You are on page 1of 18

El nom de la Nació

Es Poblat d’en Talaiòtic
2008

El nom dela Nació (i III): La denominació actual .El nom de la Nació (II): Evolució i diversitat de denominacions 3. INDEX 1.El nom de la Nació (I): l’origen del federalisme 2.

i amb el temps els diversos comtats passarien a ser directament del comte de Barcelona. L'estructura política de la Nació Catalana: El Principat i els Regnes de Catalunya. dels que el comte de Barcelona s'erigiria en el cap de tots ells. Tractar la qüestió del nom de la nostra nació. una filleta de només un any. Amb l'article El misteri de la paraula Catalunya que vaig publicar l'any passat ja vaig introduir la possibilitat que l'antic concepte de "Cathalunya" significàs originalment "Unió de Països". En aquest article i els següents d'aquesta sèrie donaré la meva opinió de la concepció i estructura política de la Nació Catalana i explicar com es perd l'ús de la denominació Catalunya per acabar essent oficialment només el nom d'una part dels territoris que formaven part d'aquella unió. un nom desproveït per tant en els seus inicis de contingut identitari i que voldria designar el conjunt de comtats que es van agrupar entorn del de Barcelona. Barres al vent!. Així el regne d'Aragó (que llavors abastava . Com és sabut. i de l'estructura política que ens és pròpia és un tema que tenia pendent de feia temps i que alguns comentaris de lectors d'aquest bloc m'han reclamat en alguna ocasió sobretot amb motiu del meu costum d'anomenar l'actual "comunitat autònoma de Catalunya" amb el nom de "Principat". l'evolució de les denominacions que s'apliquen sobre el conjunt dels territoris habitats per catalans. es prometé amb la princesa Peronella d'Aragó. Aquesta funció de primer entre iguals donaria a la Casa de Barcelona la cultura política federal que caracteritzaria l'estructura territorial dels seus dominis. El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. En un article ja d'enguany. l'agost del 1150. els comtats inicials que es formaren en la frontera sud de l'imperi Carolingi eren regits cada un per un comte. El comte de Barcelona seria per tant el primer entre iguals (o primus inter pares) dels altres comtes.27/06/2008 El nom de la Nació (I): l'origen del federalisme. tot i que el casament no es va realitzar fins uns anys després a Lleida. podem veure com els bastons o pals daurats de la nostra bandera intentarien representar cada un dels territoris que a cada època estaven sota la sobirania de la Casa de Barcelona. amb l'edat de 23 anys.

però mantenint el de comtes a Barcelona. La territorialització del concepte de "primer entre iguals" i de "Príncep" que requeia en el comte de Barcelona implicava un comtat de Barcelona que esdevenia "Primer entre iguals" respecte . València. Contràriament al que avui pugui semblar. aquest conjunt de comtats es tractaria d'un Principatus en el sentit llatí de sobirania i que es mantindria sense la categoria de regne com la que es donaria als altres territoris que es van anar incorporant a la Casa de Barcelona: Aragó. un dels significats de Principat és precisament "el territori on el sobirà no en té un títol específic o ho és en funció d'un altre títol". Mallorques. Per tant. Segons la Viquipèdia. s'incorporava al Casal de Barcelona. sinó en el sentit d'exercir la sobirania sobre un territori que era un conjunt de territoris i de "primer ciutadà" en el sentit que es donà a l'Imperi Romà per conservar la seva concepció republicana anterior. Els comtes de Barcelona i reis d'Aragó serien Prínceps no en el sentit de fills d'un rei ni d'hereus..només un territori similar al que avui és Osca). ja que el títol nobiliari d'hereu era el de Príncep de Girona. que passava per greus dificultats i sobre el que també tenien pretensions navarresos i castellans. segurament el fet de no ser un regne devia ser força beneficiós per Barcelona i el conjunt del Principat i els equilibris de poder dins la Corona Catalana.. i finalment i sobretot perquè no devia fer cap falta canviar una situació que funcionava prou bé. Sicília. o València o Mallorques? Per què es mantenia un territori envoltat de regnes sense "elevar-lo" també a la categoria de regne? La meva opinió és que no es va proclamar rei de Barcelona segurament per causes ben diverses com que inicialment no devia interessar als altres comtes i institucions que perdrien quota de poder davant d'un rei que sí que podien exercir davant d'un comte. I aquí sorgeix la típica pregunta: per què no es va proclamar el comte de Barcelona com a rei de Barcelona i es creava així també el regne de Barcelona igual que el d'Aragó. per les reticències que l'Església sempre va tenir amb la Casa de Barcelona. i els comtes de Barcelona adquiririen el títol de reis que exercirien per Aragó.

