You are on page 1of 9

Salvador Espriu

Nom: HoratiuDaniel Cognom: Chertes Curs: 1r Batxillerat

1

. Temps......Pag 7 i pag 8 2 ........................................................ Pag 5 Poesia infantil i juvenil... Tema.............Pag 3 i pag 4 Obra................................. Pag 6 Novel·la................................. Premis................................ Narrativa breu.....ÍNDEX Salvador Espriu i Castelló... Estructura............................................................. Teatre................ Espai..........................

novel·les que s'apartaren de les formulacions teòriques. L'any 1933 participà. Laia. Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935). Barcelona i Arenys de Mar. Espriu. entre els quals Jaume Vicens Vives. que tanta influència havien de tenir en la seva obra. d'on procediren les famílies dels seus pares. Israel. que havia començat a escriure poesia abans de la guerra. escrit en castellà. Dedicat essencialment als seus estudis i a la literatura. Antígona (editada l'any 1955 i estrenada el 1958). Grècia. i el 1937 publicà Letizia i altres proses. L'any 1939. edità el seu primer llibre. al qual s'afegiren estudiants de la Universitat de Barcelona. Salvador Espriu i Castelló El 1931 publicà El doctor Rip. etc.). el món bíblic i l'antic Egipte. a més d'ell mateix). i es resol en un realisme sintètic elaborat sota el mestratge lingüístic d'alguns escriptors catalans. Guillem Díaz-Plaja. L'any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona. sobre el tema de la guerra fratricida i la compassió per als vençuts. publicà encara. Durant la guerra civil fou mobilitzat i serví a l'auditoria de guerra. En Les cançons d'Ariadna (1949) recollí una sèrie de poemes de diverses èpoques on contrastaven la sàtira i l'esperpent amb l'elegia i la lírica i on apareixien ja alguns dels temes mitològics que hom trobaria en obres posteriors. abans d'esclatar la guerra civil. Death (1952). on cursà estudis de dret i d'història antiga. i l'any següent.Fill del notari Francesc Espriu. a la Barcelona ocupada i abans d'acabar-se el conflicte bèl·lic. per l'estructura simètrica del nombre de poemes 3 . escriví una obra de teatre. no publicà el seu primer volum de poemes fins el 1946: Cementiri de Sinera. obres que l'acreditaren com el narrador més original de la seva generació. en un creuer per la Mediterrània (Egipte. a partir d'aleshores essencialment poètica. d'un grotesc esperpèntic a un lirisme estetitzant (segurament sota la influència inicial dels modernistes de llengua castellana: Valle-Inclán i Miró. alternativament. la seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal. Amb aquest llibre i amb l'obra teatral Primera història d'Esther (editada l'any 1948 i estrenada el 1957) —d'original creativitat lingüística— començà la seva popularitat de la postguerra. Els quatre llibres poètics que seguiren —Les hores i Mrs. A setze anys. per exemple). Roser Rahola i Espona o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. juntament amb Cementiri de Sinera. la prosa d'Espriu passa. una unitat formal determinada. on conegué els països dels quals procedien les grans mitologies clàssiques. d'una banda. elegia d'una gran sobrietat formal. Palestina. com Víctor Català i Joaquim Ruyra. que anà creixent en publicar-se la resta de la seva obra. amb un nombrós grup d'universitaris (bàsicament de la Universitat de Filosofia i Lletres de Madrid. de l'estètica del Noucentisme. encara vigents. El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955)— componen. En aquests llibres.

Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes (1957). Intencions. el poema D'una vella i encerclada terra (1979) i el recull Per a la bona gent (1984). respectivament). Potser el mèrit més important d'Espriu i. El mateix succeí amb els reculls de narracions Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc (1935). moral i política. (1978). Les darreres mostres de la seva producció foren. Fou guardonat. el blau (1981) i. l'obra d'Espriu ha obtingut un reconeixement internacional. les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932) foren gairebé reescrites de nou amb motiu de la seva reedició (1979 i 1968. Matisos). de l'altra. la medalla d'or de la Generalitat (1980). Versots. Espriu es proposà d'assumir la tradició literària de la humanitat en una recreació personal situada en un context geogràfic i històric concret. mot fonèticament format confegint. De fet.. de l'home. La bibliografia d'Espriu té encara dos reculls més de poemes. el Premi Ciutat de Barcelona (1982) i la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona (1982). reeditats el 1981 i el 1975. l'autor presenta el mite de la Passió des d'una perspectiva metafísica. de ressonàncies metafísiques. ha estat de saber conciliar. l'obra d'Espriu ha pres la forma de "summa enciclopèdica". també. etc. inclosos en el primer volum de les seves Obres completes (1968) (Per al llibre de salms d'aquests vells cecs i Fragments. les lletres que componen el nom d'Arenys. el qual compongué. en una experiència de tipus místic. l'expressió del qual es pot sintetitzar en l'obtenció del premi Montaigne (1971). la Catalunya contemporània. en definitiva. D'aquesta obra es feren diverses representacions. Traduïda a diverses llengües.que figuren a cada volum i. el volum de prosa Les roques i el mar. que culmina. la seva originalitat. Pound. La pell de brau (1960) significà la consagració popular d'Espriu en assolir un gran èxit de públic: l'autor plantejava el drama històric de Sepharad (Espanya) en poemes d'elevada ressonància espiritual. Llibre de Sinera (1963). el conjunt de tota la seva obra al castellà. obra d'una àmplia audiència teatral. Fou investit doctor honoris causa per les Universitats de Tolosa i Barcelona.. amb motiu de l'aparició d'Obres Completes I. però aquest terme és massa restrictiu per a comprendre'n la complexitat i el plantejament cultural. que és la de les epopeies clàssiques i la dels gran autors contemporanis: Eliot. s'ha traduït. A Setmana Santa (1971). En narrativa. a través de les imatges de la processó ritual. enllaça temes de les dues obres anteriors i torna a circumscriure l'àmbit civil de la seva poesia a la "petita pàtria" mitificada en Sinera. Des del 1968. en el darrer llibre del cicle. L'autor qualificà genèricament la seva obra de "meditació de la mort". va dedicar-se a una minuciosa revisió de tota la seva obra. Una altra Fedra si us plau. Sota el títol genèric Años de aprendizaje. la problemàtica espiritual. Poesia. L'any 1982 rebutjà la creu d'Alfons X el Savi. amb muntatge teatral de Ricard Salvat. pel rigorós desenvolupament d'un procés espiritual molt complex. al revés. quant a poesia. 4 . les quals plantegen els grans temes de la justícia i la llibertat. pel que fa al teatre. respectivament. i una selecció de treballs crítics. dins d'una mateixa obra unitària. també. en edició bilingüe. Escrita des d'una perspectiva de totalitat. el premi Ignasi Iglesias de la Generalitat (1978). un dels seus llibres més hermètics. Joyce. Argumento tiempo lugar y personajes. sobre texts d'Espriu de diversa procedència. amb el seu destí de membre d'una col·lectivitat sotmesa a tensions socials i polítiques. de la qual cantà la desfeta i l'esperança. amb el premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972). Ronda de mort a Sinera (1966).

1996. 1934 / Barcelona: Edicions 62. 1952. 2003 / Barcelona: Sàpiens.E. 1991 / Barcelona: Diputació de Barcelona. 1934 / Barcelona: Edicions 62. 1992. 1954 / Barcelona: Edicions 62. 1987 / Viladecans: Ajuntament. Anys d'aprenentatge. Barcelona: Edicions 62 Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. 5 . Setmana Santa.)]. Barcelona: L. Barques de paper. Death. Barcelona: Selecta. Les roques i el mar. 1937. 1965. 1984 / [Carmina Jori i Carles Miralles (eds. Barcelona: El Mall. 1988. Novel·la El doctor Rip. Barcelona : Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu: Edicions 62. Barcelona: Catalònia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. 1975 / Barcelona: Planeta. Laia. Barcelona: Catalònia. Obra lírica. Barcelona: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. Barcelona: Óssa Menor. 1980. Final del laberint. Barcelona: Salve. 1971 / Barcelona: Edicions 62. 1960 / Barcelona: Edicions 62. num.A. el blau. 1985. Barcelona: El Mall. Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs. 37. Narracions Barcelona: Edicions 62. 1925. 1949 / Barcelona: Edicions 62. Miratge a Citerea.)]. Ariadna al laberint grotesc. 2005. 1981 / Barcelona: Edicions 62. Barcelona: Polígrafa. Barcelona: La Sirena. 1984. Letízia i altres proses. 1977 / Argentona: L'Aixernador. 1955 / Barcelona: Edicions 62.)]. Barcelona: Edicions 62. 1952. 2003. 1968 / Barcelona: Planeta. 1946 / Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi "Salvador Espriu". 1994. 1963 / Barcelona: Edicons 62. Barcelona: Edicions 62.. Llibre de Sinera. 1979. 1986. Formes i paraules. 1981 / [Víctor Martínez-Gil i Gabriella Gavagnin (eds. 1988 / [Víctor Martínez-Gil i Gabriella Gavagnin (eds. 1951. dins Qüestions de la vida cristiana. Barcelona: La Rosa dels Vents. Barcelona: Óssa Menor. 1984 / Barcelona: Edicions 62. Barcelona: Atzavara. 1998. 1988. 1935 / Barcelona: Edicions 62. 1935 / Barcelona: Aymà. Barcelona: Cruïlla. Poesia infantil i juvenil Salom. Barcelona: Óssa Menor. Per a la bona gent. El caminant i el mur. La pell de brau. 1972. 1950 / Barcelona: Edicions 62. 1975. 1983. Barcelona: Catalònia. Cançons d'Ariadna.D. el caminant. Barcelona: La Rosa dels Vents. Mrs.Obra Poesia Cementiri de Sinera. Barcelona: Albertí. 1967. Narrativa breu Aspectes. 1995. Barcelona: Els Llibres de l'Óssa Menor.

