnat dESO que presenta problemes de comportament i conductes agressives, absentisme i rebuig escolar, trets dinadaptaci social i risc de marginaci. Lobjectiu daquests programes s afavorir lassoliment de les competncies bsiques de letapa i obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria, amb una metodologia que motivi els alumnes, retornant-los la confiana en les possibilitats dxit personal, reforant els seus aprenentatges i evitant labandonament escolar. Aquests programes, que es desenvolupen en unitats descolaritzaci compartida (UEC), tenen una organitzaci on els continguts propis de letapa es treballen en relaci amb activitats de tipus prctic vinculades amb diferents oficis. 2. Alumnat i derivaci Poden incorporar-se a aquests programes els alumnes de 3r i 4t dESO, o alumnes que tinguin com a mnim 14 anys i no ms de 16, que presentin els trets esmentats en el punt 1 anterior, quan les mesures datenci a la diversitat dins el centre educatiu hagin resultat insuficients. La derivaci a la UEC forma part del procs datenci individualitzada a lalumne quan shan esgotat totes les actuacions possibles a fer en el centre. La proposta de derivaci, que s responsabilitat del director del centre educatiu, ha de seguir aquest procediment:

Proposta escrita del tutor/a a la comissi datenci a la diversitat. o, en el seu defecte, a lrgan de lequip directiu que hagi establert el centre. Si la proposta s acceptada, el director/a del centre la trasllada a la Inspecci dEducaci juntament amb un informe de lequip dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) o del professor/a dorientaci educativa i lacord escrit dels pares o tutors legals de lalumne/a. La Inspecci emet un informe valoratiu sobre aquesta proposta i trasllada lexpedient sencer a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci.

34

La direcci dels serveis territorials (a Barcelona, la gerncia del Consorci) resol motivadament sobre la proposta a partir dels informes esmentats i de la disponibilitat de places de les UEC i tramet cpies autenticades daquesta resoluci al director/a del centre educatiu on est escolaritzat lalumne/a i al responsable de la UEC on ser derivat.

Els informes que elaboren el tutor/a del centre i lEAP o el professor/a dorientaci educativa shan de referir a: Informe del tutor/a del centre dESO:

Motius pels quals el tutor/a proposa lescolaritzaci en una UEC. Actuacions prvies a la proposta, dutes a terme al centre a fi de donar resposta educativa a les necessitats especfiques de lalumne/a. Document signat pel pare, mare o tutor legal, on consti que sels ha informat i estan dacord amb la mesura proposada.

Informe de lEAP o del professor/a dorientaci educativa:


Valoraci psicopedaggica de lalumne/a. Aspectes que cal prioritzar per compensar les dificultats dadaptaci escolar de lalumne/a. Justificaci de la convenincia dassistir a la UEC.

3. Estructura i caracterstiques Lestructura daquests programes s la mateixa que la de la resta dels programes de diversificaci curricular. Les activitats que faci un determinat alumne/a podran respondre a un o ms del mbits que integren els programes mbit lingstic i social, mbit cientfic i tecnolgic, i mbit prctic , en funci de si un alumne/a assisteix a la UEC a temps total o compartit amb el centre educatiu. Latenci educativa que ha de desenvolupar la UEC es concreta en un projecte que ha dexplicitar el segent: a. Els mbits curriculars que es treballen i les programacions amb els objectius, lorganitzaci i la metodologia, criteris de seguiment i avaluaci dels aprenentatges de lalumnat. b. La distribuci horria de les activitats de lalumnat, fent-hi constar els professionals que impartiran les activitats. c. Lacci tutorial planificada.

35

d. La planificaci de les sessions de coordinaci amb el professorat del centre educatiu per tal de fer el seguiment acadmic i lavaluaci dels alumnes. Latenci personalitzada a lalumne/a inclour els aspectes segents:

El refor dels aprenentatges instrumentals i el suport emocional i afectiu dels alumnes, en un entorn ms redut i amb una organitzaci i un funcionament molt ms flexibles que els del centre educatiu. Lacci dorientaci personal planificada per tal daconseguir la implicaci dels alumnes en el seu procs formatiu i per afavorir ladequaci de la seva transici a la vida adulta en entorns normalitzats, ja sigui en programes de formaci o mitjanant la inserci al mn laboral. Litinerari formatiu dels alumnes a partir de la seva evoluci personal, la seva edat, els interessos, les motivacions i les capacitats de lalumne i el grau dassoliment dels objectius previstos.

4. Acci tutorial La tutoria ha de ser compartida entre el tutor/a del centre educatiu i el responsable de l'alumne/a a la UEC, i ha de caracteritzar-se per:

Donar suport als aspectes psicolgics que facilitin el desenvolupament de les habilitats emocionals i socials. Orientar lalumne en lelaboraci del seu projecte de futur, donant-li eines per desenvolupar lautonomia personal, professional i social. Informar i assessorar les famlies dels alumnes sobre aquest procs dorientaci per garantir la seva collaboraci i participaci.

5. Seguiment acadmic, avaluaci i acreditaci escolar de lalumnat que assisteix a les UEC. Sha de constituir un equip format pel tutor/a de lalumne/a del centre educatiu, la persona responsable de lalumne a la UEC i, si es considera convenient, un professional de lEAP o el professor/a dorientaci educativa del centre, per tal de fer seguiment individualitzat de lalumne/a segons el pla individualitzat que shagi establert, que ha dincloure:

Capacitats que es prioritzen. Matries del currculum que es treballaran. Criteris davaluaci. Horari de lalumne/a.
36

Els responsables de les unitats descolaritzaci compartida han de concretar el pla individualitzat de cada alumne/a a partir de la programaci general de la UEC. El tutor/a del centre educatiu s el o la responsable dacordar els criteris davaluaci amb el professorat de les diferents matries del curs on est matriculat lalumne/a. El seguiment acadmic i lavaluaci del progrs de lalumne/a shan de fer de manera collegiada entre el responsable de l'alumne/a a la UEC i el tutor/a designat pel centre educatiu, coordinats per aquest tutor/a del centre i amb una periodicitat com a mnim trimestral. Saixecar acta de cada reuni. En finalitzar cada curs escolar, el tutor/a designat pel centre educatiu ser el responsable de traspassar la informaci sobre lalumne/a a les sessions davaluaci final del centre educatiu. Aquesta informaci es recollir en les corresponents actes davaluaci i en els documents oficials de lalumne/a que corresponguin. 6. Retorn de lalumnat a linstitut de procedncia En el moment que es consideri la possibilitat de retorn de lalumne/a a linstitut, sha dinstrumentar el procediment segent:

L'equip de seguiment del pla individualitzat de l'alumne/a comunica a les direccions del centre educatiu i de la UEC, respectivament, que lalumne/a ja pot incorporar-se plenament al centre educatiu i els lliura lltim informe de seguiment i lavaluaci corresponent. El director/a del centre educatiu comunica als pares i a la Inspecci el retorn del seu fill/a i alumne/a, respectivament. La Inspecci ho comunica a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci perqu en quedi constncia.

3.2.6. Alumnat que simultanieja l'ESO amb estudis de msica o dansa Als alumnes d'ESO que, pel fet de cursar estudis de msica o de dansa, sollicitin de no cursar les matries optatives i/o educaci fsica i/o msica sels podr aplicar un pla individualitzat consistent en la convalidaci o el reconeixement daquestes matries segons el procediment que sespecifica en lannex "A.2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa, relatiu a la simultanetat destudis ordinaris amb estudis de msica o de dansa.

37

3.2.7. Alumnat d'ESO amb dedicaci significativa a la prctica de l'esport 3.2.7.1. Centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva En el marc dels acords establerts entre el Departament dEducaci i la Secretaria General de lEsport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva poden desenvolupar projectes de centre que incloguin adaptacions del currculum de la matria deducaci fsica i/o de les matries optatives per a alumnes de letapa dESO. Per sollicitar lautoritzaci daquests projectes en centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva, la direcci del centre trametr a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci la proposta de projecte elaborada pel centre, en la qual caldr especificar els continguts i objectius de la matria deducaci fsica i/o de les matries optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats als alumnes despecial atenci a la prctica esportiva. La direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci trametran la documentaci, amb informe de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat, perqu dicti resoluci. En el cas dalumnat que tingui un currculum diferent a lestablert en el projecte autoritzat, el centre ha delaborar un pla individualitzat segons el que sindica a lapartat 3.2.4. Plans individualitzats. 3.2.7.2. Alumnes amb dedicaci significativa a l'esport en altres centres Novetat Els alumnes amb dedicaci significativa a lesport avalada pel Consell Catal de lEsport, matriculats en centres que no pertanyin a la xarxa de centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva, poden sollicitar a la direcci del centre educatiu que sels apliqui un pla individualitzat que inclogui el reconeixement de la matria deducaci fsica i dalgunes o totes les matries optatives per a alumnes de letapa dESO. En aquest pla individualitzat caldr adjuntar-hi la documentaci segent: a. Sollicitud signada pel pare, mare o tutors legals de lalumne/a. b. Certificaci del Consell Catal de lEsport (av. dels Pasos Catalans, 12. 08950 - Esplugues de Llobregat). Els alumnes obtindran aquest certificat quan siguin esportistes que figuren en el programa de tecnificaci (ARC) de la federaci catalana corresponent. El director o directora del centre educatiu ha de traslladar aquesta petici de pla individualitzat a la comissi datenci a la diversitat del centre o rgan equivalent, que ha de procedir dacord amb el que sestableix en lapartat 3.2.4. Plans individualitzats. Ats el motiu de la sollicitud, el pla haur despecificar els continguts i/o objectius de les matries optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats per a lalumne o alumna, i
38

deixar constncia del reconeixement de la matria deducaci fsica. El pla ser aprovat pel director o directora del centre. En casos excepcionals en qu les circumstncies individuals de lalumne o alumna i la seva dedicaci intensiva a lesport aix ho justifiquin, la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent del centre pot proposar, i el director/a del centre aprovar, un pla individualitzat que comporti el reconeixement de la matria deducaci fsica i dalgunes o totes les matries optatives, encara que lalumne/a no pugui tenir el certificat del Consell Catal de lEsport. 3.3. Atenci a l'alumnat amb necessitats educatives especials Novetat

En el marc dels principis generals de leducaci inclusiva, latenci als alumnes ha de tenir lloc, sempre que per les seves caracterstiques sigui possible i adequat, en entorns escolars ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los laccs als entorns i activitats generals i als aprenentatges escolars i lassoliment de les competncies bsiques. Laprenentatge cooperatiu, la intervenci de ms dun professional a laula, la planificaci de la participaci de tot lalumnat en les activitats daula, la resoluci collaborativa de conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusi de tot lalumnat a laula ordinria. Els centres han de prioritzar que els mestres de pedagogia teraputica i el professorat de lespecialitat dorientaci educativa facin atenci directa a lalumnat amb necessitats educatives especials greus en els entorns escolars ordinaris i donin suport al professorat en la participaci d'aquest alumnat a laula ordinria. Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives especials ha de seguir el mateix procs que la resta de lalumnat. Els plans individualitzats, per a aquells alumnes que en disposin, han desdevenir el referent per a lavaluaci daquest alumnat, tenint en compte en el marc dels objectius del curs i de letapa lassoliment de les competncies que afavoreixen lautonomia per a laprenentatge i el desenvolupament personal i social. Lequip docent, amb la collaboraci de lEAP, ha de fer el seguiment dels aprenentatges dels alumnes i adoptar les decisions que correspongui en relaci amb latenci educativa que es dna a lalumne/a, procurant sempre la mxima participaci de lalumne/a en els entorns i grups ordinaris. En la valoraci del procs daprenentatge de lalumnat amb necessitats educatives especials es tindr especialment en compte lassoliment de les competncies bsiques, el desenvolupament personal i social i ladquisici dhbits dautonomia i de treball.

39

En els informes trimestrals sexplicitar levoluci de lalumne/a en les diferents matries, explicitant, fins on sigui possible, els continguts treballats i els aprenentatges realitzats, lassoliment dhbits de treball i dautonomia i ladaptaci al centre i al grup. s convenient utilitzar el mateix model dinforme que amb la resta de lalumnat. En finalitzar el curs escolar els professors i professores que han impartit cadascuna de les matries han datorgar a lalumne/a la qualificaci que correspongui, tenint en compte els plans individualitzats que per a cada alumne/a shagin formulat. Correspon a lequip docent decidir sobre la promoci de lalumnat. Per a lalumnat amb necessitats educatives especials que disposi dun pla individualitzat, els resultats de les avaluacions de les matries es referiran a aquest pla i, a lapartat dobservacions de l'acta d'avaluaci, es resumir la informaci que sigui rellevant sobre els objectius del pla de lalumne/a. Lavaluaci qualitativa recollir bsicament el grau dassoliment de les competncies bsiques dacord amb el currculum. Per a lacreditaci caldr tenir en compte litinerari formatiu posterior. El pla individualitzat inclour informaci sobre les capacitats i possibilitats de lalumne/a. En lavaluaci final de letapa es considerar la maduresa de lalumne/a en relaci amb els objectius i les competncies bsiques de letapa, la maduresa personal i les possibilitats de progrs en cursos posteriors. El centre, mitjanant la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent, ha de fer el seguiment de levoluci de lalumne/a amb necessitats educatives especials amb participaci dels tutors i professionals especialistes EAP, professorat dorientaci educativa, mestre/a de pedagogia teraputica, professionals de la USEE com a element clau de les decisions organitzatives, curriculars i avaluatives que es prenguin per afavorir la inclusi escolar. La implicaci de les famlies i lenregistrament sistemtic dels aspectes que es tracten i els acords que es prenen seran essencials per poder fer el seguiment de levoluci de lalumnat. En els documents oficials davaluaci es faran constar les mesures datenci a la diversitat adoptades i el pla individualitzat, si escau. 3.3.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE) Les unitats de suport a leducaci especial (USEE) sn unitats de recursos per facilitar que els alumnes amb manca dautonomia a causa de discapacitats motrius, discapacitats intellectuals severes o trastorns greus del desenvolupament i la conducta, susceptibles de ser escolaritzats en centres especfics, puguin participar en entorns escolars ordinaris.

40

Els professionals assignats a aquestes unitats han datendre entre 5 i 8 alumnes, dels esmentats al pargraf anterior. Han de prioritzar el suport al professorat del grup ordinari, mitjanant lelaboraci de materials especfics o adaptats que facilitin la participaci daquest alumnat en les activitats generals del grup i la concreci destratgies per fer possible la seva participaci en les activitats de laula ordinria. Tamb els correspon lacompanyament, quan calgui, daquests alumnes en les activitats a laula ordinria, i la collaboraci en el procs educatiu de lalumnat. Aix mateix, desenvoluparan activitats especfiques, individuals o en grup redut, quan els continguts i les competncies a desenvolupar ho facin indispensable. Els alumnes dels centres ordinaris als quals s'aplica el recurs USEE han de formar part dun grup ordinari. En la presa de decisions referides a aquest alumnat hi ha de participar el professorat per mitj dels equips docents i de la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent. Lalumnat ats pels professionals de la USEE t com a marc curricular de referncia, amb carcter general, el mateix que sestipula per al conjunt de lalumnat, reflectit en el projecte educatiu, prioritzant aspectes que afavoreixin la seva autonomia i equilibri personal i el desenvolupament dhabilitats socials. Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu pla individualitzat. Ser lequip docent qui establir els criteris per a latenci i lavaluaci daquest alumnat treballant de manera coordinada amb la comissi datenci a la diversitat. El professorat de la USEE collabora amb el tutor/a del grup ordinari en la tutoria individual dels alumnes que atn i en el seguiment del seu procs daprenentatge i aporta a lequip docent, per a lavaluaci de lalumne/a, tota la informaci sobre la seva evoluci en aquelles matries en qu tingui una intervenci directa, i els elements per a la valoraci dels aprenentatges i el seu procs de maduresa. Aix mateix, tot el professorat que imparteixi docncia a lalumne/a ha daportar les valoracions corresponents. Lequip docent pot preveure la possibilitat de fer una sessi davaluaci complementria per a avaluar lalumnat ats amb professionals de la USEE. La comissi datenci a la diversitat, o lrgan equivalent de qu shagi dotat el centre, ha de planificar, conjuntament amb els serveis educatius, la continutat de lalumnat en finalitzar leducaci bsica. Les unitats de suport a leducaci especial esmentades fins aqu inclouen tamb les unitats definides com deducaci especial en larticle 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials. En tot cas, correspon a lequip directiu la dinamitzaci de la comunitat educativa del centre per avanar en leducaci inclusiva de tot lalumnat.

41

3.3.2. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial Dacord amb la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2010-2011 (DOGC nm. 5555, de 28.1.2010), els alumnes que sescolaritzin de manera compartida entre un centre ordinari i un centre deducaci especial es matricularan al centre en el qual sestiguin ms temps, segons la resoluci de la direcci dels serveis territorials o de lrgan competent del Consorci dEducaci de Barcelona. Aquest centre tindr la custdia de la documentaci acadmica corresponent. Lescolaritat compartida requereix la coordinaci entre els professionals dels centres educatius que atendran lalumne/a. A fi de garantir la coherncia i la complementarietat de les actuacions, cal que, abans de linici de curs, els professionals dambds centres que participin en latenci educativa a lalumne/a, conjuntament amb lEAP, concretin latenci que es donar a lalumne/a en un pla individualitzat prioritats educatives, emplaaments en qu es duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci (vegeu lapartat. daquest document corresponent als plans individualitzats per a detalls daquests plans) i es facin els ajustaments horaris que correspongui. Tal com sestableix en larticle 20.2 de la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de lalumnat entre els dos centres durant lhorari lectiu. Per fer el seguiment de levoluci de lalumne/a i de lajustament del seu pla individualitzat, i introduir, si escau, modificacions en latenci educativa, es crear una comissi integrada, almenys, per un professional de cada centre i el professional de lEAP corresponent. El coordinador/a del pla individualitzat ser un/a mestre/a o un/a professor/a del centre on lalumne/a est matriculat. El professorat i els professionals dambds centres que atenguin lalumne/a aportaran a lequip docent informaci sobre la seva evoluci i els seus aprenentatges. La comissi datenci a la diversitat del centre ordinari vetllar per lelaboraci, laplicaci i el seguiment del pla individualitzat de lalumnat amb escolaritat compartida entre centre deducaci especial i centre ordinari. El director/a del centre on lalumne/a est matriculat aprova el pla individualitzat a proposta de la comissi datenci a la diversitat. 3.3.3. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres d'educaci especial 1. Finalitat Els programes de transici a la vida adulta en centres deducaci especial tenen per finalitat afavorir que les persones amb un grau de discapacitat que afecta greument la seva autonomia i que segueixen aquests estudis adquireixin competncies funcionals que els han de permetre participar, de la manera ms plena i autnoma possible, en els diversos contextos on es desenvolupar la seva vida adulta. En aquests programes els continguts es
42

treballen de manera funcional, en situacions de la vida real i de manera diversificada per a cadascun dels objectius. 2. Alumnat Poden participar en aquests programes alumnes de 16 a 21 anys, escolaritzats en centres deducaci especial, que requereixin un suport continuat i regular per adquirir les habilitats adaptatives necessries per tal de funcionar amb la mxima autonomia possible en la vida quotidiana. 3. Organitzaci Aquests programes han de prioritzar continguts de tipus prctic i mobilitzar recursos didctics adequats a les caracterstiques personals i socials dels alumnes. Lactivitat educativa dels programes ha danar dirigida a facilitar la inclusi de lalumnat en entorns com ms normalitzats millor. Per a cada programa de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta sha delaborar un projecte especfic que expliciti: a) Els mbits curriculars que es treballen i les seves programacions, amb els objectius, lorganitzaci, la metodologia i els criteris de seguiment i avaluaci de lalumnat. b) La distribuci horria de les activitats de lalumnat, i els professionals que les impartiran. c) Un pla individualitzat per a cada alumne/a en qu es concreti:

La prioritzaci dobjectius per afavorir lassoliment de competncies dautonomia i iniciativa personal. Les adaptacions de lentorn que shan de considerar. Els suports previstos.

d) La intervenci orientadora amb relaci a la famlia, que ha dincloure:


Informaci i contrast amb les seves aportacions. Assessorament sobre recursos a labast. Valoraci de les expectatives familiars. Orientaci per preparar un pla de futur. Periodificaci del seguiment.

43

4. Acci tutorial Lacci tutorial sobre els joves que segueixen aquests programes ha de ser constant en el decurs del procs educatiu i sha de caracteritzar per: a. Identificar les manifestacions de lalumne/a i orientar-les degudament. b. Donar suport als aspectes emocionals i afectius que facilitin una millor relaci amb lentorn. c. Potenciar all que pot ajudar lalumne/a a identificar-se millor com a persona adulta. d. Collaborar i cooperar amb les famlies en lorientaci de la vida adulta de lalumne/a un cop finalitzi la seva escolaritzaci. 5. Seguiment i avaluaci El seguiment i lavaluaci de lalumnat en aquests programes shan de dur a terme de manera contnua i sistemtica, i han de tenir en compte levoluci funcional de cada alumne/a amb relaci al seu pla individualitzat i amb relaci als assoliments de les competncies generals que preveu el programa. 3.4. Atenci a l'alumnat nouvingut Es considera alumne/a nouvingut lalumne/a que sha incorporat per primera vegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos i, excepcionalment, en els darrers trenta-sis mesos si procedeix d'mbits lingstics i culturals molt allunyats del nostre. Davant el xoc emocional que en aquest alumnat pot representar larribada a un entorn social i cultural completament nou, el centre preveu mesures especfiques per tal que pugui sentir-se ben acollit i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura. Cal organitzar els recursos i estratgies adequats perqu, al ms rpidament possible, pugui seguir amb normalitat el currculum i adquirir lautonomia personal dins lmbit escolar o social. El centre dna una resposta personalitzada per garantir laprenentatge de la llengua, laccs al currculum com i els processos de socialitzaci daquest alumnat, i estableix els criteris metodolgics i els materials curriculars que facilitin la integraci a les aules ordinries des del primer moment. Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives daquest alumnat, aix com els trets tcnics de les formes organitzatives i dels criteris metodolgics que es considerin ms apropiats.

44

3.4.1. Acollida i integraci Lacollida i la integraci escolar de tot lalumnat ha de ser una de les primeres responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi treballen. Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa a lalumnat nouvingut, correspon al centre educatiu:

Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a Catalunya: funcionament del centre, tractament i s de les llenges, recursos a labast, tant al centre com a l'entorn, possibilitat de sollicitud dajuts, procs dintegraci escolar i social de lalumne/a al centre, assoliment dels aprenentatges Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les necessitats de lalumne/a (fsiques, afectives, emocionals, cognitives, socials). El centre pot utilitzar el servei de traducci i sollicitar la presncia dun traductor/intrpret quan lalumne/a i la seva famlia desconeguin les dues llenges oficials a Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup. Els centres educatius disposen dun espai web que el Departament ha habilitat al portal XTEC amb informaci seleccionada i actualitzada sobre aquesta temtica. Fer lavaluaci inicial de lalumne/a utilitzant la llengua familiar o descolaritzaci prvia, en la mesura que sigui possible. Vetllar per una correcta adscripci de curs i grup, preferentment al nivell que correspon a ledat cronolgica o a un curs inferior com a mxim. Garantir el trasps dinformaci al tutor/a i a lequip docent. Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos migratoris i reforar la tutoria per potenciar lautoestima i proporcionar lorientaci escolar i/o laboral necessria.

3.4.2. Aula d'acollida Laula dacollida s un punt de referncia i un marc de treball obert amb una constant interacci amb la dinmica del centre, que permet una atenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana i proporciona a lalumnat nouvingut una atenci adequada a les seves necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit. La metodologia de laula dacollida ha de tenir en compte lorganitzaci dels aprenentatges de manera globalitzada, lexistncia dactivitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i lestabliment de relacions personals positives,
45

sempre tenint com a punt de referncia ajudar els alumnes a accedir als currculums de totes les matries en les millors condicions possibles. s convenient que lhorari de laula dacollida no interfereixi en les matries que lalumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de lassistncia vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacci amb la resta de lalumnat del grup classe per facilitar el seu procs de socialitzaci. Cap alumne/a no ha destar totes les hores lectives a laula dacollida. Una opci recomanable seria que hi estigus la meitat del seu horari lectiu. El pas de lalumnat nouvingut a laula ordinria demana molta coordinaci i una atenci educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, per amb el suport suficient per assegurar lxit escolar. Pel carcter obert de laula els alumnes han de poder incorporar-shi en qualsevol moment del curs, i tamb sha de poder decidir la reincorporaci dun alumne o alumna a laula ordinria en el moment que es consideri ms adient. El nombre de mestres o professors que interv a laula ha de ser redut. El recurs "aula dacollida" ha destructurar-se de manera flexible, en funci de les necessitats de lalumnat que ha datendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Aix implica la possibilitat datendre alumnat en grups diversos en funci de la seva escolaritzaci prvia, la seva llengua dorigen o altres caracterstiques que puguin determinar necessitats educatives especfiques diferenciades. Es recomana que el nombre mxim dalumnes que treballa simultniament en cada grup se situ a lentorn dels 10 alumnes. El professorat ha de tenir experincia docent i domini de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Dentre aquest professorat el director/a del centre nomenar el tutor o tutora responsable. Si cal, es preveu un assessorament i un pla de formaci especfic per al professorat. El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de lalumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competncies bsiques de lalumnat que assisteix durant una part del seu horari escolar a laula dacollida i per la coordinaci, a aquests efectes, amb el tutor o tutora daquesta aula. 3.4.3. Adaptacions del currculum per a l'alumnat nouvingut Laprenentatge de la llengua de lescola s una de les primeres necessitats de lalumnat que, sense conixer-la, sincorpora als centres educatius de Catalunya. Per aix, a ms de les activitats docents dedicades directament a lensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne laprenentatge.

46

Lespecificitat del procs daprenentatge daquest alumnat, sovint incorporat durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat dedats, procedncies i processos descolaritzaci previs i especialment el fet de compartir el temps escolar entre laula dacollida o altres estructures de suport i laula ordinria, fa necessria lelaboraci dun pla individualitzat. Vegeu el protocol orientatiu al model "Elaboraci de plans individualitzats per a l'alumnat nouvingut en l'etapa d'educaci secundria". Aquest document ha de recollir la informaci obtinguda amb lavaluaci inicial de lalumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives a treballar i ha destablir els mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs dacceleraci del seu aprenentatge, que li ha de permetre incorporarse plenament, al ms aviat possible, a la dinmica habitual del seu grup classe de referncia. I tot aix sha de fer tenint en compte la diversitat de lalumnat, la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge i l'aplicaci de criteris de coherncia pel que fa a la planificaci curricular de les matries. Els plans individualitzats han dexplicitar les caracterstiques o situaci de lalumnat, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaaments en qu es dur a terme, aix com els criteris per al seguiment i lavaluaci dels aprenentatges daquest alumnat. Cal preveure la dotaci dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per a lalumnat amb una escolaritzaci prvia deficient. Els centres, en assignar la responsabilitat delaboraci i actualitzaci del pla individualitzat de lalumne/a nouvingut que sincorpora al centre, han de preveure la collaboraci del professorat dorientaci educativa i de lEAP, quan les dificultats dun alumne/a comportin necessitats educatives especials. 3.4.4. Avaluaci de l'alumnat nouvingut Com la resta dalumnat del centre, lalumnat nouvingut que cursi ESO haur de ser avaluat, almenys trimestralment, de les matries curriculars cursades durant el trimestre. Lavaluaci dels processos daprenentatge de cada alumne o alumna i la decisi sobre el pas de curs es duran a terme en relaci amb els objectius del seu pla individualitzat. Lavaluaci ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i visi global del seu progrs daprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les matries. En cap cas lavaluaci no ha de ser la suma o combinaci numrica de resultats obtinguts en les diverses matries. 3.4.5. Professorat tutor de l'aula d'acollida El tutor/a de laula dacollida ha de ser el referent ms clar per a lalumnat nouvingut, per la resposta que sofereix a aquest alumnat per a la seva plena integraci al centre s responsabilitat de tota la comunitat educativa.

47

El tutor/a de l'aula dacollida ha de tenir preferentment destinaci definitiva al centre. Excepcionalment, la designaci pot recaure en un mestre/a o professor/a amb destinaci provisional o inter, quan aix ho decideixi motivadament la direcci del centre. La jornada lectiva del tutor o tutora de laula dacollida es dedicar fonamentalment a la docncia amb lalumnat nouvingut. El tutor/a de laula dacollida ha de dur a terme, llevat de les adaptacions especfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents:

Coordinar lavaluaci inicial i collaborar en lelaboraci del plans individualitzats i, si escau, de les adaptacions curriculars, dacord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procs densenyament i aprenentatge. Gestionar laula dacollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqncies daprenentatge, aplicar les metodologies ms adequades i avaluar processos i resultats. Aplicar metodologies i estratgies dimmersi lingstica per a ladquisici de la llengua. Facilitar, en la mesura que sigui possible, laccs de lalumnat nouvingut al currculum ordinari. Promoure la integraci de lalumnat nouvingut a les seves aules de referncia. Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de leducaci intercultural en el procs educatiu de lalumnat nouvingut. Coordinar-se amb el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i amb els professionals especialistes dels serveis educatius. Participar en les reunions dels equips docents i comissions davaluaci, per coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi dassegurar la coherncia educativa.

3.5. Procediment per a la incorporaci d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers i per a la legalitzaci de la documentaci dels alumnes que es traslladen a l'estranger LOrdre de 30 d'abril de 1996 dadequaci a la nova ordenaci educativa dels criteris dhomologaci i convalidaci destudis estrangers (BOE nm. 112, de 8 de maig de 1996) estableix les equivalncies entre els estudis cursats en diferents pasos i els estudis del sistema educatiu. Segons letapa educativa a qu sincorpori lalumnat, es pot consultar la informaci sobre el procediment a seguir en els apartats 3.5.1. Incorporaci a leducaci secundria
48

obligatria dalumnat procedent de sistemes educatius estrangers, 3.5.2. Incorporaci al batxillerat dalumnat procedent de sistemes educatius estrangers i 3.5.3. Incorporaci als cicles formatius dalumnat procedent de sistemes educatius estrangers. En el cas dalumnes que volen traslladar-se a estudiar a lestranger cal consultar lapartat 3.5.4. Legalitzaci de la documentaci acadmica dels alumnes que es traslladen a lestranger. Dacord amb la Resoluci de 29 dabril de 2010 (BOE nm. 113, de 8 de maig de 2010), per al clcul de les qualificacions mitjanes, que s responsabilitat del Departament d'Educaci, es considera un curs per al primer de batxillerat, dos cursos per al ttol de batxiller i quatre cursos per al ttol dESO. 3.5.1. Incorporaci a l'educaci secundria obligatria d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers LOrdre ministerial ECD/3305/2002, de 16 de desembre (BOE nm. 311, de 28.12.2002), que modifica parcialment lOrdre de 30 dabril de 1996, estableix que lalumnat procedent de sistemes educatius estrangers que sincorpori a qualsevol dels cursos de letapa deducaci secundria obligatria no haur de fer cap trmit de convalidaci destudis. La seva incorporaci al curs que correspongui sefectuar dacord amb ledat exigida per a cada curs i segons la normativa aplicable en aquest cas. La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers a qualsevol dels cursos de leducaci obligatria es far tenint com a referents la seva edat i els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs dacollida. 3.5.2. Incorporaci al batxillerat d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers Novetat Lalumne/a procedent de sistemes educatius estrangers que vulgui incorporar-se a qualsevol dels dos cursos del batxillerat haur de sollicitar al Departament dEducaci la convalidaci dels estudis cursats a lestranger. En sollicitar la convalidaci pot demanar tamb el Volant per a la inscripci condicional en centres educatius o en exmens oficials", que li permetr inscriures en el centre en els mateixos termes que si la convalidaci hagus estat concedida, per b que amb carcter condicional i per un termini de temps determinat. La sollicitud daquesta convalidaci sha de presentar al registre de qualsevol dels serveis territorials del Departament dEducaci o al Consorci dEducaci de Barcelona. Un cop feta la inscripci condicional, aquesta ser vigent noms per al curs acadmic corresponent, fins a la data de signatura de lacta davaluaci final. En cap cas no es tramita el ttol de batxiller per als alumnes que es trobin pendents de convalidaci destudis estrangers a partir dels quals haguessin fet inscripci condicional al batxillerat.

49

La Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa resol la convalidaci sollicitada i determina la qualificaci mitjana reconeguda per als estudis convalidats. Tamb resol els casos dels alumnes que, havent sollicitat convalidaci destudis estrangers i havent formalitzat inscripci a un dels cursos de batxillerat amb el Volant per a la inscripci condicional en centres educatius o en exmens oficials, no obtinguin posteriorment la convalidaci destudis en els termes sollicitats. En el cas dels alumnes a qui shagin convalidat estudis estrangers amb el primer curs de batxillerat, la qualificaci final de letapa de batxillerat s la mitjana aritmtica de la qualificaci de primer curs corresponent als estudis estrangers i la qualificaci final de segon curs, obtinguda a Catalunya. Per obtenir la qualificaci final de segon curs saplicar la frmula segent: Qualificaci final de segon curs = 0,9 M + 0,1 QT M correspon a la mitjana aritmtica de les qualificacions de les matries cursades per lalumne/a a segon de batxillerat i QT s la qualificaci final del treball de recerca. En el cas que lalumne/a estigui exempt/a del treball de recerca, la qualificaci final del segon curs s M. Aix mateix, lalumne/a que ha cursat estudis a lestranger i disposi duna credencial de convalidaci amb el primer curs de batxillerat on no consti la qualificaci mitjana reconeguda, pot demanar a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa que se li determini aquesta qualificaci als efectes de calcular la qualificaci final de batxillerat. Amb aquesta finalitat, el centre on lalumne/a cursa el segon curs de batxillerat trametr, en el termini de tres mesos a comptar de la data dincorporaci de lalumne/a al centre, la documentaci segent:

Sollicitud de lalumne/a. Cpia compulsada de la credencial de convalidaci amb el primer curs de batxillerat. Cpia compulsada de la certificaci acadmica original legalitzada de les qualificacions del curs per al qual sha sollicitat la convalidaci.

Lalumne/a que hagi cursat el primer curs de batxillerat i posteriorment hagi superat a lestranger estudis susceptibles de convalidaci amb el segon curs de batxillerat, pot sollicitar lhomologaci amb el ttol de batxillerat dels estudis completats a lestranger. La Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa resol lhomologaci sollicitada i determina la qualificaci mitjana reconeguda per als estudis homologats.

50

Els alumnes procedents de sistemes educatius estrangers que, tot i tenir els seus estudis convalidats o en trmit dhomologaci amb el batxillerat, vulguin cursar una determinada modalitat de batxillerat, podran sollicitar autoritzaci dinscripci al segon curs de batxillerat. Amb aquesta finalitat trametran a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa la documentaci segent:

Sollicitud dincorporaci a segon de batxillerat, en la qual caldr especificar la modalitat que es vol cursar. Cpia compulsada de la credencial dhomologaci amb el batxillerat, o, si encara no t la credencial, cpia compulsada del Volant per a la inscripci condicional en centres educatius o en exmens oficials. Si a la credencial no hi consta la qualificaci mitjana reconeguda, cpia compulsada de les qualificacions obtingudes en els cursos que han perms lhomologaci amb el batxillerat.

Per a ms informaci es pot consultar el web http://gencat.cat/educacio o trucar al telfon 934 816 000 (ext. 5399 i 5464). 3.5.3. Incorporaci als cicles formatius d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers Els alumnes procedents de sistemes educatius estrangers que tinguin els estudis homologats amb el graduat deducaci secundria obligatria (GESO), amb el batxillerat o amb altres estudis que els permetin accedir a un cicle formatiu de grau mitj o de grau superior podran, si a la credencial dhomologaci no hi consta la qualificaci mitjana reconeguda, adrear-se a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa per tal que sels determini aquesta qualificaci. Amb aquesta finalitat, lalumne/a trametr la documentaci segent:

Sollicitud de clcul de la qualificaci mitjana a efectes de la incorporaci a un cicle formatiu de grau mitj o de grau superior. Cpia compulsada de la credencial dhomologaci amb el GESO, el batxillerat o equivalent. Cpia compulsada de les qualificacions obtingudes en el curs o cursos que han perms lhomologaci.

Si no es disposa de la resoluci de la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa, es considera que la qualificaci mitjana s de 5.

51

3.5.4. Orientacions per a la legalitzaci de la documentaci acadmica dels alumnes que es traslladen a l'estranger Per a la legalitzaci de la documentaci acadmica (certificats acadmics o ttols) en cas de trasllat a un altre pas, lalumne/a o els seus pares o tutors legals han de seguir el procediment segent:

Sollicitar al centre educatiu un certificat acadmic oficial amb la signatura autgrafa del director/a del centre, amb indicaci del crrec i nom complet. Presentar el certificat als serveis territorials del Departament dEducaci o al Consorci dEducaci de Barcelona, per tal que es procedeixi a la validaci de la signatura del director/a del centre educatiu. En el cas que es vulguin legalitzar ttols expedits pel Departament dEducaci tamb caldr presentar-los als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona, per a la corresponent validaci de signatura. Enviar la documentaci amb la signatura validada per correu certificat amb acusament de recepci al Ministeri de Justcia (per als pasos que han signat el Conveni de la Haia) o al Ministeri dAfers Exteriors (per als pasos que no han signat el Conveni de la Haia).

Al web del Ministeri dEducaci es pot consultar la relaci de pasos que han signat el Conveni de la Haia. En tot cas, als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona sinforma, a la vista de cada cas, si correspon un procediment o laltre, com tamb respecte de les adreces on cal enviar la documentaci. s convenient que lalumne/a o els seus tutors legals es posin en contacte amb lambaixada o el consolat del pas de destinaci per recaptar informaci quant als requisits per a la incorporaci al seu sistema educatiu. 3.6. Atenci a l'alumnat que pateix malalties prolongades Latenci educativa als infants o joves que no poden seguir temporalment els estudis en el seu centre educatiu es fa a les aules hospitalries dels hospitals generals amb llits de pediatria, on sels oferiran activitats especfiques adaptades al seu estat clnic i al temps destada. Lobjectiu s fomentar el desenvolupament integral, donar continutat al procs daprenentatge i facilitar el retorn a lescola un cop hagin rebut lalta mdica. Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, lalumne/a podr rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, caldr garantir que el tutor o tutora del centre on est matriculat faci el seguiment de la seva evoluci.

52

La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC nm. 5029, de 14.12.2007), aprova les instruccions per establir el procediment per tal que lalumnat que pateix malalties prolongades pugui rebre atenci educativa domiciliria per part de professorat del Departament dEducaci. 3.7. Plans individuals i modificacions del currculum en les etapes postobligatries 3.7.1. Plans individuals, exempcions i convalidacions de matries en el batxillerat 3.7.1.1. Plans individuals - Batxillerat Novetat

El Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat estableix la possibilitat destablir mesures dadaptaci i autoritzar plans individuals al batxillerat. LOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, desenvolupa aquesta possibilitat. Es pot elaborar un pla individual en cas dhaver d'adoptar mesures ms especfiques per a un determinat alumne/a un cop exhaurides les mesures de tipus ms general. El pla individual es pot elaborar per a alumnat:

que presenta altes capacitats intellectuals i un rendiment acadmic elevat, amb trastorns daprenentatge, amb discapacitats, dincorporaci recent al sistema educatiu catal, que compagina els estudis de batxillerat amb els estudis de msica o de dansa, que compagina els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de lesport, que presenta altres circumstncies singulars.

El pla individual s una planificaci personalitzada que es recull en un document escrit i inclou les adaptacions curriculars, de materials daprenentatge i de temporitzaci, si cal, tant de les activitats daprenentatge com de les activitats i criteris davaluaci, aix com les ajudes i suports tcnics. El tutor/a coordinador/a del pla vetlla perqu tot lequip docent el conegui i lapliqui. El pla individual laprova el director/a del centre, amb el coneixement i la conformitat de lalumne/a i de la mare, el pare o tutor legal, quan l'alumne/a s menor.
53

El pla individual ha dincloure els interessos i capacitats de lalumne/a i el seu itinerari formatiu al llarg del batxillerat per facilitar lorientaci en finalitzar aquesta etapa. Al pla individual, que sha de conservar amb lexpedient de lalumne/a, shi han d'adjuntar les resolucions individuals, si escau, els informes psicopedaggics i altres informes en qu es fonamenti el pla. El pla sha de fer constar en el full de seguiment acadmic, en les actes finals davaluaci a lapartat dobservacions, en lexpedient acadmic i en lhistorial acadmic de lalumne/a, dins lapartat convalidacions i altres observacions. En cas de trasllat de lalumne/a, cal fer constar el pla en linforme personal per trasllat, en lapartat de la descripci de mesures educatives complementries. Al final daquest mateix apartat es descriu el procediment que cal seguir en el cas dalumnat que compagina els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de lesport. El procediment que sha de seguir en el cas dalumnat que compagina els estudis de batxillerat amb els estudis de msica o dansa es detalla a lapartat corresponent de lannex A.2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa. Per als alumnes amb altes capacitats intellectuals i elevat rendiment acadmic, identificat mitjanant una avaluaci psicopedaggica, shan de preveure les mesures necessries dadaptaci de latenci educativa per tal dafavorir el desenvolupament de la seva potencialitat intellectual i creativa i la seva socialitzaci positiva. Si escau, per tal dafavorir una major excellncia acadmica dun alumne/a determinat, el director/a del centre educatiu, a proposta del tutor/a i amb la consulta prvia a lequip docent, pot promoure mesures excepcionals a fi que aquest alumne/a pugui cursar determinats continguts destudis superiors amb el consegent reconeixement daquests al batxillerat. Excepcionalment, tamb es podran autoritzar plans individuals que comportin la reducci o ampliaci, ms enll dels lmits previstos amb carcter general, de la durada de letapa. Aix inclou la possibilitat que lalumne o alumna, en vista de les seves circumstncies peculiars, no hagi de tornar a ser avaluat de les matries ja superades. Una vegada aprovat el pla individual, caldr comunicar-ho a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, adjuntant el document escrit del pla individual i tota la documentaci justificativa. Exempcions de matries La Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa ha dautoritzar les mesures excepcionals que cal adoptar respecte al currculum i lorganitzaci general que impliquin lexempci duna matria, ateses les dificultats
54

objectives daprenentatge de determinat alumnat per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns greus daprenentatge. Aquestes mesures han de ser estrictament proporcionals als problemes o dificultats daprenentatge. Per sollicitar aquesta autoritzaci, la direcci del centre ha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, la documentaci segent: a. Sollicitud signada per lalumne o alumna, o pel seu pare, mare o tutors legals si s menor. b. Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici: certificaci del centre datenci a disminuts (CAD); certificat mdic, en el qual constar el carcter permanent o temporal de la malaltia, lesi o trastorn, o altres. c. Proposta de pla individual elaborat pel centre de batxillerat (amb la collaboraci de lEAP, si escau). El director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci, trametran tota la documentaci, acompanyada dun informe de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa. El centre ha de comunicar la resoluci del director/a general dAtenci a la Comunitat Educativa per escrit al pare, mare o tutors legals de lalumne/a. Contra la resoluci es pot interposar recurs dalada en el termini dun mes davant el conseller dEducaci. Alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de lesport Centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva. En el marc dels acords establerts entre el Departament dEducaci i la Secretaria General de lEsport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva podran desenvolupar projectes de centre que incloguin adaptacions del currculum de la matria deducaci fsica i/o de matries optatives per a alumnes de batxillerat. Per sollicitar lautoritzaci daquests projectes en centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva, la direcci del centre trametr a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci la proposta de projecte elaborada pel centre, en la qual caldr especificar els continguts i/o objectius de la matria deducaci fsica i/o de matries optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats als alumnes despecial atenci a la prctica esportiva. La direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci trametran la documentaci, amb informe de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat, perqu dicti resoluci. En el cas dalumnat que tingui un currculum diferent a lestablert en el projecte autoritzat, el centre haur delaborar un pla individual.
55

Alumnes amb dedicaci significativa a l'esport matriculats en altres centres. Els alumnes amb dedicaci significativa a lesport, avalada pel Consell Catal de lEsport, matriculats en centres que no pertanyen a la xarxa de centres educatius despecial atenci a la prctica esportiva poden sollicitar a la direcci del centre educatiu que sels apliqui un pla individual que inclogui el reconeixement de la matria deducaci fsica i/o de matries optatives per a alumnes de batxillerat. En aquest pla individual caldr adjuntar-hi la documentaci segent:

Sollicitud signada pel pare, mare o tutors legals de lalumne/a. Certificat del Consell Catal de lEsport (av. dels Pasos Catalans, 12; 08950 - Esplugues de Llobregat). Els alumnes obtindran aquest certificat quan siguin esportistes que figuren en el programa de tecnificaci (ARC) de la federaci catalana corresponent.

El director o directora del centre educatiu ha de traslladar aquesta petici de pla individual a la comissi datenci a la diversitat del centre o rgan equivalent, que ha de procedir dacord amb el que sha establert per a l'elaboraci de plans individuals de batxillerat. El pla ser aprovat pel director o directora del centre. Ats el motiu de la sollicitud, el pla ha de deixar constncia del reconeixement de la matria deducaci fsica i, si escau, especificar els continguts i/o objectius de la matria o de les matries optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats per a lalumne o alumna. A efectes de les modificacions que afectin matries optatives, cal tenir en compte que es consideren optatives tamb les matries de modalitat que excedeixin de les tres matries de modalitat que lalumne/a ha de cursar a cada curs de batxillerat. En casos excepcionals en qu les circumstncies individuals de lalumne o alumna i la seva dedicaci intensiva a lesport aix ho justifiquin, la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent del centre pot proposar, i el director/a del centre aprovar, un pla individual que comporti el reconeixement de la matria deducaci fsica encara que lalumne/a no tingui el certificat del Consell Catal de lEsport. Una vegada aprovat el pla individual, caldr comunicar-ho a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, adjuntant-hi el document escrit del pla individual i tota la documentaci justificativa. A lapartat 3.7.1.2. Exempcions i convalidacions de matries - Batxillerat es dna informaci de les situacions objecte dexempci i convalidacions. 3.7.1.2. Exempcions i convalidacions de matries - Batxillerat Novetat

Lexempci duna matria s la dispensa de cursar-la per raons derivades de circumstncies personals. La convalidaci duna matria s la decisi administrativa de donar-la per cursada sense haver-ho fet, per raons de currculum acadmic previ.
56

A lapartat 3.7.1.1. Plans individuals - Batxillerat sinforma del procediment que cal seguir quan de les mesures del pla es derivi lexempci dalguna matria. En el batxillerat es poden concedir, en alguns casos, exempcions i convalidacions de determinades matries. Estada a l'empresa Les condicions per a lexempci de la matria destada a lempresa sexpliciten en lapartat 13.3.3. Estada a lempresa del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria o b en lapartat 11.3.3. Estada a lempresa del dels centres educatius privats deducaci secundria. Treball de recerca Les condicions per a lexempci del treball de recerca sexpliciten en lapartat 13.7. Treball de recerca del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics de secundria o b en lapartat 11.7. Treball de recerca del dels centres educatius privats deducaci secundria. Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura En aplicaci de larticle 21.7 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, lalumnat que sincorpora a primer o segon curs de batxillerat procedent de fora del territori de Catalunya i que no ha cursat mai les matries de llengua catalana, llengua catalana i literatura o equivalents pot demanar lexempci de l'acreditaci del coneixement del catal. Aquesta exempci es concreta en l'exempci de la qualificaci final de les matries llengua catalana i literatura I, i llengua catalana i literatura II, dacord amb el que sindica ms endavant. El fet dobtenir lexempci de la qualificaci no eximeix lalumnat dassistir a classe de llengua catalana i literatura, en la qual haur de seguir un programa especfic que li permeti assolir, com a mnim, una comprensi oral i escrita de la llengua. Aquest programa especfic, amb les adaptacions i suports pertinents, shaur de formalitzar en un pla individual, en les condicions establertes amb carcter general a lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn. Lalumne/a al qual es concedeixi lexempci de la qualificaci final de llengua catalana i literatura I o de llengua catalana i literatura II ser avaluat al llarg del curs acadmic per al qual se li hagi concedit l'exempci segons els objectius i criteris davaluaci del seu pla individual, per restar exempt de la

57

qualificaci final de la matria llengua catalana i literatura I o llengua catalana i literatura II, que no comptabilitzar per a la qualificaci mitjana de batxillerat. La sollicitud dexempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura I o llengua catalana i literatura II, signada per lalumne, o els pares o els tutors legals si s menor dedat, es presentar al centre on lalumne cursi primer o segon de batxillerat a linici del curs acadmic o en el moment que lalumne/a sincorpori al centre, el qual ladrear a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa, acompanyada de la documentaci segent:

Pla individual de lalumne/a, degudament formalitzat. Certificaci acadmica, o b fotocpia compulsada de lhistorial acadmic o documentaci equivalent, amb constncia dels ensenyaments i matries cursats, dels llocs on shan realitzat i de la data dincorporaci al batxillerat en un centre educatiu de Catalunya.

La resoluci individualitzada emesa per la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa sobre la sollicitud dexempci noms t validesa per al curs acadmic corresponent. Contra la resoluci, que no esgota la via administrativa, es pot interposar recurs dalada davant el conseller dEducaci en el termini dun mes. Noms es pot concedir l'exempci en dos cursos acadmics consecutius. La resoluci sha d'incorporar a lexpedient de lalumne i ha de constar al pla individual i a lhistorial acadmic. La direcci del centre n'ha de lliurar una cpia a la persona sollicitant. Lexempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura en el batxillerat no comporta automticament lexempci de la prova de llengua catalana a les PAU. Lalumne/a que vulgui sollicitar aquesta exempci ha dadrear-se a lOficina d'Organitzaci de les Proves d'Accs a la Universitat (Via Laietana, 33 2a planta, 08003 Barcelona; tel. 93 552 69 80). Convalidacions per a lalumnat que cursa estudis professionals de msica o de dansa Els alumnes que cursen el batxillerat en la modalitat darts, en la via darts escniques, msica i dansa, i al mateix temps cursen o han cursat estudis professionals de msica o de dansa, poden sollicitar la convalidaci dalgunes matries de modalitat daquest batxillerat. La informaci sobre les matries i el procediment de convalidaci sindiquen a lannex A.2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa, a lapartat C.3 per als que cursen estudis professionals de msica i a lapartat D.3 per als que cursen estudis professionals de dansa. Lalumnat que estigui cursant batxillerat en qualsevol modalitat i estudis de msica en conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades, pot sollicitar la convalidaci o el reconeixement corresponent a les hores de la franja doptativitat i, segons els casos, duna matria de
58

modalitat en un dels dos cursos, en els termes que sestableixen en lannex. A.2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa, a lapartat C. Lalumnat que estigui cursant batxillerat en qualsevol modalitat i estudis de dansa en conservatoris, centres professionals o escoles de dansa autoritzades, pot sollicitar la convalidaci o el reconeixement corresponent a les hores de la franja doptativitat i, segons els casos, duna matria de modalitat en un dels dos cursos, i leducaci fsica en els termes que sestableixen en lannex A.2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa, a lapartat D. Alumnat amb prctica intensiva de lesport A lapartat 3.7.1.1. Plans individuals - Batxillerat sexplicita el procediment que cal seguir en el cas dalumnat que estudia batxillerat i al mateix temps fa prctica intensiva de lesport. Convalidacions per a lalumnat procedent de cicles formatius La convalidaci de matries de batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius sexplicita en lapartat 13.10.3. Convalidaci de matries de batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria o b en lapartat 11.10.3. Convalidaci de matries de batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del dels centres educatius privats deducaci secundria. 3.7.2. Modificacions curriculars en la formaci professional El Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual sestableix lordenaci general de la formaci professional, determina, en larticle 22, que el Departament dEducaci establir el marc regulador de les adaptacions i modificacions del currculum per a alumnat amb necessitats educatives especials vinculades a discapacitat. Per sollicitar una modificaci curricular dun cicle formatiu, la direcci del centre trametr a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci la documentaci segent:

Sollicitud signada per lalumne o alumna, o pel seu pare, mare o tutors legals si s menor dedat. Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici: certificaci del centre datenci als disminuts (CAD), certificat mdic, en el qual constar el carcter permanent o temporal de la malaltia, lesi o trastorn.

59

Proposta de modificaci curricular elaborada pel centre, amb la collaboraci de lEAP, si escau, i amb lassessorament de la Inspecci dEducaci, que indiqui per a cada crdit del cicle formatiu els objectius i/o continguts que a parer del centre haurien de ser suprimits o modificats.

La direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci trametr la documentaci, amb linforme de la Inspecci dEducaci que reculli si sha seguit el procediment establert, a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats perqu dicti resoluci. La modificaci curricular es fonamentar, per una banda, en les condicions de lalumne/a dacord amb la documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici i, per una altra, en el nivell de modificaci amb relaci al grau dassoliment dels objectius, els continguts i la temporitzaci dels crdits. La Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats pot resoldre dos tipus dautoritzacions:

Modificacions curriculars que puguin garantir lassoliment de la competncia general del cicle formatiu i conduir, una vegada superat el cicle, a lobtenci del ttol de tcnic/a o tcnic/a superior. La modificaci curricular pot comportar canvis en els objectius terminals o criteris davaluaci, en els continguts o en la distribuci ordinria del cicle formatiu, o, en casos excepcionals, la supressi total dalgun crdit no relacionat directament amb les unitats de competncia professional del ttol. Modificacions curriculars que no puguin garantir lassoliment de la competncia general del cicle, per s conduir a lobtenci duna certificaci destudis parcial. Aquestes modificacions curriculars poden preveure la supressi total dalgun o alguns crdits, la modificaci de la distribuci ordinria del cicle i la modificaci, si cal, dels objectius terminals o criteris davaluaci, i de continguts dels crdits que ho necessitin. El centre expedir una certificaci destudis parcials dels crdits superats dacord amb la modificaci feta, emprant el model que es troba a Certificats destudis. Formaci professional especfica.

La resoluci de la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats per la qual es concedeix la modificaci curricular sincorporar a lexpedient de lalumne o alumna i la direcci del centre comunicar per escrit la seva concessi a lalumne/a o al pare, mare o tutors legals fent constar que la resoluci s recurrible en alada davant del conseller dEducaci en el termini dun mes des de la seva notificaci. En el cas que el nivell de discapacitat no pugui garantir la consecuci dun mnim dels objectius generals del cicle ni cap de les competncies professionals, la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats denegar la modificaci sollicitada i emetr un informe en el qual orientar lalumne/a a estudis ms adients a les seves possibilitats.
60

3.8. Atenci educativa a l'alumnat amb mesures judicials La Resoluci EDU/2407/2008, de 22 de juliol (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008), aprova les instruccions per al funcionament de les unitats docents als centres educatius de la Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil, i el procediment per al trasps dinformaci de lavaluaci de lalumnat als instituts deducaci secundria i als centres i aules de formaci per persones adultes. Les unitats docents dels centres dependents de la Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil tenen per objectiu donar suport educatiu a lalumnat per afavorir la continutat del procs daprenentatge i la seva vinculaci amb el centre educatiu dorigen. El professorat de les unitats docents, en coordinaci amb el professor o professora que exerceix la tutoria dels alumnes i de les alumnes a linstitut o al centre o aula de formaci de persones adultes en qu est matriculat lalumnat ha de collaborar en la planificaci de les sessions de treball, les reunions dintercanvi dinformaci, el trasps de lavaluaci i la tutoritzaci de lalumnat per a la seva reincorporaci al centre educatiu. 3.9. Incorporaci dalumnat menor de 16 anys als estudis a distncia Novetat Dacord amb larticle 55.2 de la Llei 12/2009, deducaci, per a lalumnat menor de 16 anys loferta deducaci a distncia est restringida a situacions excepcionals en qu no hi hagi possibilitat descolaritzaci presencial normalitzada. Per al reconeixement daquestes situacions, se segueix el procediment segent: a. El director o directora del centre en qu lalumne/a es trobi cursant ensenyaments presencials ha de trametre a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, la sollicitud signada pel pare, mare o tutors legals de lalumne/a, acompanyada amb la documentaci segent:

Cpia dun document acreditatiu de la data de naixement de lalumne/a. Cpia de les qualificacions obtingudes per lalumne/a en lltim curs acadmic completat i, si la sollicitud es presenta un cop iniciat el curs, cpia de les qualificacions parcials que lalumne/a hi hagi obtingut. Escrit del director/a del centre en qu faci una valoraci sobre la incorporaci de lalumne/a als ensenyaments a distncia. Qualsevol altra documentaci que, per iniciativa del director/a o a petici dels pares o tutors legals de lalumne/a, es consideri pertinent adjuntar.

61

b. La direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci trametran una proposta de resoluci, amb la documentaci abans esmentada i un informe de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa. Aquest rgan directiu resoldr motivadament la sollicitud. 4. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE) Novetat El Departament dEducaci promou el projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE), que t com a finalitat incrementar els resultats educatius i la millora de la cohesi social en els centres educatius pblics mitjanant limpuls de lautonomia i la millora de la qualitat. Els centres que participen en aquests projectes elaboren i apliquen, en el marc de seu projecte educatiu, un pla estratgic on defineixen els objectius, les estratgies i les actuacions per aconseguir-los i formalitzen amb el Departament un acord quadriennal. La concreci anual del pla estratgic s, per a aquests centres, lelement de referncia fonamental per elaborar la programaci general anual. 5. Programes educatius Novetat

A partir de lexperincia del seguiment de diversos projectes que shan anat desenvolupant aquests darrers cursos i en els quals han participat i participen centres de les diverses etapes que conformen el sistema educatiu, el Departament dEducaci estableix programes educatius. Un programa educatiu s una lnia dactuaci, sustentada en recursos diversos, que el Departament dEducaci posa a disposici de tots els centres del Servei dEducaci de Catalunya. Cada programa educatiu gira a lentorn duna determinada temtica que, pel seu carcter transversal i fonamental, impregna actuacions molt diverses que es deriven de la gesti dun centre educatiu, tant des del punt de vista curricular com organitzatiu. El Departament d'Educaci disposa, per al curs 2010-2011, dels segents programes educatius:

Biblioteca escolar. Pla d'impuls a les terceres llenges. Coeducaci. Educaci per a la salut. Educaci ambiental i per a un desenvolupament sostenible.

62

Des de la coordinaci de cada programa, el Departament d'Educaci:

Estableix les lnies orientatives generals que donin coherncia a les diverses actuacions del Departament relacionades amb la temtica del programa. Facilita recursos als centres que vulguin desenvolupar accions relacionades amb el programa: materials diversos, ofertes de formaci, possibilitat de participar en xarxes de centres Coordina les relacions amb altres departaments o institucions que tinguin a veure amb la temtica del programa.

Programa deducaci ambiental i per a un desenvolupament sostenible El Departament dEducaci promou el programa deducaci ambiental per tal que cada centre, d'acord amb el seu projecte educatiu, pugui incorporar els principis, valors i prctiques del desenvolupament sostenible des de tots els mbits de la vida escolar i adreat a tota la comunitat educativa. Els objectius del programa sn:

Millorar la gesti i lorganitzaci del centre fonamentant-les en la participaci i la comunicaci, incorporant valors com la cooperaci, la solidaritat i la tolerncia en tots els nivells de discussi i de decisi. Repensar el currculum en el centre, plantejar lestudi dels fenmens socials i naturals tenint en compte la seva complexitat, aix com integrar en el treball a laula els coneixements, les eines i els recursos experimentals i de comunicaci, el treball cooperatiu i els valors que situen cada alumne en el seu entorn, des del ms proper al ms lluny. Treballar per aconseguir una gesti sostenible del centre pel que fa a consum de recursos, gesti de residus, etc., en tots els mbits i espais de la vida escolar: aules, menjadors, patis, consergeria, secretaria, etc., tot afavorint lextensi dels hbits i conductes sostenibles a tota la comunitat escolar. Incorporar com un objectiu fonamental dels centres participants en el programa el coneixement de lentorn proper, tant natural com social, tot plantejant la collaboraci entre lescola i les institucions i altres organismes per tal de contribuir a la formaci duna ciutadania activa.

Aquests objectius sn compartits amb altres institucions, com sn el Departament de Medi Ambient, a travs del Programa dEscoles Verdes, i les Agendes 21 escolars de molts Ajuntaments, a travs de la XESC (Xarxa dEscoles per la Sostenibilitat de Catalunya).

63

Lequip del programa dEducaci Ambiental s situat al CESIRE CDEC, passeig de la Vall dHebron 64-70, 08023 Barcelona, 934176770, ambiental@xtec.cat. 5.1. Biblioteca escolar La biblioteca escolar s un agent ms en el compliment dels objectius del projecte educatiu del centre. En aquest sentit, les funcions de la biblioteca escolar shan de preveure d'acord amb els objectius del projecte educatiu. Les activitats planificades en relaci amb la biblioteca i els serveis que ha doferir a la comunitat educativa formen part de la programaci general anual del centre. Les biblioteques escolars puntedu sn un espai daprenentatge on es troben recursos per donar resposta a les necessitats curriculars, contenen informaci i literatura en diferents suports, sn un element clau per promoure la utilitzaci de diferents recursos educatius, contribuir-hi i facilitar ladquisici dels coneixements i de les tcniques necessries perqu lalumnat aconsegueixi, de manera gradual, autonomia en laprenentatge. Coordinador/a o responsable de la biblioteca escolar s convenient que en cada centre es designi un membre de l'equip docent com a coordinador o responsable de la biblioteca escolar. El professorat responsable de la biblioteca escolar, amb formaci especfica, s el referent del centre per portar a terme tasques d'organitzaci i gesti del programari de la biblioteca, la dinamitzaci i l'impuls del pla de lectura de centre i l'accs i l's de la informaci des de la biblioteca. Cal que la persona responsable de la biblioteca tingui la formaci necessria per portar a terme les tasques pedaggiques i de gesti, independentment del curs, rea o matria que imparteixi i per exercir funcions anlogues a les segents:

Organitzar la biblioteca escolar i vetllar pel seu manteniment i funcionament. Facilitar informaci al professorat i a l'alumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currculum i l'accs a la documentaci. Impulsar el pla de lectura del centre. Establir coordinaci amb els serveis educatius i amb altres organismes de l'entorn. Garantir la coherncia de les actuacions de la biblioteca escolar amb els objectius del Pla educatiu d'entorn, en el cas que el centre educatiu en formi part.

64

La persona o persones responsables de la biblioteca escolar poden disposar de les hores de dedicaci que el centre estimi necessries per al desenvolupament de la gesti i la dinamitzaci de la biblioteca escolar, en el marc dels recursos de docncia de qu disposa. Comissi de biblioteca escolar Per tal de fer assequible la biblioteca a tota la comunitat educativa, tenir-la oberta durant tantes hores com sigui possible, i donar suport, collaborar i integrar les diferents propostes i activitats de la biblioteca en el claustre, es recomana que en els centres es pugui constituir una comissi de biblioteca escolar. Aquesta comissi podria estar formada per: el/la responsable o coordinador/a de la biblioteca, representats dels diferents cicles i/o departaments del centre educatiu, un/a representant de lequip directiu, el professorat responsable de les TIC i audiovisuals del centre i, si escau, un/a representant de les famlies i un/a representant de l'alumnat. A la pgina Presentaci de la Biblioteca.edu hi ha informaci addicional amb orientacions sobre la concepci, l'organitzaci i el funcionament de la biblioteca escolar. 5.2. Pla d'impuls a les terceres llenges Quan un centre desenvolupa un projecte per donar impuls a les terceres llenges, correspon al professorat implicat en el projecte:

Collaborar en el desplegament o actualitzaci del projecte lingstic, conjuntament amb el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i amb l'assessorament puntual del coordinador/a o referent de llenges dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, de l'rgan competent del Consorci d'Educaci. Promoure acords i criteris per a la bona prctica en la coordinaci, la docncia i el treball conjunt amb la resta del professorat, relatius a les metodologies integrades de les llenges (en especial del "Content and Language Integrated Learning" i de "L'enseignement d'une Matire Integre une Langue trangre"). Fer difusi en el centre dels materials elaborats en el marc del pla, aix com promouren el bon s. Promoure, conjuntament amb el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i el coordinador o referent de llenges estrangeres dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci, les activitats de recerca, de mobilitat, dassociaci escolar, daprofundiment en la reflexi pedaggica i de coordinaci amb la resta de projectes, dacord amb la planificaci del pla i del projecte lingstic del centre.

65

Dinamitzar accions educatives en llenges estrangeres a la biblioteca, en especial si el centre participa en el programa de biblioteques escolars "puntedu" o projectes internacionals en diferents idiomes.

Totes aquestes accions tenen com a finalitat ltima la millora dxit educatiu de lalumnat, el desenvolupament professional del professorat i la promoci de les accions de sensibilitat plurilinge i intercultural de tota la comunitat educativa. En els centres que estiguin desenvolupant algun projecte educatiu internacional (Comenius, eTWINNING) o un pla experimental de llenges estrangeres (PELE) conv que hi hagi un/a responsable de la coordinaci d'aquests projectes. El professorat que participa en els plans experimentals de llenges estrangeres del centre far la formaci prioritriament durant el primer any. Aquesta formaci proporciona eines i recursos que permeten, a partir de la reflexi sobre la prpia tasca docent, posar en prctica amb lalumnat els continguts de les diferents propostes a partir del segon any del pla experimental. La formaci del segon i tercer any del pla es vehicula a travs dels plans de formaci de zona amb la finalitat daprofundir en les metodologies emprades i en lelaboraci de material adient. Els centres que disposen d'auxiliars de conversa d'altres pasos o de professorat complementari de llenges d'origen en horari extraescolar han de vetllar per l'adequada acollida d'aquest professorat i per la coherncia de les seves activitats en relaci amb el Projecte lingstic del centre. Els centres que incorporen classes extraescolars d'altres llenges no curriculars han de garantir la coordinaci del seu professorat amb la resta del claustre i la seva mxima implicaci en les activitats d'entorn i d'acollida. 5.3. Programa de convivncia i mediaci escolar Vegeu lapartat: 2.5. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia. 6. Innovaci i bones prctiques educatives APARTAT SUPRIMIT 7. Avaluaci de centre Lavaluaci s una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu. Sens perjudici del carcter reservat de les dades que s'hi obtenen, el conjunt dactuacions davaluaci ha de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. Lavaluaci ha de permetre relacionar els resultats amb els processos densenyament i aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa, dacord amb les caracterstiques del context en qu es desenvolupa lacci educativa. Novetat

66

Lavaluaci ha de ser especialment til per a la presa de decisions que contribueixi a lincrement de la qualitat educativa que rep lalumnat. El pla davaluaci del Departament dEducaci inclou la planificaci i laplicaci de tota lactivitat avaluativa que, dacord amb el ttol XI de la Llei deducaci, es fa des dels diferents mbits: avaluaci del sistema educatiu, avaluaci de programes, avaluaci de centres, avaluaci de la funci directiva, de la funci docent, aix com la planificaci i laplicaci de lavaluaci de centre des duna perspectiva que integra lavaluaci interna i lavaluaci externa. Les estratgies davaluaci de centre que actualment sapliquen de manera prioritzada sn lavaluaci global diagnstica (AGD) i els indicadors de centre. Lavaluaci global diagnstica serveix per avaluar el centre en el seu conjunt, tot i que no implica lavaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta avaluaci proporciona una visi panormica del centre. Lavaluaci global diagnstica saplicar en centres que en el curs 2010-2011 inicin un pla estratgic de centre i en centres que inicin un projecte de qualitat i millora contnua, de manera que la informaci obtinguda serveixi de punt de partida per a lelaboraci del pla. Tamb es podr aplicar en centres que ho sollicitin o b en aquells que el Departament d'Educaci determini. Laplicaci dels indicadors de centre, que es fa en tots els centres, t dues finalitats essencials: proporcionar informaci til als centres educatius per a la seva millora i facilitar informaci al Departament dEducaci perqu pugui decidir i aplicar poltiques educatives ms eficients. Els indicadors de centre faciliten informaci mesurable dun conjunt acotat de variables educatives que sactualitza cada curs escolar i que permet analitzar levoluci del centre i fer valoracions comparatives. Dels indicadors de centre, cal destacar el seu carcter sinttic. Mentre que lavaluaci global diagnstica aporta informaci sobre la situaci del centre com a punt de partida per plantejar millores, els indicadors de centre aporten informaci que permet al centre controlar el procs, conixer si va en la direcci adequada per aconseguir les fites proposades i fer, si escau, els reajustaments necessaris. Els indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de processos i de recursos, si b en el seu nivell daplicaci ms redut (indicadors de nivell 1) no es consideren els processos. Els indicadors de centre tamb inclouen els resultats de la prova diagnstica a lalumnat de tercer curs dESO. La informaci referida a aquest conjunt de variables ha de servir tant per analitzar levoluci del centre com per interpretar, explicar i millorar els processos densenyament i aprenentatge i els seus resultats. Durant el curs 2008-2009 es va iniciar laplicaci generalitzada dels Indicadors de centre. Laplicaci daquests indicadors cada curs permet disposar dinformaci acumulada per valorar si les millores sn consistents.

67

Tots els centres han de tenir elaborat i aprovat pel consell escolar el propi pla davaluaci, que sha demmarcar en el projecte educatiu i ha de prendre en consideraci la valoraci del pla davaluaci anterior. 8. Coordinaci entre primria i secundria Amb la finalitat de garantir una adequada transici de lalumnat entre letapa deducaci primria i la deducaci secundria obligatria, aix com facilitar la continutat del procs educatiu, els instituts han de planificar amb les escoles de les quals procedeixi lalumnat, la realitzaci, durant el curs escolar, de sessions de coordinaci que contribueixin a la coherncia del procs educatiu i a la millora dels aprenentatges de lalumnat, en coherncia amb el que estableix larticle 91.7 de la Llei deducaci. La coordinaci entre centres vinculats ha dincloure tant aspectes relatius al coneixement de lalumnat (desenvolupament personal, situaci familiar, capacitats i habilitats bsiques) com aspectes relatius al desenvolupament del currculum (prioritzaci dobjectius i continguts, estratgies didctiques i metodolgiques i criteris davaluaci de lalumnat) i aspectes de lorganitzaci del centre i de lalumnat. Pel que fa al trasps dinformaci de lalumnat, els centres deducaci infantil i primria lliuraran, a petici dels centres deducaci secundria, una cpia de lhistorial acadmic de lalumne o alumna i linforme individualitzat, amb tota la informaci que es consideri convenient per a la millor incorporaci de lalumnat a la nova etapa educativa, amb atenci especial a la informaci sobre lalumnat que no ha assolit suficientment alguna competncia bsica. En aquesta coordinaci, especialment pel que fa a latenci als alumnes amb necessitats educatives especfiques, s rellevant la collaboraci de lEAP. Cal que el trasps dinformaci es faci abans del 30 de juny, en especial tot all que faci referncia a lalumnat amb necessitats educatives especials. Quan es matriculin alumnes amb necessitats educatives especials, el centre ha de demanar la collaboraci de lEAP per planificar latenci a aquests alumnes i ha dinformar els pares i mares de les mesures que sadopten per a latenci educativa dels seus fills. En la programaci dactivitats del primer trimestre del primer curs, els instituts han de preveure la realitzaci dentrevistes entre el tutor/a del darrer curs de leducaci primria de lalumnat i el tutor/a del primer curs de leducaci secundria obligatria. Lobjectiu daquestes entrevistes s completar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges. Pel que fa als aspectes relatius al desenvolupament del currculum, els equips directius dels centres vinculats determinaran lestructura daquesta coordinaci, la periodicitat de les sessions i el professorat de cada centre que hi ha de participar. En les sessions de coordinaci sacordaran criteris comuns dactuaci i es podran formular, si escau, propostes de formaci del professorat que cal incorporar al Pla de formaci permanent de la zona.
68

s molt convenient que els instituts convoquin reunions amb les famlies dels alumnes de nova incorporaci per informar-los de lorganitzaci del centre i de les activitats educatives que shi duen a terme. Correspon a la Inspecci dEducaci vetllar pel desenvolupament i la funcionalitat de la coordinaci entre primria i secundria. 9. Programaci general anual del centre Els centres educatius han dexplicitar en la programaci general anual els objectius del curs escolar, les actuacions que es duran a terme per assolirlos, els recursos i els responsables, els mecanismes de seguiment de la seva implantaci i els criteris per a lavaluaci dels resultats. La programaci general anual del centre sha de sotmetre a laprovaci del consell escolar. Les eventuals revisions i modificacions que resultin de la seva actualitzaci peridica shan de comunicar tamb al consell escolar. 10. Programacions didctiques Novetat

Els centres han delaborar, dacord amb el seu projecte educatiu i el currculum establert, les programacions didctiques, que complementen el projecte educatiu de centre. La programaci consisteix en la planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada curs de letapa i per a cada matria o mbit, i comporta la concreci, distribuci i temporitzaci al llarg de cada curs dels objectius, continguts i criteris davaluaci i de la relaci daquests elements amb les competncies bsiques. Aix mateix, tamb shan de prendre decisions en relaci amb les opcions metodolgiques, organitzatives i datenci a la diversitat de tot lalumnat i amb les connexions entre les diferents matries. El Departament dEducaci contribueix al desenvolupament del currculum afavorint lelaboraci de models oberts de programaci docent i de materials didctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat. La programaci permet fer el seguiment de les actuacions previstes per tal de modificar-les, adaptar-les i millorar-les, quan calgui. Tamb s til per als equips docents, ja que permet reflexionar sobre la seva tasca educativa, tenir constncia del que es treballa amb lalumnat de manera simultnia i poder establir connexions entre les diferents matries i projectes. Aix mateix, permet fer el seguiment de la progressi dels aprenentatges al llarg dels cursos, matries o mbits i garantir la continutat educativa quan es produeixen canvis en lequip docent. La programaci de matries o mbits ha de ser coherent al llarg de cada curs i de letapa. Correspon als departaments i altres equips de professorat elaborar, revisar i actualitzar les programacions i les unitats didctiques de les diferents matries, mbits i projectes i les possibles adaptacions de la programaci
69

ordinria de laula tenint en compte les caracterstiques de lalumnat. Aquesta tasca sha de fer cada curs, amb les prioritzacions que cada centre estableix, i sha de relacionar amb els processos davaluaci dels aprenentatges de lalumnat, de les programacions mateixes i de la seva aplicaci prctica a les aules. Hi ha orientacions i informaci complementria per a lelaboraci de les programacions al web Currculum i organitzaci" i als documents:

Desplegament del currculum a leducaci secundria obligatria. Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a leducaci bsica. Orientacions de les matries dESO (Currculum i organitzaci: Ensenyaments > ESO > Orientacions). Orientacions batxillerat (Currculum i organitzaci: Ensenyaments > Batxillerat > Orientacions).

