LA CAR CIA DE Í

LA
PAPALLONA
_ _¸
“ ,
¸ ,

, ¸¸
forma part de la vida, i
així és com la humanitat hauria de concebre
aquest esdeveniment que no per doloros deixa
de ser inevitable.
Educar per a la mort, és educar per a
una vida més satisfactòria. La vida, és el
transcurs de nombroses experiències que porten
amb si el descobriment d'infinites emocions, unes
agradables i altres desagradables. Una
d'aquestes experiències que irremediablement
s'encreuaran en el nostre camí és la mort, de
manera que si desde l'infància ens ensenyen a
comprendre tal esdeveniment com un procés
natural, serem capaços d'enfrontar-nos a la
situació amb major domini de les emocions que
podem experimentar en el procés de dol.
Aquest treball ha sigut elaborada
principalment a partir del llibre ¿Esta la abuela
en el cielo?, una guia fabulosa escrita per la
pedagoga Heike Baum que ens proporciona
diverses estratègies per ajudar als infants a
superar l'aflicció que suposen les petites i grans
despedides de la vida quotidiana, i més
profundament la pèrdua d'un ser estimat.
En l'àmbit educatiu, la mort permaneix en
un pla pràcticament invisible, a excepció de
quan, per desgràcia, un dia, sense cita prèvia i
quan meins ens ho esperem, decidix fer-nos
una visita.
El que Baum i molts altres professionals
de l'educació (i jo, en qualitat d'alumna)
proposem és, que la mort siga prevista en el
projecte educatiu de les escoles com a part de
l'ensenyança per a la vida.
JUSTIFICACIÓ
El Currículum per a Educació Infantil
contempla en les seves diferents àrees, la
importància de guiar al nen en el procés de
descobriment de les emocions bàsiques. Se li
han de facilitar tants recursos com siga
necessari perquè a poc a poc ell mateix vagi
configurant els seus propis mètodes per al
reconeixement i autogestió de les mateixes.
El dol, és un procés durant el qual el
ser humà experimentarà una potent barreja
d'emocions, i ja que cap aula d'infantil queda
exempta de veure's embolicada en aquest tipus
d'experiència, tots els professionals de l'educació
haurien d'estar preparats per a poder guiar al
grup, i especialment a l'alumne afectat, en un
moment que generalment resulta tan desconegut
i abstracte per a l'infant.
Consultant el Currículum per a Educació
Infantil podem trobar, dins el document annex
d'orientacions metodològiques la següent indicació
“Observació de característiques, comportaments,
hàbitats, funcions i canvis en els éssers vius.
Aproximació al cicle vital dels éssers vius, del
naixement a la mort.” (Currículum de l'educació
infantil als Illes Balears, dins ANNEX, ÀREA DE
CONEIXEMENT DE l'ENTORN, Segon cicle,

Continguts Bloc 2. Aproximació a la natura).
No obstant, podem observar, que excepte casos
aïllats de pioners en aquest necessari canvi
d'actuació, ni a nivell d'aula, ni en els plans
educatius de centre, i com podem veure tampoc
a nivell curricular, es contemplen mètodes
d'acció per a l'acompanyament dels alumnes en
processos de dol.
MARC TE RIC Ò
MORT I EDAT MADURATIVA
En edats inferiors als tres anys, la paraula mort
encara no significa res per a ells. No obstant,
la desaparició, si juga un paper important. És
de vital importància treballar les emocions que
afloren en situacions de despedida, perquè en
aquets primers anys de vida, la separació pot
ser viscuda com una sensació d'abandonament
la qual porta amb si la manifestació de
determinades emocions desagradables per al nen
que encara no coneix i no sap regular.
Entre els quatre i els cinc anys, coneix el
conepte de mort, però encara no enté el seu
significat. Per a ell, tot el que existix és viu.
No enté la mort com un succés irreparable i
definitiu. No obstant, la curiositat els desperta
un gran interés, si troben un animal mort,
possiblement no tindran el més mínim
inconvenient a examinar-ho detingudament.
Relacionen la mort amb la vellesa, la malaltia,
la guerra o successos violents. Associen la mort
a la foscor, l'absència de respiració o el son
nocturn. Un nen que viu l'experiència de la
mort d'un ser estimat n'aquesta edat pot patir
diverses pors que abans no havia experimentat,
com la por a la foscor, a dormir, o a quedar-
se sols.
És a partir dels sis anys quan el nen comença
a comprendre el caràcter definitiu i irrevocable
de la mort.
