You are on page 1of 47

dinàmiques per al treball de l’espiritualitat als diferents espais del moviment

MATERIAL PER ALS DINAMITZADORS

Aquests materials han estat ideats i pensats per part dels participants de les diferents demarcacions/equips a la Trobada del 29 i 30 de gener de 2005 a l’Alberg INOUT de Collserola. Han estat recopilats i editats per part de la Comissió d’Espiritualitat de MEGSJC espiritualitat@escoltesiguies.org

què teniu a les mans?

Els materials que teniu a les mans us han de permetre dinamitzar el treball de la proposta d’educació espiritual de MEGSJC als diferents espais del moviment, ja sigui a la TACA, el Consell d’Agrupament o altres espais del moviment que hagueu acordat.

L’objectiu de tot aquest treball és:

“Treballar amb tots els caps i membres del moviment la proposta d’educació espiritual de MEGSJC perquè la coneguem, en parlem i discutim, i construïm”.

com s’estructura el treball?

Atenent a aquest objectiu us proposem que estructureu aquest treball, com a mínim, en dos moments diferents. Per tant, en aquest recull, hi trobareu dues dinàmiques de 3 hores de durada aproximada cadascuna:

PRIMERA DINÀMICA: CONÈIXER PER ENTENDRE. Aquesta primera dinàmica inclou diverses activitats que ens ajudaran introduir diferents conceptes importants per al debat i, alhora, conèixer la proposta d’educació espiritual actual de MEGSJC.

SEGONA DINÀMICA: DEBATRE PER CONSTRUIR. Aquesta segona dinàmica inclou un seguit d’activitats i qüestions que han d’ajudar que els caps i els seus consells debatin i facin propostes per a la definició de la proposta d’educació espiritual del moviment.

Si es creu convenient, aquesta proposta inicial es pot adaptar a les diferents necessitats dels participants i dels espais on es desenvolupi.

Alhora, hem afegit una proposta d’eix d’animació Compragratis.cau que lliga les dues sessions i que trobareu a l’inici d’aquest document. També hem afegit uns Kits d’ajuda al dinamitzador, un seguit de recursos que us poden ajudar en la dinamització d’aquests espais de treball, a resoldre conflictes, a trobar acords o desencallar dinàmiques. Els trobareu al final del document.

Esperem que tot plegat us faci bon servei.

Bona feina! Comissió d’Espiritualitat espiritualitat@escoltesiguies.org

1

com cal utilitzar aquest material?

Cada dinàmica consta d’un seguit d’activitats o petites dinàmiques que permeten anar avançant en el treball seguint un fil de conceptes i temes. Com veureu, la fitxa de cada activitat consta de les següent estructura:

DINÀMICA PRIMERA

Breu descripció de la dinàmica

Activitats a desenvolupar i ritme de la sessió: ACTIVITAT 1, ACTIVITAT 2, etc

i ritme de la sessió: ACTIVITAT 1, ACTIVITAT 2, etc FITXA D’ACTIVITAT Breu descripció Objectiu Aspectes

FITXA D’ACTIVITAT

Breu descripció

Objectiu

Aspectes logístics: temps, material, etc.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar i transmetre al llarg de l’activitat

Desenvolupament de l’activitat, passos a seguir

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat

ANNEXOS: fotocòpies que cal repartir, materials adjunts

2

PROPOSTA D’EIX D’ANIMACIÓ: compragratis.cau

Us proposem que sigueu uns agents comercials de “Compragratis.cau”. Vosaltres heu fet arribar una carta als caps del vostre agrupament , convidant-los a assistir a una xerrada on oferireu els vostres productes. Per l’assistència, rebran una motxilla de “regal”.

Material a tenir previst Convocatòria Textos Motxilla de “regal” Espelmes, encens, un llibre (folrat amb paper i que davant posi Ser feliç en dos dies) Ambientador 6 en 1 (o similar) rellotge o despertador Fil llarg Coses per menjar (caramels, kit kat, galetes Tiretes, benes, pomades Lot, brúixola, mapa

)

Funcionament Farem arribar a cada agrupament, una convocatòria per assistir a la nostra xerrada el dia i hora convinguda. També farem arribar a l’agrupament uns textos per llegir-los i/o treballar-los de la manera que ells vulguin: Penjar-los a la sala de caps, enviar-los a cada cap, després del cau

Finalment arriba el dia pactat amb l’agrupament. En arribar, el dinamitzador es presenta, i explica una mica el que ha vingut a fer: presentar el nostre producte estrella “l’espiritualitat” Primer de tot, presenta un kit que també tenim a la venda “lot místic” Aquest està composat per unes espelmes, un CD amb música ambiental, encens i un llibre de com ser feliç amb dos dies. Ensenyem el lot i apliquem la dinàmica preparada. (aquí hauríeu de fer la primera dinàmica) Seguidament es passarà a explicar la part d’història de l’espiritualitat en el nostre moviment. Al acabar, i veient que se’ls ha vist interessats en el tema, el dinamitzador convoca per segona vegada a tots els presents a formar part de la nostra empresa “compragratis.cau”. Se’ls comenta que properament hi haurà una selecció de personal on podrien presentar- s’hi. També se’ls comenta que volem incorporar uns canvis al nostre producte i que el proper dia també se’n parlarà. Se’ls reparteix la segona convocatòria.

En arribar el segon dia, es pot fer el test d’espiritualitat (veure annex) (explicació de la dinàmica) El dinamitzador va apuntant de manera vistosa els acords, les coses pendents de consensuar. Finalment es faran arribar les conclusions a l’equip de demarcació

3

primera dinàmica: conèixer per entendre

4

PRIMERA DINÀMICA: conèixer per entendre

DESCRIPCIÓ Aquesta primera dinàmica us proposem que la destineu a introduir conceptes bàsics per al treball proposat, posar-nos tots en sintonia pel que fa l’ús del llenguatge i, finalment, presentar la proposta d’educació espiritual de MEGSJC que debatrem a la següent dinàmica. Caldrà que us familiaritzeu bé amb les activitats i així garantiu el fil conductor entre totes elles. D’altra banda, en funció de les necessitats del vostre grup podeu adaptar, escurçar o reorientar qualsevol de les activitats mentre garantiu que es transmeten els continguts que hi van associats (requadre Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat).

ACTIVITATS A REALITZAR I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ La sessió consta de dos moments, amb un descans entremig. El primer moment el destinarem a introduir conceptes i elements bàsics sobre l’espiritualitat. El segon moment, el dedicarem a conèixer la proposta d’educació del moviment, d’on ve i com l’entenem. La durada global d’aquesta sessió pot ser d’unes 3 hores amb descans.

Els moments i les activitats previstes per aquesta primera dinàmica són les següents (amb la seva durada aproximada):

1. ACTIVITAT1. Què venem? Activitat per trencar el gel. Durada: 10’

2. PRESENTACIÓ2. El perquè de tot plegat. Presentació del procés de treball. Durada: 5’

3. ACTIVITAT3. Educació integral i escoltisme Definició dels dos elements bàsics per a començar el treball. Durada: 10’

4. PRESENTACIÓ4. La casa que volem. La construcció de l’espiritualitat de la persona. Durada: 10’

5. ACTIVITAT5, Els referents. Durada: 10’

6. ACTIVITAT6. EI KE IA? Catàleg de conviccions Durada: 30’

Descans

7. ACTIVITAT7. L’arxiu històric de MEGSJC. 10’

8. ACTIVITAT8. Els valors i la llei. Durada: 10’

9. ACTIVITAT9. Els espais de treball a l’escoltisme. Durada: 20’

10. PRESENTACIÓ10. La proposta d’educació espiritual de MEGSJC. Durada: 10’

5

1.

ACTIVITAT1. Què venem?

Activitat per trencar el gel

Breu descripció Es tracta de fer anotar als participants quina és la primera idea que els ve al cap quan senten un seguit de paraules que anirà dient el dinamitzador. A més, aquesta activitat ha de permetre al dinamitzador observar les diferents sensibilitats dins del seu grup envers el tema que s’inicia.

L’objectiu L’objectiu d’aquesta activitat és trencar el gel i escalfar motors. Vol ser una introducció que inviti a exposar idees però sense entrar en cap moment en debat ni opinions personals. S’ha de fer abans de tot i prèvia a la introducció de cap concepte.

Aspectes logístics Durada: 10’ aproximadament Material: fotocòpies de la fitxa annexa (Fitxa Activitat1) per a cadascun dels participants. Llistat de paraules a anar introduint que ha de disposar el dinamitzador. Grup: és un treball individual que es fa en gran grup.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar Aquesta és una activitat per introduir els conceptes que es treballaran més endavant i avaluar quines són les idees prèvies dels participants. Per tant, no transmetrem cap contingut específic.

Desenvolupament de l’activitat

- Primerament s’agraeix la resposta a la convocatòria comercial que s’ha rebut personalment. Per no fer perdre temps a la gent s’obre una carpeta i s’extreu el material que es vol vendre i es reparteix una graella a cada cap .

- S’explica que com a empresa de vendes tenim una gamma de productes ben variats. I ara enumerarem diferents productes que tenim en estoc. Cada producte representa una graella. Com que volem anar per feina, demanem que ens avaluïn els nostres productes i proposem que ens ajudin a fer un primer control de qualitat a la nostra empresa. Per tant, s’invita a

que suggereixi la paraula

la primera cosa

escriure a cada casella la primera intuïció, sentiment, pensament

que sentiran. Es pot escriure una paraula, una frase, dibuixar un símbol que passi pel cap.

ha d’adaptar

les paraules a la seva realitat per tal que siguin actuals, picantones, properes,

provocadores

llegir també els números: u, Constitució europea; dos, lliga de futbol; tres exercici àgil i per tant no cal deixar massa temps.

ha d’ésser un

Atenció: les que estan en negreta són les que interessa no canviar!!! Cal

- Es llegeixen les següents paraules (atenció, cada Demarcació, Agrupament

).

