You are on page 1of 70

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

Sndic de Greuges de Catalunya 1a edici: Desembre de 2011 Informe de lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura Desembre 2011 Maquetaci: Sndic de Greuges Imprs sobre paper ecolgic Disseny original: America Sanchez Foto portada: Sndic de Greuges

NDEX GENERAL

I. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 II. EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA . . . . . . 9 2.1. EL CONSELL ASSESSOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 a. Funcions del Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 b. Comunicaci al Parlament de les propostes i substitucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 c. Sessions del Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 d. Garanties del procediment disciplinari sancionador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 e. Lassistncia lletrada al detingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 2.2. LEQUIP DE TREBALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 2.3. SISTEMA DE VISITES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 2.4. MTODES DE TREBALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2.5. ACTIVITATS FORMATIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 III. PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 IV. VISITES REALITZADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 4.1. ANLISI ESTADSTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 4.2. PER TIPUS DE CENTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 a. Centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 b. Unitats dhospitalitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 c. Centres educatius de justcia juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 d. Centres de protecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 e. Centres residencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 f. Comissaries de policia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 g. Entrevistes amb persones privades de llibertat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 V. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 VI. RECOMANACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

I. INTRODUCCI

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

1. Introducci
La Convenci contra la tortura i altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants va ser adoptada per lAssemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1984, va entrar en vigor el 26 de juny de 1987, i va passar a ser lnic instrument jurdicament vinculant en el pla universal consagrat exclusivament a leradicaci de la tortura . Anys ms tard, lAssemblea General de les Nacions Unides va adoptar, mitjanant la Resoluci 57/199, del 18 de desembre de 2002, el Protocol facultatiu de la Convenci contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, que aporta un enfocament innovador en la lluita contra la tortura, des de la perspectiva de la prevenci . Aquesta nova perspectiva que recull i plasma el Protocol es basa en la idea que com ms oberts i transparents siguin els llocs de detenci, menys abusos shi cometran . Lexperincia dentitats com ara el Comit Europeu per a la Prevenci de la Tortura (CPT) o el Comit Internacional de la Creu Roja (CICR) ha demostrat que les visites peridiques a llocs de detenci poden molt eficaces per prevenir la tortura i millorar sensiblement les condicions de detenci . Aix doncs, lenfocament preventiu del Protocol es fonamenta, duna banda, en visites regulars i peridiques de supervisi a llocs on hi ha persones privades de llibertat, dutes a terme per rgans dexperts encarregats dinspeccionar les installacions i el tractament dispensat a les persones detingudes . De laltra, el Protocol intenta establir amb lEstat part un mecanisme que fomenti una veritable collaboraci per prevenir la tortura sense procedir necessriament a una condemna pblica de lEstat per les violacions comeses . El Protocol estableix un sistema dual de prevenci que sarticula a partir dun mecanisme internacional, la tasca del qual es complementa amb la del mecanisme o mecanismes nacionals . Ambds tipus de mecanismes duen a terme visites peridiques a llocs de detenci, a fi de supervisar la situaci, proposar recomanacions i treballar de manera constructiva amb els estats per ajudar-los a millorar la situaci de les persones privades de llibertat . El mecanisme internacional s el Subcomit per a la Prevenci de la Tortura i altres tractes o penes cruels inhumanes o degradants (dara

endavant, Subcomit per a la Prevenci), rgan internacional dexperts independents, i el mecanisme nacional de prevenci consisteix en la designaci per lEstat dentitats nacionals que tamb tenen facultats per fer visites a llocs de detenci . Dacord amb larticle 17 del Protocol, poden ser un o diversos els mecanismes nacionals de prevenci . Alhora, reconeix expressament que als estats compostos els mecanismes que estableixin les entitats descentralitzades poden ser designats mecanismes nacionals de prevenci . Queda a disposici de les autoritats competents decidir si es crea un rgan nou o si, per contra, sassignen les funcions determinades pel Protocol a un rgan o entitat ja existent . De conformitat amb aquest article 17 i amb les competncies de Catalunya en la prevenci de la tortura, i tenint en compte les competncies i les funcions que lEstatut dautonomia encomana al Sndic de Greuges en lexercici de la funci de protecci i de defensa dels drets de les persones, la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Sndic de Greuges, en larticle primer, atribueix a aquesta instituci la condici dAutoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (dara endavant Autoritat Catalana de Prevenci de la Tortura) . La mateixa Llei disposa, en larticle 69 .1, que el Sndic de Greuges actua com Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants en tots els espais en qu es trobin persones privades de llibertat, b siguin centres o installacions localitzats a Catalunya, b siguin mitjans de transport que transcorrin pel seu territori, si aquests espais depenen de les administracions, els organismes, els empreses i les persones a qu fa referncia larticle 78 .1 de lEstatut . Per tal que el Sndic de Greuges pugui complir les funcions que li corresponen com a Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura en els espais que, situats a Catalunya, siguin de titularitat estatal i coordinar lactuaci amb la de lautoritat dmbit estatal en aquesta matria, el Parlament de Catalunya ha instat el Govern de la Generalitat a fer les gestions necessries per promoure la signatura dun conveni de collaboraci amb lEstat al ms aviat possible . En aquesta lnia, tamb est pendent el conveni de collaboraci entre el Defensor del Poble (Mecanisme Nacional de Prevenci de la Tortura a escala de territori espanyol) amb lAutoritat

INTRODUCCI

Catalana . Si b el Defensor del Poble ha portat al Tribunal Constitucional la Llei del Sndic de Greuges pel que fa a lexistncia dun mecanisme catal de prevenci de la tortura, s voluntat de lAutoritat Catalana i del Sndic de Greuges establir relacions de cooperaci amb el Defensor del Poble i amb altres mecanismes futurs que es puguin crear arreu de lEstat espanyol . Daltra banda, ats que el Protocol facultatiu de les Nacions Unides crea, en larticle 2, un subcomit per a la prevenci, al qual, conforme a larticle 11, li correspon cooperar per a la prevenci de la tortura en general, amb els mecanismes pertinents de les Nacions Unides, i ats que larticle 75 de la Llei del Sndic estableix que el Sndic de Greuges collabora amb el Subcomit que regula larticle 2 del Protocol facultatiu, especialment en el marc del que

estableix larticle 20 .f del Protocol esmentat, el Parlament de Catalunya tamb ha instat el Govern de la Generalitat a desplegar la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Sndic de Greuges, i a acordar amb el Govern de lEstat que comuniqui oficialment al Subcomit que el Sndic actua com a Autoritat Catalana per la Prevenci de la Tortura . En el moment de la redacci daquest informe, totes aquestes qestions encara estan pendents . En compliment de larticle 74 de la Llei del Sndic, aquest s el segon informe monogrfic que es presenta sobre les actuacions efectuades com a Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, durant lany 2011 .

II. EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA

II. EL SNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA
2.1. EL CONSELL ASSESSOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
a. Funcions del Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 b. Comunicaci al Parlament de les propostes i substitucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 c. Sessions del Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 d. Garanties del procediment disciplinari sancionador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 e. L'assistncia lletrada al detingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

2.2. 2.3. 2.4. 2.5.

L'EQUIP DE TREBALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SISTEMA DE VISITES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MTODES DE TREBALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . ACTIVITATS FORMATIVES . . . . . . . . . . . . . . .

. . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

13

2.1. El Consell General


Larticle 77 de la Llei del Sndic crea el Consell Assessor del Sndic de Greuges per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, amb la funci dassistir i assessorar el Sndic en lexercici de les funcions que li corresponen com Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura.

a. Funcions del Consell


El Reglament de lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura concreta amb ms detall les funcions que t el Consell Assessor i aix, larticle 6 estableix que li corresponen les competncies segents: Formular propostes dactuaci al Sndic de Greuges, inclosa la realitzaci de visites preventives a espais concrets en qu es trobin persones privades de llibertat. Tenir coneixement de les visites que faci lEquip de Treball. El Consell Assessor pot demanar informaci complementria sobre aquestes visites. Tenir coneixement, abans que el Sndic no el presenti al Parlament, de linforme anual per poder formular-hi observacions. Proposar dos dels seus membres com a membres de lEquip de Treball del Sndic de Greuges per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants. Confeccionar i mantenir una llista de persones expertes en diferents mbits que puguin ser requerides per lEquip de Treball per acompanyarlo o assessorar-lo amb relaci a una visita. Prestar al Sndic de Greuges i a lEquip de Treball lassessorament que li sollicitin. Portar a terme les actuacions que el Sndic li encomani.

Dacord amb aquesta previsi, el dia 28 de juliol de 2010 el Parlament va designar els seus membres. En aquesta primera sessi es va elegir Ldia Condal i Pedro Yfera, proposats pels collegis dadvocats; Mariona Creus i Miquel Vilardell, a proposta dels collegis de lmbit de la Salut; Sabina Puig, Olga Casado, Eva Labarta i Joan Merelo, a proposta de les ONG de defensa de drets humans; Santiago Redondo i Victria Camps, proposats pels centres universitaris de recerca sobre drets humans, i Jos Mara Mena i Jaume Saura, com a professionals amb experincia en la prevenci de la tortura i en el treball amb persones privades de llibertat. Durant aquest any, dos dels membres designats pel Parlament han cessat en lexercici del crrec pel qual els van nomenar, la qual cosa ha comportat que altres persones els hagin rellevat. Aix, Ldia Condal Invernn, proposada pels collegis professionals dadvocats, ha estat rellevada per Antoni Molas Casas, com a nou president del Consell de lAdvocacia Catalana; i Mariona Creus i Virgili, proposada pels collegis professionals de lmbit de la salut, ha estat rellevada per Montserrat Teixidor i Freixa, com a degana del Consell de Collegis dInfermeres i Infermers de Catalunya. Dacord amb el procediment delecci previst, caldr que el Parlament de Catalunya nomeni els dos nous membres esmentats. Tamb hi ha hagut canvis pel que fa als substituts de les persones que representen els collegis professionals, quan no puguin assistir a les sessions del Consell Assessor. En aquest sentit, el Consell Assessor i lEquip de Treball han adoptat el criteri de poder delegar fixament, en una sola persona, la seva substituci. Aquest criteri sha sotms a consulta de la Comissi del Sndic de Greuges al Parlament, que hi ha estat dacord. Igualment, i dacord amb el procediment previst, sha comunicat al Parlament el nom de les persones substitutes que assistiran a les reunions del Consell Assessor quan algun els representants dels collegis professionals respectius no pugui assistir-hi. Pel que fa a Miquel Vilardell i Tarrs, sha previst delegar en Mrius Morlans Molina, president de la Comissi de Deontologia del Collegi Oficial de Metges de Barcelona. Pel que fa a Pedro L. Yfera Sales, sha previst delegar en Jordi de la Tienda, diputat de la Junta de Govern de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona. Finalment, pel que fa a Montserrat Teixidor i Freixa, sha previst designar com a suplent Carme Puig i Vilalta.

b. Comunicaci al Parlament de les propostes i les substitucions dels nous membres


Larticle 77.3 de la Llei del Sndic disposa que els membres el Consell Assessor sn escollits pel Parlament i nomenats pel president o presidenta del Parlament per a un mandat coincident amb el del sndic o sndica de greuges". Lelecci es fa, dacord amb el procediment que estableix el Reglament del Parlament, entre les candidatures que es presentin un cop publicada la convocatria en el Butllet Oficial del Parlament de Catalunya."

14

EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA

c. Sessions del Consell


El Reglament de lAutoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes i Penes Cruels, Inhumans o Degradants, en lapartat relatiu al Consell Assessor, preveu que aquest rgan es reuneixi peridicament. Aix, sha reunit un total de quatre vegades aquest 2011, una per trimestre, i les sessions sempre han estat presidides pel sndic. En algunes daquestes reunions, a banda dassistir-hi els membres de lEquip de Treball, tamb ho han fet els dos adjunts del Sndic de Greuges. En la primera reuni (14/03/11) shan presentat els esborranys dels protocols de visita a centres penitenciaris, comissaries de policia i centres psiquitrics, que han estat sotmesos al parer de tots els membres. Tamb ha tingut lloc una ponncia sobre labast dels llocs de detenci que ha de visitar lAutoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i que es presentar ms endavant. En la segona reuni (09/06/11), shan fet esmenes als esborranys del protocol a comissaries. Les esmenes fan referncia als termes segents: -Dret a laccs a un advocat en tot moment que dura la situaci de privaci de llibertat Sha de substituir per: - "Dret a lassistncia lletrada del detingut des del primer moment que es produeix la detenci i durant tot el temps que transcorri la situaci de privaci de llibertat. Modificaci del segon pargraf de lapartat 6: - Temps que transcorre des de la detenci fins la comunicaci Sha de substituir per: -"Temps que transcorre des de la detenci fins que es comunica al collegi dadvocats respectiu, a fi que sigui designat un lletrat dofici o, si escau, que sinformi el lletrat designat pel detingut". Daquesta reuni, sen desprn que totes dues esmenes responen a la necessitat que sacrediti el compliment dels articles 570.4 i 767 de la Llei denjudiciament criminal (en endavant LECrim), que ordena la comunicaci immediata de la detenci al collegi dadvocats corresponent, de manera que en

quedi constncia i, en definitiva, que es pugui garantir, com ms aviat millor, que la persona privada de llibertat gaudeix de lassistncia lletrada. Tamb sexposa que hi ha una certa tendncia a confondre lassistncia lletrada al detingut amb la necessria presncia del lletrat en la seva declaraci en seu policial, i es detecta, a la prctica, que les comunicacions de les detencions es produeixen quan arriba el moment de prendre declaraci al detingut. Tal com posa en relleu la Consulta 2/2003 de la Fiscalia General de lEstat, s la detenci dun ciutad i no la diligncia de declaraci dun detingut la que imposa la necessitat constitucional de disposar dassistncia lletrada en seu policial. Aquestes consideracions han estat ratificades per les conclusions de la taula de treball sobre criteris dassistncia lletrada al detingut i la seva acomodaci a la realitat legal i jurisprudencial, organitzada per lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona (en endavant ICAB) el dia 11 de juny de 2010. Finalment, en aquesta reuni del dia 9 de juny sexposen les modificacions de la ponncia presentada sobre els centres de detenci que ha de visitar lACPT. En la penltima sessi (5 doctubre de 2011), es presenta lestudi sobre les garanties del procediment disciplinari sancionador en lmbit penitenciari. Tamb es fa un balan del seminari OPCAT & OMBUDSMAN, organitzat per lInternacional Ombudsman Institute i el lOmbudsman de Polnia. En cadascuna de les sessions, sha posat en coneixement del Consell Assessor les visites que ha efectuat lEquip de Treball, que alhora ha demanat informaci complementria sobre aquestes visites. En la darrera reuni (9 de desembre de 2011), sha discutit i aprovat aquest informe anual.

d. Garanties del procediment disciplinari sancionador


Dacord amb la proposta recollida en la sessi del Consell Assessor del dia 14 de mar, sha acordat estudiar el tema de les garanties del procediment penitenciari disciplinari, amb relaci a possibilitar lexercici del dret de defensa dels interns davant dels fets que li sn imputats sobre la base de gravacions videogrfiques.

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

15

Aix, un dels aspectes que lEquip de Treball havia estat observant en les visites que duia a terme als centres penitenciaris s que lintern, en el marc dun procediment sancionador, no t accs a aquestes gravacions. Davant daquesta realitat, tant el Consell Assessor com lEquip de Treball van mostrar la seva preocupaci, de manera que es va acordar fer-ne un estudi amb vista a recomanar alguns canvis a les autoritats competents. Aquest apartat, doncs, recull lanlisi jurdica i les conclusions sobre aquest tema. Les propostes que es desprenen de lestudi es recullen en lapartat final daquest informe anual, dedicat a les recomanacions. Marc normatiu La legislaci penitenciaria regula una relaci jurdicament especial, conformada entre un determinat tipus dadministrats els condemnats a penes de privaci de llibertat i els preventius i les institucions penitenciaries, que han de vetllar, tant pel compliment de la restricci de llibertat que individualment imposa una sentncia penal a un particular, com per la tutela de la resta de drets fonamentals dels quals continua sent titular el mateix administrat. De fet, ser lAdministraci del centre la que controlar directament les condicions de la vida quotidiana de lintern. En exercici daquest control, lAdministraci disposa duna potestat sancionadora de carcter administratiu i revocable per via jurisdiccional. El procediment sancionador del Reglament penitenciari (ttol X, captol III) est sotms als principis generals que recullen larticle 44 de la Llei penitenciria i la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment com (ttol IX, aplicable segons disposa larticle 232.1 del Reglament penitenciari). A ms, la Sentncia 18/1981, de 8 de juny, del Tribunal Constitucional ha ests les garanties processals de larticle 24 de la Constituci espanyola a tots els procediments administratius sancionadors. Tanmateix, la defensa lletrada en via administrativa no s preceptiva (si b la doctrina no s pacfica, sobre tot quan es tracta dadministrats vulnerables) ni, per tant, tampoc ser matria dassistncia gratuta (llevat de determinats casos); no obstant aix, qualsevol intern pot demanar consulta als serveis de orientaci jurdica penitenciaria.

Justificaci de la proposta En els procediments sancionadors penitenciaris, les proves videogrfiques sn visionades en via administrativa, molt sovint quasi immediatament desprs de produir-se el supsit que obre la instrucci, normalment amb la intervenci exclusiva de la mateixa administraci del centre, que, a ms, ser la instructora de lexpedient i ser finalment qui disposar la sanci, si sescau. Certament, en la fase administrativa els interns sn informats de la investigaci i del plec de crrecs i poden fer allegacions i presentar proves per si mateixos o per mitj dun advocat, per, com ja sha dit, aquesta intervenci de ladvocat no s preceptiva. En realitat, la tutela efectiva de les garanties s a dir, la possibilitat universal darticular una defensa sota els principis de contradicci, audincia i publicitat no es produeix fins la via jurisdiccional. Desprs dun primer visionament de la prova videogrfica, la finalitzaci de lexpedient en via administrativa es deixa a lalbor del temps i dels ritmes marcats per les eficincies burocrtiques. Sobre aix, cal afegir que aquest primer visionament pot determinar ladopci de mesures cautelars i significar un agreujament immediat de les condicions de vida dels presoners. Per fonamentar en dret les decisions sancionadores, b administratives o judicials, i valorar tota prova documental ser necessari que sigui autntica. En particular, les proves videogrfiques sn susceptibles de ser manipulades per talls, distorsions o diacronies no objectives. Sobre aix, la jurisprudncia ja sha pronunciat: quan una prova de crrec sobt amb ls de mitjans tcnics, com ara les gravacions videogrfiques, la doctrina jurisprudencial ha exigit requisits perqu siguin vlides i que assegurin el control judicial sobre aquestes proves, a fi devitar-ne qualsevol possibilitat dadulteraci intencionada o accidental (STS 19/05/99). Igualment, sha estat reafirmant des de les instncies judicials que aquesta disponibilitat per a la defensa de lintern ha estat exigida pel Tribunal Constitucional (TC). El TC va atorgar lempara a un intern sancionat sobre la base duna prova videogrfica el visionament

16

EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA

de la qual se li havia denegat judicialment motivant que no hi havia cap ra per dubtar de la veracitat del funcionari (STC 185/07 de 10 Setembre). Per tant, s criteri jurisprudencial vinculant que lintern t dret a disposar, per a la defensa, penal o administrativa, de la prova videogrfica en cas que nhi hagi, i encara ms quan sigui prova de crrec. Els requisits perqu una filmaci videogrfica sigui considerada autntica sn: a) Control judicial de la legitimitat constitucional de la filmaci; b) Comunicaci i aportaci al procs; com ms rpida sigui aquesta aportaci, ms garanties oferir a favor de la seva autenticitat i en detriment de la seva possible manipulaci (STS 17/7/1998); c) Aportaci mitjanant els suports originals i ntegra dall que sha filmat, i e) Que estigui en tot moment a disposici de la defensa perqu, si ho estima oport, pugui sollicitar un examen pericial a lefecte de determinar-ne una manipulaci. Prenent com a exemple les cauteles que es requereixen per autenticar una actuaci judicial, assenyalem les gravacions videogrfiques dels judicis i/o les declaracions dels imputats: el secretari judicial ser sempre lrgan imparcial que donar fe de lautenticitat de les gravacions. Aquesta imparcialitat s particularment vulnerable quan la relaci jurdica s una relaci de subjecci especial, en la qual es necessita que la imparcialitat sigui sig nif icativament garantida per la vulnerabilitat a qu sexposen determinats drets fonamentals davant el domini probatori institucional. Altres relacions jurdiques entre institucions i grups vulnerables per la seva disminuc i dautonomia (menor s, discapacitat s, inter ns psiquit r ics) requereixen lespecial tutela del Ministeri Fiscal, a qui es notifica qualsevol actuaci que pugui suposar una limitaci o un risc per als drets fonamentals. En el propi mbit penitenciari, senyalem la labor inspectora dels jutges. El procediment sancionador penitenciari sinicia sense igualtat darmes respecte al domini de la prova, domini que exerceix lAdministraci del centre, que, a ms, s lautoritat executora i t objectius marcadament prioritaris, com, per exemple, labsolut respecte al principi de seguretat. El que passa en rgim tancat ser difcil de determinar sense proves objectives. I a lintern

privat de llibertat li falta autonomia suficient per designar des del primer moment la presncia dun advocat, b de lliure elecci o b del torn de ofici. En lordre civil, s la certificaci notarial o de lautoritat judicial la que atorga autenticitat a les matrius videogrfiques i els administrats en llibertat poden demanar des del primer moment ser presents als primers visionaments duna cinta, personalment o a travs dels seus representant legals. Cal subratllar que qualsevol limitaci del dret dun intern no previst en la sentncia condemnatria significa una vulneraci de larticle 25 de la Constituci espanyola. En aquest sentit, cal dir que hi ha una relaci directa entre els principis constitucionals i el ttol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. El Tribunal Constitucional, des de la Sentncia 18/1981, ha estat declarant reiteradament que les garanties processals establertes en larticle 24.2 de la Constituci sn aplicables, no noms en el procs penal, sin tamb en els procediments administratius sancionadors, habiendo precisado este Tribunal que tratndose de sanciones disciplinarias impuestas a internos penitenciarios, conjunto de garantas se aplica con especial rigor, al considerar que la sancin supone una grave restriccin de la ya restringida libertad inherente al cumplimiento de una pena". (Sentncies del Tribunal Constitucional 97/1995, 195/1995 y 39/1997). Aix doncs, seria necessria la collaboraci de lAdministraci dels Centres amb els advocats defensors, atorgant-los facilitats per lexercici de la defensa, en especial en relaci amb les sancions disciplinaries. No oblidem tampoc que els supsits sancionables poden ser constitutius de delicte, ra per la que lautenticaci del document en presncia de ladvocat ser encara ms important per determinar la validesa de la prova videogrfica en lordre penal general. Finalment, el Servei dOrientaci Jurdica (SOJ) s un servei pblic i gratut datenci personalitzada subvencionat pel Departament de Justcia, a travs de la Secretaria de Relacions amb lAdministraci de Justcia. Presten aquest servei els catorze collegis

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

17

dadvocats de Catalunya amb personal propi i advocats en exercici dentre els inscrits en el collegi dadvocats corresponent a la poblaci on es presta el servei. El conveni amb lICAB que actualment regula el Servei dOrientaci Jurdica Penitenciria (SOJP) es va signar el dia 24 de febrer de 2009 i disposa, en el pacte tercer, que el servei consisteix en el segent: a) Orientaci sobre el contingut de lordenament penitenciari, la classificaci en graus de tractament penitenciari, el procediment sancionador, el treball en els centres penitenciaris i els permisos, entre altres. Sembla, doncs, que a travs daquest servei dorientaci jurdica o, alternativament, del servei dassistncia al detingut seria relativament senzill articular la presncia dun advocat davant dels visionament primers de tot vdeo susceptible de ser utilitzat com a prova en un procediment sancionador penitenciari.

publicar i difondre entre els collegiats un decleg de criteris per a lassistncia lletrada al detingut, en qu es reprodueix el criteri jurisprudencial i el de la mateixa Fiscalia General de lEstat respecte del contingut material del dret a lassistncia lletrada al detingut. Daltra banda, i amb la mateixa finalitat, en data 11 de juny de 2010 lICAB va convocar una taula de treball, en la qual participen representants del mn de la judicatura i de la Fiscalia de lAudincia Provincial, per posar en com els criteris que haurien de regir en lexercici del dret a lassistncia lletrada al detingut, recollit en larticle 17.3 de la CE i desplegat en els articles 520 i concordants de la LECrim, seguint la doctrina jurisprudencial en la matria. Fruit daquest treball es conclou, a mode de sntesi, el segent: Primer. La comunicaci de la detenci de qualsevol ciutad al Collegi ha de ser immediata. Aquesta comunicaci immediata garanteix que des que la detenci es fa efectiva es produeix la designaci del professional o b la comunicaci al lletrat designat. Segon. La comunicaci de la detenci ha de consistir, almenys, a informar el collegi de la identificaci de la persona, del lloc de detenci i del fet delictiu que se li atribueix. Tercer. La informaci que sha de prestar al detingut, de forma immediata i comprensible, s sobre els fets que se li imputen, les raons que han motivat la privaci de llibertat, i tamb els drets que lassisteixen, i especialment del contingut de larticle 520.2 de la LECrim. Quart. Lefectivitat de la defensa constitueix un assessorament tcnic adequat al detingut i, per tant, no es limita al paper de fedatari del compliment estricte del que estableix larticle 520.6 de la LECrim. Cinqu. Els collegis dadvocats han dincidir en la formaci dels professionals en la interpretaci dels preceptes legals relatius al contingut material de lassistncia lletrada al detingut dacord amb la interpretaci jurisprudencial. Sis. Sacorda recavar i promoure la difusi daquestes conclusions davant la Junta de Seguretat Provincial, les Forces i els Cossos de

e. Assistncia lletrada al detingut


Larticle 17.3 de la Constituci (CE) reconeix al detingut un conjunt de garanties, entre les quals es troben el dret a ser informat de manera immediata i comprensible dels seus drets i dels motius de la detenci, a no ser obligat a declarar i a lassistncia lletrada. LIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona posa en coneixement del Consell Assessor la problemtica entorn del compliment efectiu de la comunicaci immediata de la detenci al collegi dadvocats respectiu. En aquest sentit, es fa saber al Consell lincompliment de larticle 520.4 de la LECrim. Tamb sexposa al Consell que hi ha una certa tendncia a confondre lassistncia lletrada al detingut amb la necessria presncia del lletrat en la seva declaraci en seu policial, i es detecta, a la prctica, que les comunicacions de les detencions es produeixen quan arriba el moment de prendre declaraci al detingut. Per aix, ja lany 2008 la Comissi de Defensa dOfici de lICAB va prendre la iniciativa de

18

EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA

Seguretat, i la resta dinstitucions implicades. No cal dir que, tant el decleg com les conclusions esmentades, han estat traslladades a tots els membres del Consell Assessor i a lEquip de Treball, perqu en tinguessin coneixement. En concret, pel que fa a lEquip de Treball, el tema de lassistncia al detingut passar a centrar la seva atenci en les visites que es duguin a terme. Aix, en lapartat relatiu a visites realitzades, es presentaran les disfuncions que tamb shan observat en laplicaci prctica dels drets i les garanties derivats del contingut de larticle 17.3 de la CE.

part de lequip i el sndic, al seu torn, tamb va elegir Ignasi Garcia i Mar Torrecillas, que, juntament amb ell o amb la persona en qui delegus, van passar a formar part de lequip. Dacord amb el procediment previst, el Parlament va ratificar la designaci feta. Enguany lEquip de Treball ha comenat a visitar els espais en qu es troben persones privades de llibertat. La majoria de visites han estat presidides pel sndic o ladjunt o adjunta en qui ha delegat. Al final del 2011 lIgnasi Garcia Clavel, per tal dassumir noves responsabilitats en lAdministraci, ha cessat en les seves responsabilitats al Sndic de Greuges de Catalunya i, per tant, tamb com a membre de lEquip de Treball. El sndic designar en breu la persona que el substituir.

2.2. L'Equip de Treball


Larticle 76 de la Llei del Sndic preveu la creaci dun Equip de Treball dedicat a dur a terme visites peridiques als llocs on es troben persones privades de llibertat en compliment del manament que recull el Protocol facultatiu. Larticle 6 del Reglament de lACPT estableix que corresponen a lEquip de Treball les competncies segents: Programar, definir i planificar les visites que shan de dur a terme. Visitar els espais en qu es trobin persones privades de llibertat i entrevistar-se confidencialment amb aquestes persones. Elaborar un informe desprs de cada visita que inclogui propostes i recomanacions adreades a les autoritats competents. Reunir-se amb els funcionaris responsables dels llocs de detenci per informar-los del que han trobat en les seves visites. Fer el seguiment de les recomanacions que es facin i de les mesures que calgui adoptar, i contactar amb les autoritats competents, a fi dassegurar-ne el compliment. Redactar linforme anual que es presenti davant el Parlament. Elaborar informes temtics sobre aspectes observats en les seves visites i fer-ne difusi. Dissenyar manuals i protocols dactuaci. Consultar el Consell Assessor en tot all que consideri necessari per exercir les seves funcions. Informar el Consell Assessor de les visites que es duguin a terme. Seleccionar els experts i els intrprets que el puguin acompanyar, si escau, en les visites, atenent els principis de professionalitat, dobjectivitat i dindependncia, i tamb les possibles incompatibilitats. El 30 de setembre de 2010, el Consell Assessor va elegir Eva Labarta i Jos Mara Mena per formar

2.3. Sistema de visites


Les visites als centres i els llocs de detenci shan desenvolupat dacord amb uns protocols dactuaci basats en criteris internacionals, elaborats pel Sndic de Greuges i lEquip de Treball, amb lassessorament del Consell Assessor. Aquests protocols sn un marc de referncia per dur a terme les visites perqu concreten les qestions principals que cal examinar en funci del tipus de lloc que sha dinspeccionar. No condicionen, doncs, la visita perqu no es tracta demplenar qestionaris ni dexaminar tots els aspectes dun centre de detenci, que sn molts, sin tan sols els elements que poden resultar dinters des de la perspectiva de la prevenci. LEquip de Treball ha elaborat peridicament, amb lassessorament del Consell Assessor, un programa de treball temptatiu, que ha incls els centres i els llocs de detenci que es podrien visitar, i tamb els objectius de cada visita. Sha procurat que la tipologia de centres i llocs de detenci objecte de visita sigui diversa i que abasti tota la geografia catalana. Tanmateix, aquest primer any les visites shan centrat principalment en la provncia de Barcelona. Sha tingut accs a totes les installacions i serveis dels llocs que sha volgut visitar. En cap moment, sha limitat o impedit laccs lEquip de Treball, ni tan sols per raons de seguretat. Tamb sha tingut accs a tota la informaci i a les dades que shan requerit. Les visites shan fet sense previ avs i durant el

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

19

dia. Tamb han comptat amb tots els membres de lEquip de Treball. En algun cas, quan el sndic no hi ha pogut anar, ha delegat en ladjunt o ladjunta als infants. Quan sha visitat algun centre de menors o de justcia juvenil, lEquip de Treball sha fet acompanyar per ladjunta dels infants, com a professional experta en aquesta rea. Les visites no sempre shan fet de la mateixa manera. En alguns casos sha comenat la visita amb una conversa inicial entre lEquip de Treball i el comandament responsable. En daltres, aquesta conversa ha tingut lloc al final de la visita. En tots els casos, sha facilitat a lEquip de Treball la documentaci i la informaci que els ha estat requerida. Lelecci de les persones amb les quals shan entrevistat els membres de lEquip de Treball sha fet, en la majoria de casos, de manera aleatria i a partir dunes llistes que shan facilitat. En algun centre, sha parlat amb persones que han estat proposades pel mateix personal de lestabliment. Les entrevistes shan fet sense cap tipus de formulari o qestionari. La composici dels grups que entrevistaven era de dues persones i respectava la distribuci de la variable gnere.

sha indicat anteriorment, lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona va fer unes esmenes en un dels apartats del protocol de comissaries, les quals van ser incorporades oportunament. En concret, fins ara se nhan creat tres: un per a comissaries de policia, un per a centres penitenciaris i un altre per a centres psiquitrics. Els aspectes que cal examinar i que es recullen en aquests protocols sn extensibles a la resta de centres objecte de visita. En funci del tipus i les caracterstiques del centre, i tamb de lobjectiu de la visita, es posa ms mfasi en unes qestions que en daltres. Per aix, es compta tamb amb lassessorament dexperts en la matria. A continuaci, es presenten, sense nim dexhaustivitat, alguns dels punts en qu sestructuren aquests protocols i, dins daquests, les variables quantitatives i qualitatives que contenen. Centres penitenciaris: Informaci general de lestabliment (estat general de les dependncies, capacitat mxima del centre, ocupaci real, mduls sobreocupats). Condicions dhabitabilitat (estat de conservaci de les celles, metres quadrats, illuminaci, ventilaci, climatitzaci, estat del mobiliari). Ingrs en lestabliment (mesures dhigiene que sadopten, temps mitj destada, protocol de prevenci de sucidis, intrpret, etc.). Relacions amb lexterior (estat de locutoris de comunicacions, estat de les habitacions habilitades, informaci que es proporciona, etc.). Informaci, queixes i recursos (informaci que sentrega als interns, llenges publicades, sistema datenci de queixes pel director del centre). Higiene i alimentaci (tipus de dietes, composici dels lots higinics, freqncia del canvi de la roba de llit, aliments dins les celles, etc). Assistncia sanitria (personal facultatiu i no facultatiu, servei de gurdia el cap de setmana, habitaci dallament sanitari, Departament dInfermeria i de Psiquiatria, etc.) Seguretat interior (cmeres de seguretat, sistema de gravaci, cartells informatius, identificaci de funcionaris, registres i escorcolls, etc.). Mitjans coercitius (tipus, lloc de custdia, supsits daplicaci, registre en fitxa de lintern, temps mxim daplicaci, control del metge, comunicaci JVP, etc.). Rgim disciplinari (sanci dallament en cella, presncia dadvocat, dret de lintern a visualitzar imatges, etc.). Rgim de vida tancat (installacions, formaci especfica, protocol del departament, installacions,

2.4. Mtodes de treball


Shan elaborat i aprovat uns protocols dactuaci que tenen com a objectiu servir de guia en les visites que dur a terme peridicament lEquip de Treball de lACPT. Aquests protocols sn de mxims perqu recullen una llista exhaustiva de totes les qestions que es poden examinar als centres de detenci i que sn rellevants per prevenir possibles maltractaments, tractes inhumans o degradants. Ls que es fa daquests protocols s intern i, en qualsevol cas, no ha de condicionar el tipus de visita que es dugui a terme. Cal remarcar que s una eina de treball per als membres de lEquip i, per tant, no se nha fet una distribuci. No obstant aix, sha mostrat a tots els experts en el tema que han manifestat que tenen un inters especial en el seu contingut. En un primer moment, es van presentar davant el Consell Assessor els esborranys de protocols, a fi que cadascun dels membres efectus les esmenes que considers oportunes. Tal com ha

20

EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA

funcionaris que hi treballen, etc.). Personal (nombre, presncia personal femen, rtio de professionals intern, accessibilitat del director, etc.). Comissaries de policia: Installacions (estat i conservaci de les celles, capacitat i dimensi, ventilaci i illuminaci, climatitzaci, aigua corrent, dutxes). Mesures de protecci (roba i llit, higiene personal, alimentaci). Ingrs de persones detingudes (protocol dactuaci, criteri dubicaci dels detinguts, procediments amb detinguts difcils, servei de traducci i interpretaci). La vigilncia (installaci cmeres, ubicaci i abast, cartells informatius, funcionament i control, sistema de custdia, vigilncia directe, mesures de contenci i subjecci). Custdia de detinguts (protocol dactuaci, custdia detinguts amb problemes de toxicomania o trastorn mental, protocol de prevenci risc de sucidis, estada del detingut). Drets del detingut (dret a lassistncia lletrada, a ser examinat per un metge de lelecci prpia, a notificar a un familiar o persona lelecci de la detenci). Rgim dels incomunicats (protocol dactuaci) Procediment de queixes (detinguts, familiars o amics, queixes ms freqents). Centres psiquitrics: Unitats o serveis (aguts, subaguts, de patologia dual). Treballadors (nombre, distribuci, capacitaci, pla de formaci intern). Places (lliures, ocupades, llista despera). Situaci jurdica dels malalts ingressats (incapacitats, ingressos voluntaris involuntaris, per ordre judicial penal). Installacions (tipus dhabitacions, condicions materials, equipaments, roba). Serveis (manutenci, atenci psicolgica, social i psiquitrica). Rgim i activitats (contactes amb la famlia, amb el mn exterior, comunicaci telefnica, distribuci de diners, activitats de recreaci). Administraci del temps (temps destada obligatori a lhabitaci, temps per dia dedicat a lliure disposici, sortida a espais a laire lliure, llibertat per accedir a les habitacions). Pacients (patologia, distribuci per categories, temps mitj destada, relacions entre pacients, risc de sucidi). Mesures de subjecci (subjecci mecnica, allament, subjecci qumica).

Terpia electrocompulsiva (supsits daplicaci, freqncia, incidncia per pacient, limitacions, contraindicacions, control previ per la comissi clnica). Normes de funcionament intern (reglament intern, protocols dadmissi, disponibilitat lingstica, pla demergncia i evacuaci). Mesures de seguretat (cmeres, tipus de personal de seguretat, protocol dactuaci en cas de fuga, reixes, control dels espais a laire lliure) Drets i deures del pacient (coneixement pels usuaris, pels familiars, avaluaci de la carta de drets i deures). Procediment de queixes (usuaris, familiars, denncies contra el personal sanitari, sistema datenci i avaluaci de queixes). Serveis dinspecci (nombre dinspeccions efectuades, motiu, ltima visita rebuda). Control jurisdiccional (internaments).

2.5. Activitats formatives


Enguany, sha volgut aprofundir en lestudi dun tema nou com ara ls de les subjeccions en la gent gran, en tant que en aquest mbit hi ha diferents drets fonamentals que poden resultar afectats des dun punt de vista jurdic, com ara el dret a la llibertat, a la dignitat personal, a lautodeterminaci, a la integritat fsica i a quedar exempt de tractes inhumans o degradants. Segons estudis recents, Espanya s el pas amb ls de subjeccions ms alt en gent gran i malalts dAlzheimer del mn occidentalitzat. En aquest context, s important ls racional que es faci daquestes subjeccions, sobretot en centres residencials de gent gran, perqu un s abusiu o sense la prescripci facultativa i la supervisi adequades pot comportar un maltractament a la persona. En aquest sentit, un membre de lEquip de Treball ha assistit a les II Jornades Internacionals sobre ls de Subjeccions en Gent Gran Dependent, celebrades a Pamplona els dies 17 i 18 de mar de 2011, i a la jornada s de subjeccions en Centres Residencials per Persones Grans, organitzada pel Diputado del Comn a Santa Cruz de Tenerife, el dia 30 de novembre de 2011. En aquestes jornades sha abordat el tema de les subjeccions des dun enfocament jurdic, dels drets humans i medicocientfic. Com a Autoritat Catalana de Prevenci de la Tortura s important tenir en compte que s una prctica generalitzada i que hi ha un 39% de les persones residents

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

21

sotmeses a immobilitzacions. Per aquest motiu, amb vista a les visites que es duguin a terme, el tema de les subjeccions ha de ser un dels aspectes que sha dexaminar. Tamb cal assenyalar que els dies 13 i 14 de setembre a Varsvia es va organitzar el seminari OPCAT & OMBUDSMAN, organitzat per lInstitut Internacional de lOmbudsman (IOI-Europe) i lOmbudsman de Polnia. El seminari va comptar amb la presncia dexperts internacionals: Zbigniew Lasocik, del Subcomit de Prevenci de la Tortura (SPT); Mauro Palma, del Comit Europeu de Prevenci de la Tor, i Barbara Bernath, de lAPT, que van participar en cadascuna de les diverses taules rodones que van tenir lloc. A banda, altres ombudsman van presentar la seva experincia com a mecanismes nacionals de prevenci de la tortura o b presentaren alguna

ponncia relacionada amb el paper de les seves oficines en la prevenci de la tortura. En la jornada es va abordar el paper dels ombudsman com a mecanisme nacionals de prevenci de la tortura (mandat, estructura, classes); la metodologia i la manera de dur a terme les visites (preparaci, la visita en si mateixa, el rol dels experts i els llocs objecte de visita), i tamb el seguiment daquestes visites (cooperaci amb lSPT, recomanacions). Va quedar destacat el Consell Assessor de lACPT perqu cap altra instituci amb funcionament de mecanisme nacional de prevenci de la tortura lha creat. Tamb es va posar de manifest que encara queden molts estats per ratificar lOPCAT o posar en marxa el mecanisme.

III. PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

25

3. Privaci de llibertat i abast dels llocs objecte de visita


En una de les sessions del Consell Assessor es va discutir sobre labast dels llocs que havia de visitar lACPT, en el sentit de fins a quin punt shavia dentrar a dependncies, com ara els geritrics, els centres sociosanitaris o els centres de menors. Si b la privaci de llibertat s clara en els casos de custdia policial, pres preventiva, sentenciats, etc. no ho s tant en els centres esmentats anteriorment. Per aquest motiu, duna banda, es va fer una consulta al Subcomit de les Nacions Unides a Ginebra i es va parlar amb el Consell dEuropa i amb el Comit de Prevenci de la Tortura a Estrasburg, que van aportar exemples daltres democrcies on tamb shavia entrat en lanlisi dels centres objecte de visita, com ara els geritrics. De laltra, alguns membres del Consell Assessor i de lEquip de Treball es van reunir posteriorment per estudiar aquest assumpte. Fruit daquest treball conjunt i de lintercanvi dinformaci amb experts internacionals en aquest tema, sha elaborat un informe sobre en quina mesura el Sndic, com a ACPT, t competncia per entrar a visitar centres de carcter sociosanitari, geritrics i centres de menors. Marc normatiu Larticle 4 de lOPCAT defineix el que sentn per persona privada de llibertat i centre de detenci, en els termes segents: 1. Cada Estat part ha de permetre les visites, de conformitat amb el present Protocol, dels mecanismes que figuren als articles 2 i 3 a qualsevol lloc sota la seva jurisdicci i control on hi hagi o hi pugui haver persones privades de llibertat, sigui per ordre duna autoritat pblica o a instigaci seva o amb el seu consentiment exprs o tcit (dara endavant denominat lloc de detenci). 2. Als efectes del present Protocol, per privaci de llibertat sentn qualsevol forma de detenci o empresonament o de custdia duna persona, per ordre duna autoritat judicial o administrativa o duna altra autoritat pblica, en instituci pblica o privada de la qual no pugui sortir lliurement. En vista daquest article es pot concloure que el Protocol no fa una llista de llocs de detenci, sin

que nofereix una definici duna gran amplitud, basada en dos eixos: la participaci per activa o per passiva duna autoritat pblica i el fet no tant de la privaci de llibertat contra la voluntat de lindividu, com que aquest no en pot sortir lliurement lliurement. De la prctica internacional que sha comenat a generar a partir daquest article, i tamb dinstruments semblants com el Conveni Europeu de la Prevenci de la tortura (1897), es pot interpretar que la llibertat per sortir dun determinat centre t a veure amb la capacitat material, no noms jurdica de lindividu, la qual cosa cal vincular tamb a la seva major o menor situaci de vulnerabilitat. Lmplia definici de larticle 4 de lOPCAT permet la mxima cobertura possible a la protecci de les persones privades de llibertat perqu no estableix una llista exhaustiva de llocs de detenci, sin que es refereix a tots els llocs de detenci. Per la seva banda, la Llei del Sndic de Greuges estableix en larticle 69.1 que el Sndic actua com ACPT en tots els espais en qu es trobin persones privades de llibertat, b siguin centres o installacions localitzats a Catalunya, b siguin mitjans de transport que transcorrin pel seu territori, si aquests espais depenen de les administracions, els organismes, les empreses i les persones a qu fa referncia larticle 78.1 de lEstatut. Com en el cas anterior, la Llei no inclou una llista exhaustiva de llocs que shagin de visitar ni una definici del que sentn per privaci de llibertat. Ats que el manament del Sndic en aquest captol es basa en les disposicions de lOPCAT, cal entendre que el seu mbit daplicaci tamb sestn al de lAutoritat i, per tant, la privaci de llibertat de la llei equival a la impossibilitat de sortir lliurement dun centre o duna installaci depenent de lAdministraci pblica. En aplicaci de les normes anteriors, larticle 3 del Reglament de lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura afirma que el Sndic de Greuges actua com ACPT en tots els espais en qu es trobin persones privades de llibertat com sn: Centres penitenciaris Centres de justcia juvenil i de protecci de menors Comissaries de policia

26

PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA

Centres dinternament destrangers Centres psiquitrics, geritrics i sociosanitaris Mitjans de transport per al trasllat de persones privades de llibertat Casernes militars Les installacions de la policia de fronteres i les zones de trnsit en passos fronterers, ports i aeroports internacionals Qualsevol altra, dacord amb la definici de privaci de llibertat que cont larticle 4 de lOPCAT" Dacord amb el marc legal descrit anteriorment, linforme elaborat examina si els centres de protecci de menors i sociosanitaris i els geritrics responen a la idea de privaci de llibertat de lOPCAT i de la Llei del Sndic. Residncies geritriques i centres sociosanitaris Pel que fa a les residncies geritriques i els centres sociosanitaris, linforme diu que no sn conceptes ni espais sinnims. Les residncies geritriques acullen persones ms grans de seixanta-cinc anys (no hi poden ingressar persones de menys edat) per rebre les atencions bsiques de la vida diria. Aquestes residncies no poden prestar atenci mdica, excepte ladministraci oral de la medicaci prescrita pel metge de famlia; medicaci que prendrien si estiguessin a casa seva. No es poden fer cures dinfermeria ni administrar medicaci per via intramuscular o endovenosa. Els centres sociosanitaris atenen persones de qualsevol edat amb malalties crniques que generen incapacitat o dependncia o persones que pateixen una aguditzaci de la seva malaltia de base i que necessiten un perode de convalescncia prolongat en qu no disposen del suport familiar. El criteri s la malaltia crnica amb incapacitat o dependncia. Es presta atenci mdica i cures dinfermeria. El perode dingrs est limitat a sis mesos. Una alternativa sn els centres de dia, amb la mateixa finalitat, per en qu els familiars es fan crrec del pacient al final de la jornada. Les persones ingressades en una o altra tipologia de centre/residncia responen a alguna de les tipologies segents:

Persones grans amb capacitat per decidir i autonomia o dependncia per a les activitats de la vida diria. Persones grans amb deteriorament cognitiu (demncies) que, segons lestadi evolutiu, poden patir una incapacitat de fet o natural per decidir. Persones de qualsevol edat amb discapacitat psquica. Persones de qualsevol edat incapacitades jurdicament. Atesa aquesta diversitat de perfils, es conclou que es podria considerar que els centres esmentats poden ser objecte de visita per lACPT, en tant que hi resideixen persones que materialment no poden abandonar-los i el seu ingrs sha produt dacord amb la decisi duna autoritat pblica. No s el cas dels centre de dia, per s, com a mnim en part, dels centres sociosanitaris i dels geritrics. Pel que fa a la definici dels centres de menors, el grup de treball compta amb la collaboraci de ladjunta als infants del Sndic de Greuges. En aquest apartat, linforme recull el segent: La protecci de la infncia en situaci dalt risc social a Catalunya El 3 de juliol de 2010 va entrar en vigor la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia (LDOIA), que reforma el sistema de protecci de la infncia i ladolescncia. La Llei configura un sistema descentralitzat de protecci, que es fonamenta en la distinci entre les situacions de desemparament i les de risc. Sentn per situaci de risc la situaci en qu el desenvolupament i el benestar dun infant o adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstncia personal, social o familiar, sempre que per a la protecci efectiva de linfant o ladolescent no calgui la separaci del nucli familiar. (art. 102 LDOIA). Queden fora del mandat de lACPT. El desemparament, al seu torn, s la situaci dun infant o adolescent en qu li manquen els elements bsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat, sempre que per a la protecci efectiva de linfant sigui necessria la separaci del nucli familiar (article 105 LDOIA). LAdministraci de la Generalitat s qui exerceix la protecci sobre els infants i els adolescents desemparats mitjanant el departament que t

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

27

atribuda aquesta competncia, la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA). Larticle 120 de la Llei estableix la tipologia de mesures que es poden adoptar en cas de desemparament: a) Lacolliment familiar simple per una persona o una famlia que pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de linfant o ladolescent. b) Lacolliment familiar permanent. c) Lacolliment familiar en unitat convivencial dacci educativa. d) Lacolliment en centre pblic o concertat. e) Lacolliment preadoptiu. f) Les mesures de transici a la vida adulta i a lautonomia personal. g) Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o teraputic aconsellable, dacord amb les circumstncies de linfant o ladolescent. En principi, noms les situacions de desemparament que impliquin lingrs en un centre (lletres d i, eventualment, g de lapartat anterior) serien susceptibles de ser objecte datenci per part de lAutoritat. En aquest sentit, la LDOIA no representa novetats directes sobre la mesura dacolliment en centre, per la qual cosa continua vigent la normativa anterior, com ara el Reglament de protecci dels infants i de ladopci (Decret 2/1997, de 7 de gener). En lactualitat, sn mesures institucional les segents: de protecci

natural de linfant durant el temps que persisteixen les dificultats socials i fins a la majoria dedat com a mxim. Centre dacci educativa intensiva (CRAEI). Com a tipologia especfica dins els centres residencials dacci educativa, es preveu la possibilitat dutilitzar centres amb sistemes deducaci intensiva per a joves de dotze a divuit anys amb problemes de conducta i dadaptaci al CRAE o a la famlia acollidora i que requereixen ms contenci. La LDOIA, en larticle 133, regula les caracterstiques dels CRAEI i incorpora una menci expressa pel que fa a les prctiques de contenci, que inclouen (amb restriccions) usos de sales, mesures de contenci i allament fsic dels joves, subministrament de psicofrmacs, etc. Places residencials, pbliques o concertades, en centres de lICASS per a infants i adolescents amb discapacitat. Servei destinat a lacolliment dinfants i adolescents (0-18) amb discapacitat severa i en situaci de desemparament i tutela per part de la DGAIA, en substituci de la famlia natural de linfant, durant el temps que persisteixen les dificultats socials. Tamb cal considerar les places concertades per la DGAIA en centres teraputics de carcter privat, amb inspecci i autoritzaci del Departament de Salut (com a Font Fregona o Mas Pons), per a poblaci menor dedat amb problemes psquics i/o daddicci a estupefaents. Centres de primera acollida. Centres tancats que atenen les necessitats de la poblaci estrangera menor dedat que arriba a Catalunya sense referents familiars. Conclusions Primera. Es pot considerar que els centres geritrics i sociosanitaris poden ser objecte de visita per lACPT, en tant que hi resideixen persones que materialment no poden abandonarlos i el seu ingrs sha produt dacord amb la decisi duna autoritat pblica. No s el cas dels centre de dia, per s, com a mnim en part, dels centres sociosanitaris i dels geritrics. Tot i que en cap cas es pot parlar duna privaci de llibertat en el sentit jurdic del terme, s que hi ha una impossibilitat o dificultat material greu per abandonar les dependncies del centre en el cas de les tres darreres categories de persones, cosa que, sumada a la vulnerabilitat daquestes persones, fa que compleixin el primer requisit del

Centre de Justcia Juvenil. No shi fa cap referncia en aquest dictamen perqu, pel seu carcter tancat (penitenciari), entren sens cap mena de dubte en el manament de lAutoritat. Centre dacolliment (CA). Sn centres residencials per a latenci immediata i transitria de linfant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre es realitza el diagnstic de la situaci i es determina la mesura que cal aplicar. Lobjectiu s elaborar diagnstics i prestar atenci immediata en situacions durgncia i proposar mesures datenci als menors, que hi estan ingressats durant un termini molt breu. Centre residencial dacci educativa (CRAE). Sn serveis destinats a lacolliment dinfants i adolescents (0-18) en substituci de la famlia

28

PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA

Protocol. Respecte de la intervenci, activa o passiva, duna autoritat pblica, hi ha persones incapacitades jurdicament, lingrs de les quals el decideix el tutor nomenat pel jutge. No han de ser totes ni la majoria de les persones ingressades en algun daquests centres, per aix s suficient per justificar que es visiti el centre com a tal. Naturalment, lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura hauria de prioritzar els centres geritrics i sociosanitaris en qu se spiga que hi ha un nombre ms alt de persones que no han pogut decidir autnomament sobre el seu ingrs. Segona. Tamb sn susceptibles de ser visitats per lACPT els centres de lICASS, els centres teraputics amb places concertades per la DGAIA, els centres de primera acollida de menors estrangers i els CRAEI altament contenidors. Tamb ho podrien ser els centres dacolliment, per b que el carcter transitori de lestada del menor no ho fa prioritari. En la majoria de casos, lingrs en un centre residencial es fa per derivaci de la mateixa Administraci o b per ordre judicial. Sn molts

pocs els casos en qu ingressen menors a sollicitud dels pares o tutors. Pel que fa a la privaci de llibertat, els CRAE sn centres oberts, on les niques limitacions dentrada i sortida dels menors acollits estan marcades per les seves necessitats educatives i de protecci, dacord amb les normes generals de funcionament. Com sha pogut veure, hi viuen nois i adolescents menors dedat i sofereix com una alternativa a la famlia. Els CRAEI comparteixen aquestes caracterstiques, per alguns acullen poblaci amb unes condicions de conducta que determinen que es posi molt laccent en la disciplina i el control, i disposen fins i tot de celles dallament, a banda daltres mesures de contenci que ja shan esmentat. La resta de centres descrits, s a dir, els centres residencials de lICASS, amb independncia de la seva titularitat pblica o privada, els centres teraputics amb places concertades per la DGAIA, i els de primera acollida de menors no acompanyats estrangers, compleixen, sens dubte, el requisit de no permetre la lliure sortida dels menors.

IV. VISITES REALITZADES

IV. VISITES REALITZADES

4.1. ANLISI ESTADSTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 4.2. PER TIPUS DE CENTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35


a. Centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 b. Unitats d'hospitalitzaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 c. Centres educatius de justcia juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 d. Centres de protecci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 e. Centres residencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48 f. Comissaries de policia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49 g. Entrevistes amb persones privades de llibertat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

33

4.1. Anlisi estadstica Visites realitzades per tipologia de centre

Centres penitenciaris Comissaries de policia Centres de justcia juvenil Centres de protecci de menors Centres de discapacitats Total

6 8 1 1 1 17

35,29% 47,06% 5,88% 5,88% 5,88% 100,00%

6% 6%

6%

35%

47%

Proporci de centres penitenciaris visitats respecte dels no visitats

Centres penitenciaris visitats Centres penitenciaris no visitats Total

6 16 22

27% 73% 100,00%

27%

73%

34

VISITES REALITZADES

Proporci de la poblaci reclusa als centres penitenciaris visitats respecte dels no visitats
Poblaci reclusa als centres visitats Poblaci reclusa als centres no visitats Total 4.233 6.368 10.601 40% 60% 100,00%

40%

60%

Sha considerat oport incloure, a tall dexemple, les taules i les xifres de la proporci de la poblaci reclusa als centres visitats per constatar que, malgrat que la proporci de centres visitada sigui del 27%, la poblaci reclusa en aquests centres s el 40% del total de poblaci reclusa a Catalunya. No s sobrer matisar que el total de la poblaci reclusa no s coincident amb el total de poblaci entrevistada; aix doncs, s en lexplicaci de cada visita realitzada als diferents equipaments en qu detalla el nombre dentrevistes realitzades. Les xifres indiquen que durant el primer any de posada en funcionament del Mecanisme de Prevenci de la Tortura a Catalunya hi ha hagut una diversificaci dels centres visitats (cinc tipologies diferents de centres), per amb una incidncia ms alta pel que fa a les comissaries de policia i els centres penitenciaris.

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

35

4.2. Per tipus de centre


a. Centres penitenciaris
Centre penitenciari de dones (12/01/2011)
Centre Data Nom de les persones que fan la visita Municipi Centre Penitenciari de Dones (CP Dones) 12 de gener de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Barcelona

Aquesta unitat, si b est ubicada al mateix centre penitenciari, est separada de la resta dinstallacions i serveis. En aquesta unitat s preferible parlar dhabitacions i no de celles, perqu a diferncia del que passa amb la resta del centre, les habitacions (12 en total) no es tanquen a la nit. La dimensi daquestes habitacions es considera adequada perqu sigui ocupada per una mare amb els seus fills. En cas que el nivell docupaci sigui ms alt, la direcci del centre t en compte ledat dels nadons a lhora de distribuir les unitats familiars. La unitat tamb disposa de la resta de serveis per poder fer-hi vida: dutxes, cuina, aula polivalent, lestat global dels quals s correcte. A la planta de dalt de la unitat de mares hi ha un espai habilitat perqu funcioni com a llar dinfants, amb elements de joc i entreteniment. La direcci del centre evita que la unitat arribi a la seva capacitat mxima, estimada en 22 internes, perqu en aquest supsit sinforma que la situaci esdevindria inaguantable. Unitat de preventives El principal problema que sobserva s el nombre dinternes que han de compartir cella, que en alguns casos pot arribar a vuit. Les celles sn de dimensions petites, amb lliteres, un armari per a cadascuna delles, i una taula i una cadira per compartir. Les celles estan dotades dun vter interior, allat de la resta de la cella per una petita porta. Els lavabos i les dutxes sn externs. La ventilaci de les celles es pot considerar adequada, ats que totes tenen una finestra que es pot obrir. Tanmateix, les dimensions redudes de la cella i la manca daire condicionat pot provocar, a lestiu, que les condicions de vida a linterior no siguin les ms ptimes. Aix explica que les internes passin gran part del dia fora de la cella, ocupades en activitats de formaci i ocupacionals. En aquestes celles, la neteja la fan les mateixes internes i shan de mantenir netes de forma permanent per assegurar uns mnims. La illuminaci existent s natural i artificial.

Poblaci 341 reclusa Poblaci entrevistada 3 durant la visita Unitat de mares, unitat de rees preventives, infermeria, unitat visitades polivalent, Departament Especial

El CP Dones s un centre que es va inaugurar lany 1981 i s especfic per a dones. Tamb t una gran part que s secci oberta, destinada al compliment de les penes privatives de llibertat en rgim obert (homes i dones). El centre disposa de mduls de rgim ordinari, departament especial i de sancionades, unitat de mares, unitat dinternes preventives, unitat polivalent i dinfermeria. Tamb disposa daltres serveis com ara menjadors, cuina, installacions esportives i de lleure, tallers productius, bugaderia, cafeteria i economat. El centre est concebut per albergar-hi principalment internes preventives per tamb hi ha internes penades. s un centre que t un problema objectiu de manca despai, la qual cosa explica que els espais que t sn molt polivalents. Malgrat la manca despai, el centre t poca problemtica de convivncia perqu disposa dun programa docupaci per a les internes de set hores al dia, ms mig hora de pati al mat i mig hora ms a la tarda. Unitat de mares En aquest departament, tan sols hi romanen preses les internes, preventives o penades, que tenen fills que no hagin arribat als tres anys dedat.

36

VISITES REALITZADES

Infermeria i unitat polivalent Les celles es destinen a ubicar-hi internes amb caracterstiques especials, sobretot des del punt de vista mdic. Tenen quatre llits i la sensaci inicial damuntegament no s comparable amb la unitat de preventives, per per les dimensions redudes de les celles shauria devitar allotjar ms de dues internes en cadascuna. La situaci desitjable seria ubicar una interna per cella, per tamb sha de valorar que hi ha casos en qu es fa aconsellable i recomanable que les celles estiguin ocupades per ms duna interna. Departament Especial El Departament Especial del centre es troba al semisoterrani. En el moment de la visita est desocupat. La sensaci de manca dutilitzaci s present en el decurs de la visita perqu hi ha presncia de fortes olors, possiblement com a conseqncia de la manca de ventilaci. Alguns dels matalassos tamb presenten mostres destar en dess. En aquest mateix departament hi ha quatre celles, una de les quals est inutilitzada, destinades a allar provisionalment les internes. Si la interna t problemes de salut mental o antecedents autoltics, els allaments es fan en una cella especfica situada al Departament dInfermeria i destinada a aquests efectes. La cella dallament no compleix les condicions mnimes dhabitabilitat en comparaci amb la resta de celles de rgim ordinari. Per tant, ls que sen faci ha de ser molt provisional i amb les garanties adequades. Pel que fa a la subjecci mecnica com a mesura de protecci, la directora informa que lnica que sha produt ha estat per problemes psiquitrics i per evitar que la interna es fes mal. Manifesten que aposten ms pel tractament farmacolgic si es troben davant la necessitat dhaver de reduir una interna. Al mateix soterrani hi ha les celles destinades a complir-hi sancions. Ats el problema general de manca despai, en particular al Departament dIngressos, sinforma lEquip de Treball que de vegades hi ubiquen internes procedents de laeroport i que ingressen al centre amb la sospita de ser portadores dalguna substncia a linterior.

Aix explica que en aquestes celles hi hagi ms dun llit. Tanmateix, no es considera recomanable que, davant la manca despais al Departament dIngressos, ingressin aquestes dones al Departament Especial en espera que evacun la substncia corresponent. Pel que fa als mitjans coercitius, es troben guardats amb clau en una habitaci del Departament Especial i, per la informaci facilitada, no sutilitzen. Centre penitenciari de joves (15/02/2011)
Centre Data Nom de les persones que fan la visita Municipi Centre Penitenciari de Joves 15 de febrer de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas La Roca del Valls

Poblaci 362 reclusa Poblaci entrevistada 1 durant la visita Departament Especial, tallers, mdul rees de vida ordinria, locutoris i visitades Departament dIngressos

LAdministraci penitenciria sha dotat dun nou centre penitenciari per atendre la poblaci reclusa juvenil, joves dentre divuit i vint-i-un anys dedat, que representa una millora respecte de la infraestructura que ha funcionat durant molts anys, des del 1983, el Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, conegut com La Trinitat. El centre, situat al paratge natural de Quatre Camins, al municipi de la Roca del Valls, gaireb triplica la superfcie construda respecte de la vella pres de la Trinitat. Amb capacitat per a 450 persones, est compost per 4 mduls de vida ordinria, amb 46 celles dobles cadascun; 1 mdul dingressos, amb 10 celles; 1 mdul de rgim tancat i de sancionats, amb 20 i 4 celles, respectivament; 1 mdul dinfermeria central (malalties orgniques), amb 10 habitacions; 1 mdul datenci mental, amb 10 habitacions; 1 departament datenci especialitzada (DAE), amb 15 places.

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

37

Mdul de vida ordinria El centre disposa de quatre mduls on es desenvolupa la vida quotidiana de lintern. Cadascun sidentifica amb un nmero i un color. Linterior del mdul disposa de serveis com ara una sala destar, un pati i un menjador. Les celles presenten bona ventilaci, illuminaci natural i artificial, dos llits, mobiliari per deixar els efectes personals i dues cadires. La cella tamb est dotada del seu propi lavabo, amb vter, pica de mans i dutxa. El lavabo est separat de la resta de la cella per una cortina. La sensaci global s dhigiene i netedat. No hi ha una sala especfica destinada a fer els escorcolls, en particular els de nu integral, sin que aquests es fan a la mateixa cella on resideix lintern. Departament dIngressos La celles tenen capacitat per albergar-hi fins a dos interns. Aquest departament tamb sutilitza per ubicar-hi els interns en el rgim dels articles 75 del Reglament penitenciari (RP), de curta estada, perqu els de llarga estada es troben ingressats al Departament dInfermeria. Darrere de les portes hi ha penjada la normativa interior del funcionament del centre. Es fa lliurament a lequip dun model de trptic que es lliura a lintern quan ingressa. Sinforma lequip que est publicat en altres idiomes, per que en aquests moments noms en tenen en catal. La mitjana destada en aquest departament per als nous ingressos s dun dia. No es disposa de servei especfic dinterpretaci, per s dun mediador cultural i, en cas que no hi sigui, recorren a lajuda dalgun altre intern. Locutoris Hi ha un mdul destinat exclusivament a comunicacions. Cadascuna de les tres plantes est destinada a un tipus de comunicaci. Les condicions de les installacions sn correctes, ja que s un centre de construcci recent. Les habitacions destinades a comunicacions familiars i ntimes estan ben condicionades.

En les familiars, com que hi ha un lavabo a dins, es dna la circumstncia que aquest sacaba utilitzant per tenir comunicacions ntimes. Hi ha un sistema de gravaci oral que no sha utilitzat mai. Departament Especial Es demana consultar la quartilla del Departament per saber el nombre dinterns i la modalitat de vida en qu es troben. Es facilita rpidament. A petici de lequip, tamb es facilita una cpia de la normativa bsica del departament. El Departament disposa de dues celles destinades a allar provisionalment els interns. En una daquestes, la ds habitual, hi ha una cmera que grava les imatges. La cella presenta les caracterstiques segents: un llit enclavat al mig, un espai obert on hi ha una pica, una dutxa i un vter. Sorprn, per, la installaci de la dutxa en una cella daquest tipus, ja que sentn que lestada dels interns immobilitzats en aquest espai ha de ser la mnima. Sinforma lequip que lnic mitj coercitiu que sutilitza sn les corretges de mans i cames, visibles en el moment de la visita. Tamb sindica que el temps que roman lintern en allament provisional s el mnim imprescindible. La comunicaci de ladopci de la mesura al jutge de vigilncia penitenciria, per no es fa immediatament, sin lendem, amb la qual cosa el control judicial que es fa queda desvirtuat. La comunicaci immediata que s que es fa s a linspector de gurdia. El control que efectua el metge s immediat. Ara b, en cas que hi hagi algun incident a la nit, truquen al 061 i el metge es presenta, segons la direcci, en mitja hora. No cal dir que si es tracta duna urgncia, aquest temps es considera excessiu per prevenir algun mal major. Hi ha una altra cella tamb destinada a allaments provisionals. La impressi en entrar no s gens bona, ja que la cmera de gravaci est tapada amb un drap. Lexplicaci que es facilita a lequip s que aquesta cella no sutilitza per a la finalitat que havia estat inicialment concebuda (cella dallament provisional o de contenci, ligual que laltra). Sembla que ens alguns casos shan trobat al Departament amb un problema de manca despais i aquesta cella lhan destinat per a compliment. En cas que sigui aix, es considera

38

VISITES REALITZADES

que no compleix les condicions aptes i dignes dhabitabilitat que ha de tenir qualsevol cella, fins i tot la dun departament tancat. La mitjana de funcionaris que hi ha al Departament s un cap dunitat, dos funcionaris i un funcionari a la cabina de control. En cas que es faci una reducci, hi ha uns protocols de seguretat amb una codificaci diferent en funci del tipus dincident. Sembla que hi ha un equip especial per intervenir-hi. No shan emprat mai defenses de goma per immobilitzar i sallega que els problemes generalment els resolen parlant. No hi ha una separaci despais pel que fa a les celles destinades a albergar interns classificats en primer grau (article 93 RP i els de larticle 94 RP o larticle 10 LOGP). Tampoc no hi ha celles especfiques destinades al compliment de la sanci dallament en cella, ja que lintern compleix la sanci a la seva cella. Les celles del DERT no presenten cap element estrany que cridi latenci. Des del punt de vista despai, dhigiene i dhabitabilitat, la valoraci s adequada. El pati pels interns t cmera de seguretat. Tamb hi ha un petit lavabo, amb pica i vter. Com que s dalumini, el manteniment des del punt de vista de la neteja s molt ms difcil. En el moment de la visita, fa lefecte de deixadesa. No hi ha cap espai, per, on resguardar-se en cas dun dia de pluja. Al Departament hi ha un total de trenta cmeres de seguretat i sinforma lequip que les imatges es guarden durant un perode de sis mesos. Departament dInfermeria El centre disposa duna infermeria amb set habitacions dobles i tres individuals, preparada per atendre malalts interns amb malalties orgniques de curta o mitjana durada i urgncies bsiques. Aix mateix, disposa duna unitat de salut mental, tamb amb set habitacions dobles i tres individuals per al tractament i seguiment de patologies i problemes mentals. Compta amb el suport del Pavell Hospitalari de Terrassa per acollir els interns que requereixin ingrs hospitalari i, en lmbit de la salut mental, latenci es complementa amb la Unitat

Hospitalria Psiquitrica Penitenciria de Catalunya, ubicada al Centre Penitenciari Brians 1. El dia de la visita no hi ha cap malalt orgnic, tan sols quatre de psiquitrics. La dotaci de personal facultatiu est integrada per quatre metges equivalents al que en lmbit exterior sn els metges de famlia i dos psiquiatres, que visiten dues hores durant dos dies la setmana. Els caps de setmana i les nits es cobreixen amb metges de gurdia localitzables. Durant el cap de setmana, el metge de gurdia ha de garantir una presncia mnima de tres hores al centre. Diriament es visita lrea dIngressos i de Sancionats, per controlar lestat de salut dels nouvinguts i per valorar lestat dels sancionats i indicar la convenincia o no de la mesura disciplinria adoptada. Pel que fa als protocols diversos dactuaci, sinforma lequip que no nhi ha despecfics, llevat dels casos de possibles pandmies. En aquests casos, es poden elaborar seguint les pautes exteriors i adaptant-los, si cal, a lmbit intern del centre penitenciari. En cas de malalties infectocontagioses salla adequadament el pacient per evitar-ne el contagi. Altres Hi ha un sistema de videovigilncia arreu de lestabliment. La direcci del centre reconeix que hi ha recintes on no tenen accs les cmeres de seguretat. Han demanat que es posin cmeres a la cella dimmobilitzacions del Departament de Psiquiatria.

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

39

Centre penitenciari Brians 1, Homes (07/06/2011)


Centre Centre Penitenciari Brians 1

Data 7 de juny de 2011 Nom de les Jordi Snchez, Jos Mara Mena, Eva persones que Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas fan la visita Municipi Sant Esteve Sesrovires Poblaci 1.514 reclusa Poblaci entrevistada 3 durant la visita rees Departament Especial i infermeria visitades

tots els espais del Departament i a respondre les preguntes que se li formulen, presenta una actitud de recel i desconfiana envers la presncia de lequip. Es visita la cella de contenci sota el procediment dimmobilitzaci mecnica (la que sutilitza quan han dimmobilitzar algun intern amb una gran alteraci de la conducta amb perill dautolesi o dagressi a altres persones). Aquesta cella presenta les caracterstiques prpies duna cella destinada a aquest efecte: un llit situat al mig de la cella, un lavabo, reixa de seguretat, polsador i una finestra que tan sols poden obrir o tancar els funcionaris de la unitat. El ms destacable s que la cella disposa de cmera de seguretat. Es pregunta al cap dunitat sobre el sistema demmagatzematge de les imatges. Crida latenci perqu manifesta que ho desconeix i que, en tot cas, remet lequip al director. Lequip tamb li fa notar que resulta sorprenent que el responsable del departament desconegui aquesta qesti. Sinspecciona tamb la cella del costat, destinada als allaments provisionals. Aquesta cella t les mateixes caracterstiques que la de contenci per sinforma que tan sols es destina a lallament. Lnica diferncia amb laltra s que no hi ha cmera de seguretat. El cap dunitat manifesta desconixer-ne els motius. A la mateixa ala sinspeccionen diverses celles on els interns fan vida ordinria en el rgim propi del Departament Especial, article 93 i 94. No hi ha distinci pel que fa a la manera de distribuir els interns. Les celles no presenten cap element destacable des del punt de vista de prevenci de la tortura. Sinforma que, pel que fa als objectes permesos, no hi ha diferncies entre 93 i 94. Les niques diferncies es produeixen a lhora de sortir al pati (no es barregen entre ells i dels del 93, tan sols en surten dos). No hi ha cmeres als passadissos del Departament. Els patis, en canvi, s que en tenen. A diferncia daltres departaments visitats, als patis no hi ha lavabo, tan sols dutxa. Tamb es visita la cella on subiquen els interns sospitosos de ser portadors dalguna substncia estupefaent. Sinforma que la vigilncia es fa a travs de la cmera de seguretat perqu no hi ha personal suficient per a la vigilncia personal. Tanmateix, arran de lentrevista que es mant amb els interns, sinforma lequip que tamb hi ha un

El Centre Penitenciari Brians 1 est situat al terme municipal de Sant Esteve de Sesrovires. De concepci modular i polivalent, t una poblaci penitenciria aproximada de 1.500 interns, entre homes i dones. El centre consta de mduls residencials de vida ordinria, a ms daltres mduls per a serveis i perfils determinats: el Departament Especial i la Infermeria. Al centre tamb hi ha el Departament de Dones Departament Especial Est situat a lextrem sud-est del centre, al qual saccedeix des del passads de distribuci de mduls. Disposa de dues ales separades entre si (a la dreta i a lesquerra, a les quals saccedeix des del vestbul) i cadascuna disposa de dues plantes, amb vuit celles cadascuna i totes amb reixat de seguretat. El Departament disposa de tres patis, un consultori mdic, un despatx de visites, una aula polivalent, leconomat, una bugaderia, una habitaci per als ordenances, sala descorcolls i una sala (antic menjador), que tamb utilitzen els ordenances com a gimns. La capacitat del Departament s de trenta-dos interns i hi ha els interns classificats en larticle 93 RP i 94 RP (F-1 o F-2), els compliments de sancions dallament en cella dinterns classificats en segon grau de tractament, els allaments provisionals del Centre i els interns sota el rgim de larticle 75 RP. Durant la visita al Departament el cap dunitat tamb acompanya lequip. A diferncia del cap de serveis, aquest va identificat amb el seu nmero. Cal assenyalar que, si b accedeix a mostrar-nos

40

VISITES REALITZADES

funcionari que hi s present (darrere del vidre), que mant una vigilncia continuada. Es mostra a lequip la sala on sefectuen els escorcolls. s una sala de dimensions redudes on tamb es practiquen els escorcolls amb nu integral. Preguntats pel nombre de funcionaris presents durant lescorcoll, sinforma lequip que dos o tres, depenent del cas. Tanmateix, els intens entrevistats assenyalen que als escorcolls practicats han comptabilitzat fins a sis funcionaris. Sobre els escorcolls que impliquen el despullament de la persona, dacord amb el que estableix la Circular 1/2008 sobre escorcolls i aplicaci de mitjans de control adequats, sha de lliurar a lintern una bata per tal que es vesteixi mentre dura lescorcoll i evitar aix la seva nuesa ms enll del temps imprescindible. En aquest sentit, es mostren a lequip les bates destinades a aquest efecte. Tanmateix, els interns entrevistats manifesten que no sels va lliurar cap bata. Respecte al nombre de funcionaris que hi treballen, sinforma lequip que ha disminut considerablement. La seva valoraci s que aquesta situaci no afecta el tractament, per s la seguretat. En total: tres funcionaris, ms el cap dunitat en torn de mat i en torn de tarda. Els caps de setmana, hi dos funcionaris, ms el cap dunitat. Es mostra a lequip lhabitaci on hi ha els equips dintervenci que es fan servir en els casos en qu saplica el protocol de seguretat al centre. Si b aquests no sn unipersonals, si que estan adaptats (per mides) als diferents funcionaris que hi ha destinats a donar aquest servei, si sescau. Aquests equips no disposen de cap tipus didentificaci. Durant el transcurs de la visita sinforma lequip que sest traslladant un intern Departament Especial per al seu allament provisional. Es demana al cap de serveis i dunitat que alguns dels membres de lequip hi siguin presents per veure com es procedeix en la intervenci esmentada. Si b dentrada no hi ha cap inconvenient, pocs minuts desprs es comunica a lequip que sha decidit que lintern sigui traslladat al Departament dInfermeria perqu shavia intentat autolesionar o hi havia risc que es pogus fer mal. Davant aquesta actuaci, la qual resulta sospitosa per a tots els membres de lequip, es demana visitar la infermeria i lintern esmentat. La sorpresa ve quan de cam cap a la infermeria el cap de serveis comunica a lequip que all no hi ha cap intern en A/P, sin que finalment es va acordar canviar-lo de mdul. Aquest fet es

comunica posteriorment al director perqu tot fa pensar que no hi havia inters que els membres de lequip fossin partcips de lactuaci dels funcionaris en aquell moment ni duna possible entrevista amb lintern. Tamb cal assenyalar que durant el cam a la infermeria sobserva que al passads hi ha un vidre a punt de trencar-se, la qual cosa es valora com a perillosa, tant per al personal que hi treballa com per als mateixos interns. Aquest fet tamb es posa en coneixement del director. Departament dInfermeria Hi ha dues ales, una per a malalts psiquitrics i laltra per a malalts orgnics. Amb una capacitat mxima de 26, cadascuna de les dues ales t un pati i una aula polivalent. Amb vides separades, cadascun fa les seves activitats prpies. Disposa de celles individuals i collectives (fins a quatre). Sinspecciona la cella especfica per practicar els allaments provisionals on subiquen els interns sota criteri mdic. Crida latenci lestat de brutcia i de manca de ventilaci de la cella. Preguntats sobre aquesta qesti, els responsables no tenen resposta. Centre penitenciari Brians 1, Dones (23/11/2011)
Centre Centre Penitenciari Brians 1 (dones)

Data 23 de novembre de 2011 Nom de les Ignasi Garcia, Mar Torrecillas, Jos persones que Mara Mena i Eva Labarta fan la visita Municipi Poblaci reclusa Poblaci entrevistada durant la visita rees visitades Barcelona 329

2 Departament Especial, el pati i una de les sales de dia

El Departament de Dones de CP Brians 1 no est separat de la resta dinstallacions del centre, sin que arquitectnicament ocupa un dels mduls residencials de CP Brians 1, lantic MR-5 dhomes. Aquest mdul residencial correspon a Dones U. El perfil de les dones preses en aquest mdul s de llargues condemnes, sancionades, amb involuci conductual, entre daltres. Tamb hi ha uns altres

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

41

dos mduls per a perfils determinats, com ara Departament Especial i el dInfermeria. Daltra banda, davant la impossibilitat dalbergar-hi totes les dones preses, desprs de la inauguraci de Dones U, es va habilitar un altre mdul, prefabricat, conegut com a Dones II, per a internes amb un perfil ms obert: amb propostes de perms, 100.2 RP, 82 pendents de secci oberta, etc. El fet que noms hi hagi dos mduls residencials impedeix una distribuci i una classificaci interior adequada. T un nivell docupaci aproximadament. Departament Especial El primer que crida latenci s la ubicaci daquest departament: dalt de tot de Dones U. Per tant, per accedir-hi cal pujar tres plantes amb tot el que aix representa en els casos de dones que shan de separar de la resta, reduir-les en cas de necessitat, disconformes amb una eventual regressi de grau, etc. Dacord amb les llistes, en el moment de la visita hi ha catorze dones ubicades al Departament, b sancionades o regressades a primer grau. Sinforma lequip que la majoria de les internes procedeixen daltres centres i han estat traslladades a Brians 1 amb motiu de la regressi de grau. Es facilita a lequip un full informatiu, que es lliura a les prpies mateixes internes, sobre les normes de funcionament i les caracterstiques daquest rgim de vida. Aquest full est penjat a les portes de les celles. Una de les novetats del Departament s que hi ha una interna en la modalitat de vida prevista en larticle 100.2 del Reglament penitenciari. Aix representa que mentre la interna compleix el primer grau de tractament, se li permet sortir per fer determinades activitats en rgim ordinari, com ara anar a lescola. La sala descorcolls no t cmera de seguretat. Disposa de llum natural i s de dimensions mplies perqu es pugui escorcollar la interna en presncia de ms duna funcionria. Les bates que shan de lliurar a les internes estan penjades a la paret. La cella on es fan els allaments provisionals disposa de cmera de seguretat. Amb un llit enclavat a terra, tamb disposa de lavabo. Es mostren a lequip les corretges de roba que es fan servir per de 330 dones,

immobilitzar les internes per les extremitats. Noms es treballa amb aquests mitjans coercitius. El sistema demmagatzematge de les imatges s de sis mesos i les cmeres graven de dia i de nit. Les dones compleixen les sancions o els primers graus soles. Tanmateix, en el moment de la visita hi ha un cas de dues internes que viuen plegades per motius mdics. Una delles t epilpsia i ha destar en companyia dalg. Aprofitant que han sortit a fer activitats amb leducadora, sinspecciona la cella on resideixen aquestes dues internes. La cella t llum natural i artificial, llitera, dues cadires i una taula fixa a la paret que fa les funcions descriptori i taula menjador, pica de mans i vter (allat entre dues parets, per sense porta). Finalment, es visita el pati i una de les sales de dia, sense que hi hagi cap element destacable. Centre Penitenciari (15/12/2011)
Centre

d'Homes

de

Barcelona

Centre Penitenciari dHomes de Barcelona Data 15 de desembre de 2011 Nom de les Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara persones que Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar fan la visita Torrecillas Municipi Poblaci reclusa Poblaci entrevistada durant la visita rees visitades Barcelona 1.782

2 Sisena galeria, tercera galeria i Departament de Psiquiatria

El Centre Penitenciari Homes de Barcelona, conegut popularment com a pres Model o La Model, est situat a la ciutat de Barcelona i fou inaugurat lany 1904. s una de les presons del sistema penitenciari catal ms massificades. En lactualitat t un nivell docupaci al voltant dels 1.800 presos. Sintenta no sobrepassar aquest lmit perqu es considera que ms enll daquesta ocupaci s exposar el centre a una situaci de perill, tant per als interns com per als professionals que hi treballen. El centre disposa de sis galeries. Els interns sn distributs en funci del comportament i de la primarietat delictiva. s lnic centre en qu les

42

VISITES REALITZADES

celles tenen capacitat per ubicar-hi, en alguns casos, fins a sis interns. La primera, la cinquena i la sisena galeria sn les niques que tenen calefacci central. La resta, no, perqu sembla que el centre no est preparat per donar-hi cobertura. Sisena galeria Shi troben els interns classificats en primer grau de tractament i els sancionats. La galeria consta de tres parts: celles per a sancionats o allaments provisionals, articles 93 RP (planta baixa) i articles 94 RP (primer i segon pis). Sinspecciona una cella destinada a ubicar-hi els interns en rgim de vida de larticle 93 RP. Consta dun llit, una taula i una cadira de plstic. Tamb disposa de pica de mans i un vter, i tamb duna prestatgeria dobra. Hi ha llum natural i artificial, i ventilaci a travs duna finestra. Tamb sinspeccionen les tres celles destinades als allaments provisionals i les immobilitzacions. A diferncia daltres centres penitenciaris visitats, el llit de cadascuna de les celles porta incorporades les subjeccions de mans i peus per fer-les servir en cas de necessitat. Sn les niques celles de tota la galeria que tenen cmera de seguretat (fins a dues). Les imatges gravades es conserven fins a sis mesos. Es guarden amb clau al despatx del director. La sala descorcolls s dunes dimensions ms grans que una cella. No t cap tipus dimmobiliari a linterior. Tan sols un parell de bates penjades a la paret, dacord amb el que preveu la normativa sobre escorcolls. Lestat de netedat de les celles i la galeria en general es pot considerar correcte. Tercera galeria s una de les galeries ms massificades, amb planta baixa i dos pisos i amb tres i quatre interns per cella. Lestat global de desgast i deteriorament s molt considerable. El mobiliari tamb s vell i resulta insuficient per atendre les necessitats dels interns que hi viuen: una taula, dues cadires, pica de mans i vter. Gaireb no hi ha espai on lintern pugui deixar els seus objectes personals. A manca daix, tenen capses, bosses i cordes penjants.

Les celles disposen de ventilaci i de llum natural i artificial. Com que es tracta dun centre antic, els sistemes dobertura i de tancament de les celles s manual. Departament de Psiquiatria El Departament consta de dues plantes. A la primera hi ha ingressats els aguts i a la segona, la resta. La diferncia entre les dues plantes s considerable des del punt de vista de lestat i les condicions higiniques de les installacions. A la primera, atesa la tipologia dels interns ingressats, es fa ms difcil mantenir la cella i els espais comuns nets. Aix, en el moment de la visita, sobserva que hi ha manca de ventilaci objectivada per la presncia duna forta olor i brutcia al terra. No hi ha finestres i les habitacions, sense porta, alberguen fins a quatre malalts. A diferncia de la resta del centre, aqu no hi ha lliteres, sin llits. Lestat del mobiliari s vell i el Departament tan sols consisteix en una sala menjador, les habitacions i la zona de lavabos i dutxes comuns. El Departament tamb disposa dun pati exterior on surten els interns. La segona planta presenta les mateixes caracterstiques que la primera, per lestat global de neteja i de manteniment s visiblement millor.

b. Unitats d'hospitalitzaci
Unitat d'Hospitalitzaci Psiquitrica Penitenciria de Catalunya (23/11/2011)
Centre Unitat dHospitalitzaci Psiquitrica Penitenciria de Catalunya (UHPP-C) 23 de novembre de 2011

Data Nom de les Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi persones que Garcia i Mar Torrecillas fan la visita Municipi Sant Esteve Sesrovires Poblaci 62 reclusa Poblaci entrevistada 0 durant la visita rees Unitat daguts, sala de contenci visitades

La UHPP-C s un hospital per al diagnstic, lavaluaci i el tractament de la patologia mental

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

43

detectada en centres penitenciaris de Catalunya, que necessita rgim dingrs hospitalari o beneficiar-se dalguns dels programes especfics que es desenvolupen a la unitat. El criteri dingrs s clnic. No s una unitat pensada per al compliment de mesures de seguretat. Lequip s interdisciplinari: des dadministratius fins a juristes, metges, monitors, psiclegs i funcionaris. Els funcionaris (1 cap dunitat i 3 funcionaris) que hi treballen sn seleccionats i reben formaci especfica per poder interaccionar amb els malalts. La formaci la reben al Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada del Departament de Justcia. La UHPP-C est dirigida, des del punt de vista mdic, per la instituci religiosa de lEsglsia catlica dels Germans de Sant Joan de Du. Consegentment, tot el personal que hi treballa depn daquest ordre. Pel que fa a lestructura: Servei durgncies (24 hores/365 hores dies) Unitat daguts (10 llits) Unitat de subaguts (17 llits + 1 contenci) Unitats de mitjana i llarga estada (22 llits + 1 contenci) Unitat de trnsit a la comunitat (14 llits + 1 contenci) Pel nombre de patologies que hi ha als centres penitenciaris, sinforma lequip que la UHPP-C esdev petita. Les caracterstiques del centre, en general, sn les prpies dun hospital civil, amb la particularitat que hi treballa personal del cos de vigilncia penitenciria i que els malalts sn interns. Unitat d'aguts Objectius: contenci de la crisi, valoraci diagnstica, instauraci de tractaments i estabilitzaci psicopatolgica. La mitjana destada s de 21 dies. El dia de la visita hi ha 58 pacients, 9 dels quals sn ingressos judicialitzats. La capacitat mxima s de 62. Es visita la unitat daguts perqu el 95% dels casos que ingressen a la UHPP-C ho fa en aquesta unitat.

A la unitat, i a tot el centre, hi ha homes i dones que fan vida en com i comparteixen tots els espais de lhospital. Les habitacions, per, no sn mixtes. Les habitacions en aquesta unitat sn individuals. Quan el pacient s a dins, la porta del bany i de la finestra sempre s tancada. En aquesta unitat, els pacients tan sols porten pijama. Res de roba de carrer ni estris personals. Lnic que poden tenir s la clau de compra. Es visita lhabitaci preparada per atendre malats que viuen un procs de descontrol. Aqu s que hi ha cmeres infraroges que graven de dia i de nit i que permeten el control sanitari. Es mostren les subjeccions necessries per dur a terme les immobilitzacions, sempre justificades des dun punt de vista estrictament mdic. Les immobilitzacions sempre es realitzen amb el pacient de cara amunt i ja van incorporades al llit per intervenir amb carcter urgent. La valoraci global de lestabliment s molt positiva. Pavell Hospitalari de Terrassa (03/05/2011)
Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa Data 3 de maig de 2011 Nom de les Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara persones que Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar fan la visita Torrecillas Centre Municipi Terrassa Poblaci 33 reclusa Poblaci entrevistada 1 durant la visita Zona dingressos, zona de control, sala rees descorcolls, sales despera, zona visitades dhospitalitzaci

Latenci sociosanitria en lmbit penitenciari pren com a referncia el marc legal de la sanitat pblica per oferir una assistncia en condicions digualtat que a la resta de la ciutadania. A ms, el sistema penitenciari est connectat amb la xarxa assistencial pblica, de manera que, si escau, qualsevol intern pot ser derivat a un hospital de referncia. El sistema dexecuci penal disposa de serveis dassistncia especialitzada en els mateixos centres dinternament, per quan el pacient requereix una

44

VISITES REALITZADES

atenci encara ms especialitzada, o el seu estat ho requereix, s traslladat a una unitat hospitalria, dacord amb la xarxa pblica. A la provncia de Barcelona lhospital de referncia dels centres s el Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa, amb una dotaci de 33 llits, aproximadament. En aquest pavell, sn traslladats els interns que han de rebre algun tipus datenci especialitzada o b per a estades hospitalries. Arquitectnicament, el Pavell Hospitalari de Terrassa est separat de la resta de lhospital. Tan sols es comunica per un tnel que s per on passen els interns que han de fer-se alguna prova a lhospital o b a travs del qual es desplaa el personal mdic. Zona dingrs Al Pavell hi ha presncia de cmeres de seguretat, principalment a la zona de passadissos, llevat de les habitacions. Les cmeres registren imatges amb una durada mxima de 48 hores, transcorregudes les quals desapareixen. La dotaci de personal de vigilncia penitenciria s de 50 funcionaris, repartits en quatre gurdies al mat i quatre a la tarda. Sinspecciona la zona per on ingressen els pacients. Hi ha tres vies dingrs dun pacient pres a un centre penitenciari: amb fora pblica, a travs dambulncia amb ladopci de les mesures de seguretat oportunes o b en rgim dautogovern ( per si sol i sense fora pblica). Un cop es produeix lingrs del pacient, aquest passa a una espcie de sala descorcoll, identificada amb el nom de cubicle de detenci, on se li facilita un pijama en cas que hi hagi dingressar i on s desprovet dels seus efectes personals. Cal assenyalar que en aquesta sala no hi ha cmeres de seguretat. Tan sols un panell informatiu sobre els objectes autoritzats i prohibits per a les persones. A continuaci, depenent del motiu de lingrs, el pacient passa a la zona dhospitalitzaci o b sespera en alguna de les dues zones habilitades a aquest efecte. Sobserva un problema de manca despai perqu tan sols hi ha dues sales que funcionen com a sales despera amb el risc de barrejar joves i adults, homes i dones. Sinforma que sintenta no barrejar-los, per en alguns casos deu ser impossible no fer-ho, tenint en compte que tan sols hi ha dos sales i tres tipus de dinterns que poden ingressar-hi. Alhora, shi afegeix un altre problema: qu passa si es produeix

algun tipus dincident a la sala. Pel que fa a questa qesti, sinforma lequip que hi ha un incident greu cada tres mesos, aproximadament. En aquests casos, el protocol que se segueix s allar el pacient en alguna habitaci amb laplicaci dels mitjans coercitius que escaiguin. Tanmateix, no hi ha una habitaci especfica per practicar aquests allaments, sin que es practiquen en una habitaci o altra depenent de les circumstncies en aquell moment. En cas que shagin daplicar alguns dels mitjans coercitius, primer saplica el criteri del coordinador del Pavell i desprs, el criteri mdic. Preguntats sobre el nombre dincidents amb el personal facultatiu, es fa saber a lequip que no acostumen a haver-nhi. Respecte dels interns que ingressen per rebre consulta mdica sintenta que a les 14.00 hores estiguin tots fora. En cas que hi hagin de romandre ms temps, sels facilita un entrep i, a la tarda, un berenar (galeta i suc o caf). Val a dir que a la primera sala des don es fan els ingressos shan pogut observar cartells informatius amb una distinci especial per als diabtics. Finalment, pel que fa a les dues sales despera, sobserva que hi ha cmeres de seguretat a linterior. El director mdic diu que no hi ha cap diferncia en lassistncia que es presta als interns respecte a la resta de ciutadans. Zona dhospitalitzaci Es mostra una primera zona amb vuit habitacions per als casos dinterns que ingressen amb malalties infeccioses i respecte dels quals shan dadoptar mesures dallament. De fet, algunes de les habitacions ja estan habilitades per albergar-hi aquest tipus dinterns. En cas que fes falta, en aquesta zona tamb sempra alguna de les habitacions disponibles per practicar algun allament. Els mitjans coercitius es troben repartits entre la prefectura de serveis i loficina de funcionaris i sn els mateixos que sutilitzen en un centre penitenciari. Sinspecciona la zona A del Pavell. En aquesta zona hi ha una sala que sha habilitat especficament per a fumadors. El que ms crida latenci, per, s que una habitaci de lhospital, la nmero 3, sha habilitat com a despatx de funcionaris, amb la consegent prdua de dos llits que aix representa. En el moment de la visita aquesta habitaci era buida i al mateix passads hi ha una taula amb un funcionari per als controls oportuns.

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

45

Pel que fa a les nou habitacions que hi ha, si no fos per la presncia de personal funcionari, no hi hauria cap diferncia respecte a les dun hospital, llevat de les finestres que no es poden obrir. Al contrari, les habitacions, el mobiliari, les portes obertes, les prestacions que sofereixen, les bates que es dispensen, etc. sn del tot adequades pel tipus destabliment de qu es tracta. En la Zona B sinspecciona lhabitaci nmero 23, dobservaci i de vigilncia continuada dels interns reclosos sospitosos de ser portadors destupefaents dins les cavitats interiors o daltres. En aquesta habitaci es practica lallament de la poblaci reclusa que hi roman. En cas que hi haguessin dos ingressos dinterns sospitosos de ser portadors de substncies estupefaents shabilitaria una altra habitaci i es tapiaria el lavabo per evitar que lintern es pogus desfer de la substncia. El rgim de vida en aquesta habitaci s molt regimental: manca de comunicacions amb els familiars, tancat tot el dia, finestra sense cortina, control permanent per part dels funcionaris, allament sense lmit mxim, etc. fins que lintern s donat dalta pels serveis mdics.

Aproximadament el 70% del total de joves infractors s dorigen estranger, principalment procedent dAmrica del Sud i del Magrib. El centre t una capacitat de 60 places, si b en el moment de la visita hi ha ingressats 70 joves. Des de lexterior, el centre ofereix una arquitectura del tot rgida, amb un mur de contenci que nenvolta tot el permetre. Est situat al paratge natural de Palau-Solit. La distribuci interior es fa a partir de mduls en un espai de naturalesa. Tots els joves internats sn de sexe mascul i ledat mitjana s de 18 anys i 6 mesos. Tamb hi poden haver joves fins als 21 anys. Des de labril de lany passat el centre t dos grups: un grup o departament intensiu, on tenen estada els joves que han coms algun tipus de falta i han estat sancionats, dacord amb el reglament del centre. Laltre grup, el bsic, lintegren la resta dunitats del centre on els interns fan vida ordinria. El centre disposa de seguretat privada a linterior de lestabliment amb un total de 29 vigilants. Lequip educatiu del centre est constitut el conjunt de professionals que compleixen les funcions dintervenci educativa. Val a dir que els tres membres de lequip directriu sn antics educadors amb una mitjana de vint anys dexperincia en aquest camp. Installacions La visita comena per la unitat on els interns compleixen les sancions dallament o de separaci de la resta de grup (Grup Anoia). Hi ha tres habitacions destinades a aquest efecte. Les dues primeres tenen les mateixes caracterstiques: un llit situat al mig on es practiquen les immobilitzacions, parets de rajola i finestra amb vidres de seguretat. A la tercera, no shi fan immobilitzacions i per aix el llit no est clavat al mig de lhabitaci. En aquesta habitaci, hi alberguen els joves que tenen aplicat el protocol de risc de sucidi i que es posen o es mostren agressius. Tot i aix, crida latenci perqu aquesta habitaci t una taula amb arestes amb la qual els joves es poden autolesionar fcilment. Lestat general de les dependncies es valora com a poc adequat. Si b sinforma lequip que les habitacions disposen daire condicionat i de calefacci, sobserva que lespai de ventilaci est fora obstrut com a conseqncia dhaver-hi pintat a sobre. Lolor en el moment de la visita s forta perqu no estaven prou ventilades; en concret, pel que fa a la tercera, lolor s molt forta perqu es reconeix que hi ha un problema de clavegueram.

c. Centres educatius de justcia juvenil


Centre Educatiu L'Alzina (18/05/2011)
Centre Data Nom de les persones que fan la visita Municipi Centre educatiu LAlzina 18 de maig de 2011 Rafael Rib, Maria Jess Larios, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Palau-Solit i Plegamans

Poblaci 60 reclusa Poblaci entrevistada 4 durant la visita Zona on es compleixen les sancions dallament, zona de contenci, zona rees descorcolls, zona de convivncia, visitades biblioteca, menjador, sala destar, Departament Semiobert

LAlzina s un centre de rgim tancat, a excepci dun mdul obert, on els interns tenen un rgim de semillibertat. El centre custodia menors i joves infractors de delictes ms greus, els ms conflictius i els que tenen condemnes ms llargues.

46

VISITES REALITZADES

Les habitacions tenen cmera de seguretat a linterior. El principal problema s que, si b graven les imatges, aquestes no queden registrades. Les gravacions es poden veure des duna altra habitaci on tenen dipositats els mitjans coercitius que poden aplicar en cas que sigui procedent: casc; manilles i cintes teraputiques. Els allaments provisionals i laplicaci daquests mitjans, els fan els membres de seguretat del centre, amb lautoritzaci prvia del director. Durant laplicaci hi ha de ser present el director del centre i, en cas que ell no hi sigui, el coordinador de gurdia. Sinforma lequip que, en aquests casos, es comunica immediatament al jutge, al Ministeri Fiscal i al metge, i sexpliquen els fets que han donat lloc a la utilitzaci esmentada. Sassenyala a lequip que ls daquests mitjans s lestrictament necessari, per preguntats sobre aquesta qesti, els responsables indiquen que els joves poden arribar a estar immobilitzats fins a vint minuts. Les tres habitacions de contenci estan pensades per reduir i allar els joves en casos dalteracions greus de lordre amb perill per a les persones o per a les installacions. Sinforma, per, que la mitjana pel que fa a aquest s particular s reduda, ja que sutilitza ms per als casos de joves que ingressen sospitosos de ser portadors dalguna substncia estupefaent. En els escorcolls que es fan als interns sempre hi ha present un membre de seguretat i el director o coordinador. Els escorcolls amb nu integral no es graven. Es visita tamb la unitat on conviuen els joves que han tingut un retrocs en el seu programa de tractament. El temps destada en aquesta unitat s dun mes. Les habitacions sn de dimensions molt redudes i estan concebudes perqu hi hagi dos interns en lliteres. Prcticament, no hi ha mobiliari, tan sols una petita tauleta de nit o calaixera on posar-hi la televisi. Sembla que aquest mobiliari sha anat fent malb amb els anys i no se nha comprat de nou. La roba i les pertinences personals dels joves estan desades en caixes. Lhabitaci tamb disposa duna taula destructura de formig i una cadira de plstic. No sels permet posar cortines a les finestres per un motiu de seguretat. Sembla que des de lexterior hi ha uns porticons que es tanquen a la nit. Les habitacions tampoc no tenen vter ni dutxa a linterior, sin que aquests sn al passads.

Les habitacions disposen dun avisador que es dispara passant-hi la m per sobre, tecnologia que no sadequa amb lestat vell i deteriorat general de les installacions. La unitat tamb disposa duna aula de fusteria, un aula polivalent i una de formaci. Finalment, es visita la unitat de convivncia normal, on els joves fan vida ordinria. Les habitacions sn iguals que les descrites anteriorment, si b sobserva que als joves sels permet tenir ms objectes que en laltra unitat. La biblioteca (amb molt pocs llibres), la sala destar i el menjador es consideren correctes. Vigilants de seguretat Durant la visita sobserva la presncia de vigilants en tot el recinte. De complexi forta i amb un cert posat provocador, van uniformats sense que portin visible el nmero didentificaci professional. Les manilles tamb formen part del seu uniforme, les quals sempren per fer la primera reducci de lintern. Poden fer mal si no sutilitzen correctament. La selecci dels vigilants la fa el mateix director del centre. Sinsisteix que la relaci dels vigilants amb els interns ha de ser la mnima, ja que la primera autoritat sn els educadors. Els membres de seguretat tampoc no poden entrar dins els mduls ordinaris de convivncia. En canvi, s que poden entrar a la unitat de sancionats, on sn ells els que fan les reduccions, els escorcolls i les immobilitzacions, sempre amb la presncia del director o coordinador dunitat.

d. Centres de protecci
Centre Residencial d'Educaci intensiva Els Castanyers (30/06/2011)
Centre residencial deducaci intensiva Els Castanyers Data 30 de juny de 2011 Nom de les Maria Jess Larios, Montse Cus, Jos persones que Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia fan la visita i Mar Torrecillas Centre Municipi Poblaci reclusa Poblaci entrevistada durant la visita rees visitades Palau-Solit i Plegamans 42

2 Zona de contenci, habitacions i espais de convivncia

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

47

Els Castanyers est situat a Palau-Solit i Plegamans i la seva gesti correspon a la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA). s un centre datenci educativa intensiva. Atn joves (nois) entre 12-18 anys, que, per diverses circumstncies, necessiten una atenci educativa directa i intensiva durant un temps limitat. El centre t 42 places, sempre ocupades, si b en el moment de la visita hi ha menys joves (de perms, colnies, etc.). El centre atn joves amb problemes de conducta i dadaptaci en un CRAE o en la famlia acollidora i que requereixen ms contenci; amb problemes de consum o amb antecedents indicadors que en un altre tipus de recurs tindrien problemes. Finalment, sense ser un centre especialitzat, tamb atn joves amb trastorns mentals greus. s un centre residual (finalista), de manera que no es pot fer cap derivaci dels joves que hi ingressen. Aquests joves segueixen un tractament psicolgic i psiquitric a lexterior. La funci del centre, pel que fa a la medicaci que els joves tenen prescrita, s donar-los-hi. Tanmateix, si no la volen prendre, no els hi obliguen i recondueixen la situaci des de la intervenci i la mediaci dels professionals del centre, com ara les dues psiclogues que hi treballen. La direcci no s partidria de la contenci qumica i reconeix que en alguns casos els nois estan molt medicats. Lequip de professionals que hi treballa s molt ampli i el centre t recursos formatius, esportius i ldics, propis. T un conveni amb el Departament dEnsenyament, fruit del qual disposa de quatre mestres encarregats dimpartir lESO. Els nois figuren que estan matriculats oficialment a linstitut del poble. La direcci dna molta importncia a la participaci dels joves en els moments de presa de decisions importants. Sintenta recollir els anhels i les necessitats del jove. Aix es fa a travs dunes reunions on es treballa amb el jove i on participen el mestre, el psicleg, un educador i un membre de lequip directiu. Cada quatre mesos es fa una renovaci dels objectius dissenyats. La mitjana destada al centre s dun parell danys i hi ha ms sollicituds que places. En els casos durgncia (brot o crisi del jove), les dues psiclogues sn les que intenten canalitzar la situaci. Si fa falta, es requereix lactuaci del vigilant de seguretat per immobilitzar el jove i traslladar-lo a una de les habitacions de contenci. En la resta de casos, es truca a urgncies.

Els ingressos a UCA (Unitat de Crisis dAdolescents) sn programats. Sn ms els joves que ingressen al centre procedents daquesta unitat que els que hi ingressen procedents del centre. El criteri que es fa servir a lhora de distribuir els joves s el de ledat. Daquesta manera, tots estan al mateix nivell. Hi ha quatre grups: i. Petits: 9 places (12-14 anys) ii. Mitjans: 11 places (14-16 anys) iii. Grans: 14 places (16-18 anys) iv. Casa den Pere: nois entre 15-18 anys amb un procs ms avanat on es potencia lautonomia personal Installacions Sinicia la visita per a la inspecci de les dues habitacions individuals de contenci. Ls que sen fa s per compliment de sanci o per allaments provisionals. Lhabitaci tan sols disposa dun llit enclavat al terra. Els matalassos, per indicaci del director, sn fora. Si escau, fan servir les manilles del vigilant de seguretat perqu el centre no disposa de cap altre mitj coercitiu. Lhabitaci est ben ventilada, t entrada de llum natural a travs duna finestra, absncia de males olors i s molt neta. Un cop fora, el director mostra a lequip el llibre de registre que es fa servir daquestes habitacions. En aquest registre sanota lhora dentrada i de sortida, el dia, lhora datenci de leducador, els objectes retirats i els incidents. Amb carcter general sobserva que el temps que hi pernocten s baix, si b en algun cas es fa constar que hi han passat la nit. Grup de grans Sha optat per habitacions individuals. Tan sols hi ha una habitaci doble, que es fa servir per als ingressos. Aquesta unitat disposa duna sala destar, dhabitacions, de banys i de la sala deducadors. Es mostren diverses habitacions. Destaquen per la seva grandria, lluminositat i ventilaci. Tamb disposen de mobiliari perqu el jove pugui deixar les seves pertinences personals (armari, taula, cadira, prestatgeries i tauleta de nit). Lestat de les habitacions s de netedat. Els joves tenen cura de lordre i de la neteja.

48

VISITES REALITZADES

Ats que no es permet de quedar-se a les habitacions daltres companys, i per evitar incidents, les portes per fora no tenen mnec. Daquesta manera, tan sols el jove pot obrir des de dins. Durant el dia sn tancades. Els espais comunitaris tamb sn amplis, acollidors, ventilats i ben illuminats. Els lavabos sn comunitaris i sen constata un perfecte estat i grau de netedat. Grup de petits i mitjans Les installacions sn iguals (habitacions, espais comuns, sala deducadors) i es distingeix cada unitat en funci del color. A la dels mitjans hi ha tres habitacions dobles i, a la dels petits, hi ha una sala de jocs molt gran i una de polivalent que destaquen per la seves dimensions i per la seva lluminositat.

Unitat de discapacitats psquics per a infants i adults A lentrada de la unitat hi ha la sala de contenci o time out. Duna dimensi duns 20 m, t les parets encoixinades de color blanc. Lestat de la sala s de brutcia amb taques al terra i a les parets. No disposa de cap sistema de videovigilncia. Sinforma lequip que la mitjana destada s duns 10 minuts, per a casos molt extrems i, en aquest sentit, intenten no fer-la servir. Unitat 5 La unitat 5 s per a infants amb discapacitat psquica, amb greus trastorns psiquitrics o de conducta (els ms difcils). Amb dotze places, els menors que hi resideixen tenen entre els deu i els catorze anys. La unitat disposa duna sala desbarjo que, en el moment de la visita, est ocupada pels professionals i els menors. Aquesta sala t accs a un pati on els menors tamb surten acompanyats per un educador. Les habitacions tenen dos llits i entre habitaci i habitaci hi ha un lavabo que es comparteix. Les habitacions sn molt austeres perqu tan sols hi ha el llit del menor dedat. Els armaris, encastats a la paret, sn tancats amb clau. Disposen de llum natural, estan ben ventilades i netes. Les finestres, amb reixes i vidre de seguretat, sn tancades mentre el menor roman a lhabitaci. En cas contrari, es podria fer mal amb les arestes de les finestres o amb els barrots. Les portes de les habitacions no tenen pany. Sobren sempre amb clau. A travs de les rondes que hi ha prescrites es detecten les necessitats que puguin sorgir durant el torn de nit. El lavabo, de rajoles, t pica de mans, un vter amb barrera de seguretat i una dutxa que tan sols t un sortidor al sostre. Sels demana visitar lhabitaci de contenci o dallaments provisionals. Amb el llit enclavat a terra s on es fan les subjeccions abdominals. Disposa de llum i de ventilaci natural. Lestat general de lhabitaci s ladequat per aquest tipus dhabitacions. Una de les parets, de pladur, est trencada perqu sembla que un dels joves shi va donar un cop. Tamb t armaris encastats, tancats amb clau, i est decorada amb diverses fotografies dun dels joves. En algun cas hi han arribat a passar la nit. Si el menor t alguna necessitat, crida o b leducador passa en la seva ronda habitual. Sels demana conixer el tipus de mitjans coercitius que es fan servir, com ara els que shan aplicat al

e. Centres residencials
Centre Residencial Mont Mart (11/10/2011)
Centre Data Nom de les persones que fan la visita Municipi Poblaci Centre residencial Mont Mart 11 doctubre de 2011 Rafael Rib, Maria Jess Larios, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Puig- Reig 60

Poblaci entrevistada 0 durant la visita rees Zona de contenci, habitacions i visitades espais de convivncia

El centre residencial Mont Mart est situat a la localitat de Puig-Reig, a la comarca del Bergued. Entre les unitats especialitzades que t, hi ha una unitat de discapacitats psquics per a infants i adults. Aquesta unitat s dallotjament indefinit (molts passen de menors a adults amb perspectiva danys) i ofereix 60 places. Aquesta unitat alhora es divideix en subunitats de convivncia, amb les seves prpies habitacions i sala desbarjo. En aquest sentit, se separen els adults dels infants i adolescents, i tamb els pacients amb trastorn de conducta dels que no en tenen. De les 60 places, 55 sn fixes i 5 sn respirs familiars. Un 60% de les places sn concertades amb lICASS; 6-7 provenen de la DGAIA i la resta sn privades.

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

49

jove que recentment ha estat immobilitzat. Per a sorpresa de lequip, sinforma que el cintur abdominal que sha emprat s a la bugaderia. Nensenyen un altre que no sha estrenat, detall que sels fa notar. Tamb es mostren les corretges de mans, que estan molt desgastades. Sels demana que mostrin el sistema dimmobilitzaci de mans. Diuen que intenten no lligar les mans pel darrere per sentn que en alguna ocasi ho han fet. La majoria de casos ho fan amb el jove estirat al llit i una m a cada extrem. Els educadors sn els que estan capacitats per aplicar els mitjans coercitius. Tamb sinforma la Fiscalia de Menors, dos cops lany. El llibre de registre intern dels mitjans que sapliquen no lenvien, sin que es fa servir amb carcter intern. En tot cas, est a disposici de les inspeccions dofici que puguin fer la mateixa Fiscalia, el Departament de Benestar Social i Famlia o qualsevol altre organisme. A banda de les contencions fsiques, tamb hi ha les farmacolgiques. El psiquiatra que ve els dilluns (3-4 hores) s qui fa la supervisi dels programes i de la medicaci que es prescriu als pacients. Unitat 4 En aquesta unitat hi ha menors i adolescents amb franges dedat que van des dels sis anys (mnim) fins els divuit. El perfil respon a nois i noies amb disminuci psquica sense trastorn mental o b amb trastorn mental lleu. Aquests infants no hi sn en el moment de la visita. Aquesta unitat, a diferncia de les altres, no disposa dhabitaci dimmobilitzaci. Unitat 1 En aquesta unitat hi resideixen els adults amb greus trastorns psiquitrics o de conducta. Es visita la sala destar. En el moment de la visita shi troben els joves dinant, acompanyats dels educadors. Crida latenci lestat de possible sedaci dun dels nois perqu no saguanta dret i est estirat al sof. Les habitacions dimmobilitzaci i dallament provisional sn iguals que les de la unitat 5, per per a adults. A simple vista, no hi ha cap diferncia. Un detall s que a les parets, tamb amb senyals dhaver estat trencades ms dun cop, no hi ha res penjat perqu algun dels joves pateix un trastorn a causa del qual sho menja tot.

El llit de lhabitaci est fet, per sota del cobrellit es comprova que hi ha el cintur dimmobilitzaci preparat, que presenta un estat molt desgastat. Altres: Hi ha un metge de medicina general que s al centre fins les 16 hores i un altre que ve en torn de tarda. Durant els caps de setmana no hi ha presncia fsica dels metges, si b estan localitzables a travs del sistema de gurdia. Sn metges de la comarca. La unitat no disposa de cap metge especialista en psiquiatria infantil. Tan sols es dna la circumstncia que el psiquiatra que atn els dilluns s el responsable de menors de psiquiatria central. La forma de treball s molt interdisciplinria i es fan participar les famlies de les decisions que es prenen. Sinforma lequip que quan hi hagut algun incident sha pres una mesura expeditiva. En un cas en qu un educador va donar un cop a un dels joves, sel va acomiadar rpidament. La rtio deducadors s de dotze, al mat i a la tarda, i de quatre, a la nit. En alguns casos la unitat tamb avalua els seus ingressos perqu tenen molts usuaris amb trastorn de conducta.

f. Comissaries de policia
INSTALLACIONS DELS MOSSOS D'ESQUADRA rea Bsica Policial Les Corts (01/03/2011)
Comissaria Data Nom de les persones que fan la visita Municipi ABP-Les Corts 1 de mar de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Maria Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Barcelona

Poblaci entrevistada 1 durant la visita Zona de custdia de detinguts, sala rees descorcoll, zona de garjoles, visitades infermeria

Les Corts s la comissaria central de la ciutat de Barcelona, que, a partir de lany 2005, va passar a custodiar detinguts de totes les comissaries. Aqu, fins i tot altres cossos policials, com ara la Policia Nacional, porten detinguts. Depenen

50

VISITES REALITZADES

orgnicament de lABP de Barcelona, que s a plaa Espanya. Arran dels fets ocorreguts el 31 de mar de 2007 en aquesta comissaria (vdeo gravat amb cmera oculta que mostra lagressi que va patir un detingut), la Conselleria dInterior va donar lordre de collocar cmeres de videovigilncia a linterior de totes les comissaries per donar garanties, tant als ciutadans com als agents. Es va comenar amb les Corts i es va continuar amb la resta de comissaries fins al juliol de 2009, en qu va finalitzar la installaci dun total de 2.000 cmeres ms, collocades a les celles, sales descorcoll i zones de custdia. rea de custdia de detinguts Lrea de custdia s a la planta subterrnia de ledifici. Es comena la visita seguint el mateix recorregut que quan arriba un cotxe amb un detingut. Mitjanant un rtol a lentrada de la zona de custdia, sinforma de lexistncia de sistemes de gravaci i captaci. Aix mateix, les cmeres i els dispositius de videovigilncia estan installats de tal manera que sn visibles en qualsevol moment. Es fa saber a lequip que hi ha un centenar de cmeres repartides per totes les installacions. Un cop arriba el cotxe de trasllats amb detinguts, aquest passa a la zona daccessos, la qual est separada de la resta del prquing per una tanca. A partir daquests moments, doncs, comena tot el procs. Val a dir que hi ha un protocol dactuaci de com procedir en aquests casos i sen demana una cpia. Abans dentrar a la zona de custdia, tots els agents dipositen la seva arma en un armer. Un cop a dins de les installacions de custdia i de detenci, la sala de recollida de documentaci, empremtes, fotografia, etc. no presenta cap element destacable. Tal com estableix la llei, els sistemes de captaci i gravaci de la sala descorcoll i de la resta de les dependncies sactiven automticament mitjanant sensors de moviment, i al marge de la decisi personal dels agents encarregats del visionament. La gravaci automtica permet nicament el visionament immediat i automticament, les imatges queden emmagatzemades durant trenta dies, llevat que vagin a diligncies. Tal com sinforma ms endavant, la persona responsable de custodiarles s qui pot accedir a visionar les imatges de cada dependncia.

A la mateixa sala descorcoll la persona s informada de lexistncia del sistema de gravaci. El sistema tamb permet la gravaci de sons, que sactiva amb un bot i del qual tamb s informada la persona detinguda. En aquesta sala descorcoll, duna dimensi aproximada de cinc o sis metres quadrats, s on t lloc lescorcoll del detingut, per val a dir que prviament ja se li ha fet un escorcoll superficial al carrer en el moment de la detenci. Tamb es fa molt s del detector manual de metalls. Lescorcoll amb nu integral t lloc ens casos molt excepcionals. En aquest cas, lgicament, el visionament s del tot privat al qual noms t accs el responsable de la custdia i la gravaci dimatges. En la majoria de situacions es tracta dun escorcoll superficial, par parts. Sens informa que lescorcoll sempre es duu en presncia dun crrec de comandament qui supervisa lescorcoll que realitza lagent. Tamb crida latenci que en aquesta mateixa sala descorcoll hi ha dos cartells (catal-angls i catalromans) amb diverses paraules que poden ser tils per al detingut i alhora faciliten lescorcoll a lagent. A la mateixa sala descorcoll tamb hi ha els elements de contenci: casc, cintes immobilitzadores de mans i peus, i escuts. Tan sols en els casos de persones detingudes que ingressen molt alterades i en estat dagitaci (principalment sota els efectes dalgunes substncies estupefaents), amb les quals lescorcoll s prcticament impossible, se les passa directament a la cella i all les immobilitzen fins que es tranquillitzen. Els ingressos de detinguts es fan un per un. Aix vol dir que si nhi ha diversos, shan desperar al cotxe fins al segent i aix successivament. Finalment, sinforma lequip que tamb hi ha roba de recanvi per si fes falta. La zona disposa duna sala dinfermeria, una novetat a les comissaries. Aqu es presta una atenci ms immediata al detingut, ja que si presenta alguna lesi ms greu es requereixen els serveis del SEM. La metgessa que hi treballa presta els seus serveis de dilluns a divendres, dotze hores al dia. Els caps de setmana, vuit hores al dia. Es pregunta sobre la possibilitat que el detingut pugui ser ats per un metge extern de la seva elecci. Es queden sorpresos per la pregunta i, si b diuen que en algun cas excepcional es podria valorar, no es s una opci que considerin. Sinspecciona la zona de celles (35 en total), que en el moment de la visita presenten una ocupaci del 28%. Es mostra una dependncia amb quatre celles, inicialment concebudes per a menors, per que a la

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

51

prctica sutilitzen per a casos que valoren com a especials. En concret, els detinguts que, per les seves caracterstiques, es fa aconsellable mantenirlos separats de la resta. Lestat general de les dependncies no es considera adequat: poca ventilaci, males olors, menys llum de lhabitual i un dels vters de les celles est embussat. Del total de 35 celles, dues sn per ubicar-hi els detinguts sobre els quals hi ha la sospita que porten alguna substncia estupefaent a linterior. Daquestes 35, tamb hi ha una cella amb capacitat per albergar-hi un nombre considerable de detinguts. La fan servir bsicament els dies dincidents, en qu es concentra una gran quantitat de gent a la ciutat de Barcelona amb motiu de manifestacions, celebracions esportives, etc. En general, a les celles poden romandre-hi fins a tres detinguts, per res no impedeix que nhi puguin haver fins a quatre. Sinforma que la capacitat va en relaci amb el nombre de matalassos que hi poden arribar a ubicar (sentn que dos al terra i dos al lloc on seure o jaure, de formig armat). En el moment de la visita sobserva fins a tres persones per cella. Lestructura daquestes celles s la mateixa per a totes: pintades de color gris, estructura de formig on seure o jaure, dutxes i rentamans extern, vter al terra separat per una estructura de formig que protegeix la intimitat respecte dels agents o de terceres persones, per no respecte de la resta de detinguts que hi pugui haver a la mateixa cella. Per tant, a la manca de ventilaci que de per si ja t la zona de detenci, shi afegeixen les males olors. Crida latenci que les flassades es troben apilades en una habitaci, les unes sobre les altres sense cap tipus dallament que les protegeixi de la pols o de les males olors. Sinforma lequip que es renten cada setmana i que, llevat dalguns casos, es llencen automticament. Encara que es netegin setmanalment, la seva reutilitzaci per ms dun detingut no es considera que sigui una mesura higinica. El mateix passa amb les mrfegues: tots apilades en una habitaci de qualsevol manera. A laltra ala de la comissaria, a banda dhaver-hi ms celles, hi ha una zona des don es dispensen els pats: entrepans o magdalenes de les mquines expenedores, ms alguna beguda. Tamb es visiten les sales habilitades perqu els advocats sentrevistin amb els detinguts. En aquestes sales no hi ha sistema de gravaci i, per tant, un cop es tanca la porta, no hi ha possibilitat dobservar el que es produeix a linterior. Tamb hi ha sales (3) per a entrevistes, amb vidre al mig i amb

sistema de porta tancada. En aquestes sales tampoc no hi ha sistema de gravaci. La ubicaci daquestes sales al mateix espai de detenci respon a la necessitat que el detingut no hagi de sortir, per a res, de la zona de custdia i de detenci. Es permet la visita de familiars i amics. Hi ha previstes dues hores al mat i dues a la tarda per a visites, desprs de lautoritzaci i la comprovaci de linstructor de les diligncies. El nombre dagents per torn s dun sergent, un caporal i vuit mossos. Es convida a lequip al visionament dalgunes de les gravacions fetes a la comissaria, on sobserva el protocol que es fa servir en incidents de resistncia i de comportament violent dalgun detingut: Primer vdeo: detingut que sintenta agredir a la cella donant-se cops contra la paret fins que finalment desisteix. Segon vdeo: detingut en estat agitat que ja shavia donat cops a linterior del vehicle. Sel trasllada directament a la cella i, un cop all, se limmobilitza de mans i peus davant la presncia dun comandament, que segueix i supervisa la reducci. Finalment, li colloquen el casc per evitar que sautolesioni. En aquesta situaci, segons el que estableix el protocol, no hi pot romandre ms de 30 minuts. Sentn que, si un cop transcorregut aquest temps encara continua en la mateixa situaci, hi ha algun tipus de trastorn i, en conseqncia, sel traslladaria a lhospital. Tercer vdeo: Detingut que sintenta donar cops contra la porta de ferro. Ho havia intentat una primera vegada. Sel treu per a cures i, de nou, a linterior de la cella ho torna a intentar. Quart vdeo: visualitzaci en directe dun escorcoll que sest efectuant en aquell mateix moment a la comissaria de Sants, sense que els agents spiguen que sels veu. rea Bsica Policial Santa Coloma de Gramenet (25/10/2011)
Comissaria Data Nom de les persones que fan la visita Municipi ABP de Santa Coloma de Gramenet 25 doctubre de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Santa Coloma de Gramenet

Poblaci entrevistada 0 durant la visita Zona de custdia de detinguts, sales rees descorcolls, zona de garjoles i furgons visitades policials

52

VISITES REALITZADES

La comissaria depn de la Regi Policial Metropolitana Nord, amb seu a Granollers. La comissaria s en un lloc daccs difcil per als ciutadans. Per aquest motiu, t un servei de planificaci de patrulles. rea de custdia de detinguts

Lolor s fortament desagradable i el dia de la visita sobserva brutcia. Aquesta qesti tamb sels fa notar i insisteixen que aquell dia encara no han netejat. Sembla que ho fan en funci de la crrega de treball i de si tenen alg per netejar-ho (normalment a partir de les 5 de la tarda). Lnic material de contenci que tenen s el casc.

Lrea de custdia s a la planta subterrnia de ledifici. Es comena la visita seguint el mateix recorregut que fan els cotxes de trasllats de detinguts. Hi ha un comandament que supervisa el procs dentrada de detinguts. Lentrada a la zona de celles est identificada amb un rtol que informa de lexistncia de sistemes de videovigilncia. Larmer tamb es troba a lexterior daquesta zona. En el moment de la visita no hi ha cap detingut. Lentrada de recollida de documentaci, empremtes, fotografia, etc. no presenta cap element destacable. La sala descorcoll disposa dun sistema de gravaci i captaci dimatges, fcilment identificable. Si es considera necessari, tamb es registra la veu, amb la comunicaci prvia al detingut. Els escorcolls els fan dos agents sota la supervisi dun responsable de torn. Les flassades que es faciliten als detinguts es troben apilades en una de les sales, sense cap tipus dallament. Sutilitzen per ms dun detingut i es retiren sota la valoraci discrecional del mateixos agents. Les mrfegues tamb es troben apilades les unes sobre les altres. La separaci dels detinguts es fa de la manera segent: dues celles destinades a ubicar-hi dones i menors dedat i un altra, per a adults homes. Les caracterstiques daquestes celles sn les prpies de totes les comissaries dels Mossos dEsquadra: pintura gris, estructura de formig on seure o jaure, llum artificial i manca de ventilaci natural. A diferncia de les dels adults, les dimensions sn ms redudes i el lavabo s fora de la cella. La zona dadults est ubicada en una altra ala de la comissaria. Hi ha cinc celles en total i disposen de vter, separat per un mur. Dues de les celles tenen ubicat el vter de tal manera que, malgrat el mur existent, s visible als ulls de qualsevol persona. Preguntats sobre aquest extrem, addueixen que en desconeixen els motius, sense que sembli, per, que els preocupi gaire.

Pel que fa al menjar que es facilita al detingut, com s habitual, aquest procedeix duna mquina expenedora que hi ha a la comissaria. rea Bsica Policial Horta-Guinard (28/02/2011)
Comissaria Data Nom de les persones que fan la visita Municipi ABP Horta- Guinard 28 de febrer de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Barcelona

oblaci entrevistada 0 durant la visita rees Zona de custdia de detinguts, sala visitades descorcoll, zona de garjoles

LABP Horta Guinard forma part de la Regi Policial Metropolitana Barcelona. Les dependncies de la comissaria es troben en un edifici de tres plantes. En el moment de la visita la tercera planta est desocupada en espera que shi traslladi el Servei dInformtica. rea de custdia de detinguts Com la major part de comissaries, la zona de custdia de detinguts tamb s al soterrani. Tanmateix, la zona de detinguts est inutilitzable perqu el sentit de la comissaria dHorta Guinard s el de seguretat ciutadana i recepci de denncies (ocupa el cinqu lloc). En el cas dun detingut, es comunica a la sala i es porta a la comissaria de les Corts, que els agrupa tots. Val a dir que des que detenen alguna persona fins que la traslladen a les Corts, recullen tots els incidents que shan produt i ho comuniquen perqu hi hagi constncia escrita. Un cop a les Corts, sinstrueix latestat i el detingut s traslladat aquell mateix dia, si s possible, a dependncies judicials. De les divuit celles destinades a la detenci dhomes, una t el vter en el sentit contrari a la resta i, per tant, malgrat lexistncia del mur de

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

53

separaci, no resguarda ni protegeix la intimitat del detingut. Sinforma que tan sols shan utilitzat una vegada i durant un cap de setmana. Trasllat de detinguts Una de les novetats que presenta aquesta comissaria s que hi radica la seu administrativa del trasllat de detinguts. Aix explica el nombre de furgons aparcats que sempre hi ha fora. No obstant aix, no tots els trasllats de detinguts depenen aquesta comissaria. Aix, els trasllats de presos els porten des de lABP de Sabadell. Sinforma de la problemtica actual dels trasllats: diriament noms es fa una conducci de detinguts a dependncies judicials. Sembla que els jutges noms els volen al mat i, a partir de primera hora (9 hores). Per tant, fora daquest horari, els detinguts que no shan posat a disposici judicial pernocten a la comissaria fins lendem. Tamb sexplica que lorganitzaci actual dels Mossos dEsquadra permet presentar els detinguts el mateix dia o b lendem dhaver-los detingut, llevat dexcepcions justificades per circumstncies de la investigaci. Es va demanar poder inspeccionar un dels furgons destinats a aquests efectes ,per en el moment de la visita no nhi havia cap de lliure. De la informaci facilitada, sen desprn que hi ha dos tipus de furgons de trasllat (amb capacitat per a cinc persones): els nous, on els detinguts van asseguts com si anessin en un turisme, amb cinturons de seguretat inclosos; i els vells, on els detinguts van asseguts davant per davant en cadascuna de les dues bandes laterals i no porten cintur de seguretat perqu no nhi ha. El que s que es va poder visitar s un cotxe de trasllat de detinguts: el mxim de persones que poden traslladar al darrere sn dues, les quals van emmanillades i amb els cinturons de seguretat. Aquest espai est separat de la part davantera del cotxe amb un vidre de plstic, per raons de seguretat. Amb seients de plstic dur, no hi ha cap sistema de gravaci a linterior. En el cas de trasllat de menors dedat, el trasllat es fa sempre amb un cotxe sense logotip i es porten als espais de detenci de menors de la nova Ciutat de la Justcia.

Espai de detenci de menors i adults de la Ciutat de la Justcia de Barcelona i Hospitalet de Llobregat (05/04/2011)
Espai de detenci de menors i adults de la Ciutat de la Justcia Data 5 dabril de 2011 Nom de les Rafael Rib, Judith Macaya, Maria persones que Jess Larios, Jos Mara Mena, Eva fan la visita Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Comissaria Municipi Barcelona- LHospitalet de Llobregat Poblaci entrevistada 0 durant la visita Zona de custdia de menors, zona de rees custdia dadults, sales descorcolls, visitades zona de garjoles i furgons policials

Espai de detenci de menors Lespai de detenci de menors est ubicat al soterrani de ledifici F, de la Ciutat de la Justcia de Barcelona i lHospitalet de Llobregat. Lrea de custdia atn, duna banda, menors de reforma, generalment infants (menors de dotze anys) i adolescents (entre dotze i divuit anys) detinguts per la presumpta comissi dun delicte o internats en un centre de justcia juvenil i que sn requerits per acudir a alguna actuaci judicial; i de laltra, menors de protecci, generalment infants i adolescents vctimes de maltractaments, infants i adolescents tutelats per lAdministraci i escapolits de centres de protecci, i infants i adolescents estrangers no acompanyats. Davant la manca dun espai alternatiu que eviti lentrada dels menors de protecci, sutilitza aquest espai que, si b tan sols shauria de fer servir als efectes didentificaci i per dur a terme la formalitzaci de les actuacions policials com a judicials, en alguns casos, lestada daquests menors s superior a les 10 hores. En casos puntuals es pot arribar a superar les 24 hores i, per tant, el menor es veu obligat a pernoctar en una sala o cella que presenta les mateixes caracterstiques que les emprades per a la custdia dels menors de reforma. Els menors de reforma i de protecci, doncs, comparteixen les mateixes installacions, en sales separades per un passads per contiges. Si b no es barregen sota cap concepte, com no hi ha una separaci fsica entre les dues rees i hi ha una distncia molt curta entre elles, es poden produir diverses situacions en qu les condicions datenci dels menors de protecci quedin afectades i, per tant, sense que es pugui garantir que no hi hagi

54

VISITES REALITZADES

cap mena de contacte, ni tan sols visual, entre els menors de reforma i els de protecci; per exemple, en cas que una de les sales de reforma sutilitzi per albergar-hi menors de reforma davant una situaci puntual de manca despai, conflictes entre ells, menors que ingressin amb efectes dhaver consumit alguna substncia, en estat dagitaci, etc. Les sales dels menors de protecci shan intentat adequar amb elements diversos, com ara dues taules per a jocs i una televisi. Per la resta, les sales presenten les mateixes caracterstiques de seguretat, des del punt de vista de lestructura, que una cella de contenci: porta metllica robusta i bancada dobra, on es pot collocar una mrfega. Cal assenyalar que les celles on romanen els menors i els joves sidentifiquen amb el nom de sales de reforma o de protecci. Cadascun dels dos espais t una zona de serveis amb inodor i rentamans i laltra amb una dutxa. Lrea dInfants del Sndic de Greuges ha suggerit que sinstalli un inodor al passads de les sales de contenci perqu noms hi ha un servei amb rentamans i dutxa. El Departament de Justcia ha respost que sollicitaran un pressupost i per installar-ne un en funci de les disponibilitats pressupostries. Les sales de contenci (2) es troben a lrea dels menors de reforma, al costat de la sala descorcolls. El protocol que sempra per immobilitzar els menors de reforma s el mateix que el que sutilitza per a adults. Pel que fa al sistema demmagatzematge de les imatges que es graven, el mateix disc dur les destrueix passats 30 dies. Val a dir que totes les sales, inclosa la descorcolls, disposa de cmera de videovigilncia. Pel que fa a la dotaci de personal en aquest espai, la custdia la duen a terme agents de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra uniformats. Conjuntament amb ells, hi treballen educadors que depenen de la Direcci General dAtenci a la Infncia. Segons la informaci disponible, la dotaci deducadors s de dos, de dilluns a divendres, i un per torn. Els caps de setmana el nombre deducadors s inferior. Sentn, doncs, que tan sols nhi ha un de sol, de manera que es pot concloure que aquesta dotaci s insuficient per atendre i acompanyar el conjunt de menors que hi romanen. Respecte als pats que es dispensen als menors, les installacions disposen duna mquina expenedora daliments lquids (sandvitxos i magdalenes) i slids, i els agents de custdia disposen duna tarja que permet la selecci i el subministraments daquests productes als menors.

rea de custdia dadults Lrea de custdia de detinguts de la Ciutat de la Justcia s el punt final en el procs de detenci duna persona. Aix, tots els detinguts passen per les Corts i, si s plena, Sants o Ciutat Vella, en casos molt puntuals. Des dall sn traslladats a lrea de custdia de detinguts de la Ciutat de la Justcia. Aqu es dna per finalitzat el trasllat dun detingut. En el moment de la visita nhi ha un total de 89 en custdia, homes i dones, si b el nombre de poblaci que hi passa diriament oscilla entorn el centenar. La valoraci global de les dependncies es pot qualificar de correcta si es compara amb altres rees de detenci visitades. No hi ha llum natural perqu sn a la part subterrnia de ledifici. Tanmateix, les condicions de ventilaci i dilluminaci sn adequades. Per primer cop, lolor que es desprn daquest espai no resulta desagradable. El que destaca daquest espai s que els detinguts passen directament daquesta zona a les dependncies judicials en qesti sense que shagin de creuar amb la resta de la poblaci. s partir dels distribudors que hi ha a una banda del passads que els detinguts o presos passen a disposici judicial acompanyats pels agents policials. Furgons de trasllat El dia de la visita tamb es van inspeccionar alguns dels furgons que sutilitzen per al trasllat de presos i de detinguts. Ats que els judicis acostumen a ser a les 10 hores i que sols hi ha una sola conducci policial al dia explica que en el moment de la visita hi hagi un volum important de furgons aparcats perqu les entrades acostumen a produir-se entre les 8.30 i les 11 hores del mat. Al prquing de ledifici on hi ha la zona de detinguts i on entren les furgonetes no dorm cap daquests vehicles. Desprs del trasllat del detingut o pres i, un cop posat a disposici judicial, aquest retorna al centre, en els cas dels interns, o b surt en llibertat. Hi ha dos models de furgonetes: les antigues, sense cintur de seguretat, i les noves, amb cintur de seguretat. Per tant, s en la cabina i en la distribuci dels seients on van els detinguts on saprecien les diferncies entre els dos models existents. En els models antics, els seients de la cabina on van asseguts els detinguts estan collocats els uns davant els altres i sense cintur de seguretat, amb

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

55

el risc que aix pot comportar des del punt de vista de la seguretat. Daltra banda, aquests seients sn com unes banquetes de plstic rgid i gens ergonmiques. Fora de la cabina, hi ha un seient destinat a un agent perqu pugui visualitzar i controlar el que passa a linterior del vehicle. Sinforma lequip que la cabina no disposa dun sistema dallament acstic i, en conseqncia, des de fora i amb la porta tancada, se sent el que es diu. En els models nous, algunes daquestes deficincies shan corregit. Els seients de la cabina tenen la mateixa distribuci que la dun autombil de carrer: seients davant (2) i darrere (3). Alhora, aquests estan dotats de cinturons de seguretat i, pel que fa a lestructura, tamb sn dun altre tipus de plstic dur i ergonmics. Durant el trasllat, els detinguts van emmanillats al darrere. Les ordres de servei aix ho preveuen. Tanmateix, els comandaments poden acordar que no hi vagin (en cas de persones grans, malaltes, etc.) o b que vagin emmanillats pel davant. De fet, en el moment de la visita es va observar com arribava un cotxe de detinguts, amb un jove a dintre que anava emmanillat pel davant. Sinforma que la mateixa ordre tamb preveu la prohibici danar dins de la cabina amb els detinguts o b al darrere del cotxe policial amb ells. Dins dels models de cotxe, nhi ha un de nou amb un sistema de mampara al darrere que permet que el detingut estigui allat de la resta docupants, en aquest cas, agents policials. Aquest model es fa servir per a casos puntuals perqu lespai destinat a aquest efecte s fora redut, de manera que es garanteix que el detingut no pugui passar les mans per davant o protagonitzar algun altre incident. Els cotxes policials de trasllats tamb sutilitzen per al trasllat de dones embarassades o b dinfants i adolescents.

INSTALLACIONS DE LA GURDIA URBANA DE BARCELONA Districte de Ciutat Vella (14/04/2011)


Districte de Ciutat Vella. Gurdia Urbana de Barcelona Data 14 dabril de 2011 Nom de les Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara persones que Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar fan la visita Torrecillas Comissaria Municipi Barcelona Poblaci entrevistada 0 durant la visita Zona de custdia de detinguts, sales rees descorcolls, zona de garjoles i furgons visitades policials

Tot i que la seguretat ciutadana s responsabilitat de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra, la Gurdia Urbana de Barcelona, com a policia local de la ciutat, collabora en les tasques de seguretat ciutadana per donar respostes a les demandes ciutadanes. Els tipus dintervencions que duen a terme sn de prevenci i repressi del delicte i intervencions administratives de seguretat ciutadana. rea de custdia de detinguts Lrea de custdia est ubicada a la part soterrnia de ledifici. Shi pot accedir per dos vies, des del prquing o b des de linterior de la mateixa comissaria. Lingrs per un accs o un altre dependr de les caracterstiques del detingut. A tall dexemple, sinforma lequip que aquell mateix dia sha detingut a una noia jove, que ha ingressat per la porta daccs principal de la comissaria. Lrea de custdia s un espai de dimensions redudes, amb dues celles i un lavabo. No disposa de sala especfica descorcoll ni identificaci, ni est habilitada amb cap despatx on entrevistar-se privadament amb la persona detinguda. De fet, en el moment de la visita t lloc lentrada dun detingut i es comproven les primeres irregularitats en el procs de custdia. Per comenar, el protocol dactuaci no preveu que el detingut estigui assistit de lletrat des del primer moment de la detenci, sin que entenen que aquesta assistncia t lloc un cop el detingut s traslladat a la comissaria de les Corts. Aix, durant la lectura dels drets al detingut se linforma sobre aquest dret en concret i se li pregunta si vol advocat dofici o si en t un de privat. A continuaci,

56

VISITES REALITZADES

se li diu que el lletrat lassistir en unes altres dependncies policials quan tingui lloc la declaraci. Tamb crida latenci la manera com es fa la lectura dels drets al detingut. Lagent, si b es mostra en tot moment correcte, li llegeix en veu alta el contingut, per ning no sassegura que lhagi ents ni ning dona fe de la lectura dels drets ni de qualsevol altra qesti que li formuli la policia. Juntament amb el dret de comunicar la detenci i el dret de ser assistit per un lletrat, un altre dels drets primordials durant lestada del detingut en dependncies policials s el dret a ser reconegut per un metge. Si s un cas durgncia o la persona est molt agitada, es truca al 061. En la resta de casos es fa un rpid reconeixement al centre mdic Perecamps. Lrea t dues celles i en el moment de la visita una est ocupada per una noia. Sinforma que lestada del detingut en aquestes celles s de poc temps, mentre es practiquen les primeres diligncies. La informaci facilitada, per, sembla contradictria perqu, daltra banda, sindica que en algun cas, molt puntual, ha arribat a pernoctar-hi alg. La cella no t cmera de seguretat a linterior. No disposa de llum natural i la porta no s de barrots, sin que s metllica i robusta, amb un petit mirador, com les que hi ha als centres penitenciaris. Amb bancada dobra sense possibilitat de posar-hi una mrfega perqu no en tenen. Tampoc es facilita cap lot higinic durant lestada. Pel que fa a la resta delements, la pintura s de color blanc i lolor en el moment de la visita s correcta. Respecte als pats, la zona de custdia no disposa duna mquina expenedora daliments ni de lquids. A la pregunta de quin tipus daliment o de lquid es facilita al detingut, es respon que no nhi ha cap perqu sinsisteix que lestada del detingut s curta i no nhi ha cap necessitat. Pel que fa a la resta dinstallacions, tal com sha apuntat, no hi ha una sala on fer els escorcolls amb carcter reservat. De fet, en el moment de la visita es demana a les tres membres de lequip que abandonin la zona per escorcollar un detingut. Un membre de lequip en canvi es queda all fins que conclou lescorcoll, que el valora com a correcte. Tanmateix, assenyala que les manilles que portava el detingut estaven massa fortes, la qual cosa li ha provocat un hematoma als canells. Per tant, lescorcoll es fa a la zona comuna daccs a lrea de custdia, espai on uns minuts abans sha informat el detingut dels seus drets. Segons es fa

saber, tan sols en aquest espai com hi ha cmera de seguretat. Tanmateix, per les caracterstiques de la zona, hi ha camps o espais morts de possible interacci entre agent i detingut on el visionament de la cmera no arriba. Daltra banda, no sobserva cap rtol a lentrada de la zona ni a linterior que informi de lexistncia de sistemes de gravaci dimatges. Pel que fa als elements de contenci, es mostren tan sols dos cascs (en dess). Sinforma lequip que tenen demanat una espcie de matals immobilitzador. Si algun familiar demans veure el detingut no ho tenen previst i, per tant, sentn que no s possible. En cas que hagi de ser traslladat a la comissaria de les Corts, ser all quan sautoritzaran les visites oportunes. En cas que al detingut li calgui ser assistit per un traductor, disposen dun servei de traductors, que alhora sn els que recullen les denncies. Trasllat dels detinguts Amb carcter general, el trasllat de detinguts es fa amb cotxe policial. Aquest cotxe est protegit amb una mampara divisria dels dos espais, agents i detinguts. Els seients on van asseguts els detinguts sn de plstic i tenen capacitat per a dues persones. A la pregunta de si els detinguts van sols al darrere responen que, si b s lhabitual, no hi ha cap impediment perqu un agent tamb pugui anar al costat del detingut. Sinspecciona lnica furgoneta que hi ha aparcada al prquing. Assenyalen que aquesta en concret no s ds habitual, per que aquell dia sha utilitzat de manera excepcional. Sinforma lequip que des de la porta fins a laccs a la zona de celles o atestats, tot es grava. Les cmeres, de sis o set anys dantiguitat, funcionen amb sensors de mobilitat. Per tant, registren qualsevol tipus de moviment, tot i que no de soroll. Un cop gravades, desapareixen un cop transcorreguts 30 dies, si b en cas que se superi la capacitat mxima demmagatzematge es poden destruir abans. En cas que durant el procs de custdia de detinguts es produeixi algun incident, aquesta gravaci es guarda davant la possible obertura de diligncies judicials o a requeriment dun altre rgan. El responsable de la custdia de detinguts tamb custodia les imatges, de manera que tan sols ell pot visionar-les i no les pot manipular. El sistema est configurat de tal

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

57

manera que ja preveu que la imatge, un cop gravada, no pugui ser modificada. Districte de Sant Andreu (06/09/2011) La comissaria funciona com una oficina de recepci de denncies; selaboren minutes i es fan les mnimes diligncies dinstrucci perqu els detinguts sn traslladats a la comissaria de les Corts. No hi ha pernoctaci a les celles. Els temps que hi romanen els detinguts s el mnim imprescindible en aquests casos. Estan en espera que sels traslladi a la nova comissaria. Actualment, ocupen un edifici de lantiga Pegaso. rea de custdia de detinguts Lentrada del detingut es fa per la zona del prquing, vigilada amb una cmera de seguretat. Un cop dins, el detingut s condut a la zona de custdia. Lrea de custdia s un espai prefabricat que no est degudament identificat com a tal. Est allat visualment de la resta del passads, per no acsticament. La zona disposa de dues rees diferenciades. Una de general, que t una cadira i una taula. Aqu t lloc la lectura dels drets del ciutad detingut. De la mateixa manera que en altres comissaries de la Gurdia Urbana de Barcelona, el seu protocol dactuaci no preveu que el detingut estigui assistit de lletrat des del primer moment de la detenci perqu sentn que aquesta assistncia t lloc un cop el detingut s traslladat a la comissaria de les Corts. Pel que fa al dret a ser reconegut per un metge, sassenyala que en els casos en qu es considera necessari es crida una ambulncia. Lescorcoll del detingut (el segon) es fa en aquesta mateixa sala. Per tant, la zona no disposa duna habitaci especfica on fer lescorcoll. Si b es procura causar les mnimes molsties a la persona escorcollada, pot passar que calgui un escorcoll integral. En aquest supsit, est previst utilitzar la sala on hi la les celles, sempre que no hi hagi cap detingut, la qual cosa posa de manifest que la zona no compleix els criteris essencials per poder acomplir totes les gestions que impliquen la custdia de detinguts.

Sinforma lequip que a lescorcoll sempre hi ha presents dos agents del mateix sexe. Aquest escorcoll, el fan els mateixos agents integrants de la dotaci que va fer la detenci. Si la persona detinguda s una dona i no hi ha cap agent del mateix sexe, est previst que es cridi alguna agent de la comissaria. Lhabitaci on sn les celles s petita i no t unes condicions de salubritat gaire ptimes. Amb illuminaci artificial, no t cap ventilaci. La sensaci de brutcia s present i sagreuja amb la supervisi de les dues celles perqu les parets estan pintades, per tamb tenen taques de sang. A ms, en una hi ha un escarabat mort, la qual cosa fa pensar que aquell dia encara no havien netejat. Sassenyala que hi ha un problema descarabats i que, malgrat que sha fumigat, encara nhi ha. Les celles no estan habilitades perqu hi romangui ning, ja que tampoc no compleixen les mnimes condicions dhabitabilitat: no hi ha cmera de seguretat; la bancada s dobra, per sense possibilitat de posar-hi una mrfega; no es facilita cap lot higinic; no es dispensa cap tipus daliment i no hi ha espai suficient per garantir la separaci dhomes i de dones. Lhabitaci on hi ha les celles tamb t un lavabo, amb vter i dutxa, tot i que no sn gaire nets. Lnic element positiu s que hi ha flassades que es poden facilitar en cas de necessitat, que estan precintades i allades en bosses de plstic. Sinforma lequip que els menors no arriben a ingressar mai en aquestes celles. Aix, en el cas de detenci dun menor, sel fa esperar en una sala despera i savisa la Fiscalia. La mateixa Fiscalia diu que sentregui el menor als pares i que es continun les diligncies. Lnic element de contenci de qu es disposa en cas de necessitat s un casc. Els trasllats a lrea Regional dInstrucci i Custdia de Detinguts de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra es fan amb els vehicles policials, un cop shan acomplert les primeres diligncies. Es consulta el registre dentrada i de sortida de detinguts i el de minutes policials. Al llibre de registre sobserva amb carcter general que el temps destada del detingut a la cella s dentre dues i tres hores, tot i que inicialment shavia comunicat a lequip que era duna hora.