Barcelona: Edicions 62. 1966 (2a ed.)]. Barcelona: Barcelona: Gaya Ciència. Sobre Xavier Nogués i la seva circumstància. Barcelona: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu .Raimon. Barcelona: Edicions 62. Antígona / Fedra. Barcelona: Joaquim Horta. 1980. Pròlegs i epílegs Obres traduïdes A l'alemany A l'anglès Al castellà A l'estonià A l'èuscar Al francès Al gallec Al grec A l'italià Al letó Al neerlandès Al portuguès Al romanès Discografia Cançons de la roda del temps . Les ombres / Proses de "La Rosa Vera" / Altres proses disperses [Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil (eds. 1985.Edicions 62. 1986. Una altra Fedra si us plau. Narrativa infantil i juvenil Petites proses blanques / La pluja i altres narracions. Teatre Primera història d'Esther. 1957. 1984. Barcelona: Aymà. 1948 / Barcelona: Edicions 62.Caixa de Barcelona. 2001. D'una vella i encerclada terra. 1982. 1980. 1989. 1966. Crítica literària o assaig Evocació de Roselló-Pòrcel i altres notes. Palma de Mallorca: Moll. Barcelona: Premsa Catalana. Tereseta que baixava les escales. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. Les veus del carrer [teatre de fira]. Barcelona: Empúries.). Ronda de mort a Sinera.Mariàngela l'herbolària i altres narracions. 1955. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat . 1978. Obres completes 6 .

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972).Edicions 62. 1990. vol. Teatre [Francesc Vallverdú Barcelona: Edicions 62. Sant Julià de Lòria: Banca Reig. 1989. 1985. Doctor Honoris Causa de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. 1985. vol. el blau. 1983. Antologies. Roselló-Pòrcel [discurs]. Altres Poesia 1 [Francesc Vallverdú :Barcelona: Edicions 62. 1994 Aproximació a tres escultures de Subirachs. Obres completes. 1986. entre dues espantes i al final van perdre tots dos bàndols.Obres completes. Barcelona: Miquel Arimany. el blau.)]. Barcelona : Óssa Menor. Narrativa 2 [Francesc Vallverdú :. Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona (1982). Salvador Espriu i Andorra [Antoni Morell (ed. Barcelona: Edicions 62. 1974. Crítica Serra d'Or (1982): Les roques i el mar. només porten dolor i destrucció. Tema Denuncia en general de qualsevol guerra. Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona. 1987. Barcelona: Centre de Documentació i estudi Salvador Espriu . Salvador Espriu en els seus millors escrits. 1960 / Vic: Edipoies/Eumo. 1986. Obres completes. I. 1984. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Ignasi Iglesias (1978).)]. Alguns records sobre B. Aproximació a Santa Coloma de Farners i a algun dels seus indrets. Poesia 2 [Francesc Vallverdú : Barcelona: Edicions 62. Sant Boi de Llobregat: El Mall. Premis Premi Lletra d'Or (1956): Final del laberint. Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980). Obres completes. II. Israel. Delor i Muns (cur. vol. concretament la guerra civil que va ser una guerra entre germans. 1929 / [Rosa M. Premi Internacional Montaigne (1971). Ciutat de Barcelona (1982): Les roques i el mar. Estructura 7 . III. Obres completes. Narrativa 1 [Francesc Vallverdú : Barcelona: Edicions 62.

ja que a lluitat contra la seva ciutat natal. Al principi s'escandalitza quan la seva germana li explica els seus plans per poder enterrar a Polinices. els voltats de la ciutat de Tebes. si aquesta m'ho consenteix. el seu oncle Creonte. envers el Rei de Tebas. entre dos. Creu tenir la raó quan determina que Polinices no ha de rebre sepultura.Pròleg: Per introduir l’obra. li diu que està boja i decideix no prestar-li la seva ajuda: “. Polinices i Eteocles la neboda de Creonte. palau a Tebes Temps Pocs dies. a aquest cal obeir-li. la qual cosa Antígona es nega a sentir. tenir la informació necessària per poder entendre al lector.. no em domina una dona” Ismene: És la germana de Antígona. Al final de l'obra. Primer acte Segon acte Tercer acte Espai 1r acte: Lloc tancat. Polinices i Eteocles.. dins un palau a la ciutat de Tebes 2n acte. tinc part en la culpa. pare de Hemón i oncle de Antígona. Eurídice.Que al meu. Des del principi té molt clar el que ha de fer i el que ha de fer.i qui es propase a faltar les lleis o pretengui imposar les seves a l'autoritat. durant una nit de tempesta 3r acte. 8 . i la d'aquest comporta la de la seva mare. en el petit i en el just i en el que no ho és” “I la ciutat va a dictar-me a mi el que jo haig de manar?”. passant si fa falta per sobre dels edictes del Rei de Tebas. però no pensa en les conseqüències que pot portar-li aquesta decisió. Ismere. Al que la ciutat ha col·locat en el tron. també és tremendament masclista: “. és un dels pocs personatges que no mor. Quan és cridada per Creonte a la seva presència. aquest tal no serà qui escolti lloances meves. en voler donar sepultura al seu germà Polinices. Ella diu portar-se per les lleis marcades pels déus. La seva mort implica la mort de Hemón. no més. tres o quatre.A més és un personatge tremendament obedient envers el seu oncle. Lloc tancat. Lloc obert. Creont: És el Rei de Tebas. aquesta admet haver tingut a veure amb la sepultura de Polinices: “Meu és el fet. i el poder no li deixa veure més enllà dels seus nassos:”. És conscient del perill que corre.. però ella anteposa la necessitat de no fallar als seus avantpassats a la seva pròpia vida. càrrec amb ella”. mentre viva. És un home superb. i no creu que cap mortal pugui tenir tant poder com per anteposar-se als déus.. Personatges Antigona: És la protagonista indiscutible de l'obra.

no. pansa de l'obediència a la discussió amb el seu pare. ni tu tornes a veure la meva cara amb els teus ulls. després dels vaticinis de Tiresias. però no s'atreveix a dir-li-ho directament. es marxa on està tancada la seva estimada i amb la seva espasa es lleva la vida. dos venim junts aquí amb la vista d'un solament. ni ella mor al costat de mi. agarrant-se. 9 . en la qual intenta convèncer al seu pare que ha perdut la raó i que l'assumpte se li està escapant de les mans.Hemón: És el fill de Creonte i el promès de Antígona. En últim lloc. Tiresias: és un invident. Representa la màxima autoritat després del Rei i es mostra molt acurat a l'hora de parlar amb aquest. i que tot el poble està en contra seva”. ancià i endeví de Creonte: “Prínceps de Tebas. Creonte sembla que ja ha entrat en razónEs el personatge que recomana a Creonte que deixi lliure a Antígona. La seva aparició acaba amb aquestes paraules al seu pare.Des del principi sap les conseqüències que pot portar la decisió presa per Creonte. i li avisa de les desgràcies que pot sofrir per les seves decisions summament prepotents i dogmàtiques: Corifeo: És el president del Cor d'ancians de Tebas. passeja el teu frenesí entre aquells dels teus que et vulguin aguantar” Al final de l'obra. doncs així són els viatges dels cecs. solament sembla disposat quan. Al principi de la seva aparició es mostra molt obedient amb el seu pare i amb la decisió presa per aquest: Però intenta convèncer-li que s'està equivocant. encara que no des del principi de la seva intervenció. amb el seu últim alè de vida a Antígona. de la mà d'un guia” És el protagonista que únicament fa canviar d'opinió a Creonte. que volia matar a Antígona davant d'ell. i que enterri a Polinices. per la seva irreverència: “Prop de mi no! No ho creguis.