A més. mentre que no n'hi hauria d'haver entre els virreis i el rei en persona. i tindria la particularitat de ser una autèntica federació (unió de comtats. on sembla que tothom tengui dret a decidir-hi el que s'ha de fer o no per repartir-se el pastís en qüestions com l'aigua. com en el cas del Districte Federal de Mèxic. I igual com la Ciutat de Mallorca pren el nom de la denominació de l'illa i regne del que formava part i n'era cap. on s'aprovaven les Constitucions catalanes. Union of Countries). i on com a màxim es nomenava un Lloctinent com a representant en cas d'absència.els altres comtats i un "Principat" que sense ser formalment un regne. Una qüestió que precisament encara avui afecta el Principat. com la forma feudal primigènia del que seria un Districte Federal de Catalunya. union of counties) dins d'una federació major que era Catalunya (Unió de Països. mentre que cada Estat modern d'una federació disposa del seu Governador o figura equiparable. I si s'ha imitat aquest precís i concret model pel federalisme modern. En efecte. cada regne havia de disposar d'un virrei que representàs el rei en aquell territori. cap i casal de la dinastia barcelonina que havia creat una monarquia amb diversos territoris. Exactament igual com en el cas del Principat. deu ser que devia ser prou encertat. queda sota la jurisdicció directa del govern de tota la federació. etc. igual com la Ciutat de València dóna nom al regne del que és capital. un territori que sense ser un Estat com els altres. Aquest paper de primer entre iguals del Principat. el finançament. La necessitat d'un Districte Federal es justifica amb l'objectiu d'evitar la influència dels interessos particulars de qualsevol Estat membre sobre un territori. i la seva governació sol presentar peculiaritats respecte l'elecció i nomenament dels Governadors dels Estats membres.. de la mateixa manera que no interessaria un regne de Barcelona que podria suposar conflictes entre el virrei de Barcelona i els virreis dels altres regnes. en les posteriors versions republicanes del federalisme català que imitarien diferents nacions. . estaria representat pel Districte Federal. és també el primer entre iguals i exerceix la capitalitat de la federació. les infraestructures. l'Arxiu Reial de Barcelona malanomenat de la "Corona d'Aragó". tal com feia el Regne de Mallorca. de la que formava part i n'era el primer entre iguals. que no podia tenir virrei perquè no era regne i quedava sota la jurisdicció directa del seu Príncep comte-rei. s'ha de tenir en compte el paper de les Corts Catalanes que representaven una limitació del poder del comte-rei inèdit en altres nacions. El paper de Principat de Catalunya que exercien els comtats encapçalats pel de Barcelona l'entenc. cadascun d'ells amb les seves lleis i institucions pròpies. era equiparat com a tal i era el primer entre els regnes de la Corona. el Principat de Catalunya pren el nom de Catalunya de la Unió de Països que està en el seu propi origen. igual com el Districte Federal de Mèxic pren el nom dels Estats Units Mexicans i de la ciutat de Mèxic que n'és la capital. El Districte Federal. per tant. en canvi.. i en les que diferents territoris de la Unió com Sardenya o Sicília reivindicaven enviar-hi els seus representants. per ser l'origen.

és semblant a la de tota la Catalunya peninsular ibèrica a petita escala. e si tota la volets arrencar ensems. la trencarà tota un fadrí de vuit anys. L'antiga Catalunya. que mentre tots tres . L'expansió del federalisme. ço que Déus no vulla. Per que és mester que d'aquest pas se guarden. ne encara com més se n'hi prenguessen: e si en llevats la corda. referida en el seu context a la unitat entre el rei N'Alfons d'Aragó (de València. quin eximpli és aquell de la mata de jonc: ha aquella força que. si tota la mata lligats ab una corda be forts. que exerciria de forma similar al que avui coneixem com un Districte Federal. Per descriure l'esperit del federalisme català serveix l'exemple d'en Ramon Muntaner en la seva Crònica sobre la mata de jonc. que sol un jonc no hi romandrà. per bé que tiren. fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab l'altre. monarques "que porten el seu senyal": "E si negú me demana: En Muntaner. germà petit de Jaume II de Barcelona). de jonc en joc. formada per un Principat i un conjunt de Regnes. Resulta destacable que la forma del Principat. Sardenya.Els territoris de la "Unió de Països" o Catalunya (clicar per veure ampliat). E així seria d'aquests tres Reis. que si entre ells hi havia devisió neguna ne discòrdia. dic- vos que deu hòmens. comte de Barcelona i d'Urgell) i els reis de Mallorca (llavors regnada per Jaume III de Mallorca) i Sicília (regnada per Frederic II. no l'arrencaran.