- En acabar es tornen a llegir les paraules i es comparteixen les respostes de tots els membres de la reunió. Per tal d’ésser ràpids només es llegeix el que s’ha escrit, sense entrar en comentaris ni reflexions de cap mena!

- És en aquesta posada en comú quan el dinamitzador pot copsar les reticències, dubtes,

enfront el debat que comencem. Només cal prestar atenció a les

recels, inquietuds

respostes de les paraules que estan en negreta.

- S’agraeix al grup la confiança dipositada en l’empresa

6

Paraules per al dinamitzador

1.

Constitució

6.

Educació

11. Pla Ibarretxe

16.

A

mi

no

21.

Opció fe

europea

integral

m’agrada el pebrot

 

2.

Lliga de futbol

7. Okupa

12.

Espiritualitat

17.

Pla Hidrològic

22.

Antes

muerta

     

que sencilla

3.

Conviccions

8. Tsunami

13. Vegueries

18.

Tripartit

23.

Manifestació

4.

Escoltisme

9. Valors

14.

Raid

19.

Referent

de

24.

Felicitat

   

vida

   

5.

Esquí

10. Compta cau

15.

Jesús

de

20.

Canvi climàtic

25.

Estatut

 

Natzaret

   

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat Aquesta activitat és introductòria, per tant, no està previst remarcar cap contingut o concepte en acabar l’activitat. El dinamitzador ha d’aprofitar la posada en comú per avaluar quines són les idees prèvies que tenen els participants i introduir conceptes que s’aniran desenvolupant durant la sessió.

7

ANNEX FITXA ACTIVITAT1

Cal fotocopiar, retallar i repartir una graella a cada cap

7) 14) 21)
7) 14) 21)

7)

14)

21)

1)

8)

15)

22)

2)

9)

16)

23)

3)

10)

17)

24)

4)

11)

18)

25)

5)

12)

19)

Agraïts per la seva col·laboració amb l’empresa

6)

13)

20)

 
7) 14) 21)
7) 14) 21)

7)

14)

21)

1)

8)

15)

22)

2)

9)

16)

23)

3)

10)

17)

24)

4)

11)

18)

25)

5)

12)

19)

Agraïts per la seva col·laboració amb l’empresa

6)

13)

20)

 

8

2.

PRESENTACIÓ2. El perquè de tot plegat

Presentació del procés de treball

Breu descripció Després d’haver fet la primera introducció o dinàmica trencadora que ens haurà servit per saber quines sensacions hi ha entre els caps respecte algunes paraules relacionades amb el tema de l’espiritualitat, passarem a presentar “El perquè de parlar sobre l’Espiritualitat” i a fer la presentació de les dues dinàmiques que farem servir per parlar-ne i l’objectiu que ens hem marcat amb aquestes. Es farà a través d’una presentació breu per part del dinamitzador

L’objectiu L’objectiu d’aquesta presentació és que tots els participants tinguin clar què s’ha de fer amb aquest procés de treball de l’Espiritualitat, com s’ha de fer i què se’ls demana. Aquest objectiu ha de quedar recollit de forma gràfica (cartell) que haurà d’estar present al llarg de totes les sessions de treball.

Aspectes logístics Durada: 5’ aproximadament Material: cartolina on hi ha d’estar apuntat l’objectiu de tot el procés i els espais on treballarem. Grup: és una presentació que es fa en gran grup.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar Ara fa 4 anys es va fer el Congrès de Caps, una trobada de tots i totes les caps de MEGSJC per parlar i discutir sobre 5 grans temes: Democràcia participativa, Educació per la Pau, Sostenibilitat, Interculturalitat i Espiritualitat. L’objectiu era i va ser el d’elaborar el proper Pla Triennal del Moviment. Arran d’aquesta trobada, doncs, es va veure que hi havia la necessitat de parlar de nou i redefinir, si cal, la nostra proposta educativa de l’espiritualitat. És per això, que s’ha estat treballant el tema des del Comissariat General i enguany es presenta als agrupaments i espais del moviment en forma de dinàmica per poder-ho parlar entre tots.

Desenvolupament de la presentació

- Es fa una breu explicació de perquè ens trobem aquí i d’on venim, servint-vos de la informació de l’apartat anterior.

- Es presenta l’objectiu principal d’aquest procés que engeguem. Ho fem amb el suport d’un cartell on hi haurem escrit prèviament l’objectiu:

Treballar amb tots els caps i membres del moviment la proposta d’educació espiritual de MEGSJC perquè la coneguem, en parlem i discutim, i construïm

- S’introdueixen els espais de treball on mirarem d’assolir aquest objectiu. També podem utilitzar un cartell perquè ens quedin ben presents:

1. Conèixer per entendre

2. Debatre per construir

(Aquests cartells haurien de ser presents al llarg de les sessions de treball)

Idees que caldria remarcar en acabar la presentació Amb aquesta breu presentació hauria de quedar clar tot el procés i com l’estructurarem. Cal deixar constància de l’objectiu i dels espais de treball a través de material gràfic (cartells). Aquests cartells cal que presideixin el nostre treball i ens hi haurem de referir en cas de desorientació o per reconduir el debat.

9

3. ACTIVITAT3. Educació integral i escoltisme. Definició dels elements bàsics per al treball

Breu descripció Farem una presentació dels conceptes d’educació integral, dimensió espiritual de la persona i fixarem algunes premisses per al treball de l’Espiritualitat. Combinarem el treball en petits grups amb la posada en comú en gran grup i la presentació per part del dinamitzador amb l’ajuda de material gràfic. Entre tots, haurem de muntar un trencaclosques amb el dibuix d’una persona i descriure les dimensions de desenvolupament, especialment, la dimensió espiritual.

Els objectius

- Fer veure que totes les parts de la persona són importants.

- Educar integralment implica educar els cinc àmbits de desenvolupament.

- És necessari desenvolupar una educació equilibrada entre els cinc àmbits.

- Bandejar una dimensió seria desatendre la tasca educativa que pretén l’escoltisme.

Aspectes logístics Durada: 10’ aproximadament Material: fotocòpia en DIN-A3 del dibuix annex (Fitxa Activitat3) o fer un dibuix similar en cartolina. Retallar-lo en figures de trencaclosques, tantes figures com petits grups. Grup: iniciarem l’activitat en petits grups i farem una posada en comú final en gran grup.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar Cada ésser humà és únic i original. Cadascú ve al món amb un conjunt de característiques que li són pròpies i amb la capacitat de desenvolupar-les. Aquest procés de creixement s’inscriu en tota la durada de la vida. L’ideal en aquest procés de desenvolupament és esdevenir una persona feliç i equilibrada, autònoma i solidària al mateix temps. Quan parlem de desenvolupament en tots els àmbits ens referim a les diverses dimensions de l’ésser: física,

intel·lectual, emocional, social i espiritual. Tanmateix, la persona és un tot. Constitueix un tot en

relació amb ella mateixa (cos, emocions, voluntat, desigs, aspiracions

i amb la dimensió espiritual (el sentit

de la vida, la mort, el més enllà

(persona o grup

amb els altres

),

),

amb el món (natura, entorn, societat

)

els altres ), ), amb el món (natura, entorn, soci etat ) Dimensió emocional / afectiva

Dimensió emocional / afectiva Dimensió intel·lectual Dimensió física/psicomotriu Dimensió social Dimensió espiritual

En l’àmbit espiritual, l’autonomia consisteix d’entrada a reconèixer una dimensió que ens ultrapassa (és a dir, reconèixer que no som el principi i la fi de tot), a acceptar d’aprofundir-hi i d’extreure’n les conseqüències que se’n deriven per la vida de cada dia, els valors pels quals optem i en relació amb totes les altres dimensions. Permet entrar en un procés continuat de creixement i de desenvolupament de la persona. Aquesta dimensió espiritual dóna sentit a tota la resta (les pot relligar).

10

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar (continuació) L’escoltisme, com a moviment educatiu, pretén el desenvolupament integral de la persona a fi que sigui capaç de ser socialment activa. Mitjançant el seu mètode educatiu, l’escoltisme pretén acompanyar cada individu en el seu recorregut personal de desenvolupament, i aposta per l’educació des de dins per oposició a la instrucció des de fora. A l’escoltisme la persona hi aprèn a viure millor, és a dir, de manera més conscient, més ampla, més responsable, pel que fa a cadascun dels àmbits de creixement. Una persona autònoma (capaç de conduir la seva vida personal i social), solidària (capaç de preocupar-se de l’altre i dels altres, capaç de compartir), responsable (capaç de mantenir els seus compromisos, d’assumir les seves opcions) i compromesa (capaç d’afirmar-se en funció d’uns valors, d’una causa, d’un ideal, i d’actuar en conseqüència). El desenvolupament espiritual és una part integrant dels principis fonamentals del moviment escolta i no hi ha, per tant, veritable escoltisme sense desenvolupament espiritual. Aquesta afirmació l’hem resumida amb la fórmula gràfica de No hi ha E sense E.

Desenvolupament de l’activitat

- Fotocopieu la imatge del ninot annexa en DIN-A3 (o bé dibuixar-ne una de similar) i escriviu- hi les cinc dimensions de la persona en cinc petits títols.

- Fer-ne un trencaclosques d’almenys 4 peces: cap, braços, cames i tronc. Si el grup és gran poden fer-se més peces separant els braços i les cames. Convindria que els petits equips no superessin les 5 persones.

- Es reparteix una part del cos a cada equip i es convida a què pensin què es pot fer amb aquesta part. Què es pot fer des del cor? des de les mans? des de les cames? des del

cap?

Accions, sentiments

- Un membre del grup enganxa la peça (paret, mural, cartolina

pensat que es pot fer.

)

i escriu a fora el que han

- Quan s’ha format el ninot, cal revisar amb el gran grup si es pot afegir més coses a cada apartat.

- Es mostren els quatre títols i se situen a cada àmbit.

- Aleshores formuleu la pregunta: falta quelcom perquè la persona sigui completa? Si no surt,

el dinamitzador ha d’encerclar el ninot i posar-hi la paraula ESPIRITUALITAT.

