“Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

” Lluís Maria Xirinacs

butlletí electrònic de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC número 6 · novembre 2008

www.lespaijove.cat espaijove@intersindical-csc.cat

Contra la seva crisi, mobilització!
Arribem a finals d’aquest Novembre de 2008 amb tot un seguit d’atacs continus contra la classe treballadora. Posant com a excusa la crisi d’un sistema creat per ells, ens volen fer pagar totes les mancances del capitalisme, amb mesures com la de la directiva de les 65 hores, els tancaments d’empreses, els acomiadaments col·lectius, les deslocalitzacions, la directiva de la vergonya creada en contra dels drets dels i les immigrants o altres qüestions com el pla Bolonya, al sector de l’ensenyament, vetant a les classes populars el camí cap a una vida i un treball digne, trepitjant els drets fonamentals com el de la igualtat o el de la no discriminació. Per tot això, des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, ens solidaritzem amb tots/ es els/les treballadors i treballadores de les empreses afectades i fem una crida ferma de solidaritat amb totes les persones que lluiten per a què els i les futures treballadores i estudiants d’aquest país puguin viure en una societat justa i solidària. Així, convoquem a totes les persones i, en especial, al jovent treballador d’aquest país per a què el dia 29 de novembre surti al carrer cridant un NO rotund a la precarietat i les imposicions. Pedra a pedra, colze a colze, els i les treballadores construint els Països Catalans del poble.

2

Treball

Joves i crisi:

precaritzem la precarietat!

del segon sector més afectat, el de la construcció, amb 69.030 nous desocupats/des. Quan tenim en compte que la majoria del jovent treballa en el sector serveis, podem començar a imaginar-nos els motius pels quals l’augment de l’atur que l’hi afecta és més de 8 punts superior a la mitjana catalana. Igualment, cal saber que l’Estat espanyol és, amb diferència, aquell que presenta I és que les característiques dels i les joves són les clau unes xifres més altes a nivell d’Unió Europea i OCDE per tal que una situació com l’actual els i les hi afecti quant a atur juvenil. durament. Això és així, bàsicament, per la modalitat de contractació (temporals) i pel sector de la feina (ser- De la mateixa manera, el jovent presenta xifres de temveis) predominants. D’aquesta manera, tot i que les poralitat molt eleveades, que ballen entre el 42 i el 80%, grans portades se les enduen els ERO a les empreses segons el grup d’edat analitzat, mentre que la mitjana d’automoció i complements, aquest no és el sector que estatal és inferior al 30% (la qual, tanmateix, també és més estigui patint directament la crisi, com a mínim la major d’entre tots els estats de la Unió Europea i en termes absoluts. Els seus acomiadaments massius l’OCDE). I, de fet, la primera fórmula d’acomiadament són importants per la repercussió que tenen de cop a és la no renovació dels contractes temporals (a causa moltes famílies i per les conseqüències indirectes en al- de la seva manca de cost afegit), el que fa que els i les tres llocs de treball (sobretot en relació a la reducció del joves esdevinguin encara més vulnerables als processos poder adquisitiu i de consum de la persona acomiadada de reducció de personal de les empreses. i familiars), però cal recordar que el sector terciari ha estat el que més desocupats/des ha produït en el darrer De fet, aquesta xifra també ajuda a explicar el motiu any, amb un total de 126.198 de nous, molt per sobre pel qual la mitjana salarial del jovent és tan inferior a la Plou sobre mullat en la situació laboral del jovent treballador català. Com si no n’hi hagués prou, acostumats/ des com estàvem a situacions precàries, amb contractes escombraria i sous de misèria, a més de dificultats per accedir a serveis bàsics com el de l’habitatge, la crisi ens ho posa encara més difícil.

Algunes xifres del drama

58,27% 80,78%
És l’augment d’atur patit en un any pel jovent treballador català, enfront l’increment mig del 50% als Països Catalans. A més, aquesta ja és una xifra un 12,5% superior a la mitjana estatal, la qual, a la vegada és la més gran d’Europa. És la temporalitat mitja dels i les joves treballadores menors de 19 anys. Entre 20 i 25, la taxa és del 57,89%, i, entre 26 i 29, és del 42,25%. Igualment, l’Estat espanyol és el que presenta xifres més altes de temporalitat a Europa.

60,39%
És el percentatge del sou que cobra un/a treballador/a jove a Catalunya per fer una feina, respecte el salari mig. Al País Valencià, el percentatge és del 66,73%, i, a les Illes, ho és del 70%. Igualment, el sou mig és dels més baixos d’Europa.

3
mitjana general de sous. I és que, de promig, un/a jove de Catalunya cobra uns 12.800 € anuals, un/a major de 44 anys en cobra uns 24.800 (gairebé el doble) i la mitjana de la comunitat es queda en uns 21.200 €. En el cas del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, la diferència és inferior, tot i que mantenint marges molt elevats. Com es deia abans, aquesta qüestió es relaciona amb la taxa de temporalitat pel fet que l’Estat espanyol només està superat per Romania quant a estats de la Unió Europea o l’OCDE on, per la mateixa feina, les diferències entre salaris per als i les que la realitzen amb contracte indefinit o temporal són superiors. Així, a l’Estat espanyol, per encarregar-se d’una mateixa tasca, si es disposa de contracte temporal només es cobra un 70% del que cobra una altra persona que realitza el mateix, però amb contracte indefinit. Així, la temporalitat és una característica clau del sistema laboral estatal; però, a més, aquesta modalitat es troba molt més discriminada que a altres països en els quals és menys comuna. A finals d’octubre, apareixia a les planes d’un diari principatí una enquesta segons la qual el 26,1% dels i les joves tem quedar-se sense feina en els propers mesos, a causa de la crisi (la mitjana general de temorosos/es era del 19%). D’aquesta manera, inconscientment o conscient, el jovent treballador sap que, per les seves característiques laborals, patirà més la crisi que la mitjana de la població catalana. A banda, una altra dada interessant de l’enquesta era la que feia referència als temors de quedar-se sense feina segons l’estatus socioecoonòmic. Així, un 28,1% de les persones amb un estatus de nivell mitjà-baix o baix tenia por de quedar-se a l’atur, una possibilitat que només contemplava el 10,1% de les persones amb un estatus mitjà-alt o alt. La crisi, doncs, amenaça més les classes humils que les més adinerades, com alguns i algunes ja fa temps que denunciem. En aquest sistema irracional, paga condemna qui menys ha abusat, mentre que aquell/a que s’ha enriquit sense fre durant tants anys, en temps de crisi mantindrà la fortuna i gaudirà dels favors dels i les poderoses. No alimentaran les cues de l’atur, ni maldaran per pagar una hipoteca inflada, però no es cansaran mai de demanar mesures pel “bé de l’economia”, com l’abaratiment de l’acomiadament o la contenció salarial. Si aquesta etèria “economia” són ells i elles, llavors, sense dubte, aquest camí aniria en favor seu; però en cap cas no serviria per sortir de l’atzucac actual. Però, en el cas del jovent, aquest no només no ha provocat la crisi, sinó que no ha viscut el procés en el qual s’ha gestat i s’ha trobat de cop la bombolla als nassos i una eterna precarietat que ara s’endureix encara més. Però, igualment, cal que les classes adinerades sàpiguen que això no implicarà quedar-se amb els braços plegats. Ben al contrari, la lluita i la reivindicació, al lloc de treball i al carrer, seran la nota que marcaran la partitura que tocarà el jovent treballador català. Totes i tots hem de tenir clar que la crisi és per al (i la) que la provoca!

4

Social

El Procés de Bolonya: Un pastís més enllà de la dimensió estudiantil
“...el sector educatiu és un mercat gegantesc i molt fraccionat, poc productiu i amb un nivell de tecnologia baix que no demana més que augmentar, un dèficit professional i una taxa de capitalització ínfima.”
Extret d’un informe del banc d’inversió Merryl Lynch justificant la liberalització de l’ensenyament, pocs anys abans de ser “rescatat” pel Bank of America l’any 2008

L’opinió pública va plena del Procés de Bolonya, especialment arran de les mobilitzacions estudiantils que, carregades de vagues, manifestacions, xerrades i ocupacions de facultats arreu dels Paísos Catalans, han posat damunt de la taula aquesta polèmica reforma universitària que d’uns anys ençà afecta l’ensenyament superior. Ara bé, és aquesta una qüestió estrictament estudiantil?

ministracions poden reduir la seva aportació financera. Tot plegat, en un mercat que, segons Financial Times, l’any 2005, va moure 600 bilions d’euros.

L’increment de les taxes i costos educatius, la precarització de bona part del professorat universitari, l’externalització de serveis, la degradació del títol més bàsic (grau) en detriment dels cursos d’especialització (postgrau) o l’augment de crèdits i assegurances univerL’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) co- sitàries no són més que conseqüències lògiques de tota mença a idear-se durant els anys 90 en el marc de la aquesta reforma. Situacions que no són noves, però liberalització dels serveis públics a escala planetària. que cada cop s’imposen amb més ambició i, de forma L’Organització Mundial del Comerç (OMC), en el marc molt especial, a través d’una voluntària desinformació i dels Acords Generals sobre Comerç de Serveis (AGCS), perversió conceptual. aposten per avançar en la liberalització de sectors com ara la sanitat, el transport o l’educació. Uns serveis que, A aquestes alçades, podem fer cas dels senyors de Meren endegar-se aquesta negociació, suposaven el 60% ryl Lynch o bé parar atenció a les veus crítiques amb tot del PIB a escala planetària. aquest procés. Ens podem evitar posar-nos les mans al cap d’aquí uns anys i haver de tornar-nos a rascar la buMés enllà dels dubtosos objectius estrictament txaca, perquè aquí només socialitzem els despropòsits. acadèmics, la reforma universitària per la que aposta la Unió Europea parteix de la voluntat d’afavorir el sector educatiu privat. Això és, facilitar-hi la inversió privada fotografia a mida que les adextreta del
web del SEPC (www.sepc. cat)

5
Opinió

reivindicació contra el patriarcat, perquè el patriarcat considera a les dones com a espai colonitzat i, per tant, és ell qui decideix què en vol fer. El poUn any més, celebrem el 25 de novembre, trista der que el patriarcat ha exercit històricament sodata en la que ens veiem amb la necessitat de re- bre les dones es veu qüestionat quan reivindiquem que les decisions sobre el nostre cos les cordar les dones que han mort o patit la prenem nosaltres. El nostre cos violència masclista. Aquest 25 de nono és públic ni de ningú, sinó vembre, dia internacional contra la privat i nostre, només nosviolència a les dones, hauria de tre. El dret al propi cos poder no existir, però semsignifica poder disposar bla que encara l’haurem de d’ell en tots i cadascun celebrar durant molts anys dels espais i temps de més. la vida sense cap tipus d’imposició. Durant tot l’any, els mitjans de comunicació han Reivindicar el propi cos anat plens del tema relasignifica rebutjar la viocionat amb les clíniques en lència del patriarcat. El les que il·legalment es realitpatriarcat ens imposa una zaven avortaments i han fet vida basada en la violènque aquest tema privat passi a cia, que resol els conl’esfera pública, una esfera on tots flictes a través de la viels homes (i subratllo, homes) han estat olència. El patriarcat, opinant sobre la conveniència o no de realitestès a tot el món, té zar avortaments, en quines condicions es poden a molts països sotmesos fer, etc. Les dones, per la nostra banda, poc hem en conflictes que només pogut opinar i, per això, ens hem llençat als carrers fan que retroalimendiverses vegades per reivindicar el dret al propi tar-se amb més violència. cos i la despenalització de l’avortament. També hem recollit autoinculpacions d’haver avortat per Rebutjar-lo és, doncs, rebutjar la violència i mostrar la nostra solidaritat amb les companyes reclamar una nova societat lliure d’opressions, reque estan patint un escarnissament públic per ha- pressió, discriminació, etc. ver-ho fet. Cal seguir lluitant per una cultura, una societat, que Per això, aquest 25 de novembre reivindiquem el es basi en unes noves estructures creades des de Dret al propi cos, perquè el cos és nostre i només la perspectiva feminista i, per tant, antipatriarcal. nostre i hem de reivindicar la nostra intimitat i la Aquest ha de ser l’objectiu bàsic de totes aquelles persones que volem canviar l’ordre establert per llibertat per decidir el què volem fer. avançar envers una nova societat anticapitalista i Aquesta reivindicació del dret al propi cos és una feminista.