58

VISITES REALITZADES

Seu dUnitats Centralitzades de Suport Operatiu (UCSO) (15/11/2011) La Seu dUnitats Centralitzades de Suport Operatiu s la nova base que la Gurdia Urbana de Barcelona ha estrenat per a les unitats especialitzades daquest cos de policia. Es tracta duna unitat base nica per a les diverses unitats centralitzades que fins ara subicaven en diferents espais separats del recinte de la Zona Franca. A la nova Seu, a la Zona Franca de Barcelona, hi treballen les unitats de la Gurdia Urbana segents: De la Divisi de Trnsit: Unitat de Suport Dirn (USD) i Unitat dAccidents de Trnsit (UA). De la Divisi de Seguretat: Unitat de Policia Administrativa i Suport (UPAS) i Unitat Nocturna Centralitzada (UNOC). Aquest edifici t una zona de custdia de detinguts amb vuit celles de detenci. Ocupa la planta soterrnia de la Unitat dAccidents de Trnsit, que s lencarregada dintervenir, dinvestigar i de redactar els atestats dels accidents que succeeixen a la ciutat. s, a ms, la unitat instructora de tots els atestats que fa la Gurdia Urbana per delictes contra la seguretat del trnsit. rea de custdia de detinguts Sinicia la visita pel lloc on entra el detingut a les dependncies policials: per laparcament interior. Si la zona descorcoll est disponible, el detingut accedeix a la zona de custdia acompanyat dels agents que nhan fet el trasllat. Lentrada a la zona de celles est identificada degudament amb el cartell informatiu de videovigilncia. En el punt daccs a la zona de custdia tamb hi ha larmer de prevenci corresponent. En el moment de la visita no hi ha cap detingut, si b hi sn presents dos dels agents responsables de la custdia dels detinguts. Hi ha dos espais clarament diferenciats en la zona de custdia. El primer, s el destinat a la realitzaci de totes les gestions que impliquen un contacte directe amb el detingut (escorcolls, identificaci, dactiloscpia, etc.) i s immediat a la zona de celles. A aquest efecte, hi ha quatre despatxos, de mides molt redudes i prcticament idntics.

Tots els despatxos estan identificats amb el cartell de gravaci dimatges i so, sens perjudici de ladvertiment previ que es fa al detingut. La gravaci s contnua i les imatges queden emmagatzemades un total de 30 dies, transcorreguts el quals desapareixen. El responsable de la custdia de les imatges s el cap de la unitat. El despatx destinat a lescorcoll s petit si es t en compte que el duen a terme, preferentment, dos dels funcionaris que han practicat la detenci, sens perjudici de la presncia dun comandament que pugui supervisar lactuaci. Sens informa que prcticament no es fan escorcolls integrals. En aquesta primera zona hi ha una cella destinada als menors dedat, separada, per tant, de la resta de les celles dadults. De fet, es podria dir que s una habitaci duna dimensi de dos metres quadrats aproximadament, sense barrots. La gran diferncia respecte de la resta de dependncies visitades s que la cella es tanca amb una porta de ferro que porta incorporat un vidre que permet el contacte visual amb linterior. Amb banqueta de guix, una de les parets tamb permet la visualitzaci directa de linterior de la cella sense que el detingut pugui veure-hi a travs. La zona de custdia dadults est separada per una porta de ferro. La sensaci general en el moment daccedir-hi s de netedat, amb absncia de males olors. Disposa de llum artificial i t un sistema de ventilaci daire fred i calent. Lestat de les celles s adequat. No hi ha diferncies arquitectniques entre elles. Una s de dimensions ms grans que la resta i una altra, on habitualment subiquen les dones, queda amagada de la resta. Totes disposen de cmera de gravaci. Els lavabos estan fora de la cella i en una habitaci separada. Disposen duna aixeta i dos vters, un dels quals est destinat a ls dels agents. No tenen mrfegues sin tan sols flassades dun sol s, que es reciclen. Es mostren a lequip i es comprova que estan allades amb un plstic. Les celles no disposen davisador. En cas de necessitat, els detinguts han de cridar. Sinforma que, amb la porta tancada, s possible sentir-los, per es fa difcil de creure. Sassenyala que sha demanat un sistema que permeti avisar els agents per als casos demergncia.

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

59

A la zona de custdia no hi ha cap mquina expenedora daliments (s a dalt). Tanmateix, es fa saber a lequip que els detinguts en tenen prevista una assignaci. La mitjana destada dels detinguts s de poques hores. Es consulta el llibre de registre i sobserva una mitjana dentre tres i quatre hores. El trasllat de detinguts als jutjats es fa amb normalitat. Si es produeix algun incident greu (autolesions, ingrs alterat), es disposa dun casc de protecci. Mentre el detingut el porta, sempre hi ha un agent present a linterior de la cella. Per evitar que no sel tregui, se lemmanilla, per davant o pel darrere, segons el cas. Unitat de Policia Administrativa i Seguretat (UPAS) Aquesta unitat t com a funci donar suport a la resta dunitats de la Gurdia Urbana, i especialment a les unitats territorials, principalment en la vigilncia dels espais pblics i en el manteniment de lordre pblic, quan es requereix un refor, b per lespecialitat del servei o per la conflictivitat. Sinforma lequip que la UPAS trasllada i fa lliurament dels detinguts als Mossos dEsquadra. Es demana veure els furgons policials que utilitzen aquestes unitats, per sindica que all no hi sn, tot i que shavia informat lequip anteriorment que es trobaven a les installacions de la Zona Franca. INSTALLACIONS DE POLICIA LOCAL Policia Local de Santa Coloma de Gramenet (25/10/2011)
Comissaria Data Nom de les persones que fan la visita Municipi Policia Local Santa Coloma de Gramenet 25 doctubre de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Santa Coloma de Gramenet

rea de custdia de detinguts La zona destinada a la custdia de detinguts s de dimensions molt redudes. De fet, tan sols hi ha una cella de 30 m aproximadament on ingressen les persones detingudes. Pintada de color blanc, t una bancada dobra, amb illuminaci artificial i sense ventilaci. Lestat general de manteniment de la cella s acceptable. Tamb hi ha un lavabo en una habitaci contigua. Sinforma lequip que a lhivern, la porta dentrada a la zona de custdia s oberta perqu hi pugui entrar la calefacci. La zona no est identificada amb el rtol degut; no disposa de cmeres ni darmer. s a la mateixa planta que la resta dinstallacions de la policia local. El detingut ingressa des del prquing, nica zona on hi ha videovigilncia. Tampoc no disposa duna sala prxima o immediata on escorcollar la persona detinguda i on practicar les primeres diligncies policials. En cas de ms dun detingut, primer se nescorcolla un, mentre laltre sespera a fora amb els agents responsables de la detenci. Lexistncia duna nica sala no permet una estricta separaci de sexes, menors i majors dedat. Els menors, per no hi arriben a ingressar, romanen a la sala de lOficina dAtenci Ciutadana. Ateses les caracterstiques de la sala, no s possible fer una vigilncia adequada dels detinguts. Sinforma lequip que la persona detinguda hi roman el mnim temps possible, amb una mitjana de mitja hora, i un mxim duna hora. Tanmateix, quan es consulta el llibre de registre es constata que la durada oscilla entre les quatre i cinc hores, aproximadament. No es disposa de mrfegues per facilitar-les als detinguts. Tampoc no est previst donar cap pat ni beguda, ni material higinic. Els nics elements de contenci de qu es disposa sn els cascs i les manilles dels agents. Si la persona detinguda ingressa en estat dagitaci o alteraci, s traslladada directament a la comissaria dels Mossos dEsquadra o b a Torribera. Un dels membres de lequip s informat que els detinguts sempre sn traslladats a lHospital Esperit Sant, a fi que passin el control mdic

Poblaci entrevistada 0 durant la visita Zona de custdia de detinguts, sales rees descorcolls, zona de garjoles i furgons visitades policials

60

VISITES REALITZADES

corresponent. Aix s perqu, quan es lliura el detingut als Mossos dEsquadra, aquests en demanen linforme mdic. Desprs, per, sindica que no en tots els casos el detingut s visitat pel metge. El procs de custdia de detinguts es veu ininterromput i vulnerat des del moment en qu es fa la lectura de drets. Sinforma lequip que, quan es det una persona, es dna avs al Collegi dAdvocats i que ladvocat es presenta quan el detingut ha estat traslladat a la comissaria dels Mossos dEsquadra. Tenen protocols signats amb els Mossos dEsquadra, per, en canvi, no tenen procediments interns reglats sobre com dur a terme les detencions ni els trasllats de detinguts. Trasllats de detinguts Es mostra un vehicle policial semblant al que utilitzen per dur a terme els trasllats de detinguts. La diferncia principal s que els destinats a trasllats disposen duna mampara. El trasllat es fa en la part posterior del vehicle, i el detingut sempre va emmanillat i amb el cintur de seguretat posat. Les dones i els menors sn traslladats amb els mateixos vehicles. Si cal, es demana el suport daltres dotacions (furgonetes per al cas de trasllats de ms duna persona alhora).

Ats la naturalesa confidencial de les converses mantingudes, es considera oport reproduir tan sols alguns dels aspectes denunciats ms rellevants i que sn dinters per a la funci de prevenci de lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura: - s de guants per part dels funcionaris del Departament Especial. - Menjar bo, per quan arriba a alguns departaments o mduls ja sha refredat. - Presncia de sis i set funcionaris en la realitzaci dels escorcolls amb nu integral. - Vigilncia continuada per part del funcionariat dels interns que guarden en espera que evacun alguna substncia prohibida. - Escorcolls habituals a les celles dels departaments especials. - Tracte inadequat dels vigilants de seguretat envers els joves, especialment en el torn de nit. - Tracte fred i distant dels agents de policia envers els detinguts. - Tracte inadequat dalguns funcionaris de vigilncia penitenciria envers els interns, depenent de les gurdies i objectivat en una actitud prepotent i en la manca de consideraci. Cal assenyalar que les converses han estat en privat, mai grupals. Tampoc no sha utilitzat cap tipus de qestionari, sin que les entrevistes han estat obertes. Sels ha explicat el motiu de la visita, el perqu lhavem triat i la naturalesa confidencial del que es parlaria. Les persones entrevistades han estat seleccionades a criteri dels membres de lEquip de Treball i shan fet en privat en algun dels despatxos facilitats a aquest efecte, sempre a porta tancada.

g. Entrevistes amb persones privades de llibertat


En el procs de visitar centres i espais de detenci, lEquip de Treball sha entrevistat amb diverses persones privades de llibertat.

V. CONCLUSIONS

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

63

5. Conclusions
a. Centres penitenciaris 1. Els dispositius de videovigilncia que hi ha a les presons sn insuficients i no comprenen tots els espais dinteracci, per prevenir possibles infraccions administratives i penals, i garantir el dret a la vida, la integritat fsica i la seguretat de les persones privades de llibertat i de tots els professionals que hi treballen. 2. Les persones privades de llibertat, en el marc dun procediment disciplinari, no tenen el dret daccs a les gravacions quan estan relacionades amb els fets pels quals sha decidit sancionar-les o b amb possibles infraccions penals o administratives greus. 3. Hi ha disparitat de prctiques en el sistema de gravaci, de conservaci i demmagatzematge de les imatges i manca duna regulaci homognia sobre aquest tema. 4. El sistema didentificaci actual dels funcionaris s insuficient. La utilitzaci duna veta adhesiva que es pot treure no garanteix que la persona privada de llibertat pugui identificar el funcionari o la funcionria en tot moment. 5. Molt sovint la comunicaci al jutge de vigilncia penitenciria de ladopci de la mesura coercitiva dallament provisional prevista en larticle 72 del Reglament penitenciari no es fa el mateix dia, sin lendem, quan se nha acordat el cessament. b. Unitats dhospitalitzaci 6. Al Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa hi ha dues places que shan perdut perqu una de les habitacions sha habilitat com a despatx per als funcionaris de vigilncia penitenciria que hi treballen. 7. La manca de sales despera al Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa no permet una separaci adequada entre homes, dones i joves, mentre esperen que sels passi consulta. c. Centres educatius de justcia juvenil 8.En aquest tipus de centres no es considera adequat que personal de seguretat privada participi de la vida regimental dels joves que hi estan ingressats, i que faci els allaments provisionals i apliqui els mitjans coercitius. Sens perjudici que aquestes mesures sapliquin en

presncia del director del centre o coordinador de gurdia, els joves conceben la figura del vigilant de seguretat com un element amenaador en el seu procs de reinserci i reeducaci. 9. Les cmeres de seguretat graven, per no es desen les imatges, la qual cosa impedeix investigar les denncies que es puguin presentar per presumptes irregularitats o actuacions desproporcionades i prevenir possibles autolesions. d. Centres de protecci de menors 10. Sn insuficients els centres residencials dacci educativa intensiva. Loferta existent no permet una classificaci i una distribuci adequades dels infants i els joves residents, de manera que es barregen perfils diferents (per exemple, estades llargues amb curtes) i es generen distorsions. 11. Tamb sn insuficients els recursos residencials per atendre infants i joves amb problemes de salut mental. e. Centres residencials datenci a discapacitats psquics 12. Es considera insuficient lhorari datenci mdica que presta el psiquiatra a la unitat de discapacitats psquics per a infants i adults. Unes quantes hores al dia, un dia per setmana, es pot considerar adequat per dur a terme un control de la medicaci que es prescriu, per no per passarlos consulta. 13. En una unitat que atn infants amb discapacitats psquiques, tamb es troba a faltar que no hi hagi un psiquiatra infantil. f. Comissaries de policia 14. Les rees de custdia de detinguts de les comissaries de la Gurdia Urbana de Barcelona dels districtes de Ciutat Vella i Sant Andreu no disposen dels espais adequats ni dels mitjans necessaris per albergar-hi detinguts amb totes les garanties i salvaguarda dels drets que els sn reconeguts. El mateix passa amb les dependncies de la Policia Local de Santa Coloma de Gramenet. 15. En el procs de custdia del detingut, la Gurdia Urbana i la Policia Local fan funcions de policia judicial sense tenir les condicions per ferho. En tot cas, la funci hauria de ser dauxili a la policia judicial, llevat del casos en qu sn

64

CONCLUSIONS

competents per intervenir i investigar els delictes contra la seguretat del trnsit. 16. A les comissaries de Gurdia Urbana i de la Policia Local, el procs de custdia del detingut es veu ininterromput des del moment en qu no es comunica immediatament al Collegi dAdvocats el fet de la detenci, desprs de la lectura de drets de larticle 520 de la LECrim. Es produeix la paradoxa que el detingut s informat del dret que t a designar advocat, per se lavisa que aquest dret es far efectiu tan bon punt sigui traslladat a les dependncies policials dels Mossos dEsquadra. El mateix passa amb lexercici daltres drets del 520, com ara comunicar el fet de la detenci a un familiar. 17. Amb la lectura de drets, els agents policials no sasseguren que el detingut coneix els fets que se limputen i que comprn els drets recollits en larticle 520 LECrim. 18. La duraci de la detenci a les dependncies policials de la Gurdia Urbana i de la Policia Local van ms enll del que es considera un temps mnim imprescindible per acomplir els primers trmits de la detenci. 19. Hi ha comissaries de la Policia de la GeneralitatMossos dEsquadra, com ara lABP de Santa Coloma de Gramenet o la dHorta-Guinard, en qu hi ha celles que tenen vter a linterior, sense que estigui prou resguardat de la vista daltres detinguts o dels agents policials.

20. LABP de les Corts, pel fet de ser la comissaria central de custdia de detinguts, t un desgast i un dess manifest, objectivat pel nombre de detinguts que hi passen diriament. Alhora, la zona de custdia i detenci daquesta comissaria presenta els problemes propis destar ubicada a la part subterrnia dun edifici, sense un sistema adequat de ventilaci i climatitzaci, ni per als detinguts ni per al personal que hi treballa. 21. El sistema actual de dispensaci dpats a les comissaries s acceptable per als casos en qu el detingut tan sols hi ha de passar algunes hores. No s adequat, en canvi, quan hi ha de pernoctar o hi passa ms hores del que es considera el mnim imprescindible. 22. El sistema de neteja de flassades i mrfegues a les comissaries de la Policia de la GeneralitatMossos dEsquadra es considera poc higinic. 23. La comunicaci de la detenci de qualsevol ciutad al Collegi dAdvocats no es fa de manera immediata. g. Espai de detenci de menors de la Ciutat de la Justcia de Barcelona i lHospitalet de Llobregat 24. Els menors de reforma i de protecci continuen compartint les mateixes installacions policials , en sales separades per un passads, per contiges.

VI. RECOMANACIONS

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011

67

6. Recomanacions
a. Per a centres penitenciaris 1. Cal collocar ms cmeres i sistemes de gravaci a tots els centres i pavellons hospitalaris penitenciaris, a excepci dels lavabos, despatxos mdics, celles individuals, habitacions de comunicacions i despatxos per a entrevistes reservades amb advocats o altres professionals. En particular, a les celles destinades a fer-hi els allaments provisionals i les immobilitzacions, i tamb a les habitacions o despatxos on actualment es practiquen els escorcolls que impliquen el despullament de la persona. 2. Sha articular la presncia dun advocat davant del primer visionament de qualsevol vdeo susceptible de ser utilitzat com a prova en un procediment sancionador penitenciari, de lliure designaci o b per mitj del Servei dOrientaci Jurdica Penitenciria o, alternativament, del torn dofici dassistncia al detingut. 3. Cal que tota imatge susceptible de ser utilitzada com a prova en un expedient sancionador penitenciari sigui dipositada fins que sen faci el primer visionament al jutjat de gurdia corresponent. 4. Sha de regular la installaci de cmeres i dispositius de videovigilncia als centres penitenciaris per mitj duna norma jurdica amb rang de llei o decret, per protegir els drets individuals i garantir la seguretat i la integritat de les persones, tant les privades de llibertat com els professionals. 5. Cal imprimir el nmero didentitat professional del funcionari o la funcionria de vigilncia penitenciria en totes les peces que integren luniforme o b fer un carnet com el que porten els professionals de tractament i lequip de direcci penjat del coll. 6. El temps destada de lintern en situaci dallament provisional sha de reduir al mxim que exigeix la situaci concreta i sha de comunicar al jutge de vigilncia penitenciria al mateix moment que sacordi ladopci de la mesura.

b. Per a unitats dhospitalitzaci 7. Cal recuperar de nou lhabitaci del Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa que actualment est destinada a ser utilitzada pels funcionaris de vigilncia penitenciria. 8. Al Pavell Hospitalari Penitenciari de Terrassa sha dhabilitar una altra sala o habitaci despera que permeti, en la mesura que sigui possible, no barrejar homes, dones i joves. c. Per a centres educatius de justcia juvenil 9. Sha de crear un cos de funcionaris amb formaci especfica en lmbit de la justcia juvenil i la responsabilitat penal dels menors, responsable de garantir la seguretat i assolir una convivncia ordenada als centres. 10. Cal installar cmeres o sistemes de gravaci que permetin la visualitzaci posterior de les imatges o posar-les disposici a les autoritats competents que ho requereixin, amb les excepcions oportunes. d. Per a centres de protecci de menors 11. Cal crear ms centres dacci educativa intensiva i centres teraputics per a infants i joves amb problemes de salut mental. 12. Shan dadequar els perfils dels infants i joves que ingressen al recurs ms adequat en funci de les seves caracterstiques i necessitats. e. Per a centres residencials discapacitats psquics datenci a

13. Cal ampliar lhorari datenci mdica del psiquiatra a la unitat datenci de discapacitats psquics per a infants i adults. 14. Sha de dotar la unitat dun psiquiatra infantil que doni cobertura suficient als infants ingressats.

68

RECOMANACIONS

f. Per a comissaries de policia 15. Cal presentar i traslladar de manera directa les persones detingudes per la Gurdia Urbana de Barcelona i les policies locals a lABP de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra de les Corts, llevat de les detencions en matria de trnsit. 16. Les celles de les comissaries de la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra que no tenen el vter prou resguardat de la vista de terceres persones, perqu no estan ubicades al lloc adequat, no poden ser utilitzades ni ocupades per detinguts. 17. Les condicions de netedat i dhigiene shan de garantir en totes les comissaries i, especialment, en les que tenen un trnsit diari i continu de detinguts. 18. Cal articular un sistema per dispensar al detingut algun pat calent quan es vegi obligat a pernoctar a la comissaria. 19. Les flassades que es faciliten al detingut han de ser dun sol s i han destar allades en bosses

de plstic que les resguardin de les males olors i de la brutcia. Tamb sha de garantir una neteja suficient de les mrfegues i resguardar-les en un lloc adequat. 20. Cal que sacrediti el compliment dels articles 520.4 i 767 de la LECrim, que ordenen la immediata comunicaci de la detenci al Collegi dAdvocats, de manera que es garanteixi lassistncia lletrada del detingut des del primer moment en qu es produeix la detenci i durant tot el temps en qu transcorri la situaci de privaci de llibertat. 21. Shan dinstallar dispositius de videovigilncia als furgons de trasllat de detinguts. g. Per a lespai de detenci de menors de la Ciutat de la Justcia de Barcelona i lHospitalet de Llobregat El temps destada dels menors de protecci a lrea de detenci de la Ciutat de la Justcia ha de ser el mnim imprescindible, noms per dur a terme la identificaci i la formalitzaci de les actuacions policials i judicials oportunes. Aix mateix, cal garantir la completa separaci respecte dels menors de reforma.

Sndic de Greuges de Catalunya Passeig Llus Companys, 7 08003 Barcelona Tel 933 018 075 Fax 933 013 187 sindic@sindic.cat www.sindic.cat