- I entre tots escriure fem una pluja d’idees de coses que entren dins la dimensió espiritual (sentit de la vida, valors, transcendent, conviccions, etc )

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat Abans de passar a la següent activitat caldria recopilar unes idees bàsiques sobre les quals es fonamenta el treball que farem posteriorment:

- L’escoltisme es proposa l’educació integral de la persona

- No hi ha veritable escoltisme si no es contempla la dimensió espiritual

El dinamitzador ha d’ajudar que al llarg de l’activitat surtin conceptes com:

- Dimensió emocional / afectiva (el cor): sentiments, afecte, estimació

- Dimensió intel·lectual (el cap): pensar, raonar, aprendre

- Dimensió física / psicomotriu (els peus): resistència, força, velocitat, destresa

- Dimensió social (les mans): amistat, companys, diàleg

- Dimensió espiritual (unió de totes les peces): sentit de la vida, valors, transcendent, conviccions, etc

11

ANNEX FITXA ACTIVITAT3

Cal ampliar a DIN-A3 i retallar en peces de trencaclosques (tantes com petits grups: mínim 4)

ANNEX FITXA ACTIVITAT3 Cal ampliar a DIN-A3 i retallar en peces de trencaclosques (tantes com petits

12

4.

PRESENTACIÓ4. La casa que volem.

La construcció de l’espiritualitat de la persona

Breu descripció Un cop reconeguts els elements bàsics per començar el treball de l’espiritualitat, farem una presentació de com es dóna el procés de construcció de la dimensió espiritual personal i dels elements que s’hi relacionen. Utilitzarem el símil de la construcció d’un edifici, en aquest cas de l’edifici personal. Aquest fil conductor guiarà la presentació per part del dinamitzador.

Els objectius

- Descobrir els elements que defineixen l’espiritualitat de la persona (accions, actituds, valors i conviccions) i que són propis de cadascú (identitat personal)

- Reflexionar com es construeix la identitat personal

- Reflexionar sobre el nostre paper com educadors a l’hora d’acompanyar aquest procés personal

- Reflexionar sobre els elements que oferim per a la construcció personal dels nois/es

Aspectes logístics Durada: 10’ aproximadament Material: dibuix d’una casa (amb els seus fonaments) sobre una cartolina o paper d’embalar. Podeu utilitzar la fotografia annexa (Fitxa Presentació4) Grup: es tracta d’una presentació en gran grup, a partir d’aportacions individuals.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar

A través del símil amb el món immobiliari, volem anar desgranant les parts que conformen la

identitat personal i què són importants a l’hora de definir l’espiritualitat de la persona: unes accions i actituds (la part més externa), són el reflex d’uns valors (una part més interior però visible) i, tot plegat, se sustenta damunt d’unes conviccions (la part no visible però que ens aguanta tot l’edifici personal). Podem utilitzar aquest paral·lelisme:

“Evidentment en un món com en el que vivim no ens podem deixar el sector que fa créixer l’economia: les promotores immobiliàries i constructores!

El grup comercial que representem també toca el sector de la construcció, però no de qualsevol

manera car nosaltres volem construir edificis d’alt standing que no els manqui de res. Doncs be, i quin és el model de construcció que pretenem ? Doncs com no ens agrada començar la casa per la teulada, en primer lloc a les nostres vivendes els habilitarem uns bons fonaments, aquest seran els que aguantaran tot l’edifici. Pretenem construir uns fonaments ben sòlids plens de conviccions (1) fermes, que davant dels terratrèmols de qualsevol grau puguin resistir. Els fonaments no són evidents en una casa,

queden amagats, però tenen molta importància. Allò essencial és invisible als ulls, que diria el Petit Príncep. Alguns pensadors en diuen l’ESPAI INTERIOR, perquè no està a la superfície de

la persona, sinó ben endins.

Un cop ben assegurats els fonaments, començarem a aixecar les nostres cases, i ens preguntem com volem que siguin els menjadors, cuines, dormitoris de les nostres cases. Es tracta d’una part de l’edifici ja visible, però darrera de la façana. Com tothom, ens agraden els habitatges confortables, que quan rebem visites s’hi puguin sentir còmodes, per això fem servir un material fet a base de valors (2). És una part més íntima però visible. Només d’aquesta manera ens assegurarem una façana que alegri el veïnat, que faci barri un lloc millor per viure del que era abans de que la constructora passes pel lloc. Aquesta són les actituds (3) que volem per els nostres edificis, la part més visible i aparent de les cases. I com es tradició en el món de la construcció un cop acabat coronarem l’edifici amb la nostra ensenya, la que ens caracteritza, l’acció (4), el servei, el compromís, amb les nostres comunitats de veïns.”

13

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar (continuació)

conceptes que caldrà treballar (continuació) Cal remarcar que aquest procés de construcció personal és

Cal remarcar que aquest procés de construcció personal és individual i intransferible (cada casa és genuïna). Els educadors (les persones que acompanyem el procés de construcció d’altres persones) hem de vetllar per fornir materials per a la construcció i eines a les persones que s’estan educant. El procés és, indefugiblement, personal i no s’acaba mai. Però cal que sigui acompanyat i tothom esdevingui autònom (finalitat de l’educació). Aquest conjunt d’elements (l’edifici de cadascú) configura la IDENTITAT personal. Quan parlem de conviccions (fonaments) ens referim a allò pel que estaríem disposats a jugar- nos-la. Té un component mobilitzador i de compromís. En aquest sentit, s’ha preferit aquest concepte que no pas el de creences per a definir aquesta part de l’edifici. Cal demanar exemples llunyans i propers de casos de persones que se la juguen o se l’han jugat per conviccions.

Desenvolupament de la presentació

- Iniciem la presentació fent el dibuix de la casa o utilitzant la foto annexa.

- Amb el dibuix de la casa, el dinamitzador pot anar preguntant què hi posaríem allà on estan els números (cada element de l’edifici), per mica en mica anar entrant en matèria.

- Cal fer l’èmfasi en la part visible i la part no visible de l’edifici (que hi és, però no es veu).

- En parlar dels fonaments i el seu lligam amb les accions, demaneu exemples de persones que se la juguen per les seves conviccions.

- En acabat de presentar els elements de l’edifici cal fer la reflexió de quin és el nostre paper com educadors.

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat Abans de passar a la següent activitat ens hem d’assegurar que queden un seguit d’idees bàsiques de la presentació:

- El procés de construcció de la dimensió espiritual de la persona s’assembla a la construcció d’un edifici.

- Consta d’una part visible (accions, actituds i valors) i d’una part no visible (conviccions)

- Aquests elements configuren la identitat personal i cadascú ha de fer aquest procés de construcció.

- L’espai interior (conviccions) de cadascú fonamenta els seus valors, actituds i accions.

- Els educadors hem de vetllar per fornir materials per a la construcció i eines a les persones que s’estan educant.

14

ANNEX FITXA PRESENTACIÓ4

Podeu utilitzar aquesta imatge (o bé inspirar-vos-hi i dibuixar una casa) per conduir la presentació

PRESENTACIÓ4 Podeu utilitzar aquesta imatge (o bé inspirar-vos-hi i dibuixar una casa) per conduir la presentació

15

5. ACTIVITAT5. Els referents

Breu descripció Hem parlat de la construcció de l’edifici personal. Hem parlat de materials i eines per a la construcció. De quins materials disposem? Uns de molt valuosos són els referents, que ens estimulen a créixer i aporten elements que ens són indispensables per al nostre creixement. Ho farem a partir d’un qüestionari ràpid sobre personatges.

L’objectiu

- Ser conscients de les diferents persones que hem tingut com a referent al llarg de la nostra vida

- Descobrir en quines dimensions de la nostra persona ens hem enriquit gràcies a aquests referents

Aspectes logístics Durada: 10’ aproximadament Material: fotocòpies de la fitxa annexa (Fitxa Activitat5) per a cadascun dels participants. Grup: és un treball individual que es posa en comú en gran grup.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar Els referents són elements essencials per al creixement personal. La nostra construcció es dóna en la mesura que ens relacionem de cara enfora i trobem persones/personatges que ens acompanyen i que estimulen el nostre creixement i els prenem com a elements significatius que ens orienten. Els referents, si són veritables referents i no pas ídols, mai condicionen/limiten la nostra llibertat sinó que han de potenciar el nostre desenvolupament. No som còpies de ningú, però hem agafat elements de moltes persones i els hem passat pel nostre propi sedàs. Si el tema dóna de sí (i el volem aprofundir) podem analitzar el nostre paper de referents respecte els nostres nois/es. És preferible el terme referent que model. El matís ens ajuda a explicar millor allò que volem dir.

El model és un terme més fix i immutable.

Desenvolupament de l’activitat Es reparteix a cada persona un full amb les preguntes. Primerament cadascú per separat intenta respondre les preguntes de dalt sol i seguidament es posen en comú ràpidament.

Després es deixa una estona més llarga de temps perquè cadascú es pensi les preguntes de la

la part de baix i es posen en comú. No cal que tothom respongui totes les preguntes.

A mida que es van responent les preguntes del segon bloc hi pot haver una reflexió curta.

Alguns punts per tractar poden ser:

- Les actituds dels altres són un referent per a tu?

- Com han influït en la teva manera d’entendre el món? I d’actuar? I en les teves actituds, valors, conviccions i accions?

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat

- La necessitat de referents en el desenvolupament de la nostra espiritualitat i creixement personals.

- Els referents són elements significatius per a nosaltres, que ens ajuden i orienten la nostra vida: punts de referència, com en un mapa o en una excursió.

- Els referents positius ens ajuden a donar el millor que som, no pas a limitar la nostra llibertat.

16

ANNEX FITXA ACTIVITAT5

Cal fotocopiar i repartir fitxa a cada cap

Et faré un examen ràpid:

Et faré un examen ràpid: 1. Anomena les cinc persones amb més diners del món. 2.
Et faré un examen ràpid: 1. Anomena les cinc persones amb més diners del món. 2.

