You are on page 1of 6

LA NOSTÀLGIA D’AQUEST ESTIU PASSAT

Aquest estiu passat ha sigut fantàstic. Al començament


com és natural estava avorridíssim, però a mesura que van
anar passant els dies es pot dir, que per fi, va ser un estiu
de sol, sorra i sal. Me’n recordo que sovint, per no dir
gairebé cada dia, anàvem a la platja, jugàvem, ens
banyàvem i preníem el sol.

Del que més m’enyoro, quan hi penso, és d’aquells dies que


ens aixecàvem tard, quedàvem amb els amics i aquella
mateixa tarda anàvem amb moto per Pau i Palau. Quan
estàvem cansats, un altre cop cap a la platja.

També tinc la nostàlgia d’aquelles tardes de sol, jugant


partits de fútbol. Era genial.

Quan va arribar l’equador de l’estiu , ja està, com sempre la


típica entremaliadura: ens vam voler colar en un parc
aquàtic i vam tenir problemes. Aquell dia estàvem molt
espantats, però s’havíem que més endavant, un dia avui,
allò seria una aventura més.

Al final de l’estiu van arribar els Medievals, la festa més


esperada. Sabia que tot això ja s’havia acabat i que després
d’aquestes festes tornava la rutina d’anar a l’institut.

Ara, que tot just l’hem començat. Tinc moltes ganes que
arribi el pròxim estiu, perquè sé que serà millor que aquest
passat, però em tocarà treballar

Xavier Colomer 4tA


FANTÀSTIC ESTIU DE SOL,
SORRA I SAL.
Miquel Isern i Roca 4tA

Aquest estiu, com tots els altres, se m'ha fet molt


curt. Principalment perquè he estat bastant temps
fora de casa. Per començar l'estiu, me'n vaig anar
durant dues setmanes a Anglaterra, a Londres; en
un viatge per estudiar anglès, tot i que l'anglès no el
vaig practicar gaire, va ser molt divertit i
emocionant. Tres dies després d'haver arribat a
Londres, els meus pares em van avisar que ens
n'anàvem a Futuroscope, França, durant tres dies.
La part dolenta d'aquest viatge va ser que el vam
fer amb cotxe. El parc no és divertit com
PortAventura, però és molt interessant veure el que
fan amb les imatges.
Després d'aquests dos viatges tan seguits, vaig tenir
uns dies de platja, però, també es van acabar quan
en Pep em va convidar a anar a passar uns dies a
Cadaqués amb el seu avi igual que havíem fet l'any
passat. Jo vaig acceptar, crec que tothom ho hagués
fet. Va ser una setmana molt cansada perquè en
aquella casa no existeix la mandra. Ens aixecàvem a
les vuit, esmorzàvem i cap a la platja a banyar-nos o
a “navegar” amb la barqueta de fusta del seu avi.
Doncs aquí s'acaba. Després de la setmana a
Cadaqués, vaig haver de tornar aquí on sóc ara. Per
tant no vaig tenir pas gaire temps per enyorar els
companys de l'institut.
...FANTÀSTIC ESTIU DE SOL , SORRA I SAL...

Estiu, passar els estius treballant en un càmping et transporta a un


món paral·lel , fora de la vida rutinària de l’hivern . Tot canvia,
començant pel temps, la roba , la gent , les aficions…

Aquest estiu passat he treballat al càmping dels meus pares, la


rutina anterior fa un gir de 360º, començant per la roba, per tal
d’anar fresc, la gent …bàsicament només em feia amb la gent del
càmping, perquè els amics de l’hivern treballaven i gairebé no els
veia .

Cada dia m’aixecava a les dotze , ja que començava a treballar a


les dues, només d’aixecar-me em tirava a la piscina per refrescar-
me, una dutxa freda i cap al càmping a dinar , allà dinava amb els
companys de feina: els cambrers , el socorrista , el recepcionista;
tots eren de llocs , edats i ambients diferents; i ens reuníem tots,
aprenies moltes coses.

Després de dinar me n’anava a treballar al “xiringuito” , sortia a


les 7 i me n’anava directament a la piscina a veure el socorrista que
era hongarès, allà hi havia algunes noies del bar i la gent que tenia
el temps de descans. El socorrista plegava a les 8 de treballar i
anàvem a sopar junts, després una dutxa o cap al bar del tennis ,
que és on ens reuníem tots abans de les dotze i planejàvem què
faríem a la nit .

És una vida molt familiar, al final de l’estiu es troba a faltar i més


quan veus que cadascú se’n va pel seu camí i potser no els/les
tornaràs a veure mai més.

Carlota Alcántara 4tA


Fantàstic estiu de sol,sorra i
sal

Aquest estiu ha estat un dels millor estius de la meva vida. L'estiu és la


millor estació de l'any, sobretot quan vas a la platja amb els amics o
familiars (jo anava amb els amics) a fer el boig, a tirar-se per la sorra, i
després, anar a l'aigua i fer passades amb una pilota de plàstic... Jo, aquest
estiu, he estat treballant tot el juliol i l´agost, però a les nits era una altra
cosa... Era molt divertit, fèiem moltes festes impressionants. Els meus
pares van marxar de vacances i em van deixar sol a casa, però jo vaig anar
les dues setmanes a casa d'en Carles a dormir, perquè així ho havíem
acordat els pares i jo; i tot aquest temps vam sortir de festa tots els dies
fins molt tard, vam conèixer moltes noies guapes, i ens les vam lligar...
Després de l'estiu vaig anar, al setembre, a Madrid, on viu la meva germana,
per estar una setmana allà, fent-li companyia. També hi havia allà el seu
xicot i la meva àvia que viu aquí, a St. Pere, però que ja hi havia arribat
abans que jo i va marxar d'allà amb mi. En fi, aquest estiu ha estat un estiu
inoblidable i increïble...

Ibán Ortega Britos 4tA


Fantàstic estiu de sol,sorra i sal

4tA Marcel Lenz

Un dia, com cada dia, em vaig despertar com de costum, amb la rutina de
sempre, esmorzar, vestir-me...De sobte em vaig adonar d’una cosa, era l’únic
despert en tota la casa, el problema era que no recordava què passava aquell
dia, en intentar recordar què passava, em va aparèixer una imatge, aquesta
imatge em va fer reaccionar, el que va fer trencar la rutina era l’estiu i
tenia vacances. En aquell precís instant vaig pensar en anar a la platja, i al
cap de cinc minuts ja hi era, prenent el sol i escoltant música.

Aquell sol tan càlid va durar tot l’estiu, quan ja començava a estar cansat de
passar tanta estona sota el sol, vaig decidir anar a casa, fer un mos, tornar i
banyar-me al mar. El dia següent vaig tornar-hi, i així dia darrere dia.
Durant uns set o vuit dies , vaig anar-hi amb la família, però clar només
podia ser els caps de setmana, ja que la meva mare estava treballant.

Tants de dies anant a la platja va ser com una rutina, sempre que podia
anar-hi, hi anava, la calor que em sufocava deixava de ser un problema quan
em ficava en aquella aigua tan freda.

Aquella aigua em va fer recordar l’hivern, començava a enyorar aquell fred


que feia que ens cruixissin les dents, quin ubi sunt aquells temps, ara que ho
penso. S’ha de gaudir del moment i va ser el que vaig fer.
Fantàstic estiu de sol sorra i sal

Aquest estiu he estat a la costa de Portugal, a Oporto, en un lloc


preciós pels paisatges, l'extraordinari oceà Atlàntic i el magnífic
clima temperat, sense gaire calor.

El primer dia vam pujar a un autobús turístic que ens va mostrar


la ciutat per dins i els afores on hi havia les platges. El segon dia
potser va ser el millor d'aquestes vacances perquè ens el vam
passar a la platja. Les platges eren d'una sorra fina i blanquinosa,
les onades trencaven a centenars de metres de la sorra a causa de
la poca profunditat de l'aigua i gràcies a això podíem caminar i
jugar arran d'aigua molt tranquil·lament.

El tercer dia va tenir les dues cares: la bona, que ens vam passar
el matí a la platja i la dolenta a la tarda, que vam haver d'anar a
buscar les maletes a l'hotel i tornar a l'aeroport.

Ignasi Comas 4tA