You are on page 1of 5

Valoraci Socioambiental Catalunya 2011

Foto: EcologistEs En Acci.

Desmantellant els drets socials, mentre savana en poltiques insostenibles

Situaci socioambiental a Catalunya


Ecologistes en Acci de Catalunya
Catalunya ha passat en pocs anys de ser un territori amb una legislaci i gesti ambiental avanada a tenir greus carncies en aquests mateixos mbits. En aquest article es repassen alguns dels sectors ms rellevants, remarcant les sinergies entre les poltiques que retallen drets socials y las que exhaureixen el patrimoni natural.
Al nostre pas la situaci sha polaritzat enormement en aquest ltim any. Per una banda, el nou Govern presidit per el conservador Convergncia i Uni no ha trigat en mostrar les seves cartes a favor de privatitzar serveis i desmantellar drets socials i laborals amb lexcusa de resoldre la crisi, avanant-se fins i tot als plans estatals forats per el FMI i la Sra. Merkel. I en lnia amb aquesta ideologia neoliberal, el medi ambient es presenta com un altre de les grans vctimes. El nou Govern va necessitar noms tres dies per suprimir la Conselleria de Medi Ambient, les seves competncies han quedat desmembrades entre Agricultura i Poltica Territorial. Un signe clar del retrocs al vell model datorgar un paper secundari a les poltiques ambientals, considerant la natura com a recurs inesgotable per explotar les seves matries primeres i com a territori per urbanitzar i degradar en funci de les activitats insostenibles econmica, social i ambientalment. [...] per afavorir la competitivitat i productivitat a lmbit econmic". Concretament i a lmbit ambiental, les reformes afecten a ms de 20 normatives de residus, aigua, prevenci i control ambiental i protecci dels animals. Lorientaci poltica s molt clara, facilitar lactivitat empresarial sense menyscabament dels costos econmics, socials i ambientals que poden ocasionar. Aix: f Selimina o minimitza la participaci i control social drgans de lAdministraci pblica, com son els Consells de Prevenci, Assessors, Rectors, amb representaci de treballadors, entitats ambientals i ciutadanes. f Rebaixes al control ambiental i a la necessitat de realitzar avaluaci de limpacte ambiental previ per activitats potencialment contaminants o dimpacte irreversible, com els planejaments urbanstics, grans infraestructures, centres de recollida i tractament de residus o de ramaderia intensiva porcina. Permissivitat ms gran tamb per activitats delevada incidncia ambiental que es des-classifiquen o requalifiquen. En el cas dels residus industrials i domstics, es redueix el control i responsabilitat per operadors i transportistes per als que substitueix lautoritzaci de lAgncia de Residus per una comunicaci, sense

control de registre, tant per als residus en general com per als especials, que passen pa ser considerats com activitats de serveis sense identificaci, caracteritzaci i prevenci. Reducci del temps de declaraci dun sol contaminat, beneficiant a qui contamina. f Desregulaci de mesures de protecci del medi natural com laccs motoritzat a espais naturals o lautoritzaci de la captura en viu, cria en captivitat i exhibici de certes aus fins ara protegides (pinsans, caderneres, verdums i passerells, per als que sautoritza la captura en viu.) f Abandonament del carcter preferent de la Generalitat en ladquisici de terres en la llei de contractes de cultiu, dilapidant la possibilitat de tenir una reserva despais agraris de bones prctiques agroecolgiques que juguin un paper significatiu a la biodiversitat. f Modificaci de les atribucions de lEmpresa Pblica Aiges Ter-Llobregat (ATLL) com a primer pas per privatitzar les seves installacions i funcions de sanejament i distribuci en alta, con veurem a continuaci.

Per les venes del capital circula aigua


Els processos de mercantilitzaci de laigua es venen donant per dues vies: la privatitzaci de les empreses pbliques de distribuci i els transvasaments de lEbre cap a Castell-Valncia i Barcelona, que els governs venen camuflant com a falsos regadius amb la construcci dels canals Xerta-Snia i Segarra-Garrigues. La distribuci en baixa (des de els depsits municipals a les cases) del 80% de la poblaci catalana ja es troba prcticament controlada per la multinacional francesa SUEZ Environnement propietria dAgbar (Empresa privada dAiges
Foto: EcologistEs En Acci.