1. Anomena les cinc persones amb més diners del món.

2. Anomena els cinc grups o cantants amb més números 1 l’any passat.

3. Anomena el guanyador de l’últim Gran Hermano.

4. Anomena els cinc últims guanyadors de l’Óscar a la millor actriu o actor.

5. Anomena deu guanyadors dels premis Nobel.

Què tal? Com ha anat això?

Et proposo què en facis un altre:

Et proposo què en facis un altre: 1. Anomena dos professors que t’hagin ajudat a l’escola.

1. Anomena dos professors que t’hagin ajudat a l’escola.

2. Anomena tres amics que hagin estat amb tu en temps difícils.

3. Anomena cinc persones amb les que gaudeixis estant al seu costat.

4.

Anomena tres personatges històrics, herois o mites que t’hagin inspirat.

5.

Anomena tres persones amb que hagis tingut una conversa que hagi estat important per a

tu.

Què tal, millor?

17

6. ACTIVITAT6. EI KE IA? Catàleg de conviccions

Breu descripció Què hi trobem quan explorem els fonaments de la persona, les conviccions? Hi podem trobar tota mena de sistemes filosòfics, ideals diversos i també les religions. Aquests elements han d’ajudar a la persona a desenvolupar una espiritualitat sana. En aquesta activitat aprofundirem, també, en la proposta espiritual cristiana, en ser aquesta (com veurem més endavant de la sessió), la que serveix de referent al moviment en la seva proposta actual d’educació espiritual. Tot plegat ho treballarem a través d’una activitat en petits grups sobre el catàleg EI KE IA?

L’objectiu

- Identificar diferents tipus de conviccions personals que ens serveixen de fonament i donen coherència a la nostra persona.

- Entendre quin és el paper del fet religiós en el desenvolupament de l’espiritualitat de les persones.

- Entendre que l’espiritualitat i qualsevol fet religiós ha d’ajudar a créixer la persona, no pas a anul·lar-la. L’educació ha de vetllar per aquest fet.

- Conèixer els principals elements de la proposta espiritual cristiana.

Aspectes logístics Durada: 30’ aproximadament Material: fotocòpies del Catàleg EI KE IA? (Fitxa Activitat6) per a cadascun dels participants (compteu que són 2 fulls). També necessitem paper d’embalar i/o cartolines. Grup: és un treball en petit grup (15’) seguit d’una posada en comú en gran grup (15’)

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar La informació prèvia a treballar al llarg de l’activitat està continguda a la fitxa annexa (Fitxa Activitat 6). Cal fer-ne una llegida prèvia i entendre bé els elements que s’hi exposen.

Desenvolupament de l’activitat Trobareu 6 apartats al catàleg (els dos darrers 5 i 6 es poden unir, si convé). Feu tants petits grups com apartats hi hagi per treballar. Caldrà que cada petit grup treballi el contingut de cada apartat: llegeix un apartat del catàleg, el comenta, el paeix, en fa un titular de màrqueting publicitari (allò més rellevant) i prepara una presentació del contingut a la resta dels grups. Disposen de 15 minuts per al treball en petit grup i 5 minuts de presentació. Es fa la posada en comú, presentant el titular i les idees principals que hem extret de l’apartat. En acabat de la posada en comú, es fan dos murals: un amb allò que destaquem del treball fet (recull de titulars + aportacions que sorgeixin després) i un amb les preguntes que ens hagin sorgit i que caldrà cercar les respostes (caldrà que algú se les importi i se n’ocupi de canalitzar- les o cercar algú que les pugui aclarir. També les podem adreçar a:

espiritualitat@escoltesiguies.org. Finalment, us podeu ajudar del glossari de la fitxa.

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat

- Si obrim el calaix de les conviccions hi trobarem molts elements diferents (sistemes filosòfics, ideals, religions, etc.)

- L’espiritualitat ha de promocionar les persones.

- Entès així, el fet religiós ha de promoure el progrés personal i el de la humanitat, no pas a l’inrevés.

- Cal definir quins són els elements principals de la proposta cristiana.

18

EI KE IA? Redecora la teva vida! EL CATÀLEG MÉS PROFUND No et podràs fer
EI KE IA?
Redecora la teva vida!
EL CATÀLEG MÉS
PROFUND
No et podràs fer el suec!
2005

1. Vivim la nostra

fe i respectem les conviccions

dels altres

Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres Si obrim el calaix de les

Si obrim el calaix de les conviccions hi podem trobar un ampli ventall d’opcions, que es troben en l’origen de molts ideals, sistemes filosòfics i religions, que miren de donar resposta al sentit de la vida i ens conviden a l’acció. De fet, quan parlem de FE, el diccionari ens diu: adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència. La majoria de les persones reconeixen posseir una “vida interior”, en el sentit que l’hem anat definint: un camí individual que recorrem acompanyats dels altres, que neix de les qüestions fonamentals del sentit de la vida i que ens porta a la coherència i a l’acció, sempre en constant evolució.

3. FE-LICITAT

Per una espiritualitat sana i

positiva

El treball de l’espiritualitat ha d’ajudar la persona en el seu progrés personal i promoure la fraternitat universal. L’ha d’obrir als altres i al món fins al punt de traduir-se en compromís comunitari. En resum, li aporta ser millor i “ser més” en tots els àmbits.

Tota experiència religiosa, per exemple, demana uns mínims perquè aquesta pugui considerar-se positiva i uns màxims propis del tarannà de cada tradició o de les condicions de cada persona. Entre els mínims exigibles cal destacar que la religió promogui l’alliberament i maduresa personal i es preocupi per un projecte vàlid i just per al nombre possible més gran d’humans. En definitiva, la religió ha de beneficiar la humanitat.

Si l’espiritualitat o l’experiència religiosa no ens ajuda a progressar, aleshores no és una veritable espiritualitat o religió. No és sana. La FE ha d’anar lligada a la FE-LICITAT!

2. Expressions diverses de l’espiritualitat

2. Expressions diverses de l’espiritualitat L’individu busca i troba significats a les grans preguntes de

L’individu busca i troba significats a les grans preguntes de l’existència. Cerca allò que doni sentit a la seva vida i doni coherència a tota la persona. Aquest desig de comprendre i d’harmonitzar la seva vida en totes les seves dimensions és pròpiament humà Aquesta recerca varia segons els individus i cultures del planeta. Sigui quina sigui l’opció de cadascú, la visió de l’existència es pot construir entorn del fet religiós o bé entorn d’una causa com la justícia o el medi ambient o també entorn de les dues alhora. Sigui com sigui, es defineix sempre en referència a “allò que no és només un mateix” a un “més enllà d’un mateix” (transcendència). La nostra ment respon a les qüestions centrals del viure treballant amb símbols. Els humans som inevitables artistes dels símbols i dels mites. En ells hi expressem allò que és altrament inexpressable. L’arrel última de tot, molts l’anomenen “Déu”.

4. Una dimensió que cal educar

L’educador ha de saber entomar el fet espiritual i religiós

dels nois i noies, que no vol dir compartir-lo necessàriament, sinó entomar-lo des d’un punt de vista educatiu, és a dir, tractar de fer-lo evolucionar cap a una situació que resulti positiva per a aquella persona que participa en aquella experiència. Tractant-se d’un fet central de la condició humana, l’educació no pot evitar o esquivar el fet espiritual i religiós: és la garantia que ajudi a les persones a créixer i a créixer en plenitud. Sovint, moltes propostes espirituals i religioses s’han utilitzat per alienar les persones, sotmetre-les, induir odis i incitar

Cal estar atents i denunciar aquestes

degradacions. Recordem un cop més: l’espiritualitat ens ha d’ajudar a créixer i a ser lliures.

guerres

aquestes degradacions. Recordem un cop més: l’espiritualitat ens ha d’ajudar a créixer i a ser lliures.

19

5. L’opció cristiana

El fet central de la tradició cristiana significa intentar trobar Déu en els altres a través de l’amor, especialment als més necessitats. El cristià és qui a l’escolta de l’evangeli de Jesús de Natzaret s’anima a portar un procés d’alliberament integral personal i social. Reconeix en Jesús la persona radicalment lliure que va proposar a la humanitat un nou ordre de relacions i un projecte d’alliberament de la persona i els pobles que va anomenar “Regne”.

Aquest anhel ha inspirat les grans iniciatives cristianes, tot i que amb el temps hi hagi hagut els inevitables desgasts i degradacions. D’aquí que constantment la proposta cristiana hagi de ser evangelitzada de nou per recordar-li els seus orígens, que segueixen en plena validesa. Aquesta feina és particularment urgent en moments de canvi com els que vivim.

que segueixen en plena validesa. Aquesta feina és particularment urgent en moments de canvi com els

6. Les expressions comunitàries de la fe cristiana

Moltes experiències religioses es poden fer en solitari. L’experiència cristiana es concreta en una experiència de comunitat que en diem Església. Aquest grup és una realitat abans de la impressionant institució que avui anomenem “Església” i que inclou tant aquestes comunitats, com superestructures, algunes de les quals són clarament sobreres. L’Església catòlica s’haurà d’aprimar en el sentit institucional adaptant-se a la senzillesa institucional de Jesús, posteriorment solemnitzada per la història. Però el valor de l’Església són els creients. I aquests poden tenir sempre tot el vigor en qualsevol situació. Una de les feines dels creients és la de recordar-se a ells mateixos i a les seves institucions l’originalitat de la seva fe.

feines dels creients és la de recordar-se a ells mateixos i a les seves institucions l’originalitat
GLOSSARI. I SI BUSQUE M AL DICCIONARI Espiritualitat Sensibilitat pels valors espirituals. Sistema de vida

GLOSSARI. I SI BUSQUEM AL DICCIONARI Espiritualitat Sensibilitat pels valors espirituals. Sistema de vida espiritual. Espiritual: pertanyent a l’esperit, no material. Relatiu o pertanyent a la vida interior. Transcendència Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, és a dir, més enllà de l’espai i el temps. Fe Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència. Religió Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sagrat, misteriós o transcendent i sovint identifica amb Déu o el diví. Prové del mot llatí Religare, relligar.