L'expansió de l'Estat català primer per les Espanyes amb la incorporació de Navarra.sien d'una volença. seran tots temps sobirans a llurs enemics". per tant. D'aquest paràgraf n'hem de destacar la visió dels reialmes que conformaven llavors els dominis de les branques de la Casa de Barcelona i la força que implicava la unió d'aquests territoris malgrat fins i tot tenir reis diferents. i les confederacions i federacions en serien l'evolució normal de caràcter més aviat republicà. Iraq o Sudan. són Estats anomenats federals o confederals la majoria de països del continent americà. que es reflecteix també en l'estructura territorial i institucional de l'Estat. com a la Francofonia) fins a la República Argentina. Només la tradició política catalana podia servir de model. Les unions personals es prediquen lògicament de les monarquies i seria aplicable al nostre cas. i el dret de secessió de les parts fan que els límits entre els estats federals o confederals sigui difús i més teòric que real. Suïssa. el poder del govern central. De qui van aprendre aquest sistema? De les unitàries Castella. Altres països arreu del mon han adoptat aquesta estructura política com Austràlia. que potser els termes "federal" actual i el primigeni "català" no referit a una identitat concreta serien equivalents. I diferents estats arreu del món tendeixen a la seva federació entre iguals en organitzacions continentals com la Unió Europea. el terme federació ve del llatí "foedus" que vol dir "pacte". Bòsnia-Herzegovina. oposada als Estats unitaris i unitaristes. A més. a l'espera de tornar a reeixir de les seves cendres i poder fer noves . Àustria. des del Canadà (que és una monarquia constitucional federal lligada tant a la Commonwealth amb la reina d'Anglaterra com a cap d'Estat. Però les diferències que hi ha entre uns sistemes i altres són de matís o de tradició. Segons la Viquipèdia. A Europa hi tenim Alemanya. i que els nostres veïns no esperaven altre cosa que veure'ns dividits i enfrontats per vèncer-nos. Castella i Granada a la Corona i després amb les Amèriques. si Catalunya significava originalment Unió de Països es podria dir. I és el pactisme precisament un altre tret característic i original de la nostra cultura política i jurídica. Bèlgica i Rússia. ans així com davant vos he dit. l'Índia. Resulta curiós que la nació catalana que va ser l'origen i va donar a conèixer aquest sistema arreu del món avui es troba anul·lada. El grau de lligam entre els Estats membres. Pakistan. implicaria que el model polític català adquiriria escala mundial. no temen tot l'altre poder del món. França o Anglaterra evidentment que no. dividida i esquarterada entre dos estats unitaristes com França i Espanya. L'explicació que s'ofereix tradicionalment de la nostra estructura política històrica és la d'una unió personal o una confederació. Avui.

I és que no em cans de repetir la màxima d'en Francesc Pujols.aportacions a la humanitat. Publicat per en Talaiòtic a les 13:35 . Mapa dels països federals o confederals actuals. escrita a la casa-museu de Salvador Dalí a Figueres: "el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors". Països amb una forma política genuïnament catalana.