Llei mnibus
Al Juny i amb carcter durgncia, el Govern presentava lanomenada llei mnibus que suposa la derogaci de 80 lleis, la finalitat de les quals diuen, s: "La simplificaci, agilitzaci i reestructuraci administrativa

Valoraci Socioambiental Catalunya 2011

de Barcelona) i Sorea. Amb la llei mnibus, selimina lactual empresa pblica de provement en alta (des de la captaci fins al depsit municipal) que queda fusionada amb lAgncia Catalana de lAigua, obrint el cam cap a lexternalitzaci de serveis al sector privat. Seliminen a ms, els consells de conca, que permetien acomplir les exigncies de transparncia i participaci que exigeix la Directiva Marc de lAigua. Si aconsegueixen tancar el cicle de privatitzaci de laigua, la ciutadania perdria laccs a la informaci rellevant sobre la qualitat del servei, linters social per estalviar aquest recurs ecosistmic indispensable per a la vida i la convicci de pagar una tarifa equitativa que serviria per millorar i mantenir les infraestructures de provement, sanejament i depuraci. En cas que laigua sarribs a gestionar de manera privada seguint criteris econmics i de beneficis per als accionistes, tampoc quedaria immune lAgncia Catalana de lAigua, ni el pla Hidrolgic de Catalunya, lnic pla de gesti a Espanya que acompleix amb la legislaci vigent a la UE. Del procs de participaci pblica que es va desenvolupar a Catalunya amb la conformaci dels consells de conca ja noms queda el record i el Consell per a ls Sostenible de lAigua no sha tornat a reunir amb el nou Govern. En relaci al riu Ebre, el Govern espanyol ve incomplint des de fa ms de dos anys el pla de Conca, obligatori per la Directiva Marc de lAigua i que hauria destablir un rgim mnim de cabals ambientals amb lobjectiu de salvaguardar els seus frgils ecosistemes. Aquest rgim mnim va ser calculat cientficament al 2008, acceptat per totes les parts i aprovat dos cops per el Parlament Catal. No noms sest incomplint aquest pla, a ms, es segueixen autoritzant ms usos de les aiges de lEbre amb els transvasaments en marxa, augmentant la pressi per sobre de les capacitats de crrega. I no queda descartada la realitzaci de transvasaments transnacionals en un futur, com el del Rdano que CIU segueix mantenint al seu programa i que facilitaria a SUEZ o Veolia vendre ms aigual Sud. Aquesta cobdcia hdrica es obvi que tampoc vetllar per la protecci que la qualitat de les masses daigua , comprometent el futur i minvant les possibilitats dadaptaci a les variacions climtiques.

Aix suposa un avanament de 4 punts respecte lany anterior, grcies a la recollida de la fracci orgnica a Barcelona i altres ciutats. En els resultats influeix la implantaci del sistema de recollida porta a porta a casi un centenar de municipis., sistema que ha demostrat ser el ms eficient, perqu permet controlar en origen la correcta separaci de les diferents fraccions. Lrea de residus dEcologistes en Acci de Catalunya aplaudeix les millores a la gesti dels residus municipals, per al mateix temps fa una crida datenci sobre la importncia dampliar-la com una bona poltica de prevenci i reducci, fonamental per a seguir conreant xits. Malgrat laven assenyalat, encara queden problemes rellevants per resoldre. Una part important de la resta sincinera, tant a les plantes convencionals com a cimenteres i trmiques, amb el conseqent malbaratament de recursos, problemes de contaminaci atmosfrica, contaminaci daiges i sl. Sense oblidar el nul accs de la ciutadania al seu control. Aix mateix, segueixen sense resoldres els problemes ocasionats per els tradicionals abocadors periurbans que somplen de residus de tota ndole sense que les administracions ho impedeixin.

laqicultura intensiva, la biodiversitat i els recursos pesquers estan cada vegada ms afectats i la pesca tradicional ms a prop de lextinci. La protecci del medi mar est lluny duna gesti efectiva. Shan de crear noves rees marines protegides i conservar les que ja existeixen, com la de Ses Negres, classificada com a Reserva Marina Integral per la Generalitat, per des de fa anys est sense vigilncia ni seguiment. LAdministraci tampoc est realitzant els plans de gesti per ampliar la xarxa Natura 2000 marina, ignorant els procediments participatius de pescadors artesanals i altres sectors que voluntriament han treballat a la seva elaboraci, com a les Costes del Garraf on, desprs de diverses reunions, lAdministraci continua sense respondre a les demandes per a una millor gesti del litoral. La urbanitzaci, con-

Es necessita una gesti racional del medi mar


Encara que moltes de les competncies en matria de pesca depenen directament de lEstat, la Generalitat no est donant suport a la flota artesanal sostenible que practica pesca de baix impacte. Ms del 80% de les reserves pesqueres europees es troben sobreexplotades i tant el desembarcament de captures com el nmero de pescadors no deixen de caure. Mentre que lAdministraci continua donant suport al model industrial, les granges dengreixament de tonyina i
Valoraci Socioambiental Catalunya 2011

Avenos en la gesti de residus domstics


La generaci de residus domstica al 2012 va ser d1,5Kg. Per persona i dia, de la qual un 40% es va recollir de forma selectiva.

1
taminaci dorigen urb i industrial i limpacte dels ports han portat al litoral a una situaci crtica que ha ocasionat que linforme Banderes Negres de 2011 satorgaren 23 daquestes banderes a Girona, 50 a Barcelona i 41 a Tarragona, per actuacions que han robat fins i tot el paisatge tradicional de la costa, com en el cas de lHotel Vela a Barcelona o la urbanitzaci Marina dEmpuria Brava. A Tarragona el medi mar segueix especialment afectat per la contaminaci de la Petroqumica, la nuclear de Vandells i les activitats de la plataforma de Repsol. Aquesta ltima acumula ja diverses fugues de petroli al mar i, a ms, t plans de perforaci dels fons mar per obrir nous pous en aquesta zona, despecial sensibilitat i riquesa biolgica, el que generaria un gran impacte ambiental. cara ms la precarietat de la seva capacitat dacci. No existeix un catleg de fauna amenaada protegida, i aix tot i denorme treball dinvestigaci i conservaci de nombrosos grups taxonmics (especialment vertebrats) que porten a terme universitats, voluntariat i tcnics de lAdministraci. Els pocs plans de recuperaci de fauna es troben incomplerts i sense base legal ferma, i la immensa majoria despcies animals amenaades queden desprotegides legalment. El Catleg de flora, paradoxalment s va ser aprovat al 2008, per t llacunes importants i els recursos disponibles sn merament testimonials, per el que s quasi s una utopia esperar a que es desenvolupin plans de protecci o de recuperaci. Per altra banda, continuen en un limbe desconegut el Pla Sectorial de Connectors Ecolgics i la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, encara que existeix esborranys molt desenvolupats.

Natura acorralada...
La situaci del medi natural podria ser pitjor, sens dubte, per s difcil comprendre lestancament i retrocs produt a les poltiques dordenaci i conservaci del territori a Catalunya, que als anys 80 fou pionera en la declaraci de parcs naturals, en laprovaci duna llei dEspais Naturals (1985) avanada per lpoca, duna llei de protecci dels animals (1988) o en el desenvolupament duna xarxa bsica de protecci preventiva del territori (PEIN, 1992) La Red Natura 2000 fou aprovada per segueix estancada i no sha declarat ni una Zona Especial de Conservaci, incomplint les obligacions legals europees. Les dues xarxes de parcs naturals de Catalunya (Generalitat i Diputaci de Barcelona) malgrat al lleuger increment en el nombre i superfcie de parcs, estan sofrint una continua reducci de recursos econmics i humans, que augmenten en-

... Territori esquarterat


Mentre que es retrocedeix en la protecci del medi natural, en els ltims anys hi ha hagut un gran impuls a infraestructures i desenvolupament urbanstic. En Pla dInfraestructures del Transport aposta per un model ben conegut: Ms autovies, autopistes, ports, aeroports i tren dalta velocitat. Es reconeix el malbaratament en infraestructures i equipament s per es segueix apostant per el Quart Cintur de Barcelona i el desdoblament de lAP-7. El boom immobiliari de lultima dcada zones urbanes, polgons industrials, macrocentres comercials, infraestructures logstiques i de transport shan cobrat prop de 4,7 hectrees per dia (bsicament agrcoles i forestals). Aquesta aposta contundent per el formig i lasfalt, sha demostrat runosa per a leconomia i el

Valoraci Socioambiental Catalunya 2011

medi ambient. Lnica satisfacci fou veure com saprovava un Pla Director Urbanstic del Sistema Coster que establia uns criteris i normes dobligat compliment per a salvar el que queda sense devastar a les costes catalanes.

redactant el nou Pla dEnergia i Canvi Climtic de Catalunya (PECAC 2011-2012), procs seguit molt de prop per Ecologistes en Acci junt amb altres entitats ecologistes i ciutadanes.

Model energtic dependent i insostenible


Catalunya segueix mantenint una situaci energtica insostenible i temerria, amb una inconscient ignorncia del canvi climtic, del final dels combustibles fssils de fcil extracci o el risc ms que demostrat que suposen les nuclears. Els tres reactors nuclears, amb una potncia nominal de 3,146 MW, fan de Catalunya un dels pasos ms nuclearitzats del mn. La central dAsc, la llicncia de la qual caducava a loctubre, ha obtingut el vist i plau del Govern central per allargar la seva vida. El cementiri de residus nuclears, proposat tamb a terres de lEbre, ha passat el trmit formal davaluaci ambiental. Els plans per reduir els gasos defecte hivernacle segueixen sense desenvolupar-se a nivell local, mentre es segueix mercadejant amb els drets demissi amb els pasos pobres. Des de lestiu shan inaugurat a la Regi Metropolitana de Barcelona dos noves plantes trmiques de cicle combinat (amb el que quasi sumem 6000 MW). A las Costa Daurada, Repsol-YPF t diversos pous dextracci de cru de la Plataforma Casablanca que provoquen continus vessaments, junt amb les emissions de la seva Refineria a Tarragona. Problemes que podrien agreujar-se encara ms si concedeixen els permisos dexplotaci de dos nous pous, sollicitud que est en curs. Sobre les energies renovables, la tradicional generaci hidroelctrica, amb una producci irregular i insuficient, mant els rius segrestats per les companyies elctriques, sense acomplir el cabdal ecolgic. Respecte a les noves renovables (elica, solar i biomassa), encara que Catalunya fou pionera amb la construcci de la primera installaci elica espanyola en Vilopriu (Baix Empord, 1984) , ara pateix un retrs histric per la falta de pedagogia, transparncia i rigor ambiental com demostra el concurs de les Zones de Desenvolupament Prioritari paralitzat judicialment per no realitzar-se pertinentment. Avaluaci Ambiental Estratgica que han promogut el rebuig de molts projectes elics. Malgrat aix, recentment sha inaugurat a Les Borges Blanques (Lleida) la primera planta termosolar de Catalunya, amb alimentaci auxiliar de biomassa. En aquest moment, la Generalitat est

Contaminaci atmosfrica: un nou pla carregat de fum


El 29 de Juny, Ecologistes en Acci i altres organitzacions van denunciar davant la Fiscalia de Medi Ambient al Govern de la Generalitat per la contaminaci atmosfrica a la Regi Metropolitana de Barcelona. La denuncia es fonamenta en dincompliment generalitzat de la normativa europea de qualitat de laire, ja que els nivells enregistrats de dixid de nitrogen i de partcules en suspensi (PM10) superaven els valors mxims permesos. El problema de contaminaci es crnic, afectant a la salut del 64% de la poblaci catalana. Segons un estudi del Centre dInvestigaci en Epidemiologia Ambiental, noms a Barcelona es podrien evitar 3500 morts prematures anuals reduint la mesura anual de partcules en suspensi 20 g/m3. Xifres escandaloses, si les comparem amb els 269 morts per accidents de trfic a Catalunya al 2009. El Govern catal ha tingut 10 anys per abordar la situaci i complir amb els lmits legals. No ho va fer amb el Pla de qualitat de laire 2007 2009, que fou prorrogat durant 2010 donat que no es van executar totes les mesures i lavaluaci preliminar va indicar que no saconseguirien els objectius establerts per la UE. I no ho far amb el pla 2011-2015 que sha aprovat recentment, que segueix sense abordar els problemes, presentant mesures voluntries i derivant tota la responsabilitat als municipis quan el problema de la contaminaci t una escala metropolitana que exigeix coordinaci i aplicaci entre totes les administracions. Conv no oblidar que les mesures per a reduir la contaminaci atmosfrica, a ms de prioritries i urgents, sn a la vegada imprescindibles per a aconseguir lobligada transici del nostre model energtic, altament dependent dels cada vegada ms escassos combustibles fssils i de la caduca i perillosa energia nuclear. Una transici que simposar de manera altament traumtica per a les societats que no estan preparantse en aquest nou context. Per a concloure, el panorama descrit mostra que ens trobem en un moment crtic. El que es conclou s la disputa entre, per una banda, els mercats amb els seus Governs gestors, i per un altre, el creixement de la conscincia social i poltica ciutadana i la seva organitzaci en defensa de la democrcia i els drets socials i ambientals.

5 1. Protesta contra el Quart Cintur de Barcelona. Foto: AdEnc. 2. Costes de Garraf. 3. Acci denncia contra lhotel Vela i la degradaci del litoral. Foto: EcologistEs En Acci. 4. Marxa de lEbre (estiu 2011) al costat de la nuclear dAsc. Foto: EcologistEs En Acci. 5. Protesta contra el consumisme. Foto:
EcologistEs En Acci.

6. Contaminaci de laire a Barcelona.

Valoraci Socioambiental Catalunya 2011