EMOCIONS IMPLICADES AL DOL
En un procés de dol, les emocions que
experimentarà una persona són:
POR: Té com a funció posar-nos en alerta
en situacions amenaçadores.
Culturalment, la por ha sigut considerat sinònim
de covardia i debilitat, d'aquí que en situacions
de por es tendeixi a reprimir-ho provocant
l'experimentació de canvis neuromusculars que
desencadenen en fòbies o terrors desplaçats.
Normalment, la por ve provocat per la vivència
de situacions poc conegudes, motiu pel qual el
seu tractament mereix una especial atenció en
l'àmbit educatiu, perque incumbeix tant a famílies
com educadors que el nen sigui capaç de
reconéixer els seus pors, expressar-los i
controlar-los.
Per al tractament de la por, el llibre SENTIR Y
CRECER de na Silvia Palau ens proposa:
• Posar noms a les situacions de por.
• Eliminar l'idea de que la por és una
mostra de debilitat i viure-lo com un fet
cotidia que afecta a tothom i transmetre
als infants l'idea que tothom té por de
quelcom...
• Ajudar al nen a conéixer els seus pors
perquè pugui desenvolupar els
mecanismes adequats per a convatir-lo.
TRISTESA: El símptoma més evident que
podem percebre és la inactivitat. La seva funció,
és la de cridar l'atenció, com a situació d'avís
sobre el altres davant situacions que poden (en
alguns casos) portar a la depressió.
Fisiològicament pot provocar canvis en
l'organisme com ara: arítmies, insomni...
Quan un nen experimenta la pèrdua d'un ser
estimat amb el qual havia establert un vincle
afectiu fort, pot travessar per un procés molt
dolorós, per la qual cosa necessitarà una
especial atenció.
Les indicacions que se'ns exposen per a ajudar
un nen que se sent trist són:
• Acompanyar i ensenyar al nen la manera
d'aprendre a acceptar la situació.
• Permetre-li que plori per a que
descarregue tota la pena que amaga en
el seu interior, oferint-li companyia, posant
nom al que sent i expressar-les la
nostra comprensió.
• Fer-li sentir part d'un grup que li
comprén i ho recolza.
• Parlar de la mort com un procés natural
de la vida.
• Permetre-li moments de soletat que li
permetin reflexionar.
• Ajudar-lo a identificar altres emocions que
puguin sorgir a causa d'aquesta tristesa...
CULPABILITAT: De vegades, la pèrdua
d'un ser estimat pot portar al record del nen
diferents situacions que li fagin experimentar un
sentiment de culpabilitat. Poden pensar que
quelcom del que van fer va provocar la pèrdua
del ser estimat. Quan es dóna aquesta situació,
és molt important parlar del tema amb el nen
quant sigui necessari i explicar-lis clarament quin
va ser el motiu de la mort.
RÀBIA: “Resposta d'irritació, còlera produida
per alguna circumstància que nosaltres creiem
que ha vulnerat els nostres drets bàsics, la
nostra autoestima o la nostra dignitat
pesonal.”(Vallès i Vallès, 2000, p.130).
Quan un nen atravesa per un procés de dol,
està espantat, sent com si la persona que ha
desaparegut li haguera abandonat, la sensació
d'abandonament pot desencadenar aquesta ràbia,
que podría, o no, expressar, per mitjà
d'agressions verbals o físiques.
La ràbia reprimida pot comportar repercussions
psicofisiològiques i ressentiments.
Per a que l'infant aprengui a controlar la seva
ràbia haurà d'experimentar-la emprant-la de
manera constructiva, si no és així, amb el
temps, l'exterioritzarà de manera descontrolada
convertint-la en ràbia destructiva.
És tasca imprescindible del docent, ajudar el
nen a reconéixer i expressar la ràbia. Aquestes,
són algunes indicacions respecte la ràbia.
• Comprendre que els seus actes són fruit
de las sevas necessitats que està
aprenent a regular.
• Animar-lo a que expressi la seva ràbia
sense ferir a ningú.
• Acollir-lo corporalment per a ajudar-lo a
tranquil·litzar-se.
• Parlar sobre el que ha succeïx i ajudar-
lo a entendre quins són els mètodes per
a resoldre el problema.
• No premiar, ni castigar.
• Invitar-lo a que expressi els seus
sentiments i donar-li temps perquè
recapacite sobre els seus actes i
aprengui a demanar perdó quan és
necessari.