ja que no existia un nom oficial tal com els coneixem avui per referir-se a aquell conjunt de territoris. com en la d'en Muntaner..A les mateixes Constitucions. Altres referències: . i no com a conjunt del que formaven part.Pere el Gran s'intitulava "Heres Cataloniae" significant així que era l'hereu de tots els reialmes. i en tot cas així serien coneguts els actuals Països Catalans. Valentie et Comitatus Barchinone". o a tota la Unió. on l'expressió Catalonia es refereix a tots els territoris ibèrics. . en què apareix la denominació Catalunya i derivats per referir-se als diferents territoris de la Casa de Barcelona ens els dóna en Benplantat a la seva web: . Mentre els pobles mediterranis coneixien preferentment els territoris de la monarquia com a Catalunya. De fet. Potser de bon principi es devia emprar la denominació Catalunya per tota la Unió perquè pels habitants del comtats de la casa de Barcelona no devia tenir cap connotació identitària. . el terme Catalans destaca davant l'absència del gentilici d'aragonesos per referir-se als habitants dels diferents territoris.1365: Els diputats mallorquins escriuen al rei Pere el Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals. La denominació original: Catalunya. Alguns exemples clars. entre molts d'altres. En l'anterior article d'aquesta sèrie vaig presentar l'antiga unió o conjunt de països sota la sobirania de la Casa de Barcelona i la seva estructura política com a origen del federalisme donant per suposada l'aplicació inicial de la denominació de Catalunya per aquella unió. i no l'acceptaven i per aquest motiu no existeix una denominació oficial única per a tota la Corona.08/09/2008 El nom de la Nació (II): Evolució i diversitat de denominacions. castellans o hispànics en general sense la mateixa cultura política l'anomenassin "Aragó" per simplificar donant preeminença només a un dels territoris de la Unió. la convivència entre les denominacions "Catalunya" i "Aragó" en les cròniques fa difícil saber a vegades si es refereix només al Principat o al regne d'Aragó respectivament. e aquell regne sia part de Catalunya".. 1292. Catalonie et Majoricam (el 1340 Mallorca era independent). Però segurament aquella denominació pels aragonesos ja era identificada amb un país diferent del seu.Eduard III d'Anglaterra: Mercatores fifeles de partibus Ispaniae. partibus imperi Constantinopolis in Sicilia et Cataloniae". . . Volum Corts I. i així la podien aplicar també a l'Aragó com una possessió més del seu sobirà. tampoc no era estrany que pels aragonesos. en carta al Dux de Venècia diu: ". . . s'afirma que no es podrà separar el regne de Mallorca i els comtats catalans del nord de la dominatione Catalonie e dictorum regnorum Aragonum. El que és segur és que en les Cròniques. amb el que queda clar que el nom de tots els reialmes és Catalunya. Aquestes contradiccions i divergències no són més que un element més de la incompatibilitat de la cultura política entre catalans i espanyols. el que tenien més a prop i que tenia títol de regne contraposant-lo al comtat de Barcelona. Aquesta concepció pròpia dels catalans podia ser d'ús generalitzat però no únic.El rei Ferran II diferencia els mercaders súbdits seus com "consuli mercatorum tam catalanorum quan castellanorum".El rei Jaume II.Els jurats de Palerm (Sicília) escriuen "Regnum Cathaloniae" referint-se a les Corts Generals de Casp (a l'Aragó).

amb la Mare de Déu de Montserrat com a patrona i amb una cultura catalana que donava obres com Tirant lo Blanc. sinó que devia ser prest acceptat atesa la preeminència catalana en la Corona i com a símbol del nostre domini. a l'emperador de Barcelona"..En la guerra civil catalana del 1462-1472. pare de Ferran el Catòlic. Catalunya com a concepte polític que engloba diversos regnes i territoris era per tant. e per ço prenets un vocable castellà e altre català". Mallorca. tampoc a la Corona Catalana hi havia cap regne que es digués Catalunya. vench al rey de Cathalunya. També s'utilitzen altres denominacions diferents a la de rei d'Aragó (que era el títol oficial de només un dels territoris. que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?" . el Llàtzer de Tormos o La Celestina des del Regne de València.. en canvi. Una Espanya molt diferent de l'Espanya castellana d'avui amb centre a Madrid i que ens voldrien fer creure que ha existit des del Big Bang. sinó un conjunt de regnes heretats majoritàriament de l'antiga Catalunya. Príncep d'Orange: ".rei davant de comte . La revolta esclatà a Ciutadella al crit de "Visca Catalunya!". El rei Ferran II parlava de les Espanyes mentre la seva dona Isabel parlava només de Castella. El mateix apel·latiu d'espanyol amb el sufix -ol és d'origen català. etc. e demaná sol parlar ab lo rey en presencia dels companyons. I el rei. emprat també de forma preferent per simplificar i perquè era el títol que corresponia en primer lloc per jerarquia . sí que podia rebre el tractament de "rei de Catalunya" com apareix en aquesta crònica de Pere Marsili (escrita al segle XIV) on s'anomena així al rei Jaume I: "Capitol XXXVII Lo maestre del Espital per nom Huch de Fuyalalquer ab XV cavalers frares del seu orde.1392: Els regidors valencians s'adrecen als de Mallorca i s'hi planyen de la inseguretat que hi ha a la mar: "On és la vigor de la nació catalana. 1210.Marcabru: "Avec l'aide de Portugal et de Navarre e pourvú que l'emperateur de Barcelone". 1261.Vicent Ferrer anomena Catalunya a la València de parla catalana.. una denominació equiparable a la que seria Espanya en els segles posteriors. . -) per referir-se als sobirans de la casa de Barcelona: . Aquella Espanya era una Catalunya ampliada amb nous territoris amb Barcelona com a ciutat imperial des d'on la Corona s'expandia pel Nou Món.Aragó abans que València. Menorca actuà del costat de la Generalitat en la causa antitrastàmara contra Joan II. e l'havia fet fer maestre en lo regne e en las suas terras per lo maestre major del dit orde. e dix: Senyor. pregam la vostra pietat que acabets á nos ab los nobles e prelats que el nostre orde haja alcuna rosa en Malorcha".. De la mateixa manera que Carles I seria conegut com a "rei d'Espanya" sense que existís cap regne que es digués Espanya. una denominació inicialment geogràfica que pretendria facilitar la integració dels nous territoris incorporats a la Monarquia d'origen català. Amb l'entronització a Catalunya des del Compromís de Casp (1412) de la dinastia dels Trastàmares castellans i la incorporació de més regnes peninsulars com Navarra.Guillem de Baux. . el nom de Catalunya com a referent es va anar substituint per Espanya. lo qual lo rey havia char e amich especial. . L'ús del terme Nació Catalana. pus Deus ha feta la vostra via ó carrera tant be estruga e bona. Aquest canvi de Catalunya per Espanya no hem de creure que es va produir només per imposició dels nostres sobirans. Castella i Granada com a nous socis de la Unió.i antiguitat . XV i XVI: De Catalunya a Espanya i Corona d'Aragó. que estats enmig de Castella e de Catalunya. en predicar a la comarca dels Serrans (de parla aragonesa): "Vosaltres de la Serrania. S..