Anna Albareda, secretaria de Polítiques Socials de l’Espai Jove

Contra el patriarcat, contra la violència de gènere

6

Història

Lluís Maria Xirinacs (Barcelona 1932- Ogassa 2007)
D’ell podem dir que va ser un polític pacifista, doctor en filosofia i sacerdot català. Al 1966 va participar en la Caputxinada que es va produir amb motiu de l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Dos anys més tard, va ser acusat de ser l’inspirador del Front d’Alliberament de Catalunya, així com fou Impulsor de l’Assemblea de Catalunya al final del franquisme. vindicant els quatre punts programàtics de l’Assemblea de Catalunya. Al 1980, encapçalà la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme.

Al 2000, va plantar-se cada dia a la plaça Sant Jaume demanant la independència del país i al 2004, és processat per l’Audiència Nacional per un polèmic discurs que va fer en els actes reivindicatius de l’11 de setembre de Al 1971, el detenen i empresonen en negar-se a parlar 2002. No el van detenir fins al 2005, quan, aprofitant en cap altra llengua que no fos el català i a la presó inicia que s’anà a renovar el DNI, el detenen i l’empresonen la seva tercera vaga de fam. Entre el 1973 i el 1975, a l’edat de 75 anys. En conèixer el seu empresonava estar empresonat com a conseqüència de les seves ment, diverses persones i col·lectius van reclamar-ne activitats contràries al règim. Candidat al premi Nobel l’alliberament al·legant raons humanitàries per motiu de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la de- d’edat, així que el van alliberar aquella mateixa tarda. fensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mètodes de protesta no violents i per la seva manifestació A l’agost de 2007 van trobar el seu cadàver en un bosc diària davant la presó Model durant un any i nou mesos, al Ripollès, volent passar els seus últims dies amb “la reclamant l’amnistia pels presos i preses polítiques. meva soledat i el meu silenci”, tal i com va deixar reflectit en un escrit on recordava haver viscut 75 anys en Senador per Barcelona entre 1977 i 1979. Al 1979, en- uns Països Catalans ocupats i recriminava la “covardia” capçalà una candidatura al Congrés dels Diputats sota la dels líders polítics catalans en matèria de nacionalisme coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional, rei- i defensa del país.

Recomanació

Se abrirán las grandes alamedas
Autor: Salvador Allende Editorial: Txalaparta A 35 anys de la seva mort, Salvador Allende segueix sent un referent ideològic i moral per molta gent d’esquerres, d’aquest país i d’arreu del món. En un context polític a llatinoamericà, on estats com Veneçuela, Equador o Bolívia estan seguint els passos del que volia ser el somni del “Compañero presidente Allende”, la construcció del socialisme per vies pacífiques, i en què les formes d’actuar del govern nord-americà es repeteixen de nou, com en el cas de la caiguda del govern de la “Unidad Popular” a Xile, aquest llibre, que recull discursos i escrits d’Allende, pot ser una bona manera d’apropar-se al seu pensament polític així com fer un cop d’ull als processos polítics actuals de transició al socialisme.