?

20

7. PRESENTACIÓ7. L’arxiu històric de MEGSJC

Breu descripció Es presenta la història del Moviment, amb la línia de prendre consciència de la motxilla que portem a l'esquena, som portadors d'una herència, d'una manera de fer concreta.

L’objectiu

- Prendre consciència de la història de MEGSJC i del que representa.

- Adonar-nos que ens han passat una herència que hem d’administrar avui i que hem de fer arribar als qui vindran darrera nostre (dimensió de moviment)

Aspectes logístics Durada: 10’ aproximadament Material: ordinador i disquet (o fulls d’arxiu antics). Cartolines amb titulars de la història de MEGSJC (s’especifiquen més avall) Grup: és una presentació en gran grup.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar Un venedor a domicili ha de presentar l'arxiu històric del Moviment. El venedor es pot presentar amb un ordinador i un disquet de 5 i ½ que s'ha trobat a l'arxiu de la seva empresa. L'explicació ha de ser curta i consistirà en treure titulars i cartolines amb les idees principals (les cartolines poden sortir de la pantalla a idea de finestretes). Els titulars de l’arxiu històric podrien ser:

- 1907 NEIX L’ESCOLTISME. L'escoltisme neix a Anglaterra l'any 1907 de la mà de Lord Baden Powell Va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables. La proposta donà el protagonisme als nois en totes les seves activitats.

- 1927 NEIX L’ESCOLTISME CATALÀ. Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix Germador de Noies Guies

- LA GUERRA CIVIL MALMET EL PROJECTE ESOLTA. ANTONI BATTLE EL REPRENDRÀ DESPRÉS. La Guerra Civil espanyola va malmetre el projecte de l'escoltisme català, però l'activitat escolta es manté en la clandestinitat. Mn. Antoni Batlle reprèn de nou l’escoltisme i el guiatge després de la guerra civil. Les dificultats sota la dictadura són molt grans.

- 1956 L’ESGLÉSIA CATALANA ACULL L’ESCOLTISME I GUIATGE. L'any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat, acollits per l’Església catalana. Poc després el bisbe de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió d’aquestes delegacions diocesanes d’escoltisme i guiatge, donaran pas a Minyons Escoltes i a Guies Sant Jordi, esdevenint la branca confessional de l’escoltisme i el guiatge català.

- 1977 GSJ I ME ES FUSIONEN EN UNA ASSOCIACIÓ. Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi van evolucionar de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica. L'any 1977 es van fusionar en una sola organització creant-se Minyons Escoltes Guies Sant Jordi (MEGSJC).

- UNES OPCIONS I UNA LLEI. Des d’aleshores MEGSJC fa una proposta educativa a través de l’escoltisme fonamentada en tres opcions: fe, país i educació, amb uns valors expressats a la Llei escolta. Pren com a punt de referència la proposta de Jesús de Natzaret.

21

Desenvolupament de l’activitat Un cop feta la presentació inicial del venedor, cal anar enumerant els diferents titulars.

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat Es tracta d’una activitat eminentment descriptiva. Ha de ser breu i entenedors. Els participants han de prendre consciència d’on ve el moviment i que són administradors d’un llegat.

Un cop feta la presentació de l'arxiu històric, el dinamitzador explica que l'empresa l'ha enviat perquè ha de fer un ESTUDI DE MERCAT per adequar el producte a oferir-los-hi.

–La nostra empresa necessita saber què penseu i com actueu; quins són els vostres principis i les vostres accions.

22

8. ACTIVITAT8. Els valors

Breu descripció Es demana als participants que seleccionin i proposin valors que treballem al moviment.

L’objectiu Amb aquesta part es pretén veure quins són els valors que treballem a l'escoltisme i comparar- los amb la Llei: veure que els valors que han proposat o han seleccionat en un inici concorden amb la Llei -el fons és el mateix però han canviat les paraules-. Pretén posar en relació valors, la Llei i el referent de Jesús de Natzaret (que és la proposta i el model de persona de MEGSJC).

Aspectes logístics Durada: 10’ aproximadament Material: post-it amb valors, contravalors i en blanc. Grup: és una activitat en gran grup.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar

LLEI ESCOLTA (versió MEGSJC) Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom. Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres. Aprenem a ser útils i a fer servei. Som germans de tothom i treballem per la pau. Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món. Defensem la natura i protegim la vida. Aprenem a viure en equip i ho fem tot entre tots. Som decidits i afrontem les dificultats sense por. Estimem el treball i volem fer bé les coses. Aprenem a estimar i a jugar net

Desenvolupament de l’activitat Pengeu a la paret papers o post-it amb propostes de valors i contravalors i post-it amb blanc perquè els participants en puguin afegir de nous. Se'ls hi demanarà que agafin i enganxin en un altre lloc els valors que fem servir a l'escoltisme. Un cop feta la selecció contraposar-los amb la Llei; comparar-los, posar-los de costat i intentar equiparar quins dels valors escollits surten reflectits en els principis de la Llei.

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat Fer veure que encara hi ha concordança amb les dades històriques de l'arxiu. Recordar d'on sortia la Llei. La proposta de Jesús de Natzaret ha servit de fonament per a la proposta de valors del moviment (recordar el símil de l’edifici).

23

9. ACTIVITAT9. Els espais del cau

Breu descripció Es demana als participants que pensin en petits grups en quins espais treballem els valors presentats anteriorment.

L’objectiu Pensar quins espais educatius disposem per treballar amb tots aquests valors, amb la Llei, amb tot el que hem dit fins ara.

Aspectes logístics Durada: 20’ aproximadament Material: fulls de paper. Pinces d’estendre. Cordill. Grup: és una activitat en petit grup amb posada en comú final

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar Cal ajudar als participants a fer una recopilació dels espais del moviment on treballem els valors pels quals apostem. Poden fer ús de les seves experiències personals a l’escoltisme.

Desenvolupament de l’activitat Altre cop el dinamitzador exposa:

Ara ja sabem quin és el vostre esquema mental i ja sabem com penseu. Gràcies per ser tant col·laboradors. Ara però, continuant amb el nostre estudi de mercat i per acabar de pensar i dissenyar els millors productes adaptats a les vostres necessitats, necessitaríem saber COM actueu, què feu, El dinamitzador els hi formula la següent pregunta:

QUÈ FEU A LA VOSTRA SUCURSAL i les ALTRES SUCURSALS de la vostra empresa per poder aconseguir treballar amb aquests valors? Com ho feu? En quins espais? Per resoldre-la farem petits grups. Per fer petits grups proposem donar targes amb dibuixos amb línea venedor a domicili: dibuix d'un ordinador, dibuix d'un catàleg, dibuix d'una maleteta, dibuix d'un rellotge simbolitzant el producte de regal si fas una compra, )

Totes les coses que vagin sortint les van escrivint en unes cartolines i els hi fem un foradet i les pengem d'un cordill. En aquest cordill també hi han d'haver cartolines que afegeix el dinamitzador que no tenen res a veure amb el que estem fent, exemple: jugar al futbolin, una botifarra, un mirall, un telèfon, una fotografia,

El dinamitzador torna a parlar:

–Fent una valoració molt ràpida dels possibles productes que tenim que us podrien fer servei, m'adono que tenim dos possibles KITS. El Kit de l'àmbit personal i el Kit de l'àmbit comunitari.

Fem dos grups. Han de fer relleus per agafar les cartolines. Es poden fer diferents jocs en el relleu: guerra de fulards, o relleus amb la pedra, paper tisora,

Han d'agafar cartolines sense cap instrucció. El joc acaba guanyant el grup que ha aconseguit més cartolines.

Un cop les hàgim arrencat totes del fil, els hi donarem 5 minuts perquè separin les seves cartolines en els dos KITS de productes que abans ja els hi hem proposat. Cada grup exposa a quin lloc van les seves cartolines i si n’hi ha que estan entremig dels 2 kits. Es van penjant en dues cartolines grans penjades a la paret de tal manera que al final tinguem els dos KITS plens de les seves cartolines.

24

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat Del treball en petit grup han de poder sortir idees o espais com els següents:

–petits grups –projectes –promesa –decidir –construir –sortides –raid –caminar –donar resposabilitats –contemplar la vista des del cim –servei –jugar –parlar –assemblees –celebració

Caldria remarcar que a l’escoltisme trobem espais de creixement personal, comunitari tots dos alhora.

25

10. PRESENTACIÓ10. La proposta d’educació espiritual de MEGSJC

Breu descripció Es fa una breu dels trets més essencials de la proposta actual d’educació espiritual de MEGSJC, atenent a tot allò exposat anteriorment (valors i espais educatius).

L’objectiu Conèixer i entendre la proposta d’educació espiritual de MEGSJC. Entendre el pas d’opció individual i opció col·lectiva.

Aspectes logístics Durada: 10’ aproximadament Material: paper d’embalar i retoladors. Grup: és una presentació en gran grup.

Informació prèvia per al dinamitzador, conceptes que caldrà treballar L’opció fe de MEGSJC MEGSJC opta en l’aspecte espiritual de l’educació per una orientació cristiana. Aquesta opció del moviment no es dóna perquè li han dit que ho faci. Creu que aquesta orientació pot ajudar en el creixement de les persones. Això inclou educar en general la dimensió espiritual de la persona i més concretament oferir-li una oportunitat de concretar-lo en la proposta de Jesús de Natzaret. Aquest segon punt inclou una decisió personal que ni el moviment ni ningú pot imposar, sinó solament oferir.

El cap, però, si bé a nivell personal no s’ha de considerar apressat per cap tipus d’imposició, sí que ha de conèixer quina és l’opció col·lectiva del moviment. Es tracta d’una situació que cal orientar dins de l’art que implica educar:

PRIMER, que acompanyin lleialment, però sense prejudicis, als nois/es; no pas fent comèdies ni dient el que no es pensa, sinó que s’ha de dir a aquella persona a la qual s’intenta ajudar en l’educació, encara que no es comparteixi estrictament els seus punts de vista, que “jo estaré al teu costat per ajudar-te a créixer”. És l’acompanyament lleial.

En SEGON lloc, és possible que molts no solament acompanyin en aquest mínim lleial, sinó que facin costat als educands des d’una postura personal d’adhesió ferma a la fe cristiana.

I en TERCER lloc, el moviment, d’altra banda, es preocupa perquè els seus educadors tinguin a l’abast recursos que permetin fer madurar les ofertes educatives que es proposen, inclosa, naturalment, l’espiritual. Alhora, ofereix als caps i a tothom qui hi participa, com a entitat d’educació, les condicions, les oportunitats, els plantejaments perquè si aquesta experiència espiritual es pot arribar a concretar amb algun tipus de participació estructurada comunitàriament.

26

Desenvolupament de l’activitat Al final del joc, el dinamitzador explicarà la proposta de tots els moviments d'escoltisme (no hi ha escoltisme sense espiritualitat) i la proposta que afegeix i concreta MEGSJC. Ho podem fer a través d’un mural

Educació en valors

Referent de Jesús

Desvetllament

Experiència

espiritual

comunitària

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat

- El moviment pot tenir una opció col·lectiva però això no implica que hagi de ser l’opció personal de tots els seus participants. Tenir opció no es contradiu amb estar obert a tothom. L’estil de Jesús, ha de passar necessàriament per l’obertura, l’acollida i el respecte.

- MEGSJC creu que la referència de Jesús pot ser molt interessant i significatiu per al creixement de les persones.

27

segona dinàmica: debatre per construir

28

SEGONA DINÀMICA: debatre per construir

DESCRIPCIÓ

Un cop introduïts tots els elements importants per al treball en la sessió anterior, la idea és

que en aquesta segona dinàmica puguem treballar i debatre en petites activitats els molts dels continguts anteriors: espai interior, referents, compromís social/acció transformadora/dimensió comunitària i els valors. A part de treballar i debatre aquests continguts individualment i en grup, cal tenir en compte que també s’haurà de treballar com i quin acompanyament en farem de tot això al noi/a el qual estem educant.

L’objectiu principal serà saber si realment estem treballant tots aquests continguts/temes, i si creiem que com a tal han de formar part de la proposta d’educació espiritual de MEGSJC.

Amb aquesta dinàmica volem saber quina és la posició de l’agrupament respecte al treball de la dimensió espiritual, no es tracta de recollir les opinions individuals de cada cap.

És important que les preguntes que hi ha al final de cada activitat, les debateu entre tots i que la resposta final sigui el que decideix el Consell (sempre en clau d’agrupament).

El tema a tractar i debatre pot ser molt interessant i apassionant, però com tots sabem el temps no és infinit, així que per tal de poder portar a terme tota la dinàmica et recomanem que segueixis els temps marcats.

ACTIVITATS A REALITZAR I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

La sessió consta de dos moments, amb un descans entremig. La durada global d’aquesta

sessió pot ser d’unes 3 hores amb descans.

Els moments i les activitats previstes per aquesta primera dinàmica són les següents (amb la seva durada aproximada):

11. ACTIVITAT11. Línia de la vida. Espai interior. Durada: 30’ 12. ACTIVITAT12. Sempre a punt! Compromís Social/Acció Transformadora. Durada:

45’

Descans

13. ACTIVITAT13. Els referents del moviment. Durada: 1h 40’

29

11.ACTIVITAT11. La línia de la vida. Espai interior

Breu descripció Es tracta de prendre consciència dels moments de creixement interior que hem viscut personalment a partir la línia de la vida.

L’objectiu L’objectiu és el saber si realment estem treballant l’espai interior i si creiem que com a tal ha de formar part de la proposta educativa de la dimensió espiritual de MEGSJC.

Aspectes logístics Durada: 30’ aproximadament Material: fotocòpies de la fitxa annexa (Fitxa Activitat11) per a cadascun dels participants. Grup: és un treball individual que es posa en comú i debat en gran grup.

Desenvolupament de l’activitat

El dinamitzador reparteix un full amb les frases. El full no es pot llegir fins que tothom el té.

Temporalització de l’activitat:

- 5 minuts per pensar els moments individualment.

- 5 minuts de posada en comú.

Es demana individualment que els participants pensin:

- Raid en el que t'hagis sentit bé

- Imatge que t'hagi fet plorar

- El primer moment que t'has sentit estimat

- Una convicció per la que t’arriscaries

- Un indret que t’hagi fet sentir ple

- Un moment de soledat

- Una situació que t'hagi indignat

- Un moment en que t’has sentit còmplice

- Un moment en que hagis guanyat un somriure

- La celebració que t’hagi fet vibrar més

- El silenci més preuat

- L’acció que t’ha fet créixer personalment

- Un compromís individual

- Un moment que hagis experimentat un “no sé què” més gran que l’ésser humà

A la posada en comú de la línia de la vida es pot demanar si algú vol exposar lliurement algun

dels seus moments, donar-li la opció de fer-ho. Com t'has sentit recordant aquests moments….?

Còmode, o no? Quin t’ha costat més ? Comparteixes aquests sentiments amb els altres ?

En acabat de la posada en comú, es pot iniciar el treball i debat entorn de les preguntes següents. Tenim uns 20’ per fer-ho, deixant un espai per a la reflexió personal:

- Cada quan penses amb tu?

- Creus que és important valorar el teu creixement interior ?

- Creus que el treball de l’Espai Interior ha de formar part de la Proposta Educativa de la Dimensió Espiritual de MEGSJC? (Seria interessant respondre amb un Sí o un No, i després si es volen afegir fer matisacions).

ANNEX FITXA ACTIVITAT11

Cal fotocopiar una fitxa per a cada participant

Línia de la Vida Cita, recorda moments en que hagis treballat l’espai interior:

- Raid en el que t'hagis sentit bé

- Imatge que t'hagi fet plorar

- El primer moment que t'has sentit estimat

- Una convicció per la que t’arriscaries

- Un indret que t’hagi fet sentir ple

- Un moment de soledat

- Una situació que t'hagi indignat

- Un moment en que t’has sentit còmplice

- Un moment en que hagis guanyat un somriure

- La celebració que t’hagi fet vibrar més

- El silenci més preuat

- L’acció que t’ha fet créixer personalment

- Un compromís individual

- Un moment que hagis experimentat un “no sé què” més gran que l’ésser humà

Preguntes per al debat posterior:

- Cada quan penses amb tu ?

- Creus que és important valorar el teu creixement interior ?

- Creus que el treball de l’Espai Interior ha de formar part de la proposta educativa de la dimensió espiritual de MEGSJC? (Seria interessant respondre amb un si o un no, i després si es vol fer matisacions).

31

12.ACTIVITAT12. Sempre a punt! Compromís social- Acció Transformadora

Breu descripció Es tracta d’avaluar quines accions emprenem des de l’escoltisme de cara enfora i treure’n conclusions: què les motiva, què m’aporta la dimensió comunitària, quins valors entren en joc

L’objectiu L’objectiu és el saber si realment estem treballant compromís social- acció transformadora i si creiem que com a tal ha de formar part de la proposta educativa de la dimensió espiritual de MEGSJC.

Aspectes logístics Durada: 45’ aproximadament Material: cap d’específic, a part de la dinàmica de treball per part del dinamitzador Grup: és un treball en gran grup.

Desenvolupament de l’activitat Temporalització de l’activitat:

- 10 minuts per la part 1.

- 15 minuts per la part 2.

- 25 minuts per respondre les preguntes finals

1) Explicar quins són els últims compromisos socials que s’han fet a nivell (comunitat, agrupament, unitat…). Que parteixin de les experiències ja viscudes.

2) Pensar en una acció transformadora per poder fer en el teu entorn (com a grup). La faries tu sol com agrupament o acompanyat pel teu entorn (poble, barri, altres entitats

)?

Preguntes per generar debat :

- Que ens aporta quan fem una acció individualment (jo sol com a persona), o quan ho faig amb tot l’agrupament (en sentit comunitari)?

- Creus que el treball de l’espai interior t’ajuda alhora de treballar el compromís social? Quina relació hi trobem? Si creus que n’hi ha. Quins valors entren en joc?

- Creus que el treball de l’educació en valors ha de formar part de la proposta educativa de la

dimensió espiritual de MEGSJC? (Seria interessant respondre amb un si o un no, i després si es vol fer matisacions).

- Creus que el treball del compromís social/acció transformadora (sentit comunitari) ha de formar part de la proposta educativa de la dimensió espiritual de MEGSJC? (Seria interessant respondre amb un si o un no, i després si es vol fer matisacions).

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat És important que les preguntes que hi ha al final de cada activitat, les debateu entre tots i que la resposta final sigui el que decideix el consell (sempre en clau d’agrupament).

32

13.ACTIVITAT13. Punts de referència Els referents del moviment

Breu descripció Es tracta de prendre consciència dels referents individuals que tenim per passar a debatre quins són i han de ser els referents col·lectius del moviment.

L’objectiu L’objectiu és el saber si realment estem treballant els referents i si creiem que com a tal ha de formar part de la proposta educativa de la dimensió espiritual de MEGSJC.

Aspectes logístics Durada: 1h 40’ aproximadament Material: imatges i frases de la fitxa annexa (Fitxa Activitat13) Grup: és un treball individual, en petit grup i en gran grup.