• Demostrar-li que el volem igual a pesar
del que succeïx.
• Proposar activitats d'autocontrol, com la
relaxació muscular i exercicis que li
ajudin a evadir-se dels pensaments que li
provoquen tal ràbia.
• Allunyant-lo del lloc físic que li produïx la
sensació de ràbia.
INDICACIONS PR VIES È
A causa de la complexitat del tema, s'han de
tindre en compte dos aspectes imprescindibles:
EL DOCENT que decidisca abordar el tema
entre els seus alumnes ha de comprometre's ha
realitzar un treball previ a nivell personal. No
tan sols en conceptes teòrics, metodologies,
estratègies, recursos i la resta de suports
d'ajuda (al final són només això, suports
d'ajuda), sinó a un nivell més profund. Per a
guiar el xiquet en una experiència emocional tan
intensa, primer de tot, ell ha d'haver explorat el
camí.
D'altra banda, el primer pas per a dur a terme
el projecte serà la COMUNICACIÓ AMB LES
FAMÍLIES.
• Les famílies han d'estar informades del
contingut i desenvolupament del projecte.
• S'ha d'informar a les famílies de la
importància de dir la veritat i de com
fer-ho.
• Les famílies són els que decidixen que
informació volen donar als seus fills i
s'ha de respectar sense excepcions.
CONTEXTUALITZACIÓ
GRUP DE P5: A P4 i al llarg de tot el
curs, la classe de P5 ha estat responsable de
les cures de la mascota, però un dia, “Pepe” ja
no hi és entre nosaltres.
Com jo ho plantejo, Pepe és un ratolinet rus
que el/la mestre/a introduïx en el grup a P4,
com a estratègia perquè els nens puguin
observar les característiques, comportaments,
hàbits, funcions i canvis en un ser viu, i a la
vegada, iniciar una primera aproximació al cicle
vital dels esers vius, del naixement a la mort,
tal com indica el currículum.
Proposo el ratolí rus principalment perquè ja he
viscut l'experiència de cuidar de un i considero
que pot adaptar-se perfectament a les
necessitats requerides, tant pels objectius
educatius que es pretenen aconseguir, com per
les pròpies necessitats de l'animalet.
PROPOSTA
DID CTICA À
La següent proposta didàctica ha sigut pensada
per a desenvolupar-se com a projecte de llarga
duració (mínim, un any) a causa de la
complexitat del tema abordat.
EL CICLE VITAL
1. PLANTEJAMENT INICIAL.
Es recomana haver començat a tractar el tema
durant el curs de P4, de manera que els nen
arribin a P5 amb l'idea de principi i fi com a
conceptes complementaris.
Al llarg de tot el curs s'ha estat treballant el
cicle vital en diferents aspectes:
• Les estacions de l'any com a exemple
perquè el nen entengui el concepte de
principi i final. A partir d'aquí i sempre
amb l'ajuda de l'adult, els nen poden
exposar exemples de despedides i nous
començaments que se'ls ocórreixin, com
el dia i la nit, l'any que comença i
s'acaba...
• Les eixides al camp, són el millor
exemple perquè els nen puguin
contemplar com tot canvia al seu voltant,
les fulles que cauen dels arbres per a
deixar lloc als nous brots, les flors que
creixen a la primavera... La natura pot
oferir-nos innumerables exemples de vida
i mort.
2. ACTIVITATS:
Des del moment que es decidix portar a terme
el projecte, el docent ha de tindre completament
preparat el desenvolupament de les activitats.
ACTIVIDTAT 1: TAULA RODONA.
ELS INFANTS DESCOBREIXEN
QUE PEPE A MORT
Quan els nens comuniquen al mestre/a la mort
d'en Pepe, proposa als petits fer una rotjana
per a parlar del que succeïx. (S'ha de tindre
en compte que possiblement tots els nens no
reaccionaran de la mateixa manera, de manera
que abans d'iniciar l'activitat, s'ha de garantir
que tots els components del grup es troben en
la situació adequada per a parlar-ne)
L'activitat consistirà a formular una sèrie de
preguntes als nens per a obrir el debat sobre
allò que s'ha succeït, d'aquesta manera, podrem
cerciorar-nos del coneixement que tenen els
nens en relació al tema. A continuació es
proposen algunes preguntes que l'adult podria
formular al grup:
• Que hi ha passat?
• Algú ha vist avans cap mort?
• I ara?, com us sentiu?
• Algú sap que podem fer?
• Que passa quan algú mor?...
L'objectiu d'questa primera activitat seria la de
propiciar que els nens, per decisió pròpia
proposin soterrar al seu petit amiguet. (Si es
donara el cas que els nens no prenen la
decisió, podria proposar-ho el/la mestre/a).
ACTIVIDTAT 2: ENTERRAMENT.
PREPARACI DEL RITUAL Ó
D'ACOMIADAMENT.
Una vegada els nens (o el/la mestre/a) hagin
proposat l'enterrament d'en Pepe, es procedix a
la planificació i preparació del ritual, per a això,
el/la mestre/a, preguntarà als nens com volen
despedir en Pepe. En primer lloc els preguntarà
si saben en que consistix un enterrament, d'esta
manera, descobrirem que saben al respecte i
sorgiran les primeres propostes. També podem
preguntar-los on els agradaria soterrar-ho i fer-
los algunes propostes de petites activitats que
poden realitzar per a l'esdeveniment. A
continuació s'indiquen algunes propostes que el
nen pot fer de manera autoautonoma:
• Dibuixos per a regalar a Pepe en la
seua despedida.
• Poemes o cançons.
• Creació de flors de paper.
• Confecció de corones i/o rams de flors...
Finalment, quan arribe el moment de
l'enterrament, s'ha de preguntar a tots els nens
individualment, si volen venir a la “cerimonia”.
Per a l'enterrament, el/la mestre/a, tindrà
preparades unes gases i una petita capsa per a
transportar i soterrar en Pepe i una pala
petitona perquè el nen que vullgui pugui ajudar
a escavar el forat a terra.
Preguntarà als nens si volen depositar el seu
regal (el que hagi decidit preparar cadascú) en
el forat, amb Pepe, o si preferirà deixar-ho fora.
ACTIVIDTAT 3: CONTE.
LA CARICIA DE LA PAPALLONA.
Una vegada soterrat, la mestra pregunta als
nens si volen dir quelcom sobre en Pepe o si
volen deixar-li el seu regal, i per a acabar amb
la cerimònia, proposa llegir un conte per a
despedir en Pepe. Es recomana un conte amb
el qual pugam continuar treballant el tema.
Aquestes són algunes propostes:
• On és el iaio?
• Així era l'avi.
• La seva olor.
• No és fàcil petit esquirol.
• El trobo a faltar...
A continuació, basant-nos en el conte “La
carícia de la papallona” de CHRISTIAN VOLTZ
citarem algunes propostes per a reflexionar amb
els nens durant i després de la lectura.
Durant la lectura:
• Qui són els personatges?, perquè diuen
que la iaia està en el cel, o en la
terra?
• Que crieu que passa?, de què tracta la
història?
• On creieu vosaltres que esta en Pepe
ara?, i quan hagen passat molts anys?
Després de la lectura:
• Vos ha agradat el conte?, creieu que en
Pepe li hagues agradat?
• Que té a veure amb Pepe?
• Parlem dels iaios...
ACTIVITAT 4: REPRESENTACIÓ.
SI POGUESIS TORNAR A
LA VIDA.
El/la mestre/a proposa als alumnes que pensen
en Pepe i que facin un dibuix que represente
com s'imaginen ells que seria Pepe si tornes a
la vida.
Una vegada tots els nens han acabat el seu
dibuix, es fa una rotjana i cada nen explica als
altres que ha dibuixat i passa el torn a un
altre company expressant algun bon record o
quelcom que li agradara de Pepe.
, ,
, , , ,
, ,
, ¸ ,
, , ,
, , ¸ ¸

¸ , ¸ ,
¸ , ¸

REFLEXIÓ
BIBLIOGRAF A Í
A. DE LA HERRÁN, et al. (2000) ¿Todos los caracoles se mueren siempre?. Como
tratar la muerte en educación infantil. Ed. De la Torre.
B. GARRIGA. (2009) Rock and dol. Una experiència escolar sobre la mort. Ed. Moll.
C. POCH I O. HERRERO. (2003) La muerte y el duelo en el contexto educativo.
Reflexiones, testimonios y actividades. Ed. Paidós.
C. VOLTZ. (2008) La carícia de la Papallona. Ed. Hipòtesi.
H. BAUM. (2003) ¿Está la abuelita en el cielo?. Como tratar la muerte y la tristeza.
Ed. Paidós.
PALOU, S. (2004) Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. de. Graó.
.
..` .,
¸
¸
Grau d'Educació Infantil (2n. Curs)

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful