You are on page 1of 6

Captol 2 -> La societat (I) El procs de socialitzaci

Les normes o models de comportament inqestionables i compartits ens permeten viure harmnicament/ viure en societat. Des dels ulls del socileg sorgeixen preguntes com: (1) Quan saprenen totes aquestes normes? (2) Qui les ensenya? (3) Poden canviar? Les respostes es troben en el concepte de socialitzaci: La sociologia per, tamb sinteressa per descriure els processos que fan de lsser hum{, a ms ntitat.
Les normes que sn rellevants en el procs daprenentatge. Les que no ho sn tant.

Vol dir aprendre i aprehendre * la cultura de la societat. *Aprehendre: arribar a entendre.

dun sser social, un individu / construcci de la prpia ide En referncia a les preguntes (1) i (2): La sociologia distingeix entre:

Les normes arrelen amb ms fora als primers anys de vida, per aix es diu que la famlia s el primer agent socialitzador. La socialitzaci s un procs obert i mai no finit, no acaba amb la primera infantesa. Futures socialitzacions modelaran lindividu i les seves relacions amb els altres. El vehicle ms important daquest procs ser{: el llenguatge. La socialitzaci no sinterpreta com un procs que coarta la llibertat de lindividu. Les eines utilitzades per explicar ladaptaci dels ssers humans al sistema de normes, les aplica tamb per a casos de ruptura, en edat adulta. En aquestes situacions, el procs socialitzador es repetir i ser necessria la presncia de persones que, en aquesta resocialitzaci, reprodueixin els llaos afectius. Tamb permetr estudiar els casos en qu, tot i haver interioritzat les normes socials, certs individus o grups decideixen no seguir-les.

~1~

El procs de socialitzaci

Societat: Experincia amb la gent que ens envolta.

Com hem dit abans, la socialitzaci s un procs mitjanant el qual lindividu aprn i aprehn, en el decurs de la seva vida, els elements socioculturals del seu medi, els integra a les estructures de la seva personalitat. Sota la influncia dexperincies i dagents socials significatius i sadapta aix a lentorn social en el si del qual ha de viure. Aquesta conceptualitzaci concisa cont els diversos aspectes que integren la socialitzaci: El procs dadquisici de la cultura La integraci de la cultura dins la personalitat. Ladaptaci de lindividu a lentorn social. Tot i la continutat del procs socialitzador al llarg de la vida adulta, la primera infncia s el perode ms intens de socialitzaci. No noms perqu aquesta etapa s quan t ms coses a aprendre sin que la plasticitat i laptitud de linfant per a aprendre li permeten interioritzar coneixements, normes, el mateix llenguatge...amb una facilitat i rapidesa que no tornar a experimentar mai ms al llarg de la seva vida adulta. Un cop transcorregut aquest primer estadi (a la societat moderna es perllonga fins a ladolescncia). La socialitzaci no satura i prossegueix a la vida adulta, per amb menys fora. No hem de creure que la socialitzaci ens fa participar duns mons socials determinats com si fssim actors interpretant un rol (desposa,filla...). s justament com a conseqncia de la socialitzaci que alguns elements de la societat i de la cultura dins les quals hem nascut passen a formar part integrant de lestructura de la nostra personalitat psquica. Un cop afermats, aquests elements es converteixen en obligaci moral, en conscincia, en manera natural o normal de fer, pensar i sentir. La integraci de la cultura en la nostra conscincia t una funci doble:

~2~

s alliberadora-> no tenim la sensaci de sotmetrens a cada instant a la pressi duna autoritat externa. Ens condemna a ser objecte de la coacci de les institucions socials. Per aix haurem dinsistir que s de la nostra prpia conscincia don sorgeix la conformitat i que ho fa en la mesura suficient per assegurar-nos la tranquillitat de no semblar ni sentir-nos diferents, convertint-nos en mereixedors de respecte. La socialitzaci t lloc dins dun medi determinat i com a individus socialitzats formem part daquest medi. Pertanyem a un grup, collectivitat... i s aquest sentiment de pertnyer a un grup el que permet extreure, si ms no de manera parcial, prou elements per a construir la nostra prpia identitat, tant psquica com social. Per adaptar-nos a un entorn social, no vol dir sotmetrens ; la socialitzaci, alhora que proporciona unes categories mentals estereotipades, uns prejudicis...tamb permet construir sobre aquesta base coneixements crtics que deixen lloc a la intelligncia i la imaginaci. Sense aquestes possibilitats dalliberament no podrem ni crixer ni produir, ens ofegarem en elements antiquats.

Els protagonistes del procs socialitzador


El resultat esperat de la socialitzaci consisteix a produir una conformitat suficient de les maneres dobrar, pensar i sentir dels membres que integren una collectivitat. La finalitat daquest procs s doble: Lindividu sadapta i sintegra a la collectivitat qu pertany. Aquesta collectivitat es mant i perdura en el temps.

Els altres significatius


Des del mateix instant de nixer necessitem els altres, no solament per a sobreviure fsicament, sin a fi de convertir-nos en ssers socials, en membres de la societat dins la qual hem nascut. En la nostra societat sn generalment els pares, els encarregats dintroduir linfant en el que ser el seu primer mn social. Fent sevir la terminologia desenvolupada per George Herbert Mead, ens referirem als progenitors com els altres significatius del procs socialitzador. Amb aquests termes volem expressar, que el tipus de relaci que els pares estableixen amb linfant s ntima i afectuosa, carregada de sentiments destima, protecci...i de laltra, que les actituds i els valors dels altres significatius serveixen a linfant per a interioritzar tot el conjunt de normes de la societat a la qual se sent cridat a pertnyer. Per Mead, els altres significatius sn aquelles persones amb les quals linfant interacciona amb ms freqncia i envers les quals t una relaci emocional important. Les actituds i els rols de linfant els interioritzar com si fossin els nics possibles. Daquesta manera, podem afirmar que als primers estadis del procs de socialitzaci, siguin quins siguin lactitud o el rol interpretats per linfant, aquests sn agafats, copiats, dels altres significatius.

~3~

Berger i Luckmann: "La societat ofereix al candidat a la socialitzaci un lot ja fet d'altres significatius, que ha
d'acceptar un lloc sense cap possibilitat de dir-hi la seva [] O sigui, que cadasc s'ha d'espavilar amb els pares que li han tocat. Aquest desavantatge injust, inherent al fet de ser una criatura, t una conseqncia bvia: i s que, ni que l'infant no sigui un mer subjecte passiu del procs de socialitzaci, de fet sn els adults els que dicten les regles de joc. L'infant ha de jugar-hi amb entusiasme o de mala gana; per s l'nic joc possible. Corollari fonamental: com que l'infant no interv en la tria dels seus significatius, automticament s'hi identifica. I, pel mateix motiu, inevitablement interiorizar llur realitat concreta" Ex: Fernando Len de Aranda a la pellcula Famlia.

Laltre generalitzat
G.H. Mead tamb descriu el moment en qu linfant descobreix que per sobre dels altres

significatius hi ha una altra instncia reguladora: la societat. Podem afirmar que la formaci de la identitat personal s un procs coincident amb el descobriment de la societat perqu linfant descobreix qui s a mesura que aprn el que s la societat. Aquest descobriment t lloc en el moment en qu linfant percep lexistncia de laltre generalitzat. Les actituds particulars shan transformat llavors en universals, tant les ordres com les prohibicions especfiques dels altres shan transformat en normes generals. La societat exerceix aix el seu control sobre el comportament individual dels membres que la formen, en fer que les seves normes i valors entrin a formar part determinant de la conscincia individual. Lindividu sidentifica amb una societat. Grcies a aix la prpia autoidentificaci de lindividu pot assolir estabilitat i continutat, perqu lindividu t una identitat general, subjectivament percebuda com a permanent i independent dels altres, siguin significatius o no. Per tant la formaci de laltre generalitzat sentn com una etapa decisiva en el procs de socialitzaci perqu implica la interioritzaci de la societat com a tal i de la seva realitat objectiva i al mateix temps, lestabliment duna identitat coherent i constant.

Els estadis del procs socialitzador


Ni la intensitat ni labast de les socialitzacions no seran sempre iguals. Per aquest motiu que en sociologia distingim entre la socialitzaci primria que t lloc els primers anys de vida i les socialitzacions secundries, s a dir, els processos de socialitzaci ulteriors que indueixen lindividu a participar de mons socials especfics.

Socialitzaci primria
s la ms fortament arrelada a la conscincia individual. Aquesta fora de socialitzaci sexplica pel fet que el mn que sinterioritza, tot i ser un entre molts altres, s assimilat per linfant com a lnic possible, lnic real. La socialitzaci primria s el perode on es construeix el primer mn, un mn slid on no caben ni la desconfiana ni el dubte. Aquest primer estadi es combina amb la presncia dels altres significatius que faciliten el marc de connotacions afectives. La identificaci afectiva permet a linfant imitar les accions i

~4~

interpretar els rols daquests altres significatius, accions i rols que lindueixen a participar del joc social.

Socialitzacions secundries
La socialitzaci primria, obre el cam de les futures socialitzacions. No tenen la fora de la primera socialitzaci, perqu la segueixen en el temps i perqu no propicien aquella forta vinculaci afectiva amb els altres significatius. Amb lexpressi socialitzacions secundries ens volem referir als processos posteriors a la socialitzaci prim{ria que indueixen lindividu adult a participar de mons socials especfics. Les realitats que sinterioritzen en el decurs de la socialitzaci secund{ria sn parcials, per tant, no configuren cap sistema de significacions. Aix mentre que en la socialitzaci prim{ria linfant adopta els rols i les actituds dels altres significatius a la socialitzaci secundria la interioritzaci no t per qu anar acompanyada duna identificaci afectiva amb els altres significatius. Amb el procs daprenentage duna llengua, Berger i Luckmann illustren com sn de diferents les interioritzacions segons si tenen lloc dins del marc de la socialitzaci primria o de la socialitzaci secundria.

La resocialitzaci
Pot succeir que dins els processos de socialitzaci secundria certes transformacions o canvis en les experincies de viure siguin subjectivament percebuts com a ruptures social. Si aquest s el cas, sorgir{ la necessitat de repetir nous processos dinterioritzaci capaos de reconstruir, sobre la base del mn de la primera socialitzaci, un mn nou. Anomenem aquests procs resocialitzaci perqu s com si el procs de socialitzaci primria es repets. El procs de resocialitzaci sassembla al de socialitzaci primria en el fet que es repeteix aquella forta identificaci afectiva amb els altres significatius. Per es diferencia em en el fet de que no parteix de zero, la qual cosa provoca la necessitat dhaver de desmuntar tot un complex, fortament arrelat, destructures de significat subjectiu. Pel que fa a la socialitzaci secundria, s fcil descobrir que coincideixen en el temps amb la resocialitzaci: totes dues sn posteriors a la socialitzaci primria. Per a la socialitzaci secundria el present s reinterpretat a fi de poder adaptar-se a les interioritzacions del passat, i minimitzar aix les transformacions que shagin pogut produir. En la resocialitzaci el passat s reinterpretat a fi dadaptar-lo a les noves formes construdes des del present. Aix no hi pot haver transformaci radical de la realitat subjectiva (resocialitzaci) sense identificaci afectiva per mitj{ duns altres significatius que actuaran com a guies i suport en el complicat procs de canviar de mn.

~5~

La desviaci social
Es pot donar que certs individus o grups desenvolupin, en el decurs de la seva vida, conductes que per elles mateixes representen una violaci de les normes socialment establertes. Des de la sociologia qualifiquem aquestes conductes de desviades. Per no podem definir les conductes desviades com el no fer com de la majoria ja que la caracterstica principal de la desviaci social s: la relativitat. La normalitat, com la desviaci, s una qesti de definici social. La desviaci noms pot aparixer quan, parlant duna determinada situaci social, hi ha un grau alt de consens sobre com han de ser les coses. La desviaci depn, per tant, de la conformitat. Laltra caracterstica de la desviaci social pot semblar paradoxal: alhora que provoca alarma social, en presentar-se com un atac contra les normes socialment consensuades, s cohesionadora i reafirmadora. La desviaci social s sempre inquietant perqu posa en dubte all considerat com a manera normal de fer o actuar. El fet de condemnar o definir el que no s normal ens reafirma en la nostra normalitat. Qui defineix una acci com a desviada? Des de quin punt de vista? Trobem la resposta a aquestes preguntes en la teoria de letiquetatge. Interpreta la desviaci com un procs dinteracci entre els que porten letiqueta de desviats i els que no. Des daquesta perspectiva limportant s saber qui sn els que pengen letiqueta de desviats, a quines persones o grups, i per quin motiu. Dit duna altra manera, les etiquetes amb qu es denominen els grups marginals diuen ms dels que tenen poder per a posarles que no pas dels qui sn qualificats de desviats. Els que sn definits com a desviats, els estigmatitzats, hauran darribar a un punt dacceptaci, tant socialment com psicolgicament, de la seva identitat maltractada. Un bon exercici per a reflexionar sobre la desviaci social des de la teoria de letiquetatge serien els malalts de sida.

~6~