En lmbit de llengua, la programaci ha de reflectir el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana de continguts, objectius, aspectes metodolgics i avaluaci. Les matries comunes i les optatives shan de programar de manera conjunta i coherent. La programaci sha de formalitzar per escrit, com a complement del projecte educatiu. El director o directora n'ha de tenir una cpia a disposici de la Inspecci dEducaci des del comenament del curs. Correspon al cap de departament coordinar la concreci del currculum de les matries o mbits corresponents i vetllar per la seva coherncia al llarg dels cursos i les etapes. Els departaments dedicaran, com a mnim, el temps equivalent a una hora setmanal a reunions regulars de treball, amb la participaci obligatria de tots els seus membres, a fi de:

Estudiar el desenvolupament de les programacions didctiques en els diferents grups i cursos i acordar, si cal, els ajustaments pertinents. Concretar els criteris davaluaci i de recuperaci i preparar conjuntament el material necessari (exercicis orals i escrits, proves objectives, pautes de correcci, documents dobservaci sistemtica de lalumne o alumna, indicacions de treballs per realitzar, etc.). Analitzar els resultats que sobtenen, per tal dintroduir en les programacions les modificacions que es considerin convenients. Tractar les dificultats, tant generals com especfiques, que puguin sorgir en relaci amb les matries o mbits o en relaci amb les qualificacions.
70

Aquestes reunions han de constar expressament a lhorari del professorat i sha destendre acta dels acords que shi prenguin. En el cas que un professor o professora imparteixi matries de ms dun departament, participar prioritriament en lelaboraci de les programacions i en les reunions del departament de la seva adscripci principal, sens perjudici que collabori en les programacions dels altres departaments i que imparteixi les seves classes dacord amb les programacions que shagin establert.

71

II. Organitzaci del currculum 11. Normativa d'aplicaci Novetat

Educaci secundria obligatria En lorganitzaci del currculum dESO seran daplicaci el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007) i lOrdre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci a leducaci secundria obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). Aquesta Ordre es complementa amb les Instruccions per al clcul de la qualificaci mitjana de lEducaci Secundria Obligatria. Batxillerat Lorganitzaci del batxillerat es far dacord amb all que preveu el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008) i lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008). Tanmateix, no sn daplicaci directa les previsions de larticle 21.2 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, i les previsions dels articles 13.1 i 13.2 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, com a conseqncia de la nullitat de larticle 14.2 del Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre (BOE nm. 266, de 6.11.2007) declarada per sentncia del Tribunal Suprem de 2.2.2009. Els apartats 13.8.6 i 13.8.7 daquest document desenvolupen els aspectes afectats per la sentncia esmentada. Els estudis de batxillerat establerts en el Decret 82/1996, de 5 de mar han quedat extingits i lalumnat que no hagi completat els esmentats estudis pot incorporar-se als estudis de batxillerat establerts en el Decret 142/2008, de 15 de juliol, en les condicions que s'estableixen a les Instruccions de la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat per a determinar el currculum de lalumnat que, havent cursat matries de batxillerat del pla destudis establert per la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE), sincorpora al batxillerat establert per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (LOE) a partir del curs 2009-2010. En lorganitzaci de loferta de batxillerat cal tenir en compte lOrdre EDU/340/2009, de 30 de juny, de la relaci de matries de modalitat del batxillerat que es vinculen a les proves daccs a la universitat.

72

12. Educaci secundria obligatria 12.1. Assignaci horria a les matries Llevat que el centre educatiu tingui aprovada una organitzaci horria de les matries diferent a lestablerta amb carcter general, lassignaci horria de les matries s la que sestableix en lannex 4 del Decret 143/2007, de 26 de juny (DOGC 4915, de 29.6.2007). Assignaci horria de les matries dels ensenyaments de l'ESO CURSOS 1r 2n 3r 4t Llengua catalana i literatura 3 3 3 3 Llengua castellana i literatura 3 3 3 3 Llengua estrangera 3 3 3 3 Matemtiques 3 3 3 3 Cincies de la naturalesa 3 3 4 Cincies socials, geografia i histria 3 3 3 3 Educaci fsica 2 2 2 2 Tecnologies 2 2 2 Educaci visual i plstica - 3 1 Msica 3 - 1 Educaci per a la ciutadania i els drets humans - - 1 Educaci eticocvica - - - 1 Religi / Activitats d'atenci educativa 2 1 1 1 Matries optatives 2 3 2 Matries optatives especfiques - - - 9** Tutoria 1 1 1 1 Treball de sntesi* (1) (1) (1) Projecte de recerca - - - 1 TOTAL 30 30 30 30 * El treball de sntesi, en cas que sorganitzi de manera extensiva, es dur a terme dins lhorari de les matries. ** Lalumnat a quart d'ESO ha de cursar tres matries optatives especfiques a ra de tres hores setmanals dentre les segents: biologia i geologia, fsica i qumica, educaci visual i plstica, msica, tecnologia, informtica, llat i segona llengua estrangera.

73

Projectes didctics propis de centre Dacord amb lannex 5 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundaria obligatria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007), els projectes interdisciplinaris o globalitzats que els centres implementin, amb l'aprovaci del consell escolar o, si escau, del titular del centre, a l'empara de l'article 23.8 del Decret esmentat, hauran de mantenir els mnims d'hores per matria que tot seguit sindiquen. Assignaci horria global mnima de les matries dels tres primers cursos

Llengua catalana i literatura: 300 hores Llengua castellana i literatura: 300 hores Llengua estrangera: 280 hores Matemtiques: 245 hores Cincies de la naturalesa: 210 hores Cincies socials, geografia i histria: 210 hores Educaci fsica: 105 hores Educaci per a la ciutadania i els drets humans: 35 hores Educaci visual i plstica: 105 hores Msica: 105 hores Tecnologies: 140 hores Religi (voluntria): 140 hores

Assignaci horria mnima de les matries de quart curs


Llengua catalana i literatura: 105 hores Llengua castellana i literatura: 105 hores Llengua estrangera: 90 hores Matemtiques: 90 hores Cincies socials, geografia i histria: 70 hores Educaci eticocvica: 35 hores

74

Educaci fsica: 35 hores Biologia i geologia: 70* hores Educaci visual i plstica: 70* hores Fsica i qumica: 70* hores Informtica: 70* hores Llat: 70* hores Msica: 70* hores Segona llengua estrangera: 70* hores Tecnologia: 70* hores Religi (voluntria): 35 hores L'alumnat cursar tres de les matries senyalades amb (*)

12.2. Llengua i literatura: lectures En els dos primers cursos la finalitat principal de la literatura ha de ser desvetllar en lalumnat el gust per la lectura, mitjanant la qual es potencia la capacitat de comprensi, larrelament de la persona en la tradici del pas i lobertura de la ment al mn de la cultura. Caldr triar obres que connectin amb la sensibilitat juvenil i amb les seves experincies i interessos. A tercer i a quart cursos la literatura incorporar autors clssics, dels quals es llegiran obres senceres si sn adequades a la competncia lectora de lalumnat, o b fragments o adaptacions. Cal alternar els autors/es del cnon amb altres dactuals i, si s possible, encara vius, que puguin servir de models literaris prxims i a labast. En aquests dos cursos, al costat de leducaci del gaudi per la lectura, shan de perfeccionar les capacitats de comprensi i dexpressi lingstica per mitj dels bons models descriptura. Cal deduir de la lectura les convencions literries i practicar el comentari dobra i de text, fent de la literatura un mitj per aconseguir un aprenentatge interdisciplinari. A cada curs de letapa lalumnat haur de llegir un mnim de dues obres de literatura catalana i dues de literatura castellana. Les obres que haur de llegir les triaran els departaments didctics. Les lectures seleccionades han de constar en la programaci del centre i shan de fer pbliques, conjuntament amb la llista de llibres de text, abans del 30 de juny anterior al comenament de cada curs.

75

12.3. Llenges estrangeres a l'ESO Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte de lalumnat amb la llengua estrangera, aquesta ha de ser el vehicle principal de comunicaci no sols durant el desenvolupament de les tasques daprenentatge sin en qualsevol moment que requereixi una interacci de caire funcional dins laula. La possibilitat de disposar de grups reduts en 1/3 de les hores comunes de llengua estrangera permet programar tasques daprenentatge en aquesta part de lhorari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les competncies dexpressi i interacci oral. 12.4. Cincies de la naturalesa En el tercer curs la matria de cincies de la naturalesa podr desdoblar-se en biologia i geologia per un costat, i fsica i qumica per un altre. Aquest desdoblament pot consistir a impartir una de les disciplines en el primer quadrimestre i laltra en el segon, o b impartir-les simultniament al llarg del curs. En lavaluaci final de curs, i a efectes de promoci, la matria mantindr el seu carcter unitari. 12.5. Educaci eticocvica La matria d'educaci eticocvica de 4t curs sassignar a professorat de lespecialitat de filosofia. En cas que aix no sigui possible, la direcci del centre lassignar a professorat de lespecialitat de geografia i histria o que tingui la idonetat corresponent. 12.6. Currculum optatiu El centre ha dorganitzar el currculum optatiu de lalumnat des duna visi global, no fragmentada. En comenar el curs, el centre informar els alumnes de loferta programada de matries optatives. Lalumnat escollir el seu currculum optatiu amb lajut del tutor o tutora, a partir de loferta i de les condicions dorganitzaci del centre. El centre oferir un nombre de matries optatives de manera que la rtio mitjana dalumnes per grup en el conjunt de loferta optativa sigui de 20. 12.6.1. Currculum optatiu (1r, 2n i 3r d'ESO) Cada centre podr proposar matries optatives en els cursos de primer a tercer dESO dins el marge horari establert. Lorganitzaci temporal (trimestral, quadrimestral, anual o altres) daquestes matries anir a criteri del centre, si b durant el perode en qu lalumnat cursi cadascuna de les matries optatives nhaur de cursar un mnim de dues hores setmanals.
76

Loferta de matries optatives del centre requerir laprovaci del claustre de professorat i es donar a conixer al consell escolar. En lavaluaci final de curs, lequip docent ha datorgar, per a cada alumne/a, una qualificaci del bloc de matries optatives. Aquesta qualificaci sha dobtenir com a mitjana aritmtica, arrodonida fins a les unitats, de la qualificaci del treball de sntesi, duna banda, i de la qualificaci aportada pels professors de les matries optatives cursades per lalumne/a al llarg del curs, de laltra. A efectes de promoci, el bloc de matries optatives es considerar com una nica matria. Segona llengua estrangera i cultura clssica D'acord amb el Decret 143/2007, de 26 de juny, dintre de loferta de matries optatives els centres oferiran una segona llengua estrangera i la cultura clssica, que en el global dels tres cursos tindran una assignaci mnima de 105 hores i 35 hores respectivament. Lopci de segona llengua estrangera constitueix un pla per a tota letapa, i lopci de lalumne o alumna s per al conjunt de loferta. Ats aquest carcter de continutat, el centre, dacord amb lavaluaci inicial de lalumnat, informar i orientar aquells alumnes que consideri que poden seguir aquests estudis. Aix inclou la possibilitat que, amb els criteris que el centre determini, un alumne o alumna sincorpori a la segona llengua estrangera en un moment diferent a linici de la matria. En casos excepcionals en qu, en vista de la seva evoluci acadmica, es consideri ms adient que un alumne o alumna que havia triat lopci per la segona llengua estrangera cursi unes altres matries optatives diferents, la direcci del centre podr autoritzar-ne el canvi. La matria optativa de cultura clssica satribueix al professorat de les especialitats de grec i llat. 12.6.2. Matries optatives especfiques (4t curs) D'acord amb el Decret 143/2007, de 26 de juny, a 4t curs cada alumne/a ha de cursar tres matries optatives especfiques dentre les segents:

Biologia i geologia Educaci visual i plstica Fsica i qumica Informtica Llat Msica

77

Segona llengua estrangera Tecnologia

Els centres duna lnia han doferir un mnim de quatre matries optatives especfiques. Els centres de dues lnies nhan doferir un mnim de sis. Els centres de tres o ms lnies han doferir totes les matries optatives especfiques. Els centres poden fer loferta de matries optatives especfiques organitzada en itineraris, s a dir, amb les matries agrupades en diferents opcions coherents amb les diverses opcions laborals o destudis posteriors que vulguin fer els alumnes. Els centres han dinformar i orientar lalumnat perqu lelecci de matries optatives especfiques serveixi per consolidar aprenentatges bsics o perqu els puguin ser tils per a estudis posteriors o per incorporar-se a lmbit laboral. En lavaluaci final de curs cadascuna de les tres matries optatives especfiques que ha cursat lalumne/a t una qualificaci diferenciada. Si el centre vol fer un projecte didctic propi amb una oferta ms mplia de matries optatives a 4t, ha de disminuir les hores de les matries comunes o de les optatives especfiques, respectant sempre els horaris mnims de lannex 5 del Decret 143/2007, de 26 de juny, dordenaci de leducaci secundria obligatria, i prvia realitzaci dun projecte didctic propi, tal com estableix el decret esmentat. Lavaluaci final de les matries optatives ofertes dins un projecte didctic propi del centre sinclour dins la qualificaci global del bloc de matries optatives que sexplicita en lapartat 12.8. Projecte de recerca (4t curs) del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria, o b en lapartat 10.8. Projecte de recerca (4t curs) del dels centres educatius privats deducaci secundria. En lapartat 12.10. Projectes didctics propis de centre del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament de centres educatius pblics deducaci secundria, o b en lapartat 10.10. Projectes didctics propis de centre del dels centres educatius privats deducaci secundria sexpliciten els requisits i les caracterstiques que han de tenir aquests projectes didctics propis de centre. 12.7. Treballs de sntesi (1r, 2n i 3r d'ESO) El treball de sntesi s format per un conjunt dactivitats densenyament i aprenentatge que impliquen una feina interdisciplinria afavoridora de la integraci de coneixements i del treball en equip, tant per part de lalumnat com del professorat. Aquestes activitats estan concebudes per avaluar si shan assolit, i fins a quin punt, els objectius establerts pel centre en la seva programaci i, en particular, els objectius establerts en les diverses matries
78

del currculum. Durant el treball de sntesi lalumnat haur de demostrar prou capacitat dautonomia en lorganitzaci del seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball en equip. Lequip de professors ha de programar un seguit dactivitats interdisciplinries relacionades amb diferents matries del currculum com de lalumnat. No s necessari que en cada treball de sntesi hi hagi activitats associades a cadascuna de les matries. En canvi, s essencial que les diferents activitats siguin significatives per al tema que es treballa i que no constitueixin un seguit de propostes deslligades, sin un tot coherent. Amb aquestes activitats es pretn ordenar un seguit de situacions en qu lalumnat aplicar, de manera prctica, coneixements i habilitats adquirits durant un llarg perode daprenentatge, a fi de trobar solucions als problemes plantejats. En lorganitzaci daquest treball sha de tenir en compte lassignaci dun professor o professora de lequip docent que tutoritzi cada dos o tres equips de quatre o cinc alumnes. El tutor o tutora del treball de sntesi sencarregar de fer-ne el seguiment i lorientaci. Lalumne/a ha de fer un treball de sntesi en cadascun dels tres primers cursos de letapa. Es far una avaluaci integrada de lassoliment dels objectius de les diferents activitats desenvolupades en el treball de sntesi, tant les de treball individual com les de treball en equip. La qualificaci del treball de sntesi es computa dins de la qualificaci del bloc de matries optatives en els termes que sindiquen en lapartat 12.6.1. Currculum optatiu (1r, 2n i 3r dESO) del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria, o b en lapartat 10.6.1. Currculum optatiu (1r, 2n i 3r dESO) del dels centres educatius privats deducaci secundria. El treball de sntesi admet diverses formes organitzatives: de forma intensiva, concentrant totes les activitats en un perode que pot oscillar entre els tres i els cinc dies, o b de forma extensiva. En aquest segon cas, es podr dur a terme al llarg duna part del curs o de tot el curs dins lhorari de les matries. 12.8. Projecte de recerca (4t curs) En el quart curs tots els alumnes han de fer un projecte de recerca en equip. Aquest projecte est constitut per un conjunt dactivitats de descoberta i recerca realitzades per lalumnat entorn dun tema escollit i acotat, en part, per lalumnat mateix i sota el guiatge del professorat. Al llarg del projecte, lalumne o alumna ha de demostrar capacitat dautonomia i iniciativa en lorganitzaci del seu treball individual, i tamb de responsabilitat, cooperaci i collaboraci en el desenvolupament de projectes en com. El projecte de recerca consta duna srie de tasques que es poden construir a partir de situacions, problemes o preguntes inicials, sobre les quals lalumnat, en grups reduts, ha de plantejar una hiptesi o objectiu, planificar el mtode de resoluci, integrar informaci procedent de diverses fonts i, finalment,
79

arribar a unes conclusions argumentades per mitj dun informe escrit i una breu exposici oral. Aquestes situacions inicials proposades a lalumnat poden tenir un carcter transversal, per tamb es poden emmarcar dins un mbit de coneixement determinat. A diferncia del treball de sntesi dels cursos de primer a tercer, per al projecte de recerca de quart es poden dissenyar diferents models o propostes segons la tipologia de lalumnat i els seus interessos. No es tracta de comprovar fins a quin punt lalumnat ha assolit les competncies bsiques formulades en els objectius generals establerts en les diferents matries curriculars, sin que el projecte de recerca es pot focalitzar en un mbit concret del currculum. Tamb ha de tenir un carcter ms obert, que permeti comprovar el grau dautonomia de lalumnat en la planificaci de les accions a emprendre per assolir els objectius previstos i donar resposta als problemes plantejats, per mitj del treball en equip. Lobjectiu del projecte de recerca s contribuir al desenvolupament de les competncies bsiques de lESO i, especialment, de la competncia daprendre a aprendre i de la competncia dautonomia i iniciativa personal. Pel que fa a la primera competncia esmentada, el projecte de recerca suposa la posada en acci de les prpies capacitats i potencialitats orientades a satisfer uns objectius, tot manejant de manera eficient recursos i tcniques del treball intellectual i demostrant capacitat per cooperar. Pel que fa a la segona competncia, implica diverses actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, la creativitat, la capacitat de prendre decisions i de transformar les idees en accions per tal de tirar endavant projectes individuals i collectius. Tamb es posen en acci les competncies comunicativa lingstica i audiovisual (amb la presentaci escrita del treball i lexposici oral), la competncia en el tractament de la informaci i la competncia digital (amb la cerca i gesti dinformacions en diversos formats) i la competncia social i ciutadana (participaci, responsabilitat, presa de decisions i capacitat dialgica en el treball en equip). Un possible enfocament de les activitats o tasques que es proposin com a projectes de recerca consisteix a seleccionar preguntes o problemes socials rellevants, ja siguin de lentorn proper o lluny, relacionats amb alguna disciplina o b interdisciplinaris; preguntes o problemes que posin lalumnat en situaci de fer-se noves preguntes, analitzar i valorar evidncies, reflexionar crticament i avaluar les possibles solucions. A tall dexemple, alguns temes possibles per construir les tasques, activitats o situacions sn: la preservaci del paisatge tradicional de la comarca, el canvi climtic, el treball infantil, la democrcia electrnica, joc net a lesport, msiques del mn, la casa del futur, publicitat i valors, la histria de la localitat, consum i estalvi daigua, els residus urbans, creaci duna empresa, la pervivncia del mn clssic, etc.

80

Organitzaci del projecte de recerca La realitzaci del projecte de recerca t una durada aproximada de 35 hores lectives i es pot distribuir temporalment de manera flexible al llarg del curs o b concentrada en un perode determinat. El projecte de recerca es pot fer a ra duna hora setmanal al llarg de tot el curs, de dues hores en un quadrimestre o de tres hores en un trimestre. Tamb es pot concentrar en sis dies (35 hores). En cas que sopti per programar el projecte de recerca de manera extensiva al llarg del curs, es pot associar a alguna de les matries optatives especfiques, per tamb es pot vincular a altres matries, mbits o projectes del centre. Una possibilitat s assignar-lo a un dels professors o professores que facin en el mateix curs una altra matria, que incrementaria lhorari en 1 hora setmanal i distribuiria els continguts del projecte de recerca en funci de la seva programaci. En tot cas, ha de ser una matria on es dugui a terme un treball especfic de recerca. Si el projecte de recerca es concentra en un perode de 6 dies, el centre ha de decidir a quina altra matria o matries sassigna lhora setmanal que queda lliure durant tot el curs, per tal de completar les 30 hores setmanals dhorari lectiu de lalumnat. Avaluaci del projecte de recerca Cada centre ha de dissenyar els criteris davaluaci en funci dels tipus de tasques i dels objectius de la recerca, tenint en compte que es valorar principalment el procs global del treball realitzat i la perseverana en la consecuci de les fites proposades, i no nicament els resultats obtinguts. La qualificaci final, que s individual, caldr que contempli la capacitat dautonomia per gestionar la prpia feina, aix com lactitud de cooperaci i responsabilitat en el treball en grup. Sigui quina sigui lorganitzaci triada pel centre, sassignar una qualificaci especfica a la matria "Projecte de recerca". En lavaluaci final de 4t curs lequip docent ha datorgar, per a cada alumne/a, una qualificaci del bloc de matries optatives (amb exclusi de les tres matries optatives especfiques que ha hagut de cursar). Aquesta qualificaci sha dobtenir com a mitjana aritmtica arrodonida fins a les unitats de la qualificaci del projecte de recerca, duna banda, i de la qualificaci aportada pel professorat de les matries optatives cursades per lalumne/a al llarg del curs, de laltra. En el cas ms habitual, lnica matria optativa a considerar s la dactivitats datenci educativa alternatives a la religi, o b cap matria optativa, en el cas que lalumne/a hagi optat per cursar la matria de religi. Noms s possible incloure la qualificaci daltres matries optatives dins aquest bloc de 4t en el cas que el centre hagi implementat un projecte didctic propi en els termes previstos en larticle 23.8 del Decret 143/2007 i sempre que aquest projecte suposi el disseny dun nou
81

espai doptativitat a 4t curs. A efectes de promoci, aquest bloc es considerar com una nica matria. 12.9. Competncies bsiques Novetat

En leducaci secundria obligatria cal prioritzar lassoliment per part de lalumnat de les competncies bsiques que afavoreixen lautonomia necessria per a laprenentatge i per al desenvolupament personal i social. En lannex 1 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundaria obligatria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007) sestableixen les competncies bsiques, que sn les mateixes per a tot lensenyament obligatori. La finalitat central de cadascuna de les matries del currculum s el desenvolupament de les competncies bsiques. Cadascuna de les matries contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassoleix com a conseqncia del treball en les distintes matries. Leficcia en lassoliment de les competncies bsiques depn duna bona coordinaci de les activitats escolars de totes les matries curriculars; de lorganitzaci de lequip docent; de la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el mateix procs daprenentatge; de la complementaci del treball individual i el treball cooperatiu; de ls de determinades metodologies i recursos didctics; de lacci tutorial amb atenci especial a les relacions amb les famlies, i, finalment, de la planificaci de les activitats complementries i extraescolars. En el marc del seu projecte educatiu, els centres han de precisar els objectius que garanteixen lassoliment de les competncies bsiques i determinar latenci que cal donar, des de cada una de les matries, a les competncies que tenen un carcter ms transversal. El web Currculum i organitzaci" a: mbits > Competncies > Competncies bsiques, ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de ladquisici de les competncies bsiques dels alumnes. En el curs 2010-2011 es faran les proves davaluaci de leducaci secundria obligatria (4t curs dESO). Les proves saplicaran els dies 7 i 8 d'abril de 2011. Per aquest motiu, el centre no programar per als alumnes de 4t curs dESO cap activitat que shagi de fer fora del centre durant aquests dies. Aix mateix, en la primera quinzena doctubre de 2010 saplicar a lalumnat de tercer curs dESO la prova davaluaci diagnstica que preveu la LOE en larticle 29. D'altra banda, els dies 4 i 5 de maig de 2011 s previst daplicar les proves davaluaci de leducaci primria (6 curs), que poden requerir la participaci de professorat deducaci secundria.
82

12.10. Projectes didctics propis de centre

Novetat

Els projectes didctics propis de centre sn un cas particular de les estratgies didctiques prpies de centre a qu fa referncia l'article 17 del projecte de decret d'autonomia de centres educatius, actualment en tramitaci. 1. Presentaci dels projectes Els centres tenen la possibilitat dimplementar projectes didctics propis que requereixin una organitzaci horria de les matries diferent de lestablerta amb carcter general. Llevat del cas a qu es refereix el punt 2 segent, laplicaci del projecte requereix laprovaci prvia del claustre de professorat i del consell escolar del centre i lautoritzaci del Departament dEducaci. La direcci del centre trametr a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, perqu resolgui, la sollicitud dautoritzaci acompanyada de la documentaci segent:

Descripci dels aspectes del projecte que suposin canvis en lorganitzaci horria establerta amb carcter general. Memria justificativa en qu sargumenti la idonetat del canvi plantejat. Relaci i descripci dels instruments previstos de seguiment i davaluaci del projecte. Certificat de laprovaci de la proposta de projecte per part del claustre i del consell escolar.

2. Propostes de modificaci de la distribuci horria de les matries Quan els projectes didctics propis comportin exclusivament la modificaci de la distribuci horria de les matries per curs, sense que es produeixi cap canvi en lassignaci horria global mnima de les matries ni en el nombre mxim que sen poden cursar simultniament, noms ser necessria la comunicaci als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. Lestndard de distribuci horria de les matries s el fixat en lannex 4 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundaria obligatria. Vegeu-ne el contingut en lapartat 12.1. Assignaci horria a les matries. 3. Terminis Projectes que sinicien el curs 2011-2012: el termini de presentaci de les sollicituds dautoritzaci finalitza l11 de mar de 2011. Transcorregut el termini dun mes des de la presentaci de la sollicitud als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci sense
83

que shagi produt cap actuaci administrativa, la proposta del centre sentendr estimada. 4. Requisits Les propostes de modificacions horries han de respectar en tot cas els requisits segents:

Els horaris mnims per matria fixats en lannex 5 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria. Vegeu-ne el contingut en lapartat 12.1. Assignaci horria a les matries. En cadascun dels tres primers cursos dESO tot lalumnat haur de fer les matries segents: llengua catalana i literatura; llengua castellana i literatura; i arans a la Vall dAran; cincies de la naturalesa; cincies socials, geografia i histria; educaci fsica; llengua estrangera, i matemtiques. Les matries educaci visual i plstica; msica; tecnologies; educaci per a la ciutadania i els drets humans, i religi no shan dimpartir necessriament en cada un dels tres primers cursos. A primer i a segon curs el nombre de matries cursades per lalumne no ha de superar en dues les de lltim cicle deducaci primria. Per tant, lalumne/a podr cursar un mxim de deu matries simultniament. Cal tenir en compte que en aquest cmput no sinclou la religi i que el conjunt de matries optatives de cada curs es computa com una nica matria. Loferta optativa en el total dels tres primers cursos ha dincloure una segona llengua estrangera i la cultura clssica. Lhorari setmanal de lalumne ser de 30 hores.

Els projectes didctics propis han de dur-se a terme durant un perode de quatre cursos per tal que la proposta coincideixi amb la durada duna promoci dalumnes des de 1r fins a 4t dESO, amb la possibilitat de prrroga un cop avaluat i ratificat el projecte pel centre i pel Departament dEducaci. 12.11. Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO Novetat

Lavaluaci i la promoci de lalumnat de lESO estan desenvolupades en lOrdre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci a leducaci secundria obligatria. Els documents oficials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la Inspecci dEducaci per a possibles comprovacions. Pel que fa al material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions (proves
84

escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.), s convenient comentar-lo i lliurar-lo a lalumnat com a part del seu procs daprenentatge. Per tal de garantir el dret a la revisi de qualificacions, lalumnat haur de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi contribut a la seva avaluaci continuada. Tamb, amb aquesta finalitat, el professorat conservar el seu registre de qualificacions i el material davaluaci que no hagi estat lliurat a lalumnat (com ara el que shagi utilitzat en les avaluacions extraordinries) fins al 30 de setembre de 2011. En lmbit de llengua hi ha dhaver un treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana i, per tant, la coordinaci en els criteris davaluaci i en latorgament de qualificacions com a resultat daquesta avaluaci. Quan en un centre educatiu hi hagi matriculats alumnes que temporalment es trobin en situaci descolaritzaci singular, com ara les escolaritzacions compartides entre centre ordinari i centre deducaci especial, la realitzaci dactivitats complementries en unitats descolaritzaci compartida (UEC), latenci educativa en aules hospitalries o latenci educativa domiciliria, o b internats en centres educatius del Departament de Justcia, lequip directiu i el tutor de lalumne/a del centre on estan matriculats han destablir els procediments necessaris per al seguiment acadmic i per al procs davaluaci daquest alumnat. Lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria per a lalumnat deducaci especial est recollida en lapartat 3.6. L'educaci bsica als centres d'educaci especial del document relatiu a l'organitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics d'educaci especial. Ats que sha de procurar laprenentatge de les competncies bsiques des de totes les matries, lavaluaci, com a observaci i diagnstic del progrs dels aprenentatges de lalumnat, necessita la integraci de les aportacions de tot el professorat que imparteix docncia a un mateix alumne o alumna. Aquesta necessitat justifica tamb la convenincia de limitar, particularment a 1r i 2n curs dESO, el nombre de professors diferents que ha de tenir un determinat alumne o alumna. Un nombre excessiu de participants en les sessions davaluaci de lequip docent dificulta la realitzaci de la integraci de parers. A lalumnat que superi letapa se li ha de calcular la qualificaci mitjana de lESO, definida a larticle 15 de lOrdre EDU/295/2008, de 13 de juny. Les Instruccions per al clcul de la qualificaci mitjana de lEducaci Secundria Obligatria mostren amb detall el procediment de clcul daquesta mitjana. 12.12. Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO Dacord amb larticle 21.2 d) i e) de la Llei 12/2009, deducaci, i el Decret 279/2006, de 4 de juliol, els alumnes o els seus pares, mares o tutors legals, en el cas que siguin menors dedat tenen dret a sollicitar aclariments per part del professorat respecte de les qualificacions trimestrals

85

o finals, aix com a reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procs davaluaci, sadoptin al final dun curs o de letapa. 12.12.1. Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs d'ESO Si les normes dorganitzaci i funcionament del centre no ho disposen altrament, les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen directament entre el professor/a i lalumne/a afectats, es presentaran al tutor/a, el qual les traslladar al departament o seminari corresponent per tal que sestudin. En tot cas, la resoluci definitiva correspondr al professor o professora i la reclamaci i la resoluci adoptada es faran constar en el llibre dactes del departament o seminari, o registre documental amb funci equivalent, i es comunicaran a lequip docent del grup corresponent. 12.12.2. Reclamacions per qualificacions finals d'ESO Novetat

Per a les qualificacions finals de curs o detapa, com tamb per a les decisions que shagin adoptat respecte a la promoci de curs, els centres establiran un dia en qu lequip docent estudiar i resoldr les possibles reclamacions, que shauran de presentar per escrit en el termini de 48 hores, adreades al director o directora del centre, que convocar, si escau, una reuni extraordinria de lequip docent. La decisi de lequip docent respecte a la reclamaci presentada es prendr per consens. En cas de no poder arribar-hi, es resoldr per majoria simple i, en cas dempat, decidir el vot del tutor/a. Les reclamacions formulades i la seva resoluci raonada es faran constar en una acta elaborada a aquest efecte pel tutor/a i signada pels membres de lequip docent. A la vista de la decisi de lequip docent, el director/a del centre emetr resoluci relativa a la reclamaci, resoluci que es notificar a linteressat. En el cas que la reclamaci sigui acceptada, es modificar, en diligncia signada pel director o directora, lacta davaluaci corresponent i es comunicar la modificaci a lequip docent del grup. Contra la resoluci que el director o directora doni a la reclamaci es podr recrrer davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant de lrgan competent del Consorci dEducaci, en escrit del recurrent presentat per mitj de la direcci del centre, en el termini de cinc dies hbils a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci. Aquesta possibilitat shaur de fer constar en la notificaci de resoluci que el centre fa arribar a linteressat o interessada. En el cas que linteressat o interessada presenti recurs contra la resoluci del centre, el director o directora el trametr en els tres dies hbils segents als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, juntament amb la documentaci segent:
86

cpia de la reclamaci adreada al director o directora del centre, cpia de lacta davaluaci, cpia de lacta de la reuni en qu shagi analitzat la reclamaci, cpia de la resoluci del director o directora del centre, cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per lalumne o alumna al llarg de letapa, qualsevol altra documentaci que, per iniciativa del director/a o a petici de linteressat, es consideri pertinent adjuntar.

La Inspecci dEducaci elaborar un informe que inclour tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada. Si de linforme i de la documentaci sen desprn la convenincia de revisar la qualificaci o el procediment davaluaci, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci encarregar aquesta tasca a una comissi formada per un professor o professora del centre que no hagi estat responsable directe de la qualificaci objecte de reclamaci, proposat pel director o directora, un professor o professora dun altre centre i un inspector o inspectora, proposats per la Inspecci dEducaci. Dacord amb linforme de la Inspecci i, si escau, de la comissi, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a linteressat, per mitj de la direcci del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el tercer pargraf daquest apartat. A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles, cal que el professorat mantingui un registre de tots els elements que ha utilitzat per avaluar i cal que conservi en el centre, o que hagi retornat als alumnes, tots els elements escrits, dacord amb els termes establerts en lapartat 12.11. Avaluaci dalumnes de letapa - ESO del document dorganitzaci i funcionament de centres educatius pblics deducaci secundria o b en lapartat 10.11. Avaluaci dalumnes de letapa - ESO del document dorganitzaci i funcionament dels centres educatius privats deducaci secundria. Els exercicis escrits que no shagin retornat als alumnes i les proves extraordinries, si escau, shauran de conservar fins al 30 de setembre de 2011. Transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitaci dexpedients de reclamaci de qualificacions, podran ser destruts, o retornats als alumnes si aquests aix ho havien demanat prviament.

87

13. Batxillerat 13.1. Estructura del batxillerat El nombre dhores setmanals de les diferents matries en cadascun dels dos cursos del batxillerat s el segent: 1r 2 2 3 2 2 2 1 / 2* 4 4 4 4 / 2* 30 2n 2 2 3 3 3 1 4 4 4 4 30

Llengua catalana i literatura Llengua castellana i literatura Llengua estrangera Educaci fsica Filosofia i ciutadania Cincies per al mn contemporani Histria de la filosofia Histria Tutoria Religi (voluntria) Treball de recerca Matria modalitat 1 Matria modalitat 2 Matria modalitat 3 Matria modalitat 4 o optativa TOTAL

* Lalumnat que cursi religi ha de fer, a ms, una matria optativa de dues hores. 13.2. Configuraci del currculum de l'alumnat Novetat

En comenar el batxillerat, i dacord amb el seu tutor o tutora, lalumne o alumna tria una modalitat i les matries de modalitat que cursar a primer curs, tenint en compte loferta que el centre presenta per al conjunt de letapa. Lalumnat ha de cursar, com a mnim, tres matries de modalitat en cadascun dels dos cursos del batxillerat. Daquestes sis matries, un mnim de cinc han de correspondre a la modalitat escollida. Els centres han doferir un nombre suficient de matries de modalitat i optatives que permeti la possibilitat dopci dels alumnes en cada modalitat. Per decidir l'efectiva realitzaci en un centre de les matries de modalitat i optatives ofertes, o duna part de les matries, la direcci del centre haur de tenir en compte les necessitats de lalumnat i el cmput dhores de professorat assignat a tal efecte en el clcul de plantilles. Amb carcter general, s'ha de comptar que el nombre d'hores de professorat de qu disposen els centres per a la realitzaci de les matries de modalitat i

88

optatives segons el nombre de lnies de batxillerat, s el que s'indica en el quadre segent: Interval d'hores per impartir matries Nombre de lnies de modalitat i optatives entre 1r i 2n de de batxillerat batxillerat 1 entre 60 i 64 hores 1.5 entre 76 i 80 hores 2 entre 84 i 92 hores 2.5 entre 108 i 116 hores 3 entre 126 i 136 hores Amb carcter general, les matries de modalitat de nivell II shan doferir a segon curs. Els centres que imparteixin la modalitat darts, en general, oferiran noms les matries duna de les dues vies. Lalumnat daquesta modalitat cursar amb la resta de lalumnat de batxillerat les matries coincidents amb les altres modalitats, sempre que la rtio ho permeti. Lalumnat matriculat en centres ordinaris pot cursar alguna matria de modalitat de segon curs a travs del batxillerat a distncia, si el seu centre no lofereix, amb un mxim de dues matries per alumne/a. En general, els centres no poden oferir a lalumnat de primer curs la possibilitat de cursar matries de modalitat a travs del batxillerat a distncia. Noms es pot fer aquesta oferta en el cas duna matria que tingui continutat en el segon curs i que el centre no pugui oferir per motius organitzatius, amb un mxim de dues matries per alumne/a. En els dos casos anteriors, linstitut haur de formalitzar la inscripci de lalumne/a a lInstitut Obert de Catalunya en el perode comprs entre el 2 i el 7 de setembre de 2010. La primera inscripci en una matria que faci lalumne/a tindr carcter gratut; en cas dhaver de repetir la matria, en les inscripcions segents l'alumne/a haur dabonar el preu pblic corresponent. LInstitut Obert de Catalunya ha de trametre peridicament la informaci referent al seguiment i lavaluaci de les matries en qesti per tal que linstitut ordinari en qu lalumne cursa els seus estudis pugui incorporar-la als documents oficials davaluaci. Els instituts no tenen obligaci dimpartir matries de modalitat i optatives que no arribin a un mnim de vuit alumnes matriculats, tot i que poden fer-ho si la disponibilitat de recursos del centre ho permet. Cincies per al mn contemporani La matria comuna cincies per al mn contemporani ser impartida pel professorat de les especialitats de fsica i qumica o de biologia i geologia.

89

13.3. Matries optatives En una de les franges horries de modalitat de cada un dels dos cursos de letapa, els centres educatius poden oferir matries optatives. El conjunt de loferta de matries optatives del centre sha de donar a conixer al consell escolar. Els centres poden oferir, com a matries optatives, matries de modalitat corresponents a modalitats que el centre no t implantades. Aquest supsit no pot donar lloc, en cap cas, al reconeixement duna nova modalitat a lalumne/a. Per als alumnes que cursin ms de les tres matries mnimes de modalitat en algun curs de batxillerat, la quarta matria tindr la consideraci doptativa per a aquells casos en qu calgui aplicar el rgim establert de convalidacions o exempcions. s possible distribuir les matries optatives destada a lempresa, segona llengua estrangera i psicologia i sociologia en els dos cursos de batxillerat a ra de 70 hores cada curs. En aquest cas, a efectes davaluaci, shan de comptabilitzar com una matria en cada curs. A ms, en aquells centres que imparteixen cicles formatius darts plstiques i disseny, lalumnat de batxillerat de la modalitat darts pot triar mduls teoricoprctics dels esmentats cicles com a matries optatives de batxillerat. 13.3.1. Segona llengua estrangera Dintre de loferta de matries optatives, els centres de dues o ms lnies han doferir una segona llengua estrangera, amb una assignaci horria global de 140 hores. Lalumnat ha de tenir garantia de continutat en lopci de segona llengua estrangera al llarg de leducaci secundria obligatria i del batxillerat. En els centres duna lnia es pot impartir tamb la segona llengua estrangera si hi ha un nombre suficient dalumnes que ho sollicita i les condicions d'organitzaci del centre ho permeten. 13.3.2. Psicologia i sociologia Els centres han doferir la matria optativa psicologia i sociologia, de 140 hores, que satribueix al professorat de l'especialitat de filosofia. Aquesta matria es podr impartir si hi ha un nombre suficient dalumnes que ho solliciten i les condicions dorganitzaci del centre ho permeten. Lannex 1 de lOrdre EDU/554/2008 cont els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de la matria de psicologia i sociologia.

90

13.3.3. Estada a l'empresa Entre les matries optatives del centre sha doferir una estada a lempresa, que ha de tenir una durada mnima de 140 hores, de les quals sen poden utilitzar fins a 70 per desenvolupar continguts teoricoprctics al centre educatiu. Lannex 1 de lOrdre EDU/554/2008 cont orientacions per al disseny de lestada a lempresa. Els alumnes que acreditin una experincia laboral igual o superior a 280 hores poden sollicitar a la direcci del centre lexempci de la matria optativa estada a lempresa. La sollicitud corresponent haur danar acompanyada duna memria, en la qual constar:

Descripci de lempresa. Descripci de les tasques que hi va desenvolupar lalumne o alumna. Cpia del contracte laboral.

Els alumnes que en acabar el primer curs tinguin pendents davaluaci positiva ms de dues matries i, en conseqncia, hagin de repetir aquest primer curs, si tenen superada la matria estada a lempresa no han de repetir aquesta matria. Al professorat que fa el seguiment dels alumnes en el perode d'estada a les empreses se li aplicaran les mateixes assignacions dhores lectives previstes per al tutor de la formaci en centres de treball de lapartat 14.1.10. Organitzaci dhoraris del professorat de cicles formatius. 13.3.4. Matries optatives dissenyades pels centres Els centres educatius poden dissenyar matries optatives i incloure-les en la seva oferta educativa. Aquestes matries han de tenir una assignaci horria mnima de 70 hores. Les matries optatives dissenyades pel centre han de tenir un nom diferent, que no pugui induir a confusions, de les matries comunes, de les matries de modalitat i de les altres matries optatives. Loferta daquestes matries optatives requerir laprovaci del claustre de professorat i es donar a conixer al consell escolar. 13.4. Lectures de les matries de modalitat literatura catalana, literatura castellana i literatura universal Entre les matries de la modalitat dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts (via d'arts escniques, msica i dansa) figuren literatura catalana, literatura castellana i literatura universal. Aquestes matries de
91

modalitat tenen una llista de lectures prescriptives que es va renovant peridicament. Per a les prximes promocions dalumnes les lectures obligatries de les literatures de modalitat sn les que figuren en lannex A.1. Lectures prescriptives de batxillerat. 13.5. Lectures de les matries comunes llengua catalana i literatura, i llengua castellana i literatura A fi de potenciar i concretar lensenyament de la literatura partint de la lectura de textos, tal com es preveu en el currculum de les matries, el Departament dEducaci indica els llibres que els alumnes i les alumnes han de llegir amb carcter obligatori, segons la promoci a qu pertanyin. Lalumne/a ha de fer quatre lectures per matria, que seran les mateixes per a tot lalumnat. A aquestes quatre lectures prescriptives, el centre podr afegir-hi una cinquena lectura dentre obres contempornies i actuals. La cinquena lectura permetr que lalumnat pugui posar-se en contacte amb escriptors i escriptores vius i donar als estudis literaris una dimensi ms actual i ms prxima a les experincies personals dels estudiants. En lannex A.1. Lectures prescriptives de batxillerat es concreten les lectures obligatries. Les quatre o cinc lectures de cada una de les literatures, catalana i castellana, han de constar en la programaci del centre i shan de fer pbliques conjuntament amb la llista de llibres de text abans del 30 de juny anterior al comenament de cada curs. 13.6. Llenges estrangeres al batxillerat Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte de lalumnat amb la llengua estrangera, aquesta ha de ser el vehicle principal de comunicaci no sols durant el desenvolupament de les tasques daprenentatge sin en qualsevol moment que requereixi una interacci de caire funcional dins laula. La possibilitat de disposar de grups reduts en 1/3 de les hores comunes de llengua estrangera permet programar tasques daprenentatge en aquesta part de lhorari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les competncies dexpressi i interacci oral. La qualificaci de lexpressi oral haur de representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de la matria. Aix mateix, cal potenciar la producci de textos creatius de tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.), lavaluaci dels quals ha de representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de la matria. 13.7. Treball de recerca Novetat

El treball de recerca t carcter individual. En els casos en qu el treball que sha de fer prevegi alguna part de tipus experimental (treball de camp,
92

laboratori o taller), aquesta investigaci podr fer-se en grups reduts (entre dos i quatre alumnes). En aquests casos caldr que el tutor asseguri, en fer el seguiment del treball, que cadascun dels membres del grup assoleix els diversos objectius plantejats, i far una avaluaci individual de cada alumne o alumna. En particular, el dossier del treball i la presentaci que sen faci han de ser individuals. s convenient considerar en el treball de recerca les etapes o fases segents:

elecci del tema i de la qesti que es vol investigar, plantejament de qestions relacionades, planificaci de la recerca, cerca dinformaci, processament de la informaci, sntesi de la investigaci i explicaci dels resultats, revisi de la feina feta, presentaci de linforme: redacci del treball i exposici oral.

Durant les diverses fases de realitzaci del treball de recerca els alumnes han de ser assessorats i supervisats per un professor o professora: el tutor/a del treball de recerca. A ms de lorientaci sobre les tcniques habituals emprades en qualsevol recerca, els tutors del treball han de vetllar perqu lalumne/a faci les tasques amb regularitat, utilitzi adequadament les fonts dinformaci, faci una correcta selecci de la informaci i estructuri adequadament la presentaci final. A tal fi es realitzaran entrevistes peridiques per fer el seguiment del treball i establir fites per a les prximes trobades. El tutor/a del treball de recerca ha de ser present en totes les fases abans esmentades. El carcter singular de la matria del treball de recerca permet als centres, en lexercici de la seva autonomia, disposar de models organitzatius diferents segons el disseny curricular establert en el seu projecte educatiu. La direcci del centre assignar la tutoria de cada treball de recerca al professorat que consideri ms idoni en cada cas i, si escau, una assignaci horria que anir a crrec del total de les hores destinades a impartir el currculum del batxillerat. El treball de recerca del batxillerat t una assignaci curricular de 70 hores per a lalumnat. Atesa aquesta assignaci, amb carcter general i a ttol orientatiu, a lhora dassignar les hores totals de professorat per impartir el batxillerat, el treball de recerca es considera com una matria optativa ms de dues hores setmanals amb una rtio de 20 alumnes. En conseqncia, el
93

centre pot disposar dunes 70 hores lectives de professorat per cada 20 alumnes, o fracci de 20, que han de fer el treball de recerca. Cal tenir en compte, de tota manera, que es tracta duna matria singular, en el sentit que es pot organitzar de maneres diferents. s a dir, es pot organitzar com una matria optativa, amb una rtio mitjana duns 20 alumnes, a la qual el professorat dedica durant dos trimestres tres hores lectives setmanals, o b es poden distribuir els alumnes que fan el treball de recerca entre el professorat de manera que un professor que tutoritza sis alumnes t una assignaci duna hora lectiva setmanal al llarg de dos trimestres, o b es poden adoptar altres formes organitzatives. A ms daquesta assignaci dhores lectives, per a latenci adequada als alumnes en el treball de recerca cal afegir-hi la disponibilitat horria general del professorat per a preparaci de classes, correcci dexercicis, etc. Exempcions i convalidacions del treball de recerca T dret a lexempci del treball de recerca lalumnat que es trobi en alguna de les situacions segents:

Provenir duna altra comunitat autnoma o dun altre pas i haver-se incorporat al nou centre a partir del segon trimestre del segon curs de batxillerat. Tanmateix, en cas que no completi el batxillerat en lany de la seva incorporaci, aquest alumnat haur de fer el treball de recerca durant el segent any acadmic, sens perjudici de la seva exempci si es troba en la situaci descrita a lincs segent. Provenir duna altra comunitat autnoma i incorporar-se al sistema educatiu a Catalunya amb cinc o menys matries per completar el batxillerat. Tenir la titulaci de tcnic/a o tcnic/a superior de formaci professional especfica, darts plstiques i disseny o densenyaments esportius (Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, DOGC nm. 5287, de 30.12.2008). Haver cursat COU i haver-ne aprovat almenys una assignatura.

La sollicitud d'exempci sha de presentar per escrit a la direcci del centre, la qual resoldr concedir-la, un cop verificat el compliment dalguna de les situacions esmentades, incorporar la resoluci a lexpedient acadmic i la comunicar per escrit a l'alumne/a i als pares o tutors legals, si s menor d'edat. 13.8. Avaluaci d'alumnes de batxillerat 13.8.1. Criteris generals - Batxillerat Lavaluaci i la promoci de lalumnat de batxillerat estan desenvolupades en lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre (DOGC nm. 5287, de
94

30.12.2008), per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, en desplegament del Decret 142/2008, de 15 de juliol. Tanmateix, no sn daplicaci directa les previsions de larticle 21.2 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, i les previsions dels articles 13.1 i 13.2 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, com a conseqncia de la nullitat de larticle 14.2 del Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre (BOE nm. 266, de 6.11.2007), declarada per sentncia del Tribunal Suprem de 2.2.2009. Els apartats 13.8.6 i 13.8.7 daquest document desenvolupen els aspectes afectats per la sentncia esmentada. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de batxillerat ser contnua i diferenciada segons les diferents matries del currculum. Els objectius i les competncies generals i especfiques, que indiquen el sentit en qu han de progressar tots els alumnes i les alumnes, seran el referent de les programacions. Els referents directes per a lavaluaci de les matries seran els criteris davaluaci. Aix mateix, shan de prendre en consideraci els diferents elements del currculum, el treball fet a classe i linters i esfor a progressar demostrat per lalumnat. A fi i efecte que lavaluaci sigui contnua, shan destablir pautes per a lobservaci sistemtica i el seguiment de cada alumne/a al llarg del seu procs daprenentatge. Quan durant el procs davaluaci continuada es detecti que lalumnat no progressa adequadament, el professorat, en qualsevol moment del curs, pot establir les mesures pertinents de refor educatiu i la realitzaci dactivitats de recuperaci. En les actes de les sessions davaluaci efectuades al llarg del curs hi haur dhaver constncia expressa dels resultats obtinguts per lalumnat en les activitats de recuperaci esmentades en cas que shagin dut a terme. EIs centres educatius inclouran en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte a lavaluaci i la promoci de lalumnat, i respecte al disseny dactivitats davaluaci i de recuperaci. Les programacions de cada matria inclouran els criteris davaluaci i les activitats davaluaci i de recuperaci previstes. Lavaluaci final de cada matria sha de fer en relaci amb els criteris davaluaci establerts per al curs. Els centres educatius han de fer pblics i informar lalumnat i les famlies dels criteris davaluaci concretats en el projecte educatiu i els que saplicaran en lavaluaci dels aprenentatges i per a la promoci de lalumnat. Aquesta informaci ha de permetre el comproms de lalumne o alumna i de la famlia en el procs daprenentatge. En el cas de les matries de lmbit de llenges, lexpressi oral ha de representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de cada matria. Es potenciar tamb la producci de textos creatius de tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.) i lavaluaci daquests escrits haur de representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de cada matria
95

daquest mbit. Aquesta avaluaci la far el professorat de llenges dacord amb les observacions prpies i amb les valoracions que li transmeti el professorat de les altres matries. El centre ha de tenir establertes les directrius de treball de lexpressi oral i escrita per al conjunt de les matries de batxillerat. Els documents oficials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la Inspecci dEducaci per a possibles comprovacions. Pel que fa al material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions (proves escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.), s convenient comentar-lo i lliurar-lo a lalumnat com a part del seu procs daprenentatge. Per tal de garantir el dret a la revisi de qualificacions, lalumnat haur de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi contribut a la seva avaluaci continuada. Tamb, amb aquesta finalitat, el professorat conservar el seu registre de qualificacions i el material davaluaci que no hagi estat lliurat a lalumnat (com ara el que shagi utilitzat en les avaluacions extraordinries) fins al 30 de setembre de 2011. Un cop lliurada la llista de les qualificacions finals de batxillerat, tant si es tracta de la corresponent a lavaluaci final ordinria com de lavaluaci final extraordinria, qualsevol modificaci de les qualificacions haur de comunicar-se als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci mitjanant un certificat del director o directora del centre, per tal que, un cop informada per la Inspecci dEducaci, es trameti a la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat, que la far arribar a lOficina dOrganitzaci de les PAU. 13.8.2. Equip docent - Batxillerat Lactuaci de lequip docent en el procs davaluaci sha dajustar al que estableix larticle 8 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre. 13.8.3. Sessions d'avaluaci - Batxillerat Les sessions davaluaci shan dajustar al que estableix larticle 9 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre. 13.8.4. Avaluaci final de curs - Batxillerat Lavaluaci de final de curs sha dajustar al que estableix larticle 10 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre. 13.8.5. Proves extraordinries - Batxillerat Les proves extraordinries shan dajustar al que estableix larticle 11 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre. Quan, en aplicaci de larticle 11.5, l'equip docent decideixi modificar la qualificaci dalguna matria, aquesta qualificaci sindicar a lacta davaluaci amb un asterisc.
96

13.8.6. Promoci - Batxillerat

Novetat

Els alumnes i les alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes les matries de primer curs o no tinguin superades dues matries com a mxim (article 12 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre). 13.8.7. Permanncia d'un any ms a primer curs - Batxillerat Novetat

Lalumnat que en finalitzar el primer curs de batxillerat en rgim dirn tingui avaluaci negativa en cinc o ms matries ha de romandre un any ms en el primer curs i l'ha de cursar novament en la seva totalitat. Tanmateix, lalumnat que en finalitzar el primer curs de batxillerat en rgim dirn tingui avaluaci negativa en tres o quatre matries podr matricular-sen sense necessitat de tornar a cursar les matries ja superades. Lalumne/a que ho desitgi podr optar per tornar a matricular-se ntegrament a primer curs de batxillerat renunciant a totes les qualificacions obtingudes. Lalumne/a tamb podr optar per complementar el seu horari dassistncia, sense formalitzar matrcula, voluntriament i en funci de les disponibilitats organitzatives del centre, i cursar aquelles altres matries que la direcci del centre consideri ms adequades per a la seva formaci, com per exemple el treball de recerca. En aquest cas, el centre ha de formalitzar, per a lalumne/a, un pla individual que justifiqui aquesta mesura i que inclogui el comproms i lacceptaci de lalumne/a i del pare, mare o tutors legals quan aquest/a sigui menor dedat. El pla individual ha dincloure, entre daltres, les dades segents: Justificaci del pla individual. Elements que justifiquen, a partir de lavaluaci final del curs, del consell orientador i de les circumstncies personals de lalumne/a, la via escollida. Itinerari acadmic. Relaci de matries que cursa lalumne/a el curs 20102011, tant de les matries en qu estigui matriculat de 1r curs com de les matries o ensenyaments complementaris, amb especificaci de lhorari dassistncia de lalumne/a al centre. Criteris davaluaci. Lalumne/a ha de ser avaluat de totes les matries en qu estigui matriculat. Entre els criteris davaluaci, shan de fer constar de manera explcita els criteris daprofitament de les matries que cursa de forma complementria (assistncia a classe, comproms daprofitament, etc.). Lalumne/a tamb ser avaluat durant el curs del seu aprofitament en les matries que cursi de manera complementria, amb les finalitats de proporcionar informaci a lalumne/a i a la seva famlia si s menor dedat i de fer un seguiment del compliment del pla, per no constar a lacta de final de curs la qualificaci daquestes matries ni ser objecte de proves extraordinries.

97

Revisi del pla individual. El pla individual pot ser revisat en qualsevol moment del curs, dacord amb laplicaci dels criteris davaluaci i de laprofitament de lalumne/a. Aprovaci del pla individual. Dacord amb la normativa vigent, el pla individual laprova el director o directora del centre, amb el coneixement i la conformitat de lalumne/a i del pare, mare o tutors legals, quan aquest/a sigui menor dedat. Altres elements del pla individual. La resta delements del pla individual sn els establerts amb carcter general a la normativa vigent. Els alumnes i les alumnes no han de tornar a cursar les matries treball de recerca i estada a lempresa un cop les tinguin superades, encara que no passin al curs segent. 13.8.8. Permanncia d'un any ms a segon curs - Batxillerat Novetat

Lalumnat que en finalitzar el segon curs de batxillerat tingui avaluaci negativa en algunes matries podr matricular-sen sense necessitat de tornar a cursar les matries ja superades. Repetici de la totalitat de matries del segon curs Els alumnes i les alumnes que cursin segon de batxillerat en rgim dirn amb avaluaci negativa en algunes matries al final del segon curs podran optar tamb per repetir el segon curs de batxillerat en la seva totalitat, si aix ho solliciten i renuncien a les qualificacions obtingudes en totes les matries aprovades. De lanullaci de les qualificacions en queden excloses, en el cas que haguessin estat aprovades, les matries segents: a. Treball de recerca. b. Estada a lempresa. c. Les possibles matries pendents de primer curs que lalumne/a hagus superat en cursar el segon curs. Lanullaci de les qualificacions t carcter definitiu i irrevocable. Lany acadmic cursat per al qual es presenta la sollicitud de renncia computar a efectes danys de permanncia en el batxillerat en rgim ordinari dirn. El centre informar per escrit lalumne/a sollicitant, o els seus pare, mare o tutor/a legals en el cas que sigui menor, de les condicions de la renncia.

98

Per sollicitar la renncia a les qualificacions de les matries aprovades en el segon curs, lalumne/a, o el seu pare, mare o tutors legals si s menor, presentar al centre on est matriculat de segon curs durant el primer mes de classes:

Sollicitud signada per lalumne/a, o el pare, mare o tutor/a legal si cal, amb constncia explcita que coneix el carcter irrevocable de la seva renncia.

El centre trametr la sollicitud a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa acompanyada de la documentaci segent:

Certificat acadmic de cadascun dels cursos en qu lalumne/a ha estat matriculat en el batxillerat. Informe de la direcci del centre amb valoraci explcita de si la mesura, de carcter extraordinari, pot afavorir el progrs acadmic de lalumne en el batxillerat i en els seus estudis posteriors, i tota la informaci complementria que consideri pertinent.

La Direcci General dictar resoluci, contra la qual es podr interposar recurs dalada davant el conseller dEducaci en el termini dun mes. El centre ha dincorporar la resoluci a lexpedient de lalumne/a, fer-la constar en el seu lhistorial acadmic i adjuntar-ne una cpia a lacta davaluaci final del curs al qual shagi renunciat. La direcci del centre en lliurar una cpia a la persona sollicitant. 13.9. Batxillerat en tres cursos Novetat

En exercici de la seva autonomia pedaggica i organitzativa (vegeu articles 97.4 i 98 de la Llei deducaci) i amb la finalitat dafavorir lxit escolar de lalumnat que cursa el batxillerat, els centres poden establir un projecte didctic propi que flexibilitzi el nombre de matries assignades a cada curs acadmic, de manera que lalumnat pugui optar per cursar les matries de batxillerat en tres cursos i, per tant, amb menys crrega lectiva en cadascun. Els centres que optin per aplicar aquesta flexibilitzaci han dorganitzar les matries del batxillerat en tres blocs amb sis o set matries cadascun. En el bloc que haur de cursar el primer any lalumnat que saculli a lopci de tres cursos, totes les matries han de ser de primer curs de batxillerat. La flexibilitzaci del batxillerat en tres cursos s una mesura organitzativa (similar al batxillerat nocturn per, a diferncia daquest, amb restriccions per al pas de curs) adreada a determinats estudiants per tal dafavorir lxit escolar que safegeix a les existents del batxillerat nocturn i el batxillerat a distncia. Es tracta duna opci de centre que t carcter voluntari per a lalumne/a. En aquest cas, el centre ha de formalitzar, per a lalumne/a, un pla individual que justifiqui aquesta mesura i que inclogui l'itinerari acadmic i el comproms i lacceptaci de lalumne/a i del pare, mare o tutors legals quan aquest/a sigui menor dedat.
99

Larticle 4 de lOrdre EDU/554/2008 estableix el procediment que sha de seguir per a laplicaci de projectes de flexibilitzaci del batxillerat, que hauran de lliurar-se als serveis territorials corresponents abans de l11 de mar de 2011. A lalumnat que estigui participant en un projecte de flexibilitzaci no li seran daplicaci els criteris determinats a lapartat 13.8.7. Permanncia dun any ms a primer curs Batxillerat del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria, o b a lapartat 11.8.7. Permanncia dun any ms a primer curs Batxillerat del dels centres privats deducaci secundria. 13.10. Incorporaci d'alumnat al batxillerat 13.10.1. Alumnes que s'incorporen al primer curs Es recorda que pot accedir al batxillerat lalumnat que estigui en possessi del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Tamb shi pot incorporar lalumnat que es trobi en alguna daquestes situacions:

Haver obtingut el ttol de tcnic/a per haver superat un cicle formatiu de grau mitj al qual havia entrat mitjanant una prova daccs. Haver obtingut el ttol de tcnic/a superior per haver superat un cicle formatiu de grau superior al qual havia entrat mitjanant una prova daccs. Haver cursat estudis estrangers que hagin estat homologats (o estiguin en trmit dhomologaci) al ttol de graduat en educaci secundria obligatria, al ttol de tcnic/a o equivalent. Tenir superats els estudis del primer cicle experimental (14-16) densenyament secundari, establerts en lOrdre de 4 de maig de 1987 (DOGC nm. 854, de 19.06.1987). Haver superat un mdul professional experimental de nivell 2. Haver obtingut el ttol de tcnic/a auxiliar de la formaci professional de primer grau (FP-1). Haver superat els tres cursos comuns darts aplicades i oficis artstics del pla de 1963. Haver aprovat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP), amb dues matries pendents com a mxim. Shi inclouen els alumnes que, tot i haver cursat el tercer de BUP, no nhan superat totes les assignatures.

100

13.10.2. Alumnes que s'incorporen al segon curs Lalumnat que sincorpori al segon curs de batxillerat sense haver-ne cursat el primer curs, a ms de cursar les matries comunes de segon curs, sadscriur a una modalitat, de la qual haur de cursar un mnim de quatre matries. Tamb haur de fer el treball de recerca. En el cas de matries que tinguin continutat en els dos anys, el centre haur de vetllar perqu lalumne o alumna pugui adquirir els coneixements essencials de la part que no ha cursat. Pot accedir al segon curs de batxillerat, a ms del que procedeixi de primer curs en les condicions establertes, lalumnat que es trobi en alguna daquestes situacions:

Haver accedit al segon curs de batxillerat procedent duna altra comunitat autnoma. Haver cursat estudis estrangers que hagin estat convalidats (o estiguin en trmit de convalidaci) amb el primer curs de batxillerat o equivalent. Haver superat el primer curs de batxillerat experimental. Haver obtingut el ttol de batxiller (BUP). Shi inclouen els alumnes que, tot i haver cursat el COU, no nhan superat totes les assignatures. Haver obtingut el ttol de tcnic/a especialista de la formaci professional de segon grau (FP-2). Haver superat lltim curs despecialitat darts aplicades i oficis artstics.

13.10.3. Convalidaci de matries de batxillerat per a l'alumnat procedent de cicles formatius LOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008), estableix el dret a la convalidaci de les matries optatives i del treball de recerca del batxillerat de lalumnat que shi hagi incorporat amb la titulaci de tcnic/a o tcnic/a superior de formaci professional especfica, darts plstiques i disseny o densenyaments esportius. L'obtenci d'aquestes convalidacions comporta l'exempci de les matries corresponents i del treball de recerca. Els efectes i el procediment per tramitar les convalidacions es detallen a continuaci:

Lexempci de cursar matries optatives que estableix lesmentada Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, computar fins a un mxim de 4 hores lectives setmanals a cada curs, corresponents a les

101

matries optatives dels dos cursos de batxillerat. Lexempci del treball de recerca computar les hores previstes per dur-lo a terme.

Ats que lexempci prevista afecta noms les matries optatives i el treball de recerca, no es podr declarar exempt cap alumne o alumna de les matries comunes o de modalitat prenent com a fonament de tal exempci lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre. En tot cas, ats que hi ha alumnes que en cada curs de batxillerat cursen ms de tres matries de modalitat, es podr demanar lexempci duna matria de modalitat, ja que aquesta excedeix de les tres matries de modalitat que lalumne/a ha de cursar en cada curs de batxillerat. Els alumnes que vulguin acollir-se a all que preveu lOrdre esmentada hauran de demanar-ho explcitament, en el primer mes de classes, al director o directora del centre on cursen els estudis de batxillerat, dacord amb el model Sollicitud dexempci de matries de batxillerat per als alumnes que han superat un cicle formatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior. Els alumnes que optin per demanar lexempci podran fer-ho per a totes les matries optatives a les quals tinguin dret dacord amb lOrdre, o b per a un nombre de matries optatives inferior. En la seva sollicitud hauran dindicar quines matries volen fer constar en el seu currculum diversificat i hauran de fer constar explcitament que coneixen el carcter irrevocable de la seva sollicitud. La matria o matries que els alumnes hagin demanat de cursar hauran de ser necessriament superades per obtenir el ttol de batxiller i comptabilitzaran com qualsevol altra matria, tant a efectes de cmput de matries pendents per passar de primer a segon curs com per al clcul de la qualificaci final del batxillerat. La direcci del centre resoldr la sollicitud, la incorporar a l'expedient acadmic i la comunicar per escrit a l'alumne/a i als pares o tutors legals si s menor d'edat. A lexpedient acadmic dels alumnes que hagin obtingut lexempci, i a les actes corresponents, es far constar lexpressi exempt per al treball de recerca i per a les matries optatives. Pel que fa a aquestes ltimes, sutilitzar lexpressi genrica matries optatives, sense especificar cap nom de matria.

Els alumnes que han cursat determinats cicles formatius de grau mitj tenen dret a la convalidaci de les matries de batxillerat que es determinen en lapartat 14.12. Convalidacions - FP del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria, o en lapartat 12.12. Convalidacions - FP del dels centres educatius privats deducaci secundria.

102

13.10.4. Incorporaci al batxillerat d'alumnat que va cursar batxillerat LOGSE Novetat Lalumnat que hagi cursat, i no completat, els estudis de batxillerat establerts en el Decret 82/1996, de 5 de mar, ja extingits, pot incorporar-se als estudis de batxillerat establerts en el Decret 142/2008, de 15 de juliol, en les condicions que s'estableixen a les Instruccions de la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat per a determinar el currculum de lalumnat que, havent cursat matries de batxillerat del pla destudis establert per la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE), sincorpora al batxillerat establert per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (LOE) a partir del curs 2009-2010. El centre vetllar pel compliment dall que, respecte al cmput del nombre mxim de matriculacions en el batxillerat, estableix la normativa vigent. 13.10.5. Incorporaci al batxillerat d'alumnat procedent del batxillerat experimental o del COU Novetat Lalumnat que hagi cursat estudis incomplets del batxillerat experimental o del COU podr sollicitar a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa la seva incorporaci al batxillerat. La direcci del centre ha de trametre a aquesta Direcci General la documentaci segent:

Sollicitud de lalumne/a, en la qual ha despecificar les matries que vol cursar, la modalitat en qu es vol inscriure i el nom del centre on vol cursar els estudis. Certificat acadmic on constin les qualificacions obtingudes en els dos cursos de batxillerat experimental o en el COU.

13.11. Canvis en el currculum de l'alumnat 13.11.1. Canvis de matries sense canvi de modalitat Novetat

Durant el primer mes de classes, en qualsevol dels cursos de batxillerat, els alumnes poden sollicitar el canvi dalguna de les matries que hagin triat, sempre que aix sigui compatible amb lorganitzaci horria del centre. En el cas que la direcci del centre aprovi el canvi, es considerar a tots els efectes que lalumne/a ha cursat des del principi les noves matries. En el cas de matries de modalitat que tenen continutat en els dos cursos, el fet dhaver cursat la part de primer curs de la matria de modalitat (o optativa, en cas que el centre lhagi distribut en dos cursos) no implica necessriament que lalumne/a hagi de continuar-la a segon curs. Si un alumne/a que ha cursat la part de primer curs duna matria de modalitat decideix no cursar la part corresponent al segon curs, aquest fet no leximeix dhaver de recuperar la part cursada daquesta matria en el cas

103

que no lhagi superada, si b tamb pot canviar-la per una altra matria de primer curs. Excepcionalment, lalumnat pot cursar en el segon curs de batxillerat matries que tinguin continutat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursat a primer. En aquests casos, el centre lorientar per tal que pugui adquirir els coneixements ms essencials no cursats. Lalumnat pot optar per afegir alguna matria al seu currculum de manera que aquest estigui format per un nombre de matries superior a lestablert amb carcter general, sempre que aquesta demanda sigui compatible amb lorganitzaci establerta pel centre educatiu. La direcci del centre decidir sobre la viabilitat de la petici i lacceptar en cas que no hi hagi incompatibilitats. Canvi didioma El canvi de matries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la possibilitat de sollicitar, durant el primer mes de classes, el canvi didioma, tant dins la matria comuna llengua estrangera com dins la matria optativa segona llengua estrangera. Lautoritzaci corresponent s competncia de la direcci del centre, que tindr en compte tant els efectes organitzatius daquest canvi com els coneixements previs de lalumne/a per incorporar-se al nou idioma. En tots els documents obligatoris davaluaci es far constar una referncia a lautoritzaci corresponent. En el cas que lalumne o alumna hagus superat a primer curs lidioma que ara vol deixar, noms haur de cursar la part corresponent al nou idioma de segon curs. Si lalumne/a t pendent lidioma de primer curs, podr canviar-lo pel nou idioma, per al qual ser avaluat, doncs, tant de la part de primer com de la del segon curs. Cal tenir en compte que lalumnat es pot examinar dun determinat idioma a les PAU encara que no lhagi cursat en el batxillerat. 13.11.2. Canvis de modalitat Novetat

Durant el primer mes de classes els alumnes del primer curs poden sollicitar dadscriures a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, dentre les que ofereix el centre. En el cas que la direcci del centre aprovi el canvi, es considera a tots els efectes que lalumne/a ha cursat des del principi la nova modalitat. Si un cop superat el primer curs lalumnat decids canviar de modalitat, el centre podr modificar-li el currculum assegurant-se que en acabar el batxillerat lalumne/a hagi cursat el nombre de matries establert de manera general i hagi superat un mnim de quatre matries daquesta nova modalitat. Per complir aquest segon requisit s possible que el currculum de lalumne o alumna estigui format per ms matries de les establertes amb carcter

104

general. El termini per sollicitar aquest canvi finalitza al cap dun mes dhaver iniciat les classes. En el cas de matries que tinguin continutat en els dos cursos, el centre ha de vetllar perqu lalumne o alumna pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha cursat. Si lalumne/a no tingus superada alguna matria de primer curs prpia de la modalitat que ha deixat de cursar, el centre ha de vetllar per la seva superaci durant el segon curs. Lalumnat pot optar per canviar alguna de les matries no superades del primer curs per matries de la nova modalitat. Les matries de matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials es consideren equivalents als efectes de canvis de modalitat. 13.12. Situacions derivades d'un canvi de centre o de rgim d'estudis 13.12.1. Canvi de centre sense canvi de rgim Cal remarcar especialment que:

En acabar el batxillerat, lalumne o alumna ha dhaver cursat totes les matries comunes i sis matries de modalitat. Tamb ha dhaver fet el treball de recerca, excepte els alumnes procedents duna altra comunitat autnoma o dun altre pas que sincorporen a partir del segon trimestre del segon curs. En aquest cas, lalumne o alumna pot sollicitar a la direcci del centre lexempci del treball de recerca. El nombre total de matries que ha de cursar lalumne o alumna en letapa, aix com la seva crrega horria, ha de ser lestablert amb carcter general per al rgim en qu lalumne o alumna estigui inscrit. Si lalumne/a ha fet el primer curs en una altra comunitat autnoma, en el segon curs far les matries que el centre tingui establertes en litinerari triat per lalumne/a. En cap cas lalumnat no podr tornar a cursar una matria que ja tingui aprovada, llevat que hagi de repetir curs. Si lalumne o alumna es trasllada un cop iniciat el curs, tant a primer com a segon, sincorporar a un dels itineraris oferts pel nou centre i, a efectes de currculum i avaluaci, es considerar que ha cursat des de linici del curs el currculum establert pel nou centre.

13.12.2. Trasllat amb canvi de rgim un cop iniciat el curs Si lalumne/a, un cop iniciat el curs, fa un canvi del rgim dirn al rgim nocturn (dins el mateix centre o en un altre) o a estudis a distncia, cursar el currculum dels nous ensenyaments. En tot cas, les condicions de matrcula seran les mateixes amb qu va iniciar el curs en el rgim dirn, tant pel que fa al curs en qu sinscriu com al nombre de matries superades o pendents.
105

13.13. Batxillerat en rgim nocturn 13.13.1. Matries del batxillerat en rgim nocturn Tot lalumnat ha de cursar les matries segents:

Cincies per al mn contemporani Filosofia i ciutadania Histria de la filosofia Histria Llengua catalana i literatura I i II Llengua castellana i literatura I i II Llengua estrangera I i II Treball de recerca

Les matries de modalitat i optatives que ha de cursar lalumnat sn les mateixes, en nombre i currculum, que per al rgim presencial dirn, amb les adaptacions que es puguin preveure per a les persones adultes. 13.13.2. Organitzaci del batxillerat en rgim nocturn El captol 3 de lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, estableix les particularitats del batxillerat nocturn pel que fa a la flexibilitat organitzativa i a la promoci dalumnes. El batxillerat en rgim presencial nocturn sorganitza generalment en tres blocs, cadascun amb una durada dun curs. Els centres poden oferir al seu alumnat, a ms de lorganitzaci estndard en tres blocs, la possibilitat de cursar el batxillerat presencial nocturn en dos anys.

106

La distribuci de les matries, expressada en hores setmanals, s la segent: Matries comunes Bloc II Bloc III Llengua catalana Llengua catalana 2 2 2 I II Filosofia i Llengua 3 2 2 ciutadania castellana II Llengua Histria de la 2 3 3 estrangera II filosofia Histria 3 7 Total 7 Total 10

Bloc I Llengua castellana I Llengua estrangera I Cincies per al mn contemporani Treball de recerca Total

El treball de recerca es pot fer al Bloc I o al Bloc II. Matries de modalitat i optatives Bloc I Bloc II Modalitat 1a Modalitat 2a Modalitat 4a / Optativa Total 4 Modalitat 3a 4 Modalitat 1b Modalitat 4b / Optativa 12 Total 4

Bloc III Modalitat 4 4 2b Modalitat 4 4 3b 4 12 -Total 8

Distribuci d'hores / curs Matries / Cursos Bloc I Bloc II Bloc III Matries comunes 7 7 10 Matries de modalitat i optatives 12 12 8 19 19 18 Total dhores 56 13.13.3. Condicions d'inscripci del batxillerat en rgim nocturn Noms es poden matricular en rgim nocturn els i les alumnes que tinguin 18 anys o ms i els que, en edat compresa entre 16 i 18 anys, acreditin, per motius laborals o altres que a criteri de la direcci del centre ho justifiquin, la impossibilitat de seguir estudis en rgim dirn.

107

13.13.4. Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn El centre assignar un tutor o tutora a cada grup dalumnes. El tutor de cada grup dalumnes de rgim nocturn en coordinar lactivitat tutorial, que correspon a tot lequip docent. 13.13.5. Canvi del rgim de batxillerat L'alumnat que hagi cursat ensenyaments de batxillerat en rgim dirn o nocturn i vulgui canviar-se de rgim amb reconeixement dels estudis cursats, ho far aplicant les condicions de promoci de curs del rgim dirn. 13.14. Inscripcions extraordinries i anullaci de matrcula La permanncia en el batxillerat ser, com a mxim, de quatre anys en el rgim dirn o de sis anys en el rgim nocturn. Si lalumne o alumna canvia de rgim es tindran en compte les inscripcions formalitzades en laltre rgim. Les inscripcions que un alumne o alumna hagus formalitzat en el tercer curs de BUP i/o en el COU abans dincorporar-se al batxillerat es computaran com a inscripcions en el batxillerat a efectes de permanncia en el cicle. No obstant aix, els alumnes podran sollicitar al director o directora del centre lanullaci de matrcula del curs que estiguin cursant, o b una matrcula extraordinria si es tracta duna cinquena inscripci en el batxillerat dirn o una setena en el nocturn. Lanullaci de matrcula sha de sollicitar abans de finalitzar el mes dabril del curs acadmic corresponent. Per poder tenir dret a lanullaci de matrcula lalumne/a ha dacreditar, documentalment, que es troba en alguna de les circumstncies segents:

malaltia prolongada o accident de lalumne/a o dun familiar, incorporaci a un lloc de treball, maternitat, o qualsevol altra circumstncia de carcter excepcional que, a parer del director/a del centre, justifiqui la concessi de lanullaci de matrcula.