que la bandera catalana era aragonesa i que aragoneses eren les conquestes catalanes a la Mediterrània (i exclusivament castellanes les de l'Atlàntic. En aquest context el terme Nació Catalana. amb la consegüent patrimonialització de la identitat catalana i que de cada vegada costarà més de mantenir a la resta de la nació. fins i tot oficialitzant el nom de "Catalunya" en detriment del de comtat de Barcelona. és la que ens fan aprendre als catalans i la que es ven a la resta del món com a cosa certa i única vàlida. que ja era usat des de feina temps. cosa també falsa). XVI. I naturalment el nom de Corona d'Aragó s'imposaria pels revisionistes en passar Catalunya a ser regnada des de Castella i amb mentalitat castellana durant el s. una dinastia de cultura política estrangera en l'altre) al nostre territori. no es volia veure la seva incorporació a Catalunya o Espanya igual que a la nostra nació. igual que passà abans amb Aragó en la seva unió dinàstica amb Barcelona. i preferien vendre el seu "tanto monta. la de Castella i la d'Aragó. comença políticament des de Catalunya tant en temps dels ibers com als segles XV i XVI amb la instauració d'un nou poder (Roma en un cas. sinó només als territoris de la monarquia habitats per catalans davant l'ús oficial que es feia de Catalunya limitat només al Principat. com ens diuen que els reis catalans eren aragonesos.La denominació d'Espanya. regne d'Aragó). la denominació de Corona d'Aragó comença en aquesta època i el 1493 l'antic Consell Reial ja és transformat en el Consell d'Aragó. des de Castella. mai Catalunya! Efectivament. procedent d'Hispània. esdevé el substitut natural de la paraula Catalunya per referir-se no ja al conjunt dels territoris del rei. En els dos períodes aquest poder s'arribarà a estendre a tota la península i esdevindrà hostil a la realitat de la població autòctona ibera o catalana. sepultant la catalanitat sota diverses capes de confusió: l'espanyolitat castellanitzadora d'avui i una aragonesitat també desvirtuada que pretén excloure'ns i esborrar-nos del passat. Però com ja sabem. monta tanto" com una concepció política d'unió de dues Corones: la seva. . La transformació del subjecte polític que era Catalunya en Espanya per part dels seus sobirans amb l'ampliació territorial per la península i l'aplicació del nom de Corona d'Aragó als antics territoris faria que el Principat esdevingués l'únic territori on s'aplicaria la denominació de Catalunya en endavant. Aquesta és la visió que s'ha imposat per l'Estat i avui observam com la denominació Corona d'Aragó (o encara pitjor.

on la censura castellanitzadora ja feia de les seves. tots aquests canvis es produeixen lentament i de forma difusa. I evidentment. de forma que en ple segle XVI es poden observar encara mapes que segueixen atribuint la denominació de Catalunya als territoris originals i textos sobre la catalanitat dels diferents territoris habitats per Catalans. és més senzill trobar aquestes referències fora del nostre país que no aquí. Naturalment. Vegem-ne alguns exemples d'aquests dos segles: .Document de 1444 dels Consellers de Barcelona on es distingeix entre la "Nació Cathalana" i "altres súbdits" del Príncep Rei.

No apareixen ni els regnes de Castella ni el de Portugal. La denominació que apareix per als regnes mediterranis peninsulars encara és Catalunya.Mapa de 1505 d'Andrea Benincasa conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. no Aragó ni Corona d'Aragó. ni tampoc el regne d'Aragó ni el de València ni el comtat de Barcelona (englobats en el també genèric Catalunya). que semblen englobats per l'autor en el genèric Espanya. Mapa de 1540 de Battista Agnese de la península on els noms que apareixen són "Catalonia" per una banda i "Ispania" per una altra. i els "Regnu Navarra" i "Regnu Granate". .