Desenvolupament de l’activitat Temporalització de l’activitat:

- 10 minuts per a escollir els textos i/o imatges amb que ens sentim identificats

- 30 minuts per la pregunta 1,2 i 3

- 1 hora per la pregunta 4, 5 i 6

Tenir diferents textos i imatges de diferents tendències religioses anònimes en les quals els caps si puguin sentir identificats (vegeu proposta inicial a la Fitxa Annexa). Es tracta que

individualment escullin aquell text o imatge on se senten més identificats, més vinculats després en petits grups treballar aquestes preguntes:

i

1. Quins referents has tingut al llarg de la teva vida? Hi ha algun text/imatge amb el qual t’identifiques més?

2. Creus que a MEGSJC com a moviment cal que tinguem referents educatius?

3. Tenir referents amb els quals ens identifiquem ens pot ajudar en la nostra tasca educativa?

4. Creus que també calen referents a l’hora de treballar la dimensió espiritual de la proposta educativa de MEGSJC? (Seria bo respondre amb un si o un no, després si vols

pots fer matisacions)

5. Creus que en el marc per viure l’espiritualitat tothom ha de sentir-se representat? Escull amb quina de les següents opcions el teu agrupament s’hi sent més identificat. (S’ha d’escollir la opció amb que l’Agrupament se senti més identificat, encara que no coincidim el 100%. Després si voleu es poden fer matisacions. Només es pot escollir una opció)

A. El marc on hem de viure l’espiritualitat és únicament la proposta cristiana.

B. El marc on hem de viure l’espiritualitat és la proposta cristiana però oberta a tothom.

C. El marc on hem de viure l’espiritualitat és obert a totes les conviccions, garantint l’opció cristiana per a tothom qui hi vulgui optar.

D. El marc on hem de viure l’espiritualitat ha de respectar totes les conviccions.

E. El marc on hem de viure l’espiritualitat és obert a totes les conviccions excepte el cristianisme.

6. Atenent a tot allò treballat durant tot el procés, definiu amb les vostres paraules quin hauria de ser el marc de referència per treballar la dimensió espiritual al moviment.

Idees que caldria remarcar en acabar l’activitat És important que les preguntes que hi ha al final de cada activitat, les debateu entre tots i que la resposta final sigui el que decideix el consell (sempre en clau d’agrupament).

33

ANNEX FITXA ACTIVITAT13

Cal copiar aquestes frases i retallar les imatges per a l’inici de l’activitat. És important no fer constar l’autor/a de les frases.

Qui és més important, el que seu a taula o el que serveix? No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix. Lluc 22, 25-27

…sabem que les dificultats fan créixer la paciència; la paciència permet desenvolupar habilitats;

i les habilitats generen esperança… Carta als Romans 5, 3-5

Si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartis tots els meus béns als pobres (…) però no estimés, de res no em serviria. Carta als Corintis 13, 1-8

…parlem molt i fem massa poc. Discutim llargues estones per no arreglar res. I en canvi no sabem aturar-nos un moment per veure el que ens envolta i actuar-hi en conseqüència. Enric Plantés

L’altre, els altres, és la meva transcendència, el que em crida a anar més enllà dels meus límits individuals, el que em constitueix com a persona. La humanitat no és de cap manera una aventura solitària. És una conquesta de la comunitat. Una comunió. Roger Garaudy

La fosca no pot foragitar la fosca. Només pot fer-ho la llum. L’odi no pot treure l’odi. Només pot fer-ho l’amor. Martin Luther King

NOMÉS AVUI m’adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que les circumstàncies s’adaptin a tots els meus desitjos. Decàleg de la Serenitat, Joan XXIII

Hi ha sempre un perill en la nostra vida de cristians “farts”. (

som lliures ni generosos. Només la pobresa allibera, amics! Pere Casaldàliga

)

No som pobres i per això no

Es cosa de cadascú de verificar que la pregària de cada dia aporta quelcom de nou a la pròpia vida. Mahatma Gandhi

Quan llegeixo l’evangeli em sento cristià, però quan veig els cristians fent la guerra que no viviu pas segons l’evangeli. Mahatma Gandhi

m’adono

El pecat més gran del nostre món i el nostre temps és la indiferència envers els nostres

germans que, marginats de la societat, estan exposats a l’explotació, la corrupció, la indigència

i la malaltia. Mare Teresa de Calcuta

La utopia real és aquesta humanitat sencera, finalment fonamentada en uns lligams fraternals i igualitaris més que no pas en unes relacions de poder i interès, i és, al mateix temps, aquesta humanitat ja realitzada de manera embrionària a l’interior de les comunitats de base. Max Delespesse

Jo dormia i vaig somniar que la vida era alegria. Em vaig despertar, i vaig veure que la vida era servei. Vaig servir, i vaig comprendre que el servei era l’alegria. R. Tagore

34

35
35
35
35
35
35

35

36
36
36
36
36
36

36

37
37
37
37
37
37

37

38
38
38
38
38

38

Kits d’ajuda al dinamitzador

Kits d’ajuda al dinamitzador

Durant el procés, ens podem trobar amb diferents casos que poden dificultar la nostra tasca. Per tant us presentem un seguit d’estratègies per poder ajudar-vos:

Quan l’ambient estigui carregat: Kit neteja. Traurem un ambientador tirarem una mica a l’ambient. Seguidament convidarem a la gent a:

i

en

Conflicte ambientador:

Per solucionar conflictes un cop ja creats, us proposem seguir aquests tres passos esmentats a continuació. Aquest recurs esta plantejat en cas que el conflicte sigui conseqüència de l’intent de arribar a alguna decisió. Si no fos així la proposta també serveix, només s’ha de obviar l’últim pas. 1- Identifiqueu el problema i las emocions que genera. Es molt important centrar-se en el problema i suavitzar la tensió emocional que s’ha creat . Per fer-ho primer s’ha de sintetitzar breument el concepte que ha creat el problema, d’una forma neutral i impersonal. Per suavitzar la tensió emocional s’ha de diferenciar les idees de les persones, evitant o reconduint els atacs personals i els mals entesos, i centrant-se en les idees. A continuació s’ha de definí les postures que defensen les parts que han entrat en conflicte. 2- Avaluar els possibles avantatges i inconvenients de cada postura. Un cop s`han definit les postures es poden escriure en un paper i enumera els avantatges i els inconvenients de cada una.

 

Postura 1

Postura 2

Avantatges

   

Inconvenients

   

Per omplir aquesta graella es important que participi tothom, ja que com més aportacions hi hagin més impersonal es torna la decisió final.

3- Decidim consensuant al màxim per que cada part obtingui benefici. Un cop desglossades les postures, entre tots s’ha de busca una alternativa que agradi a les dues part o que les perjudiqui el mínim possible. Exemple:

1.Identifiqueu el problema: Volem anar de campaments i no ens posem d’acord

Definim les postures:

Postura 1: A Castell vell Postura 2: A Terreny de l’Ordi

40

2 Avaluem avantatges i inconvenients.

 

Castell vell

Terreny de l’Ordi

Avantatges

Hi ha muntanya.

Hi ha platja

Inconvenients

Esta molt lluny per

 

tant es molt car transport.

el

El terreny es molt car.

3.Consensuem una alternativa . Busquem un terreny que hi hagi platja, muntanya, que estigui a prop i que sigui econòmic. Alternativa: Can Xaluc

Quan ens encallem en un punt: Kit 6 en 1. Treurem el nostre pot de 6 en 1 i farem veure que en tirem a algunes persones en concret o en general. També els proposarem:

Massa discussió

Quan el tema genera massa debat , ens passem molta estona donant voltes sobre el mateix tema i com a moderador tenim la sensació que no avancem ,es possible que sigui conseqüència d’un clima de gran implicació emocional . Nosaltres us proposem el recurs del massatge col·lectiu . Es tant senzill com fer un massatge a l’espatlla del company que tenim al costat i s’hi a mes es acompanyat amb musica relaxada millor. No s’ha d’abusar d’aquest recurs així que quan es torni a l’activitat la gent no estigui massa relaxada. S’hi ha massa discussió fruit de no posar-se de cor, es millor segui la primera dinàmica proposada la de resoldre conflicte, tot hi que no existeixi cap conflicte en si.

Quan vegem que el debat perd una mica el rumb, farem servir el Kit fil. Traurem el nostre producte que serà un fil llarg (el qual penjarem) on hi haurà escrits les diferent parts del nostre treball. Buscarem un on estàvem i mirarem cap on hem de seguir :

Pèrdua del fil

Aquesta dinàmica consisteix en penjar un fil entre dues parets , de forma que estigui visible per a tots , on es pengin tot de paperets amb el guio de cada apartat de la sessió . Cada cop que un punt s’acabi el corres a l’altre extrem de manera que quedi ben

diferenciats els temes ja tractats i els que falten per tractar. Si en algun moment ens desviem del tema, només hem de observar per on ens havíem quedat i ja es pot continuar.

Seguim el fil conductor

41

Si veiem que la cosa està una mica espessa: Kit Kat. Farem una petita parada

També

per provar els nostres productes deliciosos (caramels, galetes aprofitarem per a fer:

)

Cansament Kit-kat

és durant un quart d’hora deixa

de fer l’activitat i donar temps lliure per que cada un faci el que mes li convingui . Sembla una resposta molt obvia però es molt efectiva ,i si a més va acompanyada d’un petit refrigeri millor.

La millor manera per recuperar-se del cansament

Si veiem que hi ha atacs frontals o contra algú una mica seriosos, treurem el Kit primers auxilis. Aquest consistirà en posar una tireta a “l’atacat”, una vena o posar-li pomada. Un cop “curat/da” farem:

Si veiem que el temps ens apreta, treurem el Kit temps. Consistirà en treure el rellotge i aprofitar per demanar concreció i/o rapidesa :

Ja no ens queda temps

Quan es va acabant la sessió i comencem a prendre consciència que ja no hi haurà temps

per a tocar tots els punts que inicialment es volien tractar .Hi ha dues opcions bàsicament:

S’escull els temes mes importants obviant la resta i es finalitza la sessió i el tema. Normalment per que s’ha de prendre una decisió immediata o per que es preveu que no hi hauran mes dies per reprendre el tema.

És fa un resum de les conclusions i decisions preses fins ara i s’ajorna el tema per reprendre’l per on s’ha quedat en una altre sessió.

Si pel contrari, veiem que necessitem nous arguments per desencallar el debat, farem:

Bloqueig

Alguns cops en la preses de decisions, o a l’hora de buscar alternatives es possible que el

grup es bloquegi i no tregui res en clar , el que s’ha d’intentar es fomentar el pensament

creatiu mitjançant alguna activitat paral·lela.

desembussador

Una bona activitat es :

Passem un objecte i cada persona de la sala a de dir per a que l’utilitzaria , i no es pot

repetir .

Qualsevol activitat que et faci desconnectar del tema i fomenti el pensament creatiu es

valida, una font per estimula el pensament creatiu es experimentar sensacions pels sentits

, per tant la utilització de recursos com la musica, palpa objectes amb textures inusuals,

olorar aromes peculiars, es molt valida.

Si la gent no participa

42

No participació

Jalea real

La NO participació que prové per la des-motivació. Motivació- emoció.

Hi ha moments en que la gent no participa i semblen simples espectadors d’una obra de

, l’activitat, i mitjançant un joc crear un espai emocionalment constructiu per reactivar-los

teatre

potser es el moment d’atura

,

no reaccionen als temes que s’està parlant

El joc de regalar una qualitat positiva a la persona que tenim al costat, es perfecte per crear un clima on uns als altres ens anem reactivant emocionalment. Un cop es torna a l’activitat els resultats son ràpids la gent emocionalment activa es molt mes participativa .

Alguns cops la gent no participa per timidesa o inseguretat, per tant pot ser

per fer-ho

:primer pots mostra que el que s’està dient son opinions i que no hi ha una única

Tu creus que creus, es la

solució, utilitzant expressions “aquesta opinió m’agrada,

meva opino, ” segon preguntar-li a la persona tímida la seva opinió, però en tercera

. La resposta que donarà

serà la seva

coses i aquest acte reflexiu provoca que les respostes siguin acurades i normalment acertades. Al comprovar que la seva resposta te una bona acceptació reforçarà la

seva seguretat

persona ”Que creus que la gent pensa sobre aquest tema

de tenir en compte que la gent insegura o tímida pensen molt les

important potenciar la seguretat d’aquestes i així la participació en el grup

,s’ha

en cas de que no ho sigui s’ha l’hi a de mostrar que el que ha dit no

esta relacionat amb el tema però que no es cap vegenada.

Tots aquests productes, els anireu ensenyant depenent de com vagi sorgint tot. Hem de crear el major debat sense crear mals rotllos a l’equip de caps.

43

TEST ESPIRITUAL

1.- La nostra organització “compragratis.cau”, és una entitat sense ànim de lucre que pretén:

Dinamitzar l’opció d’espiritualitat de MEGSJCés una entitat sense ànim de lucre que pretén: Vendre enciclopèdies d’espiritualitat Oferir

Vendre enciclopèdies d’espiritualitatpretén: Dinamitzar l’opció d’espiritualitat de MEGSJC Oferir experiències 2.- Les dimensions que contempla

Oferir experiènciesde MEGSJC Vendre enciclopèdies d’espiritualitat 2.- Les dimensions que contempla l’educ ació integral de

2.- Les dimensions que contempla l’educació integral de la persona son:

Biològica – Psicològica - Socialque contempla l’educ ació integral de la persona son: Personal – Relaci onal – Espiritual Física

Personal – Relacional – Espiritual onal – Espiritual

Física – Intel·lectual – Emocional – Social - Espiritual- Social Personal – Relaci onal – Espiritual 3.- El treball de la dimensió espiritual té

3.- El treball de la dimensió espiritual té com a objectiu:

L’educació en valorsEl treball de la dimensió espiritual té com a objectiu: Estructurar les pròpies actituds, valors i

Estructurar les pròpies actituds, valors i conviccionsespiritual té com a objectiu: L’educació en valors Aprendre a pregar 4.- Son experiències significatives

Aprendre a pregarEstructurar les pròpies actituds, valors i conviccions 4.- Son experiències significatives aquelles que: Ens

4.- Son experiències significatives aquelles que:

Ens deixen bon gust de bocaa pregar 4.- Son experiències significatives aquelles que: Son intenses i podem reviure durant tota la

Son intenses i podem reviure durant tota la vidasignificatives aquelles que: Ens deixen bon gust de boca Les que vivim al cau 5.- A

Les que vivim al caude boca Son intenses i podem reviure durant tota la vida 5.- A MEGSJC realitzem activitats

5.- A MEGSJC realitzem activitats i projectes de servei a la comunitat per treballar:

L’esperit crític i la coherència personali projecte s de servei a la comunitat per treballar: Deixar el món millor de com

Deixar el món millor de com l’hem trobatper treballar: L’esperit crític i la coherència personal Entretenir els nois i noies 6.- El contacte

Entretenir els nois i noiespersonal Deixar el món millor de com l’hem trobat 6.- El contacte amb la natura, el

6.- El contacte amb la natura, el raid, la promesa, el silenci, la celebració, els símbols, el treball en

petits grups,

,

ens faciliten:

Moments de reflexió sobre un mateix, la família, els amics i el sentit de la vidaels símbols, el treball en petits grups, , ens faciliten: Un espai de relació amb els

Un espai de relació amb els companysun mateix, la família, els amics i el sentit de la vida La realització d’activitats escoltes

La realització d’activitats escoltesi el sentit de la vida Un espai de relació amb els companys 7.- L’afirmació: “No

7.- L’afirmació: “No hi ha Escoltisme sense Espiritualitat” és:

Certa“No hi ha Escoltisme sense Espiritualitat” és: Falsa Ara cal que responguis amb sinceritat aquestes dues

Falsa“No hi ha Escoltisme sense Espiritualitat” és: Certa Ara cal que responguis amb sinceritat aquestes dues

Ara cal que responguis amb sinceritat aquestes dues qüestions:

A.-

Què

n’esperes

del

treball

de

l’Educació

de

B.- Com a cap, què hi pots aportar?

44

l’Espiritualitat

a

MEGSJC?

Textos per anar escalfant

EL JOVE CRANC

Hi havia una vegada un jove cranc que va començar a pensar:

- Per què a la família tots caminen enrere? Jo vull començar a caminar endavant com ho

fan els altres animals. Va començar a entrenar-se i els primers dies acabava esgotat de tan esforç. Poc a poc va aprendre, tot s’aprèn si es vol. Quan va dominar la tècnica de caminar endavant, es va presentar davant la família i va dir:

- Fitxeu-vos bé- Llavors va fer una fantàstica carrera endavant.

- Fill meu!! Camina com t’ha ensenyat el teu pare i la teva mare, camina com els teus germans que tan t’estimen.- mentrestant els seus germans reien i el seu pare afegir:

- Ja en n’hi ha prou!! Si vols viure amb nosaltres, fes-ho com fem tots. Si vas a la teva, el riu és molt gran , marxa i no tornis més.

El cranc estimava molt els seus, però estava segur de que feia ben fet. Va abraçar a la

mare, va saludar al pare i als seus germans i va marxar caminant endavant. Poc després va sentir una veu que el va cridar. Era un cranc vell i trist que estava sol en una roca. El vell cranc li va preguntar:

- Que et penses que fas? Jo també quan era jove pensava que ensenyaria als crancs a

caminar endavant. I mirem ara: visc sol i la gent no em parla. Encara hi ets a temps, fes- me cas, ves amb els altres crancs i camina com ells.

El jove cranc va escoltar al vell cranc respectuosament, però va decidir continuar caminar endavant. No sabem si ha anat molt lluny No sabem si ha fet fortuna No sabem si ningú segueix el seu exemple Nosaltres no ho sabem, perquè ell continua caminant endavant convençut que fa el que ha de fer. Només podem desitjar-li, Bon viatge!!

Traducció i adaptació de:

“Cuentos por teléfono” de Gianni Rodani

ESTÀS A PUNT?

- Estàs a punt per oblidar el que has fet per els demés, i pensar en tot el que els altres han fet per a tu?

- Estàs a punt per no fer cas del que el món et deu i pensar en el que tu deus al món?

- Estàs a punt per posar els teus drets en darrer lloc, els teus deures al mig i les oportunitats de fer alguna cosa més que els teus deures, en primer lloc?

- Estàs a punt per veure que el teu germà es tan real com tu i esforçar-te per anar més allà del seu rostre i arribar-li al cor?

- Estàs a punt per reconèixer que l’única raó noble de la teva existència no és treure profit o avantatges de la vida sinó allò que ets capaç de donar a la vida?

- Estàs a punt de donar, per donar-te?

- Estàs a punt per tancar el teu llibre d’insults contra el món i buscar al teu voltant, a prop teu, un lloc a on sembrar llavors de felicitat?

45

El PETIT PRINCEP

- Bon dia! Va dir el Petit Príncep

- Bon dia! Va respondre el comerciant.

Era un comerciant de pastilles molt perfeccionades, les quals calmaven la set. Si es pren

una pastilla a la setmana no es necessita beure cap líquid durant aquest temps.

- Per què vens això?- va dir el Petit Príncep

- És una gran economia de temps- va dir el comerciant- els experts han fet càlculs, han

comprovat que s’estalvien cinquanta minuts per setmana.

- I què es pot fer en aquest cinquanta tres minuts?

- Cadascú pot fer el que vulgui

- Si jo tingués cinquanta tres minuts lliures per gastar-los en el que volgués, aniria tranquil·lament cap una font.

Fragment de:

“El petit Príncep”

Antoine De Saint-Exupéry

PARABOLA DEL SEMBRADOR ( MARC)

“Això era un sembrador que va eixir a sembrar, i va passar que una part de la llavor caigué a la vora del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part caigué en terreny pedregós on no hi havia molta terra, i com que el gruix de la terra era escàs la llavor va brotar de seguida, i quan pujà el sol els brots es van cremar i, com que no tenien arrels, s’assecaren. Una altra part caigué entre plantes espinoses, i quan aquestes van créixer l’ofegaren, i no va donar fruits. I un altre part caigué en terra bona i, pujant i creixent, va donar fruit, i un gra en va produir trenta, un altre seixanta, un altre cent”. I afegí “qui tinga orelles per escoltar que escolte”.

46

Fragment de:

Evangelis” Joan Francesc Mira