La matrcula extraordinria sha de sollicitar dins el termini de matrcula establert per al curs corresponent i acreditant, documentalment, trobar-se en alguna de les circumstncies anteriorment esmentades. La resoluci del director o directora del centre quant a anullaci de matrcula o matrcula extraordinria sha de comunicar per escrit a lalumne o alumna en els quinze dies segents a la presentaci de la sollicitud corresponent. En cas de resoluci negativa, lalumne/a pot presentar, per mitj del centre, un recurs a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la
108

gerncia del Consorci dEducaci, que ho resol definitivament en via administrativa. Sens perjudici del que preveu larticle 37.4 de la Llei deducaci en matria de faltes dassistncia i de puntualitat injustificades de lalumnat, labsncia injustificada, sistemtica i reiterada de lalumnat de batxillerat, durant 15 dies lectius, pot comportar la baixa de lalumne/a. En el moment que sarribi a acumular aquest perode dabsncia, es notificar aquesta circumstncia a lalumne/a absentista i als seus pares o tutors legals en el cas dalumnes menors dedat. Si en el termini duna setmana no justifica la seva absncia, la matrcula de lalumne/a ser anullada per absentisme continuat no justificat i la seva vacant podr ser ocupada per una altra persona. 13.15. Documentaci acadmica - Batxillerat Els models de documents davaluaci del batxillerat i les instruccions per formalitzar-los estan recollits a lOrdre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008). 13.16. Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat Dacord amb larticle 21.2 d) i e) de la Llei 12/2009, deducaci i el Decret 279/2006, de 4 de juliol, els alumnes o els seus pares, mares o tutors legals, en el cas que siguin menors dedat tenen dret a sollicitar aclariments per part del professorat respecte de les qualificacions dactivitats parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procs davaluaci, sadoptin al final dun curs o del batxillerat. 13.16.1. Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs Batxillerat Si les normes dorganitzaci i funcionament del centre no ho disposen altrament, les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen directament entre el professor/a i lalumne/a afectats, es presentaran al tutor/a, el qual les traslladar al departament o seminari corresponent per tal que sestudin. En tot cas la resoluci definitiva correspondr al professor o professora. Lexistncia de la reclamaci i la resoluci adoptada es faran constar en el llibre dactes del departament o seminari, o registre documental de funci equivalent, i es comunicaran a l'equip docent del grup corresponent. 13.16.2. Reclamacions per qualificacions finals - Batxillerat Novetat

Per a les qualificacions finals de cada curs de batxillerat, el centre establir un dia en qu els professors i professores estudiaran i resoldran les possibles
109

reclamacions. Si lalumne o alumna no est dacord amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci en un escrit adreat al director o directora i presentat el mateix dia o lendem. Per resoldre aquestes reclamacions se seguir la tramitaci segent: a. El director o directora traslladar la reclamaci al departament, seminari o rgan equivalent que correspongui per tal que, en reuni convocada a tal fi, estudi si la qualificaci sha atorgat dacord amb els criteris davaluaci per ell establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta noms dun o dos membres, lrgan sampliar, fins a tres, amb els professors que el director o directora designi (entre el professorat daltres matries del mateix mbit o entre els crrecs directius). Les reclamacions formulades i la seva proposta raonada de resoluci es faran constar en el llibre dactes del departament o seminari, o en el registre documental de funci equivalent. b. En vista de la proposta formulada i de lacta de la sessi davaluaci en qu lequip docent atorg les qualificacions finals, el director o directora podr resoldre directament la reclamaci, o b convocar una nova reuni de lequip docent. En aquest ltim cas resoldr en vista dels elements abans esmentats i de la proposta que faci lequip docent en la reuni extraordinria, les deliberacions del qual constaran en una acta singular elaborada a tal efecte. c. La resoluci del director o directora es notificar per escrit a linteressat. En el cas que sigui acceptada, es modificar, en diligncia signada pel director o directora, lacta davaluaci corresponent i es comunicar la modificaci a lequip docent del grup. En la notificaci de la resoluci del director o directora sindicaran els terminis i el procediment que per recrrer sespecifiquen en el punt d) segent. d. Lalumne o alumna o el seu pare, mare o tutors legals, si s menor dedat podr recrrer la resoluci del director o directora en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. Aquest recurs, que anir adreat a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, shaur de presentar al mateix centre educatiu, la direcci del qual el trametr en els tres dies hbils segents als serveis territorials (o al Consorci dEducaci), juntament amb la documentaci segent:

una cpia de la reclamaci adreada al director o directora del centre, una cpia de lacta de les reunions en qu shagi estudiat la reclamaci, una cpia de la resoluci recorreguda,

110

una cpia de lacta final davaluaci del grup a qu pertany lalumne o alumna, qualsevol altra documentaci que, a iniciativa prpia o a petici de linteressat o interessada, consideri pertinent dadjuntar-hi.

e. La Inspecci elaborar un informe que inclour tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada. f. Si de linforme i de la documentaci es desprn la convenincia de revisar la qualificaci o el procediment davaluaci, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci encarregar aquesta tasca a una comissi composta per un professor o professora del centre que no hagi estat responsable directe de la qualificaci objecte de reclamaci, proposat pel director o directora, un professor o professora dun altre centre i un inspector o inspectora, proposats per la Inspecci dEducaci. Dacord amb linforme de la Inspecci i, si escau, de la comissi, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a linteressat o interessada, per mitj de la direcci del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el punt c). g. A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles cal que el professorat mantingui un registre de tots els elements que ha utilitzat per qualificar i cal que conservi en el centre, o que hagi retornat als alumnes, tots els elements escrits, dacord amb els termes establerts en el penltim pargraf de lapartat 13.8.1. Criteris generals - Batxillerat del document dorganitzaci i funcionament de centres educatius pblics deducaci secundria o b a lapartat 11.8.1. Criteris generals Batxillerat del document de centres educatius privats deducaci secundria. Els exercicis escrits que no shagin retornat als alumnes, i les proves extraordinries, si escau, shauran de conservar fins al 30 de setembre de 2011. Transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitaci dexpedients de reclamaci de qualificacions, podran ser destruts, o retornats als alumnes si aquests aix ho havien demanat prviament. 14. Cicles formatius de formaci professional Novetat

La formaci professional reglada est en un procs de canvi com a conseqncia de laplicaci de la Llei orgnica deducaci (LOE). Alguns dels cicles formatius de formaci professional fins ara vigents ja shan substitut per les noves titulacions i progressivament saniran substituint els altres. Mentre coexisteixin els dos models de formaci professional reglada, cal diferenciar els aspectes dordenaci que shan daplicar en cada cas. En lapartat 14A es desenvolupen les indicacions generals de la formaci professional i les que afecten els cicles formatius LOGSE encara vigents.

111

En lapartat 14B es desenvolupen les indicacions especfiques que cal aplicar als nous cicles formatius desenvolupats a partir de la LOE que ja shan implantat a Catalunya. En tots aquells aspectes no esmentats en lapartat 14B, seran daplicaci les indicacions definides en lapartat 14A. 14A. Cicles formatius de formaci professional especfica LOGSE 14A.1. mbit d'aplicaci i organitzaci general - FP Novetat

Tot l'apartat 14A es refereix a lalumnat dels cicles formatius derivats de la LOGSE vigents i especificats en lannex A.3A i tamb a lalumnat que ha de finalitzar el pla destudis LOGSE, malgrat que per a lalumnat de nou ingrs, aquests cicles formatius ja shagin substitut pels corresponents cicles LOE. 14A.1.1. Calendari i horari - FP Novetat

Els cicles formatius han datenir-se al calendari escolar aprovat amb carcter general per als centres educatius densenyaments no universitaris. Excepcionalment la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats pot autoritzar distribucions extraordinries del calendari escolar als centres i cicles formatius de formaci professional que participin en un projecte de mobilitat o en els casos en qu laplicaci del Decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual sestableixen mesures flexibilitzadores de loferta de formaci professional, ho facin aconsellable. Lautoritzaci requereix la petici prvia escrita i raonada del centre per a cada cas, presentada als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, que hi haur dafegir linforme de la Inspecci dEducaci abans de trametre-la, amb proposta de resoluci, a la Direcci General. En tot cas, correspon al consell escolar del centre aprovar lhorari tipus dels diferents cursos (hores dentrada, de sortida, nombre dhores lectives al mat, a la tarda, al vespre, etc.). 14A.1.2. Denominaci i organitzaci dels ensenyaments d'FP La denominaci de cada cicle formatiu, el currculum, la durada mnima de cada un dels crdits, lorganitzaci, lestructura i les hores mnimes que cal fer de formaci prctica en centres de treball (FCT) sn els que sestableixen en els decrets que despleguen el currculum de cada cicle formatiu, les referncies normatives dels quals sindiquen en lannex "A.3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica LOGSE". 14A.1.3. Durada dels cicles formatius Cmput efectiu de la durada dels cicles Les hores mnimes dimpartici efectiva dels cicles formatius sn les que determinen els decrets dels diferents currculums (vegeu lannex A.3A.
112

Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica LOGSE). Les hores que els centres destinin a altres activitats (viatges, activitats extraordinries, etc.) no es poden incloure en aquests mnims. Hores de tutoria Les hores dedicades a activitats de tutoria no es computen com a hores lectives dels alumnes en els cicles formatius. 14A.1.4. Distribuci dels cicles formatius Amb carcter ordinari, els cicles formatius es distribuiran de la manera segent: 1. Cicles amb una durada total de 1.300 o 1.400 hores (un curs acadmic) La formaci prctica en centres de treball es pot fer en el mateix curs acadmic, i comenar una vegada finalitzada la primera avaluaci. Tamb es pot fer al curs segent. En aquest cas lalumne/a ha de formalitzar una matrcula parcial en el crdit d'FCT, per aquesta inscripci no es comptabilitzar en la confecci dels grups dalumnes en el centre, ja que aquests alumnes no consumeixen plaa. 2. Cicles amb una durada total de 1.700 o 2.000 hores (dos cursos acadmics) La formaci prctica en centres de treball es far prioritriament en el segon curs. En cas diniciar-se en el primer curs, podr comenar una vegada finalitzada la segona avaluaci. En qualsevol cas, la formaci prctica en centres de treball es pot fer simultniament amb les hores lectives o b de manera intensiva. 14A.1.5. Distribuci de l'horari lectiu i del crdit de formaci prctica en els centres de treball (FCT) Novetat 1. Distribuci ordinria de lhorari lectiu Com a norma general es tindran en compte els criteris segents:

La distribuci de lhorari lectiu es far de dilluns a divendres i sha de mantenir dins els lmits segents: de les 8 hores a les 22 hores. La sessi de classe s de 60 minuts, en els quals sinclou el canvi de classe. Per criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el temps lectiu total per crdit no vari.

113

En els cicles formatius no s'han de fer ms de tres hores lectives seguides sense un esbarjo mnim de vint minuts. Un mateix grup dalumnes no ha de fer ni ms de sis hores lectives diries, en horari de mat o tarda, ni ms de set hores lectives en horari de mat i tarda, amb el benents que la interrupci entre mat i tarda ser almenys duna hora. De manera general lhorari dels grups dalumnes es realitzar al mat (entre les 8 hores i les 15 hores), o a la tarda (entre les 15 hores i les 22 hores), o entre el mat i la tarda. S'ha de procurar que lhora dentrada, tant al mat com a la tarda, sigui la mateixa cada dia de la setmana per a cada grup dalumnes i que aquests no tinguin hores lliures intercalades entre les hores lectives.

Dins de les possibilitats organitzatives del centre es procurar fer una oferta intensiva daquells crdits que puguin tenir inters per a les persones adultes, per tal de facilitar la seva incorporaci a la formaci. A aquests efectes els centres hauran de donar publicitat del calendari dinici i de finalitzaci dels crdits i de lhorari en qu es desenvolupen. 2. Distribuci extraordinria de lhorari lectiu Excepcionalment, els serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci poden autoritzar distribucions extraordinries de lhorari lectiu, amb la petici prvia escrita i raonada per a cada cas o en aquells casos en qu la participaci en un projecte de mobilitat o b laplicaci del Decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual sestableixen mesures flexibilitzadores de loferta dels ensenyaments de formaci professional ho faci aconsellable. En tot cas es respectaran els lmits mxims de sis hores lectives diries i de trenta hores lectives setmanals, si es tracta dhorari intensiu de mat, tarda o vespre, o de set hores i trenta-cinc hores, respectivament, si es tracta dhorari partit entre mat i tarda. 3. Distribuci de les hores de currculum de lliure disposici Les hores de lliure disposici del centre tenen per finalitat completar el currculum establert i adequar-lo a lmbit socioeconmic del centre. Els centres educatius poden distribuir les hores en un o ms dels crdits previstos per a cada cicle, o b programar ms crdits segons els criteris del projecte del centre. En el cas de programar ms crdits, la durada mnima de cada crdit ser de 35 hores.

114

4. Distribuci del crdit de formaci en centres de treball a. Distribuci ordinria La distribuci de la formaci en centres de treball la determina cada centre i ha de seguir, amb carcter general, el calendari escolar. La formaci en centres de treball es pot fer en un perode o ms. Es poden fer fins a quatre hores diries de manera simultnia amb les hores lectives del cicle. Es poden fer fins a set hores diries, en modalitat intensiva, si no concorren en el mateix dia amb les hores lectives del cicle. La formaci en centre de treball es far entre les 8 hores i les 22 hores. b. Distribucions especfiques La Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats pot autoritzar altres distribucions de la formaci en centres de treball amb la petici prvia escrita de la direcci del centre, raonada en cada cas i presentada als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci. c. Compleci del perode de prctiques Si per completar el perode de prctiques es depassen les dates previstes per a lavaluaci final del cicle formatiu, caldr fer constar en lacta davaluaci final el crdit de formaci en centres de treball com a Pendent davaluaci (PA). Un cop finalitzat el crdit dFCT es far la sessi davaluaci corresponent i es qualificar aquest crdit en convocatria ordinria. 14A.1.6. Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional A fi de donar resposta a la diversitat de necessitats de les persones i de les empreses, els centres promouran les mesures flexibilitzadores de loferta dels ensenyaments de formaci professional dacord amb el Decret 240/2005, de 8 de novembre (DOGC nm. 4507, de 10.11.2005). Aquestes mesures saplicaran per iniciativa del centre o b dels serveis territorials (a la ciutat de Barcelona, del Consorci d'Educaci), o de la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, dins les possibilitats organitzatives i dutilitzaci dels espais i equipaments del centre educatiu. Aquestes mesures sn les segents: 1. Impartici parcial de cicles Consisteix en loferta de part dels crdits que componen un cicle amb la finalitat de facilitar laccs a la formaci de les persones interessades a cursar parcialment el cicle.

115

2. Distribucions temporals extraordinries Consisteix en la distribuci temporal del cicle formatiu de manera diferent a lestablerta amb carcter ordinari, amb la finalitat de facilitar laccs a la formaci de les persones les disponibilitats horries de les quals no sajusten a la distribuci ordinria dels cicles formatius. 3. Distribucions conjuntes Consisteix en la combinaci de dos cicles formatius afins, b sigui de tots o duna part dels seus crdits, amb la finalitat doferir una formaci polivalent que incrementi i potenci les expectatives dinserci i promoci laboral. Aquestes distribucions conjuntes permeten sovint que lalumnat obtingui dues titulacions amb estalvi de temps. 4. Matriculaci parcial La finalitat daquesta modalitat de matrcula s permetre fer itineraris formatius a un ritme diferent del que segueix lalumnat que cursa loferta ordinria dels cicles. a. Matriculaci parcial amb oferta de places vacants Els centres pblics i privats sostinguts amb fons pblics, un cop finalitzat el procs ordinari de matrcula, han doferir la matrcula parcial dels crdits de cicles formatius on restin places vacants. b. Matriculaci parcial amb oferta especfica Consisteix en loferta especfica dalguns crdits dun o ms cicles formatius, per tal de respondre a una necessitat de formaci, identificada prviament, dun collectiu especfic de persones, que pot derivar, entre altres, de la necessitat de qualificaci, requalificaci o readaptaci professionals. 5. Modalitat semipresencial en la formaci professional inicial La Resoluci EDU/2901/2007, de 25 de setembre (DOGC nm. 4980, de 3.10.2007), per la qual sestableix, amb carcter experimental, la modalitat semipresencial en els ensenyaments de formaci professional inicial, estableix aquesta mesura amb lobjectiu de facilitar el seguiment dels estudis als alumnes que, per raons de treball, tenir cura d'altres persones o b qualsevol altra circumstncia excepcional, tenen dificultat per assistir a la totalitat de les hores lectives. Aquesta modalitat es pot aplicar a la totalitat o a una part dels crdits que cursi un alumne/a, i s compatible amb qualsevol de les mesures flexibilitzadores de la formaci professional. Aquesta modalitat ha de garantir que l'alumne/a assisteixi almenys a la meitat de les hores previstes per al crdit, que faci totes les activitats d'ensenyament i aprenentatge programades en el crdit i que la crrega horria per a
116

l'alumnat sigui la mateixa que en la modalitat presencial, o b que el centre educatiu hagi previst la pauta metodolgica a seguir, que ha de contenir almenys:

El nom i cognoms del professorat que hi interv. La proposta de rgim d'atenci personal a l'alumne/a. La relaci de materials o recursos curriculars que es posen a disposici de l'alumnat per al seguiment de les activitats semipresencials. La distribuci prevista de l'horari presencial.

El professorat dels crdits amb alumnat en rgim semipresencial tutoritzar les activitats d'ensenyament i aprenentatge semipresencial del seu alumnat de manera telemtica o per altres maneres que es puguin convenir. Laprenentatge dels continguts cursats de manera semipresencial sha d'avaluar de manera presencial, i el centre educatiu ha de guardar, fins al 31 de desembre del curs acadmic segent, totes les evidncies de les activitats d'ensenyament i aprenentatge generades per l'alumnat en el desenvolupament de la modalitat semipresencial. 6. Rgim dalternana entre formaci i treball La Resoluci EDU/2769/2008, de 10 de setembre (DOGC nm. 5218, de 18.9.2008), per la qual sestableix, amb carcter experimental, el rgim dalternana entre formaci i treball en els ensenyaments de formaci professional inicial, estableix aquesta mesura amb lobjectiu de respondre a les necessitats de qualificaci dels diferents sectors productius i de serveis de leconomia catalana. Aquest rgim pretn facilitar a les persones i les empreses la combinaci de la formaci i del treball. Consisteix a impartir ofertes formatives vinculades a la formalitzaci de convenis de collaboraci entre empreses o entitats, i els titulars, siguin pblics o privats, dels centres educatius per tal de poder qualificar professionalment lalumnat matriculat en un cicle formatiu, mitjanant un procs conjunt i coordinat de formaci i treball que sha destendre al llarg de la durada del cicle formatiu, mitjanant un contracte laboral. Sadrea a tot el conjunt dalumnat que conforma el grup classe, tant de cicles formatius de grau mitj com de grau superior, relacionats amb sectors o activitats econmiques amb necessitats no satisfetes de personal qualificat. El centre informar lalumnat, amb anterioritat a ladmissi al cicle formatiu, de:

les finalitats de la formaci en alternana, la distribuci temporal dels ensenyaments,


117

la tipologia dempreses on haur de dur a terme lactivitat laboral en alternana, el conveni o convenis signats entre les empreses o entitats i el titular, pblic o privat, del centre educatiu pel que fa a lalternana entre la formaci i el treball.

Lalumnat, en el moment de ladmissi en el cicle formatiu, haur de signar i lliurar un escrit de conformitat segons el que estableix la Resoluci EDU/2769/2008, de 10 de setembre. Lalternana saplica amb carcter general a tots els crdits o mduls dun cicle formatiu, sens perjudici de la concurrncia daltres mesures flexibilitzadores previstes en el Decret 240/2005, de 8 de novembre. En general, la jornada mxima, inclosa la formaci i el treball, ser de 40 hores setmanals i 8 hores diries. La presentaci i resoluci de sollicituds dels centres per impartir ensenyaments en rgim dalternana entre la formaci i el treball es dur a terme dacord amb el procediment previst en els articles 5 i 6 del Decret 240/2005, de 8 de novembre. A ms, caldr adjuntar a la sollicitud un projecte de viabilitat on es faci constar el cicle formatiu proposat, la distribuci temporal prevista per al cicle, la relaci dempreses o entitats amb les quals es t previst establir els convenis de collaboraci i els sistemes i recursos de coordinaci i seguiment de lexperincia i de lalumnat en alternana. 14A.1.7. Sollicitud de mesures flexibilitzadores a petici del centre El director/a del centre ha de fer la sollicitud prvia escrita i raonada, per a cada cas, als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci. La petici ha de detallar, almenys, la informaci segent de cadascun dels crdits: la durada, la data de comenament i de finalitzaci i la distribuci horria setmanal. En el cas de la modalitat semipresencial, cal detallar les dades de la persona afectada, els crdits i la pauta metodolgica prevista i aportar la documentaci que acredita la incompatibilitat horria. Els serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci, un cop analitzada la sollicitud, trametran la proposta motivada, juntament amb linforme de la Inspecci, a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, que en resoldr lautoritzaci. 14A.1.8. Organitzaci general de la matriculaci parcial amb oferta de places vacants 1. Organitzaci de la matriculaci parcial Dacord amb el Decret 240/2005, de 8 de novembre, si desprs del procs ordinari de matriculaci resten places vacants, els centres sostinguts amb fons pblics han dobrir un perode de matriculaci parcial per crdits. A tal
118

efecte els centres han de donar publicitat entre el seu entorn i els collectius potencialment interessats, i posar a disposici la totalitat de places vacants. En cadascun dels crdits loferta de places vacants no pot comportar que se superi la relaci mxima professor/alumnat. 2. Orientaci sobre els itineraris formatius El centre ha dorientar lalumnat sobre el possible itinerari formatiu que pot seguir en la matriculaci per crdits solts dacord amb el projecte del centre i linters formatiu de cada alumne/a. 3. Grup i tutoria En els cicles dun curs el seguiment de lalumne/a correspon al tutor/a del grup al qual estigui assignat. En els cicles que es distribueixen en ms dun curs, lalumne/a sassignar al grup i curs on el nombre dhores dels crdits que ha de cursar sigui ms elevat, i el seguiment el far el tutor/a daquest grup. 4. Anullaci de matrcula Lalumne/a, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, podr sollicitar a la direcci del centre, per escrit i per causa justificada, lanullaci de tots o dalgun dels crdits en qu est matriculat. A l'apartat "14A.7. Anullaci de la matrcula - FP" s'amplia informaci sobre aquest supsit. 5. Efectes de la no-superaci de crdits solts El centre pot garantir plaa per al curs segent, per tornar a cursar el crdit o crdits, a lalumnat de matrcula parcial que no hagus superat algun dels crdits o que els hagi anullat, nicament en el cas de poder tornar a oferir vacants per a matriculaci parcial una vegada finalitzat el procs ordinari de matriculaci. Els centres poden, en cadascun dels crdits, ampliar en un mxim del 10% la relaci mxima de professor/alumnat a fi doferir plaa a lalumnat de matrcula parcial que no hagus superat el crdit. 6. Certificaci destudis parcials Lalumne/a rebr en acabar el curs una certificaci destudis parcials del cicle formatiu que correspongui, que sajustar al model que es troba dins dels models "Certificats d'estudis. Formaci professional especfica".

119

14A.1.9. Matriculaci fora de termini En aquells casos en qu el centre matriculi alumnes als cicles formatius fora de termini caldr elaborar un pla individualitzat que garanteixi que lalumne/a pugui seguir els seus estudis dacord amb la programaci prevista. 14A.1.10. Organitzaci d'horaris del professorat de cicles formatius 1. Flexibilitat dhorari del professorat En funci de la planificaci del cicle formatiu en crdits al llarg del curs, es pot cursar un nombre variable dhores lectives setmanals, respectant, en tot cas, el cmput total anual dhores. Se suggereix que, en el cas dincrementar les hores lectives en determinats perodes, es faci al comenament del cicle, per facilitar el desenvolupament de la formaci prctica en centres de treball en els altres trimestres. En els centres que, a ms de la formaci professional, imparteixin el batxillerat i/o leducaci secundria obligatria (ESO), caldr preveure globalment la distribuci horria pel que fa a les matries del batxillerat i/o de lESO que puguin ser impartides pel professorat de les especialitats que tamb tenen atribuci docent en la formaci professional. 2. Horari del tutor/a Com a norma general, els tutors dels grups dalumnes dels cicles formatius dedicaran, dintre del seu horari setmanal de divuit hores lectives, una hora lectiva setmanal per fer les tasques dorientaci del procs formatiu de lalumnat i dacci tutorial. Per fer les tasques de programaci, seguiment, avaluaci i control de la fase de formaci prctica en centres de treball, els tutors i tutores dels centres de titularitat del Departament dEducaci disposaran duna hora lectiva setmanal per cada cinc alumnes o fracci de cinc que hagin de cursar lFCT. Segons la planificaci de lFCT al llarg del curs, podr disposar-se duna distribuci diferent de les hores a qu es refereixen els dos pargrafs anteriors, respectant, en tot cas, el cmput total anual dhores. La dedicaci total dhores lectives a les tasques a qu es refereixen els pargrafs anteriors que resultin de la proporci que shi estableix correspon a cada cicle, independentment del fet que es despleguin en el primer curs, en el segon o en ambds cursos. En aquest darrer cas, els centres preveuran el cmput i la distribuci del conjunt dhores lectives de tutoria dFCT. 3. La funci tutorial en cicles de dos cursos En els cicles formatius que es distribueixin en ms dun curs, tinguin la durada que tinguin, el tutor/a del cicle formatiu ho ha de ser al llarg dels dos

120

cursos de la promoci, llevat que es produeixin circumstncies excepcionals que ho impedeixin. 14A.1.11. Assistncia de l'alumnat - FP Lassistncia de lalumnat s obligatria a totes les hores previstes per a cadascun dels crdits lectius que cursi i a totes les hores previstes del crdit de formaci en centres de treball. Lassistncia de lalumnat s condici necessria per a lavaluaci contnua. En el cas de manca dassistncia sense justificaci, saplicaran les normes dorganitzaci i funcionament del centre, dacord amb el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya o, en el seu cas, amb la nova regulaci reglamentria que shagi establert a lefecte. 14A.2. Desplegament del cicle formatiu - FP 14A.2.1. Nombre d'alumnes El nombre mxim dalumnes en cadascun dels crdits dels cicles formatius ser de 30. Es poden efectuar desdoblaments totals o parcials daquells crdits per als quals es fa aquesta previsi en les orientacions per al desplegament dels currculums publicades pel Departament dEducaci. 14A.2.2. Atribuci docent del professorat 1. Atribuci general Les especialitats que tenen atribuci docent sobre els crdits en qu sestructuren els cicles formatius sn les que sestableixen en els decrets corresponents a cada cicle formatiu i la normativa que els desenvolupa. En la plantilla docent satribuir a cada especialitat docent del professorat el nombre dhores que li correspongui de cada crdit. Pel que fa als crdits de sntesi i a les hores de lliure disposici del centre, aquesta atribuci es far en funci de latribuci docent prevista en el decret corresponent del cicle formatiu, a proposta dels departaments del centre. El director/a, escoltada la proposta dels departaments, assignar al professorat les hores i els crdits que els corresponguin de la seva especialitat docent, dacord amb el currculum que s'aplica i les necessitats del centre, i tenint en compte el criteri despecialitat especificat en l'apartat "21. Criteris generals de distribuci de grups i d'elaboraci de l'horari".

121

2. Atribuci docent a una segona llengua estrangera Les hores de lliure disposici en el cas de cicles formatius on el currculum ja t una primera llengua estrangera, es podran atribuir a una segona llengua estrangera. 14A.2.3. Organitzaci dels continguts dels cicles formatius 1. Organitzaci del cicle formatiu La concreci de la proposta dorganitzaci del cicle formatiu ha dincloure, almenys, els aspectes segents:

La distribuci de crdits al llarg del cicle, fent-hi constar, per a cada crdit, la data prevista dinici i d'acabament, la durada en hores, el nombre dhores setmanals i el professorat que els impartir. Els espais docents i els desenvolupament del cicle. recursos que caldr usar en el

Els criteris seguits per a lassignaci de les hores de lliure disposici del centre, dacord amb l'apartat "14A.1.5. Distribuci de l'horari lectiu i del crdit de formaci prctica en centres de treball". En els cicles que contenen el crdit de sntesi, els criteris seguits per determinar-ne el contingut i lorganitzaci. Els criteris seguits per a lorganitzaci de la formaci en centres de treball, dacord amb l'apartat "14A.3. El crdit de formaci en centres de treball (FCT)".

2. Programaci dels crdits La programaci de cada crdit ha dincloure, almenys:

El conjunt dunitats didctiques en qu sorganitza el crdit, fent-hi constar la durada de cadascuna i la seqncia dimpartici. Les estratgies metodolgiques desenvolupament del crdit. que shan daplicar en el

Els criteris i instruments davaluaci que shan demprar.

De cada unitat didctica sespecificaran:


Els objectius terminals o criteris davaluaci. Els continguts que shi desenvoluparan, contextualitzats en la unitat didctica, si escau. convenientment

122

Lenunciat dels diversos nuclis dactivitat en qu sagrupen les activitats densenyament i aprenentatge que es desenvoluparan.

14A.3. El crdit de formaci en centres de treball (FCT) 14A.3.1. Finalitats i objectius de l'FCT 1. Finalitats de lFCT

Desenvolupar estratgies que portin cap a un acostament entre lestructura acadmica i la laboral, tant en un sentit com en laltre. Integrar dins el currculum de lalumne o alumna totes aquelles accions que estan dintre el camp de la transici cap al mn laboral. Facilitar tant a lalumnat com a lempresa o instituci la possibilitat de dur a la prctica aquestes accions.

2. Objectius de lFCT Objectius generals

Orientar lalumnat perqu pugui tenir un coneixement ms clar de les prpies capacitats i interessos. Facilitar la inserci i la qualificaci professional dins el mn laboral.

Objectius especfics

Aspectes de qualificaci
o

Fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals en un ambient real de treball dempresa o instituci. Adquirir nous coneixements professionals. Desenvolupar, en el curriculars apresos. context laboral, els coneixements

o o

Aspectes dinserci
o

Comprendre el procs productiu i/o tasques de serveis i participar-hi. Adquirir hbits de relacions humanes a lempresa.

14A.3.2. Accs a la formaci prctica en centres de treball Lequip docent responsable de la impartici del cicle formatiu, dacord amb la direcci del centre, pot establir que per iniciar la formaci prctica en centres

123

de treball cal lavaluaci positiva de tots els crdits lectius cursats fins al moment diniciar-la, o b una valoraci individualitzada, per a aquells alumnes que no els haguessin superat tots, del grau dassoliment dels objectius dels crdits cursats, de les possibilitats raonables de recuperaci i del previsible aprofitament que lalumne/a pugui obtenir de lFCT. 14A.3.3. Seguiment de l'FCT El seguiment de lalumnat en formaci en centres de treball el far el tutor o tutora de prctiques, conformement a lOrdre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica en centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats (DOGC nm. 3657, de 14.6.2002) i lOrdre EDU/416/2007, de 13 de novembre, per la qual es modifica larticle 5 de l'Ordre esmentada. El tutor o tutora del crdit dFCT ha de ser un professor o professora de les especialitats amb atribuci docent al cicle i que doni o hagi donat classes al grup durant el cicle. Per tal de fer el seguiment de lalumnat en la realitzaci del crdit de formaci en centres de treball, el tutor o tutora de prctiques far almenys 3 visites de seguiment. 14A.3.4. Proposta d'extinci del conveni - FP Lequip docent del cicle formatiu, a proposta del tutor/a del cicle formatiu, pot proposar al director o directora del centre lextinci del conveni per a la realitzaci de la formaci prctica amb lentitat o empresa collaboradora. La proposta dextinci pot fonamentar-se en comportaments o actituds inadequats o en capacitats notriament no idnies de lalumnat que, per la seva permanncia o intensitat, impedeixin o dificultin el normal desenvolupament de la formaci prctica, o en lincompliment, per lempresa, de les condicions que asseguren el carcter formatiu de lFCT o de les normes de seguretat reglamentries, o a haver estat sancionada per lautoritat laboral en els sis mesos anteriors. Lequip docent del cicle formatiu, a proposta del tutor o tutora, pot decidir lavaluaci negativa de la formaci prctica en centres de treball, tot i que no shagus completat el nombre dhores previstes, o b diferir la realitzaci de les hores de formaci prctica pendents. 14A.3.5. Exempci del crdit de formaci en centres de treball (FCT) Per resoluci comunicada de la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats relativa a les prctiques i estades a les empreses per al curs 2010-2011 sestableixen criteris per resoldre lexempci, total o parcial, de lFCT per a lalumnat que acrediti experincia laboral i/o experincia formativa. La sollicitud de lalumne/a i la resoluci de les exempcions per part de la direcci del centre sajustar als models que es troben a "Sollicitud d'exempci de la formaci prctica".
124

Les resolucions de les exempcions poden ser objecte de recurs davant la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats. 14A.4. Avaluaci de l'FP 14A.4.1. Avaluaci: criteris generals - FP Lavaluaci de laprenentatge de lalumnat de cicles formatius s continuada, integrada en el procs daprenentatge, t en compte lorganitzaci modular i es fa per crdits. De manera general, lavaluaci de lalumnat de cicles formatius es fa a partir de la constataci de lassoliment de les capacitats expressades en els objectius generals del cicle. A linici del curs el centre ha dinformar lalumnat dels continguts del currculum formatiu, de lestructura per crdits, dels objectius generals del cicle i dels objectius terminals o criteris davaluaci de cada crdit, aix com dels criteris generals davaluaci, promoci de curs i superaci del cicle. Laplicaci del procs davaluaci continuada requereix, per part de lalumnat, lassistncia regular a les classes i el seguiment de les activitats dels diferents crdits. El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci dEducaci els registres de lavaluaci continuada i la documentaci que hagi contribut a avaluar els diferents crdits (proves escrites, graelles dobservaci i altres). 14A.4.2. Junta d'avaluaci - FP Lequip docent, integrat per la totalitat del professorat que imparteix el cicle formatiu, constitueix la junta davaluaci encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin. Lorganitzaci i la presidncia de la junta davaluaci corresponen al tutor o tutora del cicle, com tamb la formalitzaci de les actes corresponents. 14A.4.3. Sessions d'avaluaci - FP 1. Objectius Les sessions davaluaci tenen per objectiu:

Valorar el desplegament del cicle i la seqenciaci i adequaci de la programaci a les necessitats formatives i lactitud i motivaci general de lalumnat. Coordinar lequip docent.

125

Proposar actuacions per corregir les deficincies observades en el procs densenyament i aprenentatge. Valorar de manera collegiada el grau dassoliment, per part de lalumnat, dels objectius terminals o criteris davaluaci dels crdits impartits durant el perode davaluaci. Valorar de manera collegiada el grau dassoliment, per part de lalumnat, dels objectius generals del cicle formatiu, individualment i collectivament. Qualificar lalumnat amb relaci als crdits finalitzats i als mduls corresponents. Valorar la programaci desenvolupada al llarg del perode objecte davaluaci i proposar, si escau, actuacions correctores del procs densenyament i aprenentatge.

2. Desenvolupament En les sessions davaluaci es prendran les decisions pertinents, que hauran de constar en lacta de la sessi. La participaci de lalumnat en les sessions davaluaci, si escau, sha datendre a la normativa interna de cada centre. 3. Periodicitat Durant el curs acadmic sha de fer un mnim de tres sessions davaluaci ordinries, a ms de l'avaluaci final. 4. Avaluaci inicial A linici de cada cicle formatiu, abans de la primera avaluaci trimestral ordinria, sha de fer una avaluaci inicial del cicle formatiu, que t per objectiu avaluar globalment la incorporaci de lalumnat al cicle, ajustar la programaci prevista i reorientar-la, si escau. 5. Informaci a lalumnat El tutor o tutora del cicle formatiu informar per escrit cada alumne/a, o els seus representants legals, dels acords de cada sessi davaluaci que lafectin, incloent-hi les qualificacions obtingudes, si nhi ha. Tamb linformar per escrit, individualment i peridicament, en els termes acordats per la junta davaluaci, respecte al seu aprofitament i aprenentatge, amb referncia als objectius que cal assolir i sobre la qualificaci obtinguda dels crdits avaluats.

126

14A.4.4. Avaluaci dels crdits - FP Lavaluaci dels crdits es far a partir del grau dassoliment de les capacitats expressades pels objectius terminals o criteris davaluaci previstos en cadascun dels crdits. Els objectius sassoleixen mitjanant els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals, aix com els de procediments i els dactituds. A mesura que avanci el procs daprenentatge, el professorat enregistrar, per a cada alumne/a i crdit, lassoliment daquests objectius terminals. 1. Avaluaci del crdit de sntesi Lequip docent, de manera collegiada, avaluar i qualificar el crdit de sntesi de cada alumne/a en aquells cicles en qu estigui previst. El crdit de sntesi savaluar positivament quan lequip docent que lhagi impartit apreci que lalumne/a ha assolit en un grau suficient els objectius terminals propis daquest crdit i els objectius generals del cicle formatiu que shi recullen. En cas contrari, lavaluaci ser negativa. 2. Avaluaci del crdit de formaci en centres de treball Lavaluaci del crdit de formaci en centres de treball (FCT) correspon a la junta davaluaci, tenint en compte la valoraci feta per lempresa, i prenent com a referncia els objectius terminals o criteris especfics davaluaci, les activitats formatives de referncia i els criteris generals davaluaci determinats en el decret pel qual sestableix el currculum corresponent al cicle. Lavaluaci del crdit de formaci en centres de treball s continuada durant lestada de lalumne/a a lempresa. El tutor o tutora del cicle i la persona responsable daquesta formaci a lempresa han de tenir en compte la valoraci que lalumnat en fa, a lhora de determinar la seva idonetat i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa quedar recollida en el quadern de prctiques. En acabar lFCT, la persona responsable de la formaci a lempresa valorar levoluci de lalumne/a, mitjanant un informe que sha dincorporar al quadern de prctiques. Lequip docent, a proposta del tutor/a del cicle formatiu, determina lavaluaci final del crdit de formaci en centres de treball, tenint presents els informes esmentats i la informaci recollida en el quadern de prctiques.

127

14A.4.5. Recuperaci de crdits - FP Lalumnat disposa duna convocatria extraordinria de recuperaci, dacord amb la planificaci de les activitats de recuperaci establertes pel centre en la programaci curricular del cicle formatiu. Cada professor/a ha destablir les estratgies de recuperaci, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, previstes en la programaci de cada crdit. En tot cas, lalumnat ha de ser informat de les activitats que haur de dur a terme per recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates en qu es faran les avaluacions extraordinries corresponents. 14A.4.6. Avaluaci final - FP La sessi davaluaci final de tot lalumnat es desenvolupar en acabar les activitats lectives dels darrers crdits. Es far tamb una sessi davaluaci extraordinria per als alumnes que, dacord amb la sessi davaluaci final, hagin de superar crdits pendents. En el moment que un alumne/a tingui la totalitat dels crdits del cicle formatiu superats, t dret a sollicitar l'expedici del ttol corresponent. 14A.4.7. Documents del procs d'avaluaci - FP Els resultats de les avaluacions es reflectiran a lacta davaluaci, dacord amb el model "Acta d'avaluaci. Formaci professional especfica". 14A.4.8. Valoraci del curs - FP Finalitzat el curs, lequip docent ha de valorar el funcionament general del curs pel que fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del currculum, distribuci de les hores a disposici del centre, organitzaci del cicle en crdits i crdit de sntesi, si nhi ha), desenvolupament de la formaci en centres de treball, installacions i equipaments, horaris, qualificacions i tots aquells aspectes que es considerin pertinents. Daquesta valoraci, l'equip docent en far un informe de proposta de millores, per incorporar-les, si escau, a la planificaci del cicle formatiu del curs segent. 14A.5. Qualificacions - FP 14A.5.1. Qualificaci final dels crdits - FP Lexpressi de lavaluaci final de cada un dels crdits que componen el cicle formatiu es fa en forma de qualificacions numriques de l1 al 10, sense decimals. Es consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i negatives les altres. L'alumnat que abandoni algun dels crdits es fa constar com a No presentat (NP) als registres de qualificacions i consumeix convocatria.
128

14A.5.2. Qualificaci del crdit de formaci en centres de treball La qualificaci del crdit de formaci en centres de treball sexpressa en els termes "apte" o "no apte". En cas que sigui apte, ha danar acompanyada duna valoraci orientadora del nivell dassoliment de les competncies professionals recollides en el quadern de prctiques, en els termes de "suficient", "b" o "molt b". 14A.5.3. Crdits convalidats i exempts - FP 1. Crdits convalidats (C) Els crdits convalidats per haver superat altres cicles formatius, formaci professional de segon grau o estudis universitaris afins es qualificaran amb lexpressi Convalidat(C). El procediment de convalidacions sespecifica en lapartat 14A.12. Convalidacions - FP del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria i a lapartat 12A.12. Convalidacions - FP del dels centres educatius privats deducaci secundria. 2. Crdits exempts (Xm) En el cas dhaver obtingut lexempci total del crdit de formaci en centres de treball, aquest es qualificar amb lexpressi exempt (Xm). En el cas dhaver obtingut lexempci parcial del crdit de formaci en centres de treball, aquest es qualificar com a apte o no apte segons el que correspongui. Els crdits associats a una unitat de competncia professional acreditada per mitj de les convocatries d'acreditaci de competncies dels ttols de tcnic/a i tcnic/a superior es qualificaran amb lexpressi exempt. 14A.5.4. Qualificaci dels mduls - FP 1. Qualificaci dels mduls que s'estructuren en un crdit La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular sestructuren en un sol crdit s directament la del crdit, s a dir, de l1 al 10, sense decimals. 2. Qualificaci dels mduls que s'estructuren en ms d'un crdit La qualificaci dels mduls estructurats en dos o ms crdits, segons la correspondncia establerta en el decret que regula el currculum corresponent, s la mitjana ponderada de les qualificacions dels crdits que el componen. La ponderaci es fa segons la totalitat dhores que estableixi el desplegament curricular del centre per a cada crdit. En aquest cas, la qualificaci del mdul s tamb d1 a 10, sense decimals, i cal ajustar-la, per defecte fins a 49
129

centsims , al nombre enter inferior i, per excs a partir de 50 centsims , al nombre enter superior. Per tal que la qualificaci del mdul sigui considerada positiva cal que tots els crdits que el componen estiguin superats. 14A.5.5. Valoraci i qualificaci final del cicle formatiu En lavaluaci final, lequip docent del cicle formatiu valorar, per a cada alumne o alumna, el grau dassoliment dels objectius generals amb relaci a les competncies definides en el perfil professional. Tamb en valorar lhistorial acadmic i, per acord dun mnim dels dos teros dels membres de la junta davaluaci, es podr determinar la superaci dels crdits pendents, atorgant-los la qualificaci que es decideixi. En aquest cas caldr fer constar a lacta, juntament amb la qualificaci del crdit, un asterisc (*), i al peu de lacta shi escriur lexpressi: "(*) Requalificat per la junta davaluaci". Per superar el cicle formatiu cal que tots els crdits i tots els mduls professionals tinguin qualificaci positiva i cal, a ms, haver obtingut la valoraci de "apte" en el crdit de formaci en centres de treball. La qualificaci final del cicle s'expressar amb dues xifres decimals. Aquesta qualificaci ser la mitjana ponderada per les hores respectives, de les qualificacions que tinguin expressi numrica dels mduls i dels crdits que no sintegren en cap mdul que componen el cicle. En conseqncia, en el clcul de la qualificaci final del cicle no es tindran en compte les qualificacions de "apte", "exempt" o "convalidat". 14A.5.6. Inalterabilitat de les qualificacions positives - FP Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir crdits ja superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules (presentaci a les convocatries extraordinries ni daltres) per incrementar-ne la qualificaci positiva. 14A.5.7. Documents de qualificaci - FP Les qualificacions obtingudes per lalumnat es reflecteixen en lexpedient acadmic. 14.5.8. Reclamacions motivades per les qualificacions - FP Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes i comunicades a lalumne/a al final de cada crdit, si no les resol directament la junta davaluaci, caldr adrear-les per escrit al director/a del centre en el termini de dos dies lectius. El director/a traslladar la reclamaci al departament o rgan equivalent que correspongui per tal que, en reuni convocada a aquest efecte, estudi si la qualificaci sha atorgat dacord amb els criteris davaluaci per ell establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta tan sols dun o dos membres, lrgan sampliar, fins a tres, amb els professors que el director/a designi (entre el professorat daltres matries del mateix mbit o
130

entre els crrecs directius). A la vista de la proposta que formuli i de lacta de la junta davaluaci, el director/a resoldr la reclamaci. Lexistncia de la reclamaci i la resoluci adoptada es faran constar a lacta davaluaci corresponent i es notificaran per escrit a la persona interessada. En la notificaci sindicaran els terminis i el procediment per recrrer que sindica a continuaci. Si lalumne/a (o els seus pares o tutors legals si s menor dedat) no est dacord amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci, en el termini de cinc dies, mitjanant un escrit adreat a la direcci dels serveis territorials, i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci, que es presentar al centre, i se seguir el procediment que es detalla tot seguit: a. El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis territorials (o al Consorci d'Educaci de Barcelona), conjuntament amb una cpia de les actes davaluaci i la documentaci complementria, a fi que la Inspecci nemeti informe. Aquest informe inclour tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada. b. Si de l'informe i de la documentaci es desprn la convenincia de revisar la qualificaci o el procediment davaluaci, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci encarregar aquesta tasca a una comissi integrada per un professor o professora del centre que no hagi participat en lavaluaci, un professor/a dun altre centre i un inspector/a proposat per la Inspecci dEducaci. c. Vist l'informe de la Inspecci i si escau, de la comissi, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci resoldr definitivament amb notificaci a linteressat o interessada, per mitj de la direcci del centre. 14A.6. Repetici de crdits - FP 1. Nombre de repeticions i convocatries Lalumnat pot cursar un crdit un mxim de tres vegades, en el mateix centre i en un mateix cicle formatiu. Pot presentar-se a les convocatries davaluaci i qualificaci dun mateix crdit un mxim de quatre vegades, i computen tant les ordinries com les extraordinries. La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. Lalumnat que no shi presenti no perdr la convocatria a efectes del cmput mxim, i constar a efectes d'avaluaci final com a no presentat (NP). Un cop exhaurides les quatre convocatries, per motius o circumstncies de carcter excepcional lalumnat pot sollicitar una cinquena convocatria, de carcter extraordinari, al director o directora del centre, que lha de resoldre mantenint el criteri de cursar un crdit un mxim de tres vegades.

131

2. Cicles formatius que es distribueixen en un any Lalumne/a que tingui algun o alguns crdits pendents un cop passada la convocatria extraordinria, ha de matricular-se noms en aquell o aquells crdits no superats. 3. Cicles formatius que es distribueixen en ms dun any Lalumnat que, un cop realitzada la convocatria extraordinria, hagi superat un nombre de crdits amb crrega horria superior al 60% del conjunt dels crdits del primer any, pot matricular-se en el segon curs del cicle i ha de cursar els crdits pendents del primer any. En cas contrari, es matricular en els crdits no superats del primer curs del cicle i opcionalment en els crdits del segon any que no presentin incompatibilitat horria significativa o curricular, segons el projecte del centre i la disponibilitat de places. Tanmateix, les normes dorganitzaci i funcionament del centre poden determinar en quines circumstncies excepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o horries, un alumne o alumna ha de matricularse noms en els crdits de primer curs, malgrat haver superat el 60% de la durada horria del conjunt de crdits de primer curs. Per als alumnes matriculats a segon curs amb crdits pendents de primer no es computa la convocatria dels crdits que no shan pogut iniciar. Lalumne/a de segon curs que tingui algun o alguns crdits pendents un cop passada la convocatria extraordinria, ha de repetir noms aquell o aquells crdits no superats. 4. Cicles rotatoris Els centres que tinguin autoritzat un procs rotatori de matriculaci en algun cicle formatiu han dinformar lalumnat daquesta peculiaritat abans que es matriculi, especialment del fet que els crdits no superats que no simparteixin durant el curs segent, els haur de cursar en un altre centre o esperar que es tornin a impartir. 14A.7. Anullaci de la matrcula - FP 1. Iniciativa danullaci de la matrcula Lalumne/a, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, pot sollicitar, per causes justificades, lanullaci total o parcial de determinats crdits de la matrcula del cicle formatiu, per escrit i per una sola vegada, al director o directora del centre.

132

2. Causes de lanullaci de la matrcula Es pot concedir lanullaci total o parcial de la matrcula per causes que generen una absncia prolongada, com sn:

la malaltia o accident de lalumne o alumna o de familiars, latenci a familiars, la maternitat o paternitat, el fet de treballar o dincorporar-se a un lloc de treball altres circumstncies personals de carcter extraordinari.

Lalumne o alumna haur daportar la documentaci que justifiqui de manera fefaent les circumstncies allegades. 3. Efectes de lanullaci de la matrcula Lalumnat amb la matrcula anullada:

conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent (centres pblics i centres privats sostinguts amb fons pblics), no perd la qualificaci obtinguda en els crdits superats, no se li computen les convocatries dels crdits no qualificats.

En el cas dhaver-se iniciat, sense completar-la en anullar la matrcula, la formaci en centres de treball (FCT), es computen les hores de formaci en centres de treball efectivament realitzades. 14A.8. Documentaci acadmica - FP 1. Expedient acadmic Lexpedient acadmic de lalumne o alumna sajustar al model "Expedient acadmic de l'alumne/a. Formaci professional especfica". 2. Actes davaluaci Les actes davaluaci sajustaran al model "Acta d'avaluaci. Formaci professional especfica".

133

3. Trasllat dalumnat a. Documentaci que cal trametre Quan un alumne o alumna es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el centre dorigen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat de lexpedient acadmic segons el model "Expedient acadmic de l'alumne/a. Formaci professional especfica". Juntament amb aquest certificat shan de trametre linforme davaluaci individualitzat i el certificat destudis parcials de grau mitj o de grau superior, segons el cas, dacord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis. Formaci professional especfica". El centre de destinaci ha de traslladar a lexpedient acadmic de lalumne/a les qualificacions i la durada de tots els crdits superats en el centre dorigen. b. Informe davaluaci individualitzat Per garantir la continutat del procs daprenentatge, lInforme davaluaci individualitzat que correspon elaborar al tutor/a del cicle formatiu a partir de les dades facilitades pel professorat dels crdits ha de contenir, almenys, els elements segents:

Apreciaci sobre el grau de consecuci de les capacitats enunciades en els objectius generals del cicle. Apreciaci sobre el grau dassimilaci dels continguts dels diferents crdits o mduls. Qualificacions parcials o valoracions de laprenentatge, si se nhaguessin produt. Aplicaci de mesures educatives complementries, si escau. El centre receptor ha de traslladar de linforme a lexpedient acadmic de lalumne o alumna les dades relatives a possibles mesures dadaptaci curricular i ha de posar linforme a disposici del tutor/a del cicle formatiu al qual sincorpori lalumne o alumna.

c. Compleci de la programaci del centre de destinaci Lalumnat que es trasllada de centre ha daprovar tots els crdits no superats que componguin el cicle formatiu del nou centre, per tal de superar-lo i poder demanar el ttol corresponent. Els crdits derivats de les hores a disposici del centre per al desplegament del currculum que hagus superat en el centre dorigen

134

es faran constar en lexpedient acadmic del de destinaci i es tindran en compte en calcular la qualificaci final daquest cicle en el nou centre. Lalumnat que es trasllada de centre ha de superar en el centre d'arribada, si n'hi ha d'establerts, els crdits derivats de les hores a disposici del centre per al desplegament de currculum que constin en la seva programaci. Lalumnat que hagi superat la totalitat dels crdits del cicle formatiu, excepte el crdit de formaci en centres de treball, en el centre dorigen o b mitjanant les proves dobtenci de ttols o en lensenyament a distncia, noms cal que cursi el crdit de formaci en centres de treball per completar el cicle formatiu en el centre de destinaci. En aquest cas es tindr en especial consideraci linforme davaluaci individualitzat ems pel centre dorigen. 14A.9. Accs a l'FP Dacord amb el que disposa el Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual sestableix lordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 3, de 3.1.2007), als cicles formatius shi accedeix mitjanant la titulaci suficient o per la prova daccs. 14A.9.1. Cicles formatius de grau mitj 14A.9.1.1. Accs mitjanant titulaci als cicles formatius de grau mitj Novetat Pot accedir als cicles formatius de grau mitj lalumnat que disposi dalguna de les acreditacions acadmiques segents:

Estar en possessi del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Estar en possessi del ttol de tcnic/a auxiliar (FP-1). Estar en possessi del ttol de tcnic/a. Haver superat els dos primers cursos del batxillerat unificat i polivalent (BUP) o b tenir un mxim de dues matries pendents en el conjunt daquests dos cursos. Haver superat el primer cicle densenyament secundari experimental (cicle 14-16). Haver superat un mdul professional 2 experimental. Haver superat, dins els ensenyaments darts aplicades i oficis artstics, el tercer curs del pla de 1963 o el segon curs de comuns experimental.
135

Haver superat altres estudis declarats equivalents, a efectes acadmics, a algun dels anteriors.

14A.9.1.2. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau mitj Pot accedir als cicles formatius de grau mitj lalumnat que acrediti algun dels requisits segents:

Haver superat les proves daccs a cicles formatius de grau mitj. Haver superat les proves daccs per a qualsevol cicle formatiu de grau superior. Haver superat les proves d'accs de grau mitj o de grau superior d'ensenyaments esportius o d'ensenyaments d'arts plstiques i disseny, o haver-ne superat la part comuna. Haver superat totalment les proves daccs a la universitat per a majors de 25 anys. Haver superat experimentals. la prova d'accs als mduls professionals

14A.9.2. Cicles formatius de grau superior 14A.9.2.1. Accs mitjanant titulaci als cicles formatius de grau superior Pot accedir als cicles formatius de grau superior lalumnat que disposi dalguna de les acreditacions acadmiques segents:

Estar en possessi del ttol de batxiller. Haver superat el segon curs del batxillerat experimental, de qualsevol modalitat. Haver superat el curs dorientaci universitria (COU) o preuniversitari. Estar en possessi del ttol de tcnic/a especialista (FP-2). Estar en possessi del ttol de tcnic/a superior. Estar en possessi dun ttol equivalent, a efectes acadmics, a algun dels anteriors. Estar en possessi duna titulaci universitria o equivalent. Estar en possessi del certificat dhaver superat els ensenyaments substitutoris de la prova daccs, per a determinats cicles formatius de grau superior.

136

14A.9.2.2. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau superior Pot accedir als cicles formatius de grau superior lalumnat que acrediti algun dels requisits segents:

Haver superat les proves daccs per al cicle formatiu de grau superior que vulgui cursar. Haver superat totalment les proves daccs a la universitat per a majors de 25 anys. Haver superat la prova d'accs corresponent als mduls professionals 3, dacord amb lannex 8 de la Resoluci ENS/310/2002, de 31 de gener (DOGC nm. 3581, de 22 de febrer de 2002).

14A.9.2.3. Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada Novetat Per a l'admissi als cicles formatius de grau superior LOGSE es dna prioritat a l'alumnat que ha cursat determinades modalitats del batxillerat LOGSE o del batxillerat LOE, d'acord amb la taula segent: Modalitat del batxillerat LOGSE Activitats agrries Gesti i organitzaci d'empreses CNS TEC agropecuries Gesti i organitzaci de recursos CNS TEC naturals i paisatgstics Activitats fsiques i esportives Animaci d'activitats fsiques i Qualsevol esportives modalitat Activitats maritimopesqueres Navegaci, pesca i transport martim CNS TEC Supervisi i control de mquines i CNS TEC installacions del vaixell Producci aqcola CNS TEC Administraci Administraci i finances CNS HCS Secretariat CNS HCS Arts grfiques Disseny i producci editorial CNS TEC ART Producci en indstries darts CNS TEC grfiques Cicles formatius de grau superior LOGSE
137

Modalitat del batxillerat LOE CT CT Qualsevol modalitat CT CT CT CT HS CT HS CT ART CT

Comer i mrqueting Comer internacional CNS HCS Gesti comercial i mrqueting CNS HCS Serveis al consumidor CNS HCS Gesti del transport CNS HCS Comunicaci, imatge i so Realitzaci daudiovisuals i CNS TEC ART espectacles Producci daudiovisuals, rdio i CNS TEC HCS espectacles Imatge CNS TEC ART So CNS TEC Edificaci i obra civil Desenvolupament i aplicaci de CNS TEC projectes de construcci Desenvolupament de projectes urbanstics i operacions CNS TEC topogrfiques Realitzaci i plans dobres CNS TEC Electricitat i electrnica Desenvolupament de productes CNS TEC electrnics Installacions electrotcniques CNS TEC Sistemes de regulaci i control CNS TEC automtics Sistemes de telecomunicaci i CNS TEC informtics Fabricaci mecnica ptica dullera CNS TEC Fusta i moble Desenvolupament de productes en TEC ART fusteria i moble Producci de fusta i moble CNS TEC Hoteleria i turisme Restauraci CNS HCS Animaci turstica HCS Imatge personal Assessoria d'imatge personal CNS HCS Esttica CNS HCS Indstries alimentries Indstria alimentria CNS TEC

CT HS CT HS CT HS CT HS CT ART CT HS CT ART CT CT CT CT CT CT CT CT CT CT ART CT CT HS HS CT HS CT HS CT

138

Informtica Desenvolupament d'aplicacions CNS TEC HCS CT HS informtiques Manteniment de vehicles autopropulsats Manteniment aeromecnic CNS TEC CT Manteniment davinica CNS TEC CT Manteniment i serveis a la producci Manteniment dequips industrials CNS TEC CT Prevenci de riscos professionals CNS TEC HCS CT HS Qumica Fabricaci de productes farmacutics CNS TEC CT i afins Qumica ambiental CNS TEC CT Indstries de procs de pasta i paper CNS TEC CT Sanitat Higiene bucodental CNS TEC CT Laboratori de diagnstic clnic CNS TEC CT Ortesis i prtesis CNS TEC CT Diettica CNS CT Anatomia patolgica i citologia CNS CT Salut ambiental CNS TEC CT Prtesis dentals CNS TEC CT Documentaci sanitria CNS HCS CT HS Radioterpia CNS TEC CT Audioprtesis CNS TEC CT HS Serveis socioculturals i a la comunitat Animaci sociocultural CNS TEC HCS CT HS Qualsevol Qualsevol Interpretaci de la llengua de signes modalitat modalitat Integraci social CNS TEC HCS CT HS Modalitats batxillerat LOGSE

CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut TEC: Tecnologia HCS: Humanitats i cincies socials ART: Arts

Modalitats batxillerat LOE


CT: Cincies i tecnologia HS: Humanitats i cincies socials ART: Arts


139

14A.10. Matriculaci de l'alumnat provinent de les proves d'obtenci del ttol de tcnic/a o tcnic/a superior Lalumnat que mitjanant les proves dobtenci del ttol tingui superats tots els crdits del cicle formatiu i hagi de cursar el crdit de formaci en centres de treball es matricular nicament en aquest crdit per completar el cicle formatiu. En el moment de la formalitzaci de la matrcula caldr que acrediti tamb el requisit daccs al cicle formatiu corresponent. 14A.11. Incompatibilitats El personal, ja sigui docent o no docent, no pot cursar cicles formatius en el mateix centre escolar on presti serveis. 14A.12. Convalidacions - FP Amb carcter general, saplica lOrdre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es determinen les convalidacions dels ensenyaments de formaci professional especfica. Les sollicituds de convalidacions singulars que hagi de resoldre la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats shauran de trametre conjuntament amb linforme justificatiu de la direcci del centre. Lalumnat matriculat en un cicle formatiu que tingui finalitzats ensenyaments de formaci professional de segon grau que no hagin estat declarats equivalents a efectes acadmics i professionals amb el cicle en qu es troba matriculat (annex III del Reial decret 777/1998, de 30 dabril) que solliciti una convalidaci singular, dacord amb larticle 7 de lOrdre ENS/58/2003, de 12 de febrer, ha dadjuntar una cpia compulsada del ttol dels estudis cursats. Lalumnat matriculat en un cicle formatiu que tingui aprovats un mnim de 30 crdits dun estudi universitari pot sollicitar la convalidaci dun o ms dels crdits segents no relacionats amb les unitats de competncia: formaci i orientaci laboral; relacions en lequip de treball; relacions en lmbit de treball; administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa; crdits organitzats pel centre amb les hores de lliure disposici. Per determinar aquesta convalidaci ser daplicaci el barem segent:

entre 30 i 40 crdits universitaris aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no sigui superior a 60 hores lectives, entre 40 i 50 crdits universitaris aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no sigui superior a 120 hores lectives, ms de 50 crdits universitaris aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no sigui superior a 180 hores lectives.

En cap cas no es poden convalidar parts de crdits.


140

Correspon a la tutoria del cicle formatiu orientar les possibilitats de convalidaci en funci del currculum universitari aprovat i la tipologia dels crdits del cicle formatiu en qu sha matriculat. El director del centre ha de trametre a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats la sollicitud de lalumne amb els crdits del cicle formatiu que vol convalidar i un informe on constin les dades segents: dades personals de lalumne/a; nom de lestudi universitari cursat; nom de la universitat i poblaci; assignatures universitries aprovades i crdits, i any de superaci de cada assignatura. En el cas que els crdits universitaris aprovats tinguin una relaci d'afinitat amb altres crdits del cicle formatiu diferents als esmentats, tamb sen pot sollicitar la convalidaci. En aquest cas shaur dadjuntar el pla destudis cursat i el certificat acadmic personal expedit pel centre universitari, amb indicaci de les hores de les diferents matries i el programa de les matries en qu es fonamenta la petici de convalidaci. Es consideren tamb convalidacions singulars les que afectin els cicles formatius datenci sociosanitria, explotaci de sistemes informtics i prevenci de riscos professionals, excepte en els crdits de FOL, RET, RAT i administraci i gesti i comercialitzaci de la petita empresa, als quals shan daplicar les convalidacions establertes en lOrdre ENS/58/2003, de 12 de febrer per a aquests crdits. Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i vulguin cursar estudis de batxillerat sels convaliden determinades matries dacord amb la taula segent:
Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat Mdul Matria de Cicle formatiu de grau mitj LOGSE professional batxillerat Equips i installacions electrotcniques Electrotcnia Electrotcnia Installaci i manteniment Electrotcnia Electrotcnia electromecnic de maquinria i conducci de lnies Manteniment ferroviari Electrotcnia Electrotcnia Muntatge i manteniment dinstallacions Electrotcnia Electrotcnia de fred, climatitzaci i producci de calor Qumica i anlisi Qumica Laboratori qumica Operacions de fabricaci de productes Qumica aplicada Qumica farmacutics Operacions de procs de pasta i paper Qumica aplicada Qumica Operacions de procs en planta qumica Qumica aplicada Qumica Operacions dennobliment txtil Qumica txtil Qumica

141

El procediment general de convalidaci de matries de batxillerat per a l'alumnat procedent de cicles formatius es pot consultar a lapartat 13.10.3. Convalidaci de matries de batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria o b a lapartat 11.10.3. Convalidaci de matries del batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del dels centres educatius privats deducaci secundria. 14A.13. Correspondncia entre estudis de formaci professional de grau superior i estudis universitaris El Departament dEducaci, mitjanant la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, el Departament dInnovaci, Universitats i Empresa, per mitj de la Direcci General dUniversitats i les universitats de Catalunya van signar un acord per establir el reconeixement de crdits destudis universitaris. La Secretaria General del Consell Interuniversitari de Catalunya publica la relaci de tots els reconeixements de crdits vigents durant el curs (Reconeixement de crdits de cicles formatius de grau superior). 14A.14. Informaci a l'alumnat Lalumnat ha de disposar de la informaci necessria, tant pel que fa al desplegament del cicle com per a desprs de cursar-lo. Aquesta informaci inclou, almenys, les matries segents: durada lectiva i de lFCT del cicle, calendari escolar, avaluacions, criteris davaluaci dels crdits i del cicle, calendari de les convocatries extraordinries per a la recuperaci, criteris de promoci en els cicles que simparteixin en ms dun curs, previsi de realitzaci de lFCT i supsits dexempci i continutat destudis. El tutor o tutora de grup s la persona directament responsable de fer arribar aquesta informaci. La informaci que es considera mnima s la segent: 1. Organitzaci del cicle formatiu a. Organitzaci dels continguts en mduls, crdits i unitats didctiques b. Distribuci dels crdits al llarg del curs o cursos c. La formaci prctica en centres de treball

Objectius de les prctiques Previsi del calendari Empreses o institucions collaboradores Exempcions total i parcial

142

Documentaci per acreditar-les

2. Avaluaci del cicle formatiu a. Avaluacions trimestrals i avaluaci final b. Criteris davaluaci i qualificaci dels crdits c. Criteris davaluaci i qualificaci del crdit de sntesi (en els cicles en qu nhi hagi) d. Criteris davaluaci i qualificaci de la formaci prctica en centres de treball e. Clcul de la qualificaci final del cicle f. Criteris de promoci de curs 3. Promoci acadmica i professional a. Per a alumnes de cicles formatius de grau mitj

Titulaci que sobt Formacions complementries Altres cicles formatius de grau mitj afins Continuaci, si escau, convalidacions establertes destudis en el batxillerat, i

Accs als cicles formatius de grau superior mitjanant la prova daccs Adreces tils: Departament de Treball, serveis locals docupaci o inserci, etc.

b. Per a alumnes de cicles formatius de grau superior


Titulaci que sobt Formacions complementries Altres cicles formatius de grau superior afins

143

Adreces tils: Departament de Treball, serveis locals docupaci o inserci, etc. Accs a la universitat: estudis segons el cicle cursat (publicaci "Preinscripci universitria", del Consell Interuniversitari de Catalunya) i la informaci que consta al web del Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa (Universitats i recerca > Universitats > Accs a la universitat > Vies daccs > Formaci Professional > Accs als estudis) Tamb interessa a lalumnat disposar de les notes de tall exigides per cada facultat o escola universitria en els darrers cursos per accedir-hi des de la formaci professional (Universitats i recerca > Universitats > Accs a la universitat > Preinscripci > Informaci general i terminis > Llistes de notes, places i codis)

14A.15. Acreditaci dels cicles formatius 1. Titulaci Els centres autoritzats a impartir cicles formatius tramitaran, quan linteressat o interessada ho solliciti, lexpedici del ttol de tcnic/a, per als cicles formatius de grau mitj, i de tcnic/a superior, per als cicles formatius de grau superior, dacord amb lOrdre EDC/216/2005, de 4 de maig, per la qual es desenvolupa el procediment dexpedici dels ttols acadmics i professionals no universitaris de Catalunya. El ttol de tcnic/a dna dret a accedir a totes les modalitats del batxillerat i, a ms, segons larticle 6.5 de lOrdre EDU/554/2008 (DOGC nm. 5287, de 30.12.08), a la convalidaci de les matries optatives i del treball de recerca. El procediment a seguir per a aquesta convalidaci es pot consultar en lapartat 13.10.3. Convalidaci de matries de batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria o b en lapartat 11.10.3. Convalidaci de matries del batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del dels centres educatius privats deducaci secundria. A ms, i noms per a determinats ttols de cicles formatius de grau mitj, sn vlides les convalidacions dalguns mduls per determinades matries de batxillerat que sestableixen a lannex IV del Reial decret 777/1998, i que es poden veure en lapartat 14A.12. Convalidacions - FP del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria o b en lapartat 12A.12. Convalidacions - FP del dels centres educatius privats deducaci secundria. 2. Certificacions Ats que el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, ha establert noves condicions per a laccs als ensenyaments universitaris a aplicar a partir de lany acadmic 2009-2010, els centres han de certificar els cicles formatius de
144

grau superior superats dacord amb el nou model de certificat Certificat destudis de tcnic/a superior per a laccs a estudis universitaris, en qu sha dindicar la qualificaci obtinguda en cadascun dels mduls del cicle formatiu. Amb aquests efectes, els centres tamb han demetre el nou model de certificat als alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin lexpedient acadmic en el centre. 14A.16. Compleci densenyaments extingits de formaci professional Novetat Lalumnat que ha estat matriculat en el centre o b que prov de les convocatries de proves dobtenci de ttols o dacreditaci de competncies dels cicles formatius LOGSE ja extingits, pot completar el pla destudis iniciat mitjanant les activitats de recuperaci i les proves davaluaci que el centre determini dacord al que estableix lOrdre EDU/362/2009, de 17 de juliol. 14B. Cicles de formaci professional inicial - LOE 14B.1. mbit d'aplicaci Novetat

Aquest apartat es refereix als cicles formatius desplegats a partir de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE) i especificats a lannex A.3B. 14B.2. Organitzaci general dels cicles formatius 1. Estructura dels cicles formatius Els cicles formatius sestructuren en dues parts: el perfil professional i el currculum.

Novetat

El perfil professional descriu les qualificacions i unitats de competncia del Catleg de Qualificacions Professionals vigent a Catalunya, que sn el referent del ttol, i les competncies professionals, personals i socials. El currculum comprn els objectius generals professionals organitzats en unitats formatives. i els mduls

145

2. Organitzaci curricular a. Els mduls professionals El currculum dels cicles formatius sestructura professionals, que poden ser de diferents tipus:

en

mduls

Mduls professionals associats a una o ms unitats de competncia. Mduls professionals de suport, que contenen formaci de base o transversal a diferents cicles formatius. Mduls professionals comuns a tots els cicles: mdul de formaci i orientaci laboral, mdul dempresa i iniciativa emprenedora i mdul de formaci en centres de treball. Mdul de sntesi en tots els cicles formatius de grau mitj. Mdul de projecte en tots els cicles formatius de grau superior.

b. Les unitats formatives Per tal de facilitar laprenentatge al llarg de la vida, la integraci dels sistemes de formaci professional i la incorporaci de la poblaci adulta a la formaci, els mduls professionals sorganitzen en unitats ms petites de formaci i avaluaci, anomenades unitats formatives. La unitat formativa s una agrupaci de resultats daprenentatge, criteris davaluaci i continguts dun mdul professional, relacionades generalment amb unes activitats de treball i continguts amb coherncia didctica per a laprenentatge. El currculum i latribuci docent dels mduls professionals i unitats formatives dels cicles formatius a qu es refereix aquest apartat est publicat a l'apartat "Formaci professional" del web XTEC. 3. Durada dels mduls professionals i de les unitats formatives a. Durada La durada dels mduls professionals i de les unitats formatives de cada cicle formatiu est publicada en el document Mduls professionals al web XTEC.

146

b. Hores de lliure disposici Alguns mduls professionals tenen assignades hores de lliure disposici la finalitat de les quals s completar el currculum establert i adequar-lo a les necessitats especfiques del sector i/o a lmbit socioeconmic del centre. Les hores de lliure disposici shan dassignar amb carcter general dins del mdul professional que les cont. Per distribuir-les es poden seguir un o ms dels criteris segents: Assignar les hores a una o ms de les unitats formatives del mateix mdul Dissenyar una nova unitat formativa en el mdul, que tingui relaci amb els seus continguts. En aquest cas caldr definir els resultats daprenentatge, els criteris davaluaci i els continguts de la nova unitat formativa. Les hores de lliure disposici assignades als diferents mduls professionals tamb es poden utilitzar, en la seva totalitat o parcialment, per generar un o ms nous mduls professionals, en el marc dun projecte del centre, amb comunicaci a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, dels nous mduls professionals introduts pel centre. El centre ha de definir la unitat o unitats formatives del/s nou/s mdul/s, aix com els resultats daprenentatge, criteris davaluaci i continguts de cadascuna delles. c. Comunicaci de la creaci de nous mduls professionals amb les hores de lliure disposici El director del centre ha de fer l'escrit raonat de comunicaci als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona i ha de detallar, almenys, la informaci segent:

Nom i durada del nou mdul professional i de la o les unitats formatives que el componen. Nom dels mduls dels quals shan utilitzat les hores de lliure disposici. Justificaci de la creaci del nou mdul. Calendari dimpartici. Especialitat del professorat al qual sassigna.

147

Els resultats daprenentatge, criteris davaluaci i continguts de la o les unitats formatives que el componen.

Els serveis territorials o el Consorci dEducaci de Barcelona trametran la comunicaci del centre juntament amb linforme de la Inspecci dEducaci, a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, a efectes de coneixement i constncia. 14B.3. Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius Novetat

Les necessitats d'un mercat de treball integrat a la Uni Europea fan que la llengua anglesa esdevingui fonamental en la inserci laboral de l'alumnat dels cicles formatius. D'altra banda, cal donar resposta al comproms amb els objectius educatius sobre l'angls plantejats per als propers anys per la mateixa Uni Europea. Amb la finalitat d'incorporar i normalitzar l's de la llengua anglesa en situacions professionals habituals i en la presa de decisions en l'mbit laboral, s'han de dissenyar activitats densenyament i aprenentatge que incorporin la utilitzaci de la llengua anglesa en almenys un dels mduls del cicle, a excepci dels mduls dangls o de segona llengua estrangera, d'acord amb els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci establerts en el document dorientacions de cada cicle formatiu publicat a l'apartat "Formaci professional" del web XTEC. El centre educatiu establir el mdul o mduls i les unitats formatives en qu es desenvoluparan activitats en llengua anglesa. 14B.4. Planificaci i programaci dels cicles formatius Novetat

El centre ha de garantir lelaboraci, per part de lequip docent, de manera conjunta i coordinada, de la proposta de planificaci del cicle formatiu i els criteris generals de desenvolupament curricular, que en tot cas esdevindr complement del projecte educatiu. 1. Planificaci del cicle formatiu La planificaci del cicle ha dincloure, almenys, els aspectes segents:

La distribuci dels mduls professionals i/o unitats formatives al llarg del cicle i el professorat que les impartir. Els criteris seguits per a lassignaci de les hores de lliure disposici. Els mduls professionals o unitats formatives en les quals es desenvoluparan activitats densenyament i aprenentatge en llengua anglesa. Els criteris seguits per determinar el contingut i lorganitzaci del mdul de sntesi, en el cas dels cicles de grau mitj i del mdul de projecte en el cas dels cicles de grau superior.

148

Els criteris seguits per a lorganitzaci de la formaci en centres de treball. Els criteris generals sobre lavaluaci i la recuperaci dels mduls professionals i/o unitats formatives. Els espais docents i els recursos que caldran per al desenvolupament del cicle.

2. Programaci dels mduls professionals i de les unitats formatives La programaci de cada mdul professional ha dincloure, almenys:

La relaci de les unitats formatives i la seva temporalitzaci, fent-hi constar el nombre dhores totals, la data prevista dinici i de finalitzaci i el nombre dhores setmanals. Les estratgies professional. metodolgiques i dorganitzaci del mdul

Els criteris de qualificaci del mdul professional a partir de les qualificacions de les unitats formatives.

De cada unitat formativa sespecificaran:

Els resultats daprenentatge, convenientment contextualitzats.

criteris

davaluaci

continguts

Les activitats densenyament i aprenentatge i la seva relaci amb els resultats daprenentatge, criteris davaluaci i continguts. Lenunciat dels nuclis formatius en qu sagruparan les activitats densenyament i aprenentatge, si escau. Lavaluaci i qualificaci de la unitat formativa a partir de les qualificacions dels resultats daprenentatge.

De cada activitat densenyament i aprenentatge sespecificar:


el nom i la durada prevista una breu descripci de les tasques que cal fer en lactivitat les activitats davaluaci els resultats daprenentatge als quals va dirigida lactivitat.

149

3. Informaci a lalumnat A linici del curs el centre ha dinformar lalumnat dels continguts del currculum formatiu, de lestructura i durada dels mduls i de les unitats formatives, dels objectius generals del cicle, dels criteris de qualificaci dels mduls i de les unitats formatives, aix com de les unitats de competncia i qualificacions a qu fa referncia el perfil professional. 14B.5. Avaluaci dels cicles formatius 14B.5.1. Avaluaci de les unitats formatives Novetat

Lavaluaci dels aprenentatges de lalumnat dels cicles formatius s contnua, ha datendre lorganitzaci modular i sha de fer per unitats formatives per tal de permetre una millor capitalitzaci de la formaci. Lavaluaci es far tenint en compte els resultats daprenentatge i els criteris davaluaci de les unitats formatives. Els centres generaran registres davaluaci on es concreti, per a cada alumne/a, el grau dassoliment de cada resultat daprenentatge de les unitats formatives. Les unitats formatives se superen amb una qualificaci de 5 punts o superior. 14B.5.2. Avaluaci dels mduls professionals Novetat

La superaci del mdul professional sobt amb la superaci de les unitats formatives que el componen. Lequip docent pot determinar i aplicar criteris de ponderaci de la qualificaci obtinguda en les diferents unitats formatives, per tal destablir la qualificaci final del mdul professional corresponent. Els mduls superats acrediten les unitats de competncia als quals estan associats, d'acord amb la relaci establerta en el perfil professional del ttol. 14B.5.3. Avaluaci del mdul de sntesi i del mdul de projecte Novetat

Lequip docent que hagi participat en la impartici del mdul de sntesi, en els cicles de grau mitj, i del mdul de projecte, en els cicles de grau superior, lavaluar de manera collegiada. Els mduls de sntesi i de projecte savaluaran positivament quan lequip docent apreci que lalumne/a ha assolit en un grau suficient els resultats daprenentatge en relaci amb els objectius generals del cicle formatiu. En cas contrari, lavaluaci ser negativa. 14B.5.4. Avaluaci del mdul de formaci en centres de treball Novetat

Lavaluaci del mdul de formaci en centres de treball correspon al centre educatiu.


150

Lavaluaci del mdul professional de formaci en centres de treball ser continuada durant lestada de lalumne/a a lempresa. El tutor o tutora del cicle i la persona responsable daquesta formaci a lempresa tindran en compte la valoraci que lalumnat en fa, a lhora de determinar la seva idonetat i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa quedar recollida en el quadern de prctiques. En acabar lFCT, la persona responsable de la formaci a lempresa valorar levoluci de lalumne/a, mitjanant un informe que incorporar al quadern de prctiques. Lavaluaci del mdul de formaci en centres de treball (FCT) correspon a la junta davaluaci, que ha de tenir en compte la valoraci feta per lempresa, i prendre com a referncia els resultats daprenentatge, els criteris davaluaci i les activitats formatives de referncia establertes en el currculum. 14B.5.5. Junta d'avaluaci Novetat

Lequip docent, integrat per la totalitat del professorat que imparteix el cicle formatiu, constitueix la junta davaluaci, encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin. Lorganitzaci i la presidncia de la junta davaluaci corresponen al tutor o tutora del cicle, com tamb la formalitzaci de les actes corresponents. La junta davaluaci ha danalitzar, per a cada alumne/a, laprenentatge en el conjunt dels mduls professionals i les unitats formatives corresponents al cicle formatiu en relaci amb les competncies professionals, personals i socials i als objectius generals establerts en el currculum. La junta davaluaci ha de fer durant el curs acadmic un mnim de tres sessions davaluaci i pot reunir-se, quan calgui, per avaluar i proposar la certificaci de lalumnat que es matricula per mduls solts o unitats formatives. En cada sessi de junta davaluaci es qualificaran les Unitats formatives/Mduls professionals que hagin finalitzat i shi incorporaran, si s el cas, les qualificacions de les activitats de recuperaci que corresponguin a les segones convocatries. El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci dEducaci els registres de lavaluaci que estableix lapartat 14B.5.1 (apartat 12B.5.1 en el document de centres privats) Avaluaci de les unitats formatives i la documentaci que hagi contribut a avaluar les diferents unitats formatives (proves escrites, graelles dobservaci i altres). 14B.5.6. Qualificacions Novetat

151

La qualificaci de les unitats formatives i dels mduls professionals s numrica, entre 1 i 10, sense decimals, a excepci del mdul de formaci en centres de treball, que es qualifica com a apte/no apte. La superaci d'un mdul professional requereix la superaci de totes les unitats formatives que el componen. La qualificaci final del mdul professional sobt com a mitjana ponderada de les qualificacions de cada unitat formativa, en funci del pes (ponderaci) que es dna a cadascuna delles. La superaci del cicle formatiu requereix la superaci de tots els mduls professionals que el componen. La qualificaci final del cicle formatiu, que sexpressa amb dos decimals, sobt com a mitjana aritmtica ponderada de les qualificacions de cada mdul professional, en funci del nombre dhores assignat a cadascun dells. Els mduls o unitats formatives convalidades es qualifiquen amb lexpressi Convalidat (C). En el cas dhaver obtingut lexempci total del mdul de formaci en centres de treball, aquest es qualifica amb lexpressi Exempt (Xm). En el cas dhaver obtingut lexempci parcial del mdul de formaci en centres de treball, aquest es qualifica com a Apte o No apte, segons el que correspongui. En el clcul de la qualificaci final del cicle formatiu no es tindran en compte les qualificacions de: Apte, Exempt o Convalidat. 14B.5.7. Convocatries Novetat

Lalumnat pot ser avaluat duna unitat formativa, com a mxim, en quatre convocatries ordinries, excepte el mdul de formaci en centres de treball, que noms ho pot ser en dues. Amb carcter excepcional lalumnat pot sollicitar una cinquena convocatria extraordinria per motius de malaltia, discapacitat o altres que condicionin o impedeixin el desenvolupament dels estudis. El director o directora del centre la resoldr. Amb cada matrcula a les unitats formatives lalumnat disposa del dret a dues convocatries. La presentaci a la segona convocatria s voluntria. Lalumnat que no shi presenti no perdr la convocatria a efectes del cmput mxim i constar com a no presentat (NP). Cada professor/a ha destablir el calendari i les estratgies de recuperaci de la segona convocatria, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, i han destar previstes en la programaci de la unitat formativa. En tot cas, lalumnat ha destar informat de les activitats que ha de dur a terme per recuperar les unitats formatives suspeses, aix com del perode i les dates en qu es faran les activitats davaluaci corresponents a les segones convocatries.

152

14B.6. Documentaci acadmica

Novetat

Els documents preceptius davaluaci dels ensenyaments de formaci professional sn lexpedient acadmic de lalumne, les actes davaluaci i els informes davaluaci individualitzats. Lhistorial acadmic i els certificats acadmics sn els documents preceptius per garantir la mobilitat de lalumne. 1. Certificats acadmics Els certificats acadmics sexpedeixen en els impresos normalitzats dacord amb els models corresponents, prvia sollicitud de la persona interessada, i sn els segents: a. Certificat acadmic destudis complets Cont la denominaci i qualificaci dels mduls, la qualificaci final del cicle formatiu amb dos decimals i la relaci de qualificacions professionals i unitats de competncia que inclou el ttol. b. Certificat de qualificacions Cont la denominaci, durada i qualificaci de les unitats formatives i/o mduls superats. c. Historial acadmic Aquest certificat semetr quan lalumnat es traslladi a un altre centre. Cont la denominaci i qualificaci, positiva o negativa, dels mduls i/o unitats formatives cursades, amb expressi de les convocatries ja utilitzades. d. Certificaci dacreditaci de competncies Cont informaci de les unitats de competncia acreditades, dacord amb els mduls o unitats formatives superades. s un document informatiu per a les empreses i permet sollicitar el certificat de professionalitat, si escau. 2. Actes davaluaci A les actes davaluaci hi constar la qualificaci de les unitats formatives avaluades i dels mduls corresponents. 3. Documentaci per a la mobilitat entre centres Quan un alumne o alumna es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el centre dorigen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, lhistorial acadmic i linforme davaluaci individualitzat.

153

El centre de destinaci traslladar a lexpedient acadmic de lalumne/a les qualificacions i la durada de totes les unitats formatives o mduls superats en el centre dorigen. 14B.7. Convalidacions 14B.7.1. Convalidacions per a l'alumnat provinent del pla d'estudis del cicle formatiu corresponent LOGSE Novetat LOrdre EDU/362/2009, de 17 de juliol (DOGC nm. 5431, de 29.7.2009), per la qual sestableix el procediment per completar els ensenyaments de formaci professional que sextingeixen de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dOrdenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE), estableix les activitats de recuperaci i avaluaci i les proves davaluaci que permeten completar el pla destudis iniciat. Lalumnat presencial, a distncia o provinent de les convocatries de proves per a lobtenci de ttols o dacreditaci de competncies tamb pot optar per matricular-se en el nou cicle formatiu corresponent (derivat de la LOE). En aquests casos el centre educatiu ha daplicar les convalidacions establertes entre els mduls superats i els que corresponen del pla destudis del nou ttol, dacord amb les taules de correspondncies establertes per a cada ttol i publicades a l'apartat "Formaci professional" del web XTEC. 14B.7.2. Convalidacions entre mduls professionals de cicles formatius de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE) Novetat Els mduls o unitats formatives comuns a diversos cicles formatius del mateix nivell que tinguin la mateixa denominaci, durada i currculum sn convalidables entre si. 14B.7.3. Convalidacions del mdul de formaci i orientaci laboral Novetat

La superaci del crdit de Formaci i orientaci laboral dun ttol LOGSE del mateix nivell convalida la unitat formativa UF1-Incorporaci al treball del mdul de Formaci i orientaci laboral dun ttol LOE. La possessi del certificat de nivell bsic en prevenci de riscos laborals, establert al Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s'aprova el Reglament dels Serveis de Prevenci, convalida la unitat formativa UF2 Prevenci de riscos laborals del mdul de formaci i orientaci laboral. 14B.7.4. Convalidacions del mdul d'empresa i iniciativa emprenedora Novetat La superaci del crdit Administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa dun ttol LOGSE del mateix nivell convalida el mdul Empresa i iniciativa emprenedora dun ttol LOE.

154

14B.7.5. Altres convalidacions

Novetat

1. Altres convalidacions entre estudis de formaci professional i els mduls professionals o unitats formatives dels cicles de formaci professional inicial (LOE) shan de resoldre com a convalidacions singulars dacord amb larticle 7 de lOrdre ENS/58/2003, de 12 de febrer. El centre educatiu trametr la sollicitud a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats amb una cpia compulsada del ttol o del certificat acadmic dels estudis cursats. 2. Lalumnat matriculat en un dels cicles formatius de formaci professional inicial (LOE) que tingui aprovats un mnim de 30 crdits dun estudi universitari pot sollicitar la convalidaci dun o ms dels mduls o unitats formatives segents: UF1 - Incorporaci al treball, del mdul de formaci i orientaci laboral, el mdul Empresa i iniciativa emprenedora, o unitats formatives creades pel centre amb les hores de lliure disposici. Per determinar aquesta convalidaci s daplicaci el barem segent:

entre 30 i 40 crdits universitaris aprovats: convalidaci dunitats formatives del cicle formatiu la suma dels quals no sigui superior a 66 hores lectives, entre 40 i 50 crdits universitaris aprovats: convalidaci dunitats formatives del cicle formatiu la suma dels quals no sigui superior a 132 hores lectives, ms de 50 crdits universitaris aprovats: convalidaci dunitats formatives del cicle formatiu la suma dels quals no sigui superior a 198 hores lectives.

En cap cas no es poden convalidar parts dunitats formatives. Correspon a la tutoria del cicle formatiu orientar les possibilitats de convalidaci en funci del currculum universitari aprovat per lalumne/a i la tipologia de les unitats formatives del cicle formatiu en qu sha matriculat. Correspon a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats resoldre les sollicituds daquestes convalidacions. Amb aquests efectes, la direcci del centre enviar a la Direcci General la sollicitud de lalumne amb les unitats formatives del cicle formatiu que demana convalidar i un informe on constin les dades segents: dades personals de lalumne/a; nom de lestudi universitari cursat; nom de la universitat i poblaci; assignatures universitries aprovades i crdits; i any de superaci de cada assignatura. 3. Tamb es poden sollicitar convalidacions daltres unitats formatives del cicle formatiu que tinguin una relaci dafinitat amb els crdits universitaris aprovats. En aquest cas, amb la sollicitud sha dadjuntar el pla destudis universitari cursat i el certificat acadmic personal expedit pel centre
155

universitari, amb indicaci de les hores de les diferents matries i el programa de les matries en qu es fonamenta la petici de convalidaci. 14B.7.6. Convalidacions de matries de batxillerat LOE per haver cursat determinats cicles formatius LOE Novetat Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i vulguin cursar estudis de batxillerat sels convalidaran determinades matries dacord amb la taula segent: Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat Cicle formatiu de grau Mdul Matria de mitj LOE professional batxillerat LOE Installacions de Electrnica Electrotcnia telecomunicacions aplicada Installacions elctriques i Electrotcnia Electrotcnia automtiques 14B.8. Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada Novetat Per a l'admissi a cicles formatius de grau superior LOE t prioritat l'alumnat que ha cursat determinades modalitats de batxillerat d'acord amb la taula segent: Cicle formatiu de grau superior LOE Eficincia energtica i energia solar trmica Construccions metlliques Disseny en fabricaci mecnica Programaci de la producci en fabricaci mecnica Agncies de viatges i gesti desdeveniments Gesti dallotjaments turstics Guia, informaci i assistncies turstiques Vitivinicultura CT Fabricaci mecnica CT CT CT Modalitat del batxillerat LOE Energia i aigua Modalitat del batxillerat LOGSE CNS TEC CNS TEC CNS TEC CNS TEC

Hoteleria i turisme HS HS HS

HCS HCS HCS

Indstries alimentries CT CNS TEC


156

Administraci de sistemes informtics a la xarxa

Informtica i comunicaci CT CNS TEC

Installaci i manteniment Desenvolupament de CT CNS TEC projectes dinstallacions trmiques i de fluids Manteniment CT CNS TEC dinstallacions trmiques i de fluids Qumica Laboratori danlisi i de CT (amb prioritat CNS TEC control de qualitat lalumnat que ha superat Qumica) Qumica industrial CT (amb prioritat CNS TEC lalumnat que ha superat Qumica) Sanitat Audiologia prottica CT CNS TEC Serveis socioculturals a la comunitat TS Educaci infantil HS HCS Txtil, confecci i pell Patronatge i moda CT CNS TEC Transport i manteniment de vehicles Automoci CT CNS TEC Modalitats batxillerat LOGSE

CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut TEC: Tecnologia HCS: Humanitats i cincies socials ART: Arts

Modalitats batxillerat LOE


CT: Cincies i tecnologia HS: Humanitats i cincies socials ART: Arts

15. Ensenyaments esportius Els instituts podran impartir les modalitats dels ensenyaments esportius autoritzades pel Departament dEducaci. Per a tots els aspectes que no es desenvolupen en aquest punt "15. Ensenyaments esportius", ser daplicaci all que preveu el punt "14. Cicles formatius de formaci professional".

157

15.1. Organitzaci general - Esports 15.1.1. Calendari i horari - Esports Els cicles dels ensenyaments esportius han datenir-se al calendari escolar aprovat amb carcter general per als centres educatius densenyaments no universitaris. Tenint en compte les caracterstiques organitzatives i climtiques que condicionen la impartici daquests ensenyaments, la direcci dels serveis territorials i, a ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci poden autoritzar la distribuci de les hores lectives fora del calendari escolar, prvia petici escrita i raonada del centre per a cada cas i amb linforme de la Inspecci d'Educaci. En tot cas, correspon al consell escolar del centre aprovar lhorari tipus dels diferents cursos (hores dentrada i de sortida, nombre dhores lectives al mat i a la tarda, etc.). 15.1.2. Denominaci i organitzaci dels ensenyaments esportius La denominaci de cada modalitat esportiva, la durada, lestructura i les hores destinades al bloc de formaci prctica (BFP) sn les que sespecifiquen en lannex "A.4. Ensenyaments esportius". 15.1.3. Durada dels ensenyaments esportius 1. Cmput efectiu de la durada de les titulacions de les diferents modalitats esportives Les hores mnimes dimpartici efectiva de les titulacions de les diferents modalitats esportives sn les previstes a lannex A.4. Ensenyaments esportius. Les hores que els centres destinin a altres activitats (viatges, activitats extraordinries, etc.) no es poden incloure en aquests mnims. 2. Hores de tutoria Les hores que es dediquin a activitats de tutoria no es computen com a hores lectives dels alumnes daquests ensenyaments. 15.1.4. Distribuci dels ensenyaments esportius 1. Cicles densenyaments esportius de grau mitj Lalumne ha dhaver cursat els segents crdits del bloc com del primer nivell, abans de cursar els crdits del bloc especfic del primer nivell marcats amb un asterisc (*) en lannex "A.4. Ensenyaments esportius":

Novetat

Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I

158

Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I

Lalumne ha dhaver cursat els segents crdits del bloc com del segon nivell, abans de cursar els crdits del bloc especfic del segon nivell marcats amb un asterisc (*) en lannex "A.4. Ensenyaments esportius":

Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II

2. Cicles densenyaments esportius de grau superior Lalumne ha dhaver cursat els segents crdits del bloc com del grau superior, abans de cursar els crdits del bloc especfic del grau superior marcats amb un asterisc (*) en lannex "A.4. Ensenyaments esportius":

Biomecnica esportiva Entrenament de lalt rendiment esportiu Fisiologia de lesport

15.1.5. Distribuci de l'horari lectiu - Esports 1. Distribuci de les hores corresponents al bloc com, al bloc complementari i al bloc especfic a. Distribuci ordinria Com a norma general es tindran en compte els criteris segents:

La distribuci de lhorari lectiu es far de dilluns a divendres i sha de mantenir dins els lmits segents: de les 8 hores a les 22 hores. La sessi de classe s de seixanta minuts, en els quals sinclou el canvi de classe. Per criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el temps lectiu total per crdit no es modifiqui. En aquests ensenyaments no s'han de fer ms de tres hores lectives seguides sense una pausa mnima de vint minuts.

159

Un mateix grup dalumnes ho ha de fer ni ms de sis hores lectives diries, en horari de mat o tarda, ni ms de set hores lectives en horari de mat i tarda, amb el benents que la interrupci entre mat i tarda ser almenys duna hora. Lhorari dels grups dalumnes es far al mat (entre les 8 hores i les 15 hores), a la tarda (entre les 15 hores i les 22 hores) o entre el mat i la tarda.

b. Distribucions extraordinries de les hores corresponents al bloc especfic

La distribuci de lhorari lectiu del bloc especfic es podr fer de dilluns a diumenge, respectant en tot cas els criteris de lapartat anterior i prvia notificaci als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci. En aquelles modalitats esportives que requereixen fer les hores prctiques en el medi natural, els serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci poden autoritzar la realitzaci dun mxim de 8 hores diries, prvia sollicitud raonada del centre.

2. Distribuci de les hores corresponents al bloc de formaci prctica a. Distribuci ordinria

La distribuci del bloc de formaci prctica es fixar a cada centre i seguir, amb carcter general, el calendari escolar. El bloc de formaci prctica es pot dur a terme en un perode o ms. Es poden fer fins a 4 hores diries de manera simultnia amb les hores lectives dels ensenyaments. Es poden fer fins a 7 hores diries, en la modalitat intensiva, si no concorren en el mateix dia amb les hores lectives dels ensenyaments. El bloc de formaci prctica es far dins el perode comprs entre les 8 hores i les 22 hores.

b. Distribucions especfiques

La Direcci General d'Ensenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats pot autoritzar altres distribucions del bloc de formaci prctica amb la petici prvia escrita de la direcci del centre, raonada en cada cas i presentada als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.

160

15.1.6. Assistncia - Esports Lassistncia de lalumnat s obligatria a totes les hores previstes per a cadascun dels crdits lectius que cursi i a totes les hores previstes del bloc de formaci prctica. Lassistncia de lalumnat s condici necessria per a lavaluaci contnua. En el cas de falta dassistncia sense justificaci, saplicaran les normes dorganitzaci i funcionament del centre, dacord amb el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya o, si escau, amb la nova regulaci reglamentria que shagi establert a lefecte. 15.1.7. Matriculaci parcial - Esports 1. Matriculaci de crdits solts Si desprs del procs ordinari de matrcula resten vacants, els centres han dobrir un perode de matriculaci parcial per crdits. Aquesta matriculaci parcial estar subjecta a les normes de preinscripci i matrcula aprovades per a aquests ensenyaments a la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2010-2011 (DOGC nm. 5555, de 28.1.2010). Es poden matricular de crdits solts les persones que compleixin tots els requisits daccs a la modalitat esportiva corresponent. 2. Orientaci sobre litinerari formatiu El centre ha dorientar lalumnat sobre el possible itinerari formatiu que pot seguir en la matriculaci per crdits solts, dacord amb la distribuci dels diferents crdits de les titulacions de tcnic esportiu i de tcnic esportiu superior que consta en l'apartat "15.1.4. Distribuci dels ensenyaments esportius". 3. Tutoria El seguiment de lalumne/a matriculat de crdits solts correspon al tutor/a del nivell o grau coincident amb aquests crdits. 4. Anullaci de la matrcula Lalumne/a pot sollicitar lanullaci de tots o d'alguns dels crdits en qu est matriculat, per causa justificada, per escrit i per una sola vegada, a la direcci del centre. En aquest cas se li aplicar el que sestableix en l'apartat "15.8. Anullaci de la matrcula - Esports".

161

5. Efectes de la no-superaci de crdits solts En cas que un alumne/a de matrcula parcial no superi algun dels crdits, el centre li pot garantir plaa per al curs segent per repetir el crdit o crdits nicament en el cas de poder tornar a oferir vacants per a matriculaci parcial una vegada finalitzat el procs ordinari de matriculaci. En aquest cas, es considerar que es fa una nova matrcula i, per tant, haur dabonar el preu pblic corresponent al crdit o crdits dels quals es matriculi. 6. Certificaci destudis parcials Lalumne/a rebr, en finalitzar el curs, una certificaci destudis parcials de la titulaci que correspongui, que sajustar al model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius". 7. Matriculaci fora de termini En els casos en qu el centre matriculi alumnes en aquests ensenyaments fora de termini, cal elaborar un pla individualitzat que garanteixi que lalumne/a pot seguir els estudis dacord amb la programaci prevista. 15.2. Aplicaci dels preus pblics dels ensenyaments esportius Saplica lOrdre EDU/417/2008, de 9 de setembre, per la qual es creen i es modifiquen diversos preus pblics dels ensenyaments desports de rgim especial que condueixen a les titulacions oficials de tcnic desport i tcnic superior desport (DOGC nm. 5220, de 22.9.2008), i les seves eventuals modificacions i actualitzacions. 15.3. Desplegament dels ensenyaments esportius 1. Nombre dalumnes en les sessions teriques i prctiques El nombre mxim dalumnes en les sessions teriques de tots els crdits s de trenta-cinc. El nombre mxim dalumnes en les sessions prctiques s el que sespecifica, per a cada modalitat i, si escau, per a cada crdit, en lannex "A.4. Ensenyaments esportius".

162

2. Organitzaci dels continguts Correspon a lequip docent, format pel professorat assignat per impartir aquests ensenyaments, lelaboraci de la proposta dorganitzaci dels ensenyaments i els criteris generals de desenvolupament curricular que complementar el projecte educatiu del centre. a. Organitzaci dels ensenyaments esportius La concreci de la proposta dorganitzaci ha dincloure, almenys, els aspectes segents:

La distribuci de crdits, fent-hi constar, per a cada crdit, la data prevista dinici i dacabament, la durada en hores, el nombre dhores setmanals i el professorat que els impartir. Els espais docents i els recursos que caldr usar en el desenvolupament daquests ensenyaments. Els criteris seguits en lorganitzaci del bloc de formaci prctica. En el cas del grau superior, els criteris seguits per determinar el contingut i lorganitzaci del projecte final.

b. Programaci dels crdits La programaci de cada crdit ha dincloure, almenys:

El contingut dunitats didctiques en qu sorganitza cada crdit, fent-hi constar la durada de cadascuna i la seqncia dimpartici. Les estratgies metodolgiques que shauran daplicar en el desenvolupament del crdit. Els criteris i instruments davaluaci que shauran demprar.

De cada unitat didctica sespecificaran:


Els objectius terminals o criteris davaluaci. Els continguts que shi desenvoluparan, convenientment contextualitzats en la unitat didctica, si escau.

163

15.4. El bloc de formaci prctica (BFP) 15.4.1. Finalitats i objectius del BFP 1. Finalitats del BFP

Desenvolupar estratgies que portin cap a un acostament entre lestructura acadmica, lesportiva i la laboral, tant en un sentit com en laltre. Integrar dins el currculum de lalumnat totes aquelles accions que estan dintre el camp de la transici cap al mn laboral. Facilitar tant a lalumnat com a lempresa o instituci la possibilitat de dur a la prctica aquestes accions.

2. Objectius del BFP Objectius generals

Orientar lalumnat perqu pugui tenir un coneixement ms clar de les prpies capacitats i interessos. Facilitar la inserci i la qualificaci professional dins el mn laboral i esportiu.

Objectius especfics

Aspectes de qualificaci
o

Fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals en un ambient real de treball dempresa o instituci. Adquirir nous coneixements professionals. Desenvolupar, en el context laboral i esportiu, els coneixements curriculars apresos.

o o

Aspectes dinserci
o

Comprendre el procs productiu, les tasques de serveis i el sistema esportiu i participar-hi. Adquirir hbits de relacions humanes a lempresa o instituci.

15.4.2. Accs al bloc de formaci prctica Lequip docent responsable de la impartici del cicle densenyaments esportius, dacord amb la direcci del centre, pot establir que per iniciar el bloc de formaci prctica cal lavaluaci positiva de tots els crdits lectius

164

cursats fins al moment diniciar-la, o b una valoraci individualitzada per a aquells alumnes que no els haguessin superat tots, del grau dassoliment dels objectius dels crdits cursats, de les possibilitats raonables de recuperaci i del previsible aprofitament que lalumne/a pugui obtenir del BFP. 15.4.3. Seguiment del bloc de formaci prctica El seguiment de lalumnat en formaci en centres de treball el fa el tutor o tutora de prctiques. El centre educatiu i l'empresa o entitat collaboradora poden acordar l's de diferents mitjans de seguiment, ms enll de les visites del tutor o de la tutora de prctiques del centre educatiu al centre de treball. 15.4.4. Proposta d'extinci del conveni - Esports Lequip docent responsable de la impartici del cicle densenyaments esportius, a proposta del tutor/a del grup, pot proposar al director o directora del centre lextinci del conveni per a la realitzaci de la formaci prctica amb lentitat o empresa collaboradora. La proposta dextinci pot fonamentar-se en comportaments o actituds inadequats o en capacitats notriament no idnies de lalumnat que, per la seva permanncia o intensitat, impedeixin o dificultin el normal desenvolupament de la formaci prctica o en lincompliment, per lempresa, de les condicions que asseguren el carcter formatiu del BFP o de les normes de seguretat reglamentries, o en haver estat sancionada per lautoritat laboral en els sis mesos anteriors. Lequip docent del cicle densenyaments esportius, a proposta del tutor o tutora, pot decidir lavaluaci negativa del bloc de formaci prctica, tot i que no shagus completat el nombre dhores previstes, o b diferir la realitzaci de les hores de formaci prctica pendents. 15.4.5. Exempci del bloc de formaci prctica Per resoluci comunicada de la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats relativa a les prctiques i estades a les empreses per al curs 2010-2011, sestableixen criteris per resoldre lexempci, total o parcial, del BFP per a lalumnat que acrediti experincia laboral, experincia formativa i/o experincia esportiva. La sollicitud de lalumne/a i la resoluci de les exempcions per part de la direcci del centre sajustaran als models que hi ha a "Sollicitud d'exempci de la formaci prctica", que es troba a l'apartat de models: "Documentaci acadmica per a la formaci professional". Les resolucions de les exempcions poden ser objecte de recurs davant la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats.

165

15.5. Avaluaci - Esports 15.5.1. Criteris generals - Esports Lavaluaci de laprenentatge de lalumnat dels ensenyaments esportius s continuada, integrada en el procs daprenentatge, i es fa per crdits a partir de la constataci de lassoliment de les capacitats expressades en els objectius terminals. A linici del curs el centre ha dinformar lalumnat dels continguts del currculum formatiu, lestructura per crdits i els objectius terminals o criteris davaluaci de cada crdit, aix com dels criteris generals davaluaci, promoci de curs i superaci dels ensenyaments. Laplicaci del procs davaluaci continuada requereix, per part de lalumnat, lassistncia regular a classe i el seguiment de les activitats dels diferents crdits. El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci dEducaci els registres de lavaluaci continuada i la documentaci que hagi contribut a avaluar els diferents crdits (proves escrites, graelles dobservaci i altres). 15.5.2. Junta d'avaluaci - Esports Lequip docent, integrat per la totalitat del professorat que imparteix els ensenyaments esportius, constitueix la junta davaluaci, encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i prendre les decisions que en resultin. Lorganitzaci i la presidncia de la junta davaluaci corresponen al tutor o tutora del grup dalumnes, com tamb la formalitzaci de les actes corresponents. 15.5.3. Sessions d'avaluaci - Esports 1. Objectius Les sessions davaluaci tenen per objectiu:

Novetat

Valorar el desplegament dels ensenyaments i la seqenciaci i adequaci de la programaci a les necessitats formatives i lactitud i motivaci general de lalumnat. Coordinar lequip docent. Proposar actuacions per corregir les deficincies observades en el procs densenyament i aprenentatge. Valorar, de manera collegiada, el grau dassoliment per part de lalumnat dels objectius terminals o criteris davaluaci dels crdits impartits durant el perode davaluaci.
166

Qualificar lalumnat amb relaci als crdits finalitzats i als mduls corresponents. Valorar la programaci desenvolupada al llarg del perode objecte davaluaci i proposar, si escau, actuacions correctores del procs densenyament i aprenentatge.

2. Desenvolupament En les sessions davaluaci es prendran les decisions pertinents, que hauran de constar en lacta de la sessi. La participaci de lalumnat en les sessions davaluaci, si escau, sha datenir a la normativa interna de cada centre. 3. Periodicitat Durant el curs acadmic sha de fer un mnim de tres sessions davaluaci ordinries, a ms de lavaluaci final, amb excepci dels cicles que es cursin de manera intensiva. En aquests casos, lequip docent del cicle determinar el nombre de sessions davaluaci ordinries, que com a mnim han de ser dues, una a linici i laltra al final. 4. Avaluaci inicial A linici de cada curs sha de fer una avaluaci inicial del grup, que t per objectiu avaluar globalment la incorporaci de lalumnat a la modalitat esportiva, ajustar la programaci prevista i reorientar-la, si escau. 5. Informaci a lalumnat El tutor o tutora del cicle d'ensenyaments esportius informar per escrit cada alumne/a, o els seus representants legals, dels acords de cada sessi davaluaci que lafectin, incloent-hi les qualificacions obtingudes, si nhi ha. Tamb linformar per escrit, individualment i peridicament, en els termes acordats per la junta davaluaci, respecte al seu aprofitament i aprenentatge, amb referncia als objectius que cal assolir i sobre la qualificaci obtinguda dels crdits avaluats. 15.5.4. Avaluaci dels crdits - Esports Lavaluaci dels crdits es far a partir del grau dassoliment de les capacitats expressades pels objectius terminals o criteris davaluaci previstos en cadascun dels crdits. Els objectius sassoleixen mitjanant els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals, aix com els de procediments i els dactituds. A mesura que avanci el procs daprenentatge, el professorat enregistrar, per a cada alumne/a i crdit, lassoliment daquests objectius terminals.

167

1. Avaluaci del projecte final Lequip docent, de manera collegiada, avaluar i qualificar el projecte final de cada alumne/a del grau superior de les diferents modalitats esportives. 2. Avaluaci del bloc de formaci prctica Lavaluaci del bloc de formaci prctica correspon a la junta davaluaci, tenint en compte la valoraci feta per lentitat, empresa o instituci, i prenent com a referncia els objectius terminals o criteris especfics davaluaci, les activitats formatives de referncia i els criteris generals davaluaci determinats en el decret pel qual sestableix el currculum corresponent a la modalitat esportiva. Lavaluaci del bloc de formaci prctica s continuada durant lestada de lalumne/a a lentitat, empresa o instituci. El tutor o tutora del grup i la persona responsable daquesta formaci a lentitat, empresa o instituci han de tenir en compte la valoraci que lalumnat en fa a lhora de determinar la seva idonetat i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa quedar recollida en el quadern de prctiques. En acabar el bloc de formaci prctica, la persona responsable de la formaci a lentitat, empresa o instituci valorar levoluci de lalumne/a mitjanant un informe que sha dincorporar al quadern de prctiques. Lequip docent, a proposta del tutor/a del grup, determina lavaluaci final del bloc de formaci prctica, tenint presents els informes esmentats i la informaci recollida en el quadern de prctiques. 15.5.5. Recuperaci de crdits - Esports Lalumnat disposa duna convocatria extraordinria de recuperaci, dacord amb la planificaci de les activitats de recuperaci establertes pel centre en la programaci curricular del cicle d'ensenyaments esportius. Cada professor/a ha destablir les estratgies de recuperaci, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, previstes en la programaci de cada crdit. En tot cas, lalumnat ha de ser informat de les activitats que ha de dur a terme per recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates en qu es faran les avaluacions extraordinries corresponents. 15.5.6. Sessions d'avaluaci final La sessi davaluaci final de lalumnat es desenvolupar en acabar les activitats lectives de tots els crdits. Es far tamb una sessi davaluaci extraordinria per als alumnes que, dacord amb la sessi davaluaci final, hagin de superar crdits pendents. En el moment que un alumne/a tingui

168

superats tots els crdits del cicle t dret a sollicitar l'expedici del ttol corresponent. 15.5.7. Documents del procs d'avaluaci - Esports Els resultats de les avaluacions es reflectiran a lacta davaluaci, dacord amb el model "Acta d'avaluaci. Ensenyaments esportius". 15.5.8. Valoraci del curs - Esports Finalitzat el curs, lequip docent ha de valorar el funcionament general del curs pel que fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del currculum, organitzaci del cicle en crdits), desenvolupament del bloc de formaci prctica, installacions i equipaments, horaris, qualificacions i tots aquells aspectes que es considerin pertinents. Daquesta valoraci, lequip docent en far un informe de proposta de millores per incorporar-les, si escau, a la planificaci del cicle densenyaments esportius del curs segent. 15.6. Qualificacions - Esports 1. Qualificaci final dels crdits Lexpressi de lavaluaci final de cada un dels crdits es fa en forma de qualificacions numriques de l1 al 10, sense decimals. Es consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants. Lalumnat que abandoni algun dels crdits es fa constar com a No presentat (NP) als registres de qualificacions i consumeix convocatria. 2. Qualificaci del bloc de formaci prctica (BFP) La qualificaci del bloc de formaci prctica (BFP) sexpressa en els termes apte o no apte. En el cas de ser apte, ha danar acompanyada duna valoraci orientadora del nivell dassoliment de les competncies professionals recollides en el quadern de prctiques, en els termes de suficient, b o molt b. 3. Crdits convalidats Els crdits convalidats per haver superat altres estudis afins de cicles formatius o estudis universitaris, es qualificaran amb lexpressi convalidat. 4. Qualificaci dels mduls que sestructuren en un crdit La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular sestructuren en un sol crdit ser directament la del crdit, s a dir, de l1 al 10, sense decimals.

169

5. Qualificaci dels mduls que sestructuren en ms dun crdit La qualificaci dels mduls estructurats en dos o ms crdits, segons la correspondncia establerta en el decret que regula el currculum corresponent, ser la mitjana aritmtica simple de les qualificacions dels crdits que el componen. En aquest cas, la qualificaci del mdul ser tamb d1 a 10, sense decimals, i caldr ajustar-la, per defecte fins a 49 centsims, al nombre enter inferior i, per excs a partir de 50 centsims, al nombre enter superior. Per tal que la qualificaci del mdul sigui considerada positiva cal que tots els crdits que el componen estiguin superats. 6. Valoraci i qualificaci final del grau mitj i del grau superior dels cicles densenyaments esportius En lavaluaci final del nivell o del grau lequip docent responsable de la seva impartici valorar, per a cada alumne o alumna, el grau dassoliment de les competncies definides en el perfil professional. Tamb en valorar lhistorial acadmic i, per acord dun mnim de dos teros dels membres de la junta davaluaci, es podr determinar la superaci dels crdits pendents, atorgantlos la qualificaci que es decideixi. En aquest cas caldr fer constar a lacta, juntament amb la qualificaci del crdit, un asterisc (*), i al peu de lacta shi escriur lexpressi: (*) Requalificat per la junta davaluaci. Per superar el nivell o el grau cal que tots els crdits i tots els mduls tinguin qualificaci positiva i cal, a ms, haver obtingut la valoraci de apte en el bloc de formaci prctica. En el clcul de la qualificaci final del nivell o grau no es tindran en compte les qualificacions apte, exempt o convalidat. a. Valoraci i qualificaci final del cicle de grau mitj La nota final del cicle de grau mitj sexpressar amb un sol decimal i ser la que resulti dobtenir la mitjana aritmtica simple de les notes assolides per lalumne/a en els diferents crdits del bloc com, del bloc especfic i del bloc complementari. El clcul de la nota final del primer nivell del grau mitj sha de fer pel mateix procediment que el de la nota final del cicle de grau mitj. b. Valoraci i qualificaci final del cicle de grau superior La nota final del cicle de grau superior s'expressar amb un sol decimal i quedar conformada en un 80% pel valor de la qualificaci corresponent al conjunt dels diferents crdits i en un 20% per la nota obtinguda en el projecte final. La qualificaci corresponent al conjunt dels diferents crdits sexpressar amb un sol decimal i ser la que resulti dobtenir la
170

mitjana aritmtica simple de les notes assolides per lalumne/a en els diferents crdits del bloc com, del bloc especfic i del bloc complementari. La nota obtinguda en el projecte final sexpressar amb un sol decimal. 7. Inalterabilitat de les qualificacions positives Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir crdits ja superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules (presentaci a les convocatries extraordinries ni daltres) per incrementar-ne la qualificaci positiva. 8. Reclamacions motivades per les qualificacions Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes i comunicades a lalumne/a al final de cada crdit, si no les resol directament la junta davaluaci, caldr adrear-les per escrit al director/a del centre en el termini de dos dies lectius. El director/a traslladar la reclamaci al departament corresponent per tal que, en reuni convocada a aquest efecte, estudi si la qualificaci sha atorgat dacord amb els criteris davaluaci establerts pel departament. Si aquest consta tan sols dun o dos membres, sampliar fins a tres amb els professors que el director/a designi (entre el professorat daltres matries del mateix mbit o entre els crrecs directius). A la vista de la proposta del departament i de lacta de la junta davaluaci, el director/a resoldr la reclamaci. Lexistncia de la reclamaci i la resoluci adoptada es faran constar a lacta davaluaci corresponent i es notificaran per escrit a la persona interessada. En la notificaci sindicaran els terminis i el procediment per recrrer que sindica a continuaci. Si lalumne/a no est dacord amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci, en el termini de cinc dies, mitjanant escrit, que es presentar al centre, adreat a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci i se seguir el procediment que es detalla tot seguit:

El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, conjuntament amb una cpia de les actes davaluaci i la documentaci complementria, a fi que la Inspecci dEducaci nemeti informe. Aquest informe inclour tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada. Si de linforme i de la documentaci es desprn la convenincia de revisar la qualificaci o el procediment davaluaci, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci encarregaran aquesta tasca a una comissi integrada per un professor o professora del centre que no hagi
171

participat en lavaluaci, un professor/a dun altre centre i un inspector/a proposat per la Inspecci dEducaci.

Vist linforme de la Inspecci dEducaci i, si escau, de la comissi, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci la resoldran definitivament amb notificaci a linteressat o interessada, per mitj de la direcci del centre.

15.7. Repetici de crdits - Esports 15.7.1. Nombre de repeticions i convocatries Lalumnat pot presentar-se a les convocatries davaluaci i qualificaci dun mateix crdit un mxim de quatre vegades, i computen tant les ordinries com les extraordinries. La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. Lalumnat que no shi presenti no perdr la convocatria a efectes del cmput mxim. Un cop exhaurides les quatres convocatries, per motius o circumstncies de carcter excepcional lalumnat pot sollicitar dues convocatries, de carcter extraordinari, al director/a del centre, que ho ha de resoldre. En el cas desgotar les sis convocatries, si lalumne/a vol finalitzar els seus estudis disposar duna sola oportunitat per superar el crdit, davant un tribunal designat, previ informe del centre. 15.8. Anullaci de la matrcula - Esports 1. Iniciativa danullaci de la matrcula Lalumne/a, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, pot sollicitar lanullaci total de la matrcula i labonament dels crdits que no hagi comenat a cursar, per escrit i per una sola vegada, al director o directora del centre. 2. Causes de lanullaci de la matrcula Es pot concedir lanullaci total de la matrcula per causes que generen una absncia prolongada, com sn:

la malaltia o accident de lalumne o alumna o de familiars, latenci a familiars, la maternitat o paternitat, el fet de treballar o dincorporar-se a un lloc de treball, altres circumstncies personals de carcter extraordinari.
172

Lalumne o alumna haur daportar la documentaci que justifiqui de manera fefaent les circumstncies allegades. 3. Efectes de lanullaci de la matrcula Lalumnat amb matrcula anullada:

conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent, el centre li abonar el preu pblic corresponent als crdits que deixi de cursar i que no hagi iniciat, no perd la qualificaci obtinguda en els crdits superats, no se li computen les convocatries dels crdits no qualificats.

En el cas dhaver-se iniciat, sense completar-la en anullar la matrcula, la formaci en centres de treball del bloc de formaci prctica (BFP), se li computen les hores de formaci en centres de treball efectivament realitzades i conserva el dret de reserva de plaa daquest bloc de formaci per al curs vinent. En aquest cas el centre no li abonar el preu pblic corresponent a aquest bloc. 15.9. Documentaci acadmica - Esports 1. Expedient acadmic Les qualificacions obtingudes per l'alumnat es reflecteixen en l'expedient acadmic. Lexpedient acadmic de lalumne o alumna sajustar al model "Expedient acadmic. Ensenyaments esportius". 2. Actes davaluaci Les actes davaluaci sajustaran al model "Acta d'avaluaci. Ensenyaments esportius". 3. Trasllat dalumnat a. Documentaci que cal trametre Quan un alumne o alumna es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el nivell o el grau, el centre dorigen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat de lexpedient acadmic segons el model "Expedient acadmic. Ensenyaments esportius". Juntament amb aquest certificat shan de trametre linforme davaluaci individualitzat i el certificat destudis parcials de grau mitj o de grau superior, segons el cas, d'acord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".

173

El centre de destinaci ha de traslladar a lexpedient acadmic de lalumne/a les qualificacions i la durada de tots els crdits superats en el centre dorigen. b. Informe davaluaci individualitzat Per tal de garantir la continutat del procs daprenentatge, lInforme davaluaci individualitzat que correspon elaborar al tutor/a a partir de les dades facilitades pel professorat dels crdits ha de contenir, almenys, els elements segents:

Apreciaci sobre el grau de consecuci dels objectius terminals dels diferents crdits o mduls. Apreciaci sobre el grau dassimilaci dels continguts dels diferents crdits o mduls. Qualificacions parcials o valoracions de laprenentatge, si se nhaguessin produt. Aplicaci de mesures educatives complementries, si escau.

El centre receptor ha de traslladar de linforme a lexpedient acadmic de lalumne/a les dades relatives a possibles mesures dadaptaci curricular i ha de posar linforme a disposici del tutor/a del centre al qual sincorpori lalumne/a. 15.10. Accs - Esports Laccs al grau mitj i al grau superior dels ensenyaments esportius es regula dacord amb all que disposa el Decret 169/2002, d11 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments que condueixen a les titulacions oficials de tcnic/a desport i tcnic/a superior desport (DOGC nm. 3660, de 19 de juny). A aquests ensenyaments shi accedeix amb la titulaci acadmica suficient i la prova especfica daccs. 15.10.1. Accs al primer nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de qualsevol especialitat esportiva Novetat Per accedir a aquests ensenyaments cal disposar del requisit acadmic i del requisit esportiu.

174

1. Requisit acadmic Accs mitjanant titulaci Pot accedir al primer nivell de grau mitj dels ensenyaments esportius lalumnat que t alguna de les acreditacions acadmiques segents:

Estar en possessi del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Estar en possessi del ttol de tcnic/a auxiliar (FP-1). Estar en possessi del ttol de tcnic/a. Haver superat els dos primers cursos del batxillerat unificat i polivalent (BUP) o b tenir un mxim de dues matries pendents en el conjunt daquests dos cursos. Haver superat el primer cicle densenyament secundari experimental (cicle 14-16). Haver superat un mdul professional 2 o 3 experimental. Haver superat, dins els ensenyaments darts aplicades i oficis artstics, el tercer curs del pla de 1963 o el segon curs de comuns experimental. Haver superat altres estudis declarats equivalents a efectes acadmics amb algun dels anteriors. Qualsevol de les que s'estableixen per a l'accs al cicle de grau superior d'ensenyaments esportius.

Accs mitjanant prova Tamb pot accedir al primer nivell de grau mitj dels ensenyaments esportius lalumnat que acrediti algun dels requisits segents:

Haver superat la prova daccs de carcter general als ensenyaments de grau mitj de tcnic esportiu i a les formacions esportives de nivell 1 que regula lOrdre ECD/3310/2002. Haver superat la prova daccs de carcter general als ensenyaments de grau superior de tcnic esportiu superior i a les formacions esportives de nivell 3 que regula lOrdre ECD/3310/2002. Haver superat la prova daccs als cicles formatius de grau mitj de formaci professional o d'arts plstiques i disseny, o haver superat la part comuna d'aquesta darrera.

175

Haver superat la prova daccs a cicles formatius de grau superior de formaci professional o d'arts plstiques i disseny, o b haver superat les parts comunes daquesta prova. Haver superat totalment la prova daccs a la universitat per a majors de 25 anys. Haver superat la prova daccs als mduls professionals 2 o 3.

2. Requisit esportiu Haver superat la prova especfica daccs al primer nivell dels ensenyaments esportius de la modalitat o especialitat esportiva, regulada en el decret de currculum corresponent. 15.10.2. Accs al segon nivell del cicle de grau mitj d'ensenyaments esportius de qualsevol especialitat esportiva Per accedir a aquests ensenyaments cal reunir els requisits acadmics i, en els casos en qu s'estableix, un requisit esportiu. 1. Requisit acadmic Haver superat el primer nivell del cicle de grau mitj de la mateixa modalitat o especialitat esportiva corresponent. 2. Requisit esportiu Haver superat la prova especfica daccs al segon nivell dels ensenyaments esportius de la modalitat o especialitat esportiva, en els casos en qu sestableix, regulada en el decret de currculum corresponent. 15.10.3. Accs al cicle de grau superior d'ensenyaments esportius de qualsevol especialitat esportiva Novetat Per accedir a aquests ensenyaments cal reunir els requisits acadmics i, en els casos en qu estableix, un requisit esportiu. 1. Requisit acadmic Per accedir al grau superior dels ensenyaments esportius cal estar en possessi del ttol de grau mitj de tcnic esportiu de lespecialitat esportiva corresponent. A ms daquest requisit, cal disposar de lacreditaci acadmica corresponent (accs mitjanant titulaci) o b acreditar la superaci duna prova (accs mitjanant prova).

176

Accs mitjanant titulaci Pot accedir al grau superior dels ensenyaments esportius lalumnat que t alguna de les acreditacions acadmiques segents:

Estar en possessi del ttol de batxiller. Haver superat el segon curs del batxillerat experimental, de qualsevol modalitat. Haver superat el curs dorientaci universitria (COU) o preuniversitari. Estar en possessi del ttol de tcnic/a especialista (FP-2). Estar en possessi del ttol de tcnic/a superior. Estar en possessi dun ttol equivalent a efectes acadmics a algun dels anteriors. Estar en possessi duna titulaci universitria o equivalent. Estar en possessi del certificat dhaver superat els ensenyaments substitutoris de la prova daccs, per a determinats cicles formatius de grau superior.

Accs mitjanant prova Pot accedir al grau superior dels ensenyaments esportius lalumnat que acrediti algun dels requisits segents:

Haver superat la prova daccs de carcter general als ensenyaments de grau superior de tcnic/a superior desport i a les formacions esportives de nivell 3 que regula lOrdre ECD/3310/2002. Haver superat la prova daccs a cicles formatius de grau superior de la formaci professional especfica o d'arts plstiques i disseny o b haver superat les parts comunes daquesta prova. Haver superat totalment la prova daccs a la universitat per a majors de 25 anys.

2. Requisit esportiu Haver acreditat els requisits esportius daccs al grau superior dels ensenyaments esportius de la modalitat o especialitat esportiva, en els casos en qu sestableix, regulada en el decret de currculum o el reial decret que estableix el ttol corresponent.

177

15.10.4. Exempci de la prova especfica d'accs Dacord amb larticle 11 del Decret 169/2002, d11 de juny, les persones que acreditin la condici desportista dalt nivell en la mateixa modalitat, disciplina o especialitat esportiva, estaran exemptes de la prova de carcter especfic i dels requisits esportius que es puguin establir en qualsevol dels nivells en qu sorganitzen aquests ensenyaments. Aquest mateix benefici el poden tenir les persones que acreditin la condici desportista dalt rendiment, dacord amb la normativa catalana que el reguli. Tamb sn daplicaci les exempcions que es regulen en la normativa segent:

Disposici transitria segona del Reial decret 1363/2007, de 24 doctubre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments desports de rgim especial. Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes dalt nivell i dalt rendiment.

La sollicitud dexempci de la prova de carcter especfic sha de presentar, juntament amb la documentaci que acrediti el compliment de les condicions establertes en les normatives corresponents, a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats dacord amb el model "Sollicitud d'exempci de les proves especfiques o dels requisits d'accs als ensenyaments esportius". 15.11. Convalidacions - Esports Saplica lOrdre ECI/3830/2005, de 18 de novembre, per la qual es modifica lOrdre ECI/3224/2004, de 21 de setembre, per la qual sestableixen convalidacions a efectes acadmics entre determinats ensenyaments conduents a lobtenci de titulacions oficials en lmbit de lactivitat fsica i lesport amb les corresponents del bloc com de tcnics esportius, i lOrdre ECI/3341/2004, de 8 doctubre, on es publiquen els annexos que completen l'Ordre ECI/3224/2004. Lalumne/a ha de presentar la documentaci que acrediti les convalidacions corresponents al centre on vulgui cursar els ensenyaments, durant el perode de preinscripci o matrcula. En cas que la presenti durant el perode de matrcula, sentendr que lalumne/a queda en una situaci de matrcula condicional, fins que el centre resolgui les convalidacions. Un cop resoltes les convalidacions, lalumne/a tan sols haur de fer labonament del preu pblic corresponent als crdits que cursi. En el moment de labonament es far efectiva la matrcula. Les sollicituds daltres convalidacions no establertes en lordre esmentada caldr trametre-les al Consejo Superior de Deportes.
178

15.12. Acreditaci dels ttols de tcnic esportiu i tcnic esportiu superior dels ensenyaments esportius a. Certificat de primer nivell del grau mitj dels ensenyaments esportius Els centres autoritzats per impartir els ensenyaments esportius han dexpedir, quan linteressat o interessada ho solliciti, el corresponent certificat de primer nivell, segons el model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius". b. Titulacions

Certificaci destudis complets de grau superior dels ensenyaments esportius per a laccs a estudis universitaris Ats que el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre ha establert noves condicions per a laccs als ensenyaments universitaris a aplicar a partir de lany acadmic 2009-2010, els centres han de certificar la titulaci superada, dacord amb el nou model de certificat Certificat destudis de tcnic/a superior per a laccs a estudis universitaris. Els centres tamb han demprar aquest nou model de certificat per a aquells alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin lexpedient acadmic en el centre.

Certificaci destudis complets del grau mitj dels ensenyaments esportius Els centres han de certificar el grau mitj dacord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius". El ttol de tcnic/a dna dret a accedir a totes les modalitats del batxillerat i a ms, segons larticle 6.5 de lOrdre EDU/554/2008 (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008), a la convalidaci de les matries optatives i del treball de recerca. El procediment a seguir per a aquesta convalidaci es pot consultar a lapartat 13.10.3. Convalidaci de matries de batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius pblics deducaci secundria, o b a lapartat 11.10.3. Convalidaci de matries del batxillerat per a lalumnat procedent de cicles formatius del dels centres educatius privats deducaci secundria.

Certificaci destudis complets del grau superior dels ensenyaments esportius Els centres han de certificar el grau superior dacord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".

179

Certificaci destudis parcials del grau mitj dels ensenyaments esportius Sempre que no correspongui al certificat de primer nivell del grau mitj, els centres ho han de certificar dacord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".

Certificaci destudis parcials del grau superior dels ensenyaments esportius Els centres ho han de certificar dacord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".

16. Programes de Qualificaci Professional Inicial

Novetat

Larticle 30 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE) estableix lordenaci general dels Programes de Qualificaci Professional Inicial (PQPI). La Llei 12/2009, deducaci, estableix a larticle 60 les bases reguladores dels programes de qualificaci professional inicial a Catalunya, que han estat regulats reglamentriament pel Decret 140/2009, de 8 de setembre (DOGC nm. 5463, de 14.9.2009). Els centres de secundria han dinformar lalumnat de loferta de programes disponible en el territori i, quan escaigui, facilitar als centres que els imparteixen la informaci sobre alumnat per tal dafavorir la seva correcta incorporaci als programes. 16.1. Aspectes generals - PQPI Novetat

Per facilitar als centres i establiments que els imparteixen laplicaci de la normativa reguladora dels PQPI, en aquest document es resumeixen els elements clau i es precisen amb ms detall alguns dels seus elements especfics. En els aspectes generals de lorganitzaci del centre no considerats expressament en aquest punt, els centres satindran a les indicacions que, per al conjunt dels ensenyaments, es recullen en la resta de punts daquest document. 16.1.1. Finalitats dels PQPI Els PQPI sadrecen a joves que, tot i tenir en com no haver acreditat lESO, tenen diversitat de capacitats i de nivells formatius, aix com interessos i objectius professionals i de formaci diferents. Aquests programes tenen la finalitat de facilitar la inserci sociolaboral de lalumnat i/o la seva continutat formativa, preferentment en cicles formatius de grau mitj. 16.1.2. Normativa d'aplicaci - PQPI Novetat

s daplicaci a aquests programes de qualificaci professional inicial el Decret 140/2009, de 8 de setembre (DOGC nm. 5463, de 14.9.2009). Aix mateix, s daplicaci lOrdre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es
180

regula la formaci prctica a centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats (DOGC nm. 3657, de 14.6.2002), tal com sindica en lapartat sobre formaci en centres de treball (FCT-PQPI) daquest document. 16.1.3. Implantaci dels programes La Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats implanta PQPI en els centres que depenen del Departament dEducaci, en la tipologia Formaci i Aprenentatge Professional (PQPI-FIAP). Aquests programes compten amb la collaboraci del Servei dOcupaci de Catalunya del Departament de Treball. El Departament dEducaci i les administracions locals, mitjanant conveni, organitzen una oferta especfica de PQPI en la tipologia "Pla de transici al Treball" (PQPI-PTT). Per al seu desenvolupament el Departament dEducaci compta, en alguns casos, amb les installacions de centres pblics de secundria. La gesti i el seguiment d'aquests programes es fan des de la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, sens perjudici de les funcions de la Inspecci d'Educaci en l'mbit de les seves competncies. En el cas dels programes Pla de Transici al Treball que es desenvolupen a la ciutat de Barcelona, la gesti correspon al Consorci dEducaci de Barcelona. 16.2. Currculum formatiu Els PQPI estan integrats per mduls obligatoris (mduls A i B) i per mduls voluntaris (mduls C). Els mduls C sn opcionals i condueixen a la graduaci en educaci secundria obligatria. El currculum formatiu dels mduls obligatoris dels PQPI es pot consultar al web del Departament dEducaci: rees d'actuaci > Estudiar a Catalunya > Programes de qualificaci professional inicial (PQPI) > Currculum formatiu. 16.2.1. Mduls A: Mduls especfics. Precisions Els mduls especfics (mduls A; vegeu larticle 9 del Decret 140/2009) desenvolupen les competncies dun perfil professional i, en general, tenen com a referncia les unitats de competncia de les qualificacions professionals de nivell 1 del Catleg de qualificacions professionals. Cada PQPI respon a un perfil professional dels inclosos en el repertori de Programes de qualificaci professional. Se'n pot trobar la relaci i el desenvolupament al web del Departament dEducaci: rees d'actuaci > Estudiar a Catalunya > Programes de qualificaci professional inicial (PQPI) > Currculum formatiu > Mduls A.
181

Els centres han de concretar les programacions i la temporitzaci dels mduls A o mduls especfics de cada PQPI. Els mduls A inclouen obligatriament la formaci en centres de treball (entre 150 i 250 hores) i la realitzaci dun projecte integrat (entre 30 i 60 hores). 16.2.2. Projecte integrat El projecte integrat s un mdul de formaci especfica, de carcter obligatori, que ha de possibilitar a cada jove la realitzaci dun treball prctic globalitzat en qu haur daplicar continguts transversals dels mduls obligatoris. El projecte integrat ha destar relacionat amb el perfil professional i/o el coneixement de lentorn professional. El projecte integrat implica una feina interdisciplinria, afavoridora de la integraci de coneixements, que promou el treball en equip i laplicaci dels aprenentatges en un context real. El projecte integrat en els PQPI t per objectiu que lalumne/a sigui capa dintegrar, aplicar i valorar les competncies assolides, tant les professionals especfiques com les ms bsiques i generals, mitjanant la formulaci i la realitzaci dun projecte adequat als objectius del programa. La concreci del projecte integrat pot prendre formes diverses i variades, en funci del perfil professional impartit, de les collaboracions que sestableixen amb lentorn i de les possibilitats que aquest pot oferir. Saconsella optar per models que promoguin la mxima vinculaci amb lentorn productiu, el treball en contextos reals i lexposici i difusi del treball a lexterior. El projecte integrat t una crrega horria dentre 30 i 60 hores, incloses en els mduls A, i es fa preferentment cap a finals del curs escolar. 16.2.3. Formaci en centres de treball (FCT) - PQPI Dacord amb els objectius dels programes de qualificaci professional inicial, la formaci en centres de treball (prctiques en empreses o centres de treball) pretn que lalumnat prengui contacte amb el mn laboral i completi la seva formaci personal i professional en un context productiu real. T els objectius segents: 1. Prendre contacte amb el mn laboral i amb el seu sistema de relacions. 2. Adaptar-se de manera responsable i participativa a les normes de funcionament i a les situacions que es plantegen en un centre de treball.

182

3. Completar competncies professionals i bsiques, tot ampliant els continguts formatius desenvolupats en el centre. 4. Afrontar amb progressiva autonomia i capacitat dorganitzaci les tasques encomanades. 5. Desenvolupar les competncies professionals per a les quals lalumne/a demostra ms predisposici i una actitud positiva. Durada i temporitzaci La formaci en centres de treball (FCT) tindr una durada dentre 150 i 250 hores, i en cap cas no superar el 25% de la durada total dels mduls obligatoris (mduls A i B). LFCT es podr iniciar a partir del segon trimestre del curs, preferentment a partir del mes de febrer, i finalitzar normalment abans del 30 de juny de 2011. El termini de realitzaci de lFCT es podr allargar per motius raonats i sempre que la persona responsable de les prctiques en pugui fer el seguiment. En cap cas no es podr fer durant el mes dagost. Organitzaci s aconsellable que lFCT es faci en alternana amb la formaci teoricoprctica en el centre. En aquest perode, cal reduir lhorari de formaci teoricoprctica si lalternana s mat-tarda. Tamb es poden organitzar models dalternana que comportin 2 o 3 dies a la setmana de formaci en el centre educatiu i 3 o 2 dies de formaci en el centre de treball o, en casos excepcionals, una concentraci ms gran de lFCT al final del perode formatiu. Tanmateix, en qualsevol sistema dalternana cal assegurar lassistncia al centre formatiu com a mnim un dia a la setmana, en horari sencer, o b en horari de mat o tarda, fins a finals de curs. Normativa que regula lFCT LFCT en els PQPI es regula per lOrdre ENS/193/2002, de 5 de juny (DOGC nm. 3657, de 14.6.2002), desenvolupada en el document que el Departament dEducaci publica anualment: Normativa de les prctiques i estades en les empreses. Instruccions daplicaci (www.xtec.cat/fp o a Educaci > rees d'actuaci > Estudiar a Catalunya > Formaci professional > Formaci en centres de treball > Normativa de les prctiques i estades a les empreses). 16.2.4. Mduls B: Mduls de formaci de carcter general Els mduls formatius de carcter general (mduls B; vegeu larticle 10 del Decret 140/2009) sn:

mdul de Desenvolupament i recursos personals

183

mdul de Coneixement de lentorn social i professional mdul dAprenentatges instrumentals bsics

Cada mdul B sestructura en crdits. Es pot consultar ms informaci al web del Departament dEducaci: rees d'actuaci > Estudiar a Catalunya > Programes de qualificaci professional inicial (PQPI) > Currculum formatiu > Mduls B. El centre educatiu pot afegir un mdul B formatiu opcional en cada PQPI per tal de respondre a les necessitats especfiques del collectiu destinatari i del seu entorn, que completi el currculum i contribueixi a assolir-ne els objectius. 16.2.5. Mduls C: Mduls per a l'obtenci del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria Novetat Els mduls C dels PQPI tenen carcter voluntari i es poden cursar en parallel o posteriorment als mduls obligatoris (vegeu larticle 11 del Decret 140/2009). Els mduls C per a lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria estan constituts per un conjunt de mduls integrats en el currculum de l'educaci secundria per a persones adultes. La informaci sobre els mduls C es troba al document relatiu a lorganitzaci i el funcionament dels centres pblics de formaci de persones adultes. Els alumnes que cursin i superin els mduls C dels PQPI obtindran la titulaci de graduat en educaci secundria obligatria sempre que hagin superat els mduls obligatoris del PQPI. Centres que poden impartir mduls C Els centres de titularitat del Departament d'Educaci que imparteixen els mduls C sn els que tenen implantats els ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes. Els mduls C tamb es poden cursar en la modalitat densenyament a distncia a travs de lInstitut Obert de Catalunya. Criteris generals per a lorientaci de lalumnat dels PQPI que vol cursar els mduls C Lopci de cursar els mduls C ha de ser fruit de la valoraci conjunta dels tutors/es amb els alumnes (si escau, tamb amb les famlies) i sha de plantejar com una oportunitat real. Per aix, per a cada jove que vulgui cursar els mduls C, el centre on els cursi estableix un pla individualitzat, que defineix tant la formaci a realitzar com el moment i el ritme ms adequat per desenvolupar-la. Si els mduls C es cursen en parallel als obligatoris, saconsella fer un mxim dentre 2 i 4 mduls (preferentment llengua catalana, llengua
184

castellana i matemtiques). Lalumne/a que presenti grans dficits en les rees instrumentals ha de cursar, prviament, mduls diniciaci o de refor, dacord amb lorientaci que faci el centre de formaci de persones adultes. Matriculaci de lalumnat de PQPI als mduls C en els centres de formaci de persones adultes Per matricular-se als mduls C en els centres de formaci de persones adultes cal presentar:

Si ja ha superat els mduls obligatoris del PQPI, el Certificat acadmic - mduls A, B, que es troba dins dels models Documents davaluaci - Mduls A, B. Aquest certificat el genera laplicaci informtica dels programes de qualificaci professional inicial. Si encara est cursant els mduls obligatoris dels PQPI, el certificat del centre on est matriculat, segons el model Certificat per a la matriculaci als mduls C. Aquest certificat el genera laplicaci informtica dels programes de qualificaci professional inicial.

16.3. Atenci personalitzada i tutoritzaci de l'alumnat Plantejament general Latenci personalitzada, la tutoritzaci i lorientaci de lalumnat dels programes de qualificaci professional inicial s un dels seus elements clau. Comporta tant el seguiment i latenci personal individualitzada com el seguiment general de levoluci del grup i lacompanyament i seguiment de la inserci laboral i/o educativa. Es fa de manera contnua al llarg de tot el programa. Latenci individualitzada t com a finalitats:

El seguiment del procs formatiu de cada jove. Lorientaci personal, acadmica i professional necessria per definir el seu projecte de futur. Lacompanyament en la seva inserci laboral i/o educativa a la finalitzaci del programa.

Cada centre o entitat que imparteix PQPI ha de concretar els objectius, els continguts i les activitats que es duen a terme en relaci amb:

Lorientaci personal, acadmica i professional de lalumnat. La cohesi i dinamitzaci del grup. La coordinaci de lactivitat educativa entre els membres de lequip docent.
185

La comunicaci del centre amb les famlies de lalumnat i altres serveis de lentorn. La collaboraci en els aspectes organitzatius generals del centre o de lentitat.

Lacci tutorial ha de ser compartida per tot lequip docent del programa. Entre els components de l'equip es garantir la realitzaci de, com a mnim, tres sessions individuals datenci a cada jove per trimestre. Funcions tutorials El tutor o la tutora de grup s un dels membres de lequip docent, presideix les sessions davaluaci i desenvolupa les sessions peridiques de tutoria grupal. Aquesta persona s normalment la responsable, en el centre o entitat que imparteix els mduls A i B, de coordinar i recollir les informacions de tot lequip docent dels mduls obligatoris sobre cada alumne i de coordinar-se, si escau, amb el centre on cada alumne/a cursi els mduls C. 16.4. Destinataris i accs 16.4.1. Edat Novetat

La regulaci de les condicions dedat per accedir a cursar un PQPI sn a larticle 5 del Decret 140/2009. En cas de vacants en un programa, un cop inscrites les persones que compleixin les condicions dedat establertes en els punts 1 i 2 daquell article, shi poden inscriure tamb persones fins a una edat mxima de 24 anys complerts abans de lacabament del curs (30 de juny de 2011). 16.4.2. Sollicitud d'inscripci als mduls obligatoris dels PQPI Novetat

De manera general, el termini per a la presentaci de sollicituds siniciar durant el mes de maig. El calendari i els protocols de preinscripci als programes de qualificaci professional inicial organitzats i gestionats pel Departament dEducaci (PQPI-PTT i PQPI-FIAP) es regulen per al curs 2010-2011 en la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener (DOGC nm 5555, de 28.1.2010) relativa a la preinscripci i matriculaci en els diversos ensenyaments del sistema educatiu. 16.4.3. Matriculaci als mduls obligatoris (A i B) Novetat

El perode de matriculaci per a lalumnat inscrit (vegeu lannex 1 de la Resoluci EDU/107/2010 per a ms detalls) ser, de manera general, del 2 al 10 de setembre de 2010.

186

A partir de l11 de setembre de 2010 i fins al 15 de desembre de 2010 socuparan vacants segons llista despera o noves sollicituds. Per formalitzar la matrcula caldr presentar com a mnim la documentaci segent:

Certificat acadmic expedit per lltim centre on hagi estat escolaritzat i, si escau, els informes complementaris dorientaci i psicopedaggics. En el cas dalumnes nouvinguts que no hagin estat escolaritzats en cap centre docent espanyol, documentaci que acrediti els estudis cursats en el seu pas dorigen, sempre que sigui possible.

Laccs a un programa de qualificaci professional inicial s voluntari. Per aix, de manera general, en el moment de la matriculaci cada jove ha de signar un acord formatiu vegeu el model Acord formatiu on figuri el seu comproms dassistncia i aprofitament i el respecte a les normes bsiques de funcionament. El centre on lalumne/a cursi els mduls obligatoris ser el responsable de la formalitzaci de la matrcula en laplicaci especfica de matrcula establerta pel Departament dEducaci a: rees d'actuaci > Estudiar a Catalunya > Programes de qualificaci professional inicial (PQPI) > Gesti. 16.4.4. Permanncia - PQPI Novetat

Amb carcter general, tenen preferncia per ocupar les places les persones que cursen per primer cop un programa de qualificaci professional inicial. Tanmateix, i dacord amb larticle 21 del Decret 140/2009, lalumnat que, havent finalitzat el curs no assoleixi tots els objectius previstos dels mduls obligatoris dun PQPI, pot continuar la seva formaci i cursar els mduls no superats en el mateix centre durant, com a mxim, un altre curs acadmic. De manera excepcional, si algun alumne/a, per motius raonats, no va cursar lFCT en el curs acadmic corresponent, pot matricular-se un nou curs i se li mantindran les qualificacions dels mduls obligatoris superats en el seu moment. En aquests casos cal que lalumne/a torni a formalitzar la matrcula, que presenti una instncia de sollicitud i que aporti els documents que justifiquen la permanncia, aix com la fotocpia compulsada del certificat acadmic final. Aquests alumnes no es comptabilitzen en el cmput dalumnes matriculats en un grup. El centre ha dassegurar lorganitzaci, el seguiment i lavaluaci de lFCT en aquests casos. Si en el transcurs del curs acadmic, per canvi de domicili, un alumne/a no pot completar la formaci en un centre, pot sollicitar el trasllat del seu expedient a un altre centre on simparteixi el mateix perfil professional, sempre que hi hagi vacants en el nou centre dacollida. En aquests casos, el

187

centre on sha matriculat prviament gestionar el trasllat dexpedient al nou establiment. 16.4.5. Accs i matriculaci als mduls voluntaris dels PQPI (mduls C) Laccs i la matriculaci als mduls voluntaris C en els centres de formaci de persones adultes es faran dacord amb lapartat 16.2.5. Mduls C: Mduls per a lobtenci del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria i el que estableixen els documents relatius a lorganitzaci i el funcionament dels centres i aules de formaci de persones adultes del curs 2010-2011. 16.5. Organitzaci del curs - PQPI 16.5.1. Configuraci de grups Novetat

L'article 15 del Decret 140/2009, de 8 de setembre, estableix que els grups es configuren, amb carcter general, amb un mnim de 10 i un mxim de 15 alumnes. La inscripci es pot fer en grups ordinaris d'alumnes amb necessitats educatives especfiques, sempre que puguin desenvolupar-se en un lloc de treball i, per tant, realitzar la formaci en centres de treball. La incorporaci daquests alumnes es far d'acord amb la reserva de places i el procs de preinscripci i matrcula que estableix la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener. En el cas que totes les persones del grup siguin persones amb discapacitat, el nombre mnim per grup s de 6 joves, i el mxim, de 10. En aquest cas el PQPI es pot planificar en la perspectiva de dos cursos escolars. 16.5.2. Durada - PQPI Novetat

La durada dels mduls en qu sarticula un PQPI es regeix pels articles 12 i 13 del Decret 140/2009, dacord amb els quals:

El conjunt de mduls obligatoris (mduls A i B) t, amb carcter general, una durada dun curs escolar i comprn entre 800 i 1.100 hores. Els mduls A requereixen entre el 50% i el 70% de la durada dels mduls obligatoris, incloent-hi el temps destinat a la formaci prctica en centres de treball. El currculum dels mduls A de cada perfil professional nestableix la durada mnima. La formaci en centres de treball t una durada dentre 150 i 250 hores, i en cap cas no superar el 25% de la durada dels mduls obligatoris. La durada del conjunt dels mduls B lestableix cada centre i no pot ser inferior al 30% ni superior al 50% de la durada dels mduls obligatoris.
188

Si un centre dissenya un quart mdul B de carcter opcional, aquest haur dajustar la seva durada al 10% de la durada del total dels mduls B.

La durada i la temporitzaci dels mduls C es detallen en els documents relatius a l'organitzaci i el funcionament dels centres de formaci de persones adultes del curs 2010-2011. Novetat

16.5.3. Calendari, horaris i temporitzaci

Les activitats lectives dels mduls obligatoris dels PQPI s'iniciaran no ms tard del dia 1 doctubre de 2010. Durant el mes de setembre, abans de linici de les activitats lectives, els centres faran les activitats dacollida i dorientaci dels joves, entre les quals es destaca la definici del Pla formatiu individualitzat. Lhorari dimpartici dels mduls obligatoris sestn de dilluns a divendres i entre les 8 i les 22 hores. No es poden fer ms de 7 hores diries de formaci teoricoprctica en el centre formatiu. 16.6. Avaluaci dels aprenentatges 16.6.1. Plantejaments generals de l'avaluaci dels aprenentatges Lavaluaci es regeix pels articles 17 i 18 del Decret 140/2009, dacord amb els quals:

Lavaluaci de lalumnat s contnua, formativa i global, prenent com a referncia els criteris davaluaci establerts en el currculum. Ha de tenir en compte el punt de partida en el moment de la incorporaci de cada jove al programa, el seu progrs i les competncies assolides. Es faran, com a mnim, tres sessions davaluaci durant el programa, incloent-hi lavaluaci final. Per a lalumnat que es presenti a les proves daccs als cicles formatius de grau mitj es far una avaluaci extraordinria abans de linici de les proves. Cal fer un seguiment sistemtic de les activitats realitzades per lalumnat i tenir-ne un registre i una valoraci personalitzats, tot impulsant les activitats dautoavaluaci, per implicar al mxim el jovent que els cursa en el procs davaluaci-aprenentatge i utilitzant activitats i instruments d'avaluaci diversos.

16.6.2. Documentaci de l'avaluaci Els documents oficials davaluaci sn els establerts a larticle 22 del Decret 140/2009. Per a la formalitzaci dels processos de lavaluaci acadmica i de la certificaci, aix com per a lexpedici dels documents oficials, sutilitzar laplicaci de matrcula dissenyada pel Departament dEducaci que integra

189

aquestes funcionalitats. Es poden consultar els models a Documents davaluaci - Mduls A, B. Els instituts on simparteixen programes de qualificaci professional inicial de la tipologia PQPI-FIAP arxivaran i custodiaran lexpedient acadmic, aix com tots els altres documents oficials davaluaci. El Departament dEducaci determina els instituts que han de custodiar lexpedient acadmic, aix com tots els altres documents oficials davaluaci dels programes de qualificaci professional inicial de la tipologia PQPI-PTT. 16.6.3. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls A El referent bsic per a lavaluaci dels mduls A sn les realitzacions professionals de cada unitat de competncia (UC) i la formaci associada a cada mdul formatiu. Llevat del mdul de formaci en centres de treball (vegeu ms endavant), la qualificaci de cada mdul A es fa en termes numrics, d1 a 10, sense decimals. La qualificaci del projecte integrat es fa tamb en termes numrics d1 a 10. El conjunt dels mduls A t una qualificaci global que sexpressa en termes numrics, amb un decimal, i sobt de ponderar amb un 90% la mitjana aritmtica de les qualificacions parcials corresponents a cada mdul A, i amb un 10% la qualificaci corresponent al projecte integrat. La qualificaci positiva global dels mduls A no comporta la superaci de tots els mduls. Quan un mdul A relacionat amb una unitat de competncia (UC) acreditable no shagi superat, la UC corresponent no quedar acreditada i per tant no es far constar en la relaci dUC acreditades que figuren en la certificaci acadmica final del PQPI. La qualificaci igual o superior a 5 dun mdul A relacionat amb una UC permet lacreditaci de la UC fins i tot quan la qualificaci global del conjunt dels mduls A sigui inferior a 5. El mdul de formaci en centres de treball (FCT) es qualifica en termes de apte o no apte. La qualificaci de apte en lFCT s un requisit indispensable per a la superaci dun PQPI. En cas que lFCT sigui qualificada amb no apte, no es podr fer el cmput de la qualificaci global dels mduls A ni es podr obtenir, per tant, qualificaci final del PQPI. 16.6.4. Orientacions per a l'avaluaci dels mduls B Novetat

Lavaluaci dels mduls B es far tenint en compte els criteris i indicadors davaluaci de les competncies establertes en el currculum i el progrs de lalumne/a al llarg del curs.

190

En qualsevol de les unitats formatives establertes per cada centre per desenvolupar el contingut dels mduls B convindr avaluar els continguts transversals que contingui, especialment els instrumentals bsics. Les qualificacions de cada mdul B es fan en termes numrics d1 a 10, sense decimals. Es determinar una qualificaci per al conjunt dels crdits que integren el mdul de Desenvolupament i recursos personals i una altra qualificaci per al conjunt dels crdits que integren el mdul de Coneixement de lentorn social i professional. En el mdul dAprenentatges instrumentals bsics, en canvi, savaluar especficament el crdit de comunicaci, el crdit de matemtiques i el crdit TIC. La mitjana aritmtica resultant dels 3 crdits que el componen donar lloc a la qualificaci del mdul daprenentatges instrumentals bsics. El conjunt dels mduls B t una qualificaci global que sexpressa en termes numrics, amb un decimal, i s el resultat de la mitjana aritmtica de les qualificacions dels tres mduls B. En el cas que un centre organitzi un quart mdul B opcional, la qualificaci obtinguda es considerar en la qualificaci global conjunta dels mduls B amb un pes ponderat dun 10% (la qual cosa significa que la qualificaci de cadascun dels altres tres mduls B sha de ponderar amb un 30%). 16.6.5. Qualificaci final del PQPI Per a lalumnat que cursi els mduls obligatoris A i B, la qualificaci final del programa es determina, tal com estableix larticle 18.4 del Decret 140/2009, per la mitjana aritmtica de la qualificaci global dels mduls A i de la qualificaci global dels mduls B. La superaci del programa de qualificaci professional inicial requereix que la qualificaci final del programa sigui igual o superior a 5, i que la qualificaci de la formaci en centres de treball sigui de apte/a. La qualificaci final del programa sexpressa en termes numrics en lescala de l1 al 10, amb dues xifres decimals. De manera general, lavaluaci final positiva dun programa de qualificaci professional inicial requereix, com a mnim, el 70% dassistncia a les activitats de formaci. Quan les absncies estiguin justificades per raons de salut o circumstncies personals o familiars greus o incorporaci tardana, es pot avaluar positivament un alumne/a sempre que superi el 50% dassistncia i faci les activitats de recuperaci corresponents. 16.7. Certificaci acadmica Lalumnat que segueixi un programa de qualificaci professional inicial obtindr un certificat acadmic expedit pel centre o entitat on lha cursat, tal
191

com estableix larticle 19 del Decret 140/2009. Aquest certificat ha dincloure la relaci i qualificaci final dels mduls cursats, aix com la relaci dunitats de competncia acreditades i la qualificaci final del programa de qualificaci professional inicial. (Vegeu el model Certificat acadmic - mduls A, B, dins els models Documents davaluaci - Mduls A, B). Lalumnat que no finalitzi el programa i no obtingui, per tant, la certificaci acadmica per hagi assistit, com a mnim, a un ter de la durada total del programa, pot demanar un certificat dassistncia amb el nombre dhores a qu ha assistit i el percentatge del que representa respecte del total del curs. Laplicaci informtica dels programes de qualificaci professional inicial genera aquest document. 16.8. Reconeixement de la formaci - PQPI Novetat

Les qualificacions positives dels mduls A i dels mduls B dun PQPI permeten lexempci duna part de les proves daccs a cicles formatius de grau mitj i la consideraci daquestes qualificacions en la nota final, segons sestableixi en la resoluci de convocatria anual de les proves daccs a cicles formatius de grau mitj. Per obtenir el ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria cal haver superat els mduls voluntaris C establerts en el currculum de leducaci secundria per a les persones adultes i tenir superats els mduls obligatoris A i B dels PQPI. El ttol sexpedeix a travs del centre educatiu en qu shan cursat els mduls C. 16.9. Informe anual per a l'avaluaci dels programes de qualificaci professional inicial Als efectes de valorar el desenvolupament dels programes i la seva adaptaci als objectius previstos, en finalitzar el curs acadmic els centres elaboraran un informe anual adreat a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats del Departament dEducaci, que contempli:

Inscripci i mobilitat del jovent inscrit Desenvolupament i possibles adaptacions del currculum establert Resultats globals daprenentatge en els diferents tipus de mduls Resultats dinserci laboral i educativa Valoraci global, aspectes innovadors i propostes de millora

En els informes es facilitaran, sempre que escaigui, dades estadstiques que shan de presentar desagregades per sexe.

192

17. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) ofereixen mltiples recursos per a lacci didctica i per a laprenentatge de lalumnat, i esdevenen un element de motivaci, de dinamitzaci, d'adquisici de les competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i millora en els processos densenyament i daprenentatge, s a dir, tecnologies per a laprenentatge i el coneixement (TAC). La coordinaci de TIC del centre ha de respondre, davant de la direcci del centre, de les segents funcions en relaci amb les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement:

Impulsar ls didctic de les TIC en el currculum escolar i assessorar el professorat per a la seva implantaci, aix com orientar-lo sobre la formaci en TAC, dacord amb lassessorament dels serveis educatius de la zona. Vetllar pel manteniment de les installacions i els equipaments informtics i telemtics del centre, en coordinaci amb el servei de manteniment preventiu i dassistncia tcnica. Proposar a lequip directiu els criteris per a la utilitzaci i loptimaci dels recursos TIC del centre. Assessorar lequip directiu, el professorat i el personal dadministraci i serveis del centre en ls de les aplicacions de gesti acadmica i economicoadministratives del Departament dEducaci. Aquelles altres que el director/a del centre li encomani en relaci amb els recursos TIC que li pugui assignar el Departament dEducaci.

A fi de potenciar ls educatiu de les TIC i assessorar tant lequip directiu com el claustre i la comunitat educativa en la seva optimaci, s convenient que a cada centre es constitueixi una comissi TAC, que pot estar formada per un membre de lequip directiu, el coordinador/a de TIC del centre i els coordinadors o professorat de diferents cursos, cicles o departaments, per tal de:

Coordinar la integraci de les TIC en les programacions curriculars i en lavaluaci de lalumnat, i promoure ls de les TIC en la prctica educativa a laula. Vetllar per loptimaci de ls dels recursos TIC del centre. Animar a usar les TIC entre la comunitat educativa i difondre-les.

193

Tenir cura dels aspectes normatius segents:


o

Que sutilitzi la installaci de programari en catal per complir all que estableix lart. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica. Que el centre disposi de la llicncia ds per a tot el programari que sutilitzi en cadascun dels ordinadors del centre. En aquest sentit, ladopci de programari lliure facilita ls i la difusi daplicacions TIC sense restriccions i amb ple respecte a la legalitat vigent. Que sutilitzin habitualment formats basats en estndards oberts a lintercanvi de documents electrnics. Que els materials digitals publicats pel centre i accessibles en lnia siguin respectuosos amb els drets dautor. En aquest sentit es recomana ladopci de llicncies Creative commons, que faciliten la difusi i la compartici dels continguts a la xarxa, tot protegint-ne lautoria. Que la pgina web del centre incorpori la identificaci grfica adaptada al Programa dIdentificaci Visual, de la Generalitat de Catalunya. Que sapliquin al web del centre criteris daccessibilitat. Que es tinguin en compte les mesures de protecci de dades personals.

o o

Els assessors TAC i gestors TIC dels serveis territorials i del Consorci dEducaci de Barcelona, els serveis educatius, la Direcci General de l'Educaci Bsica i el Batxillerat i lrea TIC del Departament dEducaci donen suport al procs dimplementaci de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement en els centres educatius. 17.1. La planificaci de ls de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement: el Pla TAC de centre La integraci plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procs dinnovaci i gesti del canvi que afecta, duna banda, tots els seus integrants i, de laltra, aspectes de funcionament: pedaggic, formatiu, organitzatiu i tecnolgic. Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s necessria una planificaci a curt i a ms llarg termini. Se suggereix el Pla TAC de centre com a instrument per formalitzar la governana de la tecnologia en el marc de lautonomia de centre i del projecte educatiu. Amb aquest Pla TAC:

S'assignen responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre.

194

Es concreten les necessitats d'assessorament i formaci. Es planifiquen el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatius, administratius i comunicatius. Es fa el seguiment i l'avaluaci dels usos curriculars de les TAC. Es defineixen les prioritats per a la dotaci dels recursos tecnolgics. Es vetlla pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment en all que s'estableix a la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD) i a la Llei de propietat intellectual (LPI). S'estableix la presncia del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual).

A ladrea http://www.xtec.cat\recursos\tac\platac.pdf shi pot trobar un document amb orientacions sobre el tema, elaborat pel Departament dEducaci. 17.2. Projecte eduCAT 1x1 Novetat

El Departament dEducaci ha engegat el curs 2009/2010 el projecte eduCAT 1x1, que enllaa amb el programa dmbit estatal Escuela 2.0, amb lobjectiu de dotar els alumnes i els docents amb ordinadors personals i equipar adequadament les aules, tot garantint la seva connectivitat a Internet. Daquesta manera es vol potenciar ls de materials en format digital disponibles a la xarxa. Daquest objectiu sen deriven altres fites, situades totes ms enll dels aspectes purament tecnolgics: (i) innovar els plantejaments didctics dels centres, i facilitar els enfocaments competencials; (ii) afavorir lxit educatiu de lalumnat; (iii) enfortir lautonomia dels centres i (iv) reduir les despeses en materials curriculars que han de fer les famlies. La Resoluci EDU/28/2010, d'11 de gener, dna publicitat al Conveni de collaboraci entre el Ministeri d'Educaci i l'Administraci de la Generalitat de Catalunya mitjanant el Departament d'Educaci per a l'aplicaci del programa Escola 2.0, a travs del projecte eduCAT 1x1. En aplicaci de lesmentat conveni, s previst:

Transformar gradualment en aules digitals totes les aules de 5 i 6 deducaci primria i de 1r i 2n dESO, amb les dotacions corresponents dordinadors per a s personal dalumnat i de professorat. Dur a terme les pertinents accions formatives del professorat, dacord amb les necessitats del sistema.

195

Posar a disposici dels docents continguts educatius digitals i dotar cada centre dun espai virtual propi a la xarxa.

18. Ensenyament de la religi 18.1. Opci per l'ensenyament de la religi a l'educaci secundria obligatria Dacord amb la normativa vigent, lensenyament de la religi t carcter optatiu per als alumnes i s doferta obligatria per als centres. Els pares, mares o tutors legals dels alumnes poden demanar que aquests rebin formaci religiosa (catlica, evanglica, jueva, islmica o histria i cultura de les religions). La manifestaci de lopci per rebre ensenyament de la religi s totalment voluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol rebre atenci educativa alternativa. El centre ha d'oferir la possibilitat doptar per rebre lensenyament de la religi a lalumnat de nou ingrs en el centre dacord amb el model Declaraci sobre lopci per rebre lensenyament de la religi o latenci educativa alternativa per a lalumnat de nou ingrs en el centre. ESO. Els pares, mares o tutors legals dels alumnes, per iniciativa prpia, poden modificar lopci feta comunicant-ho per escrit a la direcci del centre durant el darrer trimestre del curs anterior. La Inspecci dEducaci vetlla per la correcta aplicaci de la normativa vigent en aquesta matria. 18.2. Religi a l'educaci secundria obligatria Lensenyament de la religi, o latenci educativa a lalumnat que no la cursi, configura un espai horari propi, diferent de lestablert per a loferta de matries optatives. Els instituts han dadoptar les mesures organitzatives adients per tal que lalumnat els pares i mares o tutors legals del qual no hagin optat perqu cursin ensenyaments de religi, rebin la deguda atenci educativa, a fi que lelecci duna opci o de laltra no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci educativa, que pot conformar una oferta diversa dactivitats, en cap cas no comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni a qualsevol matria de letapa. Aquesta atenci educativa s que podr consistir en altres tipus de continguts relacionats de manera genrica amb el desenvolupament de competncies de lalumnat. En tot cas, el nombre dhores lectives setmanals de lalumnat ser el mateix amb independncia de lopci triada.

196

Avaluaci La formaci religiosa s avaluable, tant en les opcions confessionals com en lopci dhistria i cultura de les religions, i es t en compte en la decisi de promoci al curs segent, per no pas en el clcul de la qualificaci mitjana. Les activitats datenci educativa alternatives a lensenyament de la religi savaluen dins el conjunt de matries optatives. Professorat Les opcions confessionals de religi les impartir el professorat designat en el marc dels acords amb cada confessi religiosa. Lopci no confessional de la religi (histria i cultura de les religions) la impartir preferentment el professorat de les especialitats de geografia i histria i de filosofia. Les activitats datenci educativa seran impartides pel professorat adient en funci de loferta i les possibilitats del centre. 18.3. Religi al batxillerat Lensenyament de la religi al batxillerat sha d'efectuar dacord amb el que determina el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.07.2008). La matria comuna de religi s doferta obligatria per als centres i de carcter voluntari per als alumnes i simparteix en una de les franges de lhorari destinada a matries optatives o de modalitat. La manifestaci de lopci per cursar la matria de religi s totalment voluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol cursar la matria alternativa que correspongui. El centre ha d'oferir la possibilitat doptar per rebre ensenyament de la religi a lalumnat de nou ingrs en el centre mitjanant el full de preinscripci o una declaraci d'acord amb el model "Declaraci sobre l'opci per rebre lensenyament de la religi o els ensenyaments alternatius per a l'alumnat de nou ingrs en el centre. Batxillerat", que sha d'adjuntar a la matrcula. Lalumne/a, o els pares, mares o tutors legals si s menor dedat, poden modificar lopci feta comunicant-ho per escrit a la direcci del centre abans de linici del curs.

197

III. Organitzaci del curs 19. Calendari escolar Novetat

Tots els centres han datenir-se al calendari escolar per al curs 2010-2011, aprovat amb carcter general per a lensenyament no universitari per lOrdre EDU/44/2010, de 8 de febrer (DOGC nm. 5562, de 8.2.2010). El segon curs de batxillerat, a causa de la inscripci al procediment daccs a la universitat i la preinscripci als cicles formatius de grau superior, t les avaluacions finals ordinries anticipades al dia 10 de juny de 2011. Laccs a la universitat i la preinscripci als cicles formatius de grau superior sn opcions acadmiques o professionalitzadores que es poden triar en finalitzar el batxillerat, per que no han dalterar el dret a lescolaritzaci de lalumnat de segon curs de batxillerat. Tot permetent, doncs, el normal desenvolupament del procediment daccs a la universitat i la preinscripci als cicles formatius de grau superior, cal que, amb posterioritat a lavaluaci final ordinria de segon curs, tots els centres de batxillerat ofereixin activitats lectives als seus alumnes, daprofundiment i consolidaci dels continguts del batxillerat, orientant-les en funci de les seves opcions posteriors. Les activitats lectives shauran de perllongar fins a la data establerta amb carcter general en lordre esmentada, per b que lalumnat que shagi inscrit a les proves daptitud per a laccs a la universitat noms hi haur dassistir fins que faci aquestes proves. Les activitats o proves extraordinries dESO i dels dos cursos de batxillerat no es poden fer abans del 20 de juny de 2011 i, en tot cas, es faran en el mnim de dies necessaris per a la seva realitzaci. Les proves extraordinries tamb es poden fer desprs de la data fixada per a la finalitzaci de les classes. A partir del 20 de juny els centres podran adaptar lorganitzaci de lhorari de lalumnat i del professorat a la realitzaci de les proves extraordinries, sessions davaluaci i altres activitats de final de curs, sempre que es mantingui el total dhores datenci a lalumnat, el cmput total dhores de la jornada laboral del professorat i que ladaptaci del transport escolar no suposi un increment del cost del servei. 20. Horari general del centre El consell escolar haur daprovar lhorari tipus dels diferents cursos (hores dentrada i de sortida, nombre de classes al mat i a la tarda, etc.). 20.1. Rgim dirn Com a norma general, i dacord amb les prescripcions curriculars, per a lhorari dirn es tindr en compte que:

El centre ha destar obert de dilluns a divendres, mat i tarda, de manera que lalumnat pugui accedir als seus serveis dins lhorari i en les condicions establertes pel consell escolar.
198

La distribuci de lhorari lectiu sha de mantenir dins els lmits segents: de les 8 hores a les 19 hores. Les classes shan d'organitzar en sessions de mat i tarda. La sessi de classe s de 60 minuts, en els quals sinclou el canvi de classe. Per criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el temps lectiu total per matria no vari. No s'han de fer ms de 3 hores seguides de classe sense un esbarjo mnim de 30 minuts. Normalment es faran 6 hores diries de classe, 4 de les quals seran al mat i 2 a la tarda. No s'han de fer ms de 7 hores diries de classe a un mateix grup dalumnes, i en leducaci secundria obligatria no se n'han de fer ms de 5 en horari de mat. De manera general, els grups dalumnes no tindran hores lliures intercalades entre les de classe. S'ha de procurar que les hores dentrada i de sortida, tant al mat com a la tarda, siguin les mateixes cada dia de la setmana per a cada grup dalumnes. A lESO, la concreci de lhorari lectiu i de la programaci dactivitats generals de centre (reunions de professorat, esports, etc.) no pot comportar ms de dues tardes lliures setmanals per a cada alumne/a. Lalumnat dESO t 30 hores lectives setmanals. Lalumnat de batxillerat t 30 hores lectives setmanals, sense comptarhi les hores corresponents al treball de recerca.

La direcci de linstitut pot adaptar laplicaci dels criteris anteriors, dacord amb la Inspecci dEducaci, a les especificitats daquells centres que tinguin aprovat un doble torn. Els horaris dels centres amb alumnat usuari del transport escolar shan destablir de manera que sajustin amb els del servei de transport. En aquest cas la direcci dels serveis territorials resoldr, quan calgui, sobre lhorari, prvia audincia dels consells comarcals que tinguin la gesti del transport, a fi doptimar el servei mitjanant el nombre mnim de rutes, el nombre mxim docupaci de places per vehicle i la coincidncia horria per poblacions de residncia de lalumnat de les diferents etapes educatives. El consell escolar ha de vetllar per lorganitzaci del perode de temps de lhorari escolar, que sinicia en obrir les portes dentrada al recinte escolar i finalitza quan es tanquen a efectes de les activitats incloses en la programaci general anual del centre, en concordana amb all que estableix larticle 148.3.j) de la Llei deducaci, lOrdre EDU/44/2010, de 8 de febrer

199

(DOGC nm. 5562, de 8.2.2010) del calendari escolar i les necessitats especfiques del centre. 20.2. Rgim nocturn Lhorari dimpartici dels estudis de batxillerat en rgim nocturn ser de dilluns a divendres i no comenar abans de les 17.00 hores. Lalumnat far diriament un mxim de sis sessions de classe. Les classes tindran una durada mnima de 50 minuts, i en lhorari diari sinclouran 20 minuts desbarjo. 20.3. Observacions sobre l'horari de l'alumnat en el centre Els instituts han de lliurar als alumnes els horaris, que inclouran les sessions de classe i altres activitats escolars, aix com el temps desbarjo. Lassistncia de lalumnat al centre s obligatria (art. 22.1.a) de la Llei deducaci). En aquest sentit, el centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de lassistncia a classe i de seguiment de lalumnat, el qual haur de comunicar al centre educatiu qualsevol canvi que generi una absncia prolongada. El centre educatiu ha dinformar lalumnat de batxillerat i les seves famlies de les possibilitats danullaci de matrcula a les quals fa referncia lapartat 13.14 Inscripcions extraordinries i anullaci de matrcula. Lalumnat ha de romandre al centre durant tot lhorari destinat a les sessions de classe i activitats escolars. Quan per motius dorganitzaci salterin les classes o activitats escolars programades, els i les alumnes romandran en dependncies del centre, i en tindr cura un professor o professora. Per aix, quan sautoritzi lalteraci de lactivitat, shaur dassegurar prviament la disponibilitat de lloc i professorat. Lalumnat dESO romandr al centre durant el seu temps desbarjo, acompanyats dels professors o professores de gurdia que designi el director o directora. Les sortides dalumnes del centre en lhorari de classes i dactivitats escolars, que inclou el temps desbarjo, hauran dautoritzar-se segons el procediment que cada centre estableix en les seves normes dorganitzaci i funcionament. En el cas de lalumnat menor dedat, linstitut ha de comunicar a les seves famlies les faltes no justificades. Per a les absncies no justificades repetides shan de tenir previstos les persones i els mecanismes per procurar en primer lloc la resoluci del problema amb lalumne o alumna i amb la seva famlia i, si escau, per sollicitar la collaboraci dels equips dassessorament i orientaci psicopedaggica i dels serveis dassistncia social del municipi. Vegeu tamb lapartat: 35. Actuacions en el supsit dabsentisme de lalumnat.

200

Labsncia del professor o professora responsable duna classe o activitat escolar no ha de representar la interrupci de lhorari de lalumnat, per a la qual cosa el director o directora haur de preveuren la substituci. 20.4. Activitats que impliquen variaci en els espais habituals La programaci general de les activitats escolars fora del recinte del centre o que alterin lhorari lectiu habitual, shaur de fer al comenament del curs o amb prou antelaci. Aquesta programaci, com a part integrant de la programaci general anual, lhaur daprovar el consell escolar. En el marc de la programaci general anual, les activitats concretes les autoritzar el director/a i les comunicar al consell escolar en la primera reuni que tingui lloc. Les activitats que impliquin variaci en els espais habituals que afectin tot el centre shan de comunicar prviament als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. Lhorari de les dactivitats programades i aprovades pel consell escolar respectar lhorari setmanal general establert per al professorat i tindr per al professorat la mateixa obligatorietat que lhorari habitual de treball. A lalumnat menor dedat que participi en activitats fora del centre, li caldr lautoritzaci escrita dels seus pares, mares o tutors legals. Aquesta autoritzaci pot ser anual sempre que es comuniquin prviament les sortides a les famlies, dacord amb el que estableixi el consell escolar. Per a aquelles sortides que impliquin pernoctar fora del domicili familiar caldr una autoritzaci especfica. Quan es desenvolupi una activitat fora del centre, programada per a un collectiu dalumnes, i hi hagi alumnes daquest collectiu que no hi participin, el centre haur dorganitzar latenci educativa daquests alumnes. En les sortides, la relaci entre alumnes i professors acompanyants ser de 20/1 en lESO i de 25/1 en els ensenyaments postobligatoris. El consell escolar del centre, justificant-ho adequadament per a una activitat concreta, podr acordar el canvi daquesta relaci. Sense acord explcit i motivat del consell escolar, shaur daplicar la relaci establerta amb carcter general. En el cas dalumnes amb necessitats educatives especials, la relaci alumnes/professors es conformar a les seves caracterstiques. No es poden fer sortides amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessriament professor o professora, llevat daquelles sortides en qu el consell escolar determini altres condicions. 20.5. Viatges escolars En la franja d'edats en qu s d'aplicaci, les activitats que es facin fora del centre estan cobertes per lassegurana escolar obligatria, sempre que
201

aquestes activitats estiguin aprovades pel consell escolar i es facin dins de lEstat. Per a viatges escolars internacionals i intercanvis escolars internacionals cal consultar als CAISS (Centres dAtenci i Informaci de la Seguretat Social). En viatges a lestranger cal garantir que els alumnes disposen prviament dels documents preceptius (passaport, visat...). 21. Criteris generals de distribuci de grups i d'elaboraci de l'horari Novetat Lactivitat docent de linstitut sorganitza a partir de lagrupament de lalumnat i la confecci dhoraris dacord amb les prescripcions curriculars establertes a la normativa vigent, amb els criteris pedaggics del centre i en funci de lespecialitat i la preparaci especfica del professorat. Per a lassignaci de matries i grups als docents, seran criteris prioritaris:

lorganitzaci de latenci docent, equilibrant lespecialitzaci curricular del professorat amb la necessria globalitat de lacci educativa i, en conseqncia, sha de promoure la prctica de la polivalncia curricular del professorat que actua sobre un mateix grup dalumnes. laplicaci del projecte lingstic del centre. En tot cas, el professorat que sincorpori als instituts haur dexercir la docncia en llengua catalana, dacord amb el projecte lingstic, excepte per a les matries de llengua i literatura castellanes i de llenges estrangeres.

El director/a assignar als departaments els grups de matries (tant les comunes com les optatives) que li corresponguin dacord amb la seqenciaci establerta en el projecte educatiu de centre i dacord amb el criteri despecialitzaci del professorat del centre. Lespecialitat docent, adquirida per oposici o per qualsevol dels procediments de reconeixement previstos reglamentriament (inclosa lhabilitaci especial), atorga la capacitat i la idonetat per impartir la docncia en un determinat mbit curricular. Tanmateix, tenir garantides aquesta capacitat i aquesta idonetat no exclou la possibilitat de tenir tamb prou competncia per impartir altres matries quan no existeixi en el centre ms professorat disponible de lespecialitat i la millor organitzaci dels recursos disponibles ho requereixi. En conseqncia, en lassignaci de matries i crdits al professorat shan de tenir en compte els criteris segents: 1. El professorat t lobligaci dimpartir les matries dESO i batxillerat, i els mduls i crdits de cicles formatius associats a lespecialitat de la qual s titular o de la qual t reconeguda lhabilitaci especial, en la mesura en qu ocupi un lloc de treball que tingui assignats els continguts curriculars corresponents i dacord amb all que estableixen les disposicions segents:

202

Reial decret 1635/1995, de 6 doctubre, pel qual sadscriu el professorat dels cossos de professors densenyament secundari i professors tcnics de formaci professional a les especialitats prpies de la formaci professional especfica (BOE nm. 242, de 10.10.1995). Reial decret 777/1998, de 30 dabril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de lordenaci de la formaci professional en lmbit del sistema educatiu (BOE nm. 110, de 8.5.1998). Decret 200/2000, de 13 de juny, sobre mobilitat del professorat de formaci professional (DOGC nm. 3166, de 22.6.2000). Decret 214/2001, de 24 de juliol, de modificaci del Decret 67/1996, de 20 de febrer, pel qual es regula, entre altres matries, el desenvolupament dels requisits despecialitzaci (DOGC nm. 3446, de 6.8.2001). Reial decret 1284/2002, de 5 de desembre, pel qual sestableixen les especialitats dels cossos de professors darts plstiques i disseny i mestres de taller darts plstiques i disseny, shi adscriuen els professors dels esmentats cossos i es determinen els mduls, assignatures i matries que hauran dimpartir (BOE nm. 304, de 20.12.2002). Reial Decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formaci per a lexercici de la docncia en leducaci secundria obligatria, el batxillerat, la formaci professional i els ensenyaments de rgim especial i sestableixen les especialitats dels cossos docents densenyament secundari (BOE nm. 287, de 28.11.2008).

2. Aix mateix, sobre la base de les necessitats del servei i de les disponibilitats de la plantilla de professorat, la direcci del centre pot atribuir al professorat matries, mduls o crdits diferents dels assignats a la seva especialitat, sempre que comprovi que el professor o la professora disposa de la titulaci, formaci o experincia docent suficients (un mnim dhaver impartit durant dos o ms cursos acadmics els continguts curriculars corresponents i, en aquest cas, sempre que compti amb lacceptaci de linteressat o interessada) per prestar la docncia que se li vol assignar. Lassignaci que compleixi els requisits anteriors ser efectiva, sens perjudici del dret que t el professorat de presentar, davant la direcci del centre, una reclamaci per escrit contra lesmentada assignaci, en la qual exposi raonadament que no es considera prou capacitat per impartir alguna de les matries o mduls que se li han assignat, i tamb t el dret a recrrer davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant lrgan competent del Consorci dEducaci contra la resposta escrita, degudament motivada, del director o directora en qu li confirmi, si escau, lassignaci dhorari.

203

3. Quan, per ser coberta per substituci o per ocupaci interina, sofereixi una vacant consistent en dos llocs de mitja dedicaci diferents en un mateix centre, o en un lloc en qu shagin dimpartir algunes matries no associades a lespecialitat que shagi definit com a requisit del lloc de treball, la direcci del centre haur de comunicar aquesta circumstncia a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci. Els departaments faran una proposta de distribuci dels grups de matries (tant les comunes com les optatives) que corresponen als seus membres. Aquesta proposta sajustar als criteris que per a cada etapa sindiquen en els apartats segents i al criteri despecialitat esmentat. La proposta inclour tamb, si escau, els membres daltres departaments que hi hagin de fer hores de classe, i es tindran en compte els requeriments derivats de les adaptacions curriculars. Amb la supervisi de la Inspecci dEducaci, correspon a la direcci del centre vetllar per la gesti eficient de les hores de professorat assignades als diferents ensenyaments. 21.1. Criteris bsics en l'ESO 21.1.1. Equips docents El principal criteri que cal seguir en lorganitzaci dels equips docents s la continutat del professorat amb el mateix alumnat i que el nombre de professorat per a cada grup sigui el mnim, especialment en els primers cursos, per evitar la dispersi i afavorir la coherncia didctica i lavaluaci integrada. Per impartir les matries corresponents a una altra especialitat, el professorat ha de reunir els requisits de titulaci i/o formaci concordants amb les especialitats docents establertes a lannex 4 de la Resoluci EDU/2273/2006, de 26 de juny (DOGC nm. 4672, de 10.7.2006), modificada per la Resoluci EDU/1769/2007, de 12 de juny (DOGC nm. 4905, de 15.6.2007) i modificada tamb per la Resoluci EDU/1911/2008, de 10 de juny (DOGC nm. 5156, de 19.6.2008) i per la Resoluci EDU/163/2009, de 3 de febrer (DOGC nm. 5314, de 9.2.2009). Es procurar tamb que el tutor o tutora dun grup dalumnes sigui el mateix durant els dos primers cursos dESO. Els tutors dESO dels centres de secundria tindran, per a cada grup dESO, dues hores lectives setmanals de dedicaci a les tasques de tutoria, tant per atendre la tutoria amb el grup classe com per fer tasques de coordinaci o altres activitats derivades del pla dacci tutorial. 21.1.2. Organitzaci dels grups Novetat

Lorganitzaci de lalumnat en grups sha destablir a partir dels criteris pedaggics del centre i dacord amb el principi de leducaci inclusiva.
204

Lorganitzaci dels recursos assignats a cada centre es pot orientar a agrupaments per sota de les rtios establertes quan aquesta sigui una opci metodolgica coherent amb el projecte educatiu i les necessitats que shi reconeixen (art. 79.3 de la Llei deducaci). La composici de cada agrupament dalumnes pot ser revisada en funci de les necessitats de lalumnat i dels resultats de lavaluaci contnua. 21.1.3. Rtio En els cursos de 1r a 3r, en una de les hores setmanals de la matria de cincies de la naturalesa el grup no pot sobrepassar els 20 alumnes. En el cas que el centre hagi optat a 3r dESO per desdoblar la matria en biologia i geologia, i fsica i qumica, i aquestes disciplines simparteixin simultniament al llarg del curs, lhora amb rtio reduda haur de fer-se, com a mnim, amb periodicitat quinzenal en cada una de les dues disciplines. En els cursos de 1r a 3r, en una de les hores setmanals de la matria de tecnologia el grup no pot sobrepassar els 20 alumnes. En tota letapa, en una de les hores setmanals de la matria de llengua estrangera el grup no pot sobrepassar els 20 alumnes. La rtio mitjana dalumnes per grup en el conjunt de matries optatives (1r a 3r curs), en les matries optatives especfiques (4t curs) i en el projecte de recerca s de 20. Si en la programaci curricular del centre sinclouen matries optatives que exigeixen, pel contingut i la ubicaci (tallers, laboratoris, informtica, etc.), un nombre dalumnes sensiblement inferior a 20, el centre disposar lincrement del nombre dalumnes en altres matries per tal de mantenir la rtio mitjana de 20 alumnes. Si la rtio supera els 20 alumnes en les matries optatives especfiques de fsica i qumica, biologia i geologia i tecnologia, es podr desdoblar el grup en una hora a la setmana. Cal tenir en compte que hi ha prevista una assignaci dhores de professorat que es dedicaran a latenci a la diversitat de lalumnat, incloent-hi el que manifesta necessitats educatives especials derivades de disminucions fsiques, psquiques o sensorials i de problemes de conducta. Per distribuir aquestes hores es donar prioritat al treball competencial en els mbits lingstic i matemtic. Les hores assignades a cada centre estan en proporci amb el nombre de grups dESO i del grau de complexitat de lalumnat. Aquestes hores tenen com a finalitat resoldre les necessitats datenci especfica que alguns alumnes requereixen, per exemple mitjanant agrupaments flexibles o grups reduts, i no per fer abaixar simplement la rtio de manera generalitzada sense cap altre criteri. 21.1.4. Altres consideracions Novetat

La gesti del temps escolar per part del centre sha de fonamentar en criteris pedaggics dacord amb els plantejaments del projecte educatiu. Les decisions en relaci amb lorganitzaci i distribuci del temps escolar han de
205

vetllar per la coherncia de lacci educativa i han destar orientades a la millora dels resultats educatius. Aquestes decisions shauran de prendre abans de confeccionar els horaris. Educaci per a la ciutadania i els drets humans: el director o directora del centre assignar la matria deducaci per a la ciutadania i els drets humans a un/a professor/a titular duna especialitat docent de cincies socials (geografia i histria, filosofia) o que tingui la idonetat corresponent. En aquest segon supsit, la idonetat del professor es deduir de la seva titulaci acadmica i experincia adquirida, sempre que es compti amb lacceptaci de linteressat, valorant en primer lloc la idonetat del tutor per impartir aquesta matria. Educaci eticocvica: aquesta matria de 4t curs sha dassignar a un professor/a de lespecialitat de filosofia. En cas que no sigui possible, la direcci del centre lassignar a un professor/a de lespecialitat de geografia i histria o que tingui la idonetat corresponent. Per gestionar eficientment els recursos humans assignats als centres, els i les mestres que presten serveis en llocs de treball de primer i segon dESO impartiran, si escau, els ensenyaments corresponents a matries dun mateix mbit (cientificotecnolgic, humanstic i dexpressi) si disposen dels requisits despecialitzaci establerts en larticle 2.1 del Decret 67/1996, de 20 de febrer. Igualment, hauran dimpartir les matries optatives de lmbit referides a letapa de lESO i no assignades especficament a tercer i quart dESO. Tanmateix, els mestres adscrits a llocs de treball de primer i segon dESO podran completar la seva dedicaci lectiva, fins a un ter de lhorari setmanal, impartint ensenyaments de tercer i quart dESO si posseeixen alguna de les titulacions superiors corresponents a lespecialitat. 21.2. Criteris bsics en el batxillerat Conv que les matries que es distribueixin al llarg de dos cursos siguin impartides per un mateix professor o professora, llevat que ho impedeixin circumstncies excepcionals dorganitzaci o plantilla. El nombre mxim dalumnes de cada grup en les matries comunes i de modalitat ser de 35. Quan el grup sigui de ms de 25 alumnes es desdoblar un ter de les hores en les matries de modalitat de carcter experimental i tecnolgic i en llengua estrangera. En el conjunt de les matries optatives que no siguin de modalitat la mitjana dalumnes per grup ser de 20. 21.3. Confecci de l'horari 21.3.1. Aprovaci dels criteris de confecci de l'horari El director o directora estudiar la proposta dassignaci de grups i hores feta pels departaments i la confirmar o, si no sadequa als criteris bsics

206

establerts o el funcionament del centre ho exigeix, la modificar raonadament. Correspon al claustre, a proposta de lequip directiu, i atenint-se, en tot cas, a les normes generals i criteris bsics continguts en aquest document i a lhorari tipus aprovat pel consell escolar, aprovar els criteris pedaggics que cal seguir en lelaboraci dels horaris setmanals dels grups i del professorat. 21.3.2. Elaboraci de l'horari Novetat

Lelaboraci de lhorari s responsabilitat de lequip directiu, el qual ha de prioritzar els criteris pedaggics del projecte educatiu de linstitut. En elaborar els horaris del professorat es tindran en compte tant les hores lectives com la resta (fins a 24 hores setmanals) dhorari fix, les quals quedaran degudament especificades en la declaraci horria que sha incloure en les dades anuals del centre. En establir aquestes hores caldr:

Preveure el temps necessari per a la coordinaci didctica, per a la coordinaci dels equips docents i per a latenci tutorial dalumnes i les seves famlies. Garantir que a cada hora de classe i durant el temps desbarjo hi hagi el professorat de gurdia necessari segons les caracterstiques fsiques i docupaci del centre. Preveure les hores que els tutors i tutores de prctiques hagin de dedicar per al seguiment de la formaci en centres de treball i les estades en empreses i les que shagin de dedicar al manteniment dels laboratoris, laula de tecnologia i les aules especfiques, aix com el desenvolupament del programa Qualifica't.

En lhorari del professorat cal respectar un mnim duna hora dinterrupci al migdia per a les jornades en qu es faci lhorari partit. En les seves normes dorganitzaci i funcionament els centres poden preveure la compensaci horria, en horari que no suposi reducci lectiva, per al professorat que sigui membre electe del consell escolar, en compensaci per lassistncia a les seves reunions. Mentre no sestableixi aquesta previsi a les normes esmentades, correspon a la direcci del centre decidir-la i, si escau, aplicar-la. En lhorari del professorat de lequip directiu no cal incloure-hi hores de gurdia, per cal que durant tot lhorari escolar hi hagi present un crrec directiu, llevat de les activitats degudament autoritzades que semmarquen en ls social del centre i fora de lhorari escolar. 21.3.3. Aprovaci de l'horari La direcci de linstitut aprovar provisionalment lhorari confeccionat, el distribuir al professorat i convocar una sessi de claustre per tal de
207

comprovar que, en elaborar-lo, shan seguit els criteris pedaggics prviament establerts. Si es constata que no sha complert algun dels criteris, es determinar quin ha estat i es modificar aquest aspecte concret en el sentit procedent en un termini mxim de cinc dies, durant els quals shaur de complir lhorari inicialment proposat, si calgus. Els horaris del professorat, incloent-hi totes les hores fixes de permanncia al centre, els horaris dels grups dalumnes i la resta dinformaci horria significativa (hores de visita de tutors i de crrecs directius, etc.), juntament amb el calendari dactivitats, han de ser exposats en un lloc accessible a tots els membres de la comunitat educativa i comunicats al consell escolar perqu en tingui coneixement. 22. Horari del professorat 22.1. Horari general del professorat Novetat

La jornada laboral s de 37 hores i 30 minuts, que es distribuir, amb carcter general, de la manera segent:

18 hores lectives, distribudes en cinc dies, que es destinaran a la docncia directa a lalumnat (docncia a grups classe, atenci a la diversitat, tutoria individual i en grup) i a activitats directives i de coordinaci amb les dedicacions previstes per a lexercici daquestes funcions. Aquestes 18 hores es podran prendre com a mitjana quan el centre no faci una distribuci horria uniforme al llarg del curs escolar a causa de variacions trimestrals. 6 hores dactivitats dhorari fix: gurdies i altres vigilncies, reunions setmanals de departament o seminari, comissi datenci a la diversitat, coordinacions de nivell i amb especialistes per a latenci a la diversitat, entrevistes amb mares i pares, manteniment del laboratori i aules especfiques, organitzaci i execuci de les accions que ofereix el centre en el marc del programa Qualificat (Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny) i similars. 6 hores, no sotmeses necessriament a horari fix, per a reunions davaluaci, de claustre i de consell escolar, reunions amb pares i mares, reunions de coordinaci amb altres centres, reunions amb professionals i entitats externes, organitzaci i execuci de les accions que ofereixi el centre en el marc del programa Qualificat i altres encrrecs que en el marc de les seves funcions li faci el director/a del centre. 7 hores i 30 minuts de preparaci de classes, correcci dactivitats, assistncia a cursos i activitats de formaci, etc., que no shan de fer necessriament al centre.

Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prviament lautoritzaci de compatibilitat corresponent, dacord amb all que estableix la Llei 21/1987,
208

de 26 de novembre, dincompatibilitats del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat. Excepcionalment, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci, podr autoritzar, a proposta de la direcci del centre, una dedicaci lectiva especial a professorat que hagi expressat la seva disponibilitat i conformitat voluntries, en els termes establerts en lAcord de govern GOV/112/2009, de 30 de juny, de creaci dels complements retributius per responsabilitats especfiques de coordinaci i per dedicaci lectiva especial com a components del complement especfic docent (DOGC nm. 5420, de 14.7.2009). 22.2. Reduccions de jornada El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius segents, dacord amb all que disposen els articles 23, 24, 25 i 26 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya: 1. Reducci de jornada amb la totalitat de retribucions: es pot gaudir de la reducci de com a mxim un ter de la jornada laboral amb la percepci del 100% de les retribucions per tenir cura dun fill o filla, amb una durada mxima dun any a partir del finiment del perms per maternitat o de la setzena setmana posterior al part, ladopci o lacolliment. Si la persona beneficiria ha gaudit del perms de paternitat, la durada de la reducci computa de manera consecutiva a partir del finiment daquest perms. El percentatge de reducci de jornada no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni per cap altre supsit. Es pot optar pel dret a gaudir de la compactaci de la reducci dun ter de la jornada, tal com es regula en larticle 24 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, per un perode de 122 jornades consecutives senceres des del moment en qu es reincorpori a la feina desprs del perms de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, ladopci o lacolliment o desprs del perms de paternitat, amb la percepci del 100% de les retribucions. Es t dret a la compactaci sempre que la persona beneficiria no estigui privada de la guarda legal del menor per resoluci judicial i que laltre progenitor treballi. El perode de compactaci no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni per cap altre supsit. Quan el perode de gaudi de la compactaci de 122 dies coincideixi totalment o parcialment amb el perode de vacances durant el mes dagost, el cmput del perode de compactaci quedar interromput fins al finiment del perode de vacances. La concessi de la reducci de jornada s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat. Les autoritzacions que estiguin
209

concedides restaran suspeses dofici fins al finiment del termini de la reducci. En el cas del personal funcionari inter i laboral temporal, la compactaci nicament s daplicaci a les persones que tinguin nomenament per un curs escolar sencer, s a dir, des de l1 de setembre fins al 31 dagost. Els fills successius donen dret a un nou perode de reducci de jornada que posa fi al perode de qu sestigui gaudint. Un cop iniciada la compactaci no shi pot renunciar: la persona sollicitant en gaudeix per a tot el perode sense interrupcions. 2. Per tenir cura dun fill o filla menor de sis anys, sempre que sen tingui la guarda legal. La reducci que es pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral, amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. 3. Per tenir cura duna persona amb discapacitat psquica, fsica o sensorial que no faci cap activitat retribuda, sempre que sen tingui la guarda legal. Es t dret a una reducci dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. 4. Pel fet de tenir a crrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminuci reconeguda del 65% o ms o amb un grau de dependncia que li impedeix ser autnom, o que requereix dedicaci o atenci especial. Es t dret a una reducci dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. 5. Les dones vctimes de violncia de gnere, per fer efectiva llur protecci o llur dret a lassistncia social ntegra tenen dret a una reducci dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. 6. Per discapacitat legalment reconeguda, quan per aquest motiu sha de rebre tractament en centres pblics o privats en lhorari laboral, es t dret a una reducci de jornada laboral equivalent al temps que hi ha de dedicar, sense prdua de les retribucions ntegres. 7. Els funcionaris als quals manquin menys de cinc anys per complir ledat de jubilaci forosa o que estiguin en processos de recuperaci per malaltia, podran sollicitar la reducci de la seva jornada laboral en un ter o a la meitat, amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.

210

Aquestes reduccions de jornada sn incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econmica retribuda o no retribuda durant la jornada objecte de la reducci. Els funcionaris docents no universitaris poden sollicitar una reducci de la meitat de la jornada per inters particular amb la deducci proporcional de retribucions, dacord amb all que disposen el Decret 223/2002, de 23 de juliol (DOGC nm. 3715, de 6.9.2002), i la Resoluci EDU/52/2010, de 7 de gener (DOGC nm. 5551, de 22.1.2010), per la qual es dicten instruccions sobre el procediment de sollicituds de reducci de jornada i de disminuci de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i 64 anys per al curs 2010-2011, que regula el procediment de sollicitud de reducci de jornada per inters particular. 22.2.1. Mesures organitzatives dels horaris docents del professorat substitut que cobreix reduccions de jornada Per tal de fer compatible el dret dels funcionaris docents a disminuir la seva jornada laboral amb les exigncies organitzatives derivades del dret a leducaci de lalumne/a, i amb lobjectiu de planificar adequadament el funcionament dels centres educatius i garantir la continutat pedaggica dels alumnes que requereix el dret fonamental a leducaci, shan dadoptar les mesures organitzatives necessries que permetin minimitzar limpacte de les reduccions de jornada en la prestaci correcta del servei docent:

Lhorari setmanal de dedicaci al centre del professorat que tingui concedida una reducci de jornada ha dincloure activitats lectives i complementries setmanals proporcionalment a la jornada laboral. Qui saculli a una reducci de jornada haur dassistir a totes les reunions de claustre, de coordinaci de cicle o drea, davaluacions i daltres que siguin preceptives i degudament convocades. A sollicitud de la persona interessada, la seva dedicaci en el centre podr concentrar-se en 3, 4 o 5 dies. Quan ho permeti lorganitzaci horria del centre, i en funci del nombre de reduccions de jornada concedides i dels substituts nomenats per cobrir-les, es concedir al funcionari la part de la jornada que convingui als seus interessos personals. A fi de garantir el normal funcionament del servei docent, que requereix planificar lorganitzaci de lhorari del substitut i alhora la continutat pedaggica dels alumnes que requereix el dret a leducaci, les persones interessades a acollir-se a una reducci de jornada han de presentar una sollicitud amb una antelaci dalmenys quinze dies del seu inici i la seva durada es perllongar, com a mnim, fins al dia en qu finalitzin les vacances escolars de Nadal, Setmana Santa o fins al 31 dagost de 2011, llevat de la reducci de jornada per inters particular, la qual sautoritzar, si escau, pel perode anual, de l1 de setembre de 2010 al 31 dagost de 2011, excepte els casos de fora

211

major. Les reduccions de jornada del tercer trimestre escolar es perllongaran fins al 31 dagost de 2011.

Per tal dassolir una ptima organitzaci de les activitats docents i en el cas que en un mateix centre hi hagi dues o ms vacants o substitucions a dedicaci parcial de la mateixa especialitat (per reducci de jornada dun ter o de la meitat) amb una durada prevista de tot el curs escolar 2010-2011, sacumularan les jornades parcials, per facilitar la substituci per professorat a jornada completa.

La distribuci horria en qu es gaudeix de la reducci de jornada restar condicionada a les necessitats del servei i al nombre de reduccions de jornada que sacumulin en una mateixa especialitat a substituir amb una sola persona. A aquests efectes, els directors dels centres han de comunicar als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci abans del 30 de juny de 2010 les combinacions horries per compactar ms duna reducci de jornada en lhorari dun mateix substitut a dedicaci completa, per tal que puguin oferir-se aquestes substitucions compactades en els actes de nomenament previstos per abans de linici del curs 2010-2011. 22.2.2. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin entre 55 i 64 anys Novetat Les dues hores de reducci previstes en el punt 1.3 sobre les condicions especfiques de lhorari setmanal per als majors de 55 anys de lAcord de la Mesa sectorial del personal docent no universitari en lmbit de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya (codi nm. 7902420), signat el 17 de novembre de 2005 i aprovat pel Govern el 22 de novembre de 2005, sapliquen fora de lhorari lectiu amb alumnat i dins de lhorari fix de permanncia al centre per part de professorat. (Acord de Govern adoptat en la sessi del dia 1 de juny de 2010.) Vegeu la Resoluci EDU/1943/2010, de 14 d ejuny. 22.3. rgans unipersonals de govern i de coordinaci 22.3.1. rgans unipersonals de govern Novetat

En el marc normatiu vigent, per als instituts i per a les seccions deducaci secundria, els rgans unipersonals de govern sn:

director/a, secretari/ria, cap destudis i coordinador/a pedaggic/a, quan tinguin ms de 160 alumnes o ms de 7 grups, director/a, secretari/ria i cap destudis, quan tinguin entre 90 i 160 alumnes o entre 5 i 7 grups, director/a i secretari/ria, quan tinguin menys de 90 alumnes o menys de 5 grups. En aquest cas la direcci assumeix les funcions de cap destudis.

212

En els centres especfics de formaci professional, el o la cap destudis esdev cap destudis de formaci professional. Els instituts-SEP inclouen en la seva estructura, alternativament al cap destudis densenyaments professionals, el subdirector o subdirectora de formaci professional i ladjunt o adjunta al secretari amb funcions de suport a la gesti econmica del centre. La resta dinstituts incorporen a lequip directiu del centre el cap destudis densenyaments professionals, amb la condici drgan unipersonal de govern, sempre que el centre imparteixi tres o ms famlies de formaci professional especfica i/o densenyaments esportius. Els instituts en els quals es dna alguna de les circumstncies segents incorporen a lequip directiu ladjunt al cap destudis:

Tenir 4 grups o ms de batxillerat en rgim nocturn. Tenir doble torn en els instituts que imparteixen ensenyaments esportius i/o cicles formatius sempre que el centre resti obert des de les 8 o 9 del mat fins a les 9 o 10 del vespre i simparteixin un mnim de 4 grups de cicles formatius i/o densenyaments esportius a la tarda. Tenir ms de 1.000 alumnes deducaci secundria obligatria i batxillerat, o de formaci professional en centres especfics dFP. Tenir ms duna seu.

Aquest cap destudis adjunt es nomenar sempre que el centre tingui menys de cinc crrecs directius. La composici de crrecs directius dels centres es revisa cada curs dacord amb les modificacions de loferta educativa. Els centres disposaran dun nombre global dhores de gesti, a distribuir entre els membres de lequip directiu, assignades en funci del nombre de grups descolaritzaci dacord amb la distribuci segent: Nombre de grups Instituts/SES fins a 4 grups Instituts/SES entre 5 i 7 grups Instituts/SES entre 8 i 11 grups Instituts/SES entre 12 i 17 grups Instituts/SES entre 18 i 24 grups Instituts/SES amb 25 o ms grups Hores 21 27 33 39 45 51

Al total dhores de la taula safegiran 6 hores als instituts que, a ms dels cinc crrecs directius (director/a, secretari/ria, cap destudis, coordinador/a
213

pedaggic/a i cap destudis adjunt/a) tinguin nomenat, tamb, cap destudis dFP o subdirector/a dFP. L'apartat 4 de lAcord de la Mesa Sectorial de Personal Docent no universitari en lmbit de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, de 17 de novembre de 2005, aprovat per Acord de Govern de 22 de novembre de 2005 i fet pblic per la Resoluci TRI/874/2006, de 7 de febrer (DOGC nm. 4608, de 5.4.2006), estableix que tots els membres dels equips directius hauran de fer 35 hores setmanals de dedicaci al centre, les quals inclouen reunions i gestions que es facin fora del centre. Aquesta especial dedicaci no caldr que sespecifiqui en horari fix, sin que es far constar de manera global en la dedicaci horria individual. 22.3.2. rgans collegiats de coordinaci 22.3.2.1. Departaments didctics El nombre de departaments didctics als instituts i a les seccions deducaci secundria s el previst a la normativa vigent. Les normes dorganitzaci i funcionament de cada institut poden preveure la creaci de seminaris en el si dels departaments quan la seva complexitat ho aconselli. El nombre de departaments didctics i de seminaris ser com a mxim el segent: Nombre de grups d'ESO / Nombre de caps de departament batxillerat / seminari fins a 5 4 6-9 6 10 - 15 12 16 - 21 14 22 - 27 16 28 o ms 17 22.3.2.2. Departaments de formaci professional El nombre de departaments didctics de formaci professional als instituts i a les seccions deducaci secundria s el previst a la normativa vigent. Les normes dorganitzaci i funcionament de cada institut poden preveure la creaci de seminaris en el si dels departaments de formaci professional quan la seva complexitat ho aconselli, dacord amb all que es preveu en lapartat 22.3.3.2. Caps de departament de formaci professional i de seminari. En els instituts on hi hagi ms dun professor o professora que imparteixi lespecialitat de formaci i orientaci laboral es constituir un departament de formaci i orientaci laboral, i en els centres que noms imparteixin formaci
214

professional i tinguin autoritzats cicles formatius que en el seu ordenament curricular incorporin crdits de llengua estrangera es constituir un departament didctic de llenges estrangeres. 22.3.2.3. Departament d'ensenyaments esportius En tots els instituts que imparteixin ensenyaments esportius es constituir un departament densenyaments esportius. 22.3.3. rgans unipersonals de coordinaci Per exercir les funcions atribudes als rgans unipersonals de coordinaci es nomena professorat funcionari de carrera, en servei actiu i amb destinaci al centre. Si cap dells no hi opta i sen t constncia expressa, pot nomenar-se qualsevol altre professor/a que imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar. 22.3.3.1. Caps de departament didctic En els instituts tenen prioritat per optar a cap de departament didctic els professors i professores que pertanyen al cos de catedrtics densenyament secundari, dacord amb el lloc que ocupen en la plantilla del centre com a titular dalguna de les especialitats integrades en el respectiu departament. Si cap dells no hi opta i sen t constncia expressa, o en cas dabsncia de catedrtics, el nomenament podr recaure en qualsevol altre professor o professora que imparteixi ensenyaments dacord amb el lloc que ocupa en la plantilla del centre com a titular dalguna de les especialitats integrades en el respectiu departament. Sens perjudici de les altres funcions que sels puguin atribuir per les normes dorganitzaci i funcionament del centre, els instituts i les seccions deducaci secundria han dassegurar, normalment a travs dels caps de departament didctic:

Lorganitzaci del calendari, proposta de lordre del dia i elaboraci de les actes de les reunions de departament. La coordinaci de lelaboraci i actualitzaci de les programacions didctiques, recursos didctics i elements davaluaci. La coordinaci pedaggica amb altres departaments. La gesti de les installacions, aules i materials especfics. El suport didctic al professorat de nova incorporaci.

Aix mateix, des dels departaments didctics sha de collaborar amb lequip directiu del centre en lelaboraci, seguiment i avaluaci de projectes especfics relacionats amb el departament o interdisciplinaris i, quan escaigui, en lavaluaci del professorat adscrit al departament.
215

22.3.3.2. Caps de departament de formaci professional i de seminari Novetat Al capdavant de cada departament de formaci professional i seminari, i escoltats els seus membres, es nomenar un cap de departament o de seminari dentre els seus integrants que, a ms de reunir els requisits generals, pertanyi al cos de catedrtics. Si cap dells no hi opta i sen t constncia expressa, o en cas dabsncia de professors daquest cos, es podr nomenar un professor o professora funcionari del cos de professors densenyament secundari o, si no nhi ha, qualsevol altre professor o professora que, formant part integrant del departament o del seminari, reuneixi la resta de requisits. A banda de les seves funcions generals (apartat 22.3.3.1 Caps de departament didctic) els instituts que participen en el programa Qualifica't (Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny) han dassegurar, normalment a travs dels caps de departament de cada famlia o famlies professionals, la coordinaci i organitzaci de les actuacions derivades del programa Qualifica't relacionades amb la famlia professional i, molt especficament:

La coordinaci i elaboraci de recursos d'informaci i orientaci professional relacionats amb l'oferta de formaci per a collectius singulars i la validaci dels aprenentatges mitjanant l'experincia laboral o en activitats socials. La coordinaci i realitzaci dactivitats d'informaci i orientaci professional especfica adreades a persones i collectius de treballadors i treballadores. El disseny ditineraris de formaci, mitjanant crdits, mduls i unitats formatives dels cicles formatius i/o el reconeixement de l'experincia laboral, que donin resposta a les necessitats de qualificaci de persones i collectius de treballadors i treballadores.

Aix mateix, i normalment a travs del cap de departament de formaci i orientaci laboral, si nhi ha, els instituts que participen en el programa Qualificat han dassegurar la coordinaci i elaboraci de recursos d'informaci i orientaci professional general adreats a persones i collectius, relacionats amb itineraris de formaci i qualificaci que poden desenvoluparse amb el sistema de formaci professional inicial (proves daccs, proves d'obtenci de ttols, cursar cicles o parts d'un cicle, reconeixement de l'experincia, formaci semipresencial, formaci a distncia, etc.) i la coordinaci i realitzaci dactivitats d'informaci i orientaci professional general adreades a persones i collectius de treballadors i treballadores.

216

En els instituts qualificats com a superiors densenyaments professionals, en el marc de la normativa vigent corresponen al cap de departament didctic de la famlia professional de referncia, a ms de les funcions genriques de tots els caps de departament, les segents funcions especfiques:

Coordinar la generaci de recursos didctics i dinformaci i orientaci professional. Desenvolupar programes de recerca, dinnovaci i davaluaci relacionats amb la famlia professional, dacord amb els plans dactuaci aprovats pel Departament dEducaci. Desenvolupar programes de formaci professional en collaboraci amb altres departaments de la Generalitat i amb altres administracions pbliques, entitats o empreses. Collaborar amb lequip directiu del centre en lelaboraci, el seguiment i lavaluaci dels plans dactuaci especfics relacionats amb la famlia professional de referncia. Altres, derivades de les funcions densenyaments professionals. com a instituts superiors

Quan loferta de cicles formatius de la mateixa famlia professional s molt diferenciada o quan el departament dFP tingui deu o ms professors, es podr nomenar un o ms caps de seminari dintre del departament. 22.3.3.3. Cap del departament densenyaments esportius Sens perjudici de les altres funcions que sels puguin atribuir per les normes dorganitzaci i funcionament del centre, els instituts que imparteixen ensenyaments esportius han dassegurar, normalment a travs del cap de departament densenyaments esportius, les funcions que corresponen a qualsevol cap de departament didctic en relaci amb els ensenyaments que t atributs el professorat adscrit al departament i les funcions especfiques segents:

Planificaci de loferta de les diverses modalitats esportives amb les federacions que participen en la impartici dels ensenyaments. Seguiment del conveni de collaboraci amb les federacions o entitats esportives. Collaboraci amb la direcci del centre en lorganitzaci del calendari i els horaris de les ofertes formatives dacord amb la federaci corresponent. Gesti de la utilitzaci de les installacions especfiques.

217

Coordinaci pedaggica entre el professorat del centre i els especialistes de les federacions. Collaboraci amb la direcci del centre en la generaci de recursos didctics i dinformaci i orientaci en relaci amb la modalitat esportiva, i en la informaci i difusi de les proves especfiques que donen accs a aquests ensenyaments.

22.3.3.4. Coordinaci d'educaci secundria obligatria En els instituts amb tres lnies completes o ms deducaci secundria obligatria la direcci del centre pot nomenar un coordinador o coordinadora deducaci secundria obligatria. 22.3.3.5. Coordinaci de batxillerat En els instituts amb tres lnies completes o ms de batxillerat entre el rgim dirn i el rgim nocturn la direcci del centre pot nomenar un coordinador o coordinadora de batxillerat. 22.3.3.6. Coordinaci de formaci professional En els instituts amb una oferta de dues una famlia de formaci professional esportius, o b ms de quatre grups de d'ensenyaments esportius, la direcci coordinadora de formaci professional. Novetat

o ms famlies professionals, o b i una modalitat densenyaments formaci professional especfica i/o pot nomenar un coordinador o

En els instituts que participen en el programa Qualifica't (Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny) la coordinaci de formaci professional s lrgan unipersonal de coordinaci idoni per assumir la coordinaci de l'elaboraci de recursos d'orientaci professional, aix com de les actuacions d'informaci i orientaci professional de carcter general i especfic de les diverses famlies professionals que el centre ha d'oferir a les persones que participen en el programa Qualifica't. 22.3.3.7. Coordinaci d'informtica En tots els instituts i en totes les seccions deducaci secundria la direcci pot nomenar un coordinador o coordinadora de TIC, per desenvolupar les funcions previstes en lapartat 17. Tecnologies per a laprenentatge i el coneixement. 22.3.3.8. Coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social En tots els instituts i en totes les seccions deducaci secundria la direcci pot nomenar un coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social, per desenvolupar les funcions previstes en l'apartat "2.4. Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social en el centre".
218

22.3.3.9. Coordinaci d'activitats i serveis escolars En tots els instituts i en totes les seccions deducaci secundria la direcci pot nomenar un coordinador o coordinadora dactivitats i serveis escolars. 22.3.3.10. Responsable de manteniment Quan calguin dues o ms installacions per impartir docncia a lalumnat matriculat en una famlia professional, la direcci del centre pot nomenar una persona responsable de manteniment. 22.3.3.11. Coordinaci de prevenci de riscos laborals En tots els centres deducaci secundria de Catalunya el director o directora del centre ha de nomenar una persona per a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals i comunicar-ho a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci. La designaci recaur, sempre que sigui possible, en funcionaris o funcionries docents en servei actiu i amb destinaci al centre, amb formaci en la matria. Si cap daquests no hi opta i sen t constncia expressa, podr ser nomenat qualsevol altre professor/a que imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar. Correspon a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals de cada centre promoure i coordinar les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre i, per tant:

Coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com promoure i fomentar linters i la cooperaci dels treballadors i treballadores en lacci preventiva, dacord amb les orientacions del Servei de Prevenci de Riscos Laborals i les instruccions de la direcci del centre. Collaborar amb la direcci del centre en lelaboraci del pla demergncia, i tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres. Revisar peridicament la senyalitzaci del centre i els aspectes relacionats amb el pla demergncia amb la finalitat dassegurar-ne ladequaci i la funcionalitat. Revisar peridicament el pla demergncia per ladequaci a les persones, els telfons i lestructura. assegurar-ne

Revisar peridicament els equips contra incendis com a activitat complementria a les revisions oficials. Promoure actuacions dordre i neteja i fer-ne el seguiment.

219

Donar suport a la direcci del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona el model "Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional. Collaborar amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre. Collaborar amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre. Coordinar la formaci de les treballadores i dels treballadors del centre en matria de prevenci de riscos laborals. Collaborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currculum de lalumnat, dels continguts de prevenci de riscos.

El Departament dEducaci ofereix cursos de seguretat i salut laboral de nivell bsic (30 hores) a fi que les persones designades per coordinar la prevenci de riscos laborals puguin fer-los. Per facilitar-ne lassistncia, aquestes activitats formatives es faran, preferentment, en dijous. 22.3.3.12. Coordinaci de qualitat En tots els instituts autoritzats per la Direcci General d'Ensenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, per desenvolupar el projecte de qualitat i millora contnua hi ha un coordinador de qualitat dedicat a elaborar i mantenir, sens perjudici de les funcions de la direcci del centre, el sistema de gesti de la qualitat del centre. 22.3.4. Hores reconegudes com a lectives i complements retributius dels crrecs de coordinaci Novetat Satribuir als rgans de coordinaci esmentats en l'apartat "22.3.3. rgans unipersonals de coordinaci" una reducci dhores lectives a la setmana per atendre les tasques de coordinaci en la quantia que les normes dorganitzaci i funcionament del centre estableixin, proporcional a les responsabilitats assignades, tot tenint en compte les disponibilitats de la plantilla de professorat, i l'assignaci per centres segent (segons l'Acord de Govern adoptat en la sessi del dia 1 de juny de 2010):
Nombre de grups d'ESO i batxillerat fins a 5 6-9 10 - 15 16 - 21 22 - 27 28 o ms Nombre d'hores 6 15 32 38 48 54

220

En els centres que imparteixen cicles formatius dFP sincrementaran fins a un mxim de 3 hores lectives per departament dFP i fins a un mxim de 9 hores per al crrec de coordinador/a dFP. En els centres que imparteixen cicles formatius i que disposen de tallers que requereixen activitats de manteniment es fixen fins a 3 hores setmanals de reducci per a manteniment dels tallers per famlia professional. Es preveu una quarta hora de reducci en concepte de manteniment de tallers en els instituts que imparteixin cicles formatius de famlies industrials, amb ms de tres installacions. Mentre no es desplegui reglamentriament larticle 136 de la Llei deducaci en matria de retribucions complementries dels funcionaris docents, els caps de departament didctic, de departament de formaci professional i de seminari, fins als nombres establerts en la normativa vigent, el cap de departament densenyaments esportius, el coordinador/a deducaci secundria obligatria, el coordinador/a de batxillerat, el coordinador/a de formaci professional, el coordinador/a de TIC, el coordinador/a dactivitats i serveis escolars, el coordinador/a de prevenci de riscos laborals, el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social, el o la responsable de programes dinnovaci educativa (durant el perode inicial de vigncia del projecte, previst en la corresponent convocatria feta pblica al DOGC mitjanant Resoluci) i el coordinador/a de qualitat, nomenats segons el que recull aquest document, percebran el corresponent complement especfic. En els centres que desenvolupin un pla dautonomia de centre, en el marc del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratgics de centres sostinguts amb fons pblics, i que voluntriament sacullin a la modalitat organitzativa de responsabilitats especfiques de coordinaci, el professorat que correspongui tindr el rgim de dedicaci horria i de complement retributiu establerts en l'Acord de govern GOV/112/2009, de 30 de juny (DOGC nm. 5420, de 14.7.2009). 22.3.5. rgans unipersonals de govern i de coordinaci en els instituts escola Novetat Lassignaci del nombre de complements i dhores reconegudes com a lectives per a lexercici de funcions dels rgans unipersonals de govern i de coordinaci en els instituts escola que entrin en funcionament en el curs 2010-2011 sha dajustar al que sindiqui per a cadascun dells en instruccions especfiques que tindran carcter transitori mentre no entri en vigor i sapliqui la regulaci de la matria derivada del desplegament reglamentari de la Llei deducaci. En tot cas, les assignacions que sestableixin han de seguir els criteris generals recollits en lapartat 22.3 rgans unipersonals de govern i de coordinaci daquest document.

221

22.4. El professorat de l'especialitat d'orientaci educativa i els mestres de pedagogia teraputica Latenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes s responsabilitat de tot el professorat. El professorat de lespecialitat dorientaci educativa i els mestres de pedagogia teraputica shan de dedicar, prioritriament, als alumnes que presenten ms dificultats en laprenentatge i, molt particularment, a aquells que necessiten suports educatius especfics per progressar en els seus aprenentatges i per participar en les activitats ordinries del centre, complementant les funcions que desenvolupen els professors de cada matria pel que fa a latenci de les diferents capacitats, interessos i ritmes daprenentatge que presenten els alumnes. Per tant, els alumnes amb necessitats educatives especials vinculades a discapacitats i els alumnes amb greus dificultats daprenentatge sn els primers que shan de beneficiar de la intervenci daquests especialistes. 22.4.1. El professorat especialista en orientaci educativa 1. Atenci a lalumnat a. Docncia, prioritzant lalumnat amb ms dificultats a fi que assoleixi les competncies bsiques. b. Atenci individualitzada a alumnes amb necessitats educatives especials i alumnes que, per situacions personals o socials, requereixen una atenci especfica. Latenci als alumnes amb necessitats educatives especials ha de comportar tamb la collaboraci amb el professorat en el disseny destratgies per a lorganitzaci de laula i en la preparaci de materials i activitats adaptades, per tal de disposar dels recursos apropiats per a la participaci daquests alumnes en activitats de laula ordinria. Aquestes actuacions es poden dur a terme:

prioritriament dins laula ordinria per tal doferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el ms normalitzats possible, quan sigui necessari, en grups reduts dalumnes, en situacions datenci individual o en altres formes dagrupament de lalumnat.

2. Suport tcnic al professorat a. Valoraci de necessitats educatives de lalumnat en lmbit acadmic i escolar i concreci de propostes dintervenci educativa.

222

b. Collaboraci en la planificaci destratgies organitzatives i didctiques per a latenci a necessitats educatives de lalumnat, que afavoreixin la participaci daquest alumnat en lentorn escolar ordinari. c. Participaci en lelaboraci i el seguiment de plans individualitzats. d. Aportaci de materials especfics i adaptats que facilitin la participaci de lalumnat amb dificultats especfiques en les activitats ordinries del centre i de laula. e. Collaboraci en la prevenci de conductes de risc i en la gesti de conflictes. f. Participaci en la comissi datenci a la diversitat a fi de collaborar en la planificaci i el seguiment de mesures datenci a les necessitats educatives de lalumnat del centre. g. Coordinaci de les actuacions dels serveis externs que intervenen en latenci a lalumnat. 3. Orientaci a lalumnat i suport a lacci tutorial El professorat dorientaci educativa ha de donar suport al desenvolupament de lacci tutorial i a latenci a alumnes amb necessitats educatives que requereixin una intervenci especfica. El professorat dorientaci educativa pot collaborar amb els tutors en: a. Laplicaci destratgies per al coneixement del grup i de lalumnat. b. Latenci i el seguiment de lalumnat amb dificultats especfiques i de lalumnat amb escolaritzaci compartida. c. El desenvolupament de sessions de grup. d. La planificaci i el desenvolupament dactivitats dorientaci escolar i professional, principalment al final de cada etapa escolar. e. El desenvolupament del Programa salut i escola. f. La realitzaci dentrevistes amb famlies. El professorat dorientaci educativa tamb pot collaborar en la gesti de lacci tutorial pel que fa a: a. La planificaci de temes o activitats per treballar en la tutoria de grup. b. El desenvolupament de continguts de les reunions de tutors de nivell.

223

c. La collaboraci dagents externs. d. La collaboraci amb xarxes de treball que coordinen recursos i actuacions dorientaci escolar i professional en els mbits municipal i territorial. En la programaci de linstitut satribuiran 9 hores lectives setmanals a la docncia, latenci i el suport a lalumnat i 9 hores lectives setmanals al suport al professorat i lacci tutorial. En el desenvolupament de les seves funcions el professorat dorientaci educativa comptar amb la collaboraci de lEAP. Cada centre ha de determinar els mecanismes per a la coordinaci del professorat dorientaci educativa i lEAP. 22.4.2. Els mestres de pedagogia teraputica Els mestres de pedagogia teraputica han de distribuir el seu horari lectiu entre les activitats segents: 1. Docncia Impartir docncia en la part comuna del currculum, a lalumnat amb ms dificultats per aprendre, principalment en les matries que tenen un carcter ms instrumental. Collaborar en latenci als alumnes amb necessitats educatives especials o amb dificultats daprenentatge dins laula ordinria. 2. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials Atenci individualitzada als alumnes amb necessitats educatives especials vinculades a discapacitats o a altres circumstncies personals que necessitin una atenci especfica. Latenci comporta tant la docncia a lalumnat a laula ordinria, en grup redut o atenci individual, com la preparaci de materials i activitats adaptades en collaboraci amb la resta del professorat, per tal de disposar dels recursos apropiats en el conjunt de latenci que reben. Un cop cobertes aquestes prioritats, si encara tenen disponibilitat horria, aquests especialistes shauran de sumar a altres actuacions que el centre els assigni, en el conjunt de mesures adreades a latenci a la diversitat. Els mestres de pedagogia teraputica participaran en la comissi datenci a la diversitat i en lelaboraci dels plans individualitzats i shauran de coordinar amb els serveis externs que intervenen en latenci a lalumnat.

224

Quan un centre disposi alhora de professorat dorientaci educativa i de mestre o mestra de pedagogia teraputica, la comissi datenci a la diversitat establir la distribuci dactuacions que haur de fer cadascun per dur a terme les funcions que tenen atribudes. Per dur a terme les seves actuacions, els mestres de pedagogia teraputica shan de coordinar amb el professorat dorientaci educativa. 22.4.3. El professorat d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE) En els centres que disposin dunitats de suport a leducaci especial els professionals assignats a aquestes unitats centraran la seva intervenci a desenvolupar actuacions que facilitin, tant com sigui possible i adequat, la participaci de lalumnat ats per professionals de la unitat en les activitats de laula ordinria i del centre. Correspon als professionals de la USEE:

Collaborar amb el tutor/a, amb el professorat del centre i amb l'EAP, en lelaboraci del pla individualitzat de lalumnat ats pels professionals de la USEE. El pla ha destablir prioritats educatives, estratgies per facilitar la participaci de lalumnat en les activitats de laula ordinria i del centre, activitats datenci individual o en grup redut, criteris de seguiment i davaluaci... Elaborar materials especfics o adaptats que facilitin laprenentatge i la participaci de lalumnat en les activitats del grup ordinari. Acompanyar els alumnes en la seva participaci en les activitats de laula ordinria. Desenvolupar les activitats especfiques, individuals i en grup redut, que els alumnes de la unitat requereixin. Formular les propostes dadaptacions curriculars i de plans individualitzats i les adaptacions de grup per a lalumnat ats pels professionals de la USEE. Collaborar en la tutoria individual de lalumnat que atn.

Latenci per part dels professionals assignats com a suport a leducaci especial sha de proporcionar, sempre que sigui possible i adequat en situacions generals o ordinries, i quan sigui necessari en situacions de grups reduts dalumnes, en situacions datenci individual o en altres formes dagrupament dalumnat. El suport despecialistes t la finalitat de proporcionar a lalumnat amb necessitats educatives especials condicions adequades per al progrs en ladquisici de les capacitats i les competncies bsiques establertes en el
225

currculum de letapa i per a la seva participaci en les activitats generals de les aules ordinries i del centre. 22.5. Professorat de religi Els professors i professores de religi tenen el mateix horari laboral que el professorat de rgim general, si sels assigna una dedicaci completa. Atesa lespecificitat daquesta matria, a ms de la dedicaci completa poden considerar-se altres dedicacions inferiors. Lhorari fix en cada dedicaci s el segent:

Dedicaci completa: 24 hores setmanals, de les quals un mnim de 18 hores seran lectives i la resta ser dactivitats complementries amb horari fix. Dedicaci de mitja jornada: 12 hores setmanals, de les quals un mnim de 9 seran lectives i la resta ser dactivitats complementries amb horari fix.

La programaci de lensenyament de la religi en un centre determina la dedicaci del seu professorat, la qual ser constant al llarg de tot el curs, comptabilitzant-se com a tal la dedicaci mitjana en el cas que hi hagi variacions trimestrals en el nombre de classes. Les cues horries de les matries de religi inferiors a sis hores que puguin produir-se les assumir el professorat de la plantilla de religi. El professorat acollit a les garanties de continutat mantindr el curs 20102011 una dedicaci mnima igual a la del curs 2009-2010, sempre que ocupi els mateixos centres i en el cas que la disminuci horria no sigui superior a un ter de la dedicaci del curs anterior. Altrament, i per tal de mantenir la mateixa dedicaci que el curs anterior, el professorat haur de sollicitar una altra destinaci. Per tal de completar la dedicaci docent, tal com es preveu en el pargraf anterior, aix com per garantir la mateixa dedicaci del curs anterior al professorat acollit a les garanties de continutat (amb la limitaci del ter de la dedicaci consolidada), els directors i directores dels centres pblics els assignaran altres activitats docents de suport, tenint en compte la seva capacitaci en funci de la titulaci, formaci i experincia docent, sense que aquest fet incideixi en la plantilla del centre. El professorat de religi amb dedicaci completa gaudir de la mateixa dedicaci horria setmanal lectiva i complementria que els funcionaris docents del nivell educatiu corresponent, que sindica a lapartat 22.1. Horari general del professorat. Quan la jornada laboral sigui parcial, sajustar proporcionalment lassignaci dhorari lectiu i complementari.

226

En el cas que un professor o professora de religi imparteixi docncia en ms dun centre pblic, es comptaran fins a dues hores en concepte ditinerncia. Aquesta reducci es considera inclosa en el total dhores de contracte i sefectua sobre les hores no lectives dhorari fix. Els directors dels diferents centres on estigui destinat el professorat de religi shauran de coordinar per garantir que la persona interessada pugui compatibilitzar els horaris. El professorat de religi de centres pblics tindr la consideraci plena de professor del centre i, com a tal, pertany al claustre, forma part dun departament i t la possibilitat de pertnyer a tots els rgans docents del centre, a excepci dels que estiguin explcitament assignats a personal funcionari. En tot cas, la dedicaci a aquestes responsabilitats no podr implicar laugment de la plantilla de religi assignada al centre. 23. Personal d'administraci i serveis i de suport socioeducatiu 23.1. Funcions, jornada i horaris 23.1.1. Auxiliars d'administraci i subalterns a) Funcions 1. Auxiliars dadministraci (o administratius) Correspon als auxiliars dadministraci (o administratius):

La gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci dalumnes. La gesti administrativa dels documents acadmics: llibres descolaritat, historials acadmics, expedients acadmics, ttols, beques i ajuts, certificacions, diligncies La gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del centre.

Aquestes funcions comporten la realitzaci de les tasques segents:


arxiu i classificaci de la documentaci del centre, despatx de la correspondncia (recepci, registre, classificaci, tramesa, compulsa, franqueig), transcripci de documents i elaboraci i transcripci de llistes i relacions, gesti informtica de dades (domini de l'aplicaci informtica que correspongui en cada cas),

227

atenci telefnica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria administrativa del centre, recepci i comunicaci davisos, encrrecs interns i incidncies del personal (baixes, permisos), realitzaci de comandes de material, comprovaci dalbarans..., dacord amb lencrrec rebut per la direcci o la secretaria del centre, manteniment de linventari, control de documents comptables simples, exposici i distribuci de la documentaci dinters general que estigui al seu abast (disposicions, comunicats).

2. Subalterns Les funcions que han de desenvolupar els subalterns sn:


Vigilar les installacions del centre. Controlar els accessos i rebre les persones que accedeixen al centre. Custodiar el material, el mobiliari i les installacions del centre. Utilitzar i manipular mquines reproductores, fotocopiadores i similars. Atendre lalumnat. Donar suport al funcionament i a lestructura del centre i tamb a lequip directiu.

Aquestes funcions comporten la realitzaci de les tasques segents:

cura i control de les installacions, equipaments, mobiliari i material del centre. Comunicaci a la secretaria de les anomalies que es puguin detectar quant al seu estat, s i funcionament, encesa i tancament (posada en funcionament) de les installacions daigua, llum, gas, calefacci i aparells que escaiguin, i cura del seu correcte funcionament, obertura i tancament dels accessos del centre, aules, despatxos, patis, installacions esportives i altres espais del centre, cura i custdia de les claus de les diferents dependncies del centre, control de lentrada i sortida de persones al centre (alumnat, pblic...),

228

recepci i atenci de les persones que accedeixen al centre, cura i control del material (recepci, lliurament, recompte, trasllat...), trasllat de mobiliari i daparells que, pel volum i/o pes no requereixin la intervenci dun equip especialitzat, posada en funcionament dels aparells per a la seva utilitzaci (fotocopiadores, material audiovisual, etc.), fotocpia de documents i seguiment de les fotocpies que sefectuen en el centre, utilitzaci del fax (enviament i recepci de documents), realitzaci denquadernacions senzilles, transparncies, etc., sobre material propi de lactivitat del centre, collaboraci en el manteniment de lordre de lalumnat en les entrades i sortides, intervenci en els petits accidents de lalumnat, segons el protocol dactuaci del centre, recollida i distribuci dels justificants dabsncia dels i de les alumnes i collaboraci en el control de la puntualitat i labsentisme de lalumnat, participaci en els processos de preinscripci i matriculaci del centre: lliurament dimpresos, atenci de consultes presencials i derivaci si escau..., primera atenci telefnica i derivaci de trucades, recepci, classificaci i distribuci del correu (cartes, paquets...), realitzaci dencrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i funcionament propis daquest (trmits al servei de correus...), realitzaci de tasques imprevistes per evitar la pertorbaci del funcionament normal del centre, en absncia de les persones especialistes i/o encarregades.

Per a ambds collectius la direcci del centre podr determinar, segons les necessitats i caracterstiques del centre, la realitzaci de tasques similars o relacionades amb les anteriors.

229

b) Jornada: completa o parcial (llocs mitja jornada). Horari laboral La jornada laboral del personal auxiliar dadministraci (o administratiu) s la que estableix larticle 3 del Decret 295/2006, de 18 de juliol, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 4681, de 21.7.2006). Tanmateix, els centres, dacord amb els criteris de plantilla determinats pel Departament, poden disposar de personal auxiliar administratiu a jornada completa o a jornada parcial (mitja jornada). En el cas de jornada completa, la jornada laboral s de 37 hores i 30 minuts en jornada ordinria, i 35 hores en perode destiu (entre l1 de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos), de treball efectiu en cmput setmanal de dilluns a divendres. En el cas de jornada parcial (mitja jornada), aquesta s de 18 hores i 45 minuts en jornada ordinria i de 17 hores i 30 minuts en perode destiu (entre l1 de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos). De conformitat amb all que estableix el Decret 295/2006, de 18 de juliol, durant els perodes compresos entre el 15 de desembre i el 10 de gener, ambds inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinria de treball setmanal ser equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables daquests perodes per 7 hores diries. Lhorari a realitzar pel personal sha dajustar a all establert en el Decret 295/2006, de 18 de juliol, sens perjudici de les adaptacions que, per necessitats dels centres i dacord amb la seva activitat, calgui fer per garantirne el funcionament adequat. En la determinaci dels horaris, que seran autoritzats pels serveis territorials corresponents i a la ciutat de Barcelona, pel Consorci dEducaci, shi han de tenir en compte els objectius de millora i ampliaci de lhorari datenci al pblic, aix com loptimaci de la disponibilitat del temps del personal. Desenvolupament de dos llocs de mitja jornada Amb carcter general, es podr compatibilitzar, prvia autoritzaci, el desenvolupament de dos llocs de treball de mitja jornada; en aquest supsit la jornada laboral s lestablerta per al personal que fa la jornada completa. En el cas de compatibilitzar lactivitat en dos llocs de treball de mitja jornada, lhorari a realitzar requerir lacord de la direcci dels centres o unitats implicats i, en cas de discrepncia, dirimiran els serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, el Consorci dEducaci. La tramitaci de la documentaci per a lautoritzaci de la compatibilitat dels dos llocs de treball la far el centre que tingui un nombre ms elevat dalumnes, llevat que hi hagi acord en un altre sentit. Amb tot, cada director/a actuar com a cap de personal durant el temps que el personal romangui en el seu centre.
230

23.1.2. Netejadors i netejadores Correspon als netejadors i netejadores la neteja i higiene del centre i de les seves dependncies, aix com del mobiliari, els estris i els lavabos. La jornada laboral ordinria s de 37 hores i 30 minuts setmanals. Lhorari de treball sestablir atenent a les necessitats del centre, tenint en compte que si tot el servei o una part daquest es presta entre les 10 del vespre i les 6 del mat, es percebr el corresponent plus de nocturnitat, en els termes que preveu el conveni collectiu nic. 23.1.3. Auxiliars d'educaci especial a) Funcions Correspon als auxiliars d'educaci especial, en el marc del que estableix la disposici addicional onzena.3 de la Llei deducaci:

Ajudar l'alumnat amb necessitats educatives especials en els seus desplaaments per l'aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitj de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons...). Ajudar l'alumnat en aspectes de la seva autonomia personal (higiene, alimentaci...) a fi de garantir que puguin participar en totes les activitats. Fer els tractaments especfics de l'alumnat en el centre educatiu.

La direcci del centre vetllar perqu el suport d'aquest personal afavoreixi el desenvolupament de l'autonomia personal i millora de la qualitat de vida d'aquest alumnat. b) Jornada i horari La jornada s de 37 hores i 30 minuts setmanals, en rgim de jornada partida, amb una interrupci mnima d'una hora per dinar. L'horari s'adaptar a les necessitats d'atenci de l'alumnat i a l'horari de funcionament del centre. 23.1.4. Educadors i educadores d'educaci especial a) Funcions Correspon als educadors i educadores deducaci especial, en el marc del que estableix la disposici addicional onzena.3 de la Llei deducaci:

Donar suport a lalumnat amb necessitats educatives especials perqu pugui participar en les activitats que organitzi el centre educatiu, aix com aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en lelaboraci i aplicaci de tasques especfiques
231

relacionades amb: autonomia personal, adquisici dhbits dhigiene, habilitats socials, mobilitat i desplaaments, estimulaci sensorial, habilitats de vida, transici a la vida adulta i preparaci per al mn laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris/centres deducaci especial.

Participar en el projecte educatiu del centre. Conixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de collaboraci amb els mestres-tutors i els especialistes. Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements dinformaci sobre lactuaci de lalumnat, a fi dadaptar i millorar el seu procs daprenentatge.

La direcci del centre vetllar perqu el suport daquest personal afavoreixi el desenvolupament de lautonomia personal i millora de la qualitat de vida daquest alumnat. b) Jornada i horari La jornada laboral ordinria s de 37 hores i 30 minuts setmanals, distribudes de la manera segent:

25 hores datenci directa als alumnes en horari lectiu, 8 hores per a reunions, coordinaci i altres activitats incloses en el projecte educatiu de cada centre, 4 hores i 30 minuts de preparaci, formaci i reciclatge i altres activitats relacionades amb les seves funcions que no shan de fer necessriament al centre. Novetat

23.1.5. Integradors i integradores socials a) Funcions

Els integradors i integradores socials collaboren en el desenvolupament dhabilitats socials i dautonomia personal en alumnes que es troben en situaci de risc, intervenint directament amb els joves o infants, les seves famlies i els agents socials de lentorn. Els correspon, en el marc del que estableix la disposici addicional onzena.3 de la Llei deducaci:

Desenvolupar habilitats dautonomia personal i social amb alumnes en situaci de risc. Participar en la planificaci dintegraci social. i el desenvolupament dactivitats

232

Afavorir relacions positives de lalumne/a amb lentorn. Collaborar en la resoluci de conflictes. Intervenir en casos dabsentisme escolar. Acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars. Donar suport a les famlies en el procs dintegraci social dels joves i infants. Collaborar en lorganitzaci dactivitats de dinamitzaci de ls del temps lliure i de sensibilitzaci social.

Els integradors i integradores socials han de concretar, conjuntament amb lequip docent, un pla de treball per a cadascun dels alumnes que atenen, especificant els objectius a assolir i les actuacions a dur a terme, procurant sempre que sigui possible el seu desenvolupament en lentorn de laula ordinria. Els integradors i integradores socials han de coordinar les seves actuacions amb els professionals que intervenen en l'atenci a aquest alumnat. Cada centre ha de definir els marcs de coordinaci del treball de l'integrador o integradora social comissi d'atenci a la diversitat, cap d'estudis... i les pautes d'intervenci amb el tutor/a de l'alumnat. En finalitzar el curs escolar s'ha de fer la valoraci dels resultats de la intervenci en relaci amb els objectius del pla de treball. Dacord amb larticle 146.3 de la Llei deducaci, els integradors socials poden ser convocats a participar en les reunions del claustre, amb veu i sense vot, quan es tractin temes relacionats amb les seves funcions. Aix mateix, participen en les reunions de cicle o nivell i en les activitats de formaci quan shi tractin aquests temes. b) Jornada i horari La jornada ordinria s de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 19 hores. La jornada laboral es distribuir de la manera segent:

30 hores datenci directa a lalumnat i coordinaci amb professionals externs, 5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de claustre, de cicle o de nivell, entrevistes amb les famlies, elaboraci de material,

233

2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de formaci externes que no han de fer-se necessriament en el centre.

Correspon al director/a del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de treball, determinar la distribuci horria daquests professionals. Es procurar que cada jornada es desenvolupi en un nic centre. Quan, excepcionalment, el pla de treball inclogui la intervenci en ms d'un centre en una mateixa jornada de treball, el temps de desplaament entre centres es descomptar de les hores d'atenci directa a l'alumnat. El pla de treball de l'integrador/a social i la valoraci dels resultats han de formar part respectivament de la programaci general i de la memria anual del centre. 23.2. Organitzaci i condicions laborals 23.2.1. Vacances Durada i gaudi El perode de gaudi est subjecte a les necessitats del servei i amb carcter general es far coincidir amb el perode dinactivitat del centre. Les vacances anuals retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils de durada, o de 23 dies hbils si es gaudeixen en perodes fraccionats (mnim una setmana natural per cada fracci), o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a lany. En aquest cas els dissabtes no tenen la consideraci de dies hbils. Dies addicionals de vacances vinculats als anys de serveis prestats El personal podr gaudir, en concepte de premi vinculat als anys de serveis prestats a lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, de dies addicionals de vacances, que tindran el carcter de jornada efectiva laboral, dacord amb els criteris segents:

Entre 15 i 19 anys, ambds inclosos, de serveis: 1 dia laboral addicional anual. Entre 20 i 24 anys, ambds inclosos, de serveis: 2 dies laborals addicionals anuals. Entre 25 i 29 anys, ambds inclosos, de serveis: 3 dies laborals addicionals anuals. Entre 30 i 34 anys, ambds inclosos, de serveis: 4 dies laborals addicionals anuals.

234

35 o ms anys de serveis: 5 dies laborals addicionals anuals.

Es tindr dret a aquest premi un cop shagin completat els anys de serveis prestats i es far efectiu a partir de lany natural segent al compliment del primer any de lantiguitat que correspongui. Ats que lesmentat premi t la consideraci de dies addicionals de vacances, el seu gaudi haur datenir-se a all establert quant a la durada i gaudi de les vacances. 23.2.2. Permisos i llicncies. Comunicats. Control horari. Faltes d'assistncia o de puntualitat Novetat Autoritzaci dels permisos i llicncies Als efectes del gaudi dels permisos i llicncies (incloses les reduccions de jornada), caldr atenir-se a all previst en el Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, per qual saprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica; en la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya, i en la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, en all que sigui daplicaci. Respecte al personal laboral, caldr tenir en compte tamb all establert en el VI conveni collectiu nic. Les sollicituds han de tramitar-se als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, amb una antelaci mnima al seu gaudi de set dies. En tots els casos, la corresponent sollicitud requerir el coneixement previ i tamb el vistiplau del director/a del centre quan la seva concessi estigui subjecta normativament a les necessitats del servei. Comunicats Els comunicats de baixa mdica, alta i altres incidncies els ha dadrear el personal afectat al centre dadscripci, el qual haur de tramitar-los de manera immediata als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. En cas que afectin personal substitut, caldr comunicarho telefnicament als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, sens perjudici de la seva tramitaci. Quan els comunicats o incidncies es produeixin en perodes dinactivitat del centre, el personal haur de tramitar-les directament als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. Control horari. Faltes dassistncia i puntualitat La responsabilitat directa del control de la jornada i lhorari recau en la direcci del centre, que normalment ho delega en el secretari o secretria, sens perjudici de les competncies que corresponen als directors o directores dels serveis territorials (o a la gerncia del Consorci dEducaci en el cas de la ciutat de Barcelona). Cada centre ha destablir un sistema de control
235

dassistncia i de puntualitat i ha darxivar i tenir a disposici del consell escolar del centre i dels rgans que correspongui del Departament d'Educaci la documentaci interna emprada per fer el control dabsncies, i tamb els justificants presentats. Les faltes dassistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedit. Quan es produeixi una falta dassistncia o de puntualitat i no resulti justificada, el director o directora ho ha de comunicar immediatament a la persona interessada, dacord amb el model Notificaci individual de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal, la qual disposar de cinc dies per presentar les allegacions que consideri procedents a efectes de justificaci. Finalitzat aquest termini, i sense cap dilaci, el director o directora ha de comunicar a la Inspecci de Serveis de la Secretaria General del Departament dEducaci o al Consorci dEducaci de Barcelona les faltes dassistncia o de puntualitat que no hagin resultat justificades, amb expressi del nombre dhores no treballades i les possibles allegacions de la persona interessada si escau. La tramesa es far directament a:

Centres a Barcelona ciutat: al Consorci dEducaci de Barcelona per fax (935.542.525) o per correu electrnic (juridica.ceb@gencat.cat), amb el benents que es confirmar immediatament per correu ordinari (Plaa Urquinaona nmero 6, 08010 - Barcelona). Resta de centres de Catalunya: a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis per fax (932.415.333) o per correu electrnic (sgis.educacio@gencat.cat), amb el benents que es confirmar immediatament per correu ordinari (Via Augusta, 202-226, planta 5B, 08021 - Barcelona).

En tots els casos, cal adjuntar-hi cpia de la notificaci individual de la falta dassistncia o de puntualitat i les possibles allegacions de linteressat o interessada. El model per fer aquestes comunicacions ser el model Comunicaci de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis de la Secretaria General o al Consorci d'Educaci de Barcelona. En aquesta tramesa no shi han dincloure les faltes dassistncia degudes a lexercici del dret de vaga, ja que aquest supsit comporta la deducci dels havers corresponents per no responsabilitats disciplinries. Exercici del dret de vaga En cas de vaga i un cop finalitzada, el director o directora ha de fer servir laplicaci telemtica dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les persones interessades
236

(model "Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga") i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en la nmina, i arxivar en el centre els comunicats lliurats i les allegacions rebudes. 23.2.3. Ajuts de menjador El personal que faci jornada partida i el personal que, fent una altra jornada, treballi a la tarda en concepte de recuperaci horria un mnim de dues hores un cop fet el descans mnim obligatori duna hora, tindr dret a lajut de menjador per cada dia treballat en aquestes condicions. El director/a del centre haur de preveure-ho i fer la comanda corresponent als serveis territorials (o al Consorci dEducaci en el cas de Barcelona) amb una antelaci dun mes. 23.2.4. Formaci del personal La formaci que el personal requereix per al correcte desenvolupament de les funcions i tasques assignades en el marc del que estableixen els apartats 2 i 3 de larticle 108 de la Llei deducaci s un dret i un deure. En aquest sentit, el personal ha dassistir als cursos de formaci que el Departament d'Educaci programi. La formaci ser impartida en dates que afectin el mnim possible el funcionament del centre o unitat, preferentment en els perodes de menys activitat. 23.2.5. Serveis extraordinaris Excepcionalment, el personal podr ser requerit pel director/a del centre fora de lhorari establert, sempre que sigui prviament autoritzat, quan concorrin necessitats del servei com a conseqncia de la seva activitat. En aquest cas el personal t dret a la compensaci horria que correspongui. Els criteris de compensaci horria sn els segents:

1 hora normal (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada del treballador/a): es compensa amb 1 hora i 30 minuts normals, lliures de servei, 1 hora festiva (la que es fa en un dia de descans): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei, 1 hora nocturna (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada ordinria entre les 22 i les 6 hores o les que es regulin en el torn nocturn vigent, si escau): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei.

237

IV. Aspectes generals 24. Assistncia del professorat Cada centre ha de disposar dun sistema de control dassistncia i de puntualitat del professorat i altre personal del centre. Aquest sistema sha de comunicar al consell escolar. Ha dincloure tant les activitats dhorari setmanal fix com les reunions dhorari no fix. Els professors i professores estan obligats a complir, dins el marc horari general definit en lapartat 22.1 Horari general del professorat, lhorari de classes i les altres activitats dhorari fix; estan obligats tamb a assistir als claustres, a les reunions de nivell, de cicle, de coordinaci i a les derivades de la seva condici de tutor/a o del crrec que ocupin. Sn tamb dassistncia obligatria les altres reunions extraordinries no previstes en la programaci general anual del centre que siguin degudament convocades per la direcci. Les faltes dassistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedits. 24.1. Llicncies Les llicncies estan regulades en larticle 95 del Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, DOGC nm. 2509, annex, de 3.11.1997). Les llicncies es concedeixen per les causes segents:

Per cursar estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del director/a del centre. Per a assumptes propis, sense retribuci, la durada acumulada dels quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. Cal la conformitat del director/a del centre. Per malaltia. Per exercir funcions sindicals.

Les llicncies les concedeix la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci. A fi dagilitar la tramitaci de les llicncies per malaltia, el director o directora del centre vetllar perqu les comunicacions de baixa, confirmaci i, si escau, alta mdica siguin trameses als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci amb la mxima urgncia. A aquests efectes, el director o directora del centre comunicar per correu electrnic o per fax la
238

reincorporaci dels professors al centre el mateix dia de la seva incorporaci. Cal que tots aquests comunicats estiguin degudament emplenats en tots els seus apartats. Totes les comunicacions de baixes per malaltia, infantament, accident o risc durant lembars han de contenir necessriament el nom complet, el NIF i el telfon de la persona, aix com la durada prevista de la baixa i distinci entre si s motivada per malaltia comuna, part, accident, etc. En el cas dels treballadors adscrits al rgim de MUFACE, en les comunicacions de baixa tamb hi ha de constar si es tracta dun accident laboral o dun accident no laboral. Tan bon punt el treballador tingui coneixement de la seva situaci de baixa, navisar a la direcci del centre on est adscrit. Sens perjudici daix, els comunicats shan de presentar a la direcci del centre, com a molt tard, lendem de la seva expedici. El personal funcionari adscrit a MUFACE que estigui acollit a lassistncia sanitria de la Seguretat Social ha de presentar els comprovants de baixa i alta mdica en els impresos de MUFACE, signats pel metge corresponent de la Seguretat Social. Les llicncies per malaltia del personal funcionari adscrit a MUFACE poden ser revisades dacord amb la Resoluci de 16 dabril de 2009 de la Secretaria General del Departament dEducaci, per la qual saproven les Instruccions per a laplicaci dun programa especfic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingncies comunes del personal funcionari del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya que pertany al rgim especial de la Seguretat Social i a la Mutualitat General de Funcionaris Civils de lEstat (MUFACE). Les situacions de baixa per incapacitat temporal del personal adscrit al rgim general de la Seguretat Social poden ser revisades dacord amb el programa especfic de revisions i avaluaci de les incapacitats per contingncies comunes dels empleats i empleades pblics de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa est regulat per la Instrucci 1/2004, de 18 doctubre del director general de la Funci Pblica. 24.2. Permisos Novetat

Els permisos es concedeixen per les causes segents: a. El progenitor o progenitora que no gaudeix del perms per maternitat t dret a un perms de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies segents a la data de naixement o a larribada del menor adoptat o acollit a la llar familiar en el cas dadopci o acolliment. En el cas de part, adopci o acolliment mltiple, la durada del perms samplia a deu dies si es tracta de dos fills i a quinze dies si en sn tres o ms.

239

b. Per trasllat de domicili sense canvi de localitat, un dia; amb canvi, fins a quatre dies. c. Per assistir a exmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres proves definitives davaluaci, alliberadores de matria, en els centres esmentats, el temps indispensable per fer-les. d. Per al compliment dun deure inexcusable de carcter pblic o personal (la causa ha de justificar-se per escrit i el temps de perms ser lindispensable per al compliment del deure). e. Per ra de matrimoni dun familiar fins al segon grau dafinitat o consanguinitat, un dia. Aquest perms s ampliable a dos dies si el matrimoni t lloc fora de Catalunya. f. Per a exmens prenatals i tcniques de preparaci al part, durant el temps necessari per dur a terme aquestes prctiques, amb la justificaci prvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada laboral. Les parelles que opten per ladopci o lacolliment permanent o preadoptiu tenen dret a absentar-se del lloc de treball per dur a terme els trmits administratius requerits per ladministraci competent fets a Catalunya, durant el temps necessari, amb la justificaci prvia que shan de fer dins la jornada laboral. g. Per assistir a activitats de formaci del Departament dEducaci, quan aix ho disposi la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci. Aix inclou la possibilitat dassistncia a jornades de formaci durant un mat, dins lhorari lectiu. h. Els funcionaris amb fills discapacitats poden gaudir conjuntament dun perms retribut per assistir a reunions de coordinaci ordinria amb finalitats psicopedaggiques amb el centre deducaci especial o datenci preco on rebi tractament el fill o filla, o b per acompanyarlo si ha de rebre suport addicional en lmbit sanitari. Aix mateix, el funcionari pot gaudir de dues hores de flexibilitat horria diria que li permeti conciliar els horaris del centre deducaci especial, o altres centres on el fill o filla discapacitat rebi atenci, amb els horaris del propi lloc de treball, tenint en compte la situaci del domicili familiar i el marc horari del centre. i. Per la mort, laccident, la malaltia greu o lhospitalitzaci dun familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies laborables si lesdeveniment es produeix al mateix municipi i fins a quatre dies si s en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment, i per motius degudament justificats, es pot ampliar el perms fins a sis dies laborables.

240

j. Per matrimoni, o per inici de convivncia, en el cas de les unions estables de parella, quinze dies naturals consecutius. Els cnjuges o convivents en poden gaudir dins el termini dun any a comptar de la data del casament o de linici de la convivncia. k. Per maternitat, adopci o acolliment, setze setmanes ininterrompudes, que sn ampliables, en els casos de part, acolliment o adopci mltiple, a dues setmanes ms per cada fill o filla a partir del segon i en pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. El perms per adopci o acolliment sampliar en dues setmanes ms en el supsit de discapacitat del menor adoptat o acollit. Si es tracta duna adopci internacional, el perms pot comenar fins a sis setmanes abans. l. Els funcionaris amb un fill o filla de menys de nou mesos tenen dret a un perms per lactncia duna hora diria dabsncia del treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts, dacord amb el que estableix larticle 14 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya. En els casos de part, adopci o acolliment mltiple el perms s de dues hores diries, les quals es poden dividir en dues fraccions duna hora. El perode del perms sinicia un cop finit el perms per maternitat i t una durada mxima de vint setmanes. A petici de linteressat o interessada, les hores del perms de lactncia es poden compactar per gaudir-ne en jornades senceres de treball, de setze dies consecutius, sense alterar el moment dinici del perode de perms i tenint en compte les necessitats del servei. m. El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms per maternitat, t dret a un perms de paternitat de quatre setmanes consecutives des del finiment del perms per naixement del fill, des de la resoluci judicial per la qual es constitueix ladopci o a partir de la decisi administrativa o judicial dacolliment, i fins que finalitza el perms per maternitat, o tamb immediatament desprs del finiment daquest perms. El progenitor o progenitora duna famlia monoparental, si t la guarda legal exclusiva del fill o filla, tamb pot gaudir daquest perms a continuaci del de maternitat. n. En el cas de naixement dun fill o filla prematur o que hagi de ser hospitalitzat a continuaci del part, satorga un perms equivalent al temps dhospitalitzaci fins a un mxim de tretze setmanes. Aquest perms sinicia a partir del finiment del perms de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, a ladopci o a lacolliment. Si el perode del perms de maternitat, de paternitat o datenci de fills prematurs coincideix totalment o parcialment amb el perode de vacances, la persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el perms. El cmput de les vacances sinicia lendem de la data de finiment del perms.

241

o. Es poden concedir permisos sense retribuci per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un perode mnim de deu dies i mxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos ms. Aquest perms s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa dofici fins al finiment del perms. p. Les dones vctimes de situacions de violncia de gnere que, per aquest motiu, shagin dabsentar del lloc de treball tenen dret que aquestes faltes dassistncia es considerin justificades dacord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents. Aix mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horria que, dacord amb cada situaci concreta, siguin necessries per a llur protecci o assistncia social. q. Permisos de flexibilitat horria recuperable: els directors o directores dels centres educatius pblics poden autoritzar permisos dabsncia del lloc de treball dun mnim duna hora i un mxim de set per a visites o proves mdiques del cnjuge i dels ascendents i descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. El temps dabsncia lha de recuperar la persona afectada en el termini dun mes a partir del dia que gaudeix del perms. En el cas que aquests permisos hagin de ser peridics, caldr ajustar lhorari setmanal del personal docent que en gaudeixi, tenint en compte les necessitats de la prestaci del servei educatiu. r. En els casos dadopci o acolliment internacional, si s necessari el desplaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, es t dret a un perms de fins a dos mesos de durada, que es pot gaudir de manera fraccionada, i durant aquest perode es perceben exclusivament les retribucions bsiques. Els permisos regulats en els punts a), b), c), d), e), f), g), h), i), p), q) els concedeix el director o directora del centre. Shan de sollicitar prviament en els casos b), c), d), e), f), g). En cas que el deure de carcter personal esmentat en el punt d) pugui entendres com de fora major, sense possibilitat de ser sollicitat prviament, el director o directora podr qualificarlo com a tal, ateses les raons que, amb posterioritat, es presentin per escrit. En aquest cas, correspon a la direcci del centre apreciar el carcter justificat de labsncia, atenent la singularitat o reiteraci de la situaci produda i les altres circumstncies que consideri oport de tenir en compte. La resta de permisos (j, k, l, m, n, o, r) els concedeix la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci. Els permisos de fins a nou dies lany previstos en el punt 96 del Text nic dels preceptes de determinats textos Catalunya en matria de funci pblica, aprovat pel Decret de 31 doctubre i els dies de lliure disposici establerts a segon de larticle legals vigents a legislatiu 1/1997, la Llei 7/2007 de

242

12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (BOE nm. 89, de 13.4.2007) dels funcionaris docents es consideren inclosos en els perodes de vacances escolars intercalats en el curs en els quals no sexigeix la seva presncia al centre, ja que durant el perode lectiu no es pot garantir que la mateixa unitat orgnica on es presten els serveis assumir sense dany per a terceres persones o per a la mateixa organitzaci les tasques del funcionari al qual es concedeix el perms, condici a la qual la Llei subordina la concessi del perms. Les vacances anuals es fan durant el mes dagost. Les vacances anuals retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils de durada, o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a lany. En aquest cas els dissabtes no tenen la consideraci de dies hbils. Els dies addicionals de vacances que preveu el punt 11.2 de lAcord general sobre condicions de treball del personal de lmbit daplicaci de la Mesa General de Catalunya per als anys 2005-2008 (publicat per la Resoluci TRI/3345/2005, de 15 de novembre, DOGC nm. 4517, de 24.11.2005), saplicaran en lmbit docent durant els dies del mes de juliol en els quals no sexigeixi la presncia del professorat en els centres, llevat de situacions especfiques. 24.3. Substitucions Es cobreixen amb substitut no incls a la plantilla totes les baixes per llicncia de malaltia del professorat que imparteix educaci secundria obligatria. Els altres permisos i llicncies de curta durada (inferior a quatre dies) daquest professorat han de ser atesos amb el professorat de la prpia plantilla, circumstncia que shaur de preveure en lorganitzaci horria dels centres. Les baixes del professorat que imparteix formaci professional especfica de grau mitj es cobreixen amb personal substitut des del primer dia en els casos de baixes de set o ms dies i, si sn inferiors a aquest perode, sn ateses pel professorat de la plantilla del centre, circumstncia que sha de preveure en lorganitzaci del centre. Les baixes del professorat que imparteix batxillerat i formaci professional especfica de grau superior es cobreixen amb personal substitut des del primer dia en els casos en qu aquestes siguin de catorze o ms dies de durada, circumstncia que sha de preveure en lorganitzaci del centre. En tot cas, la direcci del centre ha dassegurar ladequada atenci als alumnes durant les absncies del professorat derivades dels permisos i les llicncies previstos en els apartats anteriors.

243

24.4. Faltes d'assistncia o de puntualitat Encrrec de serveis

Novetat

En inters del centre, el director o directora pot assignar un encrrec de serveis a qualsevol professor o professora, sempre que es reuneixin les condicions segents:

Que hi hagi lacord del professor o professora i, si escau, del departament afectat. Que el consell escolar, escoltats els arguments del departament (en encrrecs que afectin alguna matria que li s prpia), del claustre de professors (en encrrecs que afectin els aspectes docents generals del centre) o de lequip directiu (en qualsevol cas), hi doni la conformitat. Que sorganitzi el sistema adequat datenci als alumnes durant el perode que duri aquest encrrec de serveis.

Els encrrecs de serveis es comunicaran al claustre de professors i, en relaci mensual, a la Inspecci dEducaci. En cap cas no poden superar els cinc dies lectius a lany per professor o professora, llevat que es refereixin a activitats de formaci incloses en el Pla de formaci permanent que no afectin lhorari lectiu dels alumnes. Absncies Els centres han de disposar dun registre dabsncies, que sha de mantenir al dia i en el qual sha dexplicitar el motiu de labsncia segons la classificaci segent:

Malaltia Llicncia Perms Encrrec de serveis Accident laboral o en servei Accident no laboral Fora major Exercici del dret de vaga Sense justificar

244

La direcci del centre ha darxivar i tenir a disposici del professorat afectat, de la Inspecci dEducaci i del consell escolar la documentaci interna emprada per fer el control dabsncies, els justificants presentats i les relacions mensuals acumulatives (on han de constar les faltes dels mesos anteriors). En acabar el curs, al mes de juny, trametr a la Inspecci dEducaci la relaci de professors amb les faltes dassistncia acumulades durant el curs, classificades per grups de motius. Totes les absncies, justificades o no, shan de donar a conixer als professors afectats, els quals han de poder presentar-hi allegacions. L'absncia motivada per la participaci en els tribunals de les proves d'accs a la universitat (PAU) requereix l'autoritzaci de la direcci del centre. Faltes dassistncia o de puntualitat justificades Les absncies justificades es poden donar a conixer mitjanant lexposici a la sala de professors o mitjanant comunicaci individual mensual. A aquests efectes, no ms tard del dia 5 de cada mes el director o directora del centre podr exposar, a la sala de professors, una relaci de tot el professorat del centre amb les faltes dassistncia i de puntualitat a les diferents activitats (classes, gurdies, reunions, claustres, tutories, etc.) corresponents al mes anterior, fent-hi constar els motius, agrupats dacord amb la llista anterior. Constar tamb en aquesta relaci la suma acumulada per cada professor o professora de les faltes dassistncia o de puntualitat corresponents als mesos anteriors. Aix mateix, shi far constar el nombre de classes no impartides per cada professor o professora amb motiu dencrrecs de serveis o, en el cas dels crrecs directius, per assistncia a convocatries de lAdministraci. Els professors i professores podran presentar a la direcci les allegacions pertinents en aquest respecte. El consell escolar del centre podr requerir tenir coneixement de la relaci de faltes del personal del centre als efectes previstos a larticle 127.j) de la Llei orgnica 2/2006. Faltes dassistncia o de puntualitat no justificades Sens perjudici del que sestableix en els pargrafs anteriors, quan es produeixi una falta dassistncia o de puntualitat i no resulti justificada, el director o directora ho notificar immediatament a la persona interessada, dacord amb el model Notificaci individual de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal. No ms tard del dia 10 de cada mes el director o directora del centre trametr a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis de la Secretaria General del Departament dEducaci o al Consorci dEducaci de Barcelona la relaci del personal dependent del Departament dEducaci amb faltes dassistncia o de puntualitat que no hagin resultat justificades del mes anterior, tot especificant, per a cada persona, el dia de la falta i les hores no treballades,
245

amb expressi del cmput total mensual dhores no treballades i, si escau, les possibles allegacions de la persona interessada. La tramesa es far directament a:

Centres a Barcelona ciutat: al Consorci dEducaci de Barcelona per fax (935542525) o per correu electrnic (juridica.ceb@gencat) amb el benents que es confirmar immediatament per correu ordinari (Plaa Urquinaona, 6 08010 Barcelona). Resta de centres de Catalunya: a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis per fax (al nmero 932 415 333) o per correu electrnic (sgis.educacio@gencat.cat), amb el benents que es confirmar immediatament per correu ordinari (Via Augusta 202-226, planta 5B, 08021-Barcelona).

En tots els casos sadjuntar a aquesta relaci cpia de la respectiva Notificaci individual de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal, lliurada a la persona interessada, i lescrit de les seves allegacions, si nhi hagus. Per fer aquesta comunicaci sutilitzar el model Comunicaci de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis de la Secretaria General o al Consorci d'Educaci de Barcelona. En aquesta tramesa no sinclouran les faltes dassistncia degudes a lexercici del dret de vaga, ja que aquest supsit comporta la deducci dels havers corresponents, per no responsabilitats disciplinries. Exercici del dret de vaga En cas de vaga i un cop finalitzada, el director o directora ha de fer servir laplicaci telemtica dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les persones interessades (model Comunicaci de falta dassistncia per haver exercit el dret de vaga), i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en la nmina, i arxivar en el centre els comunicats lliurats i les allegacions rebudes. 25. Gesti econmica dels centres Els centres docents pblics del Departament dEducaci ajustaran la seva gesti econmica al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), el Decret 235/1989, de 12 de setembre (DOGC nm. 1204, de 9.10.1989), lOrdre de 16 de gener de 1990 (DOGC nm. 1250, de 2.2.1990), la Resoluci de 19 dabril de 2006 (FDAADE nm.

246

1092, dabril de 2006) i les altres instruccions que shagin donat en la seva aplicaci. La gesti econmica del servei de menjador es regir, a ms, per all que estableix el Decret 160/1996, de 14 de maig (DOGC nm. 2208, de 20.5.1996). 26. Gesti acadmica i administrativa Els centres dels quals s titular el Departament dEducaci utilitzen el programari SAGA (Sistema dAdministraci i Gesti Acadmica) per a la gesti academicoadministrativa. 27. Recollida de dades a efectes estadstics Novetat

Els centres educatius han de lliurar al Departament dEducaci les dades de matriculaci, resultats acadmics, s de serveis i altres, dacord amb el Pla Estadstic i el Programa anual dactuaci estadstica vigents. A aquests efectes, cal seguir les indicacions recollides a lannex Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics:

Instruccions de la Secretaria General, de 13 de maig de 2010, per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 20102011, referent a lalumnat. Instruccions de la Secretaria General, de 13 de maig de 2010, per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 20102011, referent al centre.

La informaci sobtindr del Sistema dAdministraci i Gesti Acadmica (SAGA). 28. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal Dacord amb el que disposa larticle 138 de la Llei 12/2009, deducaci, i la resta de la legislaci aplicable, lAdministraci educativa respon de les possibles responsabilitats civils indemnitzables que es puguin derivar de procediments judicials seguits contra els funcionaris docents i de la prestaci de les fiances corresponents. LAdministraci educativa vetlla, en tot moment, perqu els professors o professores disposin duna defensa adient quan, arran duna denncia, demanda o querella per actuacions i/o omissions en lexercici de les seves funcions, necessitin assistncia lletrada. Se seguiran, en aquest sentit, els criteris que estableix el Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificaci del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual saprova el Reglament dels Serveis Jurdics de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya (DOGC nm. 3584, de 27.2.2002). Entre les funcions que sassignen al Gabinet Jurdic Central de la Generalitat hi ha la defensa dels funcionaris de la Generalitat per actes o omissions comesos en lexercici del seu crrec, dels
247

quals puguin derivar-se responsabilitats per a la instituci o per al funcionari o funcionria. 29. Drets i deures de l'alumnat relacionats amb la convivncia escolar En el marc de la Llei deducaci (especialment dels articles 30 a 38), per donar una resposta adequada a les necessitats educatives, el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya, estableix que el consell escolar de centre pot proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivncia en la comunitat educativa, la igualtat entre tots els seus membres, les relacions interculturals positives i la resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits. Cada centre disposa de les seves normes dorganitzaci i funcionament. Aquestes normes shan de mantenir ajustades a all que disposa la normativa sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia. En aquest sentit lrgan resolutori ha de ser el director o directora del centre i shan de respectar les atribucions que larticle 148.3.i) de la Llei deducaci atribueix al consell escolar. Els centres poden resoldre, mitjanant processos de mediaci, els conflictes generats per conductes de lalumnat contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la convivncia del centre, llevat de les excepcions previstes en larticle 25 del Decret 279/2006, de drets i deures. Aix mateix, es pot oferir la mediaci com a estratgia de reparaci o de reconciliaci un cop aplicada una mesura correctora o una sanci per tal de restablir la confiana entre les persones i millorar el clima escolar, dacord amb larticle 30.5 de la Llei deducaci. Laplicaci de mesures correctores per conductes contrries a les normes de convivncia del centre ha de seguir el procediment establert en la normativa vigent. No podran imposar-se sancions per conductes greument perjudicials per a la convivncia del centre sense la instrucci prvia dun expedient segons la forma indicada en la normativa vigent. Les mesures correctores i les sancions shan dajustar al que estableix larticle 37 de la Llei deducaci. Unitat de suport a la convivncia escolar Cada centre gestiona les situacions potencialment conflictives tenint en compte els criteris pedaggics del seu projecte educatiu en el marc del que estableix el ttol III de la Llei deducaci. Pot utilitzar els instruments que proporciona el Decret 279/2006, de 4 de juliol, de drets i deures de lalumnat i les seves normes dorganitzaci i funcionament, amb lassessorament dels professionals dels serveis educatius i, si escau, de la Inspecci dEducaci. En casos particularment complexos o que no es poden resoldre pels canals ordinaris, qualsevol membre de la comunitat educativa pot adrear-se a la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar del Departament dEducaci

248

(telfon 93.551.69.68 i adrea electrnica info.educacio@gencat.cat), que ofereix assessorament telefnic i, si cal, tamb presencial. 30. Igualtat d'oportunitats per a nois i noies Dacord amb els objectius del Pla Integral de Poltiques de gnere i dIgualtat doportunitats del Departament dEducaci 2008-2011, els centres deducaci secundria han de promoure la igualtat doportunitats de noies i nois; incorporar la perspectiva de gnere a lacci educativa; prevenir i gestionar comportaments i actituds discriminatoris per ra de gnere i, en especial, tenir cura devitar comportaments homofbics i conductes abusives; potenciar el reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu, i generar nous i millors models identitaris de masculinitat i de feminitat. Aquests principis han dorientar el projecte educatiu del centre i veures reflectits en les programacions. En el desenvolupament del procs educatiu, els centres deducaci secundria han de garantir especialment:

La incorporaci de la perspectiva de gnere, dels sabers de les dones al llarg de la histria i de les tasques de cura envers les persones i els espais en els continguts curriculars. La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i curriculars que promoguin un tracte equitatiu entre dones i homes. La promoci dun llenguatge verbal i grfic inclusiu de dones i homes. Ls no sexista dels espais educatius del centre. La participaci de professores i noies en tasques de responsabilitat i representaci. Lorientaci professional i acadmica no estereotipada i sense discriminacions sexuals ni socials. La promoci de treballs de recerca relacionats amb leducaci coeducativa i la perspectiva de gnere. La potenciaci duna educaci afectiva i sexual que afavoreixi la construcci duna sexualitat positiva i saludable. La gesti positiva de les situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds de carcter sexista i de caire afectivosexual.

Dacord amb el que sestableix en larticle 126.2 de la Llei orgnica 2/2006 deducaci, de 3 de maig, els consells escolars de centre han de designar una persona dentre els seus membres per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. El Departament dEducaci proporciona accions de formaci a les persones designades per
249

tal que puguin desenvolupar les seves funcions en les millors condicions. La constituci al centre duna comissi de coeducaci, poltiques de gnere i digualtat doportunitats pot afavorir la implementaci dactuacions coeducatives i la implicaci de la comunitat educativa. El Departament dEducaci impulsa programes de coeducaci. A la pgina web http://www.xtec.cat\innovacio\coeducacio es poden trobar recursos digitals, experincies i bones prctiques coeducatives de centres, bibliografia especfica adreada al personal docent i a lalumnat i enllaos dinters de diferents institucions i associacions que treballen aquesta temtica. 31. Llibres de text Novetat

Els llibres de text i altres materials didctics no requereixen autoritzaci prvia del Departament d'Educaci, d'acord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci. L'elecci dels llibres de text i d'altres materials didctics correspon al centre educatiu en el marc de l'exercici de l'autonomia pedaggica. Correspon al professorat del centre vetllar perqu els materials seleccionats siguin adequats a les edats de l'alumnat i al currculum establert. Els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i els de llenges estrangeres, han de ser en catal (article 11.2 de la Llei deducaci). A la Vall dAran seran en arans denominaci que pren loccit a lAran aquells que les disposicions especfiques estableixin. Amb carcter general, els llibres de text no es poden substituir abans de transcrrer un perode mnim de quatre anys. Noms en casos excepcionals, i per raons plenament justificades, la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci, amb informe previ de la Inspecci dEducaci, pot autoritzar-ne la substituci. En el cas dels centres educatius que participen en el projecte eduCAT 1x1, aquestes pautes no sn daplicaci en els nivells educatius daquests centres que, en el marc del projecte, fan servir llibres de text electrnics o altre material digitalitzat. Dacord amb la normativa vigent, els centres educatius han dexposar en el tauler danuncis, abans del 30 de juny, la relaci de llibres de text seleccionats per al curs segent, per cursos i indicant-ne el ttol, lautoria, leditorial i lISBN. Es recorda tamb que el professorat i els centres educatius poden reproduir, distribuir i comunicar petits fragments de material publicat, excepte llibres de text, sense necessitat de lautoritzaci dels autors, dacord amb la redacci actual del text refs de la Llei de propietat intellectual. La reproducci de llibres de text sense autoritzaci dels autors s estrictament prohibida per les lleis.

250

32. Beques i ajuts En els ensenyaments obligatoris, i sens perjudici de la implementaci progressiva del programa eduCAT 1x1, el Departament dEducaci fomenta la reutilitzaci de llibres de text i material curricular i de continguts digitals a travs de latorgament de subvencions als centres educatius sostinguts amb fons pblics per al foment de la reutilitzaci de llibres de text i material curricular i de continguts digitals (Ordre EDU/123/2010, d'1 de mar). Aix mateix, es convoquen anualment diferents modalitats de beques i ajuts de suport a lestudi per a lalumnat tant densenyaments obligatoris com de postobligatoris. Els centres educatius han de vetllar perqu la informaci sobre les convocatries dels ajuts i les beques de les administracions educatives, destinades als alumnes, arribi a les famlies o a lalumnat amb prou antelaci, a fi que puguin presentar la sollicitud dins del termini establert en cada convocatria. El Departament dEducaci ofereix informaci sistemtica i anticipada de les diferents modalitats dajuts i beques de les administracions educatives mitjanant el web del Departament dEducaci, a Serveis i trmits > Beques i subvencions > Famlies i alumnat. 33. Seguretat i salut 33.1. Assegurana escolar obligatria Novetat

Lassegurana escolar obligatria s una assegurana que protegeix els estudiants menors de 28 anys que cursin estudis oficials, des de 3r dESO fins el 3r cicle universitari, mitjanant prestacions econmiques, en cas daccident escolar, malaltia o infortuni familiar. Per a ms informaci es pot consultar: "Prestaciones del Seguro escolar". En els desplaaments a la Uni Europea cal tramitar la TSE (Targeta Sanitria Europea). Els desplaaments a qualsevol altre pas no comunitari, incloent-hi Andorra, no estan protegits per lassegurana escolar. Accident escolar Lestudiant vctima dun accident escolar t dret a lassistncia mdica, farmacutica i a les indemnitzacions o a la pensi que correspongui, segons la incapacitat produda per laccident, aix com a la indemnitzaci de despeses de sepeli en cas de mort. Els estudiants shan dadrear als centres sanitaris pblics (podeu consultar la "Guia de centres", per comarca o per regi) o als centres sanitaris concertats / autoritzats per la Direcci General de lINSS (podeu consultar la "Relaci de centres concertats en matria d'assegurana escolar"). Aquest servei no suposa cap despesa per a lestudiant.
251

En cas que no existeixi metge o centre concertat en la poblaci on es produeixi laccident, o en els casos dassistncia urgent degudament justificada, lestudiant haur dassumir les despeses en primera instncia, per t dret a rebren labonament amb posterioritat. Les accions per reclamar les prestacions derivades de laccident escolar prescriuen un any desprs que s'hagi produt laccident. Malaltia La prestaci per malaltia comprn lassistncia farmacutica i lassistncia mdica, inclosa lhospitalitzaci quan procedeixi. Aix mateix, shi inclouen les indemnitzacions per despeses de sepeli en cas de mort. Infortuni familiar La prestaci per infortuni familiar t per objecte assegurar a lestudiant la continutat dels estudis ja iniciats, quan concorrin circumstncies que ocasionin la impossibilitat de prosseguir-los com a conseqncia directa de la situaci econmica sobrevinguda en la seva llar. 33.2. Plans d'emergncia La normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals estableix lobligaci dadoptar les mesures de prevenci contra incendis i devacuaci dels treballadors i treballadores. Aquestes mesures shan de comprovar peridicament. Tots els centres hauran delaborar, revisar i actualitzar peridicament el pla demergncia. s aconsellable utilitzar el manual "Pla demergncia del centre docent", editat pel Departament dEducaci (a Departament > Publicacions > Pla d'emergncia del centre educatiu). Els centres, a linici de curs, hauran de comprovar que el pla demergncia est actualitzat i hauran de garantir que, com a mnim, es far un simulacre durant el primer trimestre del curs escolar. Aquest simulacre es planificar tenint en compte totes les activitats que es porten a terme en el centre, incloses les que es fan en horari de menjador, en el cas que lalumnat romangui al centre dins daquesta franja. Una vegada shagi fet el simulacre, el director/a del centre far arribar a la direcci dels serveis territorials o a la gerncia del Consorci dEducaci de Barcelona, segons escaigui, un informe amb les fitxes 1, 26, 27, 28 i 29 del manual Pla demergncia del centre docent degudament emplenades i tres cpies dels plnols del centre, si aquests s'han actualitzat durant el darrer any.

252

33.3. Accidents laborals

Novetat

Dacord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, la direcci del centre educatiu pblic del Departament notifica als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, qualsevol accident o incident laboral que hagi sofert el personal del Departament que treballa en el centre, sen segueixi o no una baixa de la persona afectada. Aquesta notificaci es fa amb el nou model "Full de notificaci daccident, incident laboral o malaltia professional, degudament formalitzat, una cpia de la tramesa del qual sha de lliurar a la persona afectada i una altra s'ha de conservar a larxiu del centre. 33.4. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius Des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals sestableixen els procediments, les instruccions i els documents informatius, per a cada temtica, que es poden trobar a la Intranet del Departament dEducaci (Eines i serveis > Entorn de treball > Seguretat i salut laboral). A fi de minimitzar els riscos en la manipulaci de productes qumics i/o de mostres biolgiques, aix com de les eines, els instruments, les mquines i altres elements dels equips de treball en laboratoris i tallers, i per tal de donar compliment a les normatives vigents, shan establert pautes de treball que permeten integrar les bones prctiques laborals i ambientals en els laboratoris i tallers del centre. En particular, cal prestar especial atenci a les que fan referncia a letiquetatge, lemmagatzematge, la manipulaci i la gesti dels residus que shi generen. 33.5. Programa Salut i Escola Leducaci per a la salut t un paper fonamental en el desenvolupament de la infncia i ladolescncia. Els infants i les persones joves necessiten eines per mantenir actituds positives envers lafectivitat i la sexualitat, per poder afrontar situacions de risc vinculades amb la salut i per desenvolupar conductes saludables. El Programa Salut i Escola (PSiE), que impulsen conjuntament el Departament de Salut i el dEducaci, t per objectius millorar la salut dels i les adolescents mitjanant la realitzaci daccions deducaci i promoci de la salut, atendre de manera preco problemes relacionats amb la salut i prevenir situacions de risc, potenciant la collaboraci entre els centres i serveis educatius i els serveis de salut comunitria presents al territori. El programa Salut i Escola preveu dues lnies bsiques dactuaci:

Potenciar el desenvolupament dactivitats deducaci i promoci de la salut en els mbits prioritaris dintervenci del programa de Salut i Escola -salut alimentria, salut emocional, salut afectiva i sexual, consum de drogues, tabac i alcohol.

253

Facilitar laccs dels joves a informaci i assessorament en temes relacionats amb la salut mitjanant la consulta oberta.

El Departament de Salut assigna a cada centre un o una professional de referncia de lequip datenci primria de la zona i facilita el suport dels serveis sanitaris especialitzats: centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), programa datenci a la salut sexual i reproductora (PASSIR), centres datenci de drogodependncies (CAS). Correspon als professionals sanitaris de referncia:

Donar suport al professorat en la planificaci i el desenvolupament dactivitats deducaci i de promoci de la salut. Atendre les demandes dinformaci i dorientaci de lalumnat. Coordinar amb el professorat i lEAP possibles intervencions amb lalumnat. Gestionar, si escau, derivacions als serveis sanitaris especialitzats.

Els centres educatius han de coordinar els continguts deducaci per a la salut que es desenvolupin en el marc del currculum de diferents matries i planificar activitats especfiques de promoci de la salut tenint en compte els temes prioritaris del PSiE i les necessitats que es detectin en la consulta oberta. En el desenvolupament de les activitats deducaci i de promoci de la salut es pot comptar amb la collaboraci de personal sanitari. Cal que cada centre estableixi els mecanismes de coordinaci entre el professorat i el personal sanitari per dur a terme aquestes actuacions. s convenient que cada centre designi un o una professional docent com a referent de salut i, per tant, del PSiE. Conv que lambient i les interrelacions del centre siguin propicis al desenvolupament dhbits i conductes saludables. La participaci dels diferents agents implicats professorat, alumnat, famlies, entorn social (barri, municipi) afavorir lefectivitat de les actuacions que es duguin a terme. La consulta oberta sha de fer en un espai que reuneixi condicions de funcionalitat i de confidencialitat, procurant que interfereixi al mnim en lhorari de les classes. Lhorari de la consulta oberta sinclour en la programaci general anual del centre. La confidencialitat de la consulta s clau per establir la confiana amb lalumnat. Quan es detectin situacions de risc cal ajudar els i les adolescents a comprendre la necessitat dinformar les famlies i fer lacompanyament en aquest procs. Si es detecta alguna situaci de risc per a la vida de ladolescent o per a tercers, una malaltia mental que impliqui prdua de les capacitats cognitives, una malaltia greu o una decisi que pugui perjudicar clnicament la persona, caldr comunicar-ho a la famlia.
254

A linici de curs el centre informar lalumnat i les famlies del servei de consulta oberta i presentar als i a les alumnes la persona que dur a terme el servei. Es facilitaran dptics informatius per a lalumnat i les famlies. s important que el personal sanitari pugui tenir accs a un ordinador per sistematitzar la informaci de les consultes que efectu. Tamb s important facilitar a les AMPA la planificaci dactivitats adreades a les famlies. El Departament dEducaci facilita formaci i materials didctics per al desenvolupament dels temes prioritzats en el PSiE. Al web http://www.xtec.cat\innovacio\salut es poden trobar recursos didctics i experincies de centres educatius, i tamb enllaos dinters amb institucions que treballen aquesta temtica. Les actuacions esmentades en aquest apartat shan de preveure en la programaci anual del centre. En finalitzar el curs escolar sen far una valoraci, referida com a mnim al desenvolupament de les activitats de promoci de la salut i al funcionament de la consulta oberta, que sinclour en la memria anual del centre. 33.6. Farmaciola En cada centre hi ha dhaver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fresc i sec, a labast del personal, tancada per no amb clau, no accessible als alumnes i prxima a un punt daigua. Tamb, a prop de cada farmaciola i en un lloc visible, hi ha dhaver les instruccions bsiques de primers auxilis i de contingut de la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament dEducaci facilita als centres mitjanant el document La farmaciola escolar". El contingut de les farmacioles sha de revisar peridicament per tal de reposar el material i controlar-ne les dates de caducitat. 33.7. Administraci de medicaci a alumnes Per poder administrar medicaci als alumnes cal que el pare, mare o tutor/a legal aporti una recepta o informe del metge o metgessa on consti el nom de lalumne/a, la pauta i el nom del medicament que ha de prendre. Aix mateix, el pare, mare o tutor/a legal ha daportar un escrit on es demani i sautoritzi al personal del centre educatiu que administri al fill o filla la medicaci prescrita, sempre que sigui imprescindible la seva administraci en horari lectiu. s convenient que el centre mantingui en un nic arxiu les receptes o informes mdics i els escrits dautoritzaci i prevegi qui ha dadministrar el medicament i, en absncia daquesta persona, a qui correspon de fer-ho. El personal del centre podr administrar un medicament noms en els casos en qu poguessin fer-ho el pare, la mare o el tutor/a legal, sense una
255

formaci especial; en cas contrari, si el medicament ha de ser administrat per personal amb una formaci determinada, caldr que el centre es posi en contacte amb el centre dassistncia primria ms proper. 33.8. Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme Les mesures i accions per a la prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol (DOGC nm. 572, de 7.8.1985), modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig (DOGC nm. 1445, de 22.5.1991), i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC nm. 2686, de 22.7.1998). La Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries per fer front al tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005), implanta mesures adreades a la prevenci de les patologies derivades del consum de tabac. Aquestes mesures fan referncia al consum i la venda de tabac, a laugment dels espais sense fum i a la limitaci de la disponibilitat i accessibilitat als productes de tabac. La llei insisteix especialment en el paper modlic dels professionals docents i sanitaris, en la seva tasca educativa, de sensibilitzaci, conscienciaci i prevenci mitjanant el foment destils de vida sense tabac. Dacord amb tota la normativa esmentada, es prohibeix la venda i el subministrament de productes derivats del tabac, i tamb fumar en totes les dependncies dels centres de treball del Departament dEducaci. La prohibici afecta el professorat, el personal dadministraci i serveis i altre personal del centre i les persones que estiguin a l'interior de qualsevol dels recintes esmentats. La normativa preveu que els centres educatius, serveis educatius i altres centres dependents del Departament dEducaci no tinguin rees reservades per a fumadors. Tampoc no s permesa la venda ni el consum de begudes alcohliques en els centres educatius. Es recorda que sn alcohliques totes les begudes amb ms de 0,5 graus dalcohol. La cervesa es considera beguda alcohlica. El director o directora del centre ha de vetllar, amb la participaci del consell escolar de centre, pel compliment de les mesures previstes en la normativa i la creaci i el manteniment duna cultura organitzativa que promogui un ambient saludable lliure de fum. Lincompliment de la normativa ha de ser degudament advertit i, si escau, sancionat, dacord amb el rgim disciplinari vigent. Es pot consultar ms informaci a la pgina "Prevenci del tabaquisme" del web del Departament d'Educaci.

256

33.9. Control de plagues Des del Departament dEducaci se segueixen les lnies dactuaci de control integrat de plagues urbanes, amb la finalitat dintegrar totes les mesures possibles que afavoreixin una estratgia de control que causi la menor afectaci a les persones i a lentorn. Les mesures de control per a possibles plagues saplicaran quan siguin estrictament necessries, i sevitaran, sempre que es pugui, les actuacions de carcter merament preventiu. Quan shagin de dur a terme, caldr atenir-se a:

Les instruccions emeses des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals, que es poden trobar a la Intranet del Departament d'Educaci (Eines i serveis > Entorn de treball > Seguretat i salut laboral > Control de plagues), elaborades dacord amb els criteris dactuaci que recomana la Direcci General de Funci Pblica del Departament de Governaci i Administracions Pbliques. Les recomanacions dictades des de la Direcci General de Salut Pblica del Departament de Salut. (Departament de Salut: Salut > mbits dactuaci > Professionals de la salut > Salut ambiental > Control de plagues i plaguicides > Control integrat de plagues urbanes).

34. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident 34.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns materials) Dacord amb all que disposa l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual saproven les instruccions que regulen les actuacions, els trmits i la gesti que han de fer els centres docents pblics de nivell no universitari de Catalunya en determinats casos daccidents o incidents (DOGC nm. 1225, de 29 de novembre), modificada per l'Ordre de 16 doctubre de 1991 (DOGC nm. 1510, de 25 doctubre), el professor o professora o altres professionals datenci educativa que es trobin dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o complementria en la qual tingui lloc un accident, hauran datendre la situaci produda amb els mitjans de qu puguin disposar, actuant en tot moment amb diligncia i conformement a all que estableix la normativa vigent. El director o directora del centre comunicar els fets, al ms aviat possible, a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, a fi que lrgan competent pugui prendre les mesures adients de protecci de lalumne/a accidentat, si escau, i assabenti el pare, la mare o els seus tutors legals, o les persones perjudicades (tercers), dels fets ocorreguts i el procediment establert per reclamar en via administrativa.

257

Per iniciar el procediment de reclamaci en via administrativa, linteressat o interessada, o el pare, la mare o els tutors legals de lalumne/a, han de presentar un escrit de reclamaci davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci. Cal que els particulars adjuntin a lescrit algun document acreditatiu del seu dret i un detall sobre lestimaci del perjudici ocasionat. En el cas daccidents soferts per alumnes, els interessats presentaran una fotocpia del llibre de famlia o del document judicial que acredita la representaci legal del menor, el certificat mdic de lesions, la justificaci i avaluaci de les despeses originades, o que es puguin originar, en ocasi de laccident, i qualsevol altra documentaci que considerin pertinent. El director o directora del centre emetr un primer informe descriptiu de la possible lesi en els bns o drets dels particulars i, sempre que hi concorrin les circumstncies que puguin donar lloc a responsabilitat civil de lAdministraci, el traslladar per via urgent a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci. El director/a del centre, amb lassistncia deguda, haur delaborar posteriorment un informe detallat dels fets i de les circumstncies relacionades amb laccident i trametrel sense demora a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci. Per a lelaboraci daquest informe, el director o directora ha de tenir en compte la versi dels fets donada (i ratificada posteriorment per escrit) pel professor/a o la persona que tenia encarregada la direcci, la vigilncia o la custdia de lalumne o alumna en el moment de produir-se laccident, i les informacions verbals o documentals de qu pugui disposar. L'Administraci resol lexpedient en el termini mxim de sis mesos, en notifica la resoluci al reclamant i a la junta de personal, i, si escau, tramita labonament de la indemnitzaci corresponent. 34.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar Quan en un centre educatiu o en qualsevol activitat que es faci fora del centre (excursions, colnies, viatges) es produeixi una situaci demergncia (mort, accident greu) cal trucar al 112 per tal que el Servei dEmergncies Mdiques (SEM) activi els recursos necessaris per atendre la situaci. El director/a del centre ser linterlocutor del SEM durant la situaci demergncia. La intervenci dels professionals del Departament dEducaci (EAP i professorat dorientaci educativa) donar suport a lequip del SEM que gestioni la intervenci psicolgica. Finalitzat el perode demergncia, lEAP collaborar amb la direcci del centre en la normalitzaci de la vida escolar.

258

En cas que calgui prosseguir alguna intervenci amb el personal del centre, el director/a del centre ho sollicitar a la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, per tal que es gestioni la petici amb la Subdirecci General de Seguretat i Salut del Departament dEducaci. 34.3. Responsabilitat patrimonial de l'Administraci pblica s un dret dels ciutadans la possibilitat dinterposar, davant el Departament dEducaci i, a la ciutat de Barcelona, davant el Consorci dEducaci, una reclamaci de responsabilitat patrimonial, per les lesions en els bns o drets dels alumnes amb els requisits legalment previstos, i tenint en compte que el dret a reclamar prescriu al cap dun any que shagi produt el fet lesiu, o des de la guarici en el cas de danys de caire personal o psicolgic, o la determinaci de labast de les seqeles. La resoluci de la reclamaci correspon al Departament dEducaci i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, segons larticle 6.2. dels seus estatuts. 35. Actuacions en el supsit d'absentisme de l'alumnat Labsentisme s labsncia reiterada i no justificada al centre educatiu de lalumnat en edat descolaritzaci obligatria. Tanmateix, hi ha altres realitats, que sovint sinclouen dins aquest terme, com labandonament, la noescolaritzaci o la desescolaritzaci. Cada centre dissenya i implementa estratgies i actuacions per a la prevenci, la diagnosi i lactuaci preco contra labsentisme escolar. Aquestes actuacions es duen a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament dEducaci i els serveis socials del municipi i inclouen mecanismes per a la detecci de labsentisme, anlisi de factors de risc, protocols dintervenci, processos de reflexi sobre els resultats aconseguits en la millora de lassistncia a classe de lalumnat absentista i mesures pedaggiques per garantir lxit del retorn de lalumnat absentista al centre. Les orientacions del Departament dEducaci es poden trobar al Projecte de convivncia a lespai LIC de lXTEC. Quan en lalumnat de leducaci obligatria es produeixi un cas dabsentisme escolar, el centre es posar en contacte amb els pares, mares o tutors legals per tal dassabentar-los de la situaci i recordar-los les obligacions que tenen de vetllar per la correcta escolaritzaci dels seus fills i filles. Si daquesta actuaci no en resulta la rectificaci del comportament absentista, la direcci del centre comunicar per escrit la situaci als serveis socials del municipi. Daquesta comunicaci nhaur de quedar cpia arxivada en el centre, a disposici de la Inspecci d'Educaci. A criteri de la direcci del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut soluci efectiva a labsentisme desprs de la comunicaci als serveis socials del municipi, la direcci del centre ninformar la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona,la gerncia del Consorci dEducaci.
259

El procediment detallat dactuaci en situacions dabsentisme de lalumnat ha dexplicitar-se en les normes dorganitzaci i funcionament del centre. Sens perjudici del que tingui determinat cada centre per a l'etapa obligatria (vegeu tamb lapartat 20.3 Observacions sobre lhorari de lalumnat en el centre), els casos de no-assistncia injustificada en els nivells no obligatoris es consideraran falta en els termes establerts a larticle 37 de la Llei deducaci, sens perjudici del que sindica a lapartat 13.14 Inscripcions extraordinries i anullaci de matrcula daquest document per a lalumnat de batxillerat. 36. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre Els escrits de queixa sobre lexercici professional duna persona que presta serveis en un centre pblic del Departament dEducaci han dadrear-se a la direcci del centre i han de contenir la identificaci de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a qu es fa referncia. El director o directora del centre ha de traslladar cpia de la queixa al professor/a o treballador/a afectat i, directament o per mitj daltres membres de lequip directiu del centre, obtenir informaci sobre els fets exposats. Obtinguda la informaci i escoltat linteressat o interessada, el director/a ha de prendre les decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han presentat la queixa la soluci adoptada o, si escau, la desestimaci motivada, fent constar en lescrit lrgan al qual poden recrrer si no queden satisfets per la resoluci adoptada. La documentaci generada ha de quedar arxivada a la direcci o a la secretaria del centre. El procediment detallat de tramitaci de les queixes ha dexplicitar-se en les normes dorganitzaci i funcionament del centre, atenent all que estableix la Resoluci de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1006, de maig de 2004). 37. Criteris d'actuaci en situacions singulars 37.1. Criteris que cal aplicar en els supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills En els supsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals dalumnes menors dedat dels centres educatius pblics, cal tenir en compte els criteris segents: 1. Com a regla general

No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre els pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests.
260

Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits relatius a les esmentades relacions.

2. Com a qestions especfiques

Cap funcionari no est obligat a proporcionar informes dels alumnes, a petici dun advocat. Cal exigir loport requeriment judicial. Els pares, si no han estat privats judicialment de la ptria potestat, tenen dret a rebre informaci sobre el desenvolupament educatiu dels fills. Els pares que hagin estat privats de la ptria potestat shan de sotmetre al rgim de relacions amb el fill/a que hagi estat establert mitjanant sentncia judicial. Les decisions de canvi de centre dun alumne o alumna corresponen als qui en tinguin atribuda la ptria potestat. Aquesta sexerceix per ambds progenitors o per un de sol amb el consentiment exprs o tcit de laltre, i sn vlids els actes que realitzi un dells segons ls social i les circumstncies. En cas de desacord entre progenitors, sha destar a all que determini el jutge. Els infants ms petits han de ser lliurats, a lhora de la sortida, als pares que tinguin atribuda la guarda i custdia o a les persones que en tinguin lencrrec. Davant de qualsevol exigncia que depassi els criteris abans expressats, cal demanar el corresponent requeriment judicial.

37.2. Criteris que cal aplicar davant determinades actuacions de la policia o de la DGAIA 1. En el supsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependncies dun centre educatiu pblic, cal tenir presents els criteris dactuaci segents: a. Si demanen endur-se algun alumne/a, cal:

Que sacreditin com a policia tot exhibint el carnet professional. Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que nordena lactuaci. Avisar els pares o tutors legals, si lalumne/a s menor, per tal que acompanyin el fill/a. Si no s possible comptar amb els pares o tutors legals, els menors han de ser acompanyats pel tutor/a o per un altre professor/a.

261

b. Si demanen identificaci o dades dalgun alumne/a, cal:


Que sacreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional. Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que nordena lactuaci.

Sense el previ compliment de les actuacions precedents, no es pot lliurar cap alumne/a a la policia ni proporcionar dades sollicitades per aquesta, llevat que els agents de policia es trobin davant una situaci durgncia perqu lalumne/a intenta fugir o cometre algun illcit penal dins el centre. 2. Menors en situaci de desemparament. En el supsit que es presentin al centre funcionaris de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA) per recollir un/a menor que ha estat declarat en situaci de desemparament per resoluci administrativa de la DGAIA, els funcionaris han dacreditar-se i lliurar al centre una cpia de lautoritzaci emesa pel cap del servei territorial dAtenci a la Infncia i lAdolescncia en qu consti la referncia de lesmentada resoluci. El centre lliura el menor als funcionaris i conserva cpia de lautoritzaci presentada, aix com les dades de lacreditaci dels funcionaris que han dut a terme la recollida. 37.3. Criteris que cal aplicar en el supsit de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins les dependncies del centre En el supsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun alumne/a ha coms algun acte presumiblement delictiu (p. ex. trfic destupefaents) o constitutiu de falta penal (p. ex. agressi), cal:

Incoar des de la direcci el corresponent expedient a lalumne/a per escatir les seves responsabilitats dacord amb larticle 37 de la Llei dEducaci, sens perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar. Denunciar el cas davant la policia.

En el supsit que els indicis de la presumpta comissi dun delicte o duna falta penal es desprenguin de la tramitaci dun expedient incoat per la direcci del centre, cal actuar dacord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 279/2006, de 4 de juliol) i, en aquest sentit:

Un cop determinats els fets a lexpedient, cal que linstructor nelabori un informe i que la direcci el trameti al ministeri fiscal. El mateix informe sha de trametre als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci.

262

En el cas daldarulls de control difcil o impossible produts per alumnes o terceres persones dins el centre, el director/a avisar la policia a fi de restablir lordre pblic. 37.4. Criteris que cal aplicar quan es t constncia que algun alumne/a ha estat objecte de maltractaments Dacord amb el Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres maltractaments greus a menors, cal actuar de la manera segent: 1. Quan hi hagi sospites dun probable maltractament o abs sexual sobre un menor, cal que la direcci del centre ho comuniqui a la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA, av. del Parallel, 52, 08001 Barcelona, o a Infncia respon: 900 300 777) i a la Fiscalia de Menors i doni compte daquesta actuaci als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. 2. Quan hi hagi certesa dabs sexual o maltractament sobre un menor cal que la direcci del centre es posi en contacte amb lhospital de referncia de la zona, que ho comuniqui simultniament a la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia, i a la Fiscalia de Menors o al jutjat de gurdia, i que doni compte daquestes actuacions als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. En ambds casos el centre educatiu ha dinformar la famlia del menor de les actuacions que es facin. 38. Alumnat: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elabora Novetat Laccs de tots els centres educatius a Internet i ls de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement faciliten que molts centres disposin dels seus propis webs i de mitjans de reproducci digitals mitjanant els quals lactivitat educativa va ms enll dels estrictes lmits fsics de les aules i pot ser compartida per les famlies, lentorn i les comunitats daprenentatge darreu. En conseqncia, la imatge o altres dades que poden identificar els i les alumnes sn presents a la xarxa. Per a la publicaci dimatges, dades personals o materials la propietat intellectual dels quals recau en lalumnat menor dedat, cal disposar de la corresponent autoritzaci signada per les persones que nexerceixen la ptria potestat. Lautoritzaci ha despecificar de la manera ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les dades, imatges o materials, la durada de lautoritzaci i el mitj de difusi. Quan lalumnat s major dedat, lautoritzaci lha de signar directament lalumne/a.

263

Imatges i dades personals Ats que el dret a la prpia imatge est reconegut en larticle 18.1 de la Constituci i regulat per la Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge, i que el dret a lautodeterminaci informativa tamb est reconegut en el text constitucional en larticle 18.4 i regulat per la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, es fa necessari que, abans de publicar a les pgines web dels centres educatius o en revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre, imatges dalumnes on aquests o aquestes siguin clarament identificables o altres dades personals susceptibles de ser tractades informticament, shagi obtingut el consentiment dels pares, les mares o els tutors o les tutores legals. En lalumnat major dedat el consentiment lha de donar lalumne/a. Per facilitar lobtenci daquest consentiment, el centre informar els pares, les mares o els tutors o les tutores legals de lalumnat menor dedat afectat, i directament lalumnat major dedat quan s'escaigui, de la possibilitat de publicar al web del centre o en revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre imatges o dades personals de l'alumne/a en activitats lectives, complementries o extraescolars, i els lliurar un model per tal que puguin autoritzar o donar el consentiment a la publicaci de les imatges. Amb aquesta finalitat, es disposa dels nous models Autoritzaci relativa a lalumnat: s dimatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elabora (menors dedat) i Autoritzaci relativa a lalumnat: s dimatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elabora (majors dedat), que els centres han de demanar que siguin emplenats i signats pel pare, la mare o els tutors o les tutores legals de qualsevol alumne o alumna (o directament per lalumne/a si s major dedat) quan, amb posterioritat, hagi de sortir en imatges al web del centre o en revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre. Aquest consentiment no inclou lautoritzaci en el cas dimatges clarament identificables obtingudes per qualsevol altre sistema de captaci dimatge (filmacions, fotografies, etc.) destinat a ser reprodut en televisi, revistes no elaborades pel centre, publicacions de propaganda, llibres o qualsevol altre mitj de difusi pblica. Dacord amb la Llei orgnica 1/1982, el dret a la prpia imatge no impedeix la informaci grfica sobre un esdeveniment pblic quan la imatge duna persona determinada aparegui com a merament accessria. En aquest sentit no ser necessari el consentiment exprs dels interessats o representants legals per a la captaci dimatges quan aquestes tinguin carcter accessori dintre de lesdeveniment o quan les persones que hi apareguin no es puguin identificar. La direcci del centre s responsable nicament dall que es capti dins del recinte del centre. Qualsevol captaci dimatge efectuada dins del recinte del centre requereix lautoritzaci prvia de la direcci, autoritzaci que ha de quedar degudament acreditada. Si les imatges identifiquen persones, s

264

necessari obtenir el consentiment exprs de les persones afectades o dels seus representants legals explicitant la finalitat concreta de la captaci. La direcci no s responsable de les captacions dimatges efectuades en espais pblics externs al centre. Pel que fa a la protecci de dades de carcter personal, cal tenir en compte que larticle 13 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, admet la validesa del consentiment del tractament de les dades de carcter personal atorgat per les persones majors de 14 anys, mentre que per a les menors daquesta edat cal el consentiment de les persones que nexerceixen la ptria potestat. Aquesta modulaci de la minoria dedat sestn tamb a lautoritzaci del dret dimatge esmentat anteriorment. Edici de materials en blogs i espais web del centre Per a ledici, amb finalitat de desenvolupar l'activitat educativa, de materials elaborats per l'alumne/a en blogs, altres espais web i altres espais de comunicaci del centre, cal la corresponent cessi del dret de comunicaci pblica expressat per escrit de les persones que exerceixen la ptria potestat de lalumne/a, si s menor dedat, o directament de lalumne/a si s major dedat. La Llei de propietat intellectual no admet cap mena de modulaci daquest requisit segons ledat del menor. La cessi del dret de comunicaci pblica sha defectuar encara que lautor o lautora en qesti no aparegui clarament identificat, i sestn a realitzacions com ara el treball de recerca de batxillerat i altres de similars. Per tant, cal informar les famlies (i directament lalumnat major dedat) de les activitats que es prevegi publicar en lnia i obtenir-ne la corresponent autoritzaci signada. 38.1. Aspectes generals de la protecci de dades personals en els centres educatius Novetat Per donar compliment a la disposici addicional 14a de la Llei dEducaci, en el marc de la legislaci sobre protecci de dades de carcter personal, el Departament dEducaci prepara normes i posa a disposici dels centres orientacions especfiques que es poden consultar a la intranet de Departament d'Educaci. En aquestes normes es distingeixen els fitxers de dades que correspon custodiar al Departament i els fitxers que ha de custodiar cada centre. En tot cas, correspon a les direccions dels centres adoptar les mesures adients per garantir la seguretat de les dades de carcter personal que cont la documentaci del centre i evitar-ne lalteraci, la prdua i el tractament o laccs no autoritzats. 38.2. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i del professorat Novetat Ladrea de correu XTEC t el carcter de correu corporatiu del Departament d'Educaci en la seva comunicaci amb els centres i serveis educatius i amb

265

el professorat. Els responsables dels centres i serveis educatius han datendre amb regularitat aquesta bstia de correu electrnic. El servei de correu electrnic de la XTEC s d's preferent en lentorn professional dels docents dels centres pblics i privats concertats. 39. Collaboraci i participaci de les famlies. Carta de comproms educatiu 39.1. Marc general de collaboraci i participaci de les famlies La collaboraci i la participaci de les famlies dels alumnes sn imprescindibles per assolir els millors resultats educatius en un centre i contribuir a la millor integraci escolar i social de lalumnat. En el cas de les famlies nouvingudes, el centre establir els mecanismes necessaris per facilitar la seva integraci en la vida del centre. Al web: http://www.xtec.cat\lic\nouvingut\families_com.htm els centres disposen dinformaci seleccionada i de diferents models de notes de comunicaci amb les famlies, traduts a diversos idiomes. Una primera dimensi de collaboraci i participaci s la que es dna normalment per mitj del tutor o tutora. Aquesta es refereix al seguiment continuat dels progressos educatius de cada alumne/a durant tot el temps de permanncia al centre educatiu. La programaci horria del centre tindr en compte les possibilitats dels pares i mares per tal de facilitar-los les entrevistes amb els tutors de llurs fills i filles. Una segona dimensi s la de carcter collectiu: la participaci de pares i mares com a sector de la comunitat educativa en la gesti del centre. En aquest sentit, cal tenir present que per garantir la presncia de mares i pares en la vida del centre shan de satisfer unes condicions mnimes:

facilitar espais, i laccs a aquests espais en lhorari adequat, per a les activitats de les associacions de mares i pares, reservar espais en el tauler o sistema danuncis del centre per a les associacions de mares i pares, establir un calendari de contactes peridics entre lequip directiu del centre i les associacions de mares i pares.

Aix mateix, a fi que el consell escolar del centre sigui efectivament un organisme de participaci de les famlies, es recomana que:

es programi un calendari de reunions que ninclogui, com a mnim, una a comenament de curs, una altra al final i una cada trimestre, les reunions del consell escolar tinguin lloc en un horari que permeti lassistncia dels representants de mares i pares,
266

la convocatria de les reunions sefectu amb prou antelaci, es faciliti prviament informaci i documentaci dels temes que es tractaran en les sessions del consell escolar, es confeccioni lordre del dia de les sessions de manera que incorpori els punts que pugui sollicitar el sector de mares i pares, es difonguin a tota la comunitat educativa els acords del consell que tinguin un inters general, es garanteixi al sector de mares i pares membres del consell escolar la disponibilitat de les actes de les sessions del consell.

Els pares i mares dels alumnes poden collaborar tamb en el desenvolupament dactivitats generals i ordinries que es fan al centre i en les activitats organitzades, si escau, dins el Pla educatiu dentorn. 39.2. Carta de comproms educatiu Novetat

Larticle 20 de la Llei deducaci defineix la carta de comproms educatiu, en el marc del projecte educatiu del centre, com el document que expressa els objectius per assolir un entorn de convivncia i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. Mitjanant la carta de comproms educatiu es vol potenciar la participaci de les famlies en leducaci dels seus fills i filles. La finalitat de la carta de comproms educatiu s potenciar la comunicaci, participaci, implicaci i comproms entre els centres i les famlies per dur a terme una acci coherent i coordinada en leducaci dels infants i joves. La concreci dels compromisos que es formalitzin a travs de la carta de comproms requereix la prioritzaci dels valors que, dacord amb el projecte educatiu, el centre vol impulsar en la formaci de lalumnat. Aquests valors shauran dadequar a cada etapa i nivell educatiu. Amb carcter general, sn valors especialment rellevants a considerar en la carta de comproms educatiu leducaci en lesfor i la responsabilitat, en la sociabilitat i en lautonomia personal. En lESO, la carta de comproms ha de tenir en compte la coresponsabilitat del centre i de la famlia en el procs dorientaci de carcter personal, acadmic i, si escau, professional de lalumnat per poder assolir la maduresa personal, la presa de decisions i la integraci social. En lelaboraci dels continguts de la carta de comproms, cal comptar amb la sensibilitzaci o participaci, si escau, de lalumnat i la participaci del professorat i de les famlies. Correspon a la direcci del centre impulsar les mesures organitzatives necessries per fer efectiu aquest procs participatiu. Els centres han de formular els continguts de la carta de comproms dacord amb els principis, objectius, criteris i valors del seu projecte educatiu, respectant els drets i les llibertats de les famlies recollits a la legislaci vigent. La carta de comproms educatiu pot incloure compromisos especfics
267

addicionals acordats pel centre i la famlia, si es considera necessari, i suposar el seguiment i la revisi daquests compromisos de manera peridica entre el centre i la famlia. Un cop aprovada la carta de comproms, se nha de fer la difusi entre les famlies amb la finalitat de compartir els continguts de la carta i la importncia daquest comproms, i potenciar tamb que en facin partcips els seus fills/es. Han de signar la carta de comproms educatiu la direcci del centre pblic, la persona titular del centre privat concertat, o qui en nom de la direcci o de la titularitat disposin les normes dorganitzaci i funcionament del centre, i el pare, mare o tutor/a legal de lalumne/a. De la carta de comproms educatiu i de les successives revisions, sen signaran dues cpies, una per al centre i una altra per a la famlia. Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han destablir a qui correspon el seguiment del compliment dels compromisos als quals faci referncia la carta, responsabilitat que normalment ha de recaure en el tutor/a de lalumne/a. Les modificacions que sacordin seran incloses a la carta com a addenda i signades, en nom de la direcci del centre pblic o de la titularitat del centre privat concertat, per la persona a qui el centre assigni el seguiment del compliment dels compromisos, i pel pare, la mare o el tutor/a legal de lalumne/a. Lactualitzaci dels continguts de la carta sha de fer, almenys, a linici de cada etapa educativa. Els centres educatius han delaborar el model de carta de comproms i formalitzar-la amb les famlies durant el curs 2010-2011. Amb les famlies de lalumnat de nova incorporaci al centre la carta de comproms es formalitzar en el moment de la matrcula. El Departament d'Educaci posa a disposici dels centres orientacions amb relaci a la carta de comproms educatiu.

268

V. Formaci permanent del professorat Dacord amb el Pla marc de formaci permanent 2005-2010, el Departament dEducaci desenvolupa programes de formaci en els mbits segents:

Escola inclusiva Currculum i innovaci Tecnologies de la informaci i la comunicaci Millora personal i desenvolupament professional Gesti de centres i serveis educatius

La formaci permanent s un recurs per a la millora del professorat i dels centres, que ha de fer compatible i complementria la formaci diniciativa individual, la formaci en el centre i la formaci al servei dels objectius del Departament dEducaci. La finalitat de loferta formativa s, doncs, donar resposta a les necessitats de formaci dels docents i dels centres educatius. El director o directora del centre o la persona en qui delegui es responsabilitzar de rebre i canalitzar en el centre la informaci sobre les activitats de formaci permanent que puguin interessar o afectar el professorat. Aix mateix, i quan escaigui amb el coneixement previ de la titularitat del centre, far arribar als responsables de la formaci del servei educatiu les necessitats de formaci del centre i del professorat. La formaci en el centre ha de respondre necessriament al pla de formaci de centre. Les activitats de formaci permanent del professorat que afectin el claustre en conjunt o que afectin el professorat duna matria o rea, duna etapa, dun cicle o dun nivell determinats, sinclouran en la programaci general anual del centre, de la qual formaran part, i es duran a terme en horari no lectiu; noms excepcionalment es faran en franges horries que incloguin parcialment temps lectiu. Tota la informaci respecte a la formaci permanent del professorat es pot consultar a la pgina web de "Formaci del professorat" i a les pgines web dels serveis educatius corresponents. 40. Pla de formaci de centre Cada centre, en funci dels objectius del seu projecte educatiu, estableix un pla de formaci de centre (PFC), en el qual es concreta la formaci a curt i mitj termini. Els serveis educatius assessoraran els centres en la concreci daquestes necessitats de formaci. Per a aquesta comesa es portaran a terme activitats formatives adreades als responsables de la formaci dels centres educatius per tal de formar-los com a gestors dels plans de formaci de centre.

269

Tenir elaborat un PFC s criteri de prioritzaci per part dels serveis educatius a lhora danalitzar les demandes de formaci. Aquest PFC ha destar ntimament relacionat amb el projecte educatiu del centre i el projecte de direcci vigent, i amb la programaci general anual del centre. Cal que doni resposta, com a mnim, a les necessitats derivades dels plans especfics de cada centre (PAC, PROA, etc.), dimplementaci de laula dacollida, de projectes dinnovaci, dels resultats de lavaluaci dels riscos psicosocials i de la incorporaci de professorat novell. 41. Plans de formaci de zona Novetat

Els plans de formaci de zona (PFZ) concreten els objectius de millora dels centres i del professorat per a un mbit territorial determinat. Les activitats de formaci incloses en els plans de formaci de zona sn impulsades, dinamitzades i coordinades pel servei educatiu del respectiu mbit territorial i es duran a terme dins lhorari laboral no lectiu, llevat dels casos excepcionalment autoritzats per la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat. Per al curs 2010-2011, les actuacions dels PFZ tindran com a objectius generals i prioritaris els que sespecifiquen a continuaci.

Formar per a lescola inclusiva: atenci a la diversitat, tutoria i orientaci, acollida de lalumnat nouvingut, atenci a lalumnat en situaci de risc de marginaci social i participaci de lalumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris. Ajudar a implementar el treball per competncies derivat dels currculums establerts pels decrets 142/2007 i 143/2007 de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria. Millorar la capacitaci del professorat per al treball en entorns digitals daula i de centre. Impulsar el coneixement i el domini de les llenges estrangeres, especialment de langls, per part del professorat. Ajudar el professorat novell a desenvolupar les seves competncies docents.

En el procs dassoliment daquests objectius es tindr com a prioritari ls didctic de les TAC a laula. 42. Llicncies d'estudis La concessi de llicncies destudis que afecten el curs 2010-2011 es regeix per la Resoluci EDU/945/2010, de 25 de mar, per la qual es convoca concurs pblic per a la concessi de llicncies retribudes per dur a terme treballs de recerca educativa i elaboraci materials curriculars directament relacionats amb el lloc de treball durant el curs 2010-2011, destinades al
270

funcionariat de carrera dels cossos docents i dels cossos d'inspecci i al professorat especialista amb contracte laboral fix (DOGC nm. 5601, de 6.4.2010). 43. Accs a biblioteques i museus Dacord amb el que estableix larticle 110.7 de la Llei 12/2009, deducaci, i ats lacord establert entre el Departament dEducaci i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya, el professorat degudament acreditat amb el carnet docent pot accedir de manera gratuta a les biblioteques i museus dependents dels poders pblics i daltres entitats privades adherides. Aix mateix, pot fer s dels serveis de prstec de llibres i materials que ofereixin aquestes biblioteques. Es pot generar lobtenci del carnet docent i consultar la relaci dentitats al web del Departament d'Educaci, a rees dactuaci > Professorat > Carnet docent.

271

VI. Referents normatius Llei d'educaci

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)

Organitzaci general del curs

Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual saprova el Reglament orgnic dels centres docents pblics que imparteixen educaci secundria i formaci professional de grau superior (DOGC nm. 2218, de 14.6.1996). Vegeu-ne la versi actualitzada. Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006) Ordre EDU/44/2010, de 8 de febrer, per la qual sestableix el calendari escolar dels cursos 2010-2011 i 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm. 5562, de 8.2.2010)

Currculum dESO

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 4915, 29.6.2007). Correcci derrada en el DOGC nm. 5515, de 27.11.2009

Programes de qualificaci professional inicial

Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes de Qualificaci Professional Inicial (DOGC nm. 5463, de 14.9.2009)

Currculum de batxillerat

Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008) Ordre EDU/340/2009, de 30 de juny, de la relaci de matries de modalitat del batxillerat que es vinculen a les proves d'accs a la universitat (DOGC nm. 5417, de 9.7.2009)

Ordenaci dels ensenyaments esportius

Decret 169/2002, d11 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de rgim especial que condueixen a les titulacions oficials de tcnic desport i tcnic superior desport (DOGC nm. 3660, de 19.6.2002)

272

Reial decret 1363/2007, de 24 doctubre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments esportius de rgim especial (BOE nm. 268, de 8.11.2007)

Formaci professional

Decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual sestableixen diverses mesures flexibilitzadores de loferta dels ensenyaments de formaci professional especfica (DOGC nm. 4507, de 10.11.2005)

Connexi batxillerat - cicles formatius de formaci professional

Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s'estableix l'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 3, de 3.1.2007) Reial decret 777/1998, de 30 dabril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de lordenaci de la formaci professional en lmbit del sistema educatiu (BOE nm. 110, de 8.5.1998). Derogat pel Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s'estableix l'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 3, de 3.1.2007), sens perjudici de la disposici final segona, que modifica l'annex III. Els annexos del Reial decret 777/1998 seguiran en vigor fins a la seva actualitzaci o substituci Resoluci de 25 de maig de 1998, de modificaci de la Resoluci de 4 de febrer de 1998, per la qual saproven les normes de preinscripci i matriculaci dalumnes als centres docents sostinguts amb fons pblics, pel que fa al procediment dadmissi dalumnes procedents del batxillerat LOGSE en els ensenyaments de grau superior de formaci professional especfica (DOGC nm. 2651, de 2.6.1998)

Avaluaci dalumnes

Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual sestableixen els elements dels documents bsics davaluaci de leducaci bsica regulada per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, aix com els requisits formals derivats del procs davaluaci que sn necessaris per garantir la mobilitat de lalumnat (BOE nm. 149, de 22.6.2007) Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008) Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008)
273

Avaluaci de centre

Ordre de 20 doctubre de 1997, per la qual es regula lavaluaci dels centres docents sostinguts amb fons pblics (DOGC nm. 2511, de 5.11.1997)

Projecte lingstic

Decret 362/1983, de 30 dagost, sobre aplicaci de la Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya, a lmbit de lensenyament no universitari (DOGC nm. 359, de 31.8.1983) Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de 9.1.1998)

Educaci especial

Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de 28.11.1997)

Plans estratgics

Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratgics dels centres docents sostinguts amb fons pblics (DOGC nm. 3401, d1.6.2001) Resoluci EDU/2641/2008, de 4 d'agost, per la qual es dna publicitat dels centres que documentalment han formalitzat amb el Departament d'Educaci un pla estratgic per al desenvolupament de l'autonomia de centre, i als centres que han estat autoritzats a desenvolupar un pla de millora, i es crea la comissi de seguiment dels plans (DOGC nm. 5205, de 29.8.2008) Resoluci EDU/380/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat dels centres que estan fent el disseny del Pla estratgic per a la millora dels resultats educatius i la cohesi social com a objectius prioritzats pel Departament dEducaci, i es fixa el calendari per a la formalitzaci documental del Pla estratgic per a la millora de la qualitat i la promoci de lautonomia del centre educatiu durant els cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm. 5571, de 19.2.2010). Modificada per la Resoluci EDU/839/2010, de 19 de mar (DOGC nm. 5597, de 29.3.2010) Resoluci EDU/381/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat dels centres que han formalitzat documentalment, amb el Departament dEducaci, un pla dactuaci immediata per a la millora dels resultats acadmics per al curs 2009-2010, i es fixa el calendari per a la formalitzaci documental dun pla estratgic per a la millora de la qualitat i la promoci de lautonomia del centre educatiu durant els
274

cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm. 5571, de 19.2.2010). Modificada per la Resoluci EDU/838/2010, de 19 de mar (DOGC nm. 5597, de 29.3.2010)

Resoluci EDU/1085/2010, de 31 de mar, per la qual es dna publicitat dels centres que finalitzen el cicle de planificaci estratgica 2006-2010 i sestableix el rgim de renovaci del cicle de planificaci estratgica 2010-2014 (DOGC nm. 5608, de 15.4.2010)

Projectes de qualitat i millora contnua

Ordre EDU/432/2006, de 30 dagost, per la qual es crea el Projecte de qualitat i millora contnua dels centres educatius, i se naproven les bases reguladores (DOGC nm. 4717, de 13.9.2006)

Projectes dinnovaci educativa

Ordre EDU/85/2009, d'11 de mar, per la qual s'aproven les bases generals de les lnies de subvenci del Departament d'Educaci, les bases especfiques dels programes que les integren, i s'obre la convocatria pblica per a l'any 2009 (DOGC nm. 5336, d'11.3.2009) Resoluci EDU/602/2009, d'11 de mar, per la qual s'aproven les bases generals i especfiques que regulen diversos programes i els projectes que els integren que han de dur a terme centres educatius dels quals s titular el Departament d'Educaci, i s'obre la convocatria de selecci per a l'any 2009 (DOGC nm. 5336, d'11.3.2009)

Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o dansa

Resoluci de la Direcci General dOrdenaci Educativa, de 16 de juny de 1997, per al reconeixement densenyaments cursats en determinades escoles de msica (FDAADE nm. 671, de juliol de 1997) Resoluci de 29 de gener de 2001, per la qual sestableixen criteris i es donen instruccions per autoritzar ladaptaci curricular del batxillerat, amb reducci del nombre de crdits de matries optatives, per als alumnes que cursen estudis equivalents al grau mitj de msica en determinades escoles (DOGC nm. 3322, de 7.2.2001) Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual s'estableixen convalidacions entre els ensenyaments professionals de msica i de dansa i l'educaci secundria obligatria i el batxillerat, aix com els efectes que sobre la matria d'educaci fsica han de tenir la condici d'esportista d'alt nivell o alt rendiment i els ensenyaments professionals de dansa (BOE nm. 51, de 28.2.2009)

275

Accs a la universitat

Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accs als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissi a les universitats pbliques espanyoles (BOE nm. 283, de 24.11.2008). Modificat pel Reial decret 558/2010, de 7 de maig (BOE nm. 113, de 8.5.2010). Vegeu-ne la versi actualitzada.

Equivalncia d'estudis

Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen equivalncies amb els ttols de graduat en educaci secundria obligatria i de batxiller regulats en la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig d'educaci (BOE nm. 146, de 17.6.2009)

Personal dadministraci i serveis (PAS)

Decret legislatiu 1/1997, 31 doctubre, pel qual saprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (DOGC nm. 2509 / Annex de 3 de novembre de 1997) Decret 295/2006, de 18 de juliol, sobre jornada i horaris del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 4681, de 21.7.2006) VI Conveni collectiu nic dmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per al perode 2004-2008

s social dels centres

Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula ls social dels edificis dels centres docents pblics (DOGC nm. 3446, de 6.8.2001). Vegeu-ne la versi actualitzada.

Seguretat i salut

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (BOE nm. 269, de 10.11.1995) Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual saprova el Reglament dels serveis de prevenci (BOE nm. 27, de 31.1.1997) Reial decret 486/1997, de 14 dabril, pel qual s'estableixen les disposicions mnimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE nm. 97, de 23.4.1997) Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya (DOGC nm. 2401, de 29.5.1997)
276

Decret 312/1998, d1 de desembre, pel qual es creen els serveis de Prevenci de Riscos Laborals per al personal al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 2784, d11.12.1998) Decret 183/2000, de 29 de maig, de regulaci del Servei de Prevenci de Riscos Laborals del Departament dEnsenyament (DOGC nm. 3152, d1.6.2000) Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia (DOGC nm. 572, de 7.8.1985), modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig (DOGC nm. 1445, de 22.5.1991) i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC nm. 2686, de 22.7.1998) Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries per fer front al tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005)

s d'imatges

Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge (BOE nm. 115, de 14.5.1982)

Protecci de dades

Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE nm. 281, de 24.11.1995), modificada per la Llei orgnica 15/2003, de 25 de novembre (BOE nm. 283, de 25.11.2003) Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 dabril, pel qual saprova el Text refs de la Llei de propietat intellectual (BOE nm. 97, de 22.4.1996) Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 298, de 14.12.1999) Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 17, de 19.1.2008)

277

ANNEX 1. Lectures prescriptives de batxillerat

1. Lectures prescriptives per a les matries comunes de batxillerat


1.1. Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua catalana i literatura al batxillerat
Promoci 2009-2011 1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (versi actualitzada)* 2. Antologia de poesia catalana* 3. Narcs Oller, La bogeria 4. Merc Rodoreda, Mirall trencat 5. (A criteri del departament de llenges.) Promoci 2010-2012 1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (versi actualitzada)* 2. Antologia de poesia catalana* 3. Caterina Albert, Vctor Catal, Drames rurals 4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants 5. (A criteri del departament de llenges.)
* En les lectures marcades amb un asterisc no ser objecte davaluaci lobra completa, sin la selecci que figura a continuaci.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Captols seleccionats: X. La resposta definitiva que lermit fu al Rei. XI. Les grcies que lo rei dAnglaterra fa a lermit. XII. Com lo rei angls don llicncia a lermit que ans a fer les magranes compostes. XXVIII. Com lo rei dAnglaterra se cas ab la filla del rei de Frana, e en les bodes foren fetes molt grans festes. XXIX. Com Tirant manifest son nom e son llinatge a lermit. XXX. Com Tirant deman a lermit en qu pensava. XXXI. Com Tirant preg a lermit que li volgus dir quina cosa era lorde de cavalleria. XXXII. Com lermit lleg un captol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles. LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingu venut. LXI. La resposta que Tirant fu al senyor de les Vilesermes quan li deman lo fermall que la bella Agns li havia dat. LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc. LXIII. Com Tirant deman de consell a un rei darmes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes. LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei darmes, don a Tirant lo Blanc. LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devis les armes. LXVI. Lo raonament que lo rei darmes, com a jutge de la batalla, fu als dos cavallers. LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes. LXXXV. Com fon instituda la fraternitat de lorde dels cavallers de la Garrotera. XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de lermit e tornaren en llur terra. XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religi, fon delliurada per un cavaller de lorde. CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tir la deessa Venus perqu mirava la filla de lEmperador. CXXVI. Com Tirant satisfu en les raons que lEmperador li demanava.
Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 1 de 11

CXXVII. Com la Princesa conjur a Tirant que li digus qui era la senyora qui ell tant amava (fins a Llavors ella hagu plena notcia que per ella se faa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogus hom requerir una dama damors pg. 405). CLVII. Com lo Sold orden les sues hosts, e com comen la batalla. CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida fu. CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant. CLXXXIX. Les grans festes que lEmperador fu fer per amor dels ambaixadors del Sold (fins a LEmperador prorrog lo torneig per a lendem pg. 630). CCXXXI. Com Plaerdemavida pos a Tirant en lo llit de la Princesa. CCXXXIII. Rplica que fa Tirant a Plaerdemavida. CCLX. Resposta feta per lEmperadriu a Hiplit. CCLXI. Com Hiplit mostra de paraula la contentaci que t de sa senyora. CCLXII. Rplica que fa lEmperadriu a Hiplit (fins a ...que si aquest delit li llevam seria poca admiraci no auments la sua malaltia en major grau que no s. pg. 760). CCLXXXIII. Ficci que fu la reprovada Viuda a Tirant (fins a ...e la ignorncia de la Princesa don lloc a la malcia de la Viuda. pg. 805). CDXXXIV. Com Tirant an a Contestinoble per parlar ab lEmperador. CDXXXV. Grcies damor que fa Tirant a la Reina. CDXXXVI. Com Tirant venc la batalla e per fora darmes entr en lo castell. CDXXXVII. Reprensi damor que fa la Princesa a Tirant. (La citaci de pgines es refereix a ledici de Mart de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979) Antologia de poesia catalana 1. Guillem de Bergued: Canoneta leu e plana 2. Cerver de Girona: No el prenatz lo fals marit... 3. Ramon Llull: A vs, dona Verge Santa Maria... 4. Ausis March: Poema LXXXI (Aix com cell qui es veu prop de la mort...) 5. Ausis March: Poema XIII (Colguen les gents amb alegria festes...) 6. Anselm Turmeda: Elogi dels diners 7. Jordi de Sant Jordi: Desert damics, de bns e de senyor 8. Joan Ros de Corella: La balada de la garsa i lesmerla 9. Francesc Vicent Garcia: A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil 10. A la vora de la mar (can popular) 11. Bonaventura Carles Aribau: La ptria 12. Teodor Llorente: Vora el barranc dels algadins de Nou llibret de versos (1909) 13. Jacint Verdaguer: Els dos campanars, de Canig (1885) 14. Jacint Verdaguer: Vora la mar, de Flors del calvari (1895) 15. Miquel Costa i Llobera: El pi de Formentor, de Poesies (1885), edici de 1907 16. Joan Maragall: La vaca cega, de Poesies (1895) 17. Joan Maragall: Oda a Espanya, de Visions i cants (1900) 18. Joan Alcover: La Balanguera, de Cap al tard (1909) 19. Josep Carner: Canoneta incerta dEl cor quiet (1925), edici de Poesia (1957) 20. Josep Carner: Blgica, de Llunyania (1952), edici de Poesia (1957) 21. Maria Antnia Salv: Lencs que fuig, dEspigues en flor (1926) 22. Josep Maria Junoy: Oda a Guynemer, de Poemes i calligrames (1920) 23. Joan Salvat-Papasseit: Tot lenyor de dem, de Lirradiador del port i les gavines (1921) 24. Joan Salvat-Papasseit: Com s que es besa, dEl poema de la rosa als llavis (1923) 25. Josep Maria de Sagarra: Vinyes verdes vora el mar, de Canons de rem i de vela (1923) 26. Josep Maria de Sagarra: Aigua-marina, dncores i estrelles (1936) 27. Carles Riba: Que jo no sigui ms com un ocell tot sol..., dEstances (llibre segon) (1930) 28. Carles Riba: Snion, tevocar de lluny..., dElegies de Bierville (1943) 29. Clementina Arderiu: El pends, de Lalta llibertat (1920) 30. Rosa Leveroni: Elegies de la represa, VI, de Presncia i record (1952) 31. Bartomeu Rossell-Prcel: A Mallorca durant la guerra civil, dImitaci del foc (1938)
Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 2 de 11

32. Mrius Torres: La ciutat llunyana, de Poesies (1947) 33. Agust Bartra: Oda a Catalunya des dels trpics de Larbre de foc (1946), edici dObra potica completa (1971) 34. J.V. Foix: Sol, i de dol, i amb vetusta gonella..., de Sol, i de dol (1947) 35. J.V. Foix: s quan dormo que hi veig clar, dOn he deixat les claus... (1953) 36. Salvador Espriu: Can del mat encalmat, dEl caminant i el mur (1954) 37. Salvador Espriu: Assaig de cntic en el temple, dEl caminant i el mur (1954) 38. Pere Quart: Corrandes dexili, de Sal de tardor (1947) 39. Pere Quart: Vacances pagades, de Vacances pagades (1961) 40. Joan Vinyoli, Les boies, de Cercles (1979) 41. Gabriel Ferrater: Floral, de Da nuces pueris (1960) 42. Gabriel Ferrater: Cambra de la tardor, de Da nuces pueris (1960) 43. Joan Brossa: Poema, de Poemes visuals (1975) 44. Joan Brossa: Eco, de Rua de llibres (1980) 45. Vicent Andrs Estells: Els amants, de Llibre de meravelles (1971) 46. Miquel Mart i Pol: LElionor, de La fbrica (1972) 47. Maria Merc Maral: Brida, de Bruixa de dol (1979) Indicacions per a les edicions de lantologia anterior: Els poemes dautors medievals (1-8) han danar acompanyats duna versi en prosa actual. Cal destacar el text original, amb la consegent adaptaci ortogrfica i, amb un altre tipus de lletra, cal introduir la versi actualitzada. La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lxics. Cap paraula no ha dentrebancar la lectura del text. Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajuds a situar lautor i la seva obra. Aquesta nota hauria dafavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserci de lobra en un context histric.

Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 3 de 11

1.2. Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua castellana i literatura al batxillerat
Promoci 2009- 2011 1. Gustavo A. Bcquer, Rimas y Leyendas* 2. Miguel Mihura, Tres sombreros de copa 3. Carmen Laforet, Nada 4. Antologa de poesa espaola* 5. (A criteri del departament de llenges.) Promoci 2010 - 2012 1. Po Baroja, El rbol de la ciencia. 2. Miguel Mihura, Tres sombreros de copa. 3. Carmen Laforet, Nada. 4. Antologa de poesa espaola.* 5. (A criteri del departament de llenges.)
* En les lectures marcades amb un asterisc no ser objecte davaluaci lobra completa, sin la selecci que figura a continuaci.

Gustavo Adolfo Bcquer, Rimas y leyendas. Poemes i contes seleccionats Rimas 1. Rima II (Saeta que voladora...) 2. Rima VII (Del saln en el ngulo oscuro...) 3. Rima XI (-Yo soy ardiente, yo soy morena...) 4. Rima XIV (Te vi un punto, y flotando ante mis ojos...) 5. Rima LII (Olas gigantes que os rompis bramando...) 6. Rima LIII (Volvern las oscuras golondrinas...) 7. Rima LXVI (De dnde vengo? El ms horrible y spero...) 8. Rima LXXV (Ser verdad que cuando toca el sueo...?) Leyendas 1. El monte de las nimas 2. Los ojos verdes 3. Maese Prez el organista 4. El rayo de luna 5. El Miserere 6. El Cristo de la calavera Antologa de poesa espaola 1. Jarchas, Vayse meu corachn de mib, Garid vos, ay yermanelas, Qu far, mamma?, Si me quereses (siglo XI) 2. Lrica tradicional: En vila, mis ojos, Que miraba la mar / la mal casada; Al alba venid, buen amigo, Aprended, flores, de m, Dentro en el vergel, morir (siglos XI-XVII) 3. Cantar de mo Cid, vv. 1-14, 715-777, 2689-2762 (finales del siglo XII) 4. Gonzalo de Berceo, Milagros de Nuestra Seora, XIV (ca. 1260) 5. Romancero viejo, Romance del conde Arnaldos, Romance de la jura de Santa gueda (siglos XIV-XIX) 6. Libro de buen amor, vv. 653-656, 697-701, 878-882, 950-971 (primer tercio del siglo XIV) 7. Marqus de Santillana, La vaquera de la Finojosa (primera mitad del siglo XV) 8. Jorge Manrique, Coplas a la muerte de su padre, vv. 1-5, 13-17, 25-28, 33-40 (despus de 1476) 9. Garcilaso de la Vega, Soneto XXXIII, A Boscn desde La Goleta (ca. 1535)
Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 4 de 11

10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44.

Garcilaso de la Vega, gloga III, vv. 8-10, 25-32, 3947 (antes de 1535) Fray Luis de Len, El aire se serena (Oda III) (mediados del siglo XVI) San Juan de la Cruz, Cntico espiritual (segunda mitad del siglo XVI) Luis de Gngora, Mientras por competir con tu cabello (ca. 1582) Luis de Gngora, Fbula de Polifemo y Galatea, estrofas 4-9, 13-14, 62-63 (1611) Lope de Vega, /La Filomena/, Epstola IX, vv. 49-63 (Pasan las horas de la edad florida) (ca. 1610) Andrs Fernndez de Andrada, Epstola moral a Fabio, vv. 1-21, 46-51, 58-63, 67-72, 100108, 115-117, 127-129, 163-168, 172-174, 181-195, 202-205 (antes de 1613) Francisco de Quevedo, Ah de la vida! Nadie me responde? (ca. 1640) Francisco de Quevedo, Cerrar podr mis ojos la postrera (ca. 1620) Sor Juana Ins de la Cruz, Hombres necios que acusis (finales del siglo XVII) Jos de Espronceda, Marchitas ya las juveniles flores (A XXX dedicndole estas poesas) (ca. 1840) Gustavo Adolfo Bcquer, Del saln en el ngulo oscuro, de Rimas (1868) Rosala de Castro, Adis, ros; adis, fontes, de Cantares gallegos (1863) Rubn Daro, Cancin de otoo en primavera, de Cantos de vida y esperanza (1905) Antonio Machado, Campos de Soria, de Campos de Castilla (1912) Antonio Machado, Proverbios y cantares, XXIX, XLIV, de Campos de Castilla (1917) Juan Ramn Jimnez, lamo blanco, de Cancin (1936) Juan Ramn Jimnez, Si yo, por ti, he creado un mundo para ti (El nombre conseguido de los nombres), de Dios deseado y deseante (1949) Pedro Salinas, El alma tenas, de Presagios (1924) Jorge Guilln, Ms all, de Cntico (1928) Gerardo Diego, Ro Duero, ro Duero, de Soria (1923) Federico Garca Lorca, La luna vino a la fragua, de Romancero gitano (1927) Federico Garca Lorca, Ciudad sin sueo, de Poeta en Nueva York (1929-1930, publicado en 1940) Dmaso Alonso, Madrid es una ciudad de ms de un milln de cadveres (segn las ltimas estadsticas), de Hijos de la ira (1944) Vicente Alexandre, Se queran, de La destruccin o el amor (1935) Rafael Alberti, Si mi voz muriera en tierra, de Marinero en tierra (1924) Luis Cernuda, Donde habite el olvido, de Donde habite el olvido (1933) Miguel Hernndez, Yo quiero ser, llorando, el hortelano, de El rayo que no cesa (1936) Gabriel Celaya, La poesa es un arma cargada de futuro, de Cantos iberos (1955) Blas de Otero, En el principio, de Pido la paz y la palabra (1955) ngel Gonzlez, Para que yo me llame ngel Gonzlez, de spero mundo (1956) Jos Mara Valverde, En el principio, de Ser de palabra (1976) Jos ngel Valente, Si no creamos un objeto metlico, de El inocente (1970) Jaime Gil de Biedma, Intento formular mi experiencia de la guerra, de Moralidades (1966) Mara Victoria Atencia, Placeta de San Marcos, de El coleccionista (1979)

Indicacions per a les edicions de lantologia anterior: Els poemes dautors medievals (1-8) han danar acompanyats duna versi en prosa actual. Cal destacar el text original, amb la consegent adaptaci ortogrfica i, amb un altre tipus de lletra, cal introduir la versi actualitzada. La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lxics. Cap paraula no ha dentrebancar la lectura del text. Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajuds a situar lautor i la seva obra. Aquesta nota hauria dafavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserci de lobra en un context histric.

Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 5 de 11

2. Lectures prescriptives per a les matries de modalitat de literatura


2.1. Lectures prescriptives per a la literatura catalana de la modalitat dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts (via darts escniques, msica i dansa) del batxillerat
Promoci 2009 - 2011 1. ngel Guimer, Maria Rosa 2. Joan Maragall, Visions & Cants 3. Mrius Torres, Antologia potica* 4. Joan Oliver, All que tal vegada sesdevingu 5. Montserrat Roig, Ramona, adu 6. Maria ngels Anglada, Quadern dAram Promoci 2010 - 2012 1. ngel Guimer, Maria Rosa 2. Joan Maragall, Visions & cants 3. Mrius Torres, Antologia potica* 4. Salvador Espriu, Antgona 5. Pere Calders, Crniques de la veritat oculta 6. Maria ngels Anglada, Quadern dAram
* En les lectures marcades amb un asterisc no ser objecte davaluaci lobra completa, sin la selecci que figura a continuaci.

Mrius Torres, Antologia potica 1. Dol ngel de la mort 2. Que sigui la meva nima 3. Febrer 4. En el silenci obscur 5. Paraules de la Nit 6. El combat dels poetes 7. Can a Mahalta: Corren les nostres nimes 8. Lorelei 9. Venus 10. Entre lherba i els nvols. Tannkas 11. Couperin, a lhivern 12. Un altre abril 13. Abendlied 14. Al Present 15. Presncia 16. La galerna i el llamp 17. Els nvols 18. Arbor Mortis 19. Pelegrins 20. S que haur doblidar... 21. La Ciutat Llunyana 22. Tot s lluny, en la nit... 23. Labisme de llum 24. Aix s la joia 25. Mozart 26. Aviat, als asils...
Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 6 de 11

2.2. Lectures prescriptives per a la literatura castellana de la modalitat dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts (via darts escniques, msica i dansa) del batxillerat
Promoci 2009-2011 1. Antologa potica del Siglo de Oro* 2. Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote* 3. Tirso de Molina, El burlador de Sevilla 4. Rosala de Castro, Antologa potica* 5. Miguel Delibes, Cinco horas con Mario 6. Enrique Jardiel Poncela, Elosa est debajo de un almendro Promoci 2010-2012 1. Antologa potica del Siglo de Oro* 2. Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote* 3. Tirso de Molina, El burlador de Sevilla 4. Benito Prez Galds, Tormento 5. Valle-Incln, Luces de bohemia 6. Miguel Delibes, Cinco horas con Mario
* En les lectures marcades amb un asterisc no ser objecte davaluaci lobra completa, sin la selecci de captols o poemes que figura a continuaci.

Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote. Captols seleccionats PRIMERA PARTE PRLOGO CAPTULO 1. Que trata de la condicin y ejercicio del famoso hidalgo don Quijote de la Mancha. CAPTULO 7. De la segunda salida de nuestro buen caballero don Quijote de la Mancha. CAPTULO 8. Del buen suceso que el valeroso don Quijote tuvo en la espantable y jams imaginada aventura de los molinos de viento, con otros sucesos dignos de felice recordacin. CAPTULO 9. Donde se concluye y da fin a la estupenda batalla que el gallardo vizcano y el valiente manchego tuvieron. CAPTULO 20. De la jams vista ni oda aventura que con ms poco peligro fue acabada de famoso caballero en el mundo como la que acab el valeroso don Quijote de la Mancha. CAPTULO 21. Que trata de la alta aventura y rica ganancia del yelmo de Mambrino, con otras cosas sucedidas a nuestro invencible caballero. CAPTULO 22. De la libertad que dio don Quijote a muchos desdichados que mal de su grado los llevaban donde no quisieran ir. CAPTULO 25. Que trata de las estraas cosas que en Sierra Morena sucedieron al valiente caballero de la Mancha, y de la imitacin que hizo a la penitencia de Beltenebros. CAPTULO 31. De los sabrosos razonamientos que pasaron entre don Quijote y Sancho Panza, su escudero, con otros sucesos. CAPTULO 44. Donde se prosiguen los inauditos sucesos de la venta. SEGUNDA PARTE PRLOGO CAPTULO 3. Del ridculo razonamiento que pas entre don Quijote, Sancho Panza y el bachiller Sansn Carrasco. CAPTULO 10. Donde se cuenta la industria que Sancho tuvo para encantar a la seora Dulcinea, y de otros sucesos tan ridculos como verdaderos.
Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 7 de 11

CAPTULO 23. De las admirables cosas que el estremado don Quijote cont que haba visto en la profunda cueva de Montesinos, cuya imposibilidad y grandeza hace que se tenga esta aventura por apcrifa. CAPTULO 29. De la famosa aventura del barco encantado. CAPTULO 41. De la venida de Clavileo, con el fin desta dilatada aventura. CAPTULO 48. De lo que le sucedi a don Quijote con doa Rodrguez, la duea de la duquesa, con otros acontecimientos dignos de escritura y de memoria eterna. CAPTULO 62. Que trata de la aventura de la cabeza encantada, con otras nieras que no pueden dejar de contarse. CAPTULO 64. Que trata de la aventura que ms pesadumbre dio a don Quijote de cuantas hasta entonces le haban sucedido. CAPTULO 73. De los ageros que tuvo don Quijote al entrar de su aldea, con otros sucesos que adornan y acreditan esta grande historia. CAPTULO 74. De cmo don Quijote cay malo, y del testamento que hizo, y su muerte. Rosala de Castro, Antologa Potica En las orillas del Sar 1. Ya que de la esperanza, para la vida ma 2. Era apacible el da 3. Un manso ro, una vereda estrecha 4. Mora el sol, y las marchitas hojas 5. Sedientas las arenas, en la playa 6. Los robles, IV. Torna, roble, rbol patrio, a dar sombra 7. Alma que vas huyendo de ti misma 8. Ya siente que te extingues en su seno 9. Cenicientas las aguas 10. En sus ojos rasgados y azules 11. En el alma llevaba un pensamiento 12. Dicen que no hablan las plantas, ni las fuentes, ni los pjaros 13. A la luna, I. Con qu pura y serena transparencia...! 14. Las campanas. Yo las amo, yo las oigo 15. En la altura los cuervos graznaban 16. An otra amarga gota en el mar sin orillas 17. No va solo el que llora 18. Hora tras hora, da tras da Cantares galegos 19. Campanas de Bastabales 20. Adios, ros; adios, fontes Antologa potica del Siglo de Oro 1. Garcilaso de la Vega, En tanto que de rosa y azucena 2. Garcilaso de la Vega, Si de mi baja lira 3. Garcilaso de la Vega, Escrito est en mi alma vuestro gesto 4. Garcilaso de la Vega, Oh dulces prendas por mi mal halladas 5. Fray Luis de Len, Qu descansada vida 6. Fray Luis de Len, Recoge ya en el seno 7. Fray Luis de Len, Alma regin luciente 8. San Juan de la Cruz, Noche oscura 9. San Juan de la Cruz, Llama de amor viva 10. San Juan de la Cruz, Tras de un amoroso lance 11. Luis de Gngora, La ms bella nia / de nuestro lugar 12. Luis de Gngora, ndeme yo caliente y rase la gente 13. Luis de Gngora, Amarrado al duro banco de una galera turquesca 14. Luis de Gngora, Soledad primera, 1-61
Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 8 de 11

15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25.

Luis de Gngora, Prisin del ncar era articulado Lope de Vega, Mira, Zaide, que te aviso Lope de Vega, Suelta mi manso, mayoral extrao Lope de Vega, Ir y quedarse y, con quedar, partirse Lope de Vega, Qu tengo yo que mi amistad procuras? Lope de Vega, Un soneto me manda hacer Violante Francisco de Quevedo, rase un hombre a una nariz pegado Francisco de Quevedo, Fue sueo ayer; maana ser tierra! Francisco de Quevedo, Madre, yo al oro me humillo Francisco de Quevedo, Si eres campana, dnde est el badajo? Francisco de Quevedo, Mir los muros de la patria ma

Indicacions per a les edicions de lantologia anterior: La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lxics. Cap paraula no ha dentrebancar la lectura del text. Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajuds a situar lautor i la seva obra. Aquesta nota hauria dafavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserci de lobra en un context histric.

Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 9 de 11

2.3. Lectures prescriptives per a la literatura universal de la modalitat dhumanitats i cincies socials i de la modalitat darts (via darts escniques, msica i dansa) del batxillerat
Promoci 2009-2011 1. Joseph Bdier, Roman de Tristany i Isolda 2. Anna Akhmtova, Rquiem i altres poemes (versi de Maria-Merc Maral i Monika Zgustova) 3. William Shakespeare, Romeu i Julieta 4. J. W. Goethe, Faust 5. Gustave Flaubert, Madame Bovary 6. Franz Kafka, La metamorfosi Promoci 2010-2012 1. Antologia de poesia universal* 2. Joseph Bdier, Roman de Tristany i Isolda 3. William Shakespeare, Romeu i Julieta 4. J. W. Goethe, Werther 5. Gustave Flaubert, Madame Bovary 6. Franz Kafka, La metamorfosi
* En la lectura marcada amb un asterisc no ser objecte davaluaci lobra completa, sin la selecci que figura a continuaci.

Antologia de poesia universal 1. Homer (VIII a.C.): Cant XXIII. Ulisses reconegut per Penlope, vv. 209-284, de L'Odissea. Traducci de Carles Riba. 2. Safo (650-580 a.C.): Cants. Llibre primer, vv. 1-28. Traducci de Manuel Balasch. 3. Horaci (65 a.C.): podes II, Paraules dAlfeu, vv. 1-70. Traducci de Joan Carbonell. 4. Carmina Burana (segles XII i XIII): "Oh, fortuna", de Canons de Beuern. Traducci de Joan Petit. 5. Bernart de Ventadorn (segle XII): XVIII No s meravella si el meu cant. Traducci dAlfred Badia. 6. Dante Alighieri (1265): Infern I (vv.1-9, 61-63, 79-84), Infern V (vv. 100-141), Parads XXXII (vv. 88-96), de Divina Comdia. Traducci de Joan Francesc Mira. 7. Francesco Petrarca (1304): I "Els qui en rimes esparses escolteu", de Canoner. Traducci de Miquel Desclot. 8. Francesco Petrarca (1304), CCLXVII "Ai, el bell rostre, ai, el seu esguard", de Canoner. Traducci de Miquel Desclot. 9. Ausis March (1400), Veles e vents han mos desig complir. 10. Garcilaso de la Vega (1501), A Dafne ya los brazos le crecan. 11. Pierre de Ronsard (1524): Quan siguis molt velleta, de Les roses de Ronsard, Segon llibre dels sonets per a Helena. Traducci de Pere Rovira. 12. William Shakespeare (1564): I "Volem que siguin ms les belles criatures. Traducci de Joan Triad. 13. William Shakespeare (1564): CXXXVII Tu, Amor, boig i cec, als meus ulls qu els has fet, Traducci de Joan Triad. 14. John Donne (1572): "No t'altivis sentint-te anomenar", de Sonets. Traducci de Mari Villangmez. 15. William Blake (1757): Londres. Traducci de Francesc Parcerisas. 16. William Wordsworth (1770): Nocturn, de L'abadia de Tintern. Traducci de Miquel Desclot. 17. Friedrich Hlderlin (1770): "Cant d'Hiperi", de Set poemes de Hlderlin. Traducci de Carles Riba.
Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 10 de 11

18. Novalis (1772): "Avall envers el si de la terra", vv. 1-60, dHimnes a la nit. Traducci dA. Tpies-Barba. 19. Lord Byron (1788): Don Joan, cant III, Les illes de Grcia, les illes de Grcia, vv. 1-30. Traducci de Francesc Parcerisas. 20. P.B. Shelley (1792): "Elegia a la mort de John Keats XXXIX, XL, XLI, XLIII. Traducci de Mari Villangmez. 21. John Keats (1795): "A la tardor". Traducci de Mari Manent. 22. Giacomo Leopardi (1798): "L'infinit", de Cants. Traducci de Narcs Comadira. 23. Victor Hugo (1802): "La histria". Traducci de Joan Pea. 24. Emily Bront (1818): Remembrana. Traducci de Francesc Parcerisas. 25. Walt Whitman (1819): "Curull de vida, ara, compacte, visible". Traducci dAgust Bartra. 26. Charles Baudelaire (1821): "L'albatros". Traducci de Xavier Benguerel. 27. Emily Dickinson (1830): "No s morir el que ens fa mal". Traducci de Mari Manent. 28. Christina Rossetti (1830): Quan sigui morta, amo. Traducci de Rosa Leveroni. 29. Stphane Mallarm (1842): "Do del poema. Traducci de Josep Navarro i Santaeullia. 30. Paul Verlaine (1844): "El meu somni familiar". Traducci de Joan Pea. 31. Arthur Rimbaud (1854): "Vocals". Traducci de Joan Pea. 32. Konstantinos Kavafis (1863): "La ciutat". Traducci de Carles Riba. 33. William Butler Yeats (1865): "La mscara". Traducci de Mari Villangmez. 34. Paul Valry (1871): El cementiri mar, estrofes 1, 5, 12, 13, 16, 18, 19, 22, 24. Traducci de Xavier Benguerel. 35. Robert Frost (1874): "Refent paret". Traducci de Miquel Desclot. 36. Gottfried Benn (1886): Hora blava. Traducci de Guillem Nadal. 37. Rainer Maria Rilke (1875): "Dia de tardor". Traducci de Joan Vinyoli. 38. La Comtessa de Noailles (1876): El temps de viure. Traducci de Joan Pea. 39. T.S. Eliot (1888): "East Coker, V, de Quatre quartets. Traducci dlex Susanna. 40. Fernando Pessoa (1888): "Savi s aquell que sacontenta amb lespectacle del mn", dOdes de Ricardo Reis. Traducci de Joaquim Sala-Sanahuja. 41. Giuseppe Ungaretti (1888): "Mat". Traducci de Narcs Comadira. 42. Anna Akhmtova (1889): "La dona de Lot". Traducci de Maria-Merc Maral i Monika Zgustova.

Annex 1 Lectures prescriptives de batxillerat Pg. 11 de 11

ANNEX 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa

ndex ESO A. Simultanetat destudis dESO amb estudis de msica ................................................ p. 3 A.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional A.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada B. Simultanetat destudis dESO amb estudis de dansa.................................................. p. 7 B.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional B.2. Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada BATXILLERAT C. Simultanetat de letapa de batxillerat i els estudis de msica ..................................... p. 10 C.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional C.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada C.2.1. Situaci A C.2.2. Situaci B C.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts (via darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments professionals de msica C.4. Substituci de la modalitat de batxillerat pels estudis professionals de msica (batxillerat de msica) C.4.1. Alumnes de cinqu i sis densenyaments professionals de msica C.4.2. Alumnes daltres cursos densenyaments professionals de msica C.4.3. Canvi dopci C.5. Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels alumnes densenyaments professionals de msica C.5.1. Alumnes densenyaments professionals de msica que han cursat una modalitat de batxillerat C.5.2. Alumnes densenyaments professionals de msica que no han cursat una modalitat de batxillerat (alumnes de batxillerat de msica) D. Simultanetat de letapa de batxillerat i els estudis de dansa....................................... p. 17 D.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional D.2. Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada D.2.1. Situaci A D.2.2. Situaci B D.2.3. Situaci C D.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts (via darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments professionals de dansa
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 1 de 26

D.4. Substituci de la modalitat de batxillerat pels estudis professionals de dansa (batxillerat de dansa) D.4.1. Alumnes de cinqu i sis densenyaments professionals de dansa D.4.2. Alumnes daltres cursos densenyaments professionals de dansa D.4.3. Canvi dopci D.5. Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels alumnes densenyaments professionals de dansa D.5.1. Alumnes densenyaments professionals de dansa que han cursat una modalitat de batxillerat D.5.2. Alumnes densenyaments professionals de dansa que no han cursat una modalitat de batxillerat (alumnes de batxillerat de dansa) Quadres de simultanetat dels estudis de msica i de dansa amb lESO i el batxillerat ..... p. 25

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 2 de 26

A. Simultanetat destudis dESO amb estudis de msica


Els alumnes que estiguin cursant ESO i estudis de msica en conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades, poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement de matries en els termes que sestableixen en aquest Annex. Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis ordinaris amb els estudis de msica, la sollicitud sha de renovar cada curs. Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun nombre dhores inferior a aquell a qu en principi tenen dret. Lalumne/a que repeteix estudis de msica no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el reconeixement de la reducci del nombre de matries dESO de qu hagus gaudit en cursos acadmics anteriors. A efectes daquest Annex, les hores datenci educativa alternativa a la religi es consideren dins del cmput global dhores de les matries optatives. La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de msica, centres professionals de msica i escoles de msica autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del Departament. Lapartat final cont un quadre resum de la simultanetat destudis dESO amb estudis de msica. Les convalidacions i reconeixements de matries que sestableixen en aquest Annex no sn daplicaci per als alumnes que estudien en centres integrats, ats que el currculum impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis. A.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional Matries Es poden convalidar les matries segents: Msica (la comuna de 1r a 3r curs dESO). Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne/a cursar en aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no podr ser la msica. No sn convalidables ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca de 4t curs. Documentaci Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CMU1).

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 3 de 26

Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1). Procs Presentaci al centre on cursa lESO, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional, o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1) acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CMU1). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries optatives i/o de la matria de msica de leducaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen ensenyaments professionals en un conservatori o en un centre professional de msica (Model EMU2). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. A.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada Matries Les matries es poden reconixer dacord amb dues situacions diferents, segons les crregues horries: Situaci A. Alumnes amb una dedicaci horria dentre tres (3) i quatre (4) hores setmanals. Es poden reconixer les matries segents: Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne/a cursar en aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no podr ser la msica.

No es poden reconixer ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca de 4t curs.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 4 de 26

Situaci B. Alumnes amb una dedicaci horria de quatre (4) hores setmanals o ms Es poden reconixer les matries segents: Msica (la comuna de 1r a 3r curs dESO). Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne/a cursar en aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no podr ser la msica.

No es poden reconixer ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca de 4t curs. Documentaci Certificat expedit per lescola de msica autoritzada on sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement dels estudis de msica en lESO (Model CMU2). Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1). Procs Presentaci al centre on cursa lESO, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional o en una escola de msica autoritzada (Model EMU1), acompanyada del Certificat expedit per lescola de msica autoritzada on sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement dels estudis de msica en lESO (Model CMU2). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o la matria de msica de leducaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen ensenyaments de msica en una escola de msica autoritzada (Model EMU3). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci, en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. Durant el mes de setembre, i amb una periodicitat quadrimestral, els dos centres estableixen el Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament letapa dESO i estudis de msica en una escola de msica autoritzada (Model EMU4).
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 5 de 26

La direcci del centre de secundria assigna un professor/a, preferentment el/la que imparteix lrea de msica o b un membre de lequip directiu, perqu actu de referent i de responsable de coordinaci amb el centre de msica on estigui matriculat lalumne/a. El director/a del centre on est matriculat dels estudis de msica actua com a responsable per tal de coordinar-se amb el professor/a del centre on lalumne/a cursa lESO i fer el seguiment de lalumne/a pel que fa al progrs i a lassistncia. El reconeixement est condicionat a la valoraci favorable del Pla de seguiment de lalumne/a. Els alumnes que no compleixin les directrius establertes en el Pla de seguiment sincorporaran a les matries de secundria en les condicions que el centre determini.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 6 de 26

B. Simultanetat destudis dESO amb estudis de dansa


Els alumnes que estiguin cursant ESO i estudis de dansa en conservatoris, centres professionals o escoles de dansa autoritzades, poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement de matries en els termes que sestableixen en aquest Annex. Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis ordinaris amb els estudis de dansa, la sollicitud ha de renovar-se cada curs. Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun nombre dhores inferior a aquell a qu en principi tenen dret. Lalumne/a que repeteix estudis de dansa no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el reconeixement de la reducci del nombre de matries dESO de qu hagus gaudit en cursos acadmics anteriors. Als efectes daquest Annex, les hores datenci educativa alternativa a la religi es consideren dins el cmput global dhores de les matries optatives. La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de dansa, centres professionals de dansa i escoles de dansa autoritzades), es pot consultar al cercador de centres del Departament. Lapartat final cont un quadre resum de la simultanetat destudis dESO amb estudis de dansa. Les convalidacions i reconeixements de matries que sestableixen en aquest Annex no sn daplicaci per als alumnes que estudien en centres integrats, ats que el currculum impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis. B.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional Matries Es poden convalidar les matries segents: Educaci fsica. Msica (la comuna de 1r a 3r curs dESO). Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne/a cursar en aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no podr ser la msica. No sn convalidables ni el treball de sntesi de 1r a 3r curs ni el projecte de recerca de 4t curs. Documentaci Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1).
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 7 de 26

Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional o en una escola de dansa autoritzada (Model EDA1).

Procs Presentaci al centre on cursa lESO, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional o en una escola de dansa autoritzada (Model EDA1), acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries optatives i/o de la matria deducaci fsica i/o de la matria de msica de leducaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen ensenyaments professionals en un conservatori o en un centre professional de dansa (Model EDA2). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci, ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. B.2. Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada Matries Les matries es poden reconixer dacord amb dues situacions diferents, segons les crregues horries: Situaci A. Alumnes amb una dedicaci horria dentre cinc (5) i set (7) hores setmanals Es poden reconixer les matries segents:

Educaci fsica.

Situaci B. Alumnes amb una dedicaci horria de set (7) hores setmanals o ms Es poden reconixer les matries segents:

Educaci fsica. Matries optatives de 1r a 3r curs dESO (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria optativa especfica de 4t curs dESO. Lalumne/a cursar en aquest cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no podr ser la msica.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 8 de 26

No es poden reconixer ni el treball de sntesi de 1r a 3r ni el projecte de recerca de 4t curs. Documentaci Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada on sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement dels estudis de dansa en lESO i/o de la matria deducaci fsica en el batxillerat (Model CDA2). Sollicitud de reducci de matries de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional o en una escola de dansa autoritzada (Model EDA1). Procs Presentaci, al centre on cursa lESO, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci del nombre dhores de leducaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional o en una escola de dansa autoritzada (Model EDA1), acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada on sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement dels estudis de dansa en lESO i/o de la matria deducaci fsica en el batxillerat (Model CDA2). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o de la matria deducaci fsica de leducaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model EDA3). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. Durant el mes de setembre, i amb una periodicitat quadrimestral, els dos centres estableixen el Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament letapa dESO i estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model EDA4). La direcci del centre de secundria assigna un professor/a, preferentment el/la que imparteix lrea deducaci fsica o b un membre de lequip directiu, perqu actu de referent i de responsable de coordinaci amb el centre de dansa on estigui matriculat lalumne/a. El director/a del centre on est matriculat dels estudis de dansa actua com a responsable per tal de coordinar-se amb el professor/a del centre on lalumne/a cursa lESO i fer el seguiment de lalumne/a pel que fa al progrs i a lassistncia. El reconeixement est condicionat a la valoraci favorable del Pla de seguiment de lalumne/a. Els alumnes que no compleixin les directrius establertes en el Pla de seguiment sincorporaran a les matries de secundria amb les condicions que el centre determini.
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 9 de 26

C. Simultanetat de letapa de batxillerat i els estudis de msica


Els alumnes que estiguin cursant batxillerat i estudis de msica en conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement de matries corresponents a la franja doptativitat i, segons els casos, duna matria de modalitat dun dels dos cursos, en els termes que sestableixen en aquest Annex. Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis ordinaris amb els estudis de msica, la sollicitud shaur de renovar cada curs. Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun nombre dhores inferior a aquell a qu en principi tenen dret. Els alumnes que en cada curs de batxillerat cursen ms de tres matries de modalitat, per haver triat com a optativa una quarta matria de modalitat, poden demanar la convalidaci duna matria, encara que sigui de modalitat, si aquesta matria excedeix de tres el nombre de matries de modalitat que cursen. En el segon curs de batxillerat els alumnes podran acumular les hores que corresponien al primer curs, sempre que no haguessin demanat aleshores la convalidaci o el reconeixement de totes o duna part de les hores que pertocaven, tot i reunir els requisits per fer-ho. Lalumne/a que repeteix estudis de msica no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el reconeixement de la reducci del nombre de matries de batxillerat de qu hagus gaudit en cursos acadmics anteriors. La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de msica, centres professionals de msica i escoles de msica autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del Departament. Lapartat final cont un quadre resum de la simultanetat destudis de batxillerat amb estudis de msica. Les convalidacions i reconeixements de matries que sestableixen en aquest Annex no sn daplicaci per als alumnes que estudien en centres integrats, ats que el currculum impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis. C.1. Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre professional Matries Les matries que es poden convalidar sn: Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria de modalitat dun dels dos cursos.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 10 de 26

Documentaci Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CMU1). Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un conservatori o en un centre professional (Model BMU1). Procs Presentaci al centre on cursa el batxillerat, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un conservatori o en un centre professional (Model BMU1), acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CMU1). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un conservatori o en un centre professional (Model BMU2). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. C.2. Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada Per poder sollicitar el reconeixement cal complir els requisits segents: a) cursar estudis en alguna de les escoles de msica autoritzades, que es poden consultar al cercador de centres del Departament, b) haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau professional de msica en un conservatori o en un centre professional, o a lEscola de Msica Municipal Victria dels ngels de Sant Cugat del Valls o a lEscola de Msica Municipal de Sant Feliu de Llobregat, c) cursar estudis de msica que incloguin, com a mnim: llenguatge musical o harmonia, instrument i prctica instrumental en grup. Les matries es poden reconixer dacord amb dues situacions diferents, segons les crregues horries.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 11 de 26

C.2.1. Situaci A. Alumnes amb una dedicaci horria dentre tres (3) i cinc (5) hores setmanals Matries Les matries que es poden reconixer sn: Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per curs). Documentaci Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat (Model CMU3). Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada (Model BMU3). Procs Presentaci al centre on cursa batxillerat, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada (Model BMU3), acompanyada del Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat (Model CMU3). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries de la franja doptativitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada (Model BMU4). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. C.2.2. Situaci B. Alumnes amb una dedicaci horria de cinc (5) hores setmanals o ms Matries Les matries que es poden reconixer sn: Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria de modalitat dun dels dos cursos.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 12 de 26

Documentaci Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollirse al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat (Model CMU3). Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada (Model BMU3). Procs Presentaci al centre on cursa el batxillerat, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada (Model BMU3), acompanyada del Certificat expedit per lescola de msica autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat i duna matria de modalitat (Model CMU3). La direcci del centre ha de trametre la sollicitud i la certificaci (els documents CMU3 i BMU3) a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, la qual resoldr, ho comunicar al centre, i aquest a lalumne/a. En el cas que lalumne/a no solliciti la reducci de la matria de modalitat, el mateix centre procedir a resoldre la sollicitud amb el model BMU4. Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a una cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. C.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts (via darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments professionals de msica Sens perjudici del que sestableix a lapartat C.1, els alumnes que cursen ensenyaments professionals de msica en un conservatori o en un centre professional i el batxillerat de la modalitat darts en la seva via darts escniques, podran convalidar tamb determinades matries de modalitat del batxillerat. Per fer la convalidaci cal presentar un certificat acadmic ems pel conservatori o pel centre professional de msica que acrediti la superaci de les matries dels ensenyaments professionals de msica que sn equivalents a les matries de batxillerat que es volen convalidar. Les matries objecte de convalidaci no es tenen en compte en el clcul de la nota mitjana.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 13 de 26

Les matries objecte de convalidaci sn: Matria dels ensenyaments professionals de msica HAVENT APROVAT AQUESTES MATRIES: 2n curs dharmonia Un curs duna assignatura de contingut anleg (*) Dos cursos deducaci corporal, o dassignatures de contingut anleg Dos cursos dinterpretaci i escena Dos cursos duna assignatura de contingut anleg (*) Dos cursos dhistria de la msica, o dassignatures de contingut anleg 3r curs de linstrument de lespecialitat Matria de modalitat del batxillerat de la via darts escniques ES POT CONVALIDAR: Anlisi musical I Anlisi musical II

Anatomia aplicada

Arts escniques Cultura audiovisual Histria de la msica i de la dansa

Llenguatge i prctica musical

(*) En el cas de sollicituds dassignatures de contingut anleg, la direcci del centre de secundria demanar informe a la Subdirecci General dEnsenyaments Artstics i Especialitzats, en relaci amb la verificaci de lanalogia proposada, per determinar la convenincia de la seva convalidaci.

Aquestes convalidacions es fan noms a lalumnat que cursi la modalitat darts, en la via darts escniques, msica i dansa. Lalumne/a ha de cursar, com a mnim, una matria de modalitat en cadascun dels dos cursos del batxillerat, excepte en els centres integrats que tenen un currculum singular.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 14 de 26

C.4 Substituci de la modalitat de batxillerat pels estudis professionals de msica (batxillerat de msica) A efectes daquest Annex, sentn per batxillerat de msica el que es compon de les matries segents: Matries comunes de batxillerat (cursades en qualsevol centre de batxillerat). Matries densenyaments professionals de msica (cursades en un conservatori o en un centre professional de msica). C.4.1. Alumnes de cinqu i sis densenyaments professionals de msica Els alumnes que cursen el batxillerat i, simultniament, el cinqu o el sis densenyaments professionals de msica en un conservatori o en un centre professional poden cursar noms les matries comunes de batxillerat. (El treball de recerca no es considera matria comuna.) La inscripci en aquestes condicions, que es pot fer en qualsevol centre de batxillerat, no requereix una autoritzaci especfica, si b en iniciar el batxillerat lalumne o alumna haur dindicar que no vol cursar una modalitat, i caldr que presenti al centre un certificat dinscripci al cinqu o al sis densenyaments professionals de msica expedit pel conservatori o pel centre professional (Model CMU1). En superar les matries comunes del batxillerat i completar els ensenyaments professionals de msica, lalumne o alumna potsollicitar el ttol de batxiller, si b no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final de batxillerat daquest alumne/a lestableix la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat hi haur de trametre sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments professionals de msica. En el cas que vulgui accedir a les PAU, saplicaran els criteris que sindiquen en lapartat C.5.2 daquest annex. C.4.2. Alumnes daltres cursos densenyaments professionals de msica Els alumnes que fan altres cursos densenyaments professionals de msica i, simultniament, el batxillerat tamb poden optar per la forma dinscripci (cursar noms les matries comunes) que sindica en el punt anterior, si b en aquest cas han de demanar la corresponent autoritzaci a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa. En superar les matries comunes de batxillerat i completar els ensenyaments professionals de msica, lalumne/a pot sollicitar el ttol de batxiller, si b no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final de batxillerat daquest alumne/a lestableix la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat hi haur de trametre sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments professionals de msica. En el cas que vulgui accedir a les PAU, saplicaran els criteris que sindiquen en lapartat C.5.2 daquest annex. C.4.3. Canvi dopci Els alumnes que a primer curs de batxillerat havien iniciat una de les modalitats de batxillerat podran canviar a lopci batxillerat de msica en iniciar el segon curs, tal com sestableix en els apartats C.4.1 i C.4.2.
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 15 de 26

Els alumnes que a primer curs havien iniciat lopci batxillerat de msica i vulguin canviar dopci i fer una de les modalitats establertes, hauran de cursar les matries de modalitat corresponents a primer curs. C.5 Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels alumnes densenyaments professionals de msica C.5.1 Alumnes densenyaments professionals de msica que han cursat una modalitat de batxillerat Els alumnes que, tot i haver obtingut la convalidaci o el reconeixement de les hores corresponents a la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat del batxillerat, han cursat una de les modalitats establertes i han superat totes les matries que conformen el seu currculum, poden sollicitar la tramitaci del ttol de batxiller, independentment del fet que hagin completat o no els estudis densenyaments professionals de msica. C.5.2 Alumnes densenyaments professionals de msica que no han cursat una modalitat de batxillerat (alumnes de batxillerat de msica) Els alumnes densenyaments professionals de msica que noms han cursat les matries comunes de batxillerat no poden sollicitar el ttol de batxiller fins que no hagin superat, a ms de les matries comunes de batxillerat, els estudis densenyaments professionals de msica. Un cop superades les matries comunes de batxillerat i els ensenyaments professionals de msica, aquests alumnes es poden presentar a les PAU dacord amb les condicions que sestableixin en la normativa corresponent.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 16 de 26

D. Simultanetat de letapa de batxillerat i els estudis de dansa


Els alumnes que estiguin cursant batxillerat i estudis de dansa en conservatoris, centres professionals o escoles autoritzades poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement de matries corresponents a la franja doptativitat i, segons els casos, duna matria de modalitat en un dels dos cursos, i leducaci fsica en els termes que sestableixen en aquest Annex. Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis ordinaris amb els ensenyaments de dansa, la sollicitud sha de renovar cada curs. Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement dun nombre dhores inferior a aquell a qu en principi tenen dret. Els alumnes que en cada curs de batxillerat cursen ms de tres matries de modalitat, per haver triat com a optativa una quarta matria de modalitat, poden demanar la convalidaci duna matria, encara que sigui de modalitat, si aquesta matria excedeix de tres el nombre de matries de modalitat que cursen. En el segon curs de batxillerat els alumnes podran acumular les hores que corresponien al primer curs, sempre que no haguessin demanat aleshores la convalidaci o el reconeixement de totes o duna part de les hores que pertocaven, tot i reunir els requisits per fer-ho. Lalumne/a que repeteix ensenyaments de dansa no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el reconeixement de la reducci del nombre de matries de batxillerat de qu hagus gaudit en cursos acadmics anteriors. La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de dansa, centres professionals de dansa i escoles de dansa autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del Departament. Lapartat final cont un quadre resum de la simultanetat destudis de batxillerat amb ensenyaments de dansa. D.1. Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional Matries Es poden convalidar les matries segents: Educaci fsica. Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria de modalitat dun dels dos cursos. Documentaci Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1).

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 17 de 26

Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional (Model BDA1).

Procs Presentaci al centre on cursa el batxillerat, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional (Model BDA1), acompanyada del Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa on sacredita el curs que fa lalumne/a (Model CDA1). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja doptativitat i/o una matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basada en estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional (Model BDA2). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. D.2. Alumnes que cursen ensenyaments de dansa en una escola de dansa autoritzada Les matries es poden reconixer dacord amb tres situacions diferents, segons les crregues horries: D.2.1. Situaci A. Alumnes amb una dedicaci horria dentre dotze (12) i quinze (15) hores setmanals Requisits Per poder sollicitar el reconeixement cal complir els requisits segents: a) cursar ensenyaments en alguna de les escoles de dansa autoritzades, que es poden consultar al cercador de centres del Departament, b) haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau professional de dansa en un conservatori o en un centre professional, c) cursar ensenyaments de dansa que incloguin, com a mnim: dansa clssica, msica i tcniques de dansa contempornia o de dansa espanyola. Matries Les matries que es poden reconixer sn: Educaci fsica. Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per curs).
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 18 de 26

Documentaci Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat, i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica (Model CDA3). Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o una matria de modalitat i/o de leducaci fsica del batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA3). Procs Presentaci al centre on cursa el batxillerat, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA3). acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica (Model CDA3). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries de la franja doptativitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA4). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. D.2.2. Situaci B. Alumnes amb una dedicaci horria de quinze (15) hores setmanals o ms Requisits Per poder sollicitar el reconeixement cal complir els requisits segents: a) cursar ensenyaments en alguna de les escoles de dansa autoritzades, que es poden consultar al cercador de centres del Departament, b) haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau professional de dansa en un conservatori o en un centre professional, c) cursar ensenyaments de dansa que incloguin, com a mnim: dansa clssica, msica i tcniques de dansa contempornia o de dansa espanyola. Matries Les matries que es poden reconixer sn: Educaci fsica. Matries corresponents a la franja doptativitat (fins a un mxim de 4 hores per curs). Una matria de modalitat dun dels dos cursos.
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 19 de 26

Documentaci Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o leducaci fsica (Model CDA3). Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA3). Procs Presentaci al centre on cursa el batxillerat, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA3), acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada per tal que lalumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o leducaci fsica (Model CDA3). La direcci del centre ha de trametre la sollicitud i la certificaci (documents CDA3 i BDA3) a la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats, la qual resoldr, ho comunicar al centre, i aquest a lalumne/a. En el cas que lalumne/a no solliciti la reducci de la matria de modalitat, el mateix centre procedir a resoldre la sollicitud amb el model BDA4. Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci de Barcelona, en el termini de cinc dies hbils a partir de lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. D.2.3 Situaci C. Alumnes amb una dedicaci horria dentre set (7) i dotze (12) hores setmanals Requisits Per poder sollicitar el reconeixement cal cursar ensenyaments en escoles de dansa autoritzades, que es poden consultar al cercador de centres del Departament. Matries La matria que es pot reconixer s: Educaci fsica Documentaci Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada on sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement dels estudis de dansa en lESO o de la matria deducaci fsica en el batxillerat (Model CDA2).
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 20 de 26

Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA3). Procs Presentaci al centre on cursa el batxillerat, durant els dos primers mesos de classe, de la Sollicitud de reducci de matries de la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat i/o de leducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA3), acompanyada del Certificat expedit per lescola de dansa autoritzada on sacredita el curs i el nombre dhores de dedicaci setmanal que fa lalumne/a per al reconeixement dels estudis de dansa en lESO o de la matria deducaci fsica en el batxillerat (Model CDA2). La direcci del centre resol la sollicitud dacord amb la Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de la matria deducaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada (Model BDA5). Les resolucions shan de comunicar per escrit a les persones interessades i hom hi pot presentar recurs en contra davant la direcci dels serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci, en el termini de cinc dies hbils a partir d lendem de la notificaci de la resoluci. El centre lliurar a lalumne/a una cpia compulsada i entrada per registre de tota la documentaci. En els documents davaluaci es far constar ladaptaci curricular com a pla individual (PI). En els corresponents apartats dobservacions es far constar la resoluci. Les matries que shagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes de clcul de la nota mitjana. D.3. Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat darts (via darts escniques) amb determinades matries dels ensenyaments professionals de dansa Sens perjudici del que sestableix a lapartat D.1, els alumnes que cursen ensenyaments professionals de dansa en un conservatori o en un centre professional i el batxillerat de la modalitat darts en la seva via darts escniques podran convalidar tamb determinades matries de modalitat del batxillerat. Per fer la convalidaci caldr presentar un certificat acadmic ems pel conservatori o pel centre professional de dansa que acrediti la superaci de les matries dels ensenyaments professionals de dansa que sn equivalents a les matries de batxillerat que es volen convalidar. Les matries objecte de convalidaci no es tindran en compte en el clcul de la nota mitjana.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 21 de 26

Les matries objecte de convalidaci sn: Matria dels ensenyaments professionals de dansa HAVENT APROVAT AQUESTES MATRIES: Dos cursos de salut i cos Histria de la cultura i de la dansa 3r curs de msica Matria de modalitat del batxillerat de la via darts escniques ES POT CONVALIDAR:

Anatomia aplicada Histria de la msica i de la dansa Llenguatge i prctica musical

Aquestes convalidacions es fan a lalumnat que cursa la modalitat darts, en la via darts escniques, msica i dansa. Lalumne/a ha de cursar, com a mnim, una matria de modalitat en cadascun dels dos cursos del batxillerat, excepte en els centres integrats que tenen un currculum singular.

D.4. Substituci de la modalitat de batxillerat pels estudis professionals de dansa (batxillerat de dansa) A efectes daquest Annex, sentn per batxillerat de dansa el que es compon de les matries segents: Matries comunes de batxillerat (cursades en qualsevol centre de batxillerat). Matries densenyaments professionals de dansa (cursades en un conservatori de dansa o en un centre professional de dansa). D.4.1. Alumnes de cinqu i sis densenyaments professionals de dansa Els alumnes que cursen el batxillerat i, simultniament, el cinqu o el sis densenyaments professionals de dansa en un conservatori o en un centre professional poden cursar noms les matries comunes de batxillerat. (El treball de recerca no es considera matria comuna.) La inscripci en aquestes condicions, que es pot fer en qualsevol centre de batxillerat, no requereix una autoritzaci especfica, si b en iniciar el batxillerat lalumne o alumna haur dindicar que no vol cursar una modalitat, i caldr que presenti al centre un certificat dinscripci al cinqu o al sis densenyaments professionals de dansa expedit pel conservatori o pel centre professional (model CDA1). En superar les matries comunes de batxillerat i completar els ensenyaments professionals de dansa, lalumne o alumna pot sollicitar el ttol de batxiller, si b no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final de batxillerat daquest alumne/a lestableix la Direcci General dAtenci a la
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 22 de 26

Comunitat Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat hi haur de trametre sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments professionals de dansa. En el cas que vulgui accedir a les PAU, saplicaran els criteris que sindiquen en lapartat D.5.2 daquest annex. D.4.2. Alumnes daltres cursos densenyaments professionals de dansa Els alumnes que fan altres cursos densenyaments professionals de dansa i, simultniament, el batxillerat tamb poden optar per la forma dinscripci (cursar noms les matries comunes) que sindica en el punt anterior, si b en aquest cas han de demanar la corresponent autoritzaci a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa. En superar les matries comunes de batxillerat i completar els ensenyaments professionals de dansa, lalumne/a pot sollicitar el ttol de batxiller, si b no t dret al reconeixement de modalitat. El clcul de la qualificaci final de batxillerat daquest alumne o alumna lestableix la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa, per a la qual cosa el centre de batxillerat hi haur de trametre sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis densenyaments professionals de dansa. En el cas que vulgui accedir a les PAU, saplicaran els criteris que sindiquen en lapartat D.5.2 daquest annex. D.4.3. Canvi dopci Els alumnes que a primer curs de batxillerat havien iniciat una de les modalitats de batxillerat podran canviar a lopci batxillerat de dansa en iniciar el segon curs, tal com sestableix en els apartats D.4.1 i D.4.2. Els alumnes que a primer curs havien iniciat lopci batxillerat en dansa i vulguin canviar dopci i fer una de les modalitats establertes, hauran de cursar les matries de modalitat corresponents a primer curs. D.5. Tramitaci del ttol de batxiller i proves daccs a la universitat (PAU) dels alumnes densenyaments professionals de dansa D.5.1. Alumnes densenyaments professionals de dansa que han cursat una modalitat de batxillerat Els alumnes que, tot i haver obtingut la convalidaci o el reconeixement de les hores corresponents a la franja doptativitat i/o duna matria de modalitat del batxillerat, han cursat una de les modalitats establertes i han superat totes les matries que conformen el seu currculum, poden sollicitar la tramitaci del ttol de batxiller, independentment del fet que hagin completat o no els estudis densenyaments professionals de dansa. D.5.2. Alumnes densenyaments professionals de dansa que no han cursat una modalitat de batxillerat (alumnes de batxillerat de dansa) Els alumnes densenyaments professionals de dansa que noms han cursat les matries comunes de batxillerat no poden sollicitar el ttol de batxiller fins que no hagin superat, a ms de les matries comunes de batxillerat, els estudis densenyaments professionals de
Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 23 de 26

dansa. Un cop superades les matries comunes de batxillerat i els ensenyaments professionals de dansa, aquests alumnes es poden presentar a les PAU dacord amb les condicions que sestableixin en la normativa corresponent.

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 24 de 26

Quadres de simultanetat dels estudis de msica i de dansa amb lESO i el batxillerat


ESO / MSICA
CONSERVATORI O CENTRE PROFESSIONAL 4 hores matries optatives de 1r a 3r i una matria optativa especfica de 4t (*) msica (matria comuna de 1r a 3r) Reducci convalidaci segons models: CMU1 - Certificat conservatori o centre professional EMU1 - Sollicitud alumnes EMU2 - Resoluci ESCOLA AUTORITZADA SITUACI A SITUACI B Cursant entre 3 i 4 hores Cursant 4 hores o ms Reducci mxima per curs: 4 hores matries optatives 4 hores matries optatives de 1r a de 1r a 3r i una matria 3r i una matria optativa optativa especfica de 4t(*) especfica de 4t(*) msica (matria comuna de 1r a 3r) Reducci reconeixement segons models: CMU2 - Certificat escola de msica autoritzada EMU1 - Sollicitud alumnes EMU3 - Resoluci EMU4 - Pla de seguiment quadrimestral

(*) Aquesta matria especfica de 4t dESO ha de ser la matria de msica o, en el cas que litinerari escollit per lalumne/a no la inclogui, podr correspondre a una altra matria optativa especfica.

BATXILLERAT / MSICA
CONSERVATORI O CENTRE PROFESSIONAL 4 hores franja doptativitat per curs 4 hores duna matria de modalitat dun dels dos cursos ESCOLA AUTORITZADA SITUACI A SITUACI B Cursant entre 3 i 5 hores Cursant 5 hores o ms Reducci mxima 4 hores franja 4 hores franja doptativitat per curs doptativitat per curs 4 hores duna matria de modalitat dun dels dos cursos Requisits: - cursar estudis en una escola de msica autoritzada, - haver superat la prova daccs als ensenyaments de grau professional de msica, - cursar estudis que incloguin, com a mnim, llenguatge musical o harmonia, instrument i prctica instrumental en grup Reducci reconeixement segons els models: CMU3 - Certificat escola de msica autoritzada BMU3 - Sollicitud alumnes BMU4 - Resoluci CMU3 - Certificat escola de msica autoritzada BMU3 - Sollicitud alumnes Resoluci DGEPAE

Reducci convalidaci segons els models: CMU1 - Certificat conservatori o centre professional BMU1 - Sollicitud alumnes BMU2 - Resoluci

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 25 de 26

ESO / DANSA
CONSERVATORI O CENTRE PROFESSIONAL 4 hores matries optatives de 1r a 3r i una matria optativa especfica de 4t (*) msica (matria comuna de 1r a 3r) educaci fsica Reducci convalidaci segons models: CDA1 - Certificat conservatori EDA1 - Sollicitud alumnes EDA2 - Resoluci ESCOLA AUTORITZADA SITUACI A SITUACI B Cursant entre 5 i 7 hores Cursant 7 hores o ms Reducci mxima per curs: 4 hores matries optatives de 1r a 3r i una matria optativa especfica de 4t(*) educaci fsica

educaci fsica

Reducci reconeixement segons models: CDA2 - Certificat escola de dansa autoritzada (ED) EDA1 - Sollicitud alumnes EDA 3 - Resoluci EDA4 - Pla de seguiment quadrimestral

(*) Aquesta matria especfica de 4t dESO ha de ser la matria de msica o, en el cas que litinerari escollit per lalumne/a no la inclogui, podr correspondre a una altra matria optativa especfica.

BATXILLERAT / DANSA
CONSERVATORI O CENTRE PROFESSIONAL 4 hores franja doptativitat per curs educaci fsica 4 hores duna matria de modalitat dun dels dos cursos ESCOLA AUTORITZADA SITUACI A SITUACI B SITUACI C Cursant entre 12 i Cursant 15 hores o Cursant entre 7 i 12 15 hores ms hores Reducci mxima 4 hores franja 4 hores franja educaci fsica doptativitat per doptativitat per curs curs educaci fsica educaci fsica 4 hores duna matria de modalitat dun dels dos cursos Requisits Requisits: - cursar ensenyaments en una escola de dansa - cursar autoritzada, - haver superat la prova daccs als ensenyaments de ensenyaments en una escola de dansa grau professional, - cursar, com a mnim: dansa clssica, msica i autoritzada
tcniques de dansa contempornia o de dansa espanyola

Reducci convalidaci segons els models: CDA1 - Certificat conservatori BDA1 - Sollicitud alumnes BDA2 - Resoluci

Reducci reconeixement segons els models: CDA3 - Certificat ED BDA3 - Sollicitud alumnes BDA4 - Resoluci CDA3 - Certificat ED BDA3 - Sollicitud alumnes Resoluci DGEPAE CDA2 - Certificat ED BDA3 - Sollicitud alumnes BDA5 - Resoluci

Annex 2. Simultanetat destudis dESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Pg. 26 de 26

Annex 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOGSE - Pg. 1 de 7

ANNEX 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional especfica - LOGSE
Cicles formatius de grau mitj
Ttol Reial decret Currculum Decret/Data DOGC Denominaci Total Durada lect. FCT Crdit de sntesi Mn. Mx.

Activitats agrries
1716/96 1715/96 1713/96 1717/96 1714/96 49/1998, de 3.3 134/1998, de 9.6 133/1998, de 9.6 117/1999, de 19.4 55/1998, de 3.3 20.4.98 Explotacions agrcoles intensives 3.7.98 Explotacions agrries extensives 30.6.98 Treballs forestals i de conservaci del medi natural 11.5.99 Explotacions ramaderes 23.4.98 Jardineria 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 1.590 1.590 1.590 1.590 1.590 410 410 410 410 410 90 90 90 90 90 120 120 120 120 120

Activitats fsiques i esportives


2048/96 118/1999, de 19.4 19.5.99 Conducci dactivitats fisicoesportives en el medi natural 2.000 990 410 60 120

Activitats maritimopesqueres
725/94 726/94 724/94 727/94 212/1998, de 30.7 169/1997, de 22.7 54/1996, de 6.2 87/2000, de 8.2 17.8.98 Operaci, control i manteniment de mquines i installacions del vaixell 4.8.97 Operacions de cultiu aqcola 29.2.96 Pesca i transport martim 9.3.00 Busseig a profunditat mitjana 2.000 1.700 2.000 1.400 1.260 960 1.260 960 740 740 740 440 60 60 60 120 120 120

Administraci
1662/94 57/1996, de 6.2 29.2.96 Gesti administrativa 1.300 990 310 60 85

Arts grfiques
2424/94 2425/94 2426/94 171/97, de 2.7 207/97, de 30.7 199/1999, de 13.7 4.8.97 Preimpressi en arts grfiques 28.8.97 Impressi en arts grfiques 19.8.99 Enquadernaci i manipulaci de paper i cartr 29.2.96 Comer 2.000 1.400 1.400 1.620 990 990 380 410 410 60 50 50 120 120 85

Comer i mrqueting
1655/94 53/1996, de 6.2 1.400 990 410 60 85

Comunicaci, imatge i so
2037/95 50/1999, de 23.2 5.3.99 Laboratori dimatge 1.400 990 410 60 120

Edificaci i obra civil


2212/93 2214/93 2213/93 2211/93 55/1996, de 6.2 86/2000, de 8.2 131/1998, de 9.6 132/1998, de 9.6 29.2.96 Obres de la construcci 9.3.00 Operaci i manteniment de maquinria de construcci 22.6.98 Obres de formig 22.6.98 Acabats de construcci 2.000 2.000 2.000 2.000 1.710 1.600 1.600 1.600 290 400 400 400 70 60 60 60 120 120 120 120

Electricitat i electrnica
623/95 624/95 368/1996, de 29.10 372/1996, de 29.10 22.11.96 Equips i installacions electrotcniques 22.11.96 Equips electrnics de consum 2.000 2.000 1.650 1.650 350 350 60 60 120 120

Annex 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOGSE- Pg. 2 de 7

Ttol Reial decret

Currculum Decret/Data

DOGC

Denominaci

Total

Durada lect.

Crdit de sntesi FCT Mn. Mx.

Fabricaci mecnica
2419/94 139/1997, de 13.5 119/1999, de 19.4 (No tramitat) 12/1999, de 26.1 139/1997, de 13.5 2420/94 2421/94 1657/94 2419/94

13.6.97 Mecanitzaci 18.5.99 Tractaments superficials i trmics Fosa 11.2.99 Soldadura i caldereria 13.6.97 Mecanitzaci adaptat al perfil professional de reparaci i manteniment daparells de mesura i control (Ordre de 16 de setembre, DOGC nm. 2189, de 6.10.99) Joieria

2.000 1.400 1.400 2.000 2.000

1.600 990 990 1.600 1.600

400 410 410 400 400

90 60 60 90 90

120 120 120 120 120

498/03

(No tramitat)

2.000

Fusta i moble
732/94 369/1996, de 29.10 178/1997, de 22.7 (No tramitat) 731/94 730/94

22.11.96 Fabricaci a mida i installaci de fusteria i moble 4.8.97 Fabricaci industrial de fusteria i moble Transformaci de fusta i suro

2.000 1.400 1.300

1.590 990 990

410 410 310

90 50 50

120 120 85

Hoteleria i turisme
2219/93 2220/93 2221/93 309/1995, de 7.11 174/1997, de 22.7 306/1995, de 7.11

30.11.95 Cuina 4.8.97 Pastisseria i forneria 30.11.95 Serveis de restaurant i bar

2.000 1.400 1.400

1.600 960 990

400 440 410

Imatge personal
631/95 264/1998, de 6.10 172/1997, de 22.7 208/1997, de 30.7 630/95 629/95

20.10.98 Caracteritzaci 4.8.97 Esttica personal decorativa 28.8.97 Perruqueria

2.000 1.400 2.000

1.700 990 1.700

300 410 300

90 60 60

120 120 120

Informtica
497/03 423/2004, de 2.11

10.11.04 Explotaci de sistemes informtics

2.000

1.690

310

90

120

Indstries alimentries
2051/95 204/1997, de 30.7 193/1999, de 13.7 51/1999, de 23.2 194/1999, de 13.7 138/1998, de 9.6 196/1999, de 13.7 11/1999, de 26.1 2052/95 2053/95 2054/95 2055/95 2056/95 2057/95

28.8.97 Escorxador i carnisseria xarcuteria 5.8.99 Conservaci vegetal, crnia i de peix 9.3.99 Elaboraci dolis i sucs 9.8.99 Elaboraci de productes lctics 9.7.98 Elaboraci de vins i altres begudes 12.8.99 Molineria i indstries cerealistes 9.2.99 Panificaci i rebosteria

1.400 1.400 1.400 1.400 1.400 1.400 1.400

960 960 960 960 960 960 960

440 440 440 440 440 440 440

60 60 60 60 60 60 60

120 120 120 120 120 120 120

Manteniment de vehicles autopropulsats


1650/94 311/1995, de 7.11 310/1995, de 7.11 30.11.95 Carrosseria 1649/94 30.11.95 Electromecnica de vehicles

2.000 2.000

1.590 1.590

410 410

80 80

120 120

Annex 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOGSE - Pg. 3 de 7 Crdit de sntesi FCT Mn. Mx.

Ttol Reial decret

Currculum Decret/Data

DOGC

Denominaci

Total

Durada lect.

Manteniment i serveis a la producci


2045/95 197/1997, de 30.7 198/1997, de 30.7 287/1998, de 3.11 197/1997, de 30.7 2046/95 2047/95 2045/95

21.8.97 Installaci i manteniment electromecnic i conducci de lnies 21.8.97 Muntatge i manteniment dinstallacions de fred, climatitzaci i producci de calor 13.11.98 Manteniment ferroviari

2.000 2.000 2.000

1.650 1.650 1.650 1790

350 350 350 210

60 60 60

120 120 60

2045/95

197/1997, de 30.7

2.000 21.8.97 Installaci i manteniment electromecnic i conducci de lnies adaptat al perfil professional de manteniment de vaixells desbarjo i serveis portuaris (Ordre EDU/93/2007, d11 d'abril, DOGC nm. 4870, de 26.4.2007) 21.8.97 Installaci i manteniment electromecnic 2.000 de maquinria i conducci de lnies adaptat al perfil professional de reparaci i manteniment de maquinria d'obra pblica, logstica i manutenci de crregues i agrcola (Ordre EDU/312/2008, de 2 de juny, DOGC nm. 5161, de 27.6.2008) 13.6.97 Operacions de procs en planta qumica 9.7.98 Operacions de procs de pasta i paper 9.2.99 Operacions de fabricaci de productes farmacutics 30.11.95 Laboratori 13.6.97 Operacions de transformaci de plstics i cautx 1.400 1.400 1.400 1.300 1.400

1750

250

70

70

Qumica
814/93 141/1997, de 13.5 137/1998, de 9.6 13/1999, de 26.1 307/1995, de 7.11 140/1997, de 13.5 815/93 816/93 817/93 818/93

960 960 960 960 960

440 440 440 340 440

60 60 60 60 60

120 120 120 120 120

Sanitat
546/95 203/1997, de 30.7 181/1998, de 8.7 547/95

28.8.97 Cures auxiliars dinfermeria 5.8.98 Farmcia

1.400 1.300

990 990

410 310

60 60

120 120

Serveis socioculturals i a la comunitat


496/03 104/2005, de 31.5

2.6.05 Atenci sociosanitria

2.000

1.580

420

60

120

Txtil, confecci i pell


743/94 740/94 739/94 741/94 742/94 58/1996, de 6.2 62/1996, de 6.2 263/1998, de 6.10 (No tramitat) (No tramitat)

29.2.96 Confecci 29.2.96 Producci de teixits de punt 20.10.98 Producci de filatura i teixidura de calada Operacions dennobliment txtil Calat i marroquineria

1.400 1.400 1.400 1.400 1.400

990 990 990 990 990

410 410 410 410 410

50 50 50 60 60

85 85 85 120 120

Vidre i cermica
2040/95 2041/95 (No tramitat) 243/2000, de 7.7

Operacions de fabricaci de productes cermics 4.8.00 Operacions de fabricaci de vidre i transformats

1.400 1.400

990 990

410 410

50 50

85 85

Annex 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOGSE - Pg. 4 de 7

Cicles formatius de grau superior


Ttol Reial decret Currculum Decret/Data Durada lect. Crdit de sntesi FCT Mn. Mx.

DOGC

Denominaci

Total

Activitats agrries
1711/96 53/1998, de 3.3 48/1998, de 3.3 1712/96

22.4.98 Gesti i organitzaci dempreses agropecuries 17.4.98 Gesti i organitzaci de recursos naturals i paisatgstics 4.3.99 Animaci dactivitats fsiques i esportives

2.000 2.000

1.590 1.590

410 410

90 90

120 120

Activitats fsiques i esportives


2048/96 40/1999, de 23.2

2.000

1.590

410

60

120

Activitats maritimopesqueres
721/94 722/94 723/94 1659/94 1658/94 354/1997, de 25.11 211/1998, de 30.7 176/1997, de 22.7 7.1.98 Navegaci, pesca i transport martim 17.8.98 Supervisi i control de mquines i installacions del vaixell 4.8.97 Producci aqcola 29.2.96 Administraci i finances 29.2.96 Secretariat 2.000 2.000 2.000 2.000 1.390 1.260 1.260 1.590 1.650 990 740 740 410 350 310 60 60 60 120 120 85

Administraci
63/1996, de 6.2 64/1996, de 6.2

Arts grfiques
2422/94 2423/94 68/1996, de 6.2 200/1997, de 30.7 29.2.96 Disseny i producci editorial 21.8.97 Producci en indstries darts grfiques 2.000 2.000 1.620 1.620 380 380 90 90 120 120

Comer i mrqueting
1653/94 59/1996, de 6.2 60/1996, de 6.2 179/1998, de 8.7 197/1999, de 13.7 1651/94 1652/94 1654/94

29.2.96 Comer internacional 29.2.96 Gesti comercial i mrqueting 31.7.98 Serveis al consumidor 16.8.99 Gesti del transport

2.000 1.400 1.400 2.000

1.650 990 990 1.680

350 410 410 320

90 60 60 60

120 85 85 120

Comunicaci, imatge i so
2033/95 177/1997, de 22.7 199/1997, de 30.7 352/1997, de 25.11 198/1999, de 13.7 352/1997, de 25.11 2034/95 2035/95 2036/95 2035/95

4.8.97 Imatge

2.000 2.000 2.000 2.000

1.650 1.620 1.620 1.620 1.620

350 380 380 380 380

90 90 90 90 90

120 120 120 120 120

21.8.97 Producci daudiovisuals, rdio i espectacles 7.1.98 Realitzaci daudiovisuals i espectacles 17.8.99 So

2.000 7.1.98 Realitzaci daudiovisuals i espectacles, adaptat al perfil professional de multimdia interactiva (Ordre de 30 de setembre, DOGC nm. 3986, de 13.10.2003)

Edificaci i obra civil


2208/93 205/97, de 30.7 135/1998, de 9.6 135/1998, de 9.6 2209/93 2209/93

2210/93

56/1998, de 3.3

28.8.97 Desenvolupament i aplicaci de projectes de construcci 6.7.98 Desenvolupament de projectes urbanstics i operacions topogrfiques 6.7.98 Desenvolupament de projectes urbanstics i operacions topogrfiques, adaptat al perfil professional de sobrestant en lmbit de lobra civil (Ordre de 22 de febrer, DOGC nm. 2845, d'11.3.1999) 23.4.98 Realitzaci i plans dobres

2.000 2.000 2.000

1.650 1.650 1.650

350 350 350

1.700

1.230

410

60

120

Annex 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOGSE - Pg. 5 de 7

Ttol Reial decret

Currculum Decret/Data

DOGC

Denominaci

Total

Durada lect.

Crdit de sntesi FCT Mn. Mx.

Electricitat i electrnica
620/95 621/95 619/95 622/95 367/1996, de 29.10 22.11.96 Desenvolupament de productes electrnics 366/1996, de 29.10 370/1996, de 29.10 371/1996, de 29.10 22.11.96 Installacions electrotcniques 22.11.96 Sistemes de regulaci i control automtics 22.11.96 Sistemes de telecomunicaci i informtics 2.000 2.000 2.000 1.650 1.650 1.650 350 350 350 2.000 1.650 350 -

Fabricaci mecnica
2416/94 2417/94 1656/94 2418/94 370/01 143/1997, de 13.5 144/1997, de 13.5 85/2000, de 8.2 (No tramitat) 237/2002, de 25.9 13.6.97 Desenvolupament de projectes mecnics 13.6.97 Producci per mecanitzaci 8.3.00 Construccions metlliques Producci per fosa i pulverimetallrgia 9.10.02 ptica dullera 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 1.600 1.600 1.600 1.600 1.650 400 400 400 400 350 90 90 90 60 120 120 120 120

Fusta i moble
728/94 729/94 288/1998, de 3.11 299/1999, de 9.11 4.12.98 Desenvolupament de productes de fusteria i moble 2.12.99 Producci de fusta i moble 2.000 2.000 1.590 1.600 410 400 90 60 120 120

Hoteleria i turisme
2215/93 2217/93 2218/93 2216/93 274/00 173/1997, de 22.7 205/1995, de 7.11 206/1997, de 30.7 52/1998, de 3.3 394/2000, de 5.12 4.8.97 Agncies de viatges 30.11.95 Informaci i comercialitzaci turstiques 28.8.97 Restauraci 21.4.98 Allotjament 20.12.00 Animaci turstica 1.400 1.400 2.000 1.400 1.400 990 990 1.600 990 990 410 410 400 410 410 60 60 90 60 60 120 120 120 120 90

Imatge personal
627/95 628/95 298/1999, de 9.11 349/1997, de 25.11 3.12.99 Assessoria dimatge personal 7.1.98 Esttica 1.700 2.000 1.260 1.570 440 430 90 90 120 120

Indstries alimentries
2050/95 2050/95 170/1997, de 22.7 170/1997, de 22.7 4.8.97 Indstria alimentria 4.8.97 Indstria alimentria, adaptat al perfil professional denologia i viticultura (Ordre de 21 d'octubre, DOGC nm. 3999, de 30.10.2003) 4.8.97 Administraci de sistemes informtics 29.2.96 Desenvolupament daplicacions informtiques 30.11.95 Automoci 10.4.00 Manteniment aeromecnic 7.4.00 Manteniment davinica 2.000 2.000 1.590 1.590 410 410 90 90 120 120

Informtica
1660/94 1661/94 175/1997, de 22.7 61/1996, de 6.2 2.000 2.000 1.650 1.650 350 350 90 90 120 120

Manteniment de vehicles autopropulsats


1648/94 625/95 626/95 308/1995, de 7.11 136/2000, de 20.3 134/2000, de 20.3 2.000 2.000 2.000 1.590 1.590 1.590 410 410 410 80 120 -

Annex 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOGSE - Pg. 6 de 7

Ttol Reial decret

Currculum Decret/Data

DOGC

Denominaci

Total

Durada lect.

Crdit de sntesi FCT Mn. Mx.

Manteniment i serveis a la producci


2042/95 2043/95 2044/95 1161/01 2043/95 195/1997, de 30.77 21.8.97 Desenvolupament de projectes dinstallacions de fluids, trmiques i de manutenci 21.8.97 Manteniment dequips industrials 7.1.98 Manteniment i muntatge dinstallacions dedifici i procs 26.8.04 Prevenci de riscos professionals 21.8.97 Manteniment d'equips industrials adaptats al perfil professional de manteniment d'installacions d'energies renovables 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 1.650 1.650 1.650 1.610 1.785 350 350 350 390 215 60 120 -

196/1997, de 30.7 351/1997, de 25.11 365/2004, de 24.8 196/1997, de 30.7

Qumica
811/93 812/93 810/93 808/93 813/93 809/93 313/1995, de 7.11 312/1995, de 7.11 286/1998, de 3.11 30.11.95 Anlisi i control 30.11.95 Qumica ambiental 20.11.98 Fabricaci de productes farmacutics i afins 138/1997, de 13.5 142/1997, de 13.5 14/1999, de 26.1 13.6.97 Indstries de procs qumic 13.6.97 Plstics i cautx 10.2.99 Indstries de procs de pasta i paper 1.400 1.400 1.400 960 960 960 440 440 440 60 60 60 120 120 120 2.000 1.400 1.400 1.590 960 960 410 440 440 90 60 60 120 120 120

Sanitat
537/95 539/95 545/95 536/95 538/95 540/95 541/95 542/95 543/95 544/95 62/01 348/1997, de 25.11 202/1997, de 30.7 353/1997, de 25.11 50/1998, de 3.3 54/1998, de 3.3 318/2004, de 22.6 51/1998, de 3.3 350/1997, de 25.11 180/1998, de 8.7 195/1999, de 13.7 226/2002, de 27.8 7.1.98 Higiene bucodental 28.8.97 Laboratori de diagnstic clnic 7.1.98 Imatge per al diagnstic 20.4.98 Diettica 22.4.98 Anatomia patolgica i citologia 25.6.04 Salut ambiental 21.4.98 Prtesis dentals 7.1.98 Ortesis i prtesis 31.7.98 Documentaci sanitria 11.8.99 Radioterpia 13.9.02 Audioprtesis 1.400 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 2.000 1.400 1.700 2.000 990 1.560 1.290 1.590 1.320 1.590 1.590 1.590 990 990 1.590 410 440 710 410 680 410 410 410 410 710 410 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 120 120 120 120 120 120 120 120 120 120 120

Serveis socioculturals i a la comunitat


2058/95 2059/95 2060/95 2061/95 2061/95 183/1998, de 8.7 182/1998, de 8.7 157/2003, de 23.6 39/1999, de 23.2 39/1999, de 23.2 12.8.98 Animaci sociocultural 13.8.98 Educaci infantil 7.7.03 Interpretaci de la llengua de signes 4.3.99 Integraci social 4.3.99 Integraci social, adaptat al perfil professional dIntervenci sociosanitria (Ordre de 10 de gener, DOGC nm. 3061, de 21.1.2000) 1.700 2.000 2.000 1.700 1.700 1.270 1.600 1.790 1.280 1.280 430 400 210 420 420 60 90 60 60 60 120 120 120 120 120

Annex 3A. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOGSE - Pg. 7 de 7

Ttol Reial decret

Currculum Decret/Data

DOGC

Denominaci

Total

Durada lect.

Crdit de sntesi FCT Mn. Mx.

Txtil, confecci i pell


737/94 738/94 733/94 734/94 735/94 736/94 56/1996, de 6.2 201/1997, de 30.7 262/1998, de 6.10 135/2000, de 20.3 144/2003, de 10.6 (No tramitat) 29.2.96 Processos de confecci industrial 21.8.97 Patronatge 20.10.98 Processos txtils de filatura i teixidura de calada 10.4.00 Processos txtils de teixidura de punt 26.6.03 Processos dennobliment txtil Adobs 1.400 1.400 1.400 1.400 1.400 1.400 990 990 990 990 990 990 410 410 410 410 410 410 50 50 50 50 50 60 85 85 120 120 120 120

Vidre i cermica
2038/95 2039/95 241/2000, de 7.7 242/2000, de 7.7 2.8.00 Desenvolupament i Fabricaci de productes cermics 3.8.00 Fabricaci i Transformaci de productes de vidre 2.000 1.400 1.600 990 400 410 -

Annex 3B. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOE - Pg. 1 de 2

ANNEX 3B. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional inicial - LOE
Cicles formatius de grau mitj
Reial decret Denominaci Durada

Agrria
1633/2009, 30 doctubre 1634/2009, 30 doctubre Producci agroecolgica Producci agropecuria 2.000 hores 2.000 hores

Administraci i gesti
1631/2009, 30 doctubre Gesti administrativa 2.000 hores

Electricitat i electrnica
177/2008, 8 de febrer 1632/2009, 30 doctubre Installacions elctriques i automtiques Installacions de telecomunicacions 2.000 hores 2.000 hores

Fabricaci mecnica
1398/2007, 29 doctubre 1692/2007, 14 de desembre Mecanitzaci Soldadura i caldereria 2.000 hores 2.000 hores

Hoteleria i turisme
1396/2007, 29 doctubre 1690/2007, 14 de desembre Cuina i gastronomia Serveis en restauraci 2.000 hores 2.000 hores

Indstries alimentries
1399/2007, 29 doctubre 1798/2008, 3 de novembre Forneria, pastisseria i confiteria Olis doliva i vins 2.000 hores 2.000 hores

Informtica i comunicaci
1691/2007, 14 de desembre Sistemes microinformtics i xarxes 2.000 hores

Qumica
178/2008, 8 de febrer Planta qumica 2.000 hores

Sanitat
1397/2007, 29 doctubre 1689/2007, 14 de desembre Emergncies sanitries Farmcia i parafarmcia 2.000 hores 2.000 hores

Txtil, confecci i pell


955/2008, 6 de juny Confecci i moda 2.000 hores

Transport i manteniment de vehicles


176/2008, 8 de febrer Carrosseria 2.000 hores

Annex 3B. Cicles formatius de grau mitj i de grau superior - LOE - Pg. 2 de 2

Cicles formatius de grau superior


Reial decret Denominaci Durada

Energia i aigua
1177/2008, 11 de juliol Eficincia energtica i energia solar trmica 2.000 hores

Fabricaci mecnica
174/2008, 8 de febrer 1687/2007, 14 de desembre 1630/2009, 30 doctubre Construccions metlliques Programaci de la producci en fabricaci mecnica Disseny de productes en fabricaci mecnica 2.000 hores 2.000 hores 2.000 hores

Hoteleria i turisme
1686/2007, 14 de desembre 1255/2009, 24 de juliol 1254/2009, 24 de juliol Gesti dallotjament turstic Guia, informaci i assistncia Turstiques Agncies de viatges i gesti desdeveniments 2.000 hores 2.000 hores 2.000 hores

Indstries alimentries
1688/2007, 14 de desembre Vitivinicultura 2.000 hores

Informtica i comunicaci
1629/2009, 30 doctubre Administraci de sistemes informtics a la xarxa 2.000 hores

Installaci i manteniment
219/2008, 15 de febrer 220/2008, 15 de febrer Desenvolupament de projectes dinstallacions trmiques i de fluids Manteniment dinstallacions trmiques i de fluids 2.000 hores 2.000 hores

Qumica
1395/2007, 29 doctubre 175/2008, 8 de febrer Laboratori danlisi i de control de qualitat Qumica industrial 2.000 hores 2.000 hores

Sanitat
1685/2007, 14 de desembre Audiologia prottica 2.000 hores

Serveis socioculturals i a la comunitat


1394/2007, 29 doctubre Educaci infantil 2.000 hores

Txtil, confecci i pell


954/2008, 6 de juny Patronatge i moda 2.000 hores

Transport i manteniment de vehicles


1796/2008, 3 de novembre Automoci 2.000 hores

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 1 de 32

ANNEX 4. Ensenyaments esportius


Sindiquen amb un asterisc (*) els crdits que cal cursar desprs dels crdits del bloc com relacionats a lapartat Distribuci dels ensenyaments esportius (15.1.4) Denominaci, relaci de professors-alumnes, durada i estructura del currculum

Modalitat: Atletisme
Primer nivell del grau mitj datletisme Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en atletisme Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional Formaci tcnica de latletisme (*) Reglament de les especialitats atltiques Seguretat esportiva Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell datletisme

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

10 50 10 5 75 125 10 5 140

10 175 20 10 215

5 10 15

5 10 15 150 500

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 2 de 32

Segon nivell del grau mitj datletisme Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en atletisme Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de les curses i de la marxa atltica I (*) Formaci tcnica i metodologia dels llanaments i de les proves combinades (*) Formaci tcnica i metodologia dels salts I (*) Metodologia de lentrenament de les especialitats atltiques (*) Reglament de les especialitats atltiques II Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell datletisme

40 45 30 5 20 140 10 10

40 45 40 5 20 150

15 25 25 25 10 10 110 5 110 35 35 35

15 60 60 60 10 15 220

10 10 10 30

10 10 10 30 200 600

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 3 de 32

Grau superior datletisme Denominaci: grau superior datletisme Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes Durada i estructura del currculum: Crdits
Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Reglament de les especialitats atltiques III Seguretat esportiva Histria de latletisme Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament de les proves combinades (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament de les curses de velocitat i relleus (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament de les curses de mig fons, fons i obstacles (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament de les curses de tanques (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament de la marxa (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament del llanament de disc (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament del llanament de javelina (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament del llanament de martell (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament del llanament de pes (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament del salt dalada (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament del salt de longitud i triple salt (*) Metodologia de les tcniques i optimitzaci de lentrenament del salt de perxa (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Atletisme adaptat Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en latletisme Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior datletisme 10 5 15 10 15 25 20 20 40 60 200 1.100 20 25 15 15 30 25 25 25 20 20 20 20 20 20 30 20 350 20 20 15 15 20 20 20 20 20 20 20 20 250 15 5 20 40 20 15 50 45 40 40 40 40 40 40 40 40 50 40 600 20 30 25 45 25 10 155 45 10 20 15 30 50 40 45 25 10 200

Hores Hores teriques prctiques

Hores totals

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 4 de 32

Modalitat: Basquetbol
Primer nivell del grau mitj de basquetbol Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en basquetbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Accions tecnicotctiques individuals i collectives del joc (*) Sistemes de joc I Regles del joc I Direcci dequips I Direcci de partit I Metodologia de lensenyament i lentrenament del basquetbol I (*) Planificaci i avaluaci de lentrenament del basquetbol I (*) Preparaci fsica aplicada I (*) Seguretat esportiva I Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell de basquetbol

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

10 5

20

30 5

5 10 5 5 10 10 5 5 5 50 45

5 10 5 15 15 5 5 95

5 10 15

5 10 15 150 380

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 5 de 32

Segon nivell del grau mitj de basquetbol Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en basquetbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Accions tecnicotctiques individuals del joc I (*) Accions tecnicotctiques collectives del joc I (*) Sistemes de joc II Regles del joc II Direcci dequips II Direcci de partit II Metodologia de lensenyament i de lentrenament del basquetbol II (*) Planificaci i avaluaci de lentrenament del basquetbol II (*) Detecci i selecci de talents I Observaci del joc I Preparaci fsica aplicada II (*) Psicologia aplicada I (*) Seguretat esportiva II Desenvolupament professional I Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell de basquetbol

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

20 20 15 5 15 15 5 10 10 10 5 10 5 5 150

15 15 10 5 5 5 5 5 5 5 5

35 35 25 10 20 20 10 15 10 15 10 15 5 5 230

80

10 10 10 30

10 10 10 30 200 610

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 6 de 32

Grau superior de basquetbol Denominaci: grau superior de basquetbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques
20 30 25 45 25 10 155 45 10 20 15

Crdits
Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional Accions tecnicotctiques individuals del joc III (*) Accions tecnicotctiques collectives del joc III (*) Sistemes de joc III Regles del joc III Direcci dequips III Direcci de partit III Metodologia de lensenyament i de lentrenament del basquetbol III (*) Planificaci i avaluaci de lentrenament del basquetbol III (*) Detecci i selecci de talents II Observaci del joc II Preparaci fsica aplicada III (*) Psicologia aplicada II Seguretat esportiva III Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Basquetbol adaptat Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en el basquetbol Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior de basquetbol

Hores totals
30 50 40 45 25 10 200

10 10 10 10 5 15 15 15 20 10 15 5 10 5 165 110 10 10 10 5 10 10 10 15 10 10 5 5

10 20 20 20 10 25 25 25 35 20 25 10 15 5 265

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 765

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 7 de 32

Modalitat: Esports dhivern


Primer nivell del grau mitj desqu alp Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu alp Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional I Formaci tcnica de lesqu alp I (*) Material desqu alp Metodologia de lensenyana de lesqu alp I (*) Medi ambient de muntanya I Seguretat esportiva I Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell desqu alp

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

15 30 10 25 15 15 110 30 5 25 5 5 70 60 15 50 20 20 180

5 10 15

5 10 15 150 465

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 8 de 32

Segon nivell del grau mitj desqu alp Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu alp Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Formaci tcnica de lesqu alp II (*) Reglament i cronometratge desqu alp Material desqu alp II Metodologia de lensenyana de lesqu alp II (*) Metodologia de lentrenament de lesqu alp (*) Medi ambient de muntanya II Seguretat esportiva II Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell desqu alp

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

10 15 10 10 15 20 15 15 110 30 5 10 30 35 10 10 130

10 45 15 20 45 55 25 25 240

10 10 10 30

10 10 10 30 200 620

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 9 de 32

Grau superior desqu alp Denominaci: grau superior desqu alp Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Material desqu alp III Metodologia de lentrenament i de lensenyament de lesqu alp (*) Optimitzaci de les tcniques i tctiques de lesqu alp (*) Seguretat esportiva III Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Els esports dhivern adaptats Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports dhivern Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior desqu alp

45

20 25 70 70 25 210

10 25 80 90 15 220

30 50 150 160 40 430

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 930

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 10 de 32

Primer nivell del grau mitj desqu de fons Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu de fons Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional I Formaci tcnica de lesqu de fons I (*) Material desqu de fons I Metodologia de lensenyana de lesqu de fons I (*) Medi ambient de muntanya I Seguretat esportiva I Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell desqu de fons

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

15 20 10 20 15 15 95 30 5 25 5 5 70

15 50 15 45 20 20 165

5 10 15

5 10 15 150 450

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 11 de 32

Segon nivell del grau mitj desqu de fons Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu de fons Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Formaci tcnica de lesqu de fons II (*) Reglament i cronometratge de lesqu de fons Material desqu de fons II Metodologia de lensenyana de lesqu de fons II (*) Metodologia de lentrenament de lesqu de fons (*) Medi ambient de muntanya II Seguretat esportiva II Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell desqu de fons

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

10 10 10 10 10 15 15 15 95 15 5 10 20 20 10 10 90

10 25 15 20 30 35 25 25 185

10 10 10 30

10 10 10 30 200 565

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 12 de 32

Grau superior desqu de fons Denominaci: grau superior desqu de fons Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Material desqu de fons III Metodologia de lentrenament i de lensenyament de lesqu de fons (*) Optimitzaci de les tcniques i tctiques de lesqu de fons (*) Seguretat esportiva III Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Els esports dhivern adaptats Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports dhivern Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior desqu de fons

45

20 15 60 50 25 170

10 20 70 70 15 185

30 35 130 120 40 355

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 855

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 13 de 32

Primer nivell del grau mitj de surf de neu Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en surf de neu Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional I Formaci tcnica del surf de neu I (*) Material de surf de neu I Metodologia de lensenyana del surf de neu I (*) Medi ambient de muntanya I Seguretat esportiva I Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell de surf de neu

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

15 15 10 15 15 15 85 35 5 30 5 5 80 50 15 45 20 20 165

5 10 15

5 10 15 150 450

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 14 de 32

Segon nivell del grau mitj de surf de neu Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en surf de neu Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Formaci tcnica del surf de neu II (*) Reglament de larbitratge del surf de neu Material de surf de neu II Metodologia de lensenyana del surf de neu II (*) Metodologia de lentrenament del surf de neu (*) Medi ambient de muntanya II Seguretat esportiva II Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell de surf de neu

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

10 15 10 10 15 20 15 15 110 20 5 10 25 25 10 10 105

10 35 15 20 40 45 25 25 215

10 10 10 30

10 10 10 30 200 595

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 15 de 32

Grau superior de surf de neu Denominaci: grau superior de surf de neu Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 12 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Material del surf de neu III Metodologia de lentrenament i de lensenyament del surf de neu (*) Optimitzaci de les tcniques i tctiques del surf de neu (*) Seguretat esportiva III Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Els esports dhivern adaptats Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports dhivern Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior de surf de neu

45

20 15 40 40 25 140

10 20 60 50 15 155

30 35 100 90 40 295

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 795

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 16 de 32

Modalitat: Futbol i futbol sala


Primer nivell del grau mitj de futbol Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional I Direcci dequips I Metodologia de lensenyament i lentrenament del futbol I (*) Preparaci fsica I (*) Regles del joc I Seguretat esportiva Tctica i sistemes de joc I Tcnica individual i collectiva I (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell de futbol

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

10 5 10 10 15 5 25 20 100 5 5 5 5 5 25 20 70

10 10 15 15 20 10 50 40 170

5 10 15

5 10 15 150 455

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 17 de 32

Segon nivell del grau mitj de futbol Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Direcci dequips II Metodologia de lensenyament i de lentrenament del futbol II (*) Preparaci fsica II (*) Regles del joc II Tctica i sistemes de joc II Tcnica individual i collectiva II (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell de futbol

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

15 15 15 15 10 20 15 105 10 5 10 5 30 20 80

15 25 20 25 15 50 35 185

10 10 10 30

10 10 10 30 200 565

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 18 de 32

Grau superior de futbol Denominaci: grau superior de futbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Regles del joc III Tcnica individual i collectiva III (*) Tctica i sistemes de joc III Seguretat esportiva II Preparaci fsica III (*) Direcci d'equips III Metodologia de l'ensenyament i l'entrenament del futbol III (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari El futbol adaptat Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en el futbol Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior de futbol

45

30 10 30 50 5 20 15 20 180 15 50 50 10 30 15 25 195

30 25 80 100 15 50 30 45 375

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 875

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 19 de 32

Primer nivell del grau mitj de futbol sala Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol sala Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional I Direcci dequips I Metodologia de lensenyament i de lentrenament del futbol sala I (*) Preparaci fsica I (*) Regles del joc I Seguretat esportiva Tctica i sistemes de joc I Tcnica individual i collectiva I (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell de futbol sala

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

10 5 10 10 10 5 15 15 80 5 5 5 5 5 15 15 55

10 10 15 15 15 10 30 30 135

5 10 15

5 10 15 150 420

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 20 de 32

Segon nivell del grau mitj de futbol sala Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol sala Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Direcci dequips II Metodologia de lensenyament i de lentrenament del futbol sala II (*) Preparaci fsica II (*) Regles del joc II Tcnica individual i collectiva II (*) Tctica i sistemes de joc II Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell de futbol sala

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

15 10 15 15 10 20 25 110 5 5 10 5 20 20 65

15 15 20 25 15 40 45 175

10 10 10 30

10 10 10 30 200 555

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 21 de 32

Grau superior de futbol sala Denominaci: grau superior de futbol sala Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Regles del joc III Tcnica individual i collectiva III (*) Tctica i sistemes de joc III Seguretat esportiva II Preparaci fsica III (*) Direcci d'equips III Metodologia de l'ensenyament i l'entrenament del futbol III (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari El futbol sala adaptat Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en el futbol sala Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior de futbol sala

45

30 10 25 45 5 15 15 15 160 10 45 45 10 20 15 25 170

30 20 70 90 15 35 30 40 330

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 830

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 22 de 32

Modalitat: Handbol
Primer nivell del grau mitj dhandbol Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en handbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional I Metodologia de lensenyament i lentrenament de lhandbol I (*) Regles del joc I Formaci tcnica i tctica individual I (*) Tcniques bsiques de lorganitzaci dactivitats en handbol Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell dhandbol

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

10 25 5 10 10 60 35 15 5 15

10 40 10 25 10 95

5 10 15

5 10 15 150 380

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 23 de 32

Segon nivell del grau mitj dhandbol Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en handbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 24 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Direcci dequips Metodologia de lensenyament i lentrenament de lhandbol II (*) Preparaci fsica especfica (*) Regles del joc II Joc collectiu ofensiu i defensiu Formaci tcnica i tctica individual II (*) Seguretat en lhandbol Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell dhandbol

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

15 10 20 20 5 20 15 10 115 75 10 10 15 5 20 15

15 20 30 35 10 40 30 10 190

10 10 10 20 10

10 10 10 30 200 570

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 24 de 32

Grau superior dhandbol Denominaci: grau superior dhandbol Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Direcci dequips II Formaci tcnica i tctica individual de lhandbol III (*) Joc collectiu ofensiu i defensiu II Metodologia de lentrenament de lhandbol III (*) Preparaci fsica especfica II (*) Regles del joc III Seguretat de lhandbol II Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Lhandbol adaptat Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en el handbol Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior dhandbol

45

5 20 20 20 15 20 15 5 120

5 10 15 40 30 15 10 5 130

10 30 35 60 45 35 25 10 250

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 750

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 25 de 32

Modalitat: Muntanya i escalada


Primer nivell del grau mitj de les especialitats de: escalada, muntanya mitjana, descens de barrancs, alta muntanya Denominaci: primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en: escalada, muntanya mitjana, descens de barrancs, alta muntanya. Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Formaci tcnica de lexcursionisme . 1 professor/a cada 8 alumnes Seguretat en lexcursionisme .. 1 professor/a cada 8 alumnes Medi ambient de muntanya .. 1 professor/a cada 8 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament I Entrenament esportiu I Fonaments sociolgics de lesport Organitzaci i legislaci de lesport I Primers auxilis i higiene en lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic

20 25 20 5 5 25 100 10 20 10

20 25 30 5 5 35 120

Desenvolupament professional I
Formaci tcnica de lexcursionisme (*) Medi ambient de muntanya Seguretat en lexcursionisme Didctica i dinmica de grups (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica catalana Fonaments de lesport adaptat Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 1r nivell dexcursionisme

10
25 30 10 10 85 20 10 10 10 50

10
45 40 20 20 135

5 10 15

5 10 15 150 420

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 26 de 32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat descalada Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en escalada. Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Seguretat en lescalada ... 1 professor/a cada 8 alumnes Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lescalada 1 professor/a cada 4 alumnes Medi ambient de la modalitat esportiva . 1 professor/a cada 8 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Coneixement del medi Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*) Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lescalada (*) Equipament dinstallacions descalada Entrenament de lescalada (*) Seguretat en lescalada Conducci en escalada Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell descalada

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

10 10 10 25 10 15 10 10 100 40 25 35 15 25 150 10

10 20 10 65 35 50 25 35 250

10 10 10 30

10 10 10 30 200 630

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 27 de 32

Grau superior descalada Denominaci: grau superior descalada Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Optimitzaci de les tcniques de lescalada: Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200 1 professor/a cada 4 alumnes

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Conducci en lescalada Entrenament de lescalada (*) Optimitzaci de les tcniques de lescalada (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Els esports de muntanya i escalada adaptats Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports de muntanya i escalada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior descalada

45

20 10 15 20 65

10 50 70 60 190

30 60 85 80 255

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 755

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 28 de 32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat de muntanya mitjana Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en muntanya mitjana. Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Seguretat en la muntanya mitjana. Medi ambient de la modalitat esportiva Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals 1 professor/a cada 8 alumnes 1 professor/a cada 8 alumnes

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Coneixement del medi Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*) Formaci tcnica i metodolgica de la progressi en muntanya (*) Entrenament de lexcursionisme (*) Seguretat en la muntanya mitjana Conducci en la muntanya mitjana Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell muntanya mitjana

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

10 10 10 20 10 10 5 75 35 10 25 20 100 10

10 20 10 55 20 35 25 175

10 10 10 30

10 10 10 30 200 555

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 29 de 32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat de descens de barrancs Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en descens de barrancs. Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Seguretat en el descens de barrancs 1 professor/a cada 8 alumnes Medi ambient de la modalitat esportiva . 1 professor/a cada 8 alumnes Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques Hores totals

Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Coneixement del medi Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*) Formaci tcnica i metodolgica del descens de barrancs (*) Entrenament del descens de barrancs (*) Seguretat en el descens de barrancs Conducci en barrancs Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell de descens de barrancs

40 45 30 5 20 140 10

40 45 40 5 20 150

10

10 10 10 20 5 10 10 75 40 5 25 20 100 10

10 20 10 60 10 35 30 175

10 10 10 30

10 10 10 30 200 555

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 30 de 32

Segon nivell del grau mitj de lespecialitat dalta muntanya Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en alta muntanya. Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Seguretat en lalta muntanya ..... Formaci tcnica i metodolgica de lalpinisme .. Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lesqu de muntanya Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lescalada Medi ambient de la modalitat esportiva . Durada i estructura del currculum: Crdits Bloc com Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II Bases psicopedaggiques de lensenyament i lentrenament II Entrenament esportiu II Organitzaci i legislaci de lesport II Teoria i sociologia de lesport Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional II Coneixement del medi Psicologia dels esports de muntanya i escalada (*) Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lalpinisme (*) Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lesqu de muntanya (*) Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de lescalada (*) Entrenament de lexcursionisme (*) Entrenament de lalpinisme i lesqu de muntanya (*) Seguretat en lalta muntanya Conducci en lalpinisme i lesqu de muntanya Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Terminologia especfica estrangera Equipaments esportius Informtica bsica aplicada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del curs de 2n nivell dalta muntanya 10 10 10 30 10 10 10 30 200 680 40 45 30 5 20 140 10 10 10 10 10 25 10 10 10 10 115 35 35 40 10 10 25 20 185 10 40 45 40 5 20 150 Hores Hores teriques prctiques Hores totals 1 professor/a cada 8 alumnes 1 professor/a cada 4 alumnes 1 professor/a cada 8 alumnes 1 professor/a cada 4 alumnes 1 professor/a cada 8 alumnes

10

10

10 20 10 45 45 65 20 20 35 30 300

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 31 de 32

Grau superior dalta muntanya Denominaci: grau superior dalta muntanya Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Formaci tcnica de lesqu de muntanya: Optimitzaci de les tcniques de lalpinisme: Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200 1 professor/a cada 8 alumnes 1 professor/a cada 4 alumnes

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Conducci en lalpinisme i lesqu de muntanya II Entrenament de lalpinisme (*) Formaci tcnica de lesqu de muntanya II (*) Optimitzaci de les tcniques de lalpinisme (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Els esports de muntanya i escalada adaptats Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports de muntanya i escalada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior dalta muntanya

45

20 10 10 5 20 65

10 35 55 40 50 190

30 45 65 45 70 255

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 755

Annex 4. Ensenyaments esportius Denominaci i estructura de les modalitats Pag. 32 de 32

Grau superior desqu de muntanya Denominaci: grau superior desqu de muntanya Relaci professors-alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a cada 18 alumnes, excepte en els crdits segents, en qu saplicar la relaci que sespecifica en cada cas: Formaci tcnica de lesqu de muntanya: 1 professor/a cada 8 alumnes Optimitzaci de les tcniques de lesqu de 1 professor/a cada 8 alumnes muntanya: Durada i estructura del currculum: Hores Hores teriques prctiques 20 30 25 45 25 10 155 10 20 15 Hores totals 30 50 40 45 25 10 200

Crdits Bloc com Biomecnica de l'esport Entrenament d'alt rendiment Fisiologia de l'esfor Gesti de l'esport Psicologia de l'esport d'alt rendiment Sociologia de l'esport d'alt rendiment Nombre total dhores daquest bloc Bloc especfic Desenvolupament professional III Conducci en lalpinisme i lesqu de muntanya II Formaci tcnica de lesqu de muntanya II (*) Entrenament de lesqu de muntanya (*) Optimitzaci de les tcniques de lesqu de muntanya (*) Nombre total dhores daquest bloc Bloc complementari Els esports de muntanya i escalada adaptats Aplicacions informtiques i mitjans multimdia en els esports de muntanya i escalada Nombre total dhores daquest bloc Nombre dhores del projecte Nombre dhores del bloc de formaci prctica Durada del grau superior desqu de muntanya

45

20 10 5 20 10 65

10 35 40 50 55 190

30 45 45 70 65 255

10 5 15

10 15 25

20 20 40 60 200 755

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

ANNEX - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics

INSTRUCCIONS de 13 de maig de 2010 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2010-2011 referent a alumnat.......................................................................... p. 2

INSTRUCCIONS de 13 de maig de 2010 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2010-2011 referent a centres. .............................................. ...p. 8

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 1 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

INSTRUCCIONS de 13 de maig de 2010 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2010-2011 referent a alumnat. Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2010-2011, dacord amb el que disposen la Llei 2/2006, de 6 de mar, del Pla estadstic de Catalunya 2006-2009, prorrogat per a lany 2010, i el Decret 11/2010, de 26 de gener, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2010. Primera 1.1. Els centres educatius que imparteixen educaci infantil i primria, educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius), programes de qualificaci professional inicial i ensenyaments darts plstiques i estudis superiors de disseny han de lliurar el fitxer informtic de dades que es descriu en lannex. 1.2. La direcci dels centres ha de comprovar que els fitxers de dades sajusten a les especificacions de lannex. 1.3. Tots els centres han de fer tramesa de les dades de matrcula actualitzades de tot lalumnat del centre. 1.4. El Departament dEducaci proveir els centres de les instruccions adients per a la creaci, la verificaci i la transmissi dels fitxers. Segona La direcci dels centres pblics i els/les titulars dels centres privats ha de lliurar al Departament dEducaci, abans del 31 doctubre de 2010, les dades de lalumnat que cursa educaci infantil i primria, educaci secundria obligatria, batxillerat, cicles formatius de formaci professional, cicles formatius de formaci especfica darts plstiques i disseny i ensenyaments superiors de disseny. Tercera 3.1. El Departament dEducaci, mitjanant els procediments adients, comprovar ladequaci de les dades a les especificacions de lannex i, si escau, informar els centres de les dades errnies perqu les esmenin. 3.2. Les dades de lalumnat sintegraran en el fitxer Alumnes matriculats, descrit en lannex I de lOrdre ENS/175/2003, de 10 de mar, per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades de carcter personal gestionats pel Departament dEducaci.

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 2 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

Quarta El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci, Qualitat i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats estadstiques incloses en el Pla estadstic 2006-2009, prorrogat per a lany 2010, dacord amb la metodologia i les caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 1 del Decret 11/2010, de 26 de gener, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2010.

M. Dolors Rius i Benito Secretria general Barcelona, 13 de maig de 2010

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 3 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

Descripci del fitxer Cada centre ha delaborar un nic fitxer amb les dades de lalumnat dacord amb la descripci que a continuaci sindica. Nom del fitxer: CENTRE8.TA1, on CENTRE8 s el codi que t assignat el centre. Format: ASCII de registre fix. Contingut: Cont les dades de lalumnat i t una longitud de 354 posicions. Els camps mantenen la seva longitud encara que estiguin en blanc. Entre camp i camp no hi ha dhaver cap carcter ni cap espai en blanc. Nmero dordre, nom i descripci dels camps:
1. NOM 2. COGNOM1 NOM DE LALUMNE/A. s un camp de 15 posicions on sha descriure el nom de lalumne/a. Si el primer cognom cont partcules, es posaran a continuaci. PRIMER COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el primer cognom de lalumne/a. Si el cognom cont partcules que el separen del nom, es posaran al darrere del nom. SEGON COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el segon cognom de lalumne/a, si en t. TIPUS DE DOCUMENT. Camp duna posici per indicar el tipus de document didentificaci de lalumne (DNI, NIE, PASSAPORT). Es codificar segons sindica al document GUIA-MAT. NMERO DE DOCUMENT. s un camp de 14 posicions on es consignar el nmero del document de lalumne/a, afegint-hi zeros a lesquerra, si cal. Shi han dindicar tant els nmeros com la lletra, si en t (els DNI i NIE han de portar la lletra de manera obligatria). No shi han dincloure espais en blanc ni cap signe de puntuaci. Si lalumne/a no t cap document o lest tramitant, el camp somplir amb zeros. Per a lalumnat de nacionalitat espanyola a partir dels 15 anys, ser obligatori indicar el DNI i es validar que aquest sigui correcte. Per a lalumnat daltres nacionalitats a partir dels 15 anys, ser obligatori indicar el NIE o el Passaport i es validar que el codi sigui correcte en el cas del NIE. 6. LLIURE 7. ADRECA 8. CODIMUN s un camp de 6 posicions que sha de deixar en blanc. ADREA. Camp de 30 posicions on sha descriure ladrea actual de lalumne/a sense fer-hi constar el municipi ni el codi postal. CODI MUNICIPAL. Camp de 5 posicions que indica el municipi de ladrea actual de lalumne/a. Somple segons la Taula de Codis de Municipis de lINE. Vegeu la taula 6 del document GUIA-MAT.

3. COGNOM2 4. TIPUS_DOC

5. DOCUMENT

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 4 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

9. CP 10. TELEFON 11. DATANAIX 12. SEXE

CODI POSTAL. Camp de 5 posicions per escriure-hi el codi postal corresponent a ladrea actual de lalumne/a. Camp de 9 posicions per indicar el telfon que dna lalumne/a o la famlia de lalumne/a. DATA de NAIXEMENT de lalumne/a. s un camp de 6 posicions amb el format: DDMMAA. Camp duna posici: H per a homes i D per a dones.

13. NACIONALIT NACIONALITAT. Camp de 3 posicions que indica la nacionalitat de lalumne/a, codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT. Si es deixa en blanc, sentn que s espanyol. 14. CIP Camp de 14 posicions on sha dintroduir el Codi dIdentificaci Personal (CIP) de la Targeta Sanitria Individual (TSI) de lalumne/a. Si no es disposa daquesta dada, el camp es deixar en blanc. Camp duna posici per indicar la causa principal de les possibles necessitats educatives especfiques de lalumne/a. Es codificar segons sindica al document GUIA-MAT. En el cas dalumnes amb ms duna causa de necessitat educativa especfica, sindicar la dominant. Els documents acreditatius shan dindicar en el camp ACI. 16. DATAMAT 17. CENTRE 18. ANY DATA DE MATRCULA. Camp de 6 posicions per indicar la data en qu lalumne/a es matricula per al curs 2010-2011. En format DDMMAA. CODI CENTRE. Camp de 8 posicions per escriure-hi el codi del centre on sha matriculat lalumne/a. ANY ACADMIC. Camp de 4 posicions per indicar lany acadmic; aix, el curs 2010-2011 sindicar 1011.

15. DEFICITS

19. REPETIDOR Camp duna posici per indicar si lalumne/a s la primera vegada que fa el curs actual o si s repetidor/a. Sentn per repetidor lalumnat que fa el mateix curs que el cursat lany anterior perqu no ha aprovat les matries necessries per passar de curs. Sha de considerar repetidor lalumnat que estigui en aquesta situaci tot i que el pla destudis hagi canviat dun any a laltre. No saplicar aquest concepte en els cicles formatius ni en el batxillerat nocturn. Aix, aquest camp somplir amb una R en el cas que lalumne/a sigui repetidor/a i es deixar en blanc en cas contrari. Per a lalumnat de batxillerat nocturn i cicles formatius aquest camp es deixar sempre en blanc. 20. ACCES En el cas dels PQPI, aquest camp sha dutilitzar per indicar el curs ms alt que lalumne/a va aprovar completament. Es codifica segons sindica al document GUIA-MAT. En els altres plans destudi cal deixar-lo en blanc.

21. PLADESTUDI PLA DESTUDIS. Camp de 3 posicions que somple segons els estudis que cursa lalumne/a. Vegeu la taula 1 de Pla destudis del document GUIA-MAT.
Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 5 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

22. TIPUSENS

TIPUS DENSENYAMENT. Camp de fins a 4 posicions que indica el tipus especfic destudis que cursa lalumne/a. Sha domplir segons la taula 2 de tipus densenyament (document GUIA-MAT). Si el codi t menys de 4 carcters, cal acabar domplir-lo amb blancs. CURS ACADMIC. Camp duna posici que indica el curs que fa lalumne/a, dacord amb el que sindica en el quadre 1 de cursos segons el Pla destudis del document GUIA-MAT. Per a lalumnat destudis estrangers, la indicaci del curs en qu es matricula lalumne/a es fa segons ledat en data 31/12/2010. Vegeu el quadre 1 del document GUIA-MAT. Si lalumnat no es matricula del curs sencer, aqu shi ha de fer constar el curs ms alt entre totes les matries de qu es matriculi.

23. CURS

24. GRUP

Camp duna posici que indica el grup al qual pertany lalumne/a. Es pot omplir amb lletres o xifres. En cas que noms hi hagi un grup de cada curs, somplir amb A. Un grup s el conjunt dalumnes que reben lensenyament de totes les matries obligatries comunes dun curs pel mateix professorat, en la mateixa aula i amb el mateix horari. Els centres deducaci primria que tenen alumnes de diferents cursos en un mateix grup classe (grups mixtos) han de posar M en aquest camp.

25. TORN

Camp duna posici que indica lhorari. Somple segons: T a distncia D dirn ordinari M intensiu de mat N nocturn V intensiu de tarda

26. BLOC

Camp que han dutilitzar els centres deducaci primria que tenen grups mixtos i els centres que imparteixen PQPI, atenent les especificacions que es fan a la GUIA MAT. Camp duna posici que indica que un/a alumne/a de batxillerat no es matricula del curs complet. Es matricula de les matries que li manquen per aconseguir el ttol. S Per a alumnes que no es matriculen de curs complet. C Per a alumnes que es matriculen de curs complet.

27. SOLTES

28. 1R_IDIOMA

PRIMER IDIOMA. Camp de 3 posicions per escriure, en el cas dhaver-hi idioma en el curs, el codi corresponent segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no es cursa cap idioma, cal posar-hi NO. Camp de 18 posicions, que cal deixar en blanc.

29. OP_ANT

30 a 36. SOLPEN1 a SOLPEN7 Camps de 3 posicions per escriure-hi les matries pendents de cursos anteriors o b les matries soltes de les quals es matricula lalumne/a. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT.

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 6 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

37. 2N_IDIOMA

IDIOMA OPTATIU. Camp de 3 posicions per indicar el codi de lidioma que cursa lalumne/a, a ms del que consta com a obligatori en el pla destudis. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no en fa, poseu-hi NO. En el cas del batxillerat, el segon idioma shaur domplir amb els codis de les matries optatives del batxillerat a la TAULA 3 del mateix document. FORMACI RELIGIOSA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si lalumne/a segueix opcionalment els ensenyaments de la matria de religi. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. EDUCACI FSICA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si lalumne/a segueix opcionalment els ensenyaments de la matria deducaci fsica. Shi posar S si en fa i N en cas contrari. Cal deixar-lo en blanc si lalumne ja en fa obligatriament.

38. F_RELIGIO

39. OP_ED_FIS

40. ASSEGURAN EXEMPT DASSEGURANA ESCOLAR. s un camp duna posici que indica si s exempt dassegurana escolar. Es codifica amb E per a lalumnat exempt dassegurana i es deixar en blanc per a la resta. 41. PROC_AC PROCEDNCIA ACADMICA s un camp duna posici on sha dinformar la titulaci que sha presentat per accedir a determinats nivells educatius. Noms sha domplir per als estudis postobligatoris atenent la codificaci que sespecifica al document GUIA MAT. La resta de nivells educatius deixaran en blanc aquest camp. PAS DE RESIDNCIA. Camp de 3 posicions per indicar el codi del pas de residncia. Si est en blanc correspon a Espanya. Es codifica segons la taula 4 del document GUIA-MAT. CONVOCATRIA 2n DE BATXILLERAT. Camp duna posici per indicar la convocatria en qu es matricula lalumne/a. Pot sser 1, 2, 3, 4, 5 Camp de 14 posicions que es deixar en blanc. Camp per indicar la documentaci que lalumne/a ha aportat si ha acreditat, mitjanant un document de lEAP corresponent, que ha de ser subjecte dadaptaci curricular individualitzada. Vegeu el document GUIA-MAT. Aquest camp completa la informaci recollida en el camp DFICITS, referent a la causa de les necessitats educatives especfiques. Ha destar en blanc per a lalumnat que no en tenen cap. 46. ENSCAST ENSENYAMENT EN CASTELL. Camp duna posici per indicar si lalumne/a deducaci infantil o primria ha de rebre atenci individualitzada en castell.

42. PAIS_RESI

*43. CONVOC 44. PAU_ANT 45. ACI

47. C_MUNNAIX. CODI MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de cinc posicions per indicar-hi el codi INE del municipi de naixement de lalumne/a. Somple segons la TAULA de Codis de Municipis de lINE. Els codis dels municipis de Catalunya estan identificats a la TAULA 6 del document GUIA MAT. En el cas dels municipis estrangers aquest camp somplir amb 99999 i el nom del municipi sindicar en el camp N_MUNNAIX. 48. N_MUNNAIX. NOM DEL MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de trenta posicions per indicar-hi el nom del municipi de naixement de lalumnat estranger. Per a la resta, cal deixar-ho en blanc.

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 7 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

49. PAIS_NAIX.

PAS DE NAIXEMENT. Camp de 3 posicions per indicar el pas de naixement de lalumne/a. Si est en blanc correspon a Espanya. Codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT.

50. PROV_NAIX. PROVNCIA DE NAIXEMENT. Camp de 2 posicions per indicar la provncia espanyola on va nixer lalumne/a. Codificat segons la taula 6 del document GUIAMAT. 51. ERROR Camp ds intern del programa. Cal deixar-lo EN BLANC.

Notes: 1. Els camps senyalats amb * davant del numeral ha demplenar-los noms lalumnat que ha de fer les PAU. 2. Es marquen en negreta les modificacions respecte al curs anterior.

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 8 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

INSTRUCCIONS de 13 de maig per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2010-2011 referent a centres. Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2010-2011, dacord amb el que disposen la Llei 2/2006, de 6 de mar, del Pla estadstic de Catalunya 2006-2009, prorrogat per a lany 2010, i el Decret 11/2010, de 26 de gener, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2010. Per a lelaboraci daquesta estadstica, el Departament dEducaci disposa ja de les dades del professorat dels seus centres obtingudes dels fitxers de gesti i de les dades de lalumnat obtingudes de la matrcula mecanitzada. Malgrat aix, no t totes les dades necessries per a lelaboraci de lestadstica prevista en el Programa anual per al 2010. Les dades que els centres han de lliurar sobtindran a partir duns formularis accessibles des dInternet. Per portar a terme aquesta recollida de dades es dicten les instruccions segents: Primera Aquestes instruccions afecten els centres que imparteixen: Educaci infantil exclusivament: centres pblics i privats. Educaci infantil i primria: centres privats i aquells centres pblics la titularitat dels quals no s del Departament dEducaci. Educaci especial especfica: centres pblics i privats. Educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius): centres pblics i privats. Arts plstiques i disseny i ensenyaments superiors de disseny: centres pblics i privats. Msica: centres pblics i privats. Dansa: centres pblics i privats. Idiomes: escoles oficials. Art dramtic. Conservaci i restauraci de bns culturals. Ensenyaments de rgim especial desports: centres pblics i privats. Educaci permanent de persones adultes: centres pblics i privats. Centres que imparteixen estudis de sistemes educatius estrangers.

Segona Segons el que disposa larticle 34 de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, destadstica de Catalunya, s obligatori subministrar la informaci necessria per elaborar les estadstiques dinters de la Generalitat. Els centres educatius han demplenar els formularis que els corresponen segons els nivells que imparteixin.

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 9 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

Tercera Els centres pblics i privats que imparteixen exclusivament educaci infantil han de contestar el formulari amb dades referents a: Unitats per cursos Unitats concertades/subvencionades Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal educador o docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Altre personal del centre: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnat segons: Edat Sexe Necessitats educatives especials Nacionalitat Llengua estrangera que estudien Quarta Els centres privats i aquells centres pblics el/la titular dels quals no s el Departament dEducaci que imparteixen educaci primria han de contestar el formulari amb dades referents a: Unitats per cursos Unitats concertades Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Nivell que imparteixen Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 10 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

Cinquena Els centres de titularitat del Departament dEducaci que imparteixen educaci secundria i/o arts plstiques i disseny i/o ensenyaments superiors de disseny han de contestar el formulari amb dades referents a: Grups per nivells Serveis escolars: menjador, residncia i transport Avaluaci de lalumnat El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les dades davaluaci de lalumnat. El director/a del centre ha de verificar que les dades traspassades sn les correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es comunicar quan estar operativa aquesta funci. Sisena Els centres privats i aquells centres pblics el/la titular dels quals no s el Departament dEducaci que imparteixen educaci secundria i/o arts plstiques i disseny i/o ensenyaments superiors de disseny han de contestar el formulari amb dades referents a: Grups per nivells Grups concertats Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal docent segons: L loc que ocupen Sexe Dedicaci Nivell que imparteixen Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Avaluaci de lalumnat Setena Els centres pblics i privats especfics deducaci especial han de contestar el formulari amb dades referents a: Unitats per nivells Unitats concertades Serveis escolars: menjador, residncia i transport

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 11 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

Personal docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal tcnic segons: Tipologia Sexe Dedicaci Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnat segons: Edat Sexe Tipus de discapacitat Tipus dassistncia al centre deducaci especial Nacionalitat Alumnat de programes adaptats de garantia social segons la famlia professional Vuitena Els centres pblics i privats que imparteixen ensenyaments de rgim especial didiomes, msica, dansa, art dramtic, conservaci i restauraci de bns culturals i esports han de contestar el formulari amb dades referents a: Personal docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnat segons: Sexe Curs Edat Especialitat Graduaci (finalitzaci destudis) Novena Els centres de titularitat del Departament dEducaci que imparteixen educaci permanent de persones adultes han de contestar el formulari amb dades referents a:
Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 12 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

Personal docent segons: Titulaci Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnat segons: Sexe Edat Tipus densenyament Nacionalitat Alumnat que ha superat estudis El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les dades de matrcula. El director/a del centre ha de verificar que les dades traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es comunicar quan estar operativa aquesta funci. Desena Els centres privats i aquells centres pblics el/la titular dels quals no s el Departament dEducaci que imparteixen educaci permanent de persones adultes han de contestar el formulari amb dades referents a: Personal docent segons: Titulaci Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnat segons: Sexe Edat Tipus densenyament Nacionalitat Alumnat que ha superat estudis Onzena Els centres privats que imparteixen plans destudis estrangers han de contestar el formulari amb dades referents a:
Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 13 de 14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General

Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal docent segons: Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Alumnat segons: Edat Sexe Necessitats educatives especials Nacionalitat Llengua estrangera que estudien Dotzena Els formularis shan demplenar abans del 31 doctubre de 2010. Tretzena El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci, Qualitat i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de lelaboraci de les activitats estadstiques incloses en el Pla estadstic 2006-2009, prorrogat per a lany 2010, dacord amb la metodologia i les caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 1 del Decret 11/2010, de 26 de gener, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2010.

M. Dolors Rius i Benito Secretria general Barcelona, 13 de maig de 2010

Annex - Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Pg. 14 de 14

M. Models Els models, en format pdf emplenable, es poden consultar al cercador de lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. M1. Sollicitud d'exempci de matries de batxillerat per als alumnes que han superat un cicle formatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior Model M2. Documentaci acadmica per a la formaci professional - Models -. LOGSE - Models M2.1. Sollicitud d'exempci de la formaci prctica - Model M2.2. Expedient acadmic de l'alumne/a. Formaci professional especfica Model M2.3. Acta d'avaluaci. Formaci professional especfica - Model M2.4. Certificats d'estudis. Formaci professional especfica - Model M2.5. Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris - FP - Model -. LOE - Models M2.1. Expedient acadmic de l'alumne/a. Formaci professional inicial Model M2.2. Historial acadmic de l'alumne/a. Formaci professional inicial - Model M2.3. Certificat de qualificacions de mduls i unitats formatives. Formaci professional inicial - Model M2.4. Certificat de cicle formatiu finalitzat. Formaci professional inicial Model M2.5. Certificat d'acreditaci de competncies. Formaci professional inicial Model M3. Documentaci acadmica per als ensenyaments d'esports - Models M3.1. Expedient acadmic. Ensenyaments esportius - Model M3.2. Sollicitud d'exempci de les proves especfiques o dels requisits d'accs als ensenyaments esportius - Model M3.3. Acta d'avaluaci. Ensenyaments esportius - Model

M3.4. Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius - Model M3.5. Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris - ESP - Model M4. Elaboraci de plans individualitzats per a l'alumnat nouvingut en l'etapa d'educaci secundria - Model M5. Documentaci relativa a la simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica o de dansa - Models CDA.1. Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa en qu s'acredita el curs que fa l'alumne/alumna CDA.2. Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada en qu s'acredita el curs i el nombre d'hores de dedicaci setmanal que fa l'alumne/alumna per al reconeixement dels estudis de dansa en l'ESO o de la matria d'educaci fsica en el batxillerat CDA.3. Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada per tal que l'alumne/alumna pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica EDA.1. Sollicitud de reducci de matries de l'educaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional o en una escola de dansa autoritzada EDA.2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries optatives i/o de la matria d'educaci fsica i/o de la matria de msica de l'ESO als alumnes que cursen ensenyaments professionals en un conservatori o en un centre professional de dansa EDA.3. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o de la matria d'educaci fsica de l'educaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada EDA.4. Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament l'etapa d'ESO i estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada BDA.1. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional BDA.2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en un conservatori o en un centre professional

BDA.3. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada BDA.4. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries de la franja d'optativitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada BDA.5. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de la matria d'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada CMU.1. Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica en qu s'acredita el curs que fa l'alumne/alumna CMU.2. Certificat expedit per l'escola de msica autoritzada en qu s'acredita el curs i el nombre d'hores de dedicaci setmanal que fa l'alumne/alumna per al reconeixement dels estudis de msica en l'ESO CMU.3. Certificat expedit per l'escola de msica autoritzada per tal que l'alumne/alumna pugui acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat EMU.1. Sollicitud de reducci de matries de l'educaci secundria obligatria (ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o centre professional o en una escola de msica autoritzada EMU.2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries optatives i/o de la matria de msica de l'educaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen ensenyaments professionals en un conservatori o en un centre professional de msica EMU.3. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o de la matria de msica de l'educaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada EMU.4. Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament l'etapa d'ESO i estudis de msica en una escola de msica autoritzada BMU.1. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un conservatori o en un centre professional BMU.2. Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un conservatori o en un centre professional

BMU.3. Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada BMU.4. Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries de la franja d'optativitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada M6. Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci educativa alternativa per a l'alumnat de nou ingrs en el centre. ESO - Model M7. Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o els ensenyaments alternatius per a l'alumnat de nou ingrs en el centre. Batxillerat - Model M8. Autoritzaci relativa a l'alumnat: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elabora (menors d'edat) - Model M9. Notificaci individual de faltes d'assistncia o de puntualitat no justificades del personal - Model M10. Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga Model M11. Comunicaci de faltes d'assistncia o de puntualitat no justificades a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis de la Secretaria General o al Consorci d'Educaci de Barcelona - Model M12. Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional Model M13. Documentaci acadmica per als PQPI - Models M13.1. Certificat per a la matriculaci als mduls C - Model M13.2. Full de matrcula als mduls obligatoris - Model M13.3. Acord formatiu - Model M13.4. Documents d'avaluaci - Mduls A, B - Models