XVIII s'eliminen les institucions dels diferents regnes de Catalunya. amb la desfeta de la Guerra de Successió al s. 1554. Amb el nou model s'elimina no ja la concepció . i el segon parla d'un regne de Catalunya però en canvi anomena el "virrei de Barcelona". Novelle I: "Valenza. la Chiesa Romana in mani dei catalani") com per ells mateixos (Calixt III s'anomenava "papa catalanus" i considerava el seu pontificat com a "gloria nationis catalanae"). Com és sabut. pel que potser dóna entendre que el regne de Catalunya té diversos virreis. A Nàpols. És amb les divisions provincials del s.Mapa de n'Americh Despuig (oficialment conegut com Amerigo Vespucci). També d'aquesta època són al·lusions a Catalunya com a regne per part de manipuladors catalanistes com en Ferran Colom. Bandello. che in tutta Catalogna non è piu lasciva e amorosa città. el mateix rei Ferran el Catòlic era conegut despectivament com a "viejo catalán" o "catalanote". fill del Descobridor. Tampoc apareix per res la denominació d'Aragó. XIX quan es produeix un nou canvi substancial en la concepció del nostre territori a l'Estat castellà. procedent de Xàtiva. i d'en Joan Miquel Servent." És coneguda la qualificació de catalans donada als papes de la família Borja. gentile e nobilissima. El primer anomena "regne de Catalunya" a l'antic Principat. on el nom que apareix a la nostra nació és el de "Regnu Tarraconie et Catelonie". Els antics territoris del Principat de Catalunya. deien de Ferran I de Nàpols). De la supressió de les institucions catalanes a la destrucció de la territorialitat. però la concepció territorial no varia massa respecte els dos segles anteriors. entre els quals el de Barcelona. A Castella. els reis successors d'Alfons el Magnànim foren atacats pel partit angeví per llur condició de catalans ("Sto catalano quante ne fa!". tant pels italians contemporanis ("O Dio. l'escriptor. M. el regne de València i el regne de Mallorca conserven aquestes denominacions tot i no tenir les seves institucions pròpies i ser dependents de les de Castella.

i després no seria fins a la Mancomunitat de principis del s. sinó que es destrueix la unitat de cada un dels territoris històrics per crear diferents províncies. com a mínim com a denominació històrica. mentre que el territori de Lleida s'hauria intentat agrupar amb la província aragonesa d'Osca. com també desapareixen les d'Aragó. XVII i XVIII. que no era una denominació pròpia utilitzada per la nostra nació. L'antic Principat quedaria dividit bàsicament en quatre províncies (amb inclusió de la Franja de Ponent .d'unitat al marge de l'espanyolitat entre els antics territoris catalans. A la I República espanyola. Així tenim que Catalunya. dues Castelles. de clara base castellana. i en especial els de parla catalana. Múrcia i Alacant. i el regne de Mallorca quedaria inicialment convertit en la província de Palma de Mallorca. fins la creació de la Generalitat de Catalunya en el règim autonòmic de la II República Espanyola com a substitut de la proclamada República Catalana. en disputa amb Aragó des de segles enrere. La Rioja.. el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. ni pels nostres reis. fins que va ser creada pel nou poder espanyol i imposada durant els segles XVI. XIV i XV. ni pels nostres cronistes. Així. que tampoc va ser mai utilitzat en aquella època i que més que reflectir la realitat el que fa és reflectir el complexe que ens han inculcat. posteriorment reanomenada de les Illes Balears. Catalunya és el nom històric veraç que la nostra nació aplicava als diversos territoris propis de forma perfectament documentada i real durant els segles XII. per molt que alguns l'hagin volgut enterrar. que només durà uns mesos. Tampoc valen eufemismes moderns com Corona Catalanoaragonesa. que seria suprimida per la nova dictadura de Primo de Rivera. S'ha de començar a recuperar sense eufemismes la denominació que vam tenir els antics territoris de la Casa de Barcelona. Els intents de desintegració i desestructuració del territori català anirien a un major nivell amb projectes que no arribarien a convertir-se en realitat i que pretenien desvincular el sud de l'antic regne de València de la resta del territori en una zona que englobaria Albacete. repartida entre les províncies aragoneses). XX que es crearia un òrgan administratiu com a simple agrupació de quatre províncies espanyoles. El nou sistema administratiu d'inspiració francesa només admet una única referència nacional espanyola. que ja era precària. acompanyats i diluïts al mateix nivell entre autonomies de nova creació de la nació castellana com Madrid. La qüestió del nom de la nació reapareix encara avui dia de forma intermitent per recordar-nos que tenim una qüestió pendent de resoldre: recuperar el poder per definir-nos a nosaltres mateixos sense ingerències dels que qüestionen la nostra mateixa existència com a nació. el País Valencià i les Illes Balears amb una mínima capacitat d'autogestió en els mapes interns de l'Estat castellà. de ser la denominació d'un conjunt de territoris passà a ser només la denominació oficial d'un dels territoris que formaven part d'aquella unió. es recuperaria Catalunya com a denominació d'un dels Estats federats projectats corresponent al territori de l'antic Principat. Començar a invertir el procés. desapareix totalment la denominació de Catalunya com a denominació oficial administrativa en qualsevol àmbit. Durant tots aquests segles de distorsió espanyolitzadora i amb clara voluntat destructiva de la nostra nació. Publicat per en Talaiòtic a les 08:40 . el regne de València en tres províncies. ininterrompudament s'han donat sempre arreu del territori veus i referències que de forma més clara o ambigua degut a la clandestinitat mantenen viva la catalanitat comuna del Principat. Aquesta autonomia també seria suprimida per la dictadura franquista posterior fins a la mort del dictador i el restabliment d'un règim autonòmic que tornaria a situar el Principat. No val Corona d'Aragó (ni molt menys regne d'Aragó). XIII.. Cantàbria. per finalment desaparèixer totalment. o Castella mateix.

el terme es troba documentat per primera vegada el 1876 i tot d'una té fortuna en la renaixença com a sinònim de "terres de parla catalana". Vivim en unes terres que van rebre la denominació comuna de Catalunya quan no estàvem sotmesos als esquemes i denominacions imposats per dominacions estrangeres. els valencians. Segons la Viquipèdia. La denominació de Països Catalans ha conviscut en tot aquest temps amb altres propostes com la de "Catalunya Gran" i algunes de més exòtiques que pretenien superar les reticències . apareix el concepte de Països Catalans.cat mostra l'àmbit territorial dels que ens consideram catalans en l'actualitat i volem la independència de la nostra nació. El mapa d'Estatpropi. Joan Fuster donaria una nova embranzida a la utilització de la denominació de Països Catalans amb les seves obres Qüestió de noms.20/10/2008 El nom de la Nació (i III): la denominació actual. Ja al segle XX. En els anteriors articles d'aquesta sèrie sobre el nom de la nació (L'origen del federalisme i Evolució i diversitat de denominacions) hem vist com històricament hem anomenat Catalunya al territori de la nostra nació. la pregunta que sorgeix aquí és si és necessari i possible recuperar aquesta denominació avui en dia. i Nosaltres. Catalunya o Països Catalans? A finals del segle XIX. Ara bé. fins i tot encara que ja existissin jurídicament regnes diferents per interessos feudals.

Molts dels nostres conciutadans que accepten la unitat lingüística. "Bacàvia" o "Jàumia" i eufemismes més recents com "arc mediterrani". . Tant per fonaments històrics com per projecte de futur. Donem per tant la màxima força a les paraules que emprem i no ens quedem en termes ambigus. Mentre no tinguem un Estat propi no serà tan fàcil parlar ni de catalanitat o de catalanofonia com els espanyols parlen dels països hispanoamericans o els francesos de la francofonia. i És molt senzill: digueu-li Catalunya. a més. consideren que illencs. més de vint anys després de la primera edició de l'obra. valencians i catalans som nacions diferents amb una llengua comuna. per molt que hi hagi alternatives neutres. més pocs. i sobretot els que pateixen de catalanofòbia. però la majoria d'argumentacions emprades són totalment lògiques i d'una actualitat més que evident. I allò que ens interessa i ens convé als que tenim clara la consciència de ser nacionalment catalans és tenir igualment clara la denominació de la nostra nació. de Joan Fuster. es veu la plena vigència de la seva proposta feta amb voluntat de futur i sense justificacions històriques. El concepte de Països Catalans és emprat indistintament per referir-se als territoris de llengua catalana. mai no acceptaran ni noms ni projectes comuns. hem de tenir un Estat propi. cultural. L'anormalitat de la nostra situació nacional impedeix que qualsevol nom que es proposi que faci referència als territoris catalanoparlants sigui assumit també amb oficial normalitat. Els que assumim la catalanitat lingüística. La realitat és que els nacionalistes espanyols o francesos del nostre país que neguen la catalanitat. cultural i fins i tot de les necessitats econòmiques es consideren nacionalment espanyols o francesos. realitat cultural i lingüística. s'han cercat noms suposadament neutres com "Pàtria llemosina". Catalunya! I és evident que els que volem un país independent tenim intencionalitat política en les paraules més enllà de l'àmbit cultural. poc esforç ens ha de suposar que el nom de la nostra nació sigui el que sempre ha estat: Catalunya. de Josep Guia. Rellegint És molt senzill: digueu-li Catalunya. Altres. nacional i amb voluntat política de tenir un Estat propi. I no tots els que accepten que tenim una mateixa llengua comparteixen la idea que som una mateixa nació catalana i que. però si a més les paraules que empram per definir un àmbit cultural i un de polític són les mateixes no només no ajudam gens. concretat fins i tot amb una eurorregió (l'Euram) que va més enllà del territori estrictament català i que englobaria també Aragó i part d'Occitània. expressió d'una voluntat política. Així. Però i aquells que almenys accepten que tenim una llengua comuna? Per què hi segueix havent tanta reticència en emprar oficialment per institucions o entitats una denominació com la de Països Catalans ni que sigui de forma estrictament cultural? La resposta és evident: per les seves connotacions polítiques. de Josep Guia. sinó que ens perjudicam per la confusió que suposa per qui potser no tindria inconvenient en emprar amb naturalitat un terme cultural si sempre hi haurà qui voldrà veure-hi intencionalitat política encara que qui l'usi no n'hi vulgui donar cap. els que tenim aquesta idea clara en la nostra consciència hem de fer una passa endavant i anomenar la nació pel seu nom. Questió de noms. o que fossin una síntesi d'elements compartits.de molta gent a assumir la catalanitat comuna i atreure'ls amb noms que no s'identificassin amb cap dels territoris històrics que componen la nostra nació. Algunes de les dades estan desfassades. i per aquells que volem la independència de la nostra nació.

"Cal centrar les accions en fer conèixer massivament aquest model d'Estat i els seus beneficis. però no és veritat. I no necessàriament amb un únic districte federal. fet per nosaltres i a la mida de les nostres necessitats". sinó també possible perquè no suposa per part nostra cap renúncia a les singularitats territorials històriques. és que volem la seva independència. Es tracta d'un acte de coherència.Si anam separant el gra de la palla en tots els àmbits. però és que a més també hem vist com etimològicament un dels possibles significats de la mateixa paraula Catalunya és el d'una unió o conjunt de territoris. Publicat per en Talaiòtic a les 08:30 . Les propostes poden esser tan diverses com persones hi ha. i la del Poder Judicial nacional a Palma. També s'haurà de consensuar la seva estructura política. o millor com diu en Guia. que de fet és com és usat públicament la majoria de vegades. de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Davant tot açò. tal com passa en altres nacions: per què no distribuir els poders de la Nació en el territori de forma descentralitzada? Es podria posar. Ja hem vist com el terme Catalunya era aplicat històricament tant per catalans com per estrangers a tots els territoris. per tant. perquè allò que no s'imagina acaba no passant mai. Així. que per mi hauria de ser confederal o. per exemple. Potser d'aquesta manera els que assumeixen la unitat lingüística però no el projecte polític d'un Estat propi començaran a deixar de considerar tan tabú el terme "Països Catalans" o qualsevol altre i es pugui normalitzar com a expressió cultural. recuperar el nom de Catalunya per tota la nació per part dels independentistes no només és necessari per separar el gra de la palla i facilitar la normalització de l'ús cultural de Països Catalans. Països Catalans. com a formes pròpies que s'adapten a la nostra realitat. la seu del Parlament nacional a Barcelona. Hi haurà gent que creurà que el terme Països Catalans respecta millor la diversitat o la tradició de la nostra nació. Catalunya com a país de països. d'ara endavant deixaré d'utilitzar el terme Països Catalans per referir- me a la nostra nació i l'anomenaré Catalunya. i començar ja a visualitzar-lo com a pas previ a la seva construcció. i els que parlen d'uns Països Catalans en l'àmbit lingüístic i cultural. ni cap esforç d'haver d'inventar i difondre una denominació nova sense tradició. Evidentment. Com diu en Juan Manuel Rodríguez en el seu article Visualitzar el model d'Estat. però algunes de les que m'agraden personalment van des del senzill i històric Catalunya fins a Confederació Catalana. podria ser una mera redundància. Que quedi clar per tant que si deim que el nostre país és Catalunya. ja que entre altres coses parlar de l'antic Principat com he fet fins ara per no renunciar a dir-ne Catalunya del conjunt no té sentit si no l'anomenam efectivament d'aquesta manera. Cal que els 12 milions d'habitants sàpiguen que tenim a l'abast de la mà construir un Estat propi. la del Govern nacional a València. com a mínim. un futur Estat català independent haurà de tenir el nom oficial que democràticament es consensuï entre els qui n'hagin de formar part. federal. separem els que parlam de Catalunya com a projecte d'una nació